neutrí
m. [FIN] [FIF] NEUTRINO.
neutrino
m. [FIF] [FIN] Partícula elemental de la família dels leptons, de massa en repòs gairebé inapreciable i de càrrega nul·la.
neutró
m. [FIN] [FIF] Partícula hadrònica de la família dels barions, sense càrrega elèctrica, de massa lleugerament superior a la del protó, que, juntament amb aquest, és un constituent dels nuclis atòmics.
neutròfil -a
1 adj. [BI] Compost de grànuls que no es tenyeixen sinó amb colorants neutres, s’aplica a un leucòcit.
2 adj. [BI] Que es tenyeix preferentment amb colorants neutres, s’aplica a l’estructura d’alguns teixits.
neutropausa
f. [ME] Zona superior de la neutrosfera, que la separa de la ionosfera.
neutropènia
f. [MD] Defecte de cèl·lules neutròfiles en la sang.
neutrosfera
f. [ME] Capa de l’atmosfera on la presència d’electrons lliures o ions no és gaire notable, que s’estén des de la superfície terrestre fins a la ionosfera.
nevada
1 f. [LC] Caiguda de neu.
2 f. [LC] Quantitat de neu caiguda damunt la terra d’una vegada.
nevar
v. intr. [LC] [ME] Caure neu.
nevàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] Nevada forta.
2 m. [LC] Arreplec, munt, de neu.
nevassada
f. [LC] Nevada forta.
nevater nevatera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven neu.
nevera
1 1 f. [LC] Lloc on es guarda o conserva neu.
1 2 f. [LC] Habitació, casa, molt freda. El pis, sense calefacció, és una nevera.
2 f. [EE] [ED] Frigorífic 2.
neviscar
v. intr. [LC] NEVISQUEJAR.
nevisquejar
v. intr. [LC] Nevar lleugerament.
nevós -osa
1 adj. [LC] De neu. Fa un temps nevós.
2 adj. [LC] Cobert de neu. Els cims nevosos.
nevotejar
v. intr. [LC] NEVISQUEJAR.
nevus
m. [MD] Taca de la pell i de les mucoses, benigna però susceptible de sofrir degeneracions canceroses.
newton
m. [FIM] Unitat de força del sistema internacional, igual a la força necessària per a comunicar una acceleració d’1 metre per segon per cada segon a una massa d’1 quilogram (símbol, N).
newtonià -ana
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Isaac Newton o a les seves teories.
nexe
1 m. [LC] Connexió d’una cosa amb una altra.
2 m. [FL] Unió entre elements lingüístics, particularment la de tipus oracional.
nèxia
f. [LC] Progenitura, estirp.
ngai
m. [BOS] Arbust de la família de les compostes, de les fulles del qual s’obté, per destil·lació, càmfora (Blumea balsamifera).
ni1
[pl. nis]
f. [LC] [RE] Tretzena lletra de l’alfabet grec (ν, Ν).
ni2
1 conj. [LC] Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. No neva ni plou. No diu ni deixa dir. No vull l’un ni l’altre. No m’agrada ni l’un ni l’altre. Ni l’un ni l’altre no en saben res.
2 conj. [LC] Àdhuc, encara que fos. Jo no ho diria ni a tu. Ni que plogués, no deixarien de venir.
niacina
f. [QU] ÀCID NICOTÍNIC.
niacinamida
f. [QU] NICOTINAMIDA.
niada
f. [LC] [ZOA] [AGR] NIUADA.
niador
m. [LC] [ZOA] [AGR] PONEDOR1.
niala
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de color gris fosc amb franges blanques o rogenques i amb els mascles proveïts de banyes, que habita al sud d’Àfrica (Tragelaphus angasii).
niar
1 v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] Fer el niu, tenir el niu, en un lloc. Les orenetes nien a les teulades.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Niar un sentiment en el cor d’algú.
nicaragüenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Nicaragua.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Nicaragua o als seus habitants.
nicaragüeny -a
adj. i m. i f. [LC] NICARAGÜENC.
nici nícia
adj. i m. i f. [LC] NECI.
niciesa
1 f. [LC] Condició de neci.
2 f. [LC] Paraula, acció, pròpia d’una persona nècia.
nicol
m. [FIF] [GLG] Dispositiu òptic emprat per a generar llum polaritzada.
nicolaisme
m. [HIH] En època feudal, convivència d’un clergue amb una dona.
nicotina
f. [LC] [QU] Alcaloide molt tòxic, que és el principi actiu del tabac.
nicotinamida
f. [QU] Amida de l’àcid nicotínic, vitamina del complex B, amb activitat antipel·lagra, la qual en l’organisme dels mamífers participa en sistemes de coenzims transportadors d’hidrogen.
nicotínic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la nicotina o al nicotinisme.
nicotinisme
m. [MD] [LC] Intoxicació de nicotina produïda per l’ús excessiu del tabac.
nicrom
m. [QU] Aliatge de níquel i de crom, resistent a l’atac per àcids.
nict-
[LC] V. NICTO-.
nictaginàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, principalment tropicals, de fulles simples, flors amb periant petaloide i tubulós, voltat sovint de bràctees colorades, i fruit en aqueni, a la qual pertanyen la flor de nit i les buguenvíl·lees.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
nictalop
adj. i m. i f. [MD] Afectat de nictalopia.
nictalopia
f. [MD] Alteració visual que consisteix en una disminució o una anul·lació gairebé total de la visió de nit o amb poca claror.
nicti-
[LC] V. NICTO-.
nictitant
adj. [ZOA] membrana nictitant V. MEMBRANA.
nicto- [o nicti-, o nict-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. nýx nyktós, ‘nit’. Ex.: nictofòbia, nictitació, nictalopia, nictúria.
nidificació
f. [LC] [ZOA] Acció de niar.
nidificar
v. intr. [LC] [ZOA] NIAR.
nidorós -osa
adj. [LC] Que fa olor de matèria animal corrompuda.
nidularials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs gasteromicets, amb basidiomes en forma de petit gresol, a l’interior dels quals maduren òrgans esporífers aplanats que seran dispersats per l’impacte de gotes de pluja, al qual pertanyen els niuets.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
niell1
1 m. [IMI] Gravat niellat.
2 m. [MD] Substància que s’adhereix a les dents i n’ataca l’esmalt.
3 m. [TRA] Foradet del medís del buc d’una nau destinat a deixar passar l’aigua.
niell2
m. [LC] Roca en el mar que fa com un petit illot.
niella
1 f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les cariofil·làcies, erecta, pilosa i sedosa, de fulles estretament lanceolades, flors solitàries amb les dents del calze més llargues que la corol·la, normalment purpúria, fruit en càpsula i llavors tòxiques, que creix, cada cop més rara, en els sembrats (Agrostemma githago).
2 [LC] [BOS] niella lluent Aranya 6.
niellar
v. tr. [IMI] Fer buits (en un metall o en un altre material) i omplir-los amb una mena d’esmalt negre.
niellat -ada
1 adj. [IMI] Menjat pel niell.
2 m. [IMI] Decoració obtinguda en un metall, especialment l’argent, mitjançant el treball de niellar.
nieller
m. [AGA] [LC] Garbell per a separar el blat de la niella i altres herbes.
nier -a
adj. [LC] [ZOA] Que encara no ha sortit del niu. Un ocellet nier.
nierada
f. [LC] [ZOA] NIUADA.
nietzscheà -ana
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al filòsof alemany Friedrich Nietzsche o a la seva filosofia.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de la filosofia de Nietzsche.
nigerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Níger.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Níger o als seus habitants.
nigerià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Nigèria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Nigèria o als seus habitants.
nigerocongolès -esa
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües nigerocongoleses.
2 m. [FL] Família de llengües parlades des del nord del Senegal i el sud de Kenya fins al sud de l’Àfrica.
nigromància
f. [AN] [LC] Art d’endevinar l’esdevenidor invocant els morts i consultant-los.
nigromant
m. i f. [LC] [AN] NIGROMÀNTIC, NIGROMÀNTICA.
nigromàntic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la nigromància.
2 m. i f. [AN] [PR] Persona que exerceix la nigromància.
nigrosina
f. [QU] NEGRE D’ANILINA.
nigua
f. [ZOI] [LC] Insecte de l’ordre dels sifonàpters, semblant a la puça, de cos pla, la femella del qual pon els ous sota la pell dels humans i d’altres mamífers i en xucla la sang, propi de països tropicals (Dermatophilus penetrans).
nigul
m. [LC] NÚVOL.
nihilisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina o actitud que nega tota creença, tot coneixement o tot valor.
2 m. [PO] [SO] [LC] [FS] Doctrina o actitud que rebutja tota autoritat i tota organització social.
nihilista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al nihilisme.
2 m. i f. [LC] Persona que professa el nihilisme.
nilgau
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de color gris fosc amb zones blanques, gregari, que habita en boscos clars de l’Índia (Boselaphus tragocamelus).
niló
m. [IT] [LC] [QU] Fibra tèxtil sintètica de poliamida molt resistent i elàstica.
nilosaharià -ana
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al nilosaharià.
2 m. [FL] Família de llengües parlades de Mali a Etiòpia i d’Egipte al nord de Tanzània.
nimbar
v. tr. [LC] [AR] AUREOLAR.
nimbat -ada
adj. [HIG] En heràld., voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.
nimbe
m. [AR] [LC] AURÈOLA.
nimbi-
[LC] V. NIMBO-.
nimbífer -a
adj. [LC] Que porta nimbe o aurèola.
nimbo- [o nimbi-]
[LC] Forma prefixada del mot nimbe. Ex.: nimboestrat, nimbífer.
nimboestrat
m. [ME] NIMBOESTRATUS.
nimboestratus
m. [ME] Núvol baix que constitueix un banc de núvols molt gris i d’espessor considerable, sota del qual hi ha freqüentment núvols esquinçats.
nimbós -osa
adj. [ME] [LC] Cobert de nimbus. Un cel nimbós.
nimbus
m. [ME] [LC] Núvol baix, fosc, d’aspecte uniforme i vores esquinçades, del qual cau pluja o neu.
nimf-
[LC] V. NIMFO-.
nimfa
1 1 f. [AN] Divinitat inferior de la natura representada per una dona que viu als rius, als boscos, als prats o a les muntanyes.
1 2 f. [LC] Noia formosa.
2 f. [ZOA] Insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en estat quiescent i prepara la seva darrera metamorfosi.
3 f. pl. [ZOA] [MD] Llavis menors de la vulva.
4 f. [LC] [BOS] [AGA] NIMFEA BLANCA.
nimfal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una nimfa o a les nimfes.
nimfàlids
1 m. pl. [ZOI] Família de papallones grosses, diürnes i sovint de colors vius, que tenen les potes anteriors molt petites, impròpies per a la locomoció.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.
nimfea
1 f. [BOS] [LC] [AGA] Planta dels gèneres Nymphaea i afins, de la família de les nimfeàcies, aquàtica, de fulles arrodonides flotants i flors grosses i amb molts pètals, sovint cultivada per a ús ornamental.
2 [BOS] [LC] [AGA] nimfea blanca Nimfea de flors blanques i oloroses, que es fa als estanys i séquies d’aigües quietes i sovint es cultiva com a ornamental (Nymphaea alba).
nimfeàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes aquàtiques de fulles sovint amples i flotants i flors solitàries i grosses, a la qual pertanyen les nimfees, el lotus i el nelumbe.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
nimfeu
1 m. [AN] En l’antiguitat, gruta d’on brolla una font consagrada a les nimfes.
2 m. [AR] A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica consagrada a les nimfes, amb fornícules, fonts i columnes.
3 m. [AR] Durant els períodes renaixentista i barroc, font monumental de les grans vil·les.
nimfo- [o nimf-]
[LC] Forma prefixada del mot nimfa. Ex.: nimfomania, nimfosi.
nimfòman -a
1 adj. [LC] [PS] [MD] Que pateix de nimfomania.
2 f. [MD] [PS] [LC] Dona nimfòmana.
nimfomania
f. [LC] [PS] [MD] [ZOA] Exageració patològica de l’impuls sexual en el sexe femení.
nimfosi
f. [ZOA] Transformació de la larva en nimfa en la metamorfosi dels insectes.
nimi nímia
1 adj. [LC] Excessiu, prolix.
2 adj. [LC] Insignificant, negligible, de poca importància. Detalls nimis.
nimietat
1 f. [LC] Excés, prolixitat, redundància. S’expressa amb nimietat.
2 f. [LC] Cosa petita, insignificant, que no ve a tomb. No t’has de capficar per aquestes nimietats.
nin nina
1 m. i f. [LC] Nen, nena.
2 f. [LC] [JE] Figureta humana de cartó, de drap, de plàstic, etc. que serveix de joguina als infants.
3 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Pupil·la de l’ull.
3 2 [LC] ésser la nina dels ulls Ésser la persona més estimada.
4 1 f. [IT] Corró del batà sobre el qual s’enrotlla la fibra de cotó en forma de tela.
4 2 f. [IT] Troca petita de fil, caragolada i doblegada sobre ella mateixa, emprada com a mostra de filat, especialment en les operacions de venda.
ninada
f. [LC] Feta pròpia d’un nen o d’una nena.
ninesa
f. [LC] Infància 1 1.
nineta
f. [LC] [ZOA] [MD] Pupil·la de l’ull.
ning-nang
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so d’una campana.
2 m. [LC] So d’una campana.
ning-ning
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so d’una campaneta.
2 m. [LC] So d’una campaneta.
ningú
1 1 pron. [LC] Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho?
1 2 pron. [LC] PER EXT. Tu no ets ningú per a impedir-m’ho.
2 [LC] un ningú [o un no ningú] Una persona sense gens de valor.
ningun -a
adj. [LC] CAP2.
nino
m. [LC] [JE] Nina de joguina, especialment quan representa un nen.
ninó ninona
1 m. i f. [LC] Nen, nena.
2 f. [LC] Afectuosament, noia.
ninot
1 m. [LC] [JE] Figura d’home feta de draps, de pasta, de fusta, etc., a vegades amb aire grotesc.
2 1 m. [LC] [JE] Escultura, dibuix, caricaturescos d’un home, d’una dona, d’un animal, etc.
2 2 m. [AN] [JE] Figura de persona o d’animal que forma part d’una falla.
ninotaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] [AR] Persona que fa o dibuixa ninots.
ninou
1 1 f. [LC] ANT. Primer dia de l’any, Cap d’Any.
1 2 f. [AN] Present que es dona als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou.
2 f. [BOS] [AGA] Nadala 1.
nínxol
1 1 m. [LC] [AR] Concavitat practicada en un mur per posar-hi una estàtua, un gerro, etc.
1 2 m. [LC] Concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres.
2 m. [EG] Funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi.
niobat
m. [GL] [QU] Sal de l’àcid niòbic.
niobi
m. [QU] [ML] Metall de transició, de color gris d’acer (símbol, Nb; nombre atòmic, 41; pes atòmic, 92,91).
niòbic -a
1 adj. [ML] Relatiu o pertanyent al niobi.
2 adj. [QU] [ML] Que conté niobi. Òxid niòbic.
niobita
f. [GLM] OBS. COLUMBITA.
nipis
m. [IT] Tela fina, quasi transparent, de color de palla, que fabriquen els naturals de les Filipines amb fibres extretes de les fulles de l’abacà.
nipó -ona
adj. i m. i f. [LC] Japonès 1.
níquel
1 m. [QU] [LC] [ML] Metall de transició, blanc argentí, dur, mal·leable, dúctil, magnètic, resistent a la corrosió, de gran aplicació en aliatges de coure, crom i ferro (símbol, Ni; nombre atòmic, 28; pes atòmic, 58,70).
2 [QU] níquel sulfat Sal hexahidratada de color verd maragda, de fórmula NiSO4·6H2O.
niquelador niqueladora
m. i f. [IMI] [PR] [LC] Persona que té per ofici niquelar.
niquelar
v. tr. [IMI] [LC] Cobrir d’una capa de níquel (un altre metall).
niquelat
m. [IMI] [LC] Operació de niquelar; l’efecte.
niquèlic -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al níquel.
2 adj. [QU] [ML] Que conté níquel, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
niquelífer -a
adj. [GL] Que conté níquel. Ferro niquelífer.
niquelina
f. [GLM] Mineral, arsenur de níquel, de fórmula NiAs, que cristal·litza en el sistema hexagonal, és de color rosat amb lluïssor metàl·lica i és mena de níquel.
niquelós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al níquel.
2 adj. [QU] Que conté níquel, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
nirvana
m. [AN] [FS] Ideal i estat suprem en el budisme, consistent en l’alliberament de tot dolor i en l’absència de tot sentit d’individualitat.
nirvi
m. [LC] NERVI.
nirviós -osa
adj. [LC] NERVIÓS.
nissaga
f. [LC] [HIG] [AN] Llinatge 1. Ésser de mala nissaga. La nissaga dels Bach.
nissan
1 m. [RE] Primer mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Setè mes de l’any civil jueu.
nistagme
m. [MD] Espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris d’aquest en diferents sentits.
nit
1 1 f. [LC] [FIA] Part del dia solar compresa entre el vespre i la matinada. A l’hivern els dies són curts i les nits llargues. A entrada de nit.
1 2 f. [LC] [FIA] Temps durant el qual no hi ha absolutament claror de dia. Una nit fosca com una gola de llop. Ésser negra nit.
1 3 [LC] passar la nit en blanc Passar la nit sense dormir.
1 4 [LC] fer nit en un lloc Passar-hi la nit. Havien fet nit en un poble prop de la frontera.
1 5 [LC] fer de la nit dia Fer a la nit allò que se sol fer durant el dia.
1 6 [LC] passar la nit del lloro Passar molt mala nit.
1 7 [LC] de nit [o de nits] loc. adv. A la nit.
1 8 [LC] gran nit Molt entrada la nit.
1 9 [LC] nit i dia loc. adv. Incessantment, sense parar.
1 10 [LC] de la nit al dia loc. adv. EN UN MOMENT.
1 11 [LC] com de la nit al dia Expressió comparativa usada per a indicar que dues persones o dues coses difereixen molt l’una de l’altra. De la teva actitud a la seva hi ha una diferència com de la nit al dia.
1 12 [LC] bona nit! [o bona nit i bona hora!, o bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] a) Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent.
1 12 [LC] bona nit! [o bona nit i bona hora!, o bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] b) [seguida d’un substantiu] Expressió que denota la pèrdua o la desaparició irremissible d’alguna cosa. Si perdem el vaixell, bona nit viatge.
1 13 [LC] bona nit viola! [o bona nit caragol!] a) Expressió usada per a denotar la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d’alguna cosa, etc.
1 13 [LC] bona nit viola! [o bona nit caragol!] b) Expressió usada quan es vol donar per acabada una conversa.
2 1 f. [LC] Obscuritat de la nit, obscuritat completa. Estàvem embolcallats en una nit profunda.
2 2 f. [LC] PER EXT. La nit de la ignorància.
2 3 [LC] nit eterna Tenebres de la mort.
3 f. [LC] Nit que precedeix determinades festivitats. La nit de Nadal. La nit de Sant Joan. La nit de Reis.
nítid -a
adj. [LC] De forma precisa en els seus contorns, d’una gran netedat i claredat, no gens confús. Les imatges apareixien nítides. Una impressió nítida.
nítidament
adv. [LC] Amb nitidesa.
nitidesa
f. [LC] Qualitat de nítid.
nítols
m. pl. [LC] Entranyes.
nitr-
[LC] [QU] V. NITRO-.
nitració
f. [QU] Reacció de substitució en què un àtom o un grup d’àtoms és bescanviat per un grup –NO2.
nitrar
v. tr. [QU] Fer o reproduir una nitració (en un àtom o un grup d’àtoms).
nitrat
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a un compost orgànic que conté el grup nitro (NO2).
2 1 m. [QU] [GL] Sal o èster de l’àcid nítric. Nitrat de potassi.
2 2 [QU] nitrat de cel·lulosa NITROCEL·LULOSA.
2 3 [QU] [AGA] [GL] [GLM] nitrat de sodi NITRATINA.
2 4 [QU] [GL] [AGA] [GLM] nitrat de Xile Nitrat de sodi que ocorre en els jaciments xilens i és emprat com a adob en agricultura.
nitratina
f. [GLM] Mineral, nitrat de sodi, de fórmula NaNO3, sal incolora que cristal·litza en el sistema trigonal.
nitre
m. [GLM] [QU] [LC] Mineral, nitrat de potassi, de fórmula KNO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic i forma eflorescències blanquinoses solubles en aigua.
nitrera
f. [LC] Lloc on es forma, naturalment o artificialment, nitre.
nítric -a
adj. [LC] [QU] Que conté nitrogen amb un nombre d’oxidació més alt que en els compostos nitrosos. Òxid nítric. Àcid nítric.
nitrífer -a
adj. [LC] Que conté nitre.
nitrificable
adj. [GL] [BI] Que es pot nitrificar.
nitrificació
f. [LC] [GL] [BI] Acció de nitrificar.
nitrificant
adj. [BI] [GL] Que efectua la nitrificació. Bacteri nitrificant.
nitrificar
v. tr. [LC] [BI] [GL] Convertir en àcid nitrós o àcid nítric, o en llurs sals. Nitrificar l’amoníac.
nitril
m. [LC] Compost que conté el grup –CN.
nitrit
m. [QU] Sal o èster de l’àcid nitrós.
nitro
m. [QU] Grup funcional de fórmula NO2.
nitro- [o nitr-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot nitrogen. Ex.: nitroderivat, nitramina.
nitroalcà
m. [QU] Derivat nitrat de les parafines, que té la fórmula general CnH2n+1NO2.
nitrobacteri
m. [BI] Bacteri de la família Nitrobacteraceae, que oxida l’amoníac a nitrit o bé el nitrit a nitrat i es troba en el sòl i en les aigües dolces i marines.
nitrobenzè
m. [QU] Derivat mononitrat del benzè, de fórmula C6H5NO2.
nitrocel·lulosa
f. [IQ] [QU] Èster nítric de la cel·lulosa, emprat en la preparació de pintures i d’explosius.
nitrocompost
m. [QU] NITRODERIVAT.
nitroderivat
m. [QU] Compost orgànic que conté en la seva molècula un o més grups –NO2, i en què l’àtom de nitrogen del grup va directament unit a l’àtom de carboni.
nitròfil -a
adj. [EG] [BO] Que viu preferentment en medis rics en substàncies nitrogenades. Una planta nitròfila.
nitrogen
m. [LC] [QU] Element químic no-metàl·lic, gas incolor, inodor, insípid, molt inactiu químicament, que constitueix les quatre cinquenes parts de l’aire atmosfèric i és un constituent dels teixits vivents (símbol, N; nombre atòmic, 7; pes atòmic, 14,006).
nitrogenar
v. tr. [QU] Combinar amb nitrogen.
nitrogenat -ada
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al nitrogen.
2 adj. [QU] Que conté nitrogen.
nitroglicerina
f. [QU] [IQ] [MD] Líquid pesant, de color groc pàl·lid, oliós, explosiu, de fórmula CH2NO3CHNO3CH2NO3, que s’obté a partir del glicerol.
nitroinjecció
f. [AGA] Tècnica d’adobament de la terra que consisteix a enterrar directament l’amoníac anhidre a certa profunditat.
nitrometà
m. [QU] Derivat mononitrat del metà, emprat com a solvent.
nitròmetre
1 m. [QU] [FIM] Aparell que s’utilitzava per a determinar la quantitat, en estat gasós, de nitrogen o d’algun dels seus compostos present en una substància.
2 m. [FIM] EUDIÒMETRE.
nitroprussiat
m. [QU] Cianonitrosil complex de ferro, emprat en medicina contra la hipertensió i en anàlisi química com a reactiu microquímic d’anions de sofre.
nitrós -osa
1 adj. [QU] Que conté nitre.
2 adj. [QU] Que conté nitrogen amb un nombre d’oxidació més baix que en els compostos nítrics. Àcid nitrós. Òxid nitrós.
nitrosació
f. [QU] Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup –NO.
nitrosil
m. [QU] Grup o radical univalent de fórmula –NO.
nitroso-
[LC] Forma prefixada del mot nitrós, que indica la presència del grup –NO. Ex.: nitrosobenzè.
nitroxil
m. [QU] OBS. NITRO.
nitrur
1 m. [QU] Compost binari del nitrogen amb un metall o un no-metall.
2 [QU] nitrur de silici Pólvores verdoses, de fórmula Si3N4, altament refractàries i d’elevada duresa, obtingudes per reacció del silici amb nitrogen.
nitruració
f. [EI] Acció de nitrurar; l’efecte.
nitrurar
v. tr. [EI] Endurir superficialment (els acers) per tractament tèrmic en atmosfera d’amoníac.
niu
1 1 m. [LC] [ZOA] Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar.
1 2 [LC] caure del niu Ésser molt ingenu, molt crèdul.
1 3 [LC] fer niu de tota brossa Aprofitar-ho tot.
2 m. [LC] [ZOA] Lloc on ponen llurs ous els rèptils o els insectes, on crien llurs petits les rates, etc. En aquest forat hi ha un niu de rates.
3 1 m. [LC] Llar 2 1.
3 2 m. [LC] Cambra o casa molt petita.
4 m. [LC] Refugi, lloc que serveix d’amagatall. Les golfes van ser el niu dels seus amors.
5 m. [LC] Lloc on hi ha un nombre relativament gran de persones o de coses temibles, perilloses, etc. Un niu de lladres.
6 1 m. [LC] Gran quantitat. Claus? En aquest calaix n’hi ha un niu.
6 2 [LC] ésser un niu de raons Suscitar discòrdies.
niuada
f. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt dels ocells d’un niu.
niuet
1 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les nidularials, que, en obrir-se, forma petites copes que contenen òrgans esporífers amb aspecte d’ous.
2 [BOB] niuet estriat Niuet pelut per fora i estriat per dins (Cyathus striatus).
3 [BOB] niuet groc Niuet de parets llises i groguenques (Crucibulum laeve).
nivació
f. [GL] Conjunt d’efectes erosius i sedimentaris que es produeixen a sota de la capa de neu congesta i al seu voltant, per l’acció alterna de glaçades i de desglaços; l’efecte.
nival
1 adj. [ME] [EG] [GL] Relatiu o pertanyent a la neu.
2 adj. [EG] Propi de la vegetació, molt migrada, que es fa per damunt de l’estatge alpí, a la zona de les neus permanents.
nivell
1 m. [LC] [IMI] [EI] Aparell per a comprovar l’horitzontalitat d’una línia o d’un pla, per a tirar visuals horitzontals que serveixen per a determinar la diferència d’altura entre dos punts. Nivell d’aigua, de bombolla d’aire.
2 1 m. [LC] Grau d’elevació d’una línia o d’un pla horitzontals. El nivell de la carretera és molt poc més alt que el del riu. Dos punts que són al mateix nivell. Som a 300 metres sobre el nivell del mar.
2 2 m. [LC] PER EXT. Dues persones que, quant a instrucció, estan al mateix nivell. Nivell social, moral.
2 3 [GL] nivell de base Nivell d’un sistema de drenatge fluvial a partir del qual, per manca de pendent, cessa l’erosió i el transport de materials.
2 4 [GL] nivell de compensació isostàtica Nivell a certa profunditat de la Terra on a tots els punts la massa per unitat d’àrea és la mateixa.
2 5 [GL] nivell estructural Zona de l’escorça terrestre amb unes condicions de temperatura i de pressió que determinen les condicions de deformació diferents que s’hi experimenten durant una mateixa fase tectònica.
2 6 [GL] nivell eustàtic Nivell mitjà dels oceans en un moment històric determinat, en relació amb el centre de la Terra.
2 7 [GL] nivell freàtic Nivell fins al qual arriba l’aigua d’un pou, on la pressió hidràulica és igual a l’atmosfèrica.
2 8 [GL] nivell guia Superfície o capa relativament fina, visible sobre el terreny, o mitjançant mètodes geofísics, que permet fer correlació.
2 9 [GL] nivell hidroestàtic En perforar un pou sobre el jaciment d’un fluid, altura que, sense cap ajut exterior, ateny el fluid en el pou.
2 10 [GL] [FIF] nivell piezomètric Nivell que assoleix en un pou el fluid d’un jaciment d’acord amb la pressió d’aquest.
2 11 m. [GL] Conjunt de labors mineres situades a la mateixa profunditat.
3 1 m. [FIF] Amplitud mitjana d’una magnitud variable en relació amb un valor de referència arbitrari, que pot ésser expressat en decibels.
3 2 [ECT] nivell de preus Índex representatiu de la variació dels preus respecte als d’un any que es pren com a base.
3 3 [ECT] nivell de vida Quantitat de béns i serveis que es poden adquirir amb els ingressos mitjans d’un grup o una classe social determinats.
3 4 [ECT] nivell de significació En la contrastació d’hipòtesis, fita que s’estableix per tal que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, tot i essent falsa, sigui menor que aquesta fita.
3 5 [ECT] nivell de subsistència Quantitat de béns i serveis que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
3 6 [PE] nivell llindar Grau de competència general mínima en l’ús de la llengua.
3 7 [PS] nivell mental Grau de capacitat i de funcionament intel·lectual que mostra el desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de la intel·ligència.
4 m. [FIF] nivell d’energia Estat o conjunt d’estats quàntics caracteritzats per un valor concret de l’energia del sistema.
5 m. [FL] nivell de representació lingüística En gram., sistema basat en un conjunt d’elements primaris mínims i l’operació de concatenació.
nivelleta
f. [AQ] [OP] Instrument que s’agrupa amb dos altres, en forma de T, emprat en la construcció de camins i de carreteres i en l’esplanació del sòl, per a igualar pendents o anivellar terrenys.
nivologia
f. [FIF] [PR] Ciència que estudia les formes i els moviments de la neu.
nivòmetre
m. [ME] Aparell per a mesurar la quantitat de neu caiguda.
nivós -osa
adj. [GL] NEVÓS.
nivositat
f. [ME] Quantitat de neu caiguda sobre un indret, mesurada en centímetres de gruix, o expressada pel nombre de dies en què ha nevat.
no
1 1 adv. [LC] [FL] Adverbi negatiu que es col·loca davant el verb d’una oració negativa o davant un membre negatiu de l’oració. No sap la lliçó. Avui no fa tanta calor com ahir. Mai no ve. És un xicot molt valent: res no l’espanta. No tots diuen el mateix. És un temorenc: no res l’espanta.
1 2 adv. [LC] [FL] Resumeix una oració negativa. -Has vist la Maria? -No.
2 adv. [LC] [FL] Adverbi expletiu dins algunes oracions subordinades:
a) D’una oració completiva en subjuntiu depenent d’un predicat de temença no negatiu. Tinc por que no el renyi. Temíem que això no li fes mal.
b) D’una comparació afirmativa de desigualtat, reforçat a vegades amb un pas, en els casos d’omissió del verb de l’oració subordinada. Pescaran ells més truites que no caçareu vosaltres perdius. Es fingeix més ignorant que no és. Dona més que no promet. Més fred fa dins que no pas a fora. Més s’estima que ho llancis que no que m’ho donis. Més s’estima restar a casa avui que no pas no veure les festes.
c) D’una expressió temporal introduïda per les locucions abans que, fins que. Avisa’ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir.
3 adv. [LC] [FL] Després de l’adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. -És una persona molt honrada. -Sí, no: si tothom ho ha dit sempre. Sí, no: encara voldràs tenir raó!
4 m. [LC] [pl. nos] NEGATIVA. No té un no per a ningú.
no-
[LC] Prefix que indica oposició o condició contrària al radical al qual s’adjunta. Ex.: no-violència, no-alineat.
no-alineament
m. [PO] En polít. internacional, varietat de neutralisme consistent en el fet de no alinear-se en cap dels grans blocs.
no-alineat -alineada
adj. [PO] Que professa el no-alineament. Els països no-alineats.
nobeli
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, No; nombre atòmic, 102; pes atòmic de l’isòtop més estable, 255).
nobiliari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la noblesa. Títol nobiliari.
2 m. [HIH] Registre que conté els noms de les famílies d’un país, d’una província.
nobiliarista
m. i f. [LC] Estudiós de la noblesa i de tot allò que s’hi relaciona.
nobilitat
f. [LC] Condició de noble.
noble1
m. [NU] Moneda d’or anglesa.
noble2
1 adj. [LC] [HIH] [SO] Que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l’ha fet noble. Era de família noble.
2 m. i f. [LC] Persona noble. Els nobles de la cort. Un noble arruïnat.
3 1 adj. [LC] Elevat, entre els altres, en dignitat, en mèrit, en distinció. Un propòsit noble. Un corser noble.
3 2 adj. [LC] Incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble.
noblement
adv. [LC] Amb noblesa.
noblesa
1 f. [LC] Qualitat de noble. La noblesa del seu acte. S’ha comportat amb molta noblesa.
2 f. [LC] Conjunt dels nobles. Un títol de noblesa. Pertany a la noblesa catalana.
noblia
f. [LC] NOBLESA.
noc
1 1 m. [LC] [IT] Lloc on, aprofitant la força hidràulica, funcionen un o més batans de maces.
1 2 m. [IT] MOLÍ DRAPER.
1 3 m. [IT] Joc de maces d’un batan.
2 m. [LC] [IQA] Bassa on es posen les pells a adobar.
nocar
v. tr. [LC] [IT] Sotmetre (els draps) a l’acció dels batans.
nocer nocera
m. i f. [LC] Assistent a unes noces.
noces
1 f. pl. [LC] Casament 1. Els convidats a les noces de la filla.
2 f. pl. [LC] Festes que se celebren pel casament.
3 [LC] noces d’argent [o noces d’or, o noces de diamant, o noces de platí] Celebració del vint-i-cinquè, del cinquantè, del seixantè o del setanta-cinquè, respectivament, aniversari d’un casament, d’una ordenació sacerdotal, d’una entitat, d’un nomenament, etc.
noció
1 1 f. [LC] Coneixement elemental d’una cosa. Té alguna noció de física, algunes nocions de química. Les primeres nocions de càlcul.
1 2 [LC] no tenir noció d’una cosa No saber-ne res.
2 f. [FL] Concepte 1.
nocional
1 adj. [LC] [FL] Pertanyent a la noció, conceptual.
2 adj. [LC] Que consisteix en una noció o una idea.
3 adj. [LC] ESPECULATIU.
nociu -iva
adj. [LC] Que fa mal, que nou. Una beguda nociva. Insectes nocius a les plantes. Una doctrina nociva.
nocivament
adv. [LC] D’una manera nociva.
nocivitat
f. [LC] Qualitat de nociu. La nocivitat d’alguns bacteris.
noct-
[LC] V. NOCTI-.
noctàmbul -a
adj. i m. i f. [LC] Que té per costum d’anar de nits.
noctambulisme
m. [LC] Qualitat de noctàmbul.
nocti- [o noct-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. nox noctis, ‘nit’. Ex.: noctiflora, noctàmbul.
noctiluca
f. [BOI] Alga de la divisió dels dinòfits, incolora i inflada d’aigua fins a una mida visible, sovint causant de marees roges i del fenomen de la luminescència nocturna del mar, en escintil·lar per contacte o per una altra mena d’estímul.
nocturn -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la nit. Hores nocturnes i hores diürnes.
1 2 adj. [LC] Que té lloc de nit. Treball nocturn. Un atac nocturn.
1 3 adj. [LC] [ZOA] Actiu preferentment de nit. Aus nocturnes.
2 m. [LC] [MU] Composició musical lliure que convida a l’emoció o a la contemplació. Un nocturn de Chopin.
nocturnal
adj. [LC] Nocturn 1.
nocturnitat
1 f. [LC] Qualitat de nocturn.
2 f. [LC] Circumstància d’executar-se un acte a la nit.
nodació
f. [BI] Acció de produir-se un node en un os o en un tendó.
nodal
adj. [BI] [FIF] [MD] Relatiu o pertanyent a un node, de la naturalesa d’un node. Línia nodal.
node
1 m. [FIA] [LC] Punt en què un planeta o la Lluna creuen el pla de l’eclíptica en passar del sud al nord d’aquesta o del nord al sud. Node ascendent. Node descendent.
2 m. [MT] [LC] Punt d’una corba en què aquesta s’interseca a si mateixa i per on, per tant, pot traçar-se a la corba més d’una tangent.
3 m. [FIF] [LC] En un cos en vibració, punt, línia, pla, que no vibra.
4 m. [LC] [MD] Protuberància que es fa en un os, en un tendó, en la proximitat d’una juntura, i en dificulta el joc.
nodós -osa
1 adj. [LC] Que té nodes.
2 adj. [LC] Que té nusos.
nodositat
1 f. [LC] Qualitat de nodós.
2 f. [MD] Node 4.
3 f. [MD] Tumefacció o induració circumscrita.
nodridor -a
adj. [LC] Que nodreix.
nodriment
1 m. [LC] Acció de nodrir; l’efecte.
2 m. [LC] Allò que serveix per a nodrir.
3 m. [LC] Substància dels aliments.
nodrir
1 1 v. tr. [LC] [MD] [ZOA] Proveir (un organisme vivent) de les substàncies necessàries al seu creixement o sosteniment. Els aliments amb què es nodreixen. Una criatura que ha estat ben nodrida. Els afluents que nodreixen el Nil.
1 2 intr. pron. [LC] Un organisme vivent, prendre les substàncies necessàries al seu creixement o sosteniment.
2 tr. [LC] Fomentar (un sentiment, una idea, etc.). Nodrir un afecte, un odi, una passió. Nodrir la rebel·lió.
nodrisser -a
adj. [LC] NODRIDOR.
nodrissó
m. [LC] [AGR] Infant, animal, que encara mama.
nòdul
1 m. [LC] [MD] Concreció de poc volum.
2 [ZOA] [MD] nòdul auriculoventricular Formació muscular especialitzada del cor situada en les proximitats del si coronari de l’aurícula dreta.
3 [BO] [AGA] [BI] [AGF] nòdul radical Engrossiment de les arrels d’algunes plantes, principalment les lleguminoses, produït per la simbiosi amb bacteris o cianofícies fixadors de nitrogen, que hi viuen en massa.
4 [MD] nòdul sinoauricular [o nòdul sinusal] Nòdul de teixit especialitzat en què s’originen els impulsos elèctrics del cor.
nodular
adj. [LC] En forma de nòduls, que forma nòduls. Estructura nodular.
nodulós -osa
adj. [GL] Que conté nòduls.
nodus
m. [LC] [MD] NODE.
no-electròlit
m. [QU] Compost no iònic que dona solucions aquoses no conductores de l’electricitat.
noema
m. [FS] Objecte de la noesi.
noemàtic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent al noema.
noesi
f. [FS] Acte d’intel·lecció.
noètic -a
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la noesi.
2 f. [LC] [FS] Part de la gnoseologia que estudia les lleis del pensament.
noga
f. [LC] [AGA] Nou grossa.
nogada
f. [LC] [HO] Salsa feta de nous i d’algunes espècies.
nogall
m. [LC] Tubercle carnós i comestible dels anyols.
nogassar
m. [LC] [AGA] [BOC] NOGUEREDA.
nogat
m. [LC] [HO] Pasta de farina, de mel i de nous cuita al forn.
nogensmenys
adv. [LC] Sense que sigui obstacle allò que s’acaba de dir o que queda sobreentès. La primera expressió és més genuïna; nogensmenys, aquesta té una antiguitat considerable.
noguer
m. [IMF] [BOS] [AGA] [AGF] NOGUERA.
noguera
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, de fulles grosses imparipinnades, amb set a nou folíols obovats o el·líptics, flors unisexuals molt poc vistoses, les masculines en aments pènduls, i fruit en drupa de llavors comestibles, les nous, originari de l’Europa sud-oriental, sovint plantat per aprofitar-ne els fruits i la fusta i de vegades naturalitzat (Juglans regia).
1 2 [BOS] noguera americana CÀRIA.
1 3 [BOS] noguera del Brasil Arbre perennifoli, de fulles oblongues amb els marges ondulats, flors d’un blanc groguenc reunides en raïms espiciformes i fruit llenyós, esfèric, bru, dur i molt pesant, que s’obre mitjançant una tapadora i conté nombroses llavors, les nous del Brasil, propi de les selves d’Amèrica del Sud, que s’explota per a beneficiar-ne les llavors (Bertholletia excelsa).
1 4 [BOS] [AGF] noguera del Caucas Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera comuna, però de fulles amb nombrosos folíols serrats i de fruit sec i alat originari del Caucas i l’Iran, plantat per beneficiar-ne la fusta (Pterocarya fraxinifolia).
1 5 [BOS] noguera negra Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits (Juglans nigra).
2 f. [LC] [AGA] [IMF] [AGF] Fusta de noguera. Una taula de noguera.
noguerar
m. [LC] [BOC] [AGA] NOGUEREDA.
noguereda
f. [LC] [BOC] [AGA] Lloc plantat de nogueres.
noguereta
f. [LC] [BOS] NOGUEROLA.
noguerina
f. [IMF] Producte en forma de grànuls, dels quals, dissolts en aigua, s’obté el bany de noguera, per a tenyir la fusta de color de noguera abans d’envernissar-la.
noguerola
f. [LC] [BOS] Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, de fulles caduques semblants a les de la noguera, que se sol fer als alzinars clars (Pistacia terebinthus).
noi noia
1 1 m. i f. [LC] Persona jove, especialment no arribada a la pubertat. Dos nois el van acompanyar fins al teatre. Té una noieta de sis anys.
1 2 m. i f. [LC] Nen, nena. La Rosa ha parit un noi. Què ha tingut? Noi o noia?
1 3 m. i f. [LC] Persona jove, especialment en edat de casar-se. Van acabar la carrera més noies que nois. Sortia amb una noia de Vic.
2 1 m. i f. [LC] Nom amb què els pares designen els fills. Vaig sortir amb la dona i els nois.
2 2 m. i f. [LC] Adreçant-se a un amic. Escolta, noi. Apa, nois!
2 3 [LC] ésser noia Una dona, després de la pubertat, ésser verge.
3 interj. [LC] RENOI. Noi! Si que corres!
4 m. i f. [TRA] noi de bord Aprenent de mariner o de pescador.
5 f. [LC] [MU] noia verda Sac de gemecs A).
6 f. [LC] [ZOR] Vidriol 1.
noiada
f. [LC] Acte propi d’un noi o d’una noia.
noïble
adj. [LC] NOCIU.
noiejar
v. intr. [LC] Fer actes propis d’un noi o d’una noia.
noiesa
f. [LC] Condició, edat, de noi o de noia.
noli
1 m. [LC] [ECT] [DR] [TRA] Preu estipulat pel lloguer d’una nau o d’una part d’ella. Donar a noli. Prendre a noli.
2 m. [LC] [ECT] [DR] [TRA] Preu del transport de mercaderies d’un port a un altre. El noli és a tant per tona.
nolició
f. [LC] Acció de no voler.
noliejador noliejadora
m. i f. [DR] [PR] Persona natural o jurídica a la disposició de la qual és posat un vaixell per tal d’efectuar un transport de mercaderies.
noliejament
m. [LC] Acció de noliejar.
noliejar
v. tr. [LC] [AD] [DR] [TRA] Llogar (una nau) per conduir mercaderies, persones.
nòlit
m. [LC] [TRA] NOLI.
nom
1 1 m. [LC] [HIG] Mot o grup de mots amb què una persona o una cosa és coneguda o designada. El conec, però no li sé el nom. Preguntar el nom d’algú. Fer algú el seu nom il·lustre, famós. Nom de família, de casa. Sap el nom de tots els pobles de Catalunya. És un turó que no té nom. Posar un nom al seu gos.
1 2 [LC] [RE] [HIG] nom de fonts [o nom de pila, o nom de bateig] Nom que s’imposa en el bateig.
1 3 [LC] [RE] nom de religió Nom que hom pren quan es fa religiós.
1 4 [LC] haver nom Dir-se, anomenar-se.
1 5 m. [LC] Fama, reputació. Tenir un nom. Fer-se un nom.
1 6 [LC] en nom de loc. prep. a) Per encàrrec de, obrant en lloc de. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. Fes-ho en nom de la nostra mare.
1 6 [LC] en nom de loc. prep. b) Invocant l’auxili, la protecció, etc., de. Ves-te’n en nom de Déu. En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
1 7 [LC] treure un nom a algú Atribuir-l’hi.
2 1 m. [LC] Mot amb què es distingeixen els éssers d’una espècie dels d’una altra espècie. Sap el nom de totes les plantes. Ell us designarà cada cosa pel seu nom. Saps el nom d’aquest mineral?
2 2 m. [LC] Denominació, qualificació. De sant no en té sinó el nom. Aquest rei va merèixer el nom de Gran.
3 1 m. [LC] [FL] Categoria lèxica que inclou les categories dels substantius i dels adjectius.
3 2 m. [LC] [FL] Substantiu 2. Nom masculí, nom femení. Les regles de formació del plural dels noms.
3 3 [FL] nom abstracte Nom que designa un concepte no material obtingut per abstracció mental.
3 4 [LC] [FL] nom adjectiu Adjectiu 2.
3 5 [LC] nom apel·latiu NOM COMÚ.
3 6 [FL] nom col·lectiu Nom que designa amb la forma singular una pluralitat d’individus.
3 7 [FL] nom comptable Nom que designa una entitat comptable, el qual, consegüentment, pot ésser modificat per un numeral cardinal i admet forma plural.
3 8 [FL] nom comú Nom que s’aplica a tots els referents particulars d’una mateixa classe.
3 9 [FL] nom concret Nom que designa un ésser real o un objecte del món físic o considerat com a tal.
3 10 [FL] nom de matèria [o nom no comptable] Nom que designa una entitat no comptable, el qual, en els usos rectes, no pot ésser modificat per un numeral cardinal ni admet forma plural.
3 11 [FL] nom propi Nom que identifica un referent en particular.
3 12 [FL] [LC] nom substantiu Substantiu 2.
4 1 m. [QU] nom sistemàtic En quím., nom que designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció.
4 2 [QU] nom trivial En quím., nom que designa un compost o un producte natural, basant-se en raons històriques, d’ús o d’origen, sense seguir cap norma de nomenclatura ben establerta.
-nom -noma
[LC] Forma sufixada del gr. -nomos, derivat del mot nomós, ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastrònoma, aerònom.
nòmada
1 adj. [LC] [AN] [SO] Relatiu o pertanyent al nomadisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AN] [SO] Que practica el nomadisme. Tribus nòmades.
nomadisme
m. [SO] [AN] [GG] Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre.
nombra
f. [LC] [MT] Taules usades antigament per a aprendre la numeració.
nombrar
v. tr. [IT] Afegir fils (a l’ordit o la trama d’un teixit).
nombre
1 1 m. [LC] [MT] Resultat de comptar les coses que formen un agregat, i ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat. Nombre parell. Nombre senar o imparell. Nombre trencat, fraccionari.
1 2 [MT] nombre algebraic Nombre real que és arrel d’un polinomi amb coeficients racionals.
1 3 [MT] nombre auri Nombre que serveix per a determinar l’epacta.
1 4 [MT] nombre binari Nombre escrit en base 2.
1 5 [LC] [MT] nombre complex Suma d’un nombre real i un nombre imaginari.
1 6 [LC] nombre compost Nombre que s’escriu amb més d’una xifra.
1 7 [MT] nombre decimal Nombre real no enter.
1 8 [LC] [MT] nombre deficient Nombre en què la suma dels seus submúltiples és inferior a ell.
1 9 [MT] nombre enter Nombre que es pot expressar com a diferència de dos nombres naturals.
1 10 [MT] nombre imaginari Arrel quadrada d’un nombre negatiu.
1 11 [MT] nombre irracional Nombre real que no es pot expressar com un quocient de dos enters. L’arrel quadrada de dos és un nombre irracional.
1 12 [MT] nombre mixt Nombre que consta d’una part entera i una part fraccionària.
1 13 [MT] nombre natural Nombre que apareix en la successió 0, 1, 2, …
1 14 [MT] nombre perfecte Nombre igual a la suma de les seves parts alíquotes.
1 15 [MT] nombre primer Nombre natural, diferent de la unitat, que no és divisible sinó per ell mateix i per la unitat.
1 16 [MT] nombre racional Nombre que es pot expressar com a quocient de dos nombres enters.
1 17 [MT] nombre real Nombre que es pot expressar com a límit d’una successió de nombres racionals.
1 18 [LC] nombre rodó Nombre expressat aproximadament, en unitats d’un ordre donat sense tenir en compte les unitats d’ordres inferiors.
1 19 [MT] nombre transcendent Nombre real que no és algebraic.
1 20 [LC] nombres amigables Dos nombres cadascun dels quals és la suma de totes les parts alíquotes de l’altre.
1 21 [LC] nombres cardinals: 1, 2, 3, 4, etc.
1 22 [MT] nombres congruents [o nombres congrus] Nombres que dividits per un mateix enter, el mòdul, donen el mateix residu. El 7 i el 15 són congruents respecte al mòdul 4.
1 23 [MT] nombres coprimers NOMBRES PRIMERS ENTRE ELLS.
1 24 [LC] [HIH] nombres piramidals Nombres que expressen la quantitat de bales de canó que es poden col·locar formant piràmide triangular (4, 10, 20, etc.) o quadrada (5, 14, 30, etc.).
1 25 [MT] [LC] nombres poligonals Sumes successives dels primers termes d’una progressió aritmètica el primer terme de la qual és 1.
1 26 [MT] nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú sinó la unitat.
2 1 m. [FIN] [QU] nombre atòmic Nombre de càrregues positives elementals o protons que constitueixen els nuclis de tots els isòtops d’un element químic.
2 2 [FIF] [QU] nombre d’ona Constant característica d’una ona, definida com k=2π/λ, en què k és el nombre d’ona o nombre de propagació, i λ és la longitud d’ona.
2 3 [AR] [AQ] nombre d’or Relació matemàtica entre alçades i amplades en la composició d’una façana, equivalent a 1,618.
2 4 [QU] [FIF] nombre d’oxidació Nombre d’electrons que sota determinats supòsits cal afegir a un àtom que forma part d’un compost o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
2 5 [QU] [GLG] nombre de coordinació En una estructura cristal·lina, nombre d’ions que envolten regularment un ió determinat.
2 6 [FIN] [QU] nombre de massa Per a un determinat núclid, nombre de nucleons que constitueixen el seu nucli atòmic.
2 7 [QU] [FIF] nombre de transport Fracció del corrent elèctric total que es fa circular a través d’una solució electrolítica que és transportada per cada espècie iònica present a la solució.
2 8 [BI] nombre haploide Nombre de cromosomes (n) d’una dotació cromosòmica haploide.
2 9 [FIF] [FIN] [QU] nombre màgic En un nucli atòmic, nombre de protons (Z) o de neutrons (N) que fa que una capa energètica sigui completa.
2 10 [FIN] [QU] [FIF] nombre quàntic Valor discret i adimensional que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat d’un estat d’una partícula lligada a un sistema atòmic.
3 1 m. [LC] Quantitat comptable indeterminada. Un gran nombre de convidats se’n van haver de tornar. Els descontents són en petit nombre. Un nombre infinit d’ocells.
3 2 m. [LC] Gran nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora.
3 3 [LC] sens nombre loc. adj. INNOMBRABLE. Un viatge ple de perills sens nombre.
4 m. [FL] Categoria gramatical que, en algunes llengües, marca els substantius, els determinants, els pronoms, els adjectius i els verbs com a entitats úniques o plurals a través de determinats trets formals. Nombre singular. Nombre plural. Nombre dual.
5 m. [FL] [FLL] Harmonia del discurs que resulta d’un cert ritme de la frase.
nombrós -osa
1 adj. [LC] Que és en gran nombre. Hi havia nombroses errades. Una munió nombrosa.
2 adj. [LC] Que té una certa harmonia, una certa cadència.
nombrosament
adv. [LC] En gran nombre, d’una manera nombrosa.
nomenament
1 m. [LC] [AD] Acció de nomenar. Demà es procedirà al nomenament de comptador.
2 m. [LC] [AD] Document que constata un nomenament. M’han fet caixer, però encara no he rebut el nomenament.
nomenar
v. tr. [LC] [AD] Designar per a un càrrec, una funció. La Universitat nomena el professorat numerari. L’han nomenat tresorer.
nomenclàtor
m. [LC] [BB] Llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d’un territori, dels socis d’una societat, de la terminologia d’una ciència determinada, etc.
nomenclatura
1 f. [LC] [BB] Conjunt, sistema, de noms emprats en una branca de la ciència o l’art.
2 f. [LC] [BB] Sistema de noms emprats en les classificacions. Nomenclatura de les plantes. Nomenclatura química.
nòmer
v. intr. [LC] Dir-se, anomenar-se. Aquest home nom Joan.
només
adv. [LC] SOLAMENT.
no-metall
m. [QU] Element químic situat en la taula periòdica a la dreta d’una línia divisòria imaginària fixada pels elements bor, silici, arsènic, tel·luri i àstat.
no-metàl·lic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als no-metalls.
-nomia
[LC] Forma sufixada del gr. -nomia, derivat del mot nomós, ‘llei’, ‘costum’. Ex.: gastronomia, agronomia, taxonomia.
nòmina
1 f. [LC] [ECT] Llista de noms de persones o de coses.
2 f. [LC] [ECT] Relació dels noms dels individus que en una empresa han de percebre sous, que justifiquen amb llur firma haver-los rebut.
nominació
f. [LC] Acció de nominar; l’efecte.
nominal
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal.
2 adj. [FL] Que té la funció d’un nom.
3 1 adj. [LC] Que existeix de nom, però no en realitat.
3 2 adj. [LC] Que té el nom d’una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal.
4 adj. [EL] Que correspon al funcionament previst com a normal i permanent en un aparell, una màquina o un dispositiu qualsevol. Tensió nominal. Freqüència nominal.
nominalisme
m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica que afirma que només hi ha realitats individuals i que els universals són purs noms.
nominalista
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al nominalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del nominalisme.
nominalització
f. [FL] Acció de nominalitzar; l’efecte.
nominalitzador -a
adj. [FL] Que permet l’obtenció d’un substantiu, s’aplica als morfemes derivatius. Sufix nominalitzador.
nominalitzar
v. tr. [FL] Transformar (un mot d’una altra categoria lèxica) en substantiu per mitjà del procediment morfològic de la derivació.
nominalment
adv. [LC] D’una manera nominal.
nominar
v. tr. [LC] Incloure en una nòmina amb vista a un nomenament, un premi, etc. Rarament nominen pel·lícules europees per als Oscar.
nominatiu -iva
1 adj. [LC] [ECT] En què consta el nom d’una persona. Títol de renda pública nominatiu.
2 1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració en forma personal o bé el predicat nominal.
2 2 adj. [FL] Cas nominatiu.
nomo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. nomós, ‘llei’, ‘costum’. Ex.: nomologia, nomografia.
nomoblidis
m. [BOS] MIOSOTIS.
nomofil·le
m. [BO] Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
nomograma
m. [LC] [MT] Àbac o gràfic consistent en tres o més línies que s’intersequen, emprat per a fer algun càlcul.
nomparell
m. [LC] [AF] Caràcter de lletra d’impremta de 6 punts.
nona
1 1 f. [HIH] Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia.
1 2 f. [RE] Part de l’ofici diví que es deia abans de les vespres.
2 f. pl. [HIH] En el calendari romà, el novè dia abans dels idus.
3 f. [HIH] Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme.
4 1 f. pl. [LC] En el llenguatge infantil, son. El nen té nones.
4 2 [LC] fer nona [o fer nones] Dormir 1 1.
nonà
m. [QU] Hidrocarbur isòmer de la sèrie del metà que té per fórmula C9H20.
nonagenari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els noranta anys i no arriba a cent.
nonagesimal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al noranta o a la norantena.
2 adj. [LC] Que procedeix o es compta per norantenes.
nonat -ada
1 1 adj. [LC] [MD] No nat naturalment, sinó tret del claustre matern mitjançant l’operació cesària. Un infant nonat.
1 2 m. [AGR] Vedell nonat.
2 1 adj. [LC] Que encara no ha nascut, que està en el claustre matern.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Generacions nonades.
nonet
m. [MU] Composició musical per a nou instruments.
nònius
m. [FIM] Aparell per a mesurar longituds amb precisió, format per dos regles graduats el més petit dels quals llisca al llarg de l’altre.
non-non
f. [LC] fer non-non En el llenguatge infantil, dormir. Fes non-non, fillet meu!
nònuple1
adj. [LC] Format per nou.
nònuple2 -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com nou vegades un altre nombre, una altra quantitat. Trenta-sis és un nombre nònuple de quatre.
2 m. [LC] [MT] Trenta-sis és el nònuple de quatre.
nonuplicar
v. tr. [LC] [MT] Multiplicar per nou.
noo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. nóos, ‘pensament’, ‘intel·ligència’. Ex.: noologia, noometria, nooscòpic.
nopal
m. [LC] [BOS] [AGA] FIGUERA DE MORO.
nora
f. [LC] [HIG] Muller del fill.
noradrenalina
f. [ZOA] [MD] [BI] Compost del grup de les catecolamines que actua fonamentalment com a neurotransmissor.
norai
m. [TRA] Pilar de ferro, a la riba del moll, on s’afermen les amarres de les naus.
noranta
1 adj. [LC] [MT] Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el vuitanta-nou, 90. Noranta és múltiple de tres.
2 2 m. [LC] El que fa noranta en una sèrie numerada. La pàgina 90. El 90 para davant de casa seva.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre noranta. El número premiat acaba en 90.
3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre noranta i cent són: noranta-un, noranta-una, 91; noranta-dos, noranta-dues, 92; noranta-tres, 93; noranta-quatre, 94; noranta-cinc, 95; noranta-sis, 96; noranta-set, 97; noranta-vuit, 98; noranta-nou, 99.
3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: noranta-u, noranta-dos, noranta-tres, etc. El quilòmetre 97.
norantè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té vuitanta-nou davant seu, el que fa noranta.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les noranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
1 3 m. [LC] [MT] Un norantè, 1/90.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i els fraccionaris compresos entre norantè i centè són: noranta-unè, noranta-unena; noranta-dosè, noranta-dosena; noranta-tresè, noranta-tresena; noranta-quatrè, noranta-quatrena; noranta-cinquè, noranta-cinquena; noranta-sisè, noranta-sisena; noranta-setè, noranta-setena; noranta-vuitè, noranta-vuitena; noranta-novè, noranta-novena.
norantejar
v. intr. [LC] Anar pels noranta anys.
norantena
1 f. [LC] Conjunt de noranta objectes de la mateixa naturalesa.
2 f. [LC] Noranta anys. Li manca mig any per arribar a la norantena.
norantenni
m. [LC] Període de noranta anys.
norantí -ina
adj. i m. i f. [LC] NONAGENARI.
nord
1 1 m. [LC] [FIA] Punt cardinal que cau a l’esquerra mirant a llevant. Fer vent del nord. L’estel del nord.
1 2 m. [LC] [GG] [FIA] [usat en aposició] Caminar en direcció nord.
2 1 m. [LC] [FIA] Part de la Terra, regió, situada envers el nord. Els freds del nord.
2 2 m. [LC] [FIA] Part d’un país més acostada al nord. El nord de França.
2 3 m. [FIA] [usat en aposició] La costa nord.
2 4 [FI] [GG] nord geogràfic Punt del nord en què l’eix de rotació talla la superfície de la Terra.
2 5 [FIA] [GG] nord magnètic Punt de la Terra cap al qual s’orienta una agulla magnètica.
3 1 m. [LC] Persona o cosa que fa de guia. Ell serà el meu nord.
3 2 [LC] perdre el nord Desorientar-se, esgarriar-se.
nord-africà -africana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del nord d’Àfrica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants.
nord-americà -americana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Amèrica del Nord.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Amèrica del Nord o als seus habitants.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Estats Units.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Estats Units o als seus habitants.
nordejar
1 v. intr. [LC] [TRA] Fer rumb cap al nord.
2 v. intr. [LC] [TRA] El vent, canviar cap al nord.
nord-est
1 1 m. [LC] Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’est. Vent que bufa del nord-est.
1 2 m. [LC] [usat en aposició] Caminaven en direcció nord-est.
2 1 m. [LC] Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-est.
2 2 m. [LC] [usat en aposició] La costa nord-est.
nòrdic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als pobles germànics del nord d’Europa i a llurs llengües.
2 adj. i m. [FL] Escandinau 2.
nordista
adj. i m. i f. [HIH] Partidari de la Unió durant la Guerra de Secessió nord-americana.
nord-oest
1 1 m. [LC] Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’oest. Fa vent del nord-oest.
1 2 m. [LC] [usat en aposició] Avançar en direcció nord-oest.
2 1 m. [LC] Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-oest.
2 2 m. [LC] [usat en aposició] La costa nord-oest.
no-res
m. [LC] [FS] Absència de tota realitat, en general o en un àmbit determinat. Déu va crear el món del no-res. Creu que, després de morts, caiem en el no-res.
nori
m. [BOI] Preparat d’algues vermelles del gènere Porphyra, molt emprat en la cuina oriental.
norma
1 f. [LC] [AD] Regla a seguir en fer alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir les normes. Normes de conducta. Prendre norma d’algú. Servir de norma.
2 f. [FL] Precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, sintàctic, etc., d’una llengua segons la gramàtica normativa.
3 1 f. [MT] Longitud d’un vector d’un espai vectorial dotat de producte escalar.
3 2 f. [MT] Funció que assigna un escalar a cada vector d’un espai vectorial qualsevol i que té les mateixes propietats que la longitud.
normal
1 1 adj. [LC] D’acord amb una norma establerta, que no se’n desvia. Les despeses normals.
1 2 adj. [LC] Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. El cicle normal de les estacions: l’hivern segueix la tardor i aquesta ve després de l’estiu.
1 3 adj. [LC] Que és conforme al tipus més freqüent, com d’ordinari. Les activitats normals d’una escola.
1 4 adj. [LC] Comprensible, excusable. No t’enfadis amb ell: és normal que dubti.
2 adj. [LC] Que serveix de norma. Un curs normal.
3 f. [MT] Recta perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent d’una superfície, en el seu punt de contacte.
normalista
m. i f. [LC] [PE] Alumne d’una escola normal.
normalitat
f. [LC] Qualitat de normal.
normalitzable
adj. [LC] Susceptible de normalització.
normalització
1 1 f. [LC] Acció de normalitzar; l’efecte.
1 2 [LC] [FL] normalització lingüística Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.
2 f. [ML] Tractament tèrmic aplicat a l’acer que consisteix a escalfar-lo a una temperatura lleugerament superior a la crítica, i seguidament deixar-lo refredar a l’aire.
normalitzador -a
adj. [LC] Que normalitza.
normalitzar
1 1 v. tr. [LC] Fer normal, reduir a una norma.
1 2 v. tr. [ECT] Establir, adoptar i aplicar normes (en la producció industrial o en un altre àmbit).
2 tr. [ML] Sotmetre (un acer) al tractament de normalització.
normalment
adv. [LC] D’una manera normal.
normand normanda
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’uns pobles escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de Normandia.
1 3 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Normandia o als normands.
2 f. [IT] Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats.
3 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
normat -ada
adj. [MT] Que té definida una norma.
normatiu -iva
1 1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a una norma, a les normes o a la normativa. Les disposicions normatives dels serveis municipals. Una construcció normativa.
1 2 adj. [LC] Que estableix una norma o normes. Una gramàtica normativa.
2 1 f. [FL] Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua.
2 2 f. [AD] Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat. Normativa laboral. La normativa literària.
normativitat
f. [LC] Qualitat de normatiu.
normativització
1 f. [LC] Acció de normativitzar; l’efecte.
2 [FL] normativització lingüística Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
normativitzar
v. tr. [LC] [FL] Sotmetre a norma, a regles definides, especialment codificar (una llengua).
norris
adj. [LC] Deixat, que no té cura del seu aspecte o dels seus interessos.
noruec -ega
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Noruega.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Noruega o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua germànica parlada a Noruega.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al noruec.
nos1
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu i el datiu del pronom de primera persona nosaltres quan va immediatament darrere d’un verb terminat en consonant o u. Escolteu-nos. Mirar-nos. Donem-nos les mans.
nos2
1 pron. [LC] Plural majestàtic del pronom personal de primera persona. Nos, rei d’Aragó…
2 [LC] ANT. NOSALTRES.
3 [LC] POP. nos amb nos Entre nosaltres, en confiança.
nos-
[LC] [MD] V. NOSO-.
nosa
1 f. [LC] Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d’alguna cosa, etc. Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res.
2 [LC] fer nosa Dificultar o privar d’obrar, de funcionar, etc. Traieu aquesta taula d’aquí: fa nosa per a passar. Si us faig nosa, digueu-m’ho, que me n’aniré.
nosaltres
pron. [LC] Pronom personal de primera persona del nombre plural, mot amb què l’autor d’un enunciat designa col·lectivament, en el context d’aquest enunciat, dues o més persones entre les quals s’inclou ell mateix. Ho farem nosaltres mateixos. Nosaltres els valencians. A nosaltres ens agrada la gresca. Diu que nosaltres l’hem enganyat. Pobres de nosaltres si goséssim contradir-lo.
noseana
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespatoides, amb anions addicionals, de fórmula Na8(Al6Si6O24)(SO4)·H2O, que cristal·litza en el sistema cúbic i es troba en algunes roques volcàniques alcalines subsaturades.
nosemiasi
f. [AGR] [MD] Malaltia parasitària de les abelles provocada pel protozou unicel·lular Nosema apis.
no-sé-què
m. [LC] Quelcom que no conec, que hom no pot definir. Té un no-sé-què de repugnant.
noso- [o nos-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. nósos, ‘malaltia’. Ex.: nosologia, nosofòbia, nosografia, nosencèfal.
nosofòbia
f. [PS] Aversió morbosa a les malalties.
nostàlgia
f. [LC] [PS] Dolença causada per l’enyorament del país, del poble, de la llar.
nostàlgic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la nostàlgia.
2 adj. i m. i f. [LC] Que pateix de nostàlgia.
nòstoc
m. [BOI] MERDA DE BRUIXA.
nostocals
1 f. pl. [BOI] Ordre de procariotes pertanyent a les cianofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
nostramo
1 1 m. [TRA] [PR] [LC] Patró d’una embarcació, segons la denominació emprada pels tripulants.
1 2 m. [TRA] A la marina mercant, contramestre.
2 m. [RE] [LC] Jesucrist sagramentat.
nostrat -ada
1 adj. [LC] De la nostra terra o pàtria. Tot era gent nostrada. Ho remullarem amb vi nostrat.
2 [LC] a la nostrada loc. adv. A la manera nostra.
nostre -a
1 1 adj. [LC] De nosaltres, pertanyent a nosaltres. El nostre germà petit. Tot això és nostre.
1 2 adj. [LC] Precedit d’una preposició que indica situació en l’espai o en el temps respecte d’alguna cosa, de nosaltres. Davant nostre, a la vora nostra.
2 f. [LC] la nostra La nostra voluntat, opinió, el nostre interès, etc. Si no hi diem la nostra no canviarà res. Més ens val que fem la nostra i que prescindim d’ells. Anàvem a la nostra perquè ningú no ens deia res.
nota
1 1 f. [LC] [MU] Signe de la notació musical que representa un so indicant-ne, amb la seva posició en el pentagrama, el to i, amb la seva forma, la durada. Saber llegir les notes. Donar a una nota el seu valor.
1 2 [MU] nota dominant En mús., dominant.
1 3 [MU] nota subdominant SUBDOMINANT.
1 4 [LC] [MU] saber de nota Saber de música.
1 5 f. [LC] [MU] So musical, so quant al seu to. Les set notes de l’escala musical: do, re, mi, fa, sol, la, si. Una nota alta, aguda. Una nota baixa, greu. Una nota falsa.
2 1 f. [LC] Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una mala, nota per a algú.
2 2 f. [LC] Qualitat característica. Una nota infamant.
2 3 [LC] de nota loc. adj. IMPORTANT. Un escriptor de nota. Un advocat de nota.
3 1 f. [LC] [AF] [BB] Advertiment, aclariment, explicació, comentari, etc., que, en impresos o manuscrits, va fora de text, al peu o al marge de la pàgina, o a la fi de l’obra o a la fi de les divisions d’aquesta.
3 2 f. [LC] Indicació recollida escoltant un curs o una conferència, estudiant un assumpte, llegint una obra, preparant un treball, etc. Un llibre amb els marges plens de notes fetes amb llapis.
3 3 [AF] [FLL] [FL] nota marginal En un llibre, nota escrita o impresa en els marges laterals.
3 4 [LC] prendre nota Escriure una cosa que volem recordar. Pren nota de totes les despeses que fas.
4 1 f. [LC] [AD] Comunicació oficial sobre un punt determinat. Una nota diplomàtica.
4 2 [AD] nota d’intervenció Anotació, en oficines públiques, que acredita actuacions i documents.
4 3 [AD] nota d’objecció Advertiment d’una manca de legalitat, d’un defecte de forma, etc., que té un text i que es pot esmenar.
4 4 [LC] [AD] prendre nota a) Fer un assentament.
4 4 [LC] [AD] prendre nota b) Acreditar que ha estat feta una nota d’intervenció.
5 f. [HIH] Assentament, més o menys abreujat, dels actes i contractes autoritzats pels notaris, que aquests inserien o enregistraven en els llibres notarials.
6 1 f. [LC] Indicació donada per un mestre sobre l’aplicació o el comportament d’un alumne, per un cap sobre el zel o la capacitat dels seus subordinats.
6 2 f. [LC] Qualificació d’un tribunal d’examen.
7 f. [RE] nota teològica Qualificació positiva o negativa que mereix una doctrina en comparar-la amb la doctrina oficial de l’Església catòlica.
8 1 f. [LC] Document que conté la indicació dels treballs executats, dels objectes subministrats, etc., amb llurs preus.
8 2 f. [LC] Escrit en què figura una comanda feta a un viatjant de comerç.
notabilitat
1 f. [LC] Qualitat de notable. Tothom admira la notabilitat de la seva obra.
2 f. [LC] Personatge notable. És una notabilitat mèdica del nostre país.
notable
1 1 adj. [LC] Susceptible d’ésser notat, advertit.
1 2 adj. [LC] Que atreu l’atenció per la seva qualitat o magnitud, per la seva raresa, etc. L’Antoni té una notable capacitat de treball. És una dona notable en molts aspectes.
1 3 adj. [LC] Remarcable, especialment digne d’ésser particularment esmentat.
1 4 adj. [LC] IMPORTANT. Hi assistí tota la gent notable de la vila.
2 m. [LC] [PE] Qualificació, en un examen, una prova, etc., superior a l’aprovat i inferior a l’excel·lent.
3 m. pl. [LC] [PO] Persones importants d’una col·lectivitat. Els notables de la vila es reuniren a l’ajuntament.
notablement
adv. [LC] D’una manera notable.
notació
1 f. [LC] [MU] Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, caràcters, etc. Notació algebraica, química.
2 [MT] notació decimal Sistema de numeració de base 10.
3 [MU] notació diastemàtica Notació musical que expressa l’alçada dels sons en un espai obert o sobre un pautat.
4 [FL] notació fonètica Notació en què cada so és representat per un símbol.
5 [MU] notació musical Sistema convencional d’escriptura de la música basat en un conjunt de signes gràfics.
6 [MU] notació proporcional Notació musical dels segles XV al XVII basada en la relació dels valors.
notar
1 v. tr. [LC] Assenyalar (quelcom) perquè sigui advertit, recordat. Noteu que aquestes pintures són d’una col·lecció privada.
2 v. tr. [LC] Advertir (alguna cosa), adonar-se’n. De seguida he notat que no es trobava bé.
notari notària
m. i f. [LC] [PR] [AD] Funcionari públic autoritzat per a donar fe dels contractes i altres actes extrajudicials, conforme amb les lleis.
notaria
1 f. [LC] [DR] Ofici de notari.
2 f. [PR] [DR] Despatx o estudi de notari.
notarial
1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al càrrec de notari.
2 adj. [LC] [DR] Fet per notari. Escriptura notarial. Acta notarial.
notarialment
adv. [LC] [DR] Per mitjà de notari.
notariat1
1 m. [LC] [DR] Professió de notari.
2 m. [LC] [DR] Col·lectivitat de notaris.
notariat2 -ada
adj. [LC] [DR] Autoritzat davant notari, abonat amb fe notarial.
notícia
1 1 f. [LC] Coneixença d’alguna cosa. Un monument del qual no es tenia notícia.
1 2 f. [LC] [BB] Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc. Notícies històriques, biogràfiques, geogràfiques.
1 3 f. [LC] Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc a qui no en té coneixement. Ens han portat la notícia d’una gran desgràcia. La bona notícia ha corregut per tota la ciutat.
1 4 f. [LC] Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’algú que hom no ha vist d’algun temps. Fa temps que no tenim notícies de l’oncle.
1 5 [BB] notícia bibliogràfica Informació que s’obté de la consulta per ordinador d’un catàleg en línia.
2 1 f. [CO] Gènere del periodisme d’informació que consisteix en la relació estricta dels elements bàsics d’un esdeveniment actual.
2 2 f. [CO] Treball d’aquest gènere. La secció de notícies d’un diari. Les notícies d’un programa informatiu.
2 3 [CO] notícia rígida Notícia obtinguda en el lloc dels fets o bé de naturalesa immediata.
noticiable
adj. [CO] Susceptible d’esdevenir notícia.
noticiar
v. tr. [LC] Donar notícia (d’alguna cosa). Abans de començar han noticiat al públic els canvis en el programa.
noticiari
m. [CO] [LC] Secció de notícies d’un mitjà informatiu.
notificable
adj. [LC] Susceptible, digne, d’ésser notificat.
notificació
1 f. [LC] Acció de notificar.
2 f. [LC] Escrit en què es notifica alguna cosa.
3 f. [AD] [DR] Acte mitjançant el qual és comunicada, normalment d’una manera autèntica, a una persona determinada o als seus representants legals, la resolució judicial o administrativa o algun altre acte jurídic.
notificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que notifica.
notificar
v. tr. [LC] Donar coneixement o notícia (d’alguna cosa), fer-la saber, especialment d’una manera oficial. M’han notificat la concessió de la llicència que demanava.
notocordi
m. [ZOA] Eix esquelètic, elàstic i cilíndric que s’estén al llarg de tot el cos dels urocordats durant les fases larvals lliures, dels cefalocordats i dels vertebrats més primitius.
notori -òria
1 adj. [LC] REMARCABLE.
2 adj. [LC] Públicament conegut o sabut. És un fet notori. És notori que sempre ha lluitat pels drets humans.
notòriament
adv. [LC] D’una manera notòria.
notorietat
f. [LC] Qualitat de notori.
notosaures
1 m. pl. [GLP] Grup extingit de rèptils sauropterigis, de vida marina, piscívors i de cos hidrodinàmic, de coll, tronc i cua llargs, potes palmades i mandíbules estretes, que visqueren al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
nòtula
1 f. [LC] [AD] Nota breu.
2 f. [AD] Minuta breu per a preparar un document.
nou1
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit en drupa de la noguera, subglobós, verd, de carn amargant i astringent, amb el pinyol gros de clovella bruna i rugosa formada per dues meitats fàcilment separables. Trencar, esclafar, nous.
1 2 f. [BOS] [AGA] [LC] Llavor comestible de la noguera, coberta d’una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats, els grills, irregularment lobulades i migpartides, rica en greixos. Pelar un grill de nou. Oli de nous.
1 3 f. [BOS] Fruit de la noguera negra, molt semblant a la nou comuna, pubescent, la llavor del qual és emprada sobretot en pastisseria.
1 4 [LC] com més petita és la nou més soroll mou Expressió que s’empra en referir-se a algú que, malgrat la seva insignificança, dona molt a fer, xerra i crida sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar.
2 1 f. [LC] [BOS] Fruit de vegetals diversos que té una certa analogia amb la nou. Nou de xiprer.
2 2 [BOS] nou d’areca Llavor de l’areca, emprada en molts països tropicals com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i pasta de calç.
2 3 [BOS] nou d’Austràlia Macadàmia 2.
2 4 [LC] [BOS] nou de cola Llavor de la cola, rica en cafeïna i altres alcaloides estimulants, emprada en medicina popular i amb què es preparen les begudes de cola.
2 5 [BOS] nou del Brasil Llavor comestible de la noguera del Brasil, de closca bruna, allargada i amb tres cantells.
2 6 [LC] [BOS] [MD] nou moscada Ametlla del fruit de l’arbre de la nou moscada, emprada com a espècia i en farmàcia.
2 7 [LC] [BOS] [MD] nou vòmica Llavor de l’arbre de la nou vòmica, força grossa, discoidal i de color grisenc, tòxica i medicinal, de la qual s’extreu l’estricnina.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] nou del coll Prominència que forma la laringe en la part anterior del coll.
4 1 f. [LC] [IMI] [EI] Peça que forma una prominència o recorda per la seva forma una nou.
4 2 [LC] nou de ballesta Nou amb què se subjecta la corda tibada de la ballesta.
4 3 [LC] [IMI] nou de premsa Nou per on passa el caragol.
4 4 [LC] [IMI] nou de torn Nou en què s’assegura la peça a tornejar.
4 5 f. [IMI] Peça cilíndrica, de fusta, que serveix de politja a certes màquines de filar o de teixir.
4 6 f. [IMI] Peça de certs panys consistent en un cilindre curt proveït d’una dent que acciona el pestell i d’un forat quadrat per on passa la tija quadrada del pom o de la maneta del pany.
4 7 f. [QU] En quím., cos metàl·lic amb unes canals perpendiculars que serveixen per a abraçar i fixar dos suports cilíndrics.
4 8 f. [EI] Excèntric de certes màquines.
4 9 f. [AGF] Defecte del suro que consisteix en una concreció llenyosa o en un brot no sortit, que en dificulta la manipulació industrial.
4 10 f. [TRA] Part de l’hèlix d’una nau per la qual és fixada a l’arbre motor i de la qual surten les pales.
nou2
1 adj. [LC] [MT] Vuit més un. Aviat farà nou anys.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el vuit, 9. Tres per tres fan nou.
2 2 m. [LC] [MT] El que fa nou en una sèrie numerada. La pàgina 9 del pròleg. Entre els números que han sortit, hi ha el 9.
2 3 m. [LC] PER EXT. Un nou i una sota. El nou d’espases.
2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre nou. Dibuixa un nou ben gros i pinta’l.
3 m. [LC] vuits i nous [o vuits i nous i cartes que no lliguen] V. VUIT.
4 f. pl. [LC] les nou La novena hora després del migdia o de la mitjanit.
nou3 nova
1 1 adj. [LC] Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada. Una moda nova. Un règim nou. Introduir mots nous en una llengua. Els barris nous d’una ciutat.
1 2 adj. [LC] [usat davant d’un adjectiu o d’un participi passat] Nou casat. Nou vingut. Nou ric.
1 3 [LC] de nou loc. adv. RECENTMENT. Pintat de nou.
1 4 [LC] venir de nou una cosa Sobrevenir inesperadament, sorprendre granment que s’esdevingui.
2 1 adj. [LC] Que encara no ha servit o ha servit poc. He comprat vestits nous i he llençat els vells. Escriu amb una ploma nova.
2 2 [LC] de nou en nou loc. adv. Essent completament nou.
2 3 [LC] nou de trinca FLAMANT.
3 1 adj. [LC] Posterior a un altre que ve a reemplaçar o al qual ve a afegir-se, no el mateix. L’alcalde nou. Ja hem fet un nou prosèlit. El nou príncep. Començar una nova vida. Any nou, vida nova. El Nou Testament. El Nou Món, el Nou Continent.
3 2 [LC] de cap i de nou V. CAP1.
3 3 [LC] de nou [o de bell nou] loc. adv. Per segona vegada, una altra vegada. Cantar de nou una cançó. S’haurà de tornar a escriure de bell nou.
noucasat -ada
adj. [LC] Que s’acaba de casar.
nou-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 899 davant seu.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les nou-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Un nou-centè, 1/900.
noucentisme
m. [HIH] Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
noucentista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Noucentisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del Noucentisme.
nou-cents -centes
1 adj. [LC] [MT] Nou vegades cent. Han repatriat nou-cents soldats.
2 1 m. [LC] [MT] El nombre nou-cents, 900. L’arrel quadrada de nou-cents és trenta.
2 2 m. [LC] El que fa nou-cents en una sèrie numerada. He llegit fins a la pàgina nou-cents.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre nou-cents. Aquest 900 té uns zeros molt petits.
nouer
m. [LC] [AGA] [IMF] [BOS] [AGF] NOGUERA.
nouera
f. [LC] [BOS] [IMF] [AGA] [AGF] NOGUERA.
noueta
1 1 f. [LC] [EI] En diferents màquines, politgeta o rodeta destinada generalment a rebre un moviment rapidíssim de rotació.
1 2 f. [IMI] Peça de l’extrem d’un arc de violí, viola, violoncel, etc., per on s’agafa l’arc i que conté el caragol que tesa les cerres.
2 f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla circular amb les vores dentades, que té una estructura molt primitiva i viu colgat a la sorra o al fang (Nucula nucleus).
noümen
1 m. [FS] En la filosofia kantiana, realitat intel·ligible en ella mateixa, però incognoscible per l’ésser humà.
2 m. [FS] COSA EN SI.
noümenal
adj. [FS] NOÜMÈNIC.
noümènic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent al noümen o als noúmens.
nounat -ada
adj. i m. i f. [MD] Acabat de néixer.
noure
[quant a la flexió, com coure; p. p. nogut]
v. tr. [LC] Fer mal (a algú o alguna cosa). La limitació del pressupost noïa l’èxit del projecte.
nou-ric -rica
adj. i m. i f. [LC] Que s’ha fet ric en poc temps, especialment quan no té distinció i fa una ostentació desmesurada de la seva riquesa.
nouvingut -uda
1 adj. i m. i f. [LC] Que acaba de venir, arribat de poc. Aquesta nouvinguda ens ha de passar al davant?
2 adj. i m. i f. [LC] FORASTER. El nouvingut es va asseure a taula amb nosaltres.
nova
2 f. [FLL] noves rimades Poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
3 f. [FIA] Explosió de les capes externes d’un nan blanc que forma part d’un sistema de dos estels molt pròxims entre si, causada per l’acreció de matèria pertanyent a l’altre estel del sistema.
novació
1 f. [DR] Substitució total o parcial d’una obligació jurídica per una altra de nova.
2 f. [DR] Substitució d’alguns subjectes d’una obligació jurídica.
novador novadora
m. i f. [LC] Persona que cerca d’introduir innovacions, especialment en matèries de doctrina.
novaiorquès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Nova York.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Nova York o als seus habitants.
noval
1 adj. [LC] [AGA] Que es comença a conrear. Terra noval.
2 m. [LC] Tros de terra que es comença a conrear o que es conrea de nou després de treure’n les males herbes. L’aigua ja entra pel noval.
novament
adv. [LC] DE NOU.
novatxer -a
adj. [LC] Amic de portar noves.
novè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou. Ell és el novè de classe. Pius IX.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les nou parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc novenes parts dels electors.
1 3 m. [LC] [MT] Cinc novens, 5/9.
2 f. [MU] Interval entre dues notes separades per nou graus de l’escala, equivalent a una octava més una segona.
novelder -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Novelda.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Novelda o als seus habitants.
novell -a
1 adj. [LC] Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència. Un poeta novell. És novell en l’ofici de fuster.
2 adj. [LC] Nat, fet, de poc. Un ocell novell. Vi novell.
3 adj. [LC] PRIMERENC. Fruits novells.
novel·la
1 1 f. [LC] [FLL] Gènere literari narratiu, generalment en prosa i d’una extensió que pot ésser considerable, que pot fer servir o integrar qualsevol procediment tècnic de composició i qualsevol modalitat expressiva, i presenta una temàtica que abraça de les aventures heroiques i fantàstiques a la representació realista de personatges i accions. La novel·la naturalista. Heroi de novel·la.
1 2 f. [FLL] Obra d’aquest gènere. Escriure una novel·la. Les novel·les de Víctor Català.
1 3 [FLL] novel·la breu Relat 2.
1 4 [LC] [FLL] novel·la cavalleresca [o novel·la de cavalleria] Obra d’imaginació en què es contaven aventures heroiques, amoroses, de cavallers.
1 5 [FLL] novel·la gòtica Novel·la de terror l’acció de la qual s’esdevé generalment en el marc misteriós dels castells o dels monestirs medievals.
1 6 [FLL] novel·la històrica Novel·la basada en fets històrics.
1 7 [LC] [FLL] novel·la rosa Novel·la de tema amorós tractat amb molt de sentimentalisme i que sol tenir un final feliç.
2 f. [LC] Sèrie d’esdeveniments extraordinaris, que no semblen reals. La seva vida és una novel·la. Això, és història o novel·la?
novellada
f. [LC] [ZOA] Conjunt d’animals nats de poc.
novellament
adv. [LC] RECENTMENT.
novel·lar
1 v. tr. [LC] Compondre, narrar com a novel·la. Novel·lar un fet real.
2 intr. [LC] Explicar novel·les o narracions extraordinàries.
novel·lesc -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la novel·la. Literatura novel·lesca.
2 adj. [LC] [FLL] Que sembla de novel·la. Una aventura novel·lesca.
novel·lescament
adv. [LC] D’una manera novel·lesca.
novel·lista
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Autor de novel·les.
novel·lístic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la novel·la.
2 1 f. [LC] Art d’escriure novel·les.
2 2 f. [LC] Gènere literari de la novel·la.
2 3 f. [LC] Conjunt de novel·les que tenen alguna característica comuna. La novel·lística europea contemporània.
novembre
m. [LC] Onzè mes de l’any. Pel novembre, cava i sembra.
novena
1 f. [LC] [RE] Espai de nou dies dedicats a una devoció o a un culte catòlics.
2 f. [LC] [RE] Llibre que conté les oracions que es feien en aquests nou dies.
3 f. [LC] [RE] Sufragis per als difunts encara que s’acompleixin en menys de nou dies.
novenari
m. [RE] [LC] NOVENA.
novençà -ana
adj. [LC] Nou o principiant en alguna cosa. Era novençà en l’art de la cuina.
novenet
m. [NU] Moneda valenciana d’argent amb un valor de mig ral, equivalent a 9 diners.
novetat
1 f. [LC] Qualitat d’aparegut, introduït o originat de poc. La novetat d’un mètode, d’una teoria.
2 f. [LC] Cosa nova, apareguda, introduïda o originada de poc, especialment una obra literària, un gènere, una mercaderia. Aquest llibre és una novetat. Les darreres novetats. Botiga de novetats.
novicial
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un novici, als novicis.
noviciat
1 m. [LC] [RE] Temps de prova que passa un religiós abans de professar.
2 m. [LC] [RE] Casa o apartament on estan instal·lats els novicis.
novii novia
m. i f. [LC] Nuvi, núvia.
noviluni
m. [FIA] [LC] LLUNA NOVA.
no-violència
f. [SO] Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
’ns
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu i el datiu del pronom nosaltres quan va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que u o d’un pronom feble acabat en vocal. Mira’ns. Se’ns ha dit que no.
nu2 nua
[pl. nus nues]
1 1 adj. [LC] No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços.
1 2 adj. [LC] Fora de la beina. Amb l’espasa nua.
1 3 [LC] nu i cru Completament mancat de vestit.
2 1 m. [LC] Cos nu. Pintar un nu.
2 2 m. [AR] Representació en pintura, en escultura o en fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
3 adj. [LC] Clar i sense atenuacions. La veritat nua. Una relació nua i crua.
4 1 adj. [LC] Sense vegetació. Una plana, una muntanya, nua.
4 2 adj. [LC] Sense ornaments. Una façana, una coberta, nua. La paret nua, sense pintures, miralls, tapisseria.
4 3 adj. [LC] [BO] En bot., sense pèls o esquames.
nuada
1 f. [LC] Acció de nuar; l’efecte.
2 [IT] passar la nuada Fer passar una nuada de l’ordit pels lliços i per la pua.
nuadís -issa
adj. [LC] Que es nua fàcilment.
nuador1
m. [LC] [IT] Bastidor de fusta on té lloc l’operació de nuar quan no es fa en el teler mateix.
nuador2 nuadora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que nua.
nuament1
m. [LC] Acció de nuar.
nuament2
adv. [LC] Sense vestir, d’una manera nua.
nuar
1 1 v. tr. [LC] [IT] Fer un nus o nusos (en alguna cosa). Nuar un mocador.
1 2 intr. pron. [LC] El fil de la màquina de cosir s’ha nuat.
1 3 intr. pron. [LC] nuar-se-li la gola a algú FER-SE-LI A ALGÚ UN NUS A LA GOLA.
2 tr. [LC] [IT] Unir o lligar fent un nus. Nuar els dos caps. Cal nuar els fils que es trenquen.
nubècula
f. [MD] Taca petita blanquinosa que es forma a la còrnia.
nubià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Núbia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Núbia o als seus habitants.
nubífer -a
adj. [ME] [LC] Que porta núvols.
núbil
1 adj. [LC] Que està en edat de casar-se, s’aplica especialment a les dones. Una noia núbil.
2 adj. [LC] PER EXT. Edat núbil.
nubilitat
f. [LC] Qualitat de núbil.
nuc
m. [LC] NUS.
nuca
f. [LC] [ZOA] [MD] Part posterior del coll corresponent al lloc on s’ajunta l’espinada i el cap.
nucel·la
f. [BO] Part interna del primordi seminal formada per teixit diploide de l’esporòfit.
nuci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. nux nucis, ‘nou’. Ex.: nucífer.
nucífer -a
adj. [BOS] Que duu nous o en fa.
nuciforme
adj. [BO] Semblant a una nou o a una núcula.
nucleació
1 f. [GL] Acreixement dels continents per adjunció d’orogènesis marginals.
2 f. [QU] En quím., formació de les primeres partícules pel creixement de les quals apareix una segona fase en un sistema prèviament homogeni, en forma de gotes quan és un líquid que es condensa des d’una fase gasosa, o en forma d’agregats sòlids si es tracta d’un precipitat que sorgeix en el si d’una solució.
3 1 f. [IQ] [GL] En la cristal·lització, formació de petites partícules que, per creixement, originen els nuclis cristal·lins.
3 2 [GL] nucleació cristal·lina Procés d’agregació o de condensació d’àtoms sobre un germen cristal·lí.
4 f. [IQ] Formació de petites bombolles per ebullició en el si d’un líquid o sobre una superfície calefactora.
nuclear
adj. [FIN] [FIF] Relatiu o pertanyent al nucli atòmic. Energia nuclear.
nuclearitzar
1 v. tr. [LC] Proveir d’armes nuclears.
2 v. tr. [LC] Substituir les instal·lacions tradicionals de producció d’energia (d’un territori) per altres que produeixen energia nuclear.
nucleat -ada
adj. [LC] Que té un nucli.
nuclei-
[LC] V. NUCLEO-.
nucleic
adj. [BI] [QU] àcid nucleic V. ÀCID.
nucleïforme
adj. [LC] Semblant a un nucli.
nucleïna
f. [BI] [QU] Substància formada en combinar-se els àcids nucleics amb les fosfoproteïnes en un medi lleugerament àcid.
nucleó
m. [FIN] [FIF] [QU] Partícula hadrònica, protó o neutró, constitutiva d’un nucli atòmic.
nucleo- [o nuclei-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. nucleus, ‘nucli’. Ex.: nucleoplasma, nucleosíntesi, nucleïforme
nucleòfil -a
1 adj. [QU] Que conté un excés de densitat electrònica.
2 m. [QU] Reactant que dona un parell d’electrons disponibles al substrat per formar un nou enllaç covalent.
nucleoide
1 adj. [BI] Semblant a un nucli.
2 m. [BI] Cos nucleoide. Un nucleoide.
nuclèol
m. [BI] Orgànul del nucli de les cèl·lules eucariotes associat a les regions cromosòmiques dels gens que codifiquen mitjançant àcid ribonucleic ribosòmic.
nucleoplasma
m. [BI] Contingut del nucli cel·lular.
nucleoproteïna
f. [QU] [BI] Component que resulta de la unió de les proteïnes amb àcids nucleics.
nucleòsid
m. [BI] [QU] Compost format per la combinació d’una pentosa, ribosa o 2-desoxiribosa, i una base purínica o pirimidínica, unides mitjançant un enllaç glicosídic.
nucleosíntesi
f. [FIA] [FIN] Fusió de protons i neutrons o de nuclis d’elements químics lleugers per formar nuclis d’elements químics pesants a l’interior dels estels.
nucleosoma
m. [BI] Orgànul constituït per histones que participa en el plegament de l’àcid desoxiribonucleic.
nucleòtid
m. [BI] [QU] Èster de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en el qual l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) de la pentosa.
nucli
1 m. [LC] Part o massa central d’alguna cosa.
2 1 m. [FIN] [QU] En fís. i en quím., part central de l’àtom, carregada positivament, que conté gairebé tota la massa atòmica i que està constituïda per protons i neutrons, excepte en l’hidrogen, que només ho està per un protó.
2 2 [FIN] nucli atòmic Part d’un reactor nuclear on hi ha el combustible.
2 3 [QU] nucli benzènic ANELL BENZÈNIC.
2 4 [FIN] nucli mirall Nucli atòmic, parell d’un altre, amb el mateix nombre total de nucleons que el seu parell, però tal que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre i viceversa.
3 1 m. [GL] En geol., part interna d’un plec.
3 2 [GL] [FIN] nucli extern Part del nucli terrestre compresa entre la discontinuïtat de Gutenberg, a 2.900 quilòmetres, i la discontinuïtat de 5.100 quilòmetres, que comporta una capa de baixa velocitat.
3 3 [GL] [FIN] nucli intern Part del nucli terrestre que jau per sota la discontinuïtat de 5.100 quilòmetres, de composició sòlida.
4 1 m. [ZOA] [MD] Part o massa compacta que ocorre en l’anatomia animal, particularment en la substància grisa.
4 2 m. [BI] Orgànul basòfil de les cèl·lules eucariotes que està envoltat per una doble membrana, conté els cromosomes i és essencial per a funcions de la cèl·lula com la reproducció i la síntesi de proteïnes.
5 m. [HIH] [GL] Part central d’un sílex o d’una altra pedra utilitzada per a fabricar instruments prehistòrics, a partir del qual es tallen els bifaços.
6 1 m. [LC] Grup primitiu al voltant del qual venen a agrupar-se més elements.
6 2 m. [FL] Constituent principal i obligatori d’una frase.
6 3 [FL] nucli sil·làbic Punt de màxima prominència d’una síl·laba.
7 1 m. [ECT] [AQ] [AD] Lloc on es concentren coses, persones, activitats, etc. Nucli industrial. El nucli antic d’una població.
7 2 [AQ] [AD] nucli urbà Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
8 m. [MT] Donat un morfisme, subconjunt format per tots els elements de la primera estructura algebraica que s’apliquen en l’element neutre de la segona.
9 m. [SO] [LC] Grup d’individus amb una especial cohesió social, ideològica, política, etc. Nucli de resistència.
10 m. [AQ] Pilar en què s’encasten els graons d’una escala de caragol.
11 m. [FIF] nucli magnètic Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc., al voltant de la qual hi ha un enrotllament.
núclid
m. [FIN] [QU] Conjunt de nuclis atòmics formats pel mateix nombre de protons i amb el mateix nombre de massa.
núcula
f. [BO] Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor i de coberta o pericarpi llenyós.
nudi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. nudus, ‘nu’. Ex.: nudiflor, nudicaudat, nudicaule, nudibranquiat.
nudictenis
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats del grup dels ctenòfors que comprèn formes sense tentacles i de faringe àmplia.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
nudisme
m. [SO] Doctrina i pràctica de les persones que prescindeixen dels vestits.
nudista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al nudisme.
2 m. i f. [LC] Persona que practica el nudisme.
nuditat
f. [LC] NUESA.
nuesa
1 f. [LC] Qualitat de nu.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Part del cos nua la qual ordinàriament es porta tapada.
nuet -a
adj. [LC] Nu, sense vestit.
nugador nugadora
m. i f. [LC] Nuador, nuadora.
nugar
v. tr. i intr. pron. [LC] NUAR.
nugassa
f. [LC] NUADA.
nugós -osa
adj. [LC] NUÓS.
nuïls
m. pl. [LC] [AGA] PINYOLADA.
nul nul·la
1 1 adj. [LC] [DR] Que es redueix a no res, no existent.
1 2 adj. [LC] [DR] Que no té cap validesa o força legal.
2 adj. [LC] Inútil o inepte. Aquest porter és completament nul.
3 adj. [MT] Que val zero.
nul·lament
adv. [LC] Sense efecte.
nul·li-
[LC] Forma prefixada del mot ll. nullus, ‘ningú’, ‘cap’. Ex.: nul·liparitat.
nul·lípar -a
adj. [MD] [AGR] Que no ha parit.
nul·liparitat
f. [MD] Condició de la dona nul·lípara.
nul·litat
1 1 f. [LC] [AD] Qualitat de nul. La nul·litat d’un testament.
1 2 f. [LC] Persona que no val res. Es creu ser un gran escriptor i és una nul·litat.
2 f. [DR] Invalidesa d’un negoci, d’un acte jurídic.
numantí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Numància.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Numància o als seus habitants.
numen
1 1 m. [AN] Deïtat dels pagans.
1 2 m. [AN] Presència i voluntat omnipotent de la divinitat.
2 m. [LC] Inspiració d’un escriptor, d’un orador, etc.
numerable
adj. [LC] [MT] Susceptible d’ésser numerat.
numeració
1 f. [LC] [MT] Acció de numerar; l’efecte. Canviar la numeració de les cases d’un carrer.
2 f. [LC] [MT] Art d’expressar tots els nombres amb un nombre limitat de mots i de signes. Numeració parlada. Numeració escrita. Numeració decimal. Numeració aràbiga.
numeradament
adv. [LC] Seguint una numeració.
numerador -a
1 adj. [LC] Que numera.
2 m. [ECO] [IMI] [AF] Aparell emprat per a numerar.
3 1 m. [MT] [LC] Terme d’un nombre trencat que indica el nombre d’unitats fraccionàries que conté el dit nombre trencat.
3 2 m. [MT] [LC] Dividend o part d’una expressió fraccionària que s’escriu sobre la ratlla horitzontal que indica divisió.
numeral
1 1 adj. [LC] Que expressa o representa un nombre. Lletres numerals. Adjectius numerals.
1 2 m. [FL] Quantificador numeral.
2 m. [TRA] Conjunt de lletres o números utilitzats com a indicatiu d’un vaixell.
numerar
v. tr. [LC] Marcar amb números successius (les coses d’una sèrie). Les cadires d’aquest rest encara no han estat numerades.
numerari -ària
1 adj. [MT] Que serveix per a comptar. Pedres numeràries.
2 adj. [LC] [PR] Que és una de les persones que formen part del nombre regular d’individus que formen una facultat, un col·legi, etc.
3 m. [LC] [ECT] Diner efectiu. Ens trobem sense numerari.
numèric -a
1 1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent al número o als números. Teclat numèric.
1 2 adj. [LC] [MT] Expressat amb números. Valor numèric.
2 1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent al nombre o als nombres. Càlcul numèric.
2 2 adj. [LC] [MT] Basat en el nombre. Estem en inferioritat numèrica.
numèricament
adv. [LC] Relativament al nombre. L’esquadra enemiga era numèricament superior a la nostra.
número
1 1 m. [LC] [MT] Expressió que representa un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 7 del carrer de la Perera. Treure, en un sorteig, un número alt, un número baix, un bon número.
1 2 m. [LC] [MT] Signe amb què es representa un nombre. Escriviu els números i les lletres següents.
1 3 m. pl. [LC] Càlculs sobre una cosa. Fes números abans de demanar la hipoteca. Els números quadren.
1 4 [LC] prendre el número a algú PRENDRE EL PÈL A ALGÚ.
2 m. [LC] [JE] Peça, exhibició, execució, que forma part del programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, d’un concert, etc.
3 m. [LC] [CO] Edició d’una publicació periòdica. El número de febrer de Serra d’Or.
4 m. [LC] [JE] Bitllet marcat amb un número per a participar en un joc d’atzar.
numerologia
f. [AN] Pseudociència que tracta d’explicar misteris i d’efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques.
númida
adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Numídia.
numídic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga regió de Numídia o als seus habitants.
numismàtic -a
1 1 adj. [LC] [NU] Relatiu o pertanyent a la numismàtica.
1 2 f. [LC] [NU] Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, com a testimoniatge històric, social, econòmic i artístic, i també les medalles, les condecoracions i altres objectes similars.
2 m. i f. [LC] [NU] [PR] Especialista en numismàtica.
nummiforme
adj. [LC] Que té forma de moneda.
nummular
adj. [MD] NUMMIFORME.
nummuliforme
adj. [LC] Que té forma discoidal.
nummulit
m. [GLP] Gènere extingit de macroforaminífers, de closca calcària hialina en forma de llentia, que visqueren durant el paleogen.
nummulític -a
1 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als nummulits.
1 2 adj. [GL] Que conté nummulits en abundància.
2 m. [GL] OBS. Paleogen 2.
nun
1 f. [FL] Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
2 f. [FL] Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet àrab.
nunci
1 1 m. [LC] [PR] Missatger encarregat d’anunciar alguna cosa.
1 2 m. [LC] [PR] PREGONER.
2 m. i f. [AD] [PR] [fem. núncia] Conserge de l’Administració pública d’Andorra.
3 m. [LC] [DR] [PR] Ambaixador, representant diplomàtic, del papa.
nunciatura
1 f. [LC] [DR] Càrrec o dignitat de nunci del papa.
2 f. [LC] [DR] Casa on resideix el nunci.
nuncupació
f. [DR] Institució d’hereus per declaració de viva veu feta davant testimonis.
nuncupatiu -iva
adj. [LC] Que no existeix sinó de nom.
nundinal
adj. [LC] En l’antiguitat romana, relatiu o pertanyent als mercats.
nuorès -esa
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al nuorès.
2 m. [LC] [FL] Dialecte del sard parlat a l’àrea central de Sardenya.
nuós -osa
adj. [LC] Que té nusos.
nupcial
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la celebració del casament, a les noces. Cerimònia nupcial. Cambra nupcial. Llit nupcial.
nupcialitat
f. [SO] Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats.
núpcies
1 f. pl. [LC] NOCES.
2 [LC] primeres núpcies (o segones núpcies, etc.) Primer, segon, etc., matrimoni contret per una persona. S’ha casat en segones núpcies amb una diputada.
nurag
m. [HIH] Monument prehistòric de Sardenya en forma de torre, anàleg al talaiot.
nus
1 1 m. [LC] Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos prims i flexibles, com ara fils, cordills, cordes, cintes, etc., que, en estirar un dels caps, ordinàriament s’estreny encara més. Fer un nus. Desfer un nus. Nus de teixidor. Nus de xarxa. Una corda de nusos.
1 2 m. [LC] PER EXT. El nus de la corbata.
1 3 [LC] fer-se-li a algú un nus a la gola [o tenir algú un nus a la gola] Sentir com un impediment a la gola que el priva de parlar, d’empassar-se el menjar.
1 4 [LC] ja li pots fer un nus a la cua Expressió que es refereix a una avinentesa perduda definitivament.
1 5 [TRA] nus de pardal Margarida 2.
1 6 [LC] [HIH] nus gordià a) Nus inextricable que unia el jou i la llança del carro de Gordi.
1 6 [LC] nus gordià b) Dificultat irresoluble.
2 m. [LC] Lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni.
3 1 m. [LC] Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema. Aquest és el nus de la qüestió.
3 2 [LC] [FL] [FLL] nus de l’acció En una obra teatral, èpica, part en què els obstacles compliquen la marxa de l’acció, que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.
3 3 [LC] [ZOA] nus vital Punt del bulb raquidi de què depenen els moviments respiratoris.
4 1 m. [LC] [IMF] Defecte de la fusta, corresponent a la base d’una branca morta inserida en el tronc.
4 2 m. [IMF] Grop 1 1.
5 m. [LC] [BO] Punt de la tija, idealment en forma de disc transversal i sovint engruixit, d’on neixen les fulles, les branques, etc.
6 m. [LC] [ZOA] [MD] Juntura dels ossos dels dits.
7 1 m. [LC] Punt on es troben diferents línies, nervis, etc., especialment diferents cadenes de muntanyes.
7 2 m. [LC] [CO] [TRG] Punt de connexió de les diverses línies d’una xarxa. Nus de comunicacions.
7 3 m. [AQ] Punt al qual concorren dues o més peces d’una armadura.
7 4 [GL] nus cristal·logràfic Punt dels definits pels vectors de la xarxa cristal·logràfica.
7 5 [OP] nus d’autopistes Enllaç d’autopistes que permet passar d’una calçada a qualsevol de les altres sense interseccions a nivell.
8 1 m. [FL] [IN] Punt d’un diagrama arbori que és unit amb altres punts a través de branques.
8 2 [FL] nus terminal Node que ja no en domina cap altre.
9 m. [TRA] [FIM] Unitat de velocitat emprada en navegació aèria i marítima que correspon a 1 milla marina per hora.
nusosa
adj. [BOS] herba nusosa V. HERBA.
nutació
1 f. [FIA] Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió.
2 f. [BO] Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal causat per la creixença desigual alternant dels seus costats.
nutrici -ícia
adj. [LC] [AGR] Nutritiu 1.
nutrició
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Acció de nodrir o de nodrir-se; l’efecte. Nutrició escassa, abundant. Funcions de nutrició.
1 2 [MD] [ZOA] nutrició parenteral Nutrició per via parenteral.
2 f. [HO] [MD] [AGR] Estudi de la relació entre els aliments i la salut.
nutricional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la nutrició.
nutricionista
m. i f. [HO] [PR] [AGR] Persona especialitzada en nutrició.
nutrient
1 1 adj. [LC] Nutritiu 1.
1 2 m. [LC] [HO] [MD] Allò que serveix per a nodrir.
2 1 m. [EG] [BI] Substància útil per al metabolisme, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.
2 2 m. [EG] Element necessari per al metabolisme i la producció de matèria orgànica per part dels vegetals, i que es troba al sòl o a l’aigua.
nutritiu -iva
1 adj. [ZOA] [MD] [BI] Que nodreix. Substàncies nutritives.
2 adj. [ZOA] [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a la nutrició. Funcions nutritives.
nutual
adj. [LC] Amovible 2. Càrrec nutual.
nuu
f. [LC] En el llenguatge poètic, núvol.
nuvi núvia
1 m. i f. [LC] Persona que està a punt de casar-se.
2 m. i f. [LC] Persona que contrau matrimoni, durant el dia de la boda i els de la lluna de mel.
3 m. i f. [LC] Persona casada de nou, recentment.