votació

1 f. [AD] [DR] [PO] [LC] Acció de votar. Procedir a la votació. Votació secreta. Votació a mà alçada. Prendre part en una votació. El resultat d’una votació.

2 f. [LC] [DR] [AD] [PO] Conjunt de vots emesos.

3 [AD] votació nominal Votació en què a cada vot consta el nom de la persona que l’ha emès.

4 [AD] votació ordinària Votació realitzada aixecant-se els partidaris d’una opinió o bé alçant només la mà.

5 [AD] votació secreta Votació en què no se sap qui ha emès cada vot.

votant

adj. i m. i f. [LC] Que vota. El nombre de votants ha augmentat considerablement.

votar

1 1 v. intr. [AD] [DR] [PO] Donar el propi vot. Tots els socis presents tenen dret a votar. Votar a favor d’una proposició, d’un candidat.

1 2 tr. [AD] [DR] [PO] Votar un projecte de llei.

2 1 tr. [LC] [RE] Fer el vot (d’una cosa) a Déu, a la Verge, a un sant. Va votar obediència a Déu.

2 2 [LC] portar-la votada a algú Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.

votiu -iva

adj. [LC] Ofert o promès en vot. Ofrena votiva. Monument votiu.

vòxel

m. [IN] Unitat mínima d’informació d’una imatge tridimensional.

vudú

[pl. -ús]

adj. i m. i f. [LC] VODÚ.

vuit

1 adj. [LC] [MT] Set més un. Una noieta de vuit anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el set, 8. El vuit és un múltiple de dos.

2 2 m. [LC] El que fa vuit en una sèrie numerada. No arribarà fins al dia 8 de març. Li paguen el sou el 8 de cada mes.

2 3 m. [LC] PER EXT. El vuit de copes.

2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre vuit. El vuit de copes. Aquest 8 sembla un 6.

3 m. [LC] vuits i nous [o vuits i nous i cartes que no lliguen] Raons insignificants, que no tenen cap valor. No facis cabal d’això que diuen: no són més que vuits i nous.

4 f. pl. [LC] les vuit La vuitena hora després del migdia o de la mitjanit.

vuitada

f. [RE] [LC] Espai de vuit dies durant els quals celebra l’Església una festa solemne. La vuitada de Corpus. Tots els sants tenen vuitada.

vuitanta

1 adj. [LC] [MT] Vuit vegades deu, setanta-nou més un. Una vella de vuitanta anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el setanta-nou, 80. Vuitanta són vuit vegades deu.

2 2 m. [LC] El que fa vuitanta en una sèrie numerada. La pàgina 80. En farà vuitanta demà passat.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre vuitanta. Esborra el 80, que està repetit.

3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre vuitanta i noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88; vuitanta-nou, 89.

3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres, etc. El quilòmetre 87.

vuitantè -ena

1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té setanta-nou davant seu, el que fa vuitanta.

1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les vuitanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.

1 3 m. [LC] [MT] Un vuitantè, 1/80.

2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i els fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són: vuitanta-unè, vuitanta-unena; vuitanta-dosè, vuitanta-dosena; vuitanta-tresè, vuitanta-tresena; vuitanta-quatrè, vuitanta-quatrena; vuitanta-cinquè, vuitanta-cinquena; vuitanta-sisè, vuitanta-sisena; vuitanta-setè, vuitanta-setena; vuitanta-vuitè, vuitanta-vuitena; vuitanta-novè, vuitanta-novena.

vuitantejar

v. intr. [LC] Anar pels vuitanta anys.

vuitantena

1 f. [LC] Conjunt de vuitanta objectes de la mateixa naturalesa.

2 f. [LC] Vuitanta anys.

vuitantenni

m. [LC] Període de vuitanta anys.

vuitantí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] OCTOGENARI.

2 m. [NU] Moneda d’or del valor de 80 rals de billó.

vuitavat -ada

adj. [LC] Que té vuit costats o cares. Una columna vuitavada.

vuit-centè -centena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 799 davant seu.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les vuit-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.

3 m. [LC] [MT] Un vuit-centè, 1/800.

vuitcentista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al segle XIX.

2 m. i f. [LC] Persona que va viure o va fer la seva obra al segle XIX.

vuit-cents -centes

1 adj. [LC] [MT] Vuit vegades cent. Un llibre de vuit-centes pàgines.

2 1 m. [LC] [MT] El nombre vuit-cents, 800. Divideix vuit-cents per quatre.

2 2 m. [LC] El que fa vuit-cents en una sèrie numerada. He arribat a la pàgina vuit-cents.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre vuit-cents. Un dècim acabat en vuit-cents.

vuitè -ena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té set davant seu, el que fa vuit. El capítol vuitè. Ell és el vuitè de la classe.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les vuit parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una vuitena part.

3 m. [LC] [MT] Tres vuitens, 3/8.

vuitena

1 f. [LC] Conjunt de vuit unitats. Una vuitena de pilars.

2 f. [LC] Junta de vuit persones.

vuitmesó -ona

adj. i m. i f. [LC] Que ha nascut el vuitè mes d’ésser engendrat.

vulcani-

[LC] V. VULCANO-.

vulcanià -ana

adj. [GL] Que es caracteritza per la producció de laves molt viscoses i explosions freqüents, que constitueixen el con volcànic.

vulcanisme

1 m. [GL] [LC] Conjunt de les manifestacions volcàniques i de tots els fenòmens associats a l’expulsió dels magmes i dels gasos a la superfície de la Terra i a l’atmosfera.

2 m. [GL] [LC] Plutonisme 1.

vulcanista

1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al vulcanisme.

2 adj. i m. i f. [GL] [PR] Expert en vulcanisme.

vulcanita

f. [GL] Roca volcànica.

vulcanització

f. [LC] [IQ] [QU] Tractament que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió, i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura.

vulcanitzar

v. tr. [LC] [IQ] [QU] Sotmetre (el cautxú natural o sintètic) a vulcanització.

vulcano- [o vulcani-]

[LC] Forma prefixada del mot ll. Vulcanus, ‘déu del foc’. Ex.: vulcanogènic, vulcaniforme.

vulcanogènic -a

adj. [GLG] Que es produeix per descàrrega de fluids hidrotermals en un fons submarí i encaixa entre roques volcàniques o volcanosedimentàries, s’aplica a un tipus de dipòsit mineral d’origen hidrotermal.

vulcanòleg vulcanòloga

m. i f. [PR] Persona versada en vulcanologia.

vulcanologia

f. [PR] Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.

vulgar

1 1 adj. [LC] Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar.

1 2 adj. [LC] Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie.

1 3 adj. [FL] Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l’ús vulgar. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és mal de Sant Pau.

1 4 m. [LC] [FL] Llengua vulgar.

2 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la gent comuna en contraposició a la cultivada, a la refinada.

2 2 adj. [LC] Comú, mancat de distinció. És un home vulgar.

3 1 m. [LC] Comú dels homes.

3 2 m. [LC] Conjunt de la gent vulgar.

vulgarisme

m. [FLL] [LC] Frase o expressió vulgar, usada pel vulgar.

vulgaritat

1 f. [LC] Qualitat de vulgar.

2 f. [LC] Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció.

vulgaritzable

adj. [LC] Que pot ésser vulgaritzat.

vulgarització

f. [LC] Acció de vulgaritzar; l’efecte.

vulgaritzador -a

adj. i m. i f. [LC] Que vulgaritza.

vulgaritzar

1 v. tr. [LC] Fer vulgar o comú. Vulgaritzar un producte.

2 v. tr. [LC] Fer accessible al vulgar, al comú de la gent. Vulgaritzar una nova tècnica.

3 v. tr. [LC] [FLL] Traduir en llengua vulgar.

vulgarment

adv. [LC] D’una manera vulgar.

vulnerabilitat

f. [LC] Qualitat de vulnerable.

vulnerable

1 adj. [LC] Que pot ésser vulnerat.

2 adj. [LC] Susceptible d’ésser afectat per allò que hom diu, d’ésser convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.

vulneració

f. [LC] Acció de vulnerar; l’efecte.

vulnerant

adj. [LC] Que vulnera.

vulnerar

1 v. tr. [LC] Ferir¹1 1.

2 v. tr. [LC] Causar un dany o un perjudici, sobretot moral, (en els sentiments, els drets, etc.) d’algú. Havien vulnerat la seva intimitat. Vulnerar el dret d’altri.

vulnerari -ària

adj. [MD] Que guareix les ferides. Un remei vulnerari.

vulpí -ina

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la guineu.

vult

m. [LC] Rostre 2.

vulturí -ina

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al voltor.

2 adj. [LC] Semblant al voltor.

vulv-

[LC] [MD] V. VULVO-.

vulva

1 f. [ZOA] [LC] [MD] Part externa dels òrgans genitals femenins.

2 f. [MD] Petita fossa triangular de la vora anterior del tercer ventricle cerebral.

vulvar

adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent a la vulva.

vulvitis

f. [MD] [LC] Inflamació de la vulva dels genitals.

vulvo- [o vulv-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot vulva. Ex.: vulvouterí, vulvovaginal, vulvectomia.

vúmetre

m. [EL] Aparell per a mesurar el volum d’un senyal corresponent a una ona sonora.