escorreplats
m. [LC] [ED] Bastiment amb ranures on es posen a escórrer els plats després de rentats.
escórrer
[quant a la flexió, com córrer]
1 1 v. tr. [LC] [ED] Fer anar-se’n (un líquid d’un recipient), fer córrer (un líquid d’un indret), fins a l’esgotament. Escorre l’oli de la gerra i encara podràs omplir el setrill.
1 2 intr. pron. [LC] [GL] El terreny fa un xic de pendent, i l’aigua que hi cau s’escorre de seguida.
1 3 intr. pron. [LC] Una cosa, sortir del seu lloc, anar-se’n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid sobre un pendent. Se’m va escórrer la mà i vaig fer un gargot.
2 1 tr. [LC] Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Escorre la roba abans de posar-la a assecar al sol. El mocador amb què s’eixugà la suor es podia escórrer.
2 2 intr. pron. [LC] [ED] Posa els plats drets, que s’escorrin.
3 tr. [IT] Treure mecànicament el líquid que impregna (els teixits, les troques, etc.), mitjançant un premsatge, una centrifugació o per aspiració.
4 intr. pron. [LC] VULG. Tenir un orgasme.
5 1 tr. [LC] Desfer els punts (d’un teixit) o les bagues (d’un llaç) estirant el fil, la cinta, etc. Escórrer una mitja.
5 2 intr. pron. [LC] La mitja s’ha escorregut.
escorrialles
1 f. pl. [LC] Darreres gotes d’un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t’hauràs d’acontentar amb les escorrialles d’aquestes dues.
2 f. pl. [LC] PER EXT. Les escorrialles de la seva fortuna.
escorries
f. pl. [LC] ESCORRIALLES.
escorrim
m. [LC] Regalim, gotes, d’un líquid que s’escorre.
escorriment
1 m. [LC] [GL] Acció d’escórrer o d’escórrer-se; l’efecte. Escorriment dels vessants.
2 m. [GL] Part de l’escolament de l’aigua de precipitació atmosfèrica que no ha penetrat al sòl o al subsol.
escorta
1 1 f. [LC] [DE] Tropa que acompanya algú d’un lloc a un altre per curar de la seva seguretat, fer-li honor, evitar que fugi. Forma part de l’escorta del general. Portava quatre homes d’escorta.
1 2 f. [DE] Acció d’escortar. Fer escorta a algú. Fer escorta a un comboi de municions, a una columna de presoners. Quatre vaixells li feien escorta.
2 m. i f. [LC] [DE] Membre d’una escorta.
escortar
v. tr. [LC] [DE] Acompanyar (algú o alguna cosa) per protegir-lo, per fer-li honor, etc., mentre es desplaça. L’escortaven dos vaixells.
escorxa
1 f. [BO] [LC] [AGF] ESCORÇA.
2 1 f. [AGF] Escorpit que s’arrenca, destinat a la venda.
2 2 [AGF] fer escorxa Arrencar l’escorpit destinat a tenyir.
escorxadís -issa
adj. [LC] Que pot ésser escorxat.
escorxador1
m. [LC] [AGR] Lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo i a llevar-li les vísceres. Portar una vaca, un vedell, un moltó, a l’escorxador.
escorxador2 escorxadora
1 m. i f. [AGR] [AGF] [PR] Persona que escorxa animals, arbres. Si hem de matar aquesta ovella, qui serà l’escorxador? Els escorxadors ja són al bosc.
2 m. [LC] Ganivet per a escorxar.
3 m. [ZOO] Ocell de la família dels lànids, d’uns 17 centímetres de llargada, plomatge castany al dors i gris al cap, amb una taca negra a la zona de l’ull que contrasta amb la gola blanca, el qual nia en mates i en arbustos (Lanius collurio).
escorxadura
f. [LC] [MD] Nafra feta per escorxament de la pell.
escorxament
m. [LC] Acció d’escorxar; l’efecte.
escorxar
1 1 v. tr. [LC] [AGF] Llevar l’escorxa o escorça (a un arbre). Ja escorxen els suros.
1 2 v. tr. [LC] [AGR] Llevar la pell (a algú, a algun animal). L’han escorxat de viu en viu. Escorxar un conill. He caigut i m’he escorxat els palmells de les mans.
1 3 v. tr. [LC] Acanar 2.
2 tr. [LC] [GL] L’aigua corrent, arrencar la capa superficial (d’un terreny, d’un solc, etc.).
3 tr. [LC] escorxar el moix Dormir per efecte de l’alcohol.
escorxa-rosses
m. i f. [PR] [LC] Persona que escorxa el bestiar destinat al canyet per tal d’aprofitar-ne la pell.
escossar
v. tr. [LC] DESCOSSAR.
escot1
m. [LC] Part que toca pagar a cadascuna de dues o més persones que han fet una despesa en comú. Pagar cadascú el seu escot.
escot2
1 m. [LC] ESCOTAT.
2 m. [LC] Adorn de puntes o d’altra mena en l’escotat d’una camisa, d’un vestit.
3 m. [LC] Part del bust o de l’esquena que l’escotat del vestit deixa descoberta.
escota
f. [TRA] [SP] Cap lligat al puny inferior d’una vela que serveix per a caçar-la o amollar-la.
escotadura
1 1 f. [LC] ESCOTAT.
1 2 f. [LC] Esmotxadura 1.
2 1 f. [MD] Incisió o depressió en un òrgan o en el cantell d’un os.
2 2 f. [BO] Entrant corb o angulós de la vora d’una fulla o d’un altre òrgan vegetal laminar.
3 f. [HIG] En heràld., peça consistent en un tallat o un trinxat apujat i reduït a una petita secció obliqua, situada en un dels angles superiors de l’escut.
escotament
m. [LC] Acció d’escotar un vestit, una camisa, etc.
escotar1
1 1 v. tr. [LC] Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l’esquena. Aquest vestit, l’hauries d’escotar una mica més. La camisa no m’acabava d’agradar i l’he feta escotar.
1 2 intr. pron. [LC] De tant dur-les, se li van escotar les sabates.
2 1 intr. pron. [LC] Anar amb un vestit escotat. S’escota molt. A l’estiu la gent va molt escotada.
2 2 intr. pron. [LC] ESPITREGAR-SE.
escotar2
v. tr. [LC] Pagar l’escot o la part corresponent d’una despesa.
escotat
m. [LC] Part anterior o posterior del cabeç d’un vestit escotat.
escotera
f. [TRA] Obertura al costat d’una nau per on passa l’escota major o de trinquet.
escotí
m. [TRA] Escota d’una vela petita, com ara una goneta.
escotiflat -ada
adj. [LC] Malaltís, xacrós.
escotilla
f. [TRA] [LC] Obertura practicada en diversos punts de la coberta d’una nau, per a accedir a una bodega de càrrega.
escotilló
1 m. [LC] Escotilla petita que generalment és a popa de l’embarcació.
2 m. [JE] [LC] Part de l’empostissat d’un escenari que en un moment determinat pot abaixar-se o fer-se córrer i deixar, així, una obertura per on pot sortir en escena o desaparèixer-ne un personatge, un objecte, etc.
escotina
f. [TRA] ESCOTÍ.
escotisme
m. [FS] Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus deixebles.
escotista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’escotisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor de l’escotisme.
escotoma
m. [MD] Àrea del camp visual en què la visió és nul·la o molt feble.
escotopia
f. [MD] Adaptació de l’ull a la fosca.
escotòpic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’escotopia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que adapta la visió a la fosca.
escotorit -ida
adj. [LC] Eixerit, trempat.
escotxegar
v. intr. [LC] La perdiu, cantar.
escotxinador
m. [SP] [LC] Reclam per a estrafer el cant de la perdiu.
escotxinar
v. intr. [LC] ESCOTXEGAR.
escovilló
m. [LC] [DE] Raspall cilíndric amb un mànec llarg, que s’empra per a netejar l’ànima del canó d’una arma de foc, l’interior d’un tub, etc.
escrebantar
v. tr. [LC] CREBANTAR.
escreix
1 m. [DR] [AD] Donació voluntària que el marit fa a la muller, en el règim de separació de béns, que en certa manera compensa el dot que ella ha aportat.
2 1 m. [ECT] Allò que, en pagar quelcom, s’afegeix a allò que és convingut o degut. Va fer-li un escreix del 5 % sobre el valor total.
2 2 [AD] amb escreix loc. adv. a) Més del que és necessari o suficient. Li vaig pagar amb escreix el que li devia.
2 2 [LC] amb escreix loc. adv. b) PER EXT. Els favors que n’havia rebut, els hi vaig retornar amb escreix.
escrestar
v. tr. [LC] Llevar la cresta (d’un animal, d’alguna cosa).
escriba
1 m. [HIH] [RE] [PR] En l’antiguitat judaica, doctor que tenia per ministeri interpretar les Escriptures.
2 m. [HIH] [PR] [RE] Redactor de textos i copista a l’antic Pròxim Orient.
escridar-se
v. intr. pron. [LC] Fer crits. M’escrido, i no em fan justícia.
escridassar
1 v. tr. [LC] Fer crits (a algú) renyant-lo, reprenent-lo, etc.
2 intr. pron. [LC] Barallar-se a crits. Avui he sentit com mare i filla s’escridassaven al replà de l’escala.
3 intr. pron. [LC] Esgargamellar-se cridant.
escriny
1 m. [LC] [IMF] Armariet.
2 m. [LC] [IMF] Cofret per a guardar-hi joies.
escriptor escriptora
m. i f. [PR] [FLL] [LC] Persona que escriu llibres, que es dedica a la composició literària. Un escriptor català del segle XIV.
escriptori
1 1 m. [LC] [ECO] [AQ] Sala d’escriure.
1 2 m. [LC] [AQ] Sala on tenen el seu despatx les persones que gestionen un negoci, una empresa.
1 3 m. [LC] [ECO] [AQ] Departament d’una botiga, d’un magatzem, on hi ha el personal que porta els llibres de la casa, la correspondència, etc.
1 4 m. [HIH] Sala destinada a la transcripció de còdexs i a la redacció d’escriptures en els monestirs, les col·legiates i les catedrals de l’edat mitjana.
2 m. [LC] [ECO] [IMF] Moble amb calaixos per a guardar-hi papers, els estris d’escriure, etc., la part de sobre del qual serveix de taula d’escriure.
escriptura
1 f. [LC] [FL] [FLL] Acció, art, d’escriure. La descoberta de l’escriptura havia estat atribuïda als fenicis.
2 1 f. [LC] [FL] [FLL] Manera d’escriure quant al sistema de caràcters adoptats, quant a llur forma, quant al traçat. Escriptura clara, indesxifrable.
2 2 [AF] escriptura bastarda Escriptura d’inclinació accentuada i disseny simple, adoptada per algunes cancelleries europees a mitjan segle XIV en documents administratius.
2 3 [BB] escriptura beneventana Escriptura usada en els manuscrits del sud d’Itàlia durant l’edat mitjana.
2 4 [BB] escriptura capital Escriptura majúscula emprada pels romans de la qual deriven totes les escriptures llatines.
2 5 [BB] escriptura cursiva Escriptura manuscrita en què les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i lligadures.
2 6 [HIH] [BB] escriptura d’albarans Escriptura gòtica cursiva castellana dels segles XIII i XIV.
2 7 [LC] [BB] escriptura diplomàtica Escriptura en ús en els diplomes.
2 8 [FL] [LC] [BB] [AR] [AF] escriptura gòtica Escriptura llatina usada a Europa durant la baixa edat mitjana.
2 9 [BB] [FL] escriptura librària Escriptura manuscrita emprada especialment en la còpia de llibres, caracteritzada per la claredat, la regularitat i la simetria.
2 10 [BB] escriptura merovíngia Escriptura llatina utilitzada al centre i al nord de França a l’alta edat mitjana.
2 11 [BB] escriptura processal Escriptura manuscrita amb moltes lligadures, típica de les cancelleries castellanes.
2 12 [RE] escriptura rabínica Escriptura semicursiva pròpia de l’escriptura hebraica.
2 13 [BB] escriptura rodona Escriptura manuscrita en què les lletres apareixen separades les unes de les altres, sense prolongacions ni lligadures que les uneixin.
2 14 [BB] escriptura romana Escriptura rodona emprada pels copistes medievals.
2 15 [BB] [FL] escriptura rústica Impròpiament, escriptura capital romana librària.
2 16 [BB] escriptura semicursiva Escriptura cursiva que tendeix a la cal·ligrafiada.
2 17 [BB] [FL] escriptura semiuncial Escriptura librària llatina derivada de la minúscula.
2 18 [BB] [FL] [HIH] escriptura uncial Escriptura pròpia de l’alfabet grec i llatí.
3 1 f. [LC] [FL] [FLL] Sistema de signes gràfics que serveix per a anotar un missatge oral i poder-lo conservar o transmetre. Escriptura ideogràfica, jeroglífica, fonètica.
3 2 [FL] escriptura alfabètica Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.
3 3 [FL] escriptura demòtica Simplificació de l’escriptura hieràtica, usada a Egipte des del segle VI aC.
3 4 [FL] escriptura hieràtica Forma abreujada de l’escriptura jeroglífica.
3 5 [FL] [FLL] escriptura sil·làbica Sistema d’escriptura en què cada signe representa una síl·laba.
4 f. [AF] Caràcter d’impremta que imita una lletra escrita a mà.
5 f. [LC] Escrit 1 1.
6 f. [LC] [DR] [AD] Document que constata un acte o un acord del qual dona fe un notari i que s’arxiva en el seu protocol.
escriptural
adj. [LC] [DR] [FL] Relatiu o pertanyent a l’escriptura.
escripturar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Fer constar en escriptura pública (un acte o un negoci jurídics). Escripturar un atorgament, un contracte.
escripturari -ària
adj. [DR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escriptura pública.
escripturista
m. i f. [RE] [PR] Persona versada en la Sagrada Escriptura.
escripturístic -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la Sagrada Escriptura.
2 f. [RE] Ciència que estudia la Sagrada Escriptura.
escrit
1 1 m. [LC] Allò que és escrit en un paper, un pergamí, etc. Llegir un escrit. Signar un escrit.
1 2 m. [LC] [FLL] Composició literària. Autor d’un escrit notabilíssim sobre la catedral de València. Uns escrits inèdits de Mercè Rodoreda.
1 3 [RE] escrit intertestamentari Escrit jueu o cristià, generalment de caràcter parenètic o apocalíptic, que no pertany al cànon de la Bíblia hebrea ni al de la Bíblia catòlica.
2 1 [LC] per escrit loc. adv. Per mitjà d’un escrit. Comunicar, notar, per escrit.
2 2 [LC] posar una cosa en escrit Escriure-la.
3 1 m. [AD] [DR] Document que es redacta per fer constar un acte o un contracte.
3 2 m. [AD] [DR] Document presentat a l’autoritat judicial o administrativa en reclamació d’un dret o per formular una sol·licitud.
3 3 [DR] escrit d’al·legacions Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.
escrita
f. [LC] [ZOP] RAJADA1.
escriure
[ger. escrivint; p. p. escrit; ind. pr. 1 escric; subj. pr. escrigui, etc.; subj. imperf. escrivís (o escrigués), etc.]
1 1 v. tr. [LC] Representar per mitjà de lletres, de xifres o qualssevol signes convencionals (idees, mots, nombres, sons musicals). Darrere el quatre he escrit un vuit. Aquest mot, escriu-lo sota l’altre. Un mot que ha escrit de la seva mà. Escriu el que et dictaré.
1 2 intr. [LC] Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper o un altre material, amb una ploma, un llapis, etc. Escriu amb llapis, a màquina. Aprendre d’escriure. No sap de llegir ni d’escriure.
1 3 intr. pron. [LC] Com s’escriu aquest mot? Amb quines lletres? Quina és la seva ortografia? Home s’escriu amb h.
1 4 [LC] [FL] escriure un mot amb totes les seves lletres Escriure’l sense abreviació.
1 5 [LC] saber escriure un mot Saber amb quines lletres s’escriu.
2 1 tr. [LC] Consignar, comunicar (alguna cosa) escrivint. Ací, escriu-hi l’adreça. Escriu-li el que hem fet. Si hi vas, escriu-m’ho.
2 2 intr. [LC] Comunicar coses per carta, escriure cartes. Li escric cada dia.
2 3 intr. pron. [LC] Tenir correspondència epistolar. Aquell home deia que s’escrivia amb el rei. S’escriuen de tant en tant.
3 tr. [LC] [FLL] Compondre (un llibre, una obra literària). Ha escrit un tractat de física. Ha escrit una bella novel·la, moltes poesies líriques. Escriu amb elegància, amb sobrietat. Escriure com es parla.
4 intr. [LC] escriure en l’arena Fer propòsits, prendre resolucions, etc., vans, de curta durada.
escrivà
m. [HIH] [PR] [LC] El qui tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i de contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives.
escrivania
1 f. [LC] Ofici de notari o d’escrivà públic.
2 f. [LC] Oficina o despatx del notari o de l’escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o els protocols notarials.
3 f. [LC] Objecte d’escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d’escriure. Una escrivania d’argent.
escrivent escriventa
m. i f. [PR] [LC] [ECT] Persona que té per ofici escriure per compte d’altri, especialment al dictat, o copiant, o fent anotacions de comptabilitat.
escrobiculat -ada
adj. [BO] Cobert de cavitats poc profundes, amples i de fons pla.
escròfula
f. [MD] [LC] Malaltia caracteritzada per l’inflament dels ganglis limfàtics, especialment els del coll, amb tendència al desenvolupament d’inflamacions cròniques de la pell, de la membrana mucosa, dels ossos, etc.
escrofulariàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de flors simpètales i d’estructura molt diversa i de fruit generalment en càpsula, esteses per tot el món i ben representades a les regions temperades i fredes, a la qual pertanyen l’herba blenera, les veròniques, els conillets i la paulònia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
escrofulisme
m. [MD] [LC] Estat d’escrofulós.
escrofulós -osa
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escròfula.
2 adj. i m. i f. [MD] [LC] Que pateix d’escròfula.
escrofulosi
f. [MD] Diàtesi escrofulosa.
escrostar
1 v. tr. [LC] Llevar la crosta (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre la crosta. La ferida ha començat a escrostar-se.
escrostissar
v. tr. [LC] Llevar el crostisser, l’engrut, (d’alguna cosa).
escrostonament
m. [LC] Acció d’escrostonar o d’escrostonar-se; l’efecte.
escrostonar
1 v. tr. [LC] Llevar els crostons, la crosta (d’alguna cosa).
2 tr. i intr. pron. [LC] ESCANTELLAR.
escrot
m. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Bossa de pell rugosa i prima que serveix d’embolcall extern dels testicles.
escrotal
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’escrot.
2 adj. [MD] Semblant a l’escrot.
escrotocele
f. [MD] Hèrnia en l’escrot.
escruixidor -a
adj. [LC] Que escruixeix.
escruiximent
m. [LC] Acció d’escruixir o d’escruixir-se.
escruixir
[quant a la flexió, com cruixir]
1 1 v. tr. [LC] Una pressió, tracció o torsió fortes, consentir greument (alguna cosa). La neu ha escruixit les branques i els vents de març en faran caure moltes.
1 2 intr. pron. [LC] Les bigues s’han escruixit de tant de pes com aguanten.
2 1 tr. [LC] Una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc., commoure fortament l’ànim (d’algú). Escruix de pensar que l’han deixat morir de fam.
2 2 intr. pron. [LC] Ell s’ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure’l menjar!
escrúpol
1 1 m. [LC] Part molt petita d’una cosa.
1 2 m. [LC] Pes, temps, etc., molt petit pres com a unitat.
1 3 m. [LC] [HIH] En l’antiguitat romana, vint-i-quatrena part d’una unça.
1 4 m. [LC] [MD] [FIM] Pes emprat antigament en medicina i farmàcia equivalent a 24 grans, que corresponen a 1,2 grams.
1 5 m. [FIA] OBS. MINUT SEXAGESIMAL.
2 1 m. [LC] Dubte, inquietud de la consciència, per cosa de poc pes. Treu-te aquest escrúpol de sobre!
2 2 m. [LC] Dubte, hesitació, por, a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc. Tenir escrúpol de fer una cosa. Fer-li a algú escrúpol, venir-li a algú escrúpol, de fer una cosa. Escrúpols religiosos, de consciència. Un home sense escrúpols.
3 m. [LC] Aprensió, fàstic. Beure amb el mateix got em feia escrúpol.
escrupolejar
v. intr. [LC] Tenir escrúpols, mostrar-se escrupolós.
escrupoló
m. [LC] Escrúpol 1 1.
escrupolós -osa
1 adj. [LC] Que té escrúpols, dubtes. És un home poc escrupolós: no te’n fiïs. Pots aprofitar el mateix plat, home, no siguis tan escrupolós.
2 adj. [LC] Que fa les coses amb escrupolositat. Escrupolós en el treball.
3 adj. [LC] Fet amb escrúpol, amb gran cura, amb exactitud. Una descripció escrupolosa del fet.
escrupolosament
adv. [LC] D’una manera escrupolosa, amb escrupolositat.
escrupolositat
1 f. [LC] Qualitat d’escrupolós.
2 f. [LC] Mirament minuciós en el compliment del deure, en l’execució d’una tasca, en l’examen d’alguna cosa, etc. Ho fa tot amb una gran escrupolositat.
escrutador -a
1 adj. [LC] Que escruta. Una mirada escrutadora. Amb ull escrutador.
2 m. i f. [LC] Persona que, en una votació, fa l’escrutini.
escrutar
1 v. tr. [LC] Investigar a fons per descobrir o saber (alguna cosa). Escrutar els secrets de la naturalesa. Escrutar les intencions d’altri. Escrutar els misteris de la fe.
2 tr. [LC] Fer l’escrutini (dels vots) d’una votació.
escrutini
1 m. [LC] Investigació profunda i minuciosa d’una cosa, un afer, etc. Quin és el resultat del vostre escrutini?
2 m. [LC] Reconeixement i recompte dels vots en una votació secreta.
3 m. [RE] Examen que han de passar els catecúmens abans de rebre el baptisme.
escua
f. [TRA] Peça de fusta que, formant parell amb una altra, va al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra.
escuament
m. [LC] Acció d’escuar o d’escuar-se; l’efecte.
escuar
1 v. tr. [LC] [AGR] Llevar la cua (d’un animal). Hi ha contrades en què és costum escuar les cabres.
2 intr. pron. [LC] Perdre la cua, quedar-se sense cua.
escucadora
f. [AGA] [LC] DESCUCADORA.
escucar
v. tr. [AGA] [LC] DESCUCAR.
escucutar
v. tr. [LC] Fer perdre en el joc.
escudar
1 v. tr. [LC] [DE] Cobrir amb l’escut.
2 v. tr. [LC] Resguardar, protegir com un escut. El mur escuda la casa.
3 intr. pron. [LC] Valer-se d’algú o d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc. Quan fa una malifeta, s’escuda darrere l’avi. El bibliotecari, escudant-se en la burocràcia, no li deixà consultar els llibres.
escudat
m. [DE] [PR] Soldat armat d’escut.
escudejar-se
v. intr. pron. [LC] [DE] Cobrir-se amb l’escut.
escudella
1 f. [LC] [ED] Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou.
2 f. [LC] [HO] Plat d’arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment. Escudella, carn d’olla i entrant. He pres dos plats d’escudella. Escudella de pagès.
3 f. [LC] fer escudella Fer fàstic, empipar. Tanta discussió ja fa escudella.
escudellada
f. [LC] [HO] Quantitat de brou, d’escudella, etc., que cap en una escudella.
escudellam
m. [LC] [ED] Conjunt de plats, d’olles, etc.
escudellar
v. tr. [LC] [HO] Distribuir (sopa, escudella, brou, etc.) posant-ho en les escudelles o els plats.
escudeller1
m. [LC] [ED] Prestatge per a posar-hi les escudelles o plats.
escudeller2 escudellera
m. i f. [LC] Persona que fa escudelles, plats i terrissa en general.
escuder
1 m. [HIH] [PR] [LC] El qui feia escuts.
2 m. [HIH] [LC] [PR] A l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ésser armat cavaller.
escuderia
f. [SP] Complex esportiu format generalment per cotxes, o també per motos, per corredors professionals o amateurs i per l’organització necessària, que té per objecte participar en competicions i proves esportives amb finalitats de propaganda d’una marca o de provatures de determinades condicions tècniques.
escudet
1 1 m. [AGA] Tros d’escorça tendra, en forma d’escut, que conté un ull i se separa de l’arbre per a fer un empelt.
1 2 m. [BO] Part terminal de les esquames d’una pinya, de forma més o menys rombal, l’única visible quan aquesta és tancada.
2 m. [HIG] En heràld., figura representada per un escut petit generalment posat més d’una vegada.
escuixar
1 v. tr. [LC] ESCUIXOLAR.
2 intr. pron. [LC] Fer-se mal a l’entrecuix eixancarrant-se violentament.
3 tr. [LC] Partir (una cosa) pel punt per on està entroncada amb una altra.
escuixolar
v. tr. [LC] Trencar una cuixa o les cuixes (d’un animal).
escular
v. tr. i intr. pron. [LC] Desfonar 1.
escull
1 1 m. [LC] [GLP] Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua. Topar contra un escull.
1 2 m. [GLP] [GL] [BO] Dipòsit calcari construït per organismes marins, especialment coralls i algues i també per esponges i bivalves en el passat, que forma part d’un ecosistema marí intertropical d’aigües somes. Escull coral·lí.
2 m. [LC] Obstacle greu, perillós. Una empresa sembrada d’esculls.
escullar-se
v. intr. pron. [TRA] [LC] Una nau, esclafar-se contra un escull.
escullat
m. [GL] [LC] Indret ple d’esculls.
escullera
f. [LC] [OP] Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
escullós -osa
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als esculls.
2 adj. [GL] Que presenta esculls.
esculpir
1 v. tr. [LC] [AR] Afaiçonar en pedra, fusta, metall, etc., (una estàtua, un ornament, una figura qualsevol). Ha esculpit un bell bust. Esculpir en marbre.
2 tr. [LC] Fixar pregonament en l’ànim, en el cor, (una idea, un sentiment, una imatge, un nom).
escultor escultora
m. i f. [LC] [PR] [AR] Artista que exerceix l’art de l’escultura.
escultòric -a
1 adj. [AR] [LC] Que concerneix l’art de l’escultura.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’escultura.
escultura
1 f. [LC] [AR] Acció, art, d’esculpir i modelar. Professor d’escultura. L’art de l’escultura. L’escultura grega.
2 f. [LC] [AR] Obra esculpida o modelada. Les escultures de Vallmitjana.
escultural
adj. [LC] [AR] Digne d’ésser esculpit, propi d’una bella estàtua. Formes esculturals. Una actitud escultural.
escuma
1 f. [LC] [IQ] Agregat de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid violentament agitat o en el si del qual es produeix un gas, per ebullició, fermentació, disminució de pressió, o bé a la boca, o a la pell d’un animal per perspiració. L’escuma d’una onada escalaixada. L’escuma de l’olla. L’escuma de la cervesa en el got. L’escuma que es fa a la llet en munyir. Escuma d’afaitar. Li sortia escuma de la boca. Un cavall cobert d’escuma.
2 1 f. [ML] Conjunt d’escòries, d’impureses que es formen a la superfície d’un metall en fusió.
2 2 f. [LC] Conjunt de les persones que formen la part considerada més vil d’una classe, d’una corporació, etc. L’escuma de la societat.
3 f. [GLM] escuma de mar SEPIOLITA.
escumadora
1 f. [LC] [ED] Cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l’escuma del brou o qualsevol altre líquid.
2 f. [LC] [ML] Cullera amb què el fonedor treu l’escòria que sura a la superfície d’un metall en fusió.
escumall
m. [LC] Porció d’escuma.
escumar
1 v. tr. [LC] [HO] Treure l’escuma (d’un líquid). Heu d’escumar el brou.
2 intr. [LC] ESCUMEJAR.
escumeig
m. [LC] Acció d’escumejar.
escumejant
adj. [LC] Que escumeja.
escumejar
v. intr. [LC] [AGR] Fer, treure, llançar, escuma. La mar escumejava. Els cavalls, cansats de córrer, escumejaven.
escumera
f. [LC] Escuma 1.
escumós -osa
1 adj. [LC] Que té o fa escuma. L’aigua s’escolava bruta, escumosa.
2 adj. [LC] Que consisteix en escuma. Una massa escumosa.
escunç
m. [LC] Coincidència, casualitat.
escunçar-se
v. intr. pron. [LC] Escaure’s, coincidir. En aquell moment jo m’escunçava de passar pel carrer.
escurabasses
m. i f. [PR] [LC] Persona que escura basses.
escurabosses
m. i f. [LC] Persona que amb les seves males arts sostreu els diners de la gent.
escurabutxaques
1 m. i f. [LC] Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.
2 m. i f. [LC] CARTERISTA. Al metro, els escurabutxaques fan bona feina.
escuracassoles
m. i f. [LC] Persona extremament goluda, que mai no es veu tipa.
escurada
1 f. [LC] Acció d’escurar o d’escurar-se; l’efecte.
2 f. [LC] Conjunt de plats, escudelles, olles, etc., usats en la cuina o en el menjador.
escuradents
m. [LC] [ED] Tigeta de fusta, ploma, etc., tallada en punta, que hom fa servir per a escurar-se les dents.
escuradeta
f. [AN] FIRETA.
escurador escuradora
m. i f. [PR] [OP] [LC] Persona que escura pous, canals, séquies, etc.
escuraflascons
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, dotat d’una membrana lobulada entorn dels dits, que nia als aiguamolls però mena una vida pelàgica.
2 [ZOO] escuraflascons becfí Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 18 centímetres de llargada, amb el bec molt prim (Phalaropus lobatus).
3 [ZOO] escuraflascons becgròs Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb el bec relativament gruixut (Phalaropus fulicarius).
escuralles
f. pl. [LC] Fang, pedres, immundícies, que es treuen d’un pou, d’un rec, etc., en escurar-lo.
escuralls
m. pl. [IT] [LC] Fibra curta de rebuig que es treu de la bota i dels corrons de les cardes de llana i estam.
escurament
m. [LC] Escurada 1.
escuranda
f. [LC] [ED] AIGÜERADA.
escuraorelles
m. [LC] Petita espàtula que serveix per a treure el cerumen de les orelles.
escurapous
m. i f. [PR] [LC] Persona que escura pous.
escurar
1 1 v. tr. [LC] Netejar (un receptacle, un conducte) traient el pòsit, les immundícies deposades per un líquid que hi ha estat o passat, el sutge, etc., adherit a les seves parets. Escurar un pou, una cisterna. Escurar un canal, una claveguera. Escurar la xemeneia.
1 2 [LC] escurar-se el coll Estossegar per treure’s alguna nosa, irritació, de la gola.
1 3 [LC] escurar-se les dents Treure els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent.
1 4 [LC] escurar-se les orelles Treure’n el cerumen.
1 5 [LC] escurar-se les ungles Treure la brutícia que s’ha posat entre pell i ungla.
2 1 tr. [LC] Buidar de menjar o de beguda (un recipient), consumir-ne, esgotar-ne, enterament el contingut. Escureu bé la plata i els plats. Li agrada escurar el got i no deixar-hi cap gota.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Escurar un os, un pinyol, les espines.
2 3 tr. [LC] Exhaurir 2 1. Escurar les existències d’una botiga. Escurar els diners del calaix.
2 4 [LC] escurar les butxaques d’algú Fer-li despendre tots els diners que porta.
3 tr. [LC] Rentar (els plats). Mai no escura després de sopar.
escuraungles
m. [LC] Estri dur i punxegut que serveix per a escurar-se les ungles.
escura-xemeneies
m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici escurar xemeneies.
escurçable
adj. [LC] Que pot ésser escurçat.
escurçada
f. [LC] Acció d’escurçar o d’escurçar-se; l’efecte.
escurçadura
f. [LC] Tros sobrant d’una cosa que ha estat escurçada.
escurçament
m. [LC] ESCURÇADA.
escurçana
1 f. [ZOP] Peix condricti, del gènere Dasyatis, de la família dels dasiàtids, de color gris, cos aplanat, en forma de disc romboidal i amb la cua en forma de fuet amb un agulló verinós (Dasyatis pastinaca).
2 [ZOP] escurçana clavellada Peix de la família dels dasiàtids, amb nombroses plaquetes espinoses sobre el dors (Dasyatis centroura).
3 [ZOP] escurçana violeta Peix de la família dels dasiàtids, de color morat blavós, de vida pelàgica (Dasyatis violacea).
escurçar
1 v. tr. [LC] Fer més curt, menys llarg. Escurçar les mànigues d’un vestit. Escurçar-se els cabells. Això escurça la vida.
2 intr. pron. [LC] Després de la primera rentada, la faldilla s’escurçà.
3 [LC] escurçar la ració Disminuir-la.
escurçó
1 1 m. [LC] [ZOR] Rèptil de la família dels vipèrids, de 50 a 75 centímetres de llargada, amb la pupil·la vertical, un gran nombre de petites escates cefàliques i el musell més o menys aixecat, de coloració grisa o brunenca amb taques fosques o amb una línia dorsal en ziga-zaga, que segrega un verí hemolític.
1 2 [ZOR] escurçó ibèric Escurçó propi de Catalunya, excepte els Pirineus, i del País Valencià (Vipera latasti).
1 3 [ZOR] escurçó pirinenc Escurçó propi del nord de Catalunya i dels Pirineus (Vipera aspis)
2 m. [LC] Persona maligna. No hi tinguis cap tracte: és un escurçó.
3 m. [ZOP] ESCURÇANA.
escurçonera
1 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles llargues, lanceolades i sovint ondulades i capítols de flors grogues totes ligulades, que es fa a les brolles i a les pastures seques, sobretot a terra baixa, i que fou emprada en altres temps contra la picada dels escurçons (Scorzonera hispanica).
2 [BOS] escurçonera de fulla estreta Planta herbàcia de la família de les compostes, semblant a l’escurçonera, però de fulles linears, pròpia de la península Ibèrica i del Magrib (Scorzonera angustifolia).
escures
f. pl. [LC] ESCURALLES.
escureta
1 f. [IT] Raspall metàl·lic usat per a descarregar les cardes.
2 f. [LC] Barreta de ferro amb una cassoleta en un extrem emprada per a netejar els forats de les barrinades.
escurim
m. [LC] Allò que es treu en escurar quelcom, especialment els plats, en haver menjat.
escuró
m. [LC] Neteja, escurada. Fer l’escuró d’una séquia.
escussó
m. [HIG] En heràld., peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
escut
1 1 m. [LC] [HIH] [DE] Arma defensiva consistent en una planxa rígida de materials diversos, que protegeix el cos de qui la sosté. Cobrir-se amb l’escut. Escut de metall, de cuir. Un escamot de policies armats amb porra i escut.
1 2 m. [DE] Planxa d’acer muntada en un canó, davant els qui la serveixen, per a proporcionar-los protecció. L’escut d’un canó.
1 3 m. [LC] PER EXT. Jo et faré d’escut contra les escomeses dels teus enemics.
2 m. [HIG] En heràld., superfície entre línies en què es pinten les armories d’un reialme, d’una ciutat, d’una família, d’una corporació, etc. Escut d’armes. L’escut d’Anglaterra.
3 1 m. [NU] Moneda d’or creada a França al segle XIII.
3 2 m. [NU] Moneda d’argent que imitava l’escut francès.
3 3 m. [NU] Unitat monetària de l’or a l’edat moderna i comuna per a l’or i l’argent a l’Estat espanyol en el període 1864-1868.
4 1 m. [ECT] Unitat monetària de Cap Verd i Guinea-Bissau.
4 2 m. [ECT] Unitat monetària de Portugal anterior a l’adopció de l’euro.
4 3 m. [ECT] Moneda d’un escut.
5 1 m. [ZOA] Conquilla 1. L’escut d’una sípia.
5 2 m. [ZOA] Part dorsal de la closca de les tortugues.
5 3 m. [ZOA] Escata ventral de les serps que pel fet d’ésser ampla i estar disposada en sentit transversal permet a l’animal d’utilitzar-la com a àncora durant la locomoció.
5 4 m. [ZOA] Peça dorsal de l’exoesquelet d’alguns insectes, situada al tòrax.
6 m. [IMF] Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que hom col·loca davant del forat del pany de portes i calaixos de mobles, de manera que fent d’ornament protegeixi dels efectes de la furgada repetida de la clau.
7 m. [GG] Unitat morfoestructural de gran abast que forma part d’un crató, caracteritzada per un bombament de l’escorça precambriana.
escúter
m. [TRG] [LC] Motocicleta de cilindrada petita o mitjana amb el motor i els òrgans de transmissió a l’interior d’un carenat i amb una base per a posar-hi els peus.
escutiador escutiadora
1 m. i f. [IT] [PR] Persona que escutia.
2 f. [IT] Instrument per a escutiar.
escutiament
m. [IT] Operació d’escutiar.
escutiar
v. tr. [IT] Treure (el borró), netejar, repassar (les peces de teixit) valent-se d’unes pinces i d’unes tisores de puntes corbades.
escutígera
f. [ZOI] Miriàpode del gènere Scutigera, de l’ordre dels escutigeromorfs, amb antenes molt llargues i quinze parells de potes molt primes i llargues.
escutigeromorfs
1 m. pl. [ZOI] Ordre de miriàpodes de la classe dels quilòpodes, que inclou només el gènere Scutigera.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
esdentar
v. tr. [LC] ESDENTEGAR.
esdentat -ada
adj. [LC] ESDENTEGAT.
esdentegar
v. tr. [LC] Llevar les dents (d’un animal, d’un instrument dentat, etc.).
esdentegat -ada
adj. [LC] A qui manquen totes o la major part de les dents. Un vell esdentegat.
esdernec
m. [LC] ésser un esdernec de feina ÉSSER UN ESCARRÀS DE FEINA.
esdernegar
1 1 v. tr. [LC] Fer dernes.
1 2 intr. pron. [LC] La cassola caigué a terra i s’esdernegà.
2 1 tr. [LC] Fer malbé, espatllar.
2 2 intr. pron. [LC] Aquests mobles s’esderneguen de seguida.
3 intr. pron. [LC] ESCARRASSAR-SE.
esdevenidor -a
1 adj. [LC] Que ha d’esdevenir-se. Les coses esdevenidores. Els temps esdevenidors. Els fets esdevenidors.
2 1 m. [LC] Temps futur. Això, no ho has de fer en l’esdevenidor. Treure del passat ensenyaments per a l’esdevenidor.
2 2 m. [LC] Allò que ha d’esdevenir-se, coses esdevenidores o futures, situació futura. Pensa en el teu esdevenidor. Un bell esdevenidor s’obre davant teu.
esdeveniment
1 1 m. [LC] [CO] Allò que s’esdevé. Els esdeveniments polítics. Produir-se un esdeveniment imprevist. Preveure els esdeveniments.
1 2 m. [LC] [CO] Fet extraordinari o important en la vida d’una persona, d’una col·lectivitat social, de la humanitat. Aquell esdeveniment el transformà. Per als nens la festa va ésser un esdeveniment. L’esdeveniment principal del segle. Aquell acte fou un esdeveniment.
2 m. [MT] En estad., resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
esdevenimental
adj. [LC] [CO] [MT] Relatiu als esdeveniments. Teories esdevenimentals.
esdevenir
[quant a la flexió, com prevenir]
1 v. intr. [LC] Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran.
2 intr. [LC] Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat.
3 1 intr. [LC] Alguna cosa, venir a afectar algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir.
3 2 intr. pron. [LC] Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s’esdevé moltes vegades.
4 intr. [AD] Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu.
esdevinença
1 f. [LC] Fet d’esdevenir o d’esdevenir-se.
2 [LC] a tota esdevinença loc. adv. Passi el que passi.
esdolceït -ïda
adj. [LC] D’una dolçor enfadeïda.
esdrúixol -a
adj. [FL] [LC] [FLL] Proparoxíton 1. La paraula fórmula és esdrúixola. Un vers esdrúixol.
esduir
v. tr. [LC] Esvair, dissipar.
esfacelar1
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’esfàcel.
esfacelar2
v. tr. i intr. pron. [MD] GANGRENAR.
esfacelarials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues brunes, amb cèl·lules apicals grosses, al qual pertanyen les espècies del gènere Halopteris.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
esfagnals
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses sense rizoides, que estan constantment en contacte amb l’aigua, al qual pertanyen els esfagnes.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
esfagne
m. [BOI] Molsa del gènere Sphagnum, que viu en torberes i aiguamolls i en indrets molt humits i amb aigües àcides, on forma masses esponjoses de creixement apical indefinit, que originen la torba.
esfàgnides
1 f. pl. [BOI] Subclasse de molses que inclou els esfagnes.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta subclasse.
esfalerita
f. [GLM] Mineral polimorf del sulfur de zinc, de fórmula ZnS, que cristal·litza en el sistema cúbic i és la principal mena de zinc.
esfarinar-se
v. intr. pron. [LC] Desfer-se com farina.
esfarnegar
v. tr. [LC] ESCLAFAR.
esfèn
m. [GLM] OBS. TITANITA.
esfenisciformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells no voladors i grans nedadors, que comprèn els pingüins, propis de l’hemisferi sud, els quals s’inclouen en una única família, amb sis gèneres i disset espècies.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
esfeno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. sphén sphenós, ‘tascó’. Ex.: esfenotemporal.
esfenoedre [o esfenòedre]
m. [GL] Esfenoide 2.
esfenofil·lals
1 f. pl. [GLP] Ordre d’esfenòfits que inclou plantes herbàcies amb hàbit arbustiu o de liana, de tiges llargues i estretes, que visqueren del devonià al permià.
2 f. [GLP] Individu d’aquest ordre.
esfenòfits
1 m. pl. [GLP] Divisió de pteridòfits, de fulles petites amb un sol feix vascular, tiges dividides en nusos portadors de verticils i entrenusos estriats, i esporofil·les agrupats en estròbils, coneguts des del devonià.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta divisió.
esfenoidal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’os esfenoide.
2 adj. [GL] En cristal·l., relatiu o pertanyent a l’esfenoide.
esfenoide
1 1 adj. [LC] [ZOA] [GL] De forma de tascó.
1 2 m. [ZOA] OS ESFENOIDE.
2 m. [GL] Forma cristal·lina fonamental constituïda per un diedre en què les cares són simètriques en relació amb un eix binari de simetria bisector i normal a l’aresta.
esfenòpsids
m. pl. [BOI] [GLP] EQUISETOFITINS.
esfera
1 1 f. [LC] [MT] Figura limitada per una superfície tots els punts de la qual equidisten d’un punt interior, el centre. El volum d’una esfera.
1 2 f. [MT] Superfície d’una esfera.
2 1 f. [FIA] esfera armil·lar Aparell format per diferents cèrcols de metall, de cartó, etc., que representen els cercles de l’esfera celeste.
2 2 [FIA] esfera celeste Esfera aparent en la superfície de la qual semblen situats els cossos celestes i on es representen els diferents cercles astronòmics, com ara l’equador, l’eclíptica, etc.
2 3 [FIA] esfera obliqua Esfera celeste en què l’equador es troba inclinat en un angle major o menor de 90° respecte de l’horitzó.
2 4 [LC] [FIA] esfera terràqüia [o esfera terrestre] Globus terraqüi B).
3 f. [IMI] Disc graduat dels aparells en què una o diverses busques giratòries indiquen un valor. Esfera d’un rellotge, d’un tacòmetre, d’un compta-revolucions, etc.
4 1 f. [LC] Espai en què s’exerceix l’acció, la influència, la coneixença d’algú o d’alguna cosa. Esfera d’acció. Esfera d’influència. Esfera d’activitat.
4 2 f. [LC] Rang, posició social.
esfereïdor -a
adj. [LC] Que esfereeix.
esfereïment
m. [LC] Acció d’esfereir o d’esfereir-se; l’efecte.
esfereir
1 v. tr. [LC] Colpir d’espant.
2 intr. pron. [LC] Ésser colpit d’espant. A l’espetec del llamp, tots s’esfereïren i corregueren a amagar-se.
esfèric -a
1 adj. [LC] [MT] Pertanyent a l’esfera. Casquet esfèric. Zona esfèrica. Triangle esfèric.
2 adj. [LC] [MT] Que té forma d’esfera. Un cos esfèric.
esfèricament
adv. [LC] [MT] Segons una esfera.
esfericitat
f. [LC] Qualitat d’esfèric.
esfero-
[LC] Forma prefixada del mot esfera. Ex.: esferocist.
esferoidal
adj. [MT] Que té forma d’esferoide.
esferoide
1 m. [LC] [MT] Cos de forma semblant a l’esfera.
2 m. [MT] El·lipsoide de revolució.
esferòmetre
m. [FIM] [MT] [EI] Aparell per a mesurar la curvatura d’una superfície esfèrica.
esferopleals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
esferopsidals
1 f. pl. [BOB] Grup de fongs deuteromicets, sovint paràsits de plantes, que es reprodueixen mitjançant picnidis.
2 f. [BOB] Individu d’aquest grup.
esfèrula
f. [LC] Petit cos esfèric.
esferulita
f. [GLG] Agregat radial de multitud de cristalls aciculars a partir d’un nucli comú.
esfetgegar-se
v. intr. pron. [LC] ESFREIXURAR-SE. Ens esfetgeguem treballant de sol a sol, però no sortim de pobres.
esfígmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al pols.
esfigmo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sphygmós, ‘pols’, ‘batec arterial’. Ex.: esfigmòmetre, esfigmògraf, esfigmograma.
esfigmocardiògraf
m. [MD] Aparell per a enregistrar l’ona del pols perifèric i els batecs cardíacs.
esfigmocardiograma
m. [MD] Representació gràfica obtinguda amb l’esfigmocardiògraf.
esfigmògraf
m. [MD] Aparell per a enregistrar la forma i la força del pols arterial.
esfigmograma
m. [MD] Representació gràfica obtinguda amb l’esfigmògraf.
esfigmomanòmetre
m. [MD] [FIM] Aparell per a mesurar la pressió arterial.
esfigmòmetre
m. [FIM] [MD] ESFIGMOMANÒMETRE.
esfilagarsar
1 v. tr. [LC] [IT] Convertir un tros (de roba) en filagarsa.
2 intr. pron. [LC] Desfilar-se per l’ús. Aquesta roba s’esfilagarsa amb facilitat.
esfilegar
v. tr. [LC] [IT] DESFILAR1.
esfilegassar
v. tr. [LC] [IT] DESFILAR1.
esfingolípid
m. [QU] [BI] Lípid complex que conté esfingosina, o un derivat d’aquesta, unida a un àcid gras i a un èster de l’àcid fosfòric, un monoglícid o un oligosacàrid.
esfingomielina
f. [QU] [BI] Esfingolípid que conté un èster de l’àcid fosfòric amb colina o etanolamina i és present a les membranes cel·lulars i a les membranes de mielina que recobreixen els nervis.
esfingosina
f. [QU] [BI] Aminodialcohol insaturat constituent d’alguns fosfolípids i glicolípids.
esfínter
m. [ZOA] [LC] [MD] Múscul llis i circular al voltant de l’orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure’s i cloure el dit orifici. L’esfínter de l’anus, de la veixiga de l’orina.
esfinx
[pl. -s]
1 m. o f. [AN] [HIG] Animal fabulós amb cap i bust de dona, ales d’àguila i cos de lleó.
2 m. o f. [LC] Persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.
3 m. o f. [ZOI] Insecte lepidòpter de cos fusiforme, que pot assolir grans velocitats en el vol i acostuma a ésser perjudicial per als conreus.
esfirènids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat, boca poderosa amb el maxil·lar inferior prominent i acabat en una punta cònica, i amb les dues aletes dorsals molt separades, que inclou l’espet.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esfírnids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis elasmobranquis, amb el cap amb dues grans expansions laterals a l’extrem de les quals es troben els ulls i els narius, que inclou les llunades.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esfloradís -issa
adj. [LC] Que perd la flor amb facilitat.
esflorar
v. tr. [LC] DESFLORAR.
esfondrada
f. [LC] Fet d’esfondrar-se una cosa.
esfondrall
m. [LC] Construcció esfondrada, arruïnada.
esfondrament
m. [LC] Acció d’esfondrar o d’esfondrar-se; l’efecte.
esfondrar
1 1 v. tr. [LC] Fer anar a fons.
1 2 intr. pron. [LC] Anar a fons.
2 1 tr. [LC] Ensorrar, destruir (un edifici).
2 2 intr. pron. [LC] Durant el terratrèmol s’esfondraren moltes cases.
esforç
1 m. [LC] Acció d’esforçar-se. Fer un esforç per aixecar un pes. Fent un esforç es va trencar, es va esllomar. Posa-hi tot el teu esforç.
2 1 m. [FIF] [OP] Força a la qual és sotmesa una peça en una secció determinada.
2 2 [FIF] esforç de cisallament Esforç tangencial en què les deformacions produïdes són angulars.
2 3 [FIF] esforç de compressió Esforç axial que tendeix a escurçar la peça en la mateixa direcció del seu eix.
2 4 [FIF] esforç de tracció Esforç axial en què cadascuna de les dues forces aplicades a un cos tendeixen a allargar-lo.
2 5 [FIF] esforç tallant Esforç tangencial que actua sobre les dues cares d’una llesca, en el seu centre de gravetat i perpendicularment a l’eix de la peça.
esforçar-se
v. intr. pron. [LC] Desplegar la pròpia força física o moral per vèncer una resistència, per aconseguir quelcom vencent dificultats. S’esforça en l’aprenentatge de noves tècniques. Esforça’t a convèncer-la. En va s’esforçava a córrer: no l’atraparia pas. Esforceu-vos a aprendre-ho. Ja estudia, però no s’hi esforça gaire. Ja pots esforçar-te, que no l’alçaràs pas, aquesta pedra.
esforcegat -ada
adj. [LC] FORÇUT.
esfreixurament
m. [LC] Acció d’esfreixurar o d’esfreixurar-se; l’efecte.
esfreixurar
1 v. tr. [LC] Treure la freixura.
2 v. tr. [LC] MATAR2. Si m’enganyes, t’esfreixuraré.
3 intr. pron. [LC] Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m’esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar.
esfullada
f. [LC] Acció d’esfullar.
esfulladís -issa
adj. [LC] Que s’esfulla amb facilitat.
esfullador -a
adj. i m. i f. [LC] Que esfulla.
esfullament
m. [LC] Acció d’esfullar o d’esfullar-se; l’efecte.
esfullar
1 v. tr. [LC] Llevar les fulles (d’una planta, branca, etc.). Esfullar moreres per donar menjar als cucs de seda.
2 v. tr. [LC] Llevar els pètals (d’una flor). Esfullar una rosa.
3 intr. pron. [LC] Perdre les fulles o els pètals. Una flor que s’esfulla.
esfumar
1 1 v. tr. [LC] [AR] Estendre (un traç de llapis, una taca de color) de manera que es vagi atenuant gradualment.
1 2 intr. pron. [LC] Anar-se atenuant, esvanint, gradualment. Les muntanyes i l’ermita s’esfumaven en un ambient rogent i polsós.
2 intr. pron. [LC] Desaparèixer d’un lloc. Quan arribà la policia, els lladres s’havien esfumat.
esfumí
m. [AR] [LC] Tros de pell suau o de paper estopós, caragolat i terminat ordinàriament en punta, que serveix per a esfumar.
esgaiada
f. [LC] Acció d’esgaiar; l’efecte.
esgaiar
v. tr. [LC] Tallar (una peça de roba o una altra cosa) de manera que vagi disminuint en amplària cap a un dels seus extrems.
esgaiat
m. [LC] Manera d’ésser esgaiada una peça de roba o una altra cosa.
esgalabrar
v. tr. [LC] ESCALABRAR.
esgalabrós -osa
1 adj. [LC] On hom perilla de prendre mal.
2 adj. [LC] Que pot emmenar greus mals, conseqüències funestes.
esgaldiny
m. [LC] ESGARIP.
esgaldinyar
v. intr. [LC] ESGARIPAR.
esgallar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESBERLAR.
esgallimpat -ada
adj. [LC] Que actua sense pensar-s’hi gaire.
esgarbissar
1 v. tr. [AGA] [LC] Separar (el gra) dels garbissos.
2 v. tr. [AGA] [LC] Batre, apallissar.
esgardís
[pl. -issos]
m. [LC] Cosa capaç d’esgarrinxar, com una planta espinosa, una roca de caires aguts. No vull passar per aquell bosc, perquè hi ha massa esgardissos.
esgargamellar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny.
esgaripar
v. intr. [LC] Fer esgarips.
esgarrany
m. [LC] [MD] ESGARRINXADA.
esgarrap
m. [LC] [MD] ESGARRAPADA.
esgarrapacrestes
m. [IMF] Fulla gastada del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar la cola que com una cresta sobreïx d’una encolada.
esgarrapacristos
m. [LC] [IMF] ESGARRAPACRESTES.
esgarrapada
1 f. [LC] [MD] Acció d’esgarrapar; l’efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara.
2 [LC] amb una esgarrapada [o amb quatre esgarrapades] loc. adv. Precipitadament. Avui he dinat amb una esgarrapada. Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons.
esgarrapaire
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a esgarrapar.
esgarrapall
m. [LC] [AGR] Acció d’esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc.
esgarrapar
1 1 v. tr. [LC] Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. En la baralla el van ben esgarrapar. Els gats esgarrapen.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper.
2 tr. [LC] Treure profit d’una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si li puc esgarrapar uns quants diners.
esgarrar1
v. tr. [LC] Esquinçar, esgarrinxar.
esgarrar2
v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] ESGUERRAR.
esgarriacries
m. i f. [LC] Persona que es complau a posar entrebancs que les coses reïxin.
esgarriada
1 f. [LC] Acció d’esgarriar-se; l’efecte.
2 [LC] a l’esgarriada loc. adv. En dispersió.
esgarriadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’esgarriar-se.
esgarriadissa
f. [LC] Esgarriada de moltes persones o animals.
esgarriament
m. [LC] Acció d’esgarriar-se; l’efecte.
esgarriar1
1 v. tr. [LC] Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí. La boira va esgarriar alguns dels membres de l’excursió.
2 intr. pron. [LC] Perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Se li han esgarriat dues ovelles del ramat.
3 intr. pron. [LC] Abandonar el dret camí. En aquesta edat és fàcil d’esgarriar-se.
esgarriar2
v. tr. [LC] MUTILAR.
esgarrier -a
adj. [LC] Que sovint s’esgarria. Una ovella esgarriera.
esgarrifador -a
adj. [LC] Que esgarrifa.
esgarrifament
m. [LC] [MD] Acció d’esgarrifar o d’esgarrifar-se.
esgarrifança
f. [LC] [MD] Estremiment involuntari dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que generalment és produït per una emoció, per un accés de febre o pel fred. Tinc esgarrifances: em penso que tinc febre. Una esgarrifança de fred. Davant aquell espectacle horrible, tothom va sentir una esgarrifança.
esgarrifar
1 v. tr. [LC] [MD] Una emoció, fer estremir.
2 v. tr. [LC] [MD] Esborronar, horripilar. Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se’n seguiran.
3 intr. pron. [LC] M’esgarrifo de pensar els danys que en provindran.
esgarrifor
f. [LC] Estat d’ànim de qui està esgarrifat.
esgarrifós -osa
adj. [LC] Que produeix esgarrifança. Era un espectacle esgarrifós. Feia uns crits esgarrifosos.
esgarrifosament
adv. [LC] D’una manera esgarrifosa. Cridava esgarrifosament.
esgarrinxada
f. [LC] [MD] Acció d’esgarrinxar; l’efecte. Tens una esgarrinxada a la cara.
esgarrinxar
1 v. tr. [LC] [MD] Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Les gatoses li esgarrinxaven les cames. Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots esgarrinxats.
2 v. tr. [LC] [MD] PER EXT. ESGARRAPAR.
esgarrinxós -osa
adj. [LC] Que esgarrinxa.
esgarriny
m. [LC] [MD] ESGARRINXADA.
esgarrinyar
v. tr. [LC] [MD] ESGARRINXAR.
esgarronar
v. tr. [LC] ESTALONAR2.
esgatifinyar-se
v. intr. pron. [LC] ESGATINYAR-SE.
esgatinyar-se
v. intr. pron. [LC] Barallar-se a esgarrapades.
esgavellament
m. [LC] Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se; l’efecte.
esglai
m. [LC] Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada. La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.
esglaiador -a
adj. [LC] Que esglaia. Vam sentir un crit esglaiador.
esglaiament
m. [LC] ESGLAI.
esglaiar
1 v. tr. [LC] Causar esglai (a algú). N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.
2 intr. pron. [LC] Ésser pres d’esglai. Va estar a punt de caure a l’abisme: tots ens vam esglaiar.
esglaiós -osa
adj. [LC] ESGLAIADOR.
esglaó
m. [LC] [AQ] Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d’aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d’aquesta escala són massa alts.
esglaonadament
adv. [LC] Formant gradació.
esglaonament
m. [LC] Acció d’esglaonar o d’esglaonar-se; l’efecte.
esglaonar
1 1 v. tr. [LC] Disposar formant una gradació.
1 2 intr. pron. [LC] S’esglaonaren fent filera, d’esquerra a dreta, començant pels més alts.
1 3 v. tr. [LC] Situar ordenadament de distància en distància.
1 4 intr. pron. [LC] Els soldats s’esglaonaren tot al llarg del passadís.
2 tr. [AQ] Construir o col·locar els esglaons (d’una escala).
església
1 1 f. [LC] [RE] [SO] Comunitat de seguidors de Jesucrist. Els pares de l’Església. Els manaments de l’Església. Reconciliar-se amb l’Església.
1 2 [RE] església militant Conjunt dels fidels vivents.
1 3 [RE] església primitiva Església dels apòstols.
1 4 [RE] església purgant Les ànimes del purgatori.
1 5 [RE] església triomfant Les ànimes del paradís.
2 1 f. [LC] [RE] Congregació de les persones que segueixen una mateixa confessió cristiana. L’Església ortodoxa, l’Església anglicana. L’Església grega o Església d’orient. L’Església llatina o Església d’occident.
2 2 [LC] [RE] església col·legial COL·LEGIATA.
2 3 [LC] [RE] església matriu Església primitiva d’un país.
2 4 [RE] església sucursal Església que supleix la insuficiència de la parroquial.
2 5 f. [LC] [RE] Església catòlica. El papa és el cap visible de l’Església.
2 6 [LC] [RE] l’església universal L’Església catòlica.
2 7 f. [LC] [RE] Conjunt de tots els ministres d’una església, el seu govern.
2 8 f. [RE] Comunitat local de cristians unitàriament estructurada entorn d’un bisbe.
3 f. [LC] [AQ] [AR] [RE] Edifici consagrat al culte catòlic, a un culte cristià. L’església del poble. Construir una església. Consagrar una església.
esglesiada
f. [LC] Conjunt de les persones que omplen una església.
esglesiola
f. [LC] [AQ] [AR] Petita església.
esglevar
v. tr. [AGA] [LC] DESGLEVAR.
esgolar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] ESGARGAMELLAR-SE. M’he esgolat cridant-te i no has vingut.
esgolat -ada
adj. [LC] [MD] Que té la gola feta malbé a força de cridar.
esgotador -a
adj. [LC] Que esgota.
esgotament
1 m. [LC] [MD] Acció d’esgotar o d’esgotar-se; l’efecte.
2 1 m. [MD] Afebliment gradual d’una o de diverses funcions vitals produït per l’excés d’exercici.
2 2 m. [MD] Pèrdua extrema de forces.
2 3 [MD] [PS] [PE] esgotament nerviós Estat de fatiga excessiva produït pel treball corporal o intel·lectual intensiu i prolongat.
esgotar
1 1 v. tr. [LC] Buidar completament, fins a la darrera gota (un recipient).
1 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se una deu.
2 1 tr. [LC] Exhaurir 2.
2 2 intr. pron. [LC] Esgotar-se un llibre, l’edició d’un llibre.
3 1 tr. [LC] [MD] Causar un esgotament físic o nerviós (a algú).
3 2 intr. pron. [LC] Si treballes així, t’esgotaràs.
4 1 tr. [IT] Fixar, damunt el gènere que es tenyeix, la quantitat més gran possible de colorant del bany de tintura.
4 2 tr. [IT] Aplicar l’aprest (als fils o teixits).
esgotimador esgotimadora
m. i f. [AGA] [LC] [PR] Persona que esgotima la vinya veremada.
esgotimar
1 v. tr. [AGA] [LC] Collir els gotims que resten (en una vinya veremada).
2 v. tr. [AGA] [LC] Desfer (un raïm) a gotims.
esgrafiador esgrafiadora
m. i f. [AR] Persona que fa esgrafiats.
esgrafiar
v. tr. [AR] [LC] Traçar dibuixos (en un mur, en una façana, etc.) fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent d’una altra textura o color.
esgrafiat
1 m. [AR] [LC] Acció d’esgrafiar; l’efecte.
2 m. [AR] Decoració mural que resulta d’esgrafiar.
esgramador
m. [AGA] BREGADORES.
esgramar
v. tr. [AGA] Bregar 2 1.
esgramenar
v. tr. [AGA] [LC] Arrencar l’agram (d’un terreny).
esgranar
1 v. tr. [LC] [AGA] Treure el gra o els grans (d’alguna cosa). Esgranar una espiga, una panotxa, una magrana.
2 intr. pron. [LC] Una cosa, perdre el gra o els grans que conté. Una panotxa que s’esgrana per la pressió.
esgraonar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESGLAONAR.
esgrassotar
v. tr. [AGA] [LC] Collir els agrassots (d’una vinya).
esgratinyada
f. [LC] [MD] Acció d’esgratinyar o d’esgratinyar-se; l’efecte.
esgratinyadura
f. [LC] [MD] ESGRATINYADA.
esgratinyar
1 v. tr. [LC] [MD] Esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar, lleugerament.
2 intr. pron. [LC] [MD] ESGATINYAR-SE.
esgrillar
v. tr. [LC] Desfer en grills. Esgrillar una taronja.
esgrima
f. [LC] [SP] Esport que consisteix a manejar l’espasa, el floret o el sabre per tal de tocar el contrari sense ésser tocat. Un mestre d’esgrima.
esgrimidor esgrimidora
1 m. i f. [SP] Tirador, tiradora.
2 m. i f. [LC] Persona que sap d’esgrimir.
esgrimir
1 v. tr. [SP] Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima.
2 v. tr. [LC] Emprar a tall d’arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Els arguments que esgrimí eren poderosos.
esgrogueïment
1 m. [LC] [AGF] Acció d’esgrogueir o d’esgrogueir-se; l’efecte. L’esgrogueïment de les fulles.
2 m. [LC] Qualitat d’esgrogueït.
esgrogueir
1 v. tr. [LC] DESCOLORIR.
2 v. tr. [LC] Fer tornar groc. La sequera ha esgrogueït els boscos. El temps havia esgrogueït aquelles cartes.
3 intr. pron. [LC] [AGF] Esgrogueir-se un rostre. Esgrogueir-se les fulles dels arbres.
esgroguissat -ada
adj. [LC] GROGUENC.
esgruixar
v. tr. [LC] DESGRUIXAR.
esgrumar
v. tr. [LC] ESTERROSSAR.
esgrumollar
v. tr. [LC] Desfer els grumolls (d’una cosa agrumollada). Esgrumollar la sèmola, la xocolata desfeta.
esgrunar
v. tr. [LC] ENGRUNAR.
esguard
1 m. [LC] MIRADA. Un esguard tendre, amenaçador.
2 1 m. [LC] CONSIDERACIÓ. Tenir esguard envers algú.
2 2 [LC] [AD] en esguard de loc. prep. EN COMPARACIÓ DE.
2 3 [LC] [AD] per esguard de loc. prep. EN CONSIDERACIÓ A.
2 4 [LC] tenint esguard que… Considerant que…
3 m. [LC] dar-se un esguard amb algú Tenir-hi una retirança.
esguardament
m. [LC] Acció d’esguardar.
esguardar
1 v. tr. [LC] Mirar 1. Quan vam sentir aquell crit, ens vam esguardar amb un aire interrogatiu.
2 v. tr. [LC] Considerar, tenir en compte.
esguell
m. [LC] Esquinç 1.
esgüell
m. [LC] [AGR] Xiscle del porc, del conill, de la rata.
esgüellar
v. intr. [LC] [AGR] Fer esgüells.
esguerrar
1 1 v. tr. [LC] [MD] No reeixir en l’execució (d’alguna cosa), fer-la malament. El sastre m’ha esguerrat el vestit.
1 2 v. tr. [LC] FER MALBÉ. Ens esguerrarà tot el que hem fet fins ara.
1 3 intr. pron. [LC] Esguerrar-se un projecte, una collita.
2 tr. [LC] [MD] MUTILAR.
esguerrat -ada
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] MUTILAT.
1 2 adj. i m. i f. [MD] Que té una part del cos deformada.
2 adj. [MD] Espatllat, mutilat o poc desenvolupat. Tenir un braç esguerrat.
esguerro
m. [LC] Acció d’esguerrar o d’esguerrar-se; l’efecte.
esguimbar-se
v. intr. pron. [LC] Deixar-se anar avall per un lloc pendent. Entorpit per la son, vaig esguimbar-me escales avall.
esguit
m. [LC] ESQUITX.
esguitar
v. intr. i tr. [LC] Esquitxar 1.
esguitós -osa
1 adj. [LC] Que esguita.
2 adj. [LC] De mal geni, que s’enutja fàcilment.
eslàlom
1 m. [SP] Especialitat d’esquí alpí en què els participants han de demostrar la seva habilitat en baixar per una pista fent una successió de viratges jalonats per portes de pas obligatori.
2 m. [SP] Cursa d’esquí nàutic consistent a superar, pel seu exterior, dues files de tres boies cadascuna.
3 m. [SP] Modalitat de piragüisme que es practica en aigües braves consistent a fer, en el menor temps possible, un recorregut amb obstacles naturals o artificials travessant vint-i-cinc portes com a mínim.
eslalomista
m. i f. [SP] [PR] Esquiador especialista en eslàlom.
eslau eslava
1 1 m. i f. [LC] [FL] Individu d’un dels grups en què es divideixen els pobles indoeuropeus, al qual pertanyen els russos, els polonesos, els búlgars, etc.
1 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als eslaus.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua indoeuropea que parlaven els diversos pobles eslaus.
2 2 m. [FL] Grup de llengües procedents de l’eslau.
2 3 [FL] eslau eclesiàstic Eslavònic 2.
2 4 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’eslau.
eslavisme
m. [LC] Sentiment de solidaritat entre els pobles eslaus.
eslavó -ona
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Eslavònia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Eslavònia o als seus habitants.
eslavònic -a
1 adj. i m. i f. [LC] ESLAVÓ.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava antiga molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’eslavònic.
eslinga
f. [TRA] Cable amb una gassa a cada extrem, utilitzat en operacions de càrrega.
eslingar
v. tr. [TRA] Agafar o subjectar amb una eslinga.
eslip
m. [ED] [LC] Peça de roba masculina, interior o de bany, que cobreix el baix ventre i les anques.
esllanguiment
1 m. [LC] [MD] Acció d’esllanguir-se.
2 m. [LC] [MD] Condició d’esllanguit.
esllanguir-se
1 v. intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir esllanguit. Podrà viure i créixer o esllanguir-se i morir.
2 intr. pron. [LC] Perdre el món de vista A). Un petimetre acluca els ulls i s’esllangueix damunt els coixins.
esllanguit -ida
adj. [LC] [MD] ESPRIMATXAT.
esllavissada
f. [LC] [GL] Acció d’esllavissar-se; l’efecte.
esllavissadís -issa
adj. [LC] Que amb facilitat s’esllavissa.
esllavissall
m. [LC] ESLLAVISSADA.
esllavissament
m. [LC] ESLLAVISSADA.
esllavissar-se
1 v. intr. pron. [LC] Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre’s i caure d’un marge, d’un vessant, d’un cingle, d’un mur, etc., lliscant. Les pedres s’esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge.
2 v. intr. pron. [LC] PER EXT. El coixí s’esllavissava i queia del llit.
esllemenar
1 v. tr. [LC] [MD] Treure les llémenes (a algú).
2 tr. [AGA] Treure el rebrotim (d’un arbre).
esllenegament
m. [LC] [IT] Acció d’esllenegar o d’esllenegar-se; l’efecte.
esllenegar
1 v. tr. [LC] [IT] Fer que es doni (un teixit), que es faci més extens per dislocació dels seus fils.
2 intr. pron. [LC] [IT] Un teixit, estendre’s, deformar-se, per dislocació dels seus fils a causa del fregadís, d’estirades, etc. No estiris el jersei, que s’esllenega.
esllomada
f. [LC] [MD] Acció d’esllomar o d’esllomar-se; l’efecte.
esllomadura
f. [LC] [MD] ESLLOMADA.
esllomar
1 v. tr. [LC] [MD] [AGR] Crebantar, fer malbé els lloms (d’algú, d’alguna bèstia). Aixecant aquell pes, em vaig esllomar.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Amb aquesta feina tan dura s’esllomarà.
esllucar
v. tr. [AGA] [LC] Treure els llucs (especialment d’una olivera).
eslògan
1 m. [LC] [CO] Lema 1 2.
2 m. [LC] [CO] Frase generalment breu adoptada com a símbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.
eslora
f. [TRA] [LC] Llargària del buc d’una nau.
eslovac -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] Natural d’Eslovàquia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Eslovàquia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Eslovàquia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’eslovac.
eslovè -ena
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Eslovènia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Eslovènia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Eslovènia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’eslovè.
esma
1 f. [LC] Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d’esma. No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar.
2 [LC] perdre l’esma Perdre la facultat de l’orientació, de saber per on es va o què es fa.
esmadeixar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESBADIAR.
esmaixada
f. [SP] Acció d’esmaixar; l’efecte.
esmaixador esmaixadora
m. i f. [SP] Jugador que executa una esmaixada.
esmaixar
1 v. tr. [SP] Un jugador de basquetbol, introduir la pilota amb força de dalt a baix dins la cistella.
2 v. tr. [SP] Un jugador de bàdminton o tennis, colpejar de dalt a baix el volant o la pilota per enviar-los lluny de l’abast de l’adversari.
esmaixellat -ada
adj. [LC] ESDENTEGAT.
esmalt
1 1 m. [LC] [QU] Vernís vitri aplicat per fusió a un metall, a la porcellana, pisa, etc. A aquest gerro li salta l’esmalt.
1 2 m. [AR] Objecte adornat d’esmalt. Una col·lecció d’esmalts.
2 1 m. [IQ] [QU] Pintura que conté generalment resines d’urea o de melamina que li confereixen una gran duresa.
2 2 [LC] [ED] esmalt d’ungles Pintura cosmètica per a les ungles.
3 m. [MD] [ZOA] [BI] Substància dura i blanca que cobreix la part visible de les dents.
4 m. [HIG] Representació heràldica de la coloració dels escuts, que inclou els metalls, les colors i els folres.
esmaltador esmaltadora
m. i f. [LC] [PR] [AR] Persona que esmalta.
esmaltar
1 v. tr. [LC] [AR] Recobrir d’esmalt. Esmaltar adornaments de ferro. Esmaltar un gerro de porcellana.
2 tr. [LC] Les flors, adornar de diferents colors (un indret). Els geranis que esmalten el balcó.
esmalteria
1 f. [IMI] Art i ofici de fer esmalts.
2 f. [IMI] Conjunt d’esmalts.
esmalucar
1 v. tr. [LC] [MD] [AGR] Fer mal als malucs o costats (d’algú, d’alguna bèstia).
2 intr. pron. [MD] No voguis tan fort, que t’esmalucaràs.
esmaperdut -uda
adj. [LC] Que ha perdut l’esma. Caminà esmaperduda fins al portal de casa.
esmar
v. tr. [LC] Fer-se, d’esma, d’instint, d’un cop d’ull, idea (d’alguna cosa). De seguida vaig esmar que en aquella sala no hi cabria tota la gent.
esmaragda
f. [LC] [GLM] MARAGDA.
esmaragdí -ina
adj. [LC] [GL] MARAGDÍ.
esmargenar
v. tr. [LC] [AGA] Desfer els marges (d’un camp).
esmarrar-se
v. intr. pron. [LC] Marrar 1.
esmarriment
m. [LC] [MD] Estat de qui està esmarrit.
esmarrit -ida
adj. [LC] [MD] Contorbat de dolor.
esmatissar
v. tr. [LC] [AGF] Netejar de mates. Esmatissar un bosc.
esme
m. [LC] ESMA.
esmectites
1 f. pl. [GLM] Grup dels fil·losilicats dioctaèdrics d’estrat doble, compostos per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, que admeten en posició interlaminar fins a dues capes de molècules d’aigua i cations fàcilment bescanviables i tenen aplicacions industrials.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les esmectites.
esmena
1 1 f. [LC] [AD] Acció d’esmenar o d’esmenar-se; l’efecte. L’esmena d’aquest treball se m’emportarà un parell d’hores. Un escrit ple d’esmenes.
1 2 [LC] no tenir esmena No canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc.
2 1 f. [LC] Reparació a un tort. En esmena dels seus errors.
2 2 f. [HIH] Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.
3 1 f. [DR] Proposta de modificació d’un text legal, d’un projecte o proposició de llei, que es discuteix en una assemblea. Han estat proposades diferents esmenes a l’article segon.
3 2 f. [DR] En un document jurídic, rectificació perceptible d’errors materials, la qual ha d’ésser salvada al final.
4 f. [AGA] Aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques. Fer una esmena de calç a la vinya.
esmenable
adj. [LC] Que pot ésser esmenat.
esmenar
1 v. tr. [LC] Corregir 1 i 2. Aquest escrit, l’has d’esmenar, fes-te’l esmenar pel mestre.
2 intr. pron. [LC] Si vols que et perdoni aquesta malifeta, cal que em prometis que t’esmenaràs.
esment
1 1 m. [LC] Menció 1. Els actors cerquen la fama i l’esment continu del públic. Un fet digne d’esment.
1 2 [LC] fer esment d’alguna cosa Fer-ne menció. Del que heu vist, no en feu esment a ningú.
2 1 m. [LC] posar esment en alguna cosa PARAR ESMENT EN ALGUNA COSA.
2 2 [LC] prendre’s esment d’alguna cosa Adquirir-ne coneixença, notícia.
2 3 [LC] tenir esment d’alguna cosa Tenir-ne notícia.
2 4 [LC] venir a esment alguna cosa Acudir al pensament.
esmentar
v. tr. [LC] Fer esment (d’algú o d’alguna cosa). A ell, ni tan sols el van esmentar. Un fet digne d’ésser esmentat.
esmerç
m. [LC] Acció d’esmerçar.
esmerçar
1 v. tr. [LC] Emprar (diners). Aquests diners, no els podràs esmerçar millor que en obres de beneficència. En aquesta empresa, ja hi he esmerçat molts diners.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Esmerçar energia, activitat, esforços, etc., en una empresa.
esmerdissar
v. tr. [AGR] [LC] Netejar els budells (d’una bèstia).
esmeril
m. [GLM] [LC] [ML] Varietat de corindó de color fosc, granular, que per la seva duresa és emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre i treballar les pedres precioses.
esmerilador -a
1 adj. [LC] Que esmerila.
2 f. [EI] Màquina esmeriladora.
esmerilament
m. [EI] [ML] [IQA] Acció d’esmerilar; l’efecte.
esmerilar
1 v. tr. [EI] [LC] [ML] Polir amb esmeril.
2 v. tr. [IQA] Envellutar o apelfar (una pell o un cuir) fregant-los amb un abrasiu.
esmerletar
v. tr. [LC] Llevar els merlets, els acabaments en punta, els pics, etc., (d’una construcció, d’un terreny).
esmerlit -ida
adj. [LC] Sec 3.
esmicament
m. [LC] ESMICOLAMENT.
esmicar
1 v. tr. [LC] ESMICOLAR. He esmicat el pa per donar-lo als coloms.
2 intr. pron. [LC] S’ha esmicat com una vaixella de terrissa.
esmicolament
m. [LC] Acció d’esmicolar o d’esmicolar-se; l’efecte.
esmicolar
1 v. tr. [LC] Reduir a miques. El pagès esmicolava les gleves a cops de peu.
2 intr. pron. [LC] Amb el cop, el càntir es va esmicolar.
esmilacàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou sobretot lianes espinoses, de fulles coriàcies amb nervadura reticulada, flors trímeres, generalment unisexuals, en inflorescències axil·lars, i fruit en baia, a la qual pertanyen els arítjols i la sarsa.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
esmirla
f. [ZOO] Ocell de la família dels falcònids, de 26 a 33 centímetres de llargada, amb el mantell gris blavós i la resta del plomatge rogenc amb ratlles de tons més foscos, que s’alimenta de petits ocells i és el falcó més petit de la nostra avifauna (Falco columbarius).
esmitjar
v. tr. [LC] Dividir per la meitat. Esmitjar una fogassa.
esmocadores
f. pl. [LC] [ED] Estri semblant a unes tisores que serveix per a esmocar un llum.
esmocadura
f. [LC] Tros de ble que es treu en esmocar un llum.
esmocar1
v. tr. [LC] Treure el moc o caramell (d’un llum).
esmocar2
v. tr. [LC] Treure la moca o entranyes (d’un animal). Esmocar un peix.
esmolada
f. [LC] Acció d’esmolar o d’esmolar-se; l’efecte.
esmolador -a
1 adj. [LC] [GL] Que esmola.
2 f. [LC] Màquina esmoladora.
esmolall
m. [LC] Tall que es treu a una fulla metàl·lica esmolant-la.
esmolament
m. [LC] ESMOLADA.
esmolar
1 v. tr. [LC] Fer agut el tall o la punta (d’una eina, d’una arma). Aquest ganivet no talla: l’heu de fer esmolar.
2 1 tr. [LC] Gastar amb el fregadís. El pas de tants romeus ha esmolat les escales de l’ermita.
2 2 intr. pron. [LC] De tant portar-los, se li han esmolat els baixos dels pantalons.
3 tr. [LC] Aguditzar (una facultat sensitiva o anímica). Una activitat que esmola l’esperit.
4 tr. [LC] esmolar la garrova Xerrar molt, sobretot murmurant.
esmolat -ada
1 adj. [LC] Molt resolt, especialment per a barallar-se o cercar raons. Fa uns dies que va molt esmolat: no se li pot dir res.
2 adj. [LC] D’una agudesa que sembla que fereix. Persones que actuen amb una astúcia esmolada i perillosa.
3 m. [LC] Part esmolada d’alguna cosa.
esmolet
1 m. [PR] [LC] Persona que té per ofici esmolar ganivets, tisores, etc.
2 m. [LC] Criatura espavilada, eixerida.
esmollar
v. tr. [LC] Fer molles (un tros de pa).
esmolsar
v. tr. [LC] Netejar de molsa (un arbre, una pedra, etc.).
esmonyonar
v. tr. [LC] [MD] Tallar els punys o monyons (a algú).
esmòquing
1 m. [IT] [ED] Jaqueta masculina de cerimònia, generalment negra, amb el coll i les solapes de seda.
2 m. [IT] [ED] Vestit masculí que consta d’un esmòquing, uns pantalons enrivetats de seda i una armilla.
esmorcar
v. tr. [LC] Untar, embrutar, amb morca. Han esmorcat les ovelles.
esmorrar
1 1 v. tr. [LC] Rompre la cara, inflar els morros (a algú).
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Caure de cara, trencar-se el nas.
2 1 tr. [LC] Despuntar, esdentar (una eina).
2 2 intr. pron. [LC] El ganivet s’ha esmorrat i ja no talla.
esmorrell
m. [LC] ESCANTELL.
esmorrellar
1 v. tr. [LC] ESCANTELLAR.
2 intr. pron. [LC] Amb el temps, s’ha esmorrellat tota la vaixella.
esmorronar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESCANTELLAR.
esmorteïdor -a
1 adj. [LC] Que esmorteeix.
2 m. [EI] [LC] [TRG] Dispositiu per a esmorteir les oscil·lacions de les molles de suspensió d’un vehicle.
esmorteïment
m. [LC] [FIF] Acció d’esmorteir o d’esmorteir-se; l’efecte.
esmorteir
1 1 v. tr. [LC] [FIF] [EI] Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d’un cop. Esmorteir l’esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts.
1 2 intr. pron. [LC] Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor.
2 tr. [LC] [ECT] Amortitzar 2 1. Esmorteir un deute.
esmortiment
m. [LC] [MD] Acció d’esmortir o d’esmortir-se; l’efecte.
esmortir
1 1 v. tr. [LC] [MD] Deixar com mort.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre els sentits, desmaiar-se. Quan veié la sang de la ferida s’esmortí.
2 tr. [LC] [FIF] ESMORTEIR.
esmorzada
f. [LC] [HO] Acció d’esmorzar.
esmorzar1
v. intr. [LC] [HO] Prendre l’esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai.
esmorzar2
1 m. [LC] [HO] Àpat o menjada que es fa al matí o durant el dia amb anterioritat a l’àpat principal o dinar. Fer un bon esmorzar.
2 m. [LC] [HO] Conjunt d’aliments que es mengen per esmorzar. Pren-te l’esmorzar de pressa, que es fa tard!
esmotxadura
1 f. [LC] Part entrant en el perímetre d’alguna cosa. És un escut lleuger que té al cantó dret una esmotxadura que permet de suportar la llança.
2 f. pl. [LC] ESPORGUIMS.
esmotxar
1 1 v. tr. [LC] Retallar la vora (d’alguna cosa) de manera que formi un entrant.
1 2 v. tr. [LC] Fer més corb, més entrant, el tallat d’una roba en la part (del coll, de l’aixella, etc.).
2 tr. [LC] Retallar les parts sortints (d’alguna cosa). Els podadors esmotxen la vinya.
esmunyedís -issa
adj. [LC] Que fàcilment s’esmuny.
esmunyiment
m. [LC] Acció d’esmunyir o d’esmunyir-se; l’efecte.
esmunyir
[ind. pr. 3 esmuny]
1 1 v. tr. [LC] Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars.
1 2 intr. pron. [LC] Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L’anguila se’m va esmunyir d’entre les mans. Ens vam esmunyir per l’espessor de la brolla.
1 3 intr. pron. [LC] Se’ns han esmunyit tres errades.
2 intr. pron. [LC] Abstenir-se d’intervenir en el tema de què hom tracta. Sempre que parlem de pagaments, ell s’esmuny com si no l’afectés.
esmuriac
m. [LC] Ratapinyada 1.
esmús -ussa
1 1 adj. [LC] Obtús i sense punta.
1 2 adj. [LC] Que ha perdut l’agudesa del tall. Un ganivet rovellat i esmús, que no talla.
2 adj. [LC] Que manifesta disgust o contrarietat.
esmussador -a
adj. [LC] Que esmussa.
esmussament
1 m. [LC] Acció d’esmussar o d’esmussar-se; l’efecte.
2 m. [LC] esmussament de dents Sensació desagradable que es nota a les dents quan s’ha mossegat o tastat una cosa àcida, o bé després de vomitar.
esmussar
1 1 v. tr. [LC] Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta (d’una eina, d’una arma). Si ho talles amb les tisores, les esmussaràs. Havia esmussat el ganivet i ara no podia tallar bé.
1 2 intr. pron. [IMI] Un instrument tallant, perdre el tall. El ganivet es va esmussar. Ves amb compte que les tisores no s’esmussin.
2 tr. [LC] Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents.
3 1 tr. [LC] Fer menys viu, menys penetrant. Una mena de lectures que esmussen la sensibilitat literària. Esmussar l’enginy.
3 2 intr. pron. [LC] L’esperit de rebel·lia s’esmussà.
esnarigar
v. tr. [LC] Tallar el nas (a algú).
esnob
1 m. i f. [LC] Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.
2 adj. [LC] Maneres esnobs.
esnobisme
m. [LC] Qualitat d’esnob.
esnovar
v. tr. [AGA] [LC] Tallar els brots nous o tendres (d’un arbre).
eso-
[LC] Prefix que significa ‘dins’. Ex.: esotropia.
esòcids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, d’aigua dolça, amb el musell llarg i deprimit, la boca ampla i el maxil·lar inferior prominent, amb una sola aleta dorsal situada molt enrere i oposada a l’anal, molt voraços, que inclou el luci.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esòfag
m. [LC] [ZOA] [MD] Conducte digestiu que va de la faringe a l’estómac, passant entre la tràquea i l’espinada.
esofag-
[LC] [MD] V. ESOFAGO-.
esofàgic -a
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’esòfag.
esofagitis
f. [MD] Inflamació de l’esòfag.
esofago- [o esofag-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot esòfag. Ex.: esofagotomia, esofagectomia.
esonàrtex
m. [AQ] [AR] Nàrtex interior propi de les esglésies bizantines.
esotèric -a
adj. [LC] [FS] [AN] Ocult, reservat només als iniciats.
esoterisme
m. [RE] [AN] [FS] Doctrina o ensenyament adreçat a un cercle restringit d’iniciats.
espacial
1 adj. [LC] [FS] [FIA] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’espai. Cal estudiar la dimensió espacial i temporal d’una epidèmia.
2 1 adj. [FIA] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’espai còsmic. Tecnologia espacial.
2 2 adj. [FIA] [FIF] Que viu, es troba, té lloc, en l’espai. Viatges espacials. Navegació espacial. Transport espacial.
espacialisme
m. [AR] Tendència de l’art contemporani consistent en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast dels colors, de la llum i l’ombra.
espacio-
[LC] Forma prefixada del mot espacial. Ex.: espaciotemporal, espaciovisual.
espadador
m. [IT] Post on es posa el cànem per espadar-lo.
espadadora
f. [IT] Instrument de fusta en forma d’espasa, per a espadar el cànem.
espadar
v. tr. [IT] Sacsejar (el cànem) per separar els filaments de la canemuixa.
espadat -ada
1 adj. [LC] Extremament rost. Una muntanya espadada.
2 m. [GL] [LC] Massa rocosa o terreny de pendent vertical o extremament rost.
3 m. [JE] Pilar 2.
espadatxí espadatxina
1 m. i f. [LC] Persona hàbil a manejar l’espasa.
2 m. [LC] Antigament, home amic de desafiar.
espadella
1 f. [IT] ESPADADORA.
2 f. [EI] Tros de fusta, de secció quadrada, que serveix per a abaixar més o menys el punt de sosteniment en les premses.
3 f. [AGR] Costella del collar, per a resguardar el coll de la bèstia quan estira un carro o una arada.
4 1 f. [BOS] LLIRI DELS BLATS.
4 2 f. [BOS] LLIRI GROC.
espadici-
[LC] Forma prefixada del mot ll. spadix spadicis, ‘espàdix’. Ex.: espadiciflora, espadiciforme.
espàdix
m. [BO] Espiga d’eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i diminutes o poc aparents, sovint envoltada d’una espata.
espagueti
m. [HO] [LC] Pasta alimentosa de farina de forma cilíndrica molt llarga i prima.
espahí
[pl. -ís]
m. [HIH] [PR] Antic soldat de cavalleria algerià al servei de França.
espai
1 1 m. [LC] [FS] [FIA] Extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició. L’espai és divisible a l’infinit.
1 2 [FIA] [FIF] espai còsmic Espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre.
1 3 [FIA] [FIF] espai planetari Espai que conté els plans de les òrbites que fan els planetes entorn del Sol.
1 4 [FIA] [FIF] espai sideral ESPAI CÒSMIC.
2 1 m. [GG] [AQ] Medi on s’estableixen les relacions entre el sistema físic i l’activitat humana. Espai lliure. Espai natural protegit.
2 2 [SO] [PO] [GG] [AN] espai vital a) Superfície que cal a un grup, un poble, una nació, etc., per a poder viure amb les necessitats bàsiques satisfetes.
2 2 [SO] [PS] espai vital b) Camp psicològic que comprèn l’individu i el seu entorn.
3 1 m. [LC] Porció d’espai. Plantar els arbres deixant espais iguals de l’un a l’altre. Tant d’espai com hi ha d’ací allà.
3 2 m. [LC] Interval entre dos o més objectes, buit de cossos sòlids. Resta un bon espai per a posar-hi els llibres. Cal deixar un espai entre les paraules d’un escrit.
3 3 m. [MU] Interlínia en el pentagrama o el tetragrama.
3 4 m. [AQ] Extensió relativa a l’obra arquitectònica.
4 1 m. [LC] Porció de temps. Un espai de dos anys. Per espai de tres mesos. Donar a algú espai fins a tal dia per a fer alguna cosa.
4 2 [LC] a espai [o d’espai] loc. adv. LENTAMENT.
4 3 m. [LC] [TC] Part d’un programa de ràdio o de televisió.
5 1 m. [MT] Conjunt dotat d’una certa estructura matemàtica. Espai euclidià. Espai topològic. Espai de probabilitat. Espai mètric.
5 2 [FIF] espai de configuració Espai euclidià les coordenades del qual descriuen els graus de llibertat de les n partícules que componen un sistema.
5 3 [FIF] espai fàsic Espai euclidià de 6n dimensions les coordenades del qual són les tres components del vector de posició i les tres components de la velocitat de cadascuna de les n partícules que componen un sistema material.
5 4 [FIF] espai imatge Lloc geomètric de les possibles posicions on es pot formar la imatge d’un objecte mitjançant un sistema òptic.
5 5 [FIF] espai objecte Lloc geomètric de les possibles posicions on es pot situar un objecte per a observar-lo mitjançant un sistema òptic.
5 6 [MT] espai vectorial Conjunt proveït de dues operacions, una suma i un producte per escalars, amb unes certes propietats anàlogues a la suma de forces i al producte d’una força per un nombre.
6 m. [IN] espai d’adreces Conjunt d’adreces vàlides d’un ordinador.
7 m. [AF] Peça de metall de gruix adequat al cos tipogràfic al qual pertany i d’alçada inferior a la de les lletres d’aquest mateix cos, que serveix per a separar els mots, espaiar les lletres.
espaiador -a
1 adj. [ECO] [LC] Que espaia.
2 m. [AF] En arts gràfiques, peça d’acer que s’empra en la composició mecànica, formada per una falca amb els cantells bisellats, pels quals es desplaça una corredora en forma de matriu.
espaiament
m. [LC] Acció d’espaiar.
espaiar
1 v. tr. [LC] Col·locar (coses) a intervals, deixant espais entre elles. Estan massa apinyats els arbres: caldria espaiar-los. Espaiar les lletres d’un mot.
2 v. tr. [LC] PER EXT. El metge ha començat a espaiar les visites, a fer-les menys freqüents.
espaiat
1 m. [LC] Acció d’espaiar; l’efecte.
2 [GL] espaiat reticular Distància que separa dos plans reticulars paral·lels consecutius d’un cristall.
espaiós -osa
1 adj. [LC] Que ofereix un bon espai, que és ampli. Un pati espaiós. Una habitació molt espaiosa.
2 [LC] estar espaiós en algun lloc No estar-hi gens estret.
espaiosament
adv. [LC] D’una manera espaiosa.
espaiositat
f. [LC] Qualitat d’espaiós.
espair
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPLAIAR.
espaitemps
[inv.]
m. [MT] [FIA] [FIF] Espai que, segons la teoria de la relativitat, resulta en considerar que les tres coordenades de l’espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions dotat d’una mètrica adequada, en el qual tenen lloc els esdeveniments de l’Univers.
espalillat
adj. [LC] tabac espalillat V. TABAC1.
espal·lació
f. [FIN] Reacció nuclear en què partícules de gran energia incideixen sobre un nucli tot provocant l’emissió d’un gran nombre de nucleons individuals.
espallussar
v. tr. [AGA] [LC] Separar (el gra) del pallús.
espalmador1
m. [TRA] Lloc on s’espalmen les naus.
espalmador2 espalmadora
1 m. i f. [LC] Persona que té per ofici espalmar les naus.
2 m. [LC] Raspall 1.
espalmar1
1 v. tr. [TRA] Netejar la cara exterior (del buc d’una nau) i pintar-la.
2 tr. [LC] RASPALLAR.
espalmar2
v. tr. i intr. pron. [LC] ESGLAIAR.
espalmatòria
f. [LC] PALMATÒRIA.
espalme
m. [LC] [MD] ESPASME.
espanotxar
v. tr. [AGA] [LC] Espellofar, desgranar, les panotxes (del blat de moro).
espant
1 m. [LC] Por forta, sobtosa. Infondre espant. Agafar espant. Allò feia espant de veure. Portar espant a algú.
2 [LC] donar un espant Produir una impressió sobtada de por.
3 [LC] tenir un espant Sentir por d’una manera sobtada.
espantable
adj. [LC] ESPANTÓS.
espantablement
adv. [LC] ESPANTOSAMENT.
espantacaçadors
m. [LC] [ZOO] Trist 3.
espantadís -issa
adj. [LC] Que s’espanta fàcilment.
espantall
1 m. [LC] Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un conreu per espantar els ocells.
2 m. [LC] Allò que infon espant.
espantallops
m. [LC] [BOS] Arbust de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors grogues i llegum vesiculós, molt inflat i de parets membranoses, que es fa als boscos clars i a les garrigues (Colutea arborescens).
espantament
m. [LC] ESPANT.
espantamosques
m. [LC] Ventall o altre objecte que, agitant-lo en l’aire, serveix per a esquivar les mosques.
espantaocells
m. [LC] Espantall 1.
espantar
1 1 v. tr. [LC] Causar espant (a algú). És un covard: no res l’espanta. L’espantes amb les teves amenaces. M’espanta solament de pensar-hi.
1 2 intr. pron. [LC] Agafar por. No t’espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s’espanta.
1 3 [LC] això no mata ni espanta V. MATAR2.
2 1 tr. [LC] Fer fugir. Espantava les mosques amb un drap.
2 2 intr. pron. [LC] Un animal, fugir davant d’amenaces o moviments bruscos. Si el cavall s’espanta l’haurem d’empaitar.
espanta-sogres
m. [LC] Canó de paper que es descaragola fent un soroll estrident en bufar-hi a través d’un broquet amb llengüeta.
espantavelles
m. [LC] ESPANTA-SOGRES.
espantívol -a
adj. [LC] ESPANTADÍS.
espantós -osa
1 adj. [LC] Que causa espant. Un crim espantós. Una guerra espantosa. Va caure d’una altura espantosa.
2 adj. [LC] Exagerat, excessiu fins a produir desgrat o molèstia. És espantós com criden! Una lletjor espantosa.
espantosament
1 adv. [LC] D’una manera espantosa. Les feres bramen espantosament.
2 adv. [LC] PER EXT. És espantosament lleig.
espanyaportes
m. i f. [LC] Lladre de cases, de pisos.
espanyar
v. tr. [LC] Fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etc.). Els lladres van espanyar la porta del darrere.
espanyol -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Espanya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Espanya o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Espanya i als antics dominis espanyols.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’espanyol.
espanyoleta
f. [AQ] Tancadura de barra vertical per a balcons i finestres caracteritzada pel fet d’ésser accionada amb una maneta que, en girar de la posició horitzontal a la vertical, fa girar la barra i fa penetrar els ganxos dels extrems a les dolles de dalt i de baix del bastiment.
espanyolisme
1 m. [LC] [SO] Amor a les coses característiques d’Espanya.
2 m. [LC] [SO] Condició d’espanyolista.
espanyolista
1 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari de l’uniformisme polític dins d’Espanya.
2 adj. i m. i f. [LC] [SP] Soci o simpatitzant del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
espanyolització
f. [LC] [SO] [FL] Acció d’espanyolitzar o d’espanyolitzar-se; l’efecte.
espanyolitzar
1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., espanyols.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma espanyola.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., espanyols. Hi ha estrangers que s’espanyolitzen.
2 tr. [LC] [FL] Omplir d’hispanismes.
espaordible
adj. [LC] ESPANTÓS.
espaordiblement
adv. [LC] ESPANTOSAMENT.
espaordidament
adv. [LC] Amb espaordiment, amb por.
espaordidor -a
adj. [LC] Que espaordeix.
espaordiment
m. [LC] Acció d’espaordir o d’espaordir-se; l’efecte.
espaordir
1 v. tr. [LC] Espantar 1 1 i 1 2.
2 intr. pron. [LC] S’espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra.
esparadrap
m. [LC] [MD] Tira de tela adhesiva per a fixar embenats i apòsits.
esparagol
m. [LC] [GG] Cala petita.
esparavany
m. [VE] [LC] [AGR] Exostosi que es fa a la regió de la juntura tarsal del cavall.
esparcet
m. [BOS] [LC] [AGA] Trepadella 1.
esparceta
f. [BOS] [LC] [AGA] Trepadella 1.
esparcina
f. [TRA] [LC] Corda gruixuda per a amarrar o per a varar naus.
espardenya
1 1 f. [LC] Calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba gruixuda generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
1 2 [LC] amb una sabata i una espardenya V. SABATA.
2 f. [ZOI] Animal equinoderm de la classe dels holoturioïdeus, de cos allargat, amb la superfície ventral aixafada i proveïda de peus ambulacrals, molt apreciat en gastronomia (Stichopus regalis).
espardenyada
1 f. [LC] Cop donat amb una espardenya.
2 f. [LC] Paraula o frase incorrecta dels valencians en parlar castellà.
espardenyer -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les espardenyes.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven espardenyes.
espardenyeria
f. [LC] [IMI] Obrador o botiga d’espardenyer.
espàrec
m. [BOS] [LC] [AGA] Espàrrec 1.
espareguer
m. [BOS] [LC] [AGA] ESPARREGUERA.
espareguera
f. [BOS] [LC] [AGA] ESPARREGUERA.
esparga
f. [BOS] [LC] [AGA] LLÚPOL.
espargani
m. [BOS] Planta herbàcia de la família de les esparganiàcies, de fulles amplament linears i coriàcies i flors verdoses, reunides en denses inflorescències globoses, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent (Sparganium erectum).
esparganiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou herbes monoiques, aquàtiques o amfíbies, de fulles linears i flors en glomèruls globosos, com l’espargani.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
espargiment
m. [LC] Acció d’espargir o d’espargir-se; l’efecte.
espargir
1 v. tr. [LC] Escampar, dispersar, disseminar. Espargir el ramat per la planura. El vent ha espargit els núvols.
2 intr. pron. [LC] La notícia s’espargí per tot el poble.
espargolera
f. [BOS] [LC] [AGA] ESPARREGUERA.
espàrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos generalment alt i comprimit, amb dents en forma d’incisives o canines, de vegades acompanyades de molars, amb escates grosses i fermes, una aleta dorsal única amb la part anterior espinosa i la posterior blana, i l’aleta caudal forcada, que inclou, entre d’altres, els déntols, els sargs i els pagells.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
esparita
f. [GL] Roca sedimentària carbonàtica en què abunden els cristalls de més de 10 micres.
esparmània
f. [BOS] [AGA] Arbust o arbret de la família de les tiliàcies, de fulles cordiformes i anguloses, flors blanques en cimes umbel·liformes i fruit en càpsula espinosa i globosa, originari del sud d’Àfrica i emprat en jardineria (Sparmannia africana).
esparpall
m. [LC] ESCAMPADISSA. Així que veieren la cavalleria hi hagué un esparpall de gent.
esparpalladament
adv. [LC] Amb esparpallament.
esparpallament
m. [LC] Acció d’esparpallar o d’esparpallar-se; l’efecte.
esparpallar
1 v. tr. [LC] ESPARGIR. La pluja que el vent ha esparpallat.
2 intr. pron. [LC] Amb el vent, les fulles es van esparpallar per tot el parc.
esparpell
m. [LC] Revifalla d’un llum pròxim a apagar-se.
esparpellar
1 1 v. tr. [LC] Fer descloure les parpelles (a algú). Els primers rajos de sol l’esparpellaren.
1 2 intr. pron. [LC] Descloure les parpelles. El pastor s’esparpellà a les quatre de la matinada.
1 3 intr. pron. [LC] Els ulls s’esparpellen espessos de son.
2 1 tr. [LC] Revifar (un llum que s’apaga). Si no esparpelles la llàntia aviat s’apagarà.
2 2 intr. pron. [LC] Les llumetes s’esparpellaren fins a fer-se bellugoses flames.
esparpillament
1 m. [LC] Acció d’esparpillar o d’esparpillar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat d’esparpillat.
esparpillar
1 v. tr. [LC] Fer obrir l’ull (a algú), despertar-li l’enteniment.
2 intr. pron. [LC] Amb el nou professor, el nen s’esparpillà de seguida.
esparpillat -ada
adj. [LC] Eixerit, deixondit.
esparrac
m. [LC] PARRAC.
esparracament
m. [LC] Acció d’esparracar o d’esparracar-se; l’efecte.
esparracar
1 v. tr. [LC] Fer estrips (a la roba). Travessant l’esbarzerar es va esparracar les calces.
2 intr. pron. [LC] Se li van esparracar els pantalons jugant a futbol.
esparracat -ada
1 1 adj. [LC] Ple d’estrips. On vas amb els pantalons esparracats? Es lligava una corda a la cintura, sobre el vestit esparracat.
1 2 adj. [LC] Que porta roba amb estrips, amb parracs. Sempre anava brut i esparracat.
2 m. i f. [LC] Persona malforjada. Aquell parell d’esparracats destacaven entre el grup de persones vestides amb elegància.
esparrall
m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels espàrids, que no supera els 18 centímetres de llargada, de color gris groguenc amb reflexos daurats, amb una taca negra molt evident sobre el peduncle caudal, i les aletes ventrals grogues (Diplodus annularis).
espàrrec
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Brot tendre comestible de l’esparreguera poc o molt gruixut i amb fulles incipients.
1 2 [BOS] espàrrec bord Frare 7 1, 7 2 i 7 3.
1 3 [BOS] espàrrec de favera FRARE DE LES FAVERES.
2 m. [EI] [IMI] [IMF] Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, amb rosca a tots dos extrems, que s’empra com a element d’unió i de subjecció.
esparreguer
m. [LC] [AGA] [BOS] ESPARREGUERA.
esparreguera
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, dioica, de tija i branques verdes, amb petits feixos de falses fulles, petites flors verdoses o groguenques i fruit en baia vermella, que es fa als marges i als boscos clars i es cultiva per aprofitar-ne els espàrrecs (Asparagus officinalis).
2 [BOS] esparreguera boscana Mata de la família de les liliàcies, de tiges arquejades o enfiladisses, falses fulles rígides i punxents, flors verdoses i fruit negre, que es fa als alzinars i garrigues de les terres mediterrànies (Asparagus acutifolius).
3 [BOS] esparreguera de gat Mata de la família de les liliàcies, de tiges blanques amb fortes espines, falses fulles blanes, flors blanques i fruit negre, que es fa a les màquies i garrigues de les terres mediterrànies càlides (Aspargus albus).
4 [BOS] esparreguera de jardí Planta de la família de les liliàcies, un xic espinosa, amb falses fulles blanes, nombroses, flors rosades i baies vermelles, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Asparagus densiflorus o A. sprengeri).
5 [BOS] esparreguera fina Planta de la família de les liliàcies, de tiges verdes molt ramificades i amb molts fascicles de falses fulles, flors blanquinoses i baies d’un púrpura negrós, originària del sud d’Àfrica i cultivada als jardins (Asparagus setaceus o A. plumosus).
6 [BOS] esparreguera marina Mata de la família de les liliàcies, d’un verd grisenc, molt espinosa, amb flors violàcies i baies negres, que es fa a les màquies i garrigues de les terres mediterrànies càlides (Asparagus horridus).
espars -a
1 adj. [LC] Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres. Han publicat un últim volum amb els articles esparsos.
2 adj. [BO] En bot., en nombre d’un per nus però sense fer dues rengleres oposades. Fulles esparses.
esparsament
adv. [LC] No formant part d’un conjunt.
espart
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles gruixudes i tenaces i d’inflorescència compacta amb llargues arestes, pròpia de les brolles i timonedes de les terres mediterrànies meridionals, emprada per a la manufactura de cordes, cabassos, calçat, pasta de paper, etc. (Stipa tenacissima o Macrochloa tenacissima).
2 [BOS] espart albardí [o espart bord] Planta de la família de les gramínies, que fa grans motes, de fulles molt tenaces i amb la inflorescència que comprèn només dues flors molt piloses, embolcallada per una bràctea en forma de beina inflada, pròpia dels erms mediterranis càlids, emprada com l’espart però de qualitat inferior (Lygeum spartum).
espartà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Esparta.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Esparta o als seus habitants.
2 adj. [LC] Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana.
espartaquisme
m. [HIH] [PO] Moviment d’extrema esquerra sorgit a Alemanya arran de la Primera Guerra Mundial.
espartaquista
1 adj. [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent a l’espartaquisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] [PO] Partidari de l’espartaquisme.
espartar1
m. [BOC] Erm amb molt d’espart.
espartar2
v. tr. [LC] Cobrir d’espart trenat. Espartar una garrafa.
esparteïna
f. [MD] [QU] Alcaloide extret de la ginestera i d’altres lleguminoses.
esparter espartera
m. i f. [PR] [LC] Persona que fa o ven objectes d’espart.
esparteria
1 f. [LC] [IMI] Treball i ofici d’esparter.
2 f. [LC] [IMI] Obrador, botiga, d’esparter.
esparver
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels accipítrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el dors marró i el pit ratllat, característic dels espais forestals, que s’alimenta d’ocells petits (Accipiter nisus).
1 2 [ZOO] esparver cendrós Ocell de la família dels accipítrids, que fa el niu a terra en camps de conreu o herbassars (Circus pygargus).
1 3 [ZOO] esparver d’espatlles negres Ocell de la família dels accipítrids, d’uns 33 centímetres de llargada, rar a les nostres contrades (Elanus caeruleus).
1 4 [ZOO] esparver d’estany Ocell de la família dels accipítrids, de 43 a 51 centímetres de llargada, amb el plomatge gris a les parts superiors, blanquinós a les inferiors i el carpó completament blanc (Circus cyaneus).
2 m. [AGP] Filat rodó per a pescar als rius.
esparverador -a
adj. [LC] Que esparvera.
esparverament
m. [LC] Estat de qui està esparverat.
esparverany
m. [LC] [AGR] ESPARAVANY.
esparverar
1 v. tr. [LC] La imminència d’un perill, esverar. No res l’esparvera.
2 intr. pron. [LC] Amb la tempesta, el bestiar s’esparverava i no el podien calmar.
esparverenc
adj. [ZOO] tallarol esparverenc V. TALLAROL.