califat
1 1 m. [LC] [HIH] [ISL] Dignitat de califa.
1 2 m. [LC] [HIH] [ISL] Govern d’un califa.
2 m. [LC] [HIH] [ISL] Territori governat per un califa.
californi
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Cf; nombre atòmic, 98; pes atòmic de l’isòtop més estable, 251).
californià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Califòrnia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Califòrnia o als seus habitants.
califòrnia
f. [AGA] Taronja d’una varietat grossa i arrodonida, de pell gruixuda i polpa sucosa i dolça.
càliga
f. [HIH] Sandàlia clavetejada, d’origen gal, emprada en l’exèrcit romà.
caliginós -osa
1 adj. [LC] [ME] Ple de calitja.
2 adj. [LC] Difícil d’entendre.
calima
f. [LC] [ME] CALITJA.
calimós -osa
adj. [LC] CALITJÓS.
calina
f. [LC] XAFOGOR.
calipàndria
f. [MD] CALAPÀNDRIA.
caliptra
1 f. [BO] Diferenciació de la punta de l’arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical.
2 f. [BO] Resta de la part superior de l’arquegoni de les molses, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula.
caliptrogen
m. [BO] [BI] Teixit que forma la caliptra.
caliquenya
f. [LC] [ED] CALIQUENYO.
caliquenyo
m. [LC] [ED] Cigar prim i dur de tirar.
calissaia
f. [BOS] [MD] Escorça de la cincona Cinchona calisaya, molt rica en quinina.
calitja
1 f. [LC] [ME] Opacitat lleu de l’aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.
2 f. [LC] XAFOGOR.
calitjós -osa
adj. [LC] [ME] Amb calitja. L’horitzó calitjós.
calitx1
m. [JE] Canonet o pedra que, vertical a terra, s’empra en el joc del calitx.
calitx2
m. [GL] CERVELL DE GAT.
caliu
1 1 m. [LC] [ED] El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Coure patates al caliu.
1 2 m. [LC] Afecció, passió, etc., extingida aparentment. Revifar el caliu de l’amistat.
2 m. [LC] tenir caliu la terra Estar calenta del sol.
caliuada
f. [LC] Gran quantitat de caliu.
caliuejar
v. intr. [LC] Una cosa apagada, fer encara caliu.
caliuera
f. [LC] CALIUADA.
calivós -osa
adj. [LC] Que conté, que té, caliu.
call1
1 m. [LC] [GL] Pas estret i enclotat, entre dues roques o entre dues parets.
2 m. [LC] [GL] Indret on un riu passa encaixonat.
call2
1 1 m. [LC] [MD] Durícia que surt a la pell per hipertròfia de la capa còrnia.
1 2 [LC] posar call en una feina Fer molt temps que es fa una feina.
1 3 [LC] call de la mà PALMELL. Pla, ras, com el call de la mà.
2 1 m. [LC] [MD] Substància exsudada pels fragments d’un os trencat que ajuda que s’ajuntin de nou.
2 2 m. [BO] CAL·LUS.
3 m. [LC] [IMI] Tascó de ferro que es posa dins l’ull d’una eina per a travar-ne el mànec.
call3
m. [LC] [HIH] [RE] Barri d’algunes poblacions catalanes on habitaven els jueus.
cal·la
f. [BOS] [AGA] Planta del gènere Calla, de la família de les aràcies, de fulles ovades i flors agrupades en un espàdix més petit que l’espata que l’envolta, plana i blanca per sobre, sovint cultivada en jardineria.
callada
1 f. [LC] Fet de callar, especialment el vent. A la callada del vent plourà.
2 [LC] a la callada loc. adv. CALLADAMENT.
3 [LC] anar de callada Ésser suposat, no caldre dir-ho. Va de callada que el convidaran a la festa.
calladament
adv. [LC] D’una manera callada, sense parlar, sense soroll.
callament
m. [LC] Silenci 1.
callantívol -a
adj. [LC] Silenciós, callat.
callar
1 1 v. intr. [LC] No parlar, no dir res, guardar silenci. Parla sempre, no calla mai! Tu calla: no diguis res! Quan el renyen, abaixa els ulls i calla.
1 2 [LC] fer callar algú a) Reduir-lo al silenci.
1 2 [LC] fer callar algú b) En una discussió, convèncer-lo.
1 3 v. intr. [LC] PER EXT. Els ocells callaven. Callar els vents, el mar, el bosc.
1 4 [LC] callar com un mort No dir absolutament res.
2 tr. [LC] Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Això no es pot callar.
callat -ada
1 adj. [LC] Que no parla gaire. Sempre l’acompanya un home molt callat.
2 adj. [LC] Que sap guardar silenci quan convé. Un secretari ha d’ésser persona callada, discreta.
callera
f. [SP] Peça de pell que, subjectada a la base dels dits i al canell, cobreix el palmell de la mà i serveix per a protegir-la de la fricció amb l’aparell gimnàstic.
callerès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Càller.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Càller o als seus habitants.
2 m. [NU] Diner batut a Càller.
callet
1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm de gra rogenc, pròpia de Mallorca.
2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep callet.
cal·li-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kállos, ‘bellesa’. Ex.: cal·ligrafia.
callicida
m. [MD] Substància que elimina els calls que surten a la pell.
cal·lígraf cal·lígrafa
m. i f. [LC] [FL] [BB] Persona que practica la cal·ligrafia.
cal·ligrafia
f. [LC] [FL] [BB] [PE] [AF] Art d’escriure amb un bell caràcter de lletra.
cal·ligrafiar
v. tr. [LC] [FL] [BB] Escriure (un text) amb cura i elegància dissenyant les lletres amb finalitat estètica.
cal·ligràfic -a
1 adj. [LC] [FL] [AF] [BB] Relatiu o pertanyent a la cal·ligrafia.
2 adj. [AF] De traç artificiós, amb intenció estètica, i, per tant, sense espontaneïtat. Escriptura cal·ligràfica.
3 adj. [AF] Que imita la cal·ligrafia. Un imprès fet amb caràcters cal·ligràfics.
cal·ligrafització
f. [BB] Procés regressiu de l’escriptura que consisteix a fixar les formes ràpides cursives en formes artificioses i estereotipades.
cal·ligrama
m. [FLL] Composició poètica en la qual la disposició de l’escriptura i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa.
cal·lionímids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ample i aplanat, els ulls a la part superior del cap, sense escates, amb dues aletes dorsals sovint molt altes i vistoses i aletes jugulars, que inclou els dragons.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
callista
m. i f. [LC] [MD] [PR] PEDICUR, PEDICURA.
cal·litricàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que agrupa una vintena d’espècies pertanyents al gènere Callitriche, herbes submergides o terrestres, de flors molt simplificades i fruit que es divideix en quatre núcules.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
callol -a
adj. [LC] Groguenc tirant a ros. Un bou callol.
callós -osa
1 adj. [MD] [BO] Relatiu o pertanyent als calls. Involucre callós.
2 adj. [LC] [MD] Que té calls o durícies. Unes mans calloses.
3 adj. [LC] [MD] De la naturalesa d’un call. Teixit callós.
cal·losa
f. [BI] [BO] En bot., substància que recobreix les parets transversals dels tubs cribrosos quan comença el període de repòs i forma un cal·lus.
callosí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Callosa de Segura.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Callosa de Segura o als seus habitants.
callositat
f. [LC] [MD] DURÍCIA.
cal·lus
1 m. [LC] [MD] [BO] Teixit parenquimatós que es forma sobre les ferides en un vegetal.
2 m. [BO] Acumulació de cal·losa que es diposita a la paret cel·lular.
calm -a
adj. [LC] Encalmat, tranquil. Feia una mar calma.
calma1
1 1 f. [LC] Estat d’allò que està exempt d’agitació, de presses. El malalt té un moment de calma. Calma, home: no us enrabieu així. No hi ha massa feina: més aviat hi ha calma.
1 2 f. [LC] [ME] Mancança de vent.
1 3 [LC] [ME] [GG] calmes de gener MINVES DE GENER.
2 m. i f. [LC] Persona que fa les coses sense apressar-se gens.
calma2
f. [LC] [GL] Cim de muntanya que forma un pla d’extensió considerable.
calmable
adj. [LC] Que pot ésser calmat.
calmant
1 adj. [LC] Que calma. Una beguda calmant.
2 m. [LC] [MD] Remei calmant. Emprar calmants.
calmar
1 v. tr. [LC] Fer cessar l’agitació (d’algú o d’alguna cosa), apaivagar. Una música que calma els infants. Aquesta mica de ponent ha calmat la mar. Pastilles que calmen el dolor. Calmar els esperits. Calmar la inquietud.
2 intr. pron. [LC] Algú o alguna cosa, cessar d’estar agitat. La tempesta comença a calmar-se. Calma’t, home, assossega’t.
3 intr. [LC] Ha calmat el vent. En algun moment el dolor calma.
calmós -osa
1 adj. [LC] Que està en calma.
2 adj. [LC] Que té calma, que fa les coses sense apressar-se gens.
calmosament
adv. [LC] Amb calma, d’una manera calmosa.
calmut -uda
adj. [LC] Calmós 2.
caló1
[pl. -ós]
1 m. [LC] [FL] Conjunt de parlars gitanos de la península Ibèrica.
2 m. [FL] [LC] Argot, amb mots d’origen caló, usat per lladres i trinxeraires.
caló2
m. [LC] [GL] Cala petita.
caló3
m. [AGP] Peça de fusta on van a parar les armadures de suros i ploms i que al mateix temps va unida a la malleta, en els antics arts de bou.
calobrials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’hepàtiques primitives.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
calomelans
m. pl. [QU] [MD] [GLM] Mineral, clorur de mercuri, de fórmula Hg2Cl2, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és pesant, insípid i insoluble i ha estat emprat en medicina com a purgant i vermífug.
calor
1 1 f. [LC] [FIF] Manifestació de l’energia interna d’un sistema que es mesura per mitjà de la temperatura. Calor despresa en cremar-se un cos, en condensar-se un vapor. Calor absorbida en fondre’s un cos, en evaporar-se un líquid.
1 2 f. [FIF] Forma d’energia interna que es transfereix entre dos sistemes que es troben a diferent temperatura. Transmissió de calor.
1 3 [LC] [ZOA] calor animal Calor generada en el cos d’un animal per l’activitat metabòlica.
1 4 [LC] [FIF] calor específica Quantitat de calor que es requereix per a elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’una substància. Calor específica de l’or, del mercuri.
1 5 [LC] [FIF] calor latent Calor que absorbeix un cos en liquidar-se o en vaporitzar-se, sense que canviï la seva temperatura.
2 f. [LC] Sensació que experimenta el cos animal quan rep calor de l’exterior o quan augmenta la seva temperatura interior a causa d’un estat febril. Tenir, sentir, calor o fred. Les calors de l’estiu. Corrent he agafat calor.
3 f. [LC] Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa.
calorejar
v. intr. [LC] Fer calor. Aquest estiu caloreja molt.
calori-
[LC] Forma prefixada del mot calor. Ex.: calorigen.
caloria
1 1 f. [LC] [FIM] [FIF] Unitat d’energia equivalent a 4,184 joules, definida anteriorment com la quantitat de calor requerida per a elevar la temperatura d’un gram d’aigua de 14,5 °C a 15,5 °C (símbol, cal).
1 2 [FIM] caloria gram [o petita caloria] Caloria 1 1.
2 1 f. [FIM] QUILOCALORIA.
2 2 [FIM] gran caloria QUILOCALORIA.
calòric -a
1 1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la calor. Conductibilitat calòrica.
1 2 adj. [MD] Energètic 2. Hi ha aliments més calòrics que d’altres.
2 m. [FIF] Suposat fluid indestructible i imponderable al qual s’atribuïen els fenòmens calorífics i la combustió.
calorífer
m. [LC] [ED] Aparell domèstic emprat per a escalfar.
calorífic -a
1 adj. [FIF] Que produeix calor, que escalfa. Rajos calorífics.
2 adj. [FIF] Pertanyent a la calor. Poder calorífic. Efectes calorífics.
calorímetre
m. [FIF] [FIM] [QU] Instrument que mesura les quantitats de calor que intervenen en l’escalfament o en el refredament d’un cos o en qualsevol dels processos físics, com ara els canvis d’estat, o químics, com ara la combustió, en què aquest cos pren part. Calorímetre de bomba. Calorímetre de flux continu.
calorimetria
f. [FIF] [FIM] Part de la física que tracta de la mesura de la quantitat de calor.
calorimètric -a
adj. [FIM] [FIF] Relatiu o pertanyent a la calorimetria.
calorós -osa
1 adj. [ME] [FIF] [LC] Que fa sentir calor. Fer un temps, un dia, calorós.
2 adj. [LC] Que mostra, que manifesta, calor, fet amb calor. Discussió calorosa. Aplaudiments calorosos.
calorosament
adv. [LC] D’una manera calorosa.
calostre
m. [LC] [MD] [AGR] Líquid groguenc segregat per les glàndules mamàries abans del part i després del part fins a la vinguda de la llet.
calota
1 f. [MD] Part més alta de la volta del crani.
2 f. [IT] Element del dispositiu del teler que mou els fils d’ordit en teixir la gasa de volta.
calotípia
f. [AF] TALBOTÍPIA.
calpionel·la
f. [GLP] Gènere de calpionèl·lids caracteritzats per una closca tubular i coll estret, molt freqüents en els sediments marins dipositats en el límit entre el juràssic i el cretaci.
calpionèl·lids
1 m. pl. [GLP] Grup extingit de protozous pelàgics, amb closca calcària i forma tubular, que visqueren del juràssic al cretaci inferior, freqüents en sediments d’aigües profundes.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
calquejar
1 v. intr. [IT] El teixidor, fer moure, amb els peus, les calques.
2 v. intr. [LC] Treballar afanyosament a un fi. Hi calquejo nit i dia, no m’ho trec del cap.
calquejat
m. [IT] Ordre segons el qual el teixidor del teler a mà trepitjava les calques per obtenir un lligat determinat.
calrada
f. [LC] Rojor que puja a la cara.
calta
f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, de fulles reniformes i flors grosses de color groc daurat, que es fa prop dels corrents d’aigua en indrets de muntanya (Caltha palustris).
caluix
m. [LC] [AGA] Tronc de les hortalisses.
calúmnia
1 f. [LC] Imputació greu i falsa contra algú.
2 f. [DR] Delicte que consisteix a atribuir un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari envers la veritat.
calumniador -a
adj. i m. i f. [LC] Que calumnia.
calumniar
v. tr. [LC] Dir una calúmnia o calúmnies (contra algú).
calumniós -osa
adj. [LC] Que conté una calúmnia. Escrit calumniós.
calumniosament
adv. [LC] D’una manera calumniosa.
calvados
m. [HO] Aiguardent elaborat a partir de la sidra, originari de Calvados.
calvari
1 m. [RE] Camí que segueixen les persones que fan la devoció del Via Crucis, en què hi ha estacions o capelletes de tant en tant, commemoratives dels passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.
2 m. [LC] Situació dolorosa, sèrie de penes, d’afliccions, etc. Passar un calvari. Això és un calvari.
calvície
f. [LC] Manca de cabells. Als trenta anys ja tenia una calvície notable.
calvinisme
m. [LC] [RE] [FS] Doctrina de Joan Calví.
calvinista
1 adj. [LC] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent al calvinisme. Església calvinista.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] [FS] Partidari del calvinisme.
calze
1 1 m. [LC] [RE] Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d’argent.
1 2 [LC] passar els set calzes d’amargura Passar moltes tribulacions.
2 m. [HIA] Vas, generalment proveït d’anses i de peu, que apareix des de l’època eneolítica a Sicília i a Grècia.
3 m. [LC] [BO] Embolcall extern de la flor, format per peces generalment herbàcies, els sèpals.
4 m. [MD] Òrgan o cavitat en forma de calze. Calze renal.
cama
1 1 f. [LC] [ZOA] Part de l’extremitat inferior de l’ésser humà compresa entre el genoll i el peu.
1 2 f. [LC] [ZOA] Extremitat inferior de l’ésser humà llevat del peu. Tenir les cames primes, llargues, ben fetes. Cames dretes, tortes, garrelles. Ésser prim, llarg, ben fet, de cames. Anava amb unes faldilles curtes ensenyant les cames, ensenyant la cama fins al genoll. Va caure cames enlaire.
1 3 f. [LC] PER EXT. Una cama de fusta. Una cama ortopèdica.
1 4 [LC] cama ací cama allà loc. adv. i loc. prep. A cavall. Cama ací cama allà de la paret.
1 5 [LC] cames ajudeu-me [o cametes em valguen] loc. adv. CORRENTS.
1 6 [LC] [JE] estar cama a cama Cadascun dels jugadors, tenir un joc guanyat.
1 7 [LC] passar-ho amb una cama damunt l’altra Passar-ho descansadament, sense treballar.
1 8 [LC] tenir bona cama [o tenir cama] Ésser bon caminador.
1 9 [LC] [JE] tenir cama Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida.
1 10 [LC] tenir una cama al calaix Ésser molt vell, decrèpit.
1 11 [LC] tenir una cama al fossar Estar greument malalt, ésser molt vell.
1 12 f. [LC] Part d’una mitja o d’un mitjó que cobreix la cama. La cama d’una mitja.
2 1 f. [LC] [ZOA] Pota d’un animal.
2 2 f. [AGR] Part de l’extremitat posterior dels quadrúpedes que va des de la cuixa al garró.
3 1 f. [LC] Cosa que ofereix certa semblança amb la cama o la pota d’un animal. Les cames d’una n, d’una m. Les cames d’una u invertida.
3 2 [LC] cama d’una premsa Muntant d’una premsa.
3 3 [LC] [AGA] cama de raïm Raïm lligat i penjat juntament amb un altre.
4 1 f. [LC] [BO] Suport o pedicle d’algun òrgan vegetal.
4 2 f. [BO] [LC] Part del bolet que, a manera de peduncle, sosté el barret.
5 f. [AGP] Banda11 4.
6 f. [IT] Peça de roba que entra conjuntament amb unes altres en una de les màquines de tintura o d’acabat dels teixits.
7 f. [TRA] cama de pobre Nus que hom fa per tal d’escurçar provisionalment una corda o per tal que deixi de treballar una certa part massa gastada.
8 1 f. [LC] [BOB] cama d’ase Camperol 3.
8 2 [BOB] cama de perdiu Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de barret viscós en temps humit, convex, de color bru ataronjat, moradenc o vermellós, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents i cama groguenca, amb tonalitat d’aram, freqüent a les pinedes (Chroogomphus rutilus).
8 3 [BOB] cama de perdiu mocosa Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de barret de color gris brunenc, cobert sovint per un mucílag espès, propi d’indrets humits (Gomphidius glutinosus).
9 m. [ZOO] cames de jonc [o cames llargues] CAMALLARGA.
camabruna
f. [BOS] TRÈVOL PUDENT.
camacita
f. [GL] [FIA] Aliatge de ferro i níquel que conté menys d’un 7,5 % en pes de níquel i es troba freqüentment en els meteorits.
camacoix -a
1 adj. [LC] Que coixeja.
2 adj. [LC] [IT] Que té un cap més tibant o més gruixut que els altres, s’aplica a un fil retort.
camacurt -a
adj. [LC] Que té les cames curtes.
camada
1 f. [LC] GAMBADA. Pensava fer un gran salt i ha fet una camada.
2 [LC] a camades loc. adv. A grans passes, corrents.
3 f. [LC] Camallada 1.
camadejar
v. intr. [LC] Caminar a grans passes.
camafeu
m. [LC] [IMI] Gemma tallada al relleu, especialment en una pedra que té capes de color diferent.
camagroc
m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les cantarel·lals, en forma d’embut, de barret fosc, cama i himeni de color groc ataronjat, carn elàstica i olorosa, que creix en grups nombrosos a les pinedes (Cantharellus lutescens).
camal
1 1 m. [LC] Part d’uns pantalons, d’unes mitges, etc., que cobreix la cama. Duia els pantalons amb els camals arromangats. Els eslips són calçotets sense camals.
1 2 m. [LC] Tira de drap guarnida de cascavells que porten els dansaires en el ball de bastons, que cobreix la cama del genoll fins al peu. Unes calces blanques, camals i espardenyes de vetes completaven la vestimenta sorollosa.
2 m. [LC] [BO] [AGF] Branca gruixuda que neix d’una soca. En aquell camal de la figuera hi veig algunes figues que semblen madures.
camaldulenc -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde monàstic de la Camàldula.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde.
camaleó
1 m. [LC] [ZOR] Rèptil saure de la família dels camaleòntids, de cos comprimit lateralment, cua prènsil, llengua molt llarga i projectable, lent en els seus moviments i notable pels canvis de coloració que pot experimentar la seva pell.
2 m. [LC] Persona que canvia d’opinió segons les ocasions.
camaleònic -a
adj. [LC] Que canvia segons les circumstàncies, els interessos, les temences, etc. És un polític camaleònic. Té un comportament camaleònic.
camaleòntids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures arborícoles que inclou el camaleó.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
camalets
m. pl. [LC] SARAGÜELLS.
camàlic
m. [LC] [PR] BASTAIX.
camall
m. [LC] [BO] [AGF] CAMAL. Els patges duien les calces amb camalls de diferent color. Tenia uns camalls de vellut, tatxonats amb cascavells. Aquest arbre té dos camalls.
camallada
1 f. [LC] Cop a la cama. M’he donat una camallada que encara em fa mal.
2 f. [LC] GAMBADA.
camallarg -a
1 adj. [LC] Que té les cames llargues.
2 1 m. pl. [ZOO] OBS. Grup d’ocells de ribera.
2 2 m. [ZOO] Individu d’aquest grup.
camallarga
m. [ZOO] Ocell de la família dels recurviròstrids, d’uns 38 centímetres de llargada, de mantell negre sobre un plomatge blanquíssim, que viu als aiguamolls (Himantopus himantopus).
camalliga
f. [LC] [ED] LLIGACAMA.
camallot
m. [LC] [HO] Embotit que es fa de carn magra i sang de porc mesclada amb espècies, posada dins la cotna de la cama i cuixa del porc.
camalluent camalluenta
m. i f. [LC] [PR] PAGÈS, PAGESA.
camamilla
1 1 f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles molt dividides i capítols semblants als d’una margarida, freqüent en hortes i en esplets (Matricaria recutita o M. chamomilla).
1 2 [LC] [BOS] camamilla americana Planta anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles pinnatisectes i capítols petits gairebé cilíndrics, amb flors grogues, originària de l’Amèrica tropical i naturalitzada a la regió mediterrània (Tagetes minuta).
1 3 [LC] [BOS] camamilla borda Planta anual de la família de les compostes, pilosa, inodora, amb fulles molt dividides i capítols semblants als d’una margarida, molt freqüent en camps de conreu, llocs ruderals i prats secs (Anthemis arvensis).
1 4 [LC] [BOS] camamilla de Maó [o camamilla de la Mola] Espernallac d’una varietat baleàrica, molt aromàtica.
1 5 [LC] [BOS] camamilla de mar CAMAMILLA DE MAÓ.
1 6 [LC] [BOS] camamilla de muntanya Herba de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, cobertes de punts negrosos, i capítols blancs reunits en corimbe, que es fa als prats humits del Pirineu i és emprada en medicina popular (Achillea pyrenaica).
1 7 [LC] [BOS] camamilla groga CAMAMILLA DE MAÓ.
1 8 [LC] [BOS] camamilla pudent Planta anual de la família de les compostes, semblant a la camamilla borda però fètida (Anthemis cotula).
1 9 [LC] [BOS] camamilla romana Planta anual de la família de les compostes, semblant a la camamilla, emprada també en infusions i com a medicinal, molt rara a casa nostra (Anthemis nobilis o Chamaemelum nobile).
1 10 [LC] [BOS] camamilla vera MILFULLES.
2 f. [BOS] Flor de la camamilla.
3 f. [LC] [MD] Beguda feta per infusió d’aquesta flor, que s’usa com a estomacal, antiespasmòdica i febrífuga.
camamil·la
f. [BOS] CAMAMILLA.
camàndula
1 f. [RE] Rosari ordinàriament de tres denes.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Raó, explicació, etc., hipòcrita, importuna, que no treu cap a res. No em vinguis amb camàndules. No estic per camàndules.
camandulejar
v. intr. [LC] Fer camàndules, anar amb camàndules.
camanduler -a
adj. i m. i f. [LC] Inclinat a camandulejar.
camanduleries
f. pl. [LC] Camàndules.
camanegre -a
adj. [LC] [ZOA] Que té les potes negres.
camaobert -a
adj. [LC] Que té les cames obertes, separades l’una de l’altra.
camaprim -a
adj. [LC] Que té les cames primes.
camarada
1 m. i f. [LC] Company amb qui estem junts, anem sempre plegats, per unes afinitats determinades, pels costums, per la professió, per la convivència, etc.
2 m. i f. [LC] En certs partits polítics, company de militància.
3 f. [LC] Colla 1 1.
camaraderia
f. [LC] COMPANYONIA.
camarilla
1 f. [LC] [PO] Grup de persones que volten un governant i tenen influència sobre ell.
2 f. [LC] Conjunt de persones que extraoficialment dirigeixen un afer o tenen influència sobre algú.
camarlenc
1 m. [HIH] [PR] En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
2 m. [RE] [PR] Cardenal de la cúria romana que s’encarrega d’administrar-ne els béns i ho fa amb plena autoritat si queda vacant la Santa Seu.
cama-roja
1 f. [LC] [ZOO] GAMBA ROJA.
2 1 f. [LC] [BOS] MORELLA ROQUERA.
2 2 f. [BOS] HERBA PRESSEGUERA.
2 3 f. [BOS] XICOIRA.
2 4 f. [BOS] Màstec11.
2 5 [BOI] cama-roja de la mar COLETA.
cama-sec
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de mida petita, de color de cuir nou, que es fa als prats, tant a la tardor com a la primavera, formant erols de molts carpòfors alineats, i que es comercialitza sovint sec com a condiment (Marasmius oreades).
2 [BOB] cama-sec de bosc CAMA-SEC FALS.
3 [BOB] cama-sec de pineda Bolet de l’ordre de les agaricals, més petit que el cama-sec, de barret molt clar, ondulat al marge i cama curta i fosca, abundant a les pinedes de pi blanc (Marasmius carpathicus).
4 [BOB] cama-sec de prat Cama-sec 1.
5 [BOB] cama-sec de soca ALZINOI.
6 [BOB] cama-sec fals Bolet de l’ordre de les tricolomatals, semblant al cama-sec però de carn prima, que apareix als boscos i a les brolles poc després de les pluges, tant a la primavera com a la tardor (Collybia dryophila).
7 [BOB] fals cama-sec CAMA-SEC FALS.
cama-seca
1 1 f. [BOB] Rossinyol 2 1.
1 2 f. [BOB] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret infundibuliforme i làmines decurrents (Clitocybe costata i espècies afins).
1 3 [BOB] cama-seca borda GÍRGOLA D’OLIVERA.
2 f. [BOS] Fonollada groga B).
cama-segat -segada
adj. [LC] Que té les cames segades pel cansament.
camat -ada
1 adj. [LC] [AGR] Que té bones cames. Un cavall alt i camat.
2 [LC] ben camat Ben fet de cames.
3 [LC] mal camat Mal fet de cames.
camatge
m. [LC] Conjunt de les cames d’algú, de les potes d’un animal o d’un moble. Aquest cavall té bon camatge. A aquestes cadires els falla el camatge.
camatimó
m. [LC] [AGA] Part de l’arada on s’enganxaven els animals, que consisteix en una barra que arrenca de la cameta.
camatort -a
adj. [LC] Que té les cames tortes.
camatrencar
v. tr. [LC] Trencar una pota o les potes (a un animal). Portant així els anyells els camatrencaràs. Camatrencar una perdiu.
càmbium
m. [BI] [BO] Meristema secundari que dona lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l’arrel.
cambodjà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cambodja.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cambodja o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] Khmer 2.
cambra
1 1 f. [LC] [AQ] Habitació, peça d’una casa, especialment de dormir o destinada a l’ús d’una persona. Una cambra amb dos llits. Dormir cadascú a la seva cambra. La meva cambra de treball.
1 2 [LC] cambra de bany Habitació especialment agençada per a poder-se banyar.
1 3 f. [LC] [HIH] Sala o conjunt de sales d’una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort. La cambra del rei. Gentilhome de cambra.
2 1 f. [TRA] Departament del buc d’un vaixell separat per mampares o planxes.
2 2 f. [TRA] Departament d’un vaixell destinat a l’allotjament i a l’estada dels passatgers o de la tripulació.
2 3 f. [TRA] Cabina 1.
2 4 [TRA] cambra de derrota Espai al costat del pont on es desen les cartes i les publicacions nàutiques, i on el pilot calcula la situació.
3 1 f. [LC] Habitació, local, etc., amb una destinació determinada.
3 2 [FIF] [EL] cambra anecoica Cambra no reverberant destinada a efectuar mesures acústiques o de microones.
3 3 [FIF] cambra d’ionització Detector de partícules amb càrrega elèctrica.
3 4 [FIF] cambra de bombolles Detector de partícules que en visualitza la trajectòria mitjançant un deixant de bombolles en un vapor sobresaturat.
3 5 [FIF] cambra de càrrega Dipòsit construït al final d’un canal d’una central hidroelèctrica.
3 6 [FIF] cambra de centelleig [o cambra de guspires] Dispositiu que indica el camí seguit per partícules mitjançant un seguit de guspires.
3 7 [LC] [DE] cambra de gas Local tancat hermèticament on hom injecta gasos tòxics per a executar un condemnat a mort.
3 8 [FIF] cambra de reverberació Cambra o recinte tancat, de parets reflectores de les ones sonores, a l’interior dels quals hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.
3 9 [LC] [IMI] [FIF] cambra frigorífica Cambra amb instal·lació frigorífica, d’ús industrial o comercial.
3 10 [FIF] [EL] cambra sorda CAMBRA ANECOICA.
4 1 f. [LC] [PO] [ECT] [DR] Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives propi dels estats de sistema representatiu. Cambra de diputats.
4 2 f. [LC] [PO] [ECT] Conjunt de persones que es reuneixen per deliberar.
4 3 f. [DR] Institució que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica per a la defensa i la promoció dels seus interessos o per a complir funcions específiques. Cambra agrària. Cambra de comerç, indústria i navegació. Cambra de la propietat.
4 4 [DR] cambra de compensació Cambra que compensa els comptes creditors i deutors existents entre els organismes públics i les empreses financeres o fornidores de béns i de serveis.
5 1 f. [LC] Cavitat o compartiment d’un organisme, d’un aparell, etc., que desenvolupa unes funcions específiques.
5 2 [LC] [BO] cambra aerífera Cavitat situada sota l’epidermis de la majoria de les plantes marcancials, oberta a l’exterior per un porus, que conté i protegeix els filaments portadors de clorofil·la.
5 3 [LC] [MD] cambra aquosa Cavitat anterior de l’ull que conté l’humor aquós.
5 4 [LC] [FIF] [CO] cambra d’aire Recipient tòric de cautxú que conté l’aire a pressió a l’interior d’un pneumàtic.
5 5 [LC] [FIF] cambra de vapor Espai d’una caldera ocupat pel vapor que es forma.
5 6 [LC] cambra incubadora Estructura anatòmica, pròpia de quasi tots els crustacis, en la qual dipositen la posta.
5 7 [LC] [MD] cambra vítria Cavitat posterior de l’ull que conté l’humor vitri.
6 f. [DE] Dipòsit fix d’una arma de foc on s’allotgen els cartutxos abans de passar a la recambra.
7 1 f. [MI] Espai entre dos nivells d’una mina subterrània que era ocupat per un mineral abans d’ésser arrencat.
7 2 f. [MI] Cavitat de grans dimensions en els treballs de mineria subterrània.
7 3 f. [GL] Cavitat d’un carst de dimensions més reduïdes que una sala càrstica i més grans que una galeria.
7 4 f. [MI] SALA D’UNA MINA.
8 1 f. [CO] Càmera 1.
8 2 [LC] [FIF] [CO] cambra obscura Capsa closa amb un forat en una paret, ordinàriament proveït d’una lent, que permet l’entrada dels rajos lluminosos que van a formar una imatge dels objectes exteriors sobre la paret oposada.
9 1 f. [LC] [MD] [usat generalment en pl.] Deposició de ventre. Cambres clares. Cambres de sang.
9 2 [LC] [MD] anar de cambra Defecar 2.
10 1 f. [HIH] Antigament, assignació de béns feta pel rei a benefici de la seva muller com a garantia del dot que aporta aquesta per sostenir la seva casa.
10 2 f. [HIH] Antigament, assignació de terres o rendes a benefici dels priors i dels mestres feta per les assemblees dels ordes militars.
cambrada
1 f. [LC] [MD] Dormitori per a molts, sala on poden allitar-se diferents malalts.
2 f. [LC] [AGA] cambrada de gra Gra contingut en una cambra o en una golfa.
cambrai
m. [LC] [IT] Tela blanca de cotó molt fina, amb lligat de plana semblant a la batista, que es començà a fabricar a Cambrai.
cambrejar
v. intr. [LC] [MD] Defecar 2.
cambrer cambrera
1 1 m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que té cura de les cambres, especialment en hotels, fondes, vaixells, vagons llit, etc.
1 2 m. [LC] [PR] [HIH] El qui tenia la intendència de la cambra del rei.
2 f. [LC] [PR] Criada que fa les feines de la casa llevat de cuinar.
3 m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que té cura del servei de les taules en un bar, un cafè o un restaurant.
4 1 m. [HIH] [PR] En els monestirs i en les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, els canonges o els porcioners.
4 2 m. [RE] [PR] Eclesiàstic responsable de la Cambra Apostòlica o dels béns papals.
cambreta
1 f. [LC] [AQ] Dependència dels baixos de la casa per a tenir el carbó, la llenya, etc.
2 f. [LC] Departament annex a la taula de vendre carn, on es guarda la sobrera.
cambrià -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al cambrià.
2 m. [GL] Primer sistema i període del paleozoic, situat entre el precambrià i l’ordovicià, que va de 570 a 510 milions d’anys.
càmbric -a
adj. [GL] Cambrià 1.
cambril
m. [AR] [RE] [LC] Cambra elevada i accessible situada darrere un altar presidit per una imatge visible des de la nau principal que rep una especial veneració.
cambró
1 m. [LC] [AQ] Cambra petita, especialment la que està al costat d’una alcova.
2 1 m. [LC] [BOS] ESPINA CERVINA.
2 2 m. [BOS] ARÇOT.
cambrot
m. [TRA] Cabina 1.
camecíparis
m. [BOS] [AGA] Arbre de la família de les cupressàcies, semblant al xiprer, de rames aplatades i gàlbuls llenyosos petits, amb les esquames prolongades en un apèndix, conreat en jardineria, sobretot per fer tanques vives (Chamaecyparis lawsoniana).
camedris
m. [LC] [BOS] Herba o petita mata de la família de les labiades, de fulles fistonades i flors generalment purpúries, que es fa a les garrigues, als carrascars i als prats secs (Teucrium chamaedrys).
camèfit
m. [BO] [EG] Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.
camejar
1 v. intr. [LC] Moure, agitar, les cames.
2 tr. [LC] Fer passos, diligències, per resoldre (un afer). Cal camejar aquest assumpte.
camèlia
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Arbust o arbret del gènere Camellia, de la família de les teàcies, de fulles perennes, coriàcies, i grans flors sèssils, rosades, vermelloses o blanques, de vegades oloroses, originari de l’Àsia tropical i subtropical, conreat a Europa des del segle XVIII.
2 f. [LC] [BOS] [AGA] Flor de la camèlia. Un ram de camèlies.
camèlids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers artiodàctils que comprèn el camell, el dromedari, la llama, la vicunya, l’alpaca i el guanac.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
cameliera
f. [LC] [BOS] [AGA] Camèlia 1.
camell
1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil del gènere Camelus, de la família dels camèlids, de dimensions grans i cos robust, amb potes llargues i primes i coll llarg, fort i flexible, que té al dors un o dos geps.
1 2 m. [ZOM] [LC] Camell de dos geps dorsals (Camelus bactrianus).
2 m. [TRA] Alçacavall 1.
3 m. i f. [LC] POP. Persona que comercia amb droga a la menuda.
camella1
f. [LC] [ZOM] Femella del camell.
camella2
1 f. [LC] [AGA] Vara que, formant parell amb una altra, reemplaça el camatimó en l’arada tirada per un sol animal.
2 f. [LC] [AGA] Braç de carro.
3 f. [LC] [AGA] Vara de fusta que, lligada per la part inferior a una altra d’igual, reemplaça amb aquesta l’ansí en certs jous.
cameller camellera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que mena un o més camells.
camellot
m. [IT] Teixit groller i fort de fil de llana mesclat amb pèl de camell o de cabra.
camelot
m. [IT] CAMELLOT.
camembert
m. [HO] Formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta blanca i cremosa, originari de Camembert.
camena
f. [AN] En la mit. romana, nimfa de les fonts.
càmera
1 1 f. [CO] Aparell d’impressió, d’enregistrament, de reproducció i de transmissió d’imatges.
1 2 [CO] càmera clara Aparell òptic en què, per mitjà d’una lent, s’obté una imatge dels objectes exteriors.
1 3 [CO] càmera cinematogràfica Aparell de presa de vistes cinematogràfiques, compost d’una caixa tancada a la llum, a l’interior de la qual se situa una pel·lícula fotosensible.
1 4 [CO] càmera de televisió Aparell que, mitjançant elements fotoelèctrics, converteix imatges lluminoses en senyals elèctrics, a fi que puguin ésser transmesos posteriorment per televisió.
1 5 [CO] càmera de vídeo Càmera de televisió portàtil i autònoma que duu incorporat un magnetoscopi.
1 6 [CO] càmera fotogràfica Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte mitjançant el pas dels rajos de llum que l’objecte reflecteix a través d’un sistema òptic, i la seva reproducció sobre una superfície plana on hi ha, convenientment col·locada, una pel·lícula fotosensible.
1 7 [CO] càmera lúcida CÀMERA CLARA.
2 m. i f. [PR] [CO] Tècnic de cinema o de televisió que s’ocupa del funcionament d’una càmera.
cameral
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una cambra institucional.
cameralisme
m. [ECT] Conjunt de doctrines econòmiques que tenien com a característica principal de perseguir la millor administració i l’augment del patrimoni o cambra del príncep o de l’Estat.
cameralista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al cameralisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del cameralisme.
cameràman
m. i f. [CO] Càmera 2.
camerino
m. [LC] [JE] [CO] Cambra destinada als actors per a vestir-s’hi, reposar-hi, etc. Després de la funció l’alegria regnava als camerinos.
camerunès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Camerun.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Camerun o als seus habitants.
cameta
1 f. [LC] [AGA] Peça corba de l’arada que uneix el dental al camatimó.
2 f. [LC] Pal bifurcat en el seu extrem que serveix per a aguantar l’antena d’una embarcació.
3 f. [LC] [AGP] BRAÇOLADA.
4 f. [LC] [IT] Fil de cotó doblat a dos caps, però sense torsió, que és usat en la fabricació de vetes com si fos un sol fil.
5 f. [LC] [ED] Part alta d’una bota, feta de cuir o de tela.
cametó
m. [LC] [AGA] Peça que uneix les dues camelles d’una arada.
camfà
m. [QU] Hidrocarbur terpènic del grup de la càmfora, de fórmula empírica C10H18.
càmfora
f. [LC] [ED] [QU] [BOS] Cetona terpènica, de fórmula empírica C10H16O, sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc.
camforaci -àcia
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la càmfora.
camforada
f. [BOS] Mata perenne de la família de les quenopodiàcies, grisenca, de fulles linears imbricades i flors verdoses, molt poc vistents, pròpia d’indrets erms i eixuts, sovint salins, que desprèn una olor forta semblant a la de càmfora (Camphorosma monspeliaca).
camforar
v. tr. [LC] [ED] [MD] Impregnar o tractar amb càmfora. Alcohol camforat.
camforer
m. [LC] [BOS] Arbre de la família de les lauràcies, de fulla persistent d’un verd fosc lluent, originari de l’Extrem Orient, de la fusta del qual s’extreu la càmfora (Cinnamomum camphora).
camí
1 1 m. [LC] Espai a recórrer per a anar d’un indret a un altre.
1 2 m. [LC] [AGF] Tira de terreny més o menys ampla que va d’un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi. Un camí que va de can Boquet a Sant Mateu. Per a anar a can Pibernat hi ha dos camins. És un camí molt dret: no fa gaires tortes. Hi ha un camí que fa drecera. Un camí planer. Un camí rost, tirós. Un camí abandonat, debolit. Prendre un camí. Girar de camí. Prendre un camí per altre, errar-se de camí. Anar fora de camí, sense camí. Fer, obrir, un camí. Camí de desemboscar, bosquetà, bosquerol. Camí d’abeurada. Camí de sirga.
1 3 [LC] camí batut CAMÍ FRESSAT.
1 4 [LC] [TRG] camí carreter Camí per on pot passar un carro.
1 5 [LC] [DE] camí cobert Camí a l’abric del foc dels enemics.
1 6 [LC] camí de bast CAMÍ DE FERRADURA.
1 7 [LC] camí de cabres Camí gairebé intransitable.
1 8 [LC] camí de carena Camí que ressegueix la carena d’una muntanya o serra.
1 9 [LC] camí de carro CAMÍ CARRETER.
1 10 [LC] camí de cintura Camí de flanc que segueix el contorn d’una muntanya o serra.
1 11 [LC] camí de congost Camí que se serveix del congost d’un riu.
1 12 [LC] camí de ferradura Camí per on pot passar una haveria, però no un carro.
1 13 [LC] camí de guineu CAMÍ DE CABRES.
1 14 [LC] [OP] [AQ] camí de ronda Camí practicat al llarg del mur d’una plaça forta o de la zona marítima o terrestre com a servitud de pas per a la vigilància de la costa.
1 15 [LC] camí esglesier Camí que porta a l’església.
1 16 [LC] camí fressat Camí freqüentat.
1 17 [LC] camí perdut Camí que no duu enlloc.
1 18 [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
1 19 [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.
1 20 [LC] camí retent Camí bo i dret.
1 21 [LC] camí veïnal Camí construït i conservat pel municipi.
2 1 [LC] a mig camí loc. adv. A mig fer una cosa.
2 2 [LC] camí dret loc. adv. DIRECTAMENT.
2 3 [LC] camí tirat loc. adv. A bon pas.
2 4 [LC] de camí loc. prep. De pas, tot passant.
3 1 m. [LC] agafar el camí de la porta Anar-se’n d’una casa.
3 2 [LC] fer camí CAMINAR.
3 3 [LC] fer un camí Recórrer-lo.
3 4 [LC] passar camí FER CAMÍ.
3 5 [LC] perdre el camí Errar-lo, no retrobar-lo.
3 6 [LC] posar-se en camí Emprendre una caminada.
3 7 [LC] sortir a camí Trobar camí després d’haver anat perdut sense camí.
4 1 m. [LC] anar cadascú pel seu camí Ésser d’opinions discordants, obrar amb independència l’un de l’altre, especialment els qui haurien d’anar d’acord.
4 2 [LC] anar fora de camí Obrar erradament.
4 3 [LC] anar pel camí dret Actuar sense desviar-se de la regla que traça el deure. Fer anar algú pel camí dret.
4 4 [LC] donar un camí Donar una idea, una solució.
4 5 [LC] fer algú el seu camí Anar al fi que es proposa sense distreure’s per res.
4 6 [LC] no anar pel camí dret Captenir-se malament.
4 7 [LC] tornar algú a camí Fer-lo sortir de l’error en què està.
4 8 [LC] tots els camins van a Roma Hi ha diverses maneres d’arribar a un mateix fi.
5 m. [IN] En inform., conjunt ordenat de directoris i de subdirectoris que cal recórrer per tal d’accedir a un fitxer.
6 1 m. [LC] Espai que una persona o una cosa recorre en moure’s. El camí recorregut per una nau, per les busques d’un rellotge, per un projectil, pel pistó d’una bomba.
6 2 [FIF] camí òptic En un medi de refracció, producte de la distància geomètrica que separa dos punts d’un mateix raig lluminós per l’índex de refracció.
7 m. [LC] VEGADA. T’ho he dit tres camins.
camiller camillera
m. i f. [LC] CARAMELLAIRE.
caminada
1 f. [LC] Fet de recórrer caminant un trajecte més aviat llarg.
2 f. [LC] Passeig llarg a peu.
caminador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se.
2 m. pl. [LC] [ED] [MD] Estri que serveix per a aguantar l’infant quan aprèn de caminar, o una persona que camina amb dificultat.
3 m. pl. [LC] anar sense caminadors No necessitar el guiatge de ningú.
caminaire
m. [LC] [OP] [PR] PEÓ DE CAMINS.
caminal
1 m. [LC] Camí entre els bancals o els parterres d’un hort o d’un jardí.
2 m. [LC] Camí que segueix l’animal que dona voltes a la sínia.
caminant
m. i f. [LC] Persona que va de camí.
caminar
1 1 v. intr. [LC] Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre. No van trobar cap cotxe i van haver-hi d’anar caminant. Avui haurem de caminar vuit hores. I el noiet, camina que caminaràs, no va arribar a la cabana fins al vespre.
1 2 v. intr. [LC] Avançar a passes, no aixecant completament un peu que l’altre no toqui a terra. Caminar a bon pas. Caminar de puntetes. El primer quilòmetre l’ha fet caminant; el segon, corrent.
1 3 v. intr. [LC] Els quadrúpedes, marxar tenint sempre almenys dos peus a terra.
1 4 v. intr. [LC] Un animal, posar en execució la seva manera normal de locomoció. Els cangurs caminen a salts.
1 5 [LC] caminar aigua a coll Caminar amb l’aigua arribant fins al coll.
1 6 [LC] caminar arrossegant els peus Caminar sense alçar-los de terra.
2 1 intr. [LC] Alguna cosa, fer el seu camí.
2 2 [LC] caminar a passos de gegant Fer progressos ràpids.
caminera
f. [LC] Ganes de caminar.
caminoi
m. [LC] CORRIOL1.
camió
1 m. [LC] [TRG] [EI] Automòbil apte per al transport de càrrega.
2 [LC] [TRG] [EI] camió cisterna Camió proveït d’un dipòsit condicionat per a transportar líquids.
3 [LC] [TRG] [EI] camió de bombers Camió especial, proveït de cisterna, escala i grua, per a apagar incendis i fer salvaments.
4 [LC] [TRG] [EI] camió de trabuc Camió proveït d’una caixa basculant que hom pot trabucar per buidar-la.
5 [LC] [TRG] [EI] camió formigonera Camió que porta muntada sobre el bastidor una cisterna rotativa, apta per a transportar formigó en estat pastós.
6 [LC] [TRG] [EI] camió grua Camió o camioneta proveïts d’una grua per a remolcar vehicles o per a facilitar la càrrega i descàrrega.
7 [LC] [TRG] [EI] camió tractor Camió curt, sense caixa, proveït d’un dispositiu d’enganxall i d’arrossegament d’un semiremolc.
camionatge
m. [LC] Transport fet amb camió.
camioner camionera
m. i f. [PR] [LC] [TRG] Persona que té per ofici conduir camions.
camioneta
f. [TRG] [EI] [LC] Vehicle semblant al camió, però de dimensions més reduïdes.
camí-raler
m. [LC] [OP] [PR] PEÓ DE CAMINS.
camisa
1 1 f. [LC] Peça de vestir de fil, de cotó o d’altra tela que es porta sobre la pell o sobre la camiseta. Una camisa d’home, de dona. Una camisa sense mànigues. El pit de la camisa.
1 2 [LC] anar en camisa Anar sense altre vestit que la camisa.
1 3 [LC] camisa de dormir Camisa, generalment llarga, que hom es posa per anar al llit.
1 4 [LC] [MD] camisa de força Camisa de roba resistent oberta per darrere i amb mànigues llargues i tancades, que es lliguen a l’esquena d’un malalt mental per tal de subjectar-lo quan pateix un accés d’agressivitat.
2 1 f. [LC] deixar algú sense camisa [o deixar algú amb la camisa a l’esquena] Prendre-li-ho tot.
2 2 [LC] restar amb la camisa a l’esquena Tornar-se molt pobre.
3 1 f. [EI] Objecte que fa de revestiment, de coberta.
3 2 f. [LC] Coberta de pell, de roba o de paper fort amb què es recobreixen les tapes i el llom d’un volum per tal de protegir-los.
3 3 f. [EI] Revestiment tubular disposat a l’interior del cilindre que fa de superfície de lliscament del pistó.
3 4 f. [LC] Funda de xarxa metàl·lica amb què s’envolta un flam i que, posant-se incandescent, n’augmenta la força lluminosa.
3 5 f. [LC] Tros de roba que es posa al voltant d’un cilindre compressor per assuaujar-ne la pressió.
3 6 f. [LC] [IMF] [AGF] ESCORPIT.
3 7 f. [LC] Revestiment interior de materials refractaris d’un gresol, un forn, un calorífer, etc.
3 8 f. [DE] Tub de metall amb estries que forma el recobriment interior del canó i que s’introdueix a pressió en el tub, especialment en les peces d’artilleria.
camiser -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la camisa.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven camises.
3 adj. [LC] Que té coll i solapes. Un vestit camiser.
camiseria
f. [LC] [IMI] Botiga o indústria de camises i altres peces de vestir, sobretot masculines.
camiseta
f. [LC] [ED] SAMARRETA.
camisol
m. [DE] Cota de malla amb mànigues que, en el segle XIII, es portava sobre el perpunt i que arribava prop dels peus.
camisola
f. [LC] [ED] Camisa fina que es posa sobre la interior, que sol portar adornaments a l’obertura del pit i a les mànigues.
camissa
f. [LC] [AGA] Timó de l’arada.
camita
1 m. i f. [AN] [HIH] Individu pertanyent a alguna de les ètnies nord-africanes no semites.
2 adj. [AN] [HIH] Relatiu o pertanyent als camites.
camitosemític -a
adj. i m. [LC] [FL] OBS. Afroasiàtic 2.
camosa
f. [LC] [AGA] Poma d’una varietat dolça i molt olorosa.
camosina
1 f. [LC] [AGA] CAMOSA.
2 f. [AGA] Pera d’una grossària regular, de color groc vermellós i molt saborosa.
camp
1 1 m. [LC] [AGA] Peça de terra fora poblat destinada al conreu. Un camp de blat.
1 2 m. pl. [LC] [AGA] Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem sortit a donar una volta pels camps.
1 3 [LC] camps a través loc. adv. Travessant llocs despoblats i fora de camí. Anar camps a través.
1 4 m. [LC] Extensió de terreny situat fora de les poblacions, que ocupen els conreus, els boscos, etc. M’agrada més viure al camp que a ciutat. Fer un dia de camp.
1 5 [LC] a camp obert loc. adv. Fora poblat, on no hi ha bosc ni tanques.
1 6 [LC] a camp ras loc. adv. Al camp sense cobert. Dormir a camp ras.
1 7 [LC] haver-hi camp a córrer Haver-hi un bon futur, moltes oportunitats.
2 1 m. [LC] [DE] CAMPAMENT. Assentar, establir, el seu camp. Llevar el seu camp. Emparar-se del camp de l’enemic. Un camp atrinxerat, fortificat.
2 2 [LC] camp de treball Lloc on s’efectuen treballs d’interès públic, sovint relacionats amb el patrimoni ecològic o artístic, que normalment acompleixen grups de joves, dirigits per especialistes, durant les vacances.
3 m. [LC] [PO] Partit, en una lluita política, religiosa, etc. Aquest polític procedeix del camp dels conservadors.
4 1 m. [LC] [DE] Extensió de terra descoberta i plana, especialment la destinada a un ús determinat. Un camp d’esports. Un camp de maniobres.
4 2 [LC] [DR] [HIH] [DE] camp d’extermini Camp de concentració en què els presoners són destinats a la mort.
4 3 [HIH] [HIA] camp d’urnes Necròpolis característica de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa.
4 4 [HIH] [LC] [DR] [DE] camp de concentració Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació.
4 5 m. [SP] Superfície delimitada generalment per línies en què es desenvolupa una competició. Un camp de futbol.
5 1 m. [LC] [HIH] [DE] Lloc on es lliura una batalla, un combat, un duel. Camp de batalla. Camp de l’honor.
5 2 [LC] [HIH] [DE] camp clos Camp circuït de barreres on tenien lloc els duels judiciaris, els tornejos.
5 3 [DE] camp de Mart Terreny destinat a exercicis militars.
5 4 [DE] camp de tir Terreny destinat a la pràctica dels soldats en l’ús de les armes de foc lleugeres.
5 5 [LC] [HIH] [DE] deixar el camp lliure a) Retirar-se del combat.
5 5 [LC] [HIH] [DE] deixar el camp lliure b) Retirar-se davant un competidor.
6 m. [HIG] [AR] En heràld., camper, fons sobre el qual es destaca un treball de pintura, de gravat, etc. El camp de l’escut. Un lleó d’or sobre un camp d’atzur. El camp d’una medalla.
7 1 m. [GL] Regió, zona geogràfica, amb un recurs natural determinat.
7 2 [GL] [FIF] camp de gas Regió rica en hidrocarburs que forneix gas combustible.
7 3 [GL] [FIF] camp de glaç a) BANQUISA.
7 3 [GL] [FIF] camp de glaç b) Regió coberta pel glaç en terra ferma.
7 4 [GL] camp de lava Relleu aplanat i cobert de mantells de laves.
7 5 [GL] camp de petroli Àrea d’un territori que té diversos jaciments que forneixen petroli.
7 6 [GL] [FIF] camp geotèrmic Zona de la superfície terrestre en què les possibilitats d’explotació de l’energia geotèrmica són molt favorables.
7 7 [GL] camp miner Part d’un districte miner que té dipòsits minerals d’una espècie determinada.
8 m. [MD] camp operatori Regió anatòmica on es practica una intervenció quirúrgica.
9 m. [AGF] camp d’encreuament En la secció radial de la fusta, rectangle limitat per parets verticals de traqueides longitudinals i parets horitzontals de cèl·lules del parènquima radial, l’estructura del qual permet determinar les espècies de gimnospermes.
10 m. [IN] En inform., subdivisió d’una fitxa o d’un registre, especialment d’una base de dades.
11 1 m. [FIF] [EL] Regió de l’espai en què les seves propietats específiques afecten d’una manera característica les interaccions entre els cossos que hi són immergits.
11 2 [FIF] [EL] camp elèctric Camp creat per un sistema de càrregues elèctriques.
11 3 [FIF] [EL] camp electromagnètic Camp que serveix per a descriure les interaccions entre els cossos electritzats, entre els corrents elèctrics, i la radiació electromagnètica.
11 4 [FIF] [EL] camp electroestàtic Camp electromagnètic generat per un sistema de càrregues elèctriques en repòs.
11 5 [GL] [FIF] camp geomagnètic Camp magnètic originat pels moviments de materials conductors a l’interior de la Terra i influït per la presència de corrents elèctrics variables a les capes superiors de l’atmosfera.
11 6 [GL] [FIF] [FIA] camp gravitatori Força gravitatòria que actua sobre la unitat de massa en cada punt de l’espai.
11 7 [FIF] [EL] [GL] camp magnètic Camp produït per un sistema de càrregues elèctriques en moviment.
11 8 [FIF] [EL] camp magnetitzant Camp magnètic destinat a produir una imantació.
11 9 m. [FIF] Distribució espacial d’una magnitud física. Camp de velocitats. Camp de temperatures.
12 1 m. [MD] [FIF] camp visual Extensió de l’espai que pot ésser vist sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
12 2 [FIF] [MD] camp d’una ullera Porció d’espai que l’ull abraça mirant a través de la ullera.
13 m. [LC] Esfera 4 1. El camp de les ciències físiques, de la poesia, de la pintura.
14 1 m. [FL] camp accentual Conjunt de posicions estructurals dins de cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
14 2 [FL] camp associatiu Conjunt de mots que evoca un mot determinat en un parlant.
14 3 [FL] camp d’entonació Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu, que oscil·la segons els parlants i les llengües.
14 4 [FL] camp de dispersió Conjunt de les realitzacions fonètiques possibles d’un fonema, en contextos diferents, per alternança, o en un mateix context, per dos parlants diferents.
14 5 [FL] camp lèxic Conjunt de mots de la mateixa categoria lèxica que es troben relacionats semànticament i de manera que el significat de cada mot queda limitat i determinat pels significats dels altres mots.
14 6 [FL] camp semàntic Conjunt de nocions, constituït generalment per l’experiència humana, que és representat per un grup de mots de la llengua.
campa
adj. [LC] [AGA] terra campa V. TERRA.
campal
1 adj. [LC] En camp ras. Batalla campal.
2 adj. [LC] Content, satisfet.
campament
1 m. [LC] [SP] [DE] Establiment, en un terreny determinat, de tropes, d’una colla d’excursionistes, etc.
2 m. [DE] Conjunt d’instal·lacions militars fixes.
3 m. [DE] Tropa acampada.
campana
1 f. [LC] [MU] Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma d’un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior. Les campanes d’una església. Les campanes d’un rellotge de torre. Ventar les campanes. Repicar les campanes. A so de campana.
2 1 f. [LC] [ED] Vas de vidre que, posat boca avall, serveix per a resguardar del fred una planta, tapar el formatge o altre aliment, preservar de la pols una figura, un ram de flors, etc.
2 2 f. [LC] [FIF] Aparell de laboratori a l’interior del qual es practica el buit mitjançant la màquina pneumàtica.
2 3 f. [MU] Pavelló dels instruments de metall.
2 4 f. [LC] [BO] Campaneta 4 1.
2 5 [IQ] [FIF] campana de bombolleig Dispositiu emprat en els plats de les columnes de destil·lació per a facilitar el contacte entre el líquid i el vapor.
2 6 [TRA] campana de bus Giny en forma de campana que, suspès sota l’aigua, conté l’aire suficient per a respirar-hi una persona.
2 7 [LC] [AQ] campana de la xemeneia [o campana de fums] Part inferior d’una xemeneia, sobre els fogons de la cuina, la llar, etc.
3 f. [LC] fer campana Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.
campanada
1 f. [LC] [MU] So que fa la campana colpida pel batall o un martell.
2 f. [MU] Cop fet a una campana.
campanar
1 m. [LC] [AQ] [AR] Torre o element constructiu d’una església, d’un edifici, on estan posades les campanes. El campanar de l’església de Santa Coloma d’Andorra és de planta circular.
2 [AQ] [AR] campanar de cadireta [o campanar de paret] Prolongació per sobre de la teulada d’una de les parets d’una església o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o diverses obertures per a allotjar-hi les campanes.
campaneig
m. [LC] Acció de campanejar; l’efecte.
campanejar
v. intr. [LC] Tocar les campanes repetidament durant un espai de temps llarg.
campanella
f. [LC] Picarol 1.
campaner1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Campos.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Campos o als seus habitants.
campaner2 campanera
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa i instal·la campanes.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té al seu càrrec de tocar les campanes d’una església, d’una ermita, etc.
2 adj. i m. i f. [LC] Que sovint fa campana.
campanera
1 f. [BOS] CORRETJOLA DE SERP.
2 [BOS] campanera cabdellada Mateta de la família de les convolvulàcies, densament pilosa i més o menys argentada, de fulles estretament lanceolades i flors d’un blanc rosaci en forma d’embut, que es fa a les brolles clares en indrets calents (Convolvulus lanuginosus).
3 [BOS] campanera llanuda CAMPANERA CABDELLADA.
campaneria
1 f. [LC] Toc de campanes.
2 f. [LC] Conjunt de les campanes d’un campanar, d’una església, etc.
campaneta
1 1 f. [LC] Campana petita, especialment la manual, proveïda d’un mànec. La campaneta del combregar. El president agitava la campaneta.
1 2 [LC] [JE] campaneta la ning-ning CORRETGETA LA NING-NING.
2 f. [LC] [MD] Úvula 2.
3 f. [LC] [MD] Timpà de l’orella.
4 1 f. [LC] [BO] Flor de corol·la acampanada.
4 2 f. [BOS] CAMPÀNULA.
4 3 [BOS] campaneta blava a) Campànula de fulles estretes i de flors amplament campanulades blaves, freqüent sobretot a les vorades de bosc (Campanula persicifolia).
4 3 [BOS] campaneta blava b) CORNIOL.
4 4 [BOS] campaneta d’ortiga Campànula força robusta, híspida, de fulles ovades, fortament dentades, i flors blaves, en panícula terminal, foliosa, que es fa als boscos frescals i a les vorades (Campanula trachelium).
4 5 [BOS] [AGA] campaneta de jardí Meravella 2 1.
4 6 [BOS] campaneta de mar Herba de la família de les convolvulàcies, reptant, de fulles gruixudes arrodonides o reniformes, i flors roses, amplament campanulades, que es fa a les sorres litorals (Calystegia soldanella o Convolvulus soldanella).
4 7 [BOS] campaneta gran Campànula de tija gruixuda, fulles oblongues poc o molt crenades i grans flors campanulades blaves, que es fa a les roques calcàries (Campanula speciosa).
campani-
[LC] V. CAMPANO-.
campaniforme
adj. [LC] Que té forma de campana. Vas campaniforme.
campano- [o campani-]
[LC] Forma prefixada del mot campana. Ex.: campanòleg, campaniforme.
campanòleg campanòloga
1 m. i f. [MU] [PR] Estudiós de les campanes.
2 m. [LC] [MU] Instrument musical compost d’un joc de campanes.
campànula
f. [BOS] [LC] Planta del gènere Campanula, de la família de les campanulàcies, amb les flors en forma de campana, generalment blaves.
campanulàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, generalment herbàcies, distribuïdes principalment per les zones temperades de l’hemisferi nord, les flors de les quals, sovint blaves, tenen forma de campana, però també n’hi ha de bilabiades i de pètals lliures, a la qual pertanyen les campanetes o campànules.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
campanulat -ada
adj. [BO] Que té forma de campana, de campaneta.
campanut -uda
1 adj. [LC] Que té certa semblança amb la figura, amb el so, d’una campana.
2 adj. [LC] Afectadament solemne i emfàtic. Seriós i campanut, deixà anar una sentència en llatí.
campanya
1 f. [LC] Extensió de terrenys que ocupen els camps, els prats, etc. Errar en plena campanya.
2 1 f. [LC] [DE] Terreny fora les places fortificades, on un exèrcit feia la guerra. Tenda de campanya. Artilleria de campanya.
2 2 f. [LC] [DE] Expedició militar. La campanya d’Àfrica. Pla de campanya. Entrar en campanya. Fer una campanya. Emprendre una campanya.
3 1 f. [LC] [ECT] Sèrie de treballs per aconseguir un fi científic, polític, comercial. Emprendre una campanya científica. Dirigir una campanya política. Una campanya publicitària polèmica.
3 2 f. [LC] Sèrie d’operacions que es fan dins un període determinat de temps en certes fabricacions.
campanyol -a
adj. [LC] Campestre, camperol.
campar
1 1 v. intr. [LC] Passar la vida. Campa com puguis. Treballar a ben campar. Té un campar mitgenc.
1 2 intr. pron. [LC] A fora, sempre s’hi campa bé.
1 3 tr. pron. [LC] La Laura es campa bé la vida fent el seu ofici. Campar-se-la, campar-se-les.
2 intr. [LC] campi qui pugui Salvi’s, escapi’s, qui pugui.
3 tr. [LC] Tenir cura (d’un ésser delicat) fins que es pot valer per ell mateix.
campejar
v. intr. [LC] Estar al camp. L’aviram que campeja és més saborós que el que es cria tancat.
camper
1 m. [HIG] Fons llis d’un objecte llistat, emmarcat, etc.
2 m. [HIG] Superfície de l’escut sobre la qual es representen les peces i les figures. Una creu de gules en un camper d’argent.
camperol -a
1 1 adj. [LC] Propi del camp. Costums camperols. Flors camperoles.
1 2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] PAGÈS, PAGESA. Un camperol. Una camperola.
2 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent als pagesos. Bloc obrer i camperol.
3 1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret blanquinós, anell descendent i làmines de color rosa viu, abans de la maduració de les espores, que creix als prats (Agaricus campestris i espècies afins).
3 2 [BOB] camperol cultivat Xampinyó 1.
campestre
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als camps. Treballs campestres. Guarda campestre.
campetx
1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbret de la família de les cesalpiniàcies, espinós, originari de Mèxic i cultivat a molts països tropicals per la seva fusta (Haematoxylon campechianum).
2 m. [IQ] [AGF] [IMF] Fusta de campetx, molt dura, negrosa, que conté el principi colorant hematoxilina, molt usada en tintoreria i en ebenisteria.
campidanès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Campidano.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Campidano o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte sard parlat a Campidano.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al campidanès.
campilòtrop -a
adj. [BO] Girat en posició transversal respecte del funicle, s’aplica al primordi seminal.
càmping
1 m. [LC] [HO] Forma de turisme consistent a fer estada en un alberg mòbil, com ara una tenda de campanya o una caravana, generalment dins d’un espai de terreny limitat i equipat per a l’acampada.
2 m. [LC] [HO] Terreny dotat d’instal·lacions per a l’ús dels campistes.
campió -ona
1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Vencedor en una competició, especialment esportiva.
2 1 m. i f. [LC] Persona que es consagra a la defensa d’una causa. Un campió de la fe.
2 2 m. [LC] [HIH] El qui combatia en camp clos per la causa d’un altre.
campionat
1 m. [LC] [SP] Conjunt de proves organitzades d’acord amb una reglamentació amb l’objectiu de confrontar un grup d’equips o d’esportistes per determinar-ne els guanyadors.
2 m. [SP] [LC] Títol de campió.
campir
v. tr. [AR] Pintar el fons llis (d’una tela, un retaule, una paret).
campisme
m. [LC] [HO] Càmping 1.
campista
m. i f. [LC] [HO] Persona que practica el càmping.
campmanya
f. [AGA] Pera de mida mitjana i de forma oval, força olorosa.
campus
m. [LC] [PE] En una universitat, extensió de terreny que inclou els edificis, els camps d’esports, els habitatges per a estudiants i professors, etc.
camuflament
m. [LC] [DE] Acció de camuflar o de camuflar-se; l’efecte.
camuflar
1 1 v. tr. [DE] Tapar (soldats o material bèl·lic) amb fullatge, pintura, xarxes, etc., per tal que passin desapercebuts.
1 2 intr. pron. [DE] La infanteria es va camuflar mentre avançava.
2 tr. [LC] Dissimular (una cosa) cobrint-la o trasmudant-ne l’aspecte.
camuflatge
m. [LC] [DE] CAMUFLAMENT.
camús -usa
adj. [LC] Que té el nas curt i aplanat. Un gos camús.
camussa
1 f. [LC] [ZOM] ISARD1.
2 f. [LC] [IQA] [AGR] Pell d’isard, de cabra, d’ovella, etc., d’un color groc pàl·lid, sotmesa a una preparació que la fa molt suau i flexible.
camut -uda
adj. [LC] Que té les cames ben desenvolupades.
can
1 [LC] Contracció del mot ca, ‘casa’, i l’article en. A can Joan.
2 1 [LC] anar-se’n a can Pistraus a) Una cosa, fracassar.
2 1 [LC] anar-se’n a can Pistraus b) Algú, morir.
2 2 [LC] can seixanta Lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, un gran desgavell. Allò era can seixanta. Aquest afer sembla can seixanta.
cana1
1 f. [LC] [FIM] [IT] Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.
2 [FIM] cana de destre Destre11.
cana2
f. [LC] [AGP] Presa per a pescar el peix del riu feta amb canyes o llistons de fusta.
cana3
f. [LC] [IT] Taulell proveït de ganxos en els extrems usat per a plegar i amidar la roba a la sortida del teler.
canabassa
f. [LC] [BOS] Herba robusta de la família de les compostes, de fulles oposades, dividides en segments ovats o lanceolats, i flors purpúries tubuloses, en capítols cilíndrics petits, agrupats en inflorescències corimbiformes força vistents, que es fa en indrets humits (Eupatorium cannabinum).
canac canaca
1 m. i f. [AN] Individu d’un poble melanesi que habita a Nova Caledònia.
2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als canacs.
canada
f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable.
canadaire
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que fa canats.
canadella
1 1 f. [LC] [ED] Setrill 1.
1 2 f. [LC] Ampolleta que conté el vi o l’aigua per a dir missa.
2 1 f. pl. [LC] SETRILLERES.
2 2 f. pl. [LC] [RE] Estri per a posar les canadelles de la missa.
canadenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Canadà.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Canadà o als seus habitants.
canal1
1 1 m. [LC] [TRA] [OP] Vall excavat a terra per a posar en comunicació les aigües de rius, torrents, mars, etc., que constitueix generalment una via navegable. El canal de Suez, de Panamà.
1 2 m. [LC] [TRA] [OP] Riu artificial.
1 3 m. [LC] [OP] [AGA] Construcció destinada a derivar l’aigua de rius, torrents, etc., amb finalitats de regatge i industrials. El canal de la Infanta.
1 4 m. [AGP] Estretall artificial fet en un riu per tal de facilitar-hi la pesca.
1 5 [GG] canal de desguàs Part intermèdia d’un torrent per on evacua l’aigua i els materials.
2 m. [LC] [GG] Braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. El canal d’Asof.
3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [BO] Conducte d’un organisme per on circulen substàncies líquides o semilíquides, aire, etc.
3 2 [MD] [ZOA] canal alimentari TUB DIGESTIU.
3 3 [LC] [ZOA] [MD] [ZOO] canal vertebral Canal que conté la medul·la espinal.
4 1 m. [LC] [TC] Medi a través del qual, en el procés de comunicació, són transmesos els signes.
4 2 m. [CO] [FL] Suport físic que uneix les persones que es comuniquen i que permet que el missatge, escrit, sonor o visual, passi de l’emissor al receptor.
4 3 m. [CO] Banda de freqüències d’una transmissió.
4 4 m. [IN] En inform., conjunt de dispositius o elements que intervenen en la transmissió de dades d’un terminal a un altre.
5 m. [MU] Conducte en el salmer de corredores de l’orgue per on circula l’aire corresponent a cada nota.
canal2
1 f. [LC] [AQ] Conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l’aigua o a qualsevol altre líquid. La canal que recull l’aigua del terrat passa per sota el badiu.
2 1 f. [LC] [GG] [GL] Part inferior d’una vall estreta que generalment correspon al llit d’un curs d’aigua. La canal del Torrent Fondo.
2 2 f. [LC] [GL] [GG] Depressió allargada en el vessant d’una muntanya. La canal Baridana.
3 1 f. [LC] [AQ] ESTRIA. Les canals d’una columna.
3 2 f. [LC] Plec de la roba.
4 f. [TRA] Part de l’arbre d’una barca que va des del banc d’arborar a la metxa.
5 f. [AF] Solc longitudinal que hi ha en el punt d’unió de la tapa amb el llom d’un llibre i que permet d’obrir-lo i tancar-lo.
6 f. [AF] Tall efectuat en el peu dels tipus d’impremta de plom.
7 f. [MD] Depressió allargada o solc que presenta un òrgan o una estructura anatòmica.
8 f. [MU] Semicilindre longitudinal on bat la llengüeta que produeix el so dels jocs de llengüeteria de l’orgue.
9 f. [AGR] Cos d’un animal dessagnat i sense vísceres, destinat a l’alimentació humana.
canalé
[pl. -és]
m. [IT] Teixit de cotó amb lligat de plana que es distingeix per unes canals característiques i molt marcades.
canalera
1 f. [LC] [AQ] Canal que formen les teules d’una teulada, per on s’escorre l’aigua que hi cau.
2 [LC] fer canalera els ulls Plorar molt.
canaleta
f. [LC] [AQ] Estria o canal d’una columna.
canalicle
m. [MD] Canal anatòmic molt estret. Canalicle biliar. Canalicle lacrimal.
canalicular
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al canalicle.
canaliculitis
f. [MD] Inflamació dels canalicles.
canalís
[pl. -issos]
m. [GL] En el fons rocós del mar, d’un riu, etc., depressió llarga i estreta de fons sorrenc o fangós.
canalitzable
adj. [LC] Que pot ésser canalitzat. Un riu canalitzable.
canalització
f. [LC] [OP] Acció de canalitzar; l’efecte.
canalitzar
1 1 v. tr. [LC] [OP] Solcar de canals (un país).
1 2 v. tr. [LC] [OP] Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable.
2 1 tr. [LC] [OP] Conduir (l’aigua d’un vessant, d’un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Els sindicats canalitzen les lluites obreres.
canalla
1 f. [LC] Mainada 1.
2 1 m. i f. [LC] Persona capaç de cometre els actes més reprovables.
2 2 f. [LC] ANT. Gent dolenta, menyspreable.
canallada
1 1 f. [LC] Acció pròpia de la canalla.
1 2 f. [LC] Gran multitud de criatures.
2 f. [LC] Acte propi d’un canalla.
canaller -a
adj. [LC] A qui agraden molt les criatures, la canalla.
canaló
m. [LC] [AQ] Canal del ràfec d’una teulada que serveix per a escopir l’aigua de la pluja al carrer.
canana1
f. [LC] [DE] Cartutxera que es porta cenyint la cintura.
canana2
f. [ZOI] Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat, semblant al del calamar, que neda molt de pressa i amb molt de vigor (Todarodes sagittatus).
cananeu -ea
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Canaan.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Canaan o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües semítiques occidentals a què pertanyen l’hebreu i el fenici.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cananeu.
canapè
[pl. -ès]
1 m. [LC] [IMF] Seient allargassat amb el respatller i els braços entapissats, semblant al sofà, que presenta tants respatllers com places té per a seure.
2 m. [HO] [LC] Petita peça de pa, galeta, torrada, etc., amb alguna menja salada al damunt. Prendre uns canapès com a aperitiu.
canar
m. [LC] [AQ] Espai estret que es deixa entre dues cases veïnes.
canareu -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alcanar.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alcanar o als seus habitants.
canari1
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 centímetres de llargada i d’un color groc característic, originari de les illes Canàries, estès arreu com a ocell de gàbia i preuat per la bellesa del seu cant (Serinus canarius).
1 2 [LC] [ZOO] canari flauta Canari que fa un so molt agut que recorda el d’aquest instrument.
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, de color general rosat o groc vermellós amb ratlles longitudinals més fosques i una taca negra a la base de les pectorals i a la part alta del peduncle caudal, els mascles del qual tenen ratlles blaves vistoses al ventre (Symphodus mediterraneus).
3 1 m. [BOS] [AGA] Herba de la família de les tropeolàcies, enfiladissa, de fulles profundament lobades i nombroses flors de color groc de sofre, esperonades i petites, originària del Perú i cultivada com a planta ornamental (Tropaeolum peregrinum o T. canariense).
3 2 m. [BOS] [AGA] CORONIL·LA GLAUCA.
4 m. [LC] [JE] Burro15 2.
5 m. [TRA] Nau del segle XVIII, que navegava entre les costes de les illes Canàries i de la Mediterrània.
6 m. [IT] Peça de ferro o de llautó que va entre els collarins dels corrons de les màquines de filatura i els comunica la pressió necessària per al bon estiratge de la fibra tèxtil que es treballa.
canari2 -ària
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les Canàries.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les Canàries o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte espanyol parlat a les illes Canàries.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al canari.
canària
f. [LC] [ZOO] Femella del canari.
canaricultura
f. [LC] [AGR] Cria de canaris destinada a la venda o a produir noves varietats.
canaró
m. [LC] [AGA] Camí estret entre horts.
canastra
1 f. [LC] [ED] Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues anses.
2 f. [JE] Joc de cartes que es juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers.
canastrell
m. [LC] [ED] Cistell petit, utilitzat especialment pels pescadors de rius.
canastró
1 m. [LC] [FIM] Barra horitzontal dels extrems de la qual pengen els plats de la balança.
2 m. [LC] [FIM] Barra al llarg de la qual corre el pes o piló de la balança romana.
canat
1 m. [LC] [AGP] Reixat fet de canyes o de llistons, allargat i tapat en un extrem, per a pescar en aigua corrent.
2 m. [LC] [AGA] Recipient fet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra.
canca
f. [LC] fer canca Fer esglaó amb el genoll o la cuixa d’una cama flectada posant l’altre genoll a terra, o amb les mans, per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se, etc.
cancan
m. [LC] [JE] Ball francès molt mogut que associa gestos i enlairament de cames.
cancell
1 m. [LC] [AQ] Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada.
2 m. [LC] [AQ] Clos anàleg format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
3 [AQ] cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop queda tancada la primera.
cancel·lació
f. [LC] [DR] [BB] Acció de cancel·lar; l’efecte.
cancel·lar
1 v. tr. [LC] [DR] [BB] Realitzar un assentament en un registre, un instrument públic, etc. que deixi sense efecte (un assentament anterior).
2 tr. [IN] En inform., abandonar l’execució (d’un programa o d’una instrucció interrompuda).
3 tr. [BB] Anul·lar (lletres o frases d’un text) tot ratllant-les.
canceller cancellera
1 1 m. i f. [LC] [PO] [PR] Funcionari important, especialment secretari principal d’una ambaixada, un consolat.
1 2 m. i f. [PO] En països de tradició germànica, primer ministre o cap del govern.
1 3 m. i f. [PO] En alguns països llatinoamericans, el ministre encarregat de les relacions o afers exteriors.
2 1 m. [LC] [HIH] [PR] Antigament, en alguns imperis, primer ministre de la corona.
2 2 m. [LC] [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, oficial reial que dirigia la cort, la cancelleria i el consell del rei, i també podia presidir l’audiència reial.
cancelleresc -a
adj. [LC] [HIH] [PO] Propi de la cancelleria. Estil cancelleresc.
cancellerescament
adv. [LC] [HIH] [PO] Segons l’estil, les regles o les fórmules de la cancelleria.
cancelleria
1 f. [LC] [HIH] [PO] Ofici de canceller.
2 1 f. [LC] [HIH] [PO] Oficina al servei del canceller en la presidència del govern, en una ambaixada o en una delegació diplomàtica.
2 2 f. [HIH] Antigament, oficina dirigida per un canceller, encarregada d’expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
càncer
1 m. [MD] Creixement tumoral dels teixits, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals.
2 m. i f. [LC] [AN] [FIA] [inv.] Cranc 4.
cancerigen -ígena
adj. [MD] Que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer.
cancerós -osa
1 adj. [LC] [MD] De la naturalesa del càncer.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Malalt de càncer.
cançó
1 f. [FLL] [MU] Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars.
2 1 f. [FLL] Gènere de poesia lírica sobre tema amorós.
2 2 f. [FLL] Poesia d’aquest gènere.
2 3 [FLL] [MU] cançó de gesta Poema heroic medieval que era cantat o recitat amb música.
3 1 f. [LC] cançó de l’enfadós Cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l’escolta.
3 2 f. pl. [LC] Raons, excuses, etc., que no venen al cas, que no treuen cap a res.
cançonaire
m. i f. [LC] [MU] Persona que sap moltes cançons.
cançoner1
1 m. [LC] [FLL] [MU] Recull de cançons, llibre de cançons.
2 m. [MU] [FLL] Conjunt de cançons d’una contrada, una comarca, una regió, etc., amb un tema o un argument comú. El cançoner del Canigó.
cançoner2 -a
adj. [LC] Que, amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
cançonerament
adv. [LC] D’una manera cançonera.
cançoneria
1 f. [LC] Condició de la persona cançonera.
2 f. pl. [LC] Paraules, raons, etc., pròpies d’una persona cançonera.
cançoneta
1 f. [MU] [FLL] Corranda 2.
2 f. [FLL] En la poesia trobadoresca, forma de cançó amb menys estrofes i amb un argument i un to més lleugers que no pas aquesta.
cançonetista
m. i f. [LC] [PR] [JE] Cantant de cançons lleugeres en espectacles públics.
cancriforme
1 adj. [ZOA] Que té forma de cranc.
2 adj. [MD] Semblant al càncer.
candalissa
f. [LC] En una embarcació, corda penjada a un pal o col·locada horitzontalment entre dos pals que duu amarrat un aparell per a elevar càrregues molt pesants.
candela
1 f. [LC] Metxa de cotó envoltada d’una capa de cera, de sèu o d’una altra matèria grassa que fa una flama lluminosa quan s’encén.
2 1 f. [FIM] [FIF] Unitat d’intensitat lluminosa del sistema internacional, equivalent a la intensitat lluminosa en una direcció donada d’una font que emet una radiació monocromàtica de 540 terahertzs de freqüència i d’una intensitat energètica en aquesta direcció d’1/683 watts per estereoradian (símbol, cd).
2 2 [FIA] candela estàndard Objecte celeste de lluminositat coneguda, útil per a determinar distàncies a galàxies.
2 3 [FIM] candela per metre quadrat Unitat de luminància del sistema internacional igual a la luminància d’una font d’un metre quadrat de superfície emissiva d’una intensitat lluminosa d’una candela (símbol, cd/m2).
3 1 f. [LC] Caramell de glaç.
3 2 f. [LC] [MD] POP. Moc que penja del nas.
3 3 f. [LC] [BOS] [AGF] Rebrot del pi, de l’alzina, etc.
3 4 f. [LC] [BOS] Inflorescència en ament que fan diversos arbres. Candela del pollancre. Candela del castanyer.
4 1 f. [BOB] candela borda Bromosa 2.
4 2 [LC] [BOB] candela d’arboç Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de barret gros en forma d’embut i cama alta, que creix formant erols (Clitocybe geotropa).
4 3 [BOB] candela de bruc a) TASSA DE BRUC.
4 3 [BOB] candela de bruc b) CANDELA D’ARBOÇ.
4 4 [BOB] candela gegant Bolet de l’ordre de les agaricals, de barret ample en forma d’embut, i cama robusta i curta (Leucopaxillus giganteus).
4 5 [BOB] candela petita a) TASSA DE BRUC.
4 5 [BOB] candela petita b) PAMPETA.
5 [TRA] en candela loc. adv. En posició vertical, s’usa fent referència a un arbre o a un altre objecte d’una embarcació.
candeler1
m. [LC] [BOS] Herba dels gèneres Geranium i Erodium, de la família de les geraniàcies, de fruits prolongats en un llarg bec, que neixen drets i rectes com les candeles d’un candeler.
candeler2 candelera
1 m. i f. [LC] [PR] [HIH] CERER, CERERA.
2 1 m. [LC] Utensili que consisteix en un suport dret més o menys llarg amb una dolla en l’extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela.
2 2 [LC] caure del candeler CAURE DE L’ESCAMBELL.
3 m. [TRA] Barra que, situada prop de la borda d’una nau juntament amb altres, serveix per a formar una mena de barana.
candelera
1 1 f. [LC] Cofre per a guardar candeles.
1 2 f. [LC] [RE] [AN] Festa catòlica en què se celebra la presentació de Jesús al temple de Jerusalem.
2 1 f. [LC] [BOS] HERBA BLENERA.
2 2 f. [BOS] Planta de la família de les labiades, tota tomentosa i grisenca, de fulles gruixudes, estretament lanceolades, utilitzades com a ble per a les llànties d’oli, i de grans flors grogues bilabiades, agrupades en verticil·lastres separats a l’àpex de la tija, freqüent als llocs secs calcaris de la regió mediterrània occidental (Phlomis lychnitis).
candent
1 adj. [LC] ROENT.
2 adj. [LC] PER EXT. Que desperta un viu interès per la seva gravetat o urgència. Un tema candent.
candi1
adj. [LC] [HO] sucre candi V. SUCRE1.
candi2 càndia
adj. [LC] CÀNDID.
candial
adj. [LC] [AGA] blat candial V. BLAT.
càndid -a
adj. [LC] Ple de candor, no maliciós ni capciós, ingenu.
càndida
f. [BOB] [MD] Llevat del gènere Candida, especialment l’espècie C. albicans, que provoca candidiasis, com el muguet, en l’ésser humà.
càndidament
adv. [LC] D’una manera càndida.
candidat candidata
1 m. i f. [LC] [PO] [AD] Persona que pretén una plaça vacant, una dignitat, etc.
2 m. i f. [LC] [PO] [AD] Persona que demana els sufragis per a ésser elegida.
3 [LC] candidat oficial Candidat patrocinat pel govern.
candidatura
1 f. [LC] [PO] [AD] Fet d’ésser candidat, de presentar-se com a candidat.
2 f. [LC] [PO] [AD] Candidat o candidats a elegir.
3 f. [LC] [PO] [AD] Papereta en què figuren els noms dels candidats.
candidesa
f. [LC] Qualitat de càndid. Ha tingut la candidesa de creure-ho.
candidiasi
f. [MD] [BOB] Infecció causada per la proliferació de fongs del gènere Candida.
candidosi
f. [MD] [BOB] CANDIDIASI.
candiment
m. [LC] [MD] Acció de candir-se; l’efecte.
candir
v. tr. [LC] [HO] Adobar amb sucre o almívar.
candir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Un ésser viu, anar perdent les forces per consumpció gradual. Aquesta criatura es va candint de gana.
candor
m. o f. [LC] Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
candorós -osa
adj. [LC] Que té candor.
candorosament
adv. [LC] Amb candor, d’una manera candorosa.
canèfora
f. [HIH] [AN] Entre els grecs, noia que portava les paneres sagrades en certes festes.
canejador canejadora
m. i f. [LC] [PR] AGRIMENSOR, AGRIMENSORA.
canejar
v. tr. [LC] [FIM] Acanar 1.
canell
m. [LC] [MD] Part del braç compresa entre l’avantbraç i la mà.
canella
1 f. [LC] [AGA] Canó pel qual surt l’aigua en una font. És una font de tres canelles.
canel·làcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou diverses espècies arbòries intertropicals d’escorça aromàtica, a la qual pertany el canyeller blanc.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
canellera
f. [LC] [SP] Peça de roba, de pell o d’altres materials que serveix per a subjectar i protegir el canell.
caneló
1 m. [LC] [HO] Rotlle de pasta de farina farcit, cobert de salsa i gratinat.
2 m. [LC] [HO] Rectangle de pasta de farina per a fer un caneló.
canelobre
m. [LC] [ED] Estri que consisteix en un peu dret que té diferents braços o branques amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
cànem
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta anual dioica de la família de les cannabàcies, de fulles palmatisectes, amb les flors masculines disposades en panícula i les femenines en glomèrul, originària d’Àsia central i cultivada extensament per obtenir-ne les fibres i les llavors (Cannabis sativa).
1 2 [LC] [BOS] cànem bord Herba de la família de les compostes, de tija erecta, fulles linears o lanceolades, abundants, i capítols petits blanquinosos en panícula terminal, originària de l’Amèrica del Nord i naturalitzada als llocs ruderals de quasi tot Europa (Conyza canadensis).
1 3 [LC] [BOS] cànem d’aigua MALRUBÍ D’AIGUA.
1 4 [LC] [BOS] [AGA] cànem de bruixa Acant 1 1.
1 5 [BOS] [IMI] cànem de Guinea Herba anual de la família de les malvàcies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, originària de l’Àfrica tropical i cultivada àmpliament, la tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute (Hibiscus cannabinus).
1 6 [LC] [BOS] cànem de Manila ABACÀ.
1 7 [LC] [BOS] [AGA] cànem indi Cànem d’una raça especialment glandulosa, conreada per a obtenir l’haixix (Cannabis sativa var. indica).
2 m. [LC] [IT] Fibra tèxtil treta del cànem que serveix especialment per a fer cordes, cordills, etc. Una corda de cànem.
canemar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de cànem.
canemàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [IT] Roba feta primitivament amb l’estopa del cànem, destinada a brodar-hi a sobre, molt clara de fils i de passades perquè formin una retícula que serveixi de pauta per al brodat.
2 m. [LC] Allò que és la base sobre la qual es fa el desenvolupament d’alguna cosa. En aquest disquet informàtic hi ha el canemàs de tot el llibre.
3 m. [LC] [IT] Tela grollera emprada per a embalar.
canemera
f. [LC] [AGA] [BOC] CANEMAR.
canemuixa
f. [LC] [IT] Part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres, una vegada amarat, amb l’operació d’espadat.
canequí
[pl. -ís]
m. [LC] [IT] Tela prima de cotó originària de l’Índia.
canera
1 f. [LC] Caseta d’un gos.
2 f. [LC] Lloc on es tanquen els gossos abandonats o perduts.
canescent
adj. [BO] En bot., revestit de pèls curts, blancs i poc nombrosos.
canesú
[pl. -ús]
1 m. [LC] [ED] Cosset de roba blanca, puntes, etc., amb mànigues o sense.
2 m. [ED] Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir.
canet1
m. [LC] [JE] Joc d’atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s’han tret anteriorment.
canet2
1 m. [LC] [ED] Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir ginebra i altres licors.
2 m. [LC] [ED] Gerra de cervesa d’un litre de capacitat aproximadament.
cangrea
f. [TRA] Vela de tallant de forma trapezoidal que s’enverga al pal, la botavara i l’antena.
cangrí
f. [LC] POP. Presó 2 1.
cangueli
1 m. [LC] POP. POR. Tenir, passar cangueli.
2 [LC] POP. agafar-li el cangueli a algú Tenir molta por.
cangur
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer marsupial del gènere Macropus, que camina a salts valent-se de les potes posteriors i de la cua, que són llargues i potents, propi d’Austràlia, Nova Guinea i les illes adjacents.
2 m. i f. [LC] Persona que té cura dels infants quan els pares són absents.
caní -ina
adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al ca o gos. Raça canina.
caníbal
1 adj. i m. i f. [LC] [AN] ANTROPÒFAG.
2 adj. [AGR] Que devora altres animals de la mateixa espècie.
canibalesc -a
adj. [LC] [AN] Propi de caníbals.
canibalisme
m. [LC] [AN] Condició de caníbal.
canic
m. [LC] [ZOM] Gos petit.
canícula
f. [LC] [ME] Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.
canicular
adj. [LC] [ME] Pertanyent a la canícula. Dies caniculars. Una calor canicular.
canicultura
f. [AGR] Cria i explotació de gossos.
cànids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors, digitígrads i fissípedes, que comprèn els gossos, els llops, els xacals i les guineus.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
canilla1
f. [LC] [SP] Colla de gossos que cacen plegats.
canilla2
f. [IT] Bitlla 3.
canillera
f. [IT] En la indústria tèxtil, màquina de bitlles.
caninament
adv. [LC] Com un gos.
cannabàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, integrada per només quatre espècies herbàcies de flors unisexuals de disposició dioica, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi boreal, que inclou el cànem i el llúpol.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cànnabis
m. [BOS] [MD] MARIHUANA.
cannàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies rizomatoses, amb grans fulles de nervadura pinnada, flors asimètriques amb estams petaloides, disposades en inflorescència racemosa i fruit en càpsula, originàries d’Amèrica Central, a la qual pertany la canya d’Índia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
canó
1 1 m. [LC] [DE] Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc. El canó del fusell. Una escopeta de dos canons.
1 2 m. [LC] [DE] Peça d’artilleria que consta essencialment d’un tub de llargària relativament gran respecte al seu calibre, que acaba a la recambra i inclou la tanca i els mecanismes de foc i de punteria, la curenya o l’afust, el sistema de recuperació i, en les peces terrestres, el tren de rodatge. Canó automàtic. Canó de muntanya. Canó ratllat.
2 1 m. [LC] [AQ] Objecte o part d’un objecte de forma tubular. El canó d’una ullera. El canó d’una xemeneia, d’una manxa. El canó d’una ploma.
2 2 m. [LC] [AQ] Tub amb què es fan les canonades de conducció d’aigua, de gas, etc. Canó de ferro, canó de gres. Els antics canons de plom.
2 3 m. [MU] Tub de l’orgue.
2 4 m. [LC] [ZOO] [AGR] Ploma quan comença a néixer. Posar canons els ocells.
2 5 m. [MD] Part del pèl, més forta, pròxima a l’arrel.
2 6 m. [AGF] Part del tronc d’un arbre aprofitable com a fusta, que comença arran de terra i acaba en aprimar-se, o fins on arrenquen les besses.
2 7 m. [AGA] Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre per a fer un empelt.
2 8 m. [LC] Tija buida.
2 9 m. [LC] [IT] Tub de canya, de plàstic, etc., emprat per a cabdellar fil, trama.
2 10 m. [LC] [IT] Estoig de guardar agulles.
2 11 [LC] [IT] canó de fer mitja Pal petit cilíndric en part tubulat que serveix per a recolzar-hi una de les agulles en fer el punt de mitja.
3 m. [LC] [AGA] Portell per on la séquia mare pren l’aigua del riu.
4 m. [LC] [MD] FARINGE.
5 m. [EL] canó electrònic Dispositiu electrònic consistent en un càtode emissor d’electrons i un conjunt d’elèctrodes convenientment disposats, destinat a produir i a concentrar un feix d’electrons.
canoa
1 f. [LC] [TRA] Embarcació petita de tronc buidat o d’escorça, etc., pròpia dels pobles primitius.
2 f. [TRA] Embarcació semblant a un bot però de línies molt més fines i molt més lleugera.
3 [TRA] canoa automòbil Gasolinera 1.
canoca
f. [BO] [LC] [AGA] [BOS] Tija tubular d’algunes plantes, especialment de les gramínies.
canòdrom
m. [SP] Conjunt de pista i d’instal·lacions auxiliars destinades a les curses de llebrers, amb un departament per al tràmit de les juguesques.
canoer canoera
m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que tripula una canoa.
canoista
m. i f. [SP] [PR] Piragüista que competeix amb canoa.
cànon
1 1 m. [LC] Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa.
1 2 m. [AR] Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria segons un ideal estètic, tant en l’arquitectura com en l’escultura.
2 1 m. [DR] [RE] Article del codi de dret canònic de l’Església catòlica llatina i del de les esglésies orientals catòliques.
2 2 m. [RE] Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església.
3 1 m. [RE] Catàleg de llibres sagrats reconeguts com a tals en una religió. Cànon bíblic.
3 2 m. [LC] [RE] Catàleg o llista, especialment la dels sants reconeguts per l’Església catòlica.
3 3 m. [FLL] Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris proposats com a model.
4 m. [FIA] En astron., fórmules, taules, que serveixen per a determinar certes dates.
5 m. [RE] Part central de la missa que inclou la consagració.
6 m. [MU] Composició musical en què successivament van entrant diferents veus repetint cadascuna el cant de la precedent sense canvi o amb poques modificacions.
7 1 m. [LC] [DR] [ECT] Renda que es paga per un arrendament.
7 2 m. [ECT] Pagament de quantitats a canvi de la utilització d’un servei.
7 3 m. [ECT] Pagament a canvi de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a ús d’una patent, d’una marca, etc.
8 m. [AF] Caràcter d’impremta que acostuma a ésser el més gran de la seva sèrie.
canonada
1 f. [LC] [DE] Tret de canó d’artilleria. Batre una muralla a canonades. Van tirar més de vint canonades.
2 f. [LC] [AQ] [OP] Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes. S’ha esbotzat la canonada de la bassa.
canonar
1 v. intr. [LC] [ZOA] Els ocells petits, posar canons.
2 tr. [LC] [IT] Enrotllar (el fil de trama) en canons per posar-lo a la llançadora.
canoneig
m. [LC] [DE] Acció de canonejar; l’efecte.
canonejar
v. tr. [LC] [DE] Atacar a canonades.
canoner1 -a
1 1 adj. [LC] [TRA] [DE] En nàut., que està armat amb algun canó i es emprat per a la vigilància costanera.
1 2 f. [TRA] LLANXA CANONERA.
2 f. [LC] [DE] Tronera 1.
canoner2 canonera
1 m. i f. [LC] [IT] [PR] Operari que, amb el torn, posa fil als canons.
2 m. [HIH] [PR] Menestral que fabricava canons.
canonge
1 1 m. [LC] [RE] [PR] [DR] Membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata.
1 2 [RE] canonge doctoral Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat dels aspectes jurídics.
1 3 [LC] [RE] canonge lectoral Canonge que té l’obligació d’explicar l’Escriptura.
1 4 [RE] [PR] canonge magistral Canonge encarregat de la predicació en una catedral o en una col·legiata.
2 m. [MU] Tub decoratiu i mut de la façana de l’orgue.
3 m. [LC] [BOS] [AGA] HERBA DELS CANONGES.
canongessa
1 f. [LC] [RE] [PR] Religiosa d’alguna de les branques femenines dels ordes de canonges regulars.
2 f. [LC] [RE] [PR] Religiosa de certes comunitats.
canongia
1 f. [LC] [RE] [DR] Càrrec de canonge.
2 f. [LC] Càrrec de poca feina i molt profit.
canònic -a
1 1 adj. [LC] [RE] [DR] Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.
1 2 adj. [RE] Inclòs en el catàleg oficial dels llibres que integren la Bíblia. Llibres canònics. Els evangelis canònics són el de Mateu, el de Marc, el de Lluc i el de Joan.
2 1 adj. [LC] Conforme a un cànon determinat, a una norma.
2 2 adj. [MT] Que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements, s’aplica a les construccions matemàtiques.
canònica
f. [HIH] Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o un cànon.
canonical
adj. [LC] [RE] Pertanyent al canonge.
canònicament
adv. [LC] [RE] Conforme als cànons de l’Església.
canonicat
m. [LC] [RE] Canongia 1.
canonicitat
f. [RE] Qualitat de canònic.
canonista
m. i f. [DR] [LC] [PR] Persona versada en la ciència del dret canònic.
canonitzable
adj. [LC] [RE] Digne d’ésser canonitzat.
canonització
f. [LC] [RE] Acció de canonitzar.
canonitzar
1 v. tr. [LC] [RE] Inscriure en el cànon o catàleg dels sants, fer sant.
2 v. tr. [LC] [DR] Declarar canònic.
canonja
1 f. [RE] [HIH] Capítol catedralici.
2 f. [RE] Casa destinada a la vida comunitària dels canonges.
canor -a
adj. [LC] Que canta bé, que és melodiós. Els ocells canors.
canós -osa
adj. [LC] Que té els cabells blancs.
canot
m. [LC] [TRA] Embarcació lleugera, d’esport, moguda a rem, a la vela o amb motor.
canotatge
m. [TRA] [SP] Activitat esportiva referent a la tripulació d’embarcacions menors.
canotier
m. [LC] [ED] Barret de palla rígid, de copa baixa i llisa i ala petita.
cansalada
1 f. [LC] [HO] Gras del porc, comprès entre la pell i la carn, el qual, salat, es guarda per a tirar a l’olla i altres guisats.
2 [LC] [HO] cansalada fumada Cansalada viada que se sotmet al procés de fumatge per aconseguir-ne la conservació.
3 [LC] [HO] [AGR] cansalada viada [o cansalada virada] Cansalada del ventre o del coll del porc que presenta vies de carn.
cansalader cansaladera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven porc fresc o preparat en pernils, botifarres, salsitxes, etc.
cansaladeria
f. [LC] [IMI] Botiga de cansalader.
cansament
m. [LC] [MD] Estat de qui està cansat o fatigat.
cansar
1 v. tr. [LC] [MD] Exhaurir o reduir considerablement la força (d’algú). La caminada el va cansar molt. No el cansis fent-lo treballar tant.
2 v. tr. [LC] [MD] PER EXT. Llegir aquesta lletra tan menuda cansa molt la vista, els ulls.
3 intr. pron. [LC] [MD] Cansar-se fent una pujada. No hi vagis corrents: no et cansis. No et cansis a voler-li fer entendre.
4 v. tr. [LC] PER EXT. Cansar l’atenció. És una cosa capaç de cansar la paciència de tothom. Ja estava cansat d’escoltar poca-soltades, impertinències.
cansat -ada
adj. [LC] Que cansa de fer. És una feina molt cansada.
cansós -osa
adj. [LC] CANSAT. És un camí cansós.
cant1
1 1 m. [LC] [MU] Acció de cantar; l’efecte. La multitud avançava al cant de l’himne nacional. Mestre de cant. Cultivar el cant. Aprendre el cant.
1 2 m. [LC] [MU] PER EXT. El cant dels ocells. El cant del rossinyol. El cant de la cigala, del grill.
1 3 [LC] al cant del gall loc. adv. A PUNTA DE DIA.
1 4 [LC] cant de sirena Seguit de paraules falses, aduladores.
1 5 [LC] [MU] cant del cigne Última manifestació d’una activitat, d’una empresa, especialment, darrera obra d’un músic, d’un poeta, d’un orador, etc.
2 1 m. [LC] [MU] Composició musical destinada a ésser cantada. Ha compost un bell cant patriòtic.
2 2 [MU] cant sil·làbic Cant en què cada nota respon a una síl·laba.
2 3 m. [LC] [MU] Part vocal d’una composició musical. Dir el cant sense l’acompanyament.
2 4 m. [LC] [MU] PER EXT. El cant dels violins.
2 5 m. [LC] [MU] Música de cant d’un caràcter determinat. Cant pla, gregorià, ambrosià.
2 6 m. [MU] Veu superior de la polifonia renaixentista.
3 1 m. [FLL] Part d’un poema èpic. El cant sisè de l’Eneida.
3 2 [FLL] [MU] cant amebeu Composició poètica recitada o cantada alternativament per dos o més interlocutors.
3 3 m. pl. [FLL] Versos, especialment èpics, heroics. Els cants d’Homer.
cant2
m. [MD] Angle d’unió de les parpelles.
cantabile
[it.]
1 adv. [MU] En mús., moderato.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
3 m. [MU] En una composició musical, fragment que es canta.
cantable
adj. [LC] Que pot ésser cantat.
càntabre -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cantàbria.
2 1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica.
2 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als càntabres.
cantàbric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cantàbria o als seus habitants. Muntanyes cantàbriques. Mar Cantàbrica o Cantàbric.
cantada
1 f. [LC] [MU] Fet de cantar un o més cants o cançons. Hem fet una cantada a la plaça.
2 f. [LC] POP. Fet de cridar l’atenció per lleig o poc adient.
cantadissa
f. [LC] Conjunt dels cants d’una munió d’ocells, d’insectes, de cantaires.
cantador -a
adj. [LC] [MU] [PR] Que canta, afectat a cantar, que sap de cantar. Aquest canari no és gota cantador. No he vist una xicota més cantadora: tot el dia la sentim cantar.
cantafaula
f. [FLL] Narració que alterna la prosa i el vers, destinada a ésser respectivament recitada i cantada.
cantal
m. [LC] [GL] Pedra, còdol.
cantalada
f. [LC] Cop de cantal.
cantant
1 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que canta en l’òpera, el teatre, concerts, etc.
2 adj. [HIG] En heràld., que es representa amb el bec obert. Un gall cantant.
cantar
1 1 v. tr. [LC] [MU] Produir sons musicals (d’una composició musical) per mitjà de la veu. Cantar una cançó, un tros d’òpera, les caramelles.
1 2 v. tr. [MU] Donar relleu (a una melodia) en una interpretació de música instrumental.
1 3 [LC] [RE] cantar missa Un sacerdot, celebrar la seva primera missa.
1 4 [LC] cantar la palinòdia RETRACTAR-SE. No volia cantar la palinòdia davant de tothom.
1 5 [LC] cantar les absoltes Donar per acabada o morta una cosa.
1 6 [JE] [LC] cantar les quaranta Un jugador, declarar la possessió d’aquesta basa.
1 7 [LC] cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú] Retreure-li les malifetes, renyar-lo.
1 8 [LC] estar cantada alguna cosa Ésser fàcilment previsible.
1 9 v. tr. [LC] Dir en veu alta a fi que ho senti una munió de persones. Un cantava els números que anaven sortint.
1 10 v. tr. [LC] Declarar, confessar, (coses que s’havien de mantenir secretes). El detingut ha cantat el lloc on va amagar el botí. Fer cantar algú.
1 11 [LC] cantar clar Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
1 12 v. tr. [LC] Celebrar amb cants, lloar. Cantem l’arribada de l’heroi. Cantem les seves victòries.
1 13 [LC] cantar victòria a) Gloriejar-se d’ésser vencedor.
1 13 [LC] cantar victòria b) Assegurar haver vençut una dificultat, un perill, abans que això s’hagi produït. El malalt ha superat finalment la crisi, però encara no podem cantar victòria.
2 1 intr. [LC] Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Aprendre de cantar.
2 2 intr. [LC] [ZOO] Un ocell, emetre la seva veu. Els ocells cantaven en l’enramada. No has sentit cantar el gall?
2 3 intr. [LC] [ZOI] Les cigales, els grills, etc., fer sentir el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales de davant. Els grills i les cigales cantaven.
2 4 intr. [LC] Un líquid que arrenca el bull, produir un soroll característic. L’aigua ja canta, ja hi pots tirar el te.
2 5 intr. [LC] POP. Cridar l’atenció per lleig o poc adient. No veus com canta, aquest quadre, aquí?
2 6 intr. [LC] POP. Fer pudor. Li canten els peus.
càntar
m. [AR] Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues anses llargues que sobresurten a la vora.
cantarella
1 f. [LC] Modulació de la veu en parlar, especialment la que notem per ésser insòlita en la nostra parla. La gent d’aquella contrada parlen amb una cantarella especial, fan una cantarella en parlar.
2 f. [MU] MELODIA.
3 f. pl. [MU] Cançons de caramelles que es cantaven després dels típics gojos dels ous al Rosselló, al Vallespir, a l’Empordà i a la Garrotxa.
cantarel·lals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de consistència carnosa, amb superfície esporífera situada sobre plecs, com les trompetes, làmines bifurcades, com el rossinyol, o agulletes, com el bolet de bou.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
cantarellejar
v. intr. [LC] Fer cantarella en parlar.
cantàrida
f. [LC] [ZOI] [MD] Insecte coleòpter d’un verd brillant que, sec i polvoritzat, té propietats vesicants (Lytta vesicatoria).
cantaridina
f. [QU] Sòlid cristal·lí, principi actiu que s’obté de les cantàrides.
cantata
f. [FLL] [MU] Composició de text profà o religiós, estructurada en diversos moviments, per a ésser cantada, especialment a diferents veus, amb acompanyament musical.
cantatriu
f. [LC] [JE] [PR] Cantant de teatre o de concert, de certa fama.
cantautor cantautora
m. i f. [PR] [MU] Cantant que escriu i compon les cançons que interpreta.
cantell
1 1 m. [LC] Cara estreta d’un objecte el qual té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar una rajola de cantell. Donar-se un cop contra el cantell de la taula. Fer aguantar una moneda, una medalla, de cantell.
1 2 [TRA] a cantell loc. adv. Amb les posts del folre del buc disposades cantell amb cantell.
1 3 m. [LC] Extrem o angle d’una cosa més o menys dura que se’n pot separar amb facilitat. Un cantell de pa és un crostó. Dona-li un cantell de formatge i un tros de pa.
1 4 m. [LC] Aresta 3.
1 5 [LC] [IMF] fer cara i cantell V. CARA.
2 m. [TRA] Vora de la plataforma continental a partir de la qual es baixa bruscament a una fondària més gran.
cantellatge
m. [LC] [BOS] TORTELLATGE.
cantellejar
1 v. intr. [LC] Ésser més o menys cantellut.
2 tr. [LC] Treballar els cantells (d’una post, d’una peça, etc.).
cantellós -osa
adj. [LC] CANTELLUT.
cànter
m. [LC] [ED] CÀNTIR.
cantera1
f. [LC] [GL] Pedra grossa.
cantera2
f. [LC] Ganes de cantar.
cantera3
f. [IT] Fileta, especialment la d’alguns telers a mà, com els de teixir vellut o ris.
càntera
1 f. [LC] [ED] Càntir gros sense broc, amb dues anses i coll.
2 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color grisenc blavós amb reflexos metàl·lics, amb totes les dents còniques i punxegudes (Spondyliosoma cantharus).
canterada
f. [LC] Cop de cantera.
canterano
1 m. [LC] [IMF] Moble amb calaixos i amb tapa inclinada que, oberta, serveix com a taula d’escriure.
2 m. [LC] [IMF] CALAIXERA.
canterell
1 m. [LC] Càntir petit.
2 m. [AR] Atuell de ceràmica decorada, de broc sovint zoomòrfic i de coll cilíndric.
canterella
f. [LC] Càntir 1.
canterera
f. [BOS] Herba petita de la família de les primulàcies, de fulles en roseta i flors blanquinoses o rosades de calze acrescent més llarg que la corol·la, disposades en umbel·la terminal, que es fa sobretot en erms calcaris (Androsace maxima).
càntic
1 m. [LC] [RE] Himne bíblic de lloança i de regraciament. El càntic de Moisès. Entonar un càntic.
2 m. [LC] [FLL] CANT1.
canticela
f. [FLL] [MU] CANTÚRIA.
cantilena
1 f. [LC] [FLL] [MU] Composició poètica breu feta per a ésser cantada.
2 1 f. [MU] Cançó monòdica de l’edat mitjana.
2 2 f. [MU] Composició vocal melodiosa i lenta.
2 3 f. [MU] Melodia d’una composició coral.
cantimplora
1 f. [LC] [ED] Garrafa petita, generalment d’alumini o plàstic, amb el coll estret com el d’una ampolla per a portar-hi aigua en viatges i excursions.
2 f. [LC] [FIF] Sifó 1.
3 f. [LC] [EI] Petit compartiment adossat a una de les parets interiors d’un recipient de decantació, obert per sota i amb un forat a certa altura, per on, en arribar el líquid del recipient al nivell del forat, comença a rajar líquid provinent de la capa inferior.
cantina
f. [LC] [HO] Lloc públic vora una caserna, un campament, una estació, una explotació, etc., on es venen begudes i alguns comestibles.
cantiner cantinera
1 m. i f. [LC] [HO] [PR] Persona que té una cantina.
2 f. [LC] [PR] [HO] Dona que tenia per ofici servir begudes a la tropa durant les accions de guerra.
càntir
1 1 m. [LC] [ED] [AR] Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent.
1 2 m. [LC] Quantitat de líquid que cap en un càntir. S’ha begut un càntir d’aigua.
2 m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable.
cantirer1
m. [LC] [IMI] [IMF] Banc amb diversos forats rodons en el sobre, per a contenir càntirs, gerres, àmfores, etc.
cantirer2 cantirera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven càntirs i altres atuells de terrissa.
cantirera
f. [LC] CANTIRER1.