J
ja
1 1 adv. [LC] Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat del passat, present o futur. Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem, ell ja deurà ésser fora. Fa dos dies que els el vaig adobar, i ja el tornen a tenir espatllat.
1 2 adv. [LC] Davant d’un verb en present, expressa una acció immediata. Ja vinc! Ja ho fas?
1 3 adv. [LC] Davant d’un verb en futur, expressa la confiança en què una cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré.
1 4 interj. [LC] Expressió usada, sovint irònicament, per a indicar que ens fem càrrec del que ens diuen, que hi assentim.
2 1 [LC] ja que loc. conj. ATÈS QUE. Ja que en portes, dona-me’n.
2 2 [LC] ja sia que loc. conj. ENCARA QUE.
3 [LC] ja… ja… loc. conj. Introdueix proposicions distributives.
jaborandi
1 m. [MD] [BOS] [LC] Arbust del gènere Pilocarpus, de la família de les rutàcies, de fulles pinnaticompostes i flors en raïm, propi de l’Amèrica tropical.
2 m. [BOS] [MD] Droga de virtuts sudorífiques i febrífugues, obtinguda de les fulles del jaborandi.
jaç
1 1 m. [LC] [AGR] Llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla, de pinassa. El seu jaç era un munt de sacs buits. Canviar el jaç de les corts.
1 2 m. [GG] Llit 5 1.
1 3 m. [LC] [AGR] Lloc on hom va a dormir.
1 4 m. [LC] PER EXT. Van caçar la llebre al seu jaç.
1 5 [LC] trobar el jaç d’algú Descobrir on rau.
2 m. [AGF] jaç protector Coberta de fulles, de palla, etc., creada per l’home a fi de protegir el sòl, conservar-ne la humitat.
3 m. [AQ] Element d’obra disposat perquè al damunt hi descansi un altre element.
jaça
1 f. [LC] Jaç portàtil.
2 f. [AGR] Prada on fa estació, on sojorna, el bestiar a la muntanya.
jacaranda
f. [BOS] [AGF] Planta del gènere Jacaranda, de flors vistoses i fusta emprada en ebenisteria, d’origen tropical, sovint plantada en parcs i jardins als països on l’hivern no és gaire fred.
jacent
1 adj. [LC] [AR] En positura de jeure. Estàtua jacent.
2 adj. [DR] Que encara no s’ha acceptat, s’aplica a una herència.
3 1 adj. [GL] En posició horitzontal, s’aplica a un terreny sedimentari.
3 2 m. [GL] Terreny situat immediatament a sota d’una capa, d’una sèrie estratigràfica o d’un filó.
3 3 adj. [GL] Que fa de jacent, s’aplica a un terreny.
jacetà jacetana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà que habitava a les valls del Pirineu aragonès, centrat entorn de Jaca.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als jacetans.
jaciment
m. [LC] [GL] [HIA] Lloc on es troba una acumulació o un enriquiment d’una substància mineral qualsevol, de fòssils o de restes arqueològiques.
jacint
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears o lanceolades, i inflorescència en raïms, originària de l’Àsia sud-occidental i cultivada per les seves flors molt oloroses, de color rosa, vermell, morat, blanc o blau (Hyacinthus orientalis).
2 1 m. [GL] [GLM] Zircó transparent, de color vermell o taronja, usat com a gemma.
2 2 [GL] [GLM] jacint de Compostel·la Varietat de quars, de color vermell, que apareix en cristalls idiomorfs inclosos en roques sedimentàries.
jack
[angl.]
m. [TC] [EE] Dispositiu de connexió en què s’introdueix una clavilla de tipus especial que permet obrir o tancar diversos circuits.
jaco
1 m. [ED] Vestit d’home cenyit que no passava de la cintura.
2 [LC] donar un jaco a algú Pegar-li una pallissa.
jacobeu -ea
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Jaume de Galícia. Any jacobeu. Ruta jacobea.
jacobí -ina
1 adj. [LC] [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent al jacobinisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari del jacobinisme.
jacobià -ana
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic alemany Karl G. J. Jacobi. Matriu jacobiana.
jacobinisme
1 m. [LC] [PO] [HIH] Radicalisme violent.
2 m. [PO] [HIH] Concepció política que propugna una centralització del poder polític estatal amb l’objectiu d’anul·lar les diferències entre els territoris que el componen i d’aconseguir una democratització radical. El jacobinisme de la Revolució Francesa.
jacobita
1 1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’Església monofisita de Síria i regions veïnes. Església jacobita.
1 2 m. i f. [LC] [RE] Membre de l’Església jacobita.
2 m. i f. [HIH] Membre del partit legitimista escocès i anglès, partidari de Jaume II contra Guillem de Nassau, després de la revolució de 1688.
jacquard
1 f. [IT] [LC] Dispositiu acoblable a la màquina de teixir, inventat per J. Jacquard, que permet la selecció individualitzada dels fils d’ordit a cada passada.
2 f. [IT] [LC] Teixit de punt que presenta dibuixos geomètrics de colors diversos.
jactador -a
adj. [LC] JACTANCIÓS.
jactància
1 f. [LC] Acció de jactar-se.
2 f. [DR] Acció judicial en què una persona en demanda una altra que diu que té drets contra el demandant, amb la finalitat que exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu.
jactanciós -osa
adj. i m. i f. [LC] Que es jacta.
jactar-se
v. intr. pron. [LC] VANAR-SE. Es jactava dels bons resultats obtinguts. No et jactis d’haver-ho fet: més aviat te n’hauries de donar vergonya.
jaculatori -òria
1 adj. [LC] Breu i fervent. Una oració jaculatòria.
2 f. [RE] Oració breu i fervent.
jade
m. [GLM] [LC] Varietat de certs piroxens o de certs amfíbols que té aspecte fibrós i compacte, colors blanquinosos o verdosos i és susceptible de poliment.
jadeïta
f. [GLM] Mineral, clinopiroxè sòdic, de fórmula NaAlSi2O6, que forma sèries isomòrfiques amb l’egirina i els piroxens quadrilaterals, és incolor i es troba en roques metamòrfiques.
jaenès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Jaén.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jaén o als seus habitants.
jaguar
m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cos àgil, pelatge curt i color falb amb taques disposades en forma de cercles o bé completament negre, que viu a Amèrica (Panthera onca).
jaient
1 m. [LC] Inclinació que pren, que té, alguna cosa. Tenir bon jaient, mal jaient.
2 m. [TRA] Peça de fusta en forma de V unida a la contraroda de proa d’una embarcació.
jainisme
m. [AN] Religió índia que té per objectiu alliberar l’ànima de la transmigració.
jaio
m. [LC] JAI.
jalapa
f. [BOS] [MD] Droga d’efectes purgants extreta de l’arrel de la liana Ipomoea purga o Exogonium purga, de la família de les convolvulàcies, originària de Mèxic i cultivada en diversos països càlids.
jaló
m. [AQ] [OP] [LC] Pal que es clava a terra per indicar una alineació, determinar una direcció.
jalonament
m. [AQ] [OP] [LC] Acció de jalonar; l’efecte.
jalonar
v. tr. [AQ] [OP] [LC] Determinar amb l’ajut de jalons.
jamai
adv. [LC] MAI.
jamaicà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Jamaica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jamaica o als seus habitants.
jan
m. [LC] Precedit generalment de l’adjectiu bon, home de geni bo, que a tot diu que sí. És un bon jan. Jan que dona és bon jan.
jangada
f. [TRA] Rai gran mogut amb rems o veles, usat a l’Amèrica del Sud.
janot
m. [LC] Home taujà.
jansenisme
m. [LC] [RE] Moviment religiós amb connotacions polítiques basat en l’obra de Cornelis Jansen i la seva interpretació ultrancera de l’augustinisme, difós als Països Baixos i França durant els segles XVII i XVIII.
jansenista
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al jansenisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Partidari del jansenisme.
jansky
m. [FIA] [FIM] Unitat de flux de radiació electromagnètica, equivalent a 10-26 watts per metre quadrat i per hertz, que s’utilitza en l’estudi de fonts celestes que emeten en longituds d’ona de ràdio (símbol, Jy).
japonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Japó.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Japó o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua de filiació genètica no resolta parlada al Japó.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al japonès.
jaqué
[pl. -és]
m. [ED] [LC] Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment d’amplària i cauen per darrere fins més o menys prop del genoll.
jaques
m. [LC] Home al qual va baldera la roba que porta.
jaquès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Jaca.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jaca o als seus habitants.
2 m. [NU] Moneda aragonesa de billó i excepcionalment d’or, encunyada inicialment a Jaca i de curs legal a Lleida i Tortosa entre els segles XII i XIV.
jaquet
m. [JE] [LC] Joc entre dos jugadors que es juga en un tauler que té una sèrie de cases tot al voltant i en què cada jugador ha de fer avançar les seves fitxes procurant entrebancar l’avançament de les del contrari.
jaqueta
f. [LC] [ED] Peça de vestir exterior, amb mànigues, oberta de davant, que cobreix el tronc fins més avall de la cintura.
jaquir
v. tr. [LC] DEIXAR.
jardí
1 1 m. [LC] [AGA] [AR] Lloc gairebé sempre clos on es conreen sobretot flors i plantes ornamentals, generalment destinat a l’esbarjo. Una casa amb un jardí al davant. Jardí públic.
1 2 [LC] [BO] jardí botànic Jardí de plantes destinades a l’estudi científic.
2 m. [PE] [LC] jardí d’infants Centre en què es té cura d’infants d’edat preescolar.
3 m. [RE] [AR] jardí de l’edèn Paradís 1.
4 m. [TRA] Comuna en els vaixells a vela.
jardinatge
m. [AGA] [LC] Conreu dels jardins.
jardiner -a
1 1 adj. [AGA] Relatiu o pertanyent al jardí.
1 2 adj. [LC] [AGA] Que es conrea en els jardins.
2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té per ofici de conrear jardins.
3 m. i f. [LC] [PR] Mestre de jardí d’infants.
jardinera
1 f. [TRG] [LC] Carruatge de quatre rodes i quatre seients, lleuger, descobert, que solia ésser fet de vímets.
2 f. [TRG] [LC] Tramvia obert usat a l’estiu.
3 f. [AGA] [IMF] Moble de fusta o d’altres materials o construcció d’obra que serveix per a posar-hi plantes.
jardineria
f. [LC] [AGA] Art de conrear els jardins.
jarosita
f. [GLM] Mineral, sulfat bàsic de ferro i potassi, de fórmula KAl3(SO4)2(OH)6, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color groc i es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.
jarret
1 m. [ZOA] [MD] [AGR] SOFRAJA.
2 m. [HO] [AGR] Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere.
jas
interj. [LC] Expressió amb què s’indica a algú que prengui allò que hom li ofereix. Jas, porta aquesta carta a Correus.
jaspi
1 m. [GL] [LC] [GLM] Varietat criptocristal·lina de quars, de colors variats segons les impureses i susceptible de poliment.
2 m. [GL] Radiolarita de color vermell.
jaspiar
v. tr. [AR] [LC] Pintar imitant les vetes i els pics del jaspi.
jaspiat -ada
adj. [LC] [AF] Que té un aspecte semblant al del jaspi per les seves vetes i els seus pics.
jàssena
f. [LC] JÀSSERA.
jàssera
f. [AQ] [LC] Biga gruixuda que sosté altres bigues.
jau
interj. [LC] Expressió amb què s’indica a dues o més persones que prenguin allò que hom els ofereix. Jau, preneu els diners: són vostres.
jaumetar
v. tr. [LC] Corcar 1.
jaupar
v. intr. [LC] [AGR] LLADRAR.
jaure
[LC] [AGR] V. JEURE.
javanès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] Natural de Java.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Java o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua austronèsica parlada a l’illa de Java.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al javanès.
javelina
1 f. [LC] [DE] Dard llarg i prim. Caçaven les feres amb javelines.
2 f. [SP] Artefacte llarg i prim de metall, de forma cilíndrica i amb una punta en un extrem, que els atletes llancen amb la mà en la prova del llançament de javelina.
jazz
[angl.] [inv.]
m. [MU] [LC] Varietat de música d’origen popular nord-americà que es caracteritza per un ritme molt marcat i sincopat.
jebuseu jebusea
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preisraelita que habitava a Canaan, amb capital a Jebús, la futura Jerusalem.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als jebuseus.
jeep
[angl.]
m. [TRG] [LC] Automòbil tot terreny, sòlid i resistent, emprat principalment per l’exèrcit.
jeia
1 f. [LC] Manera més o menys tranquil·la d’estar al jaç quan hom dorm. Tenir bona jeia. Tenir mala jeia.
2 f. [LC] Manera com hom suporta els capteniments d’altri. Els ciutadans estaven temorosos perquè sabien quina jeia tenia el baró. Ésser de bona jeia, de mala jeia.
jejú
m. [MD] [ZOA] Porció del mig de l’intestí prim, entre el duodè i l’ili.
jejunal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al jejú.
jejúnum
m. [ZOA] [MD] JEJÚ.
jerarca
m. i f. [RE] [LC] [PR] Persona que ocupa un lloc elevat en una jerarquia. Els jerarques del partit.
jerarquia
1 1 f. [SO] Relació de primacia i subordinació que lliga les persones que ocupen rangs desiguals en una organització. Jerarquia social. Jerarquia de classes.
1 2 f. [RE] Ordre de subordinació dels diversos graus eclesiàstics.
1 3 f. [SO] Persona de categoria dins una organització. Una alta jerarquia.
2 1 f. [LC] Grau o categoria d’una jerarquia.
2 2 f. [RE] Ordre de preeminència establerta entre les tres jerarquies angèliques.
3 f. [SO] Relació de subordinació entre conceptes, basada en certs trets o característiques pròpies. Jerarquia de valors.
jeràrquic -a
adj. [LC] [RE] [SO] Relatiu o pertanyent a la jerarquia. Un superior jeràrquic. L’ordre jeràrquic.
jeràrquicament
adv. [LC] [RE] [SO] D’una manera jeràrquica.
jerarquització
f. [LC] Acció de jerarquitzar; l’efecte.
jerarquitzar
v. tr. [LC] Organitzar segons un ordre jeràrquic.
jeremiada
f. [LC] Lamentació exagerada, plany sens fi.
jeroglífic -a
1 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’escriptura dels antics egipcis en què s’usaven caràcters ideogràfics combinats amb caràcters fonètics que representaven un so o una síl·laba.
1 2 m. [FL] Caràcter usat en aquesta escriptura.
2 m. [FL] Escrit en què les lletres són en tot o en part reemplaçades per signes ideogràfics, especialment l’usat com a endevinalla.
3 m. [LC] Cosa enigmàtica.
jerònim -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a sant Jeroni i als religiosos de l’orde de sant Jeroni.
2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre d’aquest orde.
jerosolimità -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jerusalem.
jersei
m. [LC] [ED] Peça de vestir exterior, de gènere de punt, tancada i generalment amb mànigues, que cobreix el tronc.
jesuïta
1 1 m. [LC] [RE] Religiós de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola.
1 2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde dels jesuïtes. Pare jesuïta.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Hipòcrita, dit abusivament.
jesuític -a
adj. [RE] Relatiu o pertanyent als jesuïtes. Moral jesuítica. Capteniments jesuítics.
jesuíticament
adv. [LC] D’una manera jesuítica.
jesuïtisme
m. [LC] Conducta jesuítica.
jesús
1 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar admiració, por, impaciència, etc.
2 interj. [LC] Expressió usada quan algú esternuda.
jet
m. [TRG] [IMI] AVIÓ DE REACCIÓ.
jeure
[inf. jeure o jaure; ger. jaient; p. p. jagut; ind. pr. jec o jac, jeus o jaus, jeu o jau, jaiem, jaieu, jeuen o jauen; ind. imperf. jeia, etc.; ind. fut. jauré, etc.; subj. pr. jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin (o jagui, etc.); subj. imperf. jagués, etc.]
1 1 v. intr. [LC] [AGR] Algú o algun animal, estar estès ben llarg a terra, en un llit, sobre un suport qualsevol. Jeia a terra a l’ombra d’un arbre. On jaurem, aquesta nit? Sempre jeus: aixeca’t, si pots!
1 2 v. intr. [LC] Estar allitat. He estat malalt: he jagut vuit dies.
1 3 [LC] jeure al jaç Estar desprevingut.
1 4 [LC] jeure amb algú Tenir-hi relacions sexuals.
1 5 v. intr. [LC] Un cadàver, estar a la fossa o sepulcre. Ací jau Pere el Gran. Ací jauen les despulles mortals de Pau Casals.
2 intr. [LC] deixar jeure un afer DEIXAR DORMIR UN AFER.
jim
f. [FL] Cinquena lletra de l’alfabet àrab.
jo
1 pron. [LC] Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l’autor d’un enunciat es designa a si mateix en el context d’aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m’hi esforço. Si tu no goses -em va dir ella-, ja li ho diré jo.
2 m. [PS] [MD] [pl. jos] Persona en tant que té consciència d’ella mateixa i de la seva relació amb el medi.
joana
adj. [LC] [BOS] estepa joana V. ESTEPA1.
joaní
m. [NU] Moneda d’or valenciana i aragonesa encunyada a nom de Joan II, equivalent al ducat.
joànic -a
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’Evangeli de sant Joan.
joaquimisme
m. [HIH] Corrent espiritual que arrenca de les persones que, als segles XIII i XIV, s’acolliren a l’obra de Joaquim de Fiore o a la interpretació que en feien els espirituals franciscans.
joc1
1 1 m. [LC] Acció de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia està amb el joc.
1 2 m. [LC] PER EXT. Tenir una persona mals jocs. No m’agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l’atzar.
1 3 [LC] ésser alguna cosa un joc per a algú No oferir-li cap dificultat.
2 1 m. [JE] [SP] [PE] Entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants. Joc de botxes, de pilota. El joc de la xarranca. Jocs de cartes. Jocs de combinació, d’envit. A quin joc vols jugar?
2 2 [LC] ésser joc de poques taules Ésser cosa fàcil o sense complicacions.
2 3 [LC] [JE] joc d’atzar Joc en què únicament l’atzar decideix qui guanya i qui perd.
2 4 [LC] [JE] joc de bitlles Joc en què es planten algunes bitlles a terra contra les quals els jugadors llancen una bola de fusta o bitllot per fer-les caure.
2 5 [JE] joc de cucanya Joc popular, sobretot infantil, com el de trencar l’olla, les curses de sacs, etc.
2 6 [JE] joc de l’oca Joc que es juga amb daus i fitxes damunt un cartó on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades, en què cada jugador mou la seva fitxa segons els números que treu a la sort, i guanya qui primer arriba a la casa número 63.
2 7 [JE] joc de l’osset Joc infantil en què es tira l’osset o taba a tall de dau.
2 8 [JE] joc de la barra Joc en què es juga a tirar una barra de ferro de manera que resti clavada a terra a la major distància possible.
2 9 [LC] [JE] joc de la taba JOC DE L’OSSET.
2 10 [LC] joc de mans Demostració d’il·lusionisme.
2 11 [LC] joc de paraules Joc amb què es juga amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons.
2 12 [JE] [LC] joc de penyores Joc en què els jugadors han de lliurar una penyora per cada error comès i que només recuperen si compleixen el càstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carabasser és un joc de penyores.
2 13 [JE] joc de pistes Joc que consisteix a fer un recorregut seguint unes indicacions marcades prèviament. Sempre acabaven les colònies amb un joc de pistes.
2 14 [JE] [PE] joc de rol a) Joc en el qual les persones que hi participen representen els diversos personatges d’una aventura o acció.
2 14 [PE] [PS] joc de rol b) Tècnica educativa i terapèutica que utilitza la simulació de determinades habilitats de tipus social.
2 15 [JE] joc de taula Joc que se sol jugar al voltant d’una taula amb daus, fitxes, naips o altres elements, i en què intervenen generalment l’atzar, l’estratègia o una combinació de totes dues coses.
2 16 [LC] joc de xapes Joc en què es tiren dues monedes enlaire i qui les tira, guanya, perd o ni guanya ni perd, segons que caiguin ambdues de cara, ambdues de creu o l’una de cara i l’altra de creu.
2 17 [JE] joc del botxí JOC DE L’OSSET.
2 18 [JE] joc del calitx Joc en què els jugadors han de fer caure amb una moneda les monedes col·locades damunt el calitx.
2 19 [LC] joc dels disbarats Joc que consisteix a formar un diàleg sense sentit lògic.
2 20 [IN] joc electrònic Joc que basa el seu funcionament en dispositius electrònics i funciona generalment de forma interactiva.
2 21 [LC] [JE] joc malabar Exercici d’habilitat i destresa en què es van llançant enlaire i tomant, de manera que no caiguin a terra, diferents boles o altres objectes.
2 22 [LC] jocs florals Certamen literari.
3 1 m. [SP] Enfrontament físic entre dos esportistes o dos equips, sotmès a unes regles determinades.
3 2 [SP] fora de joc Situació antireglamentària en què un jugador atacant de futbol, sense posseir la pilota, està més prop de la línia de gol que els defenses de l’equip contrari. Era un fora de joc claríssim i l’àrbitre no el va assenyalar.
3 3 [JE] [SP] jocs olímpics a) A l’antiga Grècia, festes religioses, culturals i esportives que se celebraven a la ciutat d’Olímpia.
3 3 [JE] [SP] jocs olímpics b) Sèrie de competicions esportives internacionals que se celebren cada quatre anys en una ciutat determinada.
4 m. [JE] [SP] En certs jocs i esports, divisió d’un partit o d’un set. Estem tres jocs a dos: me’n falta un per a guanyar el partit.
5 1 m. [JE] Conjunt dels jocs en què s’arrisquen diners. Guanyar, perdre, al joc. Una casa de joc. Posar una quantitat al joc.
5 2 [LC] posar en joc Utilitzar amb una finalitat determinada i en profit propi. Posar en joc les seves influències.
6 1 m. [JE] Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat. He comprat un joc d’escacs. Juguem amb dos jocs de cartes.
6 2 m. [JE] Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador. Tenir bon joc, mal joc. M’has donat un bon joc.
7 1 m. [LC] Conjunt d’objectes destinats a un mateix ús. Un joc de botons, de sivelles. El joc de cordes d’un violí. El joc de veles d’una nau.
7 2 [LC] fer joc ADIR-SE. Aquests dos colors no fan joc. Aquesta cadira no fa joc amb les altres.
7 3 [LC] joc de cadires Conjunt de cadires i d’altres seients destinats al moblament d’una habitació.
7 4 [LC] joc de cafè Conjunt de cafetera, tasses, platets i sucrera per a servir cafè.
7 5 [LC] [ED] joc de coberts Conjunt dels coberts destinats a un parament de taula, que comprèn, a més de culleres i forquilles, ganivets i altres estris. Té un joc de coberts d’acer inoxidable.
7 6 [LC] joc de llit Conjunt de peces de roba que formen el tapall i el forniment d’un llit.
7 7 [LC] joc de rems Conjunt de rems necessaris per a una embarcació.
7 8 [LC] joc de rodes En un vehicle, conjunt d’un parell de rodes amb l’eix comú a ambdues. El joc de rodes del davant.
7 9 [LC] joc de taula Conjunt de tovalles i tovallons per a parar una taula.
7 10 m. [MU] Conjunt de tubs de l’orgue que formen una sèrie completa del mateix timbre.
8 1 m. [IN] joc d’instruccions Repertori d’ordres de què disposa el llenguatge d’un ordinador o que componen un sistema de programació.
8 2 [IN] joc de caràcters Conjunt finit i ordenat de caràcters, establert com a repertori d’una certa màquina o llenguatge.
9 1 m. [LC] Manera de jugar. Té un joc molt fort. Sempre fa el mateix joc. A aquell, ja li conec el joc.
9 2 m. [LC] Manera de manejar les armes.
10 1 m. [LC] [MD] Unió de dues coses que permet que l’una es mogui amb relació a l’altra. El joc d’una clau en el pany.
10 2 m. [LC] [MD] El moviment de l’una d’aquestes coses respecte a l’altra. El joc del colze.
10 3 m. [LC] PER EXT. El joc de les forces que agiten el món.
10 4 [LC] fer el joc a algú Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels propòsits.
11 1 m. [LC] jocs d’aigua Moviments diversos i variats de rajos d’aigua en un brollador.
11 2 [LC] jocs de llum Reflexos mòbils d’un cos, produïts pels moviments de la llum o pels del cos.
joc2
1 m. [ZOA] [AGR] Indret on van a dormir els ocells, l’aviram. Preparar el joc dels ànecs. Les gallines ja són a joc.
2 [LC] [AGR] ésser a joc [o anar a joc] Ésser, anar, a casa a dormir. Anar a joc a posta de sol com les gallines. A les nou ja som a joc cada dia.
joc3 -a
adj. [LC] Ajocat.
joca
f. [ZOA] [AGR] [LC] JOC2.
jocós -osa
adj. [LC] Divertit, graciós.
jocosament
adv. [LC] D’una manera jocosa, amb jocositat.
jocoseriós -osa
adj. [LC] Mig jocós mig seriós. Un drama jocoseriós.
jocositat
1 f. [LC] Qualitat de jocós.
2 f. [LC] Dit, fet, divertit, graciós.
jocund -a
adj. [LC] D’una alegria plàcida.
jocundament
adv. [LC] Amb jocunditat.
jocunditat
f. [LC] Qualitat de jocund.
joell
m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels aterínids, de cos fusiforme, d’11 a 12 centímetres de llargada, de color gris blavós o verdós, amb una vistosa banda fosca argentada sobre els costats, amb els ulls grossos i dues aletes dorsals separades (Atherina boyeri).
joeller
m. [AGP] [LC] Xarxa emprada per a pescar joell.
jogasser -a
adj. [LC] JUGANER.
joglar joglaressa
1 m. i f. [PR] [FLL] [MU] Persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.
2 m. [MU] MINISTRER.
joglaresc -a
adj. [FLL] [MU] Relatiu o pertanyent als joglars.
joglaria
1 f. [MU] [FLL] Ofici de joglar.
2 f. [LC] Joc, truc, etc., propis d’un joglar.
joguet
m. [LC] JOGUINA.
joguina
1 1 f. [LC] Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se, els infants. La joguina que li vas regalar li ha agradat moltíssim. Feia servir de joguina el bastó del seu pare. El gatet feia servir de joguina el rodet del fil.
1 2 f. [LC] PER EXT. Et fa fer el que ell vol: ets la seva joguina.
2 [LC] de joguina loc. adj. DE NYIGUI-NYOGUI.
joguinaire
m. i f. [PR] Persona que fabrica joguines.
joguinejar
v. intr. [LC] Entretenir-se amb quelcom com jugant-hi.
joguinós -osa
adj. [LC] Que joguineja amb quelcom.
joia
1 f. [LC] Gran alegria, viva impressió de plaer. Un transport de joia. Crits, llàgrimes, de joia.
2 1 f. [LC] [IMI] [ED] Peça preciosa d’or, d’argent, etc., especialment amb una o més gemmes, que es porta com a ornament. Li va regalar una joia preciosa. Li han pres les joies.
2 2 f. [LC] Persona o cosa de valors molt positius. Aquell conductor és una joia. Una joia de ciutat.
joiell
m. [LC] [IMI] [ED] Joia 2 1.
joier1
m. [LC] Estoig o armari per a guardar-hi joies.
joier2 joiera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven joies.
joieria
1 f. [IMI] Art i ofici de treballar les joies.
2 f. [LC] [IMI] Taller o botiga de joier.
joiós -osa
adj. [LC] Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d’orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se’n té per molt joiós.
joiosament
adv. [LC] Alegrement, amb joia.
joliu -a
1 adj. [LC] Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa. Un paisatge joliu. Sentia la joliua cantadissa dels ocells.
2 m. [BOS] Planta de la família de les liliàcies, bulbosa i força robusta, de fulles basals cintiformes i flors blaves en raïm, pròpia de les fagedes de muntanya (Scilla lilio-hyacinthus).
jonc
1 1 m. [BOS] [LC] Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, pròpia de llocs humits.
1 2 [BOS] jonc boval Jonc de la família de les ciperàcies, gairebé sense fulles i amb les flors agrupades en densos glomèruls esfèrics, que fa motes robustes en llocs humits, sobretot a les terres mediterrànies (Scirpus holoschoenus).
1 3 [BOS] jonc d’estores Jonc de la família de les juncàcies, sense fulles, de flors verdoses o brunenques en inflorescència laxa, que fa motes denses, pròpia sobretot dels aiguamolls de muntanya (Juncus effusus).
1 4 [BOS] jonc marí Jonc de la família de les juncàcies, de tiges i fulles cilíndriques i punxents i inflorescència laxa, verdosa o de color de palla, pròpia dels sòls salins humits (Juncus maritimus).
2 m. [BOS] [LC] Tija de jonc.
3 m. [BOS] jonc d’Índies ROTANG.
4 m. [TRA] Embarcació proveïda de veles, pròpia dels mars de la Xina.
jonca
f. [BOS] Planta del gènere Scirpus, de la família de les ciperàcies, amb aspecte de jonc robust, però de vegades amb fulles planes o subcilíndriques, i amb la inflorescència formada per espiguetes brunes i compactes, pròpia de les vores d’estanys poc o molt salabrosos.
jonça
f. [BOS] [LC] Herba de la família de les liliàcies, cespitosa, d’aspecte de jonc menut, sense fulles aparents i amb flors de color blau cel, pròpia dels prats secs de la baixa muntanya calcària (Aphyllanthes monspeliensis).
joncada
f. [VE] Medicament fet amb mantega de vaca i moll de joncs, emprat antigament per a curar el borm.
joncar
m. [LC] [BOC] Jonquera 2.
jonçat -ada
adj. [BOS] [LC] Ple de jonça.
jonceda
f. [BOC] Prat de jonça.
jònec
m. [AGR] [LC] Bou de menys de dos anys.
jònega
f. [AGR] [LC] Vaca de menys de dos anys.
joneguer joneguera
m. i f. [PR] Torero que toreja jònecs.
joni jònia
1 m. i f. [LC] Natural de l’antiga Jònia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Jònia o als seus habitants.
jònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jònia o als jonis.
2 adj. [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a l’ordre jònic. Columna jònica. Capitell jònic.
3 1 m. [FL] [LC] Dialecte grec antic parlat a Jònia.
3 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al jònic.
jonqueda
f. [BOC] Jonquera 2.
jonquet
m. [BOS] Jonc de la família de les ciperàcies, de mida petita, de tiges primes i flors formant una sola espiga terminal, que se sol fer a les basses i als estanyols (Eleocharis palustris).
jonqueti
m. [ZOP] Xanguet 2.
jonquilla
f. [BOS] [LC] Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, de fulles estretament lanceolades i flors blanques molt primerenques, corrent a les pastures de l’alta muntanya, en terrenys àcids (Ranunculus pyrenaeus).
jonquina
f. [BOS] [LC] Jonc de la família de les juncàcies, de tiges i fulles semblants, glauques, i inflorescència laxa de color pàl·lid, comú en llocs humits (Juncus inflexus).
joquei
m. i f. [SP] [PR] [LC] Persona que munta un cavall en una cursa de cavalls, especialment el qui ho fa per professió.
joquer
m. [LC] [AGR] JOC2.
jòquer
m. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, carta a la qual es pot donar ocasionalment el valor de qualsevol altra.
joquiner
m. [LC] JOC2.
jordà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Jordània.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Jordània o als seus habitants.
jordànon
m. [BO] [BI] En bot., espècie delimitada d’una manera estricta, corresponent a un grup de vegetals molt homogeni, poc diferenciada d’altres de properes i difícilment divisible en entitats infraespecífiques.
jornada
1 1 f. [LC] [ECT] Conjunt d’accions notables, especialment militars, fetes en un dia determinat. Una jornada gloriosa.
1 2 f. [LC] [ECT] Durada del treball diari. La jornada de vuit hores. Treballar a jornada plena. Treballar a mitja jornada.
1 3 [ECT] jornada intensiva Jornada de treball feta sense interrupció per a l’àpat del migdia.
1 4 f. [LC] Camí que hom fa en un dia. Viatjar a petites jornades.
2 f. [LC] [ECT] Dia considerat respecte al temps que fa. Va fer una bona jornada de calor.
jornal
1 1 m. [LC] [ECT] El que guanya un obrer pel treball d’un dia. Avui m’he fet un bon jornal.
1 2 [ECT] a jornal loc. adv. A tant per dia treballat. Anar a jornal.
2 m. [ECT] Feina que fa un treballador en un dia. Hi ha sis jornals de feina a fer aquesta tanca.
3 m. [FIM] [AGA] Mesura superficial agrària equivalent a l’extensió de terra que un animal pot llaurar en un dia normal de feina, de valor variable segons les comarques.
jornalada
f. [ECT] [LC] Feinada feta en un dia.
jornalejar
v. intr. [ECT] [LC] Fer jornals treballant un dia ací l’altre allà.
jornaler jornalera
m. i f. [ECT] [LC] [PR] Persona que treballa a jornal.
josefinisme
m. [RE] Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II, els quals constituïen una varietat de regalisme.
josepet
m. [HIH] Membre de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona per l’Administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
jota1
f. [LC] [FL] Lletra j J.
jota2
1 f. [LC] [JE] [AN] [MU] Ball popular de caràcter viu i ritme ternari.
2 f. [MU] Música, cançó, pròpia d’aquest ball.
jou
1 1 m. [AGA] [IMF] [AGR] Peça de fusta amb què dos animals, especialment bous, són junyits pels caps o bescolls a l’arada, al carro. Posar el jou.
1 2 m. [LC] Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió, etc.
1 3 m. [HIH] En l’antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques verticals sota la qual es feien passar els enemics vençuts. Passar sota el jou.
2 1 m. [LC] Objecte que pel seu ús o forma recorda el jou.
2 2 m. [IMF] Fusta col·locada entorn del perol per tal que no s’escantelli.
2 3 m. [RE] Vel que es posava als cònjuges durant la missa nupcial.
2 4 m. [TRA] Peça de fusta que reforça la popa per la part inferior del buc.
2 5 m. [AQ] [IMF] Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a la paret.
2 6 [EL] jou de deflexió Dispositiu d’un tub de raigs catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió magnètica.
jouell
m. [AGA] Meitat del jou, a la qual va junyit un animal.
joule
m. [FIM] [FIF] Unitat d’energia, de treball i de quantitat de calor, del sistema internacional, equivalent al treball d’una força d’1 newton que es desplaça 1 metre en la direcció de la força (símbol, J).
jova
1 f. [HIH] [AGR] Obligació del pagès emfiteuta de fer determinats treballs, com llaurar o segar, en benefici del senyor.
2 f. [LC] Prestació personal obligatòria a una feina d’utilitat pública. Anar a jova. És una feina barroera: sembla feta a jova.
jovada
f. [FIM] [AGA] Mesura superficial agrària equivalent a l’extensió de terra que una parella de bous pot llaurar en un dia.
jove
1 1 adj. [LC] De poca edat, que està en la seva joventut. La seva mare és jove, encara. És un arbre jove que encara no fructifica. Ell és més jove que tu.
1 2 adj. [LC] Propi dels joves. Una veu jove. Tot i l’edat, tenia un esperit jove.
1 3 m. i f. [LC] Un jove les acompanyà a casa. Dues joves l’esperaven al despatx.
2 f. [LC] NORA.
3 adj. [LC] Constituït de persones joves. És un equip jove i amb molt de talent.
4 adj. [LC] D’edat menys avançada respecte a la que es considera normal per a una condició, per a un estat. És jove per al càrrec. Es va jubilar jove.
5 adj. [LC] Que existeix de fa poc temps. És un país jove.
6 adj. [FIA] [GL] Que té un origen recent i presenta una orografia modificada per l’erosió o per fluxos de lava, amb pocs cràters d’impacte, s’aplica a la superfície d’un planeta.
jovenal
m. [BOS] HERBA BLENERA.
jovenalla
f. [LC] Jovent 1. La jovenalla només pensa en festes.
jovença
f. [LC] JOVENTUT.
jovençà jovençana
m. i f. [LC] Casat de poc.
jovencell jovencella
m. i f. [LC] Noi, noia.
jovenejar
v. intr. [LC] FADRINEJAR.
jovenesa
f. [LC] JOVENTUT.
jovenívol -a
1 adj. [LC] Que presenta les característiques de la joventut. Un vell d’esperit jovenívol.
2 adj. [LC] Juvenil 1.
jovenívolament
adv. [LC] D’una manera jovenívola.
jovent
1 m. [LC] Conjunt dels joves. El jovent d’avui no puja com el d’abans.
2 m. [LC] ANT. JOVENTUT.
joventut
1 1 f. [LC] Període de la vida entre la infantesa i l’edat madura. Durant la joventut.
1 2 f. [LC] Jovent 1.
1 3 f. [LC] Qualitat de jove.
2 f. [LC] Període d’existència d’una cosa capaç de desenvolupament, durant el qual augmenta en força, en vigor, etc.
jover jovera
1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] PARELLER, PARELLERA.
2 m. [HIH] Pagès obligat a la prestació de jova.
jovià -ana
1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a Júpiter.
2 adj. [FIA] Que forma part del grup de planetes que tenen característiques diferents de les dels planetes terrestres. Els planetes jovians són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
jovial
1 adj. [LC] De caràcter alegre, amic de l’alegria. Un home jovial.
2 adj. [LC] PER EXT. Un caràcter jovial.
jovialitat
f. [LC] Qualitat de jovial.
jovialment
adv. [LC] D’una manera jovial.
jubilable
adj. [LC] Que està en condicions d’ésser jubilat.
jubilació
1 1 f. [ECT] Acció de jubilar o de jubilar-se; l’efecte.
1 2 f. [ECT] Pensió de què gaudeix qui ha estat jubilat.
2 f. [LC] Alegria expansiva.
jubilar1
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al jubileu. Any jubilar.
jubilar2
1 1 v. tr. [ECT] Eximir del servei per raó d’edat o d’impossibilitat física (algú que exercia un càrrec o una feina) assenyalant-li una pensió vitalícia.
1 2 intr. pron. [ECT] Aconseguir la jubilació. Ja compta els dies que li falten per a jubilar-se.
2 intr. [LC] Experimentar una alegria viva, expansiva.
jubilat -ada
1 adj. [LC] [ECT] Que s’ha jubilat.
2 m. i f. [LC] [ECT] Persona jubilada.
jubileu
1 m. [RE] Celebració d’un any de duració que els israelites feien cada cinquanta anys, durant la qual les propietats que havien estat venudes eren tornades a llurs propietaris antics, els esclaus eren alliberats i es deixaven reposar els camps.
2 1 m. [RE] Any sant declarat pel papa que celebren els fidels catòlics.
2 2 m. [RE] Indulgència que s’obté satisfent certes condicions durant l’any sant. Guanyar el jubileu.
3 m. [LC] [RE] Festa en celebració del cinquantè any de sacerdoci, d’exercici d’un càrrec.
judaic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme.
judaisme
1 m. [RE] [AN] Religió monoteista dels jueus, fonamentada en els ensenyaments i preceptes de l’Antic Testament i en els ensenyaments dels rabins, recollits principalment en el Talmud. Convertir-se al judaisme.
2 m. [AN] [HIH] [RE] Sistema cultural, social i religiós del poble jueu.
judaïtzant
1 adj. [RE] [LC] Que judaïtza.
2 adj. i m. i f. [HIH] A la península Ibèrica, que s’havia batejat i convertit oficialment al catolicisme, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves.
judaïtzar
1 v. intr. [LC] [RE] Abraçar la religió dels jueus.
2 v. intr. [RE] Especialment els cristians procedents del judaisme, conservar ritus o altres pràctiques del judaisme.
3 tr. [RE] Conformar (algú, alguna cosa) a les doctrines, als costums, etc., del judaisme. Maimònides judaïtzà Aristòtil.
judeo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. judaeus, ‘jueu’. Ex.: judeocristià, judeocastellà.
judeocastellà -ana
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al judeocastellà.
2 m. [FL] Dialecte castellà parlat pels sefardites i els seus descendents.
judeocatalà -ana
adj. [LC] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent als jueus catalans, especialment de l’edat mitjana.
judeocristià -ana
adj. [RE] Relatiu o pertanyent al judeocristianisme.
judeocristianisme
1 m. [RE] Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica.
2 m. [RE] Conjunt de dogmes i preceptes comuns al judaisme i al cristianisme.
judes
m. [LC] Home traïdor. És un judes.
judicable
1 adj. [LC] Que pot ésser judicat.
2 adj. [LC] Que s’ha de judicar.
judicar
v. tr. [LC] [DR] JUTJAR.
judicat
m. [HIH] Jutjat 2.
judicatiu -iva
adj. [LC] [DR] Que té poder de judicar o jutjar. Facultat judicativa.
judicatura
1 f. [DR] [LC] Professió de jutge.
2 f. [DR] Cos de jutges d’un país.
judici
1 1 m. [LC] [DR] Acció de jutjar; l’efecte. Donar algú el seu judici sobre una cosa. Quin judici n’has format, d’aquest llibre?
1 2 [LC] [RE] judici final JUDICI UNIVERSAL.
1 3 [LC] judici temerari Judici inconsiderat.
1 4 [LC] [RE] judici universal Judici en què, segons la Bíblia, tothom serà jutjat a la fi del món.
2 1 m. [LC] [DR] Coneixement d’una causa en què el jutge ha de pronunciar la sentència. Judici de faltes, contenciós, contradictori, declaratiu. Ésser algú cridat en judici.
2 2 [LC] judici a porta closa Judici sense públic.
2 3 [DR] judici d’abintestat Procediment judicial sobre l’herència i l’adjudicació de béns de qui ha mort sense haver fet testament.
2 4 [DR] judici de cognició Procés civil amb tramitació especial, intermedi entre el judici verbal i el declaratiu ordinari de menor quantia.
2 5 [DR] judici sumari Procediment judicial especial que, per tractar qüestions considerades urgents, té una tramitació abreujada.
3 m. [LC] [DR] Sentència del jutge.
4 1 m. [LC] [FS] [PS] Operació de l’enteniment, que implica comparació i discriminació, amb què es forma un coneixement dels valors i de les relacions de les coses.
4 2 m. [LC] Facultat de realitzar aquesta operació. És un home de recte, de clar, judici.
4 3 [LC] a judici de loc. prep. Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable.
5 1 m. [PS] [FS] Acte o procés mental mitjançant el qual s’atribueix un predicat a un subjecte, s’afirma o es nega una relació entre dos o més termes.
5 2 [FS] judici analític Judici que és ver en virtut del significat dels seus termes.
5 3 [FS] judici sintètic Judici la veritat del qual no es deriva de la significació dels seus termes.
judicial
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a l’Administració de justícia. Té poca pràctica judicial. Procediment judicial. Carrera judicial.
judicialment
adv. [LC] [DR] Per procediment judicial.
judiciari -ària
adj. [DR] [LC] JUDICIAL.
judiciós -osa
adj. [LC] ASSENYAT.
judiciosament
adv. [LC] ASSENYADAMENT.
judo
m. [SP] [LC] Esport de combat en què els dos contendents, que lluiten amb les mans nues, aprofiten la força del contrari per a vèncer-lo, desequilibrant-lo o immobilitzant-lo amb un esforç mínim.
judoka
m. i f. [SP] [LC] [PR] Persona que practica el judo.
jueria
f. [RE] [LC] [HIH] CALL3.
jueu jueva
1 1 m. i f. [LC] [RE] [AN] Individu que professa el judaisme. L’expulsió dels jueus.
1 2 m. i f. [HIH] [RE] [AN] Membre d’una comunitat dispersa formada per descendents de l’Israel bíblic i per individus adherits al judaisme. Els jueus catalans de l’edat mitjana.
1 3 m. i f. [HIH] [RE] [AN] Individu de l’antic poble d’Israel o de la província de Judea o del regne de Judà. Els jueus exiliats a Babilònia.
2 adj. [LC] [AN] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme.
3 m. i f. [LC] [HIH] Usurer, persona que no mira sinó el guany, dit abusivament.
4 m. [BOB] MARINER1.
jugada
1 f. [LC] [SP] [JE] Acció d’un o més jugadors cada vegada que intervenen en el joc. Amb dues jugades ha perdut tot el que portava. Una jugada mestra.
2 f. [LC] Acció dolenta que algú fa a un altre. M’ha fet una jugada, que no me l’esperava. Quina mala jugada!
jugador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [JE] [SP] Que juga a algun joc o esport determinat. És un bon jugador d’escacs, de futbol.
2 adj. i m. i f. [PS] Afectat a jugar jocs en què s’arrisquen diners, que té el vici de jugar. És un jugador.
3 [LC] jugador aperduat Jugador que ha experimentat pèrdues.
jugal
1 1 m. [ZOA] Os dels rèptils, dels rincocèfals, dels cocodrils i dels quelonis, que serveix de vincle d’unió entre el maxil·lar superior i el quadrat, i que en l’ésser humà és representat pel pòmul.
1 2 m. [MD] PÒMUL.
2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la galta.
jugament
m. [MD] Articulació 1.
juganer -a
adj. [LC] Que és afectat a jugar, entremaliejar, saltironar, etc. Tant la nena com el gos són molt juganers.
jugar
1 1 v. intr. [LC] [JE] [PE] Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se. Aquest noi mai no és a casa: es passa el dia jugant al carrer. Ara encara no és hora de jugar: has d’acabar d’estudiar la lliçó.
1 2 v. intr. [JE] [PE] [LC] Una o més persones, entretenir-se en algun dels exercicis recreatius o esportius sotmesos a regles, en què sovint hom guanya o perd. Jugar a fet, a bales. Jugar a coudinar, a geps. Jugar a escacs, al dòmino, a cartes. Jugar a la manilla. Jugar al tennis, al futbol.
1 3 v. intr. [LC] [JE] Jugar a jocs en què s’arrisquen diners. Anava al casino i jugava al bacarà i a la ruleta. No li agrada jugar a la loteria. Li agrada molt jugar i sempre s’hi deixa el sou.
1 4 [LC] jugar a la cluca Jugar a fet. Quan acabem de berenar jugarem a la cluca.
1 5 [LC] jugar a cartes vistes Obrar amb coneixença plena de totes les dades, mòbils amagats, etc., d’un afer.
1 6 [LC] jugar a la borsa Especular sobre l’alça i la baixa dels valors.
1 7 [LC] [JE] jugar brut a) Fer trampes en el joc.
1 7 [LC] [JE] jugar brut b) Actuar deslleialment.
1 8 [LC] [JE] jugar net a) No fer trampes en el joc.
1 8 [LC] [JE] jugar net b) Actuar lleialment.
2 1 intr. [LC] Tractar una cosa com si fos una joguina. El gat juga amb el ratolí. Jugar el vent amb les fulles. Jugar les onades amb una embarcació.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Això ho faràs jugant, no necessita cap esforç seriós.
2 3 [LC] jugar amb algú Manejar-lo com un vol, burlar-se’n.
2 4 [LC] jugar amb foc Exposar-se imprudentment al perill.
2 5 [LC] jugar amb la salut Tractar, usar, la pròpia salut com si no fos una cosa seriosa.
3 1 intr. [JE] Un jugador, intervenir en el joc cada vegada que li toca de fer-ho. Jo ja he tirat: a qui toca de jugar, ara? Tots heu passat? Jo jugo.
3 2 intr. [JE] Obrir el joc, entrar-hi.
4 1 intr. [LC] Intervenir en l’execució d’una maniobra, una operació, un afer, etc. En aquell assalt, hi jugaren els canons. En aquest afer, hi juguen moltes influències estrangeres. Fer jugar un ressort.
4 2 [LC] jugar una mala passada Fer una jugada, una mala jugada, a algú.
5 1 tr. [LC] [JE] Fer, executar, (un joc o una partida d’un joc). Jugar una partida d’escacs. Dius que tinc bon joc? Doncs, mira: no sé com jugar-lo.
5 2 tr. [LC] [JE] Fer ús (d’una carta o d’una peça del joc). Jugar un alfil. No sé quina carta jugar.
5 3 tr. [LC] [JE] Arriscar al joc (una quantitat). Jugo tot el que tinc a aquesta carta.
5 4 tr. pron. [LC] [JE] Jugar-se molts diners.
5 5 [LC] jugar messions POSAR MESSIONS.
5 6 tr. pron. [LC] jugar-se el tot pel tot Actuar decididament en una situació definitiva o irreversible.
5 7 tr. pron. [LC] jugar-se l’última carta Emprar el darrer mitjà que ens resta per a obtenir quelcom.
5 8 tr. pron. [LC] jugar-se la camisa Jugar-s’ho tot.
5 9 tr. pron. [LC] jugar-se la vida (o el bon nom, o la felicitat, etc.) Exposar-se a perdre’ls.
5 10 [LC] jugar-la a algú Fer-li una jugada, una mala jugada. Me l’has ben jugada.
6 tr. [LC] Manejar (una arma). Juga molt bé l’espasa, el sabre.
jugaroi
m. [LC] JOGUINA.
juglandàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres caducifolis de fulles pinnaticompostes, flors unisexuals, les masculines en espigues penjants, i fruit en drupa o en núcula alada, a la qual pertanyen les nogueres i el pacaner.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
juguesca
f. [LC] Pacte que fan dos que disputen sobre alguna cosa, segons el qual qui resultarà que no té raó o s’equivoca ha de donar a l’altre una quantitat determinada o qualsevol altra cosa.
jugueta
f. [LC] JOGUINA.
jugular
1 1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al coll o a la gola.
1 2 f. [ZOA] [MD] Vena jugular.
2 adj. [ZOP] Situada en posició clarament anterior, s’aplica a l’aleta ventral d’alguns peixos osteïctis.
juia
f. [ZOO] FREDELUGA.
jujitsu
m. [LC] JUJUTSU.
jujutsu
m. [LC] Art de defensar-se sense armes oposant l’habilitat a la força bruta, a la manera japonesa.
julep
m. [MD] Poció calmant composta amb aigua destil·lada i xarop.
juli
1 m. [AN] [RE] Crit dels nois quan anaven a beneir la palma el Diumenge de Rams.
2 [JE] fer juli En el joc de saltar a corda, fer-la rodar molt ràpidament.
julià1
m. [HIH] Menestral de diversos oficis relacionats amb el tèxtil aplegats en una confraria existent a Barcelona sota l’advocació de sant Julià.
julià2 -ana
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’emperador romà Juli Cèsar.
2 adj. [FIA] [LC] Instituït per Juli Cèsar. Calendari julià.
juliana
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les crucíferes, de fulles lanceolades o oblongues i flors purpúries o blanques, molt oloroses, sobretot a la nit, que es fa als herbassars i als boscos humits de muntanya i es cultiva als jardins (Hesperis matronalis).
2 f. [HO] SOPA JULIANA.
3 [HO] a la juliana loc. adv. En trossets llargs i prims, s’usa fent referència a una manera de tallar algunes verdures. Talleu l’api a la juliana.
juliol
m. [LC] Setè mes de l’any. Qui no bat pel juliol no bat quan vol.
juliola
f. [LC] [ZOP] Donzella 1.
julivert
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment, i de vegades subespontània en llocs ruderals (Petroselinum crispum o P. hortense).
2 [BOS] julivert bord [o julivert de muntanya] a) ETUSA.
2 [BOS] julivert bord [o julivert de muntanya] b) PASTANAGA BORDA.
3 [BOS] julivert d’isard Herba de la família de les umbel·líferes, d’arrel llarga i gruixuda, fulles en roseta basal, molt dividides, tija robusta i flors d’un blanc verdós reunides en umbel·la de radis molt desiguals, que viu exclusivament als pedruscalls dels Pirineus orientals i a Andorra (Xatardia scabra).
4 [BOS] julivert de galàpet CICUTA.
jull
m. [LC] [BOS] Planta de la família de les gramínies, de fulles força amples i espigues planes, formades per espiguetes sèssils amb arestes, que es fa en els camps de cereals, les llavors de la qual són metzinoses (Lolium temulentum).
juller
m. [AGA] [LC] Garbell per a separar les llavors de jull del gra dels cereals.
jullós -osa
adj. [AGA] [LC] Que conté llavors de jull.
jumel
1 m. [IT] [LC] Cotó de fibra llarga i fina, i color de mantega, procedent d’Egipte.
2 adj. [IT] [LC] Cotó jumel.
junc
m. [LC] JONC.
junça
f. [LC] [BOS] JONÇA.
juncàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies que inclou sobretot herbes de fulles cilíndriques o graminoides, de vegades reduïdes a les beines, flors actinomorfes amb sis o tres pètals, generalment verdes i poc vistoses, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen molts dels joncs.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
junci
adj. [BOS] pelaguer junci V. PELAGUER.
junciforme
adj. [LC] [BO] Semblant a un jonc.
junció
1 f. [LC] Acció d’ajuntar; l’efecte.
2 f. [EL] Resultat d’ajuntar dos materials amb propietats elèctriques diferents.
jungermannials
1 f. pl. [BOI] Ordre nombrós de briòfits, pertanyent a les hepàtiques folioses, de caulidi generalment reptant, amfigastris ventrals i esporòfits efímers, que surten d’un periant relativament complex.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
jungermanníides
1 f. pl. [BOI] Subclasse d’hepàtiques que comprèn hepàtiques folioses, com les jungermannials, i tal·loses simples, com les metzgerials.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta subclasse.
jungla
f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Bosc secundari, sovint ple de lianes i impenetrable, que ocupa el lloc de la selva tropical primària destruïda.
júnior
1 adj. [LC] Darrere un nom propi, que és qui té menys edat de dues persones que tenen el mateix nom.
2 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels juvenils i inferior a la dels sèniors, de divuit a vint-i-un anys d’edat.
2 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als júniors.
junt1
1 m. [LC] [OP] Juntura 1. Junt de dilatació.
2 m. [IMF] Discontinuïtat entre dues parts d’una peça i línia o separació que la indica.
3 m. [IMF] Material amb què a vegades s’omple el junt.
junt2
adv. [LC] JUNTAMENT. Els papers van ser cremats junt amb les caixes.
junt3 -a
1 adj. [LC] Mútuament unit, acostat, tocant-se. Dues posts juntes. Posa’ls junts en un racó.
2 adj. [LC] En mútua companyia. Sempre estàvem, anàvem, junts.
3 [LC] tot junt loc. adv. En conjunt, tot reunit. Tot junt, són 9 euros i 30 cèntims.
junta
1 f. [LC] [SO] [DR] Reunió de persones congregades per tractar d’un afer, conferenciar, etc. Una junta de metges. Celebrar una junta. Assistir a una junta. Tenir junta. Fer junta.
2 1 f. [LC] [SO] Conjunt de persones nomenades per a dirigir els assumptes d’una col·lectivitat, executar certs serveis, etc. La junta directiva d’una associació. La junta d’obsequis d’una societat recreativa.
2 2 f. [PO] Òrgan col·lectiu que generalment assumeix funcions pròpies d’un govern després d’un cop d’estat. La Junta militar de Xile.
2 3 [PO] junta de portaveus Òrgan intern d’un parlament integrat per representants de les forces polítiques, el qual organitza, juntament amb altres òrgans, les activitats de la cambra.
2 4 [AD] [DR] junta general d’accionistes Organisme sobirà, decisori, no permanent ni executiu, de les societats anònimes.
2 5 [AD] junta veïnal Òrgan de govern de les comunitats de propietaris, junta de propietaris.
3 f. [HIH] JUSTA.
4 1 f. [LC] Juntura 1.
4 2 [EI] junta de dilatació Element d’unió entre dos tubs, dues barres, etc., que és capaç d’absorbir els desplaçaments relatius que apareixen amb les variacions de longitud produïdes per efectes tèrmics.
juntament
adv. [LC] En unió, en companyia. Tu juntament amb ells.
juntura
1 f. [LC] [AQ] Indret per on es toquen dues coses, peces, etc., unides, connexes.
2 f. [ZOA] Articulació 1. Les juntures dels ossos del crani.
3 f. [OP] Conjunt de materials, generalment elàstics però no adherents, que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura per a facilitar els moviments de dilatació i retracció per a cada un dels elements d’una manera autònoma. Juntura de dilatació, de retracció.
juny
m. [LC] Sisè mes de l’any. Al juny, la falç al puny.
junyent
m. [GG] [LC] CONFLENT.
júnyer
[HIH] V. JUNYIR.
junyida
f. [LC] [AGA] [GG] [AGR] Acció de junyir.
junyidor -a
adj. [LC] [AGA] Que junyeix, que serveix per a junyir.
junyir
[inf. junyir o júnyer]
1 1 v. tr. [AGA] [AGR] Posar el jou (a un bou, a una mula).
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Els desgraciats, junyits al treball.
2 intr. pron. [GG] Dos rius, ajuntar les seves aigües. On l’Anoia i el Llobregat es junyeixen.
3 intr. [HIH] JUSTAR.
jup -a
adj. [LC] Inclinat cap avall. Anar amb el cap jup.
jupa
1 f. [LC] [ED] Peça de vestir que cobreix el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues o sense, usat pels pagesos en algunes contrades.
2 f. [LC] Americana, jaqueta, peça d’abric.
jupetí
m. [ED] [LC] Armilla de pagès.
júpiter
m. [AN] [LC] En alq., estany.
juponer
m. [HIH] [PR] GIPONER.
jura
f. [DR] [LC] [DE] Acció col·lectiva de jurar obediència al cap d’estat, a la bandera, a un conjunt de normes jurídiques, etc.
jurador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que jura.
jurament
1 m. [LC] [DR] Acció de jurar; l’efecte. Prestar jurament. Prendre jurament. Feu jurament d’obeir-me. Observar el jurament. Mancar al jurament. He rebut el seu jurament. Un jurament fals.
2 1 m. [DR] jurament decisori Jurament segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert allò que declari el contrari.
2 2 [DR] jurament indecisori Jurament que presta un litigant segons el qual les seves manifestacions únicament perjudiquen el confessant mateix.
juramentar-se
v. intr. pron. [LC] [DR] Obligar-se mútuament per jurament. Van juramentar-se a acabar amb els tirans.
jurar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l’afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills. Alçà la mà i digué: Juro!
1 2 v. tr. [LC] Afirmar insistint en la veritat de l’afirmació. Et juro que és veritat. Et juro que no ho diré a ningú.
2 1 tr. [LC] Comprometre’s per mitjà de jurament a complir, respectar, defensar, etc., (alguna cosa). El rei havia jurat el dret i els privilegis del país.
2 2 [DR] jurar el càrrec Acceptar-lo per mitjà de jurament.
juràssic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al juràssic.
2 m. [GL] Segon període i sistema del mesozoic, situat entre el triàsic i el cretaci, que va de 208 a 145 milions d’anys.
jurat1
1 1 m. [LC] [DR] Conjunt de ciutadans designats d’acord amb les prescripcions de la llei, la missió dels quals és de determinar i declarar el fet en els processos penals, sense tocar les qüestions de dret.
1 2 m. [LC] [DR] Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’Administració de justícia.
1 3 m. i f. [DR] Individu component d’aquesta institució.
2 m. [LC] Comissió encarregada d’examinar el mèrit relatiu, d’adjudicar els premis, en una exposició, un concurs, etc. El jurat d’una exposició, d’un certamen. El jurat qualificador d’una competició.
3 1 m. [HIH] [PR] Conseller 4.
3 2 m. [HIH] [PR] Antigament, membre d’alguns consells municipals de les terres catalanes. Els jurats de València.
4 m. [DR] jurat d’empresa Institució creada per encarrilar els problemes de les empreses i fer augmentar la producció.
jurat2 -ada
adj. [LC] [DR] Que ha prestat jurament. Traductora jurada. Guarda jurat.
juratori -òria
1 adj. [LC] Expressat amb jurament. Obligació juratòria.
2 adj. [HIH] Emprat per a posar-hi les mans en prestar un jurament.
jurcar
v. tr. [LC] Procurar 1.
jurídic -a
1 adj. [LC] [DR] Que concerneix el dret. Institucions jurídiques. Normes jurídiques.
2 adj. [LC] [DR] Que es fa en justícia, segons les formes legals. Una actuació jurídica.
jurídicament
adv. [LC] [DR] Per via de judici o de dret, segons les formes legals.
jurisconsult jurisconsulta
m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona docta en qüestions de dret.
jurisdicció
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Poder legal, poder d’exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal.
1 2 [DR] jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre.
2 1 f. [DR] Dret de les persones o dels organismes públics a exercir una autoritat.
2 2 f. [DR] Àmbit o lloc dins el qual les autoritats o els organismes públics tenen jurisdicció.
2 3 [AD] [DR] jurisdicció contenciosa administrativa Esfera de competència dels tribunals que coneixen dels procediments seguits contra actes de l’Administració pública.
jurisdiccional
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a una jurisdicció.
jurisperit jurisperita
m. i f. [DR] [LC] [PR] JURISPRUDENT.
jurisprudència
1 f. [DR] [LC] [AD] Ciència del dret.
2 1 f. [DR] Conjunt de judicis que assenyalen els principis que en matèria de dret segueixen a cada país els tribunals.
2 2 f. [DR] Normes de judici que supleixen les omissions o les llacunes de la llei i es fonamenten en les pràctiques seguides en casos iguals o anàlegs.
2 3 [AD] fer jurisprudència Adquirir el caràcter de jurisprudència, incorporar-se a la jurisprudència.
jurisprudencial
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a la jurisprudència.
jurisprudent
m. i f. [DR] [LC] [PR] Persona versada en jurisprudència.
jurista
1 m. i f. [DR] [LC] [PR] Persona que professa la ciència del dret.
2 m. i f. [DR] Tractadista del dret.
jusnaturalisme
m. [HIH] [FS] Doctrina filosòfica que admet l’existència del dret natural.
jusnaturalista
1 adj. [HIH] [FS] Relatiu o pertanyent al jusnaturalisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] [FS] Partidari del jusnaturalisme.
jusquiam
1 m. [BOS] [MD] Herba del gènere Hyoscyamus, de la família de les solanàcies, metzinosa i medicinal, glandulosa i viscosa, amb les fulles lobades o pinnatipartides, la corol·la un xic zigomorfa, simpètala, i el fruit en pixidi inclòs dins del calze, que ha esdevingut gros i coriaci, que es fa en ambients ruderals.
2 [BOS] [MD] jusquiam blanc Jusquiam de flors grogues poc reticulades i gorja verdosa o violàcia, que es fa als murs i als llocs ruderals secs de la regió mediterrània (Hyoscyamus albus).
3 [BOS] [MD] jusquiam negre Jusquiam de flors grogues amb retícula violeta i gorja d’un violeta fosc, que es fa sobretot als herbassars ruderals de muntanya (Hyoscyamus niger).
jussà -ana
adj. [LC] Que està situat més baix que un altre. Les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
jussiu -iva
adj. [FL] Que expressa una ordre. Les construccions Al pati! o Calleu tots! són jussives.
just1
1 adv. [LC] Amb exactitud, sense deixar gens de marge. Calculeu just el que gastarem. Han arribat just a l’hora de sortir el tren. Passa just pel forat.
2 [LC] tot just loc. adv. No més de, solament. Tot just són les vuit. En té tot just quatre. Aquesta criatura tot just camina.
just2 -a
1 1 adj. [LC] Conforme a la justícia. Una sentència justa. Un càstig just. Una recompensa justa. No és just de castigar-los.
1 2 adj. [LC] LEGÍTIM. Un just orgull. Satisfer les seves justes pretensions.
2 adj. [LC] Que obra segons justícia. El jutge ha d’ésser just amb tots. No seríeu just si em culpéssiu d’això. Fou un sobirà just i clement. Un crític just i imparcial. Siguem justos: ell no podia fer altra cosa.
3 1 m. [LC] [RE] En l’Antic Testament, fidel a la Llei. El son del just.
3 2 m. [RE] En el cristianisme, sant, justificat en Crist.
4 1 adj. [LC] Que s’adapta exactament a allò a què està destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. Una expressió justa. El vestit li va just, que ni pintat. És el preu just. M’han donat el pes just. Cal reduir-ho a les seves justes proporcions.
4 2 [LC] justa la fusta! Expressió usada per a manifestar l’acord amb una cosa dita, l’adhesió a una opinió expressada.
4 3 adj. [LC] Que s’adapta tan exactament a allò a què està destinat que resulta lleugerament estret o incòmode. Aquestes sabates em són massa justes, no amplegen com caldria. Anava calçat molt just.
4 4 [LC] anar just d’alguna cosa Estar-ne insuficientment proveït. Vaig justa de diners.
5 adj. [MU] Que té una sola forma de consonància, s’aplica a alguns intervals musicals. Una quarta, una quinta, una octava, justes.
justa
1 f. [HIH] Combat a cavall, d’home a home, amb la llança, en un torneig.
2 f. [LC] PER EXT. Una justa literària.
justacòs
[pl. -ossos]
m. [ED] [LC] Peça de vestir interior sense mànigues que cenyeix el cos i no baixa de la cintura.
justador
m. [HIH] [PR] [LC] El qui combatia en una justa.
justament
1 adv. [LC] Amb justícia, d’una manera legítima. Ha estat castigat justament. N’està justament orgullós.
2 adv. [LC] Amb justesa, exactament en aquell lloc o temps. Això és justament el que ells demanen. Heu arribat tot justament quan ens alçàvem per anar-nos-en.
justar
1 v. intr. [HIH] Combatre en una justa.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Justar un poeta contra un altre.
justejar
v. intr. [LC] Venir just, no sobrar gens.
justesa
f. [LC] Qualitat d’allò que s’adapta exactament a allò a què està destinat. La justesa de les seves paraules. La justesa d’un càlcul. Apreciar amb justesa la valor d’una cosa.
justet1
m. [LC] ARMILLA.
justet2
adv. [LC] JUST1.
justícia
1 f. [LC] [RE] [FS] Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Practicar la justícia. Obrava sempre segons la justícia. Això és de justícia.
2 1 f. [LC] [DR] Allò que s’ha de fer segons dret i raó. Fer justícia. Cal fer justícia a les seves virtuts, cal reconèixer-les.
2 2 f. [LC] [DR] Poder de fer-ho. La justícia divina. La justícia humana.
2 3 f. [LC] [DR] Exercici d’aquest poder. Demanar justícia. Obtenir justícia.
3 f. [LC] [DR] Exercici de la justícia per qui n’està encarregat. Ministre de Justícia. Consellera de Justícia. Administrar justícia. Recórrer a la justícia.
4 1 f. [LC] [DR] Qualitat d’allò que és fet amb equitat. La justícia de la meva petició. La justícia d’una causa.
4 2 [SO] [FS] justícia social Concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.
5 1 m. [HIH] [PR] Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València.
5 2 m. [HIH] [PR] Al Regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o en la justícia de la cort reial.
justicialisme
m. [PO] PERONISME.
justicier -a
adj. [LC] [DR] Que observa estrictament la justícia, especialment en el càstig dels delictes.
justifet
adv. [LC] EXACTAMENT.
justificable
adj. [LC] Que pot ésser justificat. Això que ell ha fet no és justificable de cap manera.
justificablement
adv. [LC] D’una manera justificable.
justificació
1 1 f. [LC] [AF] Acció de justificar; l’efecte. Una justificació de les esperances que hi havíem posat. La justificació d’un pagament.
1 2 f. [LC] Paraules, escrit, etc., amb què hom es justifica. Vet aquí la justificació de la meva conducta.
2 f. [AF] Text en forma de colofó al final d’alguns llibres, on es detalla el tiratge, les qualitats i les circumstàncies de l’edició, com la data, el lloc, etc.
3 f. [AGF] [OP] [AQ] justificació de preus En un projecte, càlcul de preus d’acord amb els rendiments de mà d’obra i de maquinària que, aplicats a l’estat d’amidaments, donaran el pressupost total.
justificadament
adv. [LC] D’una manera justificada.
justificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que justifica.
justificant
1 adj. [LC] JUSTIFICADOR.
2 1 m. [LC] [ECT] Document que acredita un pagament, una apel·lació o una oposició.
2 2 [AD] justificant de recepció Escrit on es declara haver rebut una carta, una tramesa, etc.
justificar
1 1 v. tr. [LC] Provar que (algú o quelcom) és just, innocent, legítim, real. Com podreu mai justificar la vostra acció? El fi no justifica els mitjans. Va ser molt impertinent, la fatiga no el justificava. Les nostres esperances, les nostres profecies, els fets les han vingudes a justificar. Justificar un pagament.
1 2 intr. pron. [LC] Declarar-se innocent, demostrar la pròpia inculpabilitat. L’home raona molt més per a justificar-se que per a actuar.
2 1 tr. [AF] Canviar els espais (d’una línia) per uns altres de més amples o més estrets per tal que la ratlla faci la mida completa. Justificar les línies, les interlínies, en una composició tipogràfica.
2 2 tr. [IN] En inform., ajustar (una cadena) dins l’espai que li està reservat de forma que el primer o el darrer element de la cadena ocupi un lloc determinat.
3 tr. [RE] Déu, fer just (algú) per l’acció de la gràcia.
justificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a justificar una cosa.
justinianeu -ea
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’emperador bizantí Justinià.
jute
1 m. [BOS] [IT] Planta herbàcia anual de la família de les tiliàcies, alta i prima, de flors grogues i fruit capsular, d’origen asiàtic i conreada a l’Índia (Corchorus capsularis i C. olitorus).
2 m. [IT] [LC] [BOS] Fibra tèxtil procedent del jute.
jutge2 jutgessa
1 1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona encarregada d’aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre.
1 2 [LC] [DR] [PR] jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.
1 3 [DR] jutge d’instrucció Jutge que instrueix les causes.
1 4 [DR] jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals.
1 5 [DR] jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys.
1 6 [DR] jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d’execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris.
2 1 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia a) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l’àrea de competició.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia b) LINIER.
3 m. i f. [LC] Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d’art.
4 m. i f. [HIH] [PR] A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
5 m. [RE] [PR] [HIH] En l’antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l’establiment de la reialesa.
6 f. [LC] EN REC. Muller d’un jutge.
jutipiris
m. pl. [LC] Gestos fets amb la cara o amb les mans per riure’s d’algú o per fer riure.
jutjament
m. [LC] [DR] Judici 1.
jutjar
1 1 v. tr. [LC] Decidir quelcom a favor o en contra (d’algú o d’alguna cosa).
1 2 v. tr. [DR] Pronunciar una decisió com a jutge (sobre algú o alguna cosa). No sabem encara qui ha de jutjar la nostra causa.
2 1 tr. [LC] Emetre una opinió amb què s’aprova o es blasma (quelcom). Com t’atreveixes a jutjar la seva conducta?
2 2 tr. [LC] [DR] Ésser de l’opinió que (quelcom) és de tal o tal manera, té tal o tal qualitat. Això, no ho jutjo digne de tu.
3 tr. [LC] [DR] Exercitar el judici.
jutjat
1 1 m. [LC] [AD] Junta de jutges que concorren a donar sentència.
1 2 m. [DR] Tribunal d’un jutge sol.
1 3 m. [DR] Terme de la jurisdicció d’un jutge.
1 4 m. [LC] [DR] [AD] Lloc on es jutja.
2 m. [HIH] Circumscripció territorial i administrativa de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa, que en algun cas persistí encara un segle després.
juvenil
1 adj. [LC] Pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer.
2 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels cadets i inferior a la dels júniors, de setze a disset anys d’edat.
2 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als juvenils.
juxta-
[LC] Prefix que significa ‘prop’, ‘tocant’. Ex.: juxtaposició.
juxtalineal
adj. [FL] Que disposa el text original en una columna i en una segona columna la traducció corresponent ratlla per ratlla. Traducció juxtalineal.
juxtaposar
v. tr. [LC] Posar (una cosa) al costat d’una altra sense interposició de cap lligam. Juxtaposar dos mots. Juxtaposar una peça a les altres per formar una sanefa.
juxtaposició
1 f. [LC] Acció de juxtaposar; l’efecte. Una juxtaposició de mots. Acreixement dels minerals per juxtaposició de partícules.
2 f. [FL] Unió de dues oracions sense explicitar la relació de dependència que existeix entre elles amb cap partícula de subordinació o de coordinació.