B
ba
[pl. bas]
f. [FL] Segona lletra de l’alfabet àrab.
baba
f. [LC] En el llenguatge infantil, àvia.
babaia
m. i f. [LC] BABAU.
babarota
1 f. [LC] ESPANTALL.
2 [LC] fer babarotes Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig.
babau -a
adj. i m. i f. [LC] Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t’ho creus!
babeca
f. [LC] [ZOO] ÒLIBA.
babel
f. [LC] Confusió grandíssima.
babèlic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Babel.
2 adj. [LC] Confús, inintel·ligible.
babiloni babilònia
1 m. i f. [LC] Natural de l’antiga Babilònia.
2 m. [FL] [LC] Dialecte de l’accadi parlat a Babilònia.
babilònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Babilònia o als seus habitants.
2 adj. [LC] FASTUÓS.
babirussa
f. [LC] [ZOM] Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, semblant al porc, més gros que un senglar i amb els ullals grossos, sortints i encorbats endarrere, que habita les illes Cèlebes (Babyrousa babyrussa).
bable
adj. i m. [FL] [LC] Asturià 2.
baboia
1 1 f. [LC] ESPANTALL.
1 2 m. i f. [LC] XIMPLET.
2 f. [JE] [LC] Atracció de fira en què el jugador fa girar un braç proveït d’una fulla metàl·lica que volta a l’entorn d’un eix i que en aturar-se assenyala un número corresponent a un premi.
baboiada
f. [LC] XIMPLERIA. Diu unes baboiades!
babol
m. [LC] [BOS] ROSELLA.
bàbol
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les crucíferes, de fulles sagitades i vistents inflorescències blanques en corimbe, que viu a les vores de camps i de camins (Lepidium draba).
babord
m. [LC] [TRA] Costat esquerre de la nau mirant de popa a proa. El costat de babord i el costat d’estribord d’un vaixell.
babovisme
m. [HIH] Doctrina de Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes.
babuí
1 m. [LC] [ZOM] Primat del gènere Papio, del grup dels catarrins cinocèfals, de musell llarg i glabre i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius.
2 [LC] [ZOM] babuí anubis Babuí de color d’oliva (Papio anubis).
3 [LC] [ZOM] babuí sagrat Babuí molt gros i de callositats isquiàtiques d’un color vermell viu, que habita el sud d’Aràbia i l’Àfrica subsahariana (Papio hamadryas).
babutxa
f. [LC] [ED] Xinel·la moresca.
bac1
m. [LC] [GL] [GG] OBAGA.
bac2
1 m. [LC] Caiguda forta i cop que produeix. Es va esvarar a la banyera i, del bac, es va trencar un braç.
2 [LC] caure un bac Tenir una caiguda. He caigut un bac quan anava amb la bicicleta.
3 m. [LC] Trompada, cop violent. Va pegar un bac contra la paret i es va trencar una costella.
4 [LC] a bacs De mala manera. No fa bé la faena: ho fa tot a bacs. Tracta els treballadors a bacs.
bac3
1 m. [AF] Recipient destinat a contenir un conjunt de colors que suren damunt un líquid dens i mucilaginós, sense barrejar-s’hi, i que hom empra per a obtenir el paper pintat, destinat principalment a guardes d’enquadernació.
2 m. [IT] [AF] Estri emprat antigament pels naipers, els estampadors d’imatges populars i els de teixits per a entintar o sucar de pasta d’estampació els motlles de fusta.
bac4
m. [TRG] [TRA] Transbordador per a dur passatgers i vehicles d’una riba a l’altra d’un riu, d’un canal, d’un llac, etc.
baca
1 1 f. [LC] [TRG] Departament superior de les diligències cobert d’una vela on anaven ordinàriament els equipatges i a vegades també els viatgers.
1 2 f. [TRG] [LC] [EI] Plataforma que s’acobla damunt el sostre d’un vehicle automòbil per a transportar-hi l’equipatge.
1 3 f. [LC] [TRG] Lona que cobreix l’equipatge col·locat damunt d’un vehicle automòbil.
2 f. [LC] fer la baca a algú [o donar la baca a algú] Fer-lo anar enlaire, posat sobre una vela, una lona, etc., estirant la vela, la lona, bruscament al mateix temps les persones que la tenen agafada per les vores.
bacada
f. [LC] BAC2.
bacallà
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels gàdids, de 50 a 80 centímetres de llargada, amb el dors brunenc de tons verdosos, el dors i els flancs densament pigats de taques brunes i el ventre blanc, amb un barbelló i dues aletes dorsals i dues d’anals, que viu a les aigües fredes del nord de l’Atlàntic i és molt apreciat com a aliment (Gadus morhua).
2 m. [TRA] Peça de fusta que, en els bots, uneix l’orla a la coberta o al banc, i serveix per a reforçar el costat.
bacallaner -a
1 adj. [LC] Relatiu al bacallà o a la pesca del bacallà.
2 m. i f. [LC] [PR] Comerciant, venedor de bacallà.
3 m. [TRA] Nau de pescar bacallà.
bacallaneria
f. [LC] Botiga on es ven bacallà.
bacallar
1 m. [HIH] A l’edat mitjana, home vil, pagès.
2 m. [HIH] ANT. Habitant d’una vila.
bacanal
1 adj. [LC] [AN] Pertanyent al déu Bacus.
2 f. pl. [LC] [AN] Festes que els romans celebraven en honor del déu Bacus.
3 f. [LC] Orgia tumultuosa.
bacanard -a
adj. [LC] Curt d’enteniment. No siguis bacanard!
bacant
1 f. [LC] [AN] En l’antiga Roma, dona que celebrava les festes de Bacus.
2 f. [AN] [PR] Sacerdotessa de Bacus.
3 f. [LC] Dona que, moguda per l’embriaguesa, la passió, es lliura a plaers sensuals.
bacarà
[pl. -às]
m. [LC] [JE] Joc de cartes d’origen francès en què guanya la partida el jugador que aconsegueix fer nou punts o que s’hi acosta més.
bacci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. bacca, ‘baia’. Ex.: baccífer.
baccífer -a
adj. [BO] Que produeix baies.
bacciforme
adj. [BO] Que té forma de baia.
baccívor -a
adj. [ZOA] Que es nodreix de baies.
bací
1 m. [LC] [ED] Plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba.
2 m. [MU] Plat metàl·lic utilitzat en la música popular com a instrument de percussió.
3 m. [LC] [ED] ORINAL.
bacil
1 m. [LC] [BI] [MD] Bacteri que té forma de bastó.
2 m. [BI] Bacteri esporogen del gènere Bacillus, de la família de les bacil·làcies, grampositiu i anaerobi facultatiu.
3 [MD] [BI] bacil de Koch Bacteri del gènere Mycobacterium, en forma de bacil, agent de la tuberculosi en l’home i en altres animals mamífers.
bacil·l-
[LC] [MD] V. BACIL·LO-.
bacil·làcies
1 f. pl. [BI] Família de bacteris, majoritàriament sapròfits, anaerobis estrictes o facultatius, innocus o patogènics, que comprèn els gèneres Bacillus i Clostridium.
2 f. [BI] Individu d’aquesta família.
bacil·lar
1 adj. [GL] De textura en fibres grosses.
2 1 adj. [BI] [MD] Pertanyent o semblant als bacils.
2 2 adj. [BI] [MD] Causat per la presència de bacils. Disenteria bacil·lar.
bacil·lariofícies
f. pl. [BOI] DIATOMEES.
bacil·lèmia
f. [MD] Presència de bacils a la sang.
bacil·li-
[LC] [MD] V. BACIL·LO-.
bacil·liforme
adj. [GL] [BI] Que té forma de bacil.
bacil·lo- [o bacil·li-, o bacil·l-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot bacil. Ex.: bacil·loscòpia, bacil·lífer, bacil·lúria.
bacil·losi
1 f. [MD] Malaltia causada per bacils.
2 f. [MD] Impròpiament, tuberculosi pulmonar.
bacina
1 f. [LC] [ED] Safata de metall per a demanar almoina, portar aigua, etc. Una bacina plana de llautó. Una bacina rodona d’aram.
2 f. [FIA] [GL] Cràter de més de 200 quilòmetres de diàmetre en la superfície d’un planeta altre que la Terra.
bacinada
1 f. [LC] Contingut d’una bacina o d’un bací. Han repartit tres bacinades de confits. Una bacinada d’orins.
2 f. [LC] DISBARAT. No diu més que bacinades.
baciner bacinera
m. i f. [LC] [PR] Persona que va amb la bacina captant per a algun sant.
bacinet
m. [DE] Peça de l’armadura que cobria el cap.
baciu -iva
1 adj. [LC] [AGR] Que no cria, que no és bo per a la cria. Ovella baciva.
2 f. [LC] [AGR] Ovella, egua, somera, etc., baciva.
bacivada
f. [LC] [AGR] Ramat de bestiar baciu.
bacivar
v. tr. [LC] [AGR] Separar (les ovelles) dels marrans.
baciver bacivera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que mena un ramat de bestiar baciu.
bacó
1 1 m. [LC] [HO] Penca de porc salada.
1 2 m. [HO] CANSALADA FUMADA.
2 m. [LC] [AGR] Porc 1 1.
3 m. i f. [LC] [fem. bacona] Persona que és bruta físicament o moralment.
bacona
f. [LC] [AGR] Truja, especialment la destinada a la cria.
baconada
1 f. [LC] [AGR] Col·lecció de porcs o bacons. L’any passat no tenia cap animal; ara tinc una gran baconada.
2 f. [LC] Acció o paraula molt bruta, indecent.
baconera
f. [LC] [AGR] Cort de porcs o bacons.
bacora
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Figaflor 1.
2 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, que pot atènyer 120 centímetres de llargada, amb el dors de color blau fosc i els flancs argentats, amb les aletes pectorals falciformes i molt llargues, de carn molt apreciada, consumida principalment en conserva (Thunnus alalunga).
bacoreta
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, de fins a 100 centímetres de llargada i d’uns 6 quilos de pes, de dors blau fosc amb nombroses taques i línies sinuoses negres per sobre de la línia lateral, ventre blanc argentat, sovint amb unes taques fosques arrodonides entre les aletes pectorals i ventrals, amb les aletes pectorals petites (Euthynnus alletteratus).
2 [ZOP] bacoreta ratllada Peix de la família dels escòmbrids, de dors blau porprat i ventre argentí, que presenta de 4 a 6 ratlles obscures, molt vistents, sobre els tres quarts posteriors dels flancs i el ventre, molt poc freqüent a la Mediterrània (Katauwonus pelamis).
bacteri
m. [LC] [MD] [BI] Microorganisme unicel·lular d’estructura procariòtica.
bacteri-
[LC] V. BACTERIO-.
bacterià -ana
1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent als bacteris. Cèl·lula bacteriana.
2 adj. [BI] [MD] Causat per bacteris. Meningitis bacteriana.
bacterial
adj. [LC] [BI] [MD] BACTERIÀ.
bactericida
1 adj. [LC] [MD] [BI] Que destrueix els bacteris.
2 m. [LC] [BI] [MD] Agent bactericida.
bacterièmia
f. [MD] Presència de bacteris a la sang.
bacterio- [o bacteri-]
[LC] Forma prefixada del mot bacteri. Ex.: bacteriòleg, bacteriologia, bacteriològic, bacteriòlisi, bacteriúria.
bacteriocecidi
m. [BO] Cecidi originat com a resposta a una infecció bacteriana.
bacterioclorofil·la
f. [BI] Pigment verd que fa possible que alguns bacteris puguin captar energia lumínica.
bacteriòfag
m. [BI] Virus que es desenvolupa en els bacteris i que, en multiplicar-se en llur citoplasma, els provoca la lisi.
bacteriòleg bacteriòloga
m. i f. [BI] [PR] Persona versada en bacteriologia.
bacteriòlisi
f. [MD] [BI] Lisi o destrucció dels bacteris per acció de qualsevol agent, com ara un bacteriòfag, un anticòs, etc.
bacteriolític -a
1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la bacteriòlisi.
2 adj. [BI] [MD] Que produeix la bacteriòlisi.
3 m. [MD] Bactericida 2.
bacteriologia
f. [BI] Branca de la biologia que tracta dels bacteris.
bacteriològic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la bacteriologia.
bacterioscòpia
f. [MD] Observació microscòpica dels bacteris amb una finalitat diagnòstica.
bacterioscòpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la bacterioscòpia.
bacteriosi
f. [MD] [AGA] Malaltia causada per bacteris. Els animals i les plantes pateixen bacteriosis diverses.
bacteriòstasi
f. [BI] Inhibició del creixement bacterià, que no comporta necessàriament la mort dels bacteris.
bacteriostàtic -a
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la bacteriòstasi.
2 m. [BI] [MD] Agent o substància que inhibeix el creixement bacterià.
bacterioteràpia
f. [MD] Tractament de malalties infeccioses mitjançant la introducció de bacteris, vius o morts, dins l’organisme del pacient.
bacteriotoxina
1 f. [MD] Toxina d’origen bacterià.
2 f. [MD] Toxina destructora de bacteris.
bacteroide
1 adj. [BI] Semblant a un bacteri.
2 m. [BI] Bacteri pleomòrfic del gènere Bacteroides, de forma més o menys bacil·lar.
bàcul
m. [LC] [RE] Crossa o gaiata, especialment la que és símbol d’autoritat, com ara la crossa pastoral d’un bisbe.
baculi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. baculum, ‘bastó’. Ex.: baculiforme.
baculiforme
adj. [LC] Que té forma de bastó.
baculimetria
f. [LC] Mesurament d’una distància o d’una alçària mitjançant un bastó.
bada
m. i f. [LC] [DE] Guaita, sentinella.
badabadoc
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Badoc2 1 2.
2 m. [LC] [BOS] ROSELLA.
3 [LC] estar-se badabadoc Badar mirant una cosa.
badada
f. [LC] Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé, de deixar escapar una avinentesa. No adonar-nos que ho teníem a la nostra mà: ja ha estat una bona badada.
badadís -issa
adj. [LC] Que es bada amb facilitat.
badador
m. [LC] MIRADOR1. Sortia al badador de la seva cambra per sentir els rossinyols.
badadura
f. [LC] Clivella, escletxa.
badaina
f. [IMF] BADAINE.
badaine
m. [IMF] Enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer forats picant amb la maça.
badaire
m. i f. [LC] Persona que bada.
badall2
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Acció de badallar; l’efecte. Badall de gana. Badall de son.
2 [LC] fer el darrer badall Morir 1 1.
badallaire
m. i f. [LC] Persona que badalla sovint.
badallar
1 v. intr. [LC] [ZOA] Obrir la boca amb un moviment espasmòdic d’inspiració seguit d’una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, del tedi. Badallar de gana. Badallar de son.
2 v. intr. [MD] Fer badalls.
badallera
f. [LC] Ganes de badallar.
badaloc
m. [LC] [BOS] [AGA] Badoc2 1 2.
badaloní -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Badalona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Badalona o als seus habitants.
badalot
1 m. [AQ] [LC] Caixa o buc de l’escala.
2 m. [AQ] Obertura elevada que dona pas a la claror dins una habitació.
3 m. [AQ] Construcció que sobresurt de la coberta d’un edifici i que forma la part superior de la caixa de l’escala.
badana
f. [LC] [IQA] [AGR] Pell de be o d’ovella, adobada amb extractes vegetals, molt flexible i suau.
badar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa susceptible d’obrir-se o de descloure’s, estar més o menys oberta. La porta bada un pam.
1 2 intr. pron. [LC] badar-se una poncella Descloure’s.
1 3 v. intr. [LC] Presentar una clivella. Les sabates et baden.
2 1 tr. [LC] [AGR] Obrir (una cosa closa). Va badar tres dits la finestra. Baden els sacs per posar-hi gra.
2 2 [LC] badar la boca [o badar els ulls] Descloure els llavis, les parpelles. Va badar uns ulls com unes taronges.
2 3 [LC] no badar boca NO OBRIR BOCA.
2 4 tr. [LC] Obrir al llarg, produir una clivella (en alguna cosa). Li vaig badar el cap d’una garrotada.
2 5 intr. pron. [LC] Se li ha badat la ferida.
3 tr. [LC] GUAITAR. Tu, què bades?
4 1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant.
4 2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.
baddeleyita
f. [GLM] Mineral, òxid de zirconi, de fórmula ZrO2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en roques pobres en sílice i és mena de zirconi.
baderna
f. [TRA] Tros de corda, de trena o de caixeta, emprat per a subjectar el cable de l’argue, per a trincar la canya del timó, per a collar una vela, etc.
badge
[angl.]
m. [HIG] Distintiu propi de l’heràldica britànica, col·locat com un additament de les armories i de les cimeres.
badia1
1 f. [LC] Manoll de blat, de civada, etc., de filaments de cànem, etc. La garba es compon de moltes badies.
2 f. [LC] Cap o ramal d’una trena de cabells, de cànem, d’espart, etc. Una fona trenada amb tres badies de cànem. Feia trenes amb més de tres badies.
badia2
f. [LC] [GL] Entrada del mar en la costa, generalment més petita que un golf.
badiana
f. [BOS] Arbret d’origen xinès, el fruit del qual és l’anís estrellat (Illicium verum).
badiella
f. [LC] [ZOA] [MD] CORDÓ UMBILICAL.
badina
f. [LC] Toll gran.
badiu
1 1 m. [LC] [AQ] Eixida d’una casa, sense cobrir o que forma una porxada segons les contrades. Al darrere hi ha un badiu amb un safaretget i quatre plantes.
1 2 m. [AQ] Pati tancat, limitat per la tanca, la casa i les dependències agropecuàries.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] NARIU.
badívol -a
adj. [LC] Que ofereix un espai lliure, desocupat. Els nois poden jugar en aquesta sala, que és badívola.
badland
[angl.] [usat generalment en pl.]
m. [GL] [GG] Forma de relleu de les roques toves argiloses i margoses pròpia de certes àrees àrides i subdesèrtiques, caracteritzada per la formació generalitzada de xaragalls i d’interfluvis molt estrets que formen una xarxa molt densa.
bàdminton
m. [SP] Esport en què s’enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, practicat en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, i que consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt la xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.
badoc1
m. [AGA] Afecció de l’avellaner produïda per l’àcar eriòfid Phytoptus avellanae que ataca els borrons, deformant-los.
badoc2 -a
1 1 adj. [LC] [AGA] Que es bada a la planta abans d’ésser collit. Una magrana badoca.
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Flor masculina del magraner, de la carabassera i d’altres cucurbitàcies.
2 adj. i m. i f. [LC] Que bada. Aquesta noia és massa badoca. Davant l’aparador hi havia una munió de badocs.
badocar
1 v. intr. [LC] Una cosa, especialment la fruita, clivellar-se. Les figues badoquen després de la pluja.
2 intr. [LC] Fer el badoc. Què fas aquí badocant?
badola
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les poligonàcies, de fulles ovades o arrodonides, alabardades, de gust àcid, flors petites verdoses, en panícula laxa, i fruit en aqueni, embolcat per tres tèpals que han esdevingut grossos i membranosos, que es fa als pedruscalls, sobretot de muntanya (Rumex scutatus).
badomeries
f. pl. [LC] Faules, notícies falses, impostures.
badomies
f. pl. [LC] BADOMERIES.
badoquejar
v. intr. [LC] Badocar 2.
badoquera
1 f. [LC] Canya llarga oberta per un extrem per a collir les fruites madures.
2 f. [LC] Canya curta per a agafar fruites que suren en un cubell d’aigua en les sortiges.
badoqueria
f. [LC] Qualitat de badoc.
baf
1 1 m. [LC] [MD] Vapor o gas exhalat.
1 2 [LC] [MD] prendre bafs Fer inhalacions del vapor que desprèn una tisana bullent.
2 m. [LC] Atmosfera viciada d’un local que ha estat molt de temps tancat amb persones dins.
3 m. [LC] Alè, aire expirat, especialment amb referència a la seva olor. Fas un baf d’alls. Surt un baf de vi de la seva boca.
bafada
f. [LC] Bafarada 1.
bafanejar
v. intr. [LC] Presumir 2.
bafaner -a
1 adj. [LC] Que bafaneja.
2 adj. [LC] Vanitós i menyspreador.
bafaneria
f. [LC] Qualitat de bafaner.
bafarada
1 f. [LC] Baf intens, fort. Quina bafarada surt de les clavegueres!
2 f. [LC] [AF] En les historietes il·lustrades, espai tancat, generalment per un cercle o un quadrilàter irregulars, que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge, el qual és assenyalat per un apèndix que surt del cercle o del quadrilàter.
bàfia
1 f. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les papilionàcies, originari de l’Àfrica equatorial i Madagascar (Baphia nitida).
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de bàfia, vermella i densa, emprada en ebenisteria.
bafor
f. [LC] Bafarada 1.
baga1
f. [LC] [GL] [GG] OBAGA.
baga2
1 f. [LC] Nus o llaçada en què un dels caps de la corda o del cordó no es fa passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda o un altre cordó, on pot subjectar-se un gafet, un ganxo, etc., que serveix d’adorn.
2 1 f. [IMI] [EI] Anella metàl·lica, proveïda d’una espiga, generalment roscada, que permet de fixar-la, especialment a la fusta. Baga oberta, tancada.
2 2 f. [EI] Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleva, o per a articular dues peces motores d’un mecanisme.
3 1 f. [IT] Peça de fil torçal o de fil o de cinta d’acer amb uns ulls als extrems pels quals passen els perxerats dels lliços del teler i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o més d’un, que serveix per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.
3 2 f. [IT] Tira d’acer o de fil retort la qual, penjada a cada arcada de la muntura jacquard, té la mateixa finalitat que la baga dels lliços.
3 3 [IT] baga boja Calota 2.
4 f. [IT] En les puntes, malla.
bagaleu
m. [LC] [ZOO] Gamarús 1.
bagant
m. [LC] [AGA] Post, porta, per a aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell.
bagarella
f. [LC] [AGP] Nansa petita per a la pesca fluvial.
bagàs
[pl. -assos]
m. [LC] [AGA] [IQ] Residu de la canya de sucre, de les olives, etc., un cop s’han premsat per a treure’n el suc.
bagassa1
f. [PR] [LC] PROSTITUTA.
bagassa2
1 f. [BOS] [AGF] Arbre del gènere Bagassa, de la família de les moràcies, d’origen americà.
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de bagassa, de color groc, emprada en ebenisteria.
bagassejar
v. intr. [LC] Freqüentar bagasses.
bagasser -a
adj. [LC] Que freqüenta bagasses. Un home bagasser.
bagasseria
f. [LC] Acte propi d’una bagassa.
bagatel·la
1 f. [LC] FOTESA.
2 f. [MU] Composició musical sense forma determinada i de curta durada.
bagatge
1 m. [LC] Allò que porta la persona que va de viatge, d’expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa. Viatjar sense bagatge. Fer fer una marxa als soldats amb armes i bagatges.
2 m. [LC] [ECT] Impost o preu del transport.
3 m. [LC] Conjunt de coneixements o mitjans dels quals es disposa per a fer una cosa. Bagatge literari.
bagatger bagatgera
m. i f. [LC] [PR] [DE] Persona que mena el bagatge d’un exèrcit o d’una tropa en marxa.
bagauda
m. [HIH] Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.
bagenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Bages.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Bages o als seus habitants.
bagol
m. [LC] Crit 1.
bagolar
v. intr. [LC] Cridar 1.
bagot
1 m. [LC] [AGA] Gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
2 m. [AGA] Olivera d’una varietat conreada a la part occidental del Principat de Catalunya.
bagotar
v. intr. [LC] [AGA] Repassar les vinyes veremades per aprofitar els bagots.
bagra
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels ciprínids, de cos esvelt, de fins a 50 centímetres de llargada, de dors fosc, de vegades amb tons brunencs blavosos, flancs i ventre de color gris argentat, amb la boca terminal, els ulls petits, i escates grosses i molt visibles (Leuciscus cephalus).
2 [ZOP] bagra ibèrica Peix de la família dels ciprínids, semblant a la bagra, de 15 a 20 centímetres de llargada (Leuciscus pyrenaicus).
bagràtida
1 m. i f. [HIH] Membre de la dinastia dels Bagratuni, que regnà a Armènia i a Geòrgia entre els segles IX i XIX.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als bagràtides.
baguejar
v. tr. [AGP] Calar (un palangre o una xarxa) fent bagues o esses.
bagueny
m. [LC] [GL] [GG] OBAGA.
baguer
m. [BOS] Llorer femella, productor de fruit.
baguet
m. [IMI] Gemma o cristall tallat en forma sensiblement rectangular.
bagueta
f. [LC] Cordonet en forma de llaç amb què s’agafa i s’assegura alguna cosa. L’ala d’aquest barret va alçada d’un costat, agafada a la copa amb una bagueta.
bagul
1 m. [LC] Caixa de fusta, recoberta sovint de pell, de llauna, etc., de tapa ordinàriament de volta, amb pany per a tancar-la, destinada a aconduir-hi roba i altres efectes per guardar-los o transportar-los.
2 m. [LC] TAÜT.
bagulada
f. [LC] El que omple un bagul, el que cap dins un bagul.
bagulaire
m. i f. [LC] [PR] [IMI] Persona que fa baguls, caixes de morts.
baguler bagulera
m. i f. [IMI] [PR] Persona que fa baguls.
bah
1 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar dubte, incredulitat. Bah! No m’ho crec pas.
2 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar despreocupació, menyspreu. Bah! No tinc por de les seves amenaces.
3 [LC] bah bah Expressió usada per a desatendre les raons, els motius, etc., que puguin oposar-se a una determinació.
bahaisme
m. [RE] Moviment religiós proper a l’islam, iniciat per Bahā Allāh, que defensa la unitat espiritual de la humanitat i la pau mundial.
bahaista
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al bahaisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del bahaisme.
bai -a
1 adj. [LC] [AGR] Roig fosc, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.
2 adj. [AGR] Groc lleugerament rogenc, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.
baia
f. [LC] [BO] Fruit simple de mesocarpi i endocarpi carnosos, com ara els grans de raïm o els tomàquets.
baiadera
f. [AN] Ballarina i cantant de l’Índia.
baiard
m. [LC] [MD] Aparell format de dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi, generalment a pes de braços, persones, materials de construcció i altres objectes.
baieta
1 f. [LC] [IT] Drap de teixit fluix de llana o de llana barrejada amb cotó, amb lligats de plana o de sarja, enfeltrat i cobert de pèl per una cara o per totes dues.
2 f. [LC] Tros d’aquest drap destinat a diferents usos. Després d’escombrar passa-hi la baieta. Treu la pols, no amb els espolsadors: amb una baieta.
baietó
m. [IT] Teixit gruixut de cotó emprat antigament per a fer vestits d’hivern d’home.
baila
f. [ZOP] Peix de la família dels serrànids, molt semblant al llobarro, que no sobrepassa els 50 centímetres de llargada, amb el dors i els flancs pigallats de petites taques negres persistents en els individus adults (Dicentrarchus punctatus).
baina
f. [LC] BEINA.
baiona
1 f. [LC] [TRA] Rem de pala acassolada propi de les regates.
2 f. [TRA] Rem que el patró, a popa, empra com a timó.
baioneta
1 f. [LC] [DE] Fulla d’acer amb punxa que s’ajusta per un extrem al fusell, el qual pot així utilitzar-se com a arma blanca. Armar la baioneta. Una càrrega a la baioneta.
2 f. pl. [LC] [DE] Exèrcit 1. La revolució no hauria triomfat sense l’ajut de les baionetes.
3 f. [IT] Peça en forma de baioneta dels telers de fer xarxa que serveix per a treure la malla de les broques.
baionetada
f. [LC] Cop de baioneta.
baix1
1 1 m. [LC] [usat generalment en pl.] Part baixa d’alguna cosa. Els baixos dels pantalons.
1 2 m. [LC] [usat generalment en pl.] PER EXT. Els baixos del poble, de la societat.
1 3 m. [LC] [usat generalment en pl.] PLANTA BAIXA. Els baixos d’una casa.
1 4 [LC] alts i baixos V. ALT1.
1 5 [LC] anar al baix Anar en decadència, de mal en pitjor.
1 6 m. [LC] [usat generalment en pl.] SOLATGE. Els baixos del vi, de l’oli.
2 m. [LC] [TRA] Elevació del fons dels mars, els llacs, els rius navegables, que dificulta el pas de les naus.
3 m. pl. [AN] Castellers que formen el primer pis d’un castell humà.
4 1 m. [LC] [MU] La més greu de les tres veus usuals en l’home adult.
4 2 [LC] [MU] baix continu Veu del baix sobre la qual s’executen els acords de l’acompanyament, sovint xifrats.
4 3 [MU] baix obstinat Seqüència de notes en la veu del baix que es repeteix d’una manera successiva.
4 4 m. [LC] [MU] [PR] Cantant que té veu de baix. És un baix notable.
4 5 [LC] [MU] [PR] baix profund Cantant que té la veu més greu entre els baixos.
4 6 m. [MU] En el cor, part vocal destinada a les veus de baix.
5 1 m. [MU] To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix.
5 2 m. [MU] Instrument que executa un baix.
5 3 m. [LC] [MU] Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia.
baix2
1 adv. [LC] A una altura poc considerable. Volar baix. Ella ha saltat més baix que tu.
2 adv. [LC] EN VEU BAIXA. Parlava tan baix que no el sentíem.
3 adv. [LC] Per sota de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt baix.
4 1 adv. [LC] A la part baixa. Són baix. Són a baix. Les cambres de baix no són tan clares com les de dalt.
4 2 [LC] a baix! Exclamació hostil contra algú o contra alguna cosa. A baix els tirans!
4 3 [LC] de dalt a baix V. DALT.
baix3 -a
1 1 adj. [LC] Que és d’una alçària petita, inferior a l’ordinària. Un home baix. Una casa baixa. Una habitació baixa de sostre. El Canigó és més baix que el Puigmal.
1 2 [LC] baix de sostre D’escassa intel·ligència, de concepció escarransida.
2 adj. [LC] Que és o arriba a una altura no gaire considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt baix. Les orenetes volen baixes, avui. Boires baixes.
3 1 adj. [LC] Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix Egipte és la part d’Egipte més pròxima a la mar.
3 2 adj. [LC] Que no arriba al nivell ordinari o a un nivell donat, que no arriba tan amunt, tan enllà, inferior a les coses de la mateixa espècie. Preu baix. Número baix. Les cartes baixes d’un coll. Temperatures baixes. Dieta baixa en sodi. Or baix.
4 adj. [LC] Dirigit cap a terra. Anar amb els ulls baixos, amb el cap baix.
5 adj. [LC] Pròxim a la fi, especialment a la fi d’un període històric o del desenvolupament d’una llengua. Baixa edat mitjana. Baix llatí.
6 1 adj. [MU] Greu 4 1. Notes baixes i notes altes.
6 2 adj. [MU] Que sona més greu que no hauria de sonar.
6 3 adj. [MU] Que dintre d’una família d’instruments té el registre equivalent a la veu de baix. Clarinet baix.
6 4 adj. [LC] Fluix3 2 3. Posa la ràdio més baixa.
7 adj. [LC] De to poc intens, poc viu. Un color baix.
8 adj. [LC] Grosser, vil. Paraules baixes. Sentiments baixos.
baixa
1 1 f. [LC] Acció de descendir a un nivell més baix.
1 2 f. [LC] [ECT] Disminució del preu, del valor, d’alguna cosa en el mercat. El cotó ha sofert una baixa. La baixa del dòlar, de l’euro. Les alces i baixes del mercat de valors.
1 3 [LC] anar de baixa Estar en decadència, perdre forces. Cap als seixanta anys començà a anar de baixa.
1 4 [LC] [ECT] a la baixa loc. adv. Cap avall, per sota. Calcular a la baixa. Negociar a la baixa.
2 1 f. [LC] [DE] Fet de deixar un militar de prestar servei actiu en un cos.
2 2 f. [LC] En una associació, exclusió d’algú de la llista dels seus associats.
2 3 [LC] donar de baixa Declarar exclòs d’un cos, d’una associació.
2 4 f. [LC] [DE] En la milícia, pèrdua d’un individu per mort o per una altra causa. El nostre exèrcit tingué deu mil baixes en aquell combat.
2 5 f. [ECT] [DR] Declaració facultativa per la qual el treballador cessa temporalment en la seva activitat laboral com a conseqüència d’una malaltia, d’un accident.
2 6 f. [DR] Declaració per la qual una persona o una cosa són excloses d’un padró, d’un cens, d’un registre, amb finalitats diverses.
3 f. [ME] DEPRESSIÓ ATMOSFÈRICA.
baixada
1 f. [LC] Acció de baixar. La baixada serà més difícil que la pujada. Venir de baixada.
2 1 f. [LC] Indret per on baixa algú o alguna cosa. Una baixada amb quatre graons us portarà a la font.
2 2 f. [LC] Pendent considerat del punt més alt al més baix. Allà el camí fa baixada.
baixador
1 m. [LC] DESCAVALCADOR.
2 m. [LC] [TRG] [OP] En els ferrocarrils, punt on els trens s’aturen i poden prendre i deixar passatgers sense reunir, però, les altres condicions d’una veritable estació.
baixamar
f. [LC] [GL] Altura mínima de la marea.
baixament1
m. [LC] Acció de baixar; l’efecte.
baixament2
adv. [LC] D’una manera baixa, vil, abjecta.
baixant
1 m. [LC] Baixada 2. Aquesta serralada té mals baixants.
2 m. [IMI] [AQ] Conducte vertical de forma cilíndrica que condueix l’aigua bruta dels aparells sanitaris i l’aigua de pluja fins als claveguerons.
3 m. [AGR] Aprofitament de prats artificials o de turons de poca altitud durant els mesos de maig, juny i una part de juliol.
baixar
1 v. intr. [LC] Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Baixar del quart pis al carrer. L’estel baixa: no té vent. El torrent baixa entre roques.
2 tr. [LC] Recórrer baixant. Baixar l’escala, els esglaons de quatre en quatre. Hem baixat la drecera en cinc minuts.
3 1 tr. [LC] Portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior. Baixar la galleda al pou. Baixar les cadires al jardí.
3 2 tr. [IN] [LC] En inform., transferir (fitxers) d’un servidor a un client.
4 1 intr. [LC] Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. La marea baixa. El baròmetre baixa. Ha baixat la febre.
4 2 [LC] [JE] baixar a l’arena Acceptar la lluita, un combat.
4 3 [LC] baixar algú de to Parlar, captenir-se, amb menys d’arrogància, sobergueria.
4 4 [LC] baixar del cel Un fet favorable, esdevenir-se impensadament.
4 5 [LC] [FIF] baixar la temperatura d’un cos DISMINUIR LA TEMPERATURA D’UN COS.
4 6 intr. [LC] PER EXT. Els preus baixen. Els dòlars han baixat.
baixejar
1 v. intr. [AGR] Pasturar per les parts baixes fugint dels cims.
2 tr. [LC] [AGF] Portar a baixejar.
baixesa
1 f. [LC] Qualitat de baix en sentit figurat. La baixesa de la seva naixença. Baixesa de sentiments.
2 f. [LC] Acció baixa, vil. Fer baixeses. Fer traïció a un amic és una baixesa.
baixest
1 m. [LC] [GL] Declivitat del terreny.
2 m. [LC] [GL] Lloc enclotat.
baixista
m. i f. [LC] [ECT] Persona que juga a la baixa, especialment en la borsa de valors i el mercat de divises.
baixó
1 1 m. [LC] [MU] Fagot 1.
1 2 m. [MU] Instrument de doble llengüeta antecessor del fagot, molt emprat en les capelles del Renaixement.
2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Músic que toca el baixó.
baixura
f. [LC] BAIXEST.
baixúrria
f. [LC] GENTALLA.
bajà -ana
adj. i m. i f. [LC] Neci, ximple.
bajanada
f. [LC] Neciesa, ximpleria. Només ha dit que bajanades.
bajaneria
f. [LC] BAJANIA.
bajania
1 f. [LC] Neciesa, ximpleria.
2 f. [LC] Qualitat de bajà.
bajoc -a
adj. i m. i f. [LC] BABAU.
bajoca
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Tavella d’algunes lleguminoses cultivades, com la mongeta, la fava o el pèsol.
1 2 f. [LC] [AGA] MONGETA TENDRA. Patates i bajoques.
2 f. [BOS] bajoca de moro GARROFER DEL DIABLE.
3 f. [IT] Malaltia del cuc de seda, que es manifesta després de la quarta muda.
bajocada
f. [LC] Acció pròpia d’un bajoc.
bajocar
m. [LC] Camp plantat de bajoques.
bajocó
m. [LC] GARROFÓ.
bajoqueta
f. [LC] [BOS] [AGA] MONGETA TENDRA.
bala1
1 f. [LC] [ECT] Fardell o bolic atapeït d’una mercaderia, generalment de forma prismàtica rectangular, cobert amb canemàs, cosit, encordat o lligat amb cèrcols o filferros. Una bala de cotó.
2 1 f. [LC] [IMI] Reunió de deu mil taps de suro.
2 2 f. [LC] [IMI] [FIM] Conjunt de deu raimes de paper, que equivalen a cinc mil fulls.
3 f. [LC] [AF] Coixinet de pell amb mànec que servia als impressors per a entintar els motlles i les formes.
bala2
1 1 f. [LC] [DE] Projectil de diverses formes i grandàries que disparen les armes de foc. Una bala de fusell.
1 2 [DE] bala dumdum Bala de fusell, de plom recobert d’acer, que explota en el moment de l’impacte.
1 3 [LC] [DE] bala morta Bala que arriba sense força per a ferir o fer mal.
1 4 [LC] [DE] bala perduda a) Bala llançada a l’atzar.
1 4 [LC] bala perduda m. o f. b) Persona de poc seny, que s’ha perdut pel seu mal cap. El fill petit és un bala perduda.
1 5 [LC] com una bala Molt de pressa.
2 f. [LC] [JE] Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar. Joc de bales.
3 f. [LC] [TRA] Plom de l’escandall.
balada
1 f. [LC] [MU] [FLL] Composició poètica de l’antiga poesia lírica provençal, italiana, etc.
2 f. [LC] [FLL] Petit poema romàntic d’assumpte llegendari o tradicional, dividit en estrofes iguals amb tornada o sense.
3 1 f. [LC] [MU] Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental.
3 2 f. [LC] [MU] Peça instrumental de caràcter similar.
4 f. [MU] Dansa ballada als Pirineus semblant a la sarabanda.
baladrar
m. [BOC] Lloc poblat de baladres.
baladre
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les apocinàcies, de fulles verticil·lades, coriàcies i lanceolades i de flors grosses rosades, tot ell metzinós, que es fa a les rambles de les terres mediterrànies càlides i és extensament cultivat com a ornamental als jardins i a la via pública, sovint sota formes de flors dobles i d’altres colors (Nerium oleander).
2 m. [BOS] VERATRE.
3 [BOS] baladre bord a) MATAPOLL.
3 [BOS] baladre bord b) DIDALETS DE LA MARE DE DÉU.
4 [BOS] baladre petit LLORERET.
baladreig
m. [LC] Acció de baladrejar.
baladrejar
v. intr. [LC] Cridar esvalotant.
baladrer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que baladreja. Ets un baladrer.
2 m. i f. [LC] Venedor de carrer que crida la seva mercaderia.
balafiador balafiadora
m. i f. [LC] Malgastador, dilapidador.
balafiament
m. [LC] Acció de balafiar.
balafiar
v. tr. [LC] Malgastar, dilapidar.
balaguerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Balaguer.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Balaguer o als seus habitants.
balaix
m. [LC] [GL] Espinel·la de color vermell pàl·lid.
balalaica
f. [MU] Cordòfon amb mànec de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia.
bàlan
m. [LC] [ZOI] Crustaci del gènere Balanus, de l’ordre dels toràcics, que s’assembla al peu de cabra, però mancat de peduncle, i viu fixat sobre les roques de la costa.
balan-
[LC] V. BALANO-.
balanç
1 1 m. [LC] Moviment d’oscil·lació. El balanç d’una nau. Quin balanç té aquest carruatge!
1 2 [LC] prendre balanç Separar-se de la posició d’equilibri.
2 1 m. [LC] [ECT] Operació que té per objecte verificar l’actiu i el passiu per saber l’estat d’un negoci.
2 2 m. [LC] [ECT] Resultat d’aquesta operació.
2 3 m. [ECT] Document comptable establert sobre la base de l’agrupació de partides en l’actiu i en el passiu, d’acord amb un sistema de comptes determinat.
3 1 m. [LC] Valoració dels aspectes positius i negatius d’una situació, d’un fet. Malgrat els inconvenients, el president va fer un balanç molt positiu de la seva gestió.
3 2 m. [LC] Resultat d’una operació, d’una activitat, etc. El balanç de la guerra va ser tràgic.
4 1 m. [FIF] Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física.
4 2 [EG] [FIF] balanç hídric Comparació entre la precipitació caiguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa, per transpiració a través de les plantes o per escolament.
5 m. [FIF] Dispositiu que permet regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.
balança
1 1 f. [LC] [FIM] [usat generalment en pl.] Aparell per a mesurar la massa d’un cos per comparació del seu pes amb el d’un altre cos de massa coneguda, constituït essencialment per una palanca de braços iguals. Pren unes balances i pesa-ho. Balances de precisió. Balança romana. Balança boja.
1 2 f. [LC] [FIM] Aparell per a mesurar masses per deformació d’una molla, d’un transductor, etc., bàscula. Balança d’inducció.
2 f. [LC] Emblema de la justícia.
3 f. [IT] Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.
4 1 f. [ECT] balança comercial Part de la balança de pagaments que reflecteix les importacions i les exportacions de mercaderies.
4 2 [ECT] balança de pagaments Document comptable que recull totes les transaccions i transferències econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
5 m. i f. [LC] [AN] [FIA] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Balança. Segons l’horòscop, els balança són equilibrats. El meu cosí és balança.
balançada
1 f. [LC] [FIM] Allò que es pesa d’una vegada en una balança.
2 [LC] fer la balançada a) Fer la pesada de manera que la balança s’inclini més aviat del costat d’allò que es pesa. Li posaré aquest popet per acabar de fer la balançada.
2 [LC] [FIM] fer la balançada b) PER EXT. No sabia decidir-se encara; però el que li vaig dir va acabar de fer la balançada.
balançar
v. tr. [LC] Balancejar 1.
balancé
[pl. -és]
m. [MU] [JE] Pas del rigodon i d’altres danses.
balanceig
m. [LC] Acció de balancejar o de balancejar-se; l’efecte.
balancejar
1 v. tr. [LC] Fer moure oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant!
2 intr. [LC] Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant.
3 intr. pron. [LC] Les barques es balancejaven a l’embat del vent.
balancer balancera
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o fabrica balances.
1 2 m. i f. [LC] [PR] [ECT] Persona que, en les cases de moneda, té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los.
2 m. [IT] [EI] Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines. El balancer d’una màquina de filar.
balancera
f. [AGA] Muntant central, parell d’un altre, d’una premsa de lliura.
balancí
1 m. [LC] Cadira que en comptes de potes té dos llistons arquejats que permeten de gronxar-se a la persona que hi seu.
2 m. [LC] [EI] Peça d’una màquina que posseeix un moviment d’oscil·lació regular. El balancí d’una màquina de vapor.
3 m. [TRA] Anell metàl·lic que forma amb uns altres de concèntrics el conjunt de la suspensió Cardan d’alguns instruments de bord d’una embarcació.
4 m. [ZOA] Apèndix claviforme derivat per transformació i atròfia de l’ala d’alguns insectes.
5 m. [JE] Perxa emprada pels funàmbuls per a ajudar-se a mantenir l’equilibri.
balancímetre
m. [ME] Radiòmetre que mesura el balanç de radiació d’una superfície plana.
balançó
m. [LC] Plat d’una balança. Equilibrar els dos balançons.
balandra
f. [LC] [TRA] Veler d’un sol arbre que hissa una vela de tallant i un o més flocs.
balandram
1 m. [LC] [ED] [RE] Peça de vestir llarga fins als peus, ampla i sense cenyir, amb mànigues, usada pels eclesiàstics.
2 m. [ED] Vesta llarga, ampla i oberta del davant, duta a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
balandre
m. [LC] [TRA] Balandra petita d’esport.
balandreig
m. [LC] Acció de balandrejar o de balandrejar-se; l’efecte.
balandrejar
1 v. intr. [LC] Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja.
2 intr. pron. [LC] Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem.
balandrim-balandram
adv. [LC] Balandrejant. Els braços li penjaven balandrim-balandram.
balani-
[LC] V. BALANO-.
balànic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al gland del penis o del clítoris.
balanífer -a
adj. [BO] Que lleva glans.
balanitis
f. [MD] Inflamació de la mucosa del gland.
balano- [o balani-, o balan-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. bálanos, ‘gla’, ‘gland’. Ex.: balanorràgia, balanífer, balanitis.
balanoide
adj. [LC] Que té forma de gla.
balast
m. [LC] [OP] Grava grossa que s’empra en les vies fèrries per a assentar les travesses que suporten els raïls.
balastatge
m. [OP] Operació de col·locar el balast en una via; l’efecte.
balata
1 f. [BOS] Arbre de la família de les sapotàcies, originari d’Amèrica del Sud, els fruits del qual són comestibles i del qual s’aprofita també la fusta i el làtex (Manilkara bidentata o Mimusops balata).
2 f. [BOS] [IQ] Làtex obtingut de la balata, que té les mateixes aplicacions industrials que la gutaperxa i es pot emprar com a succedani del xiclet.
balàustia
f. [LC] [BO] Fruit d’estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana.
balb -a
1 adj. [LC] [MD] Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que feia.
2 adj. [LC] PER EXT. La meva voluntat balba, esmaperduda.
balbar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir balb. Se li balbaren els peus de tenir-los tant de temps dins de l’aigua gelada del gorg.
balbejar
v. intr. [LC] [MD] Parlar d’una manera imperfecta per un defecte dels òrgans bucals. Li havien caigut les dents i balbejava.
balboa
1 m. [ECT] Unitat monetària de Panamà.
2 m. [ECT] Moneda d’un balboa.
balboteig
1 m. [LC] Acció de balbotejar.
2 m. [PS] [PE] Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.
balbotejar
1 v. intr. [LC] [PS] [PE] Especialment l’infant que encara no sap de parlar, parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant.
2 tr. [LC] Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatre paraules, però encara no diu res clar.
balbuç -a
adj. [LC] BALBUCIENT.
balbuceig
1 m. [LC] Acció de balbucejar.
2 m. [MD] [PS] [PE] Vici de la pronunciació que consisteix en una articulació imperfecta i titubejant de les paraules.
balbucejar
1 v. intr. [LC] [PS] [PE] Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir.
2 tr. [LC] Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l’infant balbuceja.
balbucient
adj. [LC] Que balbuceja.
balbucitar
v. intr. i tr. [LC] BALBUCEJAR.
balç
m. [LC] [GL] PRECIPICI.
balcànic -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Balcans.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Balcans o als seus habitants.
balcanització
f. [LC] [PO] Acció de balcanitzar; l’efecte.
balcanitzar
1 v. tr. [PO] Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en petites entitats polítiques independents i sovint enemistades entre elles.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Una normativa que balcanitza l’economia.
3 intr. pron. [LC] L’estat es balcanitza i s’afebleix.
balcar
v. tr. [LC] [IMI] EMBOGAR.
balcar-se
v. intr. pron. [LC] [IMF] La fusta, especialment una post o un tauló, guerxar-se en sentit transversal al de les fibres.
balcera
f. [LC] [GL] Lloc de molts balços.
balcó
1 m. [LC] [AQ] Obertura en la paret d’un edifici que comença arran del sòl d’un pis, amb barana, generalment amb una plataforma sortint al davant circuïda per la barana.
2 [LC] [AQ] balcó llarg Balcona 2.
balcona
1 f. [LC] [AQ] Balcó gran.
2 f. [LC] [AQ] Balcó en què la plataforma inclou dues o més obertures.
balconada
1 f. [LC] [AQ] Balcó gran.
2 f. [LC] Gent que en un moment donat ocupa un balcó.
balconer -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al balcó. Porta balconera.
1 2 adj. [LC] Que té balcó. Al final del passadís balconer hi ha una altra porta.
1 3 adj. [LC] Que passa moltes estones al balcó. Aquest gos, com que no surt mai, s’ha tornat balconer.
2 f. [LC] [AQ] Conjunt de batents de ferro, de fusta, etc., que tanquen l’obertura d’un balcó.
balda
1 f. [LC] [IMF] Peça plana i llarga fixada al batent d’una porta, d’una finestra, etc., que, fent-la encaixar en un nas clavat al bastiment, serveix per a assegurar-les després de tancades.
2 f. [LC] PICAPORTA.
baldada
f. [LC] Cop de balda o picaporta.
baldador
m. [LC] GRONXADOR.
baldadura
f. [LC] [MD] TOLIDURA.
baldament1
m. [LC] [MD] Acció de baldar; l’efecte.
baldament2
conj. [LC] Encara que, mal que. Veniu, baldament sigui tard.
baldana1
f. [LC] [GL] Falda d’una muntanya.
baldana2
f. [LC] [HO] Botifarra d’arròs, ceba, greix i sang.
baldaquí
1 m. [LC] [AR] DOSSER.
2 m. [LC] [AQ] [AR] Dosser sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que generalment cobreix un altar, una trona, el tron d’un sobirà, etc.
3 m. [IT] Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment amb brodats d’or o d’argent i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc.
baldar1
1 v. tr. [LC] [MD] Una malaltia, una fatiga excessiva, etc., deixar tolit, com tolit.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Baldar el poble a impostos. Els deutes el balden.
3 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir tolit, com tolit, per una malaltia, una fatiga excessiva, etc. Les mans se li baldaven de fred.
baldar2
v. tr. i intr. pron. [LC] GRONXAR.
baldell
m. [LC] BALDÓ.
baldelló
m. [LC] BALDÓ.
balder -a
1 adj. [LC] Que no s’ajusta exactament a allò que el conté, l’envolta, l’abraça, etc. Heu fet el forat massa ample, i l’estaca hi va baldera.
2 adj. [LC] Sobrer, sense profit. Seria cosa baldera explicar-li el que ha fet.
balderament
adv. [LC] D’una manera baldera.
baldereig
m. [EI] Defecte de funcionament del pistó d’una màquina alternativa que no ajusta bé amb la camisa o amb les parets del cilindre.
balderejar
1 v. intr. [LC] Venir balder.
2 intr. [EI] Una màquina alternativa, funcionar amb baldereig del pistó.
baldeta
f. [LC] Balda petita, especialment la que va fixada per un dels extrems.
baldó
m. [LC] Balda petita, especialment la que va fixada pel punt mitjà.
baldor
1 f. [LC] Abundància 1 i 2. Quina baldor de confits!
2 [LC] a la baldor loc. adv. En abundància. Hi ha cireres a la baldor.
baldraca
f. [LC] Càntir 1.
baldric
m. [LC] [DE] Banda de cuir o d’altra matèria per a aguantar l’espasa i que es porta entorn del cos des de l’espatlla dreta al costat esquerre, on s’ajunten els seus dos caps.
baldriga
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels procel·làrids, de color fosc, de mida mitjana, amb el vol inclinat sobre un costat.
2 [ZOO] baldriga capnegra Ocell de la família dels procel·làrids, de plomatge cendrós amb el capell negre, rar a les nostres contrades (Puffinus gravis).
3 [ZOO] baldriga cendrosa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 45 centímetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors (Calonectris diomedea).
4 [ZOO] baldriga grisa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 40 centímetres de llargada, de plomatge fosc uniforme, propi de l’Atlàntic i accidental al Mediterrani (Puffinus griseus).
5 [ZOO] baldriga pufí Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 35 centímetres de llargada, amb una subespècie endèmica a les illes Balears, més grossa que les anteriors, de color brunenc (Puffinus mauretanicus).
baldufa1
1 1 f. [LC] [JE] [IMF] Joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un extrem i llançant la baldufa contra el sòl.
1 2 f. [LC] POP. Persona molt baixa.
2 1 f. [EI] Cos que gira recolzat únicament en un punt.
2 2 f. [LC] [EI] Part d’un eix giratori que recolza en el dau. Fer adobar el dau i la baldufa de la sínia.
3 1 f. [IMF] Eina per a foradar usada pels marqueters per a fer petits forats a la fusta per tal d’introduir-hi després la serra de marqueter i emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis.
3 2 f. [IMF] Eina de fusta que consisteix en una peça cònica proveïda o no de cabota a l’extrem ample, emprada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom.
4 f. [LC] [ZOP] MELVA.
baldufa2
f. [ZOI] Mol·lusc gastròpode amb la conquilla en forma de baldufa, molt nacrada a l’interior.
baldufell
m. [LC] [IMF] Tancador que consisteix en un tros de fusta o de ferro subjectat, en el centre, per un clau al voltant del qual pot girar.
baldufer
adj. [ZOI] escarabat baldufer V. ESCARABAT.
balear
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les illes Balears.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les illes Balears o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte oriental del català parlat a les illes Balears.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al balear.
bàlec
m. [LC] [BOS] Arbust de la família de les papilionàcies, molt ramificat, gairebé sense fulles i de flors grogues, molt nombroses i aromàtiques, que es fa en els costers silicis dels Pirineus i al Montseny (Genista balansae ssp. europaea o G. purgans).
balegar
m. [BOC] Matollar de bàlecs.
baleguer
m. [BOC] BALEGAR.
baleig
1 m. [LC] [AGA] Acció de balejar.
2 m. pl. [LC] [AGA] Residus de palla, d’espiga, gra sense espellofar, que cauen amb el gra en destriar-lo de la palla i del qual se separen amb la baleja.
baleja
f. [LC] [AGA] Escombra feta de rames de bedoll emprada per a balejar o escombrar l’era.
balejador balejadora
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que baleja.
balejadures
f. pl. [LC] [AGA] BALEJOS.
balejar
v. tr. [LC] [AGA] Separar amb la baleja els balejos (del gra).
balena
1 1 f. [LC] [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels misticets i de la família dels balènids o de la família dels balenoptèrids.
1 2 [LC] [ZOM] balena amb gep Balena de la família dels balenoptèrids que viu en grups nombrosos que fan migracions des dels mars polars als mars tropicals (Megaptera novaeangliae).
1 3 [LC] [ZOM] balena blava RORQUAL BLAU.
1 4 [LC] [ZOM] balena franca àrtica Balena de la família dels balènids, de cap enorme, capturada per l’oli que forneix i les làmines còrnies i elàstiques que té al maxil·lar superior (Balaena mysticetus).
1 5 [LC] [ZOM] balena franca atlàntica Balena de la família dels balènids que viu a l’Atlàntic septentrional (Eubalaena glacialis).
1 6 [ZOM] balena grisa Balena que viu al Pacífic, molt important per a la indústria balenera japonesa i de Califòrnia (Eschrichtius robustus).
2 f. [ZOM] balena blanca BELUGA.
balener -a
1 adj. [LC] [AGP] [TRA] Relatiu a l’encalç i a la captura de cetacis.
2 m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que es dedica a la pesca de la balena.
3 1 m. [LC] [AGP] [TRA] Vaixell afinat de dues proes, destinat a la pesca de la balena, que és governat amb baiona i que serveix per a atansar-se a la presa.
3 2 m. [TRA] Bastiment català del segle XV de la família de la nau però més petit, per bé que més gran que la caravel·la.
3 3 m. [TRA] Embarcació ràpida de línies fines al servei del capità d’una nau o del comandament d’un vaixell.
balenera
f. [TRA] [AGP] Balener 3 1.
balènids
1 m. pl. [ZOM] Família de cetacis del grup dels misticets, composta per individus de grans dimensions, que comprèn diverses espècies de balenes, totes sense solcs ventrals.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
balenó
m. [LC] [ZOM] Petit de la balena.
balenoide
adj. [LC] Semblant a una balena.
balenoptèrids
1 m. pl. [ZOM] Família de cetacis del grup dels misticets, composta per individus de grans dimensions, que comprèn els rorquals.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
balera
adj. [BOS] ortiga balera V. ORTIGA.
balí
m. [LC] [DE] Bala de calibre molt petit, tant per a armes de foc com d’aire comprimit.
baliga-balaga
m. i f. [LC] Persona poc seriosa, que no té formalitat en res.
balilla
m. [AGA] Arròs d’una varietat procedent d’Itàlia, de tiges petites i d’espigues i grans curts.
balinès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bali.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bali o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua austronèsica parlada a Bali.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al balinès.
balir-se
v. intr. pron. [LC] [IMF] La fusta, corcar-se, tornar-se pols. Aquest moble comença a balir-se.
balisa
1 f. [TRG] [TRA] [SP] [OP] Senyal convencional no simbòlic que es disposa a la superfície de l’aigua, en la línia de costa, en la riba d’un riu, en un aeroport o en un altre lloc, per a indicar un límit, un perill, etc.
2 f. [OP] Senyal convencional no simbòlic situat en una carretera que estimula l’atenció dels conductors perquè puguin apreciar bé les característiques de la calçada, com ara canvis de direcció, amplada, etc., o perquè es fixin en els senyals de circulació.
3 f. [SP] En els esports nàutics, boia de les que, dins un camp de regata, assenyalen el recorregut d’una prova.
balista
f. [HIH] Màquina de guerra de grans dimensions emprada pels grecs i els romans en els setges per a llançar projectils pesants.
balístic -a
1 adj. [LC] [DE] [SP] Relatiu o pertanyent al projectil o a la balística.
2 f. [LC] [DE] Ciència balística.
balístids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis plectògnats, de cos oblong i comprimit, cobert d’escates gruixudes i rudes, amb dents còniques, obertures branquials petites, primera aleta dorsal formada per tres espines de les quals la primera és molt grossa, i les aletes ventrals reduïdes a una espina curta, que inclou el peix ballesta.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
baliva
f. [LC] [MD] MINOVA.
ball
1 1 m. [LC] Acció de ballar. Li agrada molt el ball.
1 2 m. [LC] Art de ballar. Mestre de ball. Lliçó de ball.
1 3 [LC] treure a ball Treure a ballar.
2 1 m. [LC] [JE] Successió de passos, de salts, de posicions, executats segons un ordre i ritme determinats. La polca és un ball d’origen polonès. Hem ballat un parell de balls. Avui hem après dos balls: el tango i el foxtrot.
2 2 [LC] [JE] ball de bastons Ball folklòric en el qual els balladors fan xocar uns bastons que duen a les mans tot seguint el ritme de la melodia que acompanya les seves evolucions.
2 3 [JE] [AN] ball de cornuts Ball cantat humorístic d’homes sols, sovint disfressats amb banyes de moltó al cap, en nombre imparell, que es ballava a les comarques septentrionals catalanes per carnestoltes o per la matança del porc.
2 4 [LC] [JE] [AN] ball del patatuf Ball de parelles, de caràcter graciós, iniciat pels balladors amb un triple picament de mans.
2 5 [LC] [JE] [AN] ball del patllari Ball masculí de caràcter carnavalesc.
2 6 [JE] ball dels cossiers Dansa tradicional mallorquina en què participen sis balladors, una dama que presideix les evolucions i moviments d’aquests i un o més dimonis.
2 7 [JE] ball rodó Ball en què els dansaires, formant rodona i agafats de les mans, volten en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
2 8 m. [LC] [JE] [MU] Peça de música per a ésser ballada. L’orquestra ha tocat uns balls molt airosos.
3 1 m. [LC] Reunió de persones per a ballar. A casa seva donen un ball aquesta nit. Ball de carrer. Sala de ball.
3 2 [LC] ball de patacada Ball de gent ordinària.
4 m. [LC] Comparsa de gent vestida expressament que executa tal o tal dansa en festes majors, processons, etc. Ara passa el ball de bastons.
5 m. [LC] [MD] ball de Sant Vito COREA.
balla
1 f. [LC] [JE] Ballada 1. Per Sant Antoni grans balles hi ha.
2 [LC] dur la balla Cridar l’atenció, dur-ho tot en renou.
ballable
1 adj. [LC] [JE] Que es pot ballar. Aquest vals que ara toquen no és ballable.
2 m. [LC] [JE] Composició musical que es pot ballar.
3 m. [LC] [JE] Ball que forma part d’una representació. En aquella òpera hi ha un ballable deliciós.
ballada
1 1 f. [LC] Acció de ballar. Ballada de sardanes.
1 2 f. [LC] [JE] Ball públic, generalment a l’aire lliure. Per la Festa Major hi haurà grans ballades.
2 f. [MU] Composició musical, instrumental o vocal, pròpia per a dansar.
ballador1 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [JE] Afeccionat a ballar. Era una noia molt balladora.
1 2 m. i f. [LC] [JE] [PR] [MU] Persona que balla. No ha començat el ball perquè encara no hi ha balladors.
2 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Articulació mòbil dels ossos.
2 2 m. [MD] Os que encaixa en el buit d’un altre per a formar articulació.
3 m. pl. [LC] [BOS] BALLADORES.
ballador2 -a
adj. [LC] [JE] Ballable 1. Toqueu música balladora, que volem ballar.
balladores
f. pl. [LC] [BOS] Planta de la família de les gramínies, d’espiguetes ovades o cordiformes, sovint de color bru o purpuri, que pengen de pedicels filiformes i que per això belluguen fàcilment, pròpia dels pradells de les terres mediterrànies (Briza maxima).
ballaire
m. i f. [LC] [PR] BALLADOR, BALLADORA.
ballar
1 1 v. intr. [LC] [JE] Executar, sol o acompanyat d’altres, una successió regulada de passos, de salts, de posicions, ordinàriament al so d’una música. La teva germana balla molt bé.
1 2 v. intr. [LC] Fer moviments com executant un ball, els quals sovint impliquen alegria. Quan rebé la bona nova, es va posar a saltar i a ballar d’alegria.
2 1 intr. [LC] Una baldufa, una ballaruga, un objecte esfèric o ovoide, giravoltar. La baldufa, no la sé pas fer ballar. L’ou com balla.
2 2 [LC] ballar de capoll [o ballar de corcoll] Una baldufa, ballar cap per avall.
2 3 [LC] ballar de capoll Anar malament, en decadència, a la ruïna.
2 4 [LC] ballar pel cap a algú alguna cosa Recordar-la vagament, tenir-ne reminiscències.
2 5 [LC] fer ballar algú com una baldufa [o fer ballar algú com un putxinel·li] Fer-li fer tot el que hom vol.
2 6 [LC] fer ballar el cap a algú Atabalar-lo.
3 1 intr. [LC] Una cosa, no estar segura sobre la seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l’heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m’hi ballen.
3 2 [LC] ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses.
4 1 tr. [LC] [JE] Executar (un ball). Ha ballat un vals. No sap ballar la sardana.
4 2 [LC] ballar l’aigua als ulls a algú Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo amb abelliments.
4 3 [LC] ballar-la Trobar-se en una tribulació, en un tripijoc, en una baralla, etc.
4 4 [LC] ballar-la grassa Passar-ho bé, tenir molts diners.
4 5 [LC] ballar-la magra PASSAR-LA MAGRA.
4 6 intr. [LC] ballar segons el so Acomodar-se a les circumstàncies.
ballarí1
m. [LC] Inflorescència de l’atzavara.
ballarí2 ballarina
m. i f. [LC] [PR] [JE] [MU] Ballador professional.
ballarida
f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les papaveràcies, de fulles molt dividides, flors grogues, amb dos pètals grossos i dos de petits, i càpsules articulades en forma de banya, típica dels sembrats (Hypecoum grandiflorum).
ballaruc
1 m. [LC] [AGF] [BO] [ZOI] Cecidi esfèric que es forma a les fulles i a les branques del roure i d’altres vegetals per la picada de certs insectes que hi dipositen llurs ous.
2 m. [LC] Bony al front.
ballaruga
1 f. [LC] [AGF] [BO] [ZOI] Ballaruc 1.
2 1 f. [LC] Borleta de la grandària d’un ballaruc que serveix com a adorn.
2 2 f. [LC] [JE] Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta més o menys aplatada pels pols, un disc, un dau, etc., sovint amb lletres a les cares laterals, a la qual s’imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, terminat en punta.
2 3 f. [LC] Persona petita i bellugadissa.
3 f. [LC] Ball 3 1. Fer ballarugues. Demà hi haurà ballarugues.
4 1 f. [ZOI] Mol·lusc del gènere Conus, de la classe dels gastròpodes, de conquilla en forma de dos cons units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors.
4 2 f. [ZOI] Petit caragol de mar, de conquilla allargada i llisa de color fosc, amb taques blanques (Columbella rustica).
ballera
f. [LC] Ganes de ballar.
ballesta1
1 1 f. [LC] [HIH] [DE] Giny antic de guerra per a llançar fletxes o matrassos.
1 2 f. [LC] [DE] Arma per a disparar fletxes, consistent en un arc d’acer, amb la seva corda, muntat en angle recte a l’extrem d’una barra de fusta que té un disparador a mitja llargària.
2 f. [LC] Parany per a agafar ocells i altres animals petits, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla.
3 1 f. [LC] Reixa plegadissa formada per dues sèries de llistons paral·lels articulats.
3 2 f. [LC] [EI] Molla que treballa a flexió composta generalment de fulles o làmines d’acer resistent, planes o lleugerament corbes, alineades amb abraçadores.
4 1 f. [TRG] Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre per tal d’evitar que una càrrega excessiva fregui el cos de l’animal.
4 2 f. [TRG] Sistema de suspensió de la caixa d’un vehicle sobre l’eix de les rodes consistent en una molla que treballa a flexió.
5 f. [IT] En alguns telers a mà i en els mecànics que tenen els excèntrics a l’interior, cordill que lliga cada lliç amb la calca corresponent.
ballesta2
f. [ZOP] Peix de la família dels balístids, de cos oval i comprimit, de pell gruixuda, aspra i dura, boca petita amb dents còniques i grosses, primera aleta dorsal amb una grossa espina erèctil seguida de dues espines molt més petites (Balistes carolinensis).
ballestada
1 f. [LC] [DE] Tret de ballesta.
2 f. [LC] [DE] Abast d’un tret de ballesta.
ballester1
m. [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, d’uns 21 centímetres de llargada, semblant al falcillot, que habita les zones muntanyoses durant l’estiu (Apus melba).
ballester2 ballestera
1 m. i f. [LC] Persona que tira amb ballesta.
2 m. [LC] [PR] [DE] Antic soldat armat amb ballesta.
ballestera1
f. [LC] [HIH] [DE] Espitllera en muralles, en naus, etc., per on es disparen les ballestes.
ballestera2
f. [LC] [BOS] VERATRE.
ballesteria
1 f. [LC] [HIH] BALLESTERA1.
2 f. [LC] [DE] Conjunt de ballesters.
3 f. [LC] [DE] Art d’usar la ballesta.
ballestrinca
f. [LC] En nàut., nus que s’utilitza per a afermar un cap a una bita, un pal, etc.
ballet
1 1 m. [LC] [JE] Dansa escènica amb passos, salts i figures executats per ballarins segons un ordre establert. Vull estudiar ballet a París.
1 2 m. [MU] Música de ballet. El ballet El Trencanous és de Txaikovski.
1 3 m. [LC] [JE] Espectacle de ballet. Assistiren a l’estrena del ballet.
1 4 m. [JE] Companyia de ballet. El Ballet Nacional de Cuba actua a Barcelona.
2 1 m. [LC] [JE] Dansa tradicional catalana espontània o conreada per esbarts, d’aire cerimoniós. Van ballar la Gala de Campdevànol i tres ballets més.
2 2 m. [MU] Música d’aquesta dansa. Les tonades de goigs del segle XVI tenen un aire de ballet.
ballmanetes
f. pl. [LC] fer ballmanetes En el llenguatge infantil, picar de mans.
ballotejar
1 v. intr. [LC] Ballar algun ball en ocasió de trobar-se en un lloc on es balla.
2 v. intr. [LC] Anar en algun ball durant una temporada de festes, etc.
balm
m. [LC] [GL] Cavitat formada per una roca o altre objecte submergit, que serveix d’amagatall als peixos.
balma
1 f. [LC] [GL] [GG] Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o en un vessant molt rost, en la qual penetra la claror.
2 f. [GL] Roca que sobresurt en una paret rocosa i forma una cavitat al dessota.
balmar-se
v. intr. pron. [LC] Una cosa, buidar-se per dins, fer-s’hi una cavitat. Un roure es buida d’entranyes i es balma.
balmat -ada
1 adj. [LC] Buit de dins. Fer un so de balmat.
2 adj. [LC] Que no és compacte i presenta forats, a causa d’una mala elaboració, s’aplica a alguns embotits. Botifarra balmada.
balneari -ària
1 adj. [LC] Relatiu als banys. Estació balneària.
2 m. [LC] [MD] Establiment de banys públics, especialment medicinals.
balneo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. balneum, ‘bany’. Ex.: balneoteràpia, balneologia.
balneologia
f. [MD] Branca de les ciències mèdiques que estudia els banys i els seus usos terapèutics.
balneoteràpia
f. [MD] Mètode de tractament de certes malalties mitjançant les aigües i els banys medicinals, la sorra, el fang, el sol, el vapor d’aigua i algunes de les radiacions de l’espectre lumínic.
baló1
1 m. [LC] Objecte esfèric ple d’aire o d’un altre fluid.
2 1 m. [LC] [EI] Sac de goma o de matèries plàstiques destinat a contenir un gas.
2 2 [LC] [EI] baló d’oxigen Baló per a inhalacions.
3 m. [LC] Matràs de fons rodó, especialment el de dimensions grans.
4 1 m. [ME] [TRG] [EI] GLOBUS AEROSTÀTIC.
4 2 [ME] baló sonda GLOBUS SONDA.
5 m. [IT] En algunes màquines tèxtils, forma que prenen els fils dels fusos i de les bitlles en enrotllar-se o desenrotllar-se axialment en rotació ràpida, per efecte de la força centrífuga.
baló2
m. [FIM] Conjunt de vint raimes de paper, que equivalen a deu mil fulls.
balot
1 m. [LC] [ECT] Bala petita de mercaderies.
2 m. [LC] [ECT] Embalatge de canemàs.
3 m. [FIM] Conjunt de deu mil o quinze mil taps.
balou
m. [TRA] Caseta que cobreix la boca d’un escotilló.
balquena
1 f. [LC] Gran quantitat. Tinc una balquena de llibres.
2 [LC] a balquena loc. adv. En abundància. Tenia pomes a balquena.
balquer
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 19 centímetres de llargada, el més gran dels moixons palustres, que sovint pot ésser observat dalt dels canyissos (Acrocephalus arundinaceus).
balsa
1 f. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les bombacàcies, de les selves d’Amèrica Central i del Sud, de creixement molt ràpid (Ochroma lagopus).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de balsa, molt lleugera i des de temps antics molt emprada en la construcció naval, així com en aeronàutica, en construcció de maquetes i de models, etc.
bàlsam
1 1 m. [LC] [BOS] [MD] Oleoresina aromàtica que s’espesseix ordinàriament en contacte de l’aire i conté àcid benzoic o cinàmic.
1 2 m. [MD] Oleoresina semblant al bàlsam autèntic per l’aparença i les propietats, però de composició química diferent.
1 3 m. [MD] Preparat galènic, bàlsam artificial, de composició més o menys complexa, amb propietats medicinals, generalment d’ús extern i ja pràcticament en desús.
1 4 [BOS] bàlsam de Judea Resina que flueix de l’arbret de la família de les burseràcies Commiphora gileadensis o C. opobalsamum, propi de l’Àfrica nord-oriental i d’Aràbia.
1 5 [MD] bàlsam de Tolú Resina que flueix de l’arbre americà de la família de les papilionàcies Myroxylon balsamum, de color bru o groguenc i de gust i olor aromàtics, emprada com a anticatarral i en perfumeria.
1 6 [BOS] bàlsam del Canadà Oleoresina de color groguenc o verdós, obtinguda de l’avet del bàlsam, emprada sobretot en òptica i microscòpia, i també en medicina i perfumeria.
1 7 [MD] bàlsam del Perú Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon pereirae, emprat en cosmètica i en farmàcia.
2 m. [LC] Cosa que consola, suavitza, una pena, una aflicció.
3 1 m. [BOS] Planta de la família de les aïzoàcies, de tiges esteses, fulles carnoses de secció triangular i flors grosses vistoses, originària de la regió del Cap, molt emprada en jardineria perquè aguanta bé la sequera i s’escampa amb facilitat, sovint naturalitzada als sorrals de les platges i en altres indrets poc freds (Carpobrotus edulis i C. acinaciformis).
3 2 [BOS] bàlsam blanc CRESPINELL BLANC.
3 3 [BOS] bàlsam emparrador Planta enfiladissa de la família de les basel·làcies, de fulles ovades o cordiformes i flors blanquinoses en raïm, originària de l’Amèrica tropical i emprada en jardineria (Anredera cordifolia o Boussingaultia baselloides).
3 4 [BOS] bàlsam groc CRESPINELL GROC.
balsamer
m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les cucurbitàcies, enfiladissa, de fulles lobulades i palmades i de flors groguenques, originària de l’Àsia i conreada en jardineria (Momordica balsamina).
balsamera
f. [LC] Pot per a guardar bàlsam.
balsàmic -a
1 1 adj. [LC] Que té les qualitats del bàlsam.
1 2 adj. [LC] Que conté bàlsam. Xarop balsàmic.
1 3 adj. [LC] Que exhala olor de bàlsam.
2 1 adj. [MD] Que té consistència de bàlsam.
2 2 adj. [MD] Que té acció antigonorreica.
2 3 adj. [MD] Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l’aparell respiratori. Medicament balsàmic.
balsamífer -a
adj. [LC] Que produeix bàlsam.
balsamilla
f. [LC] [BOS] [AGA] BALSAMER.
balsamina
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba anual de la família de les balsaminàcies, de flors irregulars esperonades de color rosa, vermell o blanc, originària de l’Índia i la Xina, els fruits de la qual són càpsules formades per cinc valves que salten i dispersen les llavors així que són tocades (Impatiens balsamina i espècies afins).
2 [BOS] balsamina salvatge Planta de la família de les balsaminàcies, de fulles tendres, oblongues i laxament dentades, flors grogues, prolongades en un esperó corbat, i fruit en càpsula linear explosiva, que es fa als boscos humits i ombrívols dels Pirineus (Impatiens noli-tangere).
balsaminàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de flors zigomorfes, generalment esperonades, la majoria exòtiques, si bé algunes són pròpies de la regió eurosiberiana, com les balsamines.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
balsera
f. [LC] Munt 2. Una balsera de troncs.
bàltic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar Bàltica. Repúbliques bàltiques.
2 1 m. [FL] Grup de llengües indoeuropees que comprèn el lituà, el letó i el prussià antic.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al bàltic.
balto-
[LC] Forma prefixada del mot bàltic. Ex.: baltoeslau, baltooriental.
baltoeslau -ava
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al baltoeslau.
2 m. [FL] [LC] Conjunt format per les llengües bàltiques i les eslaves.
baltofinès -esa
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al baltofinès.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües uralianes parlades al voltant de la mar Bàltica.
baluard
1 1 m. [LC] [HIA] [HIH] [AQ] Terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.
1 2 m. [LC] [DE] [HIA] [HIH] [AQ] Obra de fortificació de forma pentagonal en els angles d’un recinte emmurallat.
2 1 m. [LC] [HIH] [AQ] Edifici de defensa que hi havia davant les masies, parets altes que servien de defensa a les masies.
2 2 m. [LC] Barri 1.
3 m. [LC] Protecció, defensa. Lleis que són el baluard de les llibertats públiques.
baluern
m. [LC] Tro, gros soroll.
baluerna
f. [LC] Cosa que fa molt d’embalum.
balun
[angl. balun, que prové de la sigla BALUN, ‘balanced-unbalanced’]
m. [EL] Dispositiu per a acoblar un sistema asimètric proveït d’un born a terra amb un de simètric respecte a terra.
balustrada
f. [LC] [AQ] Barana de poca alçària formada amb balustres.
balustre
m. [LC] [AQ] Columneta de generació cilíndrica, adornada amb motllures, generalment de fusta, de terrissa o de pedra, que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat o d’escala.
balutxi
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al balutxi.
2 m. [FL] Llengua indoirànica parlada al Balutxistan.
bamba
f. [LC] Bombolla, bòfia.
bamber bambera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven coques bambes o ensaïmades.
bambo -a
adj. i m. i f. [LC] XIMPLET.
bàmbol -a
adj. i m. i f. [LC] XIMPLET.
bambolejar
v. intr. [LC] Balancejar 2.
bambolina
f. [LC] [JE] Banda de tela o de paper pintada que, penjada amb unes altres del sostre d’un escenari, forma part d’una decoració que figura un sostre, branques pontades, el cel, etc.
bambotxada
f. [AR] Pintura centrada en la descripció realista de la vida quotidiana popular, pròpia del segle XVII.
bambú
[pl. -ús]
1 m. [BOS] [AGA] Planta dels gèneres Bambusa, Arundinaria, Dendrocalamus, Phyllostachys i altres, de la família de les gramínies, que fa canyes robustes i flexibles, de vegades molt altes i de creixement molt ràpid, originària de les zones tropicals i de la qual s’aprofiten gairebé totes les parts, com a aliments, materials de construcció, etc.
2 [BOS] [AGA] bambú de Ceilan Bambú de canyes robustes i molt altes, que es fa a les vores d’aigua, a Sri Lanka (Dendrocalamus giganteus).
3 [BOS] [AGA] bambú groc Bambú de canyes groguenques, amb els entrenusos marcats d’un solc profund per un costat, originari de l’Àsia oriental, sovint cultivat com a ornamental (Phyllostachys aurea o Bambusa aurea).
ban1
1 1 m. [LC] [DR] [AD] Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat.
1 2 m. [HIH] Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
1 3 m. [HIH] Cartell amb què es fa públic un ban.
2 m. [LC] [DR] MULTA.
ban2
1 m. [HIH] [PR] Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars.
2 m. [HIH] [PR] Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer.
banal1
adj. [LC] Que no té cap originalitat o interès. Una conversa banal i vulgar.
banal2
adj. [AD] Relatiu o pertanyent al ban.
banalitat
1 f. [LC] [FL] [FLL] Qualitat d’algú o d’alguna cosa que és banal. És un autor d’una banalitat insuportable.
2 f. [LC] [FL] [FLL] Cosa banal, lloc comú. Aquest llibre no conté sinó banalitats.
banalització
f. [OP] Disposició del blocatge que permet la utilització de vies fèrries múltiples en ambdós sentits.
banalitzar
1 v. tr. [LC] Fer banal.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir banal. El seu estil es banalitzà fins a esdevenir decorativisme.
banalment
adv. [LC] D’una manera banal.
banana
f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible en baia del bananer, groc, oblong i arquejat, ric en glúcids.
bananer
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta herbàcia del gènere Musa, de la família de les musàcies, del rizoma de la qual s’originen grans fulles oblongues, els pecíols de les quals formen un fals tronc cilíndric, flors unisexuals, agrupades a l’axil·la de grans bràctees i formant grans inflorescències penjants, molt cultivada en climes càlids i molt apreciada pels seus fruits, les bananes, i també com a planta decorativa.
2 m. [AGA] [BOS] [LC] Bananer que fa fruits petits que es mengen crus (Musa cavendishii).
3 [BOS] bananer gros Bananer que fa uns fruits farinosos, que es mengen mòlts o guisats (Musa paradisiaca).
banasta
1 f. [LC] Cistell, covenet, etc., fet de vímets, de joncs, de verducs, de rodells i de tires de castanyer, etc., de diferents formes, grandàries i usos segons les contrades.
2 m. i f. [LC] Persona curta d’enteniment o de maneres esbojarrades.
banastell
1 m. [LC] Banasta de figura rodona.
2 m. [LC] Gàbia on es porta la fura o furó.
banastra
m. i f. [LC] BANASTA.
banat
1 m. [HIH] Títol i ofici del ban.
2 m. [HIH] Territori governat per un ban.
banau banaua
m. i f. [LC] POP. Persona curta d’enteniment i de coratge. No entens mai res, ets un banau.
banc
1 1 m. [LC] [IMF] [AQ] Seient més o menys llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben dues o més persones, que pot tenir braços als dos extrems i també entremig. Ens asseguérem tots tres en un banc. Banc respatller o de respatller. Els bancs d’un passeig, d’una avinguda. Banc d’església. Els bancs d’una classe, d’una aula. El banc dels acusats. Banc d’arborar.
1 2 [LC] [IMF] banc d’una embarcació Fusta travessera que, juntament amb d’altres, reforça el buc i serveix de seient als tripulants.
1 3 [LC] [IMF] banc de les galeres Banc on seien els remers.
1 4 [LC] [IMF] banc de paret Banc amb el seient fixat a una paret que li fa de respatller.
1 5 [LC] [IMF] banc dels ministres Banc on seuen els ministres en el Parlament.
1 6 [LC] [IMF] banc escon Escó 1.
1 7 [LC] [IMF] banc ras Banc sense respatller.
1 8 m. [LC] [IMF] CAIXABANC.
2 1 m. [IMI] Fusta gruixuda de forma rectangular col·locada horitzontalment o amb certa inclinació sobre quatre petges, que serveix de taula per a molts treballs de fuster, manyà, espardenyer, etc., de suport, o per a posar-hi botes, càntirs, olles i altres recipients.
2 2 [IMI] [AQ] banc de cuina Taulell d’una cuina situat a l’alçada de la cintura, on es prepara el menjar.
2 3 [IMI] [AQ] [IMF] banc de fuster Taula molt resistent i pesant sobre la qual els fusters ajusten en l’obra els elements preparats al taller.
2 4 [IMI] [AQ] banc del llit Banc damunt el qual es posen les posts per a aguantar la màrfega i l’altra roba.
2 5 [IMI] [AQ] banc dels càntirs CANTIRER1.
3 1 m. [AQ] Peça generalment de fusta o de ferro que serveix de base o sòcol.
3 2 m. [EI] Estructura que suporta els diferents mecanismes de certes màquines. Banc de trefilar. Banc de manuar.
3 3 m. [EI] La màquina mateixa.
3 4 [EI] banc de proves Instal·lació on es fan proves de funcionament de màquines, de motors, de vehicles, etc.
4 1 m. [LC] [ECT] Establiment de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors, rep dipòsits de diner, etc. Banc hipotecari, agrícola, de descomptes, comercial.
4 2 [ECT] banc central Entitat del sistema bancari, generalment de caràcter públic, que té per funcions essencials l’emissió de bitllets i la regulació de l’oferta monetària, fer de banquer del Govern, operar com a gestor i dipositari de les reserves d’or i de divises i fer-se càrrec dels pagaments internacionals de l’Estat.
4 3 m. [HIH] [IMF] Taula usada antigament pels canviadors.
5 1 m. [MD] Lloc on hi ha emmagatzemades parts orgàniques conservades per a ús mèdic. Banc d’ulls. Banc d’ossos. Banc de sang.
5 2 [PS] [PE] banc d’ítems En psic., arxiu que conserva ítems per a ésser utilitzats en tests i proves objectives.
6 m. [IN] banc de dades Conjunt de dades informatitzades sobre un tema determinat, consultable per molts usuaris, que pot estar format per un conjunt no estructurat de fitxers o per una base de dades.
7 m. [LC] [ZOA] [AGP] [ZOP] MOLA DE PEIX. Banc de sardines, banc de tonyines.
8 1 m. [LC] [GL] Massa de roca sedimentària que forma un estrat o capa. Banc de sorra, d’argila. Banc de glaç.
8 2 m. [LC] [GL] [GG] En el fons del mar, baix extens, més llarg que ample.
8 3 m. [GL] [GG] Baix format per sorra, gairebé a flor d’aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions.
8 4 m. [GG] [GL] Altiplà marí aïllat de la plataforma continental vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma.
8 5 m. [GG] [GL] Planassa submarina on hi ha un cúmul passiu, en part convex, de material organogen no resistent a les onades, i originat per organismes sèssils.
8 6 [GL] banc fluvial Acumulació al·luvial sobresortint del llit d’un corrent d’aigua.
8 7 m. [LC] [GL] En una pedrera, veta d’un mineral determinat.
9 1 m. [ME] [GL] [GG] banc de boira Boira compacta que s’estén horitzontalment al llarg d’alguns centenars de metres.
9 2 [ME] [GL] [GG] banc de núvols Conjunt de núvols de poc gruix i del mateix gènere que s’estenen aproximadament a un mateix nivell i cobreixen una part del cel.
10 1 m. [LC] [GL] Bancada 3.
10 2 m. [LC] [AGA] Espai on giren els animals o els tractors quan llauren.
banca
1 1 f. [LC] [IMF] Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa.
1 2 f. [LC] [IMF] Estri de forma anàloga que serveix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt el qual es posa la persona que erera, la que renta, per preservar els peus de la humitat, etc.
1 3 [LC] [IMF] caure de la banca CAURE DE L’ESCAMBELL.
2 f. [LC] [IMF] Taula amb els dos petges de davant més alts que els dos de darrere, com la que serveix per a rentar.
3 1 f. [LC] [IMF] Seient rodó amb un sol petge al centre, com el que usen els picapedrers.
3 2 f. [LC] [IMF] Seient individual fet d’un tros de fusta quadrat o rodó sostingut per tres petges.
4 f. [LC] [ECT] Comerç que fan els bancs, que consisteix principalment en operacions de gir, de canvi, de descompte, a obrir crèdits, a portar comptes corrents, a comprar i vendre efectes públics. Operacions de banca.
5 1 f. [ECT] Conjunt de bancs que constitueix el sistema bancari.
5 2 f. [ECT] Entitat bancària.
6 1 f. [LC] [JE] En alguns jocs d’atzar, quantitat que posa en joc el banquer, que juga contra tots els altres jugadors o punts. Haver-hi deu euros de banca. Tenir la banca.
6 2 f. [LC] [JE] Persona que té la banca. La banca ha guanyat tres cops seguits.
bancada
1 1 f. [LC] [IMF] Barra lateral del llit, que sosté a banda i banda les posts.
1 2 f. [LC] [IT] Peça lateral que, formant parell amb una altra, constitueix la gàbia d’un teler ensems amb els travessers.
1 3 f. [LC] [IMI] [IMF] Suport de certes màquines pesants sobre el qual van muntades les peces de la màquina.
1 4 f. [LC] Conjunt de dents de la boca.
1 5 f. [LC] [IT] Taulell sobre el qual es posa el drap per a abaixar-lo.
2 1 f. [IMF] Banc de treball dels torners de la fusta.
2 2 f. [IMF] Conjunt de bancs fets de fustes travesseres que van de babord a estribord en els bots i que serveixen de seient als remers, o bancs que van per dins l’orla a les embarcacions menors.
3 f. [LC] [AGA] Espai de terra que hi ha en els horts i les terres conreades, entre renglera i renglera de plantes o d’arbres.
4 f. [LC] BANCALADA.
5 f. [MI] En una mina subterrània, esglaó que correspon a un nivell o a un subnivell i serveix per a treballar en l’extracció del mineral.
bancal
1 m. [LC] CAIXABANC.
2 m. [LC] Drap o tapís per a cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula, etc.
3 m. [AR] Cos inferior dels retaules, dividit en cases o compartiments que contenen, en pintura o en relleu, figures o escenes de la passió de Crist o relacionades amb els sants titulars.
4 m. [LC] [AGA] [AGF] Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Un bancal molt ben llaurat, punta de rella no hi ha tocat: la teulada.
bancalada
f. [LC] Conjunt de persones que un moment donat seuen en un banc.
bancalejar
v. intr. [LC] [AGR] Pasturar pels bancals.
bancaler
1 m. [HIH] Teixidor de bancals i altres draps cobertors o de roba de taula.
2 m. [HIH] Venedor de bancals.
bancar
v. tr. [LC] Fer paret a l’interior (d’un pou).
bancari -ària
adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la banca.
bancarrota
1 f. [LC] [ECT] [DR] FALLIDA. Bancarrota simple, fraudulenta. Fer bancarrota.
2 f. [LC] PER EXT. La bancarrota de la ciència.
bancarroter bancarrotera
m. i f. [LC] [ECT] [DR] Persona que fa bancarrota.
bancassa
1 f. [TRA] Peça horitzontal de l’interior del buc d’una nau destinada a aguantar el pla.
2 f. [TRA] Conjunt de banquetes de popa d’un bot.
banda1
1 1 f. [LC] Tros llarg de certa amplària de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.
1 2 [JE] [CO] banda sonora a) Franja d’una cinta cinematogràfica o de vídeo que té el so enregistrat.
1 2 [JE] [CO] banda sonora b) Música d’una pel·lícula.
1 3 f. [MD] Formació anatòmica estreta i allargada.
1 4 f. [AGP] Tira de xarxa que, formant parell amb una altra, prolonga lateralment l’embut d’un art de bou.
2 1 f. [LC] Cosa que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret. Les bandes lluminoses de l’arc iris.
2 2 f. [LC] [HIG] Faixa que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre a l’inferior sinistre. Un escut de camp verd amb una banda blanca. Un estendard amb bandes grogues i vermelles.
2 3 [TRG] [FIF] banda de rodolament Superfície de contacte de la roda d’un vehicle amb la superfície sobre la qual es mou.
2 4 [AR] banda llombarda LESENA.
2 5 f. [FIA] Regió fosca de baixa pressió situada generalment al llarg d’un paral·lel, a l’atmosfera d’un planeta jovià.
3 1 f. [FIF] Interval de freqüències.
3 2 [FIF] banda passant Banda de freqüències que deixa passar un dispositiu o aparell, sense produir cap atenuació apreciable.
3 3 f. [FIF] Interval d’energies en un cos sòlid.
3 4 [ME] [FIF] [QU] banda d’absorció Regió de l’espectre electromagnètic en què la radiació és absorbida.
3 5 [QU] [FIF] banda de conducció Interval d’energies electròniques en l’estructura atòmica d’un metall, d’un aliatge o d’un semiconductor no totalment ocupat per electrons, dins el qual aquests, en conseqüència, es poden desplaçar més o menys lliurement sota la influència d’un camp elèctric aplicat.
4 1 f. [LC] Costat d’un carrer, d’un riu, d’una nau, etc. La banda de babord. El carrer anava ple de banda a banda.
4 2 [LC] a banda i banda loc. adv. A tots dos costats.
4 3 [LC] anar a la banda una nau Inclinar-se a un costat.
5 1 f. [LC] [SP] Costat que delimita un terreny de joc.
5 2 f. [LC] [SP] Costat que limita una taula de billar. Jugar a tres bandes.
6 1 f. [LC] Costat, part, indret. De quina banda ve el vent? En trobaràs a totes bandes. Cerca per alguna altra banda.
6 2 [LC] d’altra banda loc. adv. Altrament.
6 3 [LC] d’una banda…, de l’altra… loc. conj. Introdueix expressions distributives amb les quals es dona compte de dos aspectes a considerar en una qüestió. Aquest llibre m’ha fascinat: d’una banda, l’estructura és perfecta, i de l’altra, els personatges estan molt ben caracteritzats. Si volem aconseguir subvencions, podem recórrer d’una banda a les administracions locals, i de l’altra, a empreses privades.
6 4 [LC] deixar a banda [o deixar de banda] Abandonar, excloure, ignorar. En saber que en Quim era un delator, els companys el van deixar a banda. Deixar de banda els escrúpols, els miraments, les excuses.
6 5 [TRA] estar en banda En una nau, un cap, estar amollat del tot.
banda2
1 1 f. [LC] Grup de persones, especialment armades, reunides a un fi. Una banda de facinerosos, d’atracadors.
1 2 f. [LC] Colla 1 1. Les bandes juvenils del barri.
1 3 f. [LC] Partit, facció.
1 4 f. [AN] Grup d’un nombre reduït d’individus que té una estructura simple i flexible, sense un líder formal, propi de les societats basades en la caça i la recol·lecció.
2 f. [LC] [MU] Conjunt de músics d’instruments de vent i percussió, que poden tocar caminant. Una banda militar. La banda municipal. Una banda de cornetes, de tambors.
bandada1
1 f. [LC] Banda1 6 1.
2 f. [LC] Les coses que hi ha a un costat o banda d’alguna cosa. L’altra bandada de cases.
bandarrada
f. [LC] BRETOLADA.
bandat -ada
1 adj. [LC] LLISTAT2.
2 adj. [HIG] En heràld., que té el camper cobert d’un nombre parell de bandes, en què alternen un metall i un color.
bandeig
m. [LC] BANDEJAMENT.
bandejament
1 m. [LC] Acció de bandejar; l’efecte.
2 m. [LC] [DR] Pena infamant que consisteix a prohibir a algú l’entrada en un territori.
bandejar
1 v. tr. [LC] [DR] Condemnar (algú) a sortir d’un territori o d’un lloc, proscriure.
2 tr. [LC] Apartar, allunyar (alguna cosa). Certes formes van ser bandejades de la llengua escrita.
bandejat bandejada
1 m. i f. [LC] [DR] Persona que ha estat bandejada d’un territori.
2 m. i f. [LC] PER EXT. A Vós clamam los bandejats, fills d’Eva…
3 m. [HIH] A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.
bander bandera
1 m. i f. [AD] [PR] Guàrdia jurat encarregat d’evitar i castigar amb bans els abusos que es cometin al camp i a la muntanya.
2 m. i f. [PR] BANER, BANERA.
bandera
1 1 f. [LC] Tros de tela ordinàriament de forma rectangular fixada per un dels costats a un pal, que serveix per a identificar algú o alguna cosa, especialment la que porta els colors o els emblemes d’una nació, d’una ciutat, d’un partit, d’una associació, etc. La bandera de Catalunya. La bandera de la ciutat. La bandera del regiment. Bandera olímpica. Hissar, arriar, una bandera.
1 2 [LC] a banderes desplegades loc. adv. En senyal de guerra, obertament.
1 3 [LC] portar la bandera en una cosa Ésser-ne el guia, el cap.
2 1 f. [DE] Unitat militar que segueix una bandera.
2 2 f. [DE] Unitat militar de la legió i paracaigudistes equivalent a un batalló.
3 1 f. [LC] [IT] Conjunt de mostres de diferents dibuixos i colors que es teixeixen en un mateix ample de roba en confeccionar un mostrari.
3 2 f. [AF] Full de més grandària que els del llibre entre els quals va intercalat, i a vegades també d’una altra qualitat, on es representen dibuixos, quadres, estadístiques, etc.
3 3 f. [TRG] Placa exterior visible dels antics taxímetres que quan és abaixada n’engega el mecanisme i quan és dreta el manté aturat i que serveix per a indicar si el taxi és lliure o ocupat.
4 m. i f. [LC] Persona que va i ve d’una banda a l’altra sense subjectar-se al treball ni a l’autoritat.
banderejar
v. intr. [LC] Vagar, passejar sense fer res.
banderer banderera
m. i f. [LC] [PR] Persona que porta la bandera.
bandereta
f. [LC] Bandera petita de les que es posen als edificis, als vaixells, etc., en dies de gran solemnitat.
banderí
m. [LC] [DE] [PR] Soldat que servia de guia en les evolucions de la infanteria i per això portava una banderola al capdamunt del fusell.
banderilla
f. [JE] [LC] Bastó de 70 a 80 centímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un extrem, que els toreros claven al brau.
banderiller banderillera
m. i f. [JE] [PR] Membre de la quadrilla encarregat de clavar les banderilles al brau.
banderó
m. [LC] [SP] Bandera petita usada especialment per a fer senyals.
banderola
1 f. [LC] [DE] [HIG] Bandera petita com la que se sol posar al cim de l’asta de les llances, o a les mans d’una imatge del Crist ressuscitat o de sant Joan Baptista.
2 f. [LC] [AQ] Senyal giratori de fusta o de ferro, mena de penell, que es posa al cim dels campanars, de les xemeneies, etc., per a assenyalar la direcció del vent.
3 f. [AQ] Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny a l’hora d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit.
bàndicut
m. [ZOM] Mamífer marsupial de musell allargat i punxegut i de peus posteriors estrets i llargs, que habita Austràlia.
bandidatge
1 m. [LC] Activitat pròpia dels bandits i dels facciosos.
2 m. [LC] Robatori, exacció, etc.
bandiment
m. [LC] Acció de bandir; l’efecte.
bandinella
1 f. [LC] Tros de tela que va penjada a una trompeta.
2 f. [LC] Tros de tela que es posa com a franja o cortina en els prestatges.
bandit bandida
1 m. i f. [LC] Persona fugitiva de la justícia.
2 m. i f. [LC] Persona que està fora de la llei i es dedica a assaltar a mà armada els vianants.
bandó
[pl. -ós]
m. [LC] Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos.
bàndol
m. [LC] Grup de persones que s’enfronta o s’oposa a un altre. Els dos bàndols de la guerra civil. Pertanyia al bàndol més radical dels diputats.
bandola1
f. [LC] Bolquer 1 1. Anar en bandola. Una criatura de bandoles.
bandola2
f. [LC] Colla 1 1. Una bandola de noies.
bandola3
f. [LC] [MU] Instrument músic antic de quatre cordes, de la família del llaüt.
bandolejar
v. intr. [LC] Pertànyer a bàndols.
bandolera
1 1 f. [LC] [DE] Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc.
1 2 [LC] en bandolera loc. adv. Penjant d’una espatlla i creuant el cos fins al costat contrari. Portar una bossa en bandolera.
2 1 f. [ED] [LC] Bossa proveïda d’una malla que porten els caçadors.
2 2 f. [LC] Bossa proveïda d’una corretja llarga que es porta penjada a l’espatlla.
bandolerisme
m. [HIH] Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats.
bandolí
m. [LC] [MU] BANDOLA3.
bandolina
f. [LC] [ED] Solució mucilaginosa de llavors de codony per a allisar i tenir pla el cabell.
bandositat
f. [LC] BÀNDOL.
bandúrria
f. [LC] [MU] Instrument de cordes pinçades, de mida petita i fons pla, amb sis dobles cordes, que es toca amb un plectre.
bandurrista
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la bandúrria.
baner banera
m. i f. [LC] [DR] [PR] Encarregat de fer complir els bans.
bangials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles de la classe de les bangiofícies, filamentoses o laminars.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
bangiofícies
1 f. pl. [BOI] Classe tradicional d’algues vermelles, que inclou les que són aparentment més primitives i no presenten carposporòfit.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
banjo
m. [LC] [MU] Instrument músic de corda que té el mànec llarg, semblant al d’una guitarra, i la taula harmònica amb una membrana de pell, amb cinc cordes que es toquen amb els dits o amb un plectre.
banquer banquera
1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que té o dirigeix una entitat bancària.
2 m. i f. [LC] [JE] En alguns jocs d’atzar, jugador que té la banca.
banquet1
m. [LC] Pontet 3.
banquet2
m. [LC] [HO] Àpat al qual concorren molts convidats.
banqueta
1 1 f. [LC] [IMF] Banca 2.
1 2 f. [IMF] Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària.
1 3 f. [LC] [TRA] [IMF] En una embarcació, banc estret situat a popa, on s’asseu el patró.
1 4 f. [LC] [SP] Banc on seuen l’entrenador i els jugadors de reserva d’un equip durant un partit.
2 f. [LC] Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa.
3 1 f. [LC] [AQ] Base sobre la qual s’assenta un edifici.
3 2 f. [LC] [AQ] Graó al llarg del peu d’un mur.
3 3 f. [AQ] Replà format en una paret per un canvi de gruix d’aquesta en la seva alçària.
3 4 f. [AQ] [OP] Replà format en començar un mur sobre uns fonaments de més gruix que la paret.
banquetejar
1 v. intr. [LC] Donar banquets.
2 v. intr. [LC] Anar sovint a banquets.
banquisa
f. [GL] Banc de glaç marí que es forma en els oceans polars per congelació de l’aigua superficial i de l’aigua de les precipitacions atmosfèriques.
banteng
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil del grup dels bovins, molt gros, de color bru, amb les anques i les potes blanques, que habita el sud-est asiàtic (Bos javanicus).
bantú [pl. bantús] [o bantu]
1 1 m. i f. [AN] Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantú.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als bantús.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües nigerocongoleses parlades a la meitat meridional d’Àfrica.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al bantú.
banús
[pl. -ussos]
1 m. [BOS] [AGF] Arbre del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies, del qual s’obté fusta.
2 m. [LC] [IMF] [AGF] Fusta del banús, de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria.
3 [BOS] banús negre a) Banús originari de l’Àsia sud-oriental, un dels més apreciats com a productor de fusta de qualitat (Diospyros ebenum).
3 [AGF] [IMF] banús negre b) Fusta del banús negre, de color negre amb ratlles brunes.
bany
1 1 m. [LC] Acció de banyar. Bany de peus. Bany de mar. Temporada de banys.
1 2 m. [MD] Exposició total o parcial del cos a l’acció de radiacions d’índole diversa. Prendre banys de sol.
2 1 m. [LC] Líquid en què hom es banya. El bany encara no és prou calent.
2 2 m. [LC] PER EXT. Bany de vapor, d’electricitat.
3 1 m. [LC] Recipient en què hom es banya.
3 2 m. [AQ] CAMBRA DE BANY.
3 3 [AQ] bany auxiliar Cambra sanitària d’equip reduït i que habitualment conté un vàter, un lavabo i una dutxa.
4 1 m. [LC] [HO] [QU] Operació de submergir alguna cosa en un líquid, un gas o un sòlid finament dividit, per a tenyir-la, escalfar-la o refredar-la, cobrir-la d’una capa d’una matèria estranya, etc. Bany d’aire. Bany de sorra.
4 2 [EE] [EI] bany electrolític Procés electroquímic basat en l’aplicació de corrent a una solució conductora mitjançant un ànode i un càtode.
4 3 [HO] [QU] bany maria Procediment de cocció o escalfament que consisteix a posar el que es vol coure o escalfar dins un recipient i aquest recipient dins un altre ple d’aigua, que és el que rep directament l’acció del foc.
5 1 m. [LC] Líquid on és introduïda alguna cosa per a escalfar-la o refredar-la, tenyir-la, cobrir-la d’una capa d’una matèria estranya, etc.
5 2 m. [AR] Pasta pictòrica líquida i transparent que s’aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d’obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d’aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís.
6 m. [LC] Capa d’una matèria estranya de què resta coberta la cosa banyada. Un anell amb un bany d’or.
7 m. [QU] Recipient on poden ésser efectuats banys.
banya
1 1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Excrescència òssia, coberta o no d’una beina de substància epidèrmica, que alguns animals tenen al front. Les banyes del bou, del be, de l’isard, del cérvol. Banyes dretes, caragolades. Mudar les banyes. Apuntar-li a un animal les banyes. Les banyes del dimoni. Un dimoni amb banyes.
1 2 f. [LC] Banya generalment de bou o de be que serveix de got, per a posar-hi oli, sal, etc., o de botzina.
2 1 f. [LC] portar banyes Haver estat enganyat pel cònjuge, per la parella, en la vida amorosa.
2 2 [LC] posar banyes a algú El seu cònjuge, la seva parella, enganyar-lo mantenint relacions amoroses amb una altra persona.
2 3 [LC] veure’s les banyes Adonar-se d’un error i fer-ne esmena.
3 1 f. [LC] [ZOA] [BO] Apèndix, excrescència o òrgan que té semblança amb una banya. Les banyes del rinoceront. Les banyes del duc. Les banyes del caragol. Les banyes d’una papallona.
3 2 f. [LC] [MD] Bony al front. Ha caigut i s’ha fet una banya.
4 1 f. [LC] Punta d’una cosa en forma de mitja lluna o de forca.
4 2 f. [IMI] Extremitat de les dues que té l’àncora d’un rellotge per a evitar que pugui escapar-se de l’eix del volant.
4 3 [LC] banya d’una enclusa Extremitat d’una enclusa que té forma cònica.
4 4 f. [LC] Barra que funciona ficant un dels caps en un forat, com les usades en algunes embarcacions de pesca per a fer rodar el torn de cobrar els ormejos.
5 f. [DE] Prominència de les mines submarines que té per finalitat fer-les explotar en ésser tocades per un vaixell o un altre objecte.
6 1 f. [BOS] banya de bou a) AGULLETES.
6 1 [BOS] banya de bou b) CERVINA.
6 2 [LC] [BOS] banya de cabra a) Herba de la família de les papilionàcies, flairosa, de fulles trifoliolades, flors blanquinoses, de peduncle curt i en general solitàries, i fruits en llegums llargs i bequeruts, pròpia de la regió mediterrània (Trigonella gladiata).
6 2 [BOS] banya de cabra b) Planta de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i fruits en llegums corbats, llargs i estrets, reunits en grups de dos a cinc, freqüent a la regió mediterrània (Lotus ornithopodiodes).
6 3 [BOS] banya de cérvol a) MORRITORT BORD.
6 3 [BOS] banya de cérvol b) CERVINA.
7 f. [BOB] [AGA] banya de sègol Bolet de la classe dels ascomicets, que viu paràsit en espigues de cereals, principalment en les de sègol, on origina, en el lloc del gra, esclerocis negrosos, en forma de banya, rics en substàncies tòxiques (Claviceps purpurea).
banyabaix -a
1 adj. [LC] [AGR] Que té les banyes girades cap avall.
2 m. i f. [LC] Persona que va amb mala intenció. No us fieu d’un banyabaix.
banyada1
f. [LC] Bany 1 1.
banyada2
1 1 f. [LC] Cop de banya.
1 2 f. [LC] Ferida o contusió produïda per la banya d’un animal.
2 f. [LC] Contingut d’una banya emprada com a vas.
banyadaurat -ada
adj. [LC] Que porta les banyes daurades. Moltons enflocats i banyadaurats.
banyador1
1 m. [LC] Indret a propòsit per a prendre-hi banys.
2 m. [LC] Indret on solen anar animals a banyar-se.
banyador2 banyadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que presta servei en un establiment de banys.
2 m. [SP] VESTIT DE BANY.
banyadura
1 f. [LC] AIGUALERA.
2 f. [LC] Acció de mullar o de mullar-se molt; l’efecte. Arreplegar una banyadura.
banyam
m. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt de les banyes d’un animal.
banyar
1 v. tr. [LC] Ficar i tenir algun temps dins l’aigua o altre líquid (el cos o una part del cos d’algú o d’algun animal, alguna cosa). Els nens, els banyem cada matí. Avui hem banyat el gos al safareig. Ahir em vaig banyar al riu.
2 1 tr. [LC] Mullar 1. La pluja no ha arribat a banyar els carrers. La roba s’ha banyat. Si no t’emportes el paraigua, et banyaràs. Banya’t les mans.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Banyar el sol un camp. Una sala banyada de llum.
3 tr. [LC] L’aigua del mar, d’un llac, etc., tocar (algun indret). La mar Mediterrània banya les costes de Catalunya.
banyarriquer
m. [LC] [AGA] [ZOI] [AGF] Insecte coleòpter les larves del qual roseguen els arbres i la fusta i hi obren llargues galeries. Banyarriquer del pi. Banyarriquer del pollancre.
banyarriquerar
v. tr. [LC] Omplir de forats a la manera del banyarriquer amb la fusta. Tot està banyarriquerat de canonades.
banyat -ada
adj. [LC] [AGR] Proveït de banyes. Un bou ben banyat.
banyegaire
adj. [LC] Que banyega. Un bou banyegaire.
banyegar
v. tr. [LC] Donar cops de banya (a algú o a alguna cosa). El cérvol, sentint-se amenaçat, banyegava a tort i a dret.
banyer1
m. [LC] MULLENA. Arreplegar un banyer.
banyer2 banyera
m. i f. [LC] [PR] Treballador d’objectes de banya.
banyera
1 f. [LC] Recipient gran per a prendre banys.
2 f. [TRA] Cavitat descoberta de certes embarcacions menors on sol anar el patró.
banyeta
1 f. [BOS] Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles palmatisectes, flors blaves amb un llarg esperó i fruit format per tres fol·licles, típica dels camps de cereals d’hivern (Delphinium peregrinum).
2 f. [BOB] BANYA DE SÈGOL.
banyista
m. i f. [LC] Persona que es banya al mar, en un riu, en un establiment de banys, etc.
banyó
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] [HIG] Banya petita, especialment que comença a sortir.
2 1 m. [LC] Sortint cònic a la superfície d’una cosa que, ficat en el forat d’una altra, serveix per a tenir-la subjecta, per a agafar-la.
2 2 m. [LC] Tros de branca trencada que resta en el tronc.
2 3 m. [LC] Protuberància petita.
banyolí2 -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Banyoles.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Banyoles o als seus habitants.
2 m. [NU] Diner de billó batut a Banyoles entre el 1600 i el 1605.
banyot
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Banya tot just eixida.
2 1 m. [AQ] [IMF] Sortint de 2 a 4 centímetres que es deixa en els travessers superiors i en els caps inferiors dels muntants d’un bastiment de fusta, per tal que quedi ben fermat a l’obra.
2 2 m. [IMF] Sortint que es deixa als extrems dels muntants de portes, finestres, bastigis, etc., per evitar que la fusta s’esberli.
3 m. [TRA] Extrem de la creueta d’una embarcació.
banyut1
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels blènnids, que presenta una única aleta dorsal molt llarga i baixa, aletes ventrals anteriors a les pectorals, força filiformes, sobre les quals reposa, i amb dos tentacles molt llargs damunt dels ulls (Parablennius tentacularis).
banyut2 -uda
1 1 adj. [LC] [AGR] Proveït de banyes. Animal banyut.
1 2 m. [LC] El diable.
2 m. [LC] Cornut 2.
banzim-banzam
adv. [LC] Amb un moviment de fort balanceig, especialment en l’acte de caminar. Anava banzim-banzam carrer Major amunt.
baobab
m. [LC] [BOS] Arbre de la família de les bombacàcies, de grans dimensions, de tronc molt gruixut i capçada relativament petita, propi de les sabanes africanes (Adansonia digitata).
baptismal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al baptisme. Les fonts baptismals.