disminució

1 1 f. [LC] Acció de disminuir; l’efecte.

1 2 f. [LC] La quantitat en què disminueix una cosa.

2 1 f. [MU] Procediment de l’art del contrapunt que consisteix a reduir a la meitat, o més, les durades de les notes del subjecte.

2 2 f. [MU] Glosa melòdica d’una veu principal consistent a improvisar amb valors més petits una nova melodia.

disminuir

1 v. tr. [LC] Fer més petit. Disminuir la llargària d’un vestit. Disminuir un calmant el dolor. Disminuir les despeses i augmentar els guanys.

2 1 intr. [LC] Esdevenir menor. La febre ha disminuït. Els guanys disminueixen d’un any a l’altre.

2 2 [LC] [FIF] disminuir la temperatura d’un cos Refredar-se un cos.

disminuït -ïda

1 adj. [LC] Que té una mida inferior a la que seria esperada.

2 adj. i m. i f. [LC] [MD] [PS] [PE] Que presenta un trastorn genètic, o d’un altre tipus, que li condiciona l’activitat física o mental. Un disminuït físic. Un disminuït psíquic.

3 1 adj. [MU] En mús., que té un semitò de menys que el mateix interval en forma menor o justa.

3 2 adj. [MU] Que conté un interval disminuït, s’aplica a un acord musical.

dismutació

f. [QU] Reacció d’oxidoreducció entre les molècules, ions o àtoms d’una determinada substància. La dismutació del clor dona clorur i hipoclorit.

dismutar-se

v. intr. pron. [QU] Sofrir dismutació.

disomia

1 f. [BI] Deformació caracteritzada per l’existència de dos cossos complets units per una o més parts.

2 [BI] disomia uniparental Presència en un cariotip d’una parella de cromosomes que tenen el mateix origen matern o patern.

disostosi

f. [MD] Ossificació defectuosa, generalment d’origen congènit.

dispar

adj. [LC] Mancat de paritat.

disparador

1 m. [DE] [LC] Peça d’una arma de foc que serveix per a disparar-la.

2 m. [EI] [LC] Dispositiu que engega sobtadament un mecanisme a punt de funcionar. Disparador automàtic.

disparament

m. [LC] [DE] Acció de disparar o de disparar-se; l’efecte.

disparar

1 1 v. tr. [LC] [DE] Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una ballesta. Disparar una escopeta.

1 2 v. tr. [LC] Fer sortir llançat (un projectil, un cos llancívol), amb una arma o un artifici de pólvora. Disparar un tret. Disparar un coet.

2 intr. pron. [LC] Un mecanisme, engegar-se, començar a anar, a funcionar, a rutllar. S’han disparat les alarmes.

disparat -ada

adj. [LC] Molt veloç. Ha sortit disparat com una fletxa.

disparitat

f. [LC] Mancança de paritat. Una disparitat d’edat, d’anys. Una disparitat d’opinions. Una disparitat de condicions.

dispendi

1 m. [LC] Despesa gran. No puc permetre un tal dispendi.

2 m. [LC] PER EXT. Dispendi de forces, de temps.

dispendiós -osa

adj. [LC] Que porta dispendi.

dispendiosament

adv. [LC] Amb dispendi, d’una manera dispendiosa.

dispensa

f. [LC] [RE] Autorització de no fer allò disposat o prescrit.

dispensable

adj. [LC] Que pot ésser dispensat. És una falta dispensable.

dispensació

1 f. [LC] Acció de dispensar, de distribuir, entre diverses persones; l’efecte. Dispensació de favors.

2 f. [MD] Conjunt d’operacions prèvies a la preparació de les composicions oficinals o magistrals.

dispensador -a

adj. i m. i f. [LC] Que dispensa.

dispensar

1 v. tr. [LC] Distribuir 1 1. Dispensar favors, benediccions. Dispensar elogis. Dispensà les riqueses als pobres. Dispensar medicaments.

2 v. tr. [LC] Excusar 2. Dispenseu-me de no haver portat els llibres. Dispenseu que no hagi vingut més aviat. L’he trepitjat? Dispensi. No li exigiu que vingui cada dia: dispenseu-lo de presentar-se. Dispensar algú del servei militar per causa de malaltia. Dispensar algú de fer dejuni.

dispensari

m. [MD] [LC] Centre d’assistència mèdica vinculat als serveis sanitaris públics.

dispenser -a

adj. i m. i f. [LC] DISPENSADOR.

dispèpsia

f. [MD] Digestió laboriosa i imperfecta, que causa sensació de repleció, flatulència, eructes, dolor epigàstric, etc.

dispèptic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la dispèpsia.

2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de dispèpsia.

dispergir

v. tr. [LC] DISPERSAR.

disperm -a

adj. [BO] Que conté dues llavors. Fruit disperm.

dispers -a

1 adj. [LC] [GL] Que està dispersat, escampat.

2 adj. [LC] Que no està concentrat en un tema, en una activitat, etc. És una persona molt dispersa.

dispersador

1 m. [QU] Substància que, a causa de la disminució de la tensió superficial, facilita la dispersió de la fase digestiva en el medi de dispersió.

2 m. [QU] Aparell que redueix les substàncies a dimensions col·loidals.

dispersament

adv. [LC] D’una manera dispersa.

dispersant

1 adj. [QU] Que facilita la dispersió i l’eventual dissolució d’un element sòlid en un líquid, s’aplica a un additiu alimentari.

2 m. [QU] Additiu alimentari dispersant.

dispersar

1 v. tr. [LC] [DE] Separar (persones o coses) fent-les anar en diverses direccions. Els guardes van dispersar la multitud. El foc de la nostra artilleria dispersà les forces enemigues.

2 intr. pron. [LC] Arribats a l’ermita, ens dispersàrem pels bosquets del voltant.

3 [LC] dispersar l’atenció Aplicar l’atenció a diferents assumptes, a diferents objectes.

4 [LC] dispersar els esforços Aplicar els esforços a diferents assumptes, a diferents objectes.

dispersió

1 f. [LC] Acció de dispersar o de dispersar-se; l’efecte. La dispersió d’un exèrcit, d’una multitud, d’un ramat.

2 1 f. [FIF] En fís., fenomen segons el qual una part del flux magnètic d’una màquina elèctrica, d’un transformador, etc., es desvia del circuit magnètic, generalment de ferro, i es tanca a través de l’aire, cosa que produeix una reducció del flux útil.

2 2 f. [FIF] [QU] [GLG] Variació de l’índex de refracció d’una substància en funció de la longitud d’ona de la llum incident.

2 3 [FIF] [QU] [GLG] dispersió òptica Dispersió 2 2.

2 4 [QU] [FIF] dispersió rotatòria òptica Variació de l’angle de gir del pla de polarització de la llum monocromàtica en funció de la longitud d’ona d’aquesta darrera.

3 f. [QU] Sistema heterogeni format per dues fases o més en el qual la fase dispersa està en suspensió en el medi de dispersió, que pot ésser un líquid, un sòlid o un gas.

4 f. [MT] En estad., desviació d’un conjunt de valors respecte a un valor central, generalment el valor mitjà.

5 f. [BO] En bot., disseminació.

dispersiu -iva

1 adj. [LC] Que causa dispersió.

2 adj. [LC] Relatiu a la dispersió.

dispersoide

1 m. [QU] Col·loide 1.

2 m. [QU] Partícula de dimensions intermèdies entre les d’una suspensió de partícules polimoleculars, visibles en un medi líquid, i les d’una solució de partícules monomoleculars, òpticament buida.

dispesa

1 f. [LC] [HO] Casa on es dona allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut. Estic en una dispesa del carrer del Carme. Paga la meitat del sou de dispesa.

2 [LC] estar a dispesa Residir en una dispesa.

dispeser dispesera

m. i f. [LC] [PR] Persona que té una dispesa.

displàsia

f. [MD] Anomalia en el desenvolupament de teixits, d’òrgans o de parts anatòmiques.

displàstic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la displàsia.

2 adj. i m. i f. [PS] [MD] Que té una constitució que no s’ajusta a cap biotip.

displicència

f. [LC] Qualitat de displicent.

displicent

adj. [LC] Que no troba gust en res, que no posa interès en res.

displicentment

adv. [LC] Amb displicència.

dispnea

f. [MD] Respiració dificultosa i penosa.

dispneic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la dispnea.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de dispnea.

disponibilitat

f. [LC] Qualitat de disponible.

disponible

adj. [LC] De què es pot disposar. No teniu més diner disponible. En aquella dispesa no hi havia ja cap habitació disponible. En aquesta pàgina d’anuncis encara hi ha dos espais disponibles.

disposador disposadora

m. i f. [LC] Persona que disposa.

disposar

1 1 v. tr. [LC] Posar, arranjar, establir, (les coses), en un cert ordre. L’almirall disposà els vaixells en semicercle. Disposeu les cadires de manera que tothom pugui veure còmodament l’escenari. L’arquitecte no ha disposat prou bé les habitacions d’aquesta casa.

1 2 v. tr. [LC] Preparar (alguna cosa) per a una circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball.

2 intr. pron. [LC] Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, de fer-la tot seguit. Tots es disposen a complaure’l. Jo em disposava a sortir. Estic disposat a fer-ho.

3 1 tr. [LC] Regular, decidir. La llei, un article d’un reglament, disposar tal i tal cosa. L’home proposa i Déu disposa. Maneu i disposeu.

3 2 intr. [DR] Fer testament.

4 1 intr. [LC] Algú, fer el que vol d’alguna cosa o d’algú. Pots disposar del meu cotxe sempre que vulguis. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi.

4 2 intr. [LC] [DR] Algú, tenir una cosa per a usar-la. Jo disposava llavors d’un capital considerable. Els mitjans de què disposem. Disposar dels béns propis.

disposició

1 1 f. [LC] Manera d’estar disposat o arranjat. No m’agrada la disposició dels mobles. Estudiar la disposició dels astres.

1 2 f. [LC] Estat d’esperit o de cos en què algú es troba per a fer alguna cosa. No està en disposició de llevar-se encara. No estic en disposició de treballar, d’estudiar.

1 3 f. [LC] APTITUD. Té molta disposició per a la música, per al dibuix. És un home de disposició.

2 f. [LC] [AD] [DR] Allò que està disposat, decidit, establert. Les disposicions de la llei. Una disposició testamentària. Disposició transitòria d’una norma.

3 f. [LC] Poder de disposar de quelcom. Tenir aquests diners a la seva disposició.

dispositiu -iva

1 adj. [LC] Que disposa, en què es disposa. La part dispositiva d’una sentència, d’un decret.

2 f. [DR] Pronunciament dispositiu o imperatiu d’una sentència dictada per un jutge o un tribunal.

3 1 m. [EI] [EL] Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d’un mecanisme o aparell més complex, disposades o arranjades per a un fi determinat.

3 2 [EL] dispositiu electrònic Dispositiu en què la conducció és deguda al moviment d’electrons o d’ions en el si d’un gas a baixa pressió, en el buit o en un semiconductor.

3 3 [MD] dispositiu intrauterí Dispositiu contraceptiu consistent en una peça de plàstic o metàl·lica de forma espiral, de T, triangular, etc., que hom col·loca a l’interior de la cavitat uterina.

dispositivament

adv. [LC] Amb ordre dispositiu.

dispost -a

adj. [LC] Que està en disposició, que té disposició.

disprosi

m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, rar a l’escorça terrestre, de fortes propietats magnètiques (símbol, Dy; nombre atòmic, 66; pes atòmic, 162,50).

disputa

f. [LC] [HIH] Acció de disputar; l’efecte.

disputabilitat

f. [LC] Qualitat de disputable.

disputable

adj. [LC] Que pot ésser objecte d’una disputació.

disputació

1 f. [LC] ANT. DISPUTA.

2 f. [RE] ANT. Confrontació doctrinal.

disputador -a

adj. i m. i f. [LC] Que és afectat a disputar.

disputant

m. i f. [LC] Persona que disputa.

disputar

1 1 v. intr. [LC] Dues o més persones, tenir una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc. El vaig trobar disputant de religió.

1 2 v. intr. [LC] Tenir sobre qualsevol cosa una discussió viva. Disputen en va: no s’entendran mai.

1 3 intr. pron. [LC] Sempre es disputen. Es disputen per qualsevol cosa.

2 tr. [LC] Fer de la possessió (d’alguna cosa) un objecte de lluita. No podíem disputar-los el terreny. Es disputaven la plaça de secretari.

disquet

m. [IN] [LC] [TC] [EL] Disc magnètic, de fàcil ús i transport, que, introduït en un ordinador, permet enregistrar i reproduir informació.

disquetera

f. [IN] Unitat de disc per a disquets.

disquisició

f. [LC] Recerca subtil, minuciosa, sobre una qüestió.

disrupció

f. [FIF] Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió a la qual és sotmès arriba al valor de la tensió disruptiva.

disruptiu -iva

adj. [FIF] Que produeix disrupció. Tensió disruptiva.

dissabte

1 1 m. [LC] Sisè dia de la setmana. Fer festa els dissabtes a la tarda. Vindré dissabte.

1 2 m. [LC] Vigília d’una festivitat.

1 3 m. [RE] Setè dia de la setmana i dia de descans per als jueus.

1 4 [LC] [RE] dissabte de glòria Vigília de Diumenge de Pasqua en què es commemora el repòs de Jesucrist en el sepulcre. El Dissabte de Glòria hi ha missa de vetlla.

2 m. [LC] fer dissabte Fer la neteja i endreça de la casa, d’una habitació, etc. Demà, que no has de sortir, farem dissabte. Fer dissabte d’una habitació.

dissecació

f. [LC] [ZOA] Acció de dissecar; l’efecte.

dissecador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que disseca.

2 m. i f. [PR] [LC] TAXIDERMISTA.

dissecar

v. tr. [ZOA] [MD] Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.

dissecció

f. [MD] [ZOA] [BI] Acció de disseccionar; l’efecte.

disseccionar

1 1 v. tr. [MD] [ZOA] Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.

1 2 v. tr. [LC] Analitzar minuciosament. Disseccionar un llibre, una obra d’art.

2 v. tr. [EG] L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.

dissector dissectora

m. i f. [MD] [ZOA] [BI] Persona que dissecciona.

dissemblança

f. [LC] Mancança de semblança, qualitat de dissemblant.

dissemblant

adj. [LC] Que no és semblant. Són dissemblants en tot.

dissemblantment

adv. [LC] D’una manera dissemblant.

dissemblar

v. intr. [LC] No ésser semblant.

dissèmia

f. [FL] Cas d’homonímia que es produeix quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats.

disseminació

1 f. [LC] [BO] Acció de disseminar o de disseminar-se; l’efecte. La disseminació de les llavors pel vent.

2 f. [GLG] [MI] Jaciment constituït per cristalls o fragments de mineral dispersos dins d’una roca que li fa de ganga.

disseminar

1 1 v. tr. [LC] Posar en un espai extens (persones o coses) a distància les unes de les altres. Disseminar el servei de vigilància.

1 2 intr. pron. [LC] [GL] Les llavors es disseminen amb el vent. Expulsats del seu país, s’havien disseminat pels regnes veïns.

2 tr. [LC] DIVULGAR. Disseminar idees, errors.

dissensió

1 f. [LC] Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos. Dissensions domèstiques. Les dissensions de l’Església.

2 f. [LC] Discòrdia filla d’aquesta diversitat. Dissensions civils, intestines.

dissentiment

1 m. [LC] Acció de dissentir. Jo estic en dissentiment amb ell.

2 m. [HIH] Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual podia retardar o bé interrompre les deliberacions.

3 [DR] dissentiment mutu Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.

dissentir

v. intr. [LC] Diferir en opinió, ésser de parer o sentir divers. Ell dissenteix de mi en aquest punt. Ens avenim molt tot i que en això dissentim.

disseny

1 1 m. [LC] [AR] Dibuix en què s’assenyalen tan sols les línies principals d’un objecte.

1 2 m. [AR] [LC] Projecte d’un objecte que s’ha de fabricar, en què es combina la utilitat i l’estètica. Disseny d’un moble, d’un vestit.

2 1 m. [LC] Activitat destinada al disseny d’objectes. Dedicar-se al disseny.

2 2 [AR] disseny industrial Disciplina especialitzada en la formalització d’objectes d’ús produïts industrialment.

3 m. [LC] [AR] [AF] disseny gràfic GRAFISME.

dissenyador dissenyadora

m. i f. [LC] [AF] [PR] Persona que té per ofici dissenyar.

dissenyar

v. tr. [LC] [AR] Fer el disseny (d’alguna cosa).

dissertació

f. [LC] Acció de dissertar; l’efecte. Una dissertació filosòfica, científica, històrica.

dissertant

m. i f. [LC] Persona que disserta. Tots felicitaren el dissertant.

dissertar

v. intr. [LC] Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística.

disset

1 adj. [LC] [MT] Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el setze, 17. Nou més vuit fan disset.

2 2 m. [LC] El que fa disset en una sèrie numerada. El segle XVII (disset). El quilòmetre 17. Viu al 17 del carrer Major.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre disset. És l’atleta que porta el 17 a la samarreta.

dissetè -ena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té setze davant seu, el que fa disset.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les disset parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una dissetena part.

3 m. [LC] [MT] Un dissetè, 1/17. Quatre dissetens, 4/17.

dissidència

f. [LC] Fet d’esdevenir, d’ésser, dissident. Llavors es produí una dissidència en el partit conservador.

dissident

1 adj. [LC] [SO] Que s’ha separat en matèria de doctrina d’una comunió religiosa, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit polític, etc. Les sectes dissidents. Els liberals dissidents s’ajuntaren als conservadors.

2 m. i f. [LC] [SO] Persona dissident.

dissimetria

f. [LC] [MT] ASIMETRIA.

dissimètric -a

adj. [LC] [MT] ASIMÈTRIC.

dissimilació

1 f. [LC] Acció de dissimilar o de dissimilar-se; l’efecte.

2 f. [FL] Procés pel qual dos sons semblants tendeixen a diferenciar-se.

3 f. [MD] Metabolisme destructiu.

dissimilar

1 v. tr. [LC] Fer dissemblant.

2 intr. pron. [LC] [FL] Esdevenir dissemblant. La primera r de peregrinus s’ha dissimilat en l sota l’acció de la segona r; d’on, pelegrí.

dissimilatiu -iva

adj. [LC] [FL] Que causa una dissimilació. Tendència dissimilativa.

dissimilitud

f. [LC] DISSEMBLANÇA.

dissimulació

f. [LC] Acció de dissimular; l’efecte.

dissimuladament

adv. [LC] Amb dissimulació.

dissimular

1 v. tr. [LC] Amagar, no deixar endevinar, (els seus veritables sentiments, les intencions). Dissimular el seu odi, el seu amor, la seva enveja, la seva por, la seva pena. Ell sabia dissimular molt bé les seves intencions perverses. Ell dissimula, però jo ja li conec les intencions.

2 tr. [LC] No deixar veure (una cosa) tal com és, fer-la menys aparent. La capa li dissimulava el gep.

3 1 tr. [LC] Semblar no veure (una cosa) tal com és, semblar no adonar-se’n.

3 2 tr. [LC] Excusar 2 2.

3 3 [LC] dissimular les grolleries d’algú Fer com si no es veiessin.

3 4 [LC] no dissimular-se una cosa Veure-la tal com és. Jo no em dissimulo la gravetat del meu mal.

dissimulat -ada

1 adj. [LC] Que sol dissimular els seus sentiments, les seves intencions.

2 adj. [LC] PER EXT. Un odi dissimulat. Unes taques a la paret, dissimulades amb pintura.

3 [LC] fer el dissimulat Fer com aquell qui no s’adona d’una cosa.

dissipable

adj. [LC] Que pot ésser dissipat.

dissipació

1 f. [LC] Acció de dissipar o de dissipar-se; l’efecte.

2 f. [LC] Capteniment d’una persona lliurada enterament als plaers. Viure en la dissipació. Lliurar-se a la dissipació.

dissipadament

adv. [LC] Amb dissipació, d’una manera dissipada. Viu dissipadament.

dissipador -a

adj. [LC] Que dissipa. Té un fill dissipador.

dissipant

adj. [LC] Que dissipa.

dissipar

1 1 v. tr. [LC] Causar la desaparició (d’una cosa) per esvaniment de les seves parts integrants. El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Dissipar el seu temps, la seva joventut. Dissipar la salut, les forces. Aquesta aigua dissipa.

1 3 intr. pron. [LC] Desaparèixer progressivament una cosa. La boira s’ha dissipat. Els seus temors s’han dissipat.

1 4 v. tr. [LC] Consumir (béns, riqueses) en despeses boges, excessives. Va dissipar el patrimoni familiar en quatre dies.

1 5 [LC] dissipar les il·lusions (o els dubtes, etc.) d’algú Deslliurar-l’en.

1 6 [LC] dissipar una tempesta Impedir que esclati.

2 1 tr. [LC] Portar (algú) a la dissipació. Les companyies que freqüenta l’han dissipat.

2 2 intr. pron. [LC] Algú, lliurar-se a la dissipació. Sense ningú que l’aconsellés, el xicot es dissipava i aviat abandonà les seves responsabilitats.

dissipat -ada

1 adj. [LC] Lliurat a la dissipació. Un home dissipat.

2 adj. [LC] De dissipació. Una vida dissipada.

dissipatiu -iva

adj. [FIF] En fís., que dissipa energia o que és irreversible.

dissociabilitat

f. [LC] Qualitat de dissociable.

dissociable

adj. [LC] Que pot ésser dissociat.

dissociació

1 f. [LC] Acció de dissociar o de dissociar-se; l’efecte.

2 f. [QU] Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no. Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula. Dissociació iònica.

dissociar

1 v. tr. [LC] Separar (coses unides per associació). Dissociar les partícules d’una substància. La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme.

2 intr. pron. [LC] Els dos partits s’han dissociat de mutu acord.

dissociatiu -iva

adj. [LC] Que emmena a la dissociació.

dissoldre

[quant a la flexió, com absoldre]

1 1 v. tr. [LC] Desfer (en un cos) el lligam o cohesió que manté unides les seves parts integrants. La mort dissoldrà els nostres cossos.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Dissoldre el Parlament, l’assemblea.

1 3 v. tr. [LC] Anul·lar (un matrimoni, una comunitat, una societat). Dissoldre una societat mercantil.

2 1 tr. [LC] [QU] Efectuar la dissolució (d’un cos sòlid). En Joan dissol sucre en aigua.

2 2 tr. [LC] [QU] Un líquid, fer passar (un cos sòlid) a l’estat de solució. L’aigua dissol el sucre.

2 3 intr. pron. [LC] [QU] Un cos sòlid, passar a l’estat de solució en un líquid. El sucre es dissol en l’aigua. Sucre dissolt en aigua.

dissolubilitat

f. [LC] Propietat de dissoluble.

dissoluble

1 adj. [LC] Que pot ésser dissolt. Matrimoni dissoluble.

2 adj. [QU] SOLUBLE.

dissolució

1 1 f. [LC] Acció de dissoldre o de dissoldre’s; l’efecte. La dissolució d’un matrimoni. La dissolució de l’assemblea.

1 2 f. [QU] Procés pel qual un solut es dispersa en un dissolvent i dona una solució. La dissolució del sucre en l’aigua.

2 f. [LC] Relaxació en els costums. Viure en la dissolució.

3 f. [QU] Solució 1 i 2.

dissolut -a

adj. [LC] De costums relaxats, lliurat als vicis.

dissolutament

adv. [LC] D’una manera dissoluta.

dissolutiu -iva

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la dissolució.

dissolvent

1 adj. [LC] [QU] Que té el poder de dissoldre. El líquid dissolvent. Doctrines dissolvents.

2 m. [LC] [QU] Component d’una solució en el qual hi ha dispers el solut. L’aigua és un dissolvent del sucre.

3 m. [QU] dissolvent polar Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.

dissonància

1 f. [LC] [MU] Combinació de sons dissonants o discordants.

2 f. [SO] dissonància cognitiva Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.

dissonant

adj. [LC] [MU] Que dissona.

dissonar

1 v. intr. [MU] Dos o més sons, formar una combinació inharmoniosa, poc agradable a l’orella.

2 intr. [LC] DISCREPAR.

dissort

f. [LC] Desgràcia, malaurança.

dissortadament

adv. [LC] DESGRACIADAMENT.

dissortat -ada

adj. [LC] Desgraciat 1.

dissuadir

v. tr. [LC] Induir (algú) a desistir d’un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l’en vaig dissuadir.

dissuasió

1 f. [LC] Acció de dissuadir; l’efecte.

2 f. [PO] [DE] Estratègia política internacional basada en la construcció i l’acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.

dissuasiu -iva

adj. [LC] Que tendeix a dissuadir.

distal

adj. [ZOA] [MD] En anat., allunyat de la base, del punt d’origen.

distància

1 1 f. [LC] [MT] [FIF] Interval d’espai o de temps que hi ha entre dues coses. D’ací a casa hi ha poca distància. Mesurar la distància de la Terra al Sol.

1 2 f. [LC] [MT] [FIF] Quantitat resultant de mesurar l’interval d’espai o de temps que hi ha entre dues coses. La distància de tal poble a tal altre és de deu quilòmetres. Entre les dues viles hi ha una distància de deu quilòmetres. A quina distància som de l’Alguer? Poseu-vos a una distància de vint metres. A tants anys de distància tothom se n’ha oblidat.

1 3 [FIA] [FIF] distància angular de dos astres [o distància aparent de dos astres] Angle determinat per les dues visuals que, a partir d’un punt d’observació, passen pels astres considerats.

1 4 [FIF] distància focal Distància des del punt principal d’una lent o d’un mirall corb fins al focus.

1 5 [FIF] distància focal objecte Distància des del punt principal objecte fins al focus objecte.

1 6 [AQ] distància horitzontal Projecció de la distància real entre dos punts sobre un pla horitzontal.

1 7 [FIA] [FIF] distància polar d’un astre Angle observat entre la posició d’un astre a l’esfera celeste i el pol Nord celeste.

1 8 [FIA] [FIF] distància zenital d’un astre Angle determinat per la visual que passa per l’astre considerat i la vertical del punt d’observació.

2 1 f. [LC] [SO] Diferència de rang, de valor, etc., entre dues persones o dues coses. Entre aquest poeta i els seus imitadors hi ha una gran distància. Hi ha una gran distància de preus.

2 2 f. [SO] Separació que hom manté, especialment amb el comportament, en relació amb una persona o un grup social per raó d’una diferència de condició social existent.

2 3 [LC] tenir algú a distància a) Impedir-li d’acostar-se.

2 3 [LC] tenir algú a distància b) No permetre-li de familiaritzar-se.

distanciació

f. [LC] DISTANCIAMENT.

distanciament

1 m. [LC] Acció de distanciar o de distanciar-se; l’efecte.

2 m. [FLL] Conjunt de procediments artístics amb què un autor teatral aconsegueix que l’espectador resti distant de l’acció per tal de desvetllar, així, la seva capacitat crítica i raonadora.

distanciar

1 v. tr. [LC] Allunyar, col·locar a distància.

2 v. tr. [LC] PER EXT. La divergència d’opinions els ha distanciat.

3 intr. pron. [LC] Per aquest camí ens hem distanciat massa dels altres. Amb opinions tan atrevides es distancia del partit.

distant

1 adj. [LC] Que dista més o menys. Estan distants l’un de l’altre quatre quilòmetres. Són dos punts molt distants. Són molt distants d’edat.

2 adj. [LC] Fred, reservat. Una actitud distant.

distar

v. intr. [LC] Ésser o estar més o menys distant o lluny. Aquest poble dista quatre quilòmetres de Falset. Dista molt l’un de valer tant com l’altre.

distena

f. [GLM] OBS. CIANITA.

distendre

[quant a la flexió, com atendre]

1 v. tr. [LC] Augmentar l’extensió (d’un cos elàstic) per mitjà d’una tensió que separa, sense ruptura, les parts que el componen. Distendre la pell, un lligament, una articulació.

2 v. tr. [LC] Causar una extensió considerable, excessiva, (en un cos elàstic). Els aliments li distenien l’estómac.

3 intr. pron. [LC] Un cos elàstic, estirar-se.

distensió

1 f. [LC] [MD] Acció de distendre o de distendre’s; l’efecte. La distensió de la pell, d’una articulació. Una distensió d’estómac. La distensió d’una corretja.

2 [GL] distensió tectònica Fase de descans de les forces tectòniques en el procés orogènic.

3 f. [FL] En fonèt., última fase de l’emissió fònica dels sons en què els òrgans articulatoris tendeixen al repòs relatiu, si segueix pausa, o a la posició que requereix l’articulació següent.

distenta

f. [MD] Catarro 1.

dístic¹

1 m. [FLL] Estrofa de dos versos.

2 [FLL] dístic elegíac Estrofa formada per un hexàmetre i un pentàmetre.

dístic² -a

adj. [LC] [BO] Disposat en dos rengles verticals oposats. Fulles, flors, dístiques.

distímia

f. [PS] Alteració brusca de l’estat d’ànim, en sentit d’exaltació, de depressió, que sol produir tristesa, abatiment i prostració.

distinció

1 f. [LC] Acció de distingir o de distingir-se; l’efecte. La distinció del bé i del mal. La distinció dels fonemes en vocals i consonants. Fer una distinció, una distinció subtil. Sense distinció d’edat, de sexe. Tots sense distinció.

2 f. [LC] Qualitat de distingit. La distinció de les seves maneres.

3 f. [LC] Prerrogativa, honor, concedit a algú per recompensar el mèrit. Acordar, atorgar, donar, una distinció. Una distinció merescuda.

distingible

adj. [LC] Que pot ésser distingit.

distingir

1 1 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) es diferenciï d’una altra, no es confongui amb una altra. Aquestes ovelles, les distingirem de les altres fent-los una marca a l’esquena. Els caràcters que distingeixen aquesta espècie de les altres del mateix gènere. La raó distingeix les persones de les bèsties.

1 2 intr. pron. [LC] Diferenciar-se una cosa d’una altra, no confondre’s amb ella. En la foscor, el llim no es distingeix de la pedra. Aquestes dues espècies es distingeixen principalment pel color. En què es distingeixen aquestes llavors?

2 1 tr. [LC] Elevar per damunt del comú. El talent que el distingeix.

2 2 intr. pron. [LC] Estar per damunt dels altres, per damunt del comú de les persones o de les coses. Distingir-se pel seu talent, per les seves virtuts. El seu estil es distingeix per l’elegància. Distingir-se en les lletres.

2 3 tr. [LC] Fer particular estimació (d’una persona) amb preferència a d’altres. El príncep el distingia molt.

3 1 tr. [LC] Reconèixer (una persona o una cosa) entre altres o d’una altra per algun senyal o característica. No distingeix la tela del cotó. No distingeix els bons dels dolents. Distingir un color, un so, d’un altre.

3 2 tr. [LC] Considerar com a distint. Els van llençar tots sense distingir bons i dolents.

3 3 tr. [LC] Separar en classes o categories atenent a determinades propietats o característiques. Distingir els fonemes d’una llengua en vocals i consonants. Distingir els sons en aguts i greus.

4 tr. [LC] Percebre clarament. Distingir un llum a distància. Des d’ací no distingeixo si és ell o no.

distingit -ida

1 adj. [LC] Que excel·leix pel seu rang o mèrits, per la seva elegància, maneres, llenguatge, refinats. Un personatge distingit. Els invitats eren tots persones distingides.

2 adj. [LC] PER EXT. Maneres distingides.

distinguo

m. [FS] Acció d’enunciar una distinció en una argumentació.

distint -a

1 adj. [LC] Que es distingeix d’una altra cosa o d’altri, que és diferent. Són dos colors ben distints.

2 adj. [LC] Que no és el mateix. Són obres d’autors distints. Són dos mots d’origen distint.

3 adj. [LC] Que es percep clarament. Un so clar i distint.

distintament

adv. [LC] D’una manera distinta. S’han comportat ben distintament l’un de l’altre. Sentir distintament el que deien.

distintiu -iva

1 1 adj. [LC] Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d’una espècie.

1 2 m. [LC] Senyal distintiu. L’ègida és el distintiu de la deessa Pal·les.

2 adj. [FL] En ling., que té un valor funcional. La sonoritat és un tret distintiu del sistema fonològic català.

distòcia

f. [MD] Evolució no normal, lenta, dificultosa i perillosa, del part.

distòcic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la distòcia.

dístoma

m. [ZOI] Cuc trematode en forma de fulla i amb dues ventoses mitjançant les quals s’adhereix a un hoste. Dístoma hepàtic.

distomatós -osa

adj. [BI] [ZOA] [MD] Que té dues boques.

distomatosi

f. [MD] [VE] [AGR] Malaltia, especialment del fetge, causada per la presència de dístomes.

distòpia

f. [MD] Posició anòmala d’un òrgan, d’una part del cos.

distòrcer

[quant a la flexió, com tòrcer]

v. tr. [EL] DISTORSIONAR.

distorsió

1 1 f. [LC] Deformació produïda per una torsió.

1 2 f. [LC] TERGIVERSACIÓ. La distorsió de la realitat era constant durant la dictadura.

2 f. [MD] Esquinç 2. Distorsió d’un lligament.

3 f. [FIF] [TC] [EL] Deformació d’imatges, sons i altres senyals elèctrics a causa d’imperfeccions en els sistemes de processament i transmissió.

distorsionar

v. tr. [LC] [EL] Causar distorsió (a alguna cosa).

distracció

1 f. [LC] Acció de distreure o de distreure’s; l’efecte. La distracció d’una suma important. Tenir una distracció. Perdoneu la meva distracció. Ha estat una distracció.

2 f. [LC] Allò que distreu l’atenció, que diverteix. Tenir necessitat de distraccions. Li heu de procurar distraccions. És un poble on no hi ha distracció de cap mena.

distraure

[LC] V. DISTREURE.

distret -a

1 adj. [LC] Que sol distreure’s, tenir distraccions. És un home molt distret, mai no es fixa en res.

2 adj. [LC] Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret.

distretament

adv. [LC] Amb distracció, d’una manera distreta.

distreure

[quant a la flexió, com treure]

1 v. tr. [LC] Donar (a quelcom) un altre ús que el que li era assignat. Ha distret una quantitat del fons de beneficència. No distragueu forces en altres empreses.

2 1 tr. [LC] Apartar l’atenció (d’una persona) d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. No res el distreu del seu treball. Li convé molt d’escoltar atentament l’explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure’l: que no s’adoni que sortim.

2 2 intr. pron. [LC] Una persona, apartar l’atenció d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.

3 1 tr. [LC] Apartar de les preocupacions, fent passar una estona agradable. Distreure el públic.

3 2 intr. pron. [LC] A tu et convé anar a fora, fer excursions, distreure’t. Vaig al teatre a distreure’m una estona.

distribució

1 f. [LC] [CO] Acció de distribuir; l’efecte. La distribució de les recompenses. Una distribució equitativa. La distribució de les espècies vegetals a la superfície de la Terra. La distribució d’una matèria en capítols. La distribució d’un pis. La caixa de distribució del vapor. Els canals de distribució del cotó. La distribució de pel·lícules als exhibidors. La distribució de llibres als punts de venda. La distribució de gas i electricitat.

2 1 f. [MT] distribució de freqüències En mat., conjunt de dades o de valors, les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent o bé de forma absoluta.

2 2 [MT] distribució de probabilitat Manera com la probabilitat està distribuïda.

2 3 [MT] distribució normal Distribució de probabilitat la funció densitat de la qual té la forma de campana simètrica i té la propietat d’aproximar la distribució de probabilitat corresponent a una suma molt gran de variables aleatòries que compleixen certes condicions molt generals.

3 1 f. [FL] Conjunt dels contextos en què pot aparèixer una unitat lingüística.

3 2 [FL] distribució complementària Distribució de dues o més unitats lingüístiques de característiques comunes que apareixen necessàriament en contextos diferents.

distribucional

adj. [FL] Relatiu o pertanyent al distribucionalisme.

distribucionalisme

m. [FL] Mètode de descripció lingüística estructural fonamentat en l’observació de la distribució de les unitats lingüístiques.

distribuïble

adj. [LC] Que pot ésser distribuït.

distribuïdor -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que distribueix.

2 1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona o empresa que s’ocupa de la distribució d’un gènere de productes o d’un servei.

2 2 m. [LC] distribuïdor automàtic Aparell destinat a fornir un producte, generalment en introduir-hi monedes. Un distribuïdor de refrescos. Una fotocopiadora amb un distribuïdor de paper.

3 m. [AF] Roleu que bat la tinta en les màquines d’imprimir.

distribuir

1 1 v. tr. [LC] Dividir (una cosa) entre diferents persones donant una part a cadascuna, entre diferents indrets posant una part en cadascun. Distribuir premis, recompenses. Distribuir almoines als pobres. Distribuir els papers d’una comèdia. Els conductes que distribueixen l’aigua, el gas, a les cases. Distribuir la feina entre les operàries d’un taller.

1 2 v. tr. [LC] Dividir (una cosa) donant a cada part la col·locació oportuna, la destinació convenient. Distribuir les forces que han de formar el cordó. Distribuir les habitacions d’una casa. Distribueix bé el seu temps: al matí fa tal cosa i a la tarda, tal altra.

1 3 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) arribi a diferents destinataris, a diferents indrets. El carter que distribueix les cartes. Distribueixen diaris, llibres i revistes per tot Catalunya. Quina empresa distribueix les vostres pel·lícules?

1 4 v. tr. [AF] Tornar (les lletres, files, blancs, etc., d’un motlle tipogràfic) a les caixes o armaris corresponents. Distribuir els caràcters d’impremta.

2 tr. [LC] Escampar (una substància fluida) de manera que cobreixi uniformement una superfície. Distribuir la tinta d’impremta. Distribuir la beixamel damunt dels canelons.

distributari

m. [GG] BRAÇ DE RIU.

distributiu -iva

1 adj. [LC] Que serveix per a distribuir, especialment donant a cadascú la part que li pertoca. Justícia distributiva.

2 adj. [LC] Que s’aplica a cadascuna de les parts d’un tot.

distributivament

adv. [LC] D’una manera distributiva, afectant cadascuna de les parts d’un tot.

districte

1 m. [LC] [GG] [AD] [PO] Divisió territorial d’una contrada, una província, una població, per facilitar-ne l’administració, el govern, etc.

2 m. [EG] [BO] Territori biogeogràfic en què es divideix un sector, feblement caracteritzable pel seu component biològic.

distròfia

f. [MD] Trastorn que comporta una disminució del volum o de la pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit, produït per alteracions de nutrició.

distròfic -a

1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la distròfia.

1 2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de distròfia.

2 adj. [EG] Que presenta deficiències o anomalies, s’aplica a una substància o a un medi nutritiu. Llac distròfic.

disturbi

1 m. [LC] Interrupció d’un estat de pau, de tranquil·litat.

2 m. [LC] Alteració de l’ordre públic.

disulfur

m. [QU] Compost que conté en la molècula dos àtoms de sofre units en forma de pont, –S–S–, o en forma de l’anió S₂^2-.

disúria

f. [MD] Evacuació difícil i penosa de l’orina.

disúric -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la disúria.

2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de disúria.

dit¹

1 1 m. [LC] [ZOA] Divisió, en nombre de cinc o menys, en què terminen les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos.

1 2 m. [LC] [MD] En l’ésser humà, membre, en nombre de cinc, amb què terminen les mans i els peus. Cada dit conté tres ossos anomenats falanges, llevat del dit gros, que en té dos. Les puntes dels dits.

1 3 m. [LC] [MD] Dit de la mà. Tocar una cosa amb els dits. Tenir els dits balbs. Comptar amb els dits. Petit com el dit xic. Anar, una cosa, com l’anell al dit.

1 4 [LC] [MD] dit del cor Dit de la mà entre l’índex i l’anular.

1 5 [LC] [MD] dit índex Índex 1.

1 6 [LC] [MD] dit menovell MENOVELL.

1 7 [LC] [MD] dit polze POLZE.

1 8 [LC] tenir els dits llargs Agradar a algú de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar, de prendre el que no és seu.

1 9 [LC] no veure’s una cosa als dits Tenir-la molt poc temps, acabar-la ràpidament.

1 10 [LC] posar els cinc dits a la cara d’algú Donar-li una bufetada.

1 11 [LC] prendre a algú una cosa dels dits Agafar-la-hi amb afany, especialment un producte molt comprat per la gent. Com que els diaris parlen del cop d’estat, ens els prenen dels dits.

2 1 m. [LC] [ZOA] Dit índex. Assenyalar algú amb el dit. Els qui vulguin sortir que alcin el dit. Posar-se el dit als llavis per fer senyal a algú de callar.

2 2 [LC] posa-li el dit a la boca a veure si mossega Expressió que indica que una persona no és tan inofensiva com aparenta.

2 3 [LC] tenir el dit a l’ull a algú [o tenir el dit ficat a l’ull, o tenir el dit posat a l’ull] Tenir-li animadversió.

3 m. [LC] [ED] Part d’un guant que cobreix un dit de la mà. Els dits d’un guant.

4 1 m. [LC] [FIM] Mida corresponent al gruix normal d’un dit. Poseu-me dos dits de vi en aquest got.

4 2 m. [LC] PER EXT. Ser a dos dits de la mort.

4 3 [LC] no tenir dos dits de front [o no tenir dos dits de seny, o no tenir dos dits d’enteniment] Ésser molt curt d’enteniment o actuar d’una manera poc assenyada.

5 1 m. pl. [BOB] dits de mort Bolet no comestible del gènere Xylaria, de l’ordre de les xilarials, que es fa sobre les soques i la fusta morta, i forma uns estromes secs de color negre però de carn blanca per dins.

5 2 [BOS] dits de frare FRARE DEL ROMANÍ.

dit²

m. [LC] ANT. Allò que hom diu.

dita

1 f. [LC] Sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita de la gent.

2 f. [LC] Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc. Ja saps que en demanen molt, quina és la teva dita? Vejam, digueu una dita.

3 1 f. [HIH] A Catalunya, entre els segles XIII i XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o contracte.

3 2 f. [HIH] Antigament, ordre verbal o escrita d’una operació bancària.

dità

[pl. -às]

m. [BOS] [LC] Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques en raïms terminals, originari de les Filipines, l’escorça del qual és emprada com a febrífug (Alstonia scholaris).

ditada

1 f. [LC] Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada.

2 f. [LC] Porció d’una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard.

3 f. [LC] Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d’un dit. El mirall és ple de ditades.

diteisme

m. [AN] [RE] Creença en l’existència de dos déus.

diteista

1 adj. [AN] [RE] Relatiu o pertanyent al diteisme.

2 adj. i m. i f. [AN] [RE] Que creu en l’existència de dos déus.

ditejar

1 v. intr. [LC] Moure els dits.

2 1 tr. [LC] Tocar o marcar amb els dits.

2 2 tr. [LC] Tocar amb els dits (un instrument de música).

ditejat -ada

adj. [LC] Amb ditades o clapes semblants a ditades. Els cims de les muntanyes tots ditejats de neu.

ditet

1 m. [IMI] Palanqueta de transmissió de certs mecanismes.

2 m. pl. [LC] [BOS] ditets de la Mare de Déu DIDALETS DE LA MARE DE DÉU.

ditetragonal

adj. [GL] En geol., que té 2 × 4 cares que s’encreuen amb l’eix quaternari al mateix punt o que hi són paral·leles. Poliedre cristal·lí ditetragonal.

ditionit

1 m. [QU] Anió de fórmula S₂O₄^2-.

2 [QU] ditionit de sodi Sal, de fórmula Na₂S₂O₄, emprada com a reductor en tintoreria i en l’operació de blanqueig en la indústria tèxtil.

ditirambe

1 m. [FLL] Poema líric entusiasta escrit generalment en varietat de metres.

2 m. [LC] Lloança entusiasta, exagerada.

3 m. [FLL] Poema bàquic, de vegades d’assumpte mític.

ditiràmbic -a

1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al ditirambe. Poesia ditiràmbica.

2 adj. [LC] Exageradament elogiós. Lloances ditiràmbiques.

ditiràmbicament

adv. [LC] D’una manera ditiràmbica.

díton

m. [MU] Interval musical que consta de dos tons.

ditrema

1 adj. [ZOA] Que té separats els forats anal i genital. Peix ditrema.

2 m. [ZOP] Animal ditrema.

ditrigonal

adj. [GL] En geol., que té 2 × 3 cares que s’encreuen amb l’eix ternari al mateix punt o que hi són paral·leles. Poliedre cristal·lí ditrigonal.

ditto-

[LC] Forma prefixada del mot gr. dittós, ‘doble’. Ex.: dittografia.

dittografia

f. [BB] DIPLOGRAFIA.

dittologia

1 f. [FL] En la parla, repetició involuntària d’una síl·laba o d’un mot sencer.

2 [FL] dittologia sintàctica Realització d’un mot de dues maneres distintes segons el context formal.

diumenge

1 m. [LC] Setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Diumenge hi haurà ball. Treballar en diumenge. Santificar els diumenges.

2 [LC] diumenge de pinyata Primer diumenge de quaresma.

3 [LC] [RE] diumenge de rams Diumenge que inicia la setmana santa, en què se celebra l’entrada de Jesucrist a Jerusalem entre les aclamacions del poble i es beneeixen les palmes i els palmons que els fidels porten en processó. El Diumenge de Rams estrena sabates.

diumengejar

v. intr. [LC] Celebrar la festa del diumenge.

diumenger -a

adj. [LC] Que té gust de celebrar el diumenge.

diumengí -ina

adj. [LC] Dominical 2 1.

diumenjada

f. [LC] Diada del diumenge.

diüresi

1 f. [MD] Secreció d’orina.

2 f. [ZOA] [MD] Quantitat d’orina secretada en un temps fixat.

diürètic -a

1 adj. [LC] [MD] Que fa orinar, que tendeix a augmentar la secreció i l’evacuació de l’orina. Remei diürètic.

2 m. [MD] Agent diürètic.

diürn -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al dia per oposició a la nit. Hores diürnes i hores nocturnes.

1 2 adj. [ZOA] Que desenvolupa la seva activitat de dia. El rapaç diürn caça de dia.

1 3 adj. [LC] [BO] En bot., que s’obre durant el dia i resta clos durant la nit. Flors diürnes.

2 adj. [LC] [FIA] Que té lloc en l’espai d’un dia. Moviment diürn d’un planeta.

3 m. [RE] DIÜRNAL.

diürnal

m. [RE] Llibre que conté les hores de l’ofici diví des de les laudes fins a les completes.

diüturn -a

adj. [LC] De llarga durada.

diüturnitat

f. [LC] Qualitat de diüturn.

divagació

1 f. [LC] Acció de divagar; l’efecte. Les divagacions d’un escriptor. Les divagacions d’un cervell malalt.

2 f. [GL] Conjunt de canvis en el llit d’un riu i en la direcció de l’aigua quan el pendent és feble.

divagador -a

adj. [LC] Que divaga.

divagar

1 v. intr. [LC] Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.

2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l’assumpte que tractem: no divagueu.

divalència

f. [LC] [QU] BIVALÈNCIA.

divan

1 1 m. [HIH] [ISL] Consell d’estat, a l’Imperi otomà.

1 2 m. [HIH] [ISL] Sala on es reuneix aquest consell.

1 3 m. [AQ] [ISL] Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure.

2 m. [LC] [ED] [IMF] Sofà baix, sense respatller, guarnit de coixins solts, que es col·loca contra la paret.

divaricat -ada

adj. [BO] Que divergeix segons un angle molt obert. Branques divaricades.

divendres

1 m. [LC] Cinquè dia de la setmana. Divendres arribarà. Fa dejuni tots els divendres de quaresma. Menjar de divendres.

2 [LC] [RE] divendres sant Divendres de la setmana santa en què es commemora la passió i la mort de Jesucrist i en què tradicionalment es dejunava. Les processons de Divendres Sant.

3 [LC] fer divendres a) Fer dejuni.

3 [LC] fer divendres b) Passar-la malament.

divergència

1 1 f. [LC] Acció de divergir; l’efecte. Una divergència d’opinions.

1 2 f. [LC] [FIF] Qualitat de divergent. La divergència dels dos costats d’un angle.

2 f. [FL] Fenomen pel qual dues llengües d’origen comú han evolucionat fins a presentar estructures diferents.

3 f. [ME] [FIF] Moviment difluent de les partícules d’aire.

4 f. [MT] En mat., operador diferencial emprat en anàlisi vectorial. La divergència de la velocitat.

divergent

adj. [LC] [FIF] Que divergeix. Línies divergents. Opinions divergents. Formes divergents.

divergir

1 v. intr. [LC] [FIF] Dues coses que van en direccions diferents, anar separant-se cada vegada més. Els rajos de llum reflectits per un mirall convex divergeixen.

2 v. intr. [LC] Diferir d’una forma típica. Aquest peix divergeix dels de la seva família.

3 v. intr. [LC] DISSENTIR. Dues opinions que divergeixen.

divers -a

1 adj. [LC] De múltiples aspectes. Amb fortuna diversa.

2 adj. pl. [LC] De caràcter diferent, de distinta espècie o mena. A l’aparador hi havia objectes diversos. Gustos diversos.

3 adj. pl. [LC] Alguns, diferents, un cert nombre de. Ho han contat diverses persones que ho van veure.

diversament

adv. [LC] D’una manera diversa, de diverses maneres.

diversi-

[LC] Forma prefixada del mot divers. Ex.: diversiforme.

diversificació

f. [LC] Acció de diversificar o de diversificar-se; l’efecte.

diversificar

1 v. tr. [LC] Fer divers.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir divers. Els problemes es diversifiquen amb el mètode dialèctic.

diversiforme

adj. [LC] Que presenta diversitat de formes.

diversió

1 f. [LC] [DE] Acció de divertir; l’efecte. Ordenà a la cavalleria de disposar-se a fer una diversió.

2 f. [LC] Allò en què hom es diverteix. Són diversions pròpies del jovent.

diversitat

1 f. [LC] Qualitat de divers.

2 f. [LC] Allò en què s’és divers.

3 f. [LC] Multitud d’objectes diversos.

diversiu -iva

adj. [LC] Que opera una diversió o allunyament.

divertició

f. [LC] Diversió 2.

diverticle

m. [LC] [ZOA] [MD] Tub clos o sac embrancat, natural o patològic, en una cavitat o en un canal, com ara l’intestí.

diverticular

adj. [MD] Relatiu o pertanyent al diverticle.

divertidament

adv. [LC] D’una manera divertida.

divertiment

m. [LC] Diversió 2. Aquests passejos són l’únic divertiment que tenim.

divertir

1 1 v. tr. [LC] Allunyar (una cosa, especialment un humor o un mal), d’una banda fent-la anar a una altra banda.

1 2 v. tr. [LC] [DE] Fer allunyar (l’enemic) del lloc de l’operació principal obligant-lo a defensar-se en un altre lloc.

2 1 tr. [LC] Distreure o entretenir agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la gent.

2 2 intr. pron. [LC] Avui, al ball, ens hem divertit d’allò més.

divertit -ida

adj. [LC] Que diverteix, que entreté o distreu agradablement. És un espectacle molt divertit. Una gent divertida.

diví -ina

1 adj. [LC] [RE] [AN] Pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ser rei per dret diví.

2 adj. [LC] Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina.

dividend

1 m. [MT] [LC] Nombre, quantitat, que s’ha de dividir per un altre.

2 1 m. [ECT] [LC] Part de benefici d’una societat que s’acorda distribuir entre els seus accionistes o associats.

2 2 [ECT] dividend nacional INGRÉS NACIONAL.

dividir

1 1 v. tr. [LC] Fer dues o més parts (d’un tot). El riu divideix la ciutat en dues parts. Dividir un calaix en tres compartiments. Dividí l’herència entre els seus nebots.

1 2 v. tr. [LC] Partir (una quantitat) en un cert nombre de quantitats més petites. El dia s’ha dividit en vint-i-quatre hores.

1 3 [MT] [LC] dividir un nombre per un altre [o dividir un nombre entre un altre] Determinar el nombre que multiplicat pel segon dona un producte igual al primer.

2 tr. [LC] Separar (un conjunt de persones o de coses) en grups, en classes, en espècies. Podem dividir aquests elements en abstractes i concrets. Les ciències es divideixen en ciències exactes, ciències naturals.

3 tr. [LC] Quelcom, establir una separació (entre dues o més coses o persones). Una paret divideix els dos horts. El riu divideix els dos termes municipals, divideix una contrada de l’altra.

4 1 tr. [LC] Establir (entre dues o més persones o coses) una separació d’interessos, d’opinions, de sentiments, de direcció. La política divideix els ànims dels ciutadans.

4 2 tr. [LC] Introduir (entre dues o més persones) la discòrdia, el desacord, l’hostilitat mútua. Divideix els teus enemics, i et serà fàcil de vèncer-los.

5 tr. [IQA] En adob., fer la divisió (de pells).

divinació

f. [LC] ENDEVINACIÓ.

divinal

adj. [LC] [RE] DIVÍ.

divinalment

adv. [LC] DIVINAMENT.

divinament

adv. [LC] D’una manera divina, amb perfecció i propietat. Canta divinament. Aquest vestit li va divinament.

divinitat

1 f. [LC] [RE] Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat.

2 f. [AN] Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l’Olimp.

3 [LC] divinitat tòpica Divinitat local.

divinització

f. [AN] [RE] [LC] Acció de divinitzar; l’efecte.

divinitzar

v. tr. [RE] [AN] [LC] Deïficar, revestir de caràcter diví. Certs pobles divinitzen els astres.

divís

m. [LC] Divisió, desacord, discòrdia.

divisa

1 1 f. [HIG] Figura emblemàtica amb una sentència concisa que l’explica, usada especialment en heràldica per a denotar el designi de la persona que l’adopta. La divisa és sota l’escut.

1 2 f. [LC] PER EXT. La nostra divisa és «Avant i fora».

2 f. [LC] Senyal exterior per a distingir. Els jugadors anglesos duien com a divisa un llaç blau al braç esquerre.

3 1 f. [ECT] Moneda estrangera.

3 2 f. pl. [ECT] Peces, bitllets, títols de crèdit a curt termini, en moneda d’un altre país.

divisar

v. tr. [HIG] Fornir d’una divisa o senyals distintius. Divisar un escut.

divisibilitat

f. [LC] [MT] Qualitat de divisible. La divisibilitat de la matèria. Criteris de divisibilitat per tres.

divisible

1 adj. [LC] [MT] Que pot ésser dividit. La matèria no és divisible a l’infinit.

2 adj. [MT] Que conté exactament un nombre un cert nombre de vegades. 12 és divisible per 3.

divisió

1 1 f. [LC] Acció de dividir; l’efecte. Feren la divisió dels béns. La divisió de la circumferència en 360 graus. La divisió d’una obra en capítols. La divisió de les ciències en exactes, naturals, humanes, etc. La divisió d’opinions. Posar la divisió en una família.

1 2 f. [GG] Fraccionament d’un territori per tal de facilitar-ne l’administració. La divisió de Catalunya en comarques.

1 3 f. [IQA] Operació per a obtenir pells d’un gruix uniforme que consisteix a col·locar la pell horitzontalment per a passar-la per una ganiveta de tall horitzontal i obtenir-ne així la flor i el serratge.

1 4 [ECT] divisió del treball Forma d’organització del treball caracteritzada pel fraccionament del procés de producció.

2 f. [MT] [LC] Operació aritmètica que, donats dos nombres, dividend i divisor, consisteix a trobar un nombre, el quocient, tal que el producte del divisor i del quocient sigui igual al dividend.

3 1 f. [LC] Part resultant de dividir una cosa. Un calaix amb quatre divisions.

3 2 f. [DE] Unitat d’un exèrcit composta de tropes, ordinàriament dues brigades, majoritàriament d’infanteria. Divisió de muntanya, d’infanteria mecanitzada, paracaigudista. Un general de divisió.

3 3 f. [DE] Part d’una esquadra sota el comandament d’un mateix cap. Una divisió naval.

3 4 f. [BO] [EG] [BI] En bot., grup de classificació taxonòmica situat entre el regne i la classe, format per la reunió de classes afins.

3 5 f. [BO] [EG] Grup de classificació de la tipologia de la vegetació que engloba classes de vegetació properes entre elles per llurs fisiognomia, ecologia i composició biòtica.

3 6 f. [LC] [SP] Grup format per equips esportius de la mateixa categoria. Un equip de futbol de segona divisió.

divisional

adj. [LC] [MT] DIVISIONARI.

divisionari -ària

1 adj. [LC] [MT] Pertanyent a una divisió.

2 adj. [LC] [MT] Que constitueix una part alíquota.

divisionisme

m. [AR] NEOIMPRESSIONISME.

divisiu -iva

adj. [LC] Que serveix per a mantenir separades les parts.

divisor

1 m. [MT] [LC] Nombre, quantitat, que en divideix un altre.

2 1 m. [MT] [LC] Referit a un nombre enter, tot nombre que està contingut en aquell un nombre exacte de vegades. 3 és un divisor de 12.

2 2 [MT] divisor comú Nombre que és divisor de dues o més quantitats alhora. El més gran divisor comú de 16 i 20 és 4.

3 m. [EL] divisor de tensió Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie que permet reduir una tensió fins a obtenir una fracció determinada de la tensió total aplicada.

divisori -òria

1 adj. [LC] Que estableix una separació o divisió. El mur divisori entre dos horts. La línia divisòria entre dues contrades.

2 f. [GL] divisòria d’aigües Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.

divo diva

1 m. i f. [LC] [AN] Déu, deessa.

2 m. i f. [LC] Cantant d’òpera de renom.

divorci

1 1 m. [LC] [DR] Dissolució legal del matrimoni.

1 2 [DR] divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.

2 m. [LC] Ruptura del lligam que unia una cosa a una altra.

divorciar

1 1 v. tr. [LC] [DR] Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat.

1 2 intr. pron. [LC] [DR] Li poden retreure el fet d’haver-se divorciat de l’Antònia. S’han divorciat després de vuit anys de matrimoni.

2 tr. [LC] Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L’art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de la seva història.

divorcista

adj. i m. i f. [LC] [DR] [RE] Partidari del divorci. Manifestació divorcista.

divuit

1 adj. [LC] [MT] Disset més un. Una noia de divuit anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el disset, 18. Divuit més dos fan vint.

2 2 m. [LC] El que fa divuit en una sèrie numerada. El quilòmetre 18 comença prop del molí. Arribarà el 18 al matí.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre divuit. Diu que enguany la grossa acabarà en 18.

divuitè -ena

1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té disset davant seu, el que fa divuit.

1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les divuit parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La divuitena part de 90 és 5.

1 3 m. [LC] [MT] Un divuitè, 1/18. Set divuitens, 7/18.

2 m. [NU] Moneda valenciana d’argent de valor d’1,5 sous, o sigui, 18 diners.

divulgable

adj. [LC] Que pot ésser divulgat.

divulgació

f. [LC] Acció de divulgar o de divulgar-se; l’efecte. La divulgació d’una nova, d’un secret. La divulgació de les ciències.

divulgador -a

adj. i m. i f. [LC] Que divulga.

divulgar

1 v. tr. [LC] Fer arribar a coneixement d’un gran nombre de persones, fer públic. Divulgar un secret. Els deixebles divulgaven la doctrina del mestre.

2 intr. pron. [LC] Arribar a coneixement d’un gran nombre de persones. La notícia es divulgarà ràpidament.

divulgatiu -iva

adj. [LC] DIVULGADOR.

divulsió

1 f. [LC] [MD] Arrencament violent. Fractura per divulsió.

2 f. [MD] Dilatació forçada. Divulsió del pílor, del recte.

dixi

f. [FL] Funció lingüística que consisteix a assenyalar les persones o les circumstàncies de lloc o de temps en què es produeix l’enunciació.

dizigòtic -a

adj. [BI] BIVITEL·LÍ.

do¹

[pl. dos]

1 m. [LC] [MU] Primera nota de l’escala musical diatònica.

2 [LC] do de pit Una de les notes més agudes de la veu de tenor.

do²

1 1 m. [LC] Acció de donar allò que és nostre a algú. Fer a algú do d’alguna cosa.

1 2 m. [LC] La cosa així acordada. Fer un do a algú.

2 1 m. [LC] Allò que, comparat a un do, hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure a la gent. El do de gents. El do de profecia.

2 2 [LC] [RE] do de llengües a) Glossolàlia 1.

2 2 [LC] [RE] do de llengües b) Facilitat natural per a aprendre llengües.

dobla

1 f. [NU] [ISL] Moneda de valor doble de qualsevol moneda d’or, especialment el doble escut.

2 f. [NU] [ISL] Moneda d’or almohade de valor i pes de 2 masmudines.

3 f. [NU] [ISL] Moneda castellana medieval d’or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades.

doblador

1 m. [IT] [LC] Màquina per a ajuntar dos o més fils que s’han de retòrcer formant-ne un de sol.

2 m. [EL] doblador de tensió Circuit rectificador per a produir una tensió contínua de valor doble de la que s’obté amb un rectificador normal.

dobladora

f. [IT] [LC] Doblador 1.

doblament

1 m. [LC] Acció de doblar; l’efecte.

2 m. [FL] doblament de clític [o doblament de pronom feble] Ús en una mateixa oració d’un complement dislocat a l’esquerra o a la dreta i d’un clític o pronom feble amb la mateixa funció.

doblar

1 1 v. tr. [LC] Fer doble. Doblar una quantitat, un nombre, una suma de diners. Doblar un sou, una paga. Doblar el preu d’una cosa. Doblar el personal d’una oficina.

1 2 [LC] doblar la guàrdia Doblar el nombre de soldats que la compon.

1 3 [LC] doblar el camí Fer-lo en la meitat de temps que el que s’hi posa ordinàriament.

1 4 v. tr. [LC] Augmentar marcadament. Doblar el pas.

2 1 tr. [LC] Ésser el doble (de persones o de coses). Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem.

2 2 intr. [LC] Esdevenir doble. La població d’aquesta vila ha doblat en trenta anys.

3 tr. [LC] Posar en doble. Doblar un fil. Doblar una roba.

4 tr. [TRA] Una embarcació, passar per davant (d’un cap, d’un promontori, etc.) i posar-se a l’altre costat.

5 tr. [AGP] La cima de la canya de pescar, fer un petit moviment quan el peix mossega l’ham.

6 1 tr. [AF] Dividir (una ratlla d’un text imprès).

6 2 tr. [AF] [FLL] Acabar (una línia d’un vers) a la ratlla precedent o a la següent quan la justificació resulta insuficient.

7 1 tr. [JE] [LC] [CO] Proveir (una pel·lícula) de banda sonora.

7 2 tr. [JE] [LC] [CO] Proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua. Volen doblar aquesta pel·lícula al català.

7 3 tr. [JE] [LC] [CO] Substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula). Sempre és el mateix el qui dobla Paul Newman.

7 4 tr. [JE] [LC] [CO] Algú d’aspecte semblant, substituir (un actor) en una escena incòmoda o perillosa.

8 intr. [JE] En el joc del dòmino, posar un doble.

doblària

f. [LC] GRUIX.

doblatge

m. [JE] [LC] [CO] En la indústria audiovisual, acció de doblar; l’efecte.

doble

1 adj. [LC] Que és igual a dues vegades una altra magnitud. Un doble decímetre. La distància de A a B és doble que la que separa C de D. Ell ho ha fet en cinc minuts: tu hi estaràs doble estona. Cobrar doble paga. Pagar un preu doble.

2 1 m. [LC] Magnitud igual a dues vegades una altra, quantitat que resulta de multiplicar per dos una altra quantitat. El doble de 8 és 16. Avui hi ha el doble de gent que ahir. Avui t’ha costat això, demà et costarà el doble.

2 2 m. [LC] Manera abreujada de designar un doble decalitre, un doble boc, etc. Un doble de cervesa.

2 3 m. [LC] PER EXT. Avui fan el doble de soroll. És el doble elegant.

3 adj. [LC] Que és més fort, concentrat, gruixut, etc., que d’ordinari. Cervesa doble. Tinta doble. És una roba molt doble.

4 1 adj. [LC] Que està format de dues coses iguals o de la mateixa espècie. Una s doble: ss. Una doble cadena. Una doble renglera de botons. Units per un doble lligam. Un doble fons, un doble sostre. Comptabilitat per partida doble. El mètode de la doble pesada. Un estel doble.

4 2 adj. [JE] Que té els mateixos punts en cada meitat, s’aplica a una fitxa de dòmino. El doble sis obre el joc.

5 [LC] en doble loc. adv. Amb dos gruixos, en lloc d’una cosa sola, dues de plegades. En el coll del vestit serà millor posar la roba en doble.

6 adj. [LC] En què es manifesta una dualitat, s’aplica especialment a les persones que es mostren d’una manera i són realment d’una altra. Una frase de doble sentit. El doble ús de la dièresi en català. És un home retort i doble. Les persones dobles de cor.

7 m. i f. [JE] [LC] [CO] Persona que substitueix un actor durant el rodatge de determinades escenes.

8 1 m. pl. [SP] En bàsquet, violació que comet un jugador quan fa botar la pilota simultàniament amb les dues mans o continua el driblatge després d’haver-se aturat amb la pilota agafada.

8 2 m. pl. [SP] En handbol, falta sancionada amb un cop franc que comet un jugador quan toca voluntàriament la pilota diverses vegades sense que, entre contacte i contacte, la pilota hagi tocat a terra, un altre jugador, l’àrbitre o la porteria.

8 3 m. pl. [SP] En tennis, tennis de taula i bàdminton, partit que es disputa entre dues parelles.

doblec

1 1 m. [LC] Tros en què una cosa doblegada està en doble.

1 2 m. [LC] Part per on una cosa ha estat doblegada.

2 m. [JE] Jugada de billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual es juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d’aquell on era.

3 m. [EI] Eina emprada pels calderers per a foradar planxes metàl·liques.

doblegable

adj. [LC] Que pot ésser doblegat.

doblegada

f. [LC] Acció de doblegar.

doblegadís -issa

adj. [LC] Que es doblega amb facilitat.

doblegament

m. [LC] Acció de doblegar o de doblegar-se; l’efecte.

doblegar

1 1 v. tr. [LC] Fer que una part (d’un objecte flexible) vingui a aplicar-se sobre l’altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat. Era una roba tan encarcarada que gairebé no es podia doblegar. Doblegar un full pel mig. Qui ha doblegat les quatre puntes del full?

1 2 intr. pron. [LC] Aquesta barreta, abans de doblegar-se, es trencaria.

1 3 [LC] doblegar l’esquena davant algú Llagotejar-lo.

2 1 tr. [LC] Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat (algú).

2 2 intr. pron. [LC] Anar acotat o corbat per una càrrega excessiva. Es va doblegar sota el pes d’aquell gran feix.

2 3 tr. [LC] Un impost, un crèdit, etc., aclaparar (algú).

3 1 tr. [LC] Obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la seva indocilitat, etc. Em va doblegar a còpia de paciència. La funció bàsica de la societat és doblegar els instints.

3 2 intr. pron. [LC] Sotmetre’s a allò que hom es resistia a fer. Doblegar-se a la voluntat de la majoria.

4 1 tr. [LC] haver doblegat tants o tants anys Haver-los complerts.

4 2 [LC] haver doblegat una feina Haver-la feta.

doblement

1 adv. [LC] D’una manera doble, dues vegades més.

2 adv. [LC] Amb duplicitat.

doblenc

m. [NU] [HIH] Llei de dos diners d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó. Moneda de doblenc. Diner de doblenc.

dobler¹

1 1 m. [NU] Moneda medieval que valia 2 diners.

1 2 m. pl. [LC] Diners en general.

2 m. [FIM] Peça de fusta que es transporta en rai.

3 m. [FIM] Mesura de capacitat per a rom i aiguardent, emprada a Menorca, equivalent a una quarta part de lliura menorquina.

dobler²

adj. [AR] arc dobler V. ARC.

doblet

1 m. [FL] Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d’un sol origen etimològic.

2 1 m. [FIF] [QU] doblet electrònic Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix espín però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia.

2 2 [FIF] [QU] doblet espectral Parell de ratlles associades en un espectre.

dobleta

1 f. [NU] Moneda espanyola d’or de 2 escuts.

2 f. [NU] Peça de 25 pessetes d’or d’Alfons XII.

dobló

m. [NU] Moneda de valor doble del de la seva unitat, especialment el doble ducat d’or.

doblonet

1 m. [NU] Moneda d’or valenciana de mig escut.

2 m. [NU] Petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó d’Isabel II.

doc

[usat generalment en pl.]

m. [ECT] [LC] Zona d’un port que reuneix magatzems i altres instal·lacions relatives a la càrrega i descàrrega dels vaixells, la custòdia de les mercaderies, etc.

docència

f. [PE] Exercici de la professió de docent.

docent

1 adj. [LC] [PE] [AD] Que ensenya o instrueix, que serveix per a ensenyar o instruir. El personal docent de l’escola. Activitat docent. Centre docent.

2 m. i f. [LC] [PR] Les reivindicacions salarials dels docents.

dòcil

1 1 adj. [LC] Que fàcilment es deixa instruir, conduir.

1 2 adj. [LC] Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l’he de renyar per res.

1 3 adj. [LC] PER EXT. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil.

2 adj. [LC] Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil.

docilitat

f. [LC] Qualitat de dòcil.

dòcilment

adv. [LC] Amb docilitat.

docimàsia

1 f. [QU] Art de fer els assajos conduents a determinar quelcom, especialment la naturalesa i la proporció dels metalls útils continguts en un mineral o en un aliatge.

2 f. [MD] Conjunt de proves a què són sotmesos els òrgans d’un cadàver per tal de determinar les circumstàncies de la mort.

docimàstic -a

adj. [QU] [MD] Relatiu o pertanyent a la docimàsia. Una experiència docimàstica. Metal·lúrgia docimàstica. Química docimàstica.

doctament

adv. [LC] Amb molta ciència, amb molts de coneixements sobre la matèria tractada.

docte -a

adj. [LC] Que té molta ciència, que posseeix extensos coneixements en tal o tal matèria. És una persona docta. És docte en història. Fa el docte amb els ignorants.

doctor doctora

1 1 m. i f. [PE] [PR] Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Un doctor en ciències, en dret, en teologia. Rebre el grau de doctor.

1 2 m. i f. [LC] Persona saberuda, que fa la sàvia.

2 m. i f. [LC] [MD] [PR] Metge o cirurgià. Fes venir el doctor.

3 1 m. i f. [RE] [PE] [PR] Persona que ensenya coses de doctrina. Els doctors de l’Església. Sant Tomàs era el Doctor Angèlic.

3 2 [HIH] [RE] doctor de la llei Escriba 1.

4 f. [LC] EN REC. Muller d’un doctor.

doctoral

1 adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a un doctor, de doctor. Tesi doctoral.

2 m. [RE] CANONGE DOCTORAL.

doctoralment

adv. [LC] D’una manera doctoral.

doctorand doctoranda

m. i f. [PE] Estudiant que prepara o defensa la tesi doctoral per assolir el grau de doctor.

doctorar

1 v. tr. [LC] [PE] Donar el grau de doctor (a algú). Fou doctorat l’any 98.

2 intr. pron. [LC] [PE] Rebre el grau de doctor. Em vaig doctorar l’any passat.

doctorat

1 m. [LC] [PE] [AD] Grau de doctor. Té el doctorat en dret.

2 m. [LC] [PE] [AD] Estudis necessaris per a obtenir el grau de doctor. És a Madrid a fer el doctorat.

doctorejar

v. intr. [LC] Fer el savi parlant doctoralment.

doctoressa

f. [PR] [PE] [MD] Doctora.

doctrina

1 1 f. [LC] [PE] [RE] Allò que és objecte d’ensenyament.

1 2 f. [LC] [PE] [RE] Allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una església.

1 3 f. [LC] [PE] [RE] Cos de principis religiosos. Doctrina cristiana.

1 4 f. [LC] [PE] [RE] Catequesi 2. Els nens van a doctrina.

1 5 f. [LC] [PE] Cos de principis en alguna branca de coneixements. Una doctrina filosòfica, científica.

2 f. [DR] doctrina legal Jurisprudència del Tribunal Suprem.

doctrinal

1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a una doctrina. Una obra doctrinal. Una exposició doctrinal.

2 adj. [LC] Que conté una doctrina.

3 adj. [LC] Que és l’expressió d’una doctrina.

4 m. [HIH] [PE] Llibre que contenia regles i preceptes.

doctrinalment

adv. [LC] D’una manera doctrinal. Exposar doctrinalment un sistema.

doctrinari -ària

adj. i m. i f. [LC] Que, en afers polítics i altres, atén més a les teories i doctrines abstractes que a la pràctica. Un polític doctrinari.

doctrinàriament

adv. [LC] D’acord amb una doctrina abstracta o teoria, sense atendre a les condicions pràctiques.

doctrinarisme

m. [LC] Qualitat de doctrinari.

doctriner doctrinera

m. i f. [LC] [RE] Persona que explica la doctrina cristiana.

document

1 1 m. [LC] [BB] [AD] Escrit original o oficial que serveix de base, de prova o de suport d’alguna cosa.

1 2 m. [BB] [AD] [LC] Unitat d’informació corresponent a un contingut singular. Documents diplomàtics, històrics. Documents textuals, audiovisuals, gràfics.

2 m. [LC] [AD] [DR] document d’identitat Targeta on consten les dades personals d’un individu per a identificar-lo oficialment.

3 1 m. [DR] document de crèdit Document que atorga al posseïdor legítim el dret a obtenir la prestació que hi va continguda, al moment del seu venciment.

3 2 [BB] [DR] document públic Document autoritzat per un notari o funcionari públic competent.

documentable

adj. [LC] Que pot ésser documentat.

documentació

1 f. [LC] Acció de documentar o de documentar-se; l’efecte.

2 f. [LC] [BB] Conjunt de documents que serveixen per a provar un fet, un estudi o una argumentació.

3 f. [BB] Conjunt de tècniques de reunió, classificació i distribució de documents de tota mena.

documental

1 1 adj. [DR] [BB] [AD] Relatiu o pertanyent als documents o a la documentació. Escola documental d’art. Prova documental.

1 2 adj. [AD] [BB] Que recolza en documents.

2 m. [CO] [JE] [LC] Film que no és de ficció i té una finalitat informativa, cultural o didàctica.

documentalisme

m. [BB] Documentació 3.

documentalista

m. i f. [PR] [BB] [LC] Persona que es dedica professionalment al documentalisme.

documentalment

adv. [LC] Amb documents.

documentar

1 v. tr. [LC] [BB] Provar amb documents. És un treball molt ben documentat. Aquest topònim està documentat des del segle XI.

2 1 tr. [LC] [BB] Fornir (algú) dels documents requerits, necessaris a un fi.

2 2 intr. pron. [LC] [BB] Proveir-se dels documents requerits, necessaris a un fi.

3 intr. pron. [BB] INFORMAR-SE.

dodec-

[LC] V. DODECA-.

dodeca- [o dodec-]

[LC] Forma prefixada que significa ‘dotze’. Ex.: dodecahidrat, dodecàmer, dodecàstil, dodecandre.

dodecà

m. [QU] Hidrocarbur alifàtic de molècules constituïdes per cadenes de dotze àtoms de carboni.

dodecaedre [o dodecàedre]

1 m. [GL] [MT] Poliedre format per dotze cares.

2 [GL] [MT] dodecaedre pentagonal Dodecaedre en què les cares són pentàgons.

3 [GL] [MT] dodecaedre regular Dodecaedre en què les cares són pentàgons regulars.

dodecafàsic -a

1 adj. [LC] Que té dotze fases.

2 adj. [EE] Que té dotze corrents alterns iguals, desfasats l’un de l’altre 30°, s’aplica a un sistema polifàsic.

dodecafònic -a

adj. [LC] [MU] DODECATÒNIC.

dodecàgon

m. [MT] Polígon de dotze angles i dotze costats.

dodecagonal

1 adj. [MT] En forma de dodecàgon.

2 adj. [MT] En geom., que té per base un dodecàgon. Un prisma, una piràmide, dodecagonal.

dodecasíl·lab -a

1 adj. [FL] [FLL] [LC] De dotze síl·labes.

2 m. [FLL] [FL] [LC] Vers de dotze síl·labes mètriques.

dodecasil·làbic -a

adj. [FL] [FLL] [LC] Dodecasíl·lab 1.

dodecatònic -a

adj. [MU] Relatiu o pertanyent al dodecatonisme.

dodecatonisme

m. [MU] Tècnica de composició que no segueix les lleis de la tonalitat i es basa en l’ús exclusiu d’una sèrie de dotze semitons de l’escala prèviament ordenats.

dodecilbenzè

m. [QU] Compost de fortes propietats tensioactives, de fórmula C₆H₅C₁₂H₂₅, detergent no biodegradable.

dodo

m. [ZOO] Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes, de la mida d’un gall dindi, propi de l’illa Maurici, extingit per l’acció humana vers 1680 (Raphus cucullatus).

doella

f. [AQ] Gruix de paret en els laterals d’una porta o d’una finestra.

dofí

1 m. [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.

2 m. [ZOM] [LC] Dofí d’uns dos metres de llarg, freqüent al Mediterrani (Delphinus delphis).

3 [ZOM] dofí de l’Amazones Dofí que viu als rius Amazones i Orinoco (Inia geoffrensis).

4 [ZOM] dofí de Risso Dofí que arriba a tenir 4 metres de llargada i viu a qualsevol mar de l’hemisferi nord, especialment a l’oceà Atlàntic (Grampus griseus).

5 [ZOM] dofí del Ganges Dofí que viu als principals rius del subcontintent indi (Platanista gangetica).

6 [ZOM] dofí del Plata Dofí de mida petita que viu a les aigües costaneres del Brasil i l’Argentina (Pontoporia blainvillei).

dofinera

f. [LC] [AGP] Instrument emprat per a pescar dofins, tonyines, etc., que consisteix en una espècie de llança amb dues aletes movibles prop de la punta, les quals, en estirar la llança quan s’ha clavat, s’obren i subjecten fortament el peix.

doga

f. [LC] [IMF] Peça de fusta corbada que forma amb unes altres el cos d’una bota, d’un barril, etc., les quals es mantenen unides amb cèrcols de ferro o amb congrenys de fusta.

dogal

1 1 m. [LC] [AGR] Llaç escorredor amb què es lliga pel coll una haveria.

1 2 m. [LC] Llaç escorredor amb què s’estreny el coll d’una persona per penjar-la, arrossegar-la.

1 3 [LC] estar amb el dogal al coll Estar en un gran destret sense saber com sortir-se’n.

1 4 [LC] fer-se el dogal [o posar-se el dogal] Algú, provocar la pròpia perdició, privar-se de la felicitat o de la llibertat. Amb aquesta actitud s’està fent ell mateix el dogal.

1 5 [LC] posar el dogal al coll a una persona [o posar el dogal al coll a un poble] Fer-lo esclau.

2 m. [TRA] Estrop 1.

dogam

m. [LC] [IMF] Conjunt de dogues.

dogma

1 1 m. [LC] [RE] [FS] Punt de doctrina establert, proclamat autoritàriament, com a cert, incontestable, fonamental. Els dogmes de la filosofia cartesiana.

1 2 m. [RE] [FS] Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església. Els dogmes de la religió catòlica.

1 3 m. [RE] [FS] Conjunt de dogmes. El dogma cristià.

2 m. [LC] [FS] Cosa que hom creu o afirma indiscutiblement.

dogmàtic -a

1 adj. [LC] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent als dogmes o al dogmatisme. Teologia dogmàtica.

2 adj. [LC] [FS] Que afirma, com si es tractés d’un dogma o d’un fet establert, allò que és opinable, discutible. Un crític dogmàtic. Emprar un to dogmàtic.

3 adj. i m. i f. [FS] Que professa el dogmatisme.

dogmàticament

adv. [LC] D’una manera dogmàtica.

dogmatisme

1 m. [LC] Tendència a donar com a dogma o fets establerts allò que és opinable, discutible. El dogmatisme d’un crític. En les matèries on ocorre major dubte, sol trobar-se un major dogmatisme.

2 m. [FS] En fil. tradicional, doctrina que admet dogmes.

dogmatitzador dogmatitzadora

m. i f. [LC] Persona que dogmatitza.

dogmatitzar

1 v. intr. [LC] Establir dogmes.

2 v. intr. [LC] Parlar o escriure dogmàticament.

dogon

1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de Mali que habita una regió muntanyosa en la gran corba del Níger.

2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als dogons.

doi

m. [LC] DISBARAT.

doiut -uda

1 adj. [LC] Que diu o fa dois.

2 adj. [LC] Absurd 1.

dol¹

1 m. [LC] Aflicció causada per la mort d’una persona estimada i, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots quan morí llur germà. Aquell temporal va causar un dia de dol a Badalona. La porta mig tancada en senyal de dol. Els sembrats estaven perduts: feia dol de veure’ls.

2 m. [LC] Senyal exterior d’aquesta aflicció en el vestit, en els paraments, etc. Anar vestit de dol. Portar dol per la mort d’algú, portar dol d’algú. -De qui portes dol? -Del meu pare. Vestir-se de dol, posar-se de dol per la mort d’algú. Vestits de dol. Portar un dol rigorós, portar mig dol. Cortinatges de dol.

3 m. [LC] Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.

dol²

1 m. [LC] [AD] [DR] Engany, frau, especialment engany que avicia la voluntat d’un contractant.

2 m. [DR] Malícia emprada en la producció voluntària d’un fet punible.

dolador¹

1 m. [IMI] DOLADORA.

2 m. [IMI] Coltell emprat per a dolar.

dolador² -a

adj. i m. i f. [LC] [IMI] Que dola.

doladora

f. [IMI] Destral emprada per a dolar la fusta.

doladura

f. [LC] [IMI] [IQA] Conjunt dels trossos que es treuen d’una peça que hom dola.

dolar

v. tr. [LC] [IMI] [IMF] [IQA] Treure gruix (a una fusta, a una pedra, etc.), amb un instrument tallant.

dòlar

1 m. [LC] [ECT] Unitat monetària dels Estats Units, del Canadà, d’Austràlia, de Hong Kong, de Taiwan, de Libèria i de molts altres països.

2 m. [ECT] Moneda o bitllet d’un dòlar.

dolç -a

1 1 adj. [LC] Que té un sabor com el del sucre o de la mel. Una beguda dolça. Ésser dolç com un sucre, com una mel. Posa-m’hi més sucre: la tisana m’agrada ben dolça.

1 2 m. [HO] Menja composta de sucre o mel, especialment pastes dolces, fruites confitades.

1 3 adj. [LC] Que conté sucres a causa de la interrupció de la fermentació alcohòlica o per addició posterior. Un vi dolç i un vi sec. Xerès dolç.

2 1 adj. [LC] Que no és amarg, que no és àcid. Ametlles dolces. Pomes dolces.

2 2 adj. [LC] Que no és salat. L’aigua dolça dels rius, dels llacs, i l’aigua salada del mar.

2 3 adj. [LC] No degudament salat, fat. Aquest arròs és dolç: s’hi ha d’afegir un poc més de sal.

3 1 adj. [LC] Que fa sobre l’oïda, sobre la vista, sobre l’ànim, una impressió plaent comparable a la del sucre sobre el gust. Una veu dolça. El so dolç de la trompa. Un dolç esguard, una mirada dolça. Un dolç somriure. Una llum dolça als ulls. Un son dolç.

3 2 adj. [LC] D’una gran suavitat o blanor, d’acció moderada, sense res de violent, de rigorós, de fatigant. Una temperatura dolça, un clima dolç. Una mort dolça. Una pujada dolça.

3 3 [LC] ésser dolç com l’arrop [o ésser dolç com un arrop] Ésser dòcil i pacífic.

dolçaina

1 f. [LC] [MU] Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia.

2 f. [MU] Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia.

dolçainer dolçainera

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la dolçaina.

dolçamara

f. [BOS] Herba enfiladissa de la família de les solanàcies, de fulles enteres o dividides, flors morades i fruit en baia de color vermell, que es fa als boscos de ribera i en llocs humits (Solanum dulcamara).

dolçament

adv. [LC] D’una manera dolça, amb dolçor.

dolçàs -assa

adj. [LC] D’un dolç embafador.

dolcejar

v. intr. [LC] Ésser més o menys dolç, tenir un punt de dolç. Aquest vi dolceja.

dolcenc -a

adj. [LC] Que tira a dolç.

dolcesa

f. [LC] DOLÇOR.

dolceta

1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les primulàcies, de mida petita, de fulles ovades o oblongues, la majoria en roseta basal, i flors blanques molt menudes, que es fa als degotalls de les roques calcàries i a les vores de les aigües (Samolus valerandi).

2 f. [LC] [BOS] HERBA DELS CANONGES.

dolçor

f. [LC] Qualitat de dolç. La dolçor de la mel. La dolçor d’aquella veu, d’aquell so.

doldre

[inf. doldre o doler; quant a la flexió, com valer]

1 1 v. intr. [LC] Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió.

1 2 [LC] voler i doler V. VOLER¹.

2 1 intr. pron. [LC] Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons.

2 2 intr. pron. [LC] Manifestar aflicció, lamentar-se. Tu no et dols de les desgràcies dels altres.

2 3 [LC] doldre’s d’algú Compadir-lo.

2 4 [LC] ésser de doldre Ésser lamentable.

dolença

f. [LC] Acció de doldre’s; l’efecte. Ell tingué una gran dolença d’aquella desgràcia.

dolençós -osa

adj. [LC] Que es dol, que té dolença d’alguna cosa. Ànimes dolençoses.

dolent -a

1 1 adj. [LC] Inclinat a fer mal. És un home dolent: capaç de qualsevol malifeta. Fora ésser molt dolent que es complagués en la vostra desgràcia.

1 2 adj. [LC] Que és entremaliat, indòcil, etc. No siguis dolent: promet-me que seràs bon minyó.

1 3 [LC] ésser dolent com la tinya Ésser molt dolent, causar gran perjudici.

2 1 m. [LC] [usat generalment en pl.] Persona dolenta, especialment el pecador. Els dolents no aniran al cel.

2 2 m. i f. [LC] Personatge revestit de males qualitats en una obra literària, cinematogràfica o dramàtica. El bo i el dolent de la pel·lícula.

3 adj. [LC] Contrari a la llei moral. Una acció dolenta.

4 1 adj. [LC] Que no té les qualitats desitjables, mancat de les qualitats que el farien bo a un fi assenyalat o propòsit. Aquesta eina és dolenta per a fer forats. Fa un temps dolent per a fer excursions. Aquesta llima és dolenta: no serveix. Un terreny dolent per a plantar-hi cànem.

4 2 adj. [LC] Contrari al bé d’algú o d’alguna cosa. Aquests freds són dolents per a la salut.

dolenteria

1 f. [LC] Condició de qui és dolent.

2 f. [LC] Acte propi d’una persona dolenta, especialment d’una criatura dolenta.

dolentia

f. [LC] DOLENTERIA.

doler

[LC] V. DOLDRE.

dolerita

f. [GL] DIABASA.

dolico-

[LC] Forma prefixada del mot gr. dolikhós, ‘llarg’. Ex.: dolicocèfal, dolicòpode.

dolicocèfal -a

adj. i m. i f. [BI] [MD] Que presenta dolicocefàlia.

dolicocefàlia

f. [MD] Forma del crani en què el diàmetre anteroposterior màxim és més llarg que el diàmetre transversal màxim i, per tant, és allargada.

dolicocefalisme

m. [BI] Qualitat de dolicocèfal.

dolina

1 f. [GL] Depressió càrstica circular en forma d’embut, de dimensions molt variables, formada per dissolució de roques generalment calcàries.

2 f. [GL] Bòfia 1 1.

dolípor

m. [BO] Canalicle en forma de barril, delimitat per un engruiximent de la paret cel·lular, que perfora els septes transversals de les hifes de la majoria de fongs basidiomicets.

doll¹

1 1 m. [LC] Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura. De la font, rajava un doll d’aigua com el braç. Beure al doll de la font. De la ferida, li rajava la sang a doll, a bell doll.

1 2 m. [LC] PER EXT. Un doll de veu.

2 [LC] a doll [o a dolls] loc. adv. En abundància. La gent hi va comparèixer a dolls.

3 m. [FIA] Flux de matèria altament col·limat que surt a altes velocitats de certs estels o certes galàxies.

doll²

m. [LC] [ED] Càntir gran, de terrissa envernissada, de forma ovalada, amb tres anses, dues a la part superior, oposades, i l’altra a la part inferior.

dolla

f. [EI] [LC] [IMI] [AQ] Part buida d’una peça, generalment cilíndrica, per on certs instruments s’adapten al mànec o a un altre cos.

dollejar

v. intr. [LC] Rajar a doll.

dòlman

1 m. [ED] [LC] Abric llarg amb mànigues que porten els turcs.

2 m. [ED] [LC] Jaqueta usada pels hússars, adornada amb cordons i amb les mànigues sense ficar.

dolmen

m. [HIH] [LC] Monument megalític compost d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals.

dolomia

f. [GL] Roca carbonàtica que, quant al pes, té una proporció de més d’un 50 % de dolomita en la seva composició.

dolomita

f. [GLM] Mineral, carbonat de calci i magnesi, de fórmula CaMg(CO₃)₂, que cristal·litza a la classe romboèdrica del sistema trigonal i es troba en forma de romboedres o en masses compactes o granulars.

dolomític -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la dolomia. Formació dolomítica.

2 1 adj. [GLM] [GL] Relatiu o pertanyent a la dolomita.

2 2 adj. [GL] [GLG] Que conté dolomita.

dolomitització

f. [GL] [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de dolomita.

dolor

1 m. o f. [LC] [MD] Sofriment físic, sensació penible d’una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos. Sentir o sentir-se dolor o un dolor al costat, a l’esquena, als genolls. Un dolor agut, lancinant. Els dolors del part. Arrencar un queixal sense dolor. Un dolor insofrible. Un dolor passador. Dolor d’estómac.

2 m. o f. [MD] Dolor reumàtic. Tinc dolor a les cames.

3 m. o f. [LC] Sentiment penible que experimenta l’ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc. Un profund dolor, un dolor inconsolable.

dolorada

f. [LC] [MD] Atac de dolor reumàtic. Aquest hivern he tingut una dolorada.

dolorejar

1 v. intr. [LC] [MD] Una part del cos, fer dolor. Tinc el braç que em doloreja.

2 v. intr. [LC] Passar sofriments, estar amb l’ànim adolorat.

dolorit -ida

adj. [LC] Adolorit 2.

dolorós -osa

1 1 adj. [LC] [MD] Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. Estic en la dolorosa necessitat de deixar-ho. M’és dolorós d’haver-lo de castigar tan durament.

1 2 adj. [LC] ADOLORAT.

2 f. [LC] Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort del Crist.

dolorosament

adv. [LC] Amb dolor, d’una manera dolorosa. La nova de la seva mort els va afectar dolorosament. Dolorosament impressionat.

dolós -osa

1 adj. [DR] Enganyós, fraudulent.

2 adj. [DR] Que és punible i fet amb voluntat conscient i lliure.

dom¹

m. [RE] Tractament que hom dona als monjos benedictins.

dom²

1 1 m. [GL] Massa rocosa en forma de cúpula, obelisc o cilindre, que pot assolir una alçària de 100 a 500 metres, formada al cràter d’un volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos un tap.

1 2 m. [GL] Formació salina que adopta aquesta forma.

2 m. [GL] Plec antiforme que presenta els capbussaments divergents a partir d’un eix vertical.

3 m. [GL] Poliedre cristal·lí obert, constituït per dues cares equivalents segons un pla de simetria bisector que passa per l’aresta de les dues cares que formen el diedre.

doma¹

1 f. [HIH] Càrrec eclesiàstic existent en algunes catedrals i col·legiates, que es repartia entre dos o més beneficiats i era exercit alternativament per setmanes entre ells.

2 f. [HIH] Església regida per domers.

doma²

f. [LC] [AGR] DOMADURA.

domable

adj. [LC] Que pot ésser domat.

domador domadora

m. i f. [LC] [PR] Persona que doma animals.

domadura

f. [LC] Acció de domar; l’efecte.

domar

1 v. tr. [LC] [AGR] Amansir, fer dòcil, (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Domar una criatura rebeca. Domar les passions.

domàs

[pl. -assos]

1 m. [LC] [IT] Teixit, antigament de seda natural, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit.

2 m. [IT] Tela teixida d’una manera semblant amb altres matèries artificials o sintètiques.

3 m. [IT] [ED] Peça de tela, en general de domàs, usada com a ornament en les esglésies, en les sales, en els balcons, etc., en dies de festa.

domatge

m. [LC] DOMADURA.

domàtic -a

adj. [GL] En geol., relatiu o pertanyent als doms.

domer

1 m. [HIH] [RE] [PR] En algunes catedrals, beneficiat que té al seu càrrec curar del temple, administrar els sagraments i estendre les corresponents partides.

2 m. [HIH] [PR] Clergue que exercia una doma o càrrec per setmanes.

3 m. [HIH] [PR] Prevere que anava setmanalment a dir missa a les esglésies rurals d’Eivissa.

domèstic -a

1 adj. [LC] [ED] Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.

2 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que viu al costat de l’home, que es cria a casa. Els gossos, els gats, són animals domèstics.

3 m. i f. [LC] [PR] Criat que serveix en una casa.

domesticable

adj. [LC] Que pot ésser domesticat.

domesticació

f. [LC] [AGR] Acció de domesticar; l’efecte.

domèsticament

adv. [LC] En la intimitat domèstica.

domesticar

1 v. tr. [LC] [AGR] Fer domèstic (un animal salvatge). L’home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges.

2 1 tr. [LC] Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp).

2 2 intr. pron. [LC] Una persona esquerpa, esdevenir tractable. L’home adust es domestica quan rep bons tractes.

domesticitat

f. [LC] [AGR] Qualitat de domèstic. La domesticitat del gat.

domicili

1 m. [LC] [DR] [AD] Lloc de residència d’un individu o d’una família. He tingut sempre el meu domicili a Maó. Establir el seu domicili en tal ciutat. Canvi de domicili. Un pobre sense domicili.

2 [LC] a domicili loc. adv. En el domicili de la persona interessada. Servei a domicili. Un metge que fa visites a domicili. Servir, vendre, mercaderies a domicili.

3 m. [LC] [DR] [AD] Lloc on legalment es considera establerta una persona o una entitat per al compliment dels seus deures, per a l’exercici dels seus drets, per a la localització jurídica, etc. Domicili polític. Domicili social. Inviolabilitat del domicili. Violació de domicili.

domiciliació

1 f. [DR] [AD] [LC] Operació de domiciliar.

2 f. [ECT] Acte pel qual es fixa el lloc on hom fa el pagament d’un efecte, d’una factura, etc.

domiciliar

1 1 v. tr. [LC] Donar domicili (a algú, a alguna entitat, societat, etc.).

1 2 intr. pron. [LC] Establir el seu domicili. S’ha domiciliat a Reus. Es va domiciliar a Perpinyà.

2 tr. [AD] [LC] Assenyalar un compte bancari per fer-hi (pagaments i ingressos).

domiciliari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al domicili. Les instal·lacions domiciliàries de gas i llum.

2 adj. [LC] Que es fa al domicili. Visita domiciliària.

dominable

adj. [LC] Que pot ésser dominat.

dominació

1 f. [LC] Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble, una nació sobre una altra; l’efecte. La dominació romana a la península Ibèrica.

2 f. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la segona jerarquia.

dominador -a

adj. i m. i f. [LC] Que exerceix dominació. El poble dominador. Els sicilians odiaven llurs dominadors.

dominància

1 f. [BI] En biol., relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip d’un dels progenitors.

2 f. [EG] En ecol., qualitat de domini per l’abundància sobre els altres components en una comunitat.

3 f. [FL] En ling., relació de dependència estructural que un node estableix amb un altre node que ocupa una posició més baixa i apareix unit al primer per mitjà de branques descendents.

dominant

1 adj. [LC] Que domina, sobresurt, és més aparent, té més força, entre altres coses de la mateixa espècie. La modèstia és la seva qualitat dominant. La passió dominant en ell és l’enveja. La vocal dominant d’un diftong. El color dominant. La religió dominant a Bulgària, la que hi té més adeptes. L’opinió dominant. El gust dominant.

2 1 adj. [LC] Que pretén dominar els altres, que no sofreix que el contradiguin, que se li oposin, etc. És un home dominant, que no té mai en compte l’opinió dels altres.

2 2 adj. [LC] PER EXT. Té un caràcter, un geni, dominant.

3 adj. [BI] En biol., que presenta dominància. Al·lel dominant. Caràcter dominant.

4 f. [MU] Cinquena nota de l’escala tonal diatònica.

dominar

1 1 v. intr. [LC] Tenir la supremacia, la preponderància. Els antics romans dominaren sobre molts pobles. La marina britànica dominava en el Mediterrani. Ell és el qui domina dins el Consell.

1 2 v. intr. [LC] PER EXT. En aquell país domina l’anarquia.

2 intr. [LC] Ésser la cosa més aparent, que té més força. El que domina en ell és l’enveja. Una roba en què domina el blau.

3 tr. [LC] Tenir sota la pròpia supremacia, sota el propi domini. Per fi dominà els rebels, la rebel·lió. Els jugadors anglesos dominaren els espanyols durant tot el partit. Ésser dominat per una passió.

4 tr. [LC] Posseir a fons (una ciència, un art, una llengua). Ell domina la química.

5 1 tr. [LC] Subjectar, contenir, reprimir. Dominar els seus sentiments. No deixar-se dominar per la ira.

5 2 intr. pron. [LC] No sap dominar-se.

6 1 tr. [LC] Un lloc, un edifici, un accident geogràfic, ultrapassar en alçària els altres que l’envolten, estar en un punt més elevat que els altres. Una torre que domina tota la ciutat. Altes muntanyes que dominaven la vall.

6 2 tr. [LC] PER EXT. D’allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona.

7 tr. [FL] En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d’un altre nus situat en un nivell inferior).

domini

1 1 m. [LC] Acció de dominar o de dominar-se. Estar sota el domini d’una passió.

1 2 m. [LC] Poder de dominar. Exercir un domini absolut sobre els seus companys, adeptes. El domini que té de si mateix.

1 3 m. [LC] [DR] Poder que hom té d’usar i disposar lliurement del seu dret de possessió i ús. Tots aquells censos eren del domini del marquès. Hi ha diferents maneres d’adquirir el domini d’una cosa.

1 4 m. [DR] Dret en virtut del qual una persona té la propietat d’una cosa.

1 5 [DR] domini directe Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense que es comuniqui al propietari directe els efectes de cobrament dels drets corresponents.

1 6 [DR] domini útil Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.

1 7 [LC] ésser del domini públic a) Ésser permès a tothom de reproduir, d’explotar, una obra, una invenció.

1 7 [LC] ésser del domini públic b) Ésser una cosa coneguda de tothom.

2 1 m. [LC] [DR] [PO] Terra de la qual hom té el domini o la propietat, la qual un sobirà o un estat té sota la seva dominació. Els dominis del marquès. El Brasil era un domini de Portugal. Els dominis anglesos.

2 2 m. [HIH] Dominicatura 3.

3 m. [FL] domini lingüístic Zona on es parla una llengua o un grup de llengües. Domini català, domini gal·loromànic, domini italoromànic.

4 m. [LC] Camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística. S’han fet grans progressos en el domini de la bioquímica.

5 m. [FL] En ling., àmbit d’aplicació d’una regla gramatical o d’una transformació.

6 m. [MT] Conjunt d’elements d’una funció on la funció està definida.

7 m. [IN] En inform., part d’una adreça electrònica que identifica l’adscripció de l’usuari a un territori, a una comunitat lingüística, a un tipus d’organització o a un sector o una empresa.

dominic -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a sant Domènec i als religiosos de l’orde de sant Domènec.

2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde.

dominicà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la República Dominicana o de Santo Domingo.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la República Dominicana o a Santo Domingo o als seus habitants.

2 adj. i m. i f. [LC] [RE] DOMINIC.

domínica

f. [RE] [LC] DIUMENGE.

dominical

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al Senyor.

2 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al diumenge. El descans dominical.

2 2 f. [RE] [LC] LLETRA DOMINICAL.

2 3 m. [RE] Llibre litúrgic propi de les domíniques.

3 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al senyor feudal. Terra dominical.

dominicatura

1 f. [HIH] Propietat i domini senyorial.

2 f. [HIH] Dret que es pagava al senyor.

3 f. [HIH] Terra que el senyor es reservava per a la seva explotació directa quan adjudicava un feu.

dominiquès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Dominica.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Dominica o als seus habitants.

dominó

[pl. -ós]

1 m. [LC] [JE] Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa. Portava un dominó negre.

2 m. [JE] DÒMINO.

dòmino

1 m. [LC] [JE] Joc que es fa amb vint-i-vuit fitxes rectangulars que tenen una cara dividida en dos quadrats iguals, en cadascun dels quals hi ha marcats de zero a sis punts, amb totes les combinacions possibles, des del doble blanc fins al doble sis. Jugar al dòmino. Fitxes de dòmino.

2 m. [LC] [JE] Conjunt de les fitxes amb què es juga aquest joc. He comprat un dòmino.

3 [JE] [LC] fer dòmino Vèncer en aquest joc.

domòtica

f. [IN] [PR] Disciplina que s’ocupa de la concepció i de l’aplicació d’automatismes en les instal·lacions dels habitatges.

domtable

adj. [LC] DOMABLE.

domtar

v. tr. [LC] DOMAR.

domus

f. [HIG] En heràld., casa fortificada o torre aloera que es representa com un castell però només amb dues torres.

dona

1 1 f. [LC] Femella de l’espècie humana, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l’edat madura. El nounat és home o dona? Fer-se dona. Una dona amb dues noies.

1 2 f. [LC] MULLER. La dona d’en Tomàs. Vaig anar-hi amb la dona.

2 1 f. [LC] La dona considerada com a posseïdora de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Una dona de cor. Una dona de bé. Una dona de lletres, de negocis. Una dona de gust. Una dona de món.

2 2 f. [LC] Dona dotada de les qualitats que s’atribueixen tradicionalment al sexe femení. És tota una dona.

2 3 [LC] [PR] dona de fer feines Dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores.

2 4 [LC] POP. dona de la vida PROSTITUTA.

2 5 [LC] [DR] dona de llei JURISCONSULTA.

2 6 [LC] dona de palla Dona que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen.

2 7 [PR] [ME] dona del temps Meteoròloga que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.

2 8 [JE] dona orquestra Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al seu damunt.

2 9 [LC] dona pública PROSTITUTA.

3 f. [LC] Expressió usada per a indicar impaciència, enuig, preocupació, sorpresa, etc. Au, afanya’t, que no tenim tot el dia, dona! Però, dona, m’ho hauries pogut dir abans!

4 f. [LC] [MD] [PR] LLEVADORA.

5 f. [AN] dona d’aigua Fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs humits.

donable

1 adj. [LC] Que pot ésser donat.

2 adj. [LC] Que pot esdevenir-se, que és possible.

donació

1 f. [LC] [DR] Acció de donar; l’efecte. Fer una donació.

2 f. [LC] [DR] Dació gratuïta que un donant fa d’una cosa que li pertany al donatari que l’accepta. Donació entre vius.

3 [DR] donació caduca Donació que un vici qualsevol ha d’anul·lar.

donada

f. [LC] [JE] Acció de donar les cartes.

donador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que dona.

2 m. [EL] Àtom present en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor, capaç de donar un electró.

3 1 m. [QU] donador d’electrons Reductor 2.

3 2 [QU] donador d’ions d’hidrogen Àcid 4 1.

3 3 [QU] donador de parells d’electrons a) Lligand formador d’enllaços coordinats en els complexos.

3 3 [QU] donador de parells d’electrons b) Base 10.

donam

m. [LC] Multitud de dones.

donant

1 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que dona, que fa una donació.

2 m. [AR] Persona que costejava una obra religiosa i s’hi feia representar, sol o amb la seva família.

donar

1 v. tr. [LC] Cedir la possessió o propietat (d’alguna cosa) gratuïtament, sense rebre’n res en bescanvi. Donar un vestit vell a un pobre. Donar una almoina a un captaire. Us ho donaré de bon grat. M’ho ha donat de franc. No m’ho ha donat: m’ho ha venut. No és gaire amic de donar.

2 1 tr. [LC] Cedir en bescanvi d’alguna cosa. Aquest meló, us el donaré per pocs diners. Et donaré aquesta baldufa per una pilota. Donaria un any de la meva vida perquè això no hagués passat.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Donar la sang, la vida, per la salvació de la pàtria.

3 tr. [LC] Procurar a algú (alguna cosa). Aquesta casa li dona molts diners cada any. El seu treball li dona per viure. Donar lleis al poble. Donar un preceptor als seus fills.

4 intr. pron. [LC] Importar, preocupar, interessar. Tant se me’n dona blau com verd.

5 tr. [LC] Atribuir (la raó, la culpa) a algú. No li pots donar la culpa d’això.

6 1 tr. [LC] Posar a la disposició, a l’abast, d’algú. Voleu el capell? No us molesteu: jo us el donaré. Vull anar a caçar: doneu-me l’escopeta, que és darrere la porta. Donar un remei, una beguda. Donar els sagraments. Donar a algú els mitjans de fer una cosa. Donar tres dies de temps. Donada la base i l’altura d’un triangle, determinar-ne l’àrea.

6 2 tr. [LC] PER EXT. Donar comiat a algú.

6 3 tr. [LC] [JE] Repartir (les cartes) en un joc. Escapceu, que donaré.

6 4 tr. [LC] Permetre, concedir. Donar via lliure a la imaginació. Donar l’aprovació. Donar una setmana de temps.

7 intr. [LC] Una cosa, estar orientada vers una altra. Una finestra que dona al jardí.

8 intr. [LC] Donar accés a un lloc. Una porta que dona accés al vestíbul.

9 intr. [LC] Incidir 1. El sol li donava a la cara i l’encegava.

10 intr. [LC] Seguit d’un substantiu, produir, una cosa, l’efecte indicat pel substantiu. Un arbre que dona ombra a la casa.

11 tr. [LC] Lliurar (una persona) a algú. Va donar-li la seva filla en matrimoni.

12 intr. pron. [LC] Lliurar-se, cedir, a alguna cosa. Es va donar al joc, a la mala vida. Donar-se a una cosa en cos i ànima.

13 1 tr. [LC] Posar (alguna cosa) en mans d’algú perquè la guardi, se n’encarregui, etc. Li vaig donar la carta perquè te la portés. Vaig donar-li el rellotge perquè me l’adobés.

13 2 [LC] donar una cosa a fer Encarregar-la a algú perquè la faci.

14 intr. pron. [LC] Una cosa, adquirir més llargària o amplària a causa d’haver hagut de suportar un treball, un esforç, continuats. Se li han donat les sabates i ja no li fan mal.

15 intr. pron. [LC] Ocórrer, esdevenir-se. No es dona gaire, de sortir un mateix número tres vegades seguides.

16 1 tr. [LC] Fer que algú rebi els efectes (d’una acció nostra). Li vaig donar una bufetada, un cop de puny.

16 2 tr. [LC] PER EXT. Donar el bon dia. Donar les gràcies, l’enhorabona, a algú. Donar una lliçó. Donar una explicació.

16 3 tr. [LC] Fer sentir a algú els efectes (d’alguna cosa). Dona moltes alegries als seus amics. Donar la salut a algú. Donar un mal. Donar la mort.

16 4 tr. [LC] PER EXT. Donar una batalla. Donar un ball, una festa, un dinar. Donar nom a una cosa. Donar una altra forma a una cosa. Donar una capa de pintura.

16 5 intr. [LC] Anar a parar en un lloc, en una situació, etc. Els rocs van anar a donar al cap d’un vianant.

17 1 tr. [LC] Considerar com a posseïdor de tal o tal qualitat. Donar per bo un resultat. Això, ja ho donem per sabut, per demostrat.

17 2 intr. pron. [LC] Es dona per satisfet. Em donaria per ben content que em pagués la meitat del que em deu.

17 3 intr. pron. [LC] Reconèixer la pròpia incapacitat a reeixir en una empresa. Em dono: no ho endevinaré mai.

18 intr. [LC] Venir sobtadament un desig. L’altre dia em donà per fer ocells de paper.

donarda

f. [BOS] ATZAVARA.

donat donada

m. i f. [RE] [LC] [PR] Persona que s’ha donat al servei d’una institució religiosa.

donatari donatària

m. i f. [DR] Persona que rep una donació.

donatisme

m. [RE] Antiga doctrina cristiana que sosté l’excomunió dels pecadors i la invalidesa dels sagraments administrats per ministres indignes.

donatista

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al donatisme.

2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del donatisme.

donatiu

1 m. [LC] Acció de donar.

2 m. [LC] Allò que hom dona, especialment per a fins benèfics o culturals. Fer un donatiu.

3 1 m. [HIH] A la Corona catalanoaragonesa, quantitat que les Corts acordaven per subvencionar les empreses del rei o cobrir càrregues públiques.

3 2 m. [HIH] Al Regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.

doncs

1 1 conj. [LC] Denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. Així, doncs, tot plegat era mentida.

1 2 conj. [LC] Denota oposició o antítesi. No vols anar-hi? Doncs t’hi durem a empentes.

2 [LC] si doncs no loc. conj. Tret que, llevat que. Això, no li ho perdonaré si doncs no me’n demana excuses.

donegal

m. [LC] [HO] Botifarra de carns selectes que es fa del budell gros del porc.

donejar

v. intr. [LC] Una nena, moure’s o procedir com una dona gran, semblar una dona.

doner -a

adj. [LC] Que té una afecció desmesurada a les dones. Un home doner.

doneta

1 f. [LC] Nena que fa coses de dona, que en comença a tenir l’aspecte.

2 m. [LC] Home efeminat.

dóngola

f. [IQA] Pell de cabra adobada que s’utilitza per a l’empenya de la sabata.

donívol -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la dona.

2 adj. [LC] Propi d’una dona. Un posat més donívol que baronívol.

donja

f. [LC] [HO] Embotit fet amb carn del coll del porc, típic d’Andorra.

donostiarra

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Sebastià.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Sebastià o als seus habitants.

donzell¹

1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, grisenca, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, i petits capítols hemisfèrics, grocs, penjants i disposats en panícula, pròpia dels herbassars nitròfils secs, emprada com a medicinal i en la fabricació de vermuts i licors del tipus de l’absenta (Artemisia absinthium).

2 [BOS] donzell arbustiu [o donzell bord] Planta de la família de les compostes, semblant al donzell, però més robusta, de segments foliars més estrets i capítols una mica erectes, cultivada com a ornamental (Artemisia arborescens).

3 [LC] [BOS] donzell marí [o donzell bord] Mata de la família de les compostes, cendrosa i aromàtica, de fulles dividides en segments linears i petits capítols oblongs en panícula, que es fa en sòls salabrosos del litoral i de l’interior (Artemisia gallica).

4 [LC] [BOS] donzell mascle Donzell¹1.

donzell² donzella

1 m. i f. [LC] Home o dona verges.

2 1 m. [LC] [PR] [HIH] ANT. Jove noble de menys de trenta anys encara no armat cavaller.

2 2 m. [HIH] [PR] ANT. Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar no armat cavaller.

3 f. [LC] [PR] Dona no casada que estava al servei d’una senyora.

donzella

1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, de cos allargat, de 10 a 25 centímetres de llargada, les femelles de color bru vermellós amb dues línies blanquinoses sobre els costats, els mascles amb el dors bru verdós o blavenc, i els costats amb una vistosa banda longitudinal vermella o ataronjada de marges sinuosos, amb la boca petita i les dents agudes (Coris julis).

2 f. [BOS] [AGA] VINCA.

donzellívol -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la donzella.

2 adj. [LC] VIRGINAL².

dopar

1 1 v. tr. [SP] [MD] Administrar substàncies estimulants antireglamentàries (a una persona o a un animal de competició), especialment abans d’una prova esportiva.

1 2 intr. pron. [SP] [MD] Alguns atletes es dopen.

2 tr. [EL] En electròn., afegir petites quantitats d’impureses (a un semiconductor intrínsec) a fi de modificar-ne les propietats i convertir-lo en extrínsec.

dopatge

m. [SP] [MD] [EL] Acció de dopar o de dopar-se; l’efecte.

dorada

f. [ZOP] ORADA.