deixar

1 1 v. tr. [LC] Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Deixar el camp lliure a algú. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida.

2 1 tr. [LC] No impedir (l’acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa’l dir: ningú no se’l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No frenis: deixa’l arribar fins a tocar el marge.

2 2 tr. pron. [LC] Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills.

2 3 [LC] deixar anar una cosa a) Cessar de subjectar-la. Deixar anar una corda que hom tenia agafada.

2 3 [LC] deixar anar una cosa b) PER EXT. Deixar anar un renec, una mala paraula.

2 4 [LC] deixar córrer una cosa No insistir-hi.

2 5 tr. pron. [LC] deixar-se anar a) Relaxar-se.

2 5 [LC] deixar-se anar b) DESINHIBIR-SE.

3 intr. pron. [LC] Abandonar-se, especialment en l’endreçament de la persona.

4 1 tr. [LC] No prosseguir (quelcom), renunciar-hi, per algun temps o per sempre més. Hem deixat el camí de carro i hem agafat una drecera. Ha deixat la carrera, els estudis. Ha deixat l’escultura pel comerç. Si hereta, deixarà la feina, el treball.

4 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, no continuar l’acció indicada per aquell infinitiu. Deixar de treballar, d’estudiar. Deixar de fer la guitza.

4 3 aux. [LC] no deixar de Davant d’infinitiu, fer l’acció indicada per aquell infinitiu malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més que t’hi oposis. Això no deixa de molestar-me.

4 4 aux. [LC] Davant d’infinitiu, impedir l’acció indicada per aquell infinitiu. La dona no el deixa fumar.

5 1 tr. [LC] Fer que algú entri en possessió per algun temps (d’allò que hom tenia, guardava, etc.) lliurant-li-ho. Deixa-li les claus perquè obri la porta. Si vols que clavi aquests claus, deixa’m el teu martell. Li he deixat diners.

5 2 tr. [LC] Fer que algú entri en possessió (d’un bé propi) transmetent-l’hi, llegant-l’hi. La tia, en morir, ens deixà una casa.

5 3 tr. [LC] PER EXT. M’ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció.

6 1 tr. [LC] Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l’àvia. Bé, jo us deixo: he d’anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts.

6 2 tr. pron. [LC] Oblidar 1 3. He quedat moll com un ànec perquè m’he deixat el paraigua.

7 tr. [LC] A algú, sobreviure-li (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills. Ha deixat una gran fortuna. Deixà una bona reputació.

8 tr. [LC] Fer restar en tal o tal estat. No l’amoïnis: deixa’l tranquil. Aquesta desgràcia l’ha deixat consternat. L’hem deixat tot sol. Hem deixat un espai en blanc. Deixar una cosa ben acabada.

9 1 tr. [LC] No prendre, fer que algú continuï tenint (quelcom), no desposseir-l’en. El tribunal ha deixat els fills a la mare. Els lladres s’ho van endur tot, no van deixar res. El vent no ha deixat ni una fulla als arbres.

9 2 [LC] deixar alguna cosa per a algú No imitar-lo en alguna cosa blasmable. Els plors, deixa’ls per a les criatures.

deixat¹

1 m. [LC] Efecte persistent d’una cosa que ha cessat. La grip té mal deixat.

2 m. [LC] PER EXT. Aquell vi és de bona bevenda; però té un deixat aspre.

3 m. [LC] Manera com resta una cosa en deixar-la acabada. M’agrada el deixat d’aquesta roba.

deixat² -ada

1 adj. [LC] Que és descurós en les seves coses. És un deixat: mira com té la roba, els llibres…, tot de qualsevol manera.

2 [LC] anar molt deixat Ésser descurós en el vestir.

deixatar

1 v. tr. [LC] [HO] Fer que (un sòlid) en contacte d’un líquid es disgregui i s’hi mescli. Deixatar els ous amb vinagre.

2 intr. pron. [LC] Una obra literària, una actuació, una conferència, etc., perdre vigor, consistència. La música es deixatava i es fonia per manca d’interès del públic. La vida cultural a les ciutats s’ha deixatat.

deixeble deixebla

1 m. i f. [LC] [PE] Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L’il·lustre catedràtic i els seus deixebles.

2 1 m. i f. [LC] Persona que segueix la doctrina d’algú. Havia estat deixeble d’un metge naturista.

2 2 m. i f. [LC] PER EXT. En mitologia els romans són deixebles dels grecs.

deixia

1 f. [LC] Cosa deixada. Trobava massa senzill apropiar-se una deixia.

2 f. pl. [LC] DEIXES. De les teves deixies, en viuríem tots nosaltres.

deixondar

v. tr. i intr. pron. [LC] DEIXONDIR.

deixondiment

m. [LC] Acció de deixondir o de deixondir-se; l’efecte.

deixondir

1 1 v. tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’ensopiment. L’aire fred el va deixondir.

1 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me.

2 1 tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.

2 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’indolència, de peresa. Davant la proposta d’anar al circ, tothom es deixondí.

deixondit -ida

adj. [LC] No gens ensopit. Era una xicota molt deixondida.

deixuplina

1 f. [LC] Acció de deixuplinar.

2 f. pl. [LC] [RE] Instrument per a assotar o assotar-se fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents.

deixuplinant

m. i f. [LC] Persona que es deixuplina.

deixuplinar

v. tr. [LC] Donar cops de deixuplines (a algú). Deixuplinar el culpable. El frare es deixuplinava cada dia.

dejecció

1 f. [LC] Abatiment o decaïment moral.

2 1 f. [MD] [ZOA] Evacuació de materials, especialment de matèries fecals.

2 2 f. pl. [MD] Conjunt de les matèries fecals evacuades. Dejeccions bilioses.

3 f. [GL] Conjunt de materials acumulats per l’acció de fenòmens externs a la superfície terrestre, com ara corrents fluvials, vents, glaceres, etc., o de fenòmens interns, com ara el vulcanisme.

dejectar

v. tr. [LC] Rebaixar moralment.

dejecte -a

adj. [LC] Caigut en dejecció.

dejectiu -iva

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la dejecció.

dejector

m. [EI] Aparell que impedeix les incrustacions en les calderes de vapor.

dejorn

adv. [LC] De bon matí, a una hora no avançada del dia. Ens llevarem dejorn i esmorzarem abans d’agafar el cotxe.

dejú -una

1 1 adj. [LC] Que no ha menjat res des del començament del dia. Són les onze i encara estic dejú.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Estic dejú de dos dies, no he menjat res durant aquests dos dies.

2 adj. [LC] Mancat, privat. Estar dejú de notícies. Estar dejú de ciència. Estar dejú de consols, d’afectes. Dejú d’artificis.

3 [LC] en dejú loc. adv. Estant dejú. Prendre un remei en dejú. No fumo mai en dejú.

dejunador dejunadora

m. i f. [LC] Persona que dejuna, especialment durant molt temps. El cèlebre dejunador Succi.

dejunar

1 v. intr. [LC] No prendre aliments o prendre’n en molt poca quantitat per un temps més o menys llarg. Era un negoci incert, un dia menjàvem calent i l’endemà havíem de dejunar.

2 v. intr. [LC] [RE] Fer abstinència de carn els dies prescrits per l’Església. Dejunar tots els divendres de quaresma.

dejunat -ada

1 adj. [LC] Que ha estat sotmès a un dejuni. Caragols dejunats.

2 adj. [LC] De dejuni. Dies dejunats.

dejuni

1 m. [LC] Acció de dejunar. No tenim res per a menjar: hem de fer dejuni. Un dejuni tan llarg li espatllarà l’estómac. Fer, observar, els dejunis. Rompre el dejuni. Dia de dejuni.

2 m. [LC] PRIVACIÓ. Mai cap ball, cap funció de teatre: és un dejuni de diversions.

3 m. [PO] VAGA DE FAM.

4 m. [LC] Vigília 1 1. El dejuni de Nadal.

dejús

prep. i adv. [LC] DAVALL.

del

[pl. dels]

[LC] Contracció de la preposició de i l’article el.

delació

1 f. [LC] Acció de delatar. L’han agafat com a conseqüència d’una delació.

2 f. [DR] En el procés d’adquisició d’una herència, oferiment concret, a una o a diverses persones del grup dels qui reben vocació hereditària, del poder d’acceptar-la o de repudiar-la.

delat -ada

1 adj. i m. i f. [LC] Acusat 1. Els funcionaris delats de diversos crims.

2 m. [LC] BANDIT.

delatable

adj. [LC] Digne d’ésser delatat.

delatant

adj. [LC] Que delata.

delatar

1 1 v. tr. [LC] [DR] Portar a coneixement de la justícia (un crim o un delicte). Delatar un frau, una conspiració.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El van delatar com a conspirador.

2 1 tr. [LC] Descobrir (alguna cosa que algú voldria amagar). La teva discreció delata la teva timidesa.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Aquestes paraules el delaten. Dient això, tu mateix et delates.

delator -a

adj. i m. i f. [LC] Que delata, especialment per motius baixos o menyspreables.

delco

m. [EI] [TRG] Aparell del sistema d’encesa dels motors d’automòbils.

deleàtur

m. [LC] [AF] Senyal convencional amb què, en una prova d’impremta, s’indica que quelcom ha d’ésser suprimit.

deleble

adj. [LC] Que pot ésser esborrat, que s’esborra fàcilment. Tinta deleble.

deleció

f. [FL] [FLL] Supressió, per conjectura, d’una síl·laba, un mot o una frase, especialment d’un text antic mal conservat.

delectable

adj. [LC] Que delecta. La recordança delectable de la seva infància.

delectablement

adv. [LC] D’una manera delectable.

delectació

1 f. [LC] Plaer gustat amb plenitud.

2 [LC] delectació morosa Complaença en un objecte o en un pensament prohibit.

delectança

f. [LC] DELECTACIÓ.

delectar

1 v. tr. [LC] Fer gustar plenament un plaer (a algú). La música ens delecta. És un llibre que instrueix i delecta.

2 intr. pron. [LC] Gustar plenament un plaer. Delectar-se en la lectura d’un llibre, en la contemplació d’un paisatge.

delegació

1 f. [LC] [AD] [DR] Acció de delegar; l’efecte. Delegació de poders, de facultats.

2 1 f. [LC] [AD] [DR] Càrrec de delegat.

2 2 f. [LC] [DR] [AD] Oficina del delegat.

3 f. [LC] [DR] [AD] Circumscripció en què exercita el seu càrrec un delegat.

4 f. [LC] [AD] Conjunt de les persones delegades. Assistí a la cerimònia una delegació de la Universitat.

5 f. [CO] [LC] Secció d’una empresa o d’un organisme públic que es troba físicament allunyada de la població on l’empresa té la seu i que té poder o facultat per a actuar en el seu nom.

delegar

1 v. tr. [LC] [DR] Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l’enquesta.

2 tr. [LC] [AD] [DR] Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada.

delegat delegada

m. i f. [LC] [PR] Persona en qui es delega una facultat o poder. El delegat d’hisenda.

delegatori -òria

1 adj. [LC] Que delega. Una llei delegatòria.

2 adj. [LC] Que inclou una delegació. Un escrit delegatori.

delejant

adj. [LC] Que deleja.

delejar

1 v. intr. [LC] Patir deler per alguna cosa. Ja t’ho donaré: no delegis.

2 tr. [LC] Anhelar 1.

deler

1 1 m. [LC] Passió que hom posa en una acció. Córrer amb deler en la persecució del seu enemic. Estimar amb deler algú. Volia enfortir-se, i amb quin deler menjava!

1 2 m. [LC] PER EXT. Els gossos clapien flairant els rastres amb deler.

2 1 m. [LC] ANHEL. No em porta altre deler que el de fer-te feliç.

2 2 m. [LC] Objecte d’aquest desig. Ella era tot el meu deler.

delera

f. [LC] DELER.

delerar

v. intr. i tr. [LC] DELEJAR.

delerós -osa

adj. [LC] Que té deler, ple de deler. Tots estàvem delerosos de complaure’l.

delerosament

adv. [LC] Amb deler.

deleteri -èria

1 adj. [LC] Altament danyós, especialment que posa en perill la vida. Gasos deleteris. Plantes deletèries.

2 adj. [LC] PER EXT. Exemples deleteris.

delfí

1 m. [HIH] [LC] [PR] Príncep hereu del rei de França.

2 m. [LC] [PR] Príncep hereu d’altres regnes.

3 m. [LC] Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.

dèlfic -a

adj. [AN] Relatiu o pertanyent a la ciutat grega de Delfos o al seu oracle.

delfina

f. [HIH] [LC] Muller del delfí de França.

delfinaptèrids

1 m. pl. [ZOM] Família de cetacis del grup dels odontocets, de mida gran, amb les vèrtebres cervicals sense soldar entre elles, que comprèn la beluga i el narval.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

delfinari

m. [LC] Lloc on viuen o s’exhibeixen els dofins en captivitat.

delfínids

1 m. pl. [ZOM] Família de cetacis del grup dels odontocets que comprèn els dofins.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

delga

f. [EE] Lamel·la 3.

deli dèlia

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Delos.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Delos o als seus habitants.

delibat

m. [LC] Successió de moviments agitats. Els nens estaven tots suats, després de tant de delibat.

deliber

m. [LC] Propòsit fill d’una deliberació. El meu deliber no era de prendre muller.

deliberació

f. [LC] Acció de deliberar. Posar una cosa en deliberació. Els punts que seran posats en deliberació. Obrar sense deliberació. Decisió presa després de madura deliberació.

deliberadament

adv. [LC] Amb deliberació.

deliberant

adj. [LC] Que delibera. Assemblea deliberant.

deliberar

1 v. intr. [LC] Pesar les raons a favor o en contra d’una decisió a prendre. L’assemblea no ha deliberat encara sobre aquesta qüestió. Sobre això, cal deliberar amb ells. És un punt a deliberar. Retirar-se els jutges per deliberar. Fer una cosa sense deliberar.

2 tr. [LC] Prendre la decisió (de fer tal o tal cosa) després de pesar les raons a favor o en contra. Hem deliberat d’acceptar les propostes de l’assemblea.

deliberat -ada

adj. [LC] Que és conseqüència d’una deliberació. Va venir amb el propòsit deliberat d’emportar-se’l.

deliberatiu -iva

adj. [LC] Que concerneix la deliberació. Gènere deliberatiu. Vot consultiu i deliberatiu.

delicadament

adv. [LC] D’una manera delicada, amb delicadesa. Tu vius massa delicadament. S’ha captingut amb tu molt delicadament.

delicadesa

1 f. [LC] Qualitat de delicat. La delicadesa d’un menjar, d’un vi, d’un perfum. La delicadesa de les seves faccions. La delicadesa del seu paladar. La delicadesa de la seva salut. La delicadesa de les seves paraules, de la seva manera d’obrar, dels seus procediments.

2 f. [LC] Acció pròpia d’una persona delicada.

3 f. pl. [LC] Coses delicades. Menjars exquisits, bons vins i altres delicadeses.

delicadura

1 f. [LC] Delicadesa, especialment en el tractament.

2 f. pl. [LC] DELICADESES.

delicat -ada

1 1 adj. [LC] Que és d’una finor extrema. Perfums delicats. Menjars delicats. Modulacions delicades.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Faccions delicades. Pensaments delicats.

2 adj. [LC] Sensible a les menors impressions exteriors, fàcil de deteriorar-se o espatllar-se, no robust, malaltís. Té la pell molt delicada. La camèlia és una flor molt delicada. Una roba delicada. Tenir la vista delicada. Tenir l’estómac delicat. És una persona molt delicada. Salut, constitució, etc., delicada.

3 adj. [LC] Que demana ésser executat o tractat amb gran cura, amb habilitat. Una operació delicada. Un assumpte delicat. Una qüestió delicada.

4 1 adj. [LC] Dotat d’una gran finesa d’apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música.

4 2 adj. [LC] De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar.

4 3 adj. [LC] Escrupolós 2. Ésser molt delicat en matèria d’honor.

5 adj. [LC] Dotat d’una gran finesa d’execució, que procedeix amb escrupolositat, amb gran cura. És molt delicat en el parlar. Una manera delicada de fer les coses, de dir les coses.

delícia

1 f. [LC] Plaer exquisit, intens, que transporta. Sentí una delícia inefable. Era una delícia per a mi de viure al camp a la primavera.

2 f. [LC] Allò que causa delícia. Aquest paisatge és una delícia. Un nen que és la delícia dels seus pares. Lloc de delícies. Ciutat plena de delícies.

deliciós -osa

1 adj. [LC] Que causa delícia. Una olor deliciosa. És un vi deliciós. Canta d’una manera deliciosa.

2 adj. [LC] Ple de delícies. És una noia deliciosa. És un paisatge deliciós.

deliciosament

adv. [LC] D’una manera deliciosa. Canta deliciosament. Deliciosament abillada.

delicte

1 m. [LC] [DR] Infracció de la llei. Cometre un delicte. Un greu delicte. Delicte notori. Delicte de lesa majestat.

2 m. [LC] PER EXT. Ha comès el delicte de no saludar-la!

3 [LC] [DR] en flagrant delicte loc. adv. En el moment de cometre’l. Van agafar el lladre en flagrant delicte.

delictiu -iva

adj. [LC] DELICTUÓS.

delictuós -osa

adj. [LC] [DR] Que constitueix delicte. Un fet delictuós.

delimitació

f. [LC] [AD] Acció de delimitar; l’efecte. Delimitació d’atribucions. Correspon als ajuntaments de promoure la delimitació de llurs termes municipals.

delimitar

1 v. tr. [LC] [DR] Fixar, assenyalar, els límits (d’alguna cosa). Delimitar una heretat. Delimitar la frontera d’un estat.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Delimitar l’objecte de les seves recerques. Delimitar les atribucions del consell.

delimitatiu -iva

1 adj. [LC] Que delimita.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la delimitació.

delineació

f. [LC] Acció de delinear.

delineament

m. [LC] DELINEACIÓ.

delineant

m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici dibuixar plans.

delinear

1 v. tr. [LC] Traçar les línies (d’una figura), especialment les principals, els contorns.

2 v. tr. [IMF] [AQ] Dibuixar (plànols, projectes, perspectives, seccions) a escala, o a mida natural, per facilitar la construcció de peces, de màquines, de mobles o de treballs de construcció.

3 v. tr. [LC] Indicar, descriure, sumàriament.

delinqüència

1 f. [LC] [DR] [SO] Qualitat de delinqüent.

2 f. [LC] [DR] [SO] Fet de delinquir. Delinqüència juvenil.

delinqüencial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la delinqüència o als delinqüents. Acte delinqüencial.

delinqüent

m. i f. [LC] [DR] Persona que delinqueix o comet un delicte.

delinquiment

m. [LC] Acció de delinquir.

delinquir

v. intr. [LC] [DR] Cometre un delicte.

deliqüescència

f. [LC] [FIF] [IQ] Propietat que tenen certs cossos d’absorbir la humitat de l’aire i dissoldre-s’hi.

deliqüescent

1 adj. [LC] [FIF] [IQ] Que presenta deliqüescència.

2 adj. [LC] Vague, difús, evanescent.

deliqui

m. [LC] [MD] DEFALLIMENT. Caure en deliqui.

delir

1 v. tr. [LC] Esborrar, destruir del tot. És un record que no puc delir de la meva memòria.

2 intr. pron. [LC] Ésser afectat del desig vehement d’una cosa. Aneu-vos-en d’aquí amb la xocolata, que les criatures es deleixen. Em deleixo quan el veig ballar.

delirant

1 adj. [LC] [MD] Que presenta caràcters de deliri. Follia delirant. Un entusiasme delirant. Imaginació delirant.

2 adj. [LC] [MD] Que es produeix durant el deliri. Concepcions delirants.

delirar

v. intr. [LC] [MD] Tenir deliri, estar en deliri. El malalt ha delirat tota la nit. Delirar per una noia.

deliri

1 m. [LC] [PS] [MD] Estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, delusions i al·lucinacions, causat per la febre, una intoxicació, una contusió, etc. El malalt, en el seu deliri, no cessa de demanar la seva mare.

2 1 m. [LC] Estat d’excitació violenta en què se cessa d’obeir la raó. El deliri de la passió. El deliri de l’entusiasme.

2 2 m. [LC] Passió, desig, entusiasme, violents, bojos. L’estima amb deliri. Té un deliri per aquella noia. Té un deliri per la fruita.

2 3 [LC] deliris de grandesa AIRES DE GRANDESA.

delirium tremens

[ll.]

m. [LC] [PS] [MD] Psicosi tòxica associada a l’alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors.

delirós -osa

adj. [LC] Que té deliri, especialment per algú o per alguna cosa. Estar delirós un malalt. Estar, algú, delirós per una dona. Delirós de guanyar un bocí de pa.

delit

1 m. [LC] Viu plaer de l’ànim o dels sentits. Els delits del món. Prendre delit.

2 m. [LC] Ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. Començaren la pujada amb un gran delit. No tinc delit per a fer res.

delitable

adj. [LC] DELECTABLE.

delitar

v. tr. i intr. pron. [LC] DELECTAR.

delitescència

1 f. [MD] Desaparició sobtosa dels símptomes d’una malaltia.

2 f. [MD] Període de latència d’una metzina o d’un agent morbífic.

delitós -osa

adj. [LC] DELECTABLE.

delitosament

adv. [LC] DELECTABLEMENT.

dellà

1 1 prep. [LC] Expressa una relació que denota posició al costat oposat a la persona que parla respecte a alguna cosa. Són dellà el riu. Dellà els Pirineus.

1 2 [LC] al dellà de loc. prep. A l’altra banda de, més enllà de. Eren al dellà de la muntanya.

1 3 [LC] allà dellà V. ALLÀ.

1 4 [LC] deçà i dellà de V. DEÇÀ.

2 1 adv. [LC] Respecte a alguna cosa, en el cantó oposat a la persona que parla. Són dellà.

2 2 [LC] deçà i dellà V. DEÇÀ.

dellà-ahir

adv. [LC] ABANS-D’AHIR.

delmable

adj. [LC] [HIH] Subjecte a delme. Una terra delmable.

delmació

f. [HIH] Acció de matar un soldat de cada deu dels que han participat en una revolta col·lectiva.

delmador

m. [HIH] [PR] DELMER¹.

delmar

1 v. tr. [LC] Matar (d’un nombre de gent) un de cada deu. La ciutat fou presa, i els seus habitants foren delmats.

2 1 tr. [LC] Causar gran mortaldat (en un grup de persones). El nostre foc ha delmat les forces enemigues. La pesta ha delmat la població.

2 2 tr. [LC] PER EXT. La pedregada ha delmat els camps.

3 1 tr. [HIH] Aplicar el delme (als fruits, a les rendes, als beneficis).

3 2 tr. [HIH] Exigir el delme (al poble).

3 3 tr. [HIH] Pagar el delme (a l’Església, al rei, a un senyor).

delmari

m. [HIH] Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme.

delme

1 m. [HIH] [AD] Dret d’una desena part o d’una fracció variable de la collita, que es pagava a l’Església, al rei o a d’altres senyors.

2 m. [HIH] [RE] Desena part de la collita i del bestiar que els israelites havien de donar al culte del temple de Jerusalem, als pobres i al rei.

delmer¹

m. [HIH] [PR] Encarregat de cobrar el delme.

delmer² -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al delme.

2 adj. [LC] DELMABLE.

delta

1 m. [LC] [GL] [GG] Formació sedimentària dipositada per un riu en el desguàs a la mar o en un llac, la qual sol presentar una part subaèria plana i baixa, de vegades triangular, solcada per un o diversos braços fluvials, i una part submergida formant un talús en progradació per les aportacions fluvials redistribuïdes per l’onatge, la marea, els corrents litorals i els vents. El delta del Nil.

2 f. [LC] [FL] [RE] Quarta lletra de l’alfabet grec (δ, Δ).

3 [EE] en delta loc. adv. EN TRIANGLE.

4 m. [HIG] En heràld., triangle buidat i amb un dels vèrtexs a dalt.

deltaic -a

adj. [LC] [GG] [GL] Relatiu o pertanyent a un delta.

dèltic -a

adj. [GL] DELTAIC.

deltoedre [o deltòedre]

m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de dotze cares que són quadrilàters simètrics amb dos angles oposats iguals.

deltoidal

1 adj. [LC] Deltoide 1.

2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al múscul deltoide.

deltoide

1 adj. [LC] Que té la forma d’una delta majúscula. Fulla deltoide.

2 m. [MD] MÚSCUL DELTOIDE.

delusió

f. [LC] [MD] Engany que pateix la ment.

delusori -òria

adj. [LC] ENGANYÓS.

delusòriament

adv. [LC] ENGANYOSAMENT.

dem-

[LC] V. DEMO-.

demà

1 1 adv. [LC] En el dia que segueix immediatament aquell en què som. Arribarà demà. Demà al matí. Demà al vespre. De demà en quinze. Demà serà dissabte. No ens veurem fins demà.

1 2 [LC] demà que loc. conj. MAI QUE. Demà que ella mori, hauran d’anar tots a captar.

1 3 [LC] demà serà un altre dia Expressió emprada per a manifestar que hom espera o preveu que les coses canviïn.

2 1 adv. [LC] demà passat El dia que fa dos després d’avui.

2 2 [LC] demà passat l’altre El dia que fa dos després de demà.

demacració

1 f. [LC] [MD] Pèrdua de carns, especialment per manca de nutrició.

2 f. [MD] Magror extrema.

demacrar

1 v. tr. [MD] [LC] Provocar demacració (en algú). La malaltia passada havia demacrat el jove atleta.

2 intr. pron. [MD] [LC] Sofrir demacració. El malalt es demacra i marxa ràpidament cap a la mort.

demacrat -ada

adj. [LC] [MD] Extremament amagrit.

demagog demagoga

1 m. i f. [PO] [LC] Persona que cerca de guanyar influència política practicant la demagògia.

2 m. [PR] [HIH] [PO] En l’antiguitat, cabdill d’una facció popular.

demagògia

1 f. [LC] [PO] Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables.

2 f. [LC] [PO] Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

demagògic -a

adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la demagògia o al demagog.

demagògicament

adv. [LC] [PO] A la manera d’un demagog.

de maljust

loc. adv. [LC] Amb mitjans il·lícits. Guanyar diners, béns, de maljust.

demanadissa

f. [LC] Acció col·lectiva de demanar. No hem fet prou invitacions: n’hi ha una gran demanadissa.

demanador -a

adj. i m. i f. [LC] Que demana.

demanaire

m. i f. [LC] Persona que no para mai de demanar una cosa o altra.

demanar

1 1 v. tr. [LC] Expressar a algú el desig d’obtenir d’ell (alguna cosa). Sempre em demana diners. Li vaig demanar diners en préstec. M’ha demanat un llibre per a llegir. Demanar una almoina, una caritat. Demanar menjar, beure. Demanar el compte al fuster, la nota al cambrer. És un article molt demanat, que troba molts compradors. Demanar un augment, una gratificació. L’altre venedor, de la mercaderia, en demanava molts menys diners. Demanar un servei, un favor, una recompensa. Demanar perdó, gràcia, quarter. Demanar el càstig del culpable. Demanar venjança. Demanar la mort de l’assassí. Demanar ajut, protecció. Demanar el permís. Demanar el consentiment. Demanar una reparació. Demanar la pau. Nosaltres demanem que el castiguin. Demanen que els sigui concedit d’entrar.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Demanar una noia als seus pares, una noia en matrimoni.

1 3 [LC] demanar el cap d’algú Demanar-ne la mort.

1 4 [LC] demanar la bossa o la vida Un lladre, amenaçar de mort si no li lliuren la bossa.

1 5 [LC] demanar la lluna Demanar una cosa que no es pot donar.

1 6 [LC] demanar la mà d’una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s’hi.

1 7 [LC] demanar la paraula [o demanar per parlar] Expressar el desig de parlar en una assemblea, en una reunió, etc.

1 8 [LC] demanar raó d’algú o d’alguna cosa Demanar-ne informació.

1 9 [DR] demanar un ambaixador els seus passaports Rompre les relacions diplomàtiques amb l’estat prop del qual estava acreditat.

1 10 [LC] demanar una cosa a crits Demanar-la amb gran insistència.

1 11 v. tr. [DR] Formular (una petició) en un judici, per via jurisdiccional. Demanar danys i perjudicis. Demanar la separació de béns. Demanar l’extradició d’un criminal.

1 12 v. tr. [LC] Preguntar 1. Demaneu-li quina hora és. Li demanaré si vol venir.

2 1 tr. [LC] Algú, expressar, a algú altre, el desig que faci venir (algú). El malalt ha demanat el metge, el capellà. El general demanava reforços. A casa teva et demanen: cuita a anar-hi.

2 2 intr. [LC] Indicar trucant, cridant, etc., que hom vol entrar en una casa, ésser atès en una botiga. Qui demana? Ves a obrir, que demanen.

3 1 tr. [LC] Algú, expressar, a algú altre, que espera d’ell (alguna cosa). Déu ens demana que socorreguem els nostres semblants. Ell em demana més del que puc fer.

3 2 tr. [LC] PER EXT. Demanar a una terra més del que pot produir.

4 1 tr. [LC] Una cosa, tenir necessitat (d’una altra), exigir-la. La seva malaltia demana remeis enèrgics. La terra demana pluja. Això demana una explicació. Això demana grans despeses. Aquest rellotge demana un bon adob.

4 2 tr. [LC] PER EXT. Aquest vestit en demana un altre, no serveix més i cal reemplaçar-lo.

4 3 tr. [JE] En certs jocs de cartes, obligar a servir (cartes d’un determinat coll).

demancar

v. intr. [LC] Defallir, perdre força. Que mai no demanqui l’amor!

de mancomú

loc. adv. [LC] MANCOMUNADAMENT.

demanda

1 f. [LC] Acció de demanar allò que volem obtenir. Una demanda de diners. Adreçar una demanda al ministre. Una demanda de matrimoni. Accedim a la vostra demanda.

2 1 f. [DR] Acció d’adreçar-se als tribunals per obtenir una cosa a la qual pretenem tenir dret. Una demanda de divorci.

2 2 f. [DR] Escrit presentat davant el jutge per iniciar un plet en el qual s’exerciten una o diverses accions.

3 f. [LC] [ECT] Quantitat d’un article que un individu, els consumidors d’un mercat o tots els consumidors desitgen comprar tenint-ne en compte el preu, atès un cert nivell d’ingressos. L’oferta excedeix la demanda. La llei de l’oferta i la demanda. La demanda individual. La demanda dins d’un mercat. La demanda agregada.

4 f. [FLL] Composició poètica medieval que consisteix a plantejar una qüestió sobre un tema qualsevol.

demandant

m. i f. [DR] [LC] Actor¹1.

demandar

1 v. tr. [DR] [LC] Demanar alguna cosa (a algú) per via judicial.

2 v. tr. [DR] Algú, exposar en judici (el dret que creu tenir sobre una cosa).

demandat demandada

m. i f. [DR] [LC] Persona a qui es demanda.

demani

m. [LC] [AD] Bé de domini públic.

demanial

adj. [AD] De domini públic. Béns demanials.

de mantinent

loc. adv. [LC] De seguida, immediatament.

demarca

1 m. i f. [LC] [PR] Cap d’un municipi grec.

2 m. [LC] [PR] A l’antiga Grècia, cap d’un demos o conjunt de ciutadans regits per uns mateixos drets.

demarcació

1 f. [LC] [AD] [FS] Acció de demarcar; l’efecte. L’antiga demarcació de les diòcesis. Línia de demarcació.

2 f. [GG] [AD] Territori demarcat.

3 f. [LC] Separació, distinció. Vam haver de fer una demarcació estricta de cada feina.

4 f. [FS] Delimitació de fronteres entre ciència i no ciència, especialment entre les ciències empíriques i les teories filosòfiques. Criteri de demarcació.

demarcador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que demarca.

demarcar

v. tr. [LC] Assenyalar els límits (d’un territori, d’un terreny).

demarcatiu -iva

adj. [LC] Que demarca.

dematí

m. [LC] MATÍ.

demble

1 m. [LC] [AGR] Trot curt que, per ells mateixos, prenen sovint els cavalls, els muls, etc.

2 1 m. [LC] Manera habitual de procedir, tarannà natural, d’algú. No el conec prou: no li he pres el demble.

2 2 [LC] estar de bon demble Estar de bon humor. Veig que estàs de bon demble.

2 3 [LC] estar de mal demble Estar de mal humor. L’he trobat que estava de mal demble.

demència

1 f. [LC] [PS] [MD] Pertorbació total o parcial de les facultats mentals. Caure en demència. Demència senil.

2 f. [LC] Conducta o acció desproveïda de raó.

demencial

adj. [PS] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la demència.

dement

adj. i m. i f. [LC] [PS] [MD] Malalt de demència.

dementre

conj. [LC] MENTRE.

demèrit

m. [LC] Allò que fa que algú mereixi blasme o desaprovació. Donar a algú, segons els seus demèrits, la deguda punició o càstig.

demeritori -òria

adj. [LC] Que emmena el demèrit.

demersal

adj. [EG] [ZOA] Que s’alimenta o viu a poca alçada sobre els fons marins. Peix demersal.

demés

adv. [LC] Encara, a més d’això. Aquest botiguer té uns productes molt cars i, demés, cobra el transport.

demesia

f. [LC] EXCÉS.

demesiadament

adv. [LC] En excés.

demesiat -ada

adj. [LC] Excessiu, fora mesura.

demetre

[p. p. demès]

1 v. tr. [LC] Destituir 2.

2 v. tr. [LC] DIMITIR.

demiürg

m. [FS] En la fil. platònica, l’ordenador del món a partir de la matèria primigènia caòtica i eterna.

demiúrgic -a

adj. [FS] Relatiu o pertanyent al demiürg.

demo- [o dem-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. démos, ‘poble’. Ex.: democràcia, demagògia.

democràcia

1 f. [LC] [PO] Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.

2 f. [PO] Comunitat governada amb aquest sistema.

3 [PO] democràcia cristiana Moviment polític i social que promou la conciliació dels principis democràtics amb la doctrina cristiana, mitjançant l’organització de partits, sindicats i altres associacions.

demòcrata

adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de la democràcia.

democratacristià -ana

1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a la democràcia cristiana o als democratacristians.

2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de la democràcia cristiana.

3 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que pertany a un partit democratacristià.

democràtic -a

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la democràcia. Govern democràtic. Doctrines democràtiques.

2 adj. [LC] Favorable a la igualtat social.

democràticament

adv. [LC] [PO] D’una manera democràtica. És un país governat democràticament.

democratisme

m. [LC] [PO] Qualitat de demòcrata.

democratització

f. [LC] [PO] Acció de democratitzar.

democratitzador -a

adj. [LC] Que democratitza.

democratitzar

v. tr. [LC] [PO] Fer democràtic.

demògraf demògrafa

m. i f. [LC] [SO] [PR] Persona versada en demografia.

demografia

f. [LC] [SO] [GG] Part de la geografia que fa estudis estadístics de la població.

demogràfic -a

adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a la demografia.

demolició

f. [LC] Acció de demolir; l’efecte. Van ordenar la demolició del pont.

demolidor -a

adj. i m. i f. [LC] [AQ] [PR] Que demoleix. Una crítica demolidora.

demolir

v. tr. [LC] [AQ] [OP] ENDERROCAR. Demolir una muralla. Demolir un edifici. Demolir la fama d’algú. Demolir un sistema filosòfic.

demoníac -a

1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al dimoni.

2 adj. [LC] [AN] Posseït pel dimoni.

demono-

[LC] Forma prefixada del mot gr. daímon daímonos, ‘dimoni’. Ex.: demonolatria, demonofòbia, demonomania.

demor

m. [LC] Fet de demorar en un lloc. Han fet llur demor prop de la ciutat.

demora

1 1 f. [LC] Estona de més que es triga a realitzar una cosa. La tenia preocupada tanta demora en la seva resposta.

1 2 f. [AD] Tardança en l’acompliment d’una obligació des que és exigible.

2 f. [TRA] En nàut., angle que forma el meridià amb la visual a un objecte.

demorança

f. [LC] Demora 1.

demorar

1 v. intr. [LC] Aturar, estar-se. Demorà molt de temps en aquelles terres.

2 tr. [LC] Retardar 1 1. Demorar la resolució d’un afer.

3 intr. [TRA] En nàut., estar situat en una demora determinada.

demosofia

f. [LC] [AN] Saviesa popular.

demosponges

1 f. pl. [ZOI] Classe d’esponges d’esquelet silici formades per espícules megascleres i per fibres d’espongina o per totes dues coses alhora.

2 f. [ZOI] Individu d’aquesta classe.

demostrabilitat

f. [LC] Qualitat de demostrable.

demostrable

adj. [LC] Que pot ésser demostrat. Veritats demostrables.

demostració

1 1 f. [FS] [MT] Raonament amb què es demostra o fa evident quelcom. Una demostració rigorosa, matemàtica. La demostració d’un teorema. Demostració per reducció a l’absurd.

1 2 f. [MT] Derivació d’un enunciat mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’unes premisses.

2 1 f. [LC] Manifestació exterior de sentiments, d’intencions, de disposicions, que hom té o afecta de tenir. Demostracions d’amistat, d’afecte, de respecte. Demostracions hostils.

2 2 f. [LC] Exhibició a tall d’exemple, d’instrucció.

2 3 [DE] fer una demostració sobre un punt Portar-hi forces per intimidar l’enemic o distreure l’atenció de l’enemic del punt que s’intenta realment atacar.

demostrador -a

adj. [LC] Que demostra.

demostrança

f. [LC] Demostració 2 1. Fer demostrança del seu agraïment.

demostrar

1 1 v. tr. [LC] [FS] Fer evident mitjançant el raonament. Demostrar una proposició. Una veritat demostrada. Demostrar l’existència de Déu. Els axiomes no poden demostrar-se. Demostrar per a més b, amb rigor matemàtic.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquests fets demostren la rodonesa de la Terra.

1 3 [FS] demostrar una proposició per l’absurd Provar-la demostrant la falsedat de la seva contradictòria.

2 tr. [LC] Provar o donar a conèixer amb signes exteriors, com posant davant els ulls. Demostrar agraïment, ingratitud. Demostrar coneixement, seny, bon cor. Demostrar enveja. Demostrar impaciència. Això sol demostra qui és. No demostra tenir els anys que té.

demostratiu -iva

1 adj. [LC] Que demostra, que serveix per a demostrar. Raons demostratives i convincents.

2 1 adj. [FL] Que té una funció díctica i introdueix distincions basades en la proximitat o la llunyania respecte a l’espai que ocupen l’emissor i el receptor o respecte a elements apareguts en el discurs, s’aplica a alguns determinants, pronoms i adverbis. Adjectius demostratius. Pronoms demostratius.

2 2 m. [FL] Determinant demostratiu.

2 3 m. [FL] Pronom demostratiu.

demostrativament

adv. [LC] D’una manera demostrativa.

demòtic -a

adj. [LC] Popular 1.

dempeus

adv. [LC] Descansant solament sobre els dos peus. Quan va passar la comitiva, la gent es va posar dempeus.

dena

1 f. [LC] [RE] Part del rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria.

2 f. [LC] [RE] Gra més gros o senyalat, que separa els grups de deu grans petits en els rosaris que van repartits d’aquesta forma, o desena dels grans petits en aquests mateixos rosaris.

denari¹

m. [NU] Moneda romana d’argent equivalent originàriament a 10 asos.

denari² -ària

adj. [LC] Decimal, que té per base 10. Sistema denari. Notació denària. Escala denària.

dendri-

[LC] V. DENDRO-.

dendriforme

adj. [LC] Que té forma d’arbre.

dendrita

1 1 f. [GL] Agregat mineral de formes esquelètiques arborescents en què els cristalls creixen preferentment pels vèrtexs.

1 2 f. [GL] [QU] Cristal·lització arborescent.

2 f. [BI] Prolongació, única o múltiple, més o menys arboriforme del soma neuronal.

dendrític -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la dendrita.

2 adj. [GL] [QU] De figura de dendrita.

dendritiforme

adj. [LC] Ramificat com un arbre.

dendro- [o dendri-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. déndron, ‘arbre’. Ex.: dendròfag, dendròlit, dendrolatria, dendrologia, dendriforme.

dendrobàtids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs de mida petita i molt acolorits, pròpia de l’Amèrica del Sud, el verí dels quals és usat per a untar les puntes de sageta o els dards emprats en la caça.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

dendrocronògraf

m. [AGF] Aparell per a mesurar amb precisió el creixement radial d’un arbre, per mitjà d’un microscopi que es pot desplaçar per damunt d’un bastonet de fusta.

dendrocronologia

f. [AGF] Ciència que, basant-se en l’estudi dels anells de creixement dels arbres, estableix una cronologia i obté dades climàtiques i ecològiques de temps passats.

dendrograma

m. [MT] Diagrama en forma d’arbre que mostra relacions de proximitat entre els individus representats.

dendrologia

f. [EG] [BO] [AGF] Ciència que estudia els arbres.

dendròmetre

m. [AGF] Aparell per a mesurar, per observació directa des de terra, l’alçària dels arbres drets i de vegades també altres paràmetres, com ara diàmetres, àrea basal d’una massa forestal, etc.

dendrometria

f. [AGF] Ciència que estudia la mesura de les dimensions dels arbres, la forma, l’estimació del volum i del creixement dels arbres i les masses forestals.

denegable

adj. [LC] Que pot ésser denegat.

denegació

f. [LC] Acció de denegar; l’efecte.

denegar

v. tr. [LC] [AD] No concedir (allò demanat o sol·licitat). Denegar el perdó. Res que demaneu no us serà denegat.

denegatori -òria

adj. [LC] Que implica denegació.

denejament

m. [LC] Acció de denejar.

denejar

v. tr. [LC] Netejar, purificar.

dener

m. [LC] [HIH] [PR] DECURIÓ.

denerit -ida

adj. [LC] DESNERIT.

dengue

m. [MD] Infecció vírica benigna que dona febre alta, erupció cutània i forts dolors al cap i als membres.

denier¹

m. [IT] [FIM] Unitat fonamental del sistema de numeració mètric directe dels fils que representa el pes en grams de 9.000 metres de fil.

denier² -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Dénia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Dénia o als seus habitants.

denigració

f. [LC] Acció de denigrar; l’efecte.

denigrador -a

adj. i m. i f. [LC] Que denigra.

denigrant

adj. [LC] Que denigra. Paraules denigrants.

denigrar

v. tr. [LC] Dir mal (d’algú o d’alguna cosa) per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat. Gent que denigrava els oficis manuals. Era injust que denigressin el director d’aquella manera.

denim

m. [IMI] TEIXIT TEXÀ.

denominable

adj. [LC] Que pot ésser denominat.

denominació

1 1 f. [LC] Acció de denominar.

1 2 f. [FL] Nom donat.

1 3 [AD] [HO] denominació d’origen Denominació d’un país, d’una regió o d’una localitat, que designa un producte que n’és originari i que té unes qualitats específiques degudes a una original concurrència de factors.

2 f. [RE] Confessió religiosa.

denominador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que denomina.

2 m. [MT] Part d’una expressió fraccionària que s’escriu sota la ratlla horitzontal que indica divisió, el qual en els trencats indica el nombre de parts iguals en què se suposa dividida la unitat.

denominal

adj. [FL] En ling., que deriva d’un nom substantiu. Un verb denominal.

denominar

1 1 v. tr. [LC] Donar un nom (a una persona o a una cosa).

1 2 intr. pron. [LC] ANOMENAR-SE. El punt de l’esfera celeste que es troba exactament sobre el cap de l’observador es denomina zenit.

2 tr. [LC] [FL] Un mot, una expressió, representar lingüísticament (algú o alguna cosa). Els termes denominen les nocions pròpies dels múltiples camps del saber.

denominatiu -iva

1 adj. [LC] Que serveix per a denominar, que implica denominació. Terme denominatiu.

2 m. [FL] Nom específic donat a una cosa o a una persona.

denotació

1 f. [LC] [FL] Acció de denotar; l’efecte.

2 1 f. [FL] Conjunt de significacions fonamentals que transmet un mot als parlants d’una llengua, analitzables fora del discurs.

2 2 f. [FL] Relació entre un signe lingüístic i l’objecte o els objectes als quals fa referència.

denotar

1 v. tr. [LC] [FL] Indicar o significar, especialment mitjançant algun senyal. Aquestes paraules denoten que està ressentit, denoten menyspreu. Això denota que és un presumit. Això denota que la malaltia és greu. Això denota bon temps, mal temps.

2 v. tr. [FL] Un signe, fer referència (a un o més objectes).

denotatiu -iva

1 adj. [LC] Apte per a denotar.

2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la denotació.

3 adj. [FL] Que implica denotació. Significat denotatiu.

denou¹

m. [LC] Accident inesperat i desgraciat.

denou²

adj. i m. [LC] DINOU.

dènou

adj. i m. [LC] DINOU.

dens -a

1 1 adj. [LC] Espès, compacte, en què les parts constituents són molt acostades. Una multitud densa. Una selva densa i un bosc clar. Una hora molt densa.

1 2 adj. [LC] Que conté molta matèria en poc espai. L’or és més dens que l’argent.

1 3 adj. [LC] PER EXT. Un discurs dens d’idees.

2 adj. [LC] Espès, obscur, impenetrable. Una ignorància densa. Un silenci dens.

3 adj. [AR] Que té una quantitat molt elevada de pigment. Pasta pictòrica densa.

4 adj. [FL] En fonèt., que mostra una concentració de l’energia en una regió central i relativament estreta de l’espectre acústic.

densament

adv. [LC] Amb densitat.

densi- [o densito-]

[LC] Forma prefixada dels mots dens i densitat. Ex.: densiflor, densitometria.

densificació

f. [LC] Acció de densificar; l’efecte.

densificar

v. tr. [LC] Fer tornar més dens. Densificar un teixit, un color.

densímetre

m. [FIF] [FIM] Aparell per a determinar la densitat d’una substància.

densitat

1 f. [LC] [FIF] [GLG] Qualitat de dens.

2 1 f. [LC] [FIF] [QU] Relació entre la massa i el volum d’una substància.

2 2 f. [LC] [FIF] Relació entre la massa d’una substància i la massa d’un volum igual d’una altra substància presa com a patró.

2 3 [FIF] [FIA] densitat crítica En cosmologia, densitat mínima necessària perquè l’Univers no prossegueixi indefinidament la seva expansió, sinó que es torni a contreure sota els efectes de la gravitació.

3 1 f. [IN] [FIF] densitat d’enregistrament Nombre relatiu de bits continguts en una certa dimensió lineal o superficial d’un mitjà d’emmagatzematge o representació. Alta densitat. Doble densitat.

3 2 [FIF] densitat d’un corrent elèctric Quantitat de corrent que travessa la unitat d’àrea de la secció transversal d’un conductor.

3 3 [FIF] densitat de càrrega elèctrica Quantitat d’electricitat per unitat d’àrea de volum o de longitud.

3 4 [FIF] [QU] densitat òptica Absorbància d’un cos transmissor de la llum.

3 5 f. [AF] Quantitat de color en una imatge cromàtica.

4 f. [LC] [SO] densitat de població Nombre d’habitants per unitat de superfície.

densito-

[LC] V. DENSI-.

densitòmetre

m. [AF] Aparell per a mesurar la densitat cromàtica.

dent

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Formació sòlida implantada en els maxil·lars que empren els animals per a la prensió i masticació dels aliments, com a armes ofensives i defensives, etc. Sortir, néixer, una dent. Ja li apunta una dent. Caure una dent. Petar, cruixir, de dents. Esmussar-se les dents. Dents superiors o de dalt. Dents inferiors o de baix. Dents permanents.

1 2 f. [LC] [MD] PER EXT. Dents artificials, postisses. Fer-se posar una dent.

1 3 [LC] [MD] [ZOA] dent canina Ullal 1 1.

1 4 [LC] [MD] [ZOA] dent de llet Dent de la primera dentició dels vertebrats destinada a caure i ésser reemplaçada.

1 5 [LC] [MD] [ZOA] dent incisiva Dent tallant situada a la part anterior de la boca, entre els ullals.

1 6 [LC] [MD] [ZOA] dent molar Queixal situat a continuació de les dents premolars.

1 7 [ZOA] [MD] dent premolar Queixal situat entre l’ullal i la primera dent molar.

1 8 f. [LC] DENT INCISIVA.

2 1 f. [LC] deixar-hi les dents En la persecució d’un guany, sortir-hi perdent.

2 2 [LC] no passar de les dents una cosa o una persona No poder-hi posar afecte, tenir-hi aversió.

2 3 [LC] prendre a dents una cosa Posar tota la voluntat a la seva consecució.

2 4 [LC] tenir les dents esmolades [o venir amb les dents esmolades] Estar disposat a menjar molt, a disputar-se aferrissadament.

2 5 [LC] tenir les dents llargues [o tenir bona dent] Tenir molta gana.

3 1 f. [LC] Part sortint de certs objectes, la qual recorda per la forma i la disposició una dent. Les dents d’una serra, d’un xerrac. Les dents d’una roda d’engranatge. Les dents d’una cremallera, d’uns clemàstecs. Les dents d’una fulla.

3 2 f. [EE] Part sortint del ferro de l’estator o del rotor d’una màquina elèctrica compresa entre dues ranures consecutives.

4 f. [AQ] dent de serra Coberta d’un edifici, el perfil de la qual té forma de dents de serra, formada per la successió de dos aiguavessos d’inclinacions diferents, un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seva amplada i està sensiblement orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.

5 f. [AF] [LC] dent de llop a) Brunyidor corbat d’àgata emprat pels enquadernadors per a donar lluentor a l’or del tall en canal d’un llibre.

5 [AF] [LC] dent de llop b) Tros de vori emprat com a brunyidor.

5 [AF] [LC] dent de llop c) Clau llarg.

6 1 f. [BOS] dent de bou GAVÓ.

6 2 [BOS] dent de ca CATALINOIA.

6 3 [LC] [BOS] dent de ca [o dent de gos] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, amb dues fulles tacades de porpra, flor violàcia amb els pètals girats cap enrere, que floreix als prats pirinencs quan tot just és fosa la neu (Erytronium dens-canis).

6 4 [BOS] dent de lleó Herba de la família de les compostes, de fulles totes basals molt retallades, capítols de flors grogues i ligulades i fruits prolongats en un llarg bec filiforme coronat per un plomall de sedes que els serveix d’òrgan de vol, freqüent als prats i a les vores dels camins (Taraxacum officinale i espècies properes).

7 f. [ZOI] dent de mar Mol·lusc escafòpode del gènere Dentalium, de conquilla cònica allargada i lleugerament arquejada i amb la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada.

8 f. [BOB] dent de rata LLENGUA DE BOU.

dentada

1 f. [LC] Cop de dents d’un gos a la bèstia que encalça, d’un senglar amb les seves defenses, etc.

2 f. [LC] Mossegada 1.

dentadora

f. [EI] Màquina que serveix per a tallar les dents d’una roda dentada.

dentadura

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Conjunt de les dents d’una persona o d’un animal. Tenir una bona dentadura o un bon dentat.

1 2 f. [LC] [MD] PER EXT. Dentadura artificial, postissa.

2 f. [HIG] Fila de dents al llarg d’una de les vores interiors de l’escut heràldic.

dental¹

m. [LC] [AGA] Peça de l’arada on encaixa la rella.

dental²

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les dents. Nervis dentals. Artèries dentals. Arc dental. Índex dental. Fórmula dental. Cirurgia dental.

2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’àpex de la llengua en contacte o aproximació a la superfície interior de les incisives superiors. Sons dentals. Consonants dentals.

dentalització

f. [FL] Acció de dentalitzar o de dentalitzar-se; l’efecte.

dentalitzar

1 v. tr. [FL] Articular dental (una articulació fònica no dental).

2 intr. pron. [LC] En anglès, la consonant n es dentalitza quan va seguida de th.

dentar

1 1 v. intr. [ZOA] [LC] [MD] Un infant, posar les dents.

1 2 tr. [AGR] Determinar l’edat (d’un animal) a partir de les dents.

2 tr. [IMI] [LC] Fer les dents (d’una serra, d’una roda d’engranatge, etc).

dentari -ària

1 adj. [ZOA] [MD] Dental² 1. Bulb dentari.

2 m. [ZOA] Os del maxil·lar inferior dels vertebrats que suporta les dents.

dentat -ada

1 adj. [LC] Proveït de dents. Una roda dentada. Fulles dentades. Pètals dentats.

2 1 adj. [HIG] En heràld., que té les dents d’un esmalt diferent del del cos, s’aplica a un animal.

2 2 adj. [HIG] Que té els perfils exteriors formats per dents d’angles més o menys aguts, s’aplica a una peça o a un moble.

2 3 adj. [HIG] Que presenta dents d’angles més o menys aguts, s’aplica a una partició.

3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dentadura 1. Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet.

3 2 m. [EI] Conjunt de les dents d’una serra, d’una roda dentada, etc.

dentcurta

f. [ZOP] PEIX LLORO.

dentegada

f. [LC] DENTADA.

dentelat -ada

adj. [HIG] En heràld., que presenta dents més petites i nombroses que el dentat.

dentell

m. [AQ] [IMF] [AR] Sortint rectangular col·locat en sèrie amb uns altres d’iguals a guisa de dents per formar un ornament, com el que va sota la cornisa en l’ordre jònic i coríntic o en alguns mobles.

denteta

f. [LC] fer denteta a) Fer enveja menjant.

f. [LC] fer denteta b) PER EXT. Veure’l festejant amb la Rosa li feia denteta.

denti-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot dent. Ex.: dentilabial, dentinasal.

dentició

f. [LC] [ZOA] [MD] Formació i creixement natural de les dents. Primera dentició. Segona dentició.

denticitat

f. [QU] Nombre de grups donadors de què disposa un lligand en un compost complex per a formar enllaços coordinats amb un mateix àtom metàl·lic central.

denticle

1 1 m. [LC] [MD] Dent molt petita o formació que en té l’aspecte.

1 2 m. [MD] Corpuscle de dentina allotjat a la polpa dentària.

2 m. [AQ] DENTELL.

denticulat -ada

1 adj. [LC] Proveït de denticles o petites dents. Fulla denticulada.

2 adj. [LC] Que té denticles o dentells.

dentiforme

adj. [LC] Que té forma de dent.

dentífric -a

adj. i m. [LC] DENTIFRICI.

dentifrici -ícia

1 adj. [LC] [MD] [ED] Que s’empra per a netejar les dents. Pasta dentifrícia.

2 m. [LC] [ED] Substància dentifrícia.

dentíger -a

adj. [LC] [MD] Proveït de dents.

dentilabial

adj. [FL] LABIODENTAL.

dentina

f. [ZOA] [MD] [QU] Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel cement en l’arrel.

dentista

m. i f. [LC] [PR] [MD] Persona que té per professió tractar malalties dentals i fer i posar dents artificials.

déntol

1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, que pot superar els 10 quilos de pes, amb el dors blavós, els costats argentats amb reflexos rosacis, amb taquetes fosques o blaves disperses i amb les dents en forma d’ullal (Dentex dentex).

2 [ZOP] déntol corcovat Peix de la família dels espàrids, semblant al déntol, els individus adults del qual tenen una mena de gep sobre el front (Dentex gibbosus).

d’entreguerres

loc. adj. [LC] Del període transcorregut entre dues guerres successives. L’avantguarda artística d’entreguerres.

dentut -uda

adj. [LC] Que té les dents grosses.

denudació

1 f. [LC] Acció de denudar o de denudar-se. Denudació del crani.

2 f. [GL] Procés pel qual resten al descobert les masses rocoses a causa dels diversos agents erosius. Denudació d’un terreny.

denudar

1 v. tr. [LC] Llevar allò que, en l’estat natural, recobreix (una cosa). Denudar un os.

2 intr. pron. [LC] Els estrats es denuden per l’erosió superficial.

denúncia

1 f. [LC] [AD] Acció de denunciar; l’efecte. Fer una denúncia.

2 f. [DE] Document en què es deixa constància d’un fet sancionable, que serveix per a notificar-ho a l’autor del fet i a l’autoritat.

denunciable

adj. [LC] Que pot ésser denunciat.

denunciació

f. [LC] Acció de denunciar; l’efecte. La denunciació d’un tractat.

denunciador -a

adj. i m. i f. [LC] Que denuncia.

denunciant

m. i f. [LC] [DR] Persona que fa una denúncia.

denunciar

1 1 v. tr. [LC] [PO] Declarar, notificar. Denunciar la guerra.

1 2 [LC] [PO] [DE] denunciar la fi d’un armistici [o denunciar un armistici] Anunciar la represa de les hostilitats.

1 3 [LC] [PO] [DE] denunciar la ruptura d’un tractat [o denunciar un tractat] Fer conèixer a les potències contractants l’expiració d’aquest tractat.

2 tr. [LC] [DR] [AD] Fer conèixer (una circumstància anòmala, un possible delicte) a l’autoritat, especialment a la justícia. L’assassí fou denunciat pels seus mateixos còmplices. Denunciar un furt. Denunciar un cas de tifus.

denunciatori -òria

adj. [LC] [DR] Pertanyent a la denúncia. Al·legació denunciatòria.

de nyigui-nyogui

loc. adj. [LC] Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble. Aquesta prestatgeria és de nyigui-nyogui: no durarà gens.

deònim

m. [FL] Mot provinent d’un nom propi.

deòntic -a

adj. [FL] Que fa referència a l’obligació, la prohibició o la permissió. Modalitat deòntica. La perífrasi deòntica haver de més infinitiu.

deontologia

f. [FS] Estudi o tractat dels deures i de l’ètica professionals.

deontològic -a

adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la deontologia.

departament

1 m. [LC] Part o divisió d’un vehicle, d’una caixa, d’un establiment, d’una oficina, d’una fàbrica, etc. Anava en un departament de primera classe. El departament d’embalatge. El departament de màquines.

2 m. [LC] [PO] Part de l’Administració dirigida per un ministre, un conseller o un membre del Govern. El departament de guerra, de marina, de finances. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

3 m. [PE] Grup destinat a la recerca i a l’ensenyament d’una matèria determinada en el si d’una universitat sota la direcció d’un cap.

4 m. [GG] [PO] Divisió territorial i administrativa de certs estats, com ara l’Estat francès. El Departament dels Pirineus Orientals.

departamental

adj. [LC] Que pertany als departaments, propi d’un departament. Les autoritats departamentals.

departença

f. [LC] DEPARTIMENT.

departiment

m. [LC] Acció de departir o de departir-se; l’efecte. Quan recordo el nostre trist departiment.

departir

1 1 v. tr. [LC] Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l’or de l’argent.

1 2 intr. pron. [LC] A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s’ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l’estimada.

2 intr. [LC] CONVERSAR¹.

depassar

v. tr. [LC] Ultrapassar 1 i 2.

depauperació

f. [LC] EMPOBRIMENT.

depauperar

v. tr. i intr. pron. [LC] EMPOBRIR. Depauperar el poble. Depauperar l’erari. Depauperar la sang.

dependència

1 1 f. [LC] Fet de dependre d’una cosa. La dependència dels efectes a les causes.

1 2 f. [LC] Cosa, lloc o edifici que depèn d’un altre i n’és el complement secundari. Vendre una propietat amb totes les seves dependències.

2 f. [LC] Fet de dependre d’una persona. Estar sota la dependència d’algú.

3 f. [LC] [MD] Necessitat que sent el drogoaddicte de consumir droga d’una manera continuada.

4 f. [EG] Relació necessària per a sobreviure d’un ésser viu amb els factors ambientals i amb els altres membres de la seva biocenosi.

5 f. [LC] [PR] [ECT] Conjunt de dependents d’una casa de comerç.

dependent¹

adj. [LC] Que depèn d’algú o d’alguna cosa. Això és dependent de moltes causes.

dependent² dependenta

m. i f. [LC] [PR] [ECT] Persona que atén els clients en una casa de comerç.

dependentment

adv. [LC] D’una manera dependent.

dependre

[quant a la flexió, com ofendre]

1 v. intr. [LC] Una cosa, ésser condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. Que això es faci o no es faci no depèn de mi sinó dels altres. No sé si sortirem: depèn del temps que farà. Això depèn de les circumstàncies. Això depèn.

2 intr. [LC] Una cosa, estar subordinada a una altra, formar-ne part, pertànyer-hi. Aquesta parròquia depèn d’una altra diòcesi. Aquests prats depenen de can Gibert. Fins llavors aquell territori havia depès d’Espanya.

3 1 intr. [LC] Una persona, estar sota el domini o l’autoritat d’una altra, a les seves ordres. Cal obeir aquells de qui depenem.

3 2 intr. [LC] Una persona, necessitar l’auxili o la protecció d’una altra. És trist de dependre de gent que no estimem.

3 3 intr. [MD] [PS] [SO] Necessitar prendre una substància estimulant, estupefaent, etc., d’una manera continuada. Dependre de les drogues.

depenjar

v. intr. [LC] DEPENDRE.

deperdició

1 f. [LC] Pèrdua o destrucció gradual. La deperdició de la calor.

2 [MD] deperdició de substància Nafra amb destrucció dels teixits lesionats.

deperir

v. intr. [LC] [MD] Encaminar-se devers la mort, la destrucció, per consumpció o deterioració graduals.

depervaller -a

adj. i m. i f. [LC] Que viu a terra baixa.

depilació

f. [LC] [ED] Acció de depilar; l’efecte.

depilar

1 v. tr. [LC] [ED] Arrencar el pèl (del lloc on creix) o fer-l’en caure amb alguna substància. Va depilar-se les cames. Pinces de depilar.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Depilar les pells.

depilatori -òria

1 adj. [LC] [ED] [MD] Que serveix per a depilar.

2 m. [LC] [MD] [ED] Substància depilatòria.

depleció

f. [MD] Disminució de la quantitat de líquid, especialment de la sang, contingut en l’organisme sencer o en un òrgan.

depletiu -iva

adj. [MD] Que provoca la depleció. Mitjà terapèutic depletiu.

deplorable

adj. [LC] Que és de deplorar. La seva conducta és deplorable. El deixàrem en un estat deplorable.

deplorablement

adv. [LC] D’una manera deplorable.

deploració

f. [LC] Acció de deplorar.

deplorar

v. tr. [LC] Doldre’s vivament (d’una cosa). Deploro els mals del nostre país. Deploro el teu mal comportament, la vostra conducta. Són desgràcies que tots deplorem.

deponent

adj. [FL] Que té la forma passiva i el sentit actiu, com certs verbs llatins i grecs.

depopulació

f. [LC] [SO] Disminució de la població d’un país, despoblament.

deport

m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

deportació

1 f. [LC] [DR] Acció de deportar.

2 f. [LC] [DR] Pena que consisteix a deportar un culpable.

deportar

v. tr. [LC] [DR] Transportar (un condemnat) a un lloc llunyà del qual no deu sortir. Els condemnats foren deportats a l’Àfrica. Els deportats a Sibèria.

deportar-se

v. intr. pron. [SP] ANT. Lliurar-se a un deport. Els cavallers es deportaven a la vora del riu.

deposant

m. i f. [DR] Persona que deposa en judici.

deposar

1 1 v. tr. [LC] Algú, desembarassar-se (d’allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l’espatlla. Deposar escombraries al carrer.

1 2 v. tr. [LC] [QU] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi deposa.

2 intr. [LC] [MD] Defecar 2.

3 1 tr. [LC] Renunciar (a alguna cosa), abandonar (una actitud). Deposar el seu orgull. Deposar la seva actitud. Deposar la corona.

3 2 [LC] [DE] deposar les armes Cessar la lluita, el combat.

4 tr. [DR] Declarar en judici. El testimoni va deposar que no l’havia vist mai. Deposar en favor de l’acusat, contra l’acusat. Deposar davant el jutge.

5 tr. [LC] [PO] Destituir, despullar (algú) d’una magistratura, d’una dignitat, d’un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d’ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats.

deposició

1 f. [LC] Acció de deposar. La deposició de còdols i sorra. Una deposició o evacuació de ventre. Fer un testimoni la seva deposició. Rebre el jutge la deposició d’un testimoni. Una deposició favorable a l’acusat. La deposició d’un rei, d’un bisbe. La deposició de Jesús, la deposició de la Creu.

2 [RE] deposició eclesiàstica Pena aplicada als clergues que consisteix en la suspensió d’ofici i en la privació de beneficis.

deposicional

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la deposició.

depòsit

i derivats.

[LC] V. DIPÒSIT.

depravació

f. [LC] Acció de depravar o de depravar-se; l’efecte. Ell és el responsable de la depravació d’aquest noi. La depravació dels costums. La depravació d’aquell poble. La depravació del gust.

depravadament

adv. [LC] Amb depravació.

depravador -a

adj. i m. i f. [LC] Que deprava. És un exemple depravador. Una influència depravadora.

depravar

1 1 v. tr. [LC] Viciar, corrompre, pervertir, inspirant el gust del mal. Els mals exemples l’han depravat. Això ha depravat els costums.

1 2 intr. pron. [LC] Llavors es depravaren els costums.

2 tr. [MD] Alterar morbosament. Aquests aliments depraven els humors.

depravat -ada

adj. i m. i f. [LC] De costums viciosos, moralment reprovables. Només un ésser depravat podia ser l’autor d’aquell crim.

deprecació

f. [LC] Acció de pregar que un mal sigui allunyat.

deprecatiu -iva

1 adj. [LC] Pertanyent a la deprecació.

2 adj. [LC] DEPRECATORI.

deprecatori -òria

adj. [LC] Que expressa una deprecació. Fórmules deprecatòries.

depreciació

f. [LC] [ECT] Disminució del valor o del preu d’una cosa. Una depreciació de la taxa de canvi de l’euro.

depreciador -a

adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que deprecia.

depreciar

v. tr. i intr. pron. [LC] [ECT] DEVALUAR. Depreciar una mercaderia. Mercaderies depreciades. Una moneda depreciada. Si l’euro es deprecia, pujarà el preu de la gasolina.

depreciatiu -iva

1 adj. [LC] [ECT] Que tendeix a depreciar, que expressa depreciació.

2 adj. [FL] PEJORATIU.

depredació

f. [LC] [EG] Acció de depredar; l’efecte.

depredador -a

adj. i m. i f. [LC] [ZOA] [EG] Que depreda. Colonialisme depredador. El tigre és un animal depredador. Mines depredadores del Pedraforca. Uns depredadors molt voraços.

depredar

1 v. tr. [LC] Robar amb violència i devastació.

2 v. tr. [EG] Un animal, capturar (altres animals) per nodrir-se.

3 v. tr. [LC] Destruir (un indret, la natura, etc.).

depressió

1 f. [LC] Acció de deprimir o de deprimir-se; l’efecte. El cop ha produït una depressió del crani. Una depressió del terreny. La depressió de la Terra en els pols.

2 f. [LC] [PS] [MD] Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona. La depressió de les forces, de l’ànim. Un estat de depressió de tot l’organisme.

3 f. [ECT] Fase del cicle econòmic caracteritzada per l’atur massiu i el baix nivell de les inversions i dels recursos esmerçats en la producció.

4 f. [GL] Sector de la superfície de la Terra més baix respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents o de les àrees marines.

5 f. [MT] [FIA] depressió de l’horitzó Angle que forma l’horitzó visual amb l’horitzó racional.

6 f. [ME] depressió atmosfèrica Regió de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més baixa a l’àrea central que a les àrees envoltants i on s’estableix una circulació de l’aire en el sentit contrari al de les busques d’un rellotge a l’hemisferi nord i en el sentit invers a l’hemisferi sud.

depressionari -ària

adj. [ME] Relatiu o pertanyent a una depressió atmosfèrica.

depressiu -iva

1 adj. [LC] [MD] [PS] Que deprimeix. Paraules depressives.

2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la depressió.

2 2 adj. i m. i f. [MD] [PS] Que pateix o té tendència a patir de depressions. Un malalt depressiu.

depressivament

adv. [LC] D’una manera depressiva.

depressor -a

1 adj. [LC] [MD] Que deprimeix o abaixa. Múscul depressor.

2 m. [MD] Medicament que disminueix les funcions del sistema nerviós central.

depriment

1 adj. [LC] Que deprimeix o humilia.

2 adj. [LC] [MD] [PS] Que disminueix l’activitat funcional. Substàncies depriments.

deprimir

1 1 v. tr. [LC] Produir un enfonsament (en una superfície). El cop ha deprimit els ossos del crani.

1 2 intr. pron. [LC] Sovint, amb un cop violent al cap, els ossos es deprimeixen. Té el front deprimit.

2 1 tr. [LC] Posar per dessota del valor real. Li sabia greu que deprimissin el seu germà. Deprimir la seva reputació.

2 2 [LC] deprimir l’orgull d’algú Humiliar-lo.

3 1 tr. [LC] [PS] [MD] Produir una disminució de vitalitat o d’activitat funcional (en el pols, en l’ànim, etc., d’algú). La ingestió de barbitúrics deprimeix el pols.

3 2 tr. [LC] [PS] [MD] PER EXT. Les preocupacions els deprimeixen.

3 3 intr. pron. [LC] [MD] El pols, l’ànim, etc., d’algú, patir una disminució de vitalitat o d’activitat funcional. L’ànim es deprimeix quan esdevé una desgràcia. Amb aquest disgust, em temo que es deprimirà.

4 tr. [ECT] Produir una disminució (en els preus del mercat).

de puntelletes

loc. adv. [LC] DE PUNTETES.

de puntetes

loc. adv. [LC] Tocant a terra solament amb les puntes dels peus. Caminar de puntetes.

depuració

1 f. [LC] [PO] Acció de depurar o de depurar-se; l’efecte. La depuració d’un metall. La depuració dels humors, de la sang.

2 f. [IN] Desbrossament 2.

depurador -a

1 adj. [LC] [MD] [PR] Que depura.

2 m. i f. [PR] Operari encarregat de les instal·lacions d’una planta de tractament de l’aigua.

3 f. [LC] [QU] Instal·lació industrial per a la depuració d’aigües.

depurar

1 1 v. tr. [LC] Llevar les impureses (d’alguna cosa). Depurar la sang. Depurar una llengua.

1 2 intr. pron. [LC] Depurar-se la sang.

2 1 tr. [LC] [PO] Expulsar (d’una associació o d’una entitat) els membres considerats perillosos o desafectes. Depurar l’exèrcit d’elements subversius. Depurar el partit.

2 2 intr. pron. [LC] Depurar-se l’exèrcit.

depuratiu -iva

1 adj. [LC] [MD] Que depura els humors, la sang.

2 m. [LC] [MD] Medicament depuratiu.

depuratori -òria

adj. [LC] [MD] Depuratiu 1.

derbi

1 m. [LC] [SP] Cursa reservada a cavalls o egües de pura sang de tres anys que té com a objectiu designar el millor exemplar de la generació.

2 m. [SP] Competició esportiva que enfronta dos equips locals o de ciutats veïnes.

derelicte

1 m. [TRA] Nau abandonada que sura a flor d’aigua.

2 m. [HIH] [HIA] Restes d’un vaixell naufragat o del que contenia.

derelinquir

v. tr. [LC] RELINQUIR.

de rellisquentes

loc. adv. [LC] Tot relliscant.

de reüll

1 loc. adv. [LC] Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll.

2 loc. adv. [LC] DISSIMULADAMENT. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer.

3 loc. adv. [LC] Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta.

dèria

1 f. [LC] Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa.

2 f. [LC] Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t’escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou.

derisió

f. [LC] IRRISIÓ.

derisori -òria

adj. [LC] IRRISORI.

derisòriament

adv. [LC] IRRISÒRIAMENT.

deriva

1 1 f. [TRA] Desviació d’una nau que se separa del seu rumb per efecte d’un corrent, mesurada per l’angle que fa la carena amb la direcció del moviment de la nau. Angle de deriva.

1 2 [LC] [TRA] anar a la deriva Anar sense govern, emportat pel vent, pel corrent.

2 1 f. [GL] Desplaçament incontrolat d’un objecte flotant o submergit en l’aigua, causat pels vents o pels corrents.

2 2 [GL] deriva dels continents Teoria basada en la idea que les masses continentals experimenten un moviment de translació.

2 3 [GL] deriva litoral Corrent marí paral·lel a la costa que actua de transport sedimentari.

3 1 f. [DE] Desviació angular de la trajectòria real d’un projectil respecte al pla de tir.

3 2 f. [DE] Desplaçament lateral que cal donar a una arma per tal de corregir la deriva dels projectils.

4 f. [EL] Variació del valor d’una magnitud o de la característica d’un circuit amb el temps, per causes diverses.

5 f. [BI] deriva genètica Variació de les freqüències gèniques en generacions successives, deguda a fluctuacions aleatòries.

derivable

adj. [LC] Que pot ésser derivat.

derivació

1 1 f. [LC] Acció de derivar o de derivar-se. La derivació del riu en aquests tres canals. Un canal de derivació. Obrar per derivació sobre el canal intestinal mitjançant purgants enèrgics. Un substantiu obtingut per derivació.

1 2 f. [LC] La cosa derivada.

2 1 f. [EE] [EL] [FIF] Branca d’un circuit, conducte secundari, etc., que està connectat en derivació respecte d’una altra branca o un altre conducte.

2 2 [FIF] [EE] [EL] en derivació loc. adv. En paral·lel A).

3 1 f. [FL] Formació de mots nous a partir d’un radical o d’un mot, generalment acompanyat d’afixos. Derivació parasintètica, successiva.

3 2 [FL] derivació impròpia Conversió 6.

3 3 [FL] derivació pròpia Formació de mots mitjançant l’addició d’afixos a un radical o a un mot ja existent.

3 4 [FL] derivació zero Conversió 6.

3 5 f. [FL] En certes gramàtiques, procés d’especificació de l’estructura d’una oració mitjançant regles.

3 6 f. [FL] Seqüència de marcadors sintagmàtics que representa l’estructura sintàctica d’una oració.

4 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix en la repetició d’un mot o d’un grup de mots amb una modificació en la flexió.

derivada

f. [MT] En mat., límit, si existeix, del quocient dels increments simultanis d’una funció i de la variable independent quan esdevenen infinitament petits.

derivant

adj. [LC] Que prové o deriva. Aigües derivants de les neus foses.

derivar¹

1 1 v. tr. [LC] Fer sortir del seu llit (l’aigua d’un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d’un riu per a ús de l’agricultura, d’una indústria.

1 2 intr. [LC] L’aigua d’un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest canal.

2 1 tr. [LC] Fer provenir (una cosa) d’un origen, d’una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí.

2 2 intr. [LC] Tenir l’origen en alguna causa, etc. D’aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l’estómac. El català deriva del llatí. La paraula concert té diferents significats, però tots deriven del seu ús musical.

2 3 intr. pron. [LC] Les conseqüències que es deriven d’una mala decisió.

3 1 intr. [LC] [FL] Un mot, tenir l’origen en un radical o en un altre mot. Els mots blader i bladar deriven de blat. El mot taula deriva del llatí tabula.

3 2 intr. pron. [LC] [FL] El mot blader es deriva de blat.

4 1 intr. [LC] Evolucionar per convertir-se en una altra cosa. El conflicte derivà en guerra civil. Les cèl·lules embrionàries deriven cap a diferents tipus cel·lulars.

4 2 intr. pron. [LC] L’amistat es derivà a poc a poc en indiferència.

5 1 intr. [LC] Desviar-se cap a un altre camí, cap a un altre tema. La conversa derivà cap a l’enyorada terra natal.

5 2 intr. pron. [LC] Tot d’una la conversa es derivà cap a afers d’actualitat candent.

6 1 tr. [LC] [QU] Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica. Derivar un àcid orgànic de l’hidrocarbur corresponent.

6 2 intr. pron. [LC] [QU] Els sulfats es deriven de l’àcid sulfúric per la substitució del seu hidrogen per un metall.

7 1 tr. [LC] [MT] Deduir (una funció) d’una altra segons una llei fixa.

7 2 tr. [LC] [MT] Calcular la derivada (d’una funció).

derivar²

v. intr. [TRA] Una nau, desviar-se del rumb que havia de seguir, per efecte d’un corrent.

derivat

1 m. [LC] [FL] Mot derivat d’un altre. El mot fillol és un derivat de fill.

2 m. [QU] Cos derivat d’un altre. Els derivats clorats del benzè.

derivatització

f. [QU] En la quím. analítica d’una substància, preparació d’un derivat d’aquesta substància, de propietats definides o conegudes.

derivatitzar

v. tr. [QU] Sotmetre (un anàlit) a derivatització.

derivatiu -iva

1 1 adj. [LC] Que deriva, especialment la sang, els humors. Emprar mitjans derivatius. Un remei derivatiu.

1 2 m. [LC] Medicament derivatiu. Un derivatiu enèrgic.

2 adj. i m. i f. [LC] PAL·LIATIU. L’estudi és un derivatiu del dolor.

derm-

[LC] [MD] V. DERMATO-.

-derm

[LC] Forma sufixada del mot gr. dérma, ‘pell’, emprada fent referència a les característiques de la pell. Ex.: equinoderm, paquiderm.

derma

m. [ZOA] [MD] [BI] Capa inferior i més desenvolupada de la pell, de la qual obtenen el nodriment l’epidermis i els annexos cutanis.

-derma

[LC] [MD] Forma sufixada del mot gr. dérma, ‘pell’, emprada amb el significat de ‘pell de’, ‘capa cel·lular de’. Ex.: bioderma, endoderma.

dermàpters

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes, de cos llarg i aplatat, amb un parell de pinces a l’extrem distal del cos i amb les antenes llargues, que comprèn el papaorelles.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

dermat-

[LC] [MD] V. DERMATO-.

dermatitis

f. [MD] Inflamació de la pell.

dermato- [o dermat-, o dermo-, o derm-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. dérma dérmatos, ‘pell’. Ex.: dermatologia, dermatomioma, dermatoneurosi, dermatotomia, dermatopatia o dermopatia, dermatàlgia o dermàlgia, dermatosi.

dermatoesquelet

m. [ZOA] Esquelet que s’origina a la dermis.

dermatòfit

m. [BOB] [MD] Fong paràsit de la pell o dels seus annexos.

dermatòleg dermatòloga

m. i f. [PR] [MD] Especialista en dermatologia.

dermatologia

f. [MD] Branca de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos com ara el pèl, les ungles o les glàndules sebàcies.

dermatològic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la dermatologia.

dermatosi

f. [MD] Malaltia de la pell.

-dèrmia

[LC] Forma sufixada derivada de -derm, derivat del mot gr. dérma, ‘pell’. Ex.: paquidèrmia, taxidèrmia.

dèrmic -a

adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la pell, especialment al derma.

dermis

f. [ZOA] [MD] [BI] DERMA.

dermo-

[LC] [MD] V. DERMATO-.

dermoide

1 adj. [MD] Semblant a la pell.

2 m. [MD] QUIST DERMOIDE.

dermopatia

f. [MD] DERMATOSI.

dermòpters

1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers de dimensions petites, que planen gràcies a l’ús del patagi.

2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.

dermoquèlids

1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils del grup dels quelonis marins, amb les extremitats en forma de paletes i sense ungles i la columna vertebral no soldada a la closca, la qual és desproveïda de plaques còrnies i té petites formacions òssies disposades com un mosaic, que comprèn únicament la tortuga llaüt.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

derna

f. [LC] Tros petit d’una cosa que s’ha romput. La terrina s’ha fet dernes.

derogable

adj. [LC] [DR] Que pot ésser derogat.

derogació

f. [LC] [DR] Acció de derogar; l’efecte.

derogar

v. tr. [LC] [DR] Revocar (una disposició o una llei) amb una nova disposició o llei. Derogar una llei.

derogatori -òria

adj. [LC] [DR] Que deroga. Clàusula derogatòria.

derrama

1 f. [LC] [ECT] Acció de derramar.

2 f. [ECT] Import derramat.

derramar

v. tr. [LC] [ECT] Repartir entre diferents persones (una contribució, una despesa eventual).

derrapada

f. [SP] Acció de derrapar; l’efecte.

derrapar

1 v. intr. [SP] [TRG] Les rodes d’un vehicle, patinar lateralment.

2 v. intr. [SP] [TRG] PER EXT. El cotxe ha derrapat per culpa del glaç.

derrapatge

1 m. [LC] [TRG] DERRAPADA.

2 m. [SP] En l’esquí, sistema de baixada en què l’esquiador, amb les cames flectides, deixa lliscar els esquís perpendicularment al pendent, mentre s’impulsa clavant les puntes dels bastons junts al cantó de la muntanya.

derris

f. [BOS] Liana del gènere Derris, de la família de les papilionàcies, originària de l’Àsia tropical, les arrels de la qual forneixen una cetona emprada com a insecticida.

derroc

m. [LC] [AQ] ENDERROC.

derrocament

m. [LC] [AQ] ENDERROCAMENT.

derrocar

v. tr. [LC] [AQ] ENDERROCAR.

derrota

1 1 f. [LC] [DE] Fugida en desordre d’un exèrcit vençut. Posar en derrota l’exèrcit enemic. La càrrega de la cavalleria provocà la derrota dels enemics.

1 2 f. [LC] Resultat desfavorable en una guerra, un combat, unes eleccions, una competició, etc. La batalla acabà amb una derrota completa de les tropes enemigues. La derrota dels republicans en la contesa electoral. El nostre equip va suportar tres derrotes seguides.

2 f. [TRA] Ruta 2.

derrotar

v. tr. [LC] [DE] Infligir una derrota (a algú). L’enemic fou completament derrotat.

derroter

m. [TRA] Publicació que recull les característiques físiques, meteorològiques, etc., d’una costa.

derrotisme

1 m. [LC] Actitud de qui, en un conflicte bèl·lic, tendeix sistemàticament a creure en la derrota, o la desitja i hi contribueix.

2 m. [LC] Manera de pensar o d’obrar fundada en una visió desproporcionadament pessimista d’una actuació, d’una situació, etc.

derrotista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al derrotisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Que practica el derrotisme.

derruir

v. tr. [LC] [AQ] ENDERROCAR.

dervís

[pl. -issos]

m. [AN] [ISL] DERVIX.

dervix

m. [AN] [HIH] [PR] [ISL] Membre d’una germandat sufí.

des¹

1 prep. [LC] Seguida sempre de de, serveix per a indicar el moment en què comença a comptar-se un espai de temps, el punt de l’espai on comença a comptar-se una distància, el punt on és qui veu, sent, etc., una cosa distant. Ja pots començar des de demà. Som aquí des de les quatre de la tarda. Des d’ara puc assegurar-te que això no és veritat. Tres quilòmetres a comptar des del pont. Ell s’ho mirava des del balcó, del balcó estant.

2 [LC] des que loc. conj. Indica el punt inicial d’un espai de temps. Des que vós sou ací, han canviat molt les coses.

des²

[pl. des]

[LC] En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, contracció de la preposició de i l’article es.

des- [o de-]

1 [LC] Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer.

2 [LC] Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar.

desabellar

v. tr. [LC] [AGR] Treure les abelles (d’un rusc). Van trobar un rusc que havien desabellat.

desabillament

m. [LC] Acció de desabillar.

desabillar

v. tr. [LC] Llevar els abillaments (a algú o a alguna cosa).

desabonament¹

m. [LC] [ECT] Acció de desabonar o de desabonar-se; l’efecte.

desabonament²

m. [LC] DESAPROVACIÓ.

desabonar¹

1 v. tr. [LC] [ECT] Fer cessar d’estar abonat. Desaboneu-me des del mes entrant.

2 intr. pron. [LC] [ECT] Cessar d’estar abonat. Es va desabonar de la piscina.

desabonar²

v. tr. [LC] DESAPROVAR.

desabonyegador

m. [LC] Estri emprat per a treure els bonys d’una peça de metall abonyegada.

desabonyegar

v. tr. [LC] Treure els bonys (d’un objecte abonyegat).

desabrigar

v. tr. [LC] Llevar l’abric (a algú). Fa molta calor: ja el pots desabrigar. Desabriga’t, home: no veus que no fa fred?

desabrigat -ada

adj. [LC] Mancat d’abric, no abrigat. On vas tan desabrigat amb aquest fred? Un lloc desabrigat.

desacalorar

1 v. tr. [LC] Alleujar o treure l’acalorament que pateix (algú). Es girà un vent suau que desacalorà els banyistes.

2 intr. pron. [LC] Abans de beure cal desacalorar-se.

desacatament

m. [LC] [AD] [DE] Acció de desacatar; l’efecte.

desacatar

v. tr. [LC] [DE] [AD] Algú, mancar al respecte i a la submissió que deu (a algú altre o a alguna cosa). La direcció desacatà l’ordre del govern.

desacceleració

1 f. [FIF] [LC] Acció de desaccelerar; l’efecte.

2 f. [FIF] En fís., acceleració negativa.

desaccelerar

1 v. tr. [FIF] [LC] [SP] Fer menys ràpid, menys viu (un moviment, un procés). Un mecanisme que desaccelera la rotació de l’eix. Mesures que desacceleraran el ritme de les importacions.

2 v. tr. [FIF] [LC] [SP] Reduir la velocitat (d’un vehicle). Desaccelera, que ve un revolt.

desaccentuació

f. [LC] Acció de desaccentuar; l’efecte.

desaccentuar

v. tr. [FL] Llevar l’accent (a un element accentuat).

desacerar

v. tr. [EI] Eliminar l’aceració (d’un producte) mitjançant un escalfament que el descarbonitzi.

desacidificació

f. [QU] Acció de desacidificar.

desacidificar

v. tr. [QU] Treure l’acidesa (a una substància).

desaclimatació

f. [LC] [BI] [EG] Acció de desaclimatar o de desaclimatar-se.

desaclimatar

1 v. tr. [LC] [BI] [EG] Fer cessar d’estar aclimatat.

2 intr. pron. [LC] [BI] [EG] Cessar d’estar aclimatat.

desacoblament

1 m. [LC] Acció de desacoblar o de desacoblar-se; l’efecte.

2 m. [EL] En electròn., mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d’un amplificador.

desacoblar

1 v. tr. [LC] Separar (allò que està acoblat). El llaurador desacoblava els bous de l’arada.

2 intr. pron. [LC] Els neutrins es desacoblen a una temperatura determinada.

desacollir

[quant a la flexió, com collir]

v. tr. [LC] Acollir malament.

desacomodadament

adv. [LC] Sense comoditat.

desacomodat -ada

adj. [LC] No acomodat.

desacompanyat -ada

1 adj. [LC] Sense companyia. Com podeu deixar el meu amor desacompanyat?

2 adj. [LC] Solitari 1 2. Un camí desacompanyat.

desaconductament

m. [LC] Acció de desaconductar o de desaconductar-se.

desaconductar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar aconductat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar aconductat.

desaconduïment

1 m. [LC] DESACONDUCTAMENT.

2 m. [LC] Estat d’allò que no està ben aconduït.

desaconduir

v. tr. i intr. pron. [LC] DESACONDUCTAR.

desaconduït -ïda

adj. [LC] Que no està ben aconduït.

desaconselladament

adv. [LC] Sense escoltar consell.

desaconsellar

v. tr. [LC] Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m’ho ha desaconsellat.

desacord

m. [LC] Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord. Haver-hi desacord entre els jutges. Els jutges estan en desacord. Viure en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta.

desacordadament

adv. [LC] Sense acord.

desacordança

f. [LC] Manca d’acordança.

desacordar

1 v. tr. [LC] Posar en desacord. Aquest assumpte ha desacordat tota la família.

2 intr. pron. [LC] Que es desacordin tendències estètiques no pressuposa que tinguin autonomia.

desacordat -ada

1 adj. [LC] Que no està d’acord amb un altre o d’altres. En això estic desacordat amb vós.

2 adj. [LC] Que sona sense harmonia, sense afinació. Tocaven instruments desacordats. Cantaven desacordades.

desacorralar

1 v. tr. i intr. pron. [LC] [AGR] DESENCORRALAR.

2 tr. [LC] Fer cessar d’estar acorralat o assitiat.

desacostar

v. tr. [LC] Separar (dues coses que estan acostades).

desacostumadament

adv. [LC] D’una manera desacostumada, insòlita.

desacostumament

m. [LC] Acció de desacostumar o de desacostumar-se.

desacostumar

1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el costum, l’habitud, d’alguna cosa, de fer alguna cosa. L’hem de desacostumar de llevar-se tan tard.

2 intr. pron. [LC] Perdre el costum, l’habitud, d’alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar.

desacostumat -ada

adj. [LC] Fora de costum. És un cas molt desacostumat. Que es llevi tan d’hora és una cosa desacostumada.

desacreditar

v. tr. [LC] Privar del crèdit. Actuacions que desacrediten el govern. Pretenia de desacreditar els artistes i els escriptors.

desactivar

1 v. tr. [EE] [LC] [EI] Anul·lar el funcionament (d’un dispositiu que està en servei o que es pot posar en servei).

2 v. tr. [QU] Suprimir l’activitat (d’una substància).

desacuradament

adv. [LC] Amb no gens de cura.

desacurat -ada

adj. [LC] Fet sense cura. Un treball desacurat.

desada

f. [LC] Acció de desar.

desadherir

v. tr. [LC] Separar (dues coses que estan adherides).

desadobar

v. tr. [LC] Llevar (a algú o a alguna cosa) el seu adob.

desadornament

m. [LC] Acció de desadornar.

desadornar

v. tr. [LC] Llevar els adornaments (a algú o a alguna cosa).

desafavorir

v. tr. [LC] DESFAVORIR.

desafecció

f. [LC] Manca d’afecció.

desafeccionament

m. [LC] Acció de desafeccionar-se; l’efecte.

desafeccionar-se

v. intr. pron. [LC] Perdre l’afecció. En Joan s’ha desafeccionat de beure.

desafectació

f. [LC] [AD] Acció de desafectar; l’efecte. Desafectació de béns.

desafectar

v. tr. [LC] Fer cessar d’estar afectat o destinat a un ús determinat.

desafectat -ada

1 adj. [LC] Que ha perdut l’afecció a algú o a alguna cosa. Era una persona desafectada de tota passió envilidora.

2 adj. [LC] Que ja no té l’ús al qual estava destinat. Un vaixell desafectat i convertit en museu flotant. Vells cementiris desafectats.

desafecte¹

m. [LC] [PS] [PE] Mancança d’afecte.

desafecte² -a

1 adj. [LC] [PS] [PE] Que no sent afecció envers algú.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Contrari a una situació política determinada. Desafecte al règim.

desaferrar

1 v. tr. [LC] Separar (una cosa o una persona) d’allò a què està aferrada. No podien desaferrar l’infant dels pantalons de son pare.

2 intr. pron. [LC] Aquell individu no es desaferrava del meu costat.

desafiador -a

adj. [LC] Que desafia.

desafiament

m. [LC] Acció de desafiar; l’efecte.

desafiar

1 1 v. tr. [LC] [DE] [SP] Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs.

1 2 v. tr. [LC] Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent. Desafiar els perills. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.

2 tr. [LC] Dir (a algú) que no és capaç de fer una cosa per incitar-lo a fer-la. Et desafio que no ho endevines.

desafillar

1 v. tr. [LC] [AGR] Separar (d’una femella que cria) els seus petits.

2 v. tr. [LC] Deixar de tenir afillat (algú).

desafinació

f. [MU] [LC] Acció de desafinar o de desafinar-se; l’efecte.

desafinada

f. [LC] [MU] Fet de desafinar una nota.

desafinadament

adv. [LC] [MU] Sense afinació.

desafinament

m. [LC] [MU] Acció de desafinar o de desafinar-se; l’efecte.

desafinar

1 v. tr. [LC] [MU] Fer cessar d’estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.

2 intr. pron. [LC] [MU] Un instrument músic, cessar d’estar afinat. Aquesta arpa s’ha desafinat.

3 v. tr. [LC] [MU] No donar exactament el to (d’una nota musical). Ha desafinat totes les notes altes. Un cantant, un violinista, que desafina.

desafinat -ada

adj. [LC] [MU] No gens afinat. Un piano desafinat. Veus desafinades.

desafiu

m. [LC] DESAFIAMENT.

desaforat -ada

1 adj. [LC] DESMESURAT. Una proposta desaforada.

2 adj. [LC] Fora de si, boig. No facin cas del que fa, que està desaforat.

desafortunat -ada

adj. [LC] No afortunat.

desagafar

1 v. tr. [LC] Separar (una cosa o una persona) d’allò a què està agafada.

2 intr. pron. [LC] No et desagafis de mi, que cauràs.

desagençament

m. [LC] Acció de desagençar; l’efecte.

desagençar

v. tr. [LC] Fer cessar d’estar agençat.

desagermanar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar agermanat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar agermanat.

desagradable

adj. [LC] No gens agradable. Una resposta desagradable. Quines persones tan desagradables!

desagradablement

adv. [LC] D’una manera desagradable.

desagradar

1 v. intr. [LC] No agradar, fer una impressió desagradable. Em desagrada molt que no hagin volgut venir. És un color que no em desagrada.

2 intr. pron. [LC] Perdre el grat que hom sentia per algú o per alguna cosa. S’ha desagradat del seu company.

desagradós -osa

adj. [LC] DESAGRADABLE.

desagraïment

m. [LC] Manca a l’agraïment degut.

desagrair

v. tr. [LC] No agrair, mancar a l’agraïment degut a algú (per un benefici, un servei o un favor rebut).

desagraït -ïda

adj. i m. i f. [LC] MALAGRAÏT.

desagregable

adj. [LC] Que pot ésser desagregat.

desagregació

f. [LC] Acció de desagregar o de desagregar-se; l’efecte.

desagregar

1 v. tr. [LC] Destruir l’agregació (d’un material agregat).

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar agregat, d’ésser un agregat. La pedra de la portalada s’ha anat desagregant.

desagreujament

m. [LC] Acció de desagreujar.

desagreujar

1 v. tr. [LC] Algú, donar satisfacció completa (a qui ha ofès o agreujat). Amb aquells obsequis, desagreujava els seus subordinats. El públic aplaudia amb entusiasme per desagreujar l’artista.

2 1 tr. [LC] Suprimir o disminuir (allò que agreuja). Desagreujar un immoble reduint-li la contribució.

2 2 [LC] desagreujar un impost Alleugerir-lo.

desaiguar

v. tr. i intr. [LC] DESGUASSAR.

desairar

1 v. tr. [LC] Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l’havien convidat tan amablement.

2 v. tr. [LC] Desatendre 3.

desairós -osa

adj. [LC] No gens airós o de bon aire.

desairosament

adv. [LC] No gens airosament.

desajuntar

v. tr. [LC] Separar entre elles (coses o persones que estan ajuntades).

desajust

m. [LC] Manca d’ajust.

desajustar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar ajustat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ajustat. Amb la humitat, les portes es desajusten.

desalbardar

v. tr. [LC] [AGR] Treure l’albarda (a una bèstia de càrrega).

desalenar-se

v. intr. pron. [LC] PERDRE L’ALÈ. El rector es desalenava sota el pes de la capa pluvial.

desalienar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar alienat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar alienat.

desalineació

f. [LC] Acció de desalinear o de desalinear-se; l’efecte.

desalineament

m. [LC] DESALINEACIÓ.

desalinear

1 v. tr. [LC] Desfer l’alineació (d’allò que està alineat).

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar alineat.

desallitar

v. tr. [LC] Fer cessar d’estar allitat.

desallotjament

m. [LC] Acció de desallotjar.

desallotjar

1 v. tr. [LC] Treure (algú o alguna cosa) del lloc on estava allotjat.

2 v. tr. [DE] Fer que (l’enemic) abandoni una posició. Vam aconseguir desallotjar els soldats del turó.

3 intr. [LC] Algú, anar-se’n del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí.

desalterar

1 v. tr. [LC] Calmar (qui està alterat).

2 tr. [LC] DESASSEDEGAR.

desamagar

v. tr. [LC] Treure del seu amagatall, descobrir (una cosa amagada).

desamar

1 v. tr. [LC] No tenir (a una persona o a una cosa) l’amor que li devem. Desamar els pares. Gent que desama el seu poble.

2 v. tr. [LC] Deixar d’amar.

desamarrar

1 v. tr. [LC] [TRA] Deixar anar les amarres (d’una nau).

2 v. tr. [LC] Separar (una cosa o una persona) d’allò a què està amarrada.

desament

m. [LC] Acció de desar.

desamic -iga

adj. i m. i f. [LC] ENEMIC.

desamigar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’ésser amic.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’ésser amic.

desaminació

f. [QU] Eliminació del grup –NH₂ d’una amina.

desaminar

v. tr. [QU] Sotmetre (una amina) a desaminació.

desamistançar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar amistançat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar amistançat.

desamistat

f. [LC] ENEMISTAT.

desamor

m. o f. [LC] Manca d’amor.

desamorar-se

v. intr. pron. [LC] DESAFECCIONAR-SE. No tens paciència: aviat et desamores de tot. S’ha ben desamorat d’anar al casino. N’hi ha per desamorar-se’n.

desamorós -osa

1 adj. [LC] Que no sent amor.

2 adj. [LC] No afectuós.

desamorrar

1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar amorrat.

2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar amorrat.

desamortitzable

adj. [LC] [ECT] Que es pot desamortitzar.

desamortització

1 f. [LC] [ECT] Acció de desamortitzar; l’efecte.

2 f. [HIH] Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliure disposició.

desamortitzador -a

adj. [LC] [ECT] Que desamortitza.

desamortitzar

v. tr. [LC] [ECT] [HIH] Alliberar (béns amortitzats).

desamurar

v. tr. [TRA] Desfermar les amures (de les veles).

desanat -ada

adj. [LC] [MD] Que està en un estat d’abatiment prolongat, mancat completament de vigor, feble en extrem.

desancorar

1 v. tr. [LC] [TRA] Llevar l’àncora o les àncores (d’una nau).

2 intr. [LC] Una nau, llevar l’àncora o les àncores.

desànim

m. [LC] Manca d’ànim. No sabia com combatre el desànim del noi.

desanimació

f. [LC] Manca d’animació. Feia feredat la desanimació dels carrers.

desanimadament

adv. [LC] Sense ànim. Treballa desanimadament.

desanimador -a

adj. [LC] Que desanima.

desanimar

1 1 v. tr. [LC] Fer perdre l’ànim, el coratge, (a algú). Aquest primer fracàs els va desanimar.

1 2 intr. pron. [LC] Perdre l’ànim, el coratge. No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anirem vencent.

2 intr. pron. [LC] Perdre l’animació. Els carrers, en aquella hora, ja s’havien desanimat.

desansiat -ada

adj. [LC] Lliure d’ànsies, d’inquietuds.

desaparedar

v. tr. [LC] [AQ] Fer cessar d’estar aparedat.

desaparèixer

[quant a la flexió, com aparèixer]

1 1 v. intr. [LC] Cessar d’aparèixer o d’ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l’illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d’ulls. El prestidigitador ha fet desaparèixer l’anell.

1 2 v. intr. [LC] Una cosa, no ésser en el seu lloc perquè ha estat sostreta. Han desaparegut els papers que tenia sobre la taula. Li van desaparèixer les joies que guardava en aquell calaix.

1 3 v. intr. [LC] Ésser eclipsat. Tota glòria desaparegué davant la seva.

2 intr. [LC] Cessar d’ésser, d’existir. Són costums que han desaparegut fa llarg temps. Amb el temps desapareixerà àdhuc el record d’aquest fet. L’epidèmia ha desaparegut del tot. Ell feu desaparèixer les discòrdies. Amb aquest medicament, els grans et desapareixeran aviat.

desaparell

m. [LC] DESAPARELLAMENT¹.

desaparellament¹

m. [LC] Acció de llevar l’aparell d’una nau, d’una haveria; l’efecte.

desaparellament²

m. [LC] Acció de separar o de separar-se dues coses que formen parell o una parella; l’efecte.

desaparellar¹

1 v. tr. [LC] [TRA] Desguarnir del seu aparell (una nau).

2 v. tr. [LC] [AGR] Treure l’aparell, els guarniments, (a una haveria).

desaparellar²

1 v. tr. [LC] Separar (un parell de coses o una parella).

2 intr. pron. [LC] Deixar de fer parell o parella. He vist desaparellar-se molts matrimonis.

desapariament

m. [LC] DESAPARELLAMENT².

desapariar

v. tr. i intr. pron. [LC] DESAPARELLAR².

desaparició

f. [LC] Acció de desaparèixer. La desaparició d’un cometa. La desaparició de les joies. La desaparició de l’epidèmia.

desaparionament

m. [LC] DESPARELLAMENT.

desaparionar

v. tr. [LC] DESPARELLAR.

desaparroquianar

1 v. tr. [LC] Fer perdre parròquia (a un establiment, a un comerciant, etc.).

2 intr. pron. [LC] Perdre parròquia.

desaparroquiar-se

v. intr. pron. [LC] Deixar d’ésser parroquià d’un establiment, d’un comerciant, etc.

desapassionadament

adv. [LC] D’una manera desapassionada.

desapassionar-se

v. intr. pron. [LC] Alliberar-se d’una passió.

desapassionat -ada

adj. [LC] Sense passió, sense prevenció en pro o en contra, sense cap mira interessada.

desapercebudament

adv. [LC] Sense que hom se n’apercebi.

desapercebut -uda

adj. [LC] No apercebut, sense que hom se n’adoni. Aquest detall no podia passar desapercebut.

desapiadadament

adv. [LC] DESPIETADAMENT.

desapiadat -ada

adj. [LC] DESPIETAT².

desaplegar-se

v. intr. pron. [LC] Cessar d’anar o d’estar aplegats.

desaplicació

1 f. [LC] Acció de desaplicar.

2 f. [LC] Manca d’aplicació a l’estudi, al treball. El mestre lamentava la desaplicació dels seus deixebles.

desaplicadament

adv. [LC] Sense aplicació.

desaplicar

1 v. tr. [LC] Separar (una cosa) d’allò a què està aplicada.

2 intr. pron. [LC] No posar esforç, atenció, etc., a l’execució d’alguna cosa.

desaplicat -ada

adj. [LC] Mancat d’aplicació a l’estudi, al treball. Caldria castigar els alumnes desaplicats.

desapoderament

m. [LC] [DR] Acció de desapoderar.

desapoderar

v. tr. [LC] [DR] Llevar el poder (a algú).

desaprendre

[quant a la flexió, com aprendre]

v. tr. [LC] Oblidar (allò que hom ha après).

desaprensió

f. [LC] Manca d’escrúpols morals.

desaprensiu -iva

adj. [LC] Mancat d’escrúpols d’ordre moral.

desaprofitable

adj. [LC] No aprofitable. No hi ha res desaprofitable.

desaprofitament

1 m. [LC] Acció de desaprofitar.

2 m. [LC] Condició de qui és desaprofitat.

desaprofitar

v. tr. [LC] No treure profit (d’una cosa), no emprar útilment. Desaprofitar el temps, els seus lleures. Desaprofitar una avinentesa, una ocasió. Un tros de roba que han desaprofitat.

desaprofitat -ada

adj. [LC] Que no avança el que podria en els estudis, en els afers, en la carrera, etc.

desapropi

m. [LC] [DR] DESAPROPIACIÓ.

desapropiació

f. [LC] [DR] Acció de desapropiar o de desapropiar-se; l’efecte.

desapropiament

m. [LC] [DR] DESAPROPIACIÓ.

desapropiar

1 v. tr. [LC] [DR] Fer perdre (a algú) la propietat d’alguna cosa.

2 intr. pron. [LC] [DR] Algú, fer abandó d’una seva propietat.

3 intr. pron. [LC] Renunciar a tota mena de béns. Desapropiar-se de totes les coses mundanals.

desaprovació

f. [LC] Acció de desaprovar; l’efecte. Aquest fet meresqué la desaprovació de tothom. Crits de desaprovació.

desaprovar

1 v. tr. [LC] No aprovar, trobar malament, (allò dit o fet per algú). Tothom desaprovarà les teves paraules, la teva conducta.

2 v. tr. [LC] No aprovar (algú, especialment un examinand). Els alumnes que han estat desaprovats en setembre.

desapuntalar

v. tr. [LC] [AQ] Treure els puntals que sostenen (una cosa).

desapuntar¹

v. tr. [LC] Esborrar (allò que està apuntat). Si hi soc apuntat, ja em pots desapuntar.

desapuntar²

v. tr. [LC] Separar (alguna cosa) d’allò a què està apuntada.

desaqueferat -ada

adj. [LC] Que no té res a fer.

desar

1 1 v. tr. [LC] Algú, posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala. Les joies, on les tens desades?

1 2 v. tr. [LC] Endreçar, posar ordre (en un lloc). Avui hem de desar aquesta habitació.

2 intr. pron. [LC] Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. En Joan ja es pot desar: mai més no tornarà a jugar com jugava. Desa’t, noi, que ja no serveixes per a res.

3 tr. [IN] Guardar 5.

desarborament

m. [TRA] [LC] Acció de desarborar; l’efecte.