adamita m. i f. Persona que imita Adam anant nua, especialment membre d’una secta cristiana reputat de celebrar les seves assemblees nu a semblança d’Adam.

adamita m. i f. Persona que imita Adam anant nua. 2 Membre d’una secta cristiana els adeptes de la qual es congregaven nus.

adormir [ind. pr. 3 adorm] v. tr. 1 1 Fer dormir. L’han adormit bressant-lo. 1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitja nit. 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els seus llorers No seguir treballant després d’un èxit. [...]

adormir [ind. pr. 3 adorm] v. tr. 1 1 Fer dormir. L’han adormit bressant-lo. 1 2 intr. pron. Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit. 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els seus llorers No seguir treballant després d’un èxit. [...]

afinitat f. 1 1 Parentiu, per matrimoni, del marit amb els parents de la muller o de la muller amb els parents del marit. 1 2 En dret canònic, [...]

afinitat f. 1 1 Parentiu, per matrimoni, d’un cònjuge amb els parents de l’altre cònjuge. 1 2 En dret canònic, [...]

aigua f. [...] 7 10 aigua tònica Beguda feta a base d’aigua gasada o mineral amb essències de fruits cítrics i petites quantitats de quinina o naringina. [...]

aigua f. [...] 7 10 aigua timolada Aigua amb timol, glicerol i alcohol, emprada com a desinfectant i antisèptic. 7 11 aigua tònica Beguda feta a base d’aigua gasada o mineral amb essències de fruits cítrics i petites quantitats de quinina o naringina. [...]

amo m. 1 Home que té el domini d’alguna cosa. L’amo de la vinya. L’amo d’aquelles cases. 2 PER EXT. És l’amo dels seus pensaments. 3 Home que té algú sota el seu domini o al seu servei. Un criat fidel al seu amo. Els obrers anaren a parlar amb l’amo. 4 Cap de casa (→).

amo m. 1 1 Home que té el domini d’alguna cosa. L’amo de la vinya. L’amo d’aquelles cases. 1 2 PER EXT. És l’amo dels seus pensaments. 1 3 Home que té algú sota el seu domini o al seu servei. Un criat fidel al seu amo. Els obrers anaren a parlar amb l’amo. 1 4 Cap de casa (→). m. 2 Masover d’una explotació rural de Mallorca o Menorca. L’amo En Biel des Rafal. Ha vingut l’amo de Son Fullana.

anagnost m. Lector de l’Església ortodoxa.

anagnosta m. Lector de l’Església ortodoxa.

anolis m. Rèptil saure del gènere Anolis, de la família dels iguànids, que té un disc extensible a la gola, facilitat per canviar de color i costums arborícoles o grimpadors.

anolis m. Rèptil saure del gènere Anolis, de la família dels iguànids, que té un disc extensible a la gola, facilitat per a canviar de color i costums arborícoles o grimpadors.

anticipació [...] f. 6 Previsió optimista o pessimista dels agents econòmics en relació a la qual aquests prenen determinades decisions que sovint reforcen l’evolució dels esdeveniments en el sentit previst.

anticipació [...] f. 6 Previsió optimista o pessimista dels agents econòmics en relació amb la qual aquests prenen determinades decisions que sovint reforcen l’evolució dels esdeveniments en el sentit previst.

aparer v. intr. [usat gairebé exclusivament en ind. pres. 3 apar] Semblar.

aparer [usat gairebé exclusivament en ind. pres. 3 apar] v. intr. Semblar.

aportar v. tr. 1 Portar a l’indret on és el qui parla. tr. 2 1 Cadascú, portar (la part que li correspon) a la societat de la qual és membre. 2 2 El marit o la muller, portar (béns) a la societat conjugal. 2 3 Presentar, oferir, (arguments, raons, etc.).

aportar v. tr. 1 Portar a l’indret on és el qui parla. tr. 2 1 Cadascú, portar (la part que li correspon) a la societat de la qual és membre. 2 2 Un cònjuge, portar (béns) a la societat conjugal. 2 3 Presentar, oferir, (arguments, raons, etc.).

arxiu m. 1 1 Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l’activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d’una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. [...]

arxiu m. 1 1 Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l’activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d’una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. [...]

avui adv. [...] 1 5 d’avui endavant loc. adv. Des d’ara. adv. 2 En el temps present. Avui no es treballa tant com en altres temps.

avui adv. [...] 1 5 d’avui endavant loc. adv. Des d’ara. adv. 2 1 En el temps present. Avui no es treballa tant com en altres temps. 2 2 avui dia [o avui en dia] loc. adv. Avui 2 1.

bogomil adj. 1 Relatiu o pertanyent als bogomils o al bogomilisme. 2 adj. i m. i f. Seguidor del bogomilisme.

borgonyó -ona adj. i m. i f. [...]m. 2 1 Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nevers i de la Xampanya. [...]

borgonyó -ona adj. i m. i f. [...]m. 2 1 Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nivernès i de la Xampanya. [...]

cabila f. Tribu de berbers del Marroc, d’Algèria o de Tunis.

cabila f. Tribu de berbers del Marroc, d’Algèria o de Tunísia.

cabotada f. [...] 2 Cop de cap (→). Li han partit el llavi d’una cabotada. [...]

cabotada f. [...] 2 Cop de cap. Li han partit el llavi d’una cabotada. [...]

calçat¹ m. Conjunt dels objectes, que, com les sabates, les botes, les espardenyes, les avarques, etc., serveixen per a cobrir i resguardar els peus, especialment els fets amb pell adobada. Fàbrica de calçat. Calçat ortopèdic.

calçat¹ m. Conjunt dels objectes que, com les sabates, les botes, les espardenyes, les avarques, etc., serveixen per a cobrir i resguardar els peus, especialment els fets amb pell adobada. Fàbrica de calçat. Calçat ortopèdic.

català -ana [...] 3 4 català nord-occidental Dialecte occidental del català parlat a una part de Catalunya, i a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí. [...]

català -ana [...] 3 4 català nord-occidental Dialecte occidental del català parlat en una part de Catalunya, i a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí. [...]

claustro- Forma prefixada del mot claustre. Ex.: claustrofòbia.

claustro- Forma prefixada del mot ll. claustrum, ‘lloc tancat’. Ex.: claustrofòbia.

cònjuge m. i f. 1 Persona casada en relació amb el seu marit o amb la seva muller. El cònjuge difunt. 2 m. pl. Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges.

cònjuge m. i f. 1 Persona casada en relació amb la seva parella. El cònjuge difunt. 2 m. pl. Marit i muller. Joan Pagès i Maria Mas, cònjuges.

correlació [...] f. 5 correlació objectiva Tècnica literària segons la qual els objectes, situacions i esdeveniments esdevenen fórmules precises per evocar emocions i sentiments.

correlació [...] f. 5 correlació objectiva Tècnica literària segons la qual els esdeveniments, les situacions i els objectes esdevenen fórmules precises per a evocar emocions i sentiments.

correlat -ada [...] 3 m. correlat objectiu Objecte, situació, esdeveniment utilitzat en una obra literària com a fórmula per evocar emocions i sentiments.

correlat -ada [...] 3 m. correlat objectiu Objecte, situació, esdeveniment utilitzat en una obra literària com a fórmula per a evocar emocions i sentiments.

damunt prep. [...] 2 4 Venint a afegir-se a alguna cosa. Li va prendre tot i, damunt, li va donar una pallissa. [...]

damunt prep. [...] 2 4 Venint a afegir-se a alguna cosa. Li ho va prendre tot i, damunt, li va donar una pallissa. [...]

de² [pot revestir la forma d’] prep. [...] 5 1 Serveix per fer ressaltar el terme nominal que introdueix posant-lo fora de la frase, usat pleonàsticament per a designar la persona o la cosa ja expressada pel pronom en. Ja t’he dit que no en tenia, de plomes! [...]

de² [pot revestir la forma d’] prep. [...] 5 1 Serveix per a fer ressaltar el terme nominal que introdueix posant-lo fora de la frase, usat pleonàsticament per a designar la persona o la cosa ja expressada pel pronom en. Ja t’he dit que no en tenia, de plomes! [...]

deixatar v. tr. [...]2 Una obra literària, una actuació, una conferència, etc., perdre vigor, consistència. La música es deixatava i es fonia per manca d’interès del públic. La burgesia barcelonina es deixata en un bla relaxament.

deixatar v. tr. [...]2 Una obra literària, una actuació, una conferència, etc., perdre vigor, consistència. La música es deixatava i es fonia per manca d’interès del públic. La vida cultural a les ciutats s’ha deixatat.

desbandada f. [...] 2 a la desbandada loc. adv. De manera desordenada, tirant cadascú per un costat diferent. Fugir a la desbandada. En sentir els trets, la multitud va córrer a la desbandada.

desbandada f. [...] 2 a la desbandada loc. adv. D’una manera desordenada, tirant cadascú per un costat diferent. Fugir a la desbandada. En sentir els trets, la multitud va córrer a la desbandada.

descasar v. tr. 1 Separar (marit i muller) anul·lant el matrimoni. 2 intr. pron. No li calia descasar-se de la Marina perquè el matrimoni no era legal. S’han casat i descasat en tres mesos.

descasar v. tr. 1 Separar (els cònjuges) anul·lant el matrimoni. 2 intr. pron. No li calia descasar-se de la Marina perquè el matrimoni no era legal. S’han casat i descasat en tres mesos.

desenvolupar v. tr. [...] 3 2 intr. pron. Passar per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals es preparatori de l’immediat següent, canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. Desenvolupar-se l’enteniment amb l’estudi. [...]

desenvolupar v. tr. [...] 3 2 intr. pron. Passar per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. Desenvolupar-se l’enteniment amb l’estudi. [...]

desgramar v. tr. Treure el gram o l’agram (d’un camp, d’una feixa, etc.).

desgramar v. tr. Treure el gram o agram (d’un camp, d’una feixa, etc.).

desinfestar v. tr. Exterminar (d’un lloc) insectes rosegadors o altres animals capaços de transmetre infeccions.

desinfestar v. tr. Exterminar (d’un lloc) insectes, rosegadors o altres animals capaços de transmetre infeccions.

desusadament adv. De manera desusada.

desusadament adv. D’una manera desusada.

detraure V. detreure

dindi díndia adj. 1 gall dindi V. gall. [...]

dindi díndia adj. 1 gall dindi V. gall¹. [...]

dir¹ [ger. dient; p. p. dit; ind. pr. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; ind. imperf. deia, etc.; subj. pr. digui, etc.; subj. imperf. digués, etc.; imperat. 2 digues, 5 digueu] [...]

dir¹ [ger. dient; p. p. dit; ind. pr. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; ind. imperf. deia, etc.; subj. pr. digui, etc.; subj. imperf. digués, etc.; imper. 2 digues, 5 digueu] [...]

discolíquens m. pl. 1 Grup polifilètic de líquens de la classe dels ascomicets, amb apotecis. m. 2 Individu d’aquest grup.

discolíquens m. pl. 1 Grup polifilètic de líquens de la classe dels ascomicets, amb apotecis. 2 m. Individu d’aquest grup.

doldre [inf. doldre o doler; quant a la flexió, com valer] v. intr. [...] 1 2 voler i doler V. voler². [...]

doldre [inf. doldre o doler; quant a la flexió, com valer] v. intr. [...] 1 2 voler i doler V. voler¹. [...]

dona f. [...] 2 6 dona de palla Dona que figura com a responsable, essent en realitat uns altres els que disposen. [...]

dona f. [...] 2 6 dona de palla Dona que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen. [...]

dret¹ m. [...] 5 7 dret de barra Dret que es cobrava per transitar per ponts o camins. [...]

dret¹ m. [...] 5 7 dret de barra Dret que es cobrava per a transitar per ponts o camins. [...]

el² [pot revestir la forma l’; pl. els] [...] art. 3 el que V. que².

el² [pot revestir la forma l’; pl. els] [...] art. 3 el que V. que¹.

entendre [quant a la flexió, com atendre] v. intr. [...] 5 2 intr. pron. entendre-s’hi Veure amb claredat una situació, per a poder obrar amb eficàcia. —T’hi entens? —Sí que m’hi entenc. No m’hi entenc.

entendre [quant a la flexió, com atendre] v. intr. [...] 5 2 intr. pron. entendre-s’hi Veure amb claredat una situació per a poder obrar amb eficàcia. —T’hi entens? —Sí que m’hi entenc. No m’hi entenc.

entorn m. [...] 3 2 a l’entorn de [o entorn de] loc. prep. a) Al voltant de 2 a) i b) (→). Arrengaren les tropes a l’entorn del castell. Estaven tots entorn del llit. Entorn de mitja nit. Entorn de dues roves. b) A propòsit de (→). Van discutir tot el dia entorn del mateix tema. m. [...]

entorn m. [...] 3 2 a l’entorn de [o entorn de] loc. prep. a) Al voltant de 2 a) i b) (→). Arrengaren les tropes a l’entorn del castell. Estaven tots entorn del llit. Entorn de mitjanit. Entorn de dues roves. b) A propòsit de (→). Van discutir tot el dia entorn del mateix tema. m. [...]

episcopi m. Projector emprat per formar imatges d’un objecte opac, com ara documents, fotografies o dibuixos, mitjançant una font lluminosa, un mirall i una lent.

episcopi m. Projector emprat per a formar imatges d’un objecte opac, com ara documents, fotografies o dibuixos, mitjançant una font lluminosa, un mirall i una lent.

especular² v. tr. [...] 2 1 Reflexionar, fer suposicions sobre alguna cosa en un pla teòric. La ciència especula sobre l’origen de la vida. Els filòsofs especulen per a penetrar l’essència de les coses. 2 2 Fer càbales, comentaris sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat. Especular sobre la composició del nou gabinet. No podem especular sempre, hem de prendre decisions. [...]

especular² v. tr. [...] 2 1 Reflexionar, fer suposicions, sobre alguna cosa en un pla teòric. La ciència especula sobre l’origen de la vida. Els filòsofs especulen per a penetrar l’essència de les coses. 2 2 Fer càbales, comentaris, sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat. Especular sobre la composició del nou gabinet. No podem especular sempre, hem de prendre decisions. [...]

espiro-¹ Forma prefixada del mot ll. spiro. ‘respirar’. Ex.: espirografia.

espiro-¹ Forma prefixada del mot ll. spiro, ‘respirar’. Ex.: espirografia.

estesio- Forma prefixada del mot gr. aísthesis, ‘sensació, ‘sensibilitat’. Ex.: estesiòleg.

estesio- Forma prefixada del mot gr. aísthesis, ‘sensació’, ‘sensibilitat’. Ex.: estesiòleg.

estultícia f. Neciesa.

estultícia f. Niciesa.

fal·lals f. pl. 1 Ordre de fongs gasteromicets, de peridi gelatinós, blanc per fora i en forma d’ou, que es trenca per deixar sortir el receptacle, blanc o de colors vius, que s’expandeix exposant la gleba, viscosa i pudent, a la visita dels insectes, al qual pertanyen el cranc i l’ou del diable. 2 f. Individu d’aquest ordre.

fal·lals f. pl. 1 Ordre de fongs gasteromicets, de peridi gelatinós, blanc per fora i en forma d’ou, que es trenca per a deixar sortir el receptacle, blanc o de colors vius, que s’expandeix exposant la gleba, viscosa i pudent, a la visita dels insectes, al qual pertanyen el cranc i l’ou del diable. 2 f. Individu d’aquest ordre.

fer² [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu, fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu, feres, féu, férem, etc.; ind. fut. faré, etc.; subj. pr. faci, facis, faci, fem (o facem), feu (o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis, etc.; imper. fes] [...]

fer² [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu, fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu, feres, féu, férem, etc.; ind. fut. faré, etc.; subj. pr. faci, facis, faci, fem (o facem), feu (o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis, etc.; imper. 2 fes] [...]

ferm² -a adj. [...] adj. 2 ferms! En la milícia, veu de comandament donada a un subordinat perquè es quadri. m. [...]

ferm² -a adj. [...] interj. 2 ferms! En la milícia, veu de comandament donada a un subordinat perquè es quadri. m. [...]

fibrocromatologia f. Ciència que estudia la natura, constitució i funció dels colorants en relació amb la coloració i tintura de fibres, filaments i en general dels materials teixits.

fibrocromatologia f. Ciència que estudia la natura, constitució i funció dels colorants en relació amb la coloració i tintura de fibres, filaments i, en general, dels materials teixits.

friülà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural del Friül. 1 2 Relatiu o pertanyent al Friül o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte retoromànic parlat al Friül. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al friülà.

friülà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural del Friül. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent al Friül o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte retoromànic parlat al Friül. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al friülà.

granissat m. Beguda refrescant mig glaçada formant grumolls.

granissat m. Beguda refrescant mig glaçada que forma grumolls.

hipogriu m. Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior cavall.

hipogriu m. Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior, cavall.

home m. [...] 3 10 home de palla Home que figura com a responsable, essent en realitat uns altres els que disposen. [...]

home m. [...] 3 10 home de palla Home que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen. [...]

homologar v. tr. 1 Autoritzar (alguna cosa) que compleix els requisits establerts oficialment. [...]

homologar v. tr. 1 Autoritzar (alguna cosa que compleix els requisits establerts oficialment). [...]

ilang-ilang m. 1 Arbre de la família de les annonàcies, de fulles enteres oposades i flors acampanades d’un verd groguenc, molt oloroses, originari de l’Àsia oriental i cultivat en diversos països càlids (Cananga odorata). 2 Oli obtingut de les flors de l’ilang-ilang, amplament emprat en perfumeria.

ilang-ilang m. 1 Arbre de la família de les annonàcies, de fulles enteres oposades i flors acampanades d’un verd groguenc, molt oloroses, originari de l’Àsia oriental i cultivat en diversos països càlids (Cananga odorata). 2 Oli obtingut de les flors de l’ilang-ilang, molt emprat en perfumeria.

literatura f. [...] 2 5 literatura de l’absurd Conjunt d’obres dramàtiques i narratives, posteriors a 1945, que presenten situacions contràries a la raó o al sentit comú per mostrar-ne les limitacions. [...]

literatura f. [...] 2 5 literatura de l’absurd Conjunt d’obres dramàtiques i narratives, posteriors a 1945, que presenten situacions contràries a la raó o al sentit comú per a mostrar-ne les limitacions. [...]

llibertat f. [...] 5 2 llibertat de càtedra Llibertat del professor per elaborar el seu programa i triar l’enfocament de l’assignatura.

llibertat f. [...] 5 2 llibertat de càtedra Llibertat del professor per a elaborar el seu programa i triar l’enfocament de l’assignatura.

mare f. 1 1 Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests. Tan jove i ja és mare. És mare de tres noies. Orfe de mare. Eva, la nostra primera mare. 1 2 mare adoptiva [...]

mare f. 1 1 Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Tan jove i ja és mare. És mare de tres noies. Orfe de mare. Eva, la nostra primera mare. 1 2 mare adoptiva [...]

matrimoni m. 1 1 Unió legítima d’un home i d’una dona. Per l’Església el matrimoni és un sagrament; per l’Estat, un acte civil. Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Consumar el matrimoni. Separar-se un matrimoni. 1 2 matrimoni canònic Matrimoni religiós celebrat segons les normes del dret canònic. 1 3 matrimoni civil Matrimoni que té lloc davant un magistrat civil. 1 4 matrimoni rat Matrimoni no consumat. m. 2 Sagrament d’algunes confessions cristianes pel qual s’uneixen un home i una dona d’acord amb les prescripcions de la seva església. m. 3 Marit i muller. Un matrimoni molt ben avingut. Un llit de matrimoni.

matrimoni m. 1 1 Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Va ser un matrimoni de pura conveniència. En alguns països la legislació preveu el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. 1 2 matrimoni canònic Matrimoni religiós celebrat segons les normes del dret canònic. 1 3 matrimoni civil Matrimoni que té lloc davant un magistrat civil. 1 4 matrimoni rat Matrimoni no consumat. m. 2 Sagrament d’algunes confessions cristianes pel qual s’uneixen un home i una dona d’acord amb les prescripcions de la seva església. m. 3 Parella formada per dos cònjuges. Un matrimoni molt ben avingut. Separar-se un matrimoni. Al primer pis hi viu un matrimoni jove.

melca f. [...] 1 3 melca dolça Melca d’una raça de saba dolça, cultivada com a farratgera i per obtenir-ne un xarop d’ús culinari. f. 2 Gra de la melca.

melca f. [...] 1 3 melca dolça Melca d’una raça de saba dolça, cultivada com a farratgera i per a obtenir-ne un xarop d’ús culinari. f. 2 Gra de la melca.

melgorès m. Moneda emesa pels comtes de Melguell i després per la ciutat i els senyors de Montpeller i els bisbes de Magalona, d’àmplia circulació a l’àmbit català medieval.

melgorès m. Moneda emesa pels comtes de Melguell i després per la ciutat i els senyors de Montpeller i els bisbes de Magalona, d’àmplia circulació en l’àmbit català medieval.

mesquite f. Arbre o arbust alt de la família de les mimosàcies, de fulles pinnaticompostes amb les estípules transformades en espines, flors grogues oloroses, en llargues inflorescències espiciformes, i llegum indehiscent bequerut, originari d’Amèrica Central i les Antilles i cultivat a d’altres països tropicals, que proporciona una mena de goma i del qual s’aprofiten sobretot els fruits com a aliment per al bestiar (Prosopis juliflora).

mesquite f. Arbre o arbust alt de la família de les mimosàcies, de fulles pinnaticompostes amb les estípules transformades en espines, de flors grogues oloroses, en llargues inflorescències espiciformes, i de llegum indehiscent bequerut, originari d’Amèrica Central i les Antilles i cultivat en països tropicals, que proporciona una mena de goma i del qual s’aprofiten sobretot els fruits com a aliment per al bestiar (Prosopis juliflora).

mode [...] m. 7 mode de producció Conjunt de mitjans disponibles i formes d’organització existents que defineixen la manera com una societat realitza els seus processos productius i aconsegueix reproduir el seu capital per mantenir el creixement.

mode [...] m. 7 mode de producció Conjunt de mitjans disponibles i formes d’organització existents que defineixen la manera com una societat realitza els seus processos productius i aconsegueix reproduir el seu capital per a mantenir el creixement.

montà -ana adj. Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l’estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig.

mostassa f. 1 1 Planta de la família de les crucíferes, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes, flors grogues en raïm i fruit en síliqua terminada en un bec tan llarg com la part fèrtil o més, mala herba dels camps, cultivada antigament per les seves llavors de propietats revulsives (Sinapsis alba). [...]

mostassa f. 1 1 Planta de la família de les crucíferes, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes, flors grogues en raïm i fruit en síliqua terminada en un bec tan llarg com la part fèrtil o més, mala herba dels camps, cultivada antigament per les seves llavors de propietats revulsives (Sinapis alba). [...]

noguera f. [...] 1 3 noguera del Brasil Arbre perennifoli, de fulles oblongues amb els marges ondulats, flors d’un blanc groguenc reunides en raïms espiciformes i fruit llenyós, esfèric, bru, dur i molt pesant, que s’obre mitjançant una tapadora i conté nombroses llavors, les nous del Brasil, propi de les selves d’Amèrica del Sud, que s’explota per beneficiar-ne les llavors (Bertholletia excelsa). [...]

noguera f. [...] 1 3 noguera del Brasil Arbre perennifoli, de fulles oblongues amb els marges ondulats, flors d’un blanc groguenc reunides en raïms espiciformes i fruit llenyós, esfèric, bru, dur i molt pesant, que s’obre mitjançant una tapadora i conté nombroses llavors, les nous del Brasil, propi de les selves d’Amèrica del Sud, que s’explota per a beneficiar-ne les llavors (Bertholletia excelsa). [...]

nominar v. tr. Incloure en una nòmina amb vista a un nomenament, un premi, etc. Rarament nominen pel·lícules europees per als Oscars.

nominar v. tr. Incloure en una nòmina amb vista a un nomenament, un premi, etc. Rarament nominen pel·lícules europees per als Oscar.

nou¹ f. [...] f. 4 1 Peça que forma una prominència o recorda per llur forma una nou. [...]

nou¹ f. [...] f. 4 1 Peça que forma una prominència o recorda per la seva forma una nou. [...]

olímpic -a adj. [...]2 2 Relatiu als jocs olímpics de l’Antiga Grècia i als cants que s’hi cantaven en honor dels vencedors. [...]

olímpic -a adj. [...]2 2 Relatiu als jocs olímpics de l’antiga Grècia i als cants que s’hi cantaven en honor dels vencedors. [...]

ona f. [...] 2 10 ona llarga Ona radioelèctrica que té una longitud de mil a deu mil metres i una banda de 30 a 300 quilohertzs. 2 11 ona mitjana Ona radioelèctrica que té una longitud de 100 a 1000 metres i una banda de 0,3 a 3 megahertzs. [...]

ona f. [...] 2 10 ona llarga Ona radioelèctrica que té una longitud de 1.000 a 10.000 metres i una banda de 30 a 300 quilohertzs. 2 11 ona mitjana Ona radioelèctrica que té una longitud de 100 a 1.000 metres i una banda de 0,3 a 3 megahertzs. [...]

orinar v. intr. 1 1 Expel·lir l’orina. El malalt fa dos dies que no orina. 1 2 intr. pron. Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se a les calces, al llit. 1 3 intr. pron. Expel·lir l’orina en lloc inconvenient. Es va orinar a les sabates del seu company. tr. 2 Expel·lir (humors) per l’uretra. Orinar sang.

orinar v. intr. 1 1 Expel·lir l’orina. El malalt fa dos dies que no orina. 1 2 intr. pron. Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se a les calces, al llit. 1 3 intr. pron. Expel·lir l’orina en lloc inconvenient. Es va orinar a les sabates del seu company. tr. 2 Expel·lir (humors) per la uretra. Orinar sang.

pacte m. [...] 4 pacte de supervivència Pacte en virtut del qual el marit i la muller, en adquirir un bé immoble, acorden que la part del qui mori primer passarà al cònjuge supervivent.

pacte m. [...] 4 pacte de supervivència Pacte en virtut del qual els cònjuges, en adquirir un bé immoble, acorden que la part del qui mori primer passarà al cònjuge supervivent.

palmera f. [...] 4 palmera de Canàries Palmera dioica, de tronc gruixut, fulles pinnades d’un verd intens, i fruit no comestible, originària de les illes Canàries i plantada sovint com a ornamental (Phoenix canariensis). [...] 6 palmera de dàtils Palmera dioica, de fulles pinnades de color verd grisenc i de baies oblongues comestibles, els dàtils, originària del nord d’Àfrica i de l’Àsia sud-occidental, plantada sovint als països càlids com a ornamental o per aprofitar-ne els dàtils (Phoenix dactylifera). [...]

palmera f. [...] 4 palmera de Canàries Palmera dioica, de tronc gruixut, fulles pinnades d’un verd intens i fruit no comestible, originària de les illes Canàries i plantada sovint com a ornamental (Phoenix canariensis). [...] 6 palmera de dàtils Palmera dioica, de fulles pinnades de color verd grisenc i de baies oblongues comestibles, els dàtils, originària del nord d’Àfrica i de l’Àsia sud-occidental, plantada sovint als països càlids com a ornamental o per a aprofitar-ne els dàtils (Phoenix dactylifera). [...]

pasqua f. [...] 2 4 pasqua granada [o segona pasqua] Pentecosta 2. Veurem la Sandra i en Pere dilluns de Pasqua Granada. Esperarem fins la segona Pasqua. [...]

pasqua f. [...] 2 4 pasqua granada [o segona pasqua] Pentecosta 2. Veurem la Sandra i en Pere dilluns de Pasqua Granada. Esperarem fins a la segona Pasqua. [...]

patota f. 1 Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari. Com podia guanyar sempre, sense patotes? 2 fer la patota Fer trampes en el joc o per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat, etc. Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.

patota f. 1 Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari. Com podia guanyar sempre, sense patotes? 2 fer la patota Fer trampes en el joc, per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat, etc. Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.

peguesa f. Neciesa.

peguesa f. Niciesa.

perdiuenca adj. herba perdiuenca V. herba.

[supressió de l’article]

periople m. Banda còrnica blanquinosa al voltant del casc dels èquids.

periople m. Banda còrnia blanquinosa al voltant del casc dels èquids.

plantejar v. tr. Suscitar (un problema, un tema, etc., a resoldre) i posar-lo en condicions, en vies, de resoldre’l. Ha plantejat la qüestió dels impostos a la comissió.

plantejar v. tr. Suscitar (un problema, un tema, etc., a resoldre) i posar-lo en condicions, en via, de resoldre’l. Ha plantejat la qüestió dels impostos a la comissió.

potencial¹ m. [...] 2 6 potencial elèctric Treball que s’ha de realitzar contra les forces elèctriques per portar una unitat de càrrega des d’un punt de referència al punt on es mesura el potencial. [...]

potencial¹ m. [...] 2 6 potencial elèctric Treball que s’ha de realitzar contra les forces elèctriques per a portar una unitat de càrrega des d’un punt de referència al punt on es mesura el potencial. [...]

pratenc -a adj. i m. i f. 1 Natural del Prat de Llobregat o de Prats de Lluçanès. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Prat de Llobregat o a Prats de Lluçanès, o a llurs habitants.

pratenc -a adj. i m. i f. 1 Natural del Prat de Llobregat o de Prats de Lluçanès. 2 adj. Relatiu o pertanyent al Prat de Llobregat o a Prats de Lluçanès, o als seus habitants.

prémer v. tr. Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho fort, en trauràs un suc espès. La multitud els premia i gairebé no podien donar un pas.

prémer v. tr. Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho fort, en trauràs un suc espès. La multitud els premia i gairebé no podien fer un pas.

presumir [ind. pr. presumeix (o presum)] [...]

presumir [ind. pr. 3 presumeix (o presum)] [...]

prevenir [p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prevé, etc.; ind. fut. previndré, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previngués, etc.; imper. prevén, etc.] [...]

prevenir [p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prevé, etc.; ind. fut. previndré, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previngués, etc.; imper. 2 prevén, etc.] [...]

punt m. [...] 12 5 punt de rosada Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua que es troba en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió.

punt m. [...] 12 5 punt de rosada Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua que es troba en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i a aquesta pressió.

qüestió f. [...] 4 qüestió de turment Tortura infligida antigament a un acusat per fer-li confessar alguna cosa.

qüestió f. [...] 4 qüestió de turment Tortura infligida antigament a un acusat per a fer-li confessar alguna cosa.

raça f. [...] 2 4 raça mongòlica [o raça groga] Raça humana que comprèn la major part dels pobles de l’Àsia. [...]

raça f. [...] 2 4 raça mongòlica [o raça groga] Raça humana que comprèn la major part dels pobles d’Àsia. [...]

rasquet m. 1 Tira d’acer, llistó, perfil d’alumini i de goma, col·locat a curta distancia d’un corró, d’un cilindre, etc., paral·lelament a les seves generatrius, emprat en estampació que serveix per a treure l’excés de color o de tinta que aquest corró porti adherit a la superfície i també per a fer passar la pasta d’estampació a través del motlle. [...]

rasquet m. 1 Tira d’acer, llistó, perfil d’alumini i de goma, col·locat a curta distància d’un corró, d’un cilindre, etc., paral·lelament a les seves generatrius, emprat en estampació que serveix per a treure l’excés de color o de tinta que aquest corró porti adherit a la superfície i també per a fer passar la pasta d’estampació a través del motlle. [...]

relascopi m. Dendròmetre que permet mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, el diàmetres o les alçàries.

relascopi m. Dendròmetre que permet mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, els diàmetres o les alçàries.

renyina f. 1 Acció de renyir. Estan molt afligits amb la renyina dels seus dos fills. f. 2 1 Dissensió domèstica, entre veïns, etc. Renyines familiars. Renyines de veïnat. Renyines d’enamorats. Moure renyines. Tenir renyines amb els veïns. 2 2 renyines de capçal [o renyines de coixí] Disputes entre marit i muller. f. 3 donar renyina a algú Renyar.

renyina f. 1 Acció de renyir. Estan molt afligits amb la renyina dels seus dos fills. f. 2 1 Dissensió domèstica, entre veïns, etc. Renyines familiars. Renyines de veïnat. Renyines d’enamorats. Moure renyines. Tenir renyines amb els veïns. 2 2 renyines de capçal [o renyines de coixí] Disputes entre cònjuges. f. 3 donar renyina a algú Renyar.

ret m. 1 Bossa de malla que es posa al cap per retenir el cabells. [...]

ret m. 1 Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells. [...]

riber¹ m. [...] 4 riber vermell Riber de flors verdoses o un xic rogenques i fruits vermells i àcids, espontani en alguns països atlàntics d’Europa i cultivat com a fruiter (Ribes subrum).

riber¹ m. [...] 4 riber vermell Riber de flors verdoses o un xic rogenques i fruits vermells i àcids, espontani en alguns països atlàntics d’Europa i cultivat com a fruiter (Ribes rubrum).

salsufragi m. [...] 2 Herba de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles compostes, amplament triangulars i amb els folíols oblongs i dentats, flors blanques o rosades en gran umbel·la i fruit amb dues amples ales, pròpia dels herbassars humits de muntanya, emprada com a medicinal (Peucedanum astruthium).

salsufragi m. [...] 2 Herba de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles compostes, amplament triangulars i amb els folíols oblongs i dentats, flors blanques o rosades en gran umbel·la i fruit amb dues amples ales, pròpia dels herbassars humits de muntanya, emprada com a medicinal (Peucedanum ostruthium).

sapote m. 1 Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l’Amèrica central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual dóna un làtex que és emprat per a la fabricació de xiclet (Manilkara zapota o Achras zapota). [...]

sapote m. 1 Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l’Amèrica Central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual dóna un làtex que és emprat per a la fabricació de xiclet (Manilkara zapota o Achras zapota). [...]

sfumato [it.] m. Tècnica pictòrica introduïda al Renaixement per augmentar mitjançant la degradació dels tons la sensació de naturalitat.

sfumato [it.] m. Tècnica pictòrica introduïda al Renaixement per a augmentar mitjançant la degradació dels tons la sensació de naturalitat.

tastavent m. Mànega en forma d’embut utilitzada per indicar la direcció del vent.

tastavent m. Mànega en forma d’embut utilitzada per a indicar la direcció del vent.

terra f. [...] 4 5 terra de ningú Territori sobre el qual cap estat no exerceix la sobirania i, en conseqüència, és considerat susceptible de ésser adquirit mitjançant l’ocupació. [...]

terra f. [...] 4 5 terra de ningú Territori sobre el qual cap estat no exerceix la sobirania i, en conseqüència, és considerat susceptible d’ésser adquirit mitjançant l’ocupació. [...]

-ton -tona Forma sufixada del mot gr. tónos, ‘to’, ‘tensió’. Ex.: isòton, ortotona.

-ton -tona Forma sufixada del mot gr. tónos, ‘to’, ‘tensió’. Ex.: isòton, ortòtona.

tropo- 1 Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘gir’. Ex.: tropologia. 2 Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘caràcter, ‘propietat inherent’. Ex.: tropòfit.

tropo- 1 Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘gir’. Ex.: tropologia. 2 Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘caràcter’, ‘propietat inherent’. Ex.: tropòfit.

variable adj. [...] 4 3 En lòg. i en ling., element que ocupa una posició argumental i que ha de ésser lligat per un quantificador o per un operador. La variable lligada pel quantificador universal. [...]

variable adj. [...] 4 3 En lòg. i en ling., element que ocupa una posició argumental i que ha d’ésser lligat per un quantificador o per un operador. La variable lligada pel quantificador universal. [...]

vela f. [...] 1 4 vela de mitjana Vela triangular que s’hissa en aquest arbre. [...]

vela f. [...] 1 4 vela de mitjana Vela triangular que s’hissa en l’arbre de mitjana. [...]

vern² adj. sol i vern V. sol⁴.

vern² -a adj. sol i vern V. sol⁴.

via² prep. Passant per, a través de. Línia Barcelona-St. Vicenç via Vilafranca. La notícia va arribar via Canyameres.

via² prep. Passant per, a través de. Línia Barcelona - St. Vicenç via Vilafranca. La notícia va arribar via Canyameres.

vibrador m. [...] 5 vibrador d’arbres Aparell que sacseja mecànicament els arbres o les seves branques per a fer-ne caure la fruita, les olives, les avellanes, etc.

vibrador m. [...] 5 vibrador d’arbres Aparell que sacseja mecànicament els arbres o les seves branques per fer-ne caure la fruita, les olives, les avellanes, etc.

vida f. [...] a la prostitució. 4 3 fer un home i una dona vida marital Viure com marit i muller. 4 4 fer vida d’anacoreta [...]

vida f. [...] a la prostitució. 4 3 fer vida marital Viure com cònjuges. 4 4 fer vida d’anacoreta [...]

viola² f. [...] 1 3 viola d’arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en terres de la corona catalanoaragonesa a partir del segle XV, que s’afinava en quartes i terceres. [...]

viola² f. [...] 1 3 viola d’arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en terres de la Corona catalanoaragonesa a partir del segle XV, que s’afinava en quartes i terceres. [...]

volt¹ m. [...] 1 3 volt de pela Perímetre mínim necessari del canó d’una surera per fer la primera pela o espelagrinada del suro. [...]

volt¹ m. [...] 1 3 volt de pela Perímetre mínim necessari del canó d’una surera per a fer la primera pela o espelagrinada del suro. [...]