rota1
f. [MU] Instrument cordòfon medieval semblant a l’arpa.
rota2
f. [LC] Rompuda 2.
rota3
1 f. [BB] Signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, dibuixat al peu d’alguns documents solemnes de determinades cancelleries per tal de donar-los més solemnitat i validesa.
2 f. [DR] [LC] Tribunal ordinari de l’Església catòlica.
3 f. [LC] ANT. Roda 1 1.
rota-
[LC] V. ROTO-.
rotaboc
m. [BOS] BLADA.
rotaci -àcia
adj. [BO] Gamopètal i actinomorf amb el tub molt curt i el limbe dels pètals estesos. Corol·la rotàcia.
rotació
1 f. [FIF] [LC] Acció de rodar, com fa una roda sobre el seu eix.
2 1 f. [FIF] Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en l’eix de rotació.
2 2 f. [FIA] Moviment d’un astre entorn d’un eix. La rotació de la Terra.
2 3 [FIA] [FIF] rotació capturada [o rotació captiva] Rotació d’un satèl·lit en què el període de rotació i el període de translació són iguals, de manera que el satèl·lit sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
2 4 [FIF] [QU] rotació òptica Gir del pla de polarització de la llum polaritzada produït per substàncies en la molècula de les quals hi ha algun centre asimètric, o produït per alguns cristalls orientats en direccions determinades.
3 f. [MT] Transformació geomètrica que consisteix a girar, un angle donat, els punts del pla o de l’espai al voltant d’un punt o d’una recta.
4 1 f. [LC] [AGA] [AGF] Successió periòdica, segons un ordre determinat. La rotació de les estacions. Rotació de les tallades d’un bosc.
4 2 [LC] [AGA] rotació de conreus Alternança ordenada de diferents conreus en el mateix camp.
rotacional
m. [MT] Operador diferencial emprat en anàlisi vectorial.
rotacisme
1 m. [FL] Transformació d’una consonant en una consonant vibrant.
2 m. [PE] Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant.
rotaire
adj. i m. i f. [LC] Que rota molt.
rotàmetre
m. [IQ] [QU] Aparell per a mesurar el cabal d’un corrent de fluid que es fa passar per un conducte vertical graduat on hi ha ajustat un indicador metàl·lic lleuger, el qual és arrossegat més o menys enlaire segons el cabal.
rotang
m. [BOS] Palmera dels gèneres Calamus, Daemonorops i Korthalsia, enfiladissa, de tiges llarguíssimes, fortes i flexibles, fulles pinnades i fruit en drupa, originària de l’Àsia sud-oriental, les tiges de la qual, senceres o fetes a tires, es fan servir per a fer bastons, cistells, mobles i molts altres objectes.
rotar
1 1 v. intr. [LC] Fer un rot o rots. Una beguda que fa rotar.
1 2 tr. [LC] Rotar un gas acre.
2 intr. [LC] POP. Donar la gana. Si li rota m’ho dirà.
rotatiu -iva
1 adj. [LC] [FIF] Que causa rotació.
2 1 f. [LC] [AF] Màquina d’imprimir que opera amb formes cilíndriques i és alimentada amb bandes de paper en forma de bobines en lloc de fulls, emprada principalment en el tiratge de diaris, de revistes i d’embolcalls.
2 2 m. [LC] [AF] Diari o publicació periòdica imprès amb rotativa.
rotatori -òria
1 adj. [LC] [FIF] Que implica o causa rotació.
2 adj. [LC] [FIF] Pertanyent a la rotació.
rotavirus
m. [BI] Grup de virus de la família dels reovirus, que presenten una càpsida constituïda per una coberta doble, de contorn circular ben marcat, que juntament amb les projeccions del nucli els comuniquen un aspecte característic de roda de carro.
roti-
[LC] V. ROTO-.
ròtic -a
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un o diversos contactes o constriccions ràpides i breus entre dos òrgans articulatoris, generalment l’àpex de la llengua i els alvèols.
rotífer -a
1 adj. [LC] Que porta una roda.
2 1 m. pl. [ZOI] Grup de metazous diminuts aquàtics que tenen al cap un o dos cercles de cilis i abunden en l’aigua estagnant.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
rotllada
f. [LC] Rotlle de gent que s’està al voltant d’una cosa.
rotllana
1 1 f. [LC] Cèrcol format amb una cosa flexible, que serveix de capçana, de suport.
1 2 f. [LC] PER EXT. La rotllana de fusta d’un braser.
2 f. [LC] Rotlle de gent. Van fer una rotllana al voltant del foc.
rotllar
v. tr. [LC] Fer rotllana al voltant (d’algú o d’alguna cosa). Agafats de les mans, rotllaren el gran arbre de la plaça.
rotllat
m. [LC] Rotllana 2.
rotlle
1 1 m. [BB] [FL] [FLL] [RE] [LC] Conjunt de fulls rectangulars de papir, de pergamí o de paper, cosits o encolats i enrotllats a l’entorn d’un eix, usats per a escriure-hi un text continu en el sentit de la llargada.
1 2 m. [IT] Teixit rotllat a l’ample, a tensió constant i amb vores coincidents. Fer rotlle de teixit.
2 1 m. [LC] Halo 1.
2 2 [RE] rotlle de campanetes Roda voltada de campanetes que en certes diades es toca en algunes esglésies al moment de l’elevació.
2 3 m. [LC] Tros rodó d’estora que se sol posar sota una taula.
2 4 m. [IT] Rodell 2.
3 1 m. [LC] Conjunt de persones o coses disposades formant cercle. Fer fer rotlle. Jugarem a rotlle fins a l’hora de berenar. Al voltant de l’escenari no hi havia sinó un rotlle de cadires.
3 2 m. [LC] Grup de persones format al voltant d’algú, d’alguna cosa. Un rotlle d’aficionats no el deixava avançar.
3 3 [LC] fer rotlle Fer-se escoltar, considerar, etc., per la gent. Fer rotlle a part.
3 4 [LC] treure una qüestió a rotlle Fer que es tingui en consideració, que se’n parli, etc.
rotllo
m. [LC] ROTLLE.
rotlo
m. [LC] ROTLLE.
roto- [o roti-, o rota-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. rota, ‘roda’. Ex.: rotogravar, rotífer, rotàmetre.
rotoconreadora
f. [LC] Fresa12.
rotocultor
m. [AGA] Fresa12.
rotofricció
f. [IT] Operació de falsa torsió de les metxes de llana en procés de filatura per tal de donar-los una certa cohesió.
rotogravat
m. [AF] Procediment d’impressió de gravats en profunditat sobre una planxa o un cilindre de coure mitjançant una capa de gelatina fotosensible que porta impressionada la imatge.
rotonda
1 1 f. [AQ] [AR] Construcció isolada de planta circular sovint circumdada d’una columnata.
1 2 f. [LC] [AQ] [AR] Edifici, sala, de planta circular, acabada generalment en una cúpula.
1 3 f. [AQ] [AR] Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.
2 f. [LC] [OP] [TRG] Cruïlla amb un illot circular central envoltat per una calçada de sentit únic de circulació.
3 f. [TRG] Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments.
rotor
m. [EE] [EI] Part giratòria d’un mecanisme, especialment d’una màquina elèctrica o d’una turbina.
rotòric -a
adj. [EE] [EI] Relatiu o pertanyent al rotor.
ròtula
1 f. [ZOA] [LC] [MD] Os pla i triangular que forma la part anterior del genoll.
2 f. [EI] Articulació formada per una esfera que llisca dins d’una cavitat esfèrica, utilitzada per unir òrgans que s’han de poder orientar, l’un respecte de l’altre, en totes direccions.
rotund -a
1 adj. [LC] Rodó 1 1.
2 adj. [LC] Complet i terminant. Una negativa rotunda. Sempre fa afirmacions rotundes.
3 adj. [LC] Ple, fluid, s’aplica a un llenguatge.
rotundament
adv. [LC] D’una manera rotunda.
rotunditat
f. [LC] Qualitat de rotund.
rou
m. [LC] Rosada 1.
roure
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors unisexuals inconspícues, les masculines en aments pènduls i laxos, les femenines en petits grups, i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres.
1 2 [BOS] [AGF] roure africà a) Roure de fulles grosses, amb lòbuls aguts, pruïnoses per sota i amb pèls rossencs a les bifurcacions dels nervis, parcialment persistents a l’hivern, que es fa en terrenys àcids de les contrades mediterrànies plujoses de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica (Quercus canariensis).
1 2 [BOS] roure africà b) AZOBÉ.
1 3 [BOS] roure americà Roure de brots rogencs i de fulles profundament pinnatífides, amb els lòbuls proveïts de dents amb arestes, que a la tardor prenen un color vermellós viu, originari de l’Amèrica del Nord, cultivat algun cop com a ornamental o com a arbre fuster (Quercus rubra o Q. borealis).
1 4 [BOS] roure cerrioide Roure de característiques intermèdies entre el martinenc i el valencià, que es fa sobretot als Pirineus centrals, als altiplans interiors de Catalunya i en algunes serralades costaneres de Catalunya i València (Quercus cerrioides)
1 5 [AGF] [BOS] roure de fulla grossa Roure de fulles lobulades, glabres o gairebé i glans sobre un peduncle molt curt, que fa boscos en terrenys àcids de l’Europa central i de les muntanyes meridionals (Quercus petraea).
1 6 [AGF] [BOS] roure de fulla petita Roure de fulles petites, amb lòbuls aguts, piloses al revers, rígides, marcides i persistents durant l’hivern, que es fa als països submediterranis secs de la península Ibèrica (Quercus faginea).
1 7 [BOS] [AGF] roure martinenc Roure de fulles lobulades, poc o molt pubescents al revers, persistents en estat sec fins a final d’hivern, i glans sobre un peduncle molt curt, que fa boscos a l’estatge montà sota climes poc humits, submediterranis (Quercus pubescens).
1 8 [AGF] [BOS] roure pènol Roure de fulles obovades, molt glabres i de pecíol curt, i glans sobre un peduncle molt llarg, penjants, que fa boscos en una gran part d’Europa, sense atènyer a penes els països mediterranis (Quercus robur).
1 9 [AGF] [BOS] roure reboll Roure de brots tomentosos, blancs i tenyits de rosa a la punta, i fulles profundament pinnatífides o pinnatipartides, molt piloses i grisenques al revers, de joves també a l’anvers, que fa boscos en terrenys silicis dels països de clima poc o molt atlàntic de l’Europa sud-occidental (Quercus pyrenaica).
1 10 [BOS] roure sedós GREVÍL·LEA.
1 11 [AGF] [BOS] roure valencià ROURE DE FULLA PETITA.
2 m. [LC] [IMF] [AGF] Fusta de roure. Una taula de roure.
3 m. [LC] ésser un roure Ésser molt fort, d’una gran resistència.
roureda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de roures.
roureny
m. [BOB] FLOTA DE ROURE.
rousseaunià -ana
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Jean-Jacques Rousseau o a la seva filosofia.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor de Rousseau.
rova
f. [FIM] [LC] [IN] ARROVA.
rovalla
f. [LC] Conjunt de joiells que es fonen, sobres d’argenteria.
rovell
1 1 m. [QU] Hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l’acció de l’aire humit.
1 2 m. [LC] [QU] Capa que es forma a la superfície d’altres metalls per l’acció de l’aire humit, per corrosió.
1 3 m. [LC] Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa corroint-la.
2 m. [LC] Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.
3 1 m. [AGA] [BOB] Malaltia de les plantes deguda a fongs paràsits de l’ordre de les uredinals, caracteritzada per la producció d’una mena de pústules de color de rovell i pel descoloriment dels teixits. El rovell bru, el rovell groc i el rovell negre ataquen el blat i altres gramínies.
3 2 [BOB] rovell de l’esbarzer Rovell que forma taques violàcies, amb grups d’espores grogues o negres, a les fulles de l’esbarzer, produït pel fong Phragmidium violaceum.
3 3 [BOB] rovell de les malvàcies Rovell que forma pústules brunes, al revers de les fulles de les plantes dels gèneres Lavatera, Malva i altres, produït pel fong Puccinia malvacearum.
3 4 [AGA] [BOB] rovell del blat Important malura del blat que també ataca el coralet, en el seu cicle de la vida (Puccinia graminis).
3 5 [BOB] rovell del boix Rovell que forma pústules discoidals brunes al revers de les fulles de les plantes del gènere Buxus, produït pel fong Puccinia buxi.
4 1 m. [BOB] Fong paràsit de l’ordre de les uredinals.
4 2 [BOB] [AGA] rovell gelatinós Rovell del gènere Gymnosporangium, que a la primavera forma masses gelatinoses allargades sobre càdecs i altres plantes del gènere Juniperus.
5 m. [LC] [ZOA] Massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils.
6 m. [BOS] rovell d’ou Herba de la família de les ranunculàcies, ufanosa, de fulles palmatisectes, flors grogues, grosses i globoses i fruit format per uns quants fol·licles, que creix en prats i herbassars humits (Trollius europaeus).
rovellament
m. [LC] Acció de rovellar o de rovellar-se.
rovellar
1 1 v. tr. [LC] [QU] Causar que (alguna cosa) contingui rovell. L’aire humit rovella el ferro.
1 2 intr. pron. [LC] Una cosa, contreure rovell. Untar amb oli un objecte de ferro perquè no es rovelli.
2 1 tr. [LC] Fer que (algú o alguna cosa) perdi l’agilitat, oblidi certs coneixements, etc. La peresa rovella el cervell.
2 2 intr. pron. [LC] Els ossos es rovellen i l’esperit també. Si no fas exercici se’t rovellaran els membres. Tants mesos sense practicar-lo, se m’ha rovellat l’anglès.
3 intr. pron. [LC] Els cereals, contreure la malaltia del rovell.
rovelló
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les russulals, de barret amb zones concèntriques, en forma d’embut, carn granelluda, làtex de color vinós, que es fa a les pinedes i és el més conegut i apreciat als Països Catalans (Lactarius sanguifluus, L. vinosus i L. semisanguifluus).
2 m. [LC] [BOB] Pinetell 1.
3 m. [BOB] PINETELL D’AVET.
4 [BOB] rovelló bord LLETEROLA DE LLET GROGA.
5 [BOB] rovelló d’avet PINETELL D’AVET.
6 [LC] [BOB] rovelló de cabra [o rovelló de beç] Bolet no comestible de l’ordre de les russulals, que, per la forma del seu barret i pel color, es pot confondre amb el rovelló, si bé té el làtex blanc o groguenc (Lactarius torminosus i espècies afins).
7 [BOB] rovelló de sofre Bolet de l’ordre de les russulals, de color groc citrí, de marge tomentós i llet blanca que pren aviat color de sofre (Lactarius citriolens).
rovellola
1 f. [LC] [BOB] Rovelló parasitat per l’ascomicet Hypomyces lateritius, que provoca la deformació i la substitució de les làmines per una superfície blanquinosa, tot fent tornar la carn més densa i saborosa.
2 f. [BOB] RUBIOL1.
rovellona
f. [BOB] Rovellola 1.
rovellonaire
1 m. i f. [LC] [BOB] Persona que cull rovellons.
2 m. i f. [LC] [BOB] Recol·lector de rovellons, per vendre.
rovellonera
1 f. [LC] [BOB] Indret on surten, any rere any, atesa la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de rovellons.
2 f. [BOB] Rovellola 1.
rovellós -osa
adj. [LC] Que fa rovell.
rovellut -uda
adj. [LC] Que té el rovell relativament molt gros. Un ou rovellut.
rovina
f. [LC] Fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu.
rovinada
f. [LC] Riuada sobtada produïda per una forta ploguda.
rovinós -osa
adj. [LC] De rovina.
rovira
f. [AGF] [BOC] ANT. ROUREDA.
-rràgia1
[LC] Forma sufixada del gr. -ragia, derivat del mot rhagé, ‘vessament’. Ex.: hemorràgia, blennorràgia.
-rràgia2
[LC] Sufixoide del mot hemorràgia. Ex.: colporràgia, enterorràgia.
-rrea
[LC] Forma sufixada del gr. -rhoía, derivat del mot rheîn, ‘fluir’. Ex.: broncorrea.
rua
1 1 f. [LC] [AN] Colla, corrua.
1 2 [LC] a rues [o a rua feta] loc. adv. Formant filera o colla nombrosa.
2 f. [LC] ANT. CARRER.
ruà -ana
adj. [LC] [AGR] De color barrejat de blanc, roig i negre amb predomini del roig i el negre, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.
ruac
m. [LC] [BOS] Mata de la família de les papilionàcies, de fulles suculentes trifoliolades, flors rosades i llegums pènduls coberts de pèls glandulosos, que es fa exclusivament en terrenys guixencs (Ononis tridentata).
ruandès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ruanda.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ruanda o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua del grup bantú parlada a Ruanda.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al ruandès.
rubefacció
1 f. [MD] Vermellor de la pell provocada per un agent rubefaent.
2 f. [GL] Procés de formació d’una coloració vermella als sediments, a la superfície de determinades roques i a determinats sòls, causat per un enriquiment en òxids de ferro.
rubefaent
1 adj. [MD] Que produeix rubefacció. Medicament rubefaent.
2 m. [MD] Revulsiu d’acció dèbil.
rubèola
f. [MD] [LC] Malaltia contagiosa provocada per un virus que ataca principalment els infants, caracteritzada per l’aparició de clapes rosades a la pell.
rubescència
f. [LC] Qualitat de rubescent.
rubescent
1 adj. [LC] Que s’envermelleix.
2 adj. [LC] Que és una mica vermell.
rubiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i herbes, de fulles simples, oposades o verticil·lades, amb estípules que de vegades esdevenen grosses i amb aspecte de fulla, i flors tetràmeres o pentàmeres de pètals soldats i d’ovari ínfer, a la qual pertanyen el cafè, l’arbre de la quina, la rogeta i les espunyidelles.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
rubicund -a
adj. [LC] Vermell, s’aplica al color de la pell.
rubicundesa
f. [LC] Qualitat de rubicund.
rubicunditat
f. [LC] RUBICUNDESA.
rubidi
m. [QU] [ML] Metall alcalí, tou, que descompon l’aigua violentament i s’inflama espontàniament en contacte amb l’aire (símbol, Rb; nombre atòmic, 37; pes atòmic, 85,47).
rubina
f. [LC] ROVINA.
rubinada
f. [LC] ROVINADA.
rubinós -osa
adj. [LC] ROVINÓS.
rubiol1
1 m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de barret cobert d’esquames fibroses i carn rosada al tall, que es fa als boscos mixtos (Agaricus silvaticus i espècies afins).
2 [BOB] rubiol de sang Bolet de l’ordre de les agaricals, semblant al rubiol però de carn de color vermell viu al tall, que es fa als alzinars (Agaricus haemorrhoidarius).
rubiol2
m. [HO] Panada farcida de brossat, confitura o carn, que es menja per Pasqua.
rubiola
1 f. [BOB] RUBIOL1.
2 f. [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, semblant al rubiol, però més petit (Agaricus luteomaculatus, A. semotus, A. comtulus i afins).
ruble
1 m. [ECT] [LC] Unitat monetària de Rússia i de la majoria d’estats de l’antiga Unió Soviètica.
2 m. [ECT] Moneda d’un ruble.
rubor
1 m. o f. [LC] Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, de confusió o de modèstia.
2 m. o f. [MD] Vermellor de la pell deguda a una inflamació.
ruboritzar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENROJOLAR.
ruborós -osa
adj. [LC] Que té rubor.
ruborosament
adv. [LC] Amb rubor.
rúbrica
1 f. [FL] [BB] [AF] En els manuscrits i en els impresos antics, part que era escrita amb lletres vermelles.
2 1 f. [LC] [AF] [BB] Títol o epígraf de qualsevol dels capítols o de les seccions d’un llibre, d’un catàleg, etc.
2 2 f. [LC] [AF] [BB] Capítol o secció d’un llibre, d’un catàleg, etc.
3 1 f. [RE] Regla que ensenya la pràctica de les cerimònies de l’Església.
3 2 f. [LC] Pràctica usada. Això és de rúbrica.
4 f. [LC] [FL] [AD] Traç o conjunt de traços que hom posa en la seva signatura ultra els seus noms.
rubricador rubricadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que rubrica.
2 m. i f. [LC] Amanuense que escrivia les rúbriques o els títols en els manuscrits.
rubricar
1 1 v. tr. [LC] Fer les rúbriques (d’un llibre, d’un catàleg, etc.).
1 2 v. tr. [LC] Posar la pròpia rúbrica (en un document o altre escrit).
2 tr. [LC] Subscriure (alguna cosa) o donar-ne fe.
rubricista
1 m. i f. [LC] Persona versada en les rúbriques dels ritus litúrgics.
2 m. i f. [LC] Persona que demostra una gran preocupació en l’acompliment estricte dels ritus.
ruc1
1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Ase¹ 1 1 i 1 2. Un ruc eguasser.
2 adj. i m. i f. [LC] [fem. ruca] Que té poc enteniment, no gens intel·ligent.
ruc2
m. [LC] [ZOP] Gobi 2.
ruca1
f. [LC] [ZOM] [AGR] Somera 1.
ruca2
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les crucíferes, híspida i erecta, de fulles basals pinnatipartides, flors groguenques amb nervis violacis, disposades en raïm, i fruit prolongat en un bec comprimit, d’olor forta i sabor picant, que es fa en camps de cereals, vores de camins i llocs ruderals, emprada en medicina popular i, en altres temps, cultivada per menjar-la amanida o utilitzar-la com a condiment (Eruca vesicaria).
2 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les crucíferes, de fulles en roseta basal, enteres o lobulades, flors grogues en raïm i fruit prolongat en bec curt, que es fa als camps i en llocs ruderals, sovint cultivada per menjar-la amanida (Diplotaxis muralis).
rucada
f. [LC] BESTIESA.
rucó
m. [LC] Berenar2 1 1.
ruda
1 1 f. [LC] [BOS] [MD] [AGA] Herba o mata del gènere Ruta, de la família de les rutàcies, que exhala una fortor particular, de fulles repetidament pinnatisectes, flors grogues en cima corimbiforme, amb els pètals còncaus cap amunt, a guisa de caputxa o cullereta, en nombre de quatre a totes les flors, llevat de la del mig, que en té cinc, i fruit en càpsula, espontània o cultivada, emprada com a condiment, en medicina popular, com a abortiva, i antigament amb finalitats màgiques.
1 2 [BOS] ruda de bosc Ruda de fulles dividides en segments estrets, linears, i pètals enters, pròpia d’indrets pedregosos i de llocs secs de la terra baixa (Ruta montana).
1 3 [BOS] ruda de fulla estreta Ruda de fulles dividides en segments lanceolats i pètals llargament ciliats al marge, que es fa en brolles, llistonars i erms de la terra baixa (Ruta angustifolia).
1 4 [BOS] [MD] [AGA] ruda vera Ruda de segments foliars oblongs i pètals denticulats al marge, d’olor molt intensa, originària de la península balcànica i regions properes, cultivada com a medicinal i aromatitzant (Ruta graveolens).
2 1 f. [BOS] ruda borda HARMALA.
2 2 [BOS] ruda cabruna TRÈVOL PUDENT.
2 3 [BOS] ruda de ca Planta de la família de les escrofulariàcies, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes i de flors molt petites, purpurescents i amb la corol·la ventruda, disposades en panícula molt laxa, que es fa als indrets pedregosos o sorrencs (Scrophularia canina).
rude
1 adj. [LC] Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes.
2 adj. [LC] Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude.
3 adj. [LC] Cruent, aferrissat. Una lluita rude.
4 adj. [LC] Desagradable a l’oïda.
rudement
adv. [LC] D’una manera rude.
ruderal
adj. [EG] En ecol., pertanyent als suburbis, als voltants dels habitatges i a altres indrets molt alterats per l’acció humana o dels animals domèstics.
ruderalitzar
v. tr. [AGA] Degradar (un terreny) fent que adquireixi caràcter ruderal.
rudesa
f. [LC] Qualitat de rude.
rudiment
1 1 m. [ZOA] [MD] Òrgan o part d’un òrgan que tot just comença a desenvolupar-se.
1 2 m. [MD] [ZOA] Òrgan imperfectament desenvolupat incapaç de fer la funció que havia tingut en un període filogenètic anterior. El rudiment de cua de l’home.
2 m. pl. [LC] Primers elements d’un art, d’una ciència.
rudimentari -ària
1 adj. [LC] Que constitueix un rudiment, representat solament per un vestigi.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als rudiments o primers elements d’un art o d’una ciència.
rudimentàriament
adv. [LC] D’una manera rudimentària.
rudistes
1 m. pl. [GLP] Grup extingit de bivalves, de closca robusta i asimètrica, amb valva inferior fixa cilindrocònica i una de superior lliure que feia d’opercle, propis de mars càlids, on formaven esculls, que visqueren del juràssic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
rudita
f. [GL] PSEFITA.
ruditat
f. [LC] RUDESA.
ruec -a
adj. [LC] Escarransit 2.
ruera
f. [LC] CORRUA.
rufa1
1 f. [LC] Bossa, arruga, que forma alguna cosa en contreure’s.
2 f. [TRA] Curvatura, fent panxa cap avall, que pren la carena d’una nau per defecte de construcció, per antiguitat, etc.
rufa2
f. [LC] [ME] Temps de neu i de vent, torb de muntanya. Vingué la rufa i ens deixà mig morts.
rufada
f. [LC] [ME] RUFA2.
rufaga
f. [LC] [ME] RUFA2.
rufagada
1 f. [LC] [ME] Ventada violenta. Una rufagada se m’emportà la roba de les mans.
2 f. [LC] PER EXT. Una rufagada d’ira.
rufagós -osa
adj. [LC] [ME] Amb fort vent. Una pedregada rufagosa.
rufejar
v. intr. [LC] [ME] Fer un temps rúfol, dolent.
rufera
f. [LC] [ME] RUFA2.
rufescent
adj. [BOB] bolet d’agulles rufescent V. BOLET.
rufí
m. [ZOP] ESCÓRPORA.
rufianejar
v. intr. [LC] ALCAVOTEJAR.
rufianeria
1 1 f. [LC] Ofici de rufià.
1 2 f. [LC] Acte propi d’un rufià.
2 f. [LC] Qualitat de rufià.
rufianesc -a
adj. [LC] De rufià.
rufina
f. [ZOP] PENEGAL.
ruflar
v. intr. [LC] Respirar pel nas. Estic embromat: no puc ruflar.
ruflet
1 m. [LC] Soroll que fa l’aire en ésser violentament expel·lit pel nas.
2 m. [LC] PER EXT. Els ruflets del vent, de l’oratge.
rúfol -a
adj. [LC] [ME] Ennuvolat, fred i que amenaça pluja, tempesta. Fa un dia rúfol.
ruga
f. [LC] ARRUGA.
rugbi
m. [LC] [SP] Esport d’equip practicat a l’aire lliure entre dos equips de tretze o quinze jugadors cadascun amb la finalitat d’aconseguir el màxim de punts col·locant la pilota, amb les mans o els peus, més enllà de la línia que assenyala el final del camp de l’equip contrari o bé fent-la passar per damunt del travesser de l’adversari.
rugent
adj. [LC] Que rugeix.
rugir
1 v. intr. [LC] El lleó, cridar.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Rugir algú d’ira, de ràbia. El mar enfurit rugia.
rugit
m. [LC] Crit del lleó.
rugós -osa
adj. [LC] Que té la superfície plena d’arrugues, de petites prominències separades per solcs. Una pell rugosa.
rugositat
1 f. [LC] Qualitat de rugós.
2 f. [LC] Petita prominència de la superfície d’una cosa separada de les altres per solcs. Les rugositats de l’escorça.
rugosos
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de coralls paleozoics, solitaris i colonials, que es caracteritzen per l’arranjament dels septes esquelètics en quatre àrees, que visqueren de l’ordovicià al permià.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
ruibarbre
m. [LC] [BOS] [MD] [AGA] Herba del gènere Rheum, de la família de les poligonàcies, robusta, de fulles molt grosses amb nervadura palmada, flors petites i poc vistoses, en panícula terminal, i fruit amb tres ales membranoses, en alguns països cultivada per aprofitar-ne els rizomes, de propietats medicinals, o els pecíols comestibles, suculents i àcids, les penques.
ruïna
1 1 f. [LC] Fet de caure, de desfer-se, una construcció. Acabar la ruïna d’un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna.
1 2 f. [LC] PER EXT. La ruïna d’un imperi, d’un país. Causar una llei la ruïna de la indústria nacional. Això ha estat la ruïna del seu crèdit.
1 3 f. [LC] La cosa arruïnada. El castell és avui una ruïna.
1 4 f. pl. [LC] Restes d’un o més edificis arruïnats. Les ruïnes de Troia, de Cartago, de Palmira.
2 f. [LC] [ECT] Pèrdua gran dels béns de fortuna. Anar una casa a la ruïna.
3 f. [LC] ésser una ruïna Estar del tot decaigut. Aquest home és una ruïna, no és ni ombra del que era.
ruïniforme
adj. [GL] Que recorda una ruïna, s’aplica a un tipus de relleu càrstic, dolomític i evolucionat.
ruïnós -osa
1 adj. [LC] Que amenaça ruïna. És una casa ruïnosa.
2 adj. [LC] Que causa la ruïna. Una guerra ruïnosa. Un contracte ruïnós per a ell.
ruïnosament
adv. [LC] D’una manera ruïnosa.
ruixa
f. [LC] [ED] Tira de roba, de tul, etc., plegada i cosida a petites tavelles que serveix per a adornar vestits, capells, etc.
ruixada
1 f. [LC] Acció de ruixar. Quina ruixada em van fer: vaig restar tot mullat.
2 f. [LC] [ME] Ruixat. Plogué una ruixada.
ruixador
1 m. [LC] [AGA] Estri per a ruixar.
2 m. [LC] Cassoleta foradada per on surt l’aigua de la dutxa.
3 m. [IQ] Aparell que, en cas d’emergència, projecta aigua en un local o sobre una superfície per a evitar un escalfament excessiu o per a apagar un incendi.
ruixament
m. [LC] Ruixada 1.
ruixar
1 v. tr. [LC] Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats (sobre algú o alguna cosa). Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia.
2 v. tr. [LC] Mullar, banyar, (quelcom) tirant-hi a sobre un doll d’aigua.
ruixat
m. [LC] [ME] Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. A les set va fer un ruixat.
ruixó
m. [LC] [TRA] Estri de fondejar, dotat de tres o més braços acabats en una ungla, fet de ferro i sense cep.
ruleta
1 1 f. [LC] [JE] Joc d’atzar que es juga contra un banquer, consistent a intentar vaticinar la posició que ocuparà, en aturar-se, una petita bola que els jugadors llancen en sentit contrari i per damunt d’una roda horitzontal giratòria dividida en compartiments numerats vermells i negres.
1 2 f. [JE] Roda que es fa servir per a jugar a la ruleta.
1 3 [JE] ruleta russa Joc d’atzar que consisteix a posar una sola bala en el tambor d’un revòlver, fer-lo girar i disparar l’arma diverses persones alternativament, apuntant-se a la templa.
2 f. [MT] Corba descrita per un punt d’un cercle quan aquest roda sobre una línia situada en el seu pla, com la cicloide, l’epicicloide i la hipocicloide.
rull
1 1 adj. [LC] Formant rulls o anells. Cabells rulls.
1 2 m. [LC] Ble de cabells caragolat naturalment o artificialment en espiral. Els rulls de la seva cabellera.
2 1 m. [LC] [AGA] Roll¹ 2.
2 2 [AGA] PINYOLADA.
3 1 m. [IT] Rodell 2.
3 2 [IT] Rotlle 1 2.
rullar
v. tr. [LC] Arrissar (els cabells).
rullol
m. [LC] [AGA] PINYOLADA.
rulot
f. [TRG] [LC] Caravana 3.
rumb
1 1 m. [TRA] Angle que forma el meridià amb la línia de proa a popa de la nau.
1 2 m. [TRA] Divisió corresponent a la trenta-dosena part de la rosa dels vents.
2 1 m. [LC] Camí que hom segueix en un afer, que un afer pren.
2 2 m. [LC] Tarannà rumbós.
3 m. [LC] [TRA] Forat que travessa de banda a banda l’obra viva del buc d’una embarcació a proa o a popa.
rumba
1 f. [LC] [MU] [AN] [JE] Ball antillà de ritme complex i compàs binari.
2 f. [LC] [MU] [AN] [JE] Música d’aquest ball.
rumbatró
m. [EL] Cavitat ressonant emprada per a produir oscil·lacions de freqüència molt elevada.
rumbejar
1 1 v. intr. [LC] Mostrar-se rumbós.
1 2 tr. [LC] Fer ostentació (d’alguna cosa).
2 intr. [LC] Seguir un rumb.
rumbell
m. [LC] Crostó de pa.
rumbós -osa
1 adj. [LC] Que en allò que fa no plany les despeses, és esplèndid, generós, etc. Un home rumbós.
2 adj. [LC] PER EXT. Un tarannà rumbós.
rumbosament
adv. [LC] D’una manera rumbosa.
rumen
m. [ZOA] [AGR] Primer compartiment de l’estómac dels remugants i dels camèlids, on desemboca l’esòfag.
rumiador -a
adj. [LC] Que rumia.
rumiament
m. [LC] Acció de rumiar.
rumiar
v. tr. [LC] Sotmetre (quelcom) detingudament, un cop i altre cop, a la consideració mental. Rumiar un pla de venjança. Encara no m’he decidit; deixa’m rumiar una estona.
ruminació
f. [LC] [ZOA] Acció de ruminar.
ruminat -ada
adj. [LC] Que presenta solcs més o menys pregons.
rumiós -osa
adj. [LC] PENSATIU.
rumor
m. o f. [LC] Notícia que corre de boca en boca. Corren rumors de guerra. El rumor públic l’acusa.
rumorejar
v. intr. [LC] Parlar entre dents, murmurar.
rum-rum
1 interj. [LC] Expressió que evoca una remor, un soroll confús.
2 m. [LC] RUMOR. Hi va haver un rum-rum.
runa1
1 f. [LC] [GL] Enderrocs. De la casa, només en queda la runa.
2 1 f. [GL] Rebutjos propis d’una pedrera o d’una mina.
2 2 f. [GL] Material pedregós d’una tartera.
2 3 f. [GL] Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar.
runa2
f. [FL] [FLL] [BB] Signe de l’alfabet emprat antigament pels pobles germànics.
runam
m. [LC] [MI] Munt gros de runa.
runar
m. [MI] RUNAM.
runcinat -ada
adj. [BO] Dividit d’una manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base. Fulla runcinada.
rúnic -a
adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a les runes, escrit amb runes. Inscripció rúnica. Escriptura rúnica.
rupestre
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les roques.
2 adj. [LC] Dibuixat o pintat sobre la roca. Pintures rupestres.
rupia
1 f. [LC] [ECT] Moneda antiga d’argent de l’Índia i d’altres països asiàtics.
2 f. [ECT] [LC] Unitat monetària de l’Índia, el Pakistan, el Nepal, Indonèsia i altres països.
3 f. [ECT] Moneda d’una rupia.
rupícola
adj. [EG] Que viu o que es troba a les roques.
rupit
m. [LC] [ZOO] Pit-roig 2.
ruptor
m. [EE] Interruptor que actua sobre una bobina d’inducció a fi de generar en l’enrotllament secundari una força electromotriu d’alta tensió.
ruptura
f. [LC] Acció de rompre o rompre’s. La ruptura d’un dic, d’un pont, d’una canonada. La ruptura d’un tendó. La ruptura d’un tractat. La ruptura de les negociacions. Una ruptura entre dues persones.
rupturisme
m. [LC] Tendència que propugna un canvi radical de les idees, de la manera de viure, etc.
rupturista
adj. [LC] Que propugna un canvi radical de les idees, de la manera de viure, etc. Una tesi rupturista.
ruquejar
v. intr. [LC] Dir o fer rucades, bestieses.
ruqueria
f. [LC] BESTIESA.
rural
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als camps. M’agrada més la vida rural que la urbana. Propietat rural.
ruralia
f. [GG] [LC] Terreny ocupat només per masos o terres de conreu.
ruralisme
1 m. [LC] Qualitat de rural.
2 m. [LC] Mot, expressió, rurals, no ciutadans.
3 m. [LC] Tendència literària o teatral que consisteix a prendre per tema la vida rural.
ruralista
m. i f. [LC] Persona que ama la vida rural, els ruralismes.
ruralment
adv. [LC] D’una manera rural.
rus russa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Rússia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Rússia o als seus habitants.
2 1 adj. i m. i f. [LC] rus blanc Belarús 1 1.
2 2 [LC] petit rus Ucraïnès 1 1.
3 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Rússia.
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al rus.
4 1 m. [LC] Sobretot llarg, molt gruixut.
4 2 m. [IT] Ris 2.
rusc
1 m. [AGR] Habitacle d’una comunitat d’abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals.
2 m. [LC] [AGR] Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
rusca1
1 f. [LC] [IMI] Escorça de la surera.
2 f. [LC] [IMI] Panna de suro no treballat.
rusca2
f. [LC] POP. Gana forta de menjar.
ruscador ruscadora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que té cura dels ruscos de les abelles.
ruscall
m. [LC] [IMI] Tros de suro dolent que es treu de les pannes.
ruscat
m. [LC] [ED] Vas fet d’un tros de suro.
rusquer
1 m. [LC] [IMI] Pila de rusques.
2 m. [AGR] Tros de suro que té forma cilíndrica i serveix per a rusc d’abelles.
russificació
f. [LC] Acció de russificar o de russificar-se; l’efecte.
russificar
1 v. tr. [LC] Fer adoptar (a algú) els costums o la cultura russos.
2 intr. pron. [LC] Adoptar els costums o la cultura russos.
russo-
[LC] Forma prefixada del mot rus. Ex.: russofília.
russòfil -a
adj. i m. i f. [LC] Partidari de Rússia, dels russos o de tot allò que és rus.
rússula
f. [BOB] Bolet del gènere Russula, de l’ordre de les russulals, de carn granelluda i fràgil, proper als lactaris però sense làtex.
russulals
1 f. pl. [BOB] Gran ordre de fongs basidiomicets, de carn granelluda, tots ells micorrizògens i alguns molt apreciats per menjar, com el rovelló i la llora.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
ruste
m. [HIG] Moble heràldic que té forma de losange amb un forat rodó al mig.
rústec -ega
1 1 adj. [LC] Aspre al tacte, no polit.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Els habitants d’aquells poblets són gent rústega.
2 adj. [LC] Que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat, i la porta va molt rústega.
rústic -a
1 adj. [LC] Propi de les persones o de les coses del camp. Maneres rústiques.
2 1 adj. [LC] Fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades. Un banc rústic. Una barana rústica.
2 2 [AF] en rústica loc. adv. Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica.
rusticà
adj. [BOS] [AGA] rave rusticà V. RAVE.
rústicament
adv. [LC] D’una manera rústica.
rusticitat
f. [LC] Qualitat de rústic, especialment en les maneres.
rustiquesa
f. [LC] RUSTICITAT.
ruta
1 f. [LC] Camí que hom recorre en un viatge, en una excursió, etc.
2 f. [TRA] Trajectòria d’una nau.
rutàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, llenyoses o herbàcies, que contenen olis essencials, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, amb un disc nectarífer evident, a la qual pertanyen les rudes, el gitam i també els cítrics.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
ruteni
m. [QU] [ML] Metall de transició de la família del platí, molt refractari a l’acció de la calor i dels àcids (símbol, Ru; nombre atòmic, 44; pes atòmic, 101,07).
rutènic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al ruteni.
2 adj. [QU] [ML] Que conté ruteni amb un nombre d’oxidació alt.
rutenós -osa
adj. [QU] Que conté ruteni amb un nombre d’oxidació baix.
rutherford
m. [QU] [FIM] Unitat de radioactivitat, equivalent a un milió de desintegracions per segon, poc emprada en la pràctica.
rutherfordi
m. [QU] Element químic artificial, transfèrmic (símbol, Rf; nombre atòmic, 104; pes atòmic de l’isòtop més estable, 261).
rutija
f. [LC] [MD] RAUTIJA.
rútil
m. [GLM] Mineral polimorf de l’òxid de titani, de fórmula TiO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de cristalls prismàtics i de vegades aciculars, és considerat pedra fina i és mena de titani.
rutilant
adj. [LC] Que rutila.
rutilar
v. intr. [LC] Brillar com l’or, llançar rajos de llum.
rutina1
1 f. [LC] Costum pres de fer una cosa d’una certa manera. Llevar-se a les sis, ja ho fa de rutina. Seguia la rutina de llegir el diari mentre esmorzava.
2 f. [IN] Part d’un programa informàtic funcionalment distinta de les altres.
rutina2
f. [QU] Glucòsid natural, derivat de la flavona, que té acció de vitamina P i afecta la permeabilitat de les parets cel·lulars.
rutinari -ària
1 adj. [LC] Que es fa per rutina.
2 adj. [LC] Que fa les coses per mera rutina, que es plau a seguir la rutina.
rutinàriament
adv. [LC] D’una manera rutinària.
rutlla
1 f. [LC] [EI] Roda massissa, peça cilíndrica de poca altura, especialment amb la superfície lateral acanalada, emprada com a òrgan de transmissió del moviment.
2 f. [LC] [JE] Cèrcol 2.
rutllar
1 v. intr. [LC] Rodar 1 1 i 1 2.
2 v. intr. [LC] Rodolar 1.
3 v. intr. [LC] Un mecanisme, funcionar.
4 v. intr. [LC] Un afer, un projecte, etc., fer el seu curs, anar endavant. El nou restaurant rutlla molt bé.
ruvet
m. [ZOI] [ZOP] LLIMA3.