excel·lència
1 1 f. [LC] Qualitat d’excel·lent.
1 2 [LC] per excel·lència loc. adv. En grau eminent. El tigre és el felí per excel·lència.
2 f. [LC] Tractament d’honor donat als ambaixadors, ministres, prelats, eclesiàstics, etc. Sa Excel·lència. Vostra Excel·lència.
excel·lent
1 1 adj. [LC] Que és eminent en bones qualitats, molt bo en el seu gènere. És un obrer excel·lent. Un llibre excel·lent. Té una salut excel·lent.
1 2 m. [LC] [PE] Qualificació màxima en un examen, en una prova, etc.
2 adj. [HIH] A la Corona catalanoaragonesa, tractament donat als reis.
3 1 m. [NU] Moneda d’or castellana que valia inicialment dos castellans i després un ducat.
3 2 m. [NU] Moneda valenciana d’or del temps de Ferran II que valia un ducat.
excel·lentíssim -a
adj. [LC] Tractament honorífic donat a determinades personalitats o càrrecs com ara caps d’estat, ministres, etc. Excel·lentíssim Senyor.
excel·lentment
adv. [LC] D’una manera excel·lent.
excel·lir
1 v. intr. [LC] Sobrepassar tots els altres en bones qualitats, en accions laudables. Un alumne que sempre ha excel·lit per la bona conducta.
2 v. intr. [LC] Distingir-se dels altres per la seva superioritat. Un pintor que excel·leix sobre tots els seus contemporanis. Ell excel·leix en les matemàtiques.
excels -a
adj. [LC] Que és sublim, excel·lent, situat en el lloc més elevat. L’excelsa princesa. Les virtuts excelses de la nostra benefactora.
excelsament
adv. [LC] D’una manera excelsa.
excelsitud
f. [LC] Qualitat d’excels.
excèntric -a
1 1 adj. [LC] Que es desvia o s’allunya del centre. Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit.
1 2 adj. [LC] No cèntric. Els barris excèntrics d’una ciutat.
2 1 adj. [MT] Que no té el mateix centre. Dos cercles excèntrics. Dues circumferències, dues el·lipses, excèntriques.
2 2 adj. [EI] Que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre. Disc excèntric.
2 3 m. [IT] Peça excèntrica. Els excèntrics són òrgans de transmissió d’una màquina.
2 4 m. [FIA] Cercle excèntric imaginari, en nombre divers, sobre el qual es mouen els astres al voltant de la Terra, segons el sistema ptolemaic.
3 1 adj. [LC] Estrany en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. Un home excèntric.
3 2 adj. [LC] Propi d’una persona excèntrica. Maneres excèntriques.
4 m. i f. [JE] [LC] [PR] Artista de varietats que actua generalment en solitari i amb intenció humorística.
excèntrica
f. [EI] Excèntric 2 3. Les excèntriques d’un teler.
excèntricament
adv. [LC] D’una manera excèntrica.
excentricitat
1 f. [LC] Qualitat d’excèntric.
2 1 f. [FIF] [MT] Distància del centre d’una peça a l’eix al voltant del qual gira.
2 2 f. [LC] [FIF] [MT] Quocient de la distància entre els dos focus i el diàmetre principal en una el·lipse o hipèrbola.
3 f. [LC] Fet propi d’una persona excèntrica. Ja em cansen les seves excentricitats.
excepció
1 1 f. [LC] Acció d’exceptuar o d’excloure; l’efecte.
1 2 f. [LC] Allò que és exceptuat. Sense excepció d’edat ni de sexe. Una regla sense excepcions.
1 3 [LC] a excepció de loc. prep. LLEVAT2.
1 4 [LC] per excepció loc. adv. Excepcionalment.
2 f. [DR] Títol o motiu jurídic que al·lega el demandat en oposició a l’acció plantejada pel demandant. Excepció dilatòria. Excepció peremptòria.
excepcional
1 adj. [LC] Que fa excepció, que no és comú. És un cas excepcional.
2 adj. [LC] Que és superior al terme mitjà. Un home excepcional. Un artista excepcional.
excepcionalitat
f. [LC] Qualitat d’excepcional.
excepcionalment
adv. [LC] D’una manera excepcional.
excepte
prep. [LC] LLEVAT2. Va venir tothom excepte el seu germà. Això es compleix sempre excepte en el cas citat.
exceptuable
adj. [LC] Que pot ésser exceptuat.
exceptuar
v. tr. [LC] Algú, no comprendre, no incloure (algú o alguna cosa) en un nombre o en un tot, excloure’l com si no en formés part. Són tots ells lladres: no cal exceptuar-ne cap. Si exceptuem els dits noms, tots els noms masculins terminats en -s formen el plural afegint -os al singular.
excés
[pl. essos]
1 1 m. [LC] Allò en què una cosa n’excedeix una altra. L’excés d’un nombre sobre un altre.
1 2 m. [LC] Allò en què una cosa ultrapassa el límit establert, previst, els deguts termes. Pagar l’excés. Un excés d’humitat perjudica les plantes.
2 m. [LC] Estat d’allò que ultrapassa la mesura, els deguts termes. L’excés del càstig. L’excés de la seva felicitat. Beure a l’excés.
3 m. [LC] Acte d’excedir-se. Cometre excessos en la beguda. Cometre excessos.
excessiu -iva
adj. [LC] Que excedeix o ultrapassa els deguts termes. Un treball excessiu. Un rigor excessiu. Una indulgència excessiva.
excessivament
adv. [LC] D’una manera excessiva, amb excés. Beu excessivament. Excessivament rigorós, indulgent.
excipient
m. [MD] [LC] Substància que s’incorpora a un medicament i en fa l’administració més fàcil, més agradable, més eficaç.
exciple
m. [BO] Coberta exterior de l’apoteci de líquens i fongs.
excitabilitat
1 f. [LC] Qualitat d’excitable.
2 f. [LC] [MD] Propietat d’un organisme, d’un òrgan, etc., de respondre a l’acció dels estimulants.
excitable
1 adj. [LC] Que pot ésser excitat.
2 adj. [LC] Que s’excita fàcilment.
excitació
1 f. [LC] Acció d’excitar o d’excitar-se; l’efecte. Excitació a combatre, a la revolta. Excitació de l’organisme.
2 f. [ZOA] [QU] Estat d’activitat estimulada d’un individu unicel·lular o pluricel·lular o de qualsevol dels seus òrgans o sistemes.
3 1 f. [FIF] Augment de l’energia en un sistema microfísic.
3 2 [FIF] excitació magnètica a) Creació d’un camp magnètic per un corrent elèctric.
3 2 [FIF] excitació magnètica b) Magnitud electromagnètica que equival al producte del nombre d’espires per la intensitat del corrent.
excitador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que excita.
2 m. [EI] Aparell que serveix per a descarregar un cos electritzat sense perill de l’operador.
excitament
m. [LC] Acció d’excitar o d’excitar-se; l’efecte.
excitant
1 adj. [LC] Que excita. Un agent excitant.
2 m. [MD] Allò que excita.
excitar
1 1 v. tr. [LC] Provocar, fer més viu (un sentiment, una resolució, una activitat vital). Excitar en algú la pietat, la compassió, l’admiració. Això encara excita el seu coratge. Excitar la set, la gana. Excitar el riure, les rialles, els plors.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Excitar la tempesta. Excitar la revolta.
1 3 [LC] excitar algú l’enveja (o la compassió, o l’admiració, etc.) Ésser objecte d’enveja, de compassió, d’admiració, etc.
2 1 tr. [LC] Provocar (algú) a un sentiment, a una resolució. Excitar algú a fer alguna cosa. Excitar a l’odi. Excitar algú a la revolta.
2 2 tr. [LC] Fer (algú) més viu, més ardent, a sentir, a voler, etc. La visió de la sang l’excitava.
2 3 tr. [LC] PER EXT. Això excita els nervis.
2 4 intr. pron. [LC] Discutint s’exciten i acabaran barallant-se.
3 1 tr. [EE] Provocar l’activació (d’un aparell) o el funcionament (d’un dispositiu).
3 2 tr. [EE] Produir un flux magnètic (en l’inductor d’un motor elèctric o d’un generador).
excitatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut d’excitar.
excitatriu
f. [EE] Màquina elèctrica auxiliar destinada a excitar-ne una altra de més potència.
excitró
m. [EL] Vàlvula monoanòdica rectificadora de gas, proveïda d’un càtode líquid, un elèctrode de manteniment i un dispositiu mecànic d’encebament.
exclamació
f. [LC] Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d’una forta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc. Una exclamació de dolor, d’alegria, de sorpresa.
exclamar
1 v. tr. [LC] Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!»
2 intr. pron. [LC] Parlar d’una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s’exclamaven; però ningú no en feia gens de cas.
exclamatiu -iva
adj. [LC] [FL] Que denota exclamació. Una oració exclamativa.
exclamatori -òria
adj. [LC] Propi de l’exclamació. To exclamatori.
exclaustració
f. [LC] [RE] Acció d’exclaustrar o d’exclaustrar-se; l’efecte.
exclaustrar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Permetre o ordenar (a un religiós) d’abandonar el claustre.
1 2 intr. pron. [LC] Un religiós, abandonar el claustre. Cada vegada s’exclaustren més monges.
2 tr. [PO] Suprimir (un o més ordes religiosos) en un país.
excloent
adj. [LC] Que exclou.
excloure
[quant a la flexió, com cloure; p. p. exclòs]
1 1 v. tr. [LC] Treure (algú o alguna cosa) d’una banda, d’una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones.
1 2 v. tr. [LC] No admetre l’entrada (d’algú), privar-ne l’admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d’una assemblea, d’una societat.
2 tr. [LC] Una cosa, ésser incompatible (amb una altra o amb altres). Això exclou allò. Això i allò s’exclouen.
exclusió
f. [LC] Acció d’excloure; l’efecte. L’assemblea votà l’exclusió del Jordi.
exclusiu -iva
1 1 adj. [LC] Que té la virtut d’excloure.
1 2 adj. [LC] Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu.
2 1 f. [DR] Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l’exclusiva de la retransmissió del partit.
2 2 [LC] en exclusiva loc. adv. En situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia. Tenir una notícia en exclusiva.
exclusivament
1 adv. [LC] Excloent tota altra cosa. Dedicar-se algú exclusivament a la química.
2 adv. [LC] No inclòs. Fins al 13 de febrer exclusivament.
exclusivisme
m. [LC] Fet d’ésser exclusiu o exclusivista.
exclusivista
adj. i m. i f. [LC] Que no admet res que contradigui poc ni molt les seves idees, els seus gustos, el seu sistema, etc.
exclusivitat
f. [LC] Qualitat d’exclusiu.
excogitable
adj. [LC] [FS] Susceptible d’excogitació.
excogitació
f. [LC] [FS] Acció d’excogitar; l’efecte.
excogitar
v. tr. [LC] [FS] Descobrir amb la pensa, amb la meditació.
excomunicable
adj. [LC] [DR] [RE] Digne d’ésser excomunicat.
excomunicació
f. [LC] [DR] [RE] EXCOMUNIÓ.
excomunicar
v. tr. [LC] [DR] [RE] Separar de la comunió de l’Església.
excomunió
f. [LC] [DR] [RE] Acció d’excomunicar; l’efecte.
excoriable
adj. [MD] Que es pot excoriar.
excoriació
f. [MD] Pèrdua superficial de substància que només afecta l’epidermis.
excoriar
v. tr. [MD] Produir una excoriació (en una part del cos).
excoriatiu -iva
adj. [MD] Que té la virtut d’excoriar.
excorticació
f. [LC] [MD] Acció d’excorticar; l’efecte.
excorticar
v. tr. [LC] [MD] Llevar l’escorça, la pell, la closca (d’un arbre, d’una persona, d’un animal).
excreció
1 f. [LC] [MD] Acció d’excretar. L’excreció de l’orina.
2 f. [LC] [MD] Allò que és excretat.
excrement
1 m. [LC] [MD] Matèria que certs òrgans llancen fora del cos.
2 m. pl. [LC] [MD] [ZOA] Residu dels aliments que han estat digerits i que és eliminat a través de l’orifici anal.
excremental
adj. [LC] [MD] EXCREMENTICI.
excrementar
v. intr. [LC] [MD] Deposar els excrements.
excrementici -ícia
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’excrement, que consisteix en excrement. Matèries excrementícies.
excrementós -osa
adj. [LC] [MD] Que és de la naturalesa dels excrements.
excrescència
f. [MD] Formació de teixit que sobresurt d’una superfície orgànica.
excretar
v. tr. [MD] [ZOA] [LC] Expel·lir del cos (deixalles metabòliques o digestives) a través de les glàndules o del tub digestiu.
excretor -a
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’excreció.
2 adj. [ZOA] [LC] [MD] Que excreta.
excretori -òria
adj. [ZOA] [LC] Que serveix per a l’excreció.
exculpació
f. [LC] Acció d’exculpar; l’efecte.
exculpar
1 v. tr. [LC] Descarregar (algú) d’una culpa. Qui el podrà exculpar d’una falta tan greu?
2 v. tr. [LC] Provar que (algú) no és culpable. La declaració d’aquell testimoni l’exculpà davant del tribunal. Tot i que s’exculparà, el trobaran igualment culpable.
exculpatori -òria
adj. [LC] Que exculpa.
excurs
m. [FL] Digressió feta per a aclarir o ampliar un passatge d’un escrit.
excursió
1 f. [LC] Acció de recórrer una certa extensió de país. Fer una excursió per Andorra. Van dedicar tota una setmana a fer excursions per Escòcia.
2 f. [LC] Viatge breu de plaer, d’instrucció, d’exploració. Fer una excursió al Montseny. Una excursió científica.
excursionisme
1 m. [LC] [SP] Esport de fer excursions.
2 m. [SP] Conjunt de les diverses activitats esportives que tenen com a camp d’acció la muntanya.
excursionista
1 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a l’excursionisme.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que fa una excursió.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que practica l’excursionisme.
excusa
1 f. [LC] Acció d’excusar.
2 f. [LC] Motiu al·legat per excusar o excusar-se.
excusable
adj. [LC] Que mereix d’ésser excusat.
excusació
f. [LC] Excusa 1.
excusar
1 1 v. tr. [LC] Al·legar a favor (d’algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l’omissió d’una obligació, justificar-l’en. Excuseu-me prop d’ell de no haver-hi anat. Si me’n fan retret, ja sabré excusar-me. Els amics es van excusar per haver-hi anat tan a deshora.
1 2 tr. [LC] Al·legar motius que atenuen o justifiquen (una falta, l’omissió d’una obligació). La regidora va excusar la seva absència de l’acte de lliurament de premis.
2 1 tr. [LC] Al·legar motius que justifiquen dispensar (algú) d’una obligació. Es va excusar d’anar-lo a veure perquè estava malalt.
2 2 tr. [LC] Al·legar motius que justifiquen dispensar-se (d’una obligació). Dues persones han excusat l’assistència a la reunió.
3 1 tr. [LC] Acceptar en favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret. Excuseu-me: no he pogut venir.
3 2 tr. [LC] No tenir en compte (una negligència, una errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit.
3 3 tr. [LC] EXIMIR. No podem excusar-nos de complir el nostre deure.
excusat2
m. [HIH] Impost concedit pel papa a la monarquia hispànica consistent en la percepció dels delmes i dels drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
excussió
f. [DR] Acció de dirigir-se contra els béns d’un deutor abans de procedir contra el fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer.
èxeat
m. [RE] [DR] Permís temporal que un superior dona a un inferior per a absentar-se de la seva jurisdicció.
execrabilitat
f. [LC] Qualitat d’execrable.
execrable
adj. [LC] Digne d’execració.
execrablement
adv. [LC] D’una manera execrable.
execració
1 f. [LC] Acció d’execrar; l’efecte.
2 f. [LC] Imprecació d’horror o d’abominació.
execrar
1 v. tr. [LC] Tenir en horror, com a digne d’abominació. Els membres d’una comunitat monogàmica solen execrar la poligàmia.
2 v. tr. [LC] Tenir una intensa aversió (a algú o alguna cosa). Els seus companys l’execraven per la seva crueltat.
execució
1 f. [LC] [AD] [DR] Acció d’executar; l’efecte. L’execució d’una ordre, d’un pla. L’execució d’una òpera. L’execució d’una simfonia. L’execució d’un criminal.
2 [HIH] execució en efígie Execució consistent a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori.
executable
adj. [LC] Que pot ésser executat.
executant
adj. i m. i f. [LC] [MU] Que executa, especialment una obra musical, que pren part en la seva execució.
executar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Donar efecte (a una cosa manada, resolta, projectada). Executar un contracte. Executar les ordres rebudes. Executar un pla. Executar una sentència.
1 2 v. tr. [LC] [AD] Fer (una obra) segons un pla.
1 3 v. tr. [LC] Cantar o tocar (una composició musical). Executar una sonata de Beethoven.
2 1 tr. [LC] Donar efecte a allò que ha estat decidit (sobre algú). Executar un deutor.
2 2 tr. [DR] [DE] Aplicar la pena de mort (a un condemnat). Executar un criminal.
3 tr. [IN] Dur a terme (una instrucció o les instruccions d’un programa) en un ordinador.
executiu -iva
1 1 adj. [LC] [DR] Que procedeix a l’execució. Via executiva.
1 2 adj. [LC] [DR] Que té al seu càrrec l’execució, especialment de les lleis. Poder executiu.
2 m. i f. [LC] [PR] [DR] Persona o òrgan que té al seu càrrec l’execució de les lleis, de les ordres, dels acords.
3 m. [LC] [PO] Govern 2. L’executiu conservador, socialista.
4 m. i f. [LC] [PR] Membre de la direcció d’una empresa comercial.
5 f. [LC] Junta directiva d’una associació.
executivament
adv. [LC] D’una manera executiva, sense dilacions.
executor -a
adj. i m. i f. [LC] Que executa. L’executor d’un projecte. L’executor testamentari.
executori -òria
1 1 adj. [DR] [LC] Que deu legalment ésser executat. Sentència executòria.
1 2 adj. [DR] [LC] Que dona el dret d’executar o de fer executar.
2 f. [DR] [LC] Títol en què consta la noblesa d’una persona o d’una família.
3 1 f. [DR] Document públic i solemne en què és consignada una sentència ferma.
3 2 f. [DR] Ordre tramesa per un tribunal o un jutge que ha dictat una sentència a un inferior, comissionant-lo perquè en practiqui les diligències d’execució.
executorial
adj. [DR] [LC] Que conté una executòria, s’aplica al despatx tramès per una instància judicial.
exedra
f. [AQ] [AR] Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d’una gran sala o d’un jardí.
exegesi
1 f. [FLL] [RE] [FL] Exposició, explanació crítica d’un text, especialment sacre o jurídic. L’exegesi bíblica.
2 f. [RE] Disciplina teològica que estudia científicament el sentit de la Bíblia.
exegeta
m. i f. [PR] [FL] [FLL] Persona que es dedica a l’exegesi.
exegètic -a
adj. [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent a l’exegesi. Mètode exegètic.
exempció
f. [LC] [AD] Acció d’eximir; l’efecte. Exempció del servei militar.
exemplar1
1 m. [LC] [AF] Escrit, imprès, dibuix, tret en nombre divers d’un mateix original, fet amb un mateix patró, motlle, etc. D’aquest llibre, n’han fet dos mil exemplars.
2 m. [LC] Individu d’una espècie o classe d’animals, de plantes o d’objectes, que figura en una col·lecció. El zoològic posseeix tres exemplars d’aquesta espècie de caiman.
exemplar2
adj. [LC] Que pot servir d’exemple, de lliçó. Una vida exemplar. És un home exemplar. Un càstig exemplar.
exemplari
m. [FLL] Llibre d’exemples doctrinals, de casos pràctics.
exemplarisme
m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual les realitats sensibles són imitacions de realitats intel·ligibles exemplars o arquetípiques.
exemplaritat
f. [LC] Qualitat d’exemplar. L’exemplaritat de la seva acció.
exemplarment
adv. [LC] D’una manera exemplar.
exemple
1 1 m. [LC] Manera d’obrar, d’ésser, d’algú, que es considera com a podent ésser imitat. Segueix els bons exemples, els mals exemples. Els dona molts bons consells, però mals exemples. Donar exemple de prudència, de probitat.
1 2 [LC] prendre exemple Observar allò que algú altre fa per imitar-lo.
2 1 m. [LC] Allò que ocorre a algú, considerat com a podent servir de lliçó. El que li ha passat a ell, t’ha de servir d’exemple a tu.
2 2 m. [LC] Persona a qui ocorre allò. Aquesta dona és un exemple de paciència.
3 1 m. [LC] Cas que s’ha esdevingut en altre temps considerat com a terme de comparació del que pot esdevenir-se de semblant. Oblidar els exemples de la història.
3 2 m. [LC] Fet que se cita com a suport d’una asserció. Has fet moltes coses mal fetes: per exemple, no avisar-lo.
3 3 m. [LC] Passatge d’un autor o enunciat que se cita com a suport o il·lustració d’una regla gramatical, filològica. No et limitis a donar les regles: cal posar exemples.
3 4 m. [LC] Individu que se cita o es retreu considerat com a pertanyent a tal o tal categoria. La llagosta de mar és un exemple de crustaci.
4 m. [LC] Fet, imatge, sentència, que, en forma d’anècdota o d’història breu, s’adduïa en la temàtica didàctica medieval per convèncer d’una manera clara i més propera el destinatari.
exemplificació
f. [LC] Acció d’exemplificar; l’efecte.
exemplificar
1 v. tr. [LC] Posar un exemple o exemples (d’alguna cosa). Convé que exemplifiquis aquestes definicions.
2 v. tr. [LC] Servir com a exemple (d’alguna cosa). Aquests edificis exemplifiquen la tendència arquitectònica actual.
exemplificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix d’exemple.
exempt -a
1 1 adj. [LC] Lliure d’una obligació, d’una càrrega, d’una cura. Exempt del servei militar.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Exempt de malalties.
2 1 adj. [AR] [AQ] Que no està adossat a cap mur, descobert per totes bandes. Edifici exempt. Columna exempta.
2 2 adj. [AR] [AQ] De tres dimensions, s’aplica a una escultura.
exemptar
v. tr. [LC] EXIMIR.
exequàtur
1 m. [DR] Autorització de què un agent estranger té necessitat per a exercir en un país les funcions de què ha estat investit pel seu govern, les funcions pròpies del seu càrrec.
2 m. [DR] Autorització que dona un estat, normalment a través dels seus tribunals, perquè pugui ésser executada en el propi territori la sentència dictada per un tribunal estranger.
exèquies
f. pl. [AN] [RE] [LC] Cerimònies funerals que es fan a un difunt. Solemnes exèquies.
exercici
1 m. [LC] Acció d’exercir, pràctica d’una ocupació, ús d’un mitjà d’acció. L’exercici d’una carrera, d’una professió, d’una càtedra, d’un càrrec. L’exercici d’un privilegi. L’exercici del poder.
2 m. [DR] [ECT] Període en què es fracciona l’activitat econòmica d’una empresa. Durant l’exercici de l’any passat les despeses van augmentar considerablement.
3 1 m. [LC] [PE] Treball que té per objecte l’adquisició, el desenvolupament, la conservació, d’una facultat activa, d’una aptesa, d’una habilitat. Fer exercicis gimnàstics. Caminar és un bon exercici. Fer exercici. Exercicis escolars. Exercicis espirituals.
3 2 [LC] [DE] fer l’exercici els soldats Aprendre el maneig de les armes, les evolucions, etc.
exerció
1 f. [LC] Acte d’exercir.
2 f. [LC] Exercici d’una facultat.
exercir
1 v. tr. [LC] [AD] Posar en acció (una força), posar en joc o en ús (un mitjà d’acció), complir els deures (d’una professió, d’un càrrec, etc.). L’aigua exerceix una pressió sobre el fons del vas. Exercir sobre algú un poder tirànic. L’acció que la llum exerceix sobre les plantes. Exercir una carrera.
2 v. tr. [LC] Fer ús (d’un dret, d’un privilegi, d’una autoritat). Exercir el dret de vot.
exèrcit
1 1 m. [LC] [DE] Conjunt de les forces militars d’un estat. L’exèrcit francès.
1 2 m. [LC] [DE] Part de les forces militars d’un estat que forma un cos a les ordres d’un general. Posà en peu de guerra tres exèrcits.
1 3 m. [DE] Conjunt de personal i de mitjans que constitueixen un dels components de les forces armades dels estats. L’Exèrcit de Terra. L’Exèrcit de l’Aire.
2 m. [ECT] exèrcit industrial de reserva En la teoria marxista, volum de mà d’obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència.
3 m. [LC] Multitud 1. Un exèrcit de creditors. Un exèrcit de mosques.
exercitació
f. [LC] Acció d’exercitar.
exercitant
1 adj. [LC] Que exercita.
2 m. i f. [RE] Persona que fa exercicis espirituals.
exercitar
1 v. tr. [LC] Fer treballar d’una manera adequada (alguna cosa, algú) per fer-li adquirir, desenvolupar, conservar, una aptesa, una habilitat, una facultat. Exercitar els dits a tocar un instrument. Exercitar l’esperit a raonar. Exercitar els músculs. Exercitar els soldats en el maneig del fusell. Ell s’exercita a saltar obstacles.
2 v. tr. [LC] Fer treballar d’una manera adequada (una facultat activa) per desenvolupar-la o conservar-la. Exercitar la memòria. Exercitar la voluntat.
3 v. tr. [LC] [DR] Exercir, posar en pràctica, (un dret, un càrrec, una funció, etc.).
exèresi
f. [MD] Operació d’extreure o de separar quelcom de l’organisme.
exerg
m. [HIH] [NU] Segment circular situat a la part inferior d’una de les cares d’una moneda o medalla, on es grava un tipus o una llegenda.
exergia
f. [FIF] Màxima quantitat de treball útil que es pot obtenir d’una transformació termodinàmica.
exestipulat -ada
adj. [BO] Sense estípules, s’aplica a les fulles.
exfoliable
1 adj. [LC] [GL] Que tendeix a separar-se en làmines.
2 adj. [GLG] Que té la propietat de l’exfoliació. Calcita exfoliable.
exfoliació
1 f. [LC] [MD] Acció d’exfoliar o d’exfoliar-se; l’efecte.
2 f. [GLG] [GL] Propietat d’alguns minerals i d’algunes roques de trencar-se en una o més famílies de plans paral·lels que es corresponen a superfícies de debilitat estructural.
3 1 f. [MD] Eliminació, en forma de petites làmines, de trossos de teixit necròtic.
3 2 f. [MD] Destrucció de les capes superficials de l’epidermis.
exfoliar
1 v. tr. [LC] [MD] Dividir (una cosa) en escames, en làmines.
2 v. tr. [GLG] [GL] Esberlar (un mineral, una roca) en fragments que tenen un o més sistemes de superfícies paral·leles.
3 intr. pron. [LC] [GL] [GLG] Certs minerals s’exfolien.
exfoliatiu -iva
adj. [MD] Que provoca exfoliació, caracteritzat per exfoliació.
exhalable
adj. [LC] Que pot ésser exhalat.
exhalació
1 1 f. [LC] Acció d’exhalar o d’exhalar-se.
1 2 f. [LC] Gas, vapor, olor, exhalats.
1 3 [LC] com una exhalació [o en una exhalació] Rapidíssimament.
2 f. [GLG] Emissió de vapors o fluids hidrotermals.
exhalant
adj. [LC] Que exhala, que opera l’exhalació. Vasos exhalants.
exhalar
1 v. tr. [LC] Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera.
3 intr. pron. [LC] Un gas, una olor, etc., desprendre’s. De les roses s’exhalava una flaire suau. Els miasmes que s’exhalen de la llacuna.
4 [LC] exhalar l’ànima [o exhalar l’esperit] Morir 1 1.
exhalatiu -iva
adj. [GLG] Format per exhalació, generalment en un fons submarí.
exhalatori -òria
adj. [LC] Que facilita l’exhalació, l’evaporació. Màquina exhalatòria.
exhalita
f. [GLG] Roca formada en un fons submarí a partir de processos exhalatius.
exhauribilitat
f. [LC] Qualitat d’exhaurible.
exhaurible
adj. [LC] Que pot ésser exhaurit.
exhauridor -a
adj. [LC] Que exhaureix. Disciplina intel·lectual exhauridora.
exhauriment
m. [LC] Acció d’exhaurir o d’exhaurir-se; l’efecte.
exhaurir
1 1 v. tr. [LC] Treure d’un recipient (tot el líquid que conté). Exhaurir l’aigua d’un pou.
1 2 intr. pron. [LC] Exhaurir-se l’aigua.
2 1 tr. [LC] Despendre del tot, consumir completament. Exhaurir un tema, una matèria d’estudi. Exhaurir l’edició d’un llibre. Exhaurir tots els mitjans possibles.
2 2 intr. pron. [LC] Exhaurir-se els queviures, un llibre, les alternatives. El seu cor s’exhauria.
3 tr. [AD] exhaurir la via administrativa Exhaurir la possibilitat de presentar un recurs administratiu contra una resolució administrativa.
exhaust -a
adj. [LC] [MD] Esgotat, exhaurit. L’erari està exhaust de diner. Exhaust de forces.
exhaustió
1 f. [LC] Acció d’exhaurir o d’exhaurir-se; l’efecte.
2 f. [LC] En una qüestió, enumeració de tots els casos, de totes les hipòtesis possibles.
exhaustiu -iva
1 1 adj. [LC] Que tendeix a exhaurir.
1 2 adj. [LC] Que enumera tots els casos, totes les hipòtesis possibles, d’una qüestió. La investigació policíaca fou exhaustiva.
2 adj. [MT] En mat., que, entre dos conjunts, presenta tot element del segon conjunt com a imatge d’algun element del primer. Aplicació exhaustiva.
exhaustivitat
f. [LC] Qualitat d’exhaustiu.
exhibible
adj. [LC] Que pot ésser exhibit.
exhibició
f. [LC] Acció d’exhibir o d’exhibir-se; l’efecte.
exhibicionisme
1 1 m. [LC] [PS] Afany d’exhibir-se.
1 2 m. [PS] Fenomen psicològic caracteritzat pel desig exagerat de destacar les peculiaritats pròpies davant els altres.
2 m. [PS] [MD] Comportament psicopatològic que consisteix en l’exhibició dels propis òrgans genitals.
exhibicionista
1 adj. [PS] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’exhibicionisme.
2 m. i f. [PS] [LC] [MD] Persona que practica l’exhibicionisme.
exhibidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que exhibeix.
exhibir
1 1 v. tr. [LC] Presentar a la vista, especialment per atreure l’atenció sobre quelcom d’interessant, d’instructiu, o amb propòsits de demostració, de competició. Exhibir els objectes fabricats recentment.
1 2 intr. pron. [LC] Exhibir-se, un acròbata, en públic.
2 tr. [LC] Presentar (un document) davant l’autoritat, la justícia. Exhibir el passaport.
exhibitori -òria
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’exhibició.
2 adj. [LC] Que exhibeix.
exhilarant
adj. [LC] Que excita l’alegria.
exhort
m. [DR] [LC] Demanda que fa un jutge a un seu igual perquè mani donar compliment a quelcom.
exhortació
1 f. [LC] Acció d’exhortar.
2 f. [LC] Paraules amb què hom exhorta algú.
exhortar
v. tr. [LC] Induir amb paraules persuasives. Exhortar algú a estudiar. Exhortar a ben morir.
exhortatiu -iva
adj. [FL] En gram., que implica exhortació a fer o no fer alguna cosa.
exhortatori -òria
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’exhortació. Discurs exhortatori.
2 adj. [LC] Que serveix per a exhortar.
exhumació
1 f. [LC] Acció d’exhumar; l’efecte.
2 f. [MD] Acció de treure un cadàver de la tomba per tal d’examinar-lo a fi de precisar la causa de la mort o la patologia prèvia.
exhumador -a
adj. i m. i f. [LC] Que exhuma.
exhumar
v. tr. [LC] DESENTERRAR. La justícia manà que el cadàver fos exhumat. Es dedicava a exhumar vells manuscrits.
exigència
1 f. [LC] Acció d’exigir. Sotmetre’s a les exigències d’algú.
2 f. [LC] Habitud d’exigir molt dels altres. Una persona d’una exigència insuportable.
3 f. [LC] Qualitat d’exigent.
exigent
1 adj. [LC] Que exigeix molt, que és molt estricte. Els examinadors són molt exigents.
2 adj. [LC] Que té l’habitud d’exigir molt dels altres, que demana moltes atencions. Quina criatura tan exigent: sempre s’ha d’estar per ella.
exigibilitat
f. [LC] Qualitat d’exigible.
exigible
adj. [LC] Que pot ésser exigit.
exigir
1 v. tr. [LC] Demanar imperativament (alguna cosa) en virtut del propi dret, de la pròpia autoritat, de la pròpia força. Exigir un tribut. Exigir una explicació.
2 v. tr. [LC] Fer indispensable. La seva salut exigeix que vagi a passar un mes a fora. Les circumstàncies exigeixen una decisió ràpida.
exigu -a
adj. [LC] Insuficient a causa de la seva petitesa. Els guanys són exigus.
exiguament
adv. [LC] D’una manera exigua.
exigüitat
f. [LC] Qualitat d’exigu.
exili
1 1 m. [LC] [HIH] [PO] Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. Fou condemnat a l’exili.
1 2 m. [HIH] [PO] Lloc on viu la persona exiliada.
1 3 m. [LC] Obligació de viure fora d’un lloc, lluny d’una persona, que hom enyora.
2 m. [LC] [HIH] [PO] Sojorn obligat fora de la pàtria.
exiliar
1 v. tr. [LC] [PO] Condemnar a l’exili.
2 intr. pron. [PO] Anar-se’n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics. Va exiliar-se a l’Argentina.
exiliat -ada
adj. i m. i f. [PO] Que viu fora de la seva pàtria voluntàriament o per força.
eximent
1 adj. [DR] [LC] Que eximeix. Les circumstàncies eximents d’un impost. La circumstància eximent d’una responsabilitat criminal.
2 m. [LC] La miopia era un eximent del servei militar.
eximi -ímia
adj. [LC] Excel·lent en alt grau. Els eximis doctors d’aquesta institució.
eximir
v. tr. [LC] [AD] Alliberar d’una obligació, d’una càrrega, d’una cura. Han estat eximits del servei militar. S’eximeix sempre de les obligacions.
exina
f. [BO] Paret externa de la coberta d’un gra de pol·len.
existència
1 1 f. [LC] Fet d’existir. L’existència de Déu. L’existència d’un tractat.
1 2 f. [FS] En fil. existencialista, forma específica de l’existència humana.
2 f. pl. [LC] [AGF] [ECT] Mercaderies que no han trobat encara sortida. Abans de tancar l’empresa hauran de liquidar les existències.
existencial
1 adj. [FS] [FL] Relatiu o pertanyent a l’existència.
2 adj. [FL] En ling., que indica l’existència o no existència d’alguna cosa. Construcció existencial. Quantificador existencial.
existencialisme
m. [FS] Corrent filosòfic centrat en l’anàlisi de l’existència humana.
existencialista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’existencialisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor de l’existencialisme.
existent
adj. [LC] Que existeix.
existibilitat
f. [LC] Qualitat d’existible.
existible
adj. [LC] Que pot existir.
existimació
f. [LC] Acció d’existimar; l’efecte.
existimar
1 v. tr. [LC] Formar judici o opinió (d’una cosa).
2 v. tr. [LC] Tenir (una cosa) com a tal encara que no ho sigui.
existimatiu -iva
adj. [LC] PUTATIU.
existir
1 v. intr. [LC] Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix. Aquest document que dieu haver trobat, no existeix. Deixar d’existir.
2 v. intr. [LC] Haver-hi. Existeix una estreta relació entre forma i contingut.
èxit
1 m. [LC] [CO] Manera bona o dolenta de sortir algun afer, alguna empresa, alguna actuació, etc. Ja em faràs saber l’èxit dels exàmens. Tenir bon èxit, mal èxit.
2 m. [LC] Bon resultat, manera favorable de sortir un negoci, una empresa, etc. L’actuació dels actors ha estat un èxit. Aquesta promoció no ha tingut èxit.
3 m. [JE] [CO] Producció artística que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial. Els grans èxits de la comèdia musical nord-americana.
exitància
f. [FIF] EMITÀNCIA.
exlibris
1 m. [AR] [AF] [HIG] Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat.
2 m. [AF] Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l’exlibris per a estampar.
exlibrisme
1 m. [AR] [AF] Conjunt de coneixements referents als exlibris.
2 m. [AR] [AF] Col·leccionisme d’exlibris.
3 m. [AR] [HIG] Estudi d’heràldica segons els exlibris de les cases nobiliàries.
exlibrista
m. i f. [AR] [AF] [HIG] Persona que fa o col·lecciona exlibris.
exlibrístic -a
adj. [HIG] [AR] [AF] Relatiu o pertanyent als exlibris o a l’exlibrisme.
exó
m. [BI] Porció transcrita i traduïda dels gens.
exo- [o ex-]
[LC] Prefix que significa ‘a la part de fora’. Ex.: exoesquelet, exoteci, exocarpi, exodermis, excèntric.
exobiologia
f. [FIA] [BI] Branca de l’astronomia i de la biologia que estudia la possibilitat de l’existència de vida en planetes altres que la Terra.
exocèntric -a
adj. [FL] En ling., que té una distribució diferent a la dels seus constituents. Compost exocèntric. Una construcció exocèntrica.
exocètids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, amb les aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala, l’aleta caudal bilobulada amb el lòbul inferior més llarg que el superior, que inclou les orenyoles o peixos voladors.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
exocitosi
f. [BI] Procés pel qual els productes de secreció es desprenen de la cèl·lula.
exocrí -ina
1 adj. [BI] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la secreció externa d’una glàndula.
2 adj. [BI] [ZOA] [MD] Que té secreció externa. Glàndules exocrines.
èxode
m. [LC] [RE] [HIH] Emigració en massa. L’èxode del poble d’Israel.
exoendocrí -ina
adj. [MD] Que té secreció externa i interna. L’ovari és una glàndula exoendocrina.
exoesquelet
m. [ZOA] [LC] [MD] Estructura protectora desenvolupada en la part exterior del cos d’alguns animals.
exofàsia
f. [FL] Formulació oral del llenguatge, susceptible d’ésser percebut.
exoftàlmia
f. [MD] Protrusió del globus de l’ull.
exogàmia
1 f. [MD] [BI] Heterogàmia en què els gàmetes no provenen d’una soca comuna ni d’individus emparentats.
2 1 f. [BI] Reproducció entre individus de poblacions o localitats diferents.
2 2 f. [AN] Obligació de contreure matrimoni amb persones de fora del propi grup o categoria social, religiosa, ètnica, etc.
exogàmic -a
adj. [MD] [AN] [BI] Relatiu o pertanyent a l’exogàmia.
exogen -ògena
1 1 adj. [LC] Que creix per addició de capes exteriors.
1 2 adj. [LC] Que es produeix per causes que obren des de fora.
2 1 adj. [GL] Format a la superfície de l’escorça terrestre. Un mineral exogen, una roca exògena.
2 2 adj. [GL] Que s’esdevé a la superfície de l’escorça terrestre. Un procés exogen.
exòmfal
m. [MD] Hèrnia umbilical.
exoneració
f. [LC] Acció d’exonerar; l’efecte.
exonerar
v. tr. [LC] Alliberar (algú) d’alguna cosa onerosa. La suspensió del contracte els exonera de totes les obligacions.
exònim
m. [FL] Topònim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva àrea lingüística i que difereix de la denominació que aquest rep a l’àrea geogràfica on és situat.
exopàtic -a
adj. [MD] Degut a un agent extern de l’organisme malalt.
exoperidi
m. [BO] Capa externa del peridi d’un gasteromicet.
exorable
adj. [LC] Que es deixa vèncer fàcilment pels precs.
exorbitància
f. [LC] Qualitat d’exorbitant.
exorbitant
adj. [LC] Que surt molt dels límits.
exorbitantment
adv. [LC] D’una manera exorbitant.
exorcisme
m. [LC] [RE] Ritu litúrgic destinat a foragitar d’algú un mal esperit. Fer els exorcismes.
exorcista
1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que té potestat per a exorcitzar.
2 m. [RE] Clergue que havia rebut l’exorcistat i tenia la potestat per a exorcitzar.
exorcistat
m. [RE] El tercer dels ordes menors.
exorcitzador -a
adj. [LC] Que serveix per a exorcitzar.
exorcitzar
1 v. tr. [LC] [RE] Expulsar (un mal esperit) amb exorcismes. Exorcitzar el dimoni.
2 v. tr. [LC] Sotmetre (algú) als exorcismes. Exorcitzar un posseït pel dimoni.
exordi
1 m. [FLL] [LC] Principi, introducció, d’una composició literària.
2 m. [LC] [FLL] Primera part d’un discurs que té per objecte preparar l’atenció, la benevolència, dels oients.
exornació
f. [LC] Acció d’exornar; l’efecte.
exornar
v. tr. [LC] ADORNAR. Havia exornat el capell amb plomes d’estruç.
exorreic -a
adj. [GL] Afectat per l’exorreisme, s’aplica a una regió, a un lloc, a un terreny.
exorreisme
m. [GL] Afluència de les aigües superficials d’una conca hidrogràfica al mar.
exosfera
f. [ME] Regió superior de l’atmosfera terrestre, situada per damunt de la termopausa, que s’estén entre uns 800 quilòmetres d’altitud fins als límits externs de l’atmosfera, on les molècules més lleugeres es poden escapar cap a l’espai interplanetari.
exosmosi
f. [FIF] [QU] En l’osmosi, corrent d’aigua o d’altre dissolvent que circula de la solució més concentrada a la menys concentrada.
exòspora
f. [BI] [BO] Espora formada a l’exterior de la cèl·lula esporífera.
exostosi
f. [ZOA] [BO] [MD] Protuberància anormal d’un os, d’una planta.
exotèric -a
adj. [LC] [FS] [AN] Que pot manifestar-se al públic.
exotèrmic -a
1 adj. [QU] [FIF] Que desprèn calor. Una reacció exotèrmica.
2 adj. [QU] [FIF] Format amb despreniment de calor. Un cos exotèrmic.
exòtic -a
1 adj. [LC] Introduït d’una contrada estrangera. Una planta exòtica. Una droga exòtica.
2 adj. [LC] Que fa estrany, que sembla estranger. Un mot exòtic.
exotisme
1 m. [LC] Condició d’exòtic.
2 m. [LC] Gust per les coses exòtiques.
exotoxina
f. [BI] Substància tòxica, de naturalesa proteica, formada i alliberada per un bacteri.
expandiment
m. [LC] Acció d’expandir o d’expandir-se; l’efecte.
expandir
1 v. tr. [LC] [FIF] Causar l’expansió (d’alguna cosa), dilatar. La calor expandeix els cossos.
2 intr. pron. [LC] [FIF] Alguna cosa, experimentar una expansió, dilatar-se, difondre’s. Un gas que s’expandeix a causa de l’augment de temperatura. Neixen éssers el talent dels quals únicament demana expandir-se. El rumor de la seva dimissió s’expandí pertot arreu.
expansibilitat
f. [LC] [FIF] Qualitat d’expansible. L’expansibilitat dels gasos.
expansible
adj. [LC] [FIF] Susceptible d’expansió.
expansió
1 1 f. [LC] [FIF] Dilatació que experimenta un fluid en minvar la pressió que suporta.
1 2 [FIA] [FIF] expansió de l’univers Procés consistent en un augment continu de la separació entre les galàxies que constitueixen l’Univers.
2 1 f. [MD] Desenvolupament d’un òrgan que dona naixença a un altre òrgan.
2 2 f. [MD] Resultat d’aquest desenvolupament.
3 f. [ECT] Fase del cicle econòmic caracteritzada per un augment generalitzat de l’activitat econòmica.
4 f. [FIF] [EL] Procés en què l’amplificació efectiva d’un senyal elèctric depèn de la magnitud d’aquest.
5 f. [LC] [SO] Desenvolupament i difusió d’una opinió, d’una doctrina.
6 f. [LC] Efusió, manifestació viva, d’un sentiment. Una expansió d’alegria.
expansionar
1 v. tr. [LC] Donar expansió (a alguna cosa). La Catalunya dels segles XIII i XIV expansionà amb força la seva cultura.
2 intr. pron. [LC] El poder creix i s’expansiona.
3 intr. pron. [LC] Donar expansió als propis sentiments. Tenien prohibit de riure, d’expansionar-se, de semblar joves.
expansionisme
m. [PO] [DE] [ECT] Tendència d’un estat a l’expansió política, econòmica i territorial, en detriment d’altres estats i pobles, els quals són sotmesos o influïts per aquell.
expansionista
1 adj. [ECT] [PO] Relatiu o pertanyent a l’expansionisme. Una política expansionista.
2 adj. i m. i f. [ECT] [PO] Partidari de l’expansionisme.
expansiu -iva
1 adj. [LC] Que tendeix a expandir o dilatar. L’ona expansiva va trencar tots els vidres.
2 adj. [LC] Que no sap contenir-se de manifestar els seus sentiments. M’agraden les persones alegres i expansives.
expansivament
adv. [LC] Amb expansió.
expansor
m. [EL] Circuit electrònic que, contràriament al compressor, efectua l’expansió d’un senyal i n’augmenta la dinàmica.
expatriació
f. [LC] [DR] Acció d’expatriar; l’efecte.
expatriar
1 v. tr. [LC] [DR] Allunyar (algú) de la seva pàtria.
2 intr. pron. [LC] El meu avi s’expatrià a França.
expectació
f. [LC] Espera d’una cosa que hom creu que està prop d’esdevenir-se. Hi havia una gran expectació per l’arribada dels astronautes a la Lluna.
expectant
adj. [LC] Que espera. Un públic expectant omplia el teatre. Tenia una actitud expectant.
expectar
1 v. tr. [LC] Algú, esperar (quelcom que creu que està prop d’esdevenir-se).
2 v. tr. [ECT] Preveure, formular, expectatives. La demanda expectada.
expectatiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’expectació.
2 1 f. [LC] Espera d’una cosa que hom té dret d’esperar. L’expectativa d’aquesta herència.
2 2 [LC] estar a l’expectativa Mantenir-se prudentment al marge d’una cosa, atent a veure què passa per a actuar en conseqüència. Estem a l’expectativa de les decisions del Govern.
2 3 f. [ECT] En econ., consideració de l’evolució previsible de certes magnituds econòmiques com ara la demanda, els preus, els rendiments futurs d’una inversió, l’ingrés nacional, etc., segons la qual són determinades les decisions de produir, d’invertir, de consumir, presents i futures.
expectoració
1 f. [MD] [LC] Acció d’expectorar.
2 f. [LC] Matèria expectorada. Expectoracions sangonoses.
expectorant
1 adj. [MD] [LC] Que facilita l’expectoració.
2 m. [MD] [LC] Medicament expectorant.
expectorar
v. tr. [LC] [MD] Arrencar i escopir (flegmes, mucositats, dipositades en les vies respiratòries). El malalt ja no tus ni expectora.
expedició
1 f. [LC] [AD] Acció d’expedir; l’efecte. La primera expedició de mercaderies.
2 f. [LC] [DE] Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu. Una expedició al pol Nord.
expedicionari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’expedició.
2 adj. [LC] [DE] Que integra una expedició. Les tropes expedicionàries.
expedidor expedidora
m. i f. [LC] Persona que expedeix.
expedient
1 adj. [LC] Convenient, oportú. Tenia llicència per a instituir i destituir tots els veguers segons a la seva discreció semblés expedient.
2 m. [LC] Mitjà de sortir-se pel moment d’una dificultat, de salvar un inconvenient. Vaig servir-me d’un expedient que vull recomanar a tots els literats que es trobin en el mateix cas.
3 1 m. [LC] [DR] [AD] Despatx, curs, en afers, en causes.
3 2 m. [LC] [DR] [AD] Conjunt dels documents corresponents a un assumpte o negoci.
3 3 m. [AD] Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o afer o a justificar una decisió.
3 4 m. [DR] Negoci que se segueix als tribunals sense judici contradictori, a sol·licitud d’un interessat o d’ofici.
expedientar
v. tr. [LC] Sotmetre a expedient.
expedir
1 1 v. tr. [LC] [AD] [ECT] Trametre (alguna cosa, especialment mercaderies), a una destinació.
1 2 v. tr. [LC] [AD] Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l’interessat.
1 3 v. tr. [DR] Donar curs (a les causes o afers).
1 4 v. tr. [DR] Donar o publicar (un acte o decret).
2 intr. [LC] Apressar-se, fer via. Expedeix, si hi vols arribar a temps!
expedit -a
1 adj. [LC] Lliure de destorb. Davant nostre teníem el camí expedit.
2 adj. [LC] Amatent a obrar. Ens trobàvem expedits, a punt per a la feina.
expeditament
adv. [LC] D’una manera expedita.
expeditesa
f. [LC] Qualitat d’expedit.
expeditiu -iva
1 adj. [LC] Que serveix per a despatxar promptament un afer, un negoci. Un mètode expeditiu.
2 adj. [LC] Que fa el que cal fer amb eficiència i rapidesa. La Teresa és una dona expeditiva.
expeditivament
adv. [LC] D’una manera expeditiva.
expel·lir
v. tr. [LC] [MD] Llançar a fora. En respirar, expel·lia l’aire amb força.
expendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 v. tr. [LC] [ECT] Vendre (efectes d’altri) per encàrrec seu.
2 v. tr. [LC] [ECT] Fer córrer (moneda falsa, coses de comerç il·lícit).
expenedor expenedora
1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que expèn.
2 m. [ECT] Màquina per a expendre petites mercaderies, com ara tabac, xiclets, caramels, etc.
expenedoria
f. [ECT] Lloc on és expesa una cosa.
expenses
f. pl. [LC] DESPESES.
experiència
1 1 f. [LC] [AD] [PE] Pràctica d’una cosa, participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença. Conèixer una cosa per experiència.
1 2 f. [LC] [AD] [PE] Coneixença d’una cosa o de les coses adquirida per l’ús, per la pràctica. No té cap experiència de la guerra. Tenir experiència. És un home d’experiència. Un xicot sense experiència.
1 3 f. [LC] Fet o esdeveniment en la vida d’algú considerat des del punt de vista de la coneixença de les coses, de la realitat. De ben jove conegué la dolorosa experiència de la mort del pare.
2 f. [LC] [PE] EXPERIMENT. Les observacions i experiències dels savis. Una experiència de física.
experiment
m. [LC] Prova o observació feta per a confirmar quelcom de dubtós, especialment sota condicions determinades per l’observador. Fer un experiment de química. L’experiment no ha reeixit.
experimentable
adj. [LC] Que pot ésser experimentat.
experimentació
f. [LC] Acció d’experimentar.
experimentador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que experimenta.
2 m. [FL] En gram., persona que rep la sensació o l’estat psicològic expressat pel predicat.
experimental
1 adj. [LC] Relatiu a l’experiència, fundat en l’experiència. Mètode experimental. Resultats experimentals. Ciències experimentals.
2 adj. [LC] Basat en l’experimentació, especialment pel que té d’innovador. Teatre experimental. Música experimental.
experimentalisme
m. [LC] Mètode o sistema científic fundat en l’experimentació.
experimentalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’experimentalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’experimentalisme.
experimentalment
adv. [LC] Per l’observació dels fets.
experimentar
1 1 v. tr. [LC] Sotmetre a l’observació, a l’experiència, (alguna cosa), fer experiments (sobre alguna cosa). Experimentar un remei. Aquest rellotge, l’hem d’experimentar.
1 2 v. tr. [LC] Adonar-se (d’una cosa) per pròpia experiència. Experimentar la sensació de fracàs.
2 tr. [LC] Ésser afectat (per un canvi en bé o en mal, un guany, una pèrdua, etc.). El malalt ha experimentat una millora.
3 intr. [LC] Fer experiments. Experimentar sobre electricitat.
experimentat -ada
adj. [LC] Que té experiència, instruït per l’experiència. És un metge molt experimentat.
expert -a
1 adj. [LC] Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Un pilot expert. Una mà experta.
2 m. i f. [LC] Persona que, essent versada en la coneixença d’una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta.
expertament
adv. [LC] Amb expertesa.
expertesa
f. [LC] Qualitat d’expert.
expiació
1 f. [LC] [RE] Acció d’expiar; l’efecte.
2 f. [LC] [RE] Mitjà amb què hom expia una culpa o un crim.
expiar
1 v. tr. [LC] [RE] Esborrar (una culpa) mitjançant un sacrifici personal o una cerimònia religiosa específica.
2 v. tr. [LC] Algú, reparar (un crim, una falta) per la pena que sofreix, que li ha estat imposada. Si és culpable l’enviaran a la garjola i expiarà els seus crims.
expiatori -òria
adj. [LC] [RE] Que serveix per a expiar. Un sacrifici expiatori.
expilació
f. [DR] ESPOLIACIÓ.
expilar
v. tr. [DR] ESPOLIAR.
expiració
f. [LC] [MD] [ZOA] Acció d’expirar; l’efecte. La respiració consta d’inspiració i d’expiració. A l’expiració de la treva.
expirador -a
adj. [ZOA] Que serveix per a l’expiració. Músculs expiradors.
expirar
1 v. tr. [MD] [ZOA] Expel·lir dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració). Inspirar l’aire pel nas i expirar-lo per la boca.
2 intr. [MD] Fer el darrer alè, morir. L’avi va expirar al matí.
3 intr. [LC] Cessar, especialment allò que té una durada determinada. El termini per a presentar-s’hi ja ha expirat.
expiratori -òria
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’expiració de l’aire dels pulmons. Músculs expiratoris.
explanació
f. [LC] Acció d’explanar; l’efecte.
explanar
v. tr. [LC] Explicar, fer intel·ligible, (una cosa poc clara).
explanatori -òria
adj. [LC] Explicatiu 1.
expletiu -iva
adj. [FL] Que serveix per a omplir l’oració sense ésser necessari per al sentit. Mots expletius. Negació expletiva.
explic
m. [LC] Conjunt de mots amb què hom explica alguna cosa.
explicable
adj. [LC] Que pot ésser explicat.
explicació
1 f. [LC] Acció d’explicar; l’efecte. L’explicació d’un passatge obscur. Una explicació sòbria, prolixa.
2 f. [LC] Allò que explica quelcom. Cercar l’explicació d’un fenomen. Hi ha dues explicacions possibles del seu èxit. Quina explicació em dones del que has fet?
explicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que explica.
explicar
1 1 v. tr. [LC] Exposar amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc., (una matèria, un text, un conte, un autor). Explicar un passatge obscur. Explicar una lliçó. Explicar una anècdota.
1 2 v. tr. [LC] [PE] Ensenyar (una assignatura). La Roser explica matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
2 1 tr. [LC] Donar raó (d’un fet). Això explica la seva absència.
2 2 intr. pron. [LC] La seva absència no s’explica.
2 3 tr. pron. [LC] Veure la raó (d’un fet). No m’explico com hem bolcat.
3 1 intr. pron. [LC] Declarar el propi pensament. Vejam, expliqueu-vos.
3 2 intr. pron. [LC] Donar aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d’ésser justificades. Ell s’explicava dient que el tren havia arribat tard.
explicatiu -iva
1 adj. [LC] Que serveix per a explicar. Nota explicativa.
2 adj. [FL] En ling., que no restringeix l’extensió semàntica de l’element al qual s’adjunta. Oració relativa explicativa.
explícit -a
1 adj. [LC] Expressat clarament, enunciat completament.
2 [LC] ésser algú explícit Algú, manifestar quelcom clarament, completament. No pots ser més explícit?
explicitació
f. [LC] Acció d’explicitar; l’efecte.
explícitament
adv. [LC] D’una manera explícita.
explicitar
v. tr. [LC] Fer explícit.
explorable
adj. [LC] Que pot ésser explorat.
exploració
f. [LC] Acció d’explorar; l’efecte. L’exploració d’una contrada. Viatge d’exploració. L’exploració d’una ferida.
explorador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que explora. L’aparell explorador. Els exploradors de l’Àfrica central.
2 m. i f. [LC] Escolta2 2.
explorar
1 1 v. tr. [LC] Cercar de descobrir el que hi ha (en alguna cosa). Explorar el fons del mar.
1 2 v. tr. [LC] Recórrer (un país, una regió, etc.) amb aquest objecte. Hem d’explorar encara la zona de boscos que hi ha a l’altra part del riu.
2 1 tr. [LC] [MD] Reconèixer minuciosament l’estat (d’una part interna del cos). Explorar una ferida.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Explorar una biblioteca.
3 tr. [LC] [FIF] [EL] Reconèixer d’una manera sistemàtica i seqüencial la superfície (d’un objecte) amb un raig lluminós, un feix de partícules o un tren d’ones per tal de generar un senyal elèctric variable que és traduït en imatges per mitjans informàtics.
exploratori -òria
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’exploració.
2 adj. [LC] Que serveix per a explorar.
explosibilitat
f. [QU] Qualitat d’explosible.
explosible
adj. [QU] Que pot fer explosió.
explosió
1 1 f. [LC] [QU] [IQ] Acció d’esclatar violentament i sorollosament. L’explosió d’un morter. L’explosió d’una cafetera.
1 2 f. [LC] PER EXT. L’explosió de la seva còlera. Una explosió d’entusiasme.
2 f. [QU] [IQ] Reacció química molt ràpida acompanyada de l’alliberament d’una gran quantitat d’energia, producció de gasos i un soroll intens.
3 f. [EG] [LC] explosió demogràfica Increment sobtat de la població d’una espècie o vegetal d’un territori.
4 f. [FL] En fonèt., fase última de l’articulació d’una consonant oclusiva, caracteritzada per l’alliberament brusc de l’aire acumulat al tracte bucal en separar-se els òrgans que intervenen en la producció del so.
5 f. [FIA] gran explosió Explosió esdevinguda fa uns 15.000 milions d’anys, a partir de la qual va sorgir l’Univers.
explosiu -iva
1 1 adj. [LC] [IQ] Relatiu o pertanyent a l’explosió. Força explosiva. Matèria explosiva.
1 2 m. [IQ] [QU] Agent o cos explosiu. Una fàbrica d’explosius.
2 adj. [FL] En fonèt., que té la fase de distensió o explosió i no la d’implosió, s’aplica a una consonant oclusiva.
explosor
m. [IQ] Aparell portàtil que produeix el corrent elèctric necessari per a provocar l’explosió d’una càrrega explosiva.
explotabilitat
f. [MI] Conjunt de circumstàncies naturals, econòmiques i tècniques que fan explotable un jaciment mineral o una mena.
explotable
adj. [LC] Que pot ésser explotat.
explotació
1 f. [LC] [AGR] [ECT] Acció d’explotar o espletar; l’efecte. L’explotació d’una mina. L’explotació dels obrers pels patrons. L’explotació d’una idea per part dels imitadors.
2 f. [ECT] [AGR] Conjunt d’instal·lacions dedicades a la producció agrícola, ramadera, minera o industrial.
3 f. [EG] Resultat d’extreure materials, d’una manera selectiva o no, en un ecosistema.
explotador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que explota o espleta.
explotar1
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Treure profit del producte (d’alguna cosa). Explotar una mina.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Explotar la curiositat pública.
2 tr. [ECT] [SO] Abusar (d’algú) en profit propi. Els obrers han estat explotats pels patrons.
explotar2
v. intr. [LC] Esclatar 1 1. Una de les bombes no va explotar.
exponencial
1 adj. [LC] [MT] Relatiu als exponents, que enclou exponents variables. Una funció exponencial. Distribució exponencial.
2 f. [MT] Base afectada d’un exponent variable, especialment la base dels logaritmes naturals e.
exponent
1 m. [LC] Allò que serveix d’índex o d’exemple d’alguna cosa. Els comentaris que fa són un clar exponent del seu sentit de l’humor.
2 m. [MT] Símbol escrit a la dreta d’un altre símbol i un xic més amunt, que, quan és un nombre enter, denota quantes vegades el segon ha de repetir-se com a factor.
3 m. [FIF] exponent crític En fís., exponent que descriu el comportament de certes magnituds físiques, com ara la imantació, la densitat, etc., prop dels punts crítics.
exportable
adj. [LC] [ECT] Que es pot exportar.
exportació
1 f. [LC] [ECT] Acció d’exportar. Comerç d’exportació.
2 f. [LC] [ECT] Béns i serveis que són exportats. La xifra de les exportacions ha augmentat.
exportador -a
adj. i m. i f. [ECT] [PR] [LC] Que exporta.
exportar
v. tr. [LC] [ECT] Transportar i vendre (béns i serveis) a un país estranger. Catalunya exporta vi, teixits.
exposar
1 1 v. tr. [LC] [AR] Posar en un lloc (alguna cosa) amb el fi d’exhibir-la. Aquesta artista exposarà els seus dibuixos a la nova sala. En la propera fira, les cases d’automòbils exposaran els seus darrers models.
1 2 v. tr. [RE] PER EXT. Exposar una relíquia, el Santíssim, a l’adoració dels fidels.
1 3 v. tr. [LC] Manifestar 1. Exposar, algú, les seves idees, la seva opinió. Exposar, algú, les seves raons, els seus motius.
1 4 v. tr. [LC] Interpretar 1 1. Va exposar un passatge obscur de l’escriptor.
2 1 tr. [LC] Posar (quelcom) de manera que rebi l’acció d’alguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a l’aire. Exposar una placa sensible a l’acció dels raigs actínics.
2 2 tr. [LC] Fer que (algú o alguna cosa) sigui accessible a un atac, un perill, etc., privar de protecció, d’abric. Exposar algú a un perill, exposar-se a un perill. Exposar-se a agafar una malaltia.
2 3 tr. [LC] PER EXT. Exposar algú la seva vida, la seva salut. Exposar algú la seva reputació, el seu bon nom.
2 4 [DR] exposar un infant Abandonar-lo en un lloc on pugui ésser recollit.
exposició
1 f. [LC] [AR] Acció d’exposar; l’efecte. Prendre part en una exposició. L’exposició del Santíssim. Fer l’exposició d’una doctrina. Una hora d’exposició al sol.
2 1 f. [LC] [AR] Exhibició d’obres d’art. Una exposició de pintures, d’escultures. L’Àngels ha fet una exposició de les seves darreres obres.
2 2 f. [LC] [ECT] Exhibició de productes naturals o industrials. Exposició de materials per a la construcció. L’Exposició Universal de 1888.
3 1 f. [JE] En una obra teatral, punt en què s’exposa allò que emmena a l’acció.
3 2 f. [MU] Secció d’una composició musical en què es presenten el tema, la melodia o els diferents elements temàtics.
4 f. [CO] Temps que dura la impressió d’una imatge fotogràfica.
5 f. [AD] exposició de motius Part preliminar d’una llei o d’un decret que no té caràcter normatiu i en què el legislador exposa les raons que n’han aconsellat la promulgació i els aspectes que regula.
exposímetre
m. [JE] Aparell per a regular l’exposició necessària per a fer una fotografia.
expòsit -a
adj. i m. i f. [DR] [LC] Que ha estat exposat en un lloc públic cercant que algú el reculli, posat al torn d’una casa de beneficència.
expositiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a exposar, elucidar, interpretar.
expositor -a
adj. i m. i f. [LC] Que exposa. Els expositors premiats.
exprés1
adv. [LC] EXPRESSAMENT. Un moble, un vestit, fet exprés per a algú. Això sembla fet exprés perquè nosaltres no hi puguem anar.
exprés2 -essa
1 adj. [LC] Manifestat distintament, formalment, explícitament. Per ordre expressa de la direcció. Amb prohibició expressa de fer-li cap mal.
2 1 adj. [LC] Tramès amb una missió especial. Trametre un correu exprés.
2 2 m. i f. [LC] Emissari, correu extraordinari, que es tramet amb un missatge especial. Enviar un exprés a cercar el metge.
3 m. [TRG] [LC] [OP] TREN EXPRÉS.
expressable
adj. [LC] Que pot ésser expressat.
expressament
1 adv. [LC] D’una manera expressa. Una cosa expressament prohibida.
2 adv. [LC] DELIBERADAMENT. Ha caigut expressament per deixar arribar primer l’altre.
expressar
1 1 v. tr. [LC] Manifestar (el pensament, el sentiment) amb la paraula, l’actitud o qualsevol altre signe exterior. Expressar algú el seu afecte amb paraules, amb abraçades. Expressar algú el seu dolor amb llàgrimes.
1 2 v. tr. [LC] Representar sota una forma sensible. Un trencat ordinari expressa una mesura decimal. Un escriptor que sap expressar les passions.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Una frase que no expressa res. La seva actitud expressava el terror.
2 intr. pron. [LC] Manifestar el propi pensament amb la paraula. S’expressa molt bé. És un home que no sap expressar-se.
expressió
1 1 f. [LC] Acció d’expressar. Aquestes paraules són l’expressió del seu pensament. L’expressió de dolor, de terror, de la seva cara.
1 2 f. [LC] La cosa expressada.
1 3 f. [LC] Manera d’expressar-se, terme, tomb del llenguatge oral o escrit. Una expressió pròpia del llenguatge corrent. Una expressió incorrecta.
1 4 f. [FL] Forma d’una unitat lingüística.
1 5 f. [MT] En mat., conjunt de signes gràfics que indica una sèrie d’operacions a seguir segons un ordre convencional. Una expressió algebraica.
2 f. [LC] Facultat de manifestar vivament, clarament, el que hom sent. Una cara sense expressió. Recita correctament però sense expressió.
3 f. pl. [LC] Missatge de salutació que es tramet a un absent. Expressions a la família!
expressionisme
m. [AR] [FLL] Moviment artístic i literari d’origen alemany, de la primera meitat del segle XX, caracteritzat per una visió subjectiva i emocional del món, manifestada en la intensitat expressiva de l’obra.
expressionista
1 adj. [AR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’expressionisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Seguidor de l’expressionisme.
expressiu -iva
1 adj. [LC] Que expressa vivament, clarament, els pensaments, els afectes. Té una cara, una fisonomia, molt expressiva. Una paraula, una mirada, expressiva.
2 m. [MU] Cos d’orgue tancat dins la caixa expressiva.
expressivament
adv. [LC] D’una manera expressiva.
expressivitat
1 f. [LC] Qualitat d’expressiu.
2 f. [BI] Grau d’expressió fenotípica d’un gen o genotip.
exprimible
adj. [LC] EXPRESSABLE.
exprimir
v. tr. [LC] ANT. EXPRESSAR.
expropiable
adj. [DR] [LC] Que es pot expropiar.
expropiació
1 f. [LC] [DR] Acció d’expropiar; l’efecte.
2 f. [AD] Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’Administració pública.
expropiar
v. tr. [LC] [DR] Desposseir legalment algú de la propietat (d’un bé). Li van expropiar tots els seus béns. Una casa expropiada.
expugnable
adj. [LC] [DE] Que pot ésser expugnat.
expugnació
f. [LC] [DE] Acció d’expugnar; l’efecte.
expugnador -a
adj. i m. i f. [LC] [DE] Que expugna.
expugnar
v. tr. [DE] [LC] Prendre a força d’armes (una fortalesa, una ciutat, etc.). Després d’expugnar el castell, el van incendiar.
expulsar
1 v. tr. [LC] [MD] EXPEL·LIR.
2 v. tr. [LC] Treure (algú) d’un lloc on es creu que no ha d’estar. Han estat expulsats del local tres dels esvalotadors.
expulsió
1 f. [LC] [MD] Acció d’expel·lir o d’expulsar; l’efecte. L’expulsió de l’orina. L’expulsió del fetus.
2 f. [AD] [DR] Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger.
expulsiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’expulsió.
2 adj. [LC] Que serveix per a expulsar.
expulsor -a
1 adj. [LC] Que expel·leix.
2 m. [EI] Dispositiu que en una màquina expel·leix la peça acabada o l’excés de material.
expuntuació
f. [BB] Acció d’expuntuar; l’efecte.
expuntuar
v. tr. [BB] Invalidar (una lletra, una paraula o una frase d’un manuscrit) posant-hi punts a sota.
expurgació
f. [LC] Acció d’expurgar; l’efecte.
expurgar
v. tr. [LC] Netejar d’allò que conté de noïble, d’ofensiu, d’erroni, (un llibre, un imprès).
expurgatori -òria
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’expurgació.
2 adj. [LC] Que serveix per a expurgar.
exquisidament
adv. [LC] D’una manera exquisida.
exquisidesa
f. [LC] EXQUISITAT.
exquisit -ida
adj. [LC] Que plau d’una manera singular pel seu sabor, per la seva delicadesa, finor, excel·lència. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Una poesia exquisida. Un poeta exquisit.
exquisitat
1 f. [LC] Qualitat d’exquisit.
2 f. [LC] Cosa exquisida.
exsangüe
1 1 adj. [MD] Mancat de sang.
1 2 adj. [MD] Que ha perdut molta de sang.
1 3 adj. [LC] D’una pal·lidesa extrema. Llavis exsangües.
2 adj. [LC] Mancat de vida, de vigor, de força.
exsecallar
v. tr. [LC] [AGF] Esporgar (els arbres).
exsert -a
adj. [BO] En bot., que sobresurt d’un òrgan.
exsoldre
[quant a la flexió, com absoldre]
v. tr. [GLG] Produir-se una exsolució.
exsolució
f. [GLG] Procés pel qual un cristall mixt es descompon en dues fases de composicions més extremes.
exsucció
f. [MD] Acció d’extreure per succió.
exsudació
f. [MD] [LC] Acció d’exsudar; l’efecte.
exsudar
v. intr. [MD] [LC] TRASPUAR.
exsudat
1 m. [MD] Líquid tèrbol que surt d’una cèl·lula, d’un vas, en els processos inflamatoris, i es diposita en els intersticis dels teixits o en la cavitat de les seroses.
2 m. [BO] Líquid més o menys fluid que surt dels òrgans lesionats de les plantes.
exsudatiu -iva
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un exsudat o a l’exsudació.
exsuflació
f. [LC] [MD] Acció de llançar l’alè.
èxtasi
1 1 m. [LC] [RE] [PS] Estat de la persona completament dominada per un sentiment intens d’admiració, de gaudi, que li lleva per un moment la consciència d’ella mateixa.
1 2 m. [RE] Estadi elevat de vida mística, en què les funcions psicològiques normals són substituïdes per vivències més globalitzadores vinculades amb Déu.
2 m. [PS] Accés nerviós caracteritzat per la suspensió dels moviments voluntaris i la depressió de les accions vitals.
extasiar
1 v. tr. [LC] [PS] [RE] Omplir d’èxtasi. Té una veu tan dolça que extasia el públic.
2 intr. pron. [LC] [RE] [PS] Ésser pres d’una gran admiració. En Tomàs s’extasià contemplant aquell paisatge meravellós.
extàtic -a
adj. [LC] [RE] [PS] Propi de l’èxtasi, que està en èxtasi. Visió extàtica. Restar extàtic davant la seva bellesa.
extemporaneïtat
f. [LC] Qualitat d’extemporani.
extemporani -ània
1 adj. [LC] Sense previ estudi, sense preparació, no meditat. Trobà extemporani aquell compliment.
2 adj. [LC] Fora del seu temps. L’esmena va ser refusada per extemporània.
extemporàniament
adv. [LC] D’una manera extemporània.
extens -a
adj. [LC] Que té extensió, especialment una extensió considerable. És una finca molt extensa.
extensament
adv. [LC] Amb extensió.
extensibilitat
f. [LC] Qualitat d’extensible.
extensible
adj. [LC] Susceptible d’adquirir una major extensió.
extensió
1 1 f. [LC] Acció d’estendre; l’efecte. Donar extensió a una indústria. L’extensió que es dona a una llei.
1 2 f. [MD] Moviment per mitjà del qual se separen els dos extrems d’un membre. L’extensió del braç.
2 1 f. [MD] Operació quirúrgica que arrenglera els dos extrems d’un os fracturat.
2 2 f. [MD] Tracció exercida damunt un membre fracturat o dislocat per adreçar-lo.
2 3 [MD] extensió contínua Tracció constant exercida per mitjà de politges i pesos.
3 f. [LC] Dimensió en llargada i amplada d’una superfície, d’un territori, etc. L’extensió del terme municipal d’una població.
4 1 f. [FS] En fís., propietat dels cossos d’ocupar una porció major o menor d’espai.
4 2 f. [LC] Porció d’espai que ocupa un cos.
5 1 f. [FL] [FS] Aplicabilitat d’un terme, d’un mot, a un nombre major o menor d’objectes.
5 2 [FL] extensió analògica Analogia sistemàtica consistent en la generalització d’un morfema o d’una relació ja existent a noves formes de la llengua.
6 f. [LC] [TC] Aparell de telèfon d’una línia interna, connectat a una centraleta.
7 f. [IN] En inform., part de l’etiqueta d’un fitxer que en precisa alguns aspectes, com ara el tipus.
extensional
adj. [FL] [FS] Relatiu als objectes a què un signe s’aplica, més que no pas a les propietats que el defineixen. Definició extensional. Significat extensional.
extensiu -iva
1 1 adj. [LC] Que produeix l’extensió. Una força extensiva.
1 2 adj. [LC] Que pot aplicar-se a d’altres. Això que hem dit d’ells és extensiu a vosaltres.
2 adj. [AGR] [AGA] [GG] Que es basa en grans superfícies de producció amb baixa aplicació de capital o de treball. Conreu extensiu. Agricultura extensiva. Ramaderia extensiva.
extensivament
adv. [LC] D’una manera extensiva.
extenso-
[LC] Forma prefixada del mot extens. Ex.: extensometria.
extensògraf
m. [EI] Extensòmetre enregistrador.
extensòmetre
m. [EI] Aparell o dispositiu per a mesurar la variació de les dimensions d’un sòlid, emprat en l’estudi de deformacions produïdes per esforços mecànics.
extensor -a
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que serveix per a estendre. Músculs extensors.
2 m. [IT] Dispositiu emprat en moltes màquines d’aprest i d’acabament per a desarrugar la roba quan entra a la màquina eixampladora.
3 m. [LC] [SP] Aparell de gimnàstica en forma de politja, subjectat a la paret, que serveix per a fer flexions i extensions dels braços i del tronc.
extenuació
f. [LC] [MD] Acció d’extenuar; l’efecte.
extenuant
adj. [LC] [MD] Que extenua. Un treball extenuant.
extenuar
1 v. tr. [LC] [MD] Exhaurir les forces (d’algú). La pujada al castell l’extenuà. Extenuat de fatiga.
2 tr. [LC] Treure importància, gravetat, (a una cosa). Exagerar les virtuts i extenuar els defectes.
exterior
1 1 adj. [LC] Situat fora d’un cos. El món exterior.
1 2 adj. [LC] Situat a la part d’un cos que mira enfora, que es veu des de fora. La capa exterior d’un tronc d’arbre. La roba exterior. La part exterior d’una esfera. La part exterior i la part interior d’un edifici. El culte exterior.
2 m. [LC] Porció d’espai que comença on un cos termina. Els sorolls de l’exterior.
3 1 adj. [LC] Que concerneix els països estrangers. El comerç exterior. La política exterior. Les relacions exteriors d’un país. El deute exterior.
3 2 m. [LC] Estranger 4. Notícia de l’exterior.
4 1 m. [LC] Part d’un cos que mira enfora. L’exterior d’un edifici.
4 2 m. [LC] Aspecte, manera d’anar, etc., d’una persona. No m’agrada l’exterior d’aquesta dona.
exterioritat
1 f. [LC] Qualitat d’exterior o d’exterioritzat.
2 f. [LC] Demostració que aparenta un afecte de l’ànim. No et fiïs de les exterioritats.
3 f. [LC] Honor, aparell, etc., de pura cerimònia, de mera ostentació.
exteriorització
f. [LC] Acció d’exterioritzar.
exterioritzar
1 v. tr. [LC] Situar fora de si mateix.
2 v. tr. [LC] Treure a l’exterior, fer exterior. Exterioritzar les causes dels fenòmens interns.
3 v. tr. [LC] Manifestar a l’exterior. Exterioritzar la seva admiració.
4 intr. pron. [LC] El pensament s’exterioritza amb el llenguatge.
exteriorment
adv. [LC] A l’exterior.
exterminable
adj. [LC] Que pot ésser exterminat.
exterminació
f. [LC] Acció d’exterminar; l’efecte.
exterminador -a
adj. i m. i f. [LC] Que extermina.
exterminar
1 v. tr. [LC] Destruir fins a l’últim. Amb aquest insecticida hem exterminat les mosques. Aquelles tribus índies foren exterminades pels europeus.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Exterminar els mals costums.
extermini
m. [LC] EXTERMINACIÓ. Hem fet un extermini de formigues.
extern -a
1 1 adj. [LC] Situat enfora.
1 2 adj. [LC] Que obra a l’exterior.
1 3 adj. [LC] No intrínsec o no essencial.
2 m. i f. [LC] [PE] ALUMNE EXTERN.
3 adj. [GL] En geol., pròxim a l’avantpaís d’una cadena muntanyosa.
externalisme
m. [FS] Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors externs a la ciència, socials, econòmics o polítics.
externament
adv. [LC] Per la part de fora.
externat
m. [LC] [PE] Escola que no té altres alumnes sinó els externs.
exterritorial
adj. [LC] Enfora dels límits d’un territori.
extinció
1 f. [LC] [GLG] Acció d’extingir o d’extingir-se; l’efecte.
2 f. [AD] [DR] Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació de naturalesa jurídica.
3 1 f. [FIA] Disminució de la intensitat de la llum d’un estel quan aquesta és absorbida i difosa per la pols interestel·lar o per l’atmosfera terrestre.
3 2 f. [GLG] Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada.
extingible
adj. [LC] Que pot ésser extingit.
extingir
1 1 v. tr. [LC] Fer que cessi (el foc, la llum). Extingir o apagar un incendi. Un volcà que s’ha extingit.
1 2 intr. pron. [LC] El foc s’extingí de seguida.
2 1 tr. [LC] Fer cessar de viure, de subsistir.
2 2 intr. pron. [LC] Una raça, una espècie que s’extingeix.
3 1 tr. [AD] Anul·lar, fer cessar. Extingir la set, l’ardor de la febre. Extingir un deute.
3 2 intr. pron. [LC] Quan sàpiga la notícia, el seu maldecap s’extingirà de seguida. Un contracte que s’extingeix.
4 intr. pron. [GL] En cristal·l., la llum que travessa un mineral, no arribar a l’ocular d’un microscopi de polarització.
extint -a
adj. [LC] Que s’ha extingit, apagat, acabat.
extintiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a extingir. Prescripció extintiva.
extintor -a
1 adj. [LC] Que extingeix.
2 m. [EI] Aparell per a extingir incendis.
extirpable
adj. [LC] [MD] Que pot ésser extirpat.
extirpació
f. [LC] [MD] Acció d’extirpar; l’efecte.
extirpador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que extirpa.
2 1 m. [AGA] Instrument que servia antigament per a extirpar les males herbes.
2 2 f. [AGA] Màquina emprada antigament en el treball de la terra que actuava tallant-la, sense tombar-la.
extirpar
1 v. tr. [LC] [AGA] Arrencar d’arrel (una planta). Extirpar l’agram.
2 v. tr. [LC] [MD] Llevar radicalment (una part malalta). Extirpar un pòlip.
3 v. tr. [LC] Destruir radicalment (alguna cosa establerta pels homes). Extirpar un mal costum.
extorquir
1 v. tr. [LC] [DR] Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d’un poble.
2 v. tr. [LC] Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit.
extorsió
1 f. [DR] [LC] Acció d’extorquir.
2 f. [DR] Exacció indeguda, il·legal.
3 f. [DR] Perjudici 1.
extorsionar
v. tr. [LC] Extorquir un pagament (a algú).
extra
1 adj. i m. [LC] Extraordinari 1. Per Nadal han cobrat una paga extra. S’ha fet una edició extra del diari per poder donar la notícia. Van haver de fer despeses extres. Avui hem volgut fer un extra i hem anat a dinar a un restaurant car.
2 adj. [LC] [inv.] De qualitat superior. Són uns vins extra.
3 m. i f. [JE] [LC] Comparsa 1 2. En aquella pel·lícula, tot el poble va fer d’extra. Els extres estan molt ben pagats en aquest rodatge.
extra-
1 [LC] Prefix que significa ‘fora’. Ex.: extraaxil·lar, extravascular, extrazodiacal, extralegal, extracanònic, extralimitar-se.
2 [LC] Prefix que significa ‘més que’. Ex.: extraplà, extradolç.
extraatmosfèric -a
adj. [LC] Que és més enllà de l’atmosfera terrestre.
extracció
1 f. [LC] [MD] [IQ] Acció d’extreure; l’efecte. L’extracció del carbó de pedra. L’extracció d’un queixal. L’extracció d’una bala. L’extracció d’una essència d’un vegetal. L’extracció de l’arrel quadrada.
2 f. [QU] Procés de transferències de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.
3 f. [LC] Origen territorial o social. En aquestes feines hi ha gent de baixa extracció.
extracorrent
m. [FIF] Corrent induït molt breu que es manifesta en obrir i en tancar un circuit elèctric.
extractable
adj. [LC] [QU] Que es pot extractar.
extractant
m. [QU] Solvent emprat per a fer una extracció.
extractar
v. tr. [LC] Fer l’extracte (d’un escrit, d’un discurs).
extracte
1 m. [LC] Resum, selecció, d’un escrit, d’un discurs.
2 m. [LC] EXTRET.
3 [ECT] extracte de comptes Còpia o resum de les dades d’un compte que es fa per conèixer-ne l’estat en un moment determinat.
extractiu -iva
1 adj. [LC] [QU] Que serveix per a extreure.
2 adj. [LC] [QU] Que té per objecte l’extracció de productes. Indústries extractives: agricultura, mineria, etc.
extractor -a
1 adj. [LC] Que extreu.
2 1 m. [DE] Mecanisme d’una arma de foc que extreu la beina del cartutx un cop disparat, enganxant-la pel culot.
2 2 m. [EI] [LC] Aparell per a extreure d’una habitació, d’un local, etc., el fum o l’aire viciat.
2 3 m. [AGR] Aparell centrifugador que es fa servir per a extreure la mel de les bresques.
extradició
f. [LC] [DR] [PO] Acció de lliurar un reu refugiat en un país estrany al govern del seu país, en virtut de reclamació d’aquest.
extradir
v. tr. [DR] [PO] [LC] Lliurar per extradició.
extradós
[pl. -ossos]
1 m. [AQ] [AR] Cara exterior d’un arc, d’una volta, d’una paret.
2 m. [EI] Cara superior d’una ala d’avió o d’un perfil aerodinàmic.
extraescolar
adj. [LC] Que té lloc fora de l’horari escolar, s’aplica a activitats pedagògiques o d’esplai.
extrajudicial
adj. [DR] [LC] Que es fa o es tracta fora de la via judicial.
extrajudicialment
adv. [DR] [LC] D’una manera extrajudicial.
extralimitació
f. [LC] Acció d’extralimitar-se; l’efecte.
extralimitar-se
v. intr. pron. [LC] Excedir-se en l’ús de les facultats o de les atribucions pròpies. Demana al gerent que no s’extralimiti.
extralingüístic -a
adj. [FL] Que no pertany a la gramàtica però contribueix a la producció o a la comprensió dels enunciats.
extramatrimonial
adj. [LC] Que s’esdevé fora del matrimoni.
extramurs
1 adv. [LC] Fora del recinte d’una ciutat, d’una vila o d’un lloc.
2 adj. [LC] Els nouvinguts es varen instal·lar en els barris extramurs.
extraoficial
adj. [DR] [LC] Oficiós 2.
extraordinari -ària
1 1 adj. [LC] Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat. Despeses extraordinàries. Remeis extraordinaris. Una sessió extraordinària. Un pressupost extraordinari.
1 2 m. [LC] Allò que és extraordinari: despesa imprevista, plat que s’afegeix al menjar diari, etc. Amb els diners que has guanyat podràs fer un extraordinari.
2 adj. [LC] Que excedeix el grau, la mesura, el nivell, habitual, ordinari. Un talent extraordinari. Tenir una força extraordinària. Un artista extraordinari.
3 m. [LC] Exemplar especial, sovint monogràfic, d’una publicació periòdica. L’extraordinari de Nadal.
extraordinàriament
adv. [LC] D’una manera extraordinària.
extraparlamentari -ària
adj. [PO] Que no ha obtingut representació al Parlament. Un partit polític extraparlamentari.
extraplà -ana
adj. [LC] Que presenta un gruix molt per sota del normal. Un rellotge extraplà.
extrapolació
f. [LC] Acció d’extrapolar; l’efecte.
extrapolar
1 v. tr. [LC] Treure conclusions, generalitzar (a partir de dades incompletes o fragmentàries).
2 v. tr. [MT] Prolongar (una llei o una funció) fora dels límits on ha estat determinada.
extraradi
m. [OP] [LC] Perifèria d’una ciutat.
extrasensorial
adj. [LC] Que es percep sense la intervenció dels sentits.
extrasístole
f. [MD] Contracció prematura i dèbil del cor que n’altera el ritme regular.
extraterrestre
1 adj. [LC] [FIA] De fora de la Terra.
2 m. i f. [LC] [FIA] Ésser procedent d’un altre planeta.
extraterritorial
adj. [DR] [LC] Fora dels límits territorials d’una jurisdicció.
extraterritorialitat
1 f. [DR] Qualitat d’extraterritorial.
2 f. [DR] [LC] Privilegi pel qual els domicilis dels agents diplomàtics que són fora de llur nació, els vaixells de guerra, etc., són considerats com si formessin part del territori nacional.
extraure
[LC] V. EXTREURE.
extravagància
1 f. [LC] Qualitat d’extravagant.
2 f. [LC] Acció, paraula, pròpia d’una persona extravagant.
extravagant
1 1 adj. [LC] Que està fora de certs límits.
1 2 f. pl. [LC] [DR] [RE] Constitucions pontifícies no incloses en el corpus del dret canònic.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que està fora del sentit comú en allò que fa o diu. És un home extravagant. L’he considerada sempre com una extravagant.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una idea, una pensada, extravagant.
extravagantment
adv. [LC] D’una manera extravagant.
extravagar
1 1 v. intr. [LC] Apartar-se del propi camí.
1 2 v. intr. [LC] Deixar-se anar a digressions.
2 1 intr. [LC] Dir, fer, coses extravagants.
2 2 intr. [LC] DESVARIEJAR.
extravasació
f. [LC] Acció d’extravasar-se; l’efecte.
extravasar-se
v. intr. pron. [LC] Un líquid, sortir del seu conducte normal per infiltració o efusió.
extravenar-se
v. intr. pron. [MD] La sang de les venes, extravasar-se.
extraversió
f. [PS] Qualitat d’extravertit.
extravertit -ida
adj. i m. i f. [PS] [LC] Interessat en el món exterior i inclinat a comunicar-se amb els altres.
extraviar
1 1 v. tr. [LC] Fer sortir del camí.
1 2 intr. pron. [LC] PERDRE EL CAMÍ. L’ovella s’ha extraviat.
1 3 intr. pron. [LC] Una cosa, perdre’s. Se li va extraviar el carnet d’identitat.
2 1 tr. [LC] Fer sortir del camí de la virtut.
2 2 intr. pron. [LC] Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t’extraviaràs.
extrem -a
1 1 adj. [LC] Que, en una direcció donada, es troba en el darrer lloc, a l’últim de tot. L’Extrem Orient.
1 2 adj. [LC] Que és a l’últim d’una durada. Arribar a l’extrema vellesa.
1 3 adj. [LC] Que està a l’últim grau, a un alt grau. L’extrema dreta, l’extrema esquerra, de la Cambra de Diputats. No sentim ni l’extrem fred ni l’extrema calor. Vergonya, misèria, extrema. Remeis extrems. Recórrer a mitjans extrems.
2 1 m. [LC] Punt, o moment, extrem. Portar les coses a l’extrem, a l’últim extrem. Ha arribat fins a l’extrem de negar-ho, d’abandonar els seus fills.
2 2 m. [LC] El límit o el grau extrems. Ara són a l’extrem del carrer. Els extrems dels dits. Estimar-se amb extrem. Això és l’extrem de la poca vergonya.
2 3 m. [LC] Punt, moment, grau, estat, etc., situat a la màxima distància possible del seu oposat. Recórrer una cosa d’extrem a extrem. Passar d’un extrem a l’altre. Els extrems d’una proporció són els termes primer i quart.
3 m. [SP] Jugador d’un equip de futbol dels dos que ocupen els punts més externs de la línia atacant.
4 m. [MT] Punt d’una funció on hi ha un màxim o un mínim.
extremadament
adv. [LC] D’una manera extremada. Vesteix extremadament, amb colors cridaners.
extremament
adv. [LC] D’una manera extrema, a un alt grau. Les cremades són extremament doloroses.
extremar
1 v. tr. [LC] Portar (alguna cosa) a l’extrem. No extremis el rigor, el càstig.
2 intr. pron. [LC] Posar tota la cura, l’atenció, etc., en l’execució d’una cosa. Heu d’extremar-vos en la higiene personal.
extremat -ada
1 adj. [LC] Que porta les coses a l’últim extrem. És molt extremat en tot. Extremat en el vestir.
2 adj. [LC] PER EXT. Un vestit, un capell, extremat.
extremeny -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Extremadura.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Extremadura o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte lleonès parlat a Extremadura.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’extremeny.
extremisme
1 m. [LC] [PO] Condició d’extremista, radicalisme.
2 m. [LC] [PO] Opinió pròpia d’un extremista.
extremista
adj. i m. i f. [LC] [PO] Que sosté opinions extremes, radical.
extremitat
1 f. [LC] Qualitat d’extrem.
2 f. [LC] Part extrema o última d’una cosa. L’extremitat d’un pal, d’una corda.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] Braç o cama de l’ésser humà. Les extremitats superiors, inferiors.
4 f. [LC] [ZOA] Pota d’un animal. Les extremitats anteriors, posteriors.
5 f. [LC] [ZOA] Tentacle de certs animals.
extremitud
1 1 f. [LC] Grau més alt a què pot arribar una cosa.
1 2 f. [LC] Darreria 1.
2 1 f. [LC] CONVULSIÓ.
2 2 f. pl. [VE] [LC] Convulsions darreres d’un animal en morir-se.
extremós -osa
1 adj. [LC] Que no té mesura en les coses.
2 adj. [LC] Molt expressiu en demostracions d’afecte.
extremosament
adv. [LC] D’una manera extremosa.
extremunciar
v. tr. [LC] [RE] Donar l’extremunció (a un malalt).
extremunció
f. [LC] [RE] UNCIÓ DELS MALALTS.
extret
1 1 m. [LC] [QU] [HO] Substància que s’extreu d’una altra per decocció, infusió, etc., la qual posseeix la virtut característica d’aquesta en forma concentrada.
1 2 [LC] [QU] [HO] extret de carn Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix.
1 3 m. [LC] [QU] [MD] Preparació obtinguda evaporant la solució d’una droga, el suc d’una planta. Extret de valeriana.
2 1 m. [LC] [BB] SEPARATA.
2 2 m. [BB] Còpia textual d’una part d’un document.
extreure
[quant a la flexió, com treure]
1 v. tr. [LC] Treure d’una posició fixa per tracció, succió, etc. Extreure una dent, un queixal. Extreure una espina ficada a la carn. Extreure pedra d’una pedrera. Extreure carbó d’una mina.
2 v. tr. [LC] Separar, treure, d’una substància (un dels seus elements o components) per destil·lació, solució o qualsevol procediment mecànic o químic. Extreure sucre de la remolatxa.
3 v. tr. [LC] [BB] Algú, copiar d’un escrit, d’un llibre, etc., (un passatge). Un passatge que l’autor ha extret de Tirant lo Blanc.
4 [LC] [MT] extreure l’arrel Calcular l’arrel d’un nombre. Extreure l’arrel quadrada de 25.
extrínsec -a
1 adj. [LC] Que ve de fora, que no és tret directament de la cosa mateixa sinó de circumstàncies exteriors, accessòries. El mal s’agreujà per raons extrínseques. Valor extrínsec d’una moneda.
2 adj. [EL] Que conté impureses, les quals influeixen decisivament en les propietats elèctriques, s’aplica a un semiconductor.
extrínsecament
adv. [LC] D’una manera extrínseca.
extrors -a
adj. [BO] Dirigit cap a l’exterior de la flor, s’aplica a l’antera de l’estam.
extrudibilitat
f. [LC] Qualitat d’extrudible.
extrudible
adj. [LC] Que pot ésser extrudit.
extrudir
v. tr. [EI] Fer passar (una massa de metall o de plàstic en estat pastós) per un o més broquets o fileres a fi de donar-li una forma determinada.
extrusió
1 f. [EI] Operació d’extrudir.
2 1 f. [GL] Efusió 3 1.
2 2 f. [GL] Emergència a la superfície d’una roca sedimentària dura, poc deformable i negada dins estrats fàcilment deformables, per efecte del plegament.
extrusiu -iva
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’extrusió.
extrusor -a
1 adj. [EI] Que produeix extrusió.
2 m. [EI] Dispositiu que obliga a passar el material en l’extrusió.
3 f. [EI] Màquina emprada per a l’extrusió de plàstics.
exuberància
f. [LC] Qualitat d’exuberant, excés de plenitud. L’exuberància de la vegetació. M’agrada l’exuberància de la seva parla. L’exuberància de la seva imaginació.
exuberant
adj. [LC] Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud. Una vegetació exuberant. Una imaginació exuberant. Unes formes exuberants.
exuberantment
adv. [LC] Amb exuberància.
exulceració
f. [MD] Ulceració superficial.
exulcerar
v. tr. [MD] Ulcerar lleugerament.
exultació
f. [LC] Acció d’exultar.
exultant
adj. [LC] Que exulta.
exultar
v. intr. [LC] Estar transportat d’alegria.
exutori
m. [MD] Úlcera artificial per a determinar una supuració permanent amb un fi curatiu.
exúvia
f. [ZOA] Pell o exoesquelet que es desprèn en l’exuviació.
exuviació
f. [ZOA] Procés de canvi de la pell o de l’exoesquelet que es dona en els insectes, els crustacis, les serps, etc.
exvot
m. [LC] [RE] [AN] Objecte que s’ofereix en do a Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d’un vot, en record d’un benefici rebut, que es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc.