adaptació

1 f. [LC] Acció d’adaptar o d’adaptar-se; l’efecte.

2 1 f. [EG] [MD] [BI] Adequació dels organismes a llur medi natural.

2 2 f. [SO] [PS] [PE] [BI] Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social.

3 1 f. [JE] [FLL] [CO] Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, un altre gènere o un altre mitjà expressiu. Van proposar-li l’adaptació de la seva darrera novel·la al cinema. Vaig veure l’adaptació televisiva de l’obra de teatre premiada.

3 2 f. [CO] Ampliació o reducció d’un text original perquè ocupi les mides establertes en la seva compaginació.

4 f. [GL] Situació geomorfològica en què la xarxa hidrogràfica i el relleu s’acomoden a l’estructura tectònica.

adaptador -a

1 adj. [LC] Que adapta o permet adaptar.

2 m. i f. [LC] Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral.

3 m. [LC] [EI] Peça que, aplicada a un aparell, un dispositiu, etc., permet d’acoblar-hi altres peces.

adaptar

1 1 v. tr. [LC] Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar el mànec al martell. Adaptar la música a la poesia. Adaptar aquestes cobertes a un altre llibre. Adaptar la conducta a les circumstàncies.

1 2 intr. pron. [LC] Aquest mànec no s’adapta al martell.

1 3 v. tr. [MU] Ajustar o acomodar (una peça musical) fent-la idònia per a una execució diferent de l’original.

2 intr. pron. [LC] Acomodar-se, resignar-se. És un home que s’adapta a tot. Cal adaptar-se a aquestes circumstàncies adverses.

adar

1 m. [RE] Dotzè mes de l’any religiós jueu.

2 m. [RE] Sisè mes de l’any civil jueu.

adaram

m. [FIM] Pes propi del País Valencià, Tortosa i les illes Balears, equivalent a 36 grams o a una setzena part de l’unça.

adarb

m. [HIH] Camí de ronda a la part superior d’una muralla.

adargar

1 v. tr. [DE] Cobrir amb la darga.

2 intr. pron. [DE] Cobrir-se amb la darga, amb quelcom a tall de darga o escut. No trobava res per a adargar-se dels cops.

adaxial

adj. [MD] [BO] Pròxim a un eix.

addend

1 m. [MT] [FIF] En mat., quantitat que s’afegeix a una altra. En l’expressió a + b, a és l’augend i b és l’addend.

2 m. [QU] En quím., reactiu o element que és addicionat a un altre per a una reacció d’addició.

addenda

f. [FLL] [BB] [FL] [AF] Notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment d’un llibre, per a completar-lo o corregir-lo.

addicció

1 f. [LC] [DR] ADJUDICACIÓ.

2 f. [LC] [MD] Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari. Aquest medicament produeix addicció. Addicció a una droga.

addició

1 f. [LC] Acció d’afegir, d’agregar.

2 f. [LC] AFEGITÓ.

3 f. [MT] [LC] En mat., operació de sumar i la mateixa suma. Addició i subtracció de trencats. La prova de l’addició.

addicionable

adj. [LC] Que es pot addicionar.

addicional

adj. [LC] Que s’ha afegit, que constitueix una addició. Articles addicionals. Acompanyaments addicionals.

addicionar

v. tr. [LC] Fer l’addició de, sumar. Hi han addicionat dos articles. Addicionar dos nombres, un nombre amb un altre.

addicte -a

1 adj. i m. i f. [LC] Fortament inclinat, donat, a alguna cosa. Addicte a l’estudi. Un addicte a l’ús de les drogues.

2 adj. [LC] Unit a una altra persona en alguna empresa, algun afer, etc.

addictiu -iva

1 adj. [LC] [MD] Que causa addicció. L’heroïna és una droga altament addictiva.

2 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a una addicció. Hi ha centres especialitzats en el tractament de conductes addictives.

additament

m. [LC] AFEGITÓ.

additiu -iva

1 adj. [LC] Que enclou una addició, que s’obté sumant, que per la seva addició o agregació produeix un augment quantitatiu. Propietats additives.

2 1 m. [LC] [IQ] Substància que s’afegeix als productes de consum per a assegurar-ne la conservació o millorar-ne determinades característiques sense que en variïn la composició i les qualitats bàsiques. Additiu alimentari.

2 2 adj. [LC] Substància additiva.

3 m. [AR] En pint., substància barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los característiques especials. La cera i la resina són additius pictòrics.

additivitat

f. [LC] Qualitat d’additiu.

adducció

f. [LC] [MD] [ZOA] Acció d’adduir; l’efecte.

adductor -a

1 adj. [ZOA] [MD] Que addueix.

2 m. [ZOA] [MD] Múscul adductor.

adduïble

adj. [LC] Que hom pot adduir.

adduir

1 v. tr. [LC] Presentar, oferir, (una prova, una raó, un argument). L’autor va adduir diversos arguments en defensa de la seva teoria.

2 tr. [MD] [ZOA] Acostar (un membre o un òrgan qualsevol) al pla medià del cos.

adeleradament

adv. [LC] Amb deler. Corria adeleradament.

adelerar-se

v. intr. pron. [LC] Apressar-se molt, obrar amb deler. El pretendent que més s’adelera per casar-se amb Penèlope.

adelerat -ada

adj. [LC] Ple de deler.

-adelf -adelfa

[LC] [BO] Forma sufixada del mot gr. adelphós, ‘germà’, que indica que els estams, units pels filaments, són disposats formant un fascicle, dos, etc. Ex.: monadelf, diadelf.

adeliciat -ada

adj. [LC] Que es lliura a les delícies d’una vida regalada.

adelitament

m. [LC] Acció d’adelitar-se.

adelitar

1 v. tr. [LC] Donar delit (a algú). Tot l’adelita.

2 intr. pron. [LC] Trobar delit. Adelitar-se en la lectura d’un llibre. S’adelita amb pensaments joiosos.

adelo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. ádelos, ‘amagat’, ‘no aparent’. Ex.: adelomorf.

ademusser -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Ademús.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ademús o als seus habitants.

aden-

[LC] V. ADENO-.

adeni-

[LC] V. ADENO-.

adenilat

m. [QU] Sal o èster d’un àcid adenílic.

adenílic

adj. [QU] àcid adenílic V. ÀCID.

adenina

f. [BI] [QU] Base purínica constituent de l’adenosina, dels nucleòtids que en deriven i dels àcids nucleics.

adenitis

1 f. [MD] Inflamació d’una glàndula.

2 f. [MD] LIMFADENITIS.

adeno- [o adeni-, o aden-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. adén adénos, ‘glàndula’. Ex.: adenografia, adenologia, adenomioma, adenomixoma, adenopatia, adenosarcoma, adenoesclerosi, adenotomia, adenòfor, adeniforme, adenitis.

adenohipòfisi

f. [MD] [ZOA] Part anterior i mitjana de la hipòfisi, de natura glandular.

adenoidal

adj. [MD] Relatiu o pertanyent al teixit adenoide o a les adenoides.

adenoide

1 1 adj. [MD] En forma de glàndula o gangli.

1 2 adj. [MD] Ric en formacions limfàtiques. Teixit adenoide.

2 f. pl. [MD] Amígdala faríngia.

adenoidectomia

f. [MD] Extirpació quirúrgica de les vegetacions adenoides.

adenoïditis

f. [MD] Inflamació de les adenoides.

adenoma

m. [MD] Tumor benigne degut a la proliferació d’un epiteli glandular normal, o que adopta forma de glàndula.

adenomatosi

f. [MD] Estat del teixit glandular caracteritzat per l’aparició de nombroses tumoracions.

adenopatia

f. [MD] Malaltia dels ganglis, especialment llur tumefacció.

adenosi

1 f. [MD] Procés patològic dels ganglis.

2 f. [MD] Formació o desenvolupament anòmal del teixit glandular.

adenosina

f. [QU] [BI] Nucleòsid d’adenina.

adenovirosi

f. [VE] Afecció generalment benigna de mamífers i ocells causada per adenovirus.

adenovirus

m. [BI] Grup de virus constituït per partícules en forma d’icosaedre, sense embolcalls externs, que contenen àcid desoxiribonucleic de doble cadena.

adepte -a

1 adj. i m. i f. [LC] Versat en alguna doctrina, algun art, etc. L’alquímia i els seus adeptes.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari d’alguna persona o d’alguna idea. Era adepta d’una comunitat naturista.

adequació

1 f. [LC] Acció d’adequar o d’adequar-se.

2 1 f. [FL] Idoneïtat d’un enunciat respecte a la varietat dialectal i el registre corresponents a la situació comunicativa.

2 2 f. [FL] Capacitat d’una gramàtica de donar compte per si mateixa de les dades empíricament observables.

adequadament

adv. [LC] D’una manera adequada.

adequar

1 v. tr. [LC] Fer adequat.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir adequat. El quadre s’adequa a la seva idea.

adequat -ada

1 adj. [LC] Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, un fi, un propòsit. Definició adequada. Remei adequat. Compensació adequada. Idea adequada.

2 adj. [FL] En ling., que presenta adequació.

adés

1 adv. [LC] En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. Adés plovia: per això no hem sortit. Adés hi anirem.

2 1 [LC] adés adés loc. adv. A CADA MOMENT. Es girava adés adés per vigilar que no l’atrapessin.

2 2 [LC] ara i adés V. ARA².

3 [LC] adés…, adés… loc. conj. ARA…, ADÉS…. Adés era en un lloc, adés era en un altre.

adesar

v. tr. i intr. pron. [LC] DESAR.

a deshora

loc. adv. [LC] A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú.

adesiara

adv. [LC] DE TANT EN TANT.

a destemps

loc. adv. [LC] Fora de temps, inoportunament.

adeu

1 1 interj. [LC] Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de tu. Adeu, noi: ara ja no ens veurem més fins a les festes de Nadal.

1 2 [LC] fer adeu Fer un gest de comiat. Darrere la finestra, feia adeu amb la mà.

2 interj. [LC] Expressió per denotar que cal renunciar a una cosa, que una cosa és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos.

3 1 m. [LC] Comiat 1 1. Va ésser un adeu emocionant.

3 2 [LC] el suprem adeu La mort.

adeu-siau

interj. [LC] Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues o més persones que hom tracta de tu o de vós. Me’n vaig: adeu-siau tots.

adherència

1 1 f. [LC] [FIF] Fet d’adherir o d’estar adherit. L’adherència de la pell als músculs. L’adherència del calze a l’ovari.

1 2 f. [LC] Qualitat d’adherent.

2 f. [TRG] [OP] Arrapament produït pels pneumàtics d’un automòbil o pel fregament de les llandes de les rodes d’un vehicle, sobre la superfície en què es mou.

3 f. [MT] adherència d’un conjunt En un espai topològic, conjunt de punts tan prop dels quals com es vulgui hi ha punts del conjunt.

adherent

1 adj. [LC] Que adhereix o està adherit. Aquestes flors tenen el calze adherent a l’ovari.

2 m. i f. [LC] Persona unida a una altra per un vincle d’amistat, d’ideologia, etc. No tenir ni parents ni adherents.

3 m. [AGF] [AGA] Substància utilitzada per a afavorir la resistència del dipòsit antiparasitari sobre els òrgans de les plantes.

adheriment

m. [LC] Acció d’adherir o d’adherir-se. L’adheriment de la cera a la pell.

adherir

1 v. intr. [LC] Estar aplicat a la superfície d’una cosa i agafat a ella. La pell adhereix als músculs. Els pulmons adhereixen, alguns cops, a la pleura.

2 1 tr. [LC] Aplicar a la superfície d’una cosa fent que s’hi agafi. El paper, l’han adherit al vidre amb una mica de goma.

2 2 intr. pron. [LC] La cera s’adhereix als dits.

3 intr. pron. [LC] Manifestar-se completament d’acord amb una idea, una opinió, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord. Em vaig adherir als seus precs.

adhesió

1 f. [LC] Acció d’adherir-se; l’efecte. Comptem amb l’adhesió de totes les societats. L’adhesió d’Itàlia al tractat. Vot d’adhesió.

2 f. [FIF] [QU] Fenomen pel qual les superfícies de dos cossos en contacte es mantenen juntes, com a resultat de forces intermoleculars que poden ésser de natura electroestàtica o d’enllaços de valència.

adhesiu -iva

1 adj. [LC] [FIF] Que té la propietat d’adherir, capaç d’adherir-se, relatiu a l’adhesió. La goma és una substància adhesiva. Emplastre adhesiu.

2 1 m. [QU] [EI] Substància capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte.

2 2 m. [AF] [LC] Etiqueta impresa autoadhesiva.

3 m. [MD] Substància utilitzada en terapèutica per tal d’unir les vores d’una ferida, fixar una cura o preservar les superfícies corporals del fregament d’elements externs.

adhesivitat

f. [LC] Qualitat d’adhesiu. L’adhesivitat de la goma.

ad hoc

[ll.]

1 loc. adv. [LC] Per a la cosa especial de què es tracta. Per a la seva recerca es va fer construir un aparell ad hoc.

2 loc. adj. [LC] L’afer es va fer tan important que el president va nomenar un jutge ad hoc.

ad hominem

[ll.]

1 loc. adv. [LC] A propòsit per a una persona determinada. Parlar ad hominem.

2 loc. adj. [LC] [FS] argument ad hominem V. ARGUMENT.

àdhuc

adv. [LC] Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar. Tothom ho trobarà ben fet, àdhuc els seus enemics. Àdhuc negre estaria millor que morat. Hi va treballar àdhuc ahir, que era festa. No feia pas gaire bon temps, àdhuc plovia; però no varen voler diferir l’excursió.

adiabàtic -a

1 adj. [LC] Impenetrable a la calor.

2 adj. [FIF] Que no va acompanyat d’intercanvi de calor, s’aplica a variacions de volum, de pressió o d’imantació d’un cos. Expansió adiabàtica. Desimantació adiabàtica.

3 f. [ME] [FIF] Línia que, en un diagrama termodinàmic, representa els canvis de temperatura d’un sistema sotmès a un procés adiabàtic.

adiàfon

1 m. [MU] Instrument semblant a un piano petit en què les cordes han estat substituïdes per làmines metàl·liques.

2 m. [MU] Espècie d’acordió.

adiàfor -a

1 adj. [MD] Segons els estoics i els cínics, moralment indiferent.

2 adj. [MD] En med., que no fa bé ni mal. Medicament adiàfor.

adiaforesi

f. [MD] ANHIDROSI.

adiaforètic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’adiaforesi.

2 adj. [MD] Que prevé la perspiració. Agent adiaforètic.

adiafòria

f. [MD] Qualitat d’adiàfor.

adiamantat -ada

adj. [LC] [IMI] ADAMANTÍ.

adiament

m. [LC] Acció d’adiar.

adiant

m. [BOI] Falguera del gènere Adiantum, de l’ordre de les pteridals, amb esporangis marginals, com la falzia.

adiar

v. tr. [LC] Assenyalar el dia (d’alguna cosa). Abans regàvem quan volíem; però després varen adiar l’aigua, i ara reguem cada dijous.

adiatermància

f. [FIF] Impenetrabilitat per a les ones calorífiques.

adiatètic -a

adj. [MD] No degut a una diàtesi.

adició

f. [DR] [LC] Acceptació expressa o tàcita d’una herència.

adient

adj. [LC] Que s’adiu.

adinàmia

f. [MD] Manca o pèrdua de la potència vital normal, manifestada per una marcada feblesa muscular.

adinàmic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’adinàmia.

2 adj. [LC] Caracteritzat per l’absència de força o de potència.

adinerar

1 v. tr. [LC] [ECT] Canviar (un gènere) en diners. Adinerar el gra, el blat, el vi, l’oli.

2 v. tr. [LC] Algú, treure de la venda (d’una cosa) més diner del que podia esperar. Aquest sap adinerar tot el que porta al mercat.

3 intr. [LC] Arreplegar diner, fer-se ric. Persones que només pensen a adinerar.

adinerat -ada

adj. [LC] Que té molt de diner. La gent adinerada d’aquest poble.

adinyar

1 v. tr. [LC] POP. ENDINYAR.

2 tr. [LC] POP. adinyar-la DINYAR-LA.

adip-

[LC] [MD] V. ADIPO-.

adipat

m. [QU] Sal o èster de l’àcid adípic.

adípic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les substàncies greixoses.

adipo- [o adipos-, o adip-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. adeps adipis, ‘greix’. Ex.: adipocel·lulosa, adiposúria, adipòcit.

adipocera

f. [MD] Substància tova, untuosa, en què, per immersió en l’aigua o per l’acció de la humitat, es converteixen el greix i el teixit muscular dels cossos morts.

adipòcit

m. [BI] Cèl·lula constituent del teixit adipós.

adipogènesi

f. [ZOA] Formació de teixit adipós o gras.

adiponitril

m. [QU] Dinitril de l’àcid adípic, primera matèria per a la preparació de l’hexametilendiamina necessària per a la síntesi del niló.

adipós -osa

1 adj. [MD] [LC] [BI] De la natura del greix. Substància adiposa.

2 adj. [MD] Que conté greix. Teixit adipós.

adipos-

[LC] [MD] V. ADIPO-.

adiposàlgia

f. [MD] Sensibilitat del teixit cel·lular subcutani amb una induració dels punts dolorosos, observada en les persones obeses que fan vida sedentària.

adiposi

1 f. [MD] [LC] Degeneració greixosa d’un òrgan o d’un teixit. Adiposi hepàtica.

2 f. [MD] Obesitat, estat morbós caracteritzat per una sobrecàrrega de greix al cos.

adipositat

f. [MD] [LC] Qualitat d’adipós.

adípsia

f. [MD] En med., absència de set.

adir

v. tr. [DR] [LC] Acceptar (una herència, una successió).

adir-se

[quant a la flexió, com dir]

v. intr. pron. [LC] Harmonitzar, anar bé l’un amb l’altre. Aquesta jaqueta no s’adiu amb el vestit; no s’hi adiu gens. Aquests dos colors no s’adiuen gens.

adives

f. pl. [VE] Inflamació de la gola en les bèsties.

adjacència

f. [LC] Qualitat d’adjacent.

adjacent

adj. [LC] Que és tocant, al costat mateix. La casa i els terrenys adjacents. La península i les illes adjacents. Angles adjacents.

adjectiu -iva

1 1 adj. [FS] [LC] Que es refereix a una qualitat o un accident.

1 2 adj. [FL] [LC] En gram., relatiu o pertanyent a l’adjectiu. Sintagma adjectiu.

1 3 adj. [FL] ADJECTIVAL.

2 1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica constituïda per mots que, en funció d’atribut, d’aposició o de predicat, es relacionen amb els substantius i hi concorden. Adjectius possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius. Adjectius especificatius, explicatius.

2 2 m. [LC] [FL] Mot d’aquesta categoria. El mot prudent és un adjectiu.

2 3 [FL] adjectiu absolut Adjectiu no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu.

2 4 [FL] adjectiu adverbial Adjectiu que expressa algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que modifica.

2 5 [FL] adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica.

2 6 [LC] [FL] adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de caràcter no qualitatiu.

2 7 [LC] [FL] adjectiu qualificatiu Adjectiu que expressa alguna qualitat del substantiu amb què es relaciona i sovint en restringeix l’extensió.

adjectivació

f. [FL] [FLL] Acció d’adjectivar. L’adjectivació d’una frase. L’adjectivació, en l’obra de Pla, és incisiva i matisada.

adjectivador -a

adj. [FL] Que permet l’obtenció d’un adjectiu, s’aplica als morfemes derivatius. Sufix adjectivador.

adjectival

adj. [FL] [LC] Que té el valor d’un adjectiu. En l’expressió anell de ferro, els mots de ferro constitueixen una locució adjectival.

adjectivament

adv. [FL] [LC] D’una manera adjectiva, amb el valor i la significació d’un adjectiu. Aquest substantiu està usat aquí adjectivament.

adjectivar

1 v. tr. [FL] Donar (a un element lingüístic) la funció d’un adjectiu. Substantius adjectivats.

2 v. tr. [FL] Adjuntar (a un element lingüístic) un adjectiu.

adjudicable

adj. [LC] Que hom pot adjudicar.

adjudicació

f. [LC] [DR] [AD] Acció d’adjudicar o d’adjudicar-se; l’efecte.

adjudicador -a

adj. i m. i f. [LC] Que adjudica.

adjudicar

1 1 v. tr. [LC] [AD] Assignar per dret, per mèrit, conferir. Li fou adjudicada la meitat de l’herència. Li adjudicaren el premi injustament.

1 2 v. tr. [LC] [DR] [AD] En un concurs, un encant, una subhasta, assignar (l’empresa d’un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.), a algun dels concursants o postors.

2 tr. pron. [LC] APROPIAR-SE. Al segle XVII, França s’adjudicà la ciutat d’Estrasburg.

adjudicatari adjudicatària

1 m. i f. [LC] [DR] Persona a qui s’adjudica alguna cosa.

2 adj. [LC] [DR] Una empresa adjudicatària.

adjudicatiu -iva

adj. [LC] Que enclou una adjudicació. Judici adjudicatiu.

adjunció

1 f. [LC] Acció d’adjuntar.

2 f. [FL] [LC] En gram., zeugma.

3 f. [DR] [LC] En jur., unió dels béns mobles d’algú als d’un altre, d’una manera inseparable, però que permet de distingir les dues parts.

4 f. [LC] Cosa adjuntada.

adjunt -a

1 1 adj. [LC] Que va o està unit com a auxiliar amb algú o alguna cosa, que acompanya alguna cosa. La nota de preus adjunta, els documents adjunts, que acompanyen una carta, una sol·licitud, etc. Fitxer adjunt.

1 2 adj. [LC] Que acompanya algú en una tasca, una empresa, un servei, etc. Membre adjunt. Professor adjunt.

1 3 m. i f. [LC] El professor i els seus adjunts.

2 m. [FL] En gram., modificador d’una oració o d’un sintagma que es pot eliminar sense alterar-ne la bona formació. En Ahir no vam veure ningú, l’adverbi ahir és un adjunt de l’oració.

adjuntar

1 v. tr. [LC] Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb.

2 v. tr. [IN] En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s’envia a través de la xarxa.

adjuntiu -iva

adj. [LC] Que adjunta.

adjuració

f. [LC] [RE] Acció d’adjurar.

adjurar

1 v. tr. [LC] [RE] Pregar amb insistència en nom d’una cosa sagrada, estimada.

2 v. tr. [LC] [RE] Conjurar 1.

adjutor -a

adj. i m. i f. [LC] Que ajuda o assisteix algú en alguna comesa.

adjutori

m. [LC] AJUT.

adjuvant

1 adj. [MD] Que ajuda o modifica l’acció del medicament principal. Una substància adjuvant.

2 m. [MD] Substància adjuvant.

adlàter

m. i f. [LC] Seguidor 1. El líder i els seus adlàters.

admetre

[p. p. admès]

1 v. tr. [LC] Rebre, donar entrada (a algú), en algun lloc. L’Acadèmia ha admès dos nous membres. L’havien admès a la presència del rei. L’admeten a les festes que donen.

2 v. tr. [LC] Acceptar 2 1. Admetre una teoria, una hipòtesi.

3 v. tr. [LC] Consentir, sofrir. No admetre excuses. Això no admet dilació.

adminicle

1 m. [LC] Allò que serveix d’ajuda, mitjà auxiliar.

2 m. [DR] En jur., prova corroborativa o explanatòria.

adminicular¹

adj. [LC] [DR] Auxiliar, corroboratiu.

adminicular²

v. tr. [LC] [DR] Corroborar amb adminicles. Adminicular un argument. Adminicular una idea.

administrable

adj. [LC] Que es pot administrar.

administració

1 f. [LC] Acció d’administrar. L’administració dels sagraments a un malalt. Confiar a algú l’administració dels béns propis.

2 1 f. [LC] [ECT] [AD] Activitat destinada a organitzar i gestionar els afers d’una empresa, d’una societat. L’administració del personal. Consell d’administració.

2 2 f. [AD] [ECT] [LC] Conjunt dels administradors, servei d’administració.

2 3 f. [AD] [ECT] [LC] Local, oficina on està instal·lat el servei d’administració.

3 1 f. [DR] [AD] [PO] Conjunt de persones i d’òrgans públics encarregats d’efectuar la funció administrativa d’un estat, d’un municipi, etc. L’Administració de l’Estat. L’Administració pública. L’Administració autonòmica. L’Administració central. L’Administració local.

3 2 f. [DR] [AD] [PO] Conjunt d’atribucions que tenen legalment assignades i activitat que realitzen les entitats i els òrgans públics.

3 3 [DR] administració de justícia Organització dels tribunals i dels jutjats per a exercir la seva potestat jurisdiccional.

administrador -a

1 adj. [LC] Que administra.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada, sola o conjuntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona, d’una societat, etc. Administrador de finques.

administrant

m. [RE] [LC] [PR] Sacerdot que administra els sagraments.

administrar

1 v. tr. [LC] Aplicar a algú (alguna cosa, especialment que li és útil). Administrar un remei, una purga, un vomitiu. Administrar els sagraments a un malalt. Administrar justícia. Administrar un càstig, una correcció.

2 1 tr. [LC] [ECT] [PO] Regir, governar, (els afers d’una societat, de l’Estat, d’una persona).

2 2 tr. [LC] [ECT] [PO] [DR] Curar (dels béns propis o d’altri). Ell ha administrat durant molts anys els béns, la propietat, del marquès.

administrat administrada

m. i f. [DR] [AD] Persona física o jurídica que, sense tenir la condició d’administració pública, participa en una relació jurídica administrativa.

administratiu -iva

1 adj. [LC] [PO] [AD] Relatiu o pertanyent a l’administració. Llei administrativa. Reglament administratiu.

2 m. i f. [PR] [AD] [LC] Treballador que fa preferentment tasques d’oficina.

administrativament

adv. [LC] Per procediment administratiu.

admirable

adj. [LC] Digne d’admiració. Una estàtua admirable. Una fortitud admirable.

admirablement

adv. [LC] D’una manera admirable.

admiració

1 f. [LC] Emoció produïda per la percepció, la contemplació, la consideració, d’una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d’una gran bellesa. Estar en admiració davant una estàtua, una pintura. Allò causà l’admiració de tothom.

2 f. [LC] Sentiment de plaer i aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent. Sentir admiració per un poeta, per una virtut, per un bell paisatge.

3 f. [LC] Objecte d’admiració. Aquest xicot és l’admiració de tothom pel seu talent.

admirador -a

adj. i m. i f. [LC] Que admira. És un admirador de les seves virtuts. Aquella dona té molts d’admiradors.

admirar

1 1 v. tr. [LC] Contemplar, considerar, amb admiració. Admirar la bellesa d’una dona.

1 2 v. tr. [LC] Sentir admiració (per algú o alguna cosa). Cal admirar els grans homes. Tots admiràvem el seu talent extraordinari.

2 tr. [LC] Alguna cosa, produir admiració, sorpresa (a algú). La seva bellesa admirava a tothom. Ens admira que trigui tant.

3 intr. pron. [LC] Sentir admiració per alguna cosa, veure-la amb sorpresa. S’admiren de tot, de no res. Ens admirem de no veure’l entre vosaltres.

admiratiu -iva

adj. [LC] Que expressa admiració. Un esguard admiratiu. Paraules admiratives.

admirativament

adv. [LC] D’una manera admirativa.

admissibilitat

f. [LC] Qualitat d’admissible.

admissible

adj. [LC] Que es pot admetre.

admissió

1 f. [LC] Acció d’admetre, fet d’ésser admès. L’admissió a una escola, a una acadèmia. L’admissió d’una prova.

2 1 f. [EI] En tecnol., entrada del fluid actiu en una màquina tèrmica, en una bomba o en un compressor.

2 2 f. [EI] Temps del cicle d’una màquina tèrmica en què té lloc l’entrada de l’aire o la mescla gasosa combustible en el cilindre.

admitància

f. [EE] [FIF] [QU] Relació entre el corrent i la diferència de potencial en un circuit de corrent altern, mesurada en siemens.

admonició

f. [LC] [DR] Amonestament, advertiment.

admonitor -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] AMONESTADOR.

admonitori -òria

adj. [LC] [DR] Que implica admonició, que adverteix o amonesta.

adnat -a

adj. [LC] [BI] Que presenta adherència íntima, de naixement.

adob

1 1 m. [LC] Acció d’adobar o d’adobar-se; l’efecte. Se’m va espatllar el rellotge, i l’adob em va costar un ull de la cara.

1 2 [LC] tenir adob Poder-se arreglar o guarir. Aquest rellotge no té adob. El malalt no té adob.

2 1 m. [LC] [IQA] Ingredient emprat per a adobar les carns, les pells, els fils d’ordit, etc.

2 2 m. [LC] Cosmètic 2.

2 3 m. [AGA] [QU] Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements. Adobs nitrogenats, fosfatats i potàssics. Adob compost. Adob foliar.

2 4 [AGA] adob verd Adob natural nitrificant procedent de vegetals.

3 m. [IQA] Quantitat de cuir que pot ésser adobat d’una sola vegada.

adobable

adj. [LC] Que es pot adobar.

adobacadires

m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici adobar cadires.

adobacamins

m. i f. [PR] [LC] Persona que té cura de la conservació dels camins.

adobacossis

m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici adobar cossis, gibrells i altres atuells de terrissa.

adobador adobadora

1 1 m. i f. [LC] Persona que té per ofici adobar coses malmeses. Adobador de cossis i gibrells.

1 2 m. i f. [LC] [PR] [HIH] [IQA] Persona que té per ofici adobar pells.

2 m. i f. [PR] Persona que prepara tota mena de carns amb certs ingredients per conservar-les.

3 1 m. [AN] [PR] Curador, remeier o bruixot que exercia el seu ofici especialment les nits de Cap d’Any i de Sant Joan.

3 2 m. i f. [LC] CURANDERO, CURANDERA.

4 f. [AGA] Màquina per a distribuir uniformement els adobs.

adobadures

f. pl. [LC] Adobs o reparacions fets en alguna cosa.

adobaire

m. i f. [PR] [LC] [IQA] Adobador 1 1.

adobament

1 m. [LC] [AGA] Acció d’adobar o d’adobar-se; l’efecte.

2 [AGA] adobament de fons Adobament que es fa abans de sembrar.

adobamitges

m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici adobar mitges.

adobar

1 1 v. tr. [LC] Preparar 1 1. Adobar la cambra per a un hoste.

1 2 v. tr. [IQA] Sotmetre (una pell) a un conjunt d’operacions i de reaccions per conservar-la i donar-li les propietats i l’aspecte necessaris perquè pugui ésser manufacturada. Adobar el cuir.

1 3 [AGA] adobar el vi Afegir-hi alcohol per augmentar-ne la força.

1 4 [IT] adobar el fil d’ordit Adobar-lo amb substàncies amilàcies o altres compostos quan no té prou consistència per a poder-se teixir.

1 5 v. tr. [AGA] Fornir adob (a les terres de conreu).

1 6 v. tr. [HO] Marinar, estovar (un menjar).

1 7 v. tr. [LC] [IQ] Assaonar (la carn) amb sal, vinagre i altres ingredients per a la seva conservació.

1 8 intr. [LC] ANT. adobar de menjar (o adobar de sopar, etc.) Fer el menjar, el sopar, etc., guisar-lo.

2 1 tr. [LC] Posar en bon estat (una cosa malmesa, espatllada). El manyà va adobar el pany, que no tancava bé. Fes-te adobar les sabates, que les portes foradades. Aquest rellotge es para tot sovint: l’heu de fer adobar.

2 2 tr. [LC] [MD] PER EXT. Adobar les nafres, el ventrell. Adobar un negoci.

2 3 [LC] [MD] adobar un malalt Millorar-lo.

2 4 intr. pron. [LC] [MD] Pensem que el malalt s’adobarà quan vindrà el bon temps.

2 5 [LC] qui no adoba la gotera, adoba la casa entera Cal remeiar els mals en llur inici.

3 1 tr. [LC] ANT. Batre, copejar.

3 2 [LC] adobar a novell cavaller ARMAR CAVALLER.

adobassar

v. tr. [LC] Fer (en una cosa espatllada, atrotinada), adobs de poc cost que permetin d’utilitzar-la. Adobar aquests mobles costaria tant com fer-los nous, perquè no tenen cap peça bona; però els adobassarem perquè puguin servir encara algun temps.

adobatge

1 m. [LC] [AGA] Adobament 1.

2 m. [IQA] En l’adob de les pells, procés d’estabilització del col·lagen.

adober adobera

m. i f. [LC] [PR] [IQA] Adobador 1 2.

adoberia

1 f. [IQA] [LC] Establiment on s’adoben les pells.

2 f. [IQA] Tècnica i indústria d’adobar pells.

adoctrinable

adj. [LC] [PE] Susceptible d’ésser adoctrinat.

adoctrinador -a

adj. i m. i f. [LC] Que adoctrina.

adoctrinament

m. [LC] [PE] Acció d’adoctrinar.

adoctrinar

1 v. tr. [LC] [PE] Instruir (algú) en alguna cosa.

2 v. tr. [LC] [PE] Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions.

a dojo

loc. adv. [LC] En abundància, profusament. L’aigua brollava a dojo per les escletxes de la roca. N’he tingut a dojo, de penes i dolors!

adolescència

1 f. [PS] [LC] [PE] Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta. Estar en l’adolescència.

2 f. [LC] PER EXT. L’adolescència del món.

adolescent

adj. i m. i f. [PS] [LC] [PE] Que està en l’adolescència.

adollament

m. [LC] Acció d’adollar o d’adollar-se; l’efecte.

adollar

1 1 v. tr. [LC] Abocar a doll. Adolleu-los el vi: no els el planyeu.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’empiri adolla sos himnes de victòria.

2 1 intr. pron. [LC] Rajar a doll. La sang se li adolla.

2 2 [LC] caure adollat Caure formant doll.

adoloradament

adv. [LC] Amb adolorament.

adolorament

m. [LC] Estat de qui està adolorat.

adolorar

v. tr. [LC] Causar (a algú) dolor a l’ànima. L’adolora la mala conducta del seu fill.

adolorat -ada

adj. [LC] Adolorit 2.

adoloriment

1 m. [LC] [MD] Fet d’estar adolorit. El molestava molt l’adoloriment produït per la caiguda.

2 m. [LC] ADOLORAMENT.

adolorir

1 v. tr. [LC] Causar (a algú) dolor.

2 v. tr. [LC] ADOLORAR.

3 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir adolorit. L’esquena se m’adoloria d’esgarrifança.

adolorit -ida

1 adj. [LC] [MD] Que pateix dolor o mal físic. Tinc una cama adolorida. He caigut i estic tot adolorit.

2 adj. [LC] Que sent dolor a l’ànima. Tenia la mare adolorida pel seu mal comportament.

adomassar

v. tr. [IT] Jugar amb el negatiu i el positiu dels lligaments (d’un teixit) de manera que la mostra llueixi sobre el fons de roba.

adomassat -ada

adj. [LC] [IT] Semblant al domàs, que conté elements d’aquest teixit.

adonar-se

v. intr. pron. [LC] A algú, no passar-li desapercebuda una persona o una cosa. Tot seguit es van adonar de la meva presència. Vaig adonar-me que tots eren coixos. Em va fer adonar de l’error.

adondament

m. [LC] Acció d’adondar o d’adondar-se; l’efecte.

adondar

1 v. tr. [LC] DOMAR. Adondar un cavall. Adondar un fill díscol.

2 v. tr. [LC] Acostumar 1. Adondar algú a una feina.

3 intr. pron. [LC] Adondar-se a una feina. Adondar-se a viure al camp.

adònic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Adonis.

2 m. [FLL] VERS ADÒNIC.

adonis

m. [LC] Home notable per la seva bellesa. És un adonis.

adonitzar

v. tr. [LC] Aplicar-se a embellir (especialment un home), a fer-ne un adonis.

adopció

1 f. [LC] [DR] [PE] [AN] Acció d’adoptar; l’efecte. L’adopció d’un nen. L’adopció d’una llei. L’adopció del sistema mètric decimal.

2 [AGR] [ZOA] adopció encreuada En zool., adopció induïda per l’home en què la parella adoptant és d’una altra espècie animal.

adopcionisme

m. [RE] [LC] Doctrina que considera que Jesucrist és fill de Déu, no per natura, sinó per adopció.

adopcionista

1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’adopcionisme i als adopcionistes.

2 adj. i m. i f. [RE] [LC] Seguidor de l’adopcionisme.

adoperar

v. tr. [LC] Usar 1.

adoptable

adj. [LC] [DR] Que es pot adoptar.

adoptand adoptanda

m. i f. [AD] [DR] Persona que està en procés d’adopció.

adoptant

m. i f. [LC] [DR] [AD] Persona que adopta o afilla. Donar el nom de l’adoptant a l’adoptat.

adoptar

1 v. tr. [LC] [DR] [AN] [PE] Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l’orfe.

2 1 tr. [LC] Algú, fer seu (el parer, l’opinió, etc., d’un altre). Vam adoptar el seu pla.

2 2 tr. [LC] Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L’assemblea ha adoptat un projecte de llei sobre protecció ambiental.

2 3 tr. [LC] PER EXT. Adoptar una moda.

adoptiu -iva

1 adj. [LC] [DR] Fet o adquirit per adopció. Fill adoptiu. Pare adoptiu.

2 adj. [LC] PER EXT. Pàtria adoptiva. El cèlebre mecenes fou nomenat fill adoptiu de Lleida.

adorabilitat

f. [LC] [RE] Qualitat d’adorable.

adorable

adj. [LC] [RE] Digne d’ésser adorat. És una dona adorable.

adorablement

adv. [LC] [RE] D’una manera adorable.

adoració

f. [LC] [RE] Acció d’adorar. L’adoració de Déu, de la Creu, del vedell d’or. L’adoració dels Reis d’Orient. Sent una veritable adoració per la seva mare.

adorador -a

adj. i m. i f. [LC] [RE] Que adora. Els adoradors del vedell d’or, del foc.

adoral

adj. [ZOA] En hist. nat., pròxim a la boca. Cilis adorals.

adorar

1 v. tr. [RE] [LC] Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada). Els cristians adoren un sol Déu. Els pagans adoraven el Sol.

2 v. tr. [LC] Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa), amar granment. Aquella dona adora el seu fill. Homes que adoraven la pàtria. Adorar la seva dona. Adorar la poesia, la música.

adoratori

1 m. [RE] Lloc on s’adora Déu, un ídol, etc.

2 m. [HIH] Petit retaule portàtil, en forma de díptic o de tríptic, amb imatges religioses.

adoratriu

f. [RE] [LC] [PR] Professa d’un orde religiós fundat el 1850 per María Micaela del Santísimo Sacramento i dedicat a l’educació de noies.

adormidor -a

adj. [LC] Que adorm.

adormiment

1 m. [LC] Acció d’adormir o d’adormir-se.

2 m. [AQ] Procés exotèrmic per mitjà del qual un aglomerant pren consistència fins a endurir-se.

adormir

[ind. pr. 3 adorm]

1 1 v. tr. [LC] Fer dormir. L’han adormit bressant-lo.

1 2 intr. pron. [LC] Començar a dormir. No m’he adormit fins a mitjanit.

1 3 intr. pron. [LC] adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit.

1 4 [LC] caure adormit Adormir-se.

1 5 [LC] estar adormit Estar dormint.

1 6 intr. pron. [LC] No posar la deguda activitat en l’execució d’una cosa. Afanyeu-vos, no us hi adormiu!

2 intr. pron. [LC] Una baldufa, ballar de tal manera que el seu moviment resulti imperceptible. Saps fer que la baldufa s’adormi?

3 1 tr. [LC] [MD] Fer tornar quasi inert i insensible (un membre).

3 2 intr. pron. [LC] [MD] Un membre, esdevenir quasi inert i insensible. Se m’ha adormit un peu. Tinc el braç adormit.

3 3 tr. [LC] [MD] Fer perdre la sensibilitat (a un membre), anestesiar, insensibilitzar. Abans de llevar-li l’ungla li han adormit el dit.

4 tr. [LC] Calmar (un dolor, una pena, la tristesa, etc.).

5 intr. pron. [AQ] El guix pastat, el morter, el formigó, endurir-se. Hem d’acabar l’envà abans no s’adormi el ciment.

adormissar-se

1 v. intr. pron. [LC] Mig adormir-se. Si m’adormissava un minut, em despertaven els crits de la senyora.

2 v. intr. pron. [LC] Ensopir-se.

adorn

m. [LC] ADORNAMENT.

adornable

adj. [LC] Susceptible d’ésser adornat.

adornador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que adorna.

adornament

1 m. [LC] Acció d’adornar. L’adornament de la sala, l’hem pagat entre tots.

2 m. [LC] Allò que serveix per a adornar. Encara s’han de col·locar els adornaments.

adornar

1 v. tr. [LC] Guarnir (algú o alguna cosa) d’ornaments, d’accessoris que l’embelleixin. Havia adornat el capell amb puntes i amb flors. Adornaren la sala amb cortinatges i domassos.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Les qualitats que l’adornen.

adornista

m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica o posa adornaments.

adossament

m. [LC] Acció d’adossar o d’adossar-se.

adossar

1 v. tr. [LC] Recolzar d’esquena contra una cosa. Adossà l’infant a la paret.

2 intr. pron. [LC] Ella s’adossà a un arbre.

3 v. tr. [LC] Recolzar, arrambar per la part posterior contra una cosa. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. Havien adossat la casa a l’església.

adotzenament

m. [LC] Acció d’adotzenar o d’adotzenar-se; l’efecte.

adotzenar

1 1 v. tr. [LC] Disposar, ordenar, per dotzenes. Aquí adotzenen els taps.

1 2 v. tr. [LC] Aplegar a dotzenes.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir adotzenat. El pollastre és l’element de la nostra cuina que s’ha adotzenat més.

adotzenat -ada

adj. [LC] Vulgar, comú, d’escàs mèrit.

adovellat -ada

adj. [LC] [AQ] [AR] DOVELLAT.

adprecació

f. [BB] Fórmula d’auguri amb què acaba el protocol o el text d’alguns documents.

adquirent

adj. i m. i f. [LC] ADQUIRIDOR.

adquirible

adj. [LC] Que es pot adquirir.

adquiridor -a

adj. i m. i f. [LC] Que adquireix.

adquirir

v. tr. [LC] [DR] Atènyer, guanyar, la possessió (d’algú o d’alguna cosa). Adquirir riqueses. Béns mal adquirits. Adquirir fama, glòria, experiència. Adquirir partidaris, adeptes.

adquirit -ida

1 adj. [LC] [BI] Desenvolupat en un organisme com a resultat del medi, de l’ús o del desús d’un òrgan, etc. Caràcters adquirits.

2 adj. [LC] [FS] Derivat de l’experiència. Idees adquirides.

adquisició

1 1 f. [LC] Acció d’adquirir. L’adquisició d’una finca. Fer una adquisició. Fer adquisició d’una cosa.

1 2 f. [LC] La cosa adquirida. Aquesta casa és una bona adquisició.

2 1 f. [DR] Atribució a una persona d’una cosa, d’un dret o d’una obligació que abans no tenia.

2 2 [DR] adquisició de l’herència Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats.

3 f. [FL] En ling., procés d’aprenentatge d’una llengua, generalment la materna.

adquisitiu -iva

adj. [LC] Que fa adquirir. Prescripció adquisitiva. Títol adquisitiu.

adquisitivitat

1 f. [PS] [LC] [MD] Instint que porta l’home i els altres animals a adquirir els materials i les substàncies que els calen per a la satisfacció de llurs necessitats.

2 f. [PS] Possibilitat d’arribar a una solució davant una situació nova.

adragant

m. [IQ] [LC] [BOS] Tragacant 2.

adragó

m. [ZOO] AGRÓ ROIG.

adreç

1 1 m. [LC] [IMI] Joc o conjunt d’estris o d’instruments emprats en una operació, en un obrador. Un adreç d’afaitar que consisteix en gerro, bacina, capsa per a posar el sabó i navalla.

1 2 [IMI] [LC] adreç de la casa PARAMENT DE CASA.

1 3 [IMI] [LC] adreç de cafè Conjunt de peces per al servei de cafè.

1 4 [IMI] [LC] adreç de cuina Conjunt de tots els utensilis per al servei de la cuina.

1 5 [IMI] [LC] adreç de llit Conjunt de llençols, coixineres i altres peces de roba que porta normalment el llit.

1 6 [IMI] [LC] adreç de taula Conjunt de plats, gots i altres peces per al servei de la taula de menjar.

2 1 m. [IMI] Joc complet de joies.

2 2 [IMI] mig adreç Joc compost d’arracades i d’agulla de pit.

3 m. [DE] Conjunt de guarniments amb què s’orna una arma, especialment l’espasa.

adreça

1 1 f. [LC] Indicació del lloc on hom habita. Li vaig donar la meva adreça. Hem d’escriure a la Isabel; sabeu la seva adreça? Un cop suprimides l’adreça, la signatura i la data, el cos de la carta té dues ratlles.

1 2 f. [BB] Fórmula protocol·lària que comprèn el nom, el títol i la condició del destinatari del document.

2 1 f. [IN] Referència que designa una posició de memòria d’un ordinador o, en general, qualsevol lloc d’origen o de destinació de dades informàtiques. Adreça física. Adreça lògica.

2 2 [IN] adreça electrònica Conjunt de caràcters que permeten identificar l’origen o la destinació de missatges de correu electrònic.

adreçable

adj. [LC] Que es pot adreçar.

adreçador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que adreça.

2 1 m. [EI] Estri per a adreçar o rectificar moles.

2 2 f. [EI] Màquina per a adreçar peces o barres.

2 3 [LC] passar per l’adreçador Sotmetre’s a una imposició.

3 m. [HIH] [PR] Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli per a les valones i les gorgeres.

adreçament

1 m. [LC] Acció d’adreçar o d’adreçar-se.

2 m. [LC] [IT] Operació d’acabament de teixits que consisteix a disposar els fils de trama perpendiculars respecte als d’ordit.

adreçar

1 1 v. tr. [LC] Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat). Adreçar un filferro, una barra, un clau. Adreçar una post, un escaire.

1 2 v. tr. [TRA] Corregir l’escora (a una nau).

1 3 intr. pron. [LC] Aquesta post s’adreçarà tota sola. No caminis tan acotat: adreça’t, home.

1 4 v. tr. [LC] Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t’adreçaré, jo!

2 1 tr. [LC] Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater.

2 2 intr. pron. [LC] Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui adreçar-se. Quan vaig arribar a Girona, em vaig adreçar a l’oficina de turisme de l’estació.

3 intr. pron. [LC] Adreçar la paraula a algú. En la darrera reunió, s’adreçaren a la Pura.

4 1 intr. [LC] FER DRECERA.

4 2 tr. [IN] En inform., assignar (a un dispositiu o a un conjunt de dades) una adreça.

5 tr. [LC] Proveir (algú) dels estris o dels instruments necessaris per a alguna cosa. Adreçaren vint homes d’espases, bastons i coltells.

6 1 tr. [LC] [IT] Acabar (teixits) mitjançant una operació d’adreçament.

6 2 tr. [AQ] Donar una passada de guix o de morter (a una paret) i allisar-la abans d’emblanquinar-la o pintar-la.

6 3 tr. [EI] Rectificar (una mola).

adrenalina

f. [BI] [QU] [MD] Hormona del grup de les catecolamines, antagònica de la insulina, la secreció de la qual augmenta en situacions d’estrès o d’emergència.

adrenocorticotròpica

adj. [BI] [MD] hormona adrenocorticotròpica V. HORMONA.

adret -a

adj. [LC] Sense cap defecte físic. Té dos nois bons i adrets.

a dretcient

loc. adv. [LC] DELIBERADAMENT.

adriàtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar Adriàtica.

adroguer adroguera

1 m. i f. [PR] [LC] [IMI] Persona que té una adrogueria o que hi despatxa.

2 m. i f. [HIH] Mercader de drogues.

adrogueria

f. [LC] [IMI] Botiga on venen espècies i altres articles de consum corrent, amb exclusió generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi.

adscripció

f. [LC] Acció d’adscriure.

adscriure

[quant a la flexió, com escriure]

1 v. tr. [LC] Escriure al costat. Una iota adscrita.

2 tr. [LC] Agregar (algú) al servei d’un cos o una entitat. La van adscriure al servei diplomàtic.

adsorbat

m. [QU] Material fixat per adsorció damunt la superfície d’un altre.

adsorbent

m. [QU] Substància sòlida porosa de gran superfície específica utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció.

adsorció

f. [QU] Adhesió dels àtoms o de les molècules d’un material damunt la superfície d’un altre que produeix un augment de la concentració d’aquell a la interfície, i que és deguda a les forces residuals físiques i químiques existents a les superfícies de sòlids i líquids.

adstrat

m. [FL] Llengua que determina una influència parcial sobre una altra llengua o sobre un dialecte veïns.

adulació

f. [LC] Acció d’adular.

adulador -a

adj. i m. i f. [LC] Que adula. Poble adulador. Paraules aduladores. Els aduladors del rei, del poble.

adular

1 v. tr. [LC] Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat. Un polític que no fa sinó adular el poble. Els cortesans adulaven el rei.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Adular l’ambició, els capricis, la vanitat, d’algú.

adulària

f. [GLM] Varietat incolora de l’ortosa que es troba generalment ben cristal·litzada i es forma per processos hidrotermals.

adulatori -òria

1 adj. [LC] Relatiu a l’adulació.

2 adj. [LC] Que serveix per a adular.

adulatòriament

adv. [LC] D’una manera adulatòria.

adult -a

1 adj. [LC] Pervingut al terme de l’adolescència, de la creixença. Persona adulta. Planta adulta.

2 m. i f. [LC] Persona gran o adulta. Una malaltia que no ataca els adults.

3 adj. [LC] Propi de l’adult. El capgròs perd la cua en assolir l’estat adult.

adúlter -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] Que viola la fe conjugal. Una dona adúltera. Un home adúlter.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Un amor adúlter.

2 adj. [LC] Adulterat. Un llenguatge adúlter.

adulterable

adj. [LC] Que es pot adulterar.

adulteració

f. [LC] Acció d’adulterar quelcom; l’efecte. L’adulteració de les viandes, de la llet.

adulterador -a

adj. i m. i f. [LC] Que adultera quelcom.

adulterant

m. i f. [LC] Adúlter 1.

adulterar

1 v. intr. [LC] Cometre adulteri.

2 1 tr. [LC] [IQ] Desnaturalitzar (una substància, un aliment, un medicament, etc.), mesclant-hi una substància estranya. Adulterar la farina amb barita.

2 2 tr. [LC] Fer impur, viciar. Comportaments que adulteren l’acció política.

adulteri

m. [LC] Violació de la fidelitat conjugal. Cometre adulteri.

adulterí -ina

1 adj. [LC] Provinent d’adulteri. El fill adulterí del marquès.

2 adj. [LC] Fals, espuri.

adulterinament

adv. [LC] Amb adulteri.

adultesa

1 f. [LC] [PE] [PS] Qualitat d’adult.

2 f. [LC] [PE] Etapa de la vida que segueix l’adolescència.

adunació

f. [LC] Acció d’adunar o d’adunar-se; l’efecte.

adunança

f. [LC] REUNIÓ.

adunar

1 v. tr. [LC] Reunir, congregar. Adunar els diversos parers de l’assemblea.

2 intr. pron. [LC] Els sentiments més contraposats s’adunaven en una sola passió.

adurent

adj. [LC] [MD] Que crema. Febre adurent.

adust -a

1 adj. [LC] Com cremat o abrusat. Terres seques i adustes.

2 adj. [LC] De geni eixut, aspre. És persona de poques paraules, molt adusta.

adustament

adv. [LC] D’una manera adusta.

adustesa

f. [LC] Qualitat d’adust.

adustió

f. [LC] [MD] Acció de cremar, de cauteritzar; l’efecte.

adustiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de cremar, d’abrusar.

advecció

f. [ME] [FIF] Moviment generalment horitzontal d’una massa d’aire que comporta transport de qualsevol variable meteorològica, com ara la temperatura, la humitat, etc.

advectiu -iva

adj. [ME] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’advecció.

adveniment

1 m. [LC] [RE] Vinguda 1 1. L’adveniment del Messies.

2 m. [LC] Exaltació al tron d’un rei o un papa. L’adveniment de Sixt V al soli pontifici.

advenir

[quant a la flexió, com prevenir]

v. intr. [LC] Quelcom, venir, especialment d’una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor.

advent

m. [RE] [LC] Temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i comença el quart diumenge abans d’aquesta festa.

adventí -ina

adj. [LC] [RE] Dins el temps d’advent. Neu adventina porta ruïna.

adventici -ícia

1 1 adj. [LC] Vingut accidentalment, fortuïtament. Idees adventícies. Malalties adventícies.

1 2 adj. [LC] Vingut de fora, d’un altre lloc. Gent adventícia. Població adventícia.

1 3 adj. [LC] Produït per una acció accidental, afegit extrínsecament. La membrana adventícia d’una cicatriu.

1 4 adj. [BO] [EG] En bot., al·lòcton.

1 5 adj. [BO] Que neix d’un lloc de la planta diferent del normal, s’aplica als òrgans vegetals, i especialment a l’arrel.

2 m. [DR] Quantitat global que percep el vicari o el prevere adscrit a una parròquia per honoraris d’assistència a enterraments, funerals, casaments, administració del baptisme i despatx de la documentació parroquial.

adventíciament

adv. [LC] D’una manera adventícia.

adventisme

m. [RE] Doctrina que sosté que el segon adveniment de Crist és imminent.

adventista

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’adventisme. Església adventista.

2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor de l’adventisme.

adventual

adj. [LC] [RE] Relatiu a l’advent.

adveració

f. [LC] [DR] Acció d’adverar; l’efecte.

adverament

m. [LC] Acció d’adverar.

adverar

1 v. tr. [LC] Donar com a ver o cert.

2 tr. [DR] Declarar, especialment davant d’un jutge, sobre la veritat (d’alguna cosa). Adverar un testament.

adverbi

1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau.

2 m. [LC] [FL] Mot d’aquesta categoria.

3 [FL] adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom.

adverbial

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’adverbi.

2 adj. [FL] [LC] Que fa l’ofici d’adverbi. Frase adverbial.

adverbialitat

f. [FL] [LC] Qualitat d’adverbial.

adverbialització

f. [FL] Acció d’adverbialitzar; l’efecte.

adverbialitzador -a

adj. [FL] Que permet l’obtenció d’un adverbi, s’aplica als morfemes derivatius. Sufix adverbialitzador.

adverbialitzar

1 v. tr. [FL] Donar (a un element lingüístic) la funció d’un adverbi.

2 v. tr. [FL] Adjuntar (a un element lingüístic) un adverbi.

adverbialment

adv. [FL] [LC] Amb el valor d’un adverbi. Un adjectiu usat adverbialment.

advers -a

adj. [LC] Contrari, oposat hostilment, desfavorable. Vam navegar amb vent advers i amb vent pròsper, segons els dies. Circumstàncies adverses.

adversament

adv. [LC] Amb adversitat.

adversari -ària

1 adj. i m. i f. [LC] Que va contra un altre en una lluita, un judici, un joc, etc.

2 adj. i m. i f. [LC] Contrari, enemic.

adversatiu -iva

adj. [LC] [FL] Que expressa oposició o antítesi. Conjunció adversativa. Proposició adversativa, oració adversativa.

adversitat

1 f. [LC] Qualitat d’advers.

2 f. [LC] Sort adversa. Lluitar contra l’adversitat.

3 f. [LC] Cas advers, infortuni. Una vida plena d’adversitats.

advertència

1 f. [LC] Acció d’advertir, especialment per aconsellar i amonestar. És incorregible: no fa cap cas de les nostres advertències.

2 f. [AD] Comminació per la qual hom adverteix severament algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota l’amenaça d’una pena determinada.

advertidament

adv. [LC] PENSADAMENT.

advertidor -a

adj. i m. i f. [LC] Que adverteix.

advertiment

1 m. [LC] Acció d’advertir, especialment per cridar l’atenció sobre alguna cosa.

2 m. [LC] Escrit posat al començament d’un llibre per preparar-ne la lectura.

3 m. [AD] Avís sense comminació.

advertir

1 1 v. tr. [LC] [DR] Avisar, assabentar, (algú) d’alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria.

1 2 v. tr. [LC] Fer saber a algú (alguna cosa). Li vaig advertir el perill que corria. Ja va advertir-m’ho.

2 tr. [LC] Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d’alguna cosa). Ell no ha advertit les belleses d’aquest llibre. És una errada que no havia advertit.

3 tr. [LC] [DR] Amonestar, aconsellar amb amenaça, per corregir. Prou l’advertim, però ell no en fa cap cas.

advocacia

f. [LC] [DR] Professió d’advocat.

advocació

1 f. [LC] Acció d’advocar; l’efecte.

2 f. [RE] [LC] Títol donat a un temple, una capella, un altar, etc., perquè està dedicat a Nostre Senyor, a la Verge Maria, a un sant.

advocadesc -a

adj. [LC] [DR] D’advocat, dit sovint despectivament. Habilitats advocadesques.

advocadessa

f. [LC] [PR] [DR] ADVOCADA.

advocar

1 v. intr. [DR] [LC] Defensar en judici causes civils, criminals, laborals, etc.

2 v. intr. [LC] Parlar en favor d’algú o d’alguna cosa. Els resultats advocaven per la unitat i la disciplina del partit.

advocat advocada

1 1 m. i f. [LC] [PR] [DR] Persona que té per professió de patrocinar en judici les causes civils, criminals i laborals o de donar parer sobre qüestions de dret. Fer d’advocat. Estudiar per advocada. Advocat defensor. Advocada consultora. Advocada de l’Estat.

1 2 [LC] [PR] [DR] advocat d’ofici Advocat defensor d’un litigant sense recursos o de qui ha de sol·licitar aquesta declaració o de qui en un procés penal no designa qui el defensi.

2 m. i f. [LC] [RE] advocat del diable a) En una causa de canonització, persona que té per missió de combatre els motius en favor de la canonització proposada.

2 [LC] [RE] advocat del diable b) En una controvèrsia religiosa, persona encarregada de proposar objeccions contra la religió, les quals ha de refutar l’interlocutor.

2 [LC] advocat del diable c) Defensor d’una mala causa.

3 m. i f. [LC] Persona que parla en defensa d’altri. Fer-se advocat d’una opinió, d’una causa, d’una doctrina. És l’advocada de totes les causes impossibles.

aede

m. [FLL] [PR] El qui componia poesies i les cantava en les festes i els festins celebrats a l’antiga Grècia.

aer-

[LC] V. AERO-².

aeració

f. [QU] Exposició a l’acció química de l’aire, impregnació d’aire. L’aeració de la sang. L’aeració de l’aigua.

aerèmia

1 f. [MD] Presència d’aire a la sang.

2 f. [MD] Conjunt de trastorns orgànics de determinades persones, com bussos, obrers de túnels, etc., que, després d’haver estat sotmeses a una pressió elevada, sofreixen una descompressió excessivament ràpida.

aerènquima

m. [BO] [BI] Parènquima amb amplis espais intercel·lulars, destinat a l’aeració, que es troba en moltes plantes aquàtiques.

aeri -èria

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aire. Regions aèries.

1 2 adj. [LC] Format d’aire. Corrents aeris.

1 3 adj. [LC] Que viu, es troba, té lloc, en l’aire. Viatges aeris. Navegació aèria. Fenòmens aeris.

2 adj. [LC] Lleuger, vaporós, com l’aire. Forma aèria.

3 adj. [LC] Insubstancial, sense fonaments, irreal. Distincions subtils i aèries.

4 m. [LC] [TRG] Telefèric 2.

aeri-

[LC] V. AERO-².

aerífer -a

adj. [LC] Que condueix l’aire. Vies aeríferes.

aerificació

f. [LC] Acció d’aerificar; l’efecte.

aerificar

v. tr. [LC] [FIF] Impregnar d’aire, combinar amb aire.

aeriforme

adj. [FIF] [LC] Que té forma o natura de fluid elàstic, gasós.

aerinita

f. [GLM] Mineral de la subclasse dels inosilicats, de fórmula Ca₄(Al, Fe³⁺, Mg, Fe²⁺)₁₀Si₁₂O₃₅(OH)₁₂(CO₃)·12H₂O, amb anions addicionals, que cristal·litza en el sistema monoclínic, forma agregats de color blau cel i gra fi i es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques, molt emprat antigament en la preparació de pigments.

aero-¹

[LC] Prefixoide del mot aeronau. Ex.: aeroclub, aeromodelisme.

aero-² [o aeri-, o aer-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. aér, ‘aire’. Ex.: aerobiosi, aerícola, aerèmia.

aerobi -òbia

1 adj. [LC] [EG] [BI] Que viu en presència de l’oxigen. Microbis aerobis.

2 m. [BI] [EG] Bacteri aerobi.

aeròbic -a

1 adj. [BI] Pertanyent als aerobis, provocat pels aerobis.

2 m. [SP] Modalitat de gimnàstica amb acompanyament musical.

aerobiosi

f. [EG] [BI] Forma de vida dels organismes o els teixits que obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat metabòlica de processos d’oxidació en què l’oxigen molecular ha d’intervenir com a oxidant final.

aerobús

m. [TRG] Avió amb capacitat per a transportar un mínim de dos-cents cinquanta passatgers.

aerocist

m. [BO] Vesícula plena de gas que presenten moltes algues.

aerodina

m. [SP] [TRG] Aparell volador en què la sustentació s’obté mitjançant forces aerodinàmiques originades en el vol.

aerodinàmic -a

1 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent a la influència de l’aire sobre un cos en moviment. Coeficient aerodinàmic.

2 adj. [FIF] [LC] [TRG] Amb una forma que permet de reduir la resistència que l’aire oposa al desplaçament. Vehicle aerodinàmic.

3 f. [FIF] Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid gasós.

aeròdrom

m. [TRG] [LC] Terreny especialment adaptat i amb la infraestructura necessària per a permetre l’enlairament i l’aterratge d’aeronaus.

aeroespacial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica i a l’astronàutica conjuntament.

aeroesquí

[pl. -ís]

m. [TRG] Vehicle, proveït de patins o esquís, que llisca sobre la neu o el glaç propulsat per una hèlice.

aerofàgia

f. [MD] [LC] Deglutició inconscient i involuntària d’una certa quantitat d’aire, que penetra a l’esòfag o a l’estómac.

aerofític -a

adj. [BO] Que viu sobre superfícies no submergides, en contacte amb l’aire, s’aplica a les algues.

aeròfob -a

adj. i m. i f. [LC] Que pateix aerofòbia.

aerofòbia

f. [MD] [PS] Por morbosa dels corrents d’aire.

aeròfon -a

1 adj. [MU] Que sona per vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi passa a través, s’aplica a instruments musicals.

2 m. [MU] Instrument aeròfon.

aeròfor

m. [MD] Aparell que conté una provisió d’aire comprimit per a la respiració, i que és emprat en la reanimació dels malalts d’asfíxia.

aerogenerador

m. [EI] Màquina que transforma l’energia cinètica del vent en energia elèctrica.

aerògraf

1 m. [FIF] [AR] Polvoritzador d’aire comprimit per a projectar líquids o sòlids en pols.

2 m. [ME] Aparell que explora l’atmosfera i enregistra diverses variables meteorològiques a diferents altituds.

aerografia

1 1 f. [AR] Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb l’aerògraf.

1 2 f. [AR] Dibuix obtingut per aerografia.

2 f. [ME] [FIF] Descripció de l’aire o de l’atmosfera.

aerogràfic -a

adj. [LC] [FIF] [AR] Relatiu o pertanyent a l’aerografia.

aerograma

1 m. [TC] Comunicació escrita transmesa per avió.

2 m. [ME] Diagrama aerològic.

aeròlit

m. [FIA] [LC] [GL] [QU] Meteorit constituït bàsicament per silicats, el més freqüent dels que es troben a la superfície terrestre.

aerolític -a

adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent als aeròlits.

aerolliscador

m. [TRG] [TRA] Vehicle que es manté separat de la superfície sòlida o líquida sobre la qual es desplaça mitjançant un coixí d’aire produït pel mateix vehicle.

aerologia

f. [ME] [FIF] Branca de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure, especialment pel que fa als aspectes termodinàmics.

aerològic -a

adj. [ME] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’aerologia.

aeromància

f. [AN] Endevinació per l’estat de l’aire, pels fenòmens aeris.

aeromàntic -a

1 adj. [AN] Relatiu o pertanyent a l’aeromància.

2 adj. i m. i f. [AN] Que professa l’aeromància. Va consultar un aeromàntic.

aeromedicina

f. [MD] Branca de la medicina que estudia, preveu i tracta els fenòmens fisiopatològics provocats per desplaçaments aeris.

aeròmetre

m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar la densitat de l’aire i d’altres gasos.

aerometria

f. [FIF] [FIM] Mesurament de la densitat de l’aire i d’altres gasos.

aeromètric -a

adj. [FIF] [FIM] Relatiu o pertanyent a l’aerometria.

aeromodelisme

m. [SP] [EI] [LC] Tècnica de construir i de fer volar models reduïts d’aparells voladors.

aeromotor

1 m. [EI] Motor destinat a propulsar aeronaus.

2 m. [EI] Motor que transforma l’energia cinètica del vent en energia mecànica i que serveix per a donar moviment a una màquina.

aeronau

f. [EI] [TRG] Vehicle destinat a la navegació aèria.

aeronauta

m. i f. [TRG] [LC] [PR] Persona que dirigeix una nau aèria, especialment un aeròstat.

aeronàutic -a

1 adj. [TRG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica.

2 f. [TRG] [LC] Ciència de la navegació aèria i tècnica de les aeronaus.

aeronaval

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica i a la marina militars.

aeronomia

f. [ME] Branca de l’aerologia que estudia les regions altes de l’atmosfera, per sobre dels 40 o 50 quilòmetres d’altitud, on els fenòmens de dissociació i d’ionització de l’aire són intensos.

aeropiezisme

m. [MD] Conjunt d’accidents provocats per l’acció de l’aire enrarit o comprimit damunt l’organisme.

aeroplà

m. [TRG] [LC] [EI] Avió, especialment el model antic propulsat per una hèlice.

aeroplàncton

m. [EG] Conjunt d’espores, grans de pol·len, bacteris i cianofícies, algues, hifes, etc., que, en fase de vida latent, viatgen en suspensió per l’aire.

aeropletismògraf

m. [MD] Aparell per a mesurar els canvis de volum del tòrax durant la respiració.

aeroport

m. [EI] [LC] [TRG] [OP] Aeròdrom amb estació per al trànsit aeri.

aeropostal

adj. [TC] Relatiu al correu aeri.

aerorefrigerant

1 adj. [AQ] Que utilitza l’aire com a element refrigerant.

2 m. [AQ] Instal·lació aerorefrigerant.

aerosfera

f. [ME] Atmosfera 1 1.

aerosol

1 1 m. [QU] Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas, especialment en l’aire, que sedimenta molt lentament.

1 2 m. [ME] Partícula sòlida o gota líquida que es troba en suspensió a l’atmosfera.

2 m. [ED] ESPRAI.

aerostació

f. [TRG] Part de l’aeronàutica relativa als aeròstats.

aeròstat

m. [TRG] [LC] [EI] Aparell volador que se sosté en l’aire utilitzant gasos lleugers.

aerostàtic -a

1 adj. [TRG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’aerostació o a l’aerostàtica. Aparell aerostàtic. Màquina aerostàtica.

2 f. [FIF] Part de la mecànica que tracta de l’equilibri dels gasos i de l’equilibri dels cossos immòbils en els gasos.

aerotaxi¹

m. [TRG] Avioneta de lloguer destinada al servei públic.

aerotaxi²

f. [BI] Estímul positiu o negatiu exercit per l’oxigen de l’aire sobre els bacteris aerobis i anaerobis mòbils.

aerotècnia

1 f. [EI] [TRG] Tècnica de l’estudi, el disseny i la construcció d’aeronaus i altres aparells que es desplacen per l’aire.

2 f. [EI] [TRG] Ciència que estudia les aplicacions de l’aire en la indústria.

aerotècnic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aerotècnia.

2 m. i f. [LC] Persona versada en aerotècnia.

aeroteràpia

f. [MD] Tractament de les malalties per mitjà de l’aire.

aerotèrmic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’aerotermodinàmica.

2 adj. [FIF] [LC] Que utilitza l’aire calent com a element de caldejament. Forn aerotèrmic.

aerotermodinàmica

f. [FIF] Part de l’aerodinàmica que estudia els fenòmens calorífics provocats pels fluxos a velocitats supersòniques.

aerotransport

m. [TRG] Transport aeri.

aerotrèn

m. [OP] Aerolliscador lleuger, sense rodes, que circula per una via especial sobre coixins d’aire, propulsat per motor de reacció o per motor elèctric lineal.

aerotropisme

m. [BI] Tropisme degut a l’acció de gasos.

a escar

loc. adv. [LC] A PREU FET.

a escara

loc. adv. [LC] A PREU FET.

a escruix

1 loc. adv. [LC] [ECT] A preu fet i sense condicions. Arrendar un mas a escruix. Vendre un bosc a escruix.

2 [LC] en escruix Completament, separant les parts. La ventada ha romput en escruix la soca de l’arbre.

afabilitat

f. [LC] Qualitat d’afable.

afable

1 adj. [LC] Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.

2 adj. [LC] PER EXT. Maneres afables. Mots afables.

afablement

adv. [LC] D’una manera afable.

afabulació

f. [FLL] Moralitat d’una faula.

afàcia

f. [MD] Absència del cristal·lí.

afaenar-se

v. intr. pron. [LC] Carregar-se de feina, ocupar-se. Les dones s’afaenaven a encaixar el raïm.

afaenat -ada

adj. [LC] ENFEINAT.

afàgia

f. [MD] Incapacitat d’empassar-se els aliments.

afaiçonament

m. [LC] Acció d’afaiçonar.

afaiçonar

1 1 v. tr. [LC] Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar el coure.

1 2 v. tr. [LC] Fer (un objecte) donant certa forma a una matèria. Afaiçonar un perol.

2 tr. [LC] Fer l’explicació o la descripció (d’una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte.

afait

m. [LC] [ED] Substància emprada com a cosmètic de la pell, especialment de la cara, per a embellir-la.

afaitada

f. [LC] Acció d’afaitar.

afaitament

m. [LC] AFAITADA.

afaitapagesos

m. i f. [LC] Persona que procura treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts.

afaitapobres

m. i f. [LC] POP. Persona de condició humilíssima.

afaitar

1 1 v. tr. [LC] Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi.

1 2 v. tr. [LC] Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m’afaita dos cops per setmana. Avui no m’he afaitat.

1 3 [LC] afaitar els diners a algú Prendre’ls-hi.

1 4 [LC] demà, m’afaitaràs! Expressió usada per a indicar incredulitat o refús.

2 tr. [LC] ANT. Embellir amb afaits.

3 tr. [LC] Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça).

afaitat

m. [LC] AFAITADA.

afalac

1 m. [LC] Acció d’afalagar; l’efecte.

2 m. [LC] Cosa que afalaga.

afalagador -a

adj. [LC] Que afalaga. Paraules afalagadores. És un home molt afalagador.

afalagadorament

adv. [LC] D’una manera afalagadora.

afalagadures

f. pl. [LC] Afalacs.

afalagament

m. [LC] Afalac 1.

afalagar

1 1 v. tr. [LC] Tractar d’afectar agradablement amb demostracions d’afecte, reverència, etc.

1 2 v. tr. [LC] Afectar d’una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l’orella. Les lloances dels seus adoradors l’afalaguen.

2 tr. [LC] Alimentar, encoratjar, en algú, (l’orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania).

afalconar

1 1 v. tr. [LC] [SP] El falcó, l’esparver, etc., caçar (la seva presa).

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata.

1 3 v. tr. [LC] Envestir abrivadament.

2 intr. pron. [LC] Burlar-se d’algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d’un lledoner, s’afalconava del pagès.

afal·lerar-se

v. intr. pron. [LC] Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més.

afamar

v. tr. [LC] Fer patir fam (a algú).

afamat -ada

adj. [LC] FAMOLENC. Després de l’excursió, estaven afamats.

afamegar

v. tr. [LC] AFAMAR.

afamegat -ada

adj. [LC] FAMOLENC.

afanada

f. [LC] POP. Acció d’afanar.

afanador -a

adj. i m. i f. [LC] POP. Que afana.

afanar

v. tr. [LC] POP. FURTAR.

afaneta

adj. i m. i f. [LC] Que té l’habitud d’afanar.

afanípters

m. pl. [ZOI] SIFONÀPTERS.

afanita

f. [GL] Roca ígnia microcristal·lina.

afanomicosi

f. [AGF] [BOB] Pesta micòtica, produïda pel fong Aphanomyces astaci, que afecta els crancs de riu ibèric i europeu, i és la responsable de llur gairebé total desaparició.

afany

1 m. [LC] Esforç treballós, penible, ansiós. Si té diners els seus afanys li costen. Ho han aconseguit després de molts d’afanys.

2 m. [LC] Desig viu. L’afany de riqueses.

afanyadament

adv. [LC] Amb afany. Treballaren tots afanyadament.

afanyar

1 v. tr. [LC] Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l’afanya prou.

2 1 intr. pron. [LC] Treballar sol·lícitament. En la feina s’afanya molt.

2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s’hi afanya gaire.

2 3 intr. pron. [LC] Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la vida, cal afanyar-se molt.

3 intr. pron. [LC] APRESSAR-SE. S’afanyaven en la construcció de nous terraplens. Cuita, afanya’t a venir! Vine aviat, afanya’t!

afanyat -ada

1 adj. [LC] Que s’afanya.

2 adj. [LC] Ple d’afanys.

afanyós -osa

adj. [LC] Que exigeix un esforç penós, que costa molt de treball. És una feina molt afanyosa.

afarrossar-se

v. intr. pron. [LC] Menjar i beure en excés.

afartada

f. [LC] AFARTAMENT.

afartament

m. [LC] Acció d’afartar o d’afartar-se.

afartapobres

1 1 m. [AGA] [LC] Mongeta vermella d’una varietat poc saborosa i de pell gruixuda.

1 2 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm de gra gros i pell dura.

1 3 m. [AGA] [LC] Raïm de cep afartapobres.

1 4 m. [AGA] [LC] Figa tardana, grossa i gustosa.

2 m. [LC] ca l’afartapobres Fonda o restaurant barat.

afartar

1 1 v. tr. [LC] Satisfer més que plenament la fam (d’algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo.

1 2 intr. pron. [LC] S’ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l’hora de sopar.

2 1 tr. [LC] Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L’afarten de sopes.

2 2 tr. [LC] PER EXT. El van afartar de cops, de bastonades.

2 3 intr. pron. [LC] Prendre d’un menjar, d’una beguda, fins a la sacietat. Em vaig afartar de pa, d’aigua.

3 tr. i intr. pron. [LC] ENFASTIDIR. Ja m’afarten tantes mentides.

4 intr. pron. [LC] afartar-se de fer alguna cosa Fer-la amb excés, fins a cansar-se’n. Afartar-se de riure, de plorar, de cridar.

afàs

[pl. -assos]

m. [AGP] [LC] Peça de malla en forma d’embut per on entra el peix a la nansa de pescar.

afàsia

f. [MD] [LC] [PE] [PS] Pèrdua total o parcial de l’ús o de la comprensió de la paraula, produïda per una lesió o una malaltia cerebrals.

afàsic -a

1 adj. [MD] [LC] [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a l’afàsia. Pertorbacions afàsiques.

2 adj. i m. i f. [MD] [LC] [PE] [PS] Que pateix d’afàsia. Un afàsic.

afavoridor -a

adj. i m. i f. [LC] Que afavoreix.

afavoriment

m. [LC] Acció d’afavorir. L’afavoriment del comerç.

afavorir

1 1 v. tr. [LC] Ajudar, protegir, obrar a favor (d’algú). No té per menjar: si el poguéssiu afavorir amb una almoina. En aquella situació anguniosa, ells em van afavorir el que van poder.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Les circumstàncies us afavoreixen. Han estat afavorits per la fortuna.

2 tr. [LC] Ajudar al desenvolupament, a la creixença, a l’èxit, (d’una cosa). Afavorir l’agricultura, la indústria. Aquells fets afavoriren la revolució.

3 tr. [LC] Gratificar amb un favor. El vaig afavorir amb la meva confiança.

4 tr. [LC] Contribuir a augmentar la bellesa (d’algú). Aquest pentinat l’afavoreix.

afeblidor -a

adj. [LC] Que afebleix.

afebliment

1 m. [LC] Acció d’afeblir o d’afeblir-se; l’efecte.

2 m. [FL] Fenomen fonètic en virtut del qual un fonema o un grup de fonemes perden una part de la intensitat, del to i, a vegades, del timbre usual.

afeblir

1 v. tr. [LC] Fer esdevenir feble. Tres dies de febre havien afeblit el malalt.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir feble. Els meus ossos s’afebleixen.

afecció

1 f. [LC] [DR] Modificació o alteració produïda en una cosa per una altra.

2 f. [MD] [LC] Estat morbós. Una afecció pulmonar, gripal, gàstrica. Una afecció de cor, de la vista.

3 1 f. [LC] Inclinació tendra, zelosa. Afeccions de família.

3 2 f. [LC] AFICIÓ. Una gran afecció a cercar antiguitats.

4 1 f. [PS] Estat afectiu.

4 2 f. [PS] Moviment de la sensibilitat que consisteix pròpiament en un canvi d’estat d’ànim més que no pas en una tendència.

5 1 f. [ECT] afecció de resultats Adjudicació dels resultats d’un exercici segons que siguin constitutius de pèrdues o de guanys en les diverses partides representatives del patrimoni d’una empresa.

5 2 [DR] afecció legitimària Garantia del dret de la llegítima.

afeccionament

m. [LC] Acció d’afeccionar-se; l’efecte.

afeccionar-se

v. intr. pron. [LC] AFICIONAR-SE. S’afecciona als daus i a les cartes. S’ha afeccionat a escoltar cant gregorià.

afeccionat -ada

adj. i m. i f. [LC] [SP] AFICIONAT.

afectable

adj. [LC] Susceptible d’ésser afectat.

afectació

1 f. [LC] [DR] Acció d’afectar; l’efecte. L’afectació d’un edifici a un servei públic. Afectació de modèstia, d’ignorància. L’afectació de formes polièdriques per les substàncies en el moment de solidificar-se.

2 1 f. [LC] Mancança de naturalitat. Afectació en les paraules, en els gestos. Parlar amb afectació.

2 2 f. [FLL] Ús d’un estil o d’un mètode que no s’adiu amb el tema tractat, de manera que l’escrit es ressent d’exageració o de manca de naturalitat.

afectadament

adv. [LC] Amb afectació. Parlar afectadament.

afectament

m. [LC] Acció d’afectar o d’afectar-se; l’efecte.

afectar

1 1 v. tr. [LC] Produir una impressió en l’ànima (d’algú). La mort del seu germà l’ha afectat molt. Aquesta nova l’ha afectat dolorosament.

1 2 intr. pron. [LC] Rebre una impressió en l’ànima. En saber la nova de la seva mort, tots ens havem afectat molt.

2 tr. [LC] Alguna cosa, produir una alteració, un canvi, un efecte qualsevol, (en una altra). Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació. Aquest clima ha afectat profundament la seva salut. La reforma del local no afecta les nostres habitacions. La llum massa forta li va afectar la vista.

3 1 tr. [DR] [LC] Subjectar (un bé) al compliment d’una obligació, imposant-li un gravamen jurídic. Una propietat afectada d’una hipoteca.

3 2 tr. [LC] [MT] En mat., aplicar un element (a un altre) sobre el qual fa un cert efecte. Una quantitat afectada del signe més o del signe menys. Un nombre afectat d’un exponent.

4 1 tr. [LC] Destinar a un ús determinat. Afectar un edifici a un servei públic.

4 2 tr. [LC] ANNEXAR.

5 tr. [LC] Algú, fingir, ostentar, (una qualitat, una actitud, una virtut, un estat d’ànim, etc.) que no té. Afectar modèstia, austeritat. Afectar un zel que està lluny de tenir. Afectar entusiasme. Afectar ignorància.

6 tr. [LC] Prendre (una forma, un aspecte). Les gotes han afectat la forma esfèrica. Els cristalls afecten formes polièdriques.

7 intr. pron. [LC] AFICIONAR-SE. M’he afectat al teatre.

afectat -ada

adj. [LC] Que manca de naturalitat, d’espontaneïtat. És un home molt afectat: no hi pots tenir una conversa informal. Paraules afectades, elegància afectada, gestos afectats.

afecte¹

1 m. [LC] Sentiment que commou l’ànima, com ara la ira, la compassió, l’odi, l’amor.

2 1 m. [LC] Amor no sexual per una persona. Sent molt d’afecte pel seu pare. Sentia un gran afecte pels seus germans. Tenir, portar, demostrar, afecte a algú. Posar afecte a algú. Afecte maternal, fraternal. Acollir amb afecte.

2 2 m. [LC] PER EXT. Aquest gos té molt d’afecte al seu amo.

3 m. [PS] [PE] Procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.

afecte² -a

1 adj. [LC] Que té afecte a algú. És molt afecte als seus pares. Li som molt afectes.

2 1 adj. [LC] Gravat, subjecte a un càrrec o a una obligació.

2 2 adj. [LC] Que ha estat afectat, destinat a un ús determinat.

afectiu -iva

1 adj. [LC] [MD] Relatiu a les afeccions, als afectes. Les qualitats afectives de l’esperit. La part afectiva de l’ànima.

2 adj. [PS] [PE] Que té una conducta caracteritzada pel domini de l’afectivitat.

afectivitat

1 f. [PE] [PS] [LC] Capacitat de l’individu per a experimentar afectes.

2 f. [PS] [PE] Conjunt dels fenòmens afectius.

afectuós -osa

adj. [LC] Que sent o mostra afecte. Una persona afectuosa. Paraules afectuoses. Una carta molt afectuosa. Salutacions afectuoses.

afectuosament

adv. [LC] D’una manera afectuosa, amb afecte. Ens van saludar molt afectuosament.

afectuositat

f. [LC] Qualitat d’afectuós.

afegible

adj. [LC] Que es pot afegir.

afegidor¹

m. [LC] En certes fàbriques on es practica alguna operació d’afegir, local on té lloc aquesta operació.

afegidor² -a

adj. i m. i f. [LC] Que afegeix.

afegidura

1 f. [LC] AFEGIMENT.

2 f. [LC] AFEGIT.

afegiment

1 m. [LC] Acció d’afegir o d’afegir-se.

2 m. [LC] AFEGITÓ.

3 [LC] per afegiment loc. adv. A MÉS. Li van pegar i per afegiment li van prendre els llibres.

afegir

1 1 v. tr. [LC] Unir les unes amb les altres (diferents peces, trossos, etc.), formant una sola peça o un objecte com d’una sola peça. Les peces ja estan fetes, però encara s’han d’afegir. El cossi s’ha romput, i ara n’afegim els testos. Afegiu ben fort aquestes dues fustes. Afegiu l’una fusta amb l’altra.

1 2 v. tr. [LC] Unir els trossos (d’un objecte). Afegir una gerra, un plat, una estàtua.

2 1 tr. [LC] Posar de més. Afegir una ala a un edifici. Afegir un pis a una casa. Afegir un cobert a taula. Afegir dos homes a una colla. Va afegir als seus títols el de marquès.

2 2 intr. pron. [LC] Anaven una colla d’amics, i jo m’hi vaig afegir.

2 3 [LC] afegir llenya al foc Atiar les discòrdies.

3 tr. [LC] Dir (alguna cosa) a més del que ja s’ha dit. Vull afegir dues paraules més. Va treure’ls i va afegir: que no us torni a veure mai més al meu davant. Quan conta una cosa, sempre hi afegeix.

afegit

1 m. [LC] Efecte d’afegir. Un gerro ple d’afegits.

2 m. [LC] Conjunt de coses afegides.

3 m. [LC] Lloc d’unió de dues coses afegides. No conèixer-se l’afegit on és.

afegitó

m. [LC] Cosa afegida a una altra. He fet un afegitó al teu treball.

afeixar

v. tr. [LC] Disposar formant feixes. Afeixar un terreny.

afeixegar

v. tr. [LC] Disposar formant feixos. Afeixegar llenya. Afeixegar blat.

afeixugar

1 v. tr. [LC] Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes (sobre qui la suporta). Avançava lentament, perquè el sac que duia l’afeixugava.

2 v. tr. [LC] PER EXT. L’home que es té per afeixugat d’obeir Déu.

afeli

m. [FIA] Punt de l’òrbita d’un cos, especialment d’un planeta o d’un cometa, més distant del Sol. L’afeli del cometa Halley.

afeliotròpic -a

1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’afeliotropisme.

2 adj. [BO] Que posseeix afeliotropisme.

afeliotropisme

m. [BO] Heliotropisme negatiu.

afemellat -ada

adj. [LC] Que sembla una dona, una femella.

afèmia

f. [MD] [PE] [PS] Afàsia deguda a una paràlisi motriu.

afer

1 1 m. [LC] Cosa a fer de certa importància, risc o perill. Controlar les visites era un afer delicat.

1 2 [LC] afer d’honor a) Afer en què l’honor està compromès.

1 2 [LC] afer d’honor b) DUEL.

1 3 m. [PO] Esdeveniment rellevant que té un impacte notable en política.

2 1 m. [LC] Allò en què esmercem treball, atenció o temps. La política era el seu afer.

2 2 m. [LC] Negoci comercial, professional o públic.

3 m. [PO] afers estrangers Administració especialitzada en les relacions d’un estat amb els altres o amb institucions internacionals.

aferent

adj. [LC] [ZOA] [MD] Que porta o condueix endins. Vasos aferents. Nervis aferents.

afèresi

1 f. [FL] Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot.

2 f. [FLL] [FL] Figura retòrica de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió de la síl·laba inicial d’un mot i que a vegades és indicada per un apòstrof.

afermament

m. [LC] Acció d’afermar o d’afermar-se; l’efecte.

afermamossos

m. [HIH] [PR] Antic funcionari de la ciutat de València encarregat de recollir els vagabunds i els desenfeinats i d’ocupar-los en feines a llur abast.

afermançar

v. tr. [LC] Donar o fer fermança (per algú).

afermar

1 1 v. tr. [LC] FER FERM. Afermar el sòl, l’empedrat. Afermar una paret que amenaça de caure.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Afermar algú en el seu càrrec.

1 3 intr. pron. [LC] Fer-se ferm. L’esforç industrial català s’aferma.

1 4 intr. pron. [LC] Ratificar-se, mantenir-se ferm. Ell s’aferma en el que ha dit.

2 1 tr. [TRA] Fer ferm (un cap o una corda).

2 2 tr. [TRA] Reforçar amb una altra corda (un cap que està treballant).

afermat

m. [LC] Acció d’afermar; l’efecte.

aferrada

1 1 f. [LC] AFERRAMENT.

1 2 f. [LC] Disputa forta. Ha tingut una aferrada amb el gerent.

2 1 f. [LC] ABRAÇADA.

2 2 [LC] donar una aferrada pel coll Abraçar 1 1.

aferradís -issa

adj. [LC] Que s’aferra.

aferrador

1 m. [LC] AGAFADOR¹.

2 m. [TRA] En nàut., corda menuda, que serveix per a aferrar una vela a la botavara, a l’antena o a la verga.

aferrall

m. [LC] AGAFADOR¹.

aferrallar-se

v. intr. pron. [LC] AFERRAR-SE. Tot el dia vas aferrallada amb la noia.

aferrament

m. [LC] Acció d’aferrar o d’aferrar-se; l’efecte.

aferrant

adj. [HIG] En heràld., que té un animal entre les urpes, s’aplica als ocells de rapinya.

aferrapedres

m. [LC] [ZOP] Peix de diferents espècies de la família dels gobiesòcids, que s’adhereix fortament a les roques mitjançant una ventosa ventral (Diplecogaster bimaculata, Lepadogaster lepadogaster, etc.).

aferrar

1 1 v. tr. [LC] Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous.

1 2 v. tr. [LC] [TRA] En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l’antena, la verga o la botavara.

1 3 v. tr. [TRA] Fixar fortament (l’àncora d’una embarcació) al fons.

1 4 v. tr. [TRA] Afermar 2 1.

1 5 v. tr. [HIH] Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l’abordatge.

1 6 v. tr. [LC] Enganxar 2.

2 intr. [LC] Una planta o un empelt, arrelar.

3 1 intr. pron. [LC] Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure.

3 2 intr. pron. [LC] No poder separar-se o deseixir-se (d’algú o d’alguna cosa). S’aferra a la seva dona. S’ha aferrat als antics costums i no vol canviar.

3 3 intr. pron. [LC] Obstinar-se (en una cosa). S’aferra a la seva opinió. S’aferrava a la seva i no acceptava cap suggeriment.

aferra-roques

m. [ZOP] AFERRAPEDRES.

aferratall

m. [LC] AGAFADOR¹.

aferraveles

1 m. [TRA] Corda aferrada per un extrem a un puny d’escota d’una vela major o d’una altra vela quadrada, que, juntament amb altres, serveix per a portar el puny a la part central de la verga.

2 m. [TRA] Palanqui 3.

3 m. [TRA] XAFALDET.

aferrissadament

adv. [LC] Amb aferrissament.

aferrissament

m. [LC] Acció d’aferrissar-se; l’efecte.

aferrissar-se

1 v. intr. pron. [LC] Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat. Un lluitador s’aferrissà a l’altre i rodolaren per terra. Els contrincants s’aferrissaren en la lliça.

2 1 intr. pron. [LC] Agafar-se al menjar goludament, ansiosament, com fa un animal famolenc amb la seva presa. El llaminer s’aferrissa a la primera menja dolça que troba.

2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se intensament, assíduament, a un treball. Aferrissar-se a l’estudi.

aferrissat -ada

adj. [LC] Caracteritzat per l’aferrissament amb què lluiten els contendents. Un combat aferrissat.

aferrissós -osa

adj. [LC] ENGANXÓS.

aferrussament

m. [LC] Acció d’aferrussar-se; l’efecte.

aferrussar-se

v. intr. pron. [LC] AFERRISSAR-SE. Tenia tanta gana que s’hauria aferrussat a les sobres dels nostres plats.

afetgegament

m. [LC] Acció d’afetgegar; l’efecte.

afetgegar

1 v. tr. [LC] El trepig, el pas d’un vehicle, etc., pitjar (la terra estovada per la mullena). L’era de la rajoleria està xopa; no hi passeu, que l’afetgegareu tota.

2 v. tr. [LC] Pitjar (la palla, l’herba, la llana, etc.), dins el sac, la màrfega, etc., que la conté.

afganès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Afganistan.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Afganistan o als seus habitants.

2 adj. i m. [FL] [LC] PAIXTU.

afí

1 adj. [LC] Que té afinitat amb una altra cosa. La meva idea és molt afí a la teva. Matèries afins.

2 adj. [LC] CONTIGU. Camps afins. Propietats afins.

3 m. i f. [DR] [LC] [AN] Parent per afinitat.

afiblall

m. [ED] [LC] Objecte que serveix per a cordar o cenyir una peça de vestir.

afiblar

v. tr. [LC] Cordar (una peça de vestir).

afició

f. [LC] Inclinació a una activitat. Tenir afició als escacs, a la música, a l’esport, a fumar en pipa. Agafar afició a alguna cosa. Cultivar un hort per afició. Treballar un hort amb afició. Fomentar l’afició dels fills a llegir comprant-los llibres. No se li coneix cap afició.

aficionar-se

v. intr. pron. [LC] Agafar afició. Els nobles anglesos s’aficionaven a la ciència. S’ha aficionat a llegir.

aficionat -ada

1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que cultiva alguna activitat sense tenir-la per ofici.

2 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que té afició a un esport, a un art, a una ciència.

afidàvit

m. [ECT] Declaració jurada per escrit feta davant una persona autoritzada legalment.

afídids

1 m. pl. [ZOI] Família d’insectes homòpters, fitòfags, els representants més coneguts de la qual són els pugons i les fil·loxeres, molt perjudicials per a l’agricultura.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.

afiganyament

m. [LC] Acció d’afiganyar; l’efecte.

afiganyar

v. tr. [LC] Rebregar (la roba, el vestit, etc.).

afigat -ada

1 adj. [LC] Que té forma o aparença de figa.

2 adj. [LC] Que manca de caràcter, d’energia.

afigurar

1 v. tr. [LC] Albirar 2.

2 tr. pron. [LC] Imaginar-se (alguna cosa) jutjant pels indicis, per l’aparença, etc., conjecturar. M’afigurava que arribaria demà. Ha negat el seu deute? No m’ho hauria afigurat mai.

afilador afiladora

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que afila.

2 m. [ED] [LC] Corretja per a afilar els raors d’afaitar.

afiladura

f. [LC] Acció d’afilar, amb la pedra o altrament, el tall d’un ganivet, un raor, etc.

afilament

1 m. [LC] Acció d’afilar o d’afilar-se.

2 m. [AGA] [LC] Allargament de les plantes per a cercar la llum.

afilar

1 v. tr. [LC] Treure fil o tall (a un ganivet, un raor o un altre instrument tallant), agusar o aprimar (el tall i, per extensió, la punta d’una arma o una eina), amb la pedra o altrament. Afilar un ganivet. Afilar el tall d’un ganivet.

2 intr. pron. [LC] Una part del cos, especialment la cara, el nas, els dits, aprimar-se, amagrir-se a l’extrem. De llavors ençà se li ha afilat la cara. Té el nas molt afilat.

afilerament

m. [LC] Acció d’afilerar o d’afilerar-se.

afilerar

1 v. tr. [LC] Posar en filera. Afilerar plantes, arbres.

2 intr. pron. [LC] La gent es va afilerar al llarg de la paret.

afiliable

adj. [LC] Que es pot afiliar.

afiliació

f. [LC] Acció d’afiliar o d’afiliar-se.

afiliar

1 1 v. tr. [LC] Fer entrar (algú) com a membre en una societat, una congregació, un partit polític, etc.

1 2 intr. pron. [LC] Ens hem afiliat al partit nacionalista.

2 tr. [LC] Lligar a una associació mare (associacions anàlogues), fer entrar (una associació) en una lliga d’associacions anàlogues.

afillament

m. [DR] [LC] Acció d’afillar; l’efecte.

afillar

1 v. tr. [DR] [LC] Adoptar com a fill (un estrany). Afillar un nen.

2 tr. pron. [LC] [DR] Afillar-se una neboda.

afillat afillada

m. i f. [LC] [DR] Persona amb relació a qui l’ha afillat. És el meu afillat. És l’afillada del meu germà.

afil·le -a

adj. [BO] Privat de fulles. Plantes afil·les.

afil·loforats

1 m. pl. [BOB] Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d’himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d’esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el camagroc.

2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.

afillolar

v. tr. [LC] [RE] Ésser padrí de bateig (d’algú).

afinable

adj. [LC] Susceptible d’afinament o d’afinació.

afinació

1 f. [LC] [MU] Acció d’afinar; l’efecte. Quant ha costat l’afinació del piano? Canta amb molta afinació.

2 f. [MU] Escala o referència de nivell de freqüència en què s’afina un instrument.

afinadament

adv. [LC] [MU] Amb afinació.

afinador afinadora

1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que afina. Afinador de metalls.

1 2 m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments músics. Un afinador de pianos, d’orgues.

1 3 m. [NU] [PR] Oficial encarregat de fabricar i calibrar els pesos i les mesures comercials o els pesals i comprovar el pes de les monedes.

2 1 m. [MU] [LC] Clau amb què s’afinen alguns instruments de corda i de teclat.

2 2 m. [MU] Mecanisme per a regular amb precisió la tensió de les cordes d’un instrument cordòfon, que sol fixar-se al cordal.

2 3 m. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, instrument proveït d’un corró o disc cobert d’esmeril que és col·locat sobre la carda quan se n’han d’esmerilar les guarnicions.

afinament

m. [LC] [ML] Acció d’afinar o d’afinar-se. L’afinament dels metalls. L’afinament d’una balança.

afinar

1 1 v. tr. [LC] Fer més fi, més delicat. Afinar la pell, el cutis.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Afinar el gust, els costums, l’esperit.

1 3 intr. pron. [LC] Afinar-se la pell. Afinar-se un vi, un licor.

1 4 intr. pron. [LC] Afinar-se els costums d’una persona.

1 5 v. tr. [LC] Fer més fi, més cortès (algú).

2 tr. [LC] Fer més exactes (un pes, una mesura, una pesada, un mecanisme, les cobertes d’un llibre, etc.) o, més exactament, corregir-ne qualsevol imperfecció.

3 1 tr. [ML] Obtenir acer per oxidació reduint el contingut en carboni (del ferro colat) i eliminant altres elements que l’impurifiquen.

3 2 [ML] afinar el gra Reduir les dimensions del gra d’un metall.

3 3 tr. [ML] [LC] Purificar (un metall). Afinar or.

4 tr. [LC] [IMI] Fer desaparèixer els caires vius (de les peces de terrissa encara crues) fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.

5 tr. [LC] [IMI] Mantenir (la pasta del vidre) en fusió un cert temps, a fi que els materials no dissolts siguin deposats i les bombolles d’aire se separin.

6 1 tr. [MU] [LC] Posar en el to just (un instrument músic). Afinar un piano, el violí, l’arpa.

6 2 tr. [MU] [LC] Produir (un so) donant-li el to just. Afinar una nota.

6 3 intr. [LC] Cantar o tocar un instrument en el to just. Aquest cantant té molt bona veu, però no afina gaire.

7 tr. [LC] [IT] En la indústria tèxtil, graduar a un mateix nivell i d’un en un tots els mallons o vidres de què és compost (un cos de muntura jacquard).

8 1 tr. [LC] Trobar o veure (algú o alguna cosa que, per alguna circumstància, no era fàcil de trobar).

8 2 intr. pron. [LC] Algú, gairebé encertar, acostar-se al fi que es proposa. No hi has tocat, però t’hi has afinat molt.

afinat -ada

1 adj. [LC] Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o fatiga. Està afinat, no sé pas si podrà restablir-se. Els pobres nàufrags estaven exhaurits, afinats.

2 adj. [LC] Amb el semblant empal·lidit i desfigurat com el d’un mort, per efecte d’un esglai, un disgust, un accident sobtós, etc.

afinitat

1 1 f. [LC] [AN] [HIG] [DR] Parentiu, per matrimoni, d’un cònjuge amb els parents de l’altre cònjuge.

1 2 f. [DR] En dret canònic, impediment diriment que resulta del parentiu d’afinitat en línia directa.

1 3 [LC] [AN] afinitat espiritual Parentiu espiritual entre els padrins i el fillol.

2 1 f. [LC] Parentiu, proximitat o acostament entre persones o coses que concorden, s’assemblen, tenen connexió en molts punts. L’afinitat d’una llengua amb una altra, del català amb el provençal. L’afinitat d’una ciència amb una altra. La menestralia mostrà la seva afinitat amb la causa pagesa.

2 2 [SO] afinitat electiva Interacció que s’estableix entre diversos fenòmens socials que, sense pressuposar una relació causal, fa que convergeixin cap a objectius semblants.

2 3 [EL] [QU] afinitat electrònica Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons.

2 4 [MD] afinitat morbosa Afinitat entre dues o més malalties que poden coexistir o succeir-se i en què l’una facilita la contracció de l’altra.

2 5 f. [QU] Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament a temperatura i pressió constants.

2 6 f. [MT] En mat., transformació del pla o de l’espai que conserva l’alineació i el paral·lelisme.

afirmació

f. [LC] Acció d’afirmar; l’efecte. Parlen de l’afirmació i la negació de l’existència de Déu.

afirmar

v. tr. [LC] Dir, declarar, que (una cosa) és. Ell afirma que és veritat, que no és veritat. Ell no ho afirma ni ho nega.

afirmatiu -iva

1 adj. [LC] Que afirma, que expressa afirmació. Resposta afirmativa. Proposició afirmativa. Adverbi afirmatiu, partícula afirmativa.

2 f. [LC] Proposició, resposta, afirmativa. Persisteixen en l’afirmativa.

afirmativament

adv. [LC] D’una manera afirmativa. Respongueren afirmativament.

afitament

m. [LC] [AQ] [AGF] FITACIÓ.

afitorar

1 v. tr. [LC] [AGP] Ferir amb la fitora. Afitorar un dofí.

2 tr. [LC] afitorar algú amb la vista [o afitorar algú amb els ulls] Clavar-li la mirada, mirar-lo fixament, insistentment.

afix -a

1 adj. [LC] Unit o afegit a una cosa. Partícula afixa.

2 1 m. [FL] En gram., morfema que s’afegeix a un mot o a un radical per a crear un nou mot o per a expressar alguna categoria gramatical.

2 2 [FL] afix derivatiu Afix que crea un mot nou.

2 3 [FL] afix flexiu Afix que expressa alguna categoria gramatical.

3 1 m. [MT] En mat., nombre complex que té per components les coordenades d’un punt del pla, al qual fa referència.

3 2 m. [MT] Punt del pla, les coordenades del qual són els components del nombre complex.

afixable

adj. [LC] [FL] Susceptible d’ésser afixat.

afixació

f. [LC] [FL] Acció d’afixar.

afixal

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’afix.

2 adj. [FL] Que té forma o funció d’afix.

afixar

1 v. tr. [LC] Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.

2 tr. [FL] Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

aflacar

v. intr. [LC] Afluixar 6 2. Ara ja aflaquen els bolets. Al setembre ja aflaquen els banyistes.

aflamar

1 1 v. tr. [LC] ABLAMAR.

1 2 intr. pron. [LC] Les estelles s’aflamaren a l’instant.

2 tr. [LC] Inflamar 1 2. L’amor que aflama el seu cor.

aflamat -ada

adj. [LC] [HO] Que ha rebut l’acció directa de la flama, ennegrint-se per fora tot restant poc cuit per dintre.

aflaquiment

m. [LC] Acció d’aflaquir o d’aflaquir-se.

aflaquir

1 v. tr. [LC] Fer tornar flac. Aquesta malaltia l’ha aflaquit molt.

2 intr. pron. [LC] Tornar-se flac. Cada dia s’aflaqueix més.

aflat

m. [LC] Alè 1 i 2. Les serps amb llur aflat. Aflat diví.

aflatoxina

f. [BO] Micotoxina cancerígena produïda pel deuteromicet Aspergillus flavus i per floridures afins.

aflautat -ada

adj. [LC] D’un timbre com de flauta. Un so aflautat. Veu aflautada.

aflicció

1 f. [LC] Estat de qui està afligit. La seva aflicció ens va commoure a tots.

2 f. [LC] Causa d’aquest estat. No li donis més afliccions. Amb la teva mala conducta ets l’aflicció dels teus pares.

aflicte -a

adj. [LC] AFLIGIT.

aflictiu -iva

adj. [LC] Que afligeix.

afligidament

adv. [LC] Amb aflicció.

afligidor -a

adj. [LC] AFLICTIU.

afligiment

1 m. [LC] Acció d’afligir.

2 m. [LC] AFLICCIÓ.

afligir

1 v. tr. [LC] Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir fortament adolorat. No t’afligeixis, que la ferida no és tan greu com ens crèiem. Per no res s’afligeix.

afligit -ida

adj. [LC] Colpit dolorosament per una desgràcia o mal.

aflogístic -a

adj. [LC] Sense flama. Llàntia aflogística.

aflonjament

m. [LC] Acció d’aflonjar o d’aflonjar-se.

aflonjar

1 v. tr. [LC] Fer tornar flonjo.

2 intr. pron. [LC] Tornar-se flonjo.

aflorament

1 m. [LC] Acció d’aflorar; l’efecte.

2 1 m. [GL] Part d’una capa, d’un filó o d’un jaciment que és observable a la superfície del terreny.

2 2 m. [GL] Surgència a la terra o al mar.

2 3 m. [EG] Moviment ascendent de l’aigua marina, que dona lloc a una zona rica en nutrients.

aflorar

1 v. intr. [LC] [GL] Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra.

2 v. intr. [LC] Començar a manifestar-se. En l’assemblea va aflorar una discrepància.

aflotonat -ada

adj. [LC] Formant un flotó. Els capellans de la Seu marxaven aflotonats.

afluència

1 1 f. [LC] Acció d’afluir. L’afluència dels blats al mercat. L’afluència de forasters.

1 2 f. [LC] Qualitat d’afluent, abundància de paraules o expressions.

2 f. [MD] Corrent de sang o d’un altre fluid devers un òrgan o una part del cos. L’afluència de sang al cervell.

afluent

1 1 adj. [LC] Que aflueix.

1 2 adj. [LC] Abundant en paraules o expressions.

2 m. [GG] [LC] Riu o glacera que aporta la seva massa d’aigua o de glaç a un altre riu o glacera. El Cardener és un afluent del Llobregat.

afluir

1 v. intr. [LC] Un fluid, decórrer devers un indret. Les aigües aflueixen al llac per tres rierols. La sang aflueix al cor.

2 intr. [LC] Acudir, acórrer, abundosament. La gent hi afluïa de totes bandes.

afluixada

f. [LC] AFLUIXAMENT.

afluixament

m. [LC] Acció d’afluixar o d’afluixar-se.

afluixapapers

m. [ECO] Dispositiu que permet d’introduir o de treure lliurement el paper d’una màquina d’escriure, una calculadora, una impressora, etc.

afluixar

1 1 v. tr. [LC] Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Afluixar una corda. Afluixar-li el cinyell. Afluixar un nus.

1 2 intr. pron. [LC] El cordatge d’aquesta raqueta s’ha afluixat molt.

1 3 [LC] afluixar la bossa [o afluixar els cordons] Donar diners.

1 4 [LC] afluixar la corda Disminuir la severitat o l’esforç.

1 5 [LC] afluixar la mosca Pagar.

2 tr. [LC] Deixar anar. Afluixar un renec.

3 1 tr. [LC] Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. Han afluixat el vi afegint-hi aigua. Un medicament per a afluixar la febre. Cal afluixar la feina. Afluixar un vis o caragol.

3 2 intr. pron. [LC] Esdevenir fluix, amb minva de fortalesa, d’intensitat, de vigor. Els caragols s’han afluixat i ara la porta balla. Afluixar-se els nervis.

3 3 intr. [LC] Una cosa, perdre força. El vent afluixa. La pluja afluixa. La febre afluixa.

4 intr. [LC] Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc., cedir. Si no afluixes ell no et podrà pas aconseguir. És impossible que us guanyi, atès que vós no afluixeu.

5 intr. pron. [LC] Abstenir-se, prescindir de fer o de tenir alguna cosa. Per poder telefonar-li havia d’anar al poble del costat, i se n’afluixà.

6 1 tr. [LC] Reduir en nombre, en quantitat, en valor. Ha calgut afluixar els operaris per minva de feina. Vàrem afluixar els preus.

6 2 intr. [LC] Esdevenir menys abundant, menys nombrós. La concurrència als concerts ha afluixat molt. Amb aquest temps, els bolets aviat afluixaran.

aflux

m. [FIF] Convergència de càrregues elèctriques vers un punt.

afocat -ada

1 adj. [LC] Domiciliat, inscrit en la llista dels focs d’una població.

2 adj. [HIH] Que era obligat, pel senyor feudal, a residir en el territori d’aquest o, com a mínim, a participar en les exaccions comunals. Home afocat. Els vassalls afocats del Comte Arnau.

afogament¹

m. [TRA] Part de l’arbre de la nau que travessa l’enfogonament o el banc d’arborar.

afogament²

m. [LC] OFEGAMENT.

afogar

1 v. tr. [LC] Calar foc (a un objecte), abrusar.

2 tr. i intr. pron. [LC] OFEGAR.

afolcat -ada

adj. [LC] Formant folc o ramat.

afoll

m. [LC] AFOLLAMENT.

afollador -a

adj. [LC] Que afolla.

afollament

m. [LC] Acció d’afollar o d’afollar-se.

afollar

1 1 v. tr. [LC] Fer malbé, espatllar (especialment un membre), destruir.

1 2 v. tr. [LC] Oprimir 2.

1 3 [LC] afollar nius Treure’n els ous o els ocells.

2 intr. pron. [LC] [VE] [ZOA] Especialment les bèsties, avortar. La vaca s’afollà. Van fer afollar la truja.

afollat -ada

adj. [LC] ESGUERRAT.