filantrop filantropa

1 m. i f. [LC] [PS] Persona que estima els seus semblants, el gènere humà.

2 m. i f. [LC] Persona altruista, humanitària.

filantropia

f. [LC] Qualitat de filantrop.

filantròpic -a

1 adj. [LC] Pertanyent a la filantropia.

2 adj. [LC] Caracteritzat per la filantropia.

filantròpicament

adv. [LC] Amb filantropia.

filar

1 1 v. tr. [LC] [IT] Obtenir fil (de qualsevol fibra tèxtil). Filar lli, cànem, cotó, polièster, etc.

1 2 v. tr. [IT] Convertir (un polímer de característiques escaients) en filament.

1 3 v. tr. [IT] Orientar en la mateixa direcció i torçar (fibres) fins a obtenir un fil.

1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Filar l’aranya la seva teranyina. Filar el cuc de seda el seu capoll.

1 5 [LC] filar un metall Reduir-lo a fils en la filera.

2 tr. [LC] Adonar-se de la presència (d’algú), endevinar els seus propòsits, la seva intenció. Ja t’he filat, noi: tu festeges la meva escopeta.

3 1 intr. [LC] Discórrer 1. El seu cap no fila.

3 2 intr. [LC] Anar, funcionar, bé. Això no fila.

3 3 [LC] filar prim Subtilitzar 2.

4 1 tr. [TRA] Deixar anar progressivament (una corda o un cable que està treballant).

4 2 intr. [TRA] Navegar en bones condicions.

filària

f. [ZOI] [VE] [MD] Cuc paràsit del gènere Filaria, de la classe dels nematodes, de cos filiforme molt llarg, que viu en els vasos limfàtics i en els teixits dels vertebrats.

filariosi

f. [MD] Presència de filàries a la sang.

filassa

f. [IT] [LC] Fil de cànem, lli, jute, filat a un cap i destinat a ésser teixit o retort.

filàstica

f. [IT] Fil gruixut de cànem a un sol cap, enquitranat, destinat a usos marítims.

filat

1 m. [LC] [IT] Fil 1 1.

2 m. [LC] [AGP] Xarxa per a pescar, caçar.

3 1 m. [LC] Xarxa de filferro, o d’un altre metall, o de plàstic, emprada per a tancar una obertura o fer un clos, com un galliner, una tanca, etc.

3 2 m. [DE] Xarxa de filferro espinós que hom empra sobre estaques de ferro per a impedir o dificultar l’avanç de les tropes enemigues.

filatèlia

f. [LC] Col·lecció i estudi dels segells de correus i d’altres valors postals.

filatèlic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la filatèlia.

filatelista

m. i f. [LC] [PR] Persona que col·lecciona i estudia els timbres postals.

filater filatera

m. i f. [IT] [PR] [LC] Persona que fa filats.

filatura

1 1 f. [IT] [LC] Conjunt d’operacions a què se sotmet una fibra tèxtil per convertir-la en fil.

1 2 f. [IT] Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.

2 f. [LC] [IT] Fàbrica on tenen lloc aquestes operacions.

filaxi

f. [MD] Poder de defensa de l’organisme contra la infecció, que comprèn la fagocitosi i la formació d’anticossos.

filempua

f. [IT] Tela molt prima semblant a la gasa.

filera¹

1 1 f. [LC] Fila 1 1. Una filera de cotxes, de cadires.

1 2 f. [MT] En mat., conjunt d’elements d’una matriu disposats en línia recta.

1 3 [GL] filera reticular Conjunt de nusos d’una xarxa reticular que es troben sobre una recta.

2 f. [MU] En l’orgue, conjunt de dos o més tubs per cada una de les notes d’un joc. Ple de cinc fileres. Címbal de quatre fileres.

filera²

1 1 f. [LC] [IMI] Làmina d’acer amb forats de calibres graduats, per on es fan passar successivament les barres metàl·liques per conformar-les o reduir-ne la secció.

1 2 f. [IMI] [IMF] Eina per a roscar caragols i barres metàl·liques o de fusta que consisteix en una caixa cilíndrica interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi produeixen el filet de la rosca.

2 f. [IMI] Conjunt de clau i pany en què la clau només pot girar si encaixa amb la forma d’una peça fixa del pany.

3 f. [ZOA] Eminència mamil·lar de la cara ventral de l’abdomen de les aranyes per on surten els fils de seda que produeixen.

fileret

1 m. [TRA] Vorada del corredor de les barques en la part interior.

2 m. [TRA] Fil que recorre el caient de popa d’una vela llatina o d’una vela de tallant, per a evitar que flamegi.

filet

1 1 m. [AF] Ratlla impresa que s’utilitza en composició i compaginació per a enquadrar una pàgina, separar les notes del text, etc.

1 2 m. [AF] Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, emprada per a imprimir filets.

1 3 [AF] filet perforador Filet d’acer que fa les línies de petits forats a la manera de la perforadora.

2 m. [AR] Faixa pintada molt prima.

3 m. [IMF] Sortint helicoidal d’un caragol o vis.

4 1 m. [AR] Membre de motllura molt prim.

4 2 m. [IMF] Pla llarg i estret que, en una motllura, forma angle al costat d’una mitjacanya, d’un bordó.

4 3 m. [IMF] Tira prima i estreta de boix que hom empra per a adornar mobles de fustes fines, caoba, noguera, roure, xicranda, banús i altres.

4 4 m. [IMF] Eina de fuster emprada per a fer filets a les motllures.

5 1 m. [MU] Tira metàl·lica que divideix en trasts el diapasó de la guitarra.

5 2 m. [MU] Ornament de fusta diversa en els instruments de la família del violí.

6 m. [AGR] Fre suau, usat especialment per als poltres.

7 1 m. [LC] [HO] Tros prim de carn, de peix, sense os, sense espina.

7 2 m. [LC] Tros del llom del bou, de la vedella, etc., que no té ossos ni tendons.

7 3 [LC] filet de pobre Carn de les llonzes del coll, molt melosa però poc vistosa, que es menja com a bistec o guisada.

8 m. [HIG] En heràld., peça reduïda a la seva mínima amplària.

fileta

f. [IT] Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc., serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets i els pots o els cabdells.

filetejar

1 v. tr. [AF] Adornar amb filets.

2 tr. [EI] ROSCAR.

fileteria

f. [AF] Conjunt de filets d’una impremta.

filetó

m. [FIM] [IMF] Escairat de fusta de pi del mercat de Tortosa de 20 a 24 pams de llargària, 0,75 pams d’amplada i 0,50 pams de gruix.

filferrera

f. [BOS] [AGA] Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d’Amèrica del Sud i cultivada com a ornamental (Muehlenbeckia complexa).

filferro

m. [ML] [LC] Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per trefilatge.

filharmonia

f. [MU] Amor a la música.

filharmònic -a

1 adj. i m. i f. [MU] Que ama la música.

2 adj. [MU] Format per fomentar els interessos musicals. Societat filharmònica.

filhel·lènic -a

1 adj. [HIH] [SO] Relatiu o pertanyent al filhel·lenisme.

2 adj. [HIH] [SO] Amic de Grècia.

filhel·lenisme

m. [HIH] [SO] Amor a Grècia.

fília

f. [LC] Simpatia apassionada per una cosa.

-fília

[LC] Forma sufixada del mot gr. philía, ‘amor’. Ex.: bibliofília, homofília, zoofília.

filiació

1 1 f. [LC] [AN] [DR] Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.

1 2 f. [LC] [FL] Lligam entre dues coses l’una de les quals descendeix, ha sortit, de l’altra. Determinar la filiació d’un llenguatge.

1 3 [FL] filiació semàntica Derivació o designació sinonímica.

2 f. [LC] Pertinença a una tendència, a un partit polític, a una ideologia. Polític de filiació socialista.

3 1 f. [LC] Conjunt de dades referides a una persona.

3 2 f. [DE] Registre del personal militar on són anotades les circumstàncies personals des del moment que hom ingressa a l’exèrcit.

filial

1 adj. [LC] De fill, pertanyent al fill. Amor filial. Obediència filial.

2 f. [ECT] Empresa o societat amb personalitat jurídica pròpia, però que és controlada per una societat mare que en posseeix la major part del capital. Les filials d’una casa de comerç.

filialment

adv. [LC] D’una manera filial.

filiar

v. tr. [LC] Prendre la filiació (a algú).

filibuster -a

1 adj. i m. i f. [PO] Que practica el filibusterisme.

2 m. [HIH] [LC] Pirata del mar de les Antilles.

3 m. [HIH] [LC] El qui treballava per l’emancipació de les colònies espanyoles.

filibusterisme

1 m. [PO] Tàctica obstruccionista dins el Parlament que consisteix a dificultar la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables.

2 m. [HIH] Pràctiques dels filibusters.

filicals

1 f. pl. [BOI] [GLP] Ordre de pteridòfits de la classe dels filicòpsids, que inclou falgueres amb fulles dividides en pinnes i pínnules i esporangis agrupats en sorus al revers de les frondes, conegut des del devonià.

2 f. [BOI] [GLP] Individu d’aquest ordre.

filicates

f. pl. [BOI] FILICOFITINS.

filícic -a

adj. [BOI] Relatiu o pertanyent a les falgueres.

filiciforme

adj. [BO] Semblant a una falguera.

filicofitins

1 m. pl. [BOI] Subdivisió de pteridòfits amb fulles grosses amb una nervadura ramificada, que correspon a les falgueres i comprèn els ofioglossòpsids, els marattiòpsids i els filicòpsids.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta subdivisió.

filicòpsids

1 m. pl. [BOI] [BI] Classe de falgueres de la subdivisió dels filicofitins, la més nombrosa, que comprèn les falgueres amb leptosporangis i inclou les osmundals, les polipodials i les pteridals.

2 m. [BOI] [BI] Individu d’aquesta classe.

filiera

f. [HIG] En un escut heràldic, bordura reduïda a la meitat de la seva amplària.

filiforme

1 adj. [LC] Que té forma de fil.

2 adj. [GL] Que creix en forma de fils allargats, s’aplica a l’hàbit cristal·lí.

filigrana

1 1 f. [IMI] [AR] Obra feta de fils d’or, d’argent, etc., entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.

1 2 f. [LC] Obra d’una gran delicadesa, pulcríssima.

2 1 f. [AF] [BB] [AR] Senyal o marca fet en el paper al temps de fabricar-lo que es veu mirant-lo a contraclaror.

2 2 f. [AF] [BB] [AR] Sedàs metàl·lic amb què es fa la filigrana del paper.

filigranar

1 v. tr. [LC] Afaiçonar en filigrana, adornar amb filigrana. Filigranar una creu d’or. Paper filigranat.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Estil filigranat.

filipenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Filipos.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Filipos o als seus habitants.

filipèndula

f. [BOS] Herba de la família de les rosàcies, d’arrels primes que porten petits tubercles ovoides, fulles llargues i estretes, amb nombrosos folíols dentats, i flors abundoses, blanques o tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures de muntanya (Filipendula vulgaris).

filipí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les Filipines.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les Filipines o als seus habitants.

filípica

f. [LC] [FLL] Discurs violent contra algú.

filipista

adj. i m. i f. [HIH] Partidari de Felip de Borbó durant la Guerra de Successió a la corona hispànica.

filisteu filistea

1 1 m. i f. [LC] [HIH] [RE] Individu d’un poble enemic dels israelites que, procedent del mar Egeu, s’establí a la costa meridional de Palestina en el segle XII aC.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als filisteus.

2 m. i f. [LC] Persona que no aprecia els més nobles sentiments i aspiracions de la humanitat, que sols té en compte els interessos materials.

fill filla

1 1 m. i f. [LC] [HIG] Persona o animal amb relació al seu pare i a la seva mare. Té dos fills i tres filles. Entre nois i noies, té dotze fills. El fill del mestre. Les meves filles. Fill únic. Fill pòstum. Fill legítim, il·legítim, natural, bastard, espuri. Fill adoptiu.

1 2 [LC] fill de família Fill que està encara sota la pàtria potestat.

1 3 [DR] fill legítim Fill nat d’una unió legítima.

1 4 [LC] fill putatiu Fill considerat com a tal sense ésser-ho.

1 5 [LC] fills del primer llit Fills del primer matrimoni.

2 1 m. i f. [LC] fill polític GENDRE.

2 2 [LC] filla política NORA.

3 m. i f. [LC] Expressió afectuosa, especialment de protecció. Fill, no sé què dir-te.

4 1 m. pl. [LC] [HIG] Descendents.

4 2 [LC] fills d’Adam El conjunt dels éssers humans.

4 3 m. pl. [LC] [RE] Religiós de l’Església catòlica amb relació al patriarca fundador del seu orde. Els fills de sant Benet són els benedictins. Els fills de sant Ignasi són els jesuïtes.

4 4 [LC] [RE] fill espiritual Deixeble amb relació al seu pare espiritual.

5 1 m. i f. [LC] Persona amb relació a la nació, al poble, de què és natural. Fill de Catalunya. Fills d’una mateixa pàtria. És filla de Mataró.

5 2 [LC] fill del terròs Persona que viu al camp i conrea la terra.

6 m. i f. [LC] Fruit, producte, resultat. Ésser algú fill de les seves obres. Ésser una determinació filla de les circumstàncies.

7 m. i f. [LC] VULG. fill de puta Persona menyspreable.

8 m. [LC] [BOS] fill abans que el pare POTA DE CAVALL.

fillada

f. [LC] Conjunt dels fills d’algú.

fillastra

f. [LC] [HIG] Filla d’un dels cònjuges, respecte de l’altre.

fillastre

m. [LC] [HIG] Fill d’un dels cònjuges, respecte de l’altre.

-fil·le -fil·la

[LC] [BO] Forma sufixada del mot gr. phýllon, ‘fulla’. Ex.: afil·le, trifil·le, oligofil·le.

fillet filleta

m. i f. [LC] Nen, nena.

fil·lidi

m. [BO] Expansió laminar, amb aspecte de fulleta, del gametòfit de les molses i de moltes hepàtiques.

fil·lita

f. [GL] Roca de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos, físsil, amb sericita o clorita de colors variats i esclat sedós.

fil·lo- [o fil·l-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. phýllon, ‘fulla’. Ex.: fil·loxera, fil·lòfag.

fil·locladi

m. [BO] Tija de creixement limitat, plana i verda, amb aspecte de fulla, de la qual fa les funcions, com en el galzeran.

fil·lodi

m. [BO] Pecíol eixamplat en forma de làmina que substitueix el limbe d’una fulla.

fil·loide

1 adj. [BO] [MD] Semblant a una fulla. Tal·lus fil·loide.

2 adj. [BO] Part del tal·lus d’una alga, en forma de fulla.

fillol fillola

1 m. i f. [LC] [RE] Persona amb relació als seus padrins, especialment de baptisme.

2 1 m. [LC] Camí, fil conductor, rec, etc., que arrenca o neix d’un de principal.

2 2 m. [LC] [BO] [AGA] GUAIX¹.

2 3 m. [BO] [AGA] Renou o brot que surt de la part basal d’una planta. El blat treu fillols.

2 4 m. [IMI] Peça d’un baixant d’aigües brutes que serveix per a acoblar un tub inclinat amb un de vertical.

3 1 f. [LC] [AGF] Pedra que, fent parell amb una altra, s’adossa a un costat d’una fita.

3 2 f. [LC] Matalasset que es posa entre dos matalassos perquè no facin sot.

4 f. [HIH] [ISL] Demarcació fiscal en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602.

fillolada

f. [BO] [LC] [AGA] Conjunt de fillols, especialment els d’un arbre.

fillolar

1 v. tr. [LC] Unir (un tub, un fil, un fillol de distribució, etc.), al principal.

2 intr. [AGA] [BO] El blat i altres plantes, començar a treure fillols.

fillolatge

m. [RE] [LC] Lligam entre el fillol i el padrí.

fillolejar

v. intr. [AGA] [BO] [LC] Fillolar 2.

fil·losilicats

1 m. pl. [GLM] Subclasse mineral dels silicats en què els tetraedres es troben disposats en forma de capes infinites, presenten una exfoliació basal perfecta, lluïssor nacrada sobre les cares d’exfoliació i baixa duresa, i són de forma pseudohexagonal i d’hàbit tabular.

2 m. [GLM] Mineral de la subclasse dels fil·losilicats.

fil·lotaxi

f. [BO] Disposició de les fulles sobre la tija.

fil·loxera

1 f. [ZOI] [AGA] Insecte homòpter molt petit, que ataca les arrels dels ceps i és un important flagell de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae, abans Phylloxera vastatrix).

2 f. [AGA] [LC] Malaltia de la vinya causada per aquest insecte.

fil·loxerat -ada

adj. [AGA] Atacat per la fil·loxera.

film

1 m. [LC] [JE] [CO] Pel·lícula 2.

2 [JE] [CO] [LC] film documental Documental 2.

filmable

adj. [LC] [CO] Que pot ésser filmat.

filmació

f. [CO] [LC] [JE] Acció de filmar; l’efecte.

filmador -a

1 adj. [LC] [CO] Que filma.

2 f. [JE] [LC] [CO] Càmera cinematogràfica o de vídeo.

filmar

v. tr. [LC] [JE] [CO] Enregistrar (les imatges d’un film).

filmet

m. [CO] [JE] Curtmetratge, generalment amb finalitat publicitària, que es projecta als cinemes precedint les pel·lícules del programa.

fílmic -a

adj. [CO] [JE] Relatiu o pertanyent al film.

filmina

f. [PE] DIAPOSITIVA.

filmo-

[LC] Forma prefixada del mot film. Ex.: filmòleg.

filmografia

f. [CO] [JE] [LC] Llista de films d’un actor, d’un director o d’un productor, o bé d’un determinat tema o gènere.

filmologia

f. [CO] [SO] [JE] Estudi científic del cinema i de la seva influència en la vida social.

filmoteca

1 1 f. [CO] [JE] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de films.

1 2 f. [JE] [CO] [BB] Local dedicat a la projecció d’aquests films.

2 f. [BB] [CO] [JE] Col·lecció de films.

filó

1 m. [MI] [LC] [GL] [GLG] Dipòsit o jaciment mineral de forma aproximadament tabular o lenticular format en una fractura d’una roca o d’un terreny per precipitació de minerals a partir de fluids hidrotermals.

2 [MI] [GL] [GLG] filó bretxa Filó amb inclusions de fragments de les roques que travessa.

3 [MI] [GL] [GLG] filó capa Filó format en una superfície de contacte entre dos estrats, per la qual cosa sembla un estrat més.

filo-¹ [o fil-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. phílos, ‘amic’. Ex.: filosofia, filatèlia, filharmònic.

filo-² [o fil-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. phŷlon, ‘raça’. Ex.: filogènia, filarca.

filodendre

m. [BOS] [AGA] Liana del gènere Philodendron, de la família de les aràcies, de fulles gruixudes de formes diverses, enteres o més o menys dividides, originària de l’Amèrica tropical i emprada com a planta ornamental d’interior.

filogènesi

f. [BI] Conjunt de relacions entre els grups d’organismes d’acord amb la seva història evolutiva.

filogenètic -a

adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la filogènesi.

filogènia

f. [BI] Branca de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.

filogènic -a

adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la filogènia.

filogin filògina

m. i f. [LC] Amant o admirador de les dones.

filogínia

f. [LC] Qualitat de filogin.

filoja

1 f. [IT] Llançadora petita, sense bitlla, amb un forat a cada cap, emprada per a fer a mà i amb un sol fil els treballs de malla.

2 f. [IT] Treball de malla fet amb aquest instrument.

filòleg filòloga

m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona versada en filologia.

filologia

f. [LC] [FL] Disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per mitjà de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s’han originat.

filològic -a

adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la filologia.

filològicament

adv. [FL] [LC] D’acord amb els principis de la filologia.

filomàtic -a

adj. [LC] Devot de les ciències.

filoneisme

m. [LC] Amor excessiu a les novetats.

filonià -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al filó.

2 adj. [GL] Que es troba en un filó.

filós -osa

adj. [LC] Que té fils. Quines mongetes més filoses!

filosa¹

f. [LC] [IT] Instrument per a filar a mà que consisteix en un bastó, generalment de canya, acabat per un cap on s’enrotlla la floca que es vol filar.

filosa²

f. [BOS] Margalida 1.

filosada

f. [IT] ENCERROSADA.

filòsof filòsofa

1 m. i f. [LC] [FS] [PR] Persona que filosofa, que és docta en filosofia. Els filòsofs grecs.

2 m. i f. [LC] Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, persona que es pren la vida amb saviesa.

filosofal

adj. [FS] [LC] FILOSÒFIC.

filosofalment

adv. [FS] [LC] FILOSÒFICAMENT.

filosofar

v. intr. [LC] [FS] Reflexionar filosòficament sobre una cosa.

filosofastre filosofastra

m. i f. [FS] [LC] Mal filòsof.

filosofema

m. [FS] Raonament filosòfic, tesi filosòfica. L’argument ontològic és un filosofema cabdal en el racionalisme.

filosofia

1 1 f. [LC] [FS] Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació darrera i a orientar la vida humana.

1 2 f. [LC] [FS] Sistema filosòfic. La filosofia d’Aristòtil.

1 3 [FS] filosofia crítica Criticisme 2.

1 4 [FS] filosofia positiva Positivisme 2.

1 5 [FS] filosofia primera METAFÍSICA.

2 f. [FS] [LC] Reflexió metòdica i crítica sobre la naturalesa, els pressupòsits, l’orientació, etc., d’un àmbit de la cultura. Filosofia de la ciència, del dret, de l’art, de la religió.

3 f. [LC] Saviesa de qui sap suportar les vicissituds de la vida. Prendre’s la vida amb filosofia.

filosòfic -a

adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la filosofia.

filosòficament

adv. [LC] [FS] D’una manera filosòfica, amb filosofia.

filosofisme

1 m. [FS] Falsa filosofia.

2 m. [FS] Abús de la filosofia.

filosop

m. [FS] [PR] FILÒSOF.

filotècnic -a

adj. [LC] Amant de les arts, especialment les pràctiques o industrials.

filots

m. pl. [IT] [LC] Manyoc de fils embullats usat per a netejar les màquines, les eines.

filtració

1 f. [QU] [MD] [IQ] [FIF] Acció de filtrar o de filtrar-se.

2 [MD] filtració glomerular Primer estadi del procés de depuració de la sang pel nefró, al ronyó.

filtrador -a

1 adj. [EG] FILTRANT.

2 adj. [EG] Que s’alimenta d’una manera passiva, retenint el material damunt filtres adients, s’aplica a alguns animals, principalment aquàtics.

filtrant

adj. [LC] Que filtra. La superfície filtrant.

filtrar

1 v. tr. [IQ] [QU] [FIF] [MD] Fer passar (un líquid o un gas) a través d’un filtre per tal de separar-ne la matèria sòlida que duu en suspensió. Filtrar l’aigua tèrbola, un xarop.

2 1 intr. pron. [LC] [FIF] Un líquid o gas, passar a través d’un filtre, d’un medi permeable. L’aigua es filtrava per les parets.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. El fred es filtrava als ossos.

2 3 intr. [LC] L’aigua filtrava de les parets.

2 4 intr. [LC] PER EXT. Els rajos de sol filtraven a través del fullatge.

3 tr. [EL] [EE] Aplicar un filtre (a un senyal acústic, elèctric, etc.).

4 tr. [LC] Divulgar (una notícia, una informació, reservada). Van filtrar la notícia de la dimissió del ministre a la premsa abans de la declaració oficial.

filtrat

m. [QU] Líquid clar, resultat d’una filtració, que no conté matèria en suspensió.

filtratge

m. [LC] [FIF] [QU] FILTRACIÓ.

filtre

1 m. [FIF] [QU] [IQ] Material porós, generalment laminar, que deixa passar a través seu un fluid, mentre reté les partícules sòlides que aquest duu en suspensió. Un filtre per a l’aigua de la peixera. Un filtre de paper. Paper de filtre. El filtre d’aire d’un motor. Cigarrets amb filtre.

2 m. [IQ] Aparell utilitzat per a separar d’un líquid o un gas les partícules que duu en suspensió. Filtre rotatiu. Filtre de mànegues.

3 1 m. [FIF] Element destinat a modificar, per transmissió, el flux o bé la distribució espectral de la radiació que el traspassa. El filtre d’un aparell fotogràfic.

3 2 m. [IN] Làmina que es col·loca davant una pantalla de monitor per tal que les dades es puguin visualitzar en millors condicions i per tal d’absorbir les radiacions que són nocives per a l’usuari.

3 3 m. [EE] [FL] [EL] Dispositiu per a seleccionar una part de l’espectre d’un senyal o senyals de freqüències diferents. Filtre acústic. Filtre elèctric.

4 m. [IN] Opció de programari que permet fer seleccions específiques d’informació, especialment en una base de dades, o processaments específics en un senyal.

5 m. [FL] Condició de bona formació que opera sobre estructures independentment generades per una gramàtica.

6 m. [AN] Beuratge màgic, especialment el que se suposa que inspira l’amor.

fílum

1 m. [BO] [BI] En bot., divisió.

2 m. [ZOA] [BI] En zool., embrancament.

filustrar

v. tr. [LC] POP. Veure 1 1. Com que anàvem a les fosques, no vaig filustrar res.

fimbradís -issa

1 adj. [LC] Susceptible de fimbrar.

2 adj. [LC] Que fimbra fàcilment.

fimbrament

m. [EI] Acció de fimbrar.

fimbrar

v. intr. [LC] [EI] Una biga, una vara flexible, etc., vibrar sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal, sovint d’una manera intermitent. El pont fimbrava a cada pas.

fímbria

1 f. [ED] [LC] La vora més baixa d’un vestit talar.

2 f. [BI] [BO] Element filamentós de la superfície bacteriana, de naturalesa no proteica, que intervé en la conjugació.

3 f. [BO] En bot., marge o part d’un òrgan dividit en segments molt estrets.

fimbriat -ada

adj. [BO] Proveït d’una fímbria.

fimícola

adj. [EG] Que viu en els fems.

fimosi

f. [MD] [LC] Estenosi congènita de l’anell prepucial que impedeix la sortida del gland.

fimòtic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la fimosi.

2 adj. [MD] Que pateix de fimosi.

final

1 1 adj. [LC] Que és a la fi d’una cosa, que acaba o clou una cosa. La síl·laba final d’un mot. L’escena final d’un drama. L’examen final. El judici final.

1 2 m. [LC] Última part d’una cosa. No m’agrada gens el final d’aquesta pel·lícula.

1 3 f. [SP] [LC] Prova en què es determina el guanyador d’un certamen o d’una competició.

2 f. [MU] Nota principal en els modes antics, sobre la qual s’acaba la melodia.

3 adj. [LC] Que concerneix el fi. Causa final.

finalisme

m. [FS] Doctrina filosòfica que explica la realitat natural o històrica a partir de la finalitat.

finalista

1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al finalisme.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del finalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que ha arribat a una final. Les novel·les finalistes del Premi Sant Jordi. Els finalistes de la prova dels 3.000 metres.

finalitat

1 f. [LC] [FS] Fi amb què es fa una cosa.

2 f. [LC] [FS] Ordenació dels mitjans al fi.

finalitzar

1 v. tr. [LC] Donar fi (a una obra, a una cosa).

2 intr. [LC] Una cosa, tenir fi.

finalment

adv. [LC] En últim resultat, en conclusió.

finament

adv. [LC] D’una manera fina, amb finor.

finança

[usat generalment en pl.]

1 1 f. [ECT] [LC] Conjunt de recursos pecuniaris, especialment d’un estat. Ministre de Finances.

1 2 [ECT] finances públiques Part de l’Administració pública que s’ocupa de la provisió de fons monetaris i de llur atribució a les diverses activitats públiques.

2 f. [ECT] [LC] Maneig d’afers monetaris, especialment que impliquen grans sumes.

finançament

m. [ECT] Acció de finançar; l’efecte.

finançar

1 v. tr. [LC] [ECT] Conduir les finances (d’un afer).

2 v. tr. [LC] [ECT] Proveir el capital (per a un afer). L’Ajuntament finançarà la construcció d’un nou parc.

financer -a

1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la finança o a les finances. Operacions financeres. Un sistema financer.

2 1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que es dedica a operacions financeres.

2 2 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona entesa en operacions financeres.

3 f. [ECT] Societat que té per objecte avançar els recursos financers a altres empreses per al finançament de noves inversions, a canvi d’un interès determinat.

finar

v. intr. [LC] [MD] Morir 1 1. El malalt ha finat.

finca

f. [LC] [DR] Propietat immoble.

fincar-se

v. intr. pron. [LC] Adquirir finques. El senyor Gaietà, només el movia la il·lusió de fincar-se.

finejar

v. intr. [LC] Ésser suficientment fi, tirar a fi.

finès finesa

1 1 m. i f. [LC] Individu d’un poble que s’estengué per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d’Europa.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als finesos.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua baltofinesa parlada a Finlàndia i a zones veïnes.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al finès.

finesa

1 f. [LC] FINOR.

2 f. [LC] Petit present que es fa com a expressió d’afecte.

finestra

1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Obertura generalment rectangular i a certa distància del sòl, practicada en la paret d’una construcció, per donar entrada a la llum i a l’aire. Finestra alta, baixa.

1 2 f. [IMF] [AQ] Conjunt de fulles o de batents de tancament de l’obertura d’una finestra, generalment fets de fusta i envidriats, per a donar pas a la llum i a l’aire. Una finestra amb vidres glaçats. Tancar, obrir, una finestra.

1 3 [IMF] finestra de bandera Finestra adjunta a una porta balconera de manera que un muntant del bastiment és compartit per la porta i per la finestra.

1 4 f. [LC] Finestreta d’un automòbil, d’un vagó, etc.

2 1 f. [ZOA] [MD] Orifici d’un òrgan.

2 2 [ZOA] [MD] finestra circular Orifici de la caixa del timpà, per darrere i per sota el promontori.

2 3 [ZOA] [MD] finestra nasal Orifici anterior de la fossa nasal.

2 4 [ZOA] [MD] finestra oval Orifici que comunica la caixa del timpà amb l’orella interna.

3 f. [FIA] finestra electromagnètica Zona de l’espectre electromagnètic en què l’atmosfera és transparent, que permet l’observació de l’univers al seu través.

4 f. [IN] En inform., àrea d’una pantalla gràfica generalment reservada per a finalitats concretes d’un programa.

finestrada

1 f. [LC] Cop que es dona en tancar violentament una finestra, especialment en senyal de menyspreu a una persona que és al defora.

2 f. [AQ] FINESTRAM.

finestral

m. [LC] [AQ] [AR] Finestra gran.

finestram

m. [LC] [AQ] Conjunt de finestres d’un edifici.

finestrejar

v. intr. [LC] Passar el temps guaitant per la finestra.

finestrell

m. [AQ] Obertura petita proveïda de portella que tenen algunes finestres de les cases antigues en què el full de la finestra és tot de fusta, sense vidre.

finestrer -a

adj. [LC] A qui li agrada finestrejar. Una dona finestrera.

finestreta

1 1 f. [LC] [AQ] Obertura anàloga a una finestra en un cotxe, un vagó, un avió, etc.

1 2 f. [LC] [AQ] Finestra petita practicada en una paret, en un envà, etc., per on hom despatxa quelcom, cobra, paga, etc., en una estació de ferrocarril, una oficina, un teatre, etc.

2 f. [OP] Respirador¹1.

finestró

m. [IMF] [AQ] [LC] Batent, generalment de fusta, llisa o emplafonada, que es col·loca a les finestres i els balcons per tapar-ne les parts envidriades i evitar el pas de la llum exterior.

fineta

f. [IT] Teixit de cotó, que es blanqueja en peça, usat en la confecció de roba blanca.

fingidament

adv. [LC] Amb fingiment.

fingidor -a

adj. i m. i f. [LC] Que fingeix.

fingiment

m. [LC] Acció de fingir; l’efecte.

fingir

1 v. tr. [LC] Fer com si fos certa, veritable, real, etc., (una cosa que no ho és). Fingir una malaltia. Fingia d’estar malalt. Fingia una alegria que estava lluny de sentir. Fingia que passava un gran dolor. Van fingir un casament. És un home que no sap fingir.

2 v. tr. [LC] Donar com a certa (una cosa imaginada). Persones que fingeixen trobades amb extraterrestres.

3 v. tr. [LC] Donar existència mental (a una cosa no real). Els novel·listes fingeixen històries apassionants.

fingit -ida

adj. [LC] Donat a fingir.

finible

adj. [LC] Que pot ésser finit o acabat.

finiment

1 m. [LC] Acció de finir; l’efecte.

2 1 m. [LC] [ECT] Acabament de comptes, liquidació.

2 2 m. [LC] [ECT] Certificat on consta aquest finiment.

finir

v. tr. i intr. [LC] FINALITZAR.

finisecular

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fi d’un segle.

finit -a

1 adj. [LC] [MT] [FS] Que té límits definits, limitat en el seu ésser.

2 adj. [FL] En gram., que presenta morfemes de temps i de persona. Forma verbal finita. Temps finit.

finitud

f. [FS] Qualitat de finit.

finlandès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Finlàndia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Finlàndia o als seus habitants.

2 adj. i m. [LC] [FL] Finès 2.

fino-

[LC] Forma prefixada del mot finès. Ex.: finoúgric, finopermià.

finolis

adj. i m. i f. [LC] Artificiosament ben educat, de finor amanerada.

finor

f. [LC] Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d’aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit.

finoúgric -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al finoúgric.

2 m. [FL] Grup de llengües de la família uraliana entre les quals hi ha el finès i l’hongarès.

fins

1 1 prep. [LC] En combinació amb a o en o bé sol, expressa una relació que denota el terme en l’espai o en el temps on algú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. Anirem amb tren fins a Arenys i allí agafarem un cotxe. Anirem junts fins a casa, fins al teatre, fins molt a prop de casa, fins allà. Havien arribat fins en aquella ermita. No arribaran fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins divendres.

1 2 prep. [LC] En expressions de comiat, indica el moment en què hom espera retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada. Fins aviat! Fins demà! Fins a una altra!

1 3 [LC] fins que loc. conj. Expressió que indica límit en el temps. Estudia fins que sigui l’hora de sopar.

2 1 adv. [LC] FINS I TOT. Tothom l’ha abandonat, fins els seus col·legues.

2 2 [LC] fins i tot loc. adv. Expressió ponderativa que emfasitza el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat. Podria fins i tot succeir que no tornessin mai més. M’agrada fins i tot vestida de negre. Sortim cada dia, fins i tot quan plou. Posseeix moltes llengües, fins i tot sap hebreu. Es mostrà comprensiu, amable fins i tot.

finta

f. [SP] Moviment que fa un esportista amb la intenció d’enganyar un adversari que el marca, a fi de poder avançar.

fintar

v. tr. [SP] Fer una finta (a un jugador).

fiola

1 f. [ED] [LC] [QU] Ampolleta petita de coll llarg i prim.

2 f. [QU] En quím., matràs aforat.

fiord

m. [GL] Vall d’origen glacial entre muntanyes amb vessants de gran pendent, de morfologia en U, envaïda per la mar formant un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins.

fioritura

f. [MU] Ornament afegit per l’executant a una frase musical.

fira

1 1 f. [LC] [HIH] [AGR] Concurrència en un temps i en un lloc determinats de venedors amb llur mercaderia i compradors. La fira de Sant Miquel. Anar a la fira. Una fira de bestiar.

1 2 [LC] [ECT] fira de mostres Exposició periòdica, en un espai construït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.

1 3 [LC] fer fira Firar-se.

2 f. [LC] Conjunt d’instal·lacions recreatives, amb tómboles, barraques de tir i de venda de joguines, parc d’atraccions, etc., que es munta a les poblacions amb motiu de determinades festes.

3 [LC] de fira loc. adj. DE NYIGUI-NYOGUI.

4 f. [LC] FIRETA.

firaire

m. i f. [LC] [PR] [ECT] Persona que freqüenta les fires per vendre o comprar.

firal

1 m. [LC] Plaça o camp on és la fira.

2 adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent a la fira.

firandant

m. i f. [LC] [PR] [ECT] Venedor que va de fira en fira.

firar

1 v. tr. [LC] Comprar alguna cosa a la fira, en una botiga, etc., (per a algú). Firar algú amb alguna cosa.

2 intr. pron. [LC] Ja ens hem firat.

firataire

m. i f. [LC] [PR] FIRAIRE.

fireta

f. [LC] [ED] Conjunt d’estris de cuina petits per a jugar a cuinar.

firma

1 f. [LC] Signatura 2.

2 [ECT] tenir firma [o portar la firma] Tenir poders específics de representació d’una empresa.

firmament

m. [LC] [FIA] Cel 1 1.

firmant

adj. i m. i f. [LC] SIGNANT.

firmar

v. tr. [LC] Signar 2.

firmiana

f. [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, de fulles palmatilobades i petites flors verdoses en panícula, originari de l’Àsia oriental i conreat en jardineria (Firmiana simplex).

fisc

1 1 m. [ECT] [DR] [LC] TRESOR PÚBLIC.

1 2 m. [ECT] [DR] [LC] Administració del tresor públic encarregada de la percepció dels impostos.

2 m. [HIH] Bé pertanyent a l’autoritat pública, que podia ésser donat o establert per aquesta.

fisca

f. [AGP] GAIRÓ.

fiscal

1 1 adj. [LC] [ECT] [DR] Relatiu o pertanyent al fisc.

1 2 m. i f. [DR] [PO] [PR] Ministre encarregat de promoure els interessos del fisc.

2 m. i f. [PR] [DR] [PO] Funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l’Estat i de la cosa pública.

fiscalia

1 f. [DR] [ECT] [LC] Ofici de fiscal.

2 f. [DR] [ECT] [LC] Oficina del fiscal.

fiscalitat

f. [ECT] Política fiscal.

fiscalització

1 f. [LC] [DR] [ECT] Acció de fiscalitzar; l’efecte.

2 f. [AD] [DR] [ECT] Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, ja sigui per mitjà d’organismes administratius, dels tribunals de justícia, de les institucions parlamentàries o de l’opinió pública.

fiscalitzador -a

adj. [LC] [DR] [ECT] Que fiscalitza.

fiscalitzar

1 v. tr. [DR] [ECT] Sotmetre (ciutadans, béns, terrenys, etc.) al pagament d’impostos. L’Administració pública fiscalitza els ingressos dels contribuents.

2 v. tr. [LC] Sotmetre a un examen minuciós (les accions d’un altre).

fiscorn

1 m. [MU] [LC] Instrument de vent, de metall, de registre mig, amb el tub lleugerament cònic, broquet i tres pistons.

2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Músic que toca el fiscorn.

físic -a

1 adj. [LC] Que concerneix la natura, especialment les coses materials en oposició a les mentals, morals, espirituals. El món físic. Llei física. Ciències físiques.

2 1 adj. [FIF] Que concerneix la física. Fenòmens físics. Estats físics d’un cos.

2 2 f. [LC] [FIF] Branca de la ciència que estudia els fenòmens i els cossos de la natura, tot cercant les lleis quantitatives que els regeixen i els seus constituents fonamentals. Física experimental. Física matemàtica. Professor de física. Gabinet, laboratori de física.

2 3 m. i f. [FIF] [PR] Persona versada en física. Una física francesa.

3 1 adj. [LC] Que concerneix el cos humà. Les qualitats físiques i les qualitats morals. Un defecte físic. Els plaers físics. Exercicis físics.

3 2 m. [PR] [MD] ANT. Metge, especialment el teòric, l’estudiós del cos, de les malalties i dels remeis.

3 3 m. [LC] Exterior d’una persona. Tenir algú un bell físic.

físicament

adv. [LC] D’una manera física.

fisicomatemàtic -a

adj. [FIF] [MT] Relatiu a les matemàtiques aplicades a la física.

fisicoquímic -a

1 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a la fisicoquímica.

2 f. [FIF] [QU] Ciència que estudia el nivell molecular i les seves implicacions en els sistemes macroscòpics.

fisio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. phýsis, ‘natura’. Ex.: fisiogènic, fisioteràpia.

fisiocràcia

f. [ECT] Sistema de doctrines polítiques i econòmiques basades en la supremacia de l’ordre natural, fundat per Quesnay al segle XVIII.

fisiòcrata

adj. i m. i f. [ECT] Partidari de la fisiocràcia.

fisiogènic -a

adj. [AGA] [AGF] Causat per anormalitats ambientals o fisiològiques i no pas per paràsits, s’aplica a algunes malalties de les plantes.

fisiognomia

f. [EG] Caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen en relació amb la seva adaptació al medi.

fisiognomonia

f. [LC] Art de descobrir el caràcter d’una persona pels trets de la cara.

fisiognomònic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fisiognomonia.

fisiognomònicament

adv. [LC] D’acord amb els principis de la fisiognomonia.

fisiògraf fisiògrafa

m. i f. [PR] [GG] [EG] Especialista en fisiografia.

fisiografia

1 f. [EG] Descripció de la natura o dels fenòmens naturals.

2 f. [GG] Ciència que tracta del relleu en un país o una regió determinats.

3 f. [GG] Geografia física.

fisiogràfic -a

adj. [GG] [EG] Relatiu o pertanyent a la fisiografia.

fisiòleg fisiòloga

m. i f. [MD] [LC] [PR] Persona versada en fisiologia.

fisiologia

f. [MD] [BI] [ZOA] Branca de la biologia que estudia les funcions dels éssers vius i els mecanismes que les regulen i regeixen.

fisiològic -a

1 adj. [MD] [BI] [LC] Relatiu o pertanyent a la fisiologia.

2 adj. [BI] [MD] Normal, no patològic.

fisiològicament

adv. [MD] [BI] [LC] Segons les lleis de la fisiologia.

fisiopatia

f. [MD] [AGA] Malaltia o alteració funcional d’un organisme sencer o d’una de les seves parts, causada per un desequilibri fisiològic.

fisiopatologia

f. [MD] Branca de la medicina que estudia les funcions patològiques de l’organisme.

fisiopatològic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la fisiopatologia.

fisioterapeuta

m. i f. [PR] [MD] Persona versada en fisioteràpia.

fisioteràpia

f. [MD] Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials com ara aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor.

fiso-

[LC] Forma prefixada del mot gr. phŷsa, ‘manxa’, ‘alè’. Ex.: fisocele, fisòstom.

fisoclist -a

adj. [ZOP] Mancat de conducte de comunicació entre la bufeta natatòria i el tub digestiu.

fisonomia

1 f. [LC] [MD] Conjunt de les faccions d’una persona.

2 f. [LC] Aspecte exterior d’alguna cosa.

fisonòmic -a

adj. [LC] [MD] Pertanyent a la fisonomia, a la cara.

fisonòmicament

adv. [LC] Amb relació a la fisonomia.

fisonomista

adj. [LC] Que té facilitat a recordar les fisonomies.

fisòstom -a

adj. [ZOP] Amb la bufeta natatòria comunicada amb el tub digestiu mitjançant el conducte pneumàtic.

fisqueta

f. [AGP] GAIRONET.

fissa

adj. [AGR] [VE] Que té una mamella inutilitzada. Una cabra fissa.

fissi-

[LC] Forma prefixada del mot ll. fissus, ‘dividit’, ‘fes’. Ex.: fissilingual, fissirostre, fissifoliat.

físsil

1 adj. [LC] [FIN] [QU] Que tendeix a esberlar-se. Materials físsils.

2 adj. [LC] [FIN] [QU] Que pot sofrir la fissió nuclear.

fissilitat

f. [LC] [FIN] Qualitat de físsil. La fissilitat d’una roca.

fissió

1 f. [LC] Acció de fendre.

2 f. [AN] Divisió d’un grup de parentiu o d’una unitat social i política en diversos grups nous.

3 f. [FIN] En fís., escissió d’un nucli atòmic pesant en diversos fragments de masses semblants, amb alliberament d’energia.

fissípede

1 adj. [ZOA] Que té els peus dividits en dits.

2 adj. [ZOA] [ZOM] Que camina sobre els dits, com la majoria dels animals carnívors.

fissitunicat -ada

adj. [BO] Que presenta un estirament de la túnica interna, que se separa així de la túnica externa, abans d’expulsar les espores, s’aplica als ascs.

fissura

1 f. [LC] [GL] Esquerda, clivella. Les fissures d’una roca.

2 1 f. [MD] Solució de continuïtat normal o patològica. Fissura auricular. Fissura congènita.

2 2 [MD] fissura espinal ESPINA BÍFIDA.

2 3 [MD] fissura labiopalatina LLAVI LEPORÍ.

2 4 [MD] fissura òssia Fractura òssia incompleta.

2 5 [MD] fissura uretral EPISPÀDIES.

fissuració

f. [GL] Conjunt d’esquerdes o de clivelles que presenta el rocam.

fissurer

m. [SP] ENCASTADOR.

fistó

1 1 m. [AQ] [AR] [LC] Ornament compost de flors i fullatge en forma d’arc que es posava a les portes dels temples, de les cases, etc., on se celebrava alguna festa.

1 2 m. [AQ] [LC] Ornament d’arquitectura que figura un fistó de flors, de fullatge.

2 1 m. [ED] [LC] Retallat de la vora d’un vestit, d’un objecte qualsevol, en forma de dents corbes, quadrades, etc.

2 2 m. [ED] [LC] Brodat que es fa en la vora d’una peça de roba així retallada.

fistonar

v. tr. [LC] Adornar amb fistó.

fistonat -ada

1 adj. [BO] [LC] CRENAT.

2 1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors formats per semicercles, més grans i menys nombrosos que en l’engrelat, s’aplica a una peça.

2 2 adj. [HIG] Que és fet amb semicercles, més grans i menys nombrosos que en l’engrelat, s’aplica a una partició.

fistonejar

v. tr. [LC] FISTONAR.

fístula

f. [MD] Trajecte patològic, congènit o adquirit, que comunica una cavitat orgànica normal o patològica amb l’exterior o amb una altra cavitat. Fístula anal, pulmonar.

fistular

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la fístula.

fistulització

1 f. [MD] Formació espontània d’una fístula en una part del cos.

2 f. [MD] Creació quirúrgica d’una obertura en una cavitat orgànica, en un abscés, etc., d’una comunicació entre dues estructures que prèviament no estaven connectades.

fistulós -osa

1 adj. [LC] [BO] Que presenta un canal interior. Tija fistulosa.

2 adj. [MD] Que té la forma d’una fístula, que presenta una fístula. Úlcera fistulosa.

fit¹

1 m. [LC] [DE] FITÓ.

2 [LC] de fit a fit loc. adv. Fixament, amb la vista fixa. Mirar de fit a fit un objecte.

fit² -a

adj. [LC] Fixat en algú o alguna cosa, s’aplica als ulls o a la mirada. Els ulls fits en el seu semblant.

fit-

[LC] V. FITO-.

-fit

[LC] Forma sufixada del mot gr. phytón, ‘planta’. Ex.: helòfit.

fita

1 1 f. [LC] [AQ] [AGF] Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d’una heretat, d’una contrada, etc., d’una distància a recórrer.

1 2 [OP] fita quilomètrica Senyal col·locat a la vora d’una via que indica la distància en quilòmetres entre aquell punt i el punt inicial de l’amidament.

2 f. [MT] Nombre que limita l’abast d’un conjunt de nombres, que el majora o el minora.

3 f. [LC] [DR] Objectiu 2. Hem complert dues de les fites que ens vam proposar.

fitació

f. [LC] [AQ] [AGF] Acció de fitar una finca, un conjunt; l’efecte.

fitador fitadora

m. i f. [LC] [PR] Persona que posa fites en una finca, una propietat, etc.

fitar¹

v. tr. [LC] Mirar de fit a fit.

fitar²

1 v. tr. [LC] [AQ] [DR] [AGF] Posar els senyals que marquen els límits (d’un terme o d’una propietat).

2 tr. [MT] En mat., assignar una fita (a un conjunt).

fitat -ada

adj. [MT] En què les distàncies entre els punts tenen una fita superior, s’aplica a un conjunt.

fiter

m. [GL] Roca a flor de terra.

fitiatria

f. [AGA] [AGF] Ciència que té per objecte l’estudi dels mètodes de tractament dels vegetals malalts o atacats per paràsits.

fitina

f. [QU] Sal de calci i magnesi de l’èster hexafosfòric de l’inositol, obtinguda d’un extracte de moresc i emprada com a nutrient i com a matèria primera per a la preparació de l’inositol.

fitó

m. [LC] [DE] Punt que es tracta de tocar amb un projectil.

fito- [o fit-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. phytón, ‘planta’. Ex.: fitogeografia, fitobiologia, fitopatologia, fitotècnia, fitiatria.

fitocenòleg -òloga

adj. [BO] Especialista en fitocenologia.

fitocenologia

f. [BO] [EG] Estudi de les comunitats vegetals.

fitocenològic -a

adj. [BO] [EG] Relatiu o pertanyent a la fitocenologia.

fitocenosi

f. [EG] [BO] COMUNITAT VEGETAL.

fitocida

m. [AGF] [AGA] Producte emprat per a matar o impedir el desenvolupament de certes plantes i llavors, com ara arboricides, herbicides i fungicides.

fitòfag -a

adj. [EG] Que s’alimenta de plantes.

fitofàgia

f. [EG] Alimentació a base de plantes.

fitofàrmac

m. [AGA] [AGF] Producte emprat per a combatre les malalties i plagues de les plantes i per a regular-ne els processos fisiològics.

fitofarmàcia

f. [AGA] [AGF] Ciència que estudia la composició i les aplicacions dels fitofàrmacs.

fitofarmacologia

f. [AGA] [AGF] FITOFARMÀCIA.

fitogeografia

f. [GG] Part de la biogeografia que estudia la distribució de les plantes per la superfície terrestre i les aigües, i també els factors que hi contribueixen.

fitografia

f. [BO] Botànica descriptiva.

fitohormona

f. [BO] Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.

fitolacàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, flors en raïms o cimes, generalment de periant simple, i fruit carnós o sec, esteses sobretot pels països tropicals i subtropicals, a la qual pertanyen el bellaombra i el raïm de l’escopeta.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

fitòleg fitòloga

m. i f. [BO] [PR] BOTÀNIC, BOTÀNICA.

fitòlit

m. [BI] CISTÒLIT.

fitologia

f. [BO] BOTÀNICA.

fitomassa

f. [EG] Part de la biomassa corresponent als vegetals.

fitònim

m. [FL] Nom de planta.

fitoparàsit

m. [AGF] [AGA] Paràsit de les plantes.

fitopatogènesi

f. [AGF] [AGA] Seqüència d’esdeveniments al llarg del procés de malura infecciosa dels vegetals, que comença pel contacte de l’agent patogen amb l’hoste receptiu, continua amb un període d’incubació i acaba amb l’aparició dels primers símptomes i la posterior multiplicació del patogen.

fitopatologia

f. [AGA] [AGF] Ciència que estudia les malalties i les plagues de les plantes.

fitoplàncton

m. [EG] Plàncton constituït per organismes autotròfics microscòpics, immòbils o flagel·lats.

fitor

f. [LC] Fort del sol cap a migdia.

fitora

f. [AGP] [LC] Forca que s’empra per a pescar.

fitorada

f. [AGP] [LC] Cop de fitora.

fitorar

v. tr. [AGP] [LC] Clavar la fitora (a un peix, un mol·lusc, etc.).

fitosanitari -ària

1 adj. [AGF] [AGA] Que s’empra per a controlar plagues o guarir malalties de les plantes. Producte fitosanitari.

2 m. [AGF] [AGA] Producte fitosanitari.

fitosociologia

f. [BO] [EG] FITOCENOLOGIA.

fitosterol

m. [QU] Alcohol d’alt pes molecular, aïllat de plantes, que té uns trenta àtoms de carboni.

fitotècnia

f. [AGA] Part de l’agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu.

fitoterapeuta

m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona versada en fitoteràpia.

fitoteràpia

f. [MD] Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.

fitotopografia

f. [EG] [BO] Estudi del paisatge vegetal considerat com un conjunt de comunitats relacionades espacialment i temporalment entre elles.

fitotoxicitat

1 f. [AGA] [AGF] Toxicitat d’un vegetal.

2 f. [AGF] [AGA] Capacitat d’un compost químic per a produir danys a les plantes.

fitotoxina

f. [AGF] [AGA] Substància tòxica per a les plantes produïda pels agents paràsits i que pot induir algun dels símptomes usualment causats per patògens vius.

fitxa

1 1 f. [LC] [JE] Peça petita d’os, de vori, de nacre, de fusta, etc., amb què es marquen els punts que es guanyen en el joc.

1 2 f. [LC] [JE] Peça de determinats jocs com el dòmino, el parxís, les dames, etc.

1 3 f. [LC] Peça petita que serveix per a fer funcionar certs aparells. Tinc una fitxa per a pujar als autos de xoc. Un telèfon que encara funciona amb fitxes.

2 1 f. [LC] [BB] [ECO] Paper o cartolina on hom consigna dades referents a obres, documents, persones, d’una biblioteca, d’un vocabulari, d’un determinat col·lectiu, etc. Un catàleg per fitxes. La fitxa antropomètrica d’un criminal.

2 2 f. [BB] Conjunt de les dades bibliogràfiques consignades en una fitxa.

2 3 f. [BB] Conjunt sistemàtic de dades. Fitxa tècnica, artística.

3 1 f. [IN] Conjunt identificat d’enregistraments informàtics, emmagatzemats o processats com una unitat.

3 2 [IN] [BB] fitxa perforada TARGETA PERFORADA.

fitxar

1 v. tr. [LC] [BB] Fer la fitxa (d’un llibre, d’un criminal, etc.).

2 1 tr. [SP] [LC] Una entitat esportiva, contractar (un jugador).

2 2 intr. [SP] [LC] Un jugador, entrar a formar part d’un equip esportiu.

3 intr. [ECT] Assenyalar la data o l’hora en una fitxa per a establir un control de presència.

fitxatge

1 m. [SP] [LC] Operació de fitxar.

2 m. [SP] Quantitat que es paga per fitxar un jugador.

fitxer

1 1 m. [ECO] [IMF] [BB] Moble o calaix per a posar-hi les fitxes.

1 2 [ECO] fitxer rotatiu Aparell en què les fitxes estan damunt un tambor que pot girar sobre un eix central.

2 1 m. [ECO] [BB] Conjunt de fitxes.

2 2 m. [BB] Conjunt de la informació d’un fitxer.

3 m. [IN] Conjunt identificat de registres informàtics, emmagatzemats o processats com una unitat.

fix -a

1 1 adj. [LC] Fixat en un indret determinat. No tenir residència fixa.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Tenir els ulls fixos en una cosa. L’esguard fix; la mirada fixa.

1 3 adj. [LC] Que no pot desplaçar-se. Una peça fixa.

2 adj. [LC] Fixat en un estat determinat. Tenir una idea fixa. No tinc cap feina fixa. Vendre a preu fix.

3 adj. [ECT] Integrat a la plantilla d’una empresa, amb un contracte de treball per temps indefinit.

4 adj. [QU] En quím., no volàtil. Alcalí fix.

fixa

f. [IMF] [IMI] Frontissa amb dues pales que s’encaixen en els muntants de fulla i bastiment i es mantenen unides mitjançant un eix que s’allotja en l’element de sota, que li fa de polleguera.

fixable

adj. [LC] Que pot ésser fixat.

fixació

1 f. [LC] Acció de fixar; l’efecte.

2 f. [LC] Idea fixa, que obsessiona.

3 f. [BI] Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l’estabilització d’un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l’estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació pels microorganismes.

4 1 f. [MD] [PS] En psic., establiment, per reiteració, d’un hàbit motor susceptible de retenció.

4 2 f. [MD] Adhesió de la libido a una persona, a un objecte o a un estadi del desenvolupament psicosexual.

5 f. [FL] Incorporació d’un mot a una locució amb la pèrdua corresponent de la seva significació primitiva.

6 f. [FL] [FLL] fixació del text Establiment crític d’un text a base de seleccionar les millors lliçons variants dels manuscrits.

fixador -a

1 adj. [LC] Que fixa, que serveix per a fixar.

2 1 m. [LC] [ED] Producte que aglutina els cabells i evita que es despentinin.

2 2 m. [IT] [QU] Substància emprada en alguns processos de tintura que fa de pont o d’enllaç entre la fibra i el colorant per tal de fixar aquest colorant a la fibra.

fixament¹

m. [LC] Acció de fixar.

fixament²

1 adv. [LC] D’una manera fixa, amb seguretat.

2 adv. [LC] Amb la mirada fixa.

fixar

1 1 v. tr. [LC] Establir d’una manera durable, definitiva, en un indret determinat. La família va fixar la seva residència a Sabadell. Fixar un mordent a una fibra.

1 2 v. tr. [LC] Clavar, enganxar, etc., (alguna cosa), de manera que no pugui desplaçar-se. Fixar un finestró amb un clau. Fixar un pal a terra. Fixar dunes.

1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Fixar els ulls en algú. Fixar l’atenció sobre algú, sobre un fet.

1 4 intr. pron. [LC] Posar l’atenció en alguna cosa. Fixeu-vos en la primera escena de la pel·lícula. Fixa-t’hi bé i ho entendràs.

2 1 tr. [LC] Establir d’una manera durable en un estat determinat. Fixar una llengua.

2 2 tr. [LC] Donar (a alguna cosa) un estat, una forma, permanent. Fixar una imatge fotogràfica.

2 3 tr. [LC] Fer permanent.

3 1 tr. [QU] Fer sòlid o no volàtil.

3 2 [QU] fixar un cos volàtil Unir-lo a una substància que li impedeix de volatilitzar-se. Fixar amoníac, mercuri.

4 1 tr. [LC] [AD] Determinar (el valor d’una cosa, l’hora de fer una cosa, etc.). No m’han fixat l’hora d’acabar.

4 2 [AD] fixar el preu just Determinar en un procediment d’expropiació forçosa el valor d’un bé, d’acord amb determinades dades que es prenen com a referència.

fixat -ada

adj. [HIG] En heràld., que té el peu o l’extremitat inferior agusat, s’aplica a una peça o a un moble. Una creu fixada.

fixatge

m. [LC] Operació de fixar.

fixatiu -iva

adj. [LC] Que serveix per a fixar.

fixedat

f. [LC] FIXESA.

fixesa

f. [LC] Qualitat de fix.

flabell

m. [RE] Ventall gros de plomes, de mànec llarg, que s’usava en les cerimònies solemnes.

flabel·lació

f. [MD] Acció de renovar l’aire a l’entorn d’una part del cos.

flabel·lat -ada

adj. [LC] [BO] Que té forma de ventall obert. Fulles flabel·lades.

flabel·li-

[LC] Forma prefixada del mot ll. flabellum, ‘ventall’. Ex.: flabel·liforme, flabel·lífer.

flabel·liforme

adj. [LC] FLABEL·LAT.

flabiol

1 m. [LC] [MU] Flauta de bec tradicional, de sons molt aguts, tocada generalment amb una mà.

2 [MU] flabiol de set canons FLAUTA DE PAN.

flabiolaire

m. i f. [LC] [MU] [PR] FLABIOLER, FLABIOLERA.

flabioler flabiolera

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el flabiol.

flac -a

1 adj. [LC] De poques carns. Estar flac.

2 adj. [LC] Sense força, sense vigor per a resistir, feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home era flac, i tot seguit caigué en la temptació. Aquest puntal és flac: no aguantarà. No t’enfilis en aquesta branca, que és flaca. Un argument flac, sense força.

3 1 m. [LC] Part flaca d’una cosa.

3 2 m. [LC] Allò en què algú o alguna cosa flaqueja. Conèixer el flac d’algú.

4 m. o f. [LC] Inclinació, debilitat, afecció dominant. La seva flaca és la música popular. L’alcohol és el seu flac.

flacament

adv. [LC] Feblement, amb flaquesa.

flàccid -a

adj. [LC] [MD] Que cedeix a la pressió per mancança de fermesa, flonjo. Carns flàccides. Galtes flàccides.

flacciditat

1 f. [LC] Qualitat de flàccid.

2 f. [MD] Absència de tonicitat de la musculatura d’un membre o d’una part del cos.

flacor

f. [LC] Qualitat de flac.

flagel

1 m. [BI] Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i mòbil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de locomoció en protists, gàmetes mòbils, bacteris, etc.

2 m. [ZOA] Antena dels insectes tret del primer artell o escap.

flagell

1 1 m. [LC] Assot 1.

1 2 m. [LC] BATOLLES.

2 1 m. [LC] Càstig, turment. El flagell de Déu. Aquest noi és el flagell dels seus pares.

2 2 m. [LC] Calamitat que s’abat sobre un poble. El flagell de la llagosta. El flagell de la guerra, de la pesta.

flagel·lació

f. [LC] [HIH] Acció de flagel·lar. El suplici de la flagel·lació.

flagel·lador -a

adj. i m. i f. [LC] Que flagel·la.

flagel·lant

1 m. i f. [LC] [RE] Persona que es flagel·la.

2 m. i f. [RE] Penitent que es flagel·la públicament en els dies de setmana santa. Confraria de flagel·lants.

flagel·lar

1 v. tr. [LC] ASSOTAR.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Flagel·lar els vicis.

flagel·lat -ada

1 adj. [LC] Proveït de flagels.

2 1 m. pl. [ZOI] Grup de protozous que tenen flagels com a òrgans de locomoció.

2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

flagrant

1 adj. [LC] Que crema donant flama.

2 1 adj. [LC] Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d’una persona. En flagrant delicte.

2 2 adj. [LC] Manifest, evident. Una contradicció flagrant.

flairada

f. [LC] Acció de flairar; l’efecte.

flairança

f. [LC] Qualitat de flairant.

flairant

adj. [LC] Que fa flaire.

flairar

1 v. tr. [LC] OLORAR. Flaireu aquestes roses: fan una olor exquisida.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Ell tot seguit va flairar que allò eren mentides.

3 intr. [LC] Fer flaire. Com flairen aquestes roses!

flaire

f. [LC] Olor 1.

flairejar

v. intr. [LC] Flairar 3.

flairós -osa

adj. [LC] FLAIRANT.

flairosament

adv. [LC] Fent flaire.

flairosejar

v. intr. [LC] Flairar 3.

flaix

1 1 m. [EL] [CO] Aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural. Flaix electrònic.

1 2 m. [LC] Llum produïda pel flaix. Els flaixos dels fotògrafs l’enlluernaven.

2 m. [CO] Notícia breu i sintètica.

3 m. [CO] Pla de durada molt breu que trenca la continuïtat normal d’una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic.

flam¹

m. [LC] Flama d’un llum.

flam²

1 m. [LC] [HO] Pastís de llet, ous i sucre que es posa al bany maria dins un motlle, perquè es prengui.

2 m. [HO] Menja diversa presentada en forma de flam. Flam d’arròs.

flama

1 f. [LC] [QU] Massa gasosa en combustió, com la que en forma de llengua lluminosa i mòbil es desprèn d’un cos que crema. La flama del foc arribava al sostre. Cremar sense flama. És un foc que no treu flama.

2 f. [LC] Ardor apassionat.

flamada

1 f. [LC] FLAMA.

2 f. [LC] [ED] Conjunt de tions que cremen en un foc donant flama.

flamant

adj. [LC] Novíssim, acabat de fer, d’estrenar.

flamar

1 v. intr. [TRA] El batedor d’una vela, onejar.

2 v. intr. [TRA] Una bandera, un gallardet, onejar.

flamarada

1 f. [LC] Flama que s’alça d’un foc, que es consumeix ràpidament. Les flamarades dels focs de Sant Joan.

2 [LC] ésser algú de la flamarada Tenir idees exaltades.

flamareig

m. [LC] Acció de flamarejar.

flamarejar

v. intr. [LC] Fer flamarada.

flamaró

m. [LC] Flama que surt del cim d’una xemeneia.

flameig

m. [LC] Acció de flamejar.

flamejant

1 adj. [LC] Que flameja.

2 adj. [LC] PER EXT. Ulls flamejants.

flamejar

1 1 v. intr. [LC] Fer flam, llançar flama. La ciutat va ser incendiada i flamejà durant vuit dies.

1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Flamejar els ulls.

2 tr. [HO] Ruixar (una menja) amb un licor espirituós i encendre’l.

3 intr. [LC] Flamar 2.

flamen

m. [HIH] [PR] Sacerdot de l’antiga Roma adscrit al culte d’una determinada divinitat.

flamenc¹

m. [ZOO] Ocell de la família dels fenicoptèrids, de prop d’1 metre d’alçària, de potes i coll molt llargs i bec d’una especial estructura, plomatge blanc rosat en el coll, pit i abdomen, vermellós en el cap, esquena, cua i part superior de les ales i negre a la part inferior d’aquestes (Phoenicopterus ruber).

flamenc² -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Flandes.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Flandes o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Varietat del neerlandès parlada a la part septentrional de Bèlgica.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al flamenc.

3 1 adj. [LC] [AN] Propi dels costums andalusos que s’assemblen als d’origen gitano. Cant flamenc.

3 2 adj. [LC] Que té el to o l’aspecte, airós, eixerit. És molt flamenc.

4 m. [LC] [MU] Música, cant o ball flamencs, art musical popular dels gitanos andalusos.

flamera

f. [LC] Motlle on es posa el flam perquè es prengui.

flamerada

f. [LC] FLAMARADA.

flamerejar

v. intr. [LC] FLAMAREJAR.

flamet

m. [HO] Dolç gelatinós fet de rovell d’ou ensucrat, en forma de petit flam.

flami

m. [HIH] En l’antiguitat romana, vel de color de foc que posaven a les núvies.

flami-

[LC] Forma prefixada del mot flama. Ex.: flamífer.

flamífer -a

1 adj. [LC] Que produeix flama.

2 m. [LC] LLUMÍ.

flamíger -a

1 adj. [LC] Que llança flames.

2 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al període tardà del gòtic que es caracteritza per la gràcil complexitat de l’ornamentació.

flammulina

f. [BOB] Bolet de soca de l’ordre de les tricolomatals, de cama vellutada i barret viscós, present a la tardor, objecte d’un important conreu i comerç per a les cuines orientals (Flammulina velutipes).

flàmula

1 1 f. [LC] Flama minúscula.

1 2 f. [LC] Bandera estreta i llarga.

2 1 f. [IT] Clapa de les que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d’estrassa lligat amb vetes.

2 2 f. [IT] Clapa de les que presenten els teixits fabricats amb fils flamulejats.

3 f. [ZOP] VETA².

4 f. [BOS] Vidiella 1.

flamulejar

v. tr. [IT] Tenyir fent clapes o flàmules. Flamulejar fils, teixits.

flanc

1 1 m. [LC] [MD] [DE] [HIG] Costat, part lateral d’un cos. Els flancs d’una nau. Els flancs d’un exèrcit. Els flancs de l’escut heràldic.

1 2 m. [IT] [AGR] Llana procedent dels flancs de l’ovella, que és de la millor qualitat.

2 m. [GL] Part d’un plec de l’escorça terrestre situada entre dues zones de xarneres consecutives.

flandes

m. [IMF] [AGF] Fusta de les pícees del nord d’Europa.

flanqueig

1 m. [LC] Acció de flanquejar; l’efecte.

2 m. [DE] Desplegament o dispositiu per a garantir la seguretat de les tropes en marxa consistent a situar un petit nucli de tropa sobre cadascun dels accessos a la zona de la marxa de la unitat o a fer marxar petits nuclis de tropa paral·lelament a la marxa de la unitat.

flanquejar

v. tr. [LC] [DE] Ésser col·locat, córrer, al llarg del flanc (d’una cosa), paral·lelament a ella. La carretera que flanqueja el riu.

flanquejat -ada

adj. [HIG] En heràld., dividit per dues línies verticals que delimiten, ensems amb els costats respectius, dues parts laterals d’una amplària d’un cinquè del total. Un escut flanquejat.

flanquer -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al flanc.

flanquís

m. [HIG] Sautor reduït a la meitat de la seva amplària.

flaó

m. [LC] [HO] Pastís farcit de brossat, de crema, etc., segons les contrades.

flaona

f. [LC] [HO] FLAÓ.

flap

m. [TRG] Peça plana que els avions despleguen per a disminuir la velocitat quan han d’aterrar.

flaquedat

f. [LC] [MD] Qualitat de flac, manca de força, de vigor, per a resistir. Flaquedat de cames. Flaquedat de caràcter. La flaquedat de les raons que al·legava. Flaquedat de cap.

flaquejar

1 v. intr. [LC] [MD] Mancar de força, vigoria, etc., per a no cedir, per a fer un treball, per a persistir en una empresa. Va flaquejar un puntal, i tot el cadafal va anar a terra. Les cames li flaquegen: ja no pot córrer més. La memòria em comença a flaquejar. A mig fer, no flaquegis.

2 v. intr. [LC] [MD] Una cosa, ésser en quantitat inferior a la normal, escassejar. Quan els aliments flaquegen, els preus pugen.

flaquesa

1 f. [LC] Qualitat de flac, especialment moralment. Rancúnies i enveges que són fruit de la flaquesa humana.

2 f. [LC] Acció comesa per feblesa, especialment de la carn. Va cometre una flaquesa imperdonable.

flasc -a

adj. [LC] FLEUMA³.

flascó

m. [LC] [ED] Vas petit de coll estret, fet de vidre, de porcellana, de metall, per a tenir-hi líquids, pólvores, etc. Un flascó d’essència. Magnèsia en flascons.

flasconera

f. [ED] [LC] Caixa amb compartiments per a posar-hi ben aconduïts un cert nombre de flascons.

flassada

f. [LC] [ED] Peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall en el llit.

flassader flassadera

m. i f. [PR] [IT] [LC] Persona que fabrica flassades.

flastomar

v. tr. i intr. [LC] [RE] BLASFEMAR.

flastomia

f. [LC] [RE] BLASFÈMIA.

flat

1 1 m. [LC] Alè 1 i 2.

1 2 m. [LC] Embat 1 2.

1 3 m. [MD] Rastre d’olor. Deixeu que el gos segueixi el flat del conill.

2 m. [LC] [MD] Acumulació molesta de gasos en el tub digestiu.

flatera

adj. [BOS] herba flatera V. HERBA.

flaterol

m. [LC] EMBATOL.

flatós -osa

1 adj. [MD] Que produeix flatositats. Un aliment flatós.

2 adj. [MD] Subjecte a flatositats.

flatositat

f. [MD] Acumulació de gasos en el tub digestiu.

flatulència

f. [MD] Estat de qui pateix de flats.

flatulent -a

1 adj. [MD] Que produeix flats. Dispèpsia flatulenta.

2 adj. [MD] Que pateix de flats.

3 adj. [LC] FLATÓS.

flauta

1 1 f. [LC] [MU] Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l’altre, que té prop d’aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

1 2 [MU] flauta de bec Flauta d’embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l’aire s’hi dirigeix mitjançant un canal rígid.

1 3 [MU] flauta de Pan Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l’un al costat de l’altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis.

1 4 [MU] flauta dolça FLAUTA DE BEC.

1 5 [MU] flauta travessera Flauta d’embocadura lateral.

2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca la flauta.

3 f. pl. [MU] Jocs de l’orgue.

flautada

f. [LC] Extravagància, disbarat, despropòsit.

flautat

1 m. [MU] Joc labial de l’orgue.

2 m. [MU] Manera de tocar els instruments d’arquet que produeix un so similar al de la flauta.

flauter flautera

m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona que fa flautes.

flautí

1 m. [LC] [MU] Flauta petita de sons aguts i penetrants.

2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el flautí.

flautista

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la flauta.

flavescent

adj. [LC] Que té un color com de mel.

flàvia

f. [AGA] [LC] PINYOLADA.

flavina

f. [QU] Pigment groguenc de natura de nucleòtid, constituent de coenzims que participen en el transport d’hidrogen, com alguns ferments respiratoris.

flavona

f. [QU] Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.

flavonoide

m. [QU] Compost fenòlic produït normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis.

flavoproteïna

f. [QU] [BI] Proteïna que conté un grup prostètic derivat de la riboflavina, que generalment és un enzim d’oxidoreducció.

fleb-

[LC] [MD] V. FLEBO-.

flèbil

adj. [LC] Com de plor. Veu flèbil. Música flèbil.

flèbilment

adv. [LC] D’una manera flèbil.

flebític -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la flebitis.

flebitis

f. [MD] Inflamació d’un segment venós, que s’acompanya de la formació d’un trombe.

flebo- [o fleb-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. phléps phlebós, ‘vena’. Ex.: flebotomia, flebectomia.

fleca

1 f. [LC] [IMI] Forn de pa.

2 f. [LC] Botiga on es ven pa.

flectar

v. tr. [LC] Posar (un genoll o els dos genolls) en terra en agenollar-se. Vaig flectar els genolls i vaig pregar l’Altíssim.

flectir

1 v. tr. [LC] Fer blegar-se o corbar-se a poc a poc (alguna cosa).

2 v. tr. [LC] Fer que (algú) cedeixi a poc a poc, que s’avingui a alguna cosa.

3 intr. pron. [IMF] Les bigues, els cabirons, les llates, etc., de sostres o de teulades, torçar-se cap avall per efecte del pes que suporten sumat al seu propi pes. El bigam comença a flectir-se.

flectiu -iva

adj. [LC] [FL] FLEXIU.

flector -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la flexió.

flegma

1 f. [MD] [LC] Humor del cos que, segons els antics, causava l’apatia.

2 f. [LC] Temperament calmós, apàtic.

3 f. [MD] Mucositat segregada en quantitat anormal, especialment en les vies respiratòries.

4 f. [QU] En quím., producte aquós obtingut per destil·lació de les substàncies orgàniques.

flegmasia

f. [MD] Inflamació, especialment dels òrgans interns.

flegmàtic -a

1 adj. [MD] De la natura de la flegma, abundant en flegma. Humor flegmàtic. Constitució flegmàtica.

2 adj. [LC] Que té flegma. És un home tranquil, flegmàtic.

flegmàticament

adv. [LC] D’una manera flegmàtica, amb flegma.

flegmó

m. [LC] [MD] Inflamació supurativa del teixit connectiu, concretament del teixit cel·lular subcutani o subaponeuròtic, que té una gran tendència a la formació de necrosi.

flegmonós -osa

adj. [MD] Relatiu o pertanyent al flegmó.

fleix

1 m. [EI] Cèrcol de ferro, de fusta flexible o altre material amb què hom subjecta i estreny les dogues d’una bota, les posts d’un embalatge, etc.

2 m. [EI] Cinta d’acer laminat o de material sintètic que es fa servir per a subjectar embalatges.

flequer flequera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven pa.

flesca

f. [AR] En el sistema artesanal de fabricació d’ampolles, canó de ferro emprat pels vidriers per a bufar el vidre fos dins el motlle.

fletxa

1 f. [LC] [DE] Arma que es llança amb un arc o una ballesta i consisteix en una tija prima de fusta amb una punta afilada de ferro en un dels extrems i, a vegades, en l’altre unes aletes de ploma o de metall.

2 f. [LC] [MT] Senyal semblant a una fletxa o a un cap de fletxa, usat principalment per a indicar una direcció.

3 f. [MT] SAGITA.

4 f. [EI] Magnitud de la deformació d’una peça sotmesa a flexió. La fletxa d’una biga.

5 f. [AQ] Element arquitectònic propi del gòtic, que s’alça formant punxa. Les fletxes d’una catedral.

6 f. [GL] [GG] fletxa litoral Barra litoral formada per l’acumulació de material detrític, que és lliure per un extrem i recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.

fletxadura

f. [TRA] Corda, pal o barrot metàl·lic, travesser, que es fixa als obencs perquè faci d’escaló.

fletxer fletxera

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa fletxes.

2 m. [LC] [PR] Arquer 2.

fleuma¹

f. [ZOP] [LC] Faixa 9.

fleuma²

f. [LC] ANT. FLEGMA.

fleuma³

adj. i m. i f. [LC] Que és fluix de caràcter, mancat de fermesa, fàcilment entabanable. No en faràs res, d’aquest xicot: és un fleuma i un gandul.

fleumàtic -a

adj. [MD] ANT. FLEGMÀTIC.

fleumó

m. [MD] ANT. FLEGMÓ.

flexibilitat

1 f. [LC] [GL] Qualitat de flexible.

2 [ECT] flexibilitat del treball Adequació del volum de treball a les necessitats de la producció, amb la possibilitat de contractar i acomiadar els treballadors amb un mínim de regulacions legals.

flexibilització

f. [LC] Acció de flexibilitzar; l’efecte.

flexibilitzar

v. tr. [LC] Fer esdevenir flexible.

flexible

1 adj. [LC] [GLG] Que fàcilment pot flectir-se o corbar-se, capaç d’ésser torçat sense rompre’s. Un jonc flexible. Un bastó flexible. Un capell flexible. El guix és un mineral flexible.

2 adj. [LC] Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies, etc.

flexió

1 f. [FIF] [ZOA] Acció de flectir o de flectir-se. La flexió d’una biga. La flexió de la cama, del braç.

2 f. [GL] Plegament caracteritzat per un canvi brusc de pendent, però sense ruptura.

3 1 f. [FL] Procediment morfològic amb què algunes llengües expressen les categories gramaticals, com ara el gènere, el nombre, el cas, el temps, el mode, etc., per mitjà de desinències afegides al radical del mot o d’altres canvis formals.

3 2 [FL] flexió interna Flexió que es manifesta per mitjà de canvis en l’interior del mot.

flexional

adj. [FL] [LC] FLEXIU.

flexionar

1 v. tr. [SP] Doblegar, flectir.

2 tr. [FL] Modificar per flexió. Flexionar un morfema, una paraula.

flexiu -iva

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la flexió. Desinències flexives. Afixos flexius.

2 adj. [FL] Caracteritzat per la flexió.

flexografia

f. [AF] Tècnica tipogràfica per a imprimir damunt paper, plàstic o metall.

flexor -a

adj. [ZOA] [LC] [MD] Que produeix la flexió. Músculs flexors.

flexuós -osa

adj. [LC] Que presenta curvatures en diversos sentits.

flexuositat

f. [LC] Qualitat de flexuós.

flictena

f. [MD] Petita vesícula que no conté sinó serositat.

flingant

m. [LC] [AGR] Verga prima per a pegar als animals.

flingantada

f. [LC] Cop de flingant.

flingantejar

v. tr. [LC] Batre amb un flingant.

flingar

v. intr. [LC] FIMBRAR.

flint

adj. [QU] vidre flint V. VIDRE.

flirt

1 m. [LC] Acció de flirtar.

2 m. [LC] Persona amb qui hom flirta.

flirtar

1 v. intr. [LC] Simular una inclinació amorosa per coqueteria o per passatemps.

2 v. intr. [LC] Tenir una relació amorosa curta i superficial.

3 v. intr. [LC] PER EXT. Els sindicats flirten amb la patronal.

flirteig

m. [LC] Flirt 1.

flirtejar

v. intr. [LC] FLIRTAR.

flist-flast

1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dos cops que es venten l’un darrere l’altre.

2 m. [LC] Soroll de dos cops que es venten l’un darrere l’altre.

flit

m. [LC] Insecticida aplicat per aspersió.

flitar

v. tr. [LC] Ruixar amb un insecticida (un objecte, una cambra, etc.).

flixar-se

v. intr. pron. [LC] Privar-se, abstenir-se, d’alguna cosa. No puc flixar-me de guanyar aqueixos diners.

flixat -ada

adj. [LC] Sobri, que se sap privar de les coses.

flòbia

f. [LC] Floc de neu.

floc

1 1 m. [LC] [AGR] Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc., de cabell. Un floc de llana. Un floc de cabells. Un floc de plomes.

1 2 m. [LC] [IMF] Encenall 1.

1 3 m. [LC] Conjunt de fruits units per la base. Un floc d’avellanes, de faves.

1 4 m. [LC] Embolcall de l’avellana. Per Sant Roc l’avellana cau del floc.

1 5 m. [LC] [ME] Porció compacta de neu que cau quan neva. La neu queia a flocs.

2 1 m. [ED] Adorn de passamaneria.

2 2 m. pl. [ED] Borles, llaços, cintes o altres ornaments, que adornen un vestit, unes cortines, etc.

3 1 m. [TRA] Vela triangular hissada a proa del trinquet.

3 2 m. [TRA] Vela que en una fragata, un bergantí, etc., s’amura al pont intermedi entre el cim del botaló i el tamboret del bauprès.

4 m. [IT] Fibra molt curta emprada en l’operació de flocatge.

5 m. [LC] [ZOP] VETA².

floca

f. [IT] [LC] Matèria tèxtil en forma de fibra abans d’entrar en manufactura.

flocadura

f. [LC] Serrell que adorna la vora d’un vestit, d’una cortina, etc.

flocall

1 m. [LC] Floc, plomall.

2 m. [BOS] [AGA] [LC] Cabellera del blat de moro.

flocar¹

v. tr. [LC] Pegar 3. Li ha flocat un mastegot.

flocar²

v. intr. [BOS] [LC] [AGA] Els avellaners i altres arbres, treure flocs.

flocatge

m. [IT] Procediment que consisteix a enganxar flocs de fibres tèxtils en posició perpendicular sobre un suport prèviament recobert d’un adhesiu.

flòcul

m. [FIA] Zona brillant en la cromosfera solar.

floculació

f. [QU] Tractament al qual se sotmeten els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o per filtració.

flocular

1 v. tr. [QU] Formar agregats (de partícules sòlides) en el si d’un fluid per mitjà d’un agent de floculació.

2 intr. [QU] Un tensioactiu, un electròlit, etc., produir una floculació.

floema

m. [BO] [BI] Teixit vegetal conductor, constituït per vasos liberians i per altres cèl·lules vives, que porta la saba elaborada.

floemàtic -a

adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al floema.

flogist

m. [QU] Substància hipotètica postulada a la fi del segle XVII per a explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.

flogístic -a

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al flogist.

2 adj. [MD] INFLAMATORI.

flogisticar

v. tr. [QU] Combinar flogist (amb una altra substància).

flogopita

f. [GLM] Mineral del grup de les miques, fil·losilicat dioctaèdric ric en magnesi, de fórmula KMg₃Si₃AlO₁₀(F,OH)₂, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color daurat i és component de roques ígnies bàsiques, ultrabàsiques, o d’algunes de metamòrfiques.

flogosi

f. [MD] Enrogiment i calor que caracteritza la inflamació.

flongesa

f. [LC] FLONJOR.

flonjall

m. [OP] [AQ] [TRG] Zona d’un paviment que s’ha enfonsat o es mou inestablement quan hi passen vehicles, per deficiències de la base o del terreny que el suporta.

flonjament

adv. [LC] Amb flongesa.

flonjo -a

1 adj. [LC] Tou i esponjós.

2 adj. [LC] De poca consistència.

flonjor

f. [LC] Qualitat de flonjo.

flor

1 1 f. [LC] [BO] Part d’una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció, estams i carpels, i generalment d’un o més embolcalls protectors d’aquests òrgans, calze i corol·la, de colors i formes vistosos i sovint aromàtics. Un ametller ple de flors. Flor d’ametller, de presseguer, de taronger. Collir una flor. Un pom de flors.

1 2 [LC] en flor loc. adj. Florit² 1 1. Els cirerers en flor.

1 3 [LC] [ED] flor artificial Imitació d’una flor natural feta de paper, de roba, etc.

1 4 [BO] [AGA] flor borrera Flor masculina.

1 5 [BO] [AGA] flor doble Flor en què, per cultiu, els òrgans de la reproducció s’han transformat en pètals.

1 6 [LC] [BO] flor estèril Flor mancada d’androceu i de gineceu.

1 7 [BO] flor femella Flor que té carpels i no té estams.

1 8 [BI] [LC] flor hermafrodita Flor que té estams i pistils.

1 9 [BO] flor mascle Flor que té estams i no té carpels.

1 10 [LC] [BO] flor neutra FLOR ESTÈRIL.

1 11 [BO] flor radial Flor actinomorfa.

1 12 [LC] flors diamantades Flors artificials recobertes de partícules de vidre, d’acer.

2 1 f. [LC] ésser flors i violes Ésser cosa plaent i fàcil.

2 2 [LC] flors de retòrica Ornaments de l’estil.

3 1 f. [LC] Excelsitud de les qualitats morals. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.

3 2 [LC] a la flor de la joventut loc. adv. En el temps en què la joventut està en tot el seu esclat.

3 3 [RE] flors de maig En el catolicisme, culte especial a la Mare de Déu en tots els dies de maig.

3 4 f. [LC] FLORETA. Tirar flors a una noia.

4 1 f. [LC] La part més delicada, més triada, d’una cosa. La flor de la farina. Aquestes maduixes són la flor.

4 2 [LC] la flor i nata Flor 4 1. La flor i nata dels nostres escriptors.

5 1 f. [FIF] [QU] [GL] Producte d’alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d’antimoni.

5 2 [QU] flor de sofre Pólvores finíssimes de sofre procedents de la condensació ràpida de vapor de sofre.

6 f. [BOS] [AGA] Pruïna que recobreix certs fruits.

7 1 f. [LC] [EG] Massa flotant d’organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa.

7 2 [BOI] [EG] flor d’aigua Massa flotant que resulta de l’acumulació d’algues blaves sobre aigües estancades, que impedeix la penetració de la llum i de l’oxigen.

7 3 f. [IQA] Superfície exterior d’una pell adobada.

8 f. [LC] [JE] En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d’un mateix coll.

9 1 [LC] a flor de loc. prep. A la superfície de. A flor d’aigua. A flor de terra.

9 2 [LC] a flor de pell loc. adv. SUPERFICIALMENT. Una tendresa sentida a flor de pell, que s’esvaí tot seguit.

10 f. [HIG] flor de lis Moble heràldic que representa la flor de lliri, formada per un pètal dreçat i dos de corbats cap enfora i el conjunt reunit per una mena d’anella que deixa veure la base. Les flors de lis dels reis de França.

11 1 f. [BOS] flor d’abella ABELLERA².

11 2 [BOS] flor d’aranya ABELLERA ARANYOSA.

11 3 [BOS] flor d’avellana Herba de la família de les oxalidàcies, bulbosa, de fulles trifoliolades totes basals, amb els folíols en forma de cor invertit, i flors grogues reunides en umbel·la sobre un llarg peduncle, originària del sud d’Àfrica, freqüent a les hortes i als llocs ruderals de les terres mediterrànies (Oxalis pes-caprae).

11 4 [BOS] [AGA] flor d’ocell ESTRELÍTZIA.

11 5 [BOS] flor d’onze mesos XENIXELL.

11 6 [BOS] flor de braçal SALICÀRIA.

11 7 [BOS] [AGA] flor de cera Planta de la família de les asclepiadàcies, enfiladissa, de fulles ovades, gruixudes i de flors blanques i carnoses, cultivada com a ornamental (Hoya carnosa).

11 8 [BOS] [AGA] flor de coral ERITRINA CRESTA DE GALL.

11 9 [BOS] flor de cucut a) CUCUT DE REC.

11 9 [BOS] [AGA] flor de cucut b) PRÍMULA.

11 10 [BOS] [AGA] flor de dragó [o flor de galàpet] Planta de la família de les asclepiadàcies, cactiforme, de tiges amb quatre cantells i flors grosses de color groc verdós amb taques brunes, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Orbea variegata o Stapelia variegata).

11 11 [BOS] [AGA] flor de l’amor Planta del gènere Agapanthus, de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, lanceolades i persistents, i flors blaves, reunides en grans umbel·les al capdamunt d’un escapus, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental.

11 12 [BOS] flor de l’home penjat Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en raïm, verdoses o un xic vermelloses, que fan pensar en un home penjat, pròpia dels prats i els boscos clars (Aceras anthropophorum).

11 13 [BOS] flor de la Mare de Déu MALEÏDA.

11 14 [BOS] [AGA] flor de la passió PASSIONERA.

11 15 [BOS] [AGA] flor de lis LIS.

11 16 [BOS] [AGA] flor de lluna a) Planta de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, de grans fulles cordiformes o alabardades i flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre, originària de l’Amèrica tropical i cultivada als jardins (Ipomoea alba o Calonyction aculeatum).

11 16 [BOS] [AGA] flor de lluna b) SETINS.

11 17 [BOS] [AGA] flor de mel Planta arbustiva de fulles pinnaticompostes i flors irregulars vermelloses, en raïms terminals, originària de l’Àfrica meridional i plantada als jardins, de nèctar abundantíssim emprat com a mel (Melianthus major).

11 18 [BOS] [AGA] flor de migdia Planta del gènere Lampranthus, de la família de les aïzoàcies, de fulles suculentes, linears i amb tres cantells, i flors vermelles, ataronjades o grogues, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental en llocs assolellats.

11 19 [BOS] flor de monja ESTEPEROLA.

11 20 [BOS] [AGA] flor de mort a) Boixac 1.

11 20 [BOS] [AGA] flor de mort b) SEMPREVIVA BORDA.

11 21 [BOS] flor de Nadal PONSÈTIA.

11 22 [BOS] flor de neu a) Herba de la família de les compostes, d’aspecte vellutat, que fa diversos capítols terminals, aglomerats i envoltats de grans bràctees a manera d’estrella, que es fa als prats calcícoles de l’alta muntanya, de la qual es considera un símbol (Leontopodium alpinum).

11 22 [BOS] flor de neu b) LLIRI DE NEU.

11 23 [BOS] [AGA] flor de ninou Nadala 1.

11 24 [BOS] [AGA] flor de nit Herba de la família de les nictaginàcies, robusta i d’arrel tuberosa, fulles ovades i flors tubuloses, amb un involucre basal, molt oloroses, blanques, rosades o grogues, que s’obren cap al tard, originària de l’Amèrica tropical i molt cultivada als jardins (Mirabilis jalapa).

11 25 [BOS] [AGA] flor de papallona Herba de la família de les solanàcies, de fulles pinnatisectes i flors irregulars grosses, que recorden una papallona, originària de Xile i plantada als jardins (Schizanthus pinnatus).

11 26 [BOS] [AGA] flor de paper Mateta del gènere Limonium, de la família de les plumbaginàcies, de tiges alades, fulles ondulades i papiràcies i flors blaves, en espigues unilaterals curtes, que es conserven seques molt de temps i es fan servir com a ornamentals, originària de les illes Canàries.

11 27 [BOS] flor de pastor Mata nana de la família de les timeleàcies, de fulles oblongues i flors tubuloses, rosades o vermelloses, en pomells terminals, molt oloroses, que es fa a les pastures, sobretot a l’alta muntanya (Daphne cneorum).

11 28 [BOS] [AGA] flor de plata SETINS.

11 29 [BOS] flor de ploma MILFULLES.

11 30 [BOS] [AGA] flor de quaresma FRANCESILLA¹.

11 31 [BOS] [AGA] flor de Sant Agustí PERPETUÏNA.

11 32 [BOS] flor de Sant Benet HERBA DE SANT BENET.

11 33 [BOS] flor de Sant Joan a) HERBA FORADADA.

11 33 [BOS] flor de Sant Joan b) SEMPREVIVA BORDA.

11 33 [BOS] flor de Sant Joan c) ANEMONE ALPINA.

11 33 [BOS] flor de Sant Joan d) ESPERNALLAC.

11 34 [BOS] flor de Sant Patllari ROVELL D’OU.

11 35 [BOS] [AGA] flor de Sant Sebastià PINYA GROGA.

11 36 [BOS] flor de Santa Llúcia SEMPREVIVA BORDA.

11 37 [BOS] [AGA] flor de seda SETINS.

11 38 [BOS] flor de sempredura POTA DE GAT.

11 39 [BOS] flor de Senyora MALEÏDA.

11 40 [BOS] flor de simi Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en espiga, de color rosa, tacades de púrpura i amb el label dividit en quatre segments linears, que recorden un mico, que creix als prats i en llocs frescals de l’Europa meridional (Orchis simia).

11 41 [BOS] [AGA] flor de tot l’any a) Boixac 1.

11 41 [BOS] [AGA] flor de tot l’any b) PERPETUÏNA.

11 41 [BOS] [AGA] flor de tot l’any c) SEMPREVIVA BORDA.

11 42 [BOS] [AGA] flor de Tots Sants CRISANTEM.

11 43 [BOS] [AGA] flor de tigre FLOR DE DRAGÓ.

11 44 [BOS] flor del vent ANEMONE ALPINA.

11 45 [BOS] flor del mal d’ulls a) ALMEGÓ.

11 45 [BOS] flor del mal d’ulls b) CALTA.

11 46 [BOS] [AGA] flor dels tres claus PASSIONERA.

11 47 [BOS] flor robí Herba anual de la família de les labiades, de fulles ovades i crenades, i de flors purpúries, tubuloses, reunides en verticil·lastres distants, cadascun envoltat per dues fulles sèssils, comuna als horts i als camps (Lamium amplexicaule).

11 48 [BOS] flor sense virtut a) MALEÏDA.

11 48 [BOS] flor sense virtut b) PERDIGUERA.

11 49 [BOS] flor vermella HERBA DE SANTA MARGARIDA.

12 f. [BOB] flor de tòfona FETJÓ.

-flor -flora

[LC] Forma sufixada del mot ll. flos floris, ‘flor’. Ex.: espadiciflor, corol·liflora.

flora

1 1 f. [LC] [BO] Conjunt de les diferents plantes que creixen espontàniament en una regió o pertanyen a un període geològic. La flora de Catalunya. Flora alpestre. Flora del cretaci.

1 2 f. [LC] [BO] Tractat de les plantes d’un país.

2 f. [MD] [BI] Conjunt de microorganismes que viuen en un espai orgànic determinat. Flora intestinal. Flora vaginal.

floració

f. [LC] [BO] Procés de desenvolupament de les flors, des de l’antesi fins al marciment.

florada

f. [LC] FLORET¹. Una florada de joves.

floral

adj. [LC] [BO] Relatiu o pertanyent a la flor. Verticil floral. Diagrama floral.

floralesc -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Jocs Florals.

2 adj. [LC] Afectat, arcaïtzant o ridícul. Una obra floralesca.

floratge

m. [BO] [LC] Conjunt de les flors d’un arbre, d’un boscatge.

floravia

1 f. [BOS] [LC] BLANQUIELLA.

2 f. [BOS] [LC] ESPINA-XOCA.

3 f. [BOS] Obriülls 1.

flordelisat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que té un cap de flor de lis sortint de les seves extremitats, s’aplica a una peça o a una figura.

2 adj. [HIG] Sembrat de flors de lis, s’aplica al camper d’un escut o a una peça.

floreig

1 m. [LC] Acció de florejar; l’efecte.

2 m. [IMI] [AR] Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.

florejar

1 1 v. intr. [LC] [BO] Una planta, florir. Aquest arbre floreja per tal temps.

1 2 v. intr. [BO] Les plantes d’un indret, estar en flor.

2 1 tr. [AR] Adornar, guarnir, amb flors pintades, esculpides, etc.

2 2 tr. [MU] Ornar (una melodia) amb notes suplementàries.

2 3 tr. [MU] A la guitarra, repetir (una figura musical) d’una manera contínua tocada amb tres dits.

3 tr. [LC] Triar la flor, la part millor, (d’alguna cosa).

4 intr. [LC] Estar a flor de terra, de l’aigua, etc.

5 intr. [SP] En esgr., fer brandar la punta de l’espasa.

florència

f. [IT] Roba feta amb lligat de plana, l’ordit de seda i la trama de cotó, usada principalment per a folres de barret.

florent

1 adj. [BO] Que està en flor.

2 adj. [LC] Pròsper, ufanós. Comerç florent.

florentí -ina

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Florència.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Florència o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte toscà que és la base principal de l’italià actual.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al florentí.

3 f. [IT] Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà.

florera

f. [LC] [ED] Gerro per a posar-hi flors.

florescència

1 1 f. [BO] [LC] Fet d’estar en flor.

1 2 f. [BO] [LC] ANTESI.

2 f. [BOI] [EG] florescència algal FLOR D’AIGUA.

florescent

adj. [LC] FLORENT.

floret¹

m. [LC] Conjunt de persones o de coses triades entre les millors. Hi havia un floret de noies plenes de vida.

floret²

1 m. [SP] [LC] Arma formada per una fulla d’acer flexible, acabada en una boleta, i per una empunyadura, que serveix per a l’ensenyament i l’exercici de l’esgrima.

2 m. [SP] Especialitat de l’esgrima que es practica amb el floret.

floreta

f. [LC] Paraula afalagadora que hom endreça a algú, tradicionalment a una dona, lloant els seus atractius.

floretista

m. i f. [SP] [PR] Tirador d’esgrima que practica l’especialitat de floret.

florí

1 1 m. [NU] Moneda catalana, unitat bàsica de l’or a l’època medieval i de curs a tota la Corona catalanoaragonesa.

1 2 m. [NU] Moneda d’or i d’argent encunyada a Florència.

2 1 m. [NU] [ECT] Unitat monetària de les Antilles Neerlandeses i Surinam.

2 2 m. [ECT] [NU] Unitat monetària dels Països Baixos anterior a l’adopció de l’euro.

2 3 m. [ECT] FÒRINT.

2 4 m. [ECT] Moneda d’un florí.

flori-

[LC] Forma prefixada del mot flor. Ex.: florícola.

floricol

f. [LC] Coliflor 1.

floricultor floricultora

m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que es dedica a la floricultura.

floricultura

f. [AGA] [LC] Conreu de les flors.

flòrid -a

adj. [BO] FLORENT.

florida

1 f. [LC] [BO] Acció de florir les plantes; l’efecte. Els ametllers ja han fet, ja han tret, florida. Hi havia una florida de clavells.

2 f. [LC] PER EXT. Hi hagué llavors una florida de poetes.

floridament

adv. [LC] [FLL] En llenguatge, en estil, etc., florits.

flòridament

adv. [LC] Amb floridesa.

floridesa

f. [LC] Qualitat de flòrid.

florídies

f. pl. [BOI] FLORIDOFÍCIES.

floridofícies

1 f. pl. [BOI] Classe d’algues vermelles, que inclou els ordres d’organització i cicle vital més complexos, com ara les nemalionals, les criptonemials i les ceramials.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

floridura

1 f. [LC] [BOB] [BI] Capa fúngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície, normalment amb un cert contingut orgànic.

2 f. [BOB] [BI] Taca formada per la colònia d’una floridura o d’algun organisme saprotròfic similar.

3 f. [BOB] Fong causant d’una floridura.

4 [BOB] floridura aquàtica Fong amb miceli de vida aquàtica, pertanyent a les saprolegnials, als deuteromicets, etc.

florífer -a

adj. [BO] Que lleva flors.

florilegi

m. [FLL] Antologia de trossos literaris escollits.

floriment

m. [BO] [LC] Acció de florir.

florir

1 1 v. intr. [LC] [BO] Les plantes, treure flor. Ja han florit els ametllers.

1 2 v. intr. [LC] [BO] PER EXT. Les roses floreixen a l’abril.

2 1 intr. [LC] Prosperar, estar en ple vigor. Fer florir l’agricultura, el comerç, d’un país. Florir les arts, els estudis.

2 2 intr. [LC] PER EXT. Aquell poeta florí en el segle XV.

3 1 intr. pron. [LC] Una cosa, cobrir-se de floridura. Aquest formatge es floreix.

3 2 intr. pron. [LC] Consumir-se 4 2. Ens vam florir esperant-lo.

florista

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que ven flors.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa i ven flors artificials.

floristeria

f. [LC] Botiga on es venen flors.

florístic -a

adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la flora.

florit¹

m. [LC] [BI] [BOB] FLORIDURA.

florit² -ida

1 1 adj. [LC] [BO] Que té flors. Un arbre florit.

1 2 adj. [LC] PER EXT. L’abril florit.

2 adj. [FLL] Molt adornat de gales retòriques o artístiques. Un llenguatge florit. Estil gòtic florit.

3 adj. [HIG] En heràld., que té les flors d’un esmalt diferent del del fullatge.

floritura

1 f. [MU] FIORITURA.

2 f. [LC] Ornament artificiós.

floró

1 1 m. [AR] Ornament en forma de flor. Corona de florons.

1 2 m. [AQ] Adorn pintat o esculpit posat al centre d’un sostre o en un altre lloc semblant.

2 m. [LC] Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor a algú o a alguna cosa. Era el més bell floró de la seva corona, una de les seves més belles províncies.

3 m. [HIG] En heràld., adorn en forma de fulla, generalment d’api, d’acant o de julivert, posat sobre el cercle d’una corona.

4 m. [AF] Eina de metall que porta gravat en relleu un ornament, emprat per a decorar les cobertes dels llibres enquadernats en pell.

5 m. [BO] FLÒSCUL.

floroglucinol

m. [QU] Antiespasmòdic emprat com a reactiu analític i com a intermediari en la indústria de colorants.

floronat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que té el cim o les extremitats en forma de cap de flor de lis, s’aplica a un mont o a una creu.

2 adj. [HIG] Que té els perfils exteriors en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre, s’aplica a una peça longitudinal. Una faixa floronada.

3 adj. [HIG] Que té una flor de lis, s’aplica a una partició, una peça o un moble.

floronco

m. [LC] [MD] Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració.

flòrula

f. [BO] Flora d’una regió molt petita.

flòscul

m. [BO] Floreta tubulosa i actinomorfa que forma part del capítol de les compostes tubuliflores.

flosculós -osa

adj. [BO] Que porta exclusivament flòsculs.

flota

1 f. [LC] Reunió de persones que van plegades. Seguien la bandera una flota d’infants. Una flota de gent. Anar a flotes. Anar en flota.

2 1 f. [TRA] Conjunt de totes les naus dependents d’un únic comandament o adscrites a un determinat servei.

2 2 f. [TRA] Conjunt d’esquadres d’una potència naval que operen en determinades mars. La Sisena Flota dels Estats Units.

2 3 f. [TRA] Conjunt de totes les naus mercants d’un estat o d’una companyia de navegació.

2 4 f. [TRA] Conjunt de barques de pesca dedicades al mateix ofici.

3 f. [DE] Conjunt de tots els membres d’un mateix cos policial.

4 f. [AGF] [AGA] Tros de terra de mates o sembrat on les plantes creixen molt espesses. Una flota d’arbres.

5 1 f. [BOB] [BOC] Grup dens de bolets procedents en general d’un mateix miceli i sovint eixits d’una base comuna superficial, que es fan a les soques dels arbres o sobre rabasses mortes.

5 2 [LC] [BOB] [BOC] flota de bolets Flota 5 1.

5 3 [BOB] flota carnera GÍRGOLA DE BRUC.

5 4 [BOB] flota d’arbre a) ALZINOI.

5 4 [BOB] flota d’arbre b) Pollancró 1.

5 5 [BOB] flota d’alzina a) ALZINOI.

5 5 [BOB] flota d’alzina b) Pollancró 1.

5 6 [BOB] flota de bruc GÍRGOLA DE BRUC.

5 7 [BOB] flota de noguer a) ALZINOI.

5 7 [BOB] flota de noguer b) GÍRGOLA DE BRUC.

5 8 [BOB] flota de pi BOLET DE PI.

5 9 [BOB] flota de pollancre Pollancró 1.

5 10 [BOB] flota de roure Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de cama fusiforme i barret brunenc, amb làmines espaiades i carn blanca (Collybia contorta o C. fusipes).

5 11 [BOB] flota de surera Bolet de l’ordre de les tricolomatals, amb cames sense anell, formant feixos, comestible quan és jove (Armillaria tabescens).

5 12 [BOB] flota de suro FLOTA DE SURERA.

flotabilitat

1 f. [LC] Qualitat de flotable.

2 f. [TRA] Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.

flotable

adj. [LC] Capaç de surar.

flotació

1 f. [TRA] Acte de flotar.

2 f. [MI] [QU] Mètode de concentració de les menes metàl·liques mitjançant el qual les partícules de mineral triturat riques en metall passen a flotar en l’escuma de damunt de l’aigua o de la solució que té un element tensioactiu, mentre que les de la ganga cauen al fons.

3 f. [ECT] Situació en què la paritat d’una moneda respecte a d’altres és deixada lliure a les forces del mercat.

flotador

1 m. [LC] [TRA] Cos flotant.

2 m. [LC] [TRA] Objecte flotant, massís o inflat d’aire, que hom empra per a sostenir damunt l’aigua una persona, un aparell que, tot sol, s’enfonsaria, etc.

3 m. [LC] [FIF] [TRA] Cos lleuger que es fa surar a la superfície d’un corrent per mesurar-ne la velocitat.

flotant

1 1 adj. [LC] SURANT. Dic flotant.

1 2 adj. [HIG] En heràld., representat sobre l’aigua. Una nau flotant. Un alció flotant.

2 adj. [LC] FLUCTUANT. Població flotant. Deute flotant.

flotar

v. intr. [LC] [TRA] SURAR.

flotilla

f. [TRA] [LC] Conjunt orgànic d’uns quants vaixells semblants, no gaire grans, units sota un sol comandament. Una flotilla de torpediners.

flotó

m. [LC] [BOC] [BOB] Petita flota o grup. La gent sortia a flotons. Un flotó d’arbres, de bolets.

flou

[fr.]

m. [AF] Efecte fotogràfic que consisteix a difuminar una imatge mitjançant sistemes òptics o electrònics.

flox

f. [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Phlox, de la família de les polemoniàcies, pilosa i glandulosa, de fulles ovades o lanceolades, abraçadores, i flors en glomèruls de colors diversos, purpúries, rosades o blanques, originària d’Amèrica del Nord i cultivada com a ornamental, sobretot l’espècie Phlox drummondii.

fluctuació

1 f. [LC] Acció de fluctuar; l’efecte.

2 1 f. [ECT] Variació experimentada en el curs general de l’activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant.

2 2 [ECT] fluctuació econòmica CICLE ECONÒMIC.

fluctuant

adj. [LC] Que fluctua.

fluctuar

1 v. intr. [LC] Moure’s com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat. Els preus fluctuen segons la llei de l’oferta i la demanda.

2 v. intr. [LC] Vacil·lar, dubtar, en la resolució d’una cosa.

fluctuós -osa

adj. [LC] Agitat per moviments contraris.

fluència

1 1 f. [LC] Acció de fluir; l’efecte.

1 2 f. [LC] Qualitat de fluent.

2 f. [FIF] Fenomen que presenten certs materials elàstics, com l’acer, de deformar-se plàsticament, sense cap augment apreciable de l’esforç de tracció al qual són sotmesos, quan assoleixen el límit de comportament elàstic.

fluent

adj. [LC] Que flueix.

fluid -a

1 1 adj. [LC] FLUENT.

1 2 adj. [LC] Corrent, fàcil. Llenguatge fluid. Estil fluid.

2 adj. [LC] [FIF] Que no pot resistir pressions de cisallament i que, per tant, s’adapta al recipient que el conté. Una matèria fluida. Una substància fluida.

3 m. [FIF] [QU] Substància fluida. L’electricitat i el magnetisme eren abans considerats com a fluids: fluid elèctric, fluid magnètic.

fluidal

adj. [GL] Que presenta els cristalls o micròlits aciculars orientats segons les línies de corrent de la lava. L’estructura fluidal d’algunes roques volcàniques.

fluidament

adv. [LC] D’una manera fluida, amb fluïdesa.

fluïdesa

f. [LC] [FIF] [QU] Qualitat de fluid.

fluídic -a

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la fluídica.

2 f. [FIF] Tècnica de control i regulació que utilitza fluids en circuits lògics.

fluïdificació

f. [QU] Acció de fluïdificar.

fluïdificar

v. tr. [LC] [QU] Fer passar (un cos) a l’estat fluid o augmentar-ne la fluïdesa.

fluïditat

f. [LC] [FIF] FLUÏDESA.

fluïdització

f. [QU] [IQ] Operació de fluïditzar un sòlid polvoritzat.

fluïditzar

v. tr. [QU] [IQ] Fer que (un sòlid polvoritzat) tingui el comportament d’un fluid introduint en la massa polvoritzada un corrent ascendent de gas o líquid, de manera que les partícules sòlides restin en suspensió en el corrent fluid.

fluir

1 v. intr. [LC] Un líquid, córrer. La sang fluïa en abundància.

2 v. intr. [LC] PER EXT. La paraula fluïa ràpida de la seva boca.