branquictènia
f. [ZOA] Protuberància formada per la mucosa faríngia i situada a la vora interna dels arcs branquials d’alguns peixos.
branquífer -a
adj. [ZOA] BRANQUIAT.
branquilló
1 m. [LC] [AGF] [BO] Branca molt prima, última ramificació del brancatge d’una planta llenyosa.
2 m. pl. [IT] Torçal més gruixut que els altres que en una blonda ressegueix el dibuix.
branquio- [o branqui-]
[LC] Forma prefixada del mot brànquia. Ex.: branquiòmer, branquífer.
branquiòpodes
1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis primitius, la majoria de les espècies del qual viuen en les aigües dolces i salabroses litorals i continentals.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
branquiosaure
m. [GLP] Gènere extingit d’amfibis labirintodonts, semblants a la salamandra, que visqueren del carbonífer al permià.
branquiürs
1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis de dimensions petites i de cos aplatat, paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que inclou els crancs.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
bransoleig
m. [LC] BALANCEIG. Mira que aquesta branca té molt de bransoleig.
bransolejar
v. tr. i intr. [LC] BALANCEJAR. Fa un vent que ho fa bransolejar tot.
braó
1 1 m. [LC] [ZOA] Braç 1 1.
1 2 [LC] [ZOA] braó de la cama Part de la cama del genoll per amunt.
2 m. [LC] [ED] Peça de carn d’oví de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de l’espatlla.
3 1 m. [LC] Força corporal, vigoria.
3 2 m. [LC] Valor, coratge.
braol
m. [LC] [ZOA] BRAMUL.
braolador -a
adj. [LC] Que braola.
braolar
v. intr. [LC] [ZOA] BRAMULAR.
braqui-1
[LC] Forma prefixada del mot gr. brakhýs, ‘curt’. Ex.: braquicèfal, braquidàctil.
braqui-2
[LC] [MD] V. BRAQUIO-.
braquial
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al braç. Artèria braquial. Plexe braquial. Bíceps braquial.
braquiblast
1 m. [BO] Branca petita de creixença limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades.
2 m. [BO] En algunes algues, eix de creixement limitat i de ramificació generalment més densa que la de l’eix principal.
braquicèfal -a
adj. i m. i f. [BI] [MD] De cap arrodonit i curt.
braquicefalisme
m. [BI] Condició de braquicèfal.
braquicrani
m. [MD] Crani amb un índex cefàlic horitzontal equivalent o superior a 80.
braquidactília
f. [MD] Curtedat congènita dels dits de les mans o dels peus.
braquífer -a
adj. [ZOA] Que té òrgans o apèndixs semblants a braços.
braquígnat -a
adj. [ZOA] [MD] Que té el maxil·lar inferior curt.
braquignàtia
f. [ZOA] [MD] Curtedat anormal del maxil·lar inferior.
braquígraf braquígrafa
m. i f. [HIG] Persona versada en braquigrafia.
braquigrafia
f. [HIG] Branca de la paleografia dedicada a l’estudi i la interpretació de les abreviatures.
braquigràfic -a
adj. [HIG] Relatiu o pertanyent a la braquigrafia.
braquio- [o braqui-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. brachium, ‘braç’. Ex.: braquiocefàlic, braquiàlgia.
braquiodont -a
adj. [ZOA] [MD] Que té dents de corona baixa i arrels ben desenvolupades, com l’home.
braquiòpodes
1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats lofoforats marins, amb closca bivalva i amb la boca situada entre dos braços carnuts que li serveixen per a produir un corrent d’aigua que atreu l’aliment, els individus del qual viuen fixos sobre el fons.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
braquiosaure
m. [GLP] Gènere de dinosaures saurisquis d’uns 13 metres d’alçària, potes anteriors més llargues que les posteriors, cua curta i coll llarg, quadrúpedes i herbívors, que visqueren del juràssic superior al cretaci inferior.
braquiquíton
m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de tronc engruixit, fulles estretament rombals, lluents, flors d’un groc verdós i fruits grossos en fol·licle llenyós, reunits en grups de tres a cinc, originari d’Oceania, sovint plantat com a ornamental en avingudes, parcs i jardins (Brachychiton populneus).
braquistòcrona
adj. [FIF] corba braquistòcrona V. CORB2.
braquiürs
1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis decàpodes caracteritzats per un abdomen petit i curt.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
brasa
1 1 f. [LC] Tros de llenya o de carbó reduït per la combustió a l’estat de carbó ardent. Si voleu encendre la pipa, ací teniu els molls i agafeu una brasa de la llar. Estava vermell com una brasa.
1 2 [LC] a la brasa loc. adv. Damunt les brases. Aquestes costelles són fetes a la brasa. Carn a la brasa.
2 f. [LC] donar-se brasa Passar ànsia a fer una cosa.
brasada
f. [LC] Conjunt de brases.
brasejar
1 v. tr. [HO] Rostir lleugerament (una vianda) passant-la per les brases.
2 intr. [LC] El foc, fer brasa.
braser
1 1 m. [LC] Pila de brases. Han fet un foc molt gran: encara hi ha un braser que un no pot acostar-s’hi de cinc passes.
1 2 m. [LC] [ED] Recipient de metall en què es posen brases, usat per a escalfar les habitacions.
2 m. [HIG] En heràld., flames que envolten la figura de la salamandra.
braserada
f. [LC] Conjunt de les brases que cremen en el braser. Hi ha una braserada que fa goig: hi ha foc per a tota la nit.
braseral
m. [LC] BRASERADA.
braseret
m. [LC] [ED] Fogona, maridet, per a escalfar-se els peus.
braseria
f. [HO] Restaurant especialitzat en menjars cuits a la brasa.
brasil
1 m. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari del Brasil, que proporciona una matèria colorant i amb la fusta del qual es fan arcs de violí (Caesalpinia echinata).
2 m. [IMF] [AGF] [IQ] Fusta de brasil.
3 m. [IQ] [BOS] Colorant vermell que s’obté de la fusta, l’escorça i els fruits de brasil, emprat per a tenyir roba i pells i per a fer tinta vermella.
brasiler -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Brasil.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Brasil o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Varietat del portuguès parlada al Brasil.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al brasiler.
brasquer
m. [LC] Braser que deixa una foguerada.
brassicàcies
f. pl. [BOS] CRUCÍFERES.
brau2 -ava
1 adj. [LC] Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar.
2 1 adj. [LC] Excel·lent 1 1. És un brau minyó.
2 2 adj. [LC] Que excel·leix en el seu gènere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio!
3 1 adj. [LC] Fer, salvatge, s’aplica a un animal.
3 2 adj. [LC] PER EXT. Brau i aspre combat.
brauell
m. [LC] [AGR] [ZOM] Brau o bou jove que encara no està acostumat al jou.
brauella
f. [AGR] Vaca jove i no domada.
braument
adv. [LC] Molt11.
brava
f. [LC] [AGR] [ZOM] Vaca jove que hom reserva per a la reproducció i que encara no ha parit per primer cop.
bravada
f. [LC] TUF1.
bravament
adv. [LC] Amb bravesa. Combatre bravament.
bravata
f. [LC] Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú.
bravatejar
v. intr. [LC] Proferir bravates.
bravatell
m. [LC] [AGR] [ZOM] BRAUELL.
braverol
m. [LC] Nyanyo 1. Del cop, li ha sortit un braverol al cap.
bravesa
1 f. [LC] Qualitat de brau, de valent. La bravesa d’Alexandre.
2 f. [LC] Acte de brau, de valent. No em vinguis amb braveses, a mi.
bravo
[it.]
1 interj. [LC] [JE] Expressió usada per a aplaudir el treball d’un artista, les paraules d’un orador, etc.
2 m. [LC] [JE] Des d’ací sentíem els bravos de la gent.
bravor
f. [LC] Bravesa 1.
bravura
f. [LC] Bravesa 1.
brea
f. [LC] [QU] [TRA] Substància viscosa de color roig negrenc obtinguda per destil·lació de la fusta o del carbó o com a residu de la destil·lació dels quitrans, emprada com a aglomerant i impermeabilitzant, i per a fins medicinals.
brec1
m. [LC] [AGA] Part punxeguda de l’aixadell.
brec2
1 m. [TRG] Automòbil de quatre places o més en dues rengleres de seients, amb un espai a la part posterior que serveix per a transportar mercaderies o per a augmentar circumstancialment el nombre de places.
2 m. [LC] [TRG] Carruatge de quatre rodes destinat al transport d’un gran nombre de passatgers.
brega
f. [LC] Baralla, combat.
bregada
f. [IT] BREGATGE.
bregador bregadora
m. i f. [IT] [PR] [AGA] Persona que brega el cànem o el lli.
bregadores
f. pl. [AGA] Eina per a bregar el cànem o el lli, que consisteix essencialment en dues peces empiulades per un de llurs extrems, l’una, en forma de canal, proveïda d’un mànec, la qual es fa moure alternativament amunt i avall, i l’altra, fixa, presentant un sortint longitudinal que encaixa amb la canal d’aquella.
bregar
1 v. intr. [LC] Lluitar per obtenir quelcom, per sortir-se amb la seva. Haurà de bregar per aconseguir la plaça que pretén! Tota sa vida ha hagut de bregar amb gent que no la comprenia.
2 1 tr. [AGA] Batre (cànem o lli) per separar-los de la riscla o canemuixa.
2 2 tr. [LC] Maurar (la roba) amb les mans perquè el sabó hi penetri.
bregat -ada
adj. [LC] Avesat a lluitar, ensenyat i enfortit per l’experiència.
bregatge
m. [IT] Operació de bregar.
bregma
m. [BI] [MD] Punt del crani situat a la intersecció de les sutures coronal i sagital.
bregmàtic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent al bregma.
bregós -osa
adj. [LC] Propens a moure brega.
breguejar
v. intr. [LC] Moure brega.
brell
m. [LC] [SP] Trampa per a caçar ocells.
brellador brelladora
m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que caça amb brell.
brellar
1 v. tr. [LC] [SP] Caçar amb brell. Brellar perdius.
2 intr. [LC] ANT. Parlar enganyosament.
bren
m. [LC] [AGA] SEGÓ.
brenc
m. [LC] Branc o ramal d’un camí.
brèndola
1 f. [LC] [AQ] Llistó prim.
2 f. [LC] Jonc o filferro de les gàbies.
3 f. [LC] [AQ] [OP] Barrot o balustre d’una barana.
4 f. [LC] Raig d’una roda.
5 f. [AGF] [OP] Peça vertical d’un rastell de contenció de neu.
brendolat
m. [LC] [AQ] Barana feta amb barres de ferro o de fusta verticals.
breny1
m. [LC] [ED] Veta que, en nombre variable i ensems amb la sola, forma l’espardenya de vetes. Espardenyes de sis, de deu, brenys.
breny2
m. [LC] Terreny abrupte ple de brolla i de mala herba.
bres
[pl. bressos]
1 1 m. [LC] Bressol 1 1.
1 2 m. [LC] [ED] Cistell en forma de bressol que serveix per a portar-hi verdures o la roba de rentar.
2 m. [LC] BRESSADA.
bresca
1 f. [LC] [AGR] Pa de cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l’arna per a dipositar-hi la mel.
2 f. [LC] [AGR] Pa de cera que fan les vespes.
brescador
m. [LC] [AGR] Instrument de ferro que serveix per a brescar les arnes de les abelles.
brescadura
f. [LC] [AGR] Acció de brescar les arnes de les abelles.
brescam
m. [LC] [AGR] Bresca sense mel.
brescar
1 v. tr. [LC] [AGR] Treure part de la mel (del buc de les abelles).
2 intr. [LC] [AGR] Les abelles, fabricar la bresca.
brescat1
m. [LC] [AGA] Reixat sobre el qual es trepitja la verema.
brescat2 -ada
adj. [LC] Ple d’ulls o cavitats, com a vegades el pa, certs formatges, etc.
bresquilla
f. [LC] [AGA] Préssec d’una varietat primerenca i molt saborosa.
bressada
f. [LC] Acció de bressar.
bressar
v. tr. [LC] Gronxar (un infant al bressol). Si no el bresses, no s’adormirà pas.
bressol
1 1 m. [LC] Llit d’infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig.
1 2 [LC] del bressol a la tomba loc. adv. Tota la vida.
1 3 m. [LC] Lloc de naixença d’alguna cosa. Grècia fou bressol de les belles arts.
2 m. [DE] Òrgan intermedi corbat d’una peça d’artilleria, entre el fre i la curenya.
bressola
f. [LC] Bressol 1.
bressolar
v. tr. [LC] BRESSAR.
bressoleig
m. [LC] Moviment anàleg al del bressol.
bressoler bressolera
m. i f. [LC] [PR] Mainader d’una criatura petita.
bretessat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té els perfils merletats de manera que els merlets d’un perfil s’oposen simètricament als de l’altre. Faixa bretessada.
bretó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bretanya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bretanya o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua cèltica parlada a Bretanya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al bretó.
brètol brètola
m. i f. [LC] Persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció.
bretolada
f. [LC] Acció pròpia d’un brètol.
bretolalla
f. [LC] Conjunt de brètols.
bretxa
1 1 f. [LC] [DE] Obertura que fa l’artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur.
1 2 f. [LC] PER EXT. Batre en bretxa una doctrina.
1 3 f. [LC] [AQ] Obertura feta en un mur, en un clos, etc.
2 f. [GL] [GG] Pas estret entre muntanyes.
3 1 f. [GL] Massa rocosa constituïda per cairells de roca fragmentada units per un ciment natural.
3 2 f. [GL] Fissura engrandida dins la massa d’una roca calcària.
bretxificació
f. [GL] Acció de bretxificar; l’efecte.
bretxificar
v. tr. [GL] Rompre (una roca) en fragments angulosos de mides molt diverses, superiors a 4 mil·límetres.
breu
1 1 adj. [LC] De curta durada. Un discurs breu.
1 2 [LC] ésser breu No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa.
1 3 [LC] en breu loc. adv. D’aquí a poc temps.
2 adj. [FL] Que té la durada d’una unitat, s’aplica a una vocal o a una síl·laba. Una síl·laba breu seguida d’una síl·laba llarga.
3 1 m. [HIH] [RE] Rescripte pontifici escrit en llatí i segellat amb el segell del pontífex.
3 2 m. [AN] Escrit que algunes persones porten elles mateixes o posen damunt els animals i al qual hom atribueix un poder màgic.
4 f. [MU] Figura musical el valor de la qual equival, en la notació proporcional, a la meitat o a la tercera part d’una longa.
breument
adv. [LC] Amb brevetat.
breva
f. [LC] Cigar aplanat i menys atapeït que els de forma cilíndrica.
brevetat
1 f. [LC] Curta durada. La brevetat de la vida.
2 f. [LC] Manera de dir les coses en poques paraules.
brevi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. brevis, ‘curt’. Ex.: brevifoliat.
breviari
1 1 m. [RE] Llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme.
1 2 m. [LC] Llibre que hom porta a sobre constantment.
2 m. [AF] Caràcter de lletra ampla de nou punts que s’usa als breviaris.
brevilini -ínia
adj. [AGR] De proporcions corporals curtes en relació amb les ordinàries.
brevipenne
adj. [ZOA] Que té les ales curtes, s’aplica a alguns ocells.
brevirostre
adj. [ZOA] De bec curt.
brevíssim -a
adj. [LC] Molt breu.
brevistil -a
adj. [BO] En bot., que té l’estil curt.
brevitura
f. [LC] Escriptura clara, regular i simètrica, sovint semicursiva.
brèvol -a
1 adj. [LC] Que es destrueix, es desfà, es romp, amb facilitat. Una canya brèvola.
2 adj. [LC] Fàcil de mastegar, que es fon a la boca.
bri
1 1 m. [LC] [BO] [AGA] Tija prima que arrenca de l’aparell subterrani en plantes com el blat, el cànem, etc. Un bri de blat. Un bri d’espart. Un bri d’herba.
1 2 m. [LC] [BO] PER EXT. Bri de palla.
1 3 m. [LC] Trosset solt d’un filament o cos petit de forma anàloga. Un bri de seda.
1 4 m. [LC] Estam 2. Un bri de safrà.
1 5 m. [LC] Fibra de la carn, de la fusta, etc.
2 m. [LC] Quantitat molt petita d’alguna cosa. No tenir un bri d’intel·ligència.
3 1 m. [IT] Fibra de cànem de primera qualitat, en la classificació dels corders.
3 2 m. [IT] Antic teixit a la plana de cànem cru emprat per a fer llençols.
3 3 m. [IT] Teixit de lli d’una gran qualitat.
4 m. [BOI] ASPRELLA.
brià
1 m. [MD] Dermatosi humida i amb crostes escatoses que correspon a l’èczema papulós.
2 [LC] brià carner Brià que devasta els teixits, que fa nafra.
brial
1 m. [LC] [ED] Vestit de seda o de tela rica usat per les dones a l’edat mitjana, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus.
2 m. [LC] [ED] Faldó de seda o d’una altra tela que portaven els homes d’armes des de la cintura fins prop dels genolls.
brials
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, de peristoma doble, que inclou espècies diverses com les dels gèneres Bryum i Mnium.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
brianós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al brià.
2 adj. [MD] Que pateix de brians.
brianxa
f. [LC] [ME] Vent fi i fresc.
briates
f. pl. [BOI] BRIÒPSIDS.
bric
m. [IMI] Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma paral·lelepipèdica, per a productes alimentaris líquids.
bricallaire
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que compra ous, aviram, conills, etc., per a tornar-los a vendre.
bricaller bricallera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] BRICALLAIRE.
bricbarca
m. o f. [LC] [TRA] Nau de tres o més arbres de tres peces i creuats excepte el de popa, que és de dues peces i com d’un pailebot.
bricolatge
m. [LC] [ED] Conjunt de petites feines domèstiques de fusteria, d’ebenisteria, etc., que hom fa per entreteniment sense ésser-ne un professional.
brida
1 1 f. [LC] [AGR] [AGA] Peça del guarniment del cavall, el mul, etc., que es col·loca al cap, formada pel fre, les regnes i les corretges, i serveix per a guiar i controlar l’animal. Posar la brida, treure la brida, a un cavall.
1 2 f. [LC] [AGR] REGNA.
1 3 [LC] anar a tota brida [o anar a brida abatuda] Anar molt de pressa, volant.
1 4 [LC] donar tota la brida al cavall Fer-lo anar a tot córrer.
2 f. [LC] [ED] Cinta, cordó, corretja que té certa semblança amb una brida per la seva forma o pel seu ús. Les brides d’un capell.
3 1 f. [LC] [EI] Corretja, corda, tira de metall o peça que ajunta dues parts d’una màquina i serveix per a subjectar-les o per a limitar un moviment.
3 2 f. [IT] En el teler a mà, cordó o combinació de cordons amb un agafador de fusta que servia per a imprimir el moviment a la llançadora.
3 3 f. [IT] En els telers de garrot, corretja que va de calaix a calaix i que serveix per a minorar l’impuls de la llançadora en entrar al calaix.
3 4 f. [EI] Peça plana de forma circular o ovalada que, disposada a l’extrem d’una canonada i unida a la peça anàloga d’una altra canonada per mitjà de perns, fa d’element d’unió entre elles.
3 5 [EI] brida d’emportament Peça que en el torn comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.
3 6 [LC] [AGA] brida de la dalla Peça de ferro que va del mànec a mitja fulla de la dalla.
3 7 f. [LC] [AQ] Peça de ferro que serveix per a sostenir a la manera d’un estrep l’extrem d’un tauló, d’una biga, etc.
4 f. [MD] Estructura anatòmica o formació patològica, conseqüència d’una inflamació, de forma laminar o filamentosa, que té una certa semblança amb una brida.
bridada
f. [LC] [AGR] Estirada brusca de les regnes d’una muntura per aturar-la o moderar-ne la marxa. Aturar a bridades un cavall.
bridge
[angl.]
m. [JE] [LC] Joc de cartes d’origen anglès.
bridó
1 m. [LC] [AGR] CABEÇADA.
2 m. [AGA] Peça corbada de fusta amb què es resguarda el tall del volant, al qual se subjecta amb unes corretges per evitar que els segadors es tallin.
3 m. [LC] Cavall ardit i mig salvatge que servia per a la guerra.
brie
[fr.]
m. [LC] Formatge elaborat amb llet de vaca, de crosta florida de color blanc i pasta tova i cremosa, originari de Brie.
brigada
1 f. [LC] Colla de persones que fan un mateix treball. Una brigada d’obrers. Les brigades municipals.
2 1 f. [LC] [DE] [PR] Unitat de l’exèrcit, integrada per unitats de diverses armes i serveis, que està sota el comandament d’un general. Brigada de cavalleria, d’artilleria.
2 2 f. [DE] Unitat d’organització de la marina de guerra per a desenvolupar comeses concretes.
2 3 m. i f. [DE] [PR] Militar de grau intermedi entre sergent i sotstinent.
3 f. [LC] [IT] Secció de telers que es confia a un mateix contramestre.
brigadier brigadiera
m. i f. [LC] [DE] [PR] General de brigada, que mana una brigada.
brigadista
m. i f. [LC] Membre d’una brigada.
brigola
f. [HIH] [DE] Màquina de guerra que servia per a llançar pedres.
bríides
1 f. pl. [BOI] Subclasse de molses, que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fil·lidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s’obre típicament per un opercle que, en caure, deixa veure el peristoma.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta subclasse.
brill1
1 m. [LC] [SP] Xiulet que serveix com a reclam.
2 m. [SP] Ocell emprat com a reclam.
brill2
m. [LC] Lluïssor, brillantor, especialment dels ulls.
brilla
f. [LC] [AGR] Brida 1.
brillador
m. [LC] [SP] Brill, reclam.
brillant
1 1 adj. [LC] [FIF] Que brilla. Els estels brillants. Brillant topazi.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una recepció brillant. Una posició brillant. Un estil brillant. Un escriptor brillant.
2 1 adj. [AR] Que expressa la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color. Una composició brillant.
2 2 adj. [AR] Que reflecteix la llum incident.
3 m. [LC] [IMI] Diamant tallat en facetes de sobre i de sota.
4 m. [IT] Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.
brillanté
[pl. -és]
m. [IT] Teixit blanc de cotó amb petits motius caracteritzat per la lluentor que se li dona en els acabats.
brillantina
f. [LC] [ED] Producte cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència.
brillantment
adv. [LC] D’una manera brillant, amb brillantor.
brillantor
1 f. [LC] [FIF] Qualitat de brillant. La brillantor dels estels. La brillantor dels seus ulls. La brillantor de la festa. La brillantor del seu estil.
2 1 f. [FIA] Energia per unitat d’àrea i unitat de temps rebuda d’un objecte celeste.
2 2 f. [FIA] LLUMINOSITAT APARENT.
brillar1
1 v. intr. [LC] [FIF] Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brilla. Els estels brillaven al cel. Brillar com un diamant. Els ulls li brillaven d’alegria.
2 1 intr. [LC] EXCEL·LIR. Brillar per les seves virtuts, per la seva ciència.
2 2 [LC] brillar per la seva absència Una persona o una cosa, no ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.
brillar2
v. intr. [LC] [SP] Imitar el cant dels ocells amb el brill o brillador.
brilló
m. [LC] [AGA] [AGR] Bridó 2.
brillós -osa
adj. [LC] Brillant, que lluu. Sardina fresca brillosa!
brimarada
f. [LC] FLAMARADA.
brinc
m. [LC] [ED] BRENY1. Espardenyes amb sis brincs.
brindar
1 v. intr. [LC] Fer un brindis.
2 1 tr. [LC] Oferir (alguna cosa) a algú. Li vaig brindar la meva ajuda.
2 2 intr. pron. [LC] Ell mateix s’ha brindat a anar-hi per mi.
brindis
1 m. [LC] Acció de beure alçant la copa en senyal de bon desig, pel bé assolit, etc.
2 m. [LC] Salutació o parlament breu que es diu en un brindis.
brinet
m. [IT] Teixit de lli de fabricació casolana.
bringuera
f. [LC] Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc.
brinós -osa
adj. [LC] De molta fibra. Una fusta brinosa fa de mal treballar.
brio
[it.]
m. [LC] Animació, vivacitat, especialment en llenguatge musical.
brio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. brýon, ‘molsa’. Ex.: briologia, briòfil.
briòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió de plantes, generalment de mida petita i terrestres, pròpies sobretot d’indrets humits i poc assolellats, que comprèn les molses, les antocerotes i les hepàtiques.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
brioix
m. [LC] [HO] Pastís fet de farina, mantega i ous.
briol
m. [TRA] Cap que, aferrat al pujament, serveix per a carregar una vela rodona i aferrar-la després més fàcilment.
briòleg briòloga
m. i f. [BO] [PR] [BOI] Persona versada en briologia.
briolí
m. [TRA] Briol del centre del pujament d’una vela rodona.
briologia
f. [BOI] [BO] Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.
briòpsids
1 m. pl. [BOI] Grup de briòfits de gametòfit foliós i esporòfit persistent, que inclou els esfagnes, les andreeides i la resta de les molses.
2 m. [BOI] Individu d’aquest grup.
briós -osa
adj. [LC] Que fa les coses amb animació, amb energia.
brioteca
f. [BO] Herbari de briòfits.
briozous
1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats lofoforats, petits, colonials, semblants externament a les molses.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
briqueta
1 f. [LC] [IMI] Aglomerat de carbó en forma de maó emprat especialment com a combustible en ferrocarrils i en vaixells de vapor.
2 f. [IMI] Aglomerat d’estelles de fusta emprat com a combustible.
brisa1
f. [LC] [AGA] Subproducte obtingut de l’elaboració del vi, constituït per la rapa, la pell, el pinyol i la polpa del raïm.
brisa2
1 f. [LC] [ME] Vent de mar a terra i de terra a mar que s’aixeca quan hi ha prou diferència de temperatura entre la terra i el mar.
2 [ME] brisa de mar Brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra.
3 [ME] brisa de muntanya Brisa nocturna que bufa des de la muntanya cap a la vall.
4 [ME] brisa de terra Brisa nocturna que bufa des de la terra cap al mar.
5 [ME] brisa de vall Brisa diürna que bufa des de la vall cap a la muntanya.
brisaina
f. [LC] [ME] Vent gelat i moll que bufa a les matinades d’hivern.
brisall
m. [LC] Escapoló, retall.
brisar
v. tr. [HIG] Col·locar una brisura (en un escut d’armes).
brisat -ada
adj. [AGA] Que conté brisa. Vi brisat.
brisot
m. [LC] [ME] Brisa forta.
brisquet
m. [LC] [ME] Vent molt fred que talla la cara.
brisura
f. [HIG] Canvi que es fa en un escut d’armes per a distingir les diferents branques d’una família o els bastards.
brità britana
m. i f. [HIH] Individu pertanyent a una branca dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del segle VI aC.
britànic -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Gran Bretanya.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Gran Bretanya o als seus habitants. Imperi britànic.
britó britona
m. i f. [HIH] Brità, britana.
britònic -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als britons o britans.
briva
1 f. [LC] GENTALLA. Havia crescut entre la briva dels barris humils.
2 f. [LC] Vida de gentalla. Donar-se a la briva.
brivall
1 m. [LC] Home de la gentalla, de la briva.
2 m. [LC] Noi eixerit o entremaliat.
brivallada1
1 f. [LC] Acte de brivall.
2 f. [LC] Entremaliadura de noi.
brivallada2
f. [LC] Brivalla 2.
brivant
m. [LC] POP. Nen.
brivar
v. intr. [LC] [AGP] El peix, envestir la xarxa.
brívia
f. [LC] [AN] Patum que figura un monstre.
broc
1 1 m. [LC] Part d’un recipient en forma de bec o canó per on s’aboca el líquid que conté, generalment aigua, oli o vi.
1 2 [LC] anar-se’n com el broc del càntir Tenir diarrea continuada.
1 3 m. [LC] Bec d’un llum. Una llumenera amb quatre brocs.
2 1 m. [LC] Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles.
2 2 m. [LC] Cosa de poca importància, insignificant.
2 3 m. pl. [LC] Raons capcioses, excuses frívoles, que algú addueix en descàrrec d’algun fet, com a justificació de la conducta, etc. No entendre’s de brocs. No em vinguis amb brocs i explica’m què ha passat.
broca
1 f. [LC] Objecte o peça comparable, per la seva forma o grandària, a un broc o tros de branqueta.
2 f. [LC] Instrument d’acer llarg i rodó amb què els carnissers afilen les eines de tall.
3 f. [LC] Espiga de l’esperó.
4 f. [LC] Vareta de les que es posen als ruscos per a sostenir les bresques.
5 f. [LC] Vareta envescada per a caçar ocells.
6 f. [LC] [IT] Fus d’acer dels telers amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.
7 f. [IT] Peça de filferro dels telers de xarxa que disposa el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.
8 f. [IT] Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.
9 f. [LC] [EI] [IMF] Eina metàl·lica cilíndrica, tallant d’un cap, que s’aplica a diferents màquines o eines que foraden fusta o altres materials.
10 f. [LC] [IMI] Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan o adoben calçat.
11 f. [LC] Busca de rellotge.
12 f. [LC] [ED] Pipa 1.
brocada
1 f. [LC] [AGA] Part del sarment que es deixa al cep en podar la vinya.
2 f. [LC] [AGR] Conjunt de broques d’un rusc.
brocal
1 1 m. [LC] Petit cèrcol o abraçadora de fusta, de banya, de metall, que es posa al voltant de la boca d’un atuell, d’una beina, etc.
1 2 m. [LC] [AQ] [GL] Barana al voltant de la boca d’un pou.
2 m. [DE] Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
3 m. [LC] [ED] Garrafa o ampolla de forma panxuda.
brocanter brocantera
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.
brocanteria
f. [LC] Ofici de brocanter.
brocar
1 v. tr. [LC] [AGR] Esperonar (el cavall, etc.).
2 intr. [LC] [AGR] Llançar un cavall, etc., devers un indret, encaminar-s’hi a cavall.
brocard
m. [AD] Entre els glossadors, regla general de dret.
brocat -ada
1 adj. [LC] [IT] Amb brodats d’or o d’argent.
2 m. [LC] [IT] Teixit en la fabricació del qual entren fils d’argent o d’or o d’ambdós metalls, especialment teixit en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda.
brocatell
1 m. [LC] [IT] Teixit compost d’una trama de cotó o de lli, que li dona rigidesa, i almenys dos ordits i diverses trames de seda, usat en tapisseria.
2 m. [LC] [IT] Domàs de seda usat en vestits femenins.
brocatellat -ada
adj. [IT] De textura semblant al brocatell.
brocater brocatera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa brocats.
brochantita
f. [GLM] Mineral, sulfat bàsic de coure, de fórmula Cu42+(SO4)(OH)6, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color verd maragda i es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs de coure.
brodada
f. [IT] Acció de brodar.
brodador brodadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que broda. És una bona brodadora.
brodadura
f. [LC] [IT] Brodat 1.
brodar
1 v. tr. [LC] [IT] Ornamentar (una roba, un teixit) amb dibuixos fets amb passades d’agulla emprant fils de cotó, llana, seda, argent, etc. Ha brodat un mocador, unes tovalles. Màquina de brodar. L’àvia sap molt de brodar.
2 tr. [LC] Afegir embelliments, ornaments, (a una història, una narració, una peça de música, etc.).
brodaria
f. [LC] [IT] Brodat 1.
brodat
1 m. [LC] [IT] Ornament fet sobre un teixit amb passades d’agulla emprant fils de cotó, llana, seda, argent, etc. Brodat a la basta. Brodat al realç. Brodat al teler, al tambor.
2 m. [LC] [IT] Acció de brodar.
bròfec -ega
adj. [LC] Adust, aspre, grosser.
bròfegament
adv. [LC] D’una manera bròfega.
brogent
adj. [LC] Que brogeix. Una cascada brogent.
brogidor -a
adj. [LC] Donat a fer brogit.
brogiment
m. [LC] BROGIT.
brogir
v. intr. [LC] Fer brogit, remor. La tempesta brogia. La multitud brogia.
brogit
m. [LC] Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge. El brogit de la gent. El brogit de la batalla. Fer brogit. Moure brogit.
broida
f. [LC] [BOS] Mata de la família de les compostes, que fa olor de llimona, de fulles molt retallades i amb petits capítols de flors groguenques, agrupats en panícules dretes, cultivada com a planta ornamental i remeiera (Artemisia abrotanum).
broix -a
1 adj. [LC] Rònec, erm. Dormir en terra broixa.
2 adj. [LC] Sense res més, sol. La carretera puja fins al llogarret més amagat i broix.
broixina
f. [LC] Aire fred. Fa una broixina que pela.
brolla
f. [LC] [BOC] [AGA] [AGF] Bosquina formada per arbustos i rebrots d’arbre. Tallar la brolla. Travessar la brolla. Brolla de brucs i estepes. Brolla arbrada.
brollador
1 m. [LC] [GG] Indret on l’aigua surt de la terra, especialment formant broll.
2 m. [LC] [AGA] Lloc dels jardins, els parcs, etc., on es fa arribar aigua a pressió, la qual, en sortir, forma un broll o columna en direcció vertical o obliqua.
brollar1
m. [LC] [BOC] BROLLA.
brollar2
1 1 v. intr. [LC] L’aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Va tenir una tarda brillant: li brollaven les idees a raig.
1 3 v. intr. [LC] L’aigua o un altre líquid, sortir amb força d’un recipient qualsevol.
2 intr. [LC] Sortir de terra creixent. Ja brollen els sembrats?
brolleria
f. [LC] FOTESA.
brollim
m. [LC] [AGA] Brots baixos dels ceps i altres plantes.
brom1
m. [QU] Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, que a la temperatura ordinària és un líquid d’un vermell fosc que emet vapors bruns irritants i d’una olor molt desagradable (símbol, Br; nombre atòmic, 35; pes atòmic, 79,91).
brom2
1 m. [VE] Malaltia catarral, d’origen víric, de les vies respiratòries altes que afecta els pardals, els canaris i sobretot l’aviram.
2 m. [VE] [AGR] Malaltia catarral, d’origen víric o bacterià, de les vies respiratòries altes que afecta gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna de la gran producció de mocs.
brom3
adj. [LC] [ME] estar brom Estar núvol.
broma1
1 f. [LC] [ME] Boira, especialment poc espessa.
2 [ME] broma seca Broma que no humiteja les superfícies amb les quals està en contacte.
3 f. [LC] [ME] NÚVOL. Quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes.
broma2
f. [LC] Escuma 1.
broma3
1 1 f. [LC] Acció d’entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc. Fer broma. Sempre estan de broma.
1 2 [LC] de broma loc. adv. No seriosament. T’ho he dit de broma.
1 3 [LC] ésser de la broma Ésser alegre, faceciós, jocós.
2 f. [LC] Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell, de fer-hi broma. Una broma pesada.
broma4
f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui marí, de cos molt allargat, vermiforme, i de conquilla petita i atrofiada, emprada com a òrgan perforant (Teredo navalis).
bromació
f. [QU] Introducció de brom com a substituent en una molècula orgànica.
bromada2
f. [LC] Allò que es fa o es diu a algú amb el propòsit de fer broma.
bromadora
f. [LC] [ED] ESCUMADORA.
bromall
m. [LC] [ME] Fragment d’un núvol o boira que es desfà o s’esvaeix.
bromallada
f. [LC] [ME] Conjunt de bromalls.
bromalló
m. [LC] [ME] BROMALL.
bromar
v. tr. [LC] [HO] Escumar (el brou).
bromar-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] ESBROMAR-SE.
bromassa
f. [LC] [ME] BOIRASSA.
bromat -ada
1 adj. [QU] Que conté brom, que ha estat tractat amb brom.
2 m. [QU] Sal de brom en la qual aquest actua com a pentavalent.
bromato-
[LC] Forma prefixada del mot gr. broma brómatos, ‘aliment’. Ex.: bromatologia.
bromatòleg bromatòloga
m. i f. [PR] [BI] Persona versada en bromatologia.
bromatologia
f. [BI] Ciència dels aliments.
bromatològic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la bromatologia.
bromatometria
f. [QU] Mètode de l’anàlisi volumètrica basat en l’ús d’una solució de bromat de potassi com a reactiu valorant oxidant.
bromatomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la bromatometria.
bromeig
m. [LC] Boira lleugera, poc espessa.
bromejar
v. intr. [LC] Fer broma.
bromèlia
f. [AGA] [BOS] Planta del gènere Bromelia i altres, de la família de les bromeliàcies, exòtica, de fulles reunides en roseta, carnoses i sovint rogenques a la base, i inflorescències proveïdes de bràctees vistoses, comercialitzada sovint com a planta ornamental d’interior.
bromeliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies i de fulles rígides, sovint agrupades en roseta i fent una mena de dipòsit on queda retinguda l’aigua, i d’inflorescències compactes, amb bràctees sovint vistoses, pròpies principalment del continent americà, a la qual pertanyen l’ananàs i molts epífits, com la clavellina d’aire i diverses bromèlies ornamentals.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
bromera
f. [LC] Escuma 1. Un sabó que fa molta bromera. M’ha posat un dit de cervesa i dos de bromera. Li sortia bromera de la boca.
bromereig
m. [LC] Acció de bromerejar.
bromerejar
v. intr. [LC] Fer bromera.
bromerós -osa
adj. [LC] Que fa bromera. Les bromeroses onades.
bròmic -a
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al brom.
2 adj. [LC] [QU] Que conté brom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent.
bromista
adj. i m. i f. [LC] Afectat a fer broma o bromes.
bromitja
f. [LC] [ME] Calitja, boirina.
bromo-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot brom. Ex.: bromobenzè.
bromoform
m. [QU] [MD] Líquid incolor d’olor agradable, de fórmula CHBr3, obtingut per l’acció del brom i d’un hidròxid alcalí sobre l’acetona o l’alcohol etílic, de propietats anestèsiques i antiespasmòdiques.
bromós1 -osa
adj. [LC] [ME] BOIRÓS.
bromós2 -osa
adj. [LC] [QU] Que conté brom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
bromosa
1 f. [BOB] LLENEGA.
2 f. [BOB] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret grisenc, gran, carnós i convex, comestible quan és jove i ben bullit, freqüent als boscos d’espècies caducifòlies (Clitocybe nebularis).
bromur
1 m. [QU] [MD] Compost binari de brom i un altre element qualsevol, excepte oxigen, fluor i clor, en què el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
2 m. [QU] Anió monoatòmic, de fórmula Br-.
3 m. [MD] [LC] Bromur de sodi o de potassi emprat en medicina com a tranquil·litzant.
bronc
m. [IT] Llana anglesa caracteritzada per la brillantor i la resistència.
bronco- [o bronqui-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. brógkhion, ‘bronqui’. Ex.: broncofonia, broncorrea, broncotomia, broncopulmonar, bronquièctasi.
broncoespirometria
f. [MD] Examen funcional simultani d’ambdós pulmons.
broncopneumònia
f. [LC] [MD] Inflamació aguda dels bronquis i dels alvèols pulmonars que envolten els bronquis.
broncopulmonar
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als bronquis i als pulmons.
broncoscopi
m. [MD] Instrument per a observar i fotografiar l’interior de la tràquea i els bronquis.
broncoscòpia
f. [MD] Exploració visual de l’interior de la tràquea i dels bronquis per mitjà d’un broncoscopi.
bronja
f. [LC] [ED] Borla de fils finíssims que serveix per a empolvorar.
bronqui
m. [LC] [ZOA] [MD] Conducte cartilaginós de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris que duu l’aire de la tràquea al pulmó i viceversa.
bronqui-
[LC] [MD] V. BRONCO-.
bronquial
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als bronquis i a llurs ramificacions en els pulmons. Artèries bronquials. Venes bronquials. Ramificacions bronquials.
bronquièctasi
f. [MD] Dilatació irreversible dels bronquis acompanyada d’inflamació crònica de llurs parets i de retenció de secrecions purulentes.
bronquina
f. [LC] Raons, disputes, baralles. Cercar, moure, armar, bronquina.
bronquinejar
v. intr. [LC] Moure bronquina.
bronquinós -osa
adj. [LC] Amic de moure bronquina.
bronquíol
m. [ZOA] Última ramificació dels bronquis a l’interior dels pulmons.
bronquitis
f. [LC] [MD] Inflamació dels bronquis.
bronsa
f. [LC] [BOS] BRUGUEROLA.
bronsar
m. [BOC] BRUGUEROLAR.
bronto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. bronté, ‘tro’. Ex.: brontògraf, brontòmetre, brontofòbia.
brontosaure
m. [GLP] Gènere extingit de dinosaures saurisquis, d’una llargada d’uns 17 metres i una alçada d’uns 3 metres, de cap petit, coll llarg i flexible i cos voluminós, quadrúpedes i herbívors, que visqueren durant el juràssic.
brontoteris
1 m. pl. [GLP] Família extingida de mamífers perissodàctils, corpulents, de fins a 2,5 metres d’alçada, potes curtes, alguns amb banyes, que visqueren de l’eocè a l’oligocè.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta família.
bronzar
v. tr. [LC] BRONZEJAR.
bronze
1 1 m. [LC] [ML] [QU] Aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
1 2 [LC] [QU] [ML] bronze d’alumini Aliatge de coure i alumini.
2 m. [AR] Escultura feta de bronze.
bronzejador -a
1 adj. [LC] Que bronzeja o ajuda a bronzejar la pell.
2 m. [MD] [LC] Producte bronzejador.
bronzejament
m. [AF] Operació de daurar un imprès, que consisteix a escampar pols de bronze damunt el full imprès per tal que resti adherida a la tinta fresca.
bronzejar
1 v. tr. [LC] Donar l’aparença de bronze (a alguna cosa) revestint-la d’una capa de bronze. Bronzejar una estàtua de guix.
2 1 tr. [LC] El sol, fer adquirir un color bru (a algú, a la pell d’algú). Bellugueu-vos, el sol us bronzejarà igualment. És perillós intentar bronzejar una pell cremada.
2 2 intr. pron. [LC] Adquirir un color bru per exposició al sol. Els adolescents s’han bronzejat del sol. La pell es bronzeja fins a un límit.
bronzer bronzera
m. i f. [IMI] [PR] Persona que treballa el bronze.
bronzí -ina
adj. [LC] Que sembla de bronze, especialment pel color.
bronzista
m. i f. [LC] [AR] [PR] Artista que fa obres de bronze.
brookita
f. [GLM] Mineral polimorf del diòxid de titani, de fórmula TiO2, que cristal·litza en el sistema ròmbic i té lluïssor adamantina.
broquer
m. [HIH] [DE] Escut petit, bombat del mig, ordinàriament de fusta folrada de pell.
broquerer
m. [HIH] A la baixa edat mitjana, fabricant de broquers.
broquet
1 m. [LC] [ED] Canó de les pipes de fumar.
2 m. [LC] [ED] Canonet d’ambre, canya, fusta, etc., en un dels extrems del qual s’endolla la punta del cigar o de la cigarreta per a fumar-los sense que toquin als llavis.
3 m. [EI] Peça que s’adapta a l’extrem del bec del bufador de soldar o de tallar, on es forma la flama.
4 m. [LC] [MU] Peça en forma de copa, adaptada a l’extrem d’alguns aeròfons, per a recolzar-hi els llavis en vibració i produir el so.
broqueta
1 f. [LC] [MU] Pal de tocar el tamborí.
2 1 f. [HO] Ast petit amb què són traspassats bocins de vianda per a rostir-los o coure’ls a la brasa.
2 2 f. [HO] Menjar preparat i servit utilitzant broquetes.
broqueter broquetera
m. i f. [LC] [ED] [PR] Persona que fa broquets.
bròquil
m. [LC] [AGA] [BOS] Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis).
brossa1
1 1 f. [LC] Conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc. Camí cobert de brossa. El barranc era ple de la brossa arrossegada per l’aiguat.
1 2 f. [BOC] Matollar espès, espessor de plantes que creixen en paratges incultes.
1 3 f. [BOC] [AGF] BROLLA.
2 1 f. [LC] En una exposició, en un raonament, etc., allò inútil, superflu.
2 2 f. [IN] En inform., dades que ja no són útils i que poden ésser esborrades.
3 f. [LC] Partícula despresa d’alguna cosa. Tenir una brossa a l’ull. Una brossa que embussava el canonet.
4 f. [LC] ESCOMBRARIES.
brossa2
1 f. [LC] Raspall de pèls forts i espessos que serveix per a netejar els motlles d’impremta, els cavalls, etc.
2 [LC] passar la brossa BROSSAR1.
brossador
m. [AF] Lloc destinat a brossar les formes, en una impremta.
brossaire
m. i f. [LC] [PR] ESCOMBRIAIRE.
brossall
m. [LC] BROSSAM.
brossam
m. [LC] Gran quantitat de brossa.
brossar1
v. tr. [LC] Netejar amb la brossa. Fer brossar el cavall.
brossar2
1 v. tr. [LC] [HO] Coagular (la llet).
2 intr. pron. [LC] La llet s’ha brossat.
brossat
m. [LC] [HO] Mató 1.
brossegar
m. [LC] Lloc ple de brossa. Els ocells amagats en el brossegar de les torrentades.
brossella
f. [LC] Porció de substància sòlida que se separa d’una emulsió i sura a la superfície del líquid o es va assolant a poc a poc, com les gleves que resten a la llet després de formatjar-la.
brossenc -a
adj. [LC] De brossa, ple de brossa.
brossós -osa
1 adj. [LC] Que conté brosses.
2 adj. [LC] Que fa brosselles.
brosta
1 f. [LC] [BO] [AGA] Part tendra, conjunt de brots, d’un arbre o d’un arbust, les seves darreres ramificacions. Ves a tallar brosta per a les cabres. Portava una faldada de brosta.
2 f. [LC] [BO] Fullatge 1.
3 f. [LC] [BO] Brot 1 1.
brostada
1 f. [LC] [AGA] Acció de brostar.
2 f. [LC] [AGA] BROSTA. La brostada surt dalt; la tanyada, al peu o soca de l’arbre. Fer brostada.
brostam
m. [LC] [BO] [AGA] Conjunt de brostes. Marges coberts de brostam.
brostar
v. intr. [LC] [BO] [AGA] Una planta, fer o treure brosta. Les plantes ja brosten.
brostatge
m. [LC] [BO] [AGA] BROSTAM.
brostejador -a
adj. [EG] Que s’alimenta escapçant les branques o la part superior de l’herba.
brostejar
1 1 v. intr. [LC] [AGR] El bestiar, menjar brosta.
1 2 tr. [LC] Els bous brostegen l’herba.
2 1 intr. [LC] Escollir, d’un munt o conjunt de coses, les millors.
2 2 intr. [LC] Escollir d’una cosa la part millor.
brostim
m. [LC] [AGA] Conjunt dels brots i pàmpols que es tallen en esporgar.
brot
1 1 m. [LC] [BO] Branca petita i tendra desenvolupada d’un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca.
1 2 m. [LC] [BO] Ram o tros d’una planta herbàcia. Amb un brot d’alfàbrega a la boca.
2 m. [LC] no… brot No… mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó.
3 m. [LC] [AGR] brot de pit Part davantera compresa entre el coll i la costellada del bestiar de llana.
4 m. [LC] [MD] [VE] Manifestacions inicials d’un fenomen que pot escampar-se per una comunitat o una societat. Brot infecciós. Brot de violència.
brotada
1 f. [LC] [BO] Acció de brotar; l’efecte.
2 f. [MD] Erupció cutània més o menys aguda.
3 f. [MD] Període agut en una malaltia crònica lenta.
brotam
m. [LC] [BO] Conjunt de brots.
brotar
1 v. intr. [LC] [BO] Una planta, treure brots.
2 v. intr. [LC] Aparèixer sobtadament. Brotar una epidèmia. L’alegria brotà a les cares de la gent.
brotó
1 m. [LC] [BO] Brot que comença a sortir.
2 m. [LC] [AGA] Rebrot de la col verda, el bròquil i altres hortalisses.
bròtola
f. [LC] [ZOP] MÒLLERA PIGADA.
brotonar
1 v. intr. [LC] [BO] BROTAR.
2 v. intr. [LC] [AGA] La col verda, el bròquil i altres hortalisses, treure brotons.
brotxa1
1 f. [LC] [IMI] Pinzell gros usat per a donar capes de color.
2 f. [LC] [ED] Pinzell que serveix per a escampar la sabonera sobre la pell que s’ha de rasurar.
brotxa2
f. [EI] Eina de tall en forma de barra i proveïda de dents que, en el seu desplaçament axial, permet de fer forats de qualsevol secció o donar un perfil determinat a la superfície exterior d’una peça.
brotxadora
f. [EI] Màquina emprada per a brotxar.
brotxar
v. tr. [EI] Afaiçonar (peces de metall) amb la brotxa.
brotxeta
f. [IMI] Brotxa petita que té els pèls reunits sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
brou
1 1 m. [LC] [HO] Líquid alimentós que resulta de l’ebullició en aigua de certes substàncies. El brou de la sopa de Nadal. Brou de cebes. Brou de carn.
1 2 [LC] [HO] brou bufat Suc que resta a la caldera on s’han cuit les botifarres.
2 m. [LC] brou de llengua Paraules i no fets.
3 m. [LC] [BI] brou de cultiu Brou esterilitzat que conté extret de carn, peptona, sal i, a vegades, sucre, sang, sèrum o altres matèries orgàniques, emprat per a preparar medis per al desenvolupament de sapròfits i de microorganismes paràsits d’animals.
4 1 m. [AGA] Líquid a què hom ha incorporat, per dilució o suspensió en l’aigua, substàncies fitosanitàries o similars per a aplicar als cultius.
4 2 [AGA] [BO] brou bordelès Producte anticriptogàmic que es prepara barrejant sulfat de coure amb calç apagada.
4 3 [AGA] brou borgonyó Producte anticriptogàmic que es prepara neutralitzant sulfat de coure amb carbonat de sodi.
brouós -osa
adj. [LC] [HO] Que conté brou.
brovós -osa
adj. [LC] BROUÓS.
brownià -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al botànic escocès Robert Brown o als seus descobriments. Moviment brownià.
bru bruna
1 1 adj. [LC] Gris fosc tirant a negre. Nit bruna.
1 2 adj. [LC] MARRONÓS. La closca del coco és bruna i molt dura.
1 3 adj. [LC] Que té el cabell fosc i la pell rica en pigment, essent de raça blanca.
2 adj. [NU] En numism., de baixa llei. Moneda bruna.
bruc
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbust o mata del gènere Erica, de la família de les ericàcies, de fulles petites i dures i de flors campanulades, sovint vistoses.
1 2 [BOS] bruc boal [o bruc arbori] Bruc de gran port, de flors blanques o molt lleugerament liles, que s’obren al final de l’hivern, que es fa a les terres mediterrànies en sòls no calcaris, de les rabasses del qual es fan pipes de fumar (Erica arborea).
1 3 [BOS] bruc d’aiguamoll Bruc en forma de mata, de flors d’un rosa intens, que es fa a les molleres i a les landes humides, de distribució atlàntica (Erica tetralix).
1 4 [BOS] bruc d’escombres Bruc arbustiu, amb les flors petites i verdoses (Erica scoparia).
1 5 [BOS] bruc d’hivern Bruc de flors rosades, agrupades en inflorescències terminals molt vistoses, que s’obren al final de la tardor, que es fa en terres calcàries (Erica multiflora).
1 6 [BOS] bruc de pipes BRUC BOAL.
1 7 [BOS] bruc femella BRUC D’ESCOMBRES.
1 8 [BOS] bruc mascle BRUC BOAL.
1 9 [BOS] bruc vermell BRUC D’HIVERN.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de bruc.
3 m. [LC] sense suc ni bruc V. SUC1.
brucataire
m. i f. [AGF] [PR] Persona que arrenca i prepara soques de bruc per fer-ne pipes.
brucina
f. [QU] [MD] Alcaloide tòxic que es troba, conjuntament amb l’estricnina, en les llavors de la nou vòmica.
brucita
f. [GLM] Mineral, hidròxid de magnesi, de fórmula Mg(OH)2, que cristal·litza en el sistema romboèdric en forma de cristalls tabulars o bé desenvolupa agregats d’aspecte nodular dins del marbre.
brúcol
m. [BOS] Herba robusta de la família de les umbel·líferes, de fulles molt retallades i flors grogues en umbel·la, pròpia dels indrets rocosos dels Pirineus, els brots tendres de la qual són comestibles (Molopospermum peloponnesiacum).
bruel1
m. [LC] [ZOA] BRAMUL.
bruel2
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reietó, però amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla).
bruelament
m. [LC] [ZOA] BRAMUL.
bruelar
v. intr. [LC] [ZOA] BRAMULAR.
brufada
f. [LC] [ME] Bromes que es formen al cim de les muntanyes i baixen ràpidament desfent-se en aigua o en pedra.
brufador
m. [LC] [ED] Instrument amb què es brufa o ruixa la roba.
brufar
1 v. intr. i tr. [LC] Esquitxar 1. Brufa i ronca la mar. Brufar la roba abans de planxar-la.
2 1 tr. [LC] Beure vi o licor en celebració (d’algun esdeveniment).
2 2 [LC] brufar l’infant Beure en celebració d’un bateig.
brufol
m. [LC] BUFEC.
brufolar
v. intr. [LC] BUFEGAR.
brugol
m. [LC] Reny, regany.
brugolar
v. tr. [LC] Renyar, reganyar.
brugosa
f. [BOC] BRUGUERAR.
bruguer
m. [BOC] BRUGUERAR.
bruguerar
m. [LC] [BOC] Matollar de bruc.
bruguerola
f. [LC] [BOS] Arbust o mata de la família de les ericàcies, de fulles molt petites, disposades en quatre rengleres, i floretes liles, tardorenques, similars a les del bruc però amb el calze més gros que la corol·la, propi de terrenys àcids (Calluna vulgaris).
bruguerolar
m. [BOC] Landa de bruguerola.
bruit
m. [LC] BROGIT.
bruixa1
1 f. [LC] [AN] Dona que practica la bruixeria. Les bruixes de Macbeth.
2 f. [LC] Dona vella, lletja, dolenta.
3 [LC] fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans inconfessables per a obtenir alguna cosa.
bruixa2
1 1 f. [ZOP] Peix de la família dels escoftàlmids, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb dues taques negres a l’extrem posterior de les aletes dorsal i anal, amb els ulls grossos, tots dos sobre el costat esquerre del cap, la boca grossa, una sola aleta dorsal des dels narius fins a la cua, i l’aleta anal de gairebé la mateixa llargada (Lepidorhombus boscii).
1 2 f. [ZOP] Escoftàlmid, sense taques negres a les aletes (Lepidorhombus whiffiagonis).
2 f. [BOB] Pixaconill 1.
bruixar
v. tr. [LC] [AN] EMBRUIXAR. En Joan va bruixat per la Maria. Aquest noi va bruixat per les cireres.
bruixeria
f. [LC] [AN] Conjunt de pràctiques màgiques en què s’invoquen forces sobrenaturals, màgia negra. Per art de bruixeria. Acusar de bruixeria. Fer bruixeries.
bruixó
m. [LC] [ME] CALAMARSA.
brúixola
1 f. [LC] [GG] Aparell per a determinar direccions sobre la superfície de la Terra per mitjà d’una barra imantada que gira al voltant d’un eix vertical i assenyala el nord magnètic.
2 [LC] [FIF] [GG] brúixola boja Brúixola que per causes accidentals ha perdut la propietat d’assenyalar el nord magnètic.
3 [AQ] [FIF] [GG] brúixola d’ullera Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç, que serveix per a mesurar declinacions o azimuts.
bruixonada
f. [LC] [ME] CALAMARSADA.
bruixot
1 m. [LC] [AN] [PR] Home que practica la bruixeria. Era el bruixot del poble.
2 m. [AN] [PR] Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat de conjurar màgicament.
brull1
m. [LC] [AGA] BRULLA.
brull2
m. [HO] [LC] Mató 1.
brulla
f. [LC] [AGA] Messes al començament de llur creixença.
brullar
v. intr. [LC] [AGA] Els sembrats, treure brulla.
brullol
m. [LC] [AGA] Camp ple de brulla.
brullola
f. [LC] Recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida, que serveix per a rentar-hi roba, tenir-hi coses en remull, etc.
brumir
[ind. pr. 3 brumeix (o brum)]
1 v. intr. [LC] El vent, fer una remor sorda.
2 v. intr. [LC] BRUNZIR.
brunel·la
f. [IT] OBS. BRUNETA.
brunenc -a
adj. [LC] Que tira a bru.
brunet
m. [BOB] Fredolic 2.
bruneta
f. [IT] OBS. Tela basta de llana, lleugera i bruna.
brunyidor brunyidora
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que brunyeix.
2 m. [LC] [IMI] Instrument per a brunyir.
3 m. [AF] Eina, generalment d’àgata, usada per a fer lluir l’or aplicat a les enquadernacions.
brunyiment
m. [LC] [IMI] Acció de brunyir; l’efecte.
brunyir
1 v. tr. [LC] [IMI] Treure llustre (a les pedres, als metalls, etc.), fregant-los.
2 v. tr. [IQA] Abrillantar (el cuir).
brunzent
adj. [LC] Que brunzeix. La pedra va sortir brunzent.
brunzidera
f. [LC] BRUNZIT.
brunzidor
m. [EE] Vibrador que produeix un brunzit d’una freqüència molt baixa i és emprat com a avisador acústic.
brunzidora
f. [LC] [JE] Joguina que consisteix en una tauleta lligada a un cordill que es fa girar en l’aire i produeix un brunzit.
brunziment
m. [LC] BRUNZIT.
brunzinaire
adj. [LC] Que brunzina o boneix. Abelles brunzinaires.
brunzinar
1 v. intr. [LC] Una cosa que s’agita violentament en l’aire, produir un soroll. La perdiu quan s’aixeca brunzina.
2 intr. [LC] RONDINAR.
brunzir
[ind. pr. 3 brunzeix (o brunz)]
v. intr. [LC] Produir un so per desplaçament dins l’aire a una gran velocitat. Les pedres passaven brunzint. L’oreig nocturn brunz entre les canyes.
brunzit
1 m. [LC] [AGR] So produït per un cos que es desplaça per l’aire a una gran velocitat. Sentien el brunzit de les bales que els disparaven. El brunzit de les abelles.
2 m. [EL] Soroll de molt baixa freqüència en els aparells electrònics, a causa generalment de la xarxa de distribució d’energia elèctrica.
brusa
1 f. [ED] Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc. Una brusa camisera. Una brusa estampada.
2 f. [LC] Peça de vestir exterior en forma de túnica i amb mànigues, usada generalment per a treballar.
brusc1
m. [LC] [BOS] GALZERAN.
brusc2 -a
1 adj. [LC] Que es manifesta d’una manera sobtada i violenta. Un canvi brusc de temperatura. Una escomesa brusca.
2 adj. [LC] Aspre, sec, no complimentós. Un home brusc. Té un caràcter brusc. Paraules brusques. Maneres brusques.
brusca1
f. [LC] [ME] Pluja menuda.
brusca2
f. [LC] DÈRIA.
brusca3
f. [TRA] Curvatura dels baus, dels pals o de les vergues.
bruscament
adv. [LC] D’una manera brusca.
brusent
adj. [LC] ABRUSADOR. Feia un sol brusent.
brusidor
m. [LC] [IMI] Instrument amb què els vidriers igualen el cantell dels vidres un cop tallats amb el diamant.
brusir1
v. tr. [LC] ABRUSAR.
brusir2
v. tr. [LC] [IMI] Igualar amb el brusidor (les puntes de vidre que no ha tallat bé el diamant).
brusquedat
f. [LC] Qualitat de brusc.
brusquejar
v. intr. [LC] [ME] Caure brusca.
brusquer -a
adj. [LC] Que té brusques, dèries.
brusquina
f. [LC] [ME] Brusca de gotetes molt petites.
brusquinejar
v. intr. [LC] [ME] Caure brusquina.
brussel·lès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Brussel·les.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Brussel·les o als seus habitants.
brut1
adv. [LC] D’una manera bruta. Un operari que treballa brut.
brut2 -a
1 1 adj. [LC] Irracional, s’aplica a les bèsties. Bèsties brutes.
1 2 m. [LC] Bèstia, animal irracional.
1 3 m. [LC] ANT. Ésser humà en la seva condició d’animal.
2 1 adj. [LC] [GLM] Que no ha estat refinat, afaiçonat, polit. Petroli brut. Alcohol brut. Diamant brut.
2 2 [LC] [GLM] en brut loc. adj. a) Brut2 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut.
2 2 [LC] en brut loc. adv. b) En la forma d’esborrany, fent referència a un escrit, un dibuix, etc. És la versió en brut de la carta.
2 3 adj. [LC] [ECT] Sense deducció del que és preceptiu rebaixar. Producte brut. Guany brut.
3 1 adj. [LC] Mancat de netedat. Portar les mans brutes. Rentar els plats bruts. Que brut que va, aquest noi. Una persona bruta. Roba bruta, per rentar.
3 2 [LC] anar brut com una guilla Anar molt brut.
3 3 adj. [LC] PER EXT. Tenir la consciència bruta.
3 4 adj. [LC] [MD] Que conté un focus d’infecció. Llatzeret brut.
3 5 adj. [LC] Que genera brutícia. Aquest mètode de treball té l’inconvenient que és molt brut.
3 6 adj. [LC] Amb restes d’aliments mal digerits que provoquen malestar. Ha menjat massa llaminadures, demà tindrà la panxa bruta.
4 adj. [LC] Contrari a la decència, a l’honestedat. Paraules brutes.
5 adj. [LC] Contrari a l’ètica o a la legalitat. No vull saber res dels teus negocis bruts.
6 adj. [AGA] A què hom només ha afegit vi de la mateixa mena després de l’operació de degollament. Xampany o cava brut.
brutal
1 1 adj. [LC] Propi de les bèsties. Apetits brutals.
1 2 adj. [LC] Semblant a una bèstia, d’una violència salvatge. Maneres brutals.
2 1 m. [LC] Brut, animal irracional.
2 2 adj. [LC] ANT. Propi de l’ésser humà en la seva condició d’animal.
brutalisme
m. [AQ] Corrent arquitectònic que deixa sense revestir ni polir els materials i les conduccions.
brutalitat
1 f. [LC] Qualitat de brutal. La brutalitat d’aquell home s’ha de denunciar.
2 f. [LC] Acte brutal. Hagué de suportar les seves brutalitats.
brutalment
adv. [LC] Amb brutalitat, d’una manera brutal.
brutament
1 adv. [LC] Com a animal brut. Amb els fills, s’ha comportat brutament.
2 adv. [LC] D’una manera bruta. Vivien brutament, sense cap preocupació higiènica.
brutedat
f. [LC] Qualitat de la persona o de la cosa mancades de netedat.
brutejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys brut, mancat de netedat. Unes estovalles que brutegen.
brutesa
f. [LC] BRUTEDAT.
brutesc -a
1 adj. [LC] Propi de bruts.
2 [LC] a la brutesca loc. adv. Sense gaires refinaments o miraments. Menjar a la brutesca. Faves, caragols, a la brutesca.
brutícia
1 1 f. [LC] Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom. Carrers plens de brutícia. No es treu la brutícia de les ungles.
1 2 f. [LC] Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. No diguis brutícies. Ha comès brutícies inexplicables.
2 f. [LC] Calamarsa, pedra. Torna a fer fred: deu haver caigut brutícia a muntanya.
bua1
1 f. [LC] [MD] Pústula que es forma a la superfície de la pell.
2 f. [LC] En el llenguatge infantil, mal. T’has fet bua, pobreta?
3 1 f. [LC] bona bua Irònicament, mala bua. Ja ets una bona bua, tu!
3 2 [LC] mala bua Persona malintencionada.
bua2
f. [LC] [TRA] GÚA.
buata
1 f. [LC] [IT] Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares o punxonada, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, per a embalar objectes delicats, etc.
2 f. [IT] Tela no teixida utilitzada en confecció industrial.
búbal
m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil del grup dels antilopins, de rostre estret i allargat, banyes curtes i anellades i pelatge de color rogenc, propi de l’Àfrica (Alcelaphus buselaphus).
bub-bub
1 interj. [LC] Expressió que evoca el lladruc del gos.
2 m. [LC] Lladruc del gos.
bubi
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble que habita a l’illa de Bioko.
1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als bubis.
2 1 m. [FL] Llengua bantú parlada a l’illa de Bioko.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al bubi.
bubinga
1 f. [BOS] [AGF] Arbre del gènere Guibourtia, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Àfrica tropical, que proporciona copal.
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de bubinga, vermellosa, que s’empra en ebenisteria de qualitat.
bubó
m. [LC] [MD] Tumoració produïda per la inflamació dels ganglis limfàtics, especialment per la inflamació supurada dels ganglis dels engonals.
bubònic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al bubó o als bubons. Pesta bubònica.
2 adj. [MD] [LC] Caracteritzat per la producció de bubons.
buc
1 1 m. [LC] Objecte que forma una cavitat.
1 2 m. [LC] Cavitat formada per un buc. El buc de la bota.
1 3 m. [LC] Cabuda de la cavitat d’un buc.
2 1 m. [LC] Cos d’una nau, amb exclusió dels arbres i de les eixàrcies. El buc del vaixell.
2 2 m. [TRG] Cos d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega i que porta incorporats el grup propulsor i el tren d’aterratge.
2 3 m. [LC] RUSC. Buc d’abelles. De tal buc tal eixam.
2 4 m. [LC] Conjunt de parets que limiten l’espai que ocupa una casa, l’escala d’una casa.
2 5 m. [LC] Ventre d’una persona, d’un animal. Omplir el buc.
2 6 m. [ECO] [IMF] Carcassa d’un moble.
2 7 m. [ECO] Cos d’algunes taules que conté els calaixos.
2 8 m. [IMF] Escambell 4.
3 m. [LC] [GL] Llit d’un riu.
4 m. [LC] [AGP] Part més gruixuda de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.
bucal
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la boca. Cavitat bucal. Glàndules bucals.
bucaner
m. [HIH] Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles entre els segles XVI i XIX.
búcar
1 m. [LC] [AR] Terra argilosa i negra de la qual són fets molts vasos etruscos.
2 m. [LC] [AR] Objecte de búcar.
3 m. [LC] [AQ] Catúfol 1 1.
buccí
m. [LC] [ZOI] Mol·lusc gastròpode marí del gènere Buccinum, de closca petita en espiral i d’obertura ampla.
bucentaure
m. [HIG] [AN] Monstre fabulós amb el cap i el pit d’home i la resta del cos de bou.
bucle
1 m. [LC] Rull de cabells de forma cilíndrica.
2 m. [SP] Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure amb l’aeronau un cercle vertical.
3 1 m. [EE] En un circuit elèctric, camí tancat.
3 2 m. [EE] En un servosistema, camí total que recorre el senyal, constituït per la cadena directa i la de retorn.
4 m. [EE] bucle magnètic Cinta magnètica amb els extrems units entre ells, a fi de constituir una cinta sense fi.
5 m. [IN] En inform., seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.
buco-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. buca, ‘boca’, que indica connexió o relació amb la boca o amb les galtes. Ex.: bucolabial, bucofaringi.
bucòlic -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la vida i ocupació dels pastors. Gènere bucòlic. Poesies bucòliques.
2 adj. [FLL] Que escriu poesies bucòliques. Poeta bucòlic.
bucrani
m. [AR] En arq. grega i romana, escultura que representa el cap d’un bou adornat amb garlandes, usat en l’ornamentació de frisos esculpits o bé pintats.
buda
m. [AN] En el budisme, títol donat a qui assoleix la il·luminació.
budell
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part del tub intestinal. Budell prim. Budell gros.
1 2 [LC] [ZOA] [MD] [AGR] budell culà Recte 5 1.
1 3 [LC] [ZOA] [MD] budell dejú JEJÚ.
1 4 [LC] [ZOA] [MD] budell llarg Ili 1 1.
1 5 [LC] [ZOA] [MD] budell primer DUODÈ.
1 6 [LC] [ZOA] [MD] budell sacsoner CÒLON.
1 7 [LC] tenir sempre un budell buit Estar sempre disposat a menjar.
2 m. pl. [LC] [ZOA] [MD] Intestins.
3 m. [LC] [MD] budell girat CÒLIC MISERERE.
4 m. [ZOI] Animal urocordat de la classe dels ascidiacis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou (Ciona intestinalis).
5 m. [AGF] budell de gat Corda prima, feta de fil de budell, emprada en l’ormeig de pescar.
budellada
f. [LC] [ZOA] Conjunt dels budells d’una persona o d’un animal.
budellam
m. [LC] [ZOA] BUDELLADA.
budeller budellera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven tripes o budells.
budellera
f. [LC] [ZOA] BUDELLADA.
buderol
m. [LC] CAGANIU.
búdic -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a Buda.
budisme
m. [LC] [AN] [RE] Conjunt de creences i pràctiques de caire filosòfic, moral i religiós inspirat en l’ensenyament de Buda.
budista
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al budisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Seguidor del budisme.
budleia
f. [BOS] [AGA] Arbust de la família de les budleiàcies, de fulles oposades i lanceolades i flors flairoses i tubuloses, originari de la Xina, sovint cultivat per les seves vistents inflorescències rosades o blavenques, i de vegades naturalitzat (Buddleja davidii).
budleiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles oposades i flors simpètales, característica de les zones tropicals i subtropicals, a la qual pertany la budleia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
buf1
1 1 m. [LC] Vent que hom produeix bufant. Apagar el llum d’un buf.
1 2 m. [MU] Aire expel·lit pels pulmons en l’acte de fer sonar els instruments de vent.
2 1 m. [ZOA] So normal o patològic que es produeix en l’aparell circulatori o respiratori semblant al soroll d’una columna d’aire que passa a pressió per un conducte estret. Buf sistòlic.
2 2 [MD] buf amfòric Buf que es percep en l’auscultació del tòrax en diversos estats patològics.
buf2 -a
1 adj. [LC] [MU] [JE] Còmic, s’aplica a la música. Música bufa. Òpera bufa.
2 m. i f. [MU] [JE] Persona que fa el paper de graciós en l’òpera italiana.
bufa1
f. [LC] BUFETADA.
bufa2
2 1 f. [LC] Bossa que fa la roba.
2 2 f. [IMF] Bòfega que es forma a la fullola quan una aplacada no ha quedat prou correcta.
3 f. [LC] [MD] Llufa11.
4 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
5 1 f. [AR] Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle XIX.
5 2 f. [AR] Sac espermàtic de be, xopat d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.
6 1 f. [BOB] bufa de bou [o bufa de jai, o bufa de jaia, o bufa de monja] PET DE LLOP.
6 2 [BOB] bufa del dimoni Bolet dels gèneres Lycoperdon, Scleroderma i afins, del grup dels gasteromicets.
6 3 [BOB] bufa del diable PET DE LLOP GEGANT.
bufa3
interj. [LC] Expressió usada per a manifestar sorpresa, contrarietat, etc.
bufacanyes
m. [LC] [MU] FLAUTA DE PAN.
bufada
f. [LC] [ME] Acció de bufar; l’efecte. Amb una bufada ben forta l’apagaràs. Una bufada de garbí.
bufadera
f. [LC] Remor que deixa sentir un animal que bufa de cansat.
bufador1
1 m. [LC] Lloc on bufa sempre el vent.
2 m. [LC] [GL] Forat o escletxa en una roca per on surt un corrent d’aire.
bufador2 bufadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que bufa.
2 m. [EI] Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió intermèdia entre la que dona el ventilador centrífug i la que dona el compressor de pistó.
3 1 m. [LC] [IMI] [QU] Dispositiu en forma de tub afuat que mescla aire o oxigen a una certa pressió amb el gas d’un bec, per tal d’obtenir una flama ben definida i de temperatura alta, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
3 2 [EI] bufador de plasma [o bufador de laboratori] Bufador per a aconseguir temperatures superiors a 4.200 °C i que poden arribar a 50.000 °C, en què un gas és projectat contra un arc elèctric.
bufafocs
m. [LC] [ED] Ventafocs 1.
bufaforats
m. [LC] [ZOI] Borinot 1 1.
búfal
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant semblant al bou, més gros que aquest, de pelatge fosc i banyes encorbades endarrere.
2 [ZOM] búfal cafre [o búfal africà] Búfal originari del sud d’Àfrica (Syncerus caffer).
3 [ZOM] búfal indi Búfal que viu a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia (Bubalus bubalis).
4 [ZOM] búfal negre de la sabana Búfal cafre d’una subespècie que viu a l’est i al sud d’Àfrica (Syncerus caffer ssp. caffer).
5 [ZOM] búfal roig de bosc Búfal cafre d’una subespècie que viu a les selves de l’Àfrica intertropical (Syncerus caffer ssp. nanus).
bufalaga
1 f. [LC] [BOS] Planta llenyosa del gènere Thymelaea, de la família de les timeleàcies, de fulles enteres i flors de periant simple i persistent.
2 [BOS] bufalaga hirsuta BUFALAGA MARINA.
3 [BOS] bufalaga marina [o bufalaga hirsuta] Bufalaga de branques pèndules, totes cobertes de fulles oblongues, gruixudes i tomentoses a l’anvers, i flors grogues, pròpia de la franja litoral (Thymelaea hirsuta).
4 [BOS] bufalaga tintòria Bufalaga en forma de mata, de fulles estretament oblongues i flors groguenques, que es fa a les brolles dels terrenys calcaris i que s’havia emprat per a tenyir la llana de groc (Thymelaea tinctoria).
5 [BOS] bufalaga velutina Bufalaga de fulles llanoses, cendroses o groguenques, pròpia de Mallorca i de Menorca (Thymelaea velutina).
bufallejar
v. intr. [LC] [ME] La boira, remoure’s, fer variacions.
bufallums
m. [LC] [BOS] Apagallums 3 4.
bufament
m. [LC] Acció de bufar; l’efecte. El vent amb suau bufament empenyia la nau.
bufanaga
f. [LC] [BOS] PASTANAGA BORDA.
bufanda
f. [LC] [ED] Peça de roba llargaruda, feta amb gènere de punt o de teixit especial de llana, seda, etc., que s’usa com a abrigall per al coll i la boca.
bufanúvols
m. [LC] Home presumptuós, envanit.
bufar
1 1 v. intr. [LC] [MD] Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Refredar la vianda bufant.
1 2 [LC] ésser bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer. Aixecar aquella paret va ésser bufar i fer ampolles.
1 3 [LC] bufar de ràbia Estar sensiblement enrabiat.
1 4 [LC] estar que bufa a) Una persona, estar molt enutjada.
1 4 [LC] estar que bufa b) Una situació, ésser molt tensa.
2 1 tr. [LC] Adreçar el buf (sobre alguna cosa). Bufar el foc per avivar-lo. Bufar una espelma per apagar-la. Bufa’m l’ull a veure si em treus una brossa que se m’hi ha posat.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Bufar el foc amb una manxa.
2 3 [LC] [JE] bufar una peça En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
2 4 [LC] bufar a l’orella a algú Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
2 5 [LC] bufar-se els dits Bufar-se’ls per escalfar-se’ls.
3 intr. [LC] [ME] El vent, córrer. Aquest matí bufava un llevant molt fort. El vent de ponent comença a bufar.
4 intr. pron. [LC] Un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc., fer bòfega, inflar-se esponjant-se. S’ha bufat la pintura de la paret.
bufarell1
m. [LC] Corrent d’aire que passa per les portes, les finestres, etc., que no tanquen bé.
bufarell2 -a
adj. [LC] Ple, gras, que fa goig de mirar. Quines galtes més bufarelles, aquest infant!
bufarut
m. [LC] [ME] Ventada forta que s’emporta en remolí pols, fulles, etc.
bufassa
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les compostes, tota ella espinosa, de tija dreta, alada i cotonosa, de fulles tomentoses i de capítols grossos, amb les flors purpúries, pròpia d’indrets ruderals (Onopordum acanthium).
bufat1
1 m. [AR] Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
2 1 m. [ML] Espai buit dins una peça de metall fos format per l’oclusió de gasos produïts durant la seva solidificació.
2 2 m. [IMF] Bufa2 2 2.
3 m. [AGA] Inflor que presenten els fruits del taronger per desequilibris fisiològics deguts a un excés de nitrogen.
bufat2 -ada
1 adj. [LC] Que té volum, però poca consistència. Homes de barba espessa i tupè bufat. Una brusa amb mànigues bufades.
2 adj. [LC] Vanitós, satisfet de si mateix.
3 adj. [LC] POP. Embriac 1.
bufec
m. [LC] Bufada forta que produeix un soroll. Els bufecs de la tramuntana.
bufegar
v. intr. [LC] Especialment el vent, fer bufecs.
bufera1
f. [LC] [GL] ALBUFERA.
bufera2
1 1 f. [LC] Ganes de bufar.
1 2 f. [LC] Capacitat de bufar.
2 f. [BOS] Mata o arbust del gènere Withania, de la família de les solanàcies, de calze molt acrescent que envolta el fruit madur, propi de les terres mediterrànies càlides.
bufet1
m. [LC] BUFETADA.
bufet2
1 m. [LC] [ED] [IMF] Moble de menjador per a desar la vaixella de taula, tovalles, tovallons, etc. Un bufet de noguera.
2 1 m. [LC] [IMF] [HO] Taula amb menjar i begudes en una festa o en un restaurant.
2 2 [HO] bufet lliure Autoservei en què per un preu fix es poden tastar totes les menges disposades en un bufet.
3 m. [LC] [DR] Estudi o despatx d’un advocat.
bufet3
m. [AGA] patata del bufet V. PATATA.
bufeta
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Sac membranós en els animals que serveix de receptacle d’un líquid secretat o conté un gas, especialment el que conté l’orina secretada pels ronyons. Bufeta biliar, de la bilis, del fel. Bufeta urinària, bufeta de l’orina.
1 2 [ZOA] bufeta natatòria Bufeta situada en el tub digestiu de molts peixos, plena d’aire o d’una mescla gasosa, que intervé en l’equilibri hidroestàtic.
2 f. [LC] [ED] Bufeta treta del cos de l’animal, assecada, destinada a contenir alguna substància. Ha comprat una bufeta de llard.
3 1 f. [LC] [BOS] ALQUEQUENGI.
3 2 [LC] [BOS] bufeta de gos ALQUEQUENGI.
bufetada
1 f. [LC] Cop donat a la galta amb el palmell de la mà. Donar una bufetada. Rebre una bufetada.
2 [LC] donar una bufetada a algú Fer-li un gran menyspreu.
bufeteig
m. [LC] Acció de bufetejar.
bufetejar
v. tr. [LC] Pegar bufetades (a algú). Com és que et van bufetejar?
bufetó
m. [DE] Arma de foc, semblant a l’arcabús, utilitzada al segle XVII.
bufit
m. [LC] Acció de bufar. Els bufits del cavall.
bufó1
m. [LC] [HIH] [JE] Còmic de les corts i dels palaus de la noblesa.
bufó2 -ona
adj. [LC] Menut i graciós.
bufoga
f. [LC] BOMBOLLA.
bufolla
f. [LC] BÒFEGA.
bufonada
1 f. [LC] [HIH] [JE] Acció de bufó.
2 f. [LC] Acció o dita ridícula. No para de dir bufonades.
bufonejar
v. intr. [LC] [JE] Fer el bufó.
bufonesc -a
adj. [LC] [HIH] [JE] Propi d’un bufó.
bufònids
1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs mancats de dents mandibulars, generalment de mida mitjana o gran, pell berrugosa i glàndules paròtides prominents, que comprèn els gripaus típics.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
bufor
f. [LC] Soroll llunyà precursor de la pedregada.
bufotenina
f. [QU] Alcaloide que es troba en algunes plantes superiors i en alguns bolets, que és característic del verí dels gripaus i és emprat en medicina com a al·lucinogen.
bugada
1 1 f. [LC] [ED] Operació de netejar la roba. Dilluns farem bugada. Passar bugada.
1 2 f. [LC] [ED] Roba sotmesa a la bugada. Has de posar la bugada a estendre.
2 f. [LC] Neteja 2.
3 f. [LC] fer bugada [o passar bugada] Parlar de temes privats, fer-ne comentaris.
bugader1
1 m. [LC] [ED] Cubell o cossi per a fer bugada.
2 m. [LC] Mena de safareig on els terrissaires posen la terra amb aigua perquè s’estovi.
bugader2 bugadera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a rentar la roba d’altri.
2 m. i f. [LC] Xafarder, xafardera.
bugaderia
1 f. [LC] Lloc on es fa la bugada.
2 f. [ED] Establiment on es fa la bugada mitjançant màquines industrials.
bugat
m. [LC] Embolic, embrolla. Hi ha hagut un bon bugat. Aclarir un bugat.
bugia
1 f. [LC] ESPELMA.
2 1 f. [FIM] Antiga unitat d’intensitat lluminosa, equivalent a la vintena part de la intensitat lluminosa emesa per un centímetre quadrat de platí a la temperatura de solidificació.
2 2 [FIM] bugia nova Candela 2 1 i 2 3.
3 1 f. [LC] [EI] Element dels motors d’encesa per guspira que en el moment oportú rep una tensió elèctrica molt alta i produeix l’encesa.
3 2 [EE] bugia d’incandescència Resistència elèctrica de preescalfament, utilitzada en alguns motors d’encesa per compressió i en turbines de gas.
4 f. [MD] Sonda 3 1.
5 f. [LC] [ZOM] ANT. Mona11.
bugiot
m. [LC] [ZOM] ANT. Simi, especialment petit i cuallarg.
bugiu
m. [LC] [ZOM] ANT. BUGIOT.
buglossa
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les boraginàcies, coberta de pèls rígids, amb les fulles lanceolades i les flors d’un blau viu, disposades en una gran inflorescència cònica, que es fa als camps de cereals i vores de camins (Anchusa azurea o A. italica).
bugonar
1 v. intr. [LC] [AGR] [ZOA] Les abelles, brunzir.
2 intr. [LC] MURMURAR. Els traginers han bugonat de l’hostalera perquè no els ha volgut servir carn.
bugre
m. [LC] Persona dolenta, menyspreable. És un gran bugre.
buguenvíl·lea
f. [LC] [AGA] [BOS] Arbust del gènere Bougainvillea, de la família de les nictaginàcies, enfiladís, poc o molt espinós, de fulles ovades, amb les flors tubuloses en grups de tres i envoltades per tres bràctees molt vistoses, liles, rosades, morades o ataronjades, originari de l’Amèrica del Sud i molt emprat en jardineria.
búgula
f. [LC] [BOS] Herba estolonífera de la família de les labiades, de fulles el·líptiques lluents, les inferiors en roseta, i de flors blaves, amb la corol·la d’un sol llavi, disposades en inflorescència terminal força laxa, pròpia de la muntanya mitjana humida (Ajuga reptans).
buida
f. [LC] Depressió entre dues onades.
buidaampolles
m. i f. [LC] Persona que beu molt.
buidabots
m. [IT] En la indústria tèxtil, màquina emprada després de la pentinadora en la preparació de l’estam o la llana pentinada.
buidabutxaques
m. i f. [LC] Lladremaner, lladremanera.
buidada
f. [LC] Acció de buidar; l’efecte.
buidador1
m. [LC] Lloc en què es buida alguna cosa.
buidador2 buidadora
1 m. i f. [LC] Persona que buida.
2 m. [HIH] [PR] Menestral que buidava metalls.
3 m. [LC] [TRA] Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l’aigua que ha entrat en una embarcació.
4 f. [LC] [IMI] [IMF] Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre.
buidament
m. [LC] BUIDADA.
buidar
1 1 v. tr. [LC] Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté, deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Buidar una bota. Buidar un safareig. La policia buidà la plaça en un moment.
1 2 intr. pron. [LC] Aquesta gerra deu tenir una esquerda: s’ha buidat.
1 3 [LC] buidar el pap Dir tot el que es vol dir.
1 4 [LC] buidar el sac a) Confessar-se.
1 4 [LC] buidar el sac b) Defecar 2.
1 5 [LC] buidar el ventre Defecar 2.
1 6 [LC] buidar-se el cap en alguna cosa Fatigar-se molt en el seu estudi.
2 1 intr. [LC] Defecar 2.
2 2 intr. [LC] Vomitar 1.
3 1 tr. [LC] Practicar un buit (en un sòlid). Buidar un canó.
3 2 tr. [LC] Esmolar (una eina de tall). Buidar un ganivet, un raor.
4 1 tr. [BB] Extreure dades (d’un escrit). Buidarà la premsa local.
4 2 tr. [LC] [FL] [FLL] Traslladar d’un escrit a un altre. Aquests capítols ja s’han buidat en la rúbrica IV.
5 tr. [LC] Formar (un objecte) abocant metall fos o qualsevol altra matèria blana dins un motlle buit.
6 tr. [LC] Treure d’un receptacle (allò que conté). Buidar l’aigua d’un safareig.
buidarada
f. [LC] [MD] Allò que ha estat expel·lit en una evacuació de ventre o en un vòmit.
buidatge
m. [BB] Operació de buidar un text, un escrit. Fa el buidatge de tots els números de la revista.
buidedat
f. [LC] Buidor, buidesa.
buidesa
f. [LC] Qualitat de buit en sentit figurat. L’orador no ha fet sinó dir buideses.
buidor
f. [LC] Qualitat de buit.
buina
f. [LC] [AGR] Excrement del bestiar, especialment del boví.
buirac
1 1 m. [LC] [SP] CARCAIX.
1 2 m. [LC] Bossa rígida on qui porta una creu alçada o aguanta el pal d’una bandera els recolza ficant-hi l’extrem inferior.
2 m. [LC] Coixí en què els sastres claven les agulles.
buit buida
1 1 adj. [LC] Que no està ocupat, que no conté allò que està destinat a contenir. Una ampolla buida. Un safareig buit. Un bagul buit. Amb les butxaques buides. Tenir l’estómac buit. El teatre era gairebé buit: no hi havia més enllà de vint persones.
1 2 adj. [LC] Seguit d’un complement introduït per de, mancat. Un espai buit d’aire. Paraules buides de sentit.
1 3 [LC] de buit loc. adv. Sense portar càrrega, sense passatgers. El metro anava de buit. L’autocar va tornar de buit.
2 adj. [LC] Que presenta un buit, buidat de la seva pròpia matèria.
3 1 m. [LC] Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que està destinat a contenir. A la platea hi havia molts buits. Sentir un buit a l’estómac.
3 2 m. [LC] PER EXT. Una persona la mort de la qual ha deixat un gran buit. La sortida d’aquest funcionari ha deixat un buit difícil d’omplir.
3 3 [LC] fer el buit a una persona (o a una tasca, etc.) Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc.
4 1 m. [FIF] En fís., espai privat de matèria.
4 2 m. [FIF] Espai clos del qual s’ha extret aire o qualsevol gas que contenia fins a atènyer un gran enrariment, mitjançant una bomba d’aire o altre mitjà artificial.
4 3 [FIF] buit absolut Buit 4 1.
4 4 [FIF] buit parcial Buit 4 2.
4 5 m. [FIF] Grau de rarefacció del buit parcial.
4 6 m. [FIA] Regió esfèrica d’uns centenars de milions d’anys llum de diàmetre, situada entre supercúmuls, que conté molt poques galàxies.
4 7 m. [LC] Dins un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos. Tustant la paret se sentia que hi havia un buit.
5 1 m. [AQ] Obertura situada en un pany de paret o en una altra construcció.
5 2 m. [AQ] Espai buit entre dues parets.
5 3 [AQ] buit per ple Mesurament en què no ha estat deduïda la part corresponent als buits perquè aquest espai resta ple per alguna altra superfície, generalment de doelles i llindes.
buixarda
f. [LC] [AQ] Martell en què les superfícies que treballen no són llises sinó proveïdes de puntes, usat pels picapedrers.
buixardada
f. [AQ] Acció de buixardar.
buixardar
v. tr. [AQ] Picar (una superfície de pedra o de formigó) amb una buixarda, a fi de netejar-la o de fer que quedi gravada.
buixerot
m. [ZOO] BALQUER.
buixir
v. intr. [LC] El gos, lladrar.
buixol
m. [LC] [BOS] Herba rizomatosa de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, les caulinars fent un verticil de tres sota la flor, que és blanca o rosada i solitària, i fruit format per diverses núcules, de floració primerenca, pròpia dels boscos humits, sobretot fagedes i vernedes (Anemone nemorosa).
buixot
adj. [ZOO] morell buixot V. MORELL.
bujol
m. [TRA] Galleda, ordinàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d’una ansa de corda, emprada en les embarcacions per a pouar aigua de mar per a la neteja i altres usos.
bujola
f. [LC] [ED] Atuell de la forma d’una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus, etc.
bujot
m. [LC] ESPANTALL.
bulb
1 1 m. [LC] [BO] [AGA] Òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija molt curta i engruixida, que treu arrels per la part inferior, sovint recoberta d’un embolcall de fulles membranoses o carnoses. Bulb de la ceba. Bulb del lliri. Bulb de la tulipa.
1 2 m. [LC] [BO] Tubercle que té l’aparença d’un bulb. Bulb de la dàlia.
2 1 m. [ZOA] [MD] Expansió, protuberància arrodonida que presenten alguns òrgans i algunes estructures i que, per la seva forma, recorda els bulbs vegetals. Bulb d’un nervi.
2 2 [ZOA] [MD] bulb dentari [o bulb dental] Papil·la vascular i nerviosa continguda en la cavitat de la dent.
2 3 [ZOA] [MD] bulb pilós Extrem central d’un pèl o d’un cabell que és la part enfonsada a la pell.
2 4 [ZOA] [MD] [LC] bulb raquidi Part inferior del tronc cerebral, situada entre la protuberància anular i el forat occipital.
3 m. [FIA] bulb galàctic Regió esferoidal situada al centre d’una galàxia espiral, amb un aspecte i una composició semblants als de les galàxies el·líptiques.
bulbar
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al bulb, especialment al bulb raquidi. Paràlisi bulbar.
bulbífer -a
adj. [BO] Que produeix bulbs.
bulbil
1 m. [BO] Petit bulb que neix a l’axil·la d’una fulla carnosa o esquama d’un altre bulb.
2 m. [BO] Gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa, amb aspecte de petit bulb.
bulbil·lífer -a
adj. [BO] Que produeix bulbils.
bulbocodi
m. [BOS] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de mida petita, semblant al safrà, amb tres o quatre fulles basals cintiformes i amb canalicles, flors d’un rosa lilós i fruit en càpsula, que floreix just quan es fon la neu, pròpia dels prats calcícoles de l’alta muntanya (Bulbocodium vernum).
bulbós -osa
1 adj. [BO] [LC] Que té bulbs.
2 adj. [BO] Semblant a un bulb. Un bolet de peu bulbós.
buldau
m. [AGP] Corda a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.
buldog
m. [LC] [ZOM] Gos de pèl curt, corpulent, molt brau i de mossegada tenaç.
buldòzer
m. [OP] [AGF] ESPLANADORA D’ERUGUES.
bulevard
m. [LC] [OP] Carrer ample, generalment amb arbres, amb la calçada al mig.
búlgar -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bulgària.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bulgària o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua eslava parlada a Bulgària.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al búlgar.
3 m. [HO] Pastís cilíndric, semblant a un braç de gitano, però molt més petit, sovint recobert de xocolata i farcit de nata o de crema.
bulímia
f. [LC] [MD] Sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable, que es presenta en algunes neurosis, en estats d’excitació maníaca i en demències.
bulímic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la bulímia.
bull1
1 m. [LC] Agitació d’un líquid que bull o fermenta. Vigilar el bull de l’aigua. Fer donar un bull a un líquid. Arrencar el bull la llet.
2 [LC] veure-se’n un bull Trobar-se en un afer difícil, no saber com deseixir-se d’un afer, d’una dificultat.
bull2
m. [HO] Botifarra feta del budell ample, farcida principalment de carn magra.
bullabessa
f. [HO] Sopa elaborada amb diverses menes de peix i de crustacis bullits, un sofregit fet d’oli i tomàquet i d’altres vegetals.
bullanga
f. [LC] AVALOT.
bullangós -osa
adj. [LC] Amic de bullangues.
bullent
1 adj. [LC] Que bull. Aigua bullent. Oli bullent.
2 adj. [LC] Ardent, que crema. Té molta febre: està bullent. La sang bullent dels joves.
bullentor
f. [LC] Qualitat de bullent.
bullici
m. [LC] BULLÍCIA.
bullícia
f. [LC] Agitació brogent d’una multitud. Aquests tres dies de festa han estat tres dies de bullícia, que semblava que érem carnestoltes.
bulliciós -osa
1 1 adj. [LC] Inquiet, que no para mai.
1 2 adj. [LC] Amic de bullícia.
2 adj. [LC] En què es mou bullícia. Fou una festa bulliciosa.
bulliciosament
adv. [LC] D’una manera bulliciosa.
bullidera
1 f. [LC] Acció de bullir.
2 f. [LC] Agitació, moviment. Se li alçava en l’ànima una bullidera de sensacions suaus.
bullidor
1 1 m. [LC] Vas en què es fa bullir alguna cosa.
1 2 m. [LC] [EI] Cilindre metàl·lic buit col·locat ordinàriament sota la caldera d’una màquina de vapor amb què comunica i que rep directament la flama del fogar.
2 m. [LC] [ME] Xuclador o remolí que fan les aigües al mar, en un riu, etc.
bulliment
m. [LC] Acció de bullir; l’efecte.
bullionisme
m. [HIH] Doctrina difosa a Europa als segles XVI i XVII que considerava la possessió dels metalls preciosos com la base de la riquesa d’un país i en prohibia l’exportació.
bullir
[ind. pr. 3 bull]
1 1 v. intr. [LC] Un líquid, ésser tumultuosament agitat per la generació, dins la seva massa, de bombolles de vapor que pugen i esclaten a la superfície. A la pressió normal, l’aigua bull a la temperatura de cent graus. L’aigua que has posat al foc ja bull. Fer bullir la llet.
1 2 v. intr. [LC] [HO] Coure en aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn.
1 3 v. intr. [LC] PER EXT. Fer bullir l’olla.
1 4 [LC] tenir per a fer bullir l’olla Tenir per a viure.
2 intr. [LC] Cremar 2. La sorra de la platja bullia. Tenia les mans i els peus gelats, però el front li bullia.
3 1 intr. [LC] Un líquid, ésser agitat a semblança de l’aigua quan bull. El most bullia en el cup. El mar bullia.
3 2 intr. [LC] PER EXT. La multitud bullia al voltant del palau.
3 1 intr. [LC] Ésser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc. Bullir de còlera, d’impaciència. La sang li bull, les sangs li bullen.
3 2 [LC] bullir-li a algú les sangs a les venes Tenir la impetuositat de la joventut.
4 1 tr. [LC] Fer bullir. Aquesta aigua, bulliu-la. Bulliu la llet.
4 2 tr. [LC] Fer coure en aigua que bull. Bulliu les cols.
4 3 [AGF] bullir el suro Sotmetre’l a cocció en aigua bullent per facilitar els treballs posteriors, ja que es fa més elàstic.
bullit
1 m. [LC] [HO] Carn bullida amb altres ingredients, principalment patates, hortalisses, cigrons i a vegades gallina, cansalada, botifarra o pilota.
2 m. [LC] Conjunt de coses o accions confuses i males de resoldre. Amb tanta gent reclamant, s’armà un bullit de mil dimonis.
bullor
f. [LC] BULL1.
bultra
1 f. [BOC] [AGF] BOSC DE RIBERA.
2 f. [AGF] Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.
bum
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una explosió o d’un cop fort.
2 m. [LC] Soroll d’una explosió o d’un cop fort.
bum-bum
1 m. [LC] So continuat sord i confús.
2 m. [LC] Rumor públic, murmuració de molta gent.
bumerang
m. [AN] [DE] Bastó llancívol usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba.
buna2
f. [QU] Cautxú sintètic produït per copolimerització de butadiè i d’estirè, conegut també per cautxú SBR.
búndel
m. [IT] [FIM] Unitat anglesa emprada en la numeració dels filats de lli, de cànem i de jute, equivalent a 54.864 metres.
bungalou
m. [AQ] [HO] Casa petita, generalment d’una sola planta, que s’utilitza com a allotjament de vacances i es troba especialment en càmpings o en complexos turístics.
bunodont -a
adj. [ZOA] Que té relleus suaus i arrodonits amb cúspides lleugerament còniques, especialitzades en la trituració, s’aplica als queixals dels omnívors.
búnquer
m. [DE] Refugi, generalment de ciment armat, usat en la defensa antiaèria.
bunyol
1 1 m. [LC] [HO] Massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard. Bunyols de bacallà. Bunyols de cervell.
1 2 m. [LC] [HO] Bunyol fet de farina, ous i mel o sucre.
1 3 [LC] com bunyol dins mel OPORTUNAMENT.
2 m. [LC] NYAP.
3 m. [ZOI] bunyol de mar Animal urocordat del gènere Microcosmus, de la classe dels ascidiacis, gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d’una abundant fauna d’epibionts.
bunyoler bunyolera
1 m. i f. [LC] [HO] [PR] Persona que fa o ven bunyols.
2 m. i f. [LC] Persona que fa malament les coses.
bunyoleria
f. [LC] [HO] Establiment on fan i venen bunyols.
buós -osa
adj. [LC] [MD] Que pateix de bues.
buquet
m. [AGA] [HO] Combinació d’aroma, sabor i tacte d’un vi.
burat
1 m. [IT] Drap de llana basta. L’ermità anava vestit de burat castany obscur.
2 m. [IT] Drap de seda i llana amb lligat de sarja de tres fils o batàvia de quatre fils.
burata
f. [LC] BURAT.
buratí
m. [LC] BURAT.
burca
m. [LC] [ISL] Vestit amb què algunes dones de certs països de tradició islàmica es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d’una reixeta o d’una obertura a l’altura dels ulls per a veure-hi.
burda
1 f. [TRA] Cable o corda que baixa des de l’extrem del masteler i es fa ferm a les taules de guarnició o a la borda.
2 [TRA] burda volant Burda que es pot tesar i amollar d’una manera ràpida mitjançant un aparell.
3 f. [TRA] Obenc força endarrerit dels velers d’esbarjo.
burela
f. [HIG] En heràld., faixa disminuïda que equival, en amplària, a la meitat de la faixa ordinària.
burell1
m. [LC] BURAT. Un gipó de burell.
burell2
m. [TRA] Barreta de fusta acabada en punta emprada per a eixamplar els ullets d’una vela o bé per a separar els cordons d’un cap.
burell3 -a
adj. [LC] [AGR] Gris fosc. Un llop burell. Una flassada burella. Blanc i negre fan burell.
burenc
m. [IMF] Eina de tall afinat del grup de les gúbies, que té la secció tallant formant un angle més o menys agut.
bureta
f. [QU] Instrument per a la mesura dels volums de solucions, emprat en anàlisi volumètrica.
burg
1 m. [LC] [HIH] A l’edat mitjana, barri exterior a una vila emmurallada.
2 m. [LC] [HIH] Vila afranquida.
burgès burgesa
1 1 m. i f. [HIH] [SO] Membre de la burgesia.
1 2 m. i f. [LC] [ECT] Amo d’un establiment industrial o comercial que ocupa obrers.
2 m. i f. [LC] [PO] [ECT] Persona acomodada que viu sense treballar. La vida del burgès: menjar, beure i no fer res.
3 1 m. i f. [LC] [HIH] [PO] A l’alta edat mitjana, habitant d’un burg.
3 2 m. i f. [LC] [PO] A la baixa edat mitjana, habitant d’una vila o d’una ciutat.
3 3 m. i f. [HIH] A partir del segle XIII, a les viles dels Països Catalans, d’Aragó i d’Occitània, membre del patriciat que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
4 adj. [LC] [ECT] [PO] Relatiu o pertanyent als burgesos o a la burgesia. Vida burgesa.
burgesia
1 f. [LC] [ECT] [PO] Estat o qualitat de burgès.
2 f. [SO] [ECT] [PO] Classe social els membres de la qual són propietaris dels mitjans de producció i viuen de les rendes del treball dels seus assalariats.
burggravi
m. [HIH] [PR] Antic títol feudal hereditari conferit en l’Imperi romanogermànic al comandant militar d’una ciutadella fortificada.
burggraviat
1 m. [HIH] Dignitat del burggravi.
2 m. [HIH] Territori de la jurisdicció del burggravi.
burgmestre burgmestra
m. i f. [HIH] [PR] [DR] Primer magistrat municipal en les ciutats d’alguns països, com Alemanya, Suïssa, Holanda.
burguera
1 f. [LC] Fogó alt que consisteix en una cavitat feta damunt un suport d’obra.
2 f. [LC] Fogó portàtil sostingut damunt tres peus.
burgundi burgúndia
1 m. i f. [HIH] Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als burgundis.
burí
m. [LC] [IMI] [AF] [AR] Eina d’acer trempat semblant a un cisell, emprada en el gravat de planxes calcogràfiques i xilogràfiques a contrafibra.
burilla
1 f. [LC] Punta de cigar o de cigarret que resta després de fumar-lo.
2 f. [LC] [MD] POP. TAP DE NAS.
3 [LC] POP. fer burilles Treure’s un tap de nas amb el dit.
burinada
1 f. [LC] [IMI] Cop de burí.
2 f. [LC] [IMI] Senyal o tret fet amb el burí en un objecte de metall.
burinar
v. tr. [LC] [IMI] Gravar amb el burí.
burja
f. [LC] [IMI] [AGF] Vara llarga terminada en tascó en un dels extrems, com la que empren els peladors per a pelar els suros alts i grossos.
burjador
m. [LC] [IMI] Eina que consisteix en una vara a l’extrem de la qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador.
burjar
v. tr. [LC] [IMI] [AGF] Separar la pela (del suro, etc.) fent alçaprem amb una burja, amb el mànec d’una destral, etc.
burjassoter -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Burjassot.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Burjassot o als seus habitants.
burla
1 f. [LC] Acció de burlar-se. Li feren una burla pesada. Dir una cosa per burla. Prendre’s una cosa a burla.
2 [LC] fer burla d’algú o d’alguna cosa Burlar-se’n. No feu burla dels novençans.
burlador -a
adj. i m. i f. [LC] BURLER.
burlaner -a
adj. [LC] Que implica burla. Amb un aire burlaner.