impune
adj. [LC] [DR] Que resta sense càstig.
impunement
adv. [LC] Sense ésser castigat, sense dany.
impunit -ida
adj. [LC] [DR] IMPUNE.
impunitat
f. [DR] [LC] Exempció de càstig.
impur -a
adj. [LC] No pur materialment o moralment. Una substància impura. Una locució impura. Un sentiment impur.
impurament
adv. [LC] D’una manera impura.
impuresa
1 1 f. [LC] [QU] Qualitat d’impur. La impuresa d’aquestes aigües.
1 2 f. [LC] [QU] Allò que és impur o que fa que una cosa sigui impura. Cal purgar el líquid de totes les impureses.
2 f. [GL] Presència d’àtoms d’elements estranys en un mineral, que pot ésser intersticial o de substitució dins la xarxa cristal·lina.
3 f. [EL] Substància que s’introdueix en un semiconductor per canviar-ne les propietats elèctriques, generalment la conductivitat elèctrica.
impurificació
f. [LC] Acció d’impurificar.
impurificador -a
adj. [LC] Que impurifica.
impurificar
v. tr. [LC] Fer impur. Les substàncies estranyes que impurifiquen l’aigua.
impuritat
f. [LC] Impuresa 1.
imputabilitat
f. [LC] Qualitat d’imputable.
imputable
adj. [LC] Que pot ésser imputat.
imputació
1 f. [LC] Acció d’imputar; l’efecte.
2 f. [ECT] Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte.
3 1 f. [DR] imputació a la llegítima Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària.
3 2 [DR] imputació de pagaments Aplicació d’un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor.
imputador -a
adj. i m. i f. [LC] Que imputa.
imputar
1 v. tr. [LC] Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d’alguna cosa). A ell cal imputar la derrota.
2 tr. [ECT] Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida).
imputrescibilitat
f. [LC] Qualitat d’imputrescible.
imputrescible
adj. [LC] No putrescible.
in- [o im-, o il-, o ir-]
[LC] Prefix que indica negació o privació del radical al qual s’adjunta. Ex.: inadequat, impresentable, il·legible, irremeiable.
inabastable
adj. [LC] No abastable.
inabolible
adj. [LC] [DR] Que no es pot abolir.
inabordable
adj. [LC] Que no pot ésser abordat.
inabrogable
adj. [LC] No abrogable.
inabstinència
f. [LC] Manca d’abstinència.
inacabable
1 adj. [LC] Que no pot ésser acabat.
2 adj. [LC] De molta durada.
inacabat -ada
adj. [LC] No acabat.
inaccentuat -ada
1 adj. [FL] No accentuat.
2 adj. [LC] [FL] Que no té accent gràfic.
inacceptabilitat
f. [LC] Qualitat d’inacceptable.
inacceptable
adj. [LC] Que no pot ésser acceptat.
inaccessibilitat
f. [LC] Qualitat d’inaccessible.
inaccessible
adj. [LC] No accessible.
inaccessiblement
adv. [LC] D’una manera inaccessible.
inacció
f. [LC] Manca d’acció, d’activitat.
inaclimatable
adj. [LC] [EG] No aclimatable.
inaconseguible
adj. [LC] Que no pot ésser aconseguit.
inacordable
adj. [LC] Que no pot ésser acordat.
inacostable
adj. [LC] INABORDABLE.
inacostumat -ada
adj. [LC] No acostumat.
inactiu -iva
1 adj. [LC] Sense activitat, que no obra.
2 adj. [QU] En quím., que no té activitat òptica, s’aplica als compostos orgànics que no contenen cap àtom de carboni asimètric.
inactivitat
f. [LC] Qualitat d’inactiu, manca d’activitat.
inacusatiu -iva
adj. [FL] Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d’ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa.
inadaptabilitat
f. [LC] [MD] Qualitat d’inadaptable.
inadaptable
adj. [LC] Que no és capaç d’adaptar-se a un medi.
inadaptació
1 f. [LC] [PS] [PE] Acció de no adaptar-se a un medi; l’efecte.
2 f. [MD] [PE] [PS] Manca de les característiques que una estructura social, escolar, etc., hauria de reunir per tal de poder ésser considerada apta a la finalitat que li és assignada.
3 f. [GL] Situació geomorfològica en què la xarxa hidrogràfica i el relleu no s’acomoden a l’estructura tectònica.
inadaptat -ada
1 adj. i m. i f. [PS] [LC] [EG] [PE] Que no s’adapta al medi.
2 adj. [PS] [PE] Que sofreix inadaptació.
inadequació
f. [LC] Qualitat d’inadequat.
inadequadament
adv. [LC] D’una manera inadequada.
inadequat -ada
adj. [LC] No adequat.
inadmissibilitat
f. [LC] Qualitat d’inadmissible.
inadmissible
adj. [LC] Que no pot ésser admès.
inadoptable
adj. [LC] Que no pot ésser adoptat.
inadvertència
f. [LC] Manca d’atenció en allò que hom fa; l’efecte. Aquesta falta ha passat per inadvertència del corrector. Fer una cosa per inadvertència.
inadvertidament
adv. [LC] D’una manera inadvertida.
inadvertit -ida
adj. [LC] Que no ha estat advertit.
inaguantable
adj. [LC] Que no es pot aguantar o sofrir.
inajornable
adj. [LC] No ajornable.
inaliable
adj. [LC] No aliable.
inalienabilitat
f. [LC] Qualitat d’inalienable.
inalienable
adj. [LC] [FL] No alienable.
inalterabilitat
f. [LC] Qualitat d’inalterable.
inalterable
adj. [LC] Que no pot ésser alterat. La llista de convidats és inalterable. Tenir una salut inalterable. És un home inalterable.
inalterablement
adv. [LC] D’una manera inalterable.
inalterat -ada
adj. [LC] Sense alterar, no alterat. Mantenir la tradició inalterada.
inamissibilitat
f. [LC] Qualitat d’inamissible.
inamissible
adj. [LC] Que no pot ésser perdut. Obtenir una gràcia inamissible.
inamovibilitat
f. [LC] Qualitat d’inamovible.
inamovible
adj. [LC] No amovible.
inanalitzable
adj. [LC] No analitzable.
inanició
f. [LC] [MD] Exhauriment, especialment per manca d’alimentació o no assimilació dels aliments.
inanimat -ada
1 adj. [LC] No dotat de vida.
2 adj. [LC] Que ha perdut la vida.
inanitat
f. [LC] Qualitat de buit, de va, d’inútil.
inapagable
adj. [LC] Que no pot ésser apagat.
inapaivagable
adj. [LC] No apaivagable.
inapel·labilitat
f. [LC] Qualitat d’inapel·lable.
inapel·lable
adj. [LC] [DR] Que no admet apel·lació. Una sentència inapel·lable.
inapel·lablement
adv. [LC] [DR] Sense apel·lació possible.
inapercebut -uda
adj. [LC] No apercebut, no advertit.
inapetència
f. [LC] [MD] Manca d’apetit.
inapetent
adj. [LC] [MD] Mancat d’apetit.
inaplicable
adj. [LC] No aplicable.
inaplicació
f. [LC] Manca d’aplicació a allò que hom ha de fer.
inaplicat -ada
1 adj. [LC] Caracteritzat per la inaplicació.
2 adj. [LC] Que no ha estat aplicat o emprat.
inapreciable
1 adj. [LC] No apreciable. Una diferència inapreciable.
2 adj. [LC] INESTIMABLE. La seva amistat és inapreciable.
inaprehensible
adj. [LC] No aprehensible.
inaprès -esa
adj. [LC] Que no ha estat après.
inapte -a
adj. [LC] No apte.
inarticulable
adj. [LC] Que no pot ésser articulat.
inarticuladament
adv. [LC] [FL] No articuladament.
inarticulat -ada
adj. [LC] [FL] En fonèt., produït sense articular-lo, s’aplica als sons. Els crits són sons inarticulats.
inassequible
adj. [LC] No assequible.
inassimilable
adj. [LC] No assimilable.
inassistència
f. [LC] Manca d’assistència. Ha justificat la seva inassistència.
inassolible
adj. [LC] No assolible.
inatacable
adj. [LC] No atacable.
inatenció
f. [LC] Manca d’atenció.
inaudible
adj. [LC] No oïble.
inaudit -a
adj. [LC] Mai no sentit, extraordinari en alt grau. Ha fet una proposta inaudita. Els va aturar amb un coratge inaudit.
inauguració
f. [LC] Acció d’inaugurar.
inaugural
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una inauguració.
inaugurar
v. tr. [LC] Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat. Inaugurar una exposició, un teatre, un ferrocarril. Inaugurar una estàtua. Inaugurar un nou règim.
inautèntic -a
adj. [LC] No autèntic. Lliçó inautèntica.
inavaluable
adj. [LC] No avaluable.
inavesat -ada
adj. [LC] Que no s’ha avesat.
inca
1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’una tribu d’indis del sud d’Amèrica.
2 m. i f. [LC] [AN] Individu de la família règia dels inques.
3 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als inques.
incaic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als inques.
incalculable
1 adj. [LC] No calculable.
2 adj. [LC] Molt considerable.
incalculablement
adv. [LC] D’una manera incalculable.
incandescència
f. [FIF] [LC] Condició d’incandescent.
incandescent
adj. [FIF] [LC] Vivament lluminós a causa de la seva alta temperatura. Un carbó incandescent. Una llàntia incandescent.
incansable
adj. [LC] Que no es cansa mai.
incansablement
adv. [LC] Sense cansar-se.
incantable
adj. [LC] No cantable.
incanviable
adj. [LC] No canviable.
incapaç
adj. [LC] [DR] No capaç. Ets incapaç de fer això. És jurídicament incapaç de testar, de disposar dels seus béns.
incapacitació
f. [DR] Acció d’incapacitar; l’efecte.
incapacitar
1 v. tr. [LC] Inhabilitar 1 i 2.
2 v. tr. [DR] Declarar judicialment que (una persona) és impedida de governar-se ella mateixa, per causa de malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, i determinar l’extensió i els límits de la seva capacitat d’obrar.
incapacitat
f. [LC] [DR] Condició d’incapaç, manca de capacitat.
incardinació
f. [RE] Acció d’incardinar; l’efecte.
incardinar
1 v. tr. [RE] Un bisbe, integrar (un clergue) en la clerecia del seu bisbat.
2 tr. [LC] Unir, lligar, (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimament.
incasable
adj. [LC] [RE] Que no es pot casar.
incaut -a
adj. [LC] No caut, que no té cautela. És un jove incaut.
incautament
adv. [LC] Sense cautela, d’una manera incauta. Jo, incautament, em vaig deixar enganyar.
incedible
adj. [LC] No cedible.
incendi
m. [LC] Foc gros que crema una casa, un bosc, etc., que es propaga, que fa estralls. Reeixir a apagar, a dominar, un incendi. Assegurances contra incendis. Hi ha un incendi a la plaça de la vila: ara hi corren els bombers.
incendiar
1 v. tr. [LC] Causar l’incendi (d’una casa, un bosc, etc.).
2 intr. pron. [LC] Una casa, un bosc, etc., ésser afectats per un incendi. El magatzem de la botiga s’ha incendiat.
incendiari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que incendia, que cala foc, especialment amb el propòsit de causar un dany.
incensurable
adj. [LC] No censurable.
incentiu
1 m. [LC] Allò que incita a una cosa.
2 m. pl. [ECT] Estímuls d’ordre material o moral dirigits als diferents agents per a interessar-los en la promoció o en la bona marxa de les activitats econòmiques.
incentivar
v. tr. [LC] Donar incentius (a algú o alguna cosa), estimular. S’ha d’incentivar la producció. Cal que les autoritats incentivin l’extensió de l’ús social del català.
incentre
m. [MT] Punt on es tallen les bisectrius interiors d’un triangle.
incert -a
1 adj. [LC] Que no té la certitud, que està en un estat de dubte sobre el que farà. Estic incert: no sé si haig d’assistir a l’acte.
2 1 adj. [LC] De què no es té la certitud, no sabut d’una manera certa. El fet és incert.
2 2 adj. [LC] Imprecís, no ben determinat.
incertament
adv. [LC] D’una manera incerta, amb incertitud.
incertesa
f. [LC] Qualitat d’incert, manca de certitud.
incertitud
f. [LC] INCERTESA.
incessable
adj. [LC] Que no pot cessar.
incessablement
adv. [LC] D’una manera incessable.
incessant
adj. [LC] Que no cessa.
incessantment
adv. [LC] D’una manera incessant, sense cessar.
incest
m. [LC] [DR] [AN] Relació sexual entre parents dins els graus en què està prohibit el matrimoni.
incestuós -osa
1 adj. [DR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’incest, que implica incest. Un amor incestuós.
2 adj. i m. i f. [DR] [LC] Que comet incest. Una persona incestuosa.
incestuosament
adv. [LC] [DR] D’una manera incestuosa.
incicatritzable
adj. [LC] [MD] No cicatritzable.
incidència
1 1 f. [LC] Allò que sobrevé en el curs d’un afer. Són incidències de la vida.
1 2 [LC] per incidència loc. adv. Incidentalment.
1 3 f. [LC] Conseqüència 1. Les incidències de la crisi de govern.
2 f. [FIF] Caiguda d’un projectil, d’un raig de llum, etc., sobre una superfície.
3 f. [LC] En geom., coincidència parcial entre dues figures.
incident
1 adj. [LC] Que sobrevé accessòriament.
2 adj. [FIF] En fís., que ve a donar contra la superfície de separació de dos medis. El raig incident i el reflectit.
3 adj. [FL] En ling., que constitueix un incís. Proposició incident.
4 1 m. [LC] [DR] Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d’un altre.
4 2 m. [LC] Esdeveniment accessori en una obra dramàtica, en una narració, etc.
incidentalment
adv. [LC] D’una manera incidental.
incidentment
adv. [LC] INCIDENTALMENT.
incidir
1 v. intr. [FIF] [LC] Un projectil, un raig de llum, etc., venir a caure sobre una superfície.
2 v. intr. [LC] Una cosa, repercutir en una altra.
incinerable
adj. [LC] Que pot ésser incinerat.
incineració
f. [LC] Acció d’incinerar; l’efecte.
incinerar
v. tr. [LC] [AN] Reduir a cendres. Incinerar ossos. Incinerar un cadàver.
incipiència
f. [LC] Qualitat d’incipient.
incipient
adj. [LC] Que comença a ésser, a mostrar-se. Paràlisi incipient.
incircumcís -isa
adj. [LC] [HIH] [RE] [ISL] No circumcís.
incircumcisió
f. [LC] [HIH] Estat de qui és incircumcís.
incircumscripció
f. [LC] Qualitat d’incircumscrit.
incircumscrit -a
adj. [LC] No circumscrit, no comprès dins determinats límits.
incís -isa
1 adj. [AR] En ceràmica, que té incisions.
2 m. [LC] [FL] Grup de paraules que té un sentit en si, interposat en un període.
incisat -ada
adj. [LC] Que té els marges dentats irregularment.
incisió
1 f. [LC] Acció de fendre amb un instrument tallant; l’efecte. Fer una incisió a l’escorça d’un arbre.
2 f. [LC] Separació de parts que sembla feta amb un instrument tallant.
3 f. [AR] Línia decorativa que hom fa en les peces de ceràmica.
incisiu -iva
1 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant.
1 2 f. [ZOA] DENT INCISIVA.
2 adj. [LC] Agut, mordaç. Paraules incisives.
incitabilitat
f. [LC] Qualitat d’incitable.
incitable
adj. [LC] Que pot ésser incitat.
incitació
f. [LC] Acció d’incitar; l’efecte.
incitador -a
adj. i m. i f. [LC] Que incita.
incitar
v. tr. [LC] Moure vivament a fer una cosa, a la realització d’un acte. Tothom incitava aquell desgraciat a la venjança. Incitava els alumnes a la disciplina i a l’estudi.
incitatiu -iva
adj. [LC] Que incita.
incívic -a
adj. [LC] Mancat de civisme.
incivil
adj. [LC] Mancat de civilitat.
incivilitat
f. [LC] Manca de civilitat.
incivilitzable
adj. [LC] No civilitzable.
incivilització
1 f. [LC] Manca de civilització.
2 f. [LC] Condició d’incivilitzat.
incivilitzat -ada
adj. [LC] Que no ha estat civilitzat.
incivilment
adv. [LC] D’una manera incivil.
inclassificable
adj. [LC] No classificable.
inclemència
1 f. [LC] Manca de clemència. La inclemència dels jutges.
2 f. [LC] Rigor 2. La inclemència del temps.
inclement
adj. [LC] Mancat de clemència. Un jutge inclement. Un temps inclement.
inclementment
adv. [LC] D’una manera inclement, sense clemència.
inclinable
adj. [LC] Susceptible d’adquirir una inclinació, una tendència.
inclinació
1 f. [LC] Acció d’inclinar o d’inclinar-se; l’efecte. Una inclinació de cap. La inclinació d’una recta, d’un pla.
2 f. [GL] Capbussament 2.
3 1 f. [FIA] Angle entre el pla orbital d’un planeta del sistema solar i l’eclíptica.
3 2 f. [FIA] Angle entre el pla orbital d’un satèl·lit i el pla equatorial del planeta.
3 3 f. [FIA] En un sistema de dos cossos, angle entre el pla orbital d’un d’ells i el pla perpendicular a la visual.
3 4 [GL] inclinació magnètica Angle que forma l’agulla magnètica amb el pla horitzontal.
4 f. [LC] Disposició natural o adquirida de l’ànim. Tenir males inclinacions. Mostrava una certa inclinació per ella. Es dedicava a la música per inclinació.
inclinança
f. [LC] Inclinació 4.
inclinar
1 1 v. tr. [LC] Desviar (quelcom) de la seva posició o direcció, especialment vertical. Inclinar un vas. Inclinar el cap en senyal de respecte.
1 2 intr. pron. [LC] El camí, allà, s’inclina cap al nord. Va inclinar-se i va collir un grapat de terra.
2 1 tr. [LC] Fer tendir. Això el va inclinar a la benevolència.
2 2 intr. pron. [LC] TENDIR. S’inclina a creure-ho.
inclinat -ada
adj. [LC] Que té una inclinació, no vertical ni horitzontal. Un pla inclinat. Totes les torres són dretes llevat de la torre inclinada de Pisa.
inclinatiu -iva
adj. [LC] Que inclina.
inclinòmetre
m. [FIM] Aparell per a mesurar la inclinació magnètica.
ínclit -a
adj. [LC] Il·lustre, gloriós.
incloure
[quant a la flexió, com cloure; p. p. inclòs]
1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) dins una altra.
2 1 tr. [LC] Una cosa, contenir-ne (una altra).
2 2 tr. [LC] Un nombre, comprendre’n (un de menor).
2 3 tr. [LC] El tot, comprendre (una part).
inclús
adv. [LC] FINS I TOT.
inclusió
1 f. [LC] Acció d’incloure; l’efecte.
2 1 f. [GL] Substància que resta englobada a l’interior d’un cristall o d’una roca en el moment de cristal·litzar.
2 2 f. [ML] En un metall o aliatge, partícula heterogènia amb aquest que resta inclosa en la massa metàl·lica solidificada.
3 1 f. [BI] Tècnica histològica que consisteix en la introducció d’una substància en un material biològic per tal de donar-li consistència i poder-lo tallar en seccions fines o ultrafines.
3 2 f. [GL] Tractament d’una mostra de sòl amb productes aglutinants per tal de poder-ne fer talls microscòpics.
4 f. [FL] Relació que s’estableix entre dos mots per la qual el significat de l’un comprèn el significat de l’altre.
inclusiu -iva
adj. [LC] Que inclou, capaç d’incloure o contenir.
inclusivament
adv. [LC] [AD] Amb inclusió. Obert fins al 15 d’agost inclusivament.
incoació
f. [LC] [DR] [AD] Acció d’incoar; l’efecte.
incoagulable
adj. [LC] No coagulable.
incoar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Començar (alguna cosa), especialment en llenguatge jurídic i administratiu.
incoatiu -iva
1 adj. [LC] Que expressa el començament d’un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu.
2 adj. [FL] Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu.
incobrable
adj. [LC] Que no pot ésser cobrat.
incoercibilitat
f. [LC] Qualitat d’incoercible.
incoercible
1 adj. [LC] No coercible.
2 adj. [LC] [FIF] [QU] Que no es pot reduir a líquid per un augment de la pressió. Un gas incoercible.
incogitable
adj. [LC] INCONCEBIBLE.
incogitadament
adv. [LC] IMPENSADAMENT.
incogitat -ada
adj. [LC] IMPENSAT.
incògnit -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit.
1 2 [LC] d’incògnit loc. adv. No volent fer-se conèixer, defugint d’ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d’incògnit.
2 f. [MT] En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una equació, etc. Una equació amb dues incògnites.
3 f. [LC] Causa, raó oculta d’un fet que s’examina. Per què no ho va fer? És una incògnita. Aclarir la incògnita.
incògnitament
adv. [LC] D’una manera incògnita.
incognoscible
adj. [LC] No cognoscible.
incoherència
f. [LC] Manca de coherència, qualitat d’incoherent. La incoherència de les seves paraules.
incoherent
adj. [LC] No coherent. Proferia paraules incoherents.
incoherentment
adv. [LC] D’una manera incoherent, sense coherència.
íncola
m. [SO] [GG] [LC] Habitant d’un lloc.
incolor -a
adj. [LC] [FIF] Que manca de color. L’hidrogen és un gas incolor.
incòlume
adj. [LC] [MD] Sa i estalvi, sense lesió o dany.
incolumitat
f. [LC] Qualitat d’incòlume.
incombinable
adj. [LC] No combinable.
incombustibilitat
f. [LC] Qualitat d’incombustible.
incombustible
adj. [LC] No combustible.
incommensurabilitat
f. [LC] Qualitat d’incommensurable.
incommensurable
adj. [LC] [MT] No commensurable. Una circumferència i el seu diàmetre són incommensurables.
incommovible
adj. [LC] Incapaç de commoure’s.
incommutabilitat
f. [LC] Qualitat d’incommutable.
incommutable
adj. [LC] No commutable.
incommutablement
adv. [LC] D’una manera incommutable.
incòmodament
adv. [LC] D’una manera incòmoda, sense comoditat.
incomodar
1 v. tr. [LC] Causar incomoditat (a algú). Perdoni que l’incomodi fent-lo alçar. Aquest soroll m’incomoda molt.
2 intr. pron. [LC] ENUTJAR-SE.
incòmode -a
1 adj. [LC] Mancat de comoditat.
2 adj. [LC] Que incomoda.
incomoditat
1 f. [LC] Manca de comoditat.
2 f. [LC] Qualitat d’incòmode.
3 f. [LC] Molèstia, disgust.
incomparable
adj. [LC] Que no admet comparació amb un altre o amb res.
incomparablement
adv. [LC] Sense comparació possible.
incompareixença
f. [SP] Fet de no presentar-se, especialment un esportista o un equip a una competició, cosa que provoca la victòria de l’adversari. Incompareixença davant d’un jutge. Han guanyat per incompareixença de l’equip contrari.
incompartible
adj. [LC] No compartible.
incompatibilitat
1 f. [LC] Qualitat d’incompatible. Separació legal per incompatibilitat de caràcter.
2 f. [AD] Impossibilitat legal d’exercir simultàniament diferents càrrecs si, com a mínim, un d’ells és públic.
3 f. [MD] Anul·lació de l’efecte d’un medicament per l’acció d’un altre.
incompatible
adj. [LC] No compatible. Són dos caràcters incompatibles. Dos càrrecs incompatibles.
incompatiblement
adv. [LC] D’una manera incompatible.
incompetència
f. [LC] Manca de competència. La incompetència d’un tribunal. La seva incompetència en matèria de música.
incompetent
adj. [LC] No competent.
incompetentment
adv. [LC] D’una manera incompetent.
incompleció
f. [LC] Manca de compleció.
incomplet -a
adj. [LC] No complet.
incompletament
adv. [LC] D’una manera incompleta.
incomplex -a
adj. [LC] No complex. Proposició incomplexa.
incomplexitat
f. [LC] Qualitat d’incomplex.
incompliment
m. [LC] [AD] Acció d’incomplir; l’efecte.
incomplir
v. tr. [LC] No complir.
incomponible
adj. [LC] No componible.
incomportable
adj. [LC] No comportable.
incomportablement
adv. [LC] D’una manera incomportable.
incompossibilitat
f. [LC] Qualitat d’incompossible.
incompossible
adj. [LC] No mútuament possible.
incomprensibilitat
f. [LC] Qualitat d’incomprensible.
incomprensible
adj. [LC] No comprensible. És un home incomprensible. És una frase incomprensible.
incomprensiblement
adv. [LC] D’una manera incomprensible.
incomprensió
f. [LC] Manca de comprensió.
incomprensiu -iva
adj. [LC] No comprensiu.
incomprès -esa
adj. i m. i f. [LC] No comprès, que la gent no comprèn. Un autor incomprès. La societat la va fer una incompresa tota la vida.
incompressibilitat
f. [LC] [FIF] Qualitat d’incompressible.
incompressible
adj. [LC] [FIF] No compressible. Els líquids són fluids incompressibles.
incomprimible
adj. [LC] No comprimible.
incomptable
adj. [LC] Que no pot ésser comptat.
incomunicabilitat
f. [LC] Qualitat d’incomunicable.
incomunicable
adj. [LC] No comunicable.
incomunicació
1 f. [LC] Manca de comunicació.
2 f. [LC] Acció d’incomunicar.
incomunicar
v. tr. [LC] Privar de comunicació.
inconcebibilitat
f. [LC] Qualitat d’inconcebible.
inconcebible
1 adj. [LC] Que l’esperit no pot concebre.
2 adj. [LC] Difícil de concebre, de creure.
inconcebiblement
adv. [LC] D’una manera inconcebible.
inconciliable
adj. [LC] No conciliable. Dos principis inconciliables. Dos adversaris inconciliables.
inconciliablement
adv. [LC] D’una manera inconciliable.
inconclús -usa
adj. [LC] No acabat, no decidit. Una obra inconclusa.
inconclusiu -iva
adj. [LC] No conclusiu.
inconcús -ussa
adj. [LC] Ferm, sense dubte ni contradicció. Fe inconcussa. Prova inconcussa.
inconcussament
adv. [LC] Sense dubte ni contradicció.
incondensable
adj. [LC] No condensable.
incondicional
adj. [LC] No condicional, sense condicions.
incondicionalment
adv. [LC] D’una manera incondicional.
incondicionat -ada
adj. [LC] No condicionat o subjecte a cap condició.
inconegut -uda
adj. [LC] No conegut.
inconfés -essa
adj. [LC] [RE] [DR] No confés.
inconfessable
adj. [LC] No confessable.
inconformisme
m. [SO] [LC] Actitud o tendència de l’inconformista.
inconformista
adj. i m. i f. [SO] [LC] Que no es conforma.
inconfusible
adj. [LC] No confusible.
inconfusiblement
adv. [LC] D’una manera inconfusible, sense confusió possible.
inconfutable
adj. [LC] No confutable.
inconfutablement
adv. [LC] D’una manera inconfutable.
incongelable
adj. [LC] No congelable.
incòngruament
adv. [LC] D’una manera incòngrua.
incongruència
f. [LC] Manca de congruència.
incongruent
adj. [LC] No congruent.
incongruentment
adv. [LC] D’una manera incongruent, sense congruència.
incongruïtat
f. [LC] Manca de congruïtat.
inconjugable
adj. [FL] [LC] Que no es pot conjugar.
inconnectable
adj. [LC] No connectable.
inconnex -a
adj. [LC] Mancat de connexió.
inconnexió
f. [LC] Manca de connexió.
inconquerible
adj. [LC] [DE] Que no es pot conquerir.
inconquistable
adj. [LC] [DE] INCONQUERIBLE.
inconsciència
1 f. [LC] Manca de consciència, de sentit comú.
2 f. [LC] [FS] Estat de la persona en què no té consciència dels seus actes.
inconscient
1 adj. [LC] No conscient. Després de l’accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients.
2 m. [PS] [MD] Part de l’estructura de la personalitat situada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament.
inconscientment
adv. [LC] D’una manera inconscient.
inconseqüència
f. [LC] Qualitat d’inconseqüent, manca de conseqüència.
inconseqüent
adj. [LC] No conseqüent.
inconsiderable
adj. [LC] No considerable, no digne de consideració.
inconsideració
f. [LC] Manca de consideració.
inconsideradament
adv. [LC] D’una manera inconsiderada, sense consideració.
inconsiderat -ada
adj. [LC] No considerat.
inconsistència
f. [LC] Manca de consistència.
inconsistent
adj. [LC] Mancat de consistència.
inconsolable
adj. [LC] No consolable.
inconsolablement
adv. [LC] Sense consol.
inconspicu -ícua
1 adj. [LC] No conspicu.
2 adj. [BO] En bot., petit i poc aparent.
inconstància
f. [LC] Manca de constància.
inconstant
adj. [LC] No constant. Un vent inconstant. Un caràcter inconstant. La fortuna és inconstant.
inconstantment
adv. [LC] Amb inconstància, d’una manera inconstant.
inconstitucional
adj. [PO] [DR] [LC] No conforme a la constitució.
inconstitucionalitat
f. [LC] [DR] [PO] Qualitat d’inconstitucional.
inconstitucionalment
adv. [PO] [DR] [LC] D’una manera inconstitucional.
inconstruïble
adj. [LC] [AQ] No construïble.
inconsult -a
adj. [LC] Fet sense consultar, sense madur consell.
inconsumible
adj. [LC] No consumible.
inconsútil
adj. [IT] Teixit d’una peça, sense costura. Una túnica inconsútil.
incontaminable
adj. [LC] [EG] Que no es pot contaminar.
incontaminat -ada
adj. [LC] [EG] No contaminat.
incontenible
adj. [LC] Que no pot ésser contingut.
incontestable
adj. [LC] Que no pot ésser posat en qüestió o controvertit. És una veritat incontestable.
incontestablement
adv. [LC] D’una manera incontestable.
incontestat -ada
adj. [LC] No contestat o controvertit.
incontinència
1 f. [LC] [RE] Manca de continència. Incontinència de llengua. El pecat d’incontinència.
2 1 f. [MD] Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.
2 2 [MD] incontinència d’orina Malaltia que consisteix a no poder retenir l’orina.
incontinent
adj. [LC] [MD] No continent, mancat de continència.
incontinentment
adv. [LC] Sense continència.
incontrastable
adj. [LC] Que no pot ésser contrastat o impugnat. És un dret incontrastable que hi tens.
incontrastablement
adv. [LC] Sense contrast possible.
incontrolable
adj. [LC] No controlable.
incontrolat -ada
adj. i m. i f. [LC] No controlat, s’aplica especialment a les persones els actes de les quals escapen del control d’un cap. Colla de manifestants incontrolats.
incontrovertibilitat
f. [LC] Qualitat d’incontrovertible.
incontrovertible
adj. [LC] No controvertible.
incontrovertiblement
adv. [LC] D’una manera incontrovertible.
inconvencible
adj. [LC] No convencible.
inconveniència
1 f. [LC] Qualitat d’inconvenient.
2 f. [LC] Acte, paraula, inconvenient.
inconvenient
1 1 adj. [LC] No convenient.
1 2 adj. [LC] Que manca a les conveniències socials. Una paraula inconvenient.
2 m. [LC] Desavantatge que ofereix quelcom, especialment a causa del qual no convé de fer-ho. Aquest mètode presenta molts inconvenients: en seguirem un altre.
inconvenientment
adv. [LC] D’una manera inconvenient.
inconvertible
adj. [LC] No convertible.
incoordinació
f. [LC] [MD] Manca de coordinació. Incoordinació dels moviments musculars.
incopsable
adj. [LC] No copsable.
incordi
m. [MD] [LC] Adenopatia inguinal.
incorporació
f. [LC] [DE] Acció d’incorporar o d’incorporar-se; l’efecte.
incorporal
adj. [LC] INCORPORI.
incorporalment
adv. [LC] Sense cos.
incorporar
1 1 v. tr. [LC] [DE] Fer entrar com a part dins un tot, introduir en un cos ja constituït. Incorporar una substància en una altra, amb una altra. Una província que havia estat incorporada a França.
1 2 intr. pron. [LC] Entrar com a part dins un tot. Incorporar-se a l’equip directiu. Incorporar-se a la unitat militar. Terranova s’incorporà al Canadà el 1949.
2 1 tr. [LC] Alçar de mig cos per amunt (qui està ajagut).
2 2 intr. pron. [LC] El malalt va incorporar-se per prendre la medecina.
incorporeïtat
f. [LC] Qualitat d’incorpori.
incorpori -òria
adj. [LC] No corpori.
incorpòriament
adv. [LC] INCORPORALMENT.
incorrecció
f. [LC] Qualitat d’incorrecte.
incorrectament
adv. [LC] D’una manera incorrecta.
incorrecte -a
adj. [LC] No correcte. Text, escrit, incorrecte. Escriptor incorrecte. Una paraula incorrecta.
incorregibilitat
f. [LC] Qualitat d’incorregible.
incorregible
adj. [LC] No corregible. És una criatura incorregible.
incorregiblement
adv. [LC] D’una manera incorregible.
incórrer
[quant a la flexió, com córrer]
v. intr. [AD] Fer una acció reprensible. Incórrer en una falta, incórrer en un error.
incorrupció
f. [LC] Qualitat d’incorrupte.
incorruptament
adv. [LC] Sense corrupció.
incorrupte -a
adj. [LC] Que no s’ha corromput. Un cos incorrupte.
incorruptibilitat
f. [LC] Qualitat d’incorruptible.
incorruptible
1 adj. [LC] No corruptible. La fusta impregnada d’aquest ingredient és incorruptible.
2 adj. [LC] Que no es deixa corrompre. Un jutge incorruptible.
incorruptiblement
adv. [LC] D’una manera incorruptible.
increat -ada
adj. [LC] No creat.
incredibilitat
f. [LC] Qualitat d’increïble.
incrèdul -a
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] No crèdul. Després de tants desenganys, m’he tornat incrèdula.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Mancat de fe religiosa. Els poc creients i els incrèduls.
incredulitat
1 f. [LC] Qualitat d’incrèdul.
2 f. [RE] Manca de fe religiosa.
increïble
1 adj. [LC] No creïble. Això que dius és increïble.
2 adj. [LC] Extraordinari 2. Fa un fred increïble.
increïblement
adv. [LC] D’una manera increïble.
increment
1 1 m. [LC] [MT] Augment en grandària, quantitat, nombre, valor, etc. A un increment petit de la variable correspon un increment petit de la funció.
1 2 m. [LC] Acreixement, augment, de prosperitat, riquesa, etc.
1 3 m. [LC] [MT] Allò en què augmenta una cosa. Prendre una cosa increment.
2 1 m. [FL] Afix afegit, per exigències de la flexió o de la derivació, a una base.
2 2 [FL] increment accentual Reforçament de la intensitat accentual que, en un context, reben alguns mots habitualment àtons.
2 3 [FL] increment incoatiu Increment que prenen certs verbs de la tercera conjugació, el qual, en llatí, tenia un valor incoatiu.
incrementable
adj. [LC] Que pot ésser incrementat.
incrementació
f. [LC] Acció d’incrementar.
incremental
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un increment.
incrementar
v. tr. [LC] Afegir un increment (a una quantitat).
increpació
f. [LC] Acció d’increpar.
increpador -a
adj. i m. i f. [LC] Que increpa.
increpar
v. tr. [LC] Reprendre (algú) amb duresa i severitat.
increpatori -òria
adj. [LC] Que enclou una increpació.
incriminable
adj. [LC] Que pot ésser incriminat.
incriminació
f. [LC] Acció d’incriminar; l’efecte.
incriminar
v. tr. [LC] Declarar criminal, culpable.
incruent -a
adj. [LC] No cruent.
incrustable
adj. [LC] Que pot ésser incrustat.
incrustació
1 1 f. [LC] Acció d’incrustar o d’incrustar-se.
1 2 f. [LC] La cosa incrustada.
2 1 f. [GL] Dipòsit prim d’un mineral damunt una superfície.
2 2 f. [IQ] [QU] Dipòsit que es forma en les superfícies interiors de tubs i recipients per la precipitació de les sals presents en els líquids que contenen.
3 f. [GL] Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.
incrustant
adj. [LC] [GL] Que produeix incrustacions. Aigües incrustants.
incrustar
1 1 v. tr. [LC] Formar com una crosta a la superfície (d’alguna cosa). El rovell ha incrustat el ferro de la barana.
1 2 intr. pron. [LC] El rovell s’ha incrustat al ferro. La tosca s’incrusta a l’esmalt de les dents.
2 tr. [AR] Adornar (alguna cosa) amb pedres, metalls, etc., encastats en entalladures practicades a la seva superfície.
íncub
m. [RE] [AN] [MD] ÍNCUBE.
incubació
1 1 f. [ZOA] [AGR] [LC] Acció de covar o d’incubar; l’efecte.
1 2 [AGR] [ZOA] incubació artificial Mètode de comunicar als ous la calor necessària per a llur desenvolupament sense intervenció animal.
1 3 f. [MD] Manteniment dels infants prematurs en un ambient artificial, fins que són viables.
2 1 f. [AGR] Període durant el qual els ous són covats.
2 2 f. [BI] En animals peciloterms, temps des que els ous són fecundats fins al naixement.
3 f. [MD] [LC] Desenvolupament d’una malaltia fins a declarar-se. Període d’incubació.
incubador -a
1 adj. [LC] Que incuba. Granota amb sac incubador.
2 1 f. [AGR] [LC] Aparell en què els ous són covats artificialment.
2 2 f. [MD] Aparell per a mantenir durant un quant temps, a una temperatura convenient, els infants prematurs.
incubar
v. tr. [LC] [AGR] [ZOA] Covar 1.
íncube
1 m. [RE] [AN] Dimoni que, sota l’aparença d’home, se suposa que té comerç carnal amb una dona quan està adormida.
2 m. [MD] Opressió i angoixa durant el son, acompanyades de malsons.
inculcable
adj. [LC] Que pot ésser inculcat.
inculcació
f. [LC] Acció d’inculcar; l’efecte.
inculcador -a
adj. i m. i f. [LC] Que inculca.
inculcar
v. tr. [LC] Fer entrar en l’ànim d’altri amb freqüents repeticions i admonicions. Inculcava als nois l’amor a la música.
inculpabilitat
f. [LC] Qualitat d’inculpable.
inculpable
adj. [LC] Que pot ésser inculpat.
inculpablement
adv. [LC] Sense culpa.
inculpació
f. [LC] Acció d’inculpar; l’efecte.
inculpar
v. tr. [LC] Acusar (algú) com a culpable.
inculpatori -òria
adj. [LC] Que inculpa.
incultament
adv. [LC] D’una manera inculta.
inculte -a
1 adj. [LC] [AGA] Que no és cultivat o conreat. Terrenys incultes.
2 adj. [LC] Mancat de cultura. Un esperit inculte. Una nació inculta.
incultivable
adj. [LC] [AGA] No cultivable.
incultivat -ada
adj. [LC] [AGA] Inculte 1.
incultura
f. [LC] Manca de conreu, de cultura.
incumbència
f. [LC] Obligació, funció, que correspon a algú pel seu càrrec, per la seva dignitat, per la seva importància, etc.
incumbent
adj. [LC] Que incumbeix.
incumbir
v. intr. [LC] Ésser responsabilitat d’algú, estar a càrrec d’algú. Els deures que m’incumbeixen. Això no us incumbeix.
incunable
1 adj. [HIH] [AF] [BB] Imprès abans de l’any 1500. Edició incunable.
2 m. [BB] Llibre incunable.
incurabilitat
f. [LC] [MD] Qualitat d’incurable.
incúria
f. [LC] Negligència 2.
incuriós -osa
1 adj. [LC] Que no és curiós.
2 adj. [LC] Mancat de cura o d’interès.
incuriositat
f. [LC] Qualitat d’incuriós.
incurós -osa
adj. [LC] No curós.
incurosament
adv. [LC] No curosament.
incurrent
adj. [LC] Caracteritzat per un corrent que va de fora a dins.
incursió
1 f. [DE] [LC] Entrada en un territori amb intenció hostil.
2 f. [LC] Entrada en un domini intel·lectual, en una professió, en una activitat artística, etc., que no és el propi, d’una manera ocasional. Un novel·lista que ha fet incursions en l’assaig polític.
incurvació
f. [LC] Acció de corbar; l’efecte.
incurvat -ada
adj. [BO] Corbat de tal manera que la concavitat es troba a la part interna o superior. Fulles incurvades.
incús -usa
adj. [HIH] [NU] Empremtat d’un sol costat. Una medalla incusa.
indagació
f. [LC] [AD] Acció d’indagar; l’efecte.
indagador -a
adj. i m. i f. [LC] Que indaga.
indagar
v. tr. [LC] [AD] Cercar de venir en coneixement (d’alguna cosa). Els bombers indaguen on va començar el foc.
indagatori -òria
adj. [LC] Que condueix a la verificació d’un fet.
indamina
f. [QU] Colorant blau o verd derivat per oxidació de la difenilamina que conté un anell de benzè i un de quinona i grups amina com a auxocroms.
indantrè
m. [QU] Grup de colorants de tina d’una extraordinària solidesa a la llum, a les rentades i a la intempèrie.
indè
m. [QU] Hidrocarbur bicíclic líquid emprat com a solvent per a vernissos, de fórmula empírica C9H8.
indecència
1 f. [LC] Qualitat d’indecent, manca de decència.
2 f. [LC] Acte, paraula, indecents.
indecent
adj. [LC] No decent, mancat de decència.
indecentment
adv. [LC] D’una manera indecent.
indecidible
adj. [LC] [FS] No decidible.
indecís -isa
1 adj. [LC] No decidit, no ben determinat. La victòria fou llarg temps indecisa. La llum indecisa del crepuscle.
2 adj. [LC] Que no sap decidir-se. Està indecís sobre el que ha de fer. Caràcter indecís.
indecisió
f. [LC] Qualitat d’indecís, manca de decisió.
indeclinabilitat
f. [LC] [FL] Qualitat d’indeclinable.
indeclinable
1 adj. [LC] Que no pot ésser declinat o evitat.
2 adj. [FL] En gram., no declinable.
indeclinablement
adv. [LC] [FL] D’una manera indeclinable.
indecorós -osa
adj. [LC] No decorós, mancat de decòrum.
indecorosament
adv. [LC] D’una manera indecorosa.
indefallent
adj. [LC] Que no defalleix.
indefectibilitat
f. [LC] Qualitat d’indefectible.
indefectible
adj. [LC] Que no pot deixar d’ésser.
indefectiblement
adv. [LC] D’una manera indefectible.
indefens -a
adj. [LC] Sense defensa, sense mitjans de defensa.
indefensable
adj. [LC] Que no pot ésser defensat.
indefensió
1 f. [LC] Condició d’indefens.
2 f. [DR] En jur., situació de la part litigant o inculpada a la qual hom nega o limita, il·legalment, els mitjans processals de defensa.
indeficient
adj. [LC] Que no pot faltar.
indefinible
adj. [LC] Que no pot ésser definit o descrit exactament.
indefiniblement
adv. [LC] D’una manera indefinible.
indefinició
f. [LC] Manca de definició.
indefinidament
adv. [LC] D’una manera indefinida.
indefinit -ida
1 1 adj. [LC] [MT] No definit, que no es pot limitar.
1 2 adj. [MT] Que no es pot definir. Un terme indefinit.
2 1 adj. [FL] En gram., que designa d’una manera vaga o general. L’article indefinit un. Un pronom, un quantificador, indefinit. Un sintagma nominal indefinit.
2 2 m. [FL] Quantificador indefinit. Els indefinits cada i cap són invariables.
indefugible
adj. [LC] Que no pot ésser defugit.
indegudament
adv. [LC] D’una manera indeguda.
indegut -uda
adj. [LC] Que no ha d’ésser, que no s’ha de fer, que no és permès de fer.
indehiscència
f. [BO] Qualitat d’indehiscent.
indehiscent
adj. [BO] No dehiscent.
indelebilitat
f. [LC] Qualitat d’indeleble.
indeleble
adj. [LC] Que no pot ésser esborrat. Tinta indeleble. Un record indeleble.
indeleblement
adv. [LC] D’una manera indeleble.
indelegable
adj. [LC] Que no pot ésser delegat.
indeliberació
f. [LC] Manca de deliberació.
indeliberadament
adv. [LC] D’una manera indeliberada, sense deliberació.
indeliberat -ada
adj. [LC] Que no ha estat deliberat.
indelicadament
adv. [LC] D’una manera indelicada.
indelicadesa
1 f. [LC] Manca de delicadesa.
2 f. [LC] Acte, paraula, indelicats.
indelicat -ada
adj. [LC] No delicat, mancat de delicadesa.
indemne
adj. [LC] Que no ha sofert dany. Sortir indemne d’un afer.
indemnitzable
adj. [LC] [ECT] [DR] Que es pot indemnitzar.
indemnització
1 f. [LC] [ECT] [DR] Acció d’indemnitzar; l’efecte.
2 f. [LC] Allò amb què s’indemnitza.
indemnitzador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] [DR] Que indemnitza.
indemnitzar
v. tr. [LC] [ECT] [DR] Rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa. Cal indemnitzar els propietaris perjudicats per la reforma.
indemostrabilitat
f. [LC] Qualitat d’indemostrable.
indemostrable
1 adj. [LC] Que no pot ésser demostrat.
2 adj. [LC] No subjecte a prova.
indenegable
adj. [LC] No denegable.
independència
1 f. [LC] [PO] Condició d’independent. Aquesta noia sempre ha volgut conservar la independència.
2 1 f. [LC] [PO] Exempció de dependència.
2 2 f. [PO] Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres. La independència d’una nació. La Guerra de la Independència.
independent
1 1 adj. [LC] No dependent. Ésser algú independent del seu pare. Una situació independent.
1 2 adj. [LC] A qui plau de tenir lliurement les seves opinions, la seva manera d’actuar, etc., que no admet el control dels altres.
1 3 adj. [PO] Que gaudeix d’independència política. Una nació, un estat, independent.
1 4 adj. [FL] En ling., no subordinat o lligat a un altre element.
2 1 adj. [MT] En mat., que no es pot deduir o expressar a partir d’un altre o d’uns altres. Axioma independent. Equació independent. Variable independent. Vector independent.
2 2 adj. [MT] En teoria de probabilitats, que la seva ocurrència no té cap influència en l’ocurrència d’un altre.
independentisme
m. [PO] [LC] Moviment que propugna la independència política.
independentista
adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de la independència política.
independentment
adv. [LC] D’una manera independent, amb independència. Hi anirem independentment del temps que faci.
independitzar
1 v. tr. [PO] [LC] Fer independent. Han decidit independitzar una sucursal. Les circumstàncies l’han independitzat.
2 intr. pron. [PO] [LC] Té més de trenta anys i encara no s’ha independitzat dels seus pares.
indescomponible
adj. [LC] No descomponible.
indescriptible
adj. [LC] Que no pot ésser descrit.
indescriptiblement
adv. [LC] D’una manera indescriptible.
indesignable
adj. [LC] No designable.
indesitjable
adj. [LC] No desitjable.
indeslligable
adj. [LC] No deslligable.
indestituïble
adj. [LC] [PO] No destituïble.
indestriable
adj. [LC] No destriable.
indestructibilitat
f. [LC] Qualitat d’indestructible.
indestructible
adj. [LC] No destructible.
indesxifrable
adj. [LC] No desxifrable.
indeterminabilitat
f. [LC] Qualitat d’indeterminable.
indeterminable
adj. [LC] No determinable.
indeterminació
f. [LC] Manca de determinació, qualitat d’indeterminat.
indeterminadament
adv. [LC] D’una manera indeterminada.
indeterminat -ada
1 1 adj. [LC] No determinat, mancat de determinació. Per un temps indeterminat.
1 2 adj. [FL] Indefinit 2 1. L’article indeterminat.
1 3 adj. [MT] En mat., que comporta un nombre il·limitat de solucions. Una equació indeterminada. Un problema indeterminat.
2 f. [MT] Variable d’una expressió algebraica.
indeterminisme
m. [FS] Negació del determinisme, en general o en una certa categoria de fenòmens.
indeterminista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’indeterminisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari de l’indeterminisme.
indeturable
adj. [LC] Que no pot ésser deturat.
indevoció
f. [LC] [RE] Manca de devoció.
indevot -a
adj. [LC] [RE] Mancat de devoció.
índex
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dit de la mà més pròxim al polze.
2 m. [LC] [FIA] [IMI] Signe, instrument, part d’un instrument, que assenyala o indica alguna cosa.
3 1 m. [MT] En mat., número o lletra que indica el grau d’una arrel.
3 2 m. [MT] Signe distintiu afegit a un símbol quan és utilitzat per a representar magnituds anàlogues però no iguals.
4 1 m. [LC] [ECT] Nombre que expressa la relació entre dues o més magnituds. L’índex del cost de la vida. L’índex general de preus.
4 2 [MD] índex cefàlic Relació entre l’amplària i la llargària del crani.
4 3 [CO] índex d’audiència Nombre que indica el grau d’interès d’un programa de ràdio o televisió, que s’obté dividint la mitjana d’audiència del programa per l’audiència total.
4 4 [IQ] [QU] índex d’octà Nombre relacionat amb la velocitat de detonació d’un combustible líquid en unes condicions d’anàlisi estàndard, el qual és una mesura de la qualitat d’aquest combustible.
4 5 [FIA] [FIF] índex de color Diferència entre les magnituds aparents d’un estel observades en dues zones específiques de l’espectre electromagnètic, emprada com a mesura de la temperatura de l’estel.
4 6 [QU] índex de coordinació NOMBRE DE COORDINACIÓ.
4 7 [CO] índex de fidelitat Nombre que relaciona comparativament l’audiència setmanal d’un programa amb la que s’aconsegueix mensualment.
4 8 [FIF] [GLG] índex de refracció Quocient entre la velocitat de la llum en el buit i la seva velocitat en un medi.
4 9 [ME] índex zonal Nombre que expressa la força dels vents de l’oest a la zona temperada.
5 1 m. [BB] [CO] [AF] Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions necessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex onomàstic. Índex de matèries.
5 2 m. [BB] [AF] Sumari 2 2.
5 3 m. [IN] Llista ordenada dels enregistraments o fitxers d’un suport de dades, juntament amb les claus usades per a identificar-los o accedir-hi.
6 m. [BB] [RE] Catàleg dels llibres la lectura dels quals era prohibida per l’Església catòlica.
7 m. [FIF] Registre especial utilitzat en la majoria de calculadors per a modificar algunes instruccions en el curs de les programacions.
indexació
1 f. [LC] [ECT] Acció d’indexar; l’efecte.
2 f. [IN] Tècnica informàtica per a obtenir l’adreça d’una informació a partir de la clau, per mitjà d’una taula.
3 f. [BB] Assignació d’una matèria a un document d’acord amb una llista d’encapçalaments o un tesaurus.
indexar
1 1 v. tr. [LC] Establir l’índex (d’un document, d’una obra).
1 2 v. tr. [LC] Situar (una paraula, un títol, etc.) en el lloc corresponent d’un índex.
2 tr. [IN] Crear o usar índexs (en fitxers, matrius, etc., informàtics).
3 tr. [ECT] Referir per mitjà d’índexs.
indi1
1 m. [IQ] [QU] Substància colorant de color blau, obtinguda antigament de diferents plantes, especialment de l’anyil, i ara per síntesi.
2 m. [FIF] Color de l’espectre solar situat entre el blau i el violat.
indi2
m. [QU] [ML] Metall blanc, mal·leable, fàcilment fusible, que es troba en petites quantitats en alguns minerals de zinc, especialment la blenda (símbol, In; nombre atòmic, 49; pes atòmic, 114,82).
indi3 índia
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [AN] Natural de l’Índia.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Aborigen d’Amèrica.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als indis.
2 m. [BOB] CAMAGROC.
indià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural, però no aborigen, de les Índies Occidentals.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que ha residit llarg temps a les Índies Occidentals i ha tornat al seu poble.
2 1 f. [LC] [IT] Teixit de cotó, sol o mesclat amb altres fibres, estampat per una sola cara, fet en lligat de plana i de qualitat baixa.
2 2 f. [IT] Calicó estampat.
indianaire
m. i f. [LC] [PR] [IT] Operari que treballava en fàbriques d’indianes, d’estampats.
índic -a
1 adj. [LC] De l’Índia.
2 1 m. [FL] Grup de llengües indoeuropees parlades a l’Índia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’índic.
indicació
1 f. [LC] Acció d’indicar; l’efecte. Seguirem la seva indicació.
2 f. [LC] Allò que serveix per a indicar. Una indicació falsa. Les indicacions del baròmetre.
indicador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que indica, que serveix per a indicar. Una placa indicadora.
2 m. [EI] Aparell per a assenyalar la presència d’un fenomen o el valor de la seva magnitud.
3 m. [ECT] Senyal quantitatiu de l’evolució d’una variable econòmica. El nombre de telèfons és un indicador de l’extensió d’un mercat.
4 m. [EG] BIOINDICADOR.
5 m. [QU] Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest el punt d’equivalència de les volumetries.
6 1 m. [FL] indicador sintagmàtic MARCADOR SINTAGMÀTIC.
6 2 [FL] indicador sociolingüístic Variable sociolingüística que és indici de pertinença a un grup social.
indican
m. [BI] Glucòsid derivat de l’indole, que ocorre a l’orina i en altres fluids animals.
indicanúria
f. [MD] Presència d’una quantitat excessiva d’indican a l’orina.
indicar
1 v. tr. [LC] Mostrar com amb el dit. Indiqueu-me el camí que he de fer. Li varen indicar la gent que li calia anar a trobar.
2 v. tr. [LC] Orientar en el coneixement (d’una cosa).
3 v. tr. [LC] Ésser signe (d’alguna cosa). L’altura del mercuri en el termòmetre indica la temperatura. Aquests núvols indiquen mal temps.
4 v. tr. [LC] Exposar, explicar, breument. Ací no farem sinó indicar el mètode a seguir.
5 v. tr. [LC] Assenyalar com a útil, adequat, especialment en medicina. En aquest cas, podem indicar l’ús de la morfina.
indicatriu
f. [GLG] indicatriu òptica Superfície de referència amb què es representa la variació dels índexs de refracció en les diferents direccions de l’espai.
indicció
1 f. [LC] [RE] Convocació a una junta sinodal o conciliar.
2 1 f. [RE] [HIH] Cicle de quinze anys a partir de l’any 313 dC.
2 2 f. [HIH] [RE] Any del cicle d’indicció.
indicet -a
adj. i m. i f. [HIH] INDIGET.
indici
m. [LC] Signe que permet de presumir quelcom amb algun fonament. Aquesta calma és indici de borrasca. No hi ha indici de millora. Un indici enganyador.
indiciar
v. tr. [LC] Donar indicis (d’alguna cosa).
indiciari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’indici.
2 adj. [LC] Que dona indicis.
indicibilitat
f. [LC] Qualitat d’indicible.
indicible
adj. [LC] Que no pot ésser dit o explicat.
indiciblement
adv. [LC] D’una manera indicible.
indicolita
f. [GLM] Varietat de turmalina, de color blau d’indi.
indiferència
1 f. [LC] Qualitat d’indiferent.
2 f. [LC] Manca de sentiment a favor o en contra d’alguna cosa.
3 f. [LC] Absència d’interès respecte a alguna cosa.
indiferenciat -ada
adj. [LC] Que no es diferencia.
indiferent
1 1 adj. [LC] No inclinat o afectat a una cosa més que a una altra. La matèria és indiferent al repòs i al moviment.
1 2 adj. [LC] No interessat en una cosa més que en una altra, sense predilecció. Indiferent a l’èxit o al fracàs.
2 1 adj. [LC] Que no ofereix més interès que un altre. Parlar de coses indiferents.
2 2 adj. [LC] Que no desvetlla la preferència o una atenció especial. El bé i el mal li són indiferents.
indiferentisme
m. [LC] Estat d’indiferència, especialment tocant al que és ver o fals.
indiferentment
adv. [LC] Sense fer diferència, amb indiferència.
indígena
adj. i m. i f. [LC] Nat en el país que habita. Animals, plantes, indígenes. La població indígena. Els indígenes americans.
indigència
f. [LC] [SO] Condició d’indigent. Viure en la indigència. Es veié reduït a la indigència.
indigenisme
1 m. [FL] Veu o modisme incorporat a una llengua d’un poble invasor o colonitzador i provinent de la llengua indígena del lloc ocupat.
2 1 m. [AN] Revitalització cultural que implica un intent conscient i organitzat per part dels membres d’una societat de ressuscitar o perpetuar determinats aspectes tradicionals de la seva cultura.
2 2 m. [AN] Conjunt de teories sobre els pobles indígenes d’Amèrica llatina.
2 3 m. [FLL] Corrent artístic i literari llatinoamericà caracteritzat per la utilització de la problemàtica de les comunitats índies com a temàtica fonamental de la seva producció.
indigenista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’indigenisme.
2 adj. i m. i f. [FLL] Partidari o defensor de l’indigenisme.
indigenitat
f. [LC] [SO] Condició d’indígena.
indigent
adj. i m. i f. [LC] [SO] Mancat de les coses més necessàries a la vida. Una família indigent. Un indigent. Socórrer els indigents.
indigerible
adj. [LC] [MD] No digerible.
indigest -a
1 adj. [LC] [MD] Que no es digereix o es digereix difícilment. És un menjar indigest.
2 adj. [LC] PER EXT. Un llibre indigest.
indigestar-se
1 v. intr. pron. [LC] [MD] Sofrir indigestió. La gent menja massa i s’indigesta.
2 v. intr. pron. [LC] No ésser digerit. Les ostres s’indigesten de vegades.
indigestibilitat
f. [LC] Qualitat d’indigerible.
indigestible
adj. [LC] [MD] INDIGERIBLE.
indigestió
1 f. [LC] [MD] Manca de digestió.
2 f. [LC] [MD] Digestió incompleta i el trastorn que produeix.
indiget indigeta
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ibèric preromà que habitava a l’Empordà.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als indigets.
indignació
f. [LC] Acció d’indignar-se; l’efecte. Les paraules del secretari feren esclatar la indignació dels presents.
indignament
adv. [LC] D’una manera indigna.
indignant
adj. [LC] Que indigna. És un fet indignant.
indignar
1 v. tr. [LC] Un acte, un capteniment, etc., indigne, revoltar (algú). La seva perfídia m’indigna.
2 intr. pron. [LC] Indignar-se contra els traïdors.
indigne -a
1 adj. [LC] [DR] Que no és digne d’alguna cosa o d’algú. Ets indigne que et perdonin. Aquest fet és indigne de vós.
2 adj. [LC] [DR] No gens digne, vil, roí. És un home indigne. És una acció indigna.
indignitat
1 1 f. [LC] Qualitat d’indigne. La indignitat de la seva conducta ha revoltat tothom.
1 2 f. [LC] Cosa indigna. Tractar-la així és una indignitat!
2 f. [DR] Exclusió d’una persona en la successió del seu causant per haver realitzat contra ell o certs parents algun dels actes il·lícits definits per la llei.
indigotina
f. [IQ] [QU] Indi11.
indiot
m. [LC] [ZOO] [AGR] Mascle del gall dindi.
indiota
f. [LC] [ZOO] POLLA DÍNDIA.
indiotaire
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que ven indiots o galls dindis.
indirectament
adv. [LC] D’una manera indirecta.
indirecte -a
1 1 adj. [LC] No directe, que no mena dretament a un fi o a un resultat. Vies indirectes. Proves indirectes.
1 2 adj. [LC] Que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d’alguna cosa. Resultats indirectes.
2 f. [LC] Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Em tirà una indirecta perquè el deixés sol.
indiscernibilitat
f. [LC] Qualitat d’indiscernible.
indiscernible
adj. [LC] No discernible.
indiscerniblement
adv. [LC] D’una manera indiscernible.
indisciplina
f. [LC] Manca de disciplina.
indisciplinable
adj. [LC] No disciplinable.
indisciplinadament
adv. [LC] Mancant a la disciplina.
indisciplinar
1 v. tr. [LC] Fer que (algú) manqui a la disciplina. Menjar fora d’hores indisciplina els infants.
2 intr. pron. [LC] Mancar a la disciplina. El company apuntava el nom dels qui s’indisciplinaven.
indisciplinat -ada
adj. [LC] Mancat de disciplina.
indiscreció
1 f. [LC] Manca de discreció, qualitat d’indiscret. La indiscreció del venedor ens va perjudicar.
2 f. [LC] Acció indiscreta. Fer-lo venir ha estat una indiscreció.
indiscret -a
adj. [LC] Mancat de discreció. Un home indiscret. Una paraula indiscreta. Una curiositat indiscreta. Una pregunta indiscreta.
indiscretament
adv. [LC] D’una manera indiscreta, sense discreció.
indiscriminabilitat
f. [LC] Qualitat d’indiscriminable.
indiscriminable
adj. [LC] No discriminable.
indiscriminat -ada
adj. [LC] Que no ha estat discriminat.
indisculpable
adj. [LC] No disculpable.
indiscutible
adj. [LC] No discutible.
indiscutiblement
adv. [LC] D’una manera indiscutible.
indispensabilitat
f. [LC] Qualitat d’indispensable.
indispensable
1 adj. [LC] De què hom no pot ésser dispensat.
2 adj. [LC] De què hom no pot dispensar-se, absolutament necessari. Cal fer només les despeses indispensables. És un home indispensable.
indispensablement
adv. [LC] D’una manera indispensable.
indisponible
adj. [LC] De què hom no pot disposar, de què no és permès de disposar.
indisposar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Produir un lleuger desarreglament en l’estat de salut (d’algú), especialment quan la causa és una mala digestió.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Sofrir un lleuger desarreglament en l’estat de salut. Va indisposar-se per culpa de la calor. Estar indisposat.
2 1 tr. [LC] Posar (algú) en una disposició poc favorable envers algú, posar-lo malament amb un altre. Això el va indisposar amb el seu germà.
2 2 intr. pron. [LC] Em vaig indisposar amb el meu pare.
indisposició
1 f. [LC] [MD] Lleuger desarreglament de salut.
2 f. [LC] Manca de disposició o preparació per a una cosa.
indispost -a
adj. [LC] No dispost, no preparat.
indisputabilitat
f. [LC] Qualitat d’indisputable.
indisputable
adj. [LC] Que no admet disputa.
indisputablement
adv. [LC] Sense admetre disputa.
indissociable
adj. [LC] No dissociable.
indissolubilitat
f. [LC] [QU] Qualitat d’indissoluble. Defensar la indissolubilitat del matrimoni.
indissoluble
adj. [LC] [QU] No dissoluble, que no pot ésser desunit, destruït. Un lligam indissoluble.
indissolublement
adv. [LC] [QU] D’una manera indissoluble.
indistinció
f. [LC] Manca de distinció o discriminació.
indistingibilitat
f. [LC] Qualitat d’indistingible.
indistingible
adj. [LC] No distingible.
indistint -a
adj. [LC] No distint. Una massa indistinta i confusa.
indistintament
adv. [LC] Sense distinció. Blasmà tothom indistintament.
individu -ídua
1 adj. [LC] INDIVISIBLE.
2 1 m. [LC] [BI] [SO] Ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal. Un individu de l’espècie humana.
2 2 m. [LC] [SO] Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana.
3 m. i f. [LC] Persona el nom, la condició, etc., de la qual s’ignora o no es vol dir. Va comparèixer un individu carregat de papers.
individuació
f. [LC] [FS] Acció d’individuar; l’efecte. Principi d’individuació.
individual
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’individu, propi de l’individu. Qualitats individuals. Interessos individuals.
1 2 adj. [LC] [AR] D’un sol individu. Una habitació individual. Un quadre comprat en una exposició individual.
2 m. pl. [SP] En tennis, tennis de taula, bàdminton i pilota, partit en què s’enfronta un jugador contra un altre jugador.
individualisme
1 m. [FS] [SO] Teoria que fa de l’individu el fonament de la societat, que dona la màxima importància als drets individuals, que sosté la independència política i econòmica de l’individu.
2 m. [LC] Condició de qui obra independentment no mirant sinó el seu interès.
individualista
1 1 adj. [LC] [FS] [SO] Relatiu o pertanyent a l’individualisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] [SO] Partidari de l’individualisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que obra independentment no mirant sinó el seu interès.
individualitat
1 f. [LC] Allò que constitueix l’individu.
2 f. [LC] Suma de trets característics d’un individu.
individualització
f. [LC] Acció d’individualitzar; l’efecte.
individualitzar
1 1 v. tr. [LC] Distingir (una cosa) d’altres per qualitats peculiars.
1 2 intr. pron. [LC] A mesura que el món medieval surt de la infantesa els artistes s’individualitzen.
2 tr. [LC] Particularitzar 1.
individualment
1 adv. [LC] D’una manera individual.
2 adv. [LC] Individu per individu.
individuïtat
f. [LC] INDIVISIBILITAT.
indivís -isa
adj. [LC] No dividit en parts, que no es divideix.
indivisament
adv. [LC] Sense divisió en parts.
indivisibilitat
f. [LC] Qualitat d’indivisible.
indivisible
adj. [LC] No divisible.
indivisiblement
adv. [LC] D’una manera indivisible.
indivisió
1 f. [LC] Manca de divisió.
2 f. [DR] Situació de propietat compartida d’una mateixa cosa.
indivulgable
adj. [LC] No divulgable.
indo-
[LC] Forma prefixada del mot indi. Ex.: indoafricà, indoeuropeu.
indoblegable
adj. [LC] No doblegable.
indòcil
adj. [LC] Poc o no gens dispost a ésser ensenyat, ensinistrat, manat, governat, etc.
indocilitat
f. [LC] Qualitat d’indòcil.
indòcilment
adv. [LC] D’una manera indòcil, sense docilitat.
indoctament
adv. [LC] D’una manera indocta.
indocte -a
adj. [LC] Mancat d’instrucció, tot altre que docte.
indocumentat -ada
adj. [LC] Que no té o no porta cap document oficial per identificar-se.
indoeuropeisme
m. [LC] Ciència que estudia la cultura indoeuropea.
indoeuropeista
m. i f. [LC] Persona versada en indoeuropeisme.
indoeuropeu indoeuropea
1 1 m. i f. [AN] [LC] Individu dels pobles que parlen una llengua indoeuropea.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als indoeuropeus.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua originària de les indoeuropees, reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu.
2 2 m. [FL] Família de llengües que comprèn la major part de llengües d’Europa ensems amb l’indoirànic i altres llengües d’Àsia.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’indoeuropeu.
indofenol
m. [QU] Colorant blau o verd derivat per oxidació de la difenilamina que conté un anell de benzè i un de quinona i grups hidroxil com a auxocroms.
indogermànic -a
adj. i m. i f. [LC] Indoeuropeu 1.
indoirànic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’indoirànic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües indoeuropees parlades en una part d’Àsia.
indole
m. [QU] Substància heterocíclica blanca, cristal·lina, dèbilment bàsica.
índole
1 f. [LC] Condició i inclinació natural pròpia de cadascú. Ésser, algú, de bona, de mala, índole. L’índole del seu talent.
2 f. [LC] Qualitat pròpia, intrínseca. L’índole d’una malaltia. L’índole de la nostra llengua.
indolència
f. [LC] [MD] Qualitat d’indolent.
indolent
1 adj. [LC] [MD] Que no fa mal, que no causa dolor. Un tumor indolent.
2 adj. [LC] Que no es dona ànsia de res.
indolentment
adv. [LC] [MD] D’una manera indolent.
indolor -a
adj. [MD] Que no produeix dolor.
indomabilitat
f. [LC] Qualitat d’indomable.
indomable
adj. [LC] No domable.
indomablement
adv. [LC] D’una manera indomable.
indomesticable
adj. [LC] No domesticable.
indomesticat -ada
adj. [LC] [AGR] No domesticat.
indòmit -a
1 adj. [LC] Que no ha estat domat.
2 adj. [LC] Que no pot ésser domat.
3 adj. [LC] Difícil de domar o de subjectar.
indòmitament
adv. [LC] D’una manera indòmita.
indomtabilitat
f. [LC] INDOMABILITAT.
indomtable
adj. [LC] INDOMABLE.
indomtablement
adv. [LC] INDOMABLEMENT.
indonesi -èsia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Indonèsia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Indonèsia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua austronèsica parlada a Indonèsia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’indonesi.
indostànic -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’Indostan.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Indostan o als seus habitants.
indotació
f. [LC] Manca de dotació.
indotat -ada
adj. [LC] Que no ha estat dotat, que està sense dotar.
indoxinès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Indoxina.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Indoxina o als seus habitants.
indret
1 m. [LC] Lloc determinat, que hom considera, en una localitat, en un objecte. És l’indret més frescal d’aquesta vall. Viu en un indret deliciós.
2 m. [LC] Part determinada del cos.
3 m. [LC] Passatge determinat d’una obra.
indri
m. [ZOM] Mamífer primat del gènere Indri, considerat el prosimi viu de dimensions més grans, propi de Madagascar.
indubtable
adj. [LC] De què hom no pot dubtar. És indubtable que l’ordinador és una bona eina de treball.
indubtablement
adv. [LC] D’una manera indubtable.
inducció
1 f. [LC] Acció d’induir, d’emmenar algú a alguna cosa. Es decantaren a això per les vostres induccions.
2 f. [DR] Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
3 1 f. [FS] Raonament pel qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
3 2 f. [FS] Resultat d’aquest raonament.
3 3 f. [MT] Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions.
4 1 f. [FIF] Procés pel qual un conductor elèctric o un cos magnetitzable esdevé electritzat o magnetitzat per la presència d’un cos electritzat, d’un imant o d’un camp magnètic produït per un corrent elèctric.
4 2 [FIF] inducció elèctrica Desplaçament 3.
4 3 [FIF] [EE] inducció electromagnètica Producció d’una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic.
4 4 [FIF] inducció magnètica Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d’aquest element de corrent pel dit vector.
4 5 [FIF] inducció mútua Producció d’una força electromotriu en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim.
4 6 [FIF] inducció pròpia AUTOINDUCCIÓ.
5 1 f. [BI] Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i controla la forma definitiva de l’embrió a partir d’un centre organitzador.
5 2 [BI] inducció assimiladora Inducció que actua sobre un teixit no diferenciat.
5 3 [BI] inducció enzimàtica Mecanisme d’estimulació de la síntesi d’un determinat enzim o de l’acció d’una hormona, degut a la presència del substrat corresponent.
5 4 [BI] inducció somàtica Inducció que actua sobre les cèl·lules germinals.
inductància
1 f. [FIF] [EE] Propietat d’un circuit elèctric en virtut de la qual una variació de corrent produeix per inducció una força electromotriu en el mateix circuit o en un de pròxim.
2 f. [FIF] Mesura d’aquesta força.
inducte -a
adj. i m. [FIF] INDUÏT.
inductiu -iva
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a la inducció com a raonament. Mètode inductiu.
2 1 adj. [FIF] [LC] [EE] Relatiu o pertanyent a la inducció electromagnètica o a la inductància.
2 2 adj. [FIF] [EE] Que posseeix inductància.
inductivament
adv. [LC] [FS] [FIF] Per inducció.
inductivitat
f. [FIF] [LC] Capacitat inductiva.
inductòmetre
m. [FIM] [FIF] [EE] Aparell per a mesurar el grau d’inducció elèctrica.
inductor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [FIF] Que indueix, que produeix la inducció. Corrent inductor. Un poderós inductor.
2 m. [FIF] [EE] Part d’una màquina elèctrica que conté l’enrotllament d’excitació.
induïble
adj. [LC] Que pot ésser induït.
induir
1 v. tr. [LC] Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m’indueix a creure-ho. La va induir al mal.
2 tr. [FS] En lòg., inferir per inducció.
3 tr. [FIF] Produir fenòmens d’inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable).
induït -ïda
1 adj. [LC] [FIF] [FS] Produït per inducció. Un corrent elèctric induït.
2 m. [FIF] [EE] Part d’una màquina elèctrica on es genera una força electromotriu per inducció.
indulgència
1 f. [LC] Qualitat d’indulgent, facilitat a perdonar, a disculpar. Sabé merèixer la meva indulgència.
2 f. [RE] Remissió que fa l’Església de les penes degudes als pecats. Guanyar indulgències. Acordar indulgències. Una indulgència de cent dies.
indulgenciar
v. tr. [LC] [RE] Concedir indulgència o indulgències (a algú).
indulgent
adj. [LC] [RE] Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix.
indulgentment
adv. [LC] [RE] D’una manera indulgent.
indulina
f. [IQ] Colorant blau i violeta, que s’obté escalfant una mescla d’anilina i el seu clorhidrat amb aminoazobenzè.
indult
1 m. [LC] [DR] Gràcia especial per la qual l’autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d’expedient individual.
2 m. [RE] Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics.
indultar
1 v. tr. [LC] [DR] Perdonar (a algú) la pena o part de la pena que té imposada.
2 v. tr. [LC] [DR] Eximir d’una obligació.
indultari
m. [DR] [PR] Persona que, en virtut d’indult o gràcia pontifícia, podia concedir beneficis eclesiàstics.
indument
m. [LC] VESTIDURA.
indumentària
1 f. [ED] [HIG] Estudi de la manera de vestir segons els països i les èpoques.
2 f. [LC] Peça o conjunt de peces de vestir que hom porta.
induplicat -ada
adj. [BO] En bot., amb els marges replegats cap a dins o cap a dalt. Fulles induplicades.
induració
1 f. [MD] Enduriment d’un teixit orgànic.
2 f. [MD] Regió anormalment endurida.
indusi
m. [BO] Excrescència membranosa de la fulla que protegeix els sorus de moltes falgueres.
indústria
1 1 f. [LC] Destresa enginyosa a executar una cosa. És admirable la indústria de les abelles, formigues i altres animals.
1 2 f. [LC] Ús d’aquesta destresa.
2 1 f. [LC] [ECT] [EI] Activitat humana emprada en la producció de béns i serveis de tota mena. La indústria i el comerç de Catalunya. La indústria turística, agrària.
2 2 f. [LC] [ECT] [EI] Conjunt d’activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària i treball per tal d’obtenir béns manufacturats.
2 3 f. [ECT] Sector d’aquest conjunt d’activitats. La indústria metal·lúrgica. La indústria farmacèutica.
2 4 [IMI] indústria tèxtil Conjunt d’activitats dedicades a la transformació de matèries primeres mitjançant maquinària i treball per tal d’obtenir productes tèxtils.
2 5 [ECT] [AF] indústries gràfiques Conjunt de tècniques i d’activitats auxiliars que concorren en la producció d’obres impreses.
3 f. [ECT] [LC] Empresa industrial. Establir una indústria a Tarragona.
industrial
1 1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la indústria. Productes industrials. Progrés industrial.
1 2 adj. [LC] [PE] PER EXT. Ensenyament industrial. Escola industrial. Enginyer industrial.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a una indústria, especialment manufacturera.
industrialisme
1 m. [LC] [ECT] Esperit industrial.
2 m. [ECT] Sistema econòmic que considera la indústria com el motor de la societat.
industrialista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a l’industrialisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] [LC] Partidari de l’industrialisme.
industrialització
f. [LC] [ECT] Acció d’industrialitzar; l’efecte.
industrialitzar
v. tr. [LC] [ECT] Convertir l’estructura econòmica (d’una regió, d’un país, etc.) en predominantment industrial.
industrialment
adv. [LC] En l’aspecte industrial.
industriar-se
v. intr. pron. [LC] Enginyar-se a reeixir en un intent, a trobar un mitjà de guanyar-se la vida, etc.
industriós -osa
1 adj. [LC] Que obra amb indústria, amb enginy i destresa. Un home industriós.
2 adj. [LC] Que es dedica a la indústria. Un poble industriós.
industriosament
adv. [LC] D’una manera industriosa.
indúvia
f. [BO] Coberta que protegeix alguns fruits en la maturitat.
induvial
adj. [BO] Pertanyent a la indúvia.
induviat -ada
adj. [BO] Proveït d’indúvia.
inebriació
f. [LC] EMBRIAGAMENT.
inebriar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRIAGAR.
inebriatiu -iva
adj. [LC] EMBRIAGADOR.
inèdit -a
1 adj. [LC] No editat. Una obra inèdita.
2 adj. [LC] PER EXT. Un autor inèdit.
ineditable
adj. [LC] Que no pot ésser editat.
ineducable
adj. [LC] No educable.
ineducació
f. [LC] Manca d’educació.
ineducat -ada
adj. [LC] No educat.
inefabilitat
f. [LC] Qualitat d’inefable.
inefable
adj. [LC] Que hom no pot expressar amb paraules.
inefablement
adv. [LC] D’una manera inefable.
ineficaç
adj. [LC] No eficaç. Un remei ineficaç.
ineficàcia
1 f. [LC] Qualitat d’ineficaç.
2 f. [DR] Qualitat d’un acte, un negoci jurídic o una disposició normativa que provoca que no es produeixin els efectes que li són propis.
ineficaçment
adv. [LC] Sense eficàcia.
ineficiència
f. [LC] Manca d’eficiència.
ineficient
adj. [LC] No eficient.
inelàstic -a
adj. [LC] [FIF] No elàstic.
inelasticitat
f. [LC] [FIF] Qualitat d’inelàstic.
inelegància
f. [LC] Manca d’elegància.
inelegant
adj. [LC] No elegant.
inelegantment
adv. [LC] Sense elegància.
inelegibilitat
f. [LC] Qualitat d’inelegible.
inelegible
adj. [LC] No elegible.
ineloqüent
adj. [LC] No eloqüent.
ineloqüentment
adv. [LC] Sense eloqüència.
ineluctable
adj. [LC] INEVITABLE. Un fracàs ineluctable.
ineluctablement
adv. [LC] INEVITABLEMENT.
ineludible
adj. [LC] No eludible.
ineludiblement
adv. [LC] D’una manera ineludible.
inembargabilitat
f. [LC] Qualitat d’inembargable.
inembargable
adj. [LC] No embargable.
inenarrable
adj. [LC] Que no pot ésser contat ni descrit. Un paisatge d’una bellesa inenarrable.
inenarrablement
adv. [LC] D’una manera inenarrable.
inencongible
adj. [LC] [IT] Que no s’encongeix. Aquests pantalons són inencongibles.
inengolible
adj. [LC] Que no pot ésser engolit.
inèpcia
f. [LC] INEPTITUD. És un home d’una inèpcia absoluta. Donar proves d’inèpcia.
ineptament
adv. [LC] D’una manera inepta.
inepte -a
adj. [LC] Que no té aptitud per a tal o tal cosa, per a res. En la política es mostrà inepte. És una persona inepta.
ineptitud
f. [LC] Manca d’aptitud per a fer una cosa. Confesso la meva ineptitud en les feines de la cuina.
inequació
f. [MT] Desigualtat entre dues expressions algebraiques que es compleix per a certs valors de llurs variables.
inequitable
adj. [LC] No equitable.
inequitablement
adv. [LC] No equitablement.
inequitatiu -iva
adj. [LC] INEQUITABLE.
inequitativament
adv. [LC] INEQUITABLEMENT.
inequívoc -a
adj. [LC] No equívoc, que no dona lloc a dubte o a equivocació.
inequívocament
adv. [LC] D’una manera inequívoca.
inèrcia
1 1 f. [QU] [MD] Qualitat d’inert.
1 2 f. [MD] Manca d’activitat d’un òrgan.
2 1 f. [FIF] Resistència de la matèria a modificar el seu estat de repòs o de moviment.
2 2 [LC] per inèrcia loc. adv. Per habitud, per costum.
inercial
adj. [FIF] [LC] Relatiu o pertanyent a la inèrcia. Sistema inercial.
inerme
1 adj. [LC] Sense armes.
2 adj. [LC] [ZOA] Desproveït de punxes, fiblons, pues, arestes, etc.
inerrable
adj. [LC] Infal·lible 1.
inerrància
f. [LC] Condició d’inerrant.
inerrant
adj. [LC] No errant.
inerràtic -a
adj. [LC] No erràtic.
inert -a
1 adj. [LC] Mancat del poder de moure’s o deturar-se per si mateix. La matèria és inerta.
2 adj. [LC] [MD] Que no manifesta cap activitat. Un braç inert.
3 adj. [LC] No gens disposat a obrar.
inertament
adv. [FIF] [MD] [LC] Amb inèrcia.
inerudit -a
adj. [LC] No erudit.
inesborrable
adj. [LC] INDELEBLE.
inesbrinable
adj. [LC] Que no pot ésser esbrinat.
inescaiença
f. [LC] Manca d’escaiença.
inescaient
adj. [LC] No escaient.
inescaientment
adv. [LC] No escaientment.
inescrutabilitat
f. [LC] Qualitat d’inescrutable.
inescrutable
adj. [LC] Que hom no pot encercar, comprendre, explicar.
inescrutablement
adv. [LC] D’una manera inescrutable.
inesgotable
adj. [LC] Que no s’esgota mai.
inesmenable
adj. [LC] No esmenable.
inespecificable
adj. [LC] No especificable.
inespecificadament
adv. [LC] No especificadament.
inesperable
adj. [LC] Que hom no pot esperar que s’esdevingui. Que guanyi les oposicions és inesperable.
inesperadament
adv. [LC] D’una manera inesperada.
inesperat -ada
adj. [LC] Que s’esdevé sense esperar-ho. La seva arribada és inesperada.
inesquinçable
adj. [LC] Que no s’esquinça.
inesquivable
adj. [LC] No esquivable.
inestabilitat
1 f. [LC] Qualitat d’inestable.
2 f. [ME] [FIF] inestabilitat atmosfèrica Estat de l’atmosfera en què una bombolla d’aire, obligada a separar-se del seu nivell, queda sotmesa a una força del fluid que l’envolta, de manera que s’allunya cada cop més del seu nivell inicial.
3 f. [FIF] inestabilitat elàstica En un sistema elàstic sotmès a forces de compressió longitudinals, estat que només necessita una acció externa infinitament petita per a pertorbar-ne l’equilibri i provocar-li una flexió.
inestable
adj. [LC] No estable.
inestancable
adj. [LC] Que no pot ésser estancat.
inestimable
adj. [LC] De massa valor o excel·lència per a ésser degudament apreciat o avaluat. Un diamant d’un valor inestimable. Una dona d’inestimable valor.
inestimablement
adv. [LC] D’una manera inestimable.
inestimat -ada
adj. [LC] Que no és estimat o avaluat.
inestroncable
adj. [LC] Que no pot ésser estroncat. El seu riure inestroncable.
inestroncablement
adv. [LC] D’una manera inestroncable.
inevitable
adj. [LC] No evitable. Mals inevitables. La caiguda de la borsa és inevitable.
inevitablement
adv. [LC] D’una manera inevitable.
inexactament
adv. [LC] D’una manera inexacta.
inexacte -a
adj. [LC] No exacte.
inexactitud
1 f. [LC] Qualitat d’inexacte, manca d’exactitud.
2 f. [LC] Cas d’inexactitud. Una narració plena d’inexactituds.
inexcitable
adj. [LC] No excitable.
inexcusabilitat
f. [LC] Qualitat d’inexcusable.
inexcusable
adj. [LC] No excusable.
inexcusablement
adv. [LC] D’una manera inexcusable.
inexecució
f. [LC] Fet de no executar alguna cosa.
inexecutable
adj. [LC] No executable.
inexecutat -ada
adj. [LC] Que no ha estat executat.
inexercitat -ada
adj. [LC] Que no ha estat exercitat.
inexhauribilitat
f. [LC] Qualitat d’inexhaurible.
inexhaurible
adj. [LC] No exhaurible.
inexhauriblement
adv. [LC] D’una manera inexhaurible.
inexhaust -a
adj. [LC] No exhaust.
inexigible
adj. [LC] No exigible.
inexistència
f. [LC] [FS] Qualitat d’inexistent.
inexistent
adj. [LC] No existent.
inexorabilitat
f. [LC] Qualitat d’inexorable.
inexorable
1 adj. [LC] Que no es deixa vèncer pels precs, que es manté inflexible. El superior, inexorable, li imposà una greu penitència.
2 adj. [LC] PER EXT. El pas inexorable del temps. Les lleis inexorables de l’economia.
inexorablement
adv. [LC] D’una manera inexorable.
inexperiència
f. [LC] Manca d’experiència.
inexperimentat -ada
adj. [LC] Que manca d’experiència en alguna cosa.
inexpert -a
adj. [LC] No expert, mancat d’experiència.
inexpertament
adv. [LC] Sense experiència.
inexpiable
adj. [LC] [RE] Que no pot ésser expiat, que no admet expiació.
inexpiat -ada
adj. [LC] [RE] Que no ha estat expiat.
inexplicable
adj. [LC] No explicable. Un misteri inexplicable. Ha passat un cas inexplicable.
inexplicablement
adv. [LC] D’una manera inexplicable.
inexplicat -ada
adj. [LC] Que no ha estat explicat. La desaparició del rellotge ha restat inexplicada.
inexplorable
adj. [LC] No explorable.
inexplorat -ada
adj. [LC] Que no ha estat explorat. Regions inexplorades.
inexplosible
adj. [LC] [QU] [EI] No explosible. Una caldera inexplosible.
inexplotable
adj. [LC] [ECT] No explotable.
inexplotat -ada
adj. [LC] [ECT] Que no ha estat explotat o espletat. Riqueses naturals inexplotades.
inexpressable
adj. [LC] No expressable.
inexpressió
f. [LC] Manca d’expressió.
inexpressiu -iva
1 adj. [LC] No expressiu.
2 adj. [LC] Sense expressió o sentit.
inexprimible
adj. [LC] INEXPRESSABLE.
inexpugnabilitat
f. [LC] [DE] Qualitat d’inexpugnable.
inexpugnable
1 adj. [DE] No expugnable. Un fort inexpugnable.
2 adj. [DE] No subjugable.
3 adj. [LC] PER EXT. Una persona inexpugnable.
inexpugnablement
adv. [LC] [DE] D’una manera inexpugnable.
inextens -a
adj. [LC] Mancat d’extensió.
inextensibilitat
f. [LC] Qualitat d’inextensible.
inextensible
adj. [LC] No extensible.
inextensió
f. [LC] Manca d’extensió.
inextensiu -iva
adj. [LC] No extensiu.
in extenso
[ll.]
1 loc. adv. [LC] Amb tota extensió, completament. La premsa va donar importància a aquell discurs que l’orador va publicar in extenso al cap de poc temps.
2 loc. adj. [LC] Va fer una exposició in extenso de les raons de la defensa.
inexterminable
adj. [LC] No exterminable.
inextingible
adj. [LC] No extingible. Una flama inextingible. Un amor inextingible.
inextingiblement
adv. [LC] D’una manera inextingible.
inextirpable
adj. [LC] No extirpable. És un mal inextirpable.
in extremis
[ll.]
1 1 loc. adv. [LC] En els darrers moments de l’existència. Es van casar in extremis.
1 2 loc. adj. [LC] Matrimoni in extremis.
2 loc. adv. [LC] En el darrer moment. Han salvat l’empresa in extremis. Han marcat un gol in extremis.
inextricabilitat
f. [LC] Qualitat d’inextricable.
inextricable
adj. [LC] Que hom no pot desembrollar. Una dificultat inextricable.
inextricablement
adv. [LC] D’una manera inextricable.
infactible
adj. [LC] No factible.
infal·libilitat
1 f. [LC] [RE] [FS] Qualitat d’infal·lible.
2 f. [RE] Prerrogativa de l’Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d’error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare.
infal·lible
1 adj. [LC] [FS] No fal·lible, incapaç d’errar. No hi ha ningú infal·lible en aquest món.
2 adj. [LC] Que no pot fallar, que és segur. Un remei infal·lible.
infal·liblement
adv. [LC] [FS] D’una manera infal·lible.
infalsificable
adj. [LC] No falsificable.
infamació
f. [LC] Acció d’infamar; l’efecte.
infamador -a
adj. i m. i f. [LC] Que infama.
infamant
adj. [LC] INFAMADOR. Pena infamant.
infamar
v. tr. [LC] Llevar la fama, el bon nom (a una persona), cobrir d’ignomínia. Cercà d’infamar-lo amb les seves calúmnies.
infamat -ada
adj. [HIG] En heràld., representat sense cua, s’aplica a un animal. Un lleó infamat. Una àguila infamada.
infamatori -òria
adj. [LC] Que tendeix a infamar. Libel infamatori.
infame
1 adj. [LC] Digne d’infàmia, notòriament vil, detestable. És un home infame.
2 adj. [LC] PER EXT. Una infame calúmnia. Una acció infame.
infamement
adv. [LC] Amb infàmia.
infàmia
1 f. [LC] Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia.
2 f. [LC] Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia.
3 f. [LC] Qualitat d’infame. La infàmia de la seva acció.
infància
1 1 f. [ZOA] [MD] [FS] Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència. Durant la seva infància.
1 2 f. [LC] Els infants. L’ajuntament organitzarà una festa per a la infància diumenge que ve.
2 f. [LC] Primer període d’existència d’una cosa susceptible de desenvolupament. La infància d’una llengua literària. La infància de la civilització.
infançó
m. [HIH] [PR] Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior.
infant
1 1 m. [LC] [MD] [FS] NEN. Infants orfes.
1 2 [LC] donar un infant a criar [o donar un infant a dida] Deixar-lo a una dida perquè el criï.
1 3 [LC] infant anyal Infant que no ha complert l’any.
1 4 [MD] infant de llet [o infant de mamella] Lactant 2 2.
1 5 m. [MD] Persona que té el candor, la ingenuïtat d’un infant.
2 m. i f. [LC] [HIH] [fem. infanta] A la península Ibèrica, fill, descendent, de la casa reial, de sang reial.
3 m. [LC] [DE] Soldat de peu.
infantament
m. [LC] [MD] Acció d’infantar.
infantar
v. tr. [LC] [MD] Parir, posar al món. Els fills que aquesta dona ha infantat.
infantat
1 m. [HIG] Conjunt de territoris i béns atribuïts a un infant o a una infanta.
2 m. [HIG] Dignitat d’infant o d’infanta.
infanteria
f. [LC] [DE] Cos de l’exèrcit que combat a peu i té la missió d’ocupar el terreny o defensar-lo. Infanteria de muntanya.
infantesa
f. [LC] [MD] [FS] Infància 1 1.
infantessa
f. [PR] [HIH] [PO] Infanta.
infanticida
m. i f. [LC] [DR] Persona que mata un infant, especialment acabat de néixer.
infanticidi
m. [LC] [DR] [AN] Mort donada violentament a un infant, especialment acabat de néixer. Una dona acusada d’infanticidi.
infantil
1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la infància o a l’infant.
1 2 adj. [LC] [MD] Propi d’un infant, dels infants.
1 3 adj. [MD] En psic., afectat d’infantilisme.
2 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels alevins i inferior a la dels cadets, de dotze a tretze anys d’edat.
2 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als infantils.
infantilisme
1 m. [LC] Qualitat d’infantil.
2 1 m. [MD] Presència en l’adult de caràcters morfològics i, a vegades, psíquics de l’infant.
2 2 m. [MD] [PS] Actitud pròpia d’un infant mantinguda en edat posterior.
infantilment
adv. [LC] D’una manera infantil.
infantívol -a
adj. [LC] INFANTIL.