muntar
1 v. intr. i tr. [LC] Pujar 1 i 3. Munteu dalt de la torre. Muntar en una barca.
2 tr. i intr. [LC] [SP] Cavalcar 1 i 2. Tu muntaràs el cavall negre. Muntar a cavall. Aprèn de muntar a l’anglesa. L’ase ha muntat la somera.
3 1 tr. [LC] [IMI] [EI] Armar, dreçar, (un objecte) ajustant les parts de què es compon. Muntar un teler. Muntar un rellotge.
3 2 tr. [LC] [IMI] Col·locar (pedreria, perles o esmalts) en una joia ajustant totes les parts que la componen. Muntar un diamant en or.
3 3 tr. [LC] [CO] [AF] Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de manera que formin una successió ordenada.
3 4 [IT] muntar les creus Fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit dels telers de mà per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
3 5 [IT] muntar un cos Preparar convenientment una muntura jacquard per poder fer accionar els fils d’un ordit.
4 tr. [LC] Establir (un negoci, una indústria, etc.), prenent les mesures necessàries per al seu funcionament. Muntar una ferreteria.
5 tr. [HO] Batre, amb una batedora manual o elèctrica, (clares d’ou, una crema, etc.).
muntatge
1 m. [LC] [HIH] Tribut pagat pel trànsit del bestiar per una muntanya.
2 m. [LC] [IMI] [EI] Operació de muntar una màquina, un aparell, etc.
3 m. [JE] [CO] [AF] Operació que consisteix a tallar, ordenar i empalmar seqüències fílmiques per tal d’obtenir la forma final d’una pel·lícula.
4 m. [LC] [CO] Fotomuntatge 2.
5 1 m. [LC] [QU] [EI] Conjunt de diverses peces, d’adaptadors, de components, etc., acoblats convenientment a fi d’obtenir un aparell, una instal·lació, etc., especialment per a fer proves en un laboratori.
5 2 m. [LC] [QU] [EI] Manera d’ésser acoblades les peces d’un muntatge.
muntell
m. [GL] DUNA.
munter -a
1 adj. [LC] MUNTÈS.
2 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona encarregada de fer caçar els gossos en una cacera major.
munteria
1 f. [LC] Cacera major, generalment a cavall i amb gossos.
2 f. [LC] [SP] Conjunt d’animals i d’arreus necessaris per a una cacera major.
3 f. [LC] Art de caçar o conjunt de regles per a la caça.
muntès -esa
adj. [LC] [ZOM] Criat en el bosc, a muntanya. Cabra muntesa.
muntijol
m. [LC] [GG] [GL] Muntanya petita.
muntura
1 f. [LC] [AGR] [SP] Bèstia sobre la qual hom cavalca.
2 1 f. [LC] [IMI] [EI] Operació de muntar.
2 2 f. [LC] [IMI] Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d’or.
3 f. [IT] Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba.
munyida
f. [LC] [AGR] Acció de munyir; l’efecte.
munyidor1
m. [AGR] Corral on es guarda el bestiar, especialment les ovelles.
munyidor2 -a
1 1 adj. [LC] [AGR] Que muny.
1 2 f. [AGR] Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques.
2 m. [AGR] Part del braguer que s’agafa amb les mans quan es muny.
munyidora
f. [AGR] Recipient on es rep la llet en munyir-la.
munyiment
m. [LC] [AGR] Acció de munyir.
munyir
[ind. pr. 3 muny]
1 1 v. tr. [LC] [AGR] Treure la llet (d’una femella) prement-li la mamella. Ara munyen la vaca i podran donar-nos llet.
1 2 [LC] [AGR] munyir la vaca Treure tot el profit possible d’algú o d’alguna cosa.
1 3 v. tr. [LC] [AGR] Treure (la llet) de la mamella prement-la. Llet munyida de poc. A les set muny i a les vuit ja té la llet venuda.
2 tr. [LC] [AGA] Collir (olives, fulles, etc.), cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d’ella.
muó
m. [FIF] [FIN] Leptó unes dues-centes vegades més pesant que l’electró.
muònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent al muó.
mur
1 1 m. [LC] [AQ] [AR] Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior.
1 2 [AQ] mur de càrrega Mur que tanca un espai i en sosté l’estructura.
1 3 [AQ] mur de contenció Mur destinat a contenir l’empenta de les terres o de l’aigua.
1 4 [AQ] mur de revestiment Mur que cobreix un espadat o protegeix contra l’erosió un talús de terra.
1 5 [AQ] mur de sosteniment Mur destinat a suportar l’empenta de les terres d’un terraplè.
1 6 [AQ] mur de tancament Mur que només tanca un espai.
1 7 [AQ] mur frontal Mur que tanca els extrems d’una volta cilíndrica.
2 1 m. [GL] En geol., cara inferior d’un estrat en el seu estat originari.
2 2 m. [GL] Capa infraposada d’una sèrie estratigràfica.
2 3 m. [GL] Cara inferior d’un filó.
2 4 m. [GL] Massa rocosa o bloc que hi ha sota una falla.
3 m. [GL] En alp., pas rocós vertical i compacte d’una paret o d’un parament molt rost.
4 m. [HIG] En heràld., representació d’una paret merletada que ocupa ordinàriament la meitat inferior del camper de l’escut.
mura
f. [TRA] [LC] Part de cada costat del vaixell, compresa aproximadament entre la proa i quatre quartes a banda i banda de la mateixa proa. Una barca fina de mura.
murada1
1 f. [LC] [AQ] [OP] Muralla 1.
2 f. [LC] [ME] Nuvolada espessa que tapa una part de l’horitzó.
murada2
f. [TRA] [LC] Part interior del costat d’una embarcació.
muradal
m. [LC] Muralla alta.
mural
1 adj. [LC] [AQ] Relatiu o pertanyent a un mur.
2 adj. [LC] [AQ] Que és o està posat en un mur o en una paret. Mapa mural. Pintures murals.
3 m. [LC] [PE] [AR] Ceràmica o pintura realitzades sobre un mur.
muralista
m. i f. [AR] [PR] Artista que fa murals.
muralla
1 1 f. [LC] [AQ] [OP] [DE] Conjunt de murs que formen un clos, una barrera. La muralla del castell. Les muralles d’una ciutat.
1 2 f. [LC] PER EXT. Hi havia una muralla de gent que no deixava passar ningú.
2 f. [LC] [HIG] En heràld., figura en forma de faixa maçonada i merletada.
3 f. [GL] Relleu volcànic compost per piroclasts, anular o en forma de ferradura, que tanca un cràter o limita lateralment un corrent de lava.
murallar
v. tr. [LC] [AQ] [OP] EMMURALLAR.
muralleta
f. [LC] [AQ] [TRG] AMPIT.
murar
v. tr. [LC] EMMURALLAR.
murcarol
m. [LC] [BOS] MELCORATGE.
murcarola
f. [BOS] MELCORATGE.
murcià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Múrcia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Múrcia o als seus habitants.
murènids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt allargassat i serpentiforme, amb el musell cònic i les dents fortes, de pell gruixuda i sense escates, mancats d’aletes pectorals i ventrals, que inclou la morena.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
múrex
m. [LC] [ZOI] Mol·lusc gastròpode marí i univalve, que té la conquilla eriçada de punxes.
murexida
f. [QU] Derivat amònic de l’àcid purpúric, de fórmula C8H8N6O6, emprat com a indicador en complexometria.
murga1
1 f. [LC] Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d’escoltar, de suportar. Quina murga! No em vinguis amb murgues!
2 f. [LC] Grup de músics que toquen malament. Se senten sons i músiques d’una murga que venen del carrer.
murga2
f. [LC] [BOB] MÚRGOLA.
murgó
m. [LC] [AGA] Redolta d’un cep que es colga a terra i es fa arrelar abans de tallar-la.
múrgola
1 1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Morchella, de l’ordre de les pezizals, excel·lent comestible, format per una cama blanquinosa que sosté un barret amb alvèols ocupats per l’himeni.
1 2 [BOB] múrgola cònica Arigany 1.
1 3 [BOB] múrgola grisa Múrgola amb els alvèols sinuosos, de color gris (Morchella vulgaris).
1 4 [BOB] múrgola negra Arigany 1.
1 5 [BOB] múrgola vera [o múrgola rodona, o múrgola rossa] Múrgola de barret gros i arrodonit, tot ell de color groguenc ocraci, que es fa preferentment als llocs oberts (Morchella rotunda).
2 1 f. [BOB] falsa múrgola BOLET DE GREIX.
2 2 [BOB] múrgola borda BOLET DE GREIX.
murgolera
adj. [BOB] cassoleta murgolera V. CASSOLETA.
murgonal
m. [TRA] Punta de les vergues d’una nau.
murgonar
v. tr. [LC] [AGA] Colgar (una redolta) perquè arreli.
múria
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les escrofulariàcies, mena d’herba blenera, de fulles basals sinuades, freqüent als fenassars i als prats secs de les terres mediterrànies (Verbascum sinuatum).
muriac
m. [LC] [ZOM] Ratapinyada 1.
muriàtic
adj. [QU] OBS. àcid muriàtic V. ÀCID.
muricat -ada
adj. [BO] Que té la superfície coberta de puntes curtes i de base ampla. Aquesta planta dona uns fruits muricats, gairebé espinosos.
muricec
m. [LC] [ZOM] Ratapinyada 1.
múrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors, amb el musell punxegut i el llavi superior partit, que comprèn les rates i els ratolins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
murmuració
f. [LC] Acció de murmurar contra algú.
murmurador -a
adj. i m. i f. [LC] Que murmura.
murmurar
1 v. intr. [LC] L’aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau.
2 intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar.
3 tr. [LC] Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d’orella.
4 intr. [LC] Enraonar dient mal d’algú. Hem d’evitar que la gent murmuri.
murmurejar
v. intr. [LC] L’aigua, les fulles, murmurar.
murmuri
1 m. [LC] Remor suau, confusa, que fa l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa, que diu oracions, etc.
2 m. [MD] Soroll greu i suau que se sent en alguns llocs del cos per auscultació.
murmuriós -osa
adj. [LC] Que murmureja.
muró
1 1 m. [IMI] Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics.
1 2 m. [AR] Merlet de castell o de torre.
2 m. [LC] [AGF] Munt de pedres amb què es resguarda una fita.
muronat -ada
adj. [AR] Guarnit de murons.
murri múrria
1 1 adj. [LC] TACITURN.
1 2 adj. [LC] MALACARÓS.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén.
3 m. [LC] Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant.
murrí -ina
adj. [AR] Fet d’una pedra o material anomenat pels romans murra.
murriada
f. [LC] Acte propi d’un murri.
murriejar
v. intr. [LC] Fer actes propis d’un murri o d’una múrria.
murriesc -a
adj. [LC] Propi d’un murri.
murta
f. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat (Myrtus communis).
murtar
m. [BOC] Lloc poblat de murtes.
murter
m. [LC] [BOS] MURTA.
murtera
f. [LC] [BOS] MURTA.
murterar
m. [LC] [BOC] MURTAR.
murtó
m. [LC] [BOS] Fruit comestible de la murta, aromàtic i poc carnós, d’un blau negrenc.
murtra
f. [LC] [BOS] MURTA.
murtrar
m. [BOC] MURTAR.
murtrer
m. [LC] [BOS] MURTA.
murtrera
f. [LC] [BOS] MURTA.
murtrerar
m. [LC] [BOC] MURTAR.
murtró
m. [LC] [BOS] MURTÓ.
mus1
m. [JE] Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre jugadors amb una baralla de quaranta cartes.
mus2 mussa
adj. [LC] Esmús 1. Tenir les dents musses.
musa
1 f. [LC] [AN] En la mit. clàssica, deessa de les que presidien el cant i la poesia i també les arts i les ciències. Les nou muses.
2 1 f. [LC] [FLL] Font d’inspiració del poeta.
2 2 f. [LC] [FLL] Poesia 1 1.
musàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que comprèn un centenar d’espècies tropicals, arbres i herbes robustes, sovint d’aspecte arborescent, de fulles molt grosses, flors irregulars, embolcallades per grans bràctees o en inflorescències amb bràctees grosses, i fruit en baia o en càpsula, a la qual pertanyen els bananers i l’abacà.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
musar
v. intr. [LC] Perdre el temps en coses que no s’ho valen.
musaranya
1 f. [ZOM] Mamífer insectívor de la família dels sorícids, de mida petita, musell allargat i punxegut i ulls molt petits.
2 f. [ZOM] [LC] Musaranya d’un color entre gris i bru vermellós (Crocidura russula).
3 [ZOM] musaranya cuaquadrada Musaranya de color roig bru al dors i d’un gris clar al ventre (Sorex araneus).
4 [ZOM] musaranya d’aigua Musaranya que viu vora els corrents lents d’aigua i s’alimenta d’invertebrats aquàtics (Neomys fodiens).
5 [ZOM] musaranya dels jardins Musaranya de pèl bru clar, gris o vermellós a la part superior (Crocidura suaveolens).
6 [ZOM] musaranya menuda Musaranya d’un color bru grisós (Sorex minutus).
7 [ZOM] musaranya nana Musaranya de color grisenc, el mamífer més petit d’Europa (Suncus etruscus).
muscarina
f. [QU] Alcaloide extremament tòxic present en alguns bolets del gènere Amanita.
musci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. muscus, ‘molsa’. Ex.: muscívor.
muscicàpids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, que comprèn un gran nombre d’espècies.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
muscícola
adj. [EG] Que viu entre o damunt la molsa.
múscids
1 m. pl. [ZOI] Família d’insectes dípters el tipus de la qual és la mosca.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.
musciforme
adj. [LC] [BO] Que té l’aparença d’una molsa.
muscinal
adj. [BO] Relatiu a les molses. L’estrat muscinal d’un bosc.
musclada
f. [LC] [HO] Menjada de musclos.
musclaire
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que pesca, cria o ven musclos.
muscle
m. [LC] [ZOA] [MD] Espatlla 1 1.
musclejar
v. intr. [LC] Fer moure els muscles.
musclera1
1 f. [DE] Peça de l’armadura que protegia els muscles.
2 f. [LC] Part d’una peça de vestir que cobreix el muscle. Una jaqueta caiguda de muscleres.
3 f. [LC] [IT] Reforç que es posa a la camisa, la brusa, etc., en la part que correspon al muscle.
4 f. [MD] Embenat o aparell ortopèdic que es col·loca a la regió del muscle per tal de protegir-la o d’immobilitzar-la.
musclera2
f. [LC] [ZOA] Indret on es crien musclos. Una musclera artificial.
musclo
m. [LC] [ZOI] [HO] Mol·lusc marí comestible, de conquilla bivalva de color negrós, de 3 a 8 centímetres de llarg (Mytilus edulis i M. galloprovincialis). Musclo de roca.
muscologia
f. [BO] Branca de la botànica dedicada a l’estudi de les molses.
múscul
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan carnós contràctil que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l’home i en els animals. Els músculs del braç. Músculs forts, robustos, vigorosos, de ferro, d’acer.
2 [LC] ésser tot músculs Ésser ben musculat.
3 [ZOA] múscul adductor En els mol·luscos lamel·libranquis, múscul retractor.
4 [LC] múscul antagonista Múscul que obra en oposició a un altre.
5 [MD] [ZOA] múscul anuent Múscul que produeix la inclinació del cap endavant.
6 [MD] múscul ciliar Esfínter del cos ciliar que augmenta la convergència del cristal·lí en l’acomodació.
7 [MD] [ZOA] múscul deltoide Múscul que relliga el braç a l’espatlla.
8 [MD] múscul digàstric Múscul depressor del maxil·lar inferior.
9 [MD] [ZOA] múscul escalè Múscul profund del coll de forma irregularment triangular.
10 [ZOA] [MD] múscul oblic Múscul de fibres no paral·leles a l’eix de simetria del cos, com ara els de l’abdomen o l’ull.
11 [MD] [ZOA] múscul pectoral major Múscul situat a la part anteroposterior del tòrax.
12 [MD] [ZOA] múscul pectoral menor Múscul situat sota el pectoral major, que s’insereix en les primeres costelles i en l’apòfisi coracoide.
13 [ZOA] múscul piramidal a) Múscul situat en el dors del nas i en l’entrecella, antagonista del frontal.
13 [ZOA] múscul piramidal b) Múscul situat a la regió glútia, que s’insereix en el sacre i en el trocànter major.
14 [MD] múscul recte Múscul de fibres paral·leles al pla de simetria del cos, com ara els de la cuixa, l’abdomen o l’ull.
15 [ZOA] múscul retractor a) En molts vertebrats, múscul que fa moure l’ull.
15 [ZOA] múscul retractor b) Múscul que, en nombre d’un o de dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscos lamel·libranquis.
16 [ZOA] múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide de la mandíbula, situat a la fossa temporal.
17 [ZOA] múscul tibial anterior Múscul voluminós, prismàtic i triangular, estès des de l’extremitat superior de la tíbia fins al peu.
18 [ZOA] múscul tibial posterior Múscul situat a la regió posterior de la cama, que arriba fins al tubercle de l’escafoide del peu.
19 [ZOA] [MD] múscul troclear Múscul oblic superior de l’ull.
musculació
f. [SP] Conjunt d’exercicis gimnàstics destinats a augmentar la musculatura.
muscular
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als músculs. Fibra muscular. Força muscular. Contraccions musculars.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que consisteix en un múscul o músculs. Sistema muscular.
musculat -ada
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té els músculs molt desenvolupats.
musculatura
f. [LC] [ZOA] [MD] Conjunt dels músculs de tot el cos o d’una part del cos. És un home d’una musculatura hercúlia.
musculós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Format per músculs. La part musculosa de la cama.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] MUSCULAT.
museístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al museu.
museïtzar
v. tr. [LC] Convertir en museu.
musell
m. [LC] [ZOA] [AGR] Morro 1.
museo-
[LC] Forma prefixada del mot museu. Ex.: museògraf.
museografia
f. [AR] Conjunt de tècniques i de pràctiques relatives al funcionament dels museus.
museogràfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la museografia.
museòleg museòloga
m. i f. [LC] [PR] Persona versada en museologia.
museologia
f. [AR] Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.
museològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la museologia.
muserola
f. [LC] [AGR] Part de la brida que ve sobre el nas del cavall.
museu
1 m. [LC] Lloc on es guarden i s’exposen col·leccions d’obres d’art, d’història natural, d’objectes d’interès, curiositats, etc., amb finalitat cultural.
2 m. [HIH] [PR] A l’edat mitjana, funcionari de la casa reial catalana encarregat de guardar i d’administrar els comestibles destinats a les persones reials.
music musica
m. i f. [LC] POP. Músic, música.
músic1
m. [LC] [ZOP] TROMPETER1.
músic2 -a
1 adj. [LC] [MU] Musical 1. Instrument músic.
2 adj. [LC] [MU] Que té instint, sensibilitat, musical.
3 1 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona versada en l’art de la música, que escriu obres musicals. Els músics italians.
3 2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca en una orquestra, una banda, una cobla, etc.
4 m. [HO] POSTRES DE MÚSIC.
música
1 1 f. [LC] [MU] Art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme.
1 2 f. [LC] [MU] Obra musical. Sentir música. Executar música. Música alemanya. Música de Vives i paraules de Verdaguer.
1 3 [MU] música de cambra [o música de conjunt] Música per a ésser executada en una sala de dimensions reduïdes, com sonates, duos, trios, quartets, etc.
1 4 [MU] música clàssica Música pròpia de la tradició occidental culta, no popular.
1 5 [MU] [EL] música electrònica Música feta amb sons produïts per generadors electrònics.
1 6 [MU] música incidental Música composta per a acompanyar teatre o cinema.
1 7 [MU] música lleugera Música de caràcter intranscendent, no seriós, sovint ballable.
1 8 [MU] música popular Música que segueix les formes de la música tradicional d’un poble.
1 9 [MU] música vocal Música de cant.
2 f. [LC] [MU] Reunió de músics que toquen plegats. Una música de regiment.
3 1 f. [LC] Sèrie de sons que afecten l’orella d’una manera agradable o desagradable.
3 2 [LC] música celestial Bones paraules, promeses, que no han de complir-se.
musicadura
f. [LC] [AR] Treball d’ornamentació complicat.
musical
1 1 adj. [LC] [MU] Relatiu o pertanyent a la música. Una obra musical. Vetllada musical.
1 2 adj. [LC] [MU] Harmoniós, melodiós. Veu musical. Accent musical.
2 m. [LC] [MU] [JE] Pel·lícula o espectacle teatral que es desenvolupa a través de seqüències cantades o dansades.
musicalitat
f. [LC] [MU] Condició de musical.
musicalment
adv. [LC] [MU] D’una manera musical.
musicar
1 v. tr. [LC] [MU] Posar en música.
2 tr. [LC] Gravar (la fusta) amb incisions formant figures.
musicastre musicastra
m. i f. [LC] Mal músic.
musicat -ada
adj. [LC] [AR] Ornamentat amb un treball complicat.
musico-
[LC] Forma prefixada del mot música. Ex.: musicoterapeuta.
musicògraf musicògrafa
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que escriu sobre música.
musicografia
1 f. [LC] [MU] Ciència o art de la notació musical.
2 f. [MU] Bibliografia musical.
musicòleg musicòloga
m. i f. [PR] [MU] Persona versada en musicologia.
musicologia
f. [MU] Estudi científic de la música i de la interpretació musical.
musicològic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a la musicologia.
musicòman -a
adj. i m. i f. [LC] [MU] MELÒMAN.
musicomania
f. [LC] [MU] MELOMANIA.
musicoteràpia
f. [MD] Utilització de la música com a tractament per a certes neurosis.
musiquer
m. [LC] [IMF] [MU] Moblet per a tenir-hi papers de música.
musiqueries
1 f. pl. [LC] [AR] Ornaments complicats.
2 f. pl. [LC] Embolics, brocs.
musiqueta
1 f. [MU] Música de baixa qualitat.
2 f. [MU] Música que se sent de lluny.
3 f. [MU] Cantarella 1.
musiu -iva
adj. [AR] Relatiu o pertanyent al mosaic.
muslim
adj. i m. i f. [AN] [ISL] Musulmà 1.
muslímic -a
adj. [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent als muslims.
mussa
f. [LC] ALMUSSA.
mussaca
f. [HO] Plat fet a base de capes alternades d’albergínia i de carn picada barrejada amb ceba, cuit al forn.
musseta
f. [LC] [ED] Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i altres dignitats.
mussitació
f. [LC] Acció de mussitar.
mussitar
1 v. intr. [LC] Parlar molt baix.
2 tr. [LC] Dir (alguna cosa) mussitant.
mussol1
1 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estrígids, d’uns 21 centímetres de llargada, plomatge brunenc mesclat, amb l’iris groc, sedentari, molt comú en els conreus de plana (Athene noctua).
1 2 [ZOO] mussol banyut Ocell de la família dels estrígids, d’uns 35 centímetres de llargada, que presenta unes plomes en forma de pinzell a les orelles, habitant del bosc (Asio otus).
1 3 [ZOO] mussol de Tengmalm MUSSOL PIRINENC.
1 4 [ZOO] mussol emigrant Ocell de la família dels estrígids, d’uns 38 centímetres de llargada, migrador i hivernant regular, que viu sovint als aiguamolls (Asio flammeus).
1 5 [ZOO] mussol menut Petit ocell de presa nocturn de la família dels estrígids (Glaucidium passerinum).
1 6 [ZOO] mussol pirinenc Ocell de la família dels estrígids, d’uns 25 centímetres de llargada, habitant de l’alta muntanya (Aegolius funereus).
2 m. [LC] [ZOO] XOT1.
3 m. [LC] Persona que parla poc, ensopida, encantada.
mussol2
m. [LC] [MD] Furóncol que surt a la vora d’una parpella.
mussola
1 f. [LC] [ZOP] Peix condricti del gènere Mustelus, de la família dels carcarrínids, de cos fusiforme allargat, de color gris, amb les dents romes i disposades en mosaic, dues aletes dorsals subiguals i relativament grosses, la pell coberta de denticles dèrmics de tacte vellutat, d’hàbitat costaner i de carn apreciada.
2 [ZOP] mussola pintada Mussola de color gris amb taquetes blanques, amb la carn de qualitat inferior (Mustelus asterias).
3 [ZOP] mussola vera Mussola de color gris llis o amb algunes taquetes negres, amb la carn de la millor qualitat (Mustelus mustelus).
mussolina
1 f. [LC] [IT] Roba blanca de seda, amb lligat de plana, fina i transparent.
2 f. [LC] [IT] Roba de cotó imitant la mussolina de seda.
musteir
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
mustela
f. [LC] [ZOM] [MD] MOSTELA.
mustèlids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors fissípedes, molt apreciats per llur pell, que comprèn, entre d’altres, la mostela, la fura, el visó, la mofeta, la marta i la llúdria.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
musti mústia
adj. [LC] [BO] PANSIT.
mustiar
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
mustiesa
f. [LC] [BO] MUSTIGUESA.
mústigament
adv. [LC] TRISTAMENT.
mustigar
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
mustiguesa
f. [LC] [BO] Qualitat o estat de mústic.
musulmà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] [AN] [RE] [ISL] Que professa la religió islàmica.
2 adj. [RE] [AN] [ISL] ISLÀMIC.
mut muda
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Privat físicament de l’ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts.
1 2 [LC] fer el mut No dir paraula.
2 adj. [LC] [ZOA] Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts.
3 adj. [LC] Que no diu paraula. L’acusat va restar mut tot el temps. Mut d’admiració.
4 1 adj. [LC] fer muts [o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1.
4 2 [LC] muts i a la gàbia! Mutis!
5 adj. [LC] [FL] Que no es pronuncia, s’aplica a les lletres. La h de harmonia és muda.
6 adj. [LC] Sense llegenda. Un mapa mut.
mutabilitat
f. [LC] Qualitat de mutable.
mutable
adj. [LC] MUDABLE.
mutablement
adv. [LC] MUDABLEMENT.
mutació
1 f. [LC] Canvi, mudament, especialment de decoració en el teatre.
2 f. [BI] Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
3 f. [MU] Evolució de la tessitura de la veu, especialment quan els nens es fan homes.
4 1 f. [MU] Canvi d’hexacord en el cant pla.
4 2 f. [MU] Transformació de la resposta de la fuga per tal de mantenir el pla de relacions entre la tònica i la dominant.
mutagen -àgena
adj. [BI] Capaç d’augmentar la taxa de mutació d’un organisme, s’aplica a un agent físic o químic.
mutant
1 adj. [BI] En biol., que prové d’una forma salvatge per mutació.
2 m. [BI] Individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., mutant.
mutarotació
f. [QU] En quím., canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.
mutatis mutandis
[ll.]
loc. adv. [LC] Amb els canvis accessoris que calgui però sense alterar l’essencial. Aquest és el sentit, mutatis mutandis, del que cal aprovar.
mútic -a
1 adj. [LC] [ZOA] Mancat de les defenses naturals, com una mandíbula sense dents, un dit sense ungla, etc.
2 adj. [LC] [BO] En bot., sense mucró o punxa.
mutilació
f. [LC] [MD] Acció de mutilar.
mutilar
1 v. tr. [LC] [MD] Llevar (a algú) un membre o una part essencial del cos. El van mutilar a la guerra.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Mutilar un arbre. Mutilar una comèdia.
mutilat -ada
adj. i m. i f. [LC] Que ha perdut algun membre, una part important del cos. Ajuts per a les persones mutilades. Un mutilat de guerra.
mutis
1 m. [LC] [JE] Acció de retirar-se un actor d’escena.
2 1 m. [LC] fer mutis CALLAR.
2 2 interj. [LC] Expressió usada per a imposar silenci. I ara, mutis! No vull sentir ningú!
mutisme
1 m. [LC] Fet de restar callat, sense dir mot. El seu mutisme va estranyar tothom.
2 m. [LC] Silenci obstinat. Va estar-se tota la reunió en el mutisme més absolut.
3 m. [PS] [PE] Actitud adoptada per causes patològiques d’origen mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta.
mutu mútua
1 adj. [LC] Recíprocament donat i rebut entre dues o més persones. El nostre mutu afecte. Una promesa mútua. Assegurança mútua.
2 f. [LC] [DR] [ECT] Mutualitat 3.
mutual
adj. [LC] Mutu 1.
mutualisme
1 m. [LC] [ECT] [DR] Doctrina que considera la dependència mutual com a condició del benestar individual i social.
2 m. [LC] [EG] Simbiosi beneficiosa als dos éssers associats.
mutualista
1 1 adj. [ECT] [DR] Relatiu o pertanyent al mutualisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [ECT] [DR] Partidari del mutualisme.
2 m. i f. [ECT] [DR] Membre d’una mutualitat.
mutualitat
1 f. [LC] [ECT] [DR] Qualitat de mutual o mutu.
2 f. [LC] [DR] [ECT] Fet d’ajudar-se, de socórrer-se, etc., mútuament.
3 f. [ECT] [DR] Associació de persones afectades per uns mateixos riscos que volen compartir proporcionalment i sense cap ànim de guany el cobriment d’aquests riscos mitjançant una contribució de cada associat.
mutualment
adv. [LC] [ECT] [DR] MÚTUAMENT.
mútuament
adv. [LC] [ECT] [DR] D’una manera mútua o mutual.
mutuant
m. i f. [LC] [ECT] [DR] Persona que dona el préstec en el contracte mutu.
mutuatari mutuatària
m. i f. [LC] [ECT] [DR] Persona que rep el préstec en el contracte mutu.
mutxera
f. [BOS] RICÍ.