collaret

m. [LC] [IMI] [ED] Cadena, enfilall de perles, de grans d’atzabeja, etc., que les persones es posen al voltant del coll com a adornament.

collarí

1 m. [AR] Motllura o anell en què termina la part superior del fust de la columna i damunt el qual descansa el capitell.

2 m. [EI] Rebaix circular fet en un arbre o un eix d’una màquina per guiar un mecanisme, una palanca, etc.

col·latari col·latària

m. i f. [LC] Persona a qui s’ha conferit un benefici, un privilegi, etc.

collater collatera

m. i f. [LC] [PR] Persona que tragina coses a coll.

col·lateral

1 adj. [LC] Situat lateralment amb relació a una altra cosa. Les naus col·laterals del temple.

2 adj. [LC] [HIG] Que és parent consanguini però no per línia directa.

col·lateralitat

f. [SO] [AN] [DR] Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.

col·lateralment

adv. [LC] No per línia directa.

col·latiu -iva

adj. [LC] [RE] Que pot ésser conferit, s’aplica especialment als benifets eclesiàstics.

collblau

m. [LC] [ZOO] ÀNEC COLLVERD.

col·lecció

1 1 f. [LC] Recull de coses d’una classe determinada, especialment de coses d’art, de ciència, d’indústria, etc., que constitueixen un conjunt més o menys complet. Col·lecció de manuscrits, d’autògrafs, de pintures, de medalles, de monedes. Fer col·lecció de capicues. Col·lecció zoològica, mineralògica. Col·lecció d’autors clàssics, de lírics anglesos. Una col·lecció pública, particular.

1 2 f. [LC] PER EXT. En aquella casa hi havia una col·lecció de criatures. Quina col·lecció de trapelles!

2 1 f. [BB] Conjunt de llibres publicats per un mateix editor i que respon a uns criteris comuns. «La Cua de Palla» és una col·lecció de novel·la negra.

2 2 [BB] col·lecció local Part del fons d’una biblioteca, especialment pública, que recull i organitza tota la documentació que fa referència a la seva zona geogràfica concreta.

col·leccionable

1 adj. [LC] Que pot ésser col·leccionat.

2 m. [LC] Obra que surt en fascicles i que, sovint, es reparteix amb un diari, una revista o una altra publicació periòdica.

col·leccionador col·leccionadora

m. i f. [LC] Persona que col·lecciona.

col·leccionar

v. tr. [LC] Fer col·lecció (d’alguna cosa).

col·leccionisme

m. [LC] Afecció a col·leccionar.

col·leccionista

m. i f. [LC] Col·leccionador, col·leccionadora.

col·lecta

1 1 f. [LC] Acció de recollir dons voluntaris, especialment per a algun fi de beneficència. Fer una col·lecta per a una família pobra.

1 2 f. [LC] Quantitat recollida. La col·lecta ha estat migrada.

2 1 f. [ECT] Recaptació de certs impostos.

2 2 f. [ECT] Lloc on són recaptats.

3 f. [RE] [HIH] A l’edat mitjana, associació de diverses aljames jueves constituïda per a actuar de mancomú en qüestions d’interès general, sobretot en el pagament de tributs.

4 f. [RE] Oració de la missa que es diu abans de les lectures.

col·lectar

v. tr. [LC] Fer una col·lecta (d’alguna cosa).

col·lectici -ícia

adj. [LC] Arreplegat d’ací i d’allà, s’aplica a la gent.

col·lectiu -iva

1 adj. [LC] [AR] Que fan diferents persones conjuntament, que afecta totes elles. Una demanda col·lectiva. Exercir una acció col·lectiva. Els interessos col·lectius. Una exposició col·lectiva d’artistes joves.

2 1 adj. [LC] [FL] Que fa referència a una col·lecció o un agregat d’individus. Un nom col·lectiu.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als noms col·lectius. Un sufix col·lectiu.

3 m. [SO] [LC] Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú. El col·lectiu de les dones, el col·lectiu dels treballadors d’un ram.

col·lectivament

adv. [LC] D’una manera col·lectiva.

col·lectivisme

m. [LC] [ECT] [PO] Doctrina social i econòmica que propugna la propietat col·lectiva dels mitjans de producció.

col·lectivista

1 adj. [LC] [ECT] [PO] Relatiu o pertanyent al col·lectivisme.

2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del col·lectivisme.

col·lectivitat

1 f. [LC] Nombre de gent considerat com un tot.

2 f. [LC] El poble considerat en conjunt. Mirar els interessos de la col·lectivitat.

col·lectivització

f. [ECT] Acció de col·lectivitzar; l’efecte.

col·lectivitzar

v. tr. [ECT] Transferir a la col·lectivitat la propietat (dels mitjans de producció) mitjançant l’expropiació o la nacionalització.

col·lector -a

1 adj. [LC] [OP] Que recull. Claveguera col·lectora. Tub col·lector, canonada col·lectora.

2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que recull o col·lecta certs impostos, drets, etc. Col·lector de la Cambra Apostòlica. Col·lector reial.

2 2 m. [RE] [PR] Eclesiàstic que rep les almoines de les misses per a distribuir-les entre els celebrants.

3 1 m. [EI] Conducció principal destinada a distribuir un fluid cap a conduccions secundàries o a rebre’l d’aquestes per a evacuar-lo.

3 2 m. [OP] Claveguera de grans dimensions que forma part de la xarxa de sanejament i té la funció de recollir les aigües de pluja i fecals que hi aboquen les clavegueres i conduir-les lluny de la població, cap a l’estació depuradora o cap al lloc del desguàs.

4 m. [QU] Recipient d’un aparell de destil·lació on és recollit el que ha estat destil·lat.

5 1 m. [EL] [EE] Terminal d’un transistor bipolar.

5 2 m. [EE] Elèctrode que recull els electrons en certs tubs electrònics.

6 m. [EE] [EL] Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu i d’algunes de corrent altern, format per segments, sobre el qual freguen les escombretes.

col·lectoria

1 f. [LC] [RE] Càrrec de col·lector.

2 f. [LC] [RE] Lloc o oficina on exerceix el col·lector.

col·lega

m. i f. [LC] Company de professió, d’activitats. Tots tres són col·legues en aquella entitat.

col·legatari col·legatària

m. i f. [DR] Legatari conjuntament amb altres.

col·legi

1 1 m. [LC] Cos de persones sotmeses a un reglament comú, especialment quan viuen en una mateixa casa dedicades a l’estudi.

1 2 m. [LC] Casa o edifici del col·legi.

1 3 [RE] sacre col·legi Conjunt dels cardenals.

1 4 m. [LC] [DR] Societat o corporació de persones de la mateixa professió. Col·legi d’advocats, de metges.

1 5 m. [HIH] En l’Antic Règim, corporació professional constituïda per artistes, a diferència dels gremis, que eren integrats per menestrals.

2 1 m. [LC] [PE] Establiment d’ensenyament primari o secundari.

2 2 [PE] col·legi major Residència per a estudiants universitaris.

2 3 [PE] col·legi menor Residència per a estudiants d’ensenyament secundari.

3 1 m. [LC] [PO] Conjunt d’electors d’una mateixa circumscripció electoral. Col·legi electoral.

3 2 m. [LC] [PO] Lloc on els electors exerceixen el seu dret a vot.

col·legiació

f. [LC] Acció de col·legiar-se; l’efecte.

col·legial¹

adj. [LC] [RE] [PE] Relatiu o pertanyent a un col·legi.

col·legial² col·legiala

m. i f. [LC] [PE] Alumne d’un col·legi.

col·legialitat

1 f. [LC] [DR] [RE] Qualitat de col·legiat.

2 f. [RE] Propietat del govern de l’Església catòlica, en el qual intervenen els bisbes, a imatge i semblança dels dotze apòstols, juntament amb el papa. Col·legialitat episcopal.

col·legialment

adv. [LC] [DR] Formant col·legi.

col·legiar

1 v. tr. [DR] [LC] Fer entrar (algú) com a membre en un col·legi professional.

2 intr. pron. [DR] [LC] Entrar com a membre en un col·legi professional. Tots els professors s’haurien de col·legiar.

3 intr. pron. [LC] [DR] Constituir-se, organitzar-se, en col·legi. El Cos d’Apotecaris hauria de col·legiar-se.

col·legiat -ada

1 adj. [LC] [DR] [RE] Pertanyent a un col·legi, constituït en col·legi o a la manera d’un col·legi. Metge col·legiat.

2 adj. [DR] [LC] [AD] Constituït per diversos components. Direcció col·legiada. Òrgan col·legiat.

col·legiata

f. [LC] [RE] [HIH] Església que, no essent catedral o església episcopal, té un capítol o col·legi. La col·legiata de Santa Anna.

col·legir

1 v. tr. [LC] Fer extractes (d’un llibre, d’un al·legat, etc.).

2 tr. [LC] ANT. INFERIR.

collejar

1 v. intr. [LC] Fer moviments de coll, estirar-lo.

2 1 intr. [LC] [MD] Fer esforços amb la gola per a deglutir.

2 2 tr. [LC] [MD] DEGLUTIR.

col·lèmbols

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes apterigots de petites dimensions, molt primitius, amb l’abdomen compost de sis segments i amb ulls simples.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

col·lènquima

m. [BI] [BO] Teixit vegetal de sosteniment format per cèl·lules que tenen les parets fortament engruixides per dipòsits de cel·lulosa.

coller collera

m. i f. [LC] [PR] COLLATER, COLLATERA.

collera

1 f. [LC] [AGR] Coixí que es posa al coll de l’animal per junyir-lo a l’arada, a la carreta, etc.

2 f. [HIH] [ISL] A la frontera amb els sarraïns, rapte de persones lliures per vendre-les com a esclaves o demanar-ne rescat. Delicte de collera.

colleró

m. [LC] [AGR] Collera petita.

collestret -a

adj. [LC] Que té el coll o la gola estrets.

col·líbia

1 f. [BOB] Bolet del gènere Collybia, de l’ordre de les tricolomatals, de peu tenaç.

2 [BOB] col·líbia llefiscosa Col·líbia de barret brunenc, de tacte de mantega i de cama tova i dilatada a la base (Collybia butyracea).

col·lidir

v. intr. [LC] Dos cossos, topar.

collidor¹ -a

1 adj. [LC] [AGA] Que es pot collir, que està a punt de collir. Aquest pomer està carregat de pomes, però encara no són collidores. Les cireres ja són collidores.

2 adj. [LC] Que està en edat de casar-se, de morir-se, etc.

collidor² collidora

m. i f. [LC] [PR] [AGA] Persona que cull, especialment fruits. Les collidores de pomes.

col·ligació

f. [LC] Acció de col·ligar; l’efecte.

col·ligar

1 v. tr. [LC] Lligar plegades (diferents coses).

2 v. tr. [LC] Ajuntar (diferents fets aïllats) en un sol concepte, en una proposició general.

col·ligatiu -iva

adj. [FIF] [QU] Que depèn del nombre de molècules presents però no de llur naturalesa. La pressió d’un gas ideal és una propietat col·ligativa.

col·limació

f. [FIF] Acció de col·limar; l’efecte.

col·limador -a

1 adj. [FIF] Que té capacitat de col·limar.

2 m. [FIF] Element col·limador.

col·limar

v. tr. [FIF] Fer convergir (la radiació emesa per una font) devers un feix ben definit de rajos paral·lels o bé un determinat angle sòlid.

col·lineal

adj. [LC] Situat amb altres en una mateixa línia recta.

col·liquació

1 f. [MD] Amagriment degut a evacuacions abundants.

2 f. [MD] Procés degeneratiu de liqüefacció cel·lular, durant el qual es formen vacúols en el citoplasma.

collir

[ind. pr. cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen; subj. pr. culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin]

1 1 v. tr. [LC] [AGA] Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.). Veus aquella rosa? Ves-la a collir i dona-me-la. Els nois, enfilats per les branques, collien peres. He collit aquesta branca d’ametller. Collir un ram de roses.

1 2 v. tr. [LC] [AGA] PER EXT. Les abelles cullen la mel de les flors.

2 1 tr. [LC] [AGA] Arreplegar (els productes del sòl). Ja és temps de collir les olives, les garrofes. Una terra on es cull molt de vi. Enguany collirem ben bé 100 quarteres de blat.

2 2 [LC] [AGA] collir arreu Collir sense deixar res.

3 1 tr. [LC] Agafar (coses escampades a terra) per aplegar-les en un lloc. -Què fa aquest noi? -Cull papers pel carrer.

3 2 tr. [LC] Agafar (una cosa caiguda a terra, escapada, etc.), per tornar-la al seu lloc. Cull-me el mocador que m’ha caigut.

3 3 tr. [LC] PER EXT. Collir un punt escorregut de la mitja.

3 4 tr. [LC] No passar-li a algú desapercebut (allò que diu un altre i que després podrà fer servir oportunament). Tot i que era molt subtil, vaig collir la seva insinuació.

col·liri

m. [LC] [MD] Medicament destinat a ésser aplicat a la conjuntiva de l’ull.

col·lisió

1 1 f. [LC] Encontre de dos cossos que topen o col·lideixen.

1 2 f. [LC] PER EXT. Hi hagué una col·lisió entre els rebels i les tropes. La col·lisió dels interessos, de les opinions.

2 f. [FIF] A escala nuclear, interacció entre partícules, o entre una partícula i un nucli, considerades com a esferes materials, que té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents, l’emissió diferida d’energia o una transmutació o reacció nuclear.

3 f. [GL] col·lisió continental Zona de convergència de dues plaques continentals en la qual no hi ha subducció, cosa que genera el tancament d’un domini oceànic, associat a fenòmens de compressió i plegament.

collita

1 1 f. [LC] [AGA] Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra. La collita del blat, de l’ordi. Hi anirem després de la collita.

1 2 f. [LC] [AGA] Conjunt dels productes així arreplegats. Una collita abundant, una bona collita. Una collita magra.

1 3 [LC] [AGA] a bona o mala collita loc. adv. Expressió usada per a indicar que el preu d’un arrendament ha d’ésser el mateix en un any abundós que en un any estèril.

2 1 f. [LC] Recull 2. Un poeta que ha fet una bona collita de premis. En tal contrada, hem fet una bona collita de cançons populars.

2 2 [LC] de collita pròpia loc. adj. De la seva pròpia invenció.

3 f. [RE] [HIH] Col·lecta 3.

colliter collitera

m. i f. [LC] [PR] [AGA] Persona que fa o té collita d’alguna cosa. Gran colliter de panses i cacauets. Colliter d’oli.

col·litigant

m. i f. [DR] Litigant que pledeja juntament amb un altre o amb altres.

collnegre -a

adj. [LC] [ZOO] Que té el coll negre. Cabussó collnegre.

colló

1 m. [LC] VULG. TESTICLE.

2 1 m. [LC] tenir collons a) VULG. Tenir coratge.

2 1 m. [LC] tenir collons b) VULG. Tenir barra.

2 2 [LC] de collons loc. adj. a) VULG. Molt bo, que està molt bé. Au, lleva’t, que fot un dia de collons.

2 2 [LC] de collons loc. adv. b) VULG. Molt bé. M’he quedat parada: canta de collons.

2 3 interj. [LC] [usat generalment en pl.] VULG. Expressió que denota sorpresa, admiració, enuig, etc.

3 m. [LC] VULG. Covard 1.

col·locació

1 1 f. [LC] Acció de col·locar o de col·locar-se; l’efecte.

1 2 f. [LC] Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou.

2 f. [FL] Combinació de mots que ha desenvolupat una relació semàntica estreta basada en la concurrència freqüent.

col·locar

1 1 v. tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Havia col·locat els seus partidaris en llocs importants de l’Administració. Col·locar els llibres en els prestatges. Col·loqueu una taula vora la finestra.

1 2 intr. pron. [LC] Col·locar-se un sentinella a un costat de la porta.

1 3 [ECT] col·locar diners Posar-los a interès. Col·locar els diners en hipoteques, en paper de l’Estat.

1 4 v. tr. [LC] [ECT] Trobar comprador (per a una mercaderia). A aquest preu, col·locarem tota la partida de vi.

2 1 tr. [LC] Posar en una condició determinada de vida, en un càrrec. Col·locar un noi d’aprenent. S’ha col·locat de caixera en un banc. No he trobat on col·locar-lo.

2 2 tr. [LC] Casar (algú). Van col·locar la noia joveníssima.

col·locat

m. [SP] En les curses de cavalls i de llebrers, el que arriba a la meta immediatament després del primer.

col·locutor col·locutora

m. i f. [LC] Participant en un diàleg o conversa.

col·lodió

m. [IQ] [QU] Solució de nitrocel·lulosa en una mescla d’alcohol i èter, líquid xaropós que per evaporació deixa una pel·lícula incolora i dura, emprat en fotografia i en la manufactura de laques.

col·loidal

1 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a un col·loide.

2 adj. [FIF] [QU] De la naturalesa d’un col·loide.

col·loide

1 m. [FIF] [QU] Substància dispersa en un medi que no pot travessar les membranes de diàlisi com les solucions veritables.

2 adj. [QU] COL·LOIDAL.

collonada

f. [LC] VULG. Feta o dita extravagant, enutjosa o poc important.

collonut -uda

1 adj. [LC] VULG. Que té testicles.

2 adj. [LC] VULG. Extraordinari, magnífic, sorprenent.

col·loqui

1 1 m. [LC] [CO] Conversa, especialment de certa importància, entre dues o més persones.

1 2 m. [LC] Intercanvi d’opinions després d’una conferència, d’un espectacle.

2 m. [FLL] Obra de caràcter còmic i en vers declamada pels col·loquiers en festes públiques del País Valencià.

col·loquial

adj. [LC] [FL] Propi de la conversa familiar, no literari. Llenguatge col·loquial.

col·loquier

m. [FLL] Actor popular que intervenia en les festes públiques del País Valencià recitant romanços o col·loquis.

col·lotge

m. [LC] Conversa, enraonament. Tot el dia va amb col·lotges amunt i avall.

col·lotípia

f. [AF] FOTOTÍPIA.

collpelat -ada

adj. [LC] Que té pelada la nuca.

collportar

v. tr. [LC] Portar a coll.

colltorçar

1 1 v. intr. [LC] Torçar el coll.

1 2 v. intr. [LC] Defallir, morir-se.

2 intr. pron. [LC] Una planta, tòrcer la tija, decandir-se. Les flors es colltorçaven assedegades.

colltòrcer

[quant a la flexió, com tòrcer]

v. intr. i intr. pron. [LC] COLLTORÇAR.

colltort¹

m. [ZOO] Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge grisenc finament ratllat, que viu a les arbredes i es nodreix principalment de formigues que cerca per terra (Jynx torquilla).

colltort² -a

1 adj. [LC] Que té o porta tort el coll.

2 adj. [LC] Que s’ha colltorçat.

3 adj. [LC] Abatut, neulit.

4 m. i f. [LC] Hipòcrita, especialment en religió. No et fiïs de colltorts.

colltrencar-se

1 v. intr. pron. [LC] Rompre’s pel coll. Va caure amb tanta mala sort que es colltrencà.

2 v. intr. pron. [LC] Prendre mal, caient.

col·ludir

v. intr. [LC] Conspirar en perjudici d’algú.

col·lusió

f. [LC] Intel·ligència secreta entre dues o més persones en perjudici d’algú.

col·lusori -òria

adj. [LC] Que resulta d’una col·lusió.

collut¹ -uda

adj. [LC] [AGR] Que té el coll gras, robust.

collut² -uda

adj. [AGR] No castrat, s’aplica a un animal.

col·lutori

1 m. [MD] Rentada de la cavitat bucal.

2 m. [MD] Medicament emprat en aquesta rentada.

col·luvial

adj. [GL] Relatiu o pertanyent als col·luvions. Terreny col·luvial.

col·luvió

m. [GL] Matèria procedent de la desagregació de les roques que s’acumula al peu d’un vessant per l’acció de la gravetat.

collverd -a

1 adj. [ZOO] Que té el coll verd. Ànec collverd.

2 m. [ZOO] collverd roquer ÀNEC BECVERMELL.

collvinclar-se

v. intr. pron. [LC] COLLTORÇAR-SE.

còlob

m. [ZOM] Mamífer primat del gènere Colobus, de la família dels colòbids, de tronc esvelt, pelatge vistós i cua molt llarga, que viu als arbres i habita l’Àfrica tropical.

colòbids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels primats, del grup dels catarrins, que són arborícoles i vegetarians i habiten l’Àfrica i l’Àsia.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

coloboma

1 m. [MD] Manca congènita de substància d’una part de l’ull.

2 m. [MD] Pèrdua traumàtica de la parpella.

colobra

1 1 f. [LC] [ZOR] Serp de diferents espècies de la família dels colúbrids.

1 2 f. [LC] [ZOR] Serp no verinosa anàloga a les colobres.

1 3 [ZOP] colobra de mar SERP DE MAR.

2 f. [HIG] En heràld., serp posada en pal i ondejant.

colobrina

1 f. [DE] Antiga arma de foc portàtil consistent en un canó unit per anelles a una caixa que acaba en punta.

2 f. [DE] Peça d’artilleria de gran abast dels segles XVI i XVII.

3 f. [DE] Cartutx de cartó reforçat amb paper encolat i ple de sofre, salnitre, carbó i pólvora que servia per a omplir el cap dels antics coets de guerra.

colocàsia

f. [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Colocasia, de la família de les aràcies, robusta i de grans fulles peltades, d’origen tropical i emprada com a ornamental.

colofó

1 1 m. [LC] [BB] [AF] Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents al llibre.

1 2 m. [BB] En els manuscrits, indicació del nom de l’amanuense i la data i el lloc de la còpia.

1 3 m. [AF] Petita vinyeta col·locada com a final d’un capítol.

2 m. [LC] Complement final, culminació, d’alguna cosa. La interpretació del Cant dels ocells fou el colofó de l’acte.

colofònia

f. [QU] [AGF] Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils, com ara l’essència de trementina, i de les oleoresines presents en diverses espècies de pins.

colom

1 m. [ZOO] [AGR] Ocell de la família dels colúmbids, d’uns 32 centímetres de llargada, de parrupeig característic, rarament viu en estat salvatge però molt comú a les poblacions (Columba livia).

2 [ZOO] colom de Nicobar Ocell de la família dels colúmbids, propi de les illes Nicobar (Caloenas nicobarica).

3 [ZOO] colom migratori Ocell extingit de la família dels colúmbids (Ectopistes migratorius).

4 [LC] [AGR] colom mongí Colom domèstic, generalment de color blanc, que té al cap plomes llargues que li cauen pels costats.

5 [ZOO] colom roquer Colom 1.

6 [ZOO] colom tudó TUDÓ.

7 [ZOO] colom xixella XIXELLA.

coloma

1 f. [LC] [ZOO] [AGR] Femella del colom.

2 f. [BOS] Planta de la família de les escrofulariàcies, glauca, de fulles el·líptiques en verticils de tres, i de flors blanques i grogues amb un esperó violaci, que creix com a mala herba dels sembrats a la regió mediterrània (Linaria triphylla).

colomaire

m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que cria o ven coloms.

colomar

1 m. [LC] [AGR] Lloc, sovint sobre terrat, on es crien els coloms.

2 m. [LC] Darrer pis d’una casa. Viure al colomar.

colomassa

f. [LC] [AGR] Femta dels coloms.

colombaire

1 m. i f. [LC] [PR] COLOMAIRE.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que, al tir de coloms, els amolla d’un en un.

colombí -ina

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cristòfor Colom.

colombià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Colòmbia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Colòmbia o als seus habitants.

colomer

m. [LC] [AGR] COLOMAR.

colomí

1 m. [LC] [ZOO] [AGR] Colom jove.

2 m. [LC] Persona innocent, càndida o excessivament tendra.

colomida

f. [ZOP] PALOMIDA.

colomista

m. i f. [LC] [AGR] [PR] COLOMAIRE.

colon colona

[usat generalment en pl.]

m. i f. [LC] [SO] [HIH] Persona que forma part d’una colònia. L’arribada dels primers colons a l’Amèrica del Nord.

còlon

m. [LC] [MD] [ZOA] Part de l’intestí gros que s’estén des del cec fins al recte. Còlon ascendent, transvers, descendent.

colonat

m. [HIH] Sistema social d’explotació de la terra fruit de l’evolució del sistema agrari del món romà.

colònia¹

1 f. [LC] Establiment fundat per un cert nombre de ciutadans d’una nació que van a poblar una terra allunyada de llur pàtria i continuen pertanyent a aquesta.

2 f. [LC] [HIH] Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial. Les colònies de Portugal.

3 1 f. [LC] Gent que s’estableix en un lloc despoblat del seu propi país. Una colònia agrícola, penitenciària.

3 2 f. [GG] Comunitat agropecuària que treballa per treure rendiment de determinat territori o paratge.

4 f. [LC] Conjunt d’individus d’un mateix país que viuen en una població estrangera. La colònia alemanya de Palma.

5 f. [LC] Conjunt de persones que passen les vacances en un lloc on no resideixen habitualment.

6 1 f. [PE] [LC] [usat generalment en pl.] Conjunt d’activitats educatives i lúdiques destinades a nens i a joves i dirigides per mestres i monitors, que es duen a terme en establiments especialitzats.

6 2 [PE] colònia de vacances Colònia educativa que es fa durant el període de vacances d’estiu.

6 3 [PE] colònia escolar Colònia destinada a complementar la formació escolar amb activitats a l’aire lliure.

7 1 f. [BO] [BI] Conjunt d’individus de la mateixa espècie estretament relacionats entre ells, de disposició i forma característica. Una colònia de briozous.

7 2 f. [AGR] Unitat social de les abelles.

colònia²

f. [LC] [ED] Solució alcohòlica perfumada feta d’essències i emprada en la higiene personal. Una colònia de lavanda. No li agraden les colònies massa perfumades.

colonial

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una colònia o a les colònies. Productes colonials. Una guerra colonial.

2 adj. [BO] [BI] En biol., que forma colònies.

colonialisme

m. [LC] [PO] Doctrina i actitud que preconitza la colonització com a font de riquesa i de puixança d’una nació.

colonialista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al colonialisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del colonialisme.

colonitzable

adj. [LC] Que pot ésser colonitzat.

colonització

f. [LC] [HIH] Acció de colonitzar.

colonitzador -a

adj. i m. i f. [LC] [HIH] [BOC] [EG] [AGF] Que colonitza. Un poble colonitzador. Espècie colonitzadora.

colonitzar

1 v. tr. [LC] [HIH] Fer que esdevingui colònia d’un país (un territori exterior a ell).

2 1 tr. [LC] [HIH] Poblar (un territori) de colons.

2 2 tr. [EG] Un organisme o una biocenosi, establir-se (en un determinat hàbitat o territori).

coloquinta

f. [LC] [MD] [BOS] Herba perenne de la família de les cucurbitàcies, de tiges reptants o enfiladisses, amb circells, fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits esfèrics d’epicarpi dur, que contenen una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant (Citrullus colocynthis).

color

1 1 m. o f. [LC] [FIF] [AR] Qualitat dels fenòmens visuals que depèn de l’efecte distint que produeixen sobre la retina les llums de diferent longitud d’ona.

1 2 m. o f. [LC] [FIF] [AR] Varietat d’aquesta qualitat, excepte el blanc i el negre. Els colors de l’espectre, del prisma, de l’iris. Roba blanca i de color. El color dels cabells, dels ulls. El color vermell. Una bata de color gris fosc.

1 3 m. o f. [LC] [FIF] [AR] PER EXT. El color blanc, el color negre.

1 4 [LC] color brut Color confús.

1 5 [LC] color cru Color groguenc i pàl·lid que agafen el teixit i el filat crus.

1 6 [LC] color de catxumbo Color indefinit, grisenc o simplement brut.

1 7 [LC] color d’ala de mosca Color indefinit que prenen amb l’ús certes peces de vestir que de noves eren negres.

1 8 [LC] POP. color de merda d’oca Color groguenc.

1 9 [FIF] [QU] color espectral Color de l’espectre solar. Els colors espectrals són el vermell, l’ataronjat, el groc, el verd, el blau, l’indi i el violat.

1 10 [FIF] [AR] [QU] color primari Color pres com a patró, del qual hom pot obtenir-ne qualsevol altre per mescla additiva en les proporcions adequades. Els colors primaris són el blau, el groc i el vermell.

1 11 [FIF] [AR] color primitiu COLOR ESPECTRAL.

1 12 [FIF] [AR] [QU] colors complementaris Conjunt de dos colors la mescla additiva dels quals, en proporcions adequades, dona com a resultat el blanc. El vermell i el verd són colors complementaris.

1 13 [LC] els colors nacionals Els colors de la bandera nacional.

1 14 [LC] de color loc. adj. De raça etiòpica. Un home de color. La població de color és majoritària a la regió.

1 15 [LC] [AR] en color [o en colors] loc. adj. Que té o presenta colors variats. M’agraden més les fotografies en color. Té un televisor en color. Les litografies impreses en color, en colors, són més alegres.

2 1 m. o f. [LC] Color rosat del rostre sa. Tenir bons colors, un color sa.

2 2 [LC] perdre el color EMPAL·LIDIR.

2 3 [LC] tornar-se de tots colors [o posar-se de tots colors] ENROJOLAR-SE.

3 1 m. o f. [LC] Característiques que donen vida, vivacitat, intensitat imaginativa a una obra d’art.

3 2 [LC] [MU] [FIF] color d’un so [o color acústic] Timbre 4 1.

3 3 m. o f. [MU] Embelliment d’una melodia amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments.

3 4 m. o f. [MU] Element de la notació musical antiga emprat en les línies horitzontals i en les notes per a indicar diferents valors de durada o canvis de ritme.

4 1 m. o f. [LC] Caràcter aparent d’una cosa. La novel·la pren cap al final un color dramàtic.

4 2 m. o f. [LC] Qualitat peculiar que distingeix una cosa. Color polític.

4 3 m. o f. [LC] Aparença enganyosa. Sap donar un color de veritat a les seves mentides. Sots color de modèstia.

5 m. o f. [HIG] Classe d’esmalt heràldic amb què es representa el vermell, el blau, el negre, el verd, el porpra i l’ataronjat.

6 1 m. o f. [LC] [IQ] [QU] Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria. Fabricar colors. Colors a l’oli.

6 2 m. o f. [LC] PER EXT. M’ho ha pintat amb colors tràgics, molt negres.

6 3 [IQ] color adjectiu Color que per a ésser fixat requereix un mordent.

7 m. o f. [FIF] Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.

colorable

adj. [LC] [AR] Que es pot colorar.

coloració

1 1 f. [LC] [AR] Acció de colorar; l’efecte.

1 2 f. [LC] Color, combinació o disposició de colors que presenten un animal o una planta.

2 f. [EG] coloració protectora Coloració dels éssers vius que augmenta la probabilitat de supervivència, sigui perquè confon l’organisme amb el rerefons, sigui perquè l’anuncia com a probablement perillós.

coloraina

f. [LC] Reunió de colors vius i que no lliguen entre ells. Aquella coloraina de serpentines i paperets. A aquesta dona no li agraden les coloraines.

colorament

m. [LC] ACOLORIMENT.

colorant

1 adj. [LC] [IQ] Que colora, especialment que serveix per a tenyir o pintar. Substàncies colorants. Matèries colorants. Principis colorants.

2 1 m. [LC] [IQ] [QU] Substància acolorida que es pot fixar en classes determinades de matèria com tèxtils, plàstics, paper, etc., per a comunicar-los color o tenyir-les. L’ús dels colorants blaus.

2 2 [QU] colorant acridínic Colorant sintètic bàsic que té en la seva molècula el nucli de l’acridina, utilitzat principalment en la indústria de pells i cuirs i en farmàcia.

2 3 [QU] colorant antraquinònic Colorant que conté el nucli aromàtic de l’antraquinona, com l’alitzarina, etc.

2 4 [QU] colorant azo Azocolorant insoluble emprat per a tenyir cotó, produït sobre la fibra tèxtil mateixa.

2 5 [QU] colorant de primulina Colorant derivat del tiazole.

2 6 [QU] colorant de tiazina Colorant bàsic derivat de la indamina.

2 7 [QU] colorant del xantè Colorant sintètic derivat de substitució del xantè, com l’eosina i la fluoresceïna.

2 8 [QU] colorant polimetínic Colorant que conté cadenes lineals amb sèries llargues de dobles enllaços conjugats, com el carotenoide i la cianina.

colorar

v. tr. [LC] [AR] ACOLORIR.

coloret

1 m. [LC] Color suau, agradable.

2 m. [LC] [ED] Color vermell emprat com a cosmètic.

colorímetre

m. [FIF] [FIM] [QU] Absorciòmetre que mesura l’absorció d’energia radiant d’una mostra en la regió visible de l’espectre electromagnètic.

colorimetria

1 f. [FIF] Mesura de la longitud d’ona i de la intensitat de la radiació electromagnètica visible.

2 f. [QU] Absorciometria 2.

3 f. [FIF] [QU] Conjunt de procediments d’anàlisi química basats en el mesurament de la llum visible absorbida per una solució de la substància a analitzar.

colorimètric -a

adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a la colorimetria.

colorista

adj. i m. i f. [LC] [AR] Que usa bé els colors, que en treu grans efectes. Pintor colorista.

colorit

1 m. [LC] [AR] Combinació de colors en una pintura i art de combinar-los. El colorit d’una pintura. El colorit de Rubens. Finor de colorit. Un pintor més hàbil en el colorit que en el dibuix.

2 m. [LC] PER EXT. Les seves galtes tenen un colorit de préssec que enamora. El colorit d’un estil, d’un discurs, d’un fragment musical.

colós

[pl. -ossos]

1 m. [LC] [AR] Estàtua de dimensions gegantines.

2 m. [LC] Home o animal de grandària enorme.

3 m. [LC] As¹ 2. És un colós de la música.

colossal

1 adj. [LC] De dimensions gegantines. Una estàtua colossal.

2 adj. [LC] PER EXT. Una força colossal.

colossalisme

m. [LC] Qualitat de colossal.

colossalment

adv. [LC] D’una manera colossal.

colp¹

m. [LC] COP.

colp²

m. [BO] Solc d’un gra de pol·len per on pot emergir el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi té l’exina.

colp-

[LC] [MD] V. COLPO-.

colpat -ada

adj. [BO] Que presenta un colp o més, s’aplica a un gra de pol·len.

colpejador -a

adj. [LC] COPEJADOR.

colpejament

m. [LC] COPEJAMENT.

colpejar

v. tr. [LC] COPEJAR.

colpidor -a

adj. [LC] Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent. Raons colpidores. Una imatge colpidora. Una semblança colpidora.

colpidorament

adv. [LC] D’una manera colpidora.

colpiment

m. [LC] Acció de colpir.

colpir

1 1 v. tr. [LC] Tocar, encertar, amb una certa força. La pedra va colpir-lo al front. Colpir amb l’espasa, amb la llança.

1 2 [LC] colpir-se el pit Donar-se cops al pit en senyal de penediment.

1 3 v. tr. [LC] PER EXT. La ira divina colpeix els pecadors.

2 tr. [LC] Afectar d’una impressió forta, sobtada. Colpir d’horror, d’admiració. Aquesta notícia m’ha colpit. Els seus arguments colpiren el tribunal.

colpisme

m. [PO] [LC] Activitat promotora d’un cop d’estat.

colpista

1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a un cop d’estat.

2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Que promou un cop d’estat o que n’és adepte.

colpitis

f. [MD] VAGINITIS.

colpo- [o colp-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kólpos, ‘si’, ‘vagina’. Ex.: colpocistoplàstia, colpectomia.

còlquic

m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les liliàcies, bulbosa, de flors rosades o liloses que neixen directament del bulb a la tardor, i fulles oblongues que es desenvolupen més tard, típica dels prats humits, metzinosa pel seu contingut en colquicina (Colchicum autumnale).

colquicina

f. [BI] [QU] Alcaloide principal de les llavors i del bulb del còlquic (Colchicum autumnale), d’acció antiinflamatòria, selectiu per a l’artritis gotosa, emprat en recerca com a antineoplàstic.

colrada

f. [MD] COLRAMENT.

colradura

f. [AR] Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, d’argent, d’alumini, d’acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.

colrament

1 m. [LC] Acció de colrar o de colrar-se; l’efecte.

2 m. [LC] Estat de la persona o d’allò que és colrat.

3 m. [MD] Enrogiment inflamatori de la pell.

colrar

1 1 v. tr. [LC] El sol, la intempèrie, emmorenir (algú, la pell d’algú). Aquest sol et colrarà. Colrat del sol.

1 2 intr. pron. [LC] En tres dies de córrer per la platja s’ha colrat tot.

2 intr. pron. [LC] Recremar-se, sobtar-se. Se t’ha colrat l’arròs.

3 tr. [AR] Aplicar la colradura (damunt la superfície apropiada).

colrave

f. [LC] [AGA] [BOS] Col d’una raça cultivada, de caluix molt curt, el qual tot just sorgeix de terra s’engruixeix formant un tubercle comestible (Brassica oleracea var. gongylodes).

coltell¹

1 m. [LC] [ED] GANIVET. Amb grans coltells degollaven els moltons.

2 m. [ED] Eina consistent en una fulla d’acer amb un o dos mànecs, emprada en diversos oficis. Coltell de boter, de baster.

coltell²

1 m. [LC] [BOS] LLIRI DELS BLATS.

2 [LC] [BOS] coltell groc LLIRI GROC.

3 [BOS] coltell vermell LLIRI DELS BLATS.

coltellada

f. [LC] GANIVETADA.

coltellejar

v. tr. [LC] Colpir repetidament amb un coltell, occir a coltellades. El poble coltellejà el grotesc emperador. Els dos bàndols es coltellejaven furiosament.

colteller coltellera

m. i f. [LC] [PR] DAGUER, DAGUERA.

coltelleria

f. [LC] DAGUERIA.

colúbrids

1 m. pl. [ZOR] Família de serps de nineta rodona, amb el cos recobert de plaques regulars i simètriques, algunes amb dents posteriors verinoses, que comprèn la majoria de les serps dels Països Catalans i del continent europeu.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

columbari

m. [HIH] En l’antiguitat romana, construcció funerària amb nínxols per a rebre les urnes cineràries.

columbí -ina

1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al colom.

2 adj. [LC] PER EXT. Innocència columbina.

columbi-

[LC] V. COLUMBO-.

columbiana

f. [IT] Roba ensetinada usada en sabateria.

columbicultura

f. [AGR] Cria i explotació de coloms.

colúmbids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, de mida petita i mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

columbiformes

1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells de cos arrodonit, cap menut i plomatge dens, que comprèn dues famílies que contenen espècies presents a les nostres contrades.

2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.

columbites

1 f. pl. [GLM] Grup mineral d’òxids de niobi i ferro, amb quantitats variables de tàntal i de manganès, que formen part de la sèrie ferrocolumbita-manganocolumbita, cristal·litzen en el sistema ròmbic en forma de cristalls tabulars negres no exfoliables i són mena de niobi i de tàntal.

2 f. [GLM] Òxid del grup de les columbites.

columbo- [o columbi-]

[LC] Forma prefixada del mot ll. columbus, ‘colom’. Ex.: columbòfil, columbicultura.

columbòfil -a

adj. i m. i f. [LC] [AGR] [PR] Que s’interessa pel foment de la cria i el millorament dels coloms.

columbofília

f. [LC] Conjunt de les activitats de foment de la cria i el millorament dels coloms.

columel·la

1 1 f. [ZOA] [MD] Eix ossi del caragol de l’òrgan de l’oïda.

1 2 f. [ZOA] Os de l’orella mitjana d’amfibis, rèptils i ocells, situat entre el timpà i la finestra oval.

1 3 f. [ZOA] Eix intern de la closca dels mol·luscos gastròpodes.

2 f. [BO] Element columnar o arrodonit, existent en els esporangis de certs mixomicets, zigomicets, molses i antocerotes, que facilita la nutrició de les cèl·lules de les espores mentre maduren.

columna

1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Pilar de pedra o altre material, ordinàriament de secció circular, format per una base, un fust i un capitell, que serveix de suport d’un sostre, d’ornament i, a vegades, de monument. Una columna dòrica, jònica. La columna de Trajà. Una columna estriada.

1 2 [LC] [HIH] columna rostral Columna adornada amb rostres de nau, erigida en el fòrum romà.

1 3 [LC] [AQ] [AR] columna salomònica Columna que té el fust contornejat en espiral.

1 4 [AQ] [LC] [AR] columnes acoblades Columnes disposades de dues en dues.

1 5 f. [LC] Suport 2. Les columnes de la societat.

2 1 f. [GL] Concreció calcària que resulta de la unió d’una estalactita i d’una estalagmita.

2 2 f. [GL] Element prismàtic vertical d’una columnata basàltica.

3 1 f. [LC] Allò que s’eleva en forma de columna. Una columna d’aigua, de mercuri. Una columna de fum.

3 2 [LC] [GL] columna eruptiva Massa nebulosa constituïda per gasos, vapor d’aigua parcialment condensat, pols, piroclasts i cendra, emesa verticalment per un volcà.

4 1 f. [LC] Sèrie de coses col·locades les unes sobre les altres.

4 2 [GL] columna de sondatge Successió estratigràfica obtinguda en un sondatge.

4 3 [GL] columna estratigràfica Tall estratigràfic representat gràficament només en sentit vertical.

4 4 [MD] [ZOA] [LC] columna vertebral Conjunt de vèrtebres que formen una columna articulada, que sosté l’esquelet dels vertebrats.

4 5 f. [MT] [IN] Conjunt d’elements discrets alineats en direcció vertical que contrasta amb els de la direcció perpendicular, que formen la fila. Les columnes d’un determinant. Les files i les columnes d’una matriu.

5 1 f. [AF] Grup de composició de textos que, en nombre de dos o més, va de dalt a baix d’una plana separat dels altres per un espai en blanc o per un filet o vinyeta.

5 2 f. [CO] Gènere del periodisme interpretatiu que consisteix en un comentari firmat de periodicitat fixa i de localització estable.

5 3 f. [CO] Escrit d’aquest gènere.

6 1 f. [LC] [DE] Porció de soldats formats en massa de poc front i molt fons.

6 2 [DE] [HIH] cinquena columna [o quinta columna] Treball polític i militar efectuat en el mateix territori de l’adversari.

7 1 f. [TRA] columna de roda del timó Puntal que, fent parella amb un altre, dona suport a l’eix de la roda del timó.

7 2 [TRA] columna del bauprès Peça robusta de fusta situada a ambdós costats de la contraroda dels velers.

7 3 [TRA] columna del molinet Peça vertical que, formant parell amb una altra, servia de suport als antics molinets de fusta.

8 1 f. [QU] Aparell en forma de tub utilitzat en química per a operacions diverses segons llur disposició interior.

8 2 [IQ] [QU] columna de fraccionament Columna emprada per a separar per destil·lació els components d’una mescla líquida, o fraccions de la mescla de diferent temperatura d’ebullició.

columnar

1 adj. [LC] Que té forma de columna. Estructura columnar.

2 adj. [LC] Caracteritzat per columnes.

3 adj. [LC] Pertanyent a columnes.

columnari -ària

adj. [NU] Que té dues columnes esculpides, s’aplica a les monedes, especialment a les de certes colònies americanes. Pesseta columnària.

columnata

1 f. [LC] [AQ] Sèrie de columnes que sostenen, adornen, un edifici.

2 f. [AR] Filera de columnes.

columneta

f. [IT] Barra vertical d’acer que comunica el moviment al balancer d’una màquina contínua de filar.

columnista

m. i f. [CO] [PR] Persona que escriu una columna d’una publicació periòdica.

colur

m. [FIA] Cercle màxim que, en l’esfera celeste, passa pels pols de l’eclíptica i la talla en els punts equinoccials i en els punts solsticials.

colúria

f. [MD] Presència de bilirubina a l’orina.

colza

f. [LC] [BOS] [AGA] Nap d’una varietat cultivada per les seves llavors, de les quals s’extreu un oli comestible (Brassica napus var. oleifera).

colzada

1 1 f. [LC] Cop de colze. Donar una colzada. A colzades va obrir-se pas.

1 2 f. [LC] Girada sobtada, pronunciada, que fa un riu, un camí, una paret, etc. El riu fa allà una colzada. En una colzada del camí trobareu una font.

2 f. [LC] [FIM] Mida equivalent a la distància mitjana del colze a l’extrem dels dits.

colzar

1 v. tr. [LC] Corbar en forma de colze.

2 intr. [LC] Fer colzada. En el lloc on el camí colza, hi ha una font.

colzat

m. [LC] [ED] Atxeta de cera d’una colzada de llargària.

colze

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que l’envolten, especialment la part posterior de l’articulació del braç i l’avantbraç. Ficar el braç dins l’aigua fins al colze. Estar de colzes sobre la taula. Donar un cop de colze. Rebre un cop de colze. Tocar amb el colze. Obrir-se camí a cops de colze a través d’una multitud.

1 2 [MD] colze de tennista Dolor localitzat al costat extern del colze, per lesió dels músculs extensors de l’avantbraç.

1 3 [LC] pels colzes loc. adv. Molt, exageradament. Riure pels colzes. Xerrar, parlar, pels colzes.

2 m. [LC] Indret de la màniga corresponent al colze. Porta els colzes foradats. Pelar els colzes de l’americana.

3 1 m. [LC] Angle sortint a la manera d’un colze. Fer colze. Fer fer colze.

3 2 m. [LC] [AQ] Angle que fan les canonades.

4 m. [LC] [FIM] Colzada 2. Una altura de 20 colzes.

colzera

1 1 f. [LC] [DE] Peça de l’armadura que cobria i defensava el colze.

1 2 f. [MD] Embenat o aparell ortopèdic per a protegir o immobilitzar la regió del colze.

1 3 f. [LC] [AGF] Braçal fet de pell molt gruixuda o cuir que els boscaters es posen al braç esquerre quan tallen brossa o llenya espinosa.

2 1 f. [LC] Bossa que es fa a la màniga a l’indret del colze.

2 2 f. [LC] Pedaç al colze d’una màniga.

3 f. [LC] Ronya que surt al colze.

4 f. [TRA] fer colzera Fondejar una nau amb quatre àncores: dues a proa i dues a popa.

colzet

m. [IT] Cigonya de l’arbre principal del teler, on va el tirant que, unit al muntant de les taules, li dona el moviment alternatiu.

com¹

1 adv. [LC] De quina manera. No sé com fer-ho. Com te trobes? Jo ja sé com pensa ell. En sortirem Déu sap com.

2 1 adv. [LC] De la mateixa manera que. Blanc com la neu. El meu cosí i jo ens estimàvem com germans. Jo el respecto com un pare. S’ha captingut com un heroi. Estava com mort. Ell és tan pobre com tu. És gairebé tan ample com llarg.

2 2 [LC] com…, així… loc. conj. De la mateixa manera que. Com el rei ha perdonat els culpables, així nosaltres oblidarem els torts que ell ens ha fet.

2 3 [LC] com ara [o com és ara] a) Semblantment a. És tossuda com ara el seu pare.

2 3 [LC] com ara [o com és ara] b) Per exemple. Poesies com ara aquesta mostren el pensament de la fi de segle.

3 adv. [LC] De la manera que. Fes com vulguis. Captenir-se com cal.

4 [LC] com a loc. prep. EN QUALITAT DE. Ell hi fou invitat com a president de la nostra associació. Com a general mereix totes les nostres lloances. Fou bandejat com a indesitjable.

5 adv. [LC] A MESURA QUE. Com més estudia més aprèn.

6 adv. [LC] com així? Com és que. Com així no has aprovat?

7 interj. [LC] Exclamació que denota sorpresa i, de vegades, oposició. Com! Encara sou aquí?

8 m. [LC] el què i el com V. QUÈ.

com²

conj. [LC] Generalment seguit de que, denota causa. Com és tan tard, no estranyeu que ens n’anem: no podem esperar-nos més. Com sigui que ells no comparegueren, ho vam haver de fer nosaltres tots sols. Com que estic cansat, me’n vaig a jeure.

com³

m. [LC] [AGA] [GL] [AGR] OBI.

com-

[LC] V. CON-.

coma¹

m. [LC] [MD] Quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de la respiració, la circulació i la diüresi.

coma²

1 f. [FIA] Cabellera 2.

2 f. [FIF] Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.

3 f. [BO] Floc de bràctees, brins, etc., que coronen certes inflorescències i llavors.

coma³

1 1 f. [LC] [FL] [AF] Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs.

1 2 [LC] [FL] punt i coma V. PUNT.

1 3 f. [LC] [MT] En mat., signe gràfic (,) que separa, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera.

2 f. [MU] Interval musical molt petit equivalent a la novena part del to sencer.

coma⁴

1 1 f. [LC] [GL] Depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya.

1 2 f. [GL] Circ i vall glacials en forma d’obi.

1 3 f. [GL] Depressió en un carst.

2 f. [AGR] Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

comada

f. [LC] [AGA] Contingut d’un com.

comal

m. [LC] [GL] COMALADA.

comalada

f. [LC] [GL] Coma prolongada de muntanya.

comanador

1 m. [RE] [PR] Prelat en certs ordes religiosos. Comanador de l’orde de Santiago.

2 m. [LC] [HIH] En certs ordes honorífics, el qui té el grau superior al de cavaller o oficial. La Creu de Comanador. Comanador de la Legió d’Honor.

3 m. [LC] [HIH] [PR] Cavaller que tenia una comanda, en certs ordes militars.

comanadora

f. [RE] [PR] Prelada en certs ordes religiosos. Comanadora de la Mercè.

comanadoria

1 1 f. [LC] [HIH] Dignitat i benefici de comanador.

1 2 f. [LC] [HIH] Residència del comanador.

2 f. [LC] [HIH] Territori pertanyent a un comanador o posat sota la seva autoritat.

comanar

1 1 v. tr. [LC] Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill.

1 2 intr. pron. [HIH] Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant d’una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep.

2 tr. [HIH] Atorgar (una comanda).

comanda

1 1 f. [LC] ENCÀRREC. Complir una comanda. Us escric per comanda del meu amic.

1 2 f. [LC] [ECT] Encàrrec fet per algú a un comerciant o industrial de fornir-li en un cert termini una mercaderia determinada. Rebre una comanda de mil dotzenes de mitjons. Servir una comanda. Anul·lar una comanda.

2 f. [LC] Dipòsit, cura, custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció. Deixà el seu fill a la nostra comanda. Estem segurs que no corre perill si ells ho han pres en llur comanda.

3 f. [LC] [HIH] Dignitat amb un benifet adjunt conferits en certs ordes militars.

4 1 f. [HIH] Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall i en percebia les rendes.

4 2 f. [HIH] Dipòsit de diners o béns mobles sense gratificació ni pagament d’interessos.

4 3 f. [HIH] Contracte mercantil molt usat a l’edat mitjana, consistent a encomanar a algú mercaderies o diners perquè hi negociï a compte del comitent mitjançant una participació en els beneficis.

5 f. [RE] Església o comarca governada per un comanador.

6 f. [IT] En la preparació del tissatge, fil o fils d’ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d’acompanyar-los.

comandacions

f. pl. [LC] Salutacions a una persona absent.

comandament

1 1 m. [LC] [TRG] Acció de comandar. És expert en el comandament dels nous avions. Veus de comandament.

1 2 m. [TRG] [LC] Instrument, o conjunt d’instruments, que actua damunt dels mecanismes d’un vehicle, d’una màquina, d’un motor, etc., modificant-ne alguna característica, i en permet la direcció i el control del funcionament. Taula de comandament. El comandament a distància d’un televisor.

2 1 m. [LC] [DE] Facultat de comandar que exerceix un cap, especialment militar o naval. Tenir el comandament d’un cos d’exèrcit, d’una fragata. Bastó de comandament.

2 2 m. [DE] Conjunt dels òrgans de direcció de les forces armades.

2 3 m. pl. [DE] Autoritats militars superiors.

comandància

1 1 f. [LC] [DE] Càrrec de comandant.

1 2 f. [LC] [DE] Residència del comandant.

2 f. [LC] [DE] Districte sobre el qual un comandant exerceix la seva autoritat.

comandant comandanta

1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Persona que comanda, especialment en l’exèrcit i en la marina. Comandant d’una plaça. Comandant de la guàrdia, d’un post. Comandant d’una esquadreta de torpediners.

2 m. i f. [LC] [PR] [DE] Militar de grau intermedi entre capità i tinent coronel.

3 m. i f. [TRG] [PR] Pilot responsable d’una aeronau.

comandar

1 1 v. tr. [LC] Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota.

1 2 intr. [LC] Manar, imperar, ésser l’amo. La mort comanda.

2 tr. [EI] Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d’un vehicle, d’una màquina, d’un motor, etc.).

comandita

1 f. [LC] [ECT] [AD] Societat en què un o més associats són responsables i solidaris, i els altres, els comanditaris, només aporten fons i resten apartats de la gestió. Fer comandita amb algú.

2 f. [ECT] Fracció del capital social aportat pels comanditaris.

comanditar

v. tr. [LC] [ECT] Sostenir (una empresa d’altri) aportant simplement fons.

comanditari -ària

1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a la comandita.

2 m. i f. [LC] [ECT] Persona que comandita una empresa d’altri.

comando

1 m. [DE] [LC] Unitat d’assalt autònoma, generalment paramilitar, preparada per a dur a terme missions especials.

2 m. [DE] [LC] Persona que forma part d’un comando.

comanxe

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord originari de la regió del riu Yellowstone.

1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als comanxes.

2 1 m. [FL] Llengua ameríndia parlada pels comanxes.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al comanxe.

comar

v. tr. [AF] [FL] Posar les comes (en un escrit). Puntar i comar un escrit.

comaratge

1 m. [LC] Relació de comares entre elles.

2 m. [LC] COMAREIG.

comarca

1 f. [LC] [GG] [AD] Extensió de territori, més reduïda que una regió, a la qual donen una certa unitat les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, certes condicions naturals o fets històrics.

2 f. [AD] Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus.

comarcà -ana

adj. [LC] [GG] De la mateixa comarca.

comarcada

1 f. [LC] Comarca gran.

2 f. [LC] [GG] Àrea territorial relativament extensa, caracteritzada per una certa unitat física o humana, com pot ésser la forma de poblament o el tipus d’explotació agrària.

comarcal

adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a una comarca o a les comarques. Divisió comarcal. Parlar comarcal. La premsa comarcal.

comare

1 1 f. [LC] Padrina d’un infant amb relació als pares i al padrí.

1 2 f. [LC] [MD] [PR] LLEVADORA.

2 1 f. [LC] Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares.

2 2 [LC] fer compares i comares V. COMPARE.

comareig

m. [LC] Acció de comarejar, murmuració, xerradissa. Una ciutat gran amb comarejos de petit vilatge.

comarejar

v. intr. [LC] Passar el temps d’una banda a l’altra murmurant, xafardejant.

comareta

f. [LC] Noia de les que acompanyen la padrina quan van a batejar un infant.

comarmessor comarmessora

m. i f. [DR] [LC] Persona que és marmessora ensems amb altres.

comatós -osa

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al coma.

2 adj. [MD] [LC] Semblant al coma.

3 adj. i m. i f. [MD] Afectat de coma.

combat

1 1 m. [LC] [DE] Acció de batre’s, l’un contra l’altre, dos adversaris. Lliurar combat als enemics. Un combat a ultrança.

1 2 m. [LC] PER EXT. Combat de pensaments. La vida és un combat.

1 3 [LC] combat singular Combat entre dos cavallers.

1 4 m. [SP] Enfrontament entre dos judokes, dos boxejadors, dos lluitadors, etc., per determinar-ne el vencedor.

1 5 [LC] [DE] fora de combat loc. adv. En estat de no poder combatre. Posar, deixar, l’adversari fora de combat. Quedar fora de combat.

2 1 m. [LC] [DE] Encontre entre dues fraccions d’exèrcits enemics. Un combat d’avantguarda. Un combat naval.

2 2 m. [DE] Acció de guerra que revesteix sovint un caràcter espontani, de transcendència tàctica, de modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o la conservació d’un objectiu.

combatedor -a

adj. i m. i f. [LC] [DE] Combatent 1.

combatent

1 adj. i m. i f. [LC] Que combat.

2 1 m. i f. [LC] [DE] Persona que pren part en un combat.

2 2 m. i f. [LC] [DE] Soldat que forma part d’un exèrcit.

3 adj. [HIG] En heràld., rampant i afrontat amb un altre. Dos lleons combatents.

combatible

adj. [LC] Que pot ésser combatut.

combatiment

m. [LC] Acció de combatre alguna cosa. Foren votats subsidis per al combatiment de la llagosta. El combatiment de les passions.

combatiu -iva

adj. [LC] [DE] Disposat a entaular combat.

combativitat

f. [LC] [DE] Qualitat de combatiu, amor a la lluita. Instint de combativitat.

combatre

1 1 v. intr. [LC] [DE] Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics de la pàtria. Combatre per la glòria.

1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Combatre contra les temptacions.

2 1 tr. [LC] [DE] Lliurar combat (contra algú). Combatre l’enemic.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Combatre una malaltia. Combatre un error, una opinió.

combés

m. [TRA] Espai de la coberta de les naus de vela comprès entre l’arbre mestre i el trinquet.

combinable

adj. [LC] Que pot ésser combinat.

combinació

1 f. [LC] Acció de combinar o de combinar-se; l’efecte.

2 f. [MT] En mat., subconjunt que es pot formar d’un conjunt finit.

3 f. [MU] Comandament d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric de l’orgue, que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres.

4 1 f. [FL] Procés mitjançant el qual una unitat lingüística entra en contacte amb altres unitats també realitzades en un enunciat.

4 2 f. [FL] Conjunt de diverses unitats lingüístiques successives o simultànies.

5 1 f. [QU] Reacció química en què dos elements o més, o dos compostos o més, s’ajunten i formen un compost únic.

5 2 f. [QU] Producte resultant d’una reacció de combinació.

6 f. [ED] Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit.

combinar

1 1 v. tr. [LC] Posar plegades (dues o més coses) de manera que formin un conjunt harmònic, produeixin un determinat efecte. Combinava perfectament els colors de les teles.

1 2 intr. pron. [LC] Les esquadres de tots dos països es combinen per a la batalla.

2 1 tr. [QU] Fer que (dos o més elements químics) s’uneixin per a formar un compost. Si hom combina hidrogen i oxigen, obté aigua.

2 2 intr. pron. [QU] Dos o més elements químics, unir-se i formar un compost. L’hidrogen i l’oxigen es combinen i donen aigua.

3 tr. [LC] Concertar (mesures) amb vista a obtenir un resultat. Combinar operacions, maniobres.

combinat

m. [LC] Còctel 1.

combinatori -òria

1 adj. [LC] [QU] [MT] Relatiu o pertanyent a les combinacions.

2 f. [MT] Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.

comble

m. [HIG] Cap d’un escut heràldic reduït a la meitat de la seva alçada.

comboi

1 1 m. [LC] [TRG] [DE] Conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta plegats.

1 2 m. [OP] [TRG] Tren 2.

1 3 m. [DE] Formació naval de vaixells mercantils escortats per vaixells de guerra, que, en temps de guerra, els protegeixen de possibles atacs enemics.

2 m. [LC] [TRG] Colla d’obrers o grup nombrós de refugiats o presoners que hom tramet d’un punt a un altre.

comboiant -a

adj. [LC] Actiu, deseixit, despert de potències.

combregador¹

1 m. [LC] [RE] Lloc on es combrega.

2 m. [LC] [RE] Sala dels convents de monges on rebien la comunió per la reixeta que donava a l’església.

combregador² -a

1 adj. [LC] Que es troba en estat d’ésser sagramentat.

2 [LC] estar combregador Estar per morir.

combregar¹

1 v. tr. [RE] Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú). Està a punt de morir: ahir la van combregar.

2 1 intr. [RE] Rebre el sagrament de l’eucaristia. Combrega una vegada l’any.

2 2 intr. [LC] Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona.

2 3 [LC] combregar amb rodes de molí Creure coses inversemblants. Potser els plau combregar amb rodes de molí. Ens volen fer combregar amb rodes de molí.

combregar²

1 m. [LC] [RE] Viàtic 2. Portar el combregar a un malalt.

2 [RE] combregar general Processó celebrada en una diada propera a Pasqua per portar l’Eucaristia als malalts i impedits d’una parròquia per tal de poder complir amb el precepte pasqual.

3 m. [LC] [RE] Comitiva que porta el viàtic a un malalt. Ara passa un combregar. Quan passava el combregar t’havies d’agenollar.

combretàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot arbres i arbustos de fulles enteres, flors petites i fruits molt diversos, pròpies dels països tropicals, a la qual pertanyen el framiré i la limba.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

comburent

1 adj. [IQ] [QU] Que, en combinar-se amb el combustible, fa possible la combustió, s’aplica a una substància.

2 m. [QU] Substància comburent.

combustibilitat

f. [QU] Qualitat de combustible.

combustible

1 adj. [LC] [QU] Capaç de combinar-se amb l’oxigen per a donar lloc al fenomen de la combustió. Matèries combustibles.

2 m. [LC] [QU] [EI] Matèria combustible, especialment la utilitzada per a la generació d’energia i per a la calefacció: llenya, carbó, coc, petroli, etc.

combustió

1 1 f. [LC] [FIF] [QU] Reacció d’oxidació acompanyada d’un despreniment de llum i de calor, amb flama o sense.

1 2 [QU] [FIF] combustió espontània AUTOCOMBUSTIÓ.

1 3 [LC] [QU] [EI] [FIF] combustió lenta Combustió sense despreniment de llum.

2 f. [EI] Temps del cicle d’un motor en què es produeix la combustió del carburant a la cambra.

comdor

m. [HIH] [PR] A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal catalana, auxiliar del comte en el govern i l’administració d’un territori.

comdoria

f. [HIH] Títol o dignitat de comdor.

comèdia

1 1 f. [LC] [JE] [FLL] Gènere dramàtic caracteritzat pel desenllaç feliç i per un caràcter lleuger i divertit. Aquest escriptor sobresurt més en la comèdia que en el drama. La comèdia grega, francesa.

1 2 f. [LC] [JE] [FLL] Obra teatral, literària o cinematogràfica pròpia d’aquest gènere. La seva darrera pel·lícula és una comèdia basada en una novel·la italiana.

1 3 [LC] [FLL] comèdia de caràcters Comèdia centrada en la manera d’ésser moral dels personatges.

1 4 [LC] [FLL] comèdia d’intriga Comèdia centrada en el desenvolupament d’una història.

2 f. [LC] Esdeveniment o sèrie d’esdeveniments que fan riure, que són tot simulació. L’un cridava, l’altre reia, l’altre plorava: era una comèdia. Ell mostra indignar-s’hi, però és comèdia.

comediant comedianta

1 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que per professió representa comèdies i altres peces de teatre.

2 m. i f. [LC] Persona que fingeix o exagera sentiments. D’aquell, no en facis cas: és un comediant.

comediògraf comediògrafa

m. i f. [FLL] [JE] [PR] Autor de comèdies.

comella

f. [LC] [GL] Coma petita de muntanya.

comellar

m. [LC] [GL] Terreny planer més o menys ample situat al fons d’una clotada.

començ

m. [LC] COMENÇAMENT.

començador -a

adj. i m. i f. [LC] Que dona començament a una cosa.

començall

1 m. [LC] COMENÇAMENT.

2 m. [IT] Primera porció d’un fil amb què es comença a formar una bitlla, una fusada, etc.

començament

1 m. [LC] Primera part d’una cosa en el temps o en l’espai. El començament de l’any, del mes. El començament d’un llibre, d’un discurs. Tenir una cosa un bon començament, un mal començament. Al començament tot anava bé. Des del començament ja m’ha fet mala espina. En el començament Déu creà el cel i la terra. Viure al començament del carrer.

2 m. [LC] Primera causa. Déu és el començament de totes les coses.

començant

m. i f. [LC] PRINCIPIANT.

començar

1 1 v. tr. [LC] Fer la primera part o començament (d’una cosa). Començar un edifici. Començar un poema.

1 2 [LC] començar la casa per la teulada Fer les coses al revés de com caldria.

1 3 v. tr. [LC] Ésser al començament (d’una cosa), emprendre-la, encetar-la. Tot just comencem l’any. Avui comencem la temporada de banys. Hem començat malament el dia. Ja soc al capítol setè del llibre que em vas deixar i tot just l’he començat avui, tot just n’he començat la lectura avui. Aquest matí hem començat un pa i ja ens l’hem acabat.

1 4 [LC] començar el mes Començar el treball corresponent a un mes en un treball pagat per mesos.

1 5 intr. [LC] començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc. Començaren per despullar-lo.

2 tr. [LC] Constituir la primera part o començament (d’una cosa). El mot que comença la frase. La casa que comença el carrer.

3 intr. [LC] Una cosa, entrar en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament. Comença la sessió. Una proposició que comença per un complement. Quan comencen les festes?

4 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o de, iniciar l’acció indicada per aquell infinitiu. Començà d’anar d’una banda a l’altra. La neu comença a caure. Comença a ploure, a nevar.

comenda

1 1 f. [HIH] [DR] Administració o custòdia d’un benifet confiada a un clergue secular fins al nomenament del titular. Donar en comenda. Una abadia en comenda.

1 2 f. [HIH] [DR] Benifet així confiat.

1 3 f. [HIH] Administració d’una església vacant exercida per un clergue que en percebia les rendes.

1 4 f. [HIH] Provisió d’un benefici regular atorgat a un clergue secular, amb dispensa de la professió religiosa.

2 f. [DR] Contracte marítim establert antigament entre la persona que finançava un viatge i la que comandava la nau.

comendatari -ària

1 adj. [HIH] [DR] Que té un benifet sota la seva custòdia i administració. Un abat comendatari.

2 adj. [HIH] [DR] Tingut en comenda. Una abadia comendatària.

comensal

1 m. i f. [LC] [HO] Persona que juntament amb d’altres participa en un àpat.

2 1 m. [HIH] [PR] En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques.

2 2 m. [HIH] Clergue agregat al servei permanent d’un prelat.

3 1 adj. [EG] Que presenta comensalisme. Espècie comensal. Associació comensal.

3 2 m. [EG] Espècie comensal.

comensalisme

1 m. [SO] Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada.

2 m. [EG] Relació entre dues espècies quan comparteixen un mateix aliment, i l’una s’aprofita de les deixalles de l’aliment de l’altra.

coment¹

m. [LC] [FLL] Exposició, comentari.

coment²

m. [TRA] Eixamplament de la part de fora de l’escletxa que hi ha entre les taules del buc d’una nau, fet per tal de calafatar.

comentador -a

adj. i m. i f. [LC] Que comenta.

comentar

v. tr. [LC] Escriure, fer, comentaris (sobre alguna cosa). Aquest autor ha comentat llargament les obres d’Ovidi. La seva absència ha estat molt comentada.

comentari

1 m. [LC] [FLL] Remarca, observació, que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d’un escrit, d’un llibre, etc. La Rut ha fet un bon comentari d’aquella obra.

2 m. [LC] PER EXT. La seva conducta ha donat lloc a comentaris. Els comentaris han estat tots desfavorables. La cosa no donà lloc a comentaris.

comentarista

1 m. i f. [LC] [CO] [PR] Autor d’un comentari literari, històric, etc.

2 m. i f. [LC] [CO] [PR] Persona que habitualment elabora, presenta o signa els comentaris d’un mitjà de comunicació de massa.

comerç

1 1 m. [LC] [ECT] Compra i venda, bescanvi, de productes naturals i industrials o de serveis. Fer el comerç de la seda. Comerç a l’engròs, al detall. Comerç d’exportació, d’importació. Una casa de comerç.

1 2 [LC] [ECT] comerç exterior Transaccions d’un estat amb uns altres.

1 3 [LC] [ECT] comerç interior Comerç efectuat dins d’un mateix estat.

1 4 [ECT] [LC] lliure comerç LLIURE CANVI.

1 5 m. [LC] [ECT] Conjunt de comerciants d’una població, d’un país, etc.

2 1 m. [LC] Comunicació, tractes, entre persones o grups de persones.

2 2 m. [LC] Bescanvi d’idees, de sentiments, etc., entre dues persones.

comerciable

adj. [LC] [ECT] Que pot ésser objecte de comerç.

comercial

1 adj. [LC] [ECT] Pertanyent al comerç. Afers comercials. Relacions comercials.

2 adj. [AR] [LC] Concebut per plaure al gran públic. Pel·lícula comercial.

comercialització

f. [ECT] Acció de comercialitzar; l’efecte.

comercialitzar

v. tr. [ECT] Posar (un producte) a l’abast dels consumidors en el comerç.

comercialment

adv. [LC] [ECT] En l’aspecte comercial.

comerciant

1 adj. [LC] [ECT] Que es dedica al comerç. Un poble comerciant.

2 m. i f. [LC] [fem. comercianta] Persona que es dedica al comerç.

comerciantalla

f. [LC] Turba de comerciants. La comerciantalla dels basars.

comerciar

v. intr. [LC] [ECT] Fer comerç. Comerciava en farines. La Gran Bretanya comercia amb tot el món.

comerciejar

v. intr. [LC] [ECT] COMERCIAR.

comesa

1 f. [LC] Allò que hom té a la seva cura o al seu càrrec.

2 f. [LC] Encàrrec, missió.

comestibilitat

f. [LC] [HO] Qualitat de comestible.

comestible

1 adj. [LC] [HO] Apte com a aliment, que pot ésser menjat. Un bolet comestible.

2 m. pl. [LC] [HO] QUEVIURES. Un comerciant de comestibles. Una tenda de comestibles.

cometa

1 m. [LC] [FIA] Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, d’unes desenes de quilòmetres de gruix, compost de pols i gels de diversa composició, que segueix una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol i, en aproximar-s’hi, desenvolupa una cabellera i una o dues cues.

2 m. [HIG] Representació heràldica d’un cometa consistent en una estrella generalment de dotze rajos, un dels quals s’allarga tres vegades més que els altres.

cometari -ària

adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a un cometa.

cometedor¹ -a

adj. [LC] Que pot ésser o ha d’ésser comès.

cometedor² cometedora

m. i f. [LC] Persona que comet alguna acció reprensible. El cometedor d’escàndols serà penyorat.

cometes

1 f. pl. [LC] [AF] [FL] Signe que es posa, en parella amb un altre, l’un al principi i l’altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d’un mot o d’una expressió, etc.

2 f. pl. [FL] Signe gràfic (», o també, en textos mecanografiats, ") emprat en llistes, taules, etc., per a suplir les dades ja escrites en la mateixa situació de la línia anterior.

cometre

[p. p. comès]

1 v. tr. [LC] Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d’algú.

2 tr. [LC] Fer (una acció reprensible). Cometre un crim, un pecat. Cometre una indiscreció, una atzagaiada. Cometre grans excessos.

comí

1 m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments linears i flors rosades, cultivada pels seus fruits aromàtics (Cuminum cyminum).

2 m. [BOS] [HO] Fruit del comí, usat en pastisseria i com a aromatitzant.

3 [BOS] comí de Càndia COMÍ DE MARSELLA.

4 [BOS] comí de marrà Planta de la família de les umbel·líferes, de fulles compostes amb els folíols enters, flors blanques o rosades i fruit amb ales, que es fa sobretot a les vorades dels boscos de muntanya (Laserpitium siler).

5 [BOS] comí de Marsella Planta de la família de les umbel·líferes, de tija flexuosa, fulles dividides en lacínies rígides i umbel·les nombroses, pròpia d’indrets àrids (Seseli tortuosum).

6 [BOS] comí de prat Planta de la família de les umbel·líferes, aromàtica, d’arrel napiforme, de fulles molt dividides, estretament triangulars, flors blanques o rosades, en umbel·la, i fruit oblong comprimit, pròpia dels prats de dall i emprada com a condiment (Carum carvi).

comiat

1 1 m. [LC] Acció de saludar-se quan algú se’n va.

1 2 m. [LC] Llicència o permissió de partir, d’anar-se’n.

1 3 [LC] prendre comiat d’algú Saludar-lo abans d’anar-se’n.

1 4 [LC] donar comiat a algú a) Invitar-lo a anar-se’n.

1 4 [LC] [ECT] donar comiat a algú b) Rescindir la relació laboral amb algú per la voluntat unilateral de l’empresari.

1 5 m. [LC] Significació feta per un amo a un llogater que, a l’expiració d’un termini fixat, ha de deixar la casa, l’habitació, etc., que li tenia llogada. L’amo li ha donat comiat. El llogater ha rebut comiat. Procedir al comiat.

2 m. [FLL] Composició d’origen provençal estretament relacionada amb el maldit i en què el poeta renunciava a l’amor de la seva dama.

còmic¹

m. [LC] [FLL] [AF] [AR] Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.

còmic² -a

1 adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent a la comèdia. Poesia còmica.

2 adj. [LC] Que provoca la rialla. Produïa un efecte còmic. Una aventura còmica.

3 1 m. i f. [JE] Autor de comèdies.

3 2 m. i f. [JE] Actor que representa comèdies.

3 3 m. i f. [JE] ANT. ACTOR, ACTRIU.

còmicament

adv. [LC] D’una manera còmica.

comicastre comicastra

m. i f. [LC] [JE] Mal actor còmic.

comicial

adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent als comicis.

comicis

1 m. pl. [HIH] En l’antiguitat romana, assemblea popular per a tractar dels negocis públics.

2 m. pl. [LC] [PO] [AD] Reunions i actes relacionats amb una campanya electoral.

3 m. pl. [PO] [HIH] Eleccions polítiques.

comicitat

f. [LC] [JE] Qualitat de còmic.

cominassa

f. [BOS] Herba ufanosa de la família de les umbel·líferes, poc o molt pilosa, de fulles molt retallades, amb els segments lanceolats i dentats, aguts, flors blanques en umbel·la i fruits groguencs, pròpia dels prats humits i dels herbassars dels Pirineus i altres indrets frescals (Chaerophyllum aureum).

comís

1 m. [ECT] [DR] [AD] Pena de pèrdua de la cosa, en què incorre aquella persona que comercieja en gèneres prohibits o falta a un contracte on aquella pena és estipulada.

2 m. [ECT] [DR] [AD] Confiscació, segrest.

3 m. [ECT] [DR] [AD] Conjunt de béns o gèneres comissats.

comissar

v. tr. [ECT] [DR] [AD] Declarar caigut en comís, confiscar, segrestar. Han comissat cent quilos de tabac.

comissari comissària

1 m. i f. [LC] [PR] Delegat per a certes funcions temporànies.

2 m. i f. [AD] [PR] [DR] [DE] Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat, referents a l’ordre públic.

3 1 m. i f. [SP] [PR] Auxiliar de l’àrbitre que, en alguns esports, s’encarrega de la fiscalització dels aspectes reglamentaris d’una competició esportiva.

3 2 m. i f. [SP] [PR] En les curses de cavalls, encarregat de l’aplicació del reglament, amb amplis poders de decisió.

comissaria

1 f. [LC] Ofici de comissari.

2 f. [LC] Oficina del comissari.

comissariat

m. [LC] COMISSARIA.

comissió

1 f. [LC] Acció de cometre. La comissió d’un crim, d’una falta.

2 1 f. [ECT] Encàrrec que algú fa a un altre de fer alguna cosa en lloc seu.

2 2 f. [ECT] Poder confiat a algú per l’autoritat en una circumstància i per un temps determinat.

3 1 f. [ECT] Cosa a fer com a agent d’un altre.

3 2 f. [ECT] Tant que cobra l’agent, proporcional a les transaccions realitzades. Comissions mercantils.

4 1 f. [LC] Reunió de persones delegades temporalment per fer una cosa.

4 2 f. [LC] Conjunt o grup d’aquestes persones.

comissionar

v. tr. [LC] [ECT] Donar una comissió (a una o més persones).

comissionat comissionada

m. i f. [AD] Persona encarregada de portar a terme alguna activitat concreta.

comissionista

m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que es dedica a treballar en comissions mercantils.

comissori -òria

1 adj. [DR] Relatiu al comís. Accions comissòries.

2 adj. [DR] Afectat per comís. Béns comissoris.

3 adj. [DR] Que porta la resolució d’un contracte. Clàusula comissòria.

comissura

1 f. [LC] Lloc d’unió entre dos cossos o dues parts d’un cos. Les comissures cerebrals.

2 f. [LC] [MD] Punt en què els dos llavis o les dues parpelles s’ajunten.

3 f. [MD] PER EXT. Les comissures d’una ferida.

comissural

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la comissura.

còmit

m. [HIH] [PR] Oficial d’un vaixell que era el responsable tècnic de la navegació.

comitatiu

1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el finès que indica companyia.

2 adj. [FL] Cas comitatiu.

comitè

[pl. -ès]

1 m. [LC] [AD] Grup de persones elegides o nomenades per una societat, un partit o un col·lectiu per constituir una junta que té una missió o unes atribucions determinades. Un comitè electoral.

2 [SP] comitè d’apel·lació Organisme encarregat de considerar les reclamacions i de jutjar i sancionar les infraccions del reglament que quedin fora de la competència del jurat d’una competició esportiva.

3 [LC] [AD] [ECT] comitè d’empresa Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors en l’àmbit d’una empresa o d’un centre de treball per a la defensa de llurs interessos.

comitent

1 m. i f. [LC] [DR] Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos.

2 m. i f. [ECT] Persona que ven per mitjà d’un comissionista.

comitiva

1 f. [LC] Acompanyament, seguici.

2 f. [LC] Reunió de persones per a anar en algun lloc.

commelinàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, de tiges articulades, o sense tija, i flors amb tres sèpals i tres pètals, pròpia de les regions tropicals i subtropicals, que inclou les tradescàncies.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

commemorable

adj. [LC] Digne d’ésser commemorat.

commemoració

1 f. [LC] Acció de commemorar. En commemoració d’aquella victòria.

2 f. [LC] [RE] Solemnitat, cerimònia religiosa, amb què es commemora un esdeveniment. La commemoració dels difunts.

commemorar

v. tr. [LC] Fer solemnement memòria (d’un esdeveniment, d’una persona), servir per a fer-ne memòria. Avui es commemora la purificació de la Verge. La columna de Trajà commemora les victòries que va assolir.

commemoratiu -iva

adj. [LC] Que serveix per a commemorar.

commensurabilitat

f. [LC] Qualitat de commensurable.

commensurable

1 adj. [LC] Que té amb un altre una mesura comuna.

2 adj. [MT] Que tenen com a quocient un nombre racional, s’aplica a dues magnituds.

commensuració

f. [LC] Acció de commensurar.

commensurar

v. tr. [LC] Mesurar amb la mateixa mesura.

comminació

f. [LC] [DR] Acció de comminar.

comminar

v. tr. [LC] [DR] Amenaçar amb una pena, especialment legal.

comminatori -òria

adj. [LC] [DR] Que conté l’amenaça d’una pena, especialment legal.

comminució

f. [MD] Fractura d’un os en molts trossos.

comminut -a

adj. [LC] [MD] Reduït a bocins molt menuts. Fractura comminuta.

commiseració

f. [LC] Sentiment de pietat pel mal d’altri.

commiseratiu -iva

adj. [LC] Que denota commiseració.

commixtió

1 f. [LC] Acció de mesclar; l’efecte.

2 f. [DR] Forma d’adquisició de la propietat de béns mobles per accessió, consistent en la unió de coses que es barregen i es compenetren talment que no es poden separar ni distingir.

commixtura

f. [LC] Commixtió 1.

commoció

1 1 f. [LC] Pertorbació violenta, agitació, sotragada. La commoció produïda per un terratrèmol. Posar tot el poble en commoció.

1 2 f. [LC] [PO] PER EXT. Les commocions polítiques.

2 1 f. [LC] [MD] Trastorn de les funcions d’un òrgan, sense cap lesió anatòmica, causat per un traumatisme. Commoció visceral.

2 2 [MD] commoció cerebral Inhibició brusca de les funcions dels centres nerviosos, especialment de la consciència, produïda generalment per un traumatisme cranial.

commocionar

v. tr. [LC] Produir una commoció (a algú). L’accident l’ha commocionat.

commonitori -òria

1 adj. [LC] Que recorda o adverteix.

2 1 m. [LC] Memòria o relació per escrit d’algunes coses o notícies.

2 2 m. [DR] Carta en què s’adverteix d’una obligació un jutge subaltern.

commoure

[quant a la flexió, com moure; p. p., commogut o commòs]

1 v. tr. [LC] Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma. L’accident havia commogut tota la població.

2 v. tr. [LC] Desvetllar (en algú) una emoció. La seva desgràcia ens va commoure a tots.

3 v. tr. [LC] Excitar (en algú) un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. L’orador va arribar a commoure l’auditori.

4 intr. pron. [LC] Ésser pres d’un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. És un home insensible, incapaç de commoure’s.

commovedor -a

adj. [LC] Que commou. Una escena commovedora.

commovible

adj. [LC] Capaç de commoure’s.

commoviment

m. [LC] Acció de commoure.

commutabilitat

f. [LC] [DR] Qualitat de commutable.

commutable

adj. [LC] [DR] Que pot ésser commutat.

commutació

1 f. [LC] [DR] Acció de commutar; l’efecte.

2 1 f. [LC] [TC] En telecomunicació, establiment de les connexions individuals entre les vies de transmissió, entrants i sortints, a fi de comunicar dos punts.

2 2 [IN] commutació de paquets Establiment de les connexions necessàries en una xarxa de telecomunicacions per a la transmissió i l’emmagatzematge de missatges o de dades formant paquets.

3 1 f. [EE] Modificació de la configuració d’un circuit elèctric per mitjà de l’establiment o la supressió de determinades connexions. Teoria de la commutació.

3 2 f. [EE] Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al col·lector mitjançant les escombretes.

4 f. [FL] Substitució d’uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d’establir les unitats distintives fonològiques, morfològiques o semàntiques d’una llengua.

commutador -a

1 adj. [LC] [DR] Que commuta.

2 m. [EE] Aparell per a interrompre un circuit elèctric i connectar-ne un altre.

commutar

1 v. tr. [LC] [DR] Mudar (una cosa) per una altra, especialment (una pena, obligació, etc.), per una altra de més lleugera.

2 tr. [EE] Transferir (un corrent elèctric) d’un circuit a un altre.

commutatiu -iva

1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a la commutació.

2 adj. [DR] Que estableix que cada part ha de rebre l’equivalent del que dona, s’aplica a un contracte.

3 1 adj. [MT] En què l’ordre dels elements no canvia el resultat, s’aplica a operacions aritmètiques. La suma i el producte de nombres reals són commutatius.

3 2 adj. [MT] Basat en operacions commutatives, s’aplica a estructures algebraiques. Anell commutatiu.

commutativitat

f. [MT] PROPIETAT COMMUTATIVA.

commutatriu

f. [EE] Màquina elèctrica rotativa per a convertir corrent altern en corrent continu, o a la inversa.

còmoda

f. [LC] [IMF] [ED] CALAIXERA.

còmodament

adv. [LC] D’una manera còmoda. M’agrada vestir còmodament. Viure còmodament. A la sala del costat parlarem més còmodament.

comodant

m. i f. [DR] Persona que porta alguna cosa en comodat.

comodat

m. [DR] Contracte pel qual hom rep a préstec gratuït una cosa que tornarà després d’haver-se’n servit.

comodatari comodatària

m. i f. [DR] Persona que es beneficia d’un contracte de comodat.

còmode -a

1 adj. [LC] Que es presta a l’ús que hom en fa sense oferir el menor inconvenient, molèstia, etc. Unes sabates còmodes. Una casa còmoda. Anem al cafè de la cantonada, és un lloc molt còmode per a enraonar.

2 adj. [LC] Que es troba en una situació còmoda. No estar còmode en un lloc. Vaig còmoda amb aquest vestit.

3 [LC] ésser còmode de fer tal cosa Una cosa, ésser feta en lloc d’una altra que exigiria un major esforç, que podria causar una molèstia. És molt còmode això que tu fas, que mai no et decantes decididament a favor de cap proposta.

comodí¹

1 m. [LC] [JE] JÒQUER.

2 m. [IN] En inform., caràcter utilitzat en una cerca per a substituir un o més caràcters desconeguts per l’usuari.

comodí²

1 m. [AF] Calaixera on es guarden les caixes tipogràfiques.

2 m. [LC] TAULETA DE NIT.

comoditat

1 f. [LC] Qualitat de còmode. La comoditat d’un pentinat. La comoditat d’un vestit. La comoditat d’una casa. Ésser d’una gran comoditat. Cercar en tot la comoditat. Posar-se en un lloc amb comoditat. Tenir la muntanya tan a prop és una comoditat per a fer excursions.

2 f. [LC] Facilitat de fer alguna cosa que resulta del lloc, del moment, etc.

3 f. pl. [LC] Tot allò que fa la vida còmoda. Un pis amb totes les comoditats.

comodor comodora

m. i f. [LC] [PR] [DE] Oficial de la marina anglesa, americana, etc., de grau inferior al de contraalmirall, especialment qui mana una divisió d’una esquadra.

compacient

adj. [LC] Que pateix pels dolors d’un altre.

compacitat

f. [LC] Qualitat de compacte.

compactabilitat

f. [LC] Propietat dels materials que poden ésser compactats.

compactació

1 f. [EI] Operació de compactar.

2 f. [GL] Reducció natural o artificial del gruix i del volum d’un dipòsit sedimentari a causa del pes que suporta i de la disminució de la porositat.

3 f. [OP] Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquines i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.

4 f. [ML] Aglomeració de les pólvores per mitjà de pressió a temperatura normal o alta.

compactadora

f. [OP] Màquina destinada a compactar un terreny.

compactament

adv. [LC] D’una manera compacta.

compactar

1 v. tr. [EI] [GL] [OP] Fer compacte. Compactar un terreny. Compactar pólvores.

2 tr. [IN] En inform., desplaçar i concatenar (fitxers, biblioteques o carpetes) dins d’un suport d’emmagatzematge, per concentrar tot l’espai que no s’utilitza en una àrea.

compacte -a

1 1 adj. [LC] [GL] Que presenta una massa molt unida. La caoba és una fusta molt compacta. Un terreny compacte.

1 2 adj. [LC] [GL] En geol., que els elements que el constitueixen estan molt poc o no gens separats els uns dels altres. Una roca compacta.

1 3 adj. [LC] PER EXT. Una munió compacta. Una majoria compacta, que no es divideix.

2 adj. [FL] Dens 4.

3 m. [CO] [FIF] Disc compacte A).

4 m. [BB] Sistema de prestatges mòbils desplaçables sobre unes guies que forma un conjunt tancat i és utilitzat per raons d’espai o de seguretat.

compactòmetre

m. [OP] Aparell per a mesurar el grau de compactació d’un terreny, d’un aglomerat, etc.

compadir

1 v. tr. [LC] Sentir compassió (per algú). Ha perdut en un dia tota la seva fortuna: el compadeixo de debò.

2 intr. pron. [LC] APIADAR-SE. Em vaig compadir de la seva mala sort. Els malvats han desaprès de compadir-se.

compaginable

adj. [LC] Que pot ésser compaginat.

compaginació

1 f. [AF] Acció de compaginar; l’efecte.

2 f. [CO] Ordenació dels diferents elements de les pàgines d’una futura publicació.

compaginada

f. [LC] [AF] Prova d’impremta d’una pàgina de diari, de llibre, etc.

compaginador compaginadora

m. i f. [LC] [AF] [PR] Persona que s’ocupa de la compaginació.

compaginar

1 1 v. tr. [LC] Unir amb art (les diferents parts d’un conjunt).

1 2 v. tr. [LC] Ordenar, acordar, fer compatibles, (coses que tenen alguna connexió o relació entre elles).

2 1 tr. [AF] En arts gràfiques, combinar (els diferents elements gràfics que constitueixen una pàgina). Corregiu aquestes segones proves i compagineu.

2 2 tr. [AF] Ordenar i numerar les pàgines (d’un llibre, d’una publicació). Compaginar un llibre.

3 intr. pron. [LC] Una cosa, estar en la connexió o la relació adequada amb una altra. Les seves prometences d’ahir no es compaginen amb l’atzagaiada que ha fet avui. La pressa i el profit no es compaginen.

companatge

m. [LC] Vianda que es menja amb el pa o a més del pa. No vull pa tot sol per berenar: doneu-me companatge. I per tot companatge mitja dotzena de nous.

companejar

v. tr. [LC] Acompanyar (una vianda) amb pa. El tros de formatge era petit; però el vaig companejar i em va bastar per a esmorzar.

company companya

1 1 m. i f. [LC] Persona que n’acompanya una altra o està en la companyia d’una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company d’escola. Company de joc. Amb la Montserrat som companyes de carrera. Bon company. Mal company. Cerco algú perquè em faci de company de viatge. Sant Maurici i companys màrtirs.

1 2 m. i f. [LC] PER EXT. El gos és el company de l’home. He sortit sense altre company que el bastó.

1 3 [LC] anar de companys Anar en companyia.

1 4 [LC] company de plet Persona que pledeja ensems amb una altra en la mateixa causa.

2 m. i f. [LC] Col·lega, confrare. Companys de claustre, de treball, d’oficina.

3 1 m. i f. [LC] Igual 2 1. Partim-nos-ho com a bones companyes.

3 2 [LC] trobar el seu company Descobrir en algú els mateixos gustos i les mateixes inclinacions.

companyet

m. [LC] Troca o cabdell de fil o de cordill que s’usa per a fer mitja, lligar, etc.

companyia

1 1 f. [LC] Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola. La vostra companyia m’és molt agradable. Oferir la seva companyia a algú. Estar, anar, en companyia d’algú. Deixar la companyia d’algú.

1 2 [LC] fer companyia a) Estar prop d’un altre perquè no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a l’avi.

1 2 [LC] fer companyia b) PER EXT. Diu que fuma perquè el cigar li fa companyia.

1 2 [LC] fer companyia c) Tenir la mateixa opinió que una altra persona.

2 1 f. [LC] Persona o persones que acompanyen algú. Adeu-siau, vós i la companyia.

2 2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Persona o persones amb qui hom acostuma a fer-se, ponderant la influència que poden tenir. Bones companyies. Males companyies.

3 1 f. [LC] Aplec de persones reunides per a un mateix fi.

3 2 f. [LC] [ECT] [DR] Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat. Una companyia d’assegurances. Companyia anglesa de navegació. Fer companyia amb algú.

3 3 [ECT] companyia mercantil a) Associació de persones per a efectuar un negoci comú, al qual cadascuna aporta capital, treball o ambdues coses a la vegada.

3 3 [HIH] companyia mercantil b) Associació de mercaders per a practicar el comerç de llarga distància.

3 4 f. [LC] [ECT] Conjunt dels socis d’una companyia no anomenats en el títol de la raó social. Bosc, Ventalló i companyia.

3 5 f. [LC] [JE] Cos d’actors i de tècnics teatrals format per representar espectacles d’una manera continuada.

4 1 f. [LC] [DE] Reunió de gent armada. La Gran Companyia anà a Orient per auxiliar l’emperador Andrònic contra els turcs. Companyia franca.

4 2 f. [LC] [RE] PER EXT. La Companyia de Jesús, l’orde dels jesuïtes.

4 3 f. [HIH] [DE] Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals.

4 4 f. [HIH] [DE] Del segle XIII al segle XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.

4 5 f. [LC] [DE] Unitat militar que comanda un capità.

companyó companyona

1 m. i f. [LC] Company, companya. Si vols conèixer el bon companyó, al llit o a la presó.

2 m. [HIH] Soci d’una companyia mercantil.

3 m. [HIH] Operari d’un ofici, sia aprenent o fadrí.

companyonatge

m. [LC] Qualitat o estat d’ésser company o companys. Tinc un bon record dels meus anys de companyonatge amb ella.

companyonia

1 f. [LC] Harmonia entre companys.

2 f. [LC] Solidaritat amb els companys. En veure que l’havien destituïda tan injustament, la resta dels regidors ha dimitit per companyonia.

comparable

adj. [LC] Que pot ésser o és digne d’ésser comparat. És un poeta comparable als més grans de l’antiguitat. No hi ha al món un bé comparable a un amic discret i virtuós. Aquestes dues coses no són comparables entre elles.

comparablement

adv. [LC] D’una manera comparable.

comparació

1 1 f. [LC] Acció de comparar dos o més objectes a fi de determinar llurs punts de semblança o de dissemblança; l’efecte. Fer la comparació d’una cosa amb una altra. Tota comparació és odiosa. Comparació genètica. Comparació analítica.

1 2 [LC] en comparació amb [o en comparació de] loc. prep. Si hom ho compara amb. Aquesta pluja no és res en comparació amb la d’ahir. La Terra és petita en comparació del Sol.

1 3 [LC] per comparació a loc. prep. Judicant relativament a (un terme de comparació). Per comparació a les altres, aquesta és molt gran.

1 4 f. [FL] En ling., anàlisi paral·lela de dues o més llengües per tal de copsar-ne les relacions de parentiu i les diferències.

2 1 f. [LC] Acció de comparar o presentar com a igual un objecte a un altre a base d’una semblança real o imaginària. Entre aquestes dues ciutats no hi ha comparació possible. No té comparació el que ara guanyo amb el que guanyava fa un any.

2 2 f. [LC] Susceptibilitat de comparació. Shakespeare és, sense comparació, el primer dramaturg del món.

3 f. [FLL] Figura retòrica per la qual un objecte és comparat a un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell. Una comparació poètica. Les comparacions d’Homer. Bona, mala, comparació.

comparador

m. [EI] Aparell per a mesurar les diferències entre les dimensions d’una peça i les de la peça patró.

comparança

f. [LC] COMPARACIÓ.

comparar

1 v. tr. [LC] Examinar (dos o més objectes) a fi de determinar llurs punts de semblança o de dissemblança. Comparava les dues novel·les i no hi trobava cap semblança. No pots comparar aquest cotxe nou amb aquell tan vell. La pluja d’avui no és res si la comparem amb la de l’altre dia.

2 1 tr. [LC] Presentar com a iguals a base d’una semblança real o imaginària. Aquestes dues rodes no es poden comparar. És un error voler comparar aquesta ciutat amb Barcelona. És un bon poeta, però no pot comparar-se amb Carducci.

2 2 tr. [LC] Considerar (un objecte) com a anàleg a un altre en conjunt o quant a una qualitat, a fi de fer-lo més sensible. Les dents, comparar-les, per la blancor, a la neu; per la textura i la forma, a les perles.

comparat -ada

adj. [LC] [FL] [FLL] Que procedeix per via de comparació. Mètode comparat. Anatomia comparada. Gramàtica, filologia, comparada.

comparatge

1 m. [LC] Vincle contret pels padrins amb els pares de l’infant i, per extensió, pels padrins entre ells.

2 m. [LC] Acompanyament del bateig i àdhuc de les noces.

comparatisme

1 m. [FL] Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.

2 m. [FLL] Estudi de les relacions entre diverses literatures i entre aquestes i les arts.

comparatista

1 m. i f. [FL] Lingüista especialitzat en l’estudi comparat de llengües.

2 m. i f. [FLL] Estudiós especialitzat en el comparatisme literari.

comparatística

f. [FL] COMPARATISME.

comparatiu -iva

1 1 adj. [LC] Que estableix una comparació. Taula comparativa. Facultat comparativa.

1 2 adj. [LC] COMPARAT. Mètode comparatiu. Psicologia comparativa.

2 m. [FL] Grau de l’adjectiu o de l’adverbi que expressa una qualitat superior, igual o inferior en relació amb una altra qualitat o la mateixa qualitat considerada en altres elements de l’oració. Comparatiu d’igualtat, d’inferioritat, de superioritat.

comparativament

adv. [LC] D’una manera comparativa, per comparació.

compare

1 1 m. [LC] Padrí d’un infant amb relació als pares i a la padrina.

1 2 [LC] fer compares i comares Fer embolics, combinacions fraudulentes.

2 m. [LC] Apel·lació familiar. Bon dia, compare.

compareixença

1 f. [LC] [DR] [AD] Acte de comparèixer en justícia, davant de notari, en un parlament, etc.

2 f. [LC] [DR] Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer.

3 f. [DR] Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.

compareixent

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que compareix en justícia, davant del notari, en un parlament, etc. La part compareixent. Els compareixents.

comparèixer

[quant a la flexió, com aparèixer]

1 1 v. intr. [LC] Presentar-se. He esperat tres hores el meu cosí, i no ha comparegut. Les orenetes compareixen per la primavera. Quan ens posàvem a taula ha comparegut a dinar.

1 2 v. intr. [LC] Una cosa perduda, ésser trobada. Ja han comparegut les claus.

2 1 intr. [LC] [DR] Presentar-se en justícia.

2 2 intr. [DR] Presentar-se davant un notari per a la redacció d’una escriptura.

2 3 intr. [DR] Presentar-se davant un superior o una autoritat que n’ha donat l’ordre.

comparet

m. [LC] [PR] [AGA] Treballador de la terra o menestral que té alguna renda per a ajudar el seu treball.

comparsa

1 1 m. i f. [LC] [JE] Persona que figura en una cavalcada.

1 2 m. i f. [LC] [JE] [PR] En un espectacle, persona que representa un paper mut.

1 3 f. [JE] En desfilades públiques, processons, etc., conjunt de persones que van vestides o disfressades igual.

2 m. i f. [LC] Persona que figura en un afer sense tenir-hi cap paper.

comparseria

f. [LC] [JE] Conjunt de comparses que figuren en una cavalcada, en una obra teatral, etc.

compartible

adj. [LC] COMPARTIDOR¹.

compartició

f. [LC] Acció de compartir; l’efecte.

compartidor¹ -a

adj. [LC] Que pot ésser o ha d’ésser compartit.

compartidor² compartidora

m. i f. [LC] Persona que comparteix.

compartiment

1 m. [LC] COMPARTICIÓ.

2 1 m. [LC] [AQ] Divisió que es fa en un espai per allotjar-hi persones o coses. Un calaix amb compartiments. Cada vagó té cinc compartiments amb sis seients. Quatre envans transversals divideixen el buc de la nau en cinc compartiments.

2 2 [TRA] compartiment estanc Secció independent del buc d’un vaixell per a evitar-ne l’enfonsament malgrat que s’inundi algun dels altres compartiments de la nau.

3 m. [HIG] Fris¹3.

4 m. [GL] Bloc de roca que resulta d’una falla en l’escorça terrestre.

compartimentació

f. [LC] Acció de compartimentar; l’efecte.

compartimentar

1 v. tr. [LC] Dividir en compartiments.

2 v. tr. [LC] Dividir per classes o categories ben separades.

compartir

1 v. tr. [LC] Dividir (una cosa) donant-ne part a d’altres, prenent cadascú la seva part. Mengen i beuen el que havien de compartir amb els pobres.

2 v. tr. [LC] Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir casa i llit.

3 v. tr. [LC] PER EXT. No compartir l’opinió d’algú. Compartir els sentiments, les alegries, el dol, d’algú.

compàs

[pl. -assos]

1 1 m. [LC] [AQ] Instrument per a traçar arcs de circumferència, prendre distàncies, etc., que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per una de llurs extremitats mitjançant un piu. Un compàs d’amidar diàmetres pelvians.

1 2 m. [SP] Instrument d’orientació emprat a bord per tal de conèixer la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència que permeti determinar el rumb a seguir.

1 3 m. [TRA] En nàut., brúixola.

2 1 m. [LC] [MU] En mús., unitat de mesura del temps nascuda de l’ocurrència regular dels accents, la posició dels quals és marcada en el pentagrama per ratlles verticals posades immediatament davant d’ells. Compàs de dos per quatre. Marcar el compàs amb la mà, amb la batuta. Seguir, perdre, el compàs. Portar el compàs.

2 2 [MU] compàs partit a) Compàs de dos per dos.

2 2 [MU] compàs partit b) Mesura antiga del compàs, indicada amb una pleca vertical sobre la figura del temps, en què la pulsació passa a coincidir amb les figures de valor immediatament superior.

3 m. [LC] compàs d’espera Detenció d’una cosa per un curt temps.

compassar

1 v. tr. [FIF] [FIM] Mesurar amb el compàs.

2 tr. [LC] Distribuir (un conjunt) d’una manera regular. Compassar les garbes a l’era.

3 tr. [LC] Considerar, pesar, (el que un fa o diu), regular-ho amb tot el rigor, com mesurant-ho. Compassar les seves paraules, els seus moviments.

compassat -ada

1 adj. [MU] [LC] Que actua, es desenvolupa, etc., d’una manera regular, amb pausa i mesura. El caminar compassat de l’animal que fa rodar la sínia. Parlava amb una compassada gravetat.

2 adj. [LC] [MU] En mús., al compàs adequat.

3 adj. [FLL] ANT. En la lit. catalana medieval, versificat.

compassió

1 f. [LC] Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri.

2 f. [LC] Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d’un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d’aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies.

compassiu -iva

1 adj. [LC] Que sent compassió, inclinat a la compassió. Sigueu compassius amb les desgràcies d’altri. Un home compassiu.

2 adj. [LC] Que expressa la compassió. Una mirada compassiva.

compassivament

adv. [LC] D’una manera compassiva.

compaternitat

f. [LC] Comparatge 1.

compatibilitat

1 f. [LC] [AD] Qualitat de compatible.

2 1 f. [TC] [EL] Propietat de certs sistemes, com els de televisió, radiodifusió en freqüència modulada, enregistrament estereofònic de so, etc., que permet que els diferents estàndards establerts puguin funcionar indistintament en tots els aparells existents.

2 2 [TC] [EL] compatibilitat electromagnètica Grau de pertorbació mútua entre un determinat nombre de sistemes elèctrics, electrònics i de telecomunicació quan actuen conjuntament en una mateixa zona.

compatibilitzar

v. tr. [LC] Fer compatible.

compatible

1 adj. [LC] Capaç de coexistir en harmonia amb un altre, que l’un no exclou l’altre. El càrrec de caixer no és compatible amb el de secretari. Són dos caràcters que no són compatibles.

2 adj. [EL] En electròn. i en inform., que presenta compatibilitat. Dos aparells compatibles. Versions compatibles.

compatiblement

adv. [LC] En tant que sigui compatible. Us ajudarem compatiblement amb els nostres mitjans.

compatir

v. tr. i intr. pron. [LC] COMPADIR.

compatrici compatrícia

m. i f. [LC] COMPATRIOTA.

compatriota

m. i f. [LC] Persona que és de la mateixa pàtria que una altra. Som compatriotes.

compatró compatrona

m. i f. [LC] [RE] Patró juntament amb altres. Santa Madrona, compatrona de Barcelona.

compatronat

m. [LC] [RE] Títol, dret, de compatró.

compel·latiu -iva

adj. [FL] En ling., que és emprat en adreçar la paraula a algú. Mots compel·latius.

compel·lir

v. tr. [LC] Obligar a fer quelcom emprant la força, l’autoritat. El compel·liren a abandonar la ciutat.

compendi

1 m. [LC] Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc., més extensa. Un compendi d’història de Catalunya.

2 [LC] en compendi loc. adv. Compendiosament.

compendiar

v. tr. [LC] Reduir a compendi. Compendiar una història. En aquest llibre es compendia tota la filosofia dels antics.

compendiós -osa

adj. [LC] Que compendia.

compendiosament

adv. [LC] Amb la brevetat i la precisió pròpies d’un compendi.

compenetració

f. [LC] Acció de compenetrar-se; l’efecte.

compenetrar-se

1 v. intr. pron. [LC] Dos cossos, penetrar l’un dins l’altre. Dos líquids de diferent densitat no es compenetren.

2 intr. pron. [LC] Avenir-se, entendre’s, perfectament com a resultat d’una certa freqüentació o d’una similitud d’idees, de gustos. És un jugador que es compenetra perfectament amb els companys d’equip. Estudiant plegats ens hem anat compenetrant de mica en mica.

3 intr. pron. [LC] Ésser impregnat, penetrat, d’un sentiment, d’una idea, etc. Compenetrar-se d’una convicció. Compenetrar-se d’un neguit, d’una olor. Compenetrats de la seva intenció, hem decidit d’ajudar-lo.

compensable

adj. [LC] Que pot ésser compensat. El temps perdut no sempre és compensable amb diners.

compensació

1 f. [LC] Acció de compensar-se dues coses recíprocament; l’efecte. Hi ha compensació entre el guany i la pèrdua.

2 1 f. [LC] [ECT] Allò amb què hom és rescabalat del que ha sofert, esmerçat, perdut, etc., en un afer.

2 2 f. [LC] [ECT] Procediment que permet extingir les obligacions vençudes entre persones recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra.

2 3 f. [ECT] Sistema de pagament internacional que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres.

3 f. [TRA] Operació d’anul·lar els desviaments magnètics que presenta l’agulla nàutica en cada rumb.

4 f. [EL] Modificació de la resposta de freqüència d’un aparell de reproducció de so, mitjançant filtres adequats a fi de contrarestar certs efectes.

compensador -a

1 adj. [LC] Que serveix per a compensar. Drets compensadors.

2 m. i f. [TRA] [PR] Persona que es dedica a compensar brúixoles o compassos.

compensar

1 1 v. tr. [LC] Neutralitzar l’efecte (d’una cosa) amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari. Ell compensa els seus defectes amb grans qualitats. Aquesta paga no em compensa pas els fatics que he passat.

1 2 v. tr. [LC] Satisfer o extingir per compensació. Els ingressos compensaran les despeses.

2 tr. [TRA] Reduir en part o del tot els desviaments (de la brúixola o compàs).

compensatori -òria

adj. [LC] Que compensa.

competència

1 1 f. [LC] [DR] [AD] Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria. Reconèixer la competència d’un tribunal. Això no és de la meva competència.

1 2 f. [LC] [DR] Fet d’entendre pregonament en una matèria. No tenir competència en qüestions de dret. Ningú no discuteix la seva competència en biologia.

1 3 f. [DR] Funció o conjunt de funcions públiques, la titularitat de les quals s’atribueix a un ens públic o a un dels seus òrgans.

2 1 f. [LC] Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.

2 2 f. [LC] [ECT] Rivalitat d’interessos entre els productors i comerciants del mateix sector comercial o industrial. La casa Parés ha plegat perquè no ha pogut resistir la competència estrangera. La competència ha fet baixar els preus. Preus sense competència.

2 3 [ECT] competència perfecta Situació de competència en un mercat o sector en què tots els venedors i compradors tenen les mateixes oportunitats i la mateixa informació, en què ningú no té cap avantatge especial sobre els altres.

2 4 f. [LC] Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira.

3 1 f. [GL] Aptitud relativa d’una roca a ésser més fracturable que plegable respecte a una altra.

3 2 f. [GL] Aptitud d’un corrent d’aigua, o d’un flux en general, per a transportar partícules d’una grandària determinada.

4 f. [EG] Acció antagònica entre els organismes que lluiten per la possessió dels recursos limitats d’aliments, d’espai, de llum, etc., d’un mateix nínxol ecològic.

5 f. [GL] Possibilitat que té un riu o un corrent d’aigua de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.

6 1 f. [FL] competència comunicativa Capacitat d’un individu de produir i entendre enunciats gramaticals d’una manera significativa en relació amb el context sociocultural i adequats a la situació en què es produeixen i als propòsits de la interacció.

6 2 [FL] competència lingüística Coneixement intern que un parlant té del model abstracte de la seva llengua i, en particular, de les possibilitats de produir i entendre totes les oracions gramaticals possibles.

competent

1 1 adj. [LC] Pertanyent a algú en virtut d’un dret. No és un afer competent a aquest tribunal.

1 2 adj. [LC] Adequat 1. En lloc i temps competents.

2 1 adj. [DR] Que té legalment el dret de decidir. Jutge competent. El tribunal s’ha declarat competent.

2 2 adj. [LC] [DR] Que té competència en una matèria. No és competent en aquestes matèries.

3 adj. [LC] Reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc. Aquesta metgessa és molt competent.

4 adj. [GL] En geol., que difícilment es pot deformar o plegar. Una roca competent.

competentment

adv. [LC] D’una manera competent.

competició

1 f. [LC] [DR] Acció de competir.

2 f. [SP] Manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, d’una sèrie d’adversaris, en una o més proves, per determinar-ne un guanyador.

competidor -a

1 adj. [EG] [LC] Que competeix.

2 m. i f. [LC] Persona que competeix amb una altra per obtenir el mateix objecte. Fer les oposicions sense competidor.

competir

1 v. intr. [LC] [DR] Pertànyer en virtut d’un dret. Aquest afer no competeix al tribunal. La part que li competeix en la successió del seu pare.

2 1 intr. [LC] Dues o més persones, lluitar, esforçar-se, emular-se per aconseguir el mateix objecte. Són tres a competir per una càtedra vacant. Els nostres fabricants de teixits competeixen amb els anglesos per apoderar-se de nous mercats. Qui pot competir amb tu?

2 2 intr. [LC] PER EXT. Molts dels nostres productes competeixen amb els millors d’Europa.

competitiu -iva

1 adj. [LC] Que implica una competició. Proves competitives.

2 1 adj. [LC] [ECT] Que pot sostenir la competència. Preus competitius.

2 2 adj. [LC] [ECT] Que permet la lliure competència. Un sistema econòmic competitiu.

competitivitat

f. [LC] [ECT] Qualitat de competitiu.

compilació

1 f. [LC] Acció de compilar.

2 f. [LC] Obra on són aplegats materials trets d’altres llibres, documents, etc.

3 f. [DR] Col·lecció de lleis, d’altres disposicions legals i a vegades també de costums, catalogats cronològicament o per matèries, que esdevé un ordenament jurídic amb força d’obligar en el moment que és promulgada oficialment per l’autoritat legislativa.

compilador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que compila.

2 m. [IN] Programa informàtic que serveix per a compilar.

compilar

1 v. tr. [LC] Aplegar en un sol cos d’obra (materials trets de diferents llibres, documents, etc.).

2 tr. [IN] En inform., transformar (programes font, escrits en llenguatge d’origen), en programes objecte, escrits en llenguatge resultant.

compixar

1 v. tr. [LC] POP. Mullar amb la pròpia orina.

2 intr. pron. [LC] POP. compixar-se de riure PIXAR-SE DE RIURE.

complaença

1 f. [LC] Voluntat de complaure algú. Fer una cosa per complaença envers algú. Voleu tenir la complaença d’enviar-li això?

2 f. [LC] Acte pel qual hom complau algú en els seus desitjos. Tenir complaença per algú.

3 f. [LC] Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir complaença. La complaença de fer bé al proïsme.

complaent

1 adj. [LC] Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent.

2 adj. [LC] Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents.

complanta

1 f. [LC] Acció de plànyer-se, expressió de plany.

2 f. [LC] Poema de plany. Has llegit La complanta d’En Guillem, de Milà i Fontanals?

3 f. [MU] Plany 2.

complànyer

1 1 v. intr. [LC] Plorar ensems amb un altre o amb altres.

1 2 intr. pron. [LC] CONDOLDRE’S.

2 1 tr. [LC] COMPADIR.

2 2 intr. pron. [LC] La gent no es complany de tu.

3 intr. pron. [LC] QUEIXAR-SE. Hom es complany per fam i set.

complaure

[quant a la flexió, com plaure]

1 v. tr. [LC] Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure’l en tot. Ho faig tot per complaure’ls.

2 intr. pron. [LC] Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d’un regraciament tan afectuós. S’ha complagut a anar arrencant totes les banderetes. L’aprenent es complau d’amuntegar els blocs de pedra picada. L’adolescent es complaïa amb la companyia de les noies.

compleció

1 f. [LC] Acció de completar.

2 f. [FLL] Acció de completar un text literari o un document mancat.

complectiu -iva

adj. [LC] Envoltant, abraçador.