elusió
f. [LC] Acció d’eludir.
elusiu -iva
adj. [LC] Que eludeix. Adopta una actitud elusiva davant els problemes.
elutriació
f. [IQ] Arrossegament de partícules sòlides per un fluid.
eluviació
f. [GL] Emportament de substàncies dissoltes o de partícules en suspensió, en sentit descendent vertical, per l’aigua d’infiltració dels sòls.
eluvial
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’eluviació o a l’eluvió.
2 adj. [GL] Que s’ha format en el mateix lloc a partir de la roca mare. Sòl eluvial. Dipòsits eluvials.
3 adj. [GL] Que ha sofert un procés d’eluviació.
eluvió
m. [GG] [GL] Conjunt dels sediments superficials que no han estat transportats i han restat al lloc de formació.
elxà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Elx.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Elx o als seus habitants.
em
[pot revestir les formes m’, ’m i me.]
pron. [LC] Acusatiu i datiu del pronom de primera persona jo. Em sents? No em donis res.
em-
[LC] V. EN-.
ema
f. [LC] [FL] Lletra m M.
emaciació
f. [MD] Aflaquiment considerable degut a una malaltia.
emaciat -ada
adj. [MD] Que ha sofert emaciació.
emanació
1 f. [LC] Acció d’emanar; l’efecte. Les olors són emanacions de certs cossos. Una atmosfera infectada d’emanacions pútrides. Emanacions perilloses per a la salut. Teoria de l’emanació de Newton. L’autoritat de l’Església és una emanació del poder de Déu.
2 f. [FS] Procés segons el qual la realitat mundana procedeix d’un primer principi d’una manera necessària.
emanar
1 v. intr. [LC] Escapar-se sota la forma de partícules subtils. Els corpuscles que emanen dels cossos olorosos. La flaire que emanava de les flors.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Els actes que emanen de l’autoritat sobirana.
emanatisme
m. [FS] Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació.
emanatista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’emanatisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari de l’emanatisme.
emancipació
1 f. [LC] [DR] Acció d’emancipar; l’efecte.
2 f. [PO] Alliberament d’una nació, d’un poble o d’una comunitat subjecta a una dominació externa.
emancipador -a
adj. i m. i f. [LC] Que emancipa.
emancipar
v. tr. [LC] [DR] Alliberar de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud.
emarginat -ada
adj. [BO] Que té una escotadura. Fulla emarginada.
emasculació
f. [MD] Acció d’emascular; l’efecte.
embabaiar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBADALIR.
embacinar
v. tr. [LC] Enganyar valent-se de la inexperiència, de la bona fe, de la credulitat.
embadalidor -a
adj. [LC] Que embadaleix.
embadaliment
m. [LC] Acció d’embadalir o d’embadalir-se; l’efecte.
embadalir
1 v. tr. [LC] Una cosa que es contempla, suspendre l’ànim (d’algú).
2 v. tr. [LC] Suspendre l’ànim (d’algú) amb la contemplació d’una cosa. Embadalia la gent amb algun dels seus jocs de mans.
3 intr. pron. [LC] Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa. S’embadalí amb el cant dels ocells. S’embadalia tot sovint.
embadocador -a
adj. i m. i f. [LC] Que embadoca.
embadocament
m. [LC] Acció d’embadocar o d’embadocar-se; l’efecte.
embadocar
1 v. tr. [LC] Atreure l’atenció (d’algú) fins a abstreure’l de tota altra cosa.
2 intr. pron. [LC] Abstreure’s en la contemplació d’alguna cosa. S’embadocava contemplant com la claror es fonia.
embafador -a
adj. [LC] Que embafa.
embafament
m. [LC] Acció d’embafar o d’embafar-se; l’efecte.
embafar
1 v. tr. [LC] [HO] Una menja massa dolça o greixosa, esmussar l’apetit (a algú), fer-se-li de difícil empassar.
2 v. tr. [LC] Una cosa, enutjar (a algú), per carregosa o insistent.
3 intr. pron. [LC] Embafar-se algú de menjar arròs, de lloances.
embafat -ada
adj. [LC] Satisfet de si mateix, vanitós, orgullós.
embafós -osa
adj. [LC] EMBAFADOR.
embagar
1 v. tr. [LC] Subjectar amb una baga o bagues.
2 tr. [DE] Lligar (a una arma llancívola) una corretja per llançar-la amb més força.
embagular
v. tr. [LC] Posar en un bagul o en baguls. Ja han embagulat la roba.
embaietar
v. tr. [LC] [IMI] Cobrir de baieta. Una cadira, un banc embaietats.
embajaniment
m. [LC] Acció d’embajanir o d’embajanir-se; l’efecte.
embajanir
1 v. tr. [LC] Fer tornar bajà.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir bajà.
embalador -a
1 adj. [LC] Que embala.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici embalar.
3 f. [LC] Màquina d’embalar.
embalall
m. [LC] Embalatge 2.
embalament
m. [LC] Acció d’embalar-se; l’efecte.
embalar
1 v. tr. [LC] Posar en bala. El fenc s’embala per preservar-ne les propietats.
2 v. tr. [LC] Posar dins caixes o cobertes adequades per al transport. Embaleu bé aquests gerros de porcellana, que van lluny.
embalar-se
1 v. intr. pron. [LC] Adquirir ràpidament velocitat, córrer acceleradament. El cotxe es va embalar a la baixada.
2 v. intr. pron. [LC] Raonar precipitadament i amb exaltació. Quan parla de futbol s’embala.
embalatge
1 m. [LC] Acció d’embalar. L’embalatge dels mobles. Tela d’embalatge.
2 m. [LC] Caixa o coberta amb què s’embala un objecte.
embalatjar
v. tr. [LC] EMBALAR.
embalbament
m. [LC] [MD] EMBALBIMENT.
embalbar
v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] EMBALBIR.
embalbiment
m. [LC] [MD] Estat de qui està balb, condició de balb.
embalbir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar balb. El fred li embalbia els dits.
2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir balb. Amb aquest fred les mans s’embalbeixen.
embalcar
v. tr. [IMI] EMBOGAR.
embalçar
v. tr. [LC] Abismar 1 1.
embaldragar
v. tr. [LC] ENFARFEGAR.
emballestament
m. [LC] Acció d’emballestar; l’efecte.
emballestar
v. tr. [LC] Combinar, conjuminar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer.
embalsamador embalsamadora
m. i f. [LC] [PR] [MD] Persona que embalsama.
embalsamament
m. [LC] [MD] Acció d’embalsamar; l’efecte.
embalsamar
1 v. tr. [MD] Preparar (un cadàver) amb substàncies balsàmiques i líquids conservadors a fi de preservar-lo de la putrefacció. Els egipcis embalsamaven els morts.
2 v. tr. [LC] PERFUMAR. Les flors embalsamaven l’aire.
embalum
1 m. [LC] Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum.
2 m. [LC] Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia darrere la porta un embalum de cordes.
embalumar
v. tr. [LC] Carregar amb coses que fan embalum, que embarassen.
embambar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBADALIR.
embambat -ada
adj. [LC] Que resta amb l’ànim suspès en la contemplació d’una cosa.
embancar
v. tr. [IT] Preparar (l’ordit) per a teixir.
embanderar
v. tr. [LC] Guarnir amb banderes. Embanderar un edifici, una nau.
embanyat -ada
adj. [LC] [AGR] Proveït de banyes.
embanyonar
v. tr. [LC] Agafar (una cosa) en els banyons d’una altra.
embaràs
[pl. -assos]
1 m. [LC] Allò que embarassa. Aquest moble ací al passadís és un embaràs. Fer lloc traient embarassos.
2 1 m. [LC] [MD] Estat de la dona després de la concepció i fins al part.
2 2 m. [LC] [MD] Temps que dura aquest estat. S’ha trobat bé durant tot l’embaràs.
2 3 [MD] embaràs ectòpic Desenvolupament de l’ou fora de la cavitat uterina.
embarassar
1 v. tr. [LC] Dificultar d’obrar, de moure’s, ésser una nosa. Traieu-los, tots aquests paquets: ací embarassen. Anar tan carregat de coses l’embarassa molt per a córrer.
2 tr. [LC] [MD] Prenyar (una dona).
embarassat -ada
1 adj. [LC] Ple d’embarassos.
2 1 adj. [LC] [MD] Prenyada, s’aplica a una femella. Estar embarassada.
2 2 f. [MD] [LC] Dona prenyada. Hi ha seients reservats per a les embarassades.
embarbollar-se
1 v. intr. pron. [LC] Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s’embarbolla.
2 tr. pron. [LC] Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t’embarbolles!
embarbussadament
adv. [LC] Amb locució embarbussada.
embarbussament
1 m. [LC] Acció d’embarbussar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.
embarbussar-se
1 v. intr. pron. [LC] Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s’enrojola ni s’embarbussa quan li dirigiu la paraula.
2 tr. pron. [LC] Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s’embarbussa.
embarbussat -ada
adj. [LC] Que mostra embarbussament. Un mal orador, de locució embarbussada.
embarcació
f. [LC] [TRA] Nau2 1 1. Embarcació menor. Embarcació major.
embarcada
f. [TRA] [LC] EMBARCAMENT.
embarcador
m. [TRA] [LC] Lloc destinat a l’embarcament de gent, de mercaderies.
embarcament
m. [LC] [TRA] Acció d’embarcar o d’embarcar-se. L’embarcament de les mercaderies. L’embarcament de les tropes.
embarcar
1 1 v. tr. [LC] [TRA] Posar, fer pujar en una nau. Avui hem embarcat les caixes.
1 2 intr. pron. [LC] [TRA] Me’n vaig a Amèrica: demà m’embarco.
2 1 intr. [LC] [TRA] Entrar com a tripulant d’una embarcació.
2 2 intr. pron. [LC] [TRA] Aquesta primavera m’embarcaré en el Súnion com a grumet.
3 1 tr. [TRG] Ficar (alguna cosa, especialment equipatges), dins un vehicle, un tren, etc., per procedir al seu transport.
3 2 intr. pron. [LC] [TRG] Embarcar-se en un tren, en un vehicle qualsevol.
4 1 tr. [LC] Fer entrar en un afer difícil. Va embarcar tots els seus amics en aquelles reivindicacions absurdes.
4 2 intr. pron. [LC] Entrar en un afer difícil. Es va embarcar en la defensa d’uns llogaters desnonats.
embardissar
1 1 v. tr. [LC] Posar bardisses (a una paret, a una tanca, etc.).
1 2 intr. pron. [LC] Omplir-se de bardissa, convertir-se en bardissa. El camí ja no es veu, s’ha ben embardissat.
2 1 intr. pron. [LC] Ficar-se entre bardisses. El senglar ferit s’embardissa.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. S’embardissaren en una discussió pintoresca. Estem ben embardissats en un afer: no sé pas com ens en sortirem.
embarg
m. [LC] [AD] EMBARGAMENT.
embargable
adj. [LC] Que pot ésser embargat.
embargador -a
adj. i m. i f. [LC] Que embarga.
embargament
1 m. [LC] Allò que embarga, que és un impediment.
2 m. [LC] [DR] [AD] Afectació de béns o de drets a l’execució ordenada per l’autoritat judicial, conseqüència d’una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal.
embargar
1 v. tr. [LC] Embarassar, impedir.
2 tr. [LC] [DR] Retenir, ocupar, (una cosa) per embargament. Li han embargat els mobles. Li embargaren tots els béns.
embargolar
v. tr. [LC] Embargar 1.
embarnillar
v. tr. [LC] [IMI] Posar barnilles (a un objecte).
embarracar
1 v. tr. [LC] Acampar en barraques.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se dins una barraca. Ens vam embarracar fins que deixà de ploure.
embarrancar
1 1 v. tr. [TRA] Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí.
1 2 intr. [TRA] Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira.
1 3 intr. pron. [LC] [TRA] El navili s’embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se, encallar-se, en un barranc.
embarranquinar
1 v. tr. [LC] Ficar per un barranc o un lloc de sortida difícil.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se per un barranc.
embarrar
1 1 v. tr. [LC] Tancar amb barra. Quan es faci fosc, embarreu la porta.
1 2 v. tr. [LC] Tancar (una persona o un animal) en un lloc del qual no pot sortir. Han embarrat el bestiar.
1 3 intr. pron. [LC] REFUGIAR-SE.
2 tr. [IT] Estendre (les madeixes molles) en barres per assecar-les.
embarrat
m. [EI] Arbre de transmissió proveït de politges i de corretges, per a l’accionament de diverses màquines per un sol motor central.
embarrellar
v. tr. [LC] Posar una o més barrelles (a una gàbia). Netejar i embarrellar la gàbia.
embarrerar
1 v. tr. [LC] Tancar amb barreres.
2 tr. [DE] Envoltar (l’enemic).
embarretat -ada
adj. [LC] Que porta barret.
embarrilar
v. tr. [LC] [AGA] Posar en un barril o en barrils.
embarriolar
v. tr. [AGP] Agafar amb una barriola.
embarrotar
1 v. tr. [LC] [IMF] Posar el barrot travesser a la part de dins (d’una porta), per tancar-la o reforçar-ne el tancament.
2 1 tr. [IMF] Disposar barrots per unir, reforçar o redreçar (una peça o conjunt de peces de fusta).
2 2 tr. [IMF] Posar travessers (a una sèrie de posts encadellades o emboetades) perquè el tauler sigui rígid en direcció transversal.
embarum
m. [LC] Rama amb què hom embaruma o cobreix alguna cosa.
embarumar
1 v. tr. [LC] [AGF] Cobrir amb rama (alguna cosa, especialment una pila de llenya que es vol carbonar).
2 intr. pron. [LC] Endinsar-se en una espessor de mates, de canyes, etc. L’excursionista s’embarumava en canyars i arbredes.
embarzerar
1 v. tr. [LC] Posar esbarzers, cobrir d’esbarzers. Van embarzerar els marges.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se entre esbarzers.
embasament
m. [AQ] Base en què descansa tot un edifici.
embasardir
1 v. tr. [LC] Infondre basarda (a algú).
2 intr. pron. [LC] Agafar basarda. En fer-se semblants preguntes, un s’embasardeix.
embascar-se
v. intr. pron. [LC] Caure en basca. El malalt es posa molt fred i s’embasca.
embassada
f. [LC] Embassament 1.
embassament
1 m. [LC] Acció d’embassar o d’embassar-se; l’efecte.
2 m. [OP] Pantà 2.
3 1 m. [MD] Acumulació d’un líquid orgànic en alguna part del cos, especialment en una cavitat serosa.
3 2 m. [MD] Líquid orgànic acumulat.
embassar
1 1 v. tr. [LC] Posar (aigua) en una bassa.
1 2 intr. pron. [LC] L’aigua, formar bassa, estancar-se. L’aigua de la claveguera s’embassa i sempre se sent pudor.
2 intr. pron. [MD] Un líquid orgànic, acumular-se en alguna part del cos.
3 tr. [IT] Amarar (el lli, el cànem, el jute, etc.), en basses.
embastador embastadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici embastar peces de roba, de cuir, etc.
embastar1
v. tr. [AGR] [LC] Posar el bast (a una haveria). Embastaren una egua.
embastar2
1 v. tr. [LC] [IT] Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes (allò que s’ha de cosir després). Abans d’emprovar encara falta embastar les mànigues.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’obra, tot just l’hem embastada: hi ha feina llarga a acabar-la.
embastardir
1 v. tr. [AGA] Fer perdre (a un animal, a una planta) les qualitats pròpies de la raça.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’esclavitud embastardeix els cors.
3 intr. pron. [LC] En el nostre país aquesta planta s’embastardeix ràpidament. S’ha embastardit amb les ànsies de riquesa.
embastonar
v. tr. [IT] Disposar (les madeixes) sobre bastons o canyes per tenyir-les.
embat
1 1 m. [LC] Cop que dona l’onada a la riba, a la nau.
1 2 m. [LC] Impuls del vent.
2 m. [LC] Atac, envestida, escomesa.
embatol
m. [LC] Marinada suau.
embeinador -a
adj. [BO] Que té beina. Fulla embeinadora.
embeinar
v. tr. [LC] [DE] Ficar (una arma, una eina) a la beina.
embellidor -a
adj. [LC] Que embelleix. La força embellidora de l’art.
embelliment
m. [LC] Acció d’embellir o d’embellir-se; l’efecte.
embellir
1 v. tr. [LC] Fer tornar bell, més bell.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir bell, més bell. Si el cantant gradua l’aire, se li embelleix la veu.
embellit -ida
adj. [HIG] En heràld., que es representa amb un esmalt diferent del de la resta de la figura a la qual pertany. Una cinta embellida. Una línia embellida.
embenador -a
adj. [LC] Que embena.
embenadora
f. [PR] [MD] [LC] Antigament, dona encarregada d’embenar els infants trencats.
embenadura
f. [LC] [MD] EMBENAT.
embenament
m. [LC] [MD] Acció d’embenar; l’efecte.
embenar
v. tr. [LC] [MD] Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes. Li han embenat el braç. Embenar una ferida.
embenat
1 m. [LC] [MD] Lligada que es fa amb una o més benes per aguantar en el seu lloc un apòsit o una fèrula o per protegir i subjectar una part del cos.
2 [MD] embenat de guix Embenat inamovible que es fa amb una bena impregnada d’una solució de guix que posteriorment se solidifica.
embenatge
m. [LC] [MD] Conjunt de materials que, aplicats, formen l’embenat.
emberízids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells granívors, de l’ordre dels passeriformes, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
embero
m. [BOS] [IMF] [AGF] DIBETÚ.
embessonar-se
v. intr. pron. [LC] Dues coses, lligar-se íntimament com formant-ne una de sola. Acostar-se per l’amor dues persones i embessonar-se els seus cors per sempre.
embetumar
1 v. tr. [LC] Cobrir amb betum.
2 tr. [LC] Enganyar amb bones paraules.
embeure
[quant a la flexió, com beure]
1 1 v. tr. [LC] Un cos sòlid, absorbir (un líquid). Aquesta terra embeu molta aigua.
1 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Aquesta terra s’ha embegut tota l’aigua.
2 1 intr. pron. [LC] Impregnar-se d’un líquid. La camisa s’havia embegut de la humitat i la gelor de la terra.
2 2 intr. pron. [LC] Imposar-se a fons en un tema o en una matèria.
2 3 intr. pron. [LC] Algú, abstreure’s, preocupar-se intensament per la feina o la tasca que fa.
3 1 tr. [LC] Fer encongir (una roba). L’aigua embeu els teixits de llana.
3 2 intr. pron. [LC] Encongir-se. He rentat el jersei nou de llana i s’ha embegut.
embigar
v. tr. [LC] [AQ] Posar les bigues per fer (un sostre, una teulada, etc.). Embigar el trespol.
embigat
m. [LC] [AQ] Conjunt de bigues que formen un sostre.
emblancar
v. tr. [LC] Aplicar una capa molt fina de guix.
emblanquidor -a
adj. [LC] Que emblanqueix.
emblanquiment
m. [LC] Acció d’emblanquir o d’emblanquir-se; l’efecte.
emblanquinada
f. [LC] Acció d’emblanquinar; l’efecte.
emblanquinador emblanquinadora
m. i f. [AQ] [PR] [LC] Persona que té per ofici emblanquinar.
emblanquinament
m. [LC] Acció d’emblanquinar.
emblanquinar
1 v. tr. [LC] [AQ] Pintar de blanc.
2 tr. [LC] [AQ] Donar una capa de calç o de guix diluïts en aigua (a una paret, a un sostre, a una façana, etc.). Hem emblanquinat la cuina.
emblanquinat
m. [LC] EMBLANQUINADA.
emblanquir
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar blanc.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir blanc. Tenia uns cabells negres i espessos, que no s’emblanquien amb l’edat.
2 tr. [NU] Tractar (la moneda de billó) de manera que adquireixi aparença d’argent.
emblar
v. tr. [LC] ANT. ROBAR.
emblaviment
m. [IMF] [AGF] Acoloriment en forma de taques blaves en la fusta tallada atacada per certs fongs.
emblavir
1 v. tr. [LC] Fer tornar blau.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir blau. La llum moradenca de l’albada es va emblavint.
emblema
1 1 m. [LC] Signe visible d’una idea sovint acompanyat d’una llegenda explicativa.
1 2 m. [LC] Símbol 1. L’emblema de la justícia és una balança.
2 1 m. [HIG] En heràld., divisa.
2 2 m. [HIG] [DE] Senyal distintiu, algunes vegades posat dins un escut, d’un cos militar o d’una persona o d’una família no pertanyent a la noblesa.
emblemàtic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un emblema.
2 adj. [LC] Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema. Figura emblemàtica. Llenguatge emblemàtic. Personatge emblemàtic.
3 f. [HIG] Ciència que estudia els emblemes.
emblemàticament
adv. [LC] D’una manera emblemàtica, per mitjà d’emblemes.
emblematòleg emblematòloga
m. i f. [HIG] Persona versada en l’estudi dels emblemes.
emboc
1 m. [LC] Acció d’embocar un port, un riu, un carrer, etc.
2 m. [LC] Pas d’un objecte per un lloc estret.
emboç
1 m. [LC] BOÇ.
2 m. [LC] [ED] Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls.
3 m. [LC] [AGR] Beina d’un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s’adapta al tall de la dalla o de la falç.
embocada
f. [LC] Acció d’embocar, posant-se a la boca.
embocador
m. [LC] Entrada o embocadura d’una badia, d’un port, d’un canal o d’un freu.
embocadura
1 1 f. [MU] Part d’un instrument de vent que es fica o s’aplica a la boca.
1 2 f. [MU] Manera d’adaptar la boca a l’embocadura d’un instrument de vent.
2 f. [AGR] Mos 3 1.
3 1 f. [LC] Obertura o pas per on s’entra en un carrer, en un port, etc.
3 2 f. [LC] Part d’un riu, d’un canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, a un llac, a un altre riu. Van fer sotsobre a l’embocadura del Llobregat.
embocar
1 1 v. tr. [LC] [MU] [AGR] Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l’eriçó fet una bola.
1 2 v. tr. [LC] [MU] Posar-se a la boca l’embocadura (d’un instrument de vent). Embocar la trompeta.
1 3 v. tr. [LC] Devorar, fer desaparèixer. L’eternitat emboca, afamada, generacions i segles.
2 tr. [LC] Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), per la seva boca o embocadura. La nau embocà el port. Quan la munió embocava el carrer de la Princesa.
emboçar
1 v. tr. [LC] [AGR] Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.).
2 v. tr. [LC] Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S’emboçà la capa fins als ulls.
emboetar
v. tr. [IMF] Obrar els cantells (de les posts) amb un boet fent solc en un cantell i crestall en l’altre per encaixar-los.
emboetat
m. [IMF] Empostissat, plafó, etc., fet de posts emboetades en què el crestall de cadascuna encaixa amb el solc de la immediata.
embofegar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBOTORNAR.
embogar
v. tr. [IMI] Posar el seient de boga (a una cadira, a un sofà, etc.).
embogidor -a
adj. [LC] Que embogeix o fa embogir. Una música embogidora.
embogiment
m. [MD] Acció d’embogir o d’embogir-se; l’efecte.
embogir
1 v. tr. i intr. [LC] [MD] ENFOLLIR.
2 intr. pron. [LC] Quan li porten la contrària s’embogeix d’ira.
emboirament
m. [LC] Acció d’emboirar o d’emboirar-se; l’efecte.
emboirar
1 1 v. tr. [LC] [ME] Omplir o cobrir de boira.
1 2 intr. pron. [LC] [ME] Quan para el vent, els cims s’emboiren.
2 1 tr. [LC] Ofuscar (l’enteniment o l’esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap.
2 2 intr. pron. [LC] La ment se m’emboira i no puc estudiar.
èmbol
1 m. [EI] [LC] Peça cilíndrica o disc que s’ajusta a les parets interiors d’un vas cilíndric i pot moure’s alternativament cap a l’un i a l’altre extrem d’aquest, sia per a comprimir o enrarir un fluid, sia rebent-ne el moviment.
2 m. [MD] [LC] Grumoll que, allotjat en un vas sanguini, hi obstrueix la circulació de la sang.
embolada
1 f. [EI] Moviment de vaivé de l’èmbol entre els extrems del cilindre dins el qual es mou.
2 f. [EI] Volum de fluid desplaçat per l’èmbol quan fa el recorregut complet d’un extrem a l’altre del cilindre.
embolar1
1 v. tr. [LC] Posar una bola a la punta (d’una cosa) per evitar de punxar-s’hi.
2 v. tr. [JE] Empiular (un bou).
embolar2
v. tr. [LC] Enllustrar (el calçat), netejar-lo. Embolar les sabates.
embolcallament
m. [LC] Acció d’embolcallar; l’efecte.
embolcallar
v. tr. [LC] EMBOLCAR. Embolcallar un nen petit. Embolcallar un paquet.
embolcar
1 v. tr. [LC] Cobrir totalment o parcialment (alguna cosa) envoltant-la amb una tela, un paper, etc. Quan hom es mor no s’emporta res més sinó el drap amb què és embolcat.
2 v. tr. [LC] Bolcar 1.
embòlia
f. [MD] [LC] Obstrucció d’un vas sanguini produïda per un èmbol circulant pel corrent sanguini.
embolic
1 m. [LC] Resultat d’embolicar-se o d’embullar-se una cosa.
2 m. [LC] Complicació d’esdeveniments, de circumstàncies, etc., de què no és fàcil deseixir-se. Armar un embolic. Desfer un embolic.
embolicador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] EMBOLICAIRE.
2 m. [LC] Instrument per a embolicar fil o corda.
embolicador2 -a
adj. [LC] Susceptible d’ésser embolicat. Corda embolicadora.
embolicaire
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a armar, a posar, embolics.
embolicament
m. [LC] Acció d’embolicar; l’efecte.
embolicar
1 v. tr. [LC] Aconduir (un objecte o diferents objectes plegats) embolcant-los, fent-ne un bolic. No ho duguis destapat, que pot embrutar-se: embolica-ho amb un paper de diari, amb un mocador.
2 1 tr. [LC] Fer esdevenir intricat. Embolicar els fils d’uns rodets, d’unes troques. Li agrada d’embolicar les qüestions.
2 2 intr. pron. [LC] Esdevenir intricat. Embolicar-se el cordill d’un estel.
2 3 intr. pron. [LC] Un objecte, ficar-se entre altres d’entre els quals és difícil de destriar-lo, de separar-l’en. La carta, se m’ha embolicat amb tots aquests papers, i no la trobo. Les coses s’han embolicat de mala manera: no sé pas com ens en sortirem.
2 4 [LC] embolica que fa fort! Expressió per a indicar que una situació, allò que hom explica, etc., es complica més.
2 5 [LC] embolicar la troca Complicar les coses.
3 intr. pron. [LC] Establir amb algú una relació que pot ocasionar dificultats, perills, problemes, etc. T’ho adverteixo: no t’emboliquis amb aquesta gent.
4 tr. pron. [LC] Dir coses inventades, exagerades, sense sentit. Què t’emboliques, ara, amb el casament? Quines bestieses dius?
embolisme1
m. [HIH] Intercalació o inserció de dies, de mesos, d’anys, a un període de temps perquè s’acordi amb un altre.
embolisme2
m. [MD] EMBÒLIA.
embonadora
f. [IT] Màquina per a embonar.
embonar
1 v. tr. [IT] Disposar (una floca) en forma de napa.
2 tr. [TRA] Afegir embons (al folre d’una nau).
emboniquir
v. tr. [LC] Fer tornar bonic, més bonic.
emborbollar
1 v. tr. [LC] Provocar borbolls, tumults, baralles, (en una munió, en un país, etc.).
2 intr. pron. [LC] Parlar atropelladament, a borbolls.
embordeir-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] Embordonir-se.
embordonir
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Fer esdevenir bord. Un empelt mal fet pot embordonir les vinyes.
1 2 intr. pron. [LC] [AGA] Esdevenir bord. Els arbres trasplantats sovint s’embordoneixen.
2 1 tr. [LC] Fer degenerar, corrompre. L’ociositat embordoneix les persones.
2 2 intr. pron. [LC] Degenerar, corrompre’s. Sense cultura, els caràcters s’embordoneixen.
emborlat -ada
adj. [LC] Guarnit amb borles.
embornal
1 m. [TRA] [OP] Forat de desguàs practicat a cada costat d’una nau, d’una calçada, etc. Els embornals de les andanes no podien engolir l’aigua que queia.
2 m. [QU] Fase o procés responsable de la desaparició d’un pol·luent de l’ambient. Un procés d’oxidació és l’embornal del diòxid de sofre. Les aigües dels mars són l’embornal del diòxid de carboni.
embornament
m. [EE] Acció d’embornar; l’efecte.
embornar
v. tr. [EE] Connectar (conductors) als borns d’un aparell elèctric. Embornar un cable.
emborniar
v. tr. [LC] Fer borni.
emborrada
f. [IMI] Acció d’emborrar; l’efecte.
emborrador -a
adj. i m. i f. [IMI] [PR] Que emborra.
emborrar
v. tr. [IMI] Omplir de borra tèxtil. Emborrar un coixí, una albarda, un seient.
emborrascar-se
v. intr. pron. [LC] [ME] Donar senyals de congriar-se una borrasca, amenaçar borrasca. El temps s’emborrasca.
emborrassament
m. [LC] [HO] Acció d’emborrassar; l’efecte.
emborrassar
v. tr. [LC] [HO] Cobrir d’una capa de llard o d’un altre greix (una vianda que ha de rostir-se). Capons emborrassats.
emborratxador -a
adj. [LC] EMBRIAGADOR.
emborratxament
m. [LC] EMBRIAGAMENT.
emborratxar
1 1 v. tr. [LC] EMBRIAGAR.
1 2 intr. pron. [LC] Ahir em vaig emborratxar i tinc un mal de cap terrible. Emborratxar-se d’alegria.
2 tr. [HO] Amarar (un aliment) amb vi, licor, etc. Emborratxar un pastís.
3 1 tr. [AR] Pintar d’uns colors forts i vius que alteren l’harmonia de la composició.
3 2 tr. [LC] Barrejar els colors (d’una roba) en rentar-la.
3 3 intr. pron. [LC] Emborratxar-se un vestit.
emborrossar-se
v. intr. pron. [LC] Cobrir-se la cara, el cap, amb un drap, un vel. La dona s’emborrossà, seguint el costum de la seva terra.
emborsar
v. tr. [LC] Embossar11.
embós
[pl. -ossos]
1 m. [LC] Obstacle que embossa un conducte. Al canó hi ha un embós i l’aigua no passa. Fer-se un embós.
2 m. [LC] Acumulació de vehicles en una via que provoca circulació lenta o la impedeix.
embosca
f. [LC] [DE] EMBOSCADA.
emboscada
f. [DE] [LC] Acció d’emboscar o d’emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada.
emboscar
1 1 v. tr. [LC] Ficar en l’espessor d’un bosc.
1 2 intr. pron. [LC] Endinsar-se en l’espessor d’un bosc. Alguns s’han emboscat i amagat, esperant el final de la guerra.
2 tr. [DE] Posar a l’aguait (tropes, guàrdies, etc.), en un lloc amagat per sorprendre l’enemic. El capità va emboscar els seus homes en un barranc.
emboscat -ada
adj. [LC] [AGF] BOSCAT. Muntanyes emboscades.
embossada
f. [LC] Fet d’embossar-se un conducte, un pas.
embossament1
m. [LC] Acció de posar a la bossa.
embossament2
m. [LC] EMBÓS.
embossar1
1 v. tr. [LC] Posar a la bossa. Embossar diners.
2 intr. pron. [LC] El peix, enxarxar-se.
embossar2
1 1 v. tr. [LC] Un obstacle qualsevol, obstruir (un conducte). La brossa ha embossat la canonada.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Vigileu què aboqueu al lavabo, que sempre l’embosseu.
1 3 intr. pron. [LC] El canó de l’aigüera s’ha embossat i no engoleix l’aigua. El lavabo s’ha embossat.
2 1 tr. [TRG] [LC] Un excés de vehicles, obstaculitzar la circulació (en un punt).
2 2 intr. pron. [TRG] [LC] L’autopista s’ha embossat per culpa dels camions.
embosta
f. [LC] ALMOSTA.
embotar
v. tr. [LC] [AGA] Posar en una bota o en botes de fusta. Ja han embotat el vi.
embotellar
1 v. tr. [LC] [ED] Posar en una botella o en botelles. Embotellar el vi novell.
2 tr. [LC] Embossar2 2 1.
embotició
f. [EI] [IMI] Acció d’embotir.
embotidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que emboteix.
2 m. [AGA] Obstacle amb què es fa pujar el nivell de l’aigua en un rec, en una séquia, etc.
embotifarrar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] ABOTIFARRAR-SE.
embotigament
m. [LC] [ECT] Acció d’embotigar; l’efecte.
embotigar
v. tr. [ECT] [LC] Emmagatzemar 1.
embotiment
m. [LC] Acció d’embotir o d’embotir-se; l’efecte.
embotinar
v. tr. [LC] Posar botines, botes o botins (a algú).
embotir
1 1 v. tr. [LC] [IMI] Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l’embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell.
1 2 v. tr. [LC] Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta: sembla que l’hagin embotit.
1 3 intr. pron. [LC] Ficar-se en algun lloc, poder-hi entrar. Després de molts esforços, aconseguiren d’embotir-se en un vagó de mercaderies.
1 4 intr. pron. [MD] Una cosa, inflar-se fins a posar tibant la pell, l’embolcall. El ventre del malalt s’embotia per moments.
2 tr. [OP] Un obstacle, fer pujar el nivell de l’aigua (en un rec, en una séquia, etc.).
3 tr. [IMI] [EI] [ML] Fer relleus (en una làmina metàl·lica) picant-la per la bescara amb una matriu i un punxó.
4 1 tr. [IMI] Incrustar a les superfícies d’un moble (petites peces o filets de nacre, de boix o d’argent) per decorar-lo.
4 2 tr. [IMI] Aplicar (una pasta dura) sobre una superfície modelant-hi relleus ornamentals.
embotit
1 m. [LC] Acció d’embotir; l’efecte.
2 m. [LC] [HO] Budell, bufeta o embolcall sintètic, farcit de carn, generalment de porc, capolada.
embotjar
v. intr. [IT] Posar la botja o enramada a les andanes perquè els cucs de seda s’hi enfilin a filar els capolls.
embotonar
v. tr. [LC] Botonar 1.
embotornament
m. [LC] [MD] Efecte d’embotornar o d’embotornar-se.
embotornar
1 v. tr. [LC] [MD] Inflar (una part del cos). L’erisipela li embotornà tota la cara.
2 intr. pron. [LC] [MD] Una part del cos, inflar-se. Se li embotornen les mans. Tenir la cara embotornada.
embotxada
f. [SP] Cop de botxa.
embotxador embotxadora
m. i f. [SP] [PR] Persona que tira la botxa en el joc de botxes.
embotxar
v. tr. [SP] Treure (una botxa) del lloc on és tirant-li una altra botxa.
embotzegar-se
v. intr. pron. [LC] Posar-se a fer el bot.
embovar
v. tr. [LC] EMBOGAR.
embraçadura
f. [DE] Agafador per a sostenir l’escut o la darga.
embragament
m. [LC] [EI] Acció d’embragar.
embragar
1 v. tr. [TRA] Passar una braga (al voltant d’un bolic, d’una pedra, etc.).
2 tr. [EI] [LC] [TRG] Fer que el moviment d’una part (d’un mecanisme) es comuniqui a una altra, mitjançant el desplaçament d’un òrgan de transmissió.
embragatge
m. [EI] [LC] [TRG] Mecanisme que permet d’embragar i de desembragar.
embrancament
1 m. [LC] Lloc on embranquen dos o més camins.
2 m. [ZOA] [EG] [BI] En zool., grup de classificació taxonòmica situat entre el regne i la classe, format per la reunió de classes afins.
embrancar
1 v. intr. [LC] Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi.
2 intr. pron. [LC] Estendre’s en branques, en diferent direcció. La parra s’embrancava per les parets.
3 1 intr. pron. [LC] Enredar-se entre branques. Cap ocell no va embrancar-se en el nostre arbret.
3 2 intr. pron. [AGP] Un ormeig, un ham, una corda, etc., enrocar-se.
3 3 intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida. S’han embrancat en una guerra d’arguments. La prudència li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat.
embranzida
1 f. [LC] Velocitat adquirida. Prendre embranzida. Agafar embranzida. Portar embranzida.
2 f. [LC] PER EXT. Donar una embranzida a algú. L’embranzida de l’avantguarda artística.
embraviment
m. [LC] Acció d’embravir o d’embravir-se; l’efecte.
embravir
1 v. tr. [LC] Infondre (a algú) bravesa o valentia. Aquesta primera victòria els embraví.
2 intr. pron. [LC] Agafar bravesa o valentia. Davant la nostra reculada, ells s’embraviren i ens atacaren abrivadament.
3 intr. pron. [LC] PER EXT. Embravir-se el mar, els elements.
embrear
v. tr. [LC] [TRA] Revestir d’una capa de brea.
embretolir
1 v. tr. [LC] Fer tornar brètol.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir brètol.
embriac -aga
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol. Farts i embriacs com estaven, no podien córrer, i els van atrapar de seguida. Donant ensopegades com embriac.
1 2 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. Embriacs de sang.
2 adj. [LC] Que té l’ànim pertorbat per una passió. Embriac d’amor. Embriac d’orgull.
embriagador -a
adj. [LC] Que embriaga.
embriagament
m. [LC] Acció d’embriagar o d’embriagar-se; l’efecte.
embriagar
1 1 v. tr. [LC] Posar en estat d’embriaguesa. L’embriagaren per fer-lo parlar. El vi embriaga.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir embriac. No està avesat a beure i s’embriaga de seguida.
2 1 tr. [LC] Excitar fortament l’esperit (d’algú). El seu discurs embriagava l’auditori. L’ambició satisfeta embriaga.
2 2 intr. pron. [LC] S’embriaga de tendresa. Embriagar-se d’alegria.
embriagós -osa
adj. [LC] Donat a l’embriaguesa.
embriaguesa
f. [LC] Estat de qui està embriac.
embridar
v. tr. [AGR] [LC] Posar la brida (a un cavall, a una haveria).
embrió
1 m. [BI] [MD] [VE] Organisme viu en les fases inicials de desenvolupament, des de l’estat d’òvul fecundat fins que té unes estructures anatòmiques diferenciades o és capaç de portar una vida independent.
2 1 m. [LC] Cosa en el seu inici, quan tot just comença a desenvolupar-se.
2 2 [LC] en embrió loc. adv. En un estat incipient o no desenvolupat. Tenir, algú, una obra en embrió. Estar, una obra, en embrió.
embrio-
[LC] Forma prefixada del mot embrió. Ex.: embriocàrdia.
embriòfits
1 m. pl. [BO] Grup de plantes que presenten embrió, generalment adaptades a la vida terrestre, que inclou els briòfits, els pteridòfits i els espermatòfits.
2 m. [BO] Individu d’aquest grup.
embriogènia
f. [BI] Formació i desenvolupament de l’embrió.
embriogènic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’embriogènia.
embriòleg embriòloga
m. i f. [PR] [BI] Persona versada en embriologia.
embriologia
f. [BI] Branca de la biologia que tracta de la formació i del desenvolupament de l’embrió en les plantes i en els animals.
embriològic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’embriologia.
embrionari -ària
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’embrió. Període embrionari. Estat embrionari.
embrionat
adj. [BI] ou embrionat V. OU.
embriopatia
f. [MD] Anomalia de l’embrió produïda per factors externs o genètics.
embriotomia
f. [MD] Operació de reduir el volum del fetus mort en els parts distòcics.
embrocació
1 f. [MD] Acció d’embrocar una part malalta.
2 f. [MD] Preparat farmacèutic constituït per un oli simple o addicionat de càmfora, de belladona o d’altres ingredients.
embrocar1
v. tr. [MD] Aplicar una embrocació (damunt una part malalta) per tal de llevar-li una contractura.
embrocar2
1 1 v. tr. [AGR] Posar la broca o broques (a un rusc).
1 2 v. tr. [IMI] Posar la broca (a un torn, a un filaberquí, etc.).
2 tr. [LC] Comprometre (algú) a alguna cosa.
3 intr. pron. [LC] Ficar-se en negocis, en qüestions, en assumptes, etc., difícils.
embrolla
f. [LC] Situació intricada o complicada d’un afer, d’una qüestió, etc.
embrolladament
adv. [LC] D’una manera embrollada.
embrollaire
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a embrollar, a crear embrolles.
embrollar
1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir embrollat. En lloc d’aclarir l’afer el que fa és embrollar-lo. Embrollar una qüestió. Embrollar les coses.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir embrollat. La cosa s’embrollà quan els pagesos no van assistir a la reunió.
2 intr. pron. [LC] Embrancar-se en explicacions, en consideracions, en arguments, etc., confusos i de difícil sortida. En Josep s’embrolla amb molta facilitat.
3 tr. [LC] Intentar d’enganyar (algú) posant confusió, especialment fent trampes, jugant brut.
embrollat -ada
adj. [LC] Que es troba en un estat de complicació extrema, en una situació intricada.
embrollós -osa
adj. [LC] Que implica embrolla.
embromallar-se
v. intr. pron. [LC] [ME] El cel, cobrir-se de petits núvols com bromalls.
embromament
m. [LC] [MD] Estat de qui està embromat.
embromar
v. tr. i intr. pron. [LC] [ME] EMBOIRAR.
embromat1 -ada
1 adj. [ME] [LC] BOIRÓS.
2 m. [LC] [ME] NÚVOL. L’embromat d’avui no és tan feréstec com el d’ahir.
embromat2 -ada
adj. [MD] Que té els conductes nasals més o menys obstruïts per un excés de mucositat. Estar embromat.
embroquerar-se
v. intr. pron. [DE] Cobrir-se amb el broquer.
embrossar
1 v. tr. [LC] Tapar amb brossa els intersticis (d’una estacada, d’una canyissada, etc.).
2 intr. pron. [LC] Un bosc, un camí, etc., cobrir-se de brossa.
embrostar
v. tr. [LC] [AGF] Cobrir amb brosta, branquillons trossejats, etc., (una pila de carbó).
embruix
m. [LC] [AN] EMBRUIXAMENT. A veure si rompem l’embruix.
embruixador -a
adj. [LC] [AN] Que embruixa.
embruixadura
f. [AN] [LC] Estat de qui està embruixat. Tenia remeis per a curar d’embruixadura.
embruixament
m. [LC] [AN] Acció d’embruixar; l’efecte.
embruixar
1 v. tr. [LC] [AN] Sotmetre a la influència d’un sortilegi.
2 v. tr. [LC] Exercir (sobre algú) una influència inexplicable. S’havia deixat embruixar per la nit estrellada.
embruniment
m. [LC] Acció d’embrunir o d’embrunir-se; l’efecte.
embrunir
1 v. tr. [LC] Fer tornar bru, més bru.
2 intr. pron. [LC] Tornar-se bru, més bru. Cames i braços s’embruneixen al sol.
embrutadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’embrutar-se.
embrutar
1 1 v. tr. [LC] Llevar la netedat (d’alguna cosa) amb taques, pols, greix, etc. És un xicot que embruta molt la roba. Embrutar-se les mans de sang. T’has embrutat els pantalons de sèu.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Embrutar algú la seva reputació.
1 3 intr. pron. [LC] Perdre la netedat amb taques, pols, greix, etc. La roba blanca s’embruta de seguida.
1 4 intr. pron. [LC] En aquest afer, ell va embrutar-se acceptant diners.
1 5 [LC] embrutar-se les mans Participar en un negoci o un afer fraudulent, delictiu, poc honest, etc.
2 intr. pron. [LC] Fer-se les necessitats corporals a sobre. Els esfínters es paralitzen i el malalt s’embruta.
embrutidor -a
adj. [LC] Que embruteix.
embrutiment
m. [LC] Acció d’embrutir o d’embrutir-se; l’efecte.
embrutir1
1 v. tr. [LC] Fer tornar com una bèstia.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir com una bèstia. S’embruteix l’home gandul, però també s’embruteix l’home que només treballa.
embrutir2
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRUTAR.
embuatar
v. tr. [LC] Posar buata (en alguna cosa), omplir de buata.
embudaire
adj. i m. i f. [LC] Que fa embuts quan parla.
embudell
m. [LC] [ED] Embut petit.
embudella
f. [LC] EMBUDELL.
embuder -a
adj. i m. i f. [LC] EMBUDAIRE.
embufec
m. [LC] [MD] Ofec, respiració dificultosa.
embuinar
1 v. tr. [AGA] [LC] Untar amb buina.
2 v. tr. [AGA] [LC] Recobrir (l’era) d’una capa de buines.
embull
1 m. [LC] Estat d’allò que està embullat. Fer-se un embull en una troca. Desfer un embull.
2 m. [LC] PER EXT. Parlant parlant, ell mateix s’ha fet un embull, que no sap pas com sortir-se’n. No em vinguis amb embulls: les coses clares.
embulladament
adv. [LC] EMBROLLADAMENT.
embulladís -issa
adj. [LC] Fàcil d’embullar-se. Té el cabell molt embulladís.
embullador -a
adj. [LC] Que embulla.
embullar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s’entrellacin o s’entreteixeixin intricadament, talment que no sigui fàcil separar-los. El vent li ha embullat els cabells.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir embullat. La troca s’ha embullat.
1 3 intr. pron. [LC] No ho veig clar: és una qüestió molt embullada.
2 tr. [LC] Capgirar, desordenar. Digues als nens que no remenin més el meu armari: m’ho embullen tot!
embullós -osa
adj. [LC] Que implica embull.
embussada
f. [LC] EMBOSSADA.
embussament
m. [LC] EMBOSSAMENT2.
embussar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBOSSAR2.
embut
1 m. [LC] [ED] Estri que té la forma d’un con buit invertit amb un tub en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d’una bota, d’una ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid o gra. Un embut de llauna, de vidre.
2 1 m. pl. [LC] Circumloquis, expressions ambigües, etc., emprats en no dir clarament una cosa. Deixa’t d’embuts i explica d’una vegada què ha passat.
2 2 [LC] anar amb embuts [o venir amb embuts] Parlar sense sinceritat, amagant la veritat.
2 3 [LC] fer embuts Parlar d’una manera confusa o incompleta.
3 m. [GL] En geol., depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, el qual pot ésser un xuclador, un engolidor en relleu càrstic, una dolina, un cràter d’explosió, una bòfia, un forat d’aigua en una glacera, etc.
embutllofar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer una butllofa (en una part del cos).
2 intr. pron. [LC] [MD] Amb aquestes sabates se m’embutllofen els peus.
embutxacar
1 v. tr. [LC] Posar a la butxaca.
2 1 tr. pron. [LC] Guanyar (diners) en un negoci, el joc, etc. S’ha embutxacat deu milions amb la loteria.
2 2 tr. pron. [LC] FURTAR. S’ha embutxacat els beneficis de l’empresa.
emergència
1 f. [LC] [GL] Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós.
2 f. [LC] Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.
3 f. [LC] Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència.
emergent
1 adj. [LC] [GL] Que emergeix. Terrenys emergents. Rajos emergents.
2 adj. [LC] Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent.
emergir
1 1 v. intr. [LC] Quelcom, sortir d’un líquid en què estava immergit.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. La torre emergia del mig del poble.
2 1 intr. [LC] [FIF] Els rajos de llum, les ones sonores, etc., sortir d’un medi després d’haver-lo travessat.
2 2 intr. [LC] Sortir de l’obscuritat, de darrere quelcom que en tapava la vista.
2 3 intr. [GL] [LC] Un curs d’aigua subterrània, sortir a la superfície.
emèrit -a
adj. [LC] [PR] Que s’ha retirat d’un càrrec i en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi. Professor emèrit.
emersió
1 f. [LC] Emergència 1.
2 f. [FIA] Reaparició d’un astre després d’un eclipsi o ocultació. L’emersió de la Lluna de l’ombra de la Terra. L’emersió dels satèl·lits de Júpiter.
èmesi
f. [MD] VÒMIT.
emètic -a
adj. i m. [MD] VOMITIU. Pólvores emètiques. Vi emètic. Tàrtar emètic. Un emètic enèrgic.
emetina
f. [QU] Alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha, emprat com a expectorant, emètic i en el tractament contra l’amebiasi.
emetitzar
v. tr. [MD] Posar un emètic (en una beguda). Emetitzar una tisana.
emetocatàrtic -a
adj. [MD] Vomitiu i purgant alhora.
emetre
[p. p. emès]
1 1 v. tr. [LC] [TC] [FIF] Llançar fora de si. Un cos que emet llum, calor. El pol·len emès pels estams.
1 2 v. tr. [LC] Expressar, manifestar, (una opinió, un judici, un informe, el vot, etc.).
2 tr. [ECT] Posar en circulació (valors). El banc ha emès nous bitllets.
3 1 tr. [LC] [TC] [FIF] En fís., produir en un punt donat i transmetre a l’espai (ones electromagnètiques, partícules elementals, calor, vibracions mecàniques, etc.).
3 2 tr. [MU] Produir (sons) amb la veu o amb instruments.
3 3 tr. [TC] Posar (un programa de televisió, de ràdio, etc.), a disposició del públic mitjançant una emissora.
èmfasi
1 m. o f. [LC] [FL] Força d’expressió o d’entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o llegeix. Parlar amb èmfasi.
2 m. o f. [LC] [FL] Major força amb què es pronuncien un o més mots o síl·labes que desitgem de fer prominents. Llegir, recitar, amb èmfasi.
3 m. o f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a donar a entendre més que realment no s’expressa amb les paraules que hom empra.
emfasització
f. [LC] [FL] EMFATITZACIÓ.
emfasitzar
v. tr. [LC] [FL] Proferir amb èmfasi. Emfasitzar una frase, un mot, una síl·laba.
emfàtic -a
1 adj. [LC] [FL] Proferit amb èmfasi, que denota o implica èmfasi. Unes frases massa emfàtiques. Un to emfàtic.
2 adj. [LC] Que parla amb èmfasi. Una persona emfàtica.
emfàticament
adv. [LC] [FL] D’una manera emfàtica, amb èmfasi.
emfatització
f. [LC] Acció d’emfatitzar.
emfatitzar
v. tr. [LC] [FL] EMFASITZAR.
emfisema
m. [MD] Presència anormal d’aire o de gas en el teixit orgànic. Emfisema pulmonar.
emfisematós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’emfisema.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat d’emfisema.
emfiteusi
f. [DR] [AD] Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe.
emfiteuta
m. i f. [DR] Persona a qui se cedeix un bé immoble a emfiteusi.
emfitèutic -a
adj. [DR] Relatiu o pertanyent a l’emfiteusi. Contracte emfitèutic.
emfràctic -a
1 adj. [MD] Que produeix l’emfraxi.
2 m. [MD] Agent emfràctic.
emfraxi
f. [MD] Obstrucció, especialment dels porus de la pell.
-èmia
[LC] Forma sufixada del gr. -aimia, derivat del mot haîma, ‘sang’. Ex.: fosforèmia.
emídids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils quelonis, generalment d’aigua dolça, de closca dura, ovalada i lleugerament convexa, amb lligams generalment forts entre la part superior de la closca i el plastró, pròpia dels continents europeu i americà.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
emigració
1 f. [LC] [SO] Acció d’emigrar; l’efecte.
2 f. [SO] Conjunt d’emigrants.
emigrant
adj. i m. i f. [LC] Que emigra. Els ocells emigrants. Els emigrants. La cançó de L’emigrant.
emigrar
1 v. intr. [LC] [SO] Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Amèrica.
2 v. intr. [ZOA] Certes espècies animals, deixar una contrada per anar a passar una part de l’any en una altra. Les orenetes emigren pel setembre.
emigrat -ada
adj. i m. i f. [LC] [PO] Que viu fora de la seva terra per una causa econòmica o política.
emigratori -òria
adj. [GG] [SO] Relatiu o pertanyent a l’emigració. Corrent emigratori.
eminència
1 1 f. [LC] Lloc eminent.
1 2 f. [MD] Protuberància 1.
2 f. [LC] Qualitat d’eminent.
3 1 f. [RE] Títol d’honor que es dona als cardenals.
3 2 [LC] eminència grisa Conseller privat que actua a l’ombra.
eminent
1 adj. [LC] Alt, elevat, que torreja. Un promontori eminent.
2 adj. [LC] Que ateny un alt grau, que excel·leix pel seu mèrit, talent, virtut, posició social, etc. Un poeta eminent.
emir
m. [HIH] [PO] [PR] [ISL] Entre els àrabs, governador d’una província, cap militar o príncep.
emirat
1 m. [HIH] [PO] Dignitat i jurisdicció d’un emir.
2 m. [HIH] [PO] Territori governat per un emir.
emissari emissària
1 m. i f. [PO] [PR] Agent, especialment l’encarregat d’una missió secreta.
2 1 m. [LC] [OP] Canal que serveix per a buidar un estany, una bassa, etc.
2 2 m. [GL] [GG] Riu que s’origina en sobreeixir un llac.
2 3 m. [OP] Conducció que porta les aigües fecals fins a abocar-les a la mar a una certa distància de la costa.
emissió
f. [LC] [CO] [TC] Acció d’emetre; l’efecte. L’emissió del so. L’emissió de la veu. L’emissió dels vots. L’emissió de paper moneda, d’obligacions d’un emprèstit. Emissió radiofònica, televisiva. Emissió esportiva.
emissiu -iva
adj. [FIF] Que té la propietat d’emetre. Poder emissiu.
emissivitat
1 f. [LC] [FIF] Poder major o menor d’emissió.
2 f. [FIF] Relació entre el poder emissiu total d’un cos i el poder emissiu total d’un cos negre perfecte a la mateixa temperatura.
emissor -a
1 adj. [LC] [EL] [ECT] Que emet. Aparell emissor. Banc emissor.
2 1 m. [EL] Aparell per a emetre ones radioelèctriques a l’espai.
2 2 m. [TC] [CO] [EL] Terminal d’un transistor bipolar.
3 1 m. [CO] En teoria de la comunicació, primer component d’un procés o d’un acte de comunicació.
3 2 m. [FL] Persona que produeix un missatge.
4 1 f. [EL] [TC] Estació constituïda per un conjunt d’aparells i d’instal·lacions, destinada a emetre ones radioelèctriques per a la difusió de so o d’imatges. Una emissora clandestina. Una emissora local, municipal, estatal. Una emissora institucional, confessional.
4 2 [CO] [TC] emissora filial Emissora lligada per un contracte a una cadena d’emissores per tal d’emetre programes i anuncis simultàniament.
4 3 [CO] [TC] emissora independent Emissora que no està afiliada a cap cadena, ni pública ni privada.
emitància
f. [ME] [FIF] Quocient entre la intensitat de la radiació emesa per un element infinitament petit d’una superfície emissora i l’àrea d’aquest element.
emmacat
m. [AQ] Paviment format amb grava o amb còdols, col·locats en sec o amb una beurada de morter de ciment per a travar-los.
emmagatzemador -a
adj. [LC] Que emmagatzema.
emmagatzemament
m. [EL] EMMAGATZEMATGE.
emmagatzemar
1 v. tr. [LC] [ECT] Posar en magatzem.
2 1 tr. [FIF] [EI] Acumular 1 4.
2 2 tr. [IN] En inform., desar (dades) en una memòria.
emmagatzematge
m. [LC] [ECT] Acció d’emmagatzemar; l’efecte.
emmagriment
m. [LC] AMAGRIMENT.
emmagrir
1 v. tr. [LC] AMAGRIR. Les penes el van emmagrir.
2 intr. pron. [LC] Amb la sequera els animals s’emmagrien i els arbres no donaven fruit.
emmainadar-se
v. intr. pron. [LC] Tenir fills. En Lluís es va casar i emmainadar molt jove.
emmalaltir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d’emmalaltir l’home més fort.
2 intr. pron. [LC] [MD] Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s’emmalaltien per un mal estrany.
3 intr. [LC] [MD] Agafar una malaltia. Tornant-se’n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d’aturar molt de temps a Gènova.
emmaleïment
m. [LC] Acció d’emmaleir o d’emmaleir-se; l’efecte.
emmaleir
v. tr. i intr. pron. [LC] Enverinar 2.
emmalesar-se
v. intr. pron. [LC] Omplir-se de malesa. Des que han fet l’altre camí, aquest s’ha emmalesat.
emmallar
1 1 v. tr. [LC] Cobrir de malla.
1 2 v. tr. [LC] Adornar amb malla.
2 1 tr. [LC] [AGP] Agafar (peix) amb les malles de la xarxa.
2 2 intr. pron. [LC] [AGP] Un peix, quedar agafat a les malles de la xarxa.
3 intr. pron. [LC] Un rai, embarrancar-se en el fons del corrent.
emmallat -ada
adj. [LC] Cobert d’una malla.
emmalurar-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] EMMALURIR-SE.
emmalurir-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] Agafar una malura. La vinya s’emmalureix una altra vegada.
emmandridor -a
adj. [LC] Que emmandreix.
emmandriment
m. [LC] Acció d’emmandrir o d’emmandrir-se; l’efecte.
emmandrir
1 v. tr. [LC] Fer agafar mandra (a algú). La calor m’ha emmandrit.
2 intr. pron. [LC] Agafar mandra. En Roc sabia que, si no s’hi posava aviat, s’emmandriria.
emmanegament
m. [LC] Acció d’emmanegar.
emmanegar
v. tr. [LC] Posar mànec (a un objecte, a una eina).
emmangrar
v. tr. [AR] Pintar amb mangra.
emmanillar
v. tr. [LC] [DE] Subjectar (un pres) amb manilles.
emmanisar
v. tr. [LC] Recobrir de manises (un paviment o una paret). Emmanisar la cuina.
emmanlleu
m. [LC] MANLLEU.
emmanllevar
v. tr. [LC] MANLLEVAR.
emmanseir
v. tr. i intr. pron. [LC] AMANSIR.
emmantar
v. tr. [LC] Cobrir amb una manta o amb mantes.
emmantellar
v. tr. [LC] Cobrir, envoltar, amb un mantell.
emmarament
m. [LC] Estat de qui està emmarat.
emmarar-se1
1 v. intr. pron. [TRA] Una nau, anar molt mar enfora. El llagut s’emmarava sense tripulació.
2 v. intr. pron. [TRA] PER EXT. Vam poder emmarar-nos, lluny dels esculls.
emmarar-se2
v. intr. pron. [LC] Agafar excessiva afecció a la mare.
emmarat -ada
adj. [LC] Que no sap estar sense la mare. Una criatura molt emmarada.
emmarcament
m. [LC] Acció d’emmarcar; l’efecte.
emmarcar
1 v. tr. [LC] Posar dins un marc.
2 v. tr. [LC] Servir de marc (a alguna cosa).
3 intr. pron. [LC] Aquests fets s’emmarquen dins la tasca d’actualització del sector industrial.
emmarcir
v. tr. i intr. pron. [LC] PANSIR.
emmaregat -ada
adj. [LC] EMMARAT.
emmaressar
v. tr. [LC] [AQ] Revestir d’una capa de sorra imitant marès.
emmaridar
v. tr. i intr. pron. [LC] MARIDAR.
emmarranar-se
v. intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE.
emmascara
f. [LC] Taca de carbó, de sutge. Duia una emmascara al front.
emmascarar1
v. tr. [LC] Embrutar amb carbó, amb sutge. Tocant la paella s’ha emmascarat les mans.
emmascarar2
v. tr. [LC] Cobrir amb una màscara.
emmatar-se
v. intr. pron. [LC] Omplir-se de mates. Després de tants anys de no passar-hi, el caminoi s’havia emmatat de mala manera.
emmatxucament
m. [LC] Acció d’emmatxucar o d’emmatxucar-se; l’efecte.
emmatxucar
1 v. tr. [LC] Fer perdre el bon estat (d’una cosa, especialment d’una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t’asseguis sobre l’abric, que l’emmatxucaries.
2 intr. pron. [LC] Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s’emmatxuca de seguida.
emmelangir
1 v. tr. [LC] Causar melangia (a algú).
2 intr. pron. [LC] Caure en melangia. S’emmelangia a causa d’un amor impossible.
emmelar
1 v. tr. [LC] Untar amb mel, endolcir amb mel. Emmelar una llesca de pa. Li havia emmelat la infusió de camamilla.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Paraules que li emmelaven l’ànima.
emmenagog -a
1 adj. [MD] Que provoca o afavoreix l’aparició de la menstruació.
2 m. [MD] Agent emmenagog.
emmenar
1 1 v. tr. [LC] Portar, fer venir, amb si. Emmena el teu amic a casa.
1 2 tr. pron. [LC] Emportar-se 1. Vaig emmenar-me totes les criatures cap a la platja.
2 tr. [LC] Portar a tal o tal conseqüència. La seva abrandada intervenció va emmenar l’assemblea a una votació favorable.
emmental
m. [HO] Formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta dura i compacta i amb grans forats, originari de la regió suïssa d’Emmental.
emmerdar
1 1 v. tr. [LC] POP. Embrutar de merda.
1 2 intr. pron. [LC] POP. Les sabates s’emmerdaran si passeu pel corral.
2 1 tr. [LC] POP. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc.
2 2 intr. pron. [LC] POP. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d’acord però no es volia emmerdar en aquell afer.
emmerdissar
v. tr. i intr. pron. [LC] POP. EMMERDAR.
emmerletar
v. tr. [LC] [AQ] Posar merlets (en una torre, una muralla, etc.).
emmetrop
adj. [MD] Que, sense esforçar-s’hi, refracta degudament els rajos lluminosos i dona, així, una visió perfecta. Ull emmetrop.
emmetropia
f. [MD] Condició de l’ull emmetrop.
emmetròpic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’emmetropia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que té emmetropia.
emmetxar
1 v. tr. [LC] Introduir una metxa o metxes (en una cosa).
2 v. tr. [IMF] Ajustar metxes i forats a muntants, travessers, monjos, mainells, etc.
emmetxat
m. [IMF] Resultat d’emmetxar.
emmetzinador -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que emmetzina.
emmetzinament
m. [LC] Acció d’emmetzinar o d’emmetzinar-se; l’efecte.
emmetzinar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Donar una metzina (a algú), matar o danyar (algú) amb una metzina. Els seus servents l’havien emmetzinat. Es va emmetzinar amb arsènic.
1 2 intr. pron. [LC] Els cereals tenien banya de sègol i, en menjar-los, es van emmetzinar.
2 1 tr. [LC] [MD] Una metzina, produir els seus efectes danyosos (en algú). Aquesta beguda l’ha emmetzinat.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Doctrines que emmetzinen l’esperit.
3 1 tr. [LC] [MD] Posar metzina (en alguna cosa), infectar amb metzina. Emmetzinar una vianda, el vi. Emmetzinar l’aigua dels pous. Respirar un aire emmetzinat.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen.
emmidonament
m. [LC] Acció d’emmidonar; l’efecte.
emmidonar
v. tr. [LC] Impregnar de midó desfet en aigua.
emmidonat
m. [LC] Operació d’emmidonar.
emmigranyar-se
1 v. intr. pron. [MD] Agafar migranya. S’emmigranyava de no dormir.
2 v. intr. pron. [LC] Capficar-se excessivament. Jo em pensava que s’emmigranyaria en veure la criatura malalta.
emmirallament
m. [LC] Acció d’emmirallar o d’emmirallar-se.
emmirallar
1 v. tr. [LC] Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d’algú, d’un objecte). L’estany emmirallava els estels.
2 intr. pron. [LC] Algú, un objecte, veure formada la seva imatge en un mirall o en una superfície llisa. Els pins del voltant s’emmirallaven en l’aigua quieta de l’estany.
emmolinar
v. tr. i intr. pron. [LC] MAREJAR.
emmoquetador emmoquetadora
m. i f. [PR] Persona que es dedica a emmoquetar.
emmoquetar
v. tr. [LC] [PR] Col·locar moqueta (sobre el sòl o sobre les parets d’una habitació).
emmorcar
v. tr. [AGA] [LC] Untar amb morques.
emmordassament
m. [LC] Acció d’emmordassar; l’efecte.
emmordassar
v. tr. [LC] Posar una mordassa (a algú).
emmorenidor -a
adj. [LC] Que emmoreneix.
emmoreniment
m. [LC] Acció d’emmorenir o d’emmorenir-se; l’efecte.
emmorenir
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRUNIR.
emmorrallar
v. tr. [AGR] [LC] Posar les morralles (a una haveria).
emmorronar-se
v. intr. pron. [LC] Emmurriar-se, enfellonir-se.
emmorterar
v. tr. [AQ] Posar morter (a les pedres, als maons, etc., d’una construcció).
emmotllable
adj. [LC] [EI] [ML] Que es pot emmotllar.
emmotllador emmotlladora
m. i f. [LC] [EI] [PR] Persona que emmotlla.
emmotllament
m. [LC] [ML] Acció d’emmotllar o d’emmotllar-se; l’efecte.
emmotllar
1 v. tr. [LC] [IMI] [ML] Donar forma (a una matèria pastosa o líquida) per enduriment o solidificació d’aquesta substància dins d’un motlle.
2 intr. pron. [LC] Conformar-se exactament, ajustar la conducta a una pauta determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies, a la seva voluntat.
emmotllat
m. [IMI] [EI] [ML] Operació d’emmotllar.
emmotllatge
m. [AQ] EMMOTLLAT.
emmotllurar
v. tr. [IMF] [LC] Posar motllures (a un moble, un plafó o una paret).
emmudiment
m. [LC] Acció d’emmudir o d’emmudir-se.
emmudir
1 1 v. intr. [LC] [MD] Esdevenir mut, perdre la paraula.
1 2 v. intr. [LC] Esdevenir com mut, restar sense dir un mot.
2 1 tr. [LC] [FL] Elidir (un fonema).
2 2 intr. pron. [FL] Un fonema, elidir-se.
emmurallament
m. [LC] [AQ] Acció d’emmurallar; l’efecte.
emmurallar
v. tr. [LC] [AQ] [OP] Encerclar, guarnir, amb muralla. Emmurallar una ciutat, una fortalesa.
emmurriament
m. [LC] Estat de qui està emmurriat.
emmurriar-se
v. intr. pron. [LC] Enutjar-se ostensivament. Va emmurriar-se i feu el bot.
emmusteïment
m. [LC] PANSIMENT.
emmusteir
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
emmustigar
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
emoció
f. [LC] [PS] Reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible. L’emoció no el deixava parlar. Una emoció forta, profunda. Un estiu ple d’emocions. Ple d’emoció.
emocional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’emoció o a les emocions.
emocionant
adj. [LC] Que emociona. Una escena emocionant.
emocionar
1 v. tr. [LC] Causar emoció (a algú).
2 intr. pron. [LC] Omplir-se d’emoció. Els deixebles s’emocionaven amb els poemes del mestre.
emol·lient
1 adj. [MD] Que té la virtut d’estovar o d’amollir les parts inflamades. Un cataplasma emol·lient. Farines emol·lients.
2 m. [MD] Substància emol·lient.
emolument
[usat generalment en pl.]
m. [LC] [ECT] Retribució anual, mensual, setmanal, d’un funcionari, d’un empleat.
emoticona
f. [IN] Símbol gràfic que generalment evoca un rostre humà amb diverses expressions, emprat per a expressar estats d’ànim en els missatges tramesos per una xarxa telemàtica.
emotiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu a l’emoció.
2 adj. [LC] Que implica emoció. Expressió emotiva.
3 adj. [LC] Propens a l’emoció. Caràcter emotiu.
emotivisme
m. [FS] Teoria segons la qual no es poden considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic o valoratiu perquè únicament revelen estats d’ànim.
emotivitat
1 f. [LC] Condició d’emotiu.
2 f. [PS] Capacitat de resposta a un estímul físic o psíquic manifestada mitjançant alteracions orgàniques.
empacadora
f. [LC] EMBALADORA.
empacar
v. tr. [AGA] [LC] Embalar 1. Si vens demà ja haurem empacat els encenalls i te’ls podràs endur.
empacat
m. [LC] Operació d’empacar.
empadronament
m. [LC] [SO] Acció d’empadronar o d’empadronar-se; l’efecte.
empadronar
1 v. tr. [LC] [SO] Inscriure en el padró.
2 intr. pron. [LC] Es va empadronar fora del seu domicili.
empagesir
v. tr. [LC] Fer semblar un pagès, donar un aire de pagès (a algú o a alguna cosa).
empait
m. [LC] ENCALÇ.
empaitada
f. [LC] ENCALÇ.
empaitar
1 v. tr. [LC] ENCALÇAR. Els gossos empaitaven una llebre.
2 v. tr. [LC] Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. Sempre m’empaita perquè li compri alguna de les seves pintures.
empalament
1 m. [LC] Acció d’empalar, clavant en un pal; l’efecte.
2 m. [HIG] Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut heràldic.
empalar1
1 v. tr. [LC] Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l’anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort.
2 tr. [HIG] Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l’empalament.
empalar2
1 v. tr. [LC] Agafar amb la pala.
2 v. tr. [LC] En un frontó o un trinquet, picar amb la pala (la pilota) per llançar-la de nou contra la paret.
empall
m. [AGA] [LC] Palla sense batre.
empallar
v. tr. [LC] Cobrir amb palla, guarnir amb un revestiment, un embolcall, de palla.
empallegament
1 m. [LC] Acció d’empallegar; l’efecte.
2 m. [LC] Cosa que empallega. El van alleujar de tot empallegament.
empallegar
v. tr. [LC] Posar traves, obstacles, (a algú) en la seva acció.
empallegós -osa
adj. [LC] Que empallega.
empallerar
v. tr. [AGA] [LC] Disposar (la palla segada) formant paller.
empal·liada
f. [LC] Conjunt de domassos, teles i altres ornaments amb què s’empal·lia un edifici, un carrer, etc.
empal·liar
v. tr. [LC] Guarnir amb domassos, tapissos i altres ornaments. Empal·liar una església, un balcó, una casa.
empal·lidir
1 v. intr. [LC] Esdevenir pàl·lid. Empal·lidir davant un perill, a la vista de l’enemic.
2 v. intr. [LC] PER EXT. S’acostava el dia, els estels empal·lidien.
3 tr. [LC] [MD] Fer tornar pàl·lid. La febre l’ha empal·lidit.
empallissador
m. [LC] [AGA] [AQ] Obertura per on es fica la palla a la pallissa.
empallissar
v. tr. [LC] [AGA] Aconduir (la palla) a la pallissa.
empalmadora
f. [JE] Aparell emprat per a enganxar fragments de pel·lícules entre si.
empalmament
m. [EE] [IMF] Acció d’empalmar; l’efecte.
empalmar
1 1 v. tr. [LC] [JE] [IMF] Unir pels extrems. Empalmar dues fustes. He empalmat les dues cordes. Empalmarem les dues pel·lícules.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Empalmar un refredat amb un altre.
2 tr. [EE] Unir (dos o més cables) pels extrems a fi de connectar-los elèctricament.
3 tr. [AF] Folrar (els cartons de les tapes d’un llibre) per tal de donar-los més consistència.
empalomar
v. tr. [TRA] Cosir la ralinga (a la vela). Fil d’empalomar.
empanada
f. [LC] [HO] Panada 2.
empanar
v. tr. [LC] [HO] Embolcar (carn o altra vianda) amb pasta de pa per coure-la després al forn.
empantanar
1 1 v. tr. [OP] Concentrar en un terreny (una quantitat d’aigua) convertint-lo en un pantà.
1 2 intr. pron. [LC] Amb tanta pluja l’aigua s’ha empantanat.
2 tr. [LC] Aturar (algú) de seguir el seu treball, empresa o negoci.
empantanec
m. [LC] Obstacle, aturall.
empantanegament
m. [LC] Acció d’empantanegar; l’efecte.
empantanegar
v. tr. [LC] Aturar, impedir, l’avançament, la marxa (d’un afer, d’una empresa, etc.), l’actuació (d’algú). Tantes inspeccions no fan altra cosa que empantanegar la producció. Estem empantanegats, sense saber què fer.
empanxonar
v. tr. [LC] [MD] Alguna cosa, especialment un excés de líquid, empatxar. Tanta aigua t’empanxonarà.
empapatx
m. [LC] [MD] Empatx 2.
empapatxar
v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Empatxar 2.
empaperador empaperadora
m. i f. [PR] [LC] Persona que es dedica a empaperar parets, sostres o qualsevol altra superfície.
empaperament
m. [LC] Acció d’empaperar.
empaperar
1 v. tr. [LC] Recobrir de paper (una cosa). S’han d’empaperar les parets del dormitori. Havien empaperat l’interior del bagul.
2 tr. [LC] POP. Formar causa criminal o expedient administratiu (a algú).
empaperat
1 m. [LC] Operació d’empaperar.
2 m. [LC] Paper amb què s’han empaperat les parets d’una habitació, el sostre o qualsevol altra superfície.
empapussar
v. tr. [LC] Péixer 2. Empapussar els colomins.
empaquetador -a
1 adj. [LC] Que empaqueta.
2 m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici empaquetar.
empaquetament
1 m. [LC] Acció d’empaquetar; l’efecte.
2 1 m. [GL] Disposició ordenada de les partícules d’un sediment, on cada element té diversos punts de contacte amb els elements adjacents, cosa que determina llur ordenament més o menys compacte i la porositat de la roca sedimentària.
2 2 m. [QU] Ordenació dels ions o de les molècules en una xarxa cristal·lina.
empaquetar
1 v. tr. [LC] Disposar formant un paquet o paquets. Les mitges ja són empaquetades a punt d’enviar.
2 tr. [IN] Comprimir 3.
empaquetat
m. [LC] EMPAQUETATGE.
empaquetatge
m. [LC] Operació d’empaquetar.
empara
1 1 f. [LC] Allò amb què hom s’empara. Servir una cosa d’empara. Fer d’empara. Posar una empara al barri perquè no entri l’aigua de la riuada.
1 2 f. [LC] PER EXT. El marquès li serveix d’empara.
1 3 [AD] [LC] a l’empara de loc. prep. Emparant-se amb, d’acord amb, en aplicació de.
2 f. [LC] EMPARAMENT.
3 f. [AD] Retenció o ocupació de béns per manament judicial.
4 f. [HIH] Recuperació de la cosa feudal o emfitèutica que feia el senyor a causa de l’incompliment d’obligacions del feudatari o emfiteuta.
emparadisat -ada
adj. [LC] Posat en paradís.
emparament
m. [LC] Acció d’emparar o d’emparar-se, especialment fent fort algú o alguna cosa que amenaça de caure; l’efecte.
emparamentar
v. tr. [LC] [ED] Guarnir, adornar, amb paraments.
emparança
f. [LC] Acció d’emparar o d’emparar-se, posant-se sota la protecció d’algú; l’efecte.
emparar
1 1 v. tr. [LC] Posar (algú) sota la nostra protecció. Ell necessita que vosaltres l’empareu; si no, està perdut. Empareu-nos i ajudeu-nos. Sort que ella em va emparar en un moment tan trist. Déu t’empari!
1 2 intr. pron. [LC] Valer-se de la protecció d’algú o d’alguna cosa. S’empara amb ell, i ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua.
2 1 tr. [LC] Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L’armari es va decantar i hauria caigut si jo no l’hagués emparat amb les mans.
2 2 intr. pron. [LC] Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s’hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana.
3 tr. [DR] ANT. Embargar 2.
4 intr. pron. [LC] Prendre possessió violentament, apoderar-se. L’enemic s’emparà del castell.
emparat -ada
adj. [LC] Que no sap estar sense el pare. Una criatura molt emparada.
emparaulament
m. [LC] Acció d’emparaular o d’emparaular-se.
emparaular
1 v. tr. [LC] Fer un tracte de paraula (sobre alguna cosa). Ahir vaig emparaular els mobles.
2 intr. pron. [LC] Em sap greu, però ja m’he emparaulat amb la Mercè. Els presos s’havien emparaulat de no complir amb l’església.
emparedament
m. [LC] Acció d’emparedar.
emparedar
v. tr. [LC] Aparedar 2.
emparedat -ada
1 adj. [LC] Que és entre parets.
2 m. [LC] [HO] Entrepà fet de llesques primes, generalment de pa de motlle, untades amb mantega, maionesa, etc.
emparellar
1 v. intr. [LC] Posar-se al mateix nivell que un altre, formant-hi parella. Quan entràvem al concert vaig emparellar amb el teu germà.
2 tr. [LC] Aparellar2 1.
emparentament
m. [LC] Acció d’emparentar o d’emparentar-se; l’efecte.
emparentar
1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir parent per matrimoni. El pare el volia emparentar amb els Roca de Figueres.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir parent per matrimoni. Hauries de pensar bé amb qui t’emparentes!
2 tr. [LC] estar emparentat Tenir parentiu. Està emparentat amb les millors famílies del poble.
emparquetar
v. tr. [IMF] [LC] [AQ] Instal·lar parquet (en una habitació, en un pis, etc.).
emparrador -a
adj. [BO] [LC] En bot., enfiladís.
emparrar
1 v. tr. [LC] [AGA] Donar (a una planta) forma de parra, especialment per a formar un emparrat.
2 intr. pron. [LC] Una planta enfiladissa, agafar-se i pujar. Els sarments s’emparren per les parets.
emparrat
m. [LC] [AGA] Cobert fet amb barres, llistons, etc., que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses.
empassada
f. [LC] Acció d’empassar-se.
empassar-se
1 1 v. tr. pron. [LC] [MD] Fer-se passar (quelcom) gola avall, de la boca a l’esòfag. Menjant una oliva s’ha empassat el pinyol. Empassar-se la saliva. Li costava empassar-se una píndola tan grossa.
1 2 v. tr. pron. [LC] PER EXT. Com vols que en una hora m’empassi tot aquest llibre?
1 3 [LC] empassar-se saliva Suportar en silenci, sense protestar, una ofensa, una extorsió, etc.
1 4 v. tr. pron. [LC] Creure’s (una cosa falsa). S’empassa totes les mentides que li diuen. Empassar-se una doctrina falsa.
1 5 [LC] fer empassar la píndola a algú Fer-li creure una falsedat, una exageració, etc.
2 1 tr. pron. [LC] Algú, callar (allò que hauria volgut dir). Li volia dir que era massa ingenu, però m’ho vaig empassar.
2 2 tr. pron. [LC] Pair (un dany, un tort, etc.). No s’han pogut empassar que no els convidéssim.
3 intr. pron. [LC] Abandonar un partit, bàndol, estol, etc., per passar a formar part d’un altre en pugna o rivalitat amb aquell. Empassar-se a l’enemic.
empassegada
f. [LC] Ensopegada 1.
empassegar
v. intr. [LC] Ensopegar 1.
empassolar-se
1 v. tr. pron. [LC] Empassar-se 1 1. S’empassolà, impertèrrit, un fastigós bistec ensangonat.
2 v. tr. pron. [LC] PER EXT. Fa esforços per empassolar-se la ràbia. M’he empassolat impàvidament aquella retòrica insulsa.
empastament
m. [LC] [MD] Acció d’empastar; l’efecte. El dentista li ha fet un empastament.
empastar
1 1 v. tr. [LC] Cobrir, omplir, de pasta.
1 2 v. tr. [LC] [MD] Restaurar (una dent afectada per la càries) amb un material plàstic.
1 3 v. tr. [AR] Aplicar un bon gruix de pintura (sobre alguna cosa).
2 tr. [LC] Convertir (una substància pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid.
empastellament
m. [AF] Acció d’empastellar o d’empastellar-se.
empastellar
1 v. tr. [AF] Fer un pastell (de coses, especialment de caràcters d’impremta).
2 intr. pron. [LC] S’han empastellat les lletres del motlle.
empastifada
f. [LC] Acció d’empastifar o d’empastifar-se; l’efecte.
empastifament
m. [LC] EMPASTIFADA.
empastifar
1 1 v. tr. [LC] Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint.
1 2 intr. pron. [LC] Els tonedors d’ovelles s’empastifen amb la suarda. En caure a terra, el pa i la carn rostida s’empastifaren.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se en algun assumpte tèrbol i sortir-ne malparat. No s’han empastifat amb els negocis que els altres feien.
empastissar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENGRUTAR.
empat
m. [LC] Acció d’empatar; l’efecte.
empatar
1 1 v. intr. [LC] No guanyar ni perdre en una partida de joc, en una votació, per haver guanyat el mateix nombre de punts, per haver reunit el mateix nombre de vots. El Lleida i el Mallorca han empatat a dos gols.
1 2 tr. [SP] [LC] Han empatat el partit.
2 tr. [AGP] ENFERIR.
empatia
f. [PS] [MD] [PE] Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.
empàtic -a
1 adj. [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a l’empatia.
2 adj. [MD] [PS] Caracteritzat per empatia.
empatoll
m. [LC] Allò que hom s’empatolla.
empatollada
f. [LC] EMPATOLL.
empatollar
1 v. tr. [LC] Dir (coses sense solta, embrollades, empescades, etc.). Quines mentides els empatolles?
2 tr. pron. [LC] Què t’empatolles?
empatx
1 m. [LC] Obstacle, impediment. Posar empatx a la voluntat d’algú. Sense empatx ni contradicció.
2 1 m. [LC] [MD] Retenció d’aliments mal digerits a l’estómac. Tenir un empatx de cireres.
2 2 m. [LC] PER EXT. Tenir un empatx de ciència.
empatxament
m. [LC] EMPATX.
empatxar
1 v. tr. [LC] Impedir, posar obstacle (a alguna cosa).
2 1 tr. [LC] [MD] Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m’ha empatxat.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] Si menges tant t’empatxaràs.
2 3 intr. pron. [LC] Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t’empatxis dels afers d’altri.
empatxonar
v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Empatxar 2.
empavellonar
v. tr. [LC] Posar pavelló (a un llit, un altar, etc.).
empavesada
1 f. [TRA] [DE] Defensa que es feia al volt d’una nau amb una fila de pavesos.
2 f. [TRA] Drap, bandera o gallardet, amb què s’adornen les bordes, cofes, etc., d’una nau.
3 f. [LC] Nosa, embaràs.
empavesar
1 v. tr. [TRA] Voltar (una nau) d’una empavesada.
2 v. tr. [TRA] Ornar (una nau) amb draps, banderes, gallardets, etc.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Empavesar les cases, els edificis públics.
empavesat
m. [DE] [PR] Soldat proveït de pavès o escut.
empavonament
m. [ML] Acció d’empavonar; l’efecte.
empavonar
v. tr. [ML] Generar una capa de pavó en la superfície (d’un objecte d’acer) per mitjà d’un procés químic.
empebrar
v. tr. [HO] [LC] Assaonar amb pebre.
empecadar
v. tr. [LC] Omplir de pecats.
empeçolar
v. tr. [AGR] [LC] Travar les potes d’un animal amb peçols.
empedrador empedradora
m. i f. [PR] [OP] [LC] Persona que té per ofici empedrar.
empedrament
m. [LC] [OP] Acció d’empedrar. L’empedrament dels carrers del raval costarà molts diners.
empedrar
v. tr. [LC] [OP] Formar, amb pedres convenientment tallades i ajustades, el paviment (d’un carrer, d’una plaça, d’un pati o de qualsevol altra superfície). Han empedrat de nou el carrer del mig. Volen empedrar la carretera fins al pont.
empedrat1
1 m. [LC] [OP] Paviment format amb pedres. S’ha fet malbé un tros d’empedrat.
2 1 m. [LC] [HO] Truita de mongetes.
2 2 m. [LC] [HO] Truita amb talls de botifarra i pernil.
2 3 m. [HO] Amanida amb llegums.
2 4 m. [HO] Amanida de mongetes amb bacallà esqueixat, pebrot, ceba, olives i tomàquet.
empedrat2 -ada
1 adj. [LC] Ple, farcit. Un escrit empedrat d’errors. Una obra empedrada de castellanismes.
2 [LC] l’infern és empedrat de bones intencions L’infern és ple de gent que han tingut la intenció de fer el bé i no l’han fet.
empedregar
v. tr. [LC] EMPEDRAR.
empedreïment
m. [LC] Acció d’empedreir o d’empedreir-se; l’efecte.
empedreir
1 1 v. tr. [LC] Convertir en pedra.
1 2 intr. pron. [LC] Tornar-se pedra. Els fangs s’empedreeixen en el procés de formació de roques.
2 1 tr. [LC] Endurir com una pedra.
2 2 intr. pron. [LC] Tornar-se dur com una pedra. Les figues s’empedreeixen amb les primeres gebrades tardorals.
2 3 intr. pron. [LC] Un menjar, per la cocció, endurir-se en lloc d’estovar-se. Els cigrons s’empedreiran si paren de bullir.
empedreït -ïda
adj. [LC] Apoderat d’un costum, d’un vici. És un bevedor empedreït.
empegar
1 v. tr. [LC] Untar amb pega, posar pega (en una cosa). Empegar el llinyol.
2 v. tr. [LC] Enganxar 2.
empegueïdor -a
adj. [LC] Que s’empegueeix fàcilment.
empegueïment
m. [LC] Estat de qui està empegueït.
empegueir-se
v. intr. pron. [LC] Torbar-se, avergonyir-se. S’empegueïa de la seva ignorància. T’empegueïes de reaccionar honestament. La Maria s’empegueeix i acota el cap.
empeguntar
v. tr. [LC] Untar amb pega.
empellar
1 v. intr. [LC] Una ferida, cobrir-se de pell. La nafra ha empellat.
2 intr. pron. [LC] La cremada s’ha empellat.
empelt
1 m. [LC] [AGA] [MD] Acció d’empeltar; l’efecte.
2 1 m. [LC] [AGA] [AGF] Part que es lleva d’una planta per empeltar-la en una altra. Empelt de pua, d’escut.
2 2 m. [LC] [MD] Part de teixit que es lleva d’un organisme per fer un empelt.
3 m. [AGA] Arbre que resulta de la unió de l’empelt amb l’arbre sobre el qual aquest s’ha inserit.
4 m. [AGA] [MD] Punt d’inserció d’un empelt.
empeltada
f. [AGA] [LC] EMPELTAMENT.
empeltador empeltadora
1 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que empelta.
2 m. [AGA] Instrument tallant que s’empra per a empeltar.
empeltament
m. [AGA] [MD] [LC] Acció d’empeltar.
empeltar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Inserir (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) en una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.
1 2 v. tr. [LC] [MD] Inserir (una porció d’un teixit viu) en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica.
2 1 tr. [LC] Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). Amb el seu posat empeltava tristesa a tots els que l’envoltaven.
2 2 intr. pron. [LC] Convivint amb ella, s’ha empeltat del gust per la música clàssica.
empenta
1 1 f. [LC] Pressió exercida més o menys bruscament, en un temps més o menys llarg, sobre alguna persona o cosa empenyent-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure. No hi vull anar, a la manifestació: no vull rebre empentes. L’empenta de la munió va tirar el reixat a terra. L’empenta de l’aigua.
1 2 f. [LC] PER EXT. L’empenta irresistible de les noves idees. Una dona, un home, d’empenta.
2 1 f. [LC] a bots i empentes V. BOT2.
2 2 [LC] a empentes loc. adv. Amb descortesia, amb mala educació. Ens han tractat a empentes!
2 3 [LC] a empentes i rodolons loc. adv. Amb entrebancs i dificultats. Hi han arribat a empentes i rodolons.
2 4 [LC] donar una empenta a algú Ajudar-lo.
3 f. [AQ] En arq., esforç horitzontal que produeixen els arcs i les voltes.
empentar
v. tr. [LC] EMPENTEJAR.
empentejar
v. tr. [LC] Donar empentes (a algú o a alguna cosa).
empentís -issa
adj. [LC] MALALTÍS.
empenya
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part superior del peu corresponent al metatars.
2 f. [LC] [IMI] Part corresponent del calçat.
empenyalar-se
v. intr. pron. [LC] Una cabra, un isard, etc., enfilar-se per penyals.
empenyedor -a
1 adj. [LC] Que empeny.
2 m. i f. [TRA] [PR] Persona que té per ofici d’empènyer les barques en avarar o treure.
empènyer
[p. p. empès]
1 v. tr. [LC] Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l’empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens empenyia, i havíem d’avançar a la força. El vent empenyia la nau devers l’illot. Empènyer amb la mà, amb el peu. Empènyer una porta perquè s’obri o es tanqui.
2 v. tr. [LC] Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’empenyeren a intentar-ho. Ho feu empès per les circumstàncies. La necessitat l’empenyia a robar.
3 [LC] qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d’esdeveniments que no l’afecten d’una manera immediata.
empenyiment
1 m. [LC] Acció d’empènyer.
2 1 m. [FIF] En fís., força propulsora d’una aeronau.
2 2 m. [FIF] Força experimentada per un cos quan és submergit en un líquid. Empenyiment d’Arquimedes.
empenyorament
1 m. [LC] Acció d’empenyorar; l’efecte. L’empenyorament de les joies li permetrà de pagar aquests deutes.
2 m. [DR] Venda a carta de gràcia.
empenyorar
1 v. tr. [LC] [DR] Donar en penyora. Empenyorar les joies, el rellotge, en una casa de préstecs, en un mont de pietat.
2 intr. pron. [LC] Carregar-se de deutes. El comandant s’empenyorà per evitar l’embargament.
emperador emperadriu
1 1 m. i f. [HIH] [PO] [PR] Sobirà d’un imperi. L’emperador de Rússia. L’emperador d’Alemanya. Napoleó I, emperador dels francesos. La reina d’Anglaterra i emperadriu de les Índies.
1 2 f. [LC] Muller d’un emperador. L’emperador i l’emperadriu d’Àustria.
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels xífids, d’uns 4,5 metres de llargada màxima i fins a 500 quilos de pes, amb el maxil·lar superior allargat en forma d’espasa, sense aletes ventrals, de carn molt apreciada (Xiphias gladius).
emperadora
adj. [BOS] herba emperadora V. HERBA.
emperesidor -a
adj. [LC] Que empereseix.
emperesiment
m. [LC] Estat de qui està emperesit.
emperesir
1 v. tr. [LC] Fer agafar peresa (a algú). Aquesta calor m’empereseix de tal manera, que no faig res en tot el dia.
2 intr. pron. [LC] Agafar peresa. Si no comença a treballar aviat, s’emperesirà.
emperlar
1 v. tr. [LC] Adornar amb una o més perles. Emperlar cordons.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Flors que la rosada ha emperlat.
empernar
1 v. tr. [EI] Clavar o fixar per mitjà de perns.
2 intr. pron. [EI] Una peça que entra dins una altra, quedar travada, sense moviment. La corriola s’ha empernat i no podem treure aigua.
3 intr. pron. [LC] OBSTINAR-SE. S’ha empernat a sortir avui. S’empernà de veure les coses a través del seu prisma.
emperpalar
v. tr. [LC] [IMI] Posar el perpal (a alguna cosa a alçapremar).
emperpalat -ada
adj. [LC] Dret i tibat com un perpal.
emperrucat -ada
adj. [LC] Que porta posada una perruca.
emperxar
v. tr. [LC] Penjar en una perxa.
empès -esa
1 adj. [LC] Tancat incompletament, sense clau ni pestell. Havia deixat la porta empesa.
2 [LC] deixar empès [o tancar empès] Tancar incompletament. No et caldrà la clau; he deixat empès. Ja pots tancar empès, que aquí no hi ha lladres.
empesa
1 1 f. [IT] Cola o adob que es posa als fils d’ordit o als teixits per facilitar l’operació de teixir.
1 2 f. [LC] [IT] Rigidesa que té la roba nova i que sol perdre rentant-la o amb l’ús.
2 f. [IT] Teixit cru abans de blanquejar-lo, tenyir-lo o estampar-lo.
3 f. [IT] Paratge12.
empesar
v. tr. [IT] Donar adob (als fils d’ordit o als teixits), aprestar-los.
empescada
f. [LC] Acció d’empescar-se; l’efecte.
empescar-se
v. tr. pron. [LC] Inventar, forjar, (un projecte, una excusa, una cosa a endevinar, una mentida, etc.). S’havien empescat unes cobles contra el governador. Totes se les empesca! El poble s’empescarà que has portat la pesta.
empestar
1 v. tr. [LC] [MD] Infectar de pesta (algú). Van haver d’aïllar els nens que havien estat empestats.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquestes falses idees empesten el jovent.
3 v. tr. [LC] [MD] Infectar de microbis de la pesta (quelcom). Els cadàvers en descomposició empestaven l’aire.
4 v. tr. [LC] Infectar d’una olor fètida. Aquestes escombraries empesten tot el carreró. Amb la teva pipa empestes l’habitació. Fa una pudor que empesta.
empestiferar
v. tr. [LC] [MD] EMPESTAR.
empetitiment
m. [LC] Acció d’empetitir o d’empetitir-se; l’efecte.
empetitir
1 1 v. tr. [LC] Fer més petit, fer semblar més petit. Perquè el menjador fos més gran, han empetitit la cuina. Una lent que empetiteix les imatges. Porta un pentinat que l’empetiteix.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir més petit, semblar més petit. No passa mai que en lloc de fer-se gran un ésser viu s’empetiteixi? En remuntar els massissos les masies s’empetitien.
2 1 tr. [LC] Llevar importància (a alguna cosa). Empetitir una qüestió, una discussió.
2 2 intr. pron. [LC] Els incidents de la vida quotidiana s’empetiteixen davant d’un problema greu.
empetxinat -ada
adj. [LC] Guarnit de petxines.
empiconar
v. tr. [IT] Marcar el lligat precís en el fons (d’un dibuix pintat damunt el paper quadriculat) per tal d’obtenir-lo en el teixit.
empiema
m. [MD] Acumulació de pus en una cavitat orgànica, especialment la pleural.
empilament
1 m. [LC] Acció d’empilar o d’empilar-se; l’efecte.
2 1 m. [GL] En geol., disposició en l’espai de les unitats estructurals cristal·lines.
2 2 m. [GL] Superposició de diversos mantells de corriment, o làmines cavalcants.
empilar
1 1 v. tr. [LC] Apilar 1.
1 2 intr. pron. [LC] A la tardor la fullaraca s’empila sota els arbres.
2 tr. [IN] En inform., inserir (un element) en una pila.
empillocar-se
v. intr. pron. [LC] EMBRIAGAR-SE.
empinar
1 v. tr. [LC] Posar dret i més alt de la posició normal.
2 intr. pron. [LC] Posar-se de puntetes. La criatura s’empina per arribar a l’interruptor.
3 intr. pron. [LC] [AGR] ALZINAR-SE. La dama s’empinà i cridà que allò era un ultratge.
empinyar-se
v. intr. pron. [LC] EMBRIAGAR-SE.
empiocar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir pioc. El pallasso s’havia empiocat d’actuar sota la pluja.
empipada
f. [LC] EMPIPAMENT.
empipador -a
adj. [LC] Que empipa.
empipament
m. [LC] Acció d’empipar o d’empipar-se; l’efecte.
empipar
1 1 v. tr. [LC] ENUTJAR.
1 2 intr. pron. [LC] S’ha empipat tant, que em volia pegar.
2 tr. [LC] Destorbar, fer nosa (a algú).
empireuma
m. [LC] [QU] Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica.
empireumàtic -a
adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a l’empireuma. Oli empireumàtic. Gust empireumàtic. Olor empireumàtica.
empiri -íria
1 adj. [LC] [AN] [RE] Relatiu o pertanyent a l’empiri.
2 m. [LC] [AN] [RE] El més alt dels cels segons els antics.
empíric -a
1 adj. [LC] [FS] Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica. Mètode empíric. Procediments empírics. Fórmula empírica.
2 adj. i m. i f. [FS] EMPIRISTA. Un empíric. Una empírica.
empíricament
adv. [LC] D’una manera empírica.
empirisme
1 m. [FS] [SO] Mètode o sistema fundat en la mera pràctica o experiència.
2 m. [FS] Doctrina filosòfica que considera l’experiència com a única font de coneixement.
3 m. [FS] [SO] Mètode científic fundat sobre una inducció incompleta.
empirista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’empirisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari de l’empirisme.
empissarrar
v. tr. [LC] Cobrir amb pissarres.
empit
1 m. [LC] Pujada, costa, molt inclinada.
2 m. [LC] Part més forta d’una pujada.
3 m. [LC] Vessant de muntanya.
empitada
f. [LC] Tirapits 1.
empitarrament
m. [LC] [MD] POP. EMPITRAMENT.
empitarrar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] POP. EMPITRAR-SE.
empitjorament
m. [LC] [MD] Acció d’empitjorar o d’empitjorar-se; l’efecte.
empitjorar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer pitjor, reduir a pitjor estat. Aquesta medecina l’ha empitjorat, encara. No les milloraran pas, les condicions; més aviat les empitjoraran.
2 intr. [LC] [MD] Esdevenir, posar-se, pitjor. La seva salut evidentment empitjora. D’un temps ençà els negocis van empitjorant. El malalt cada dia empitjora. L’avi ha empitjorat de la bronquitis.
3 intr. pron. [LC] [MD] El malalt s’ha empitjorat.
empitrada
f. [LC] Acció d’empitrar.
empitrament
m. [LC] [MD] Carregament de pit.
empitrar
1 v. intr. [LC] Fer un esforç empenyent amb el pit, tirant-se endavant com per fer una pujada rosta.
2 intr. pron. [LC] [MD] Carregar-se de pit. Era molt malaltís, sempre s’empitrava.
empiuladura
1 f. [LC] Acció d’empiular; l’efecte.
2 f. [LC] Unió de dues coses empiulades.
empiulament
m. [IMF] EMPALMAMENT.
empiular
1 v. tr. [LC] [IMF] Empalmar 1 1.
2 tr. [LC] [JE] Posar piules (a un bou que ha de córrer). Demà empiularem bous per a la correguda.
empiulat -ada
adj. [LC] Que s’ha enrabiat.
empixonament
m. [LC] Acció d’empixonar o d’empixonar-se; l’efecte.
empixonar
1 v. tr. [LC] Empipar fortament.
2 intr. pron. [LC] Empipar-se fortament. El seu home té mal geni i sovint s’empixona.
emplaçament
1 m. [LC] Acció d’emplaçar.
2 1 m. [LC] Lloc on s’alça o que s’ha escollit per alçar-hi, un edifici, un monument, etc.
2 2 m. [GG] Localització d’un accident geogràfic, d’una població, d’una indústria, etc., dins el seu marc topogràfic.
2 3 m. [GL] Lloc on una massa rocosa s’immobilitza després d’un cert desplaçament.
emplaçar
v. tr. [LC] [AD] Designar el lloc que ha d’ocupar (un edifici, un monument, etc.).
emplafonar
v. tr. [AQ] [IMF] [LC] Ajustar i posar plafons (en un moble, una porta, una paret, etc.).
emplàstic -a
adj. [MD] Glutinós, adhesiu. Ungüent emplàstic.
emplastració
f. [MD] Aplicació d’un emplastre.
emplastrar
v. tr. [MD] Posar formant emplastre o a tall d’emplastre.
emplastre
1 1 m. [MD] Preparació medicinal feta d’una substància pastosa estesa sobre un drap que s’adhereix a la part del cos sobre la qual s’aplica. Posar un emplastre. Aplicar un emplastre. Llevar l’emplastre.
1 2 m. [LC] Cosa mal feta. Aquest menjar ha quedat fet un emplastre.
2 1 m. [LC] Persona malaltissa.
2 2 m. [LC] Persona sense activitat, sense energia, que més aviat fa nosa que no ajuda. Ja és un bon emplastre aquesta xicota: no fa res en tot el dia.
empleat empleada
m. i f. [LC] [SO] [PR] Persona que treballa, a sou, en un servei públic, en el comerç.
emplenament
m. [AD] Acció d’emplenar; l’efecte.
emplenar
v. tr. [LC] [AD] OMPLIR. Emplenar un imprès.
emplomallar
v. tr. [LC] Guarnir d’un plomall, adornar amb plomes. Emplomallar un vestit de festa.
emplomament
m. [AGR] Aparició de les plomes en un ocell.
emplomar
1 v. tr. [ML] [EI] [MD] Posar plom (en alguna cosa) revestint-la, soldant-la, obturant-la, etc. Vidre emplomat.
2 [MD] emplomar una dent Omplir la cavitat d’una dent corcada amb plom i, per extensió, amb platí, or, etc.
3 v. tr. [LC] [ML] [EI] Fixar (en un bolic, paquet, etc.), un segell de plom.
emplomat
m. [EI] Protecció o revestiment de superfícies amb plom.
emplomissar-se
v. intr. pron. [LC] [ZOA] [AGR] Un ocell, cobrir-se de plomissol.
emplorallat -ada
adj. [LC] Que vessa llàgrimes, ple de llàgrimes.
emplugencat -ada
adj. [LC] PLUJÓS.
emplujar-se
v. intr. pron. [LC] El temps, posar-se plujós. El cel va emplujar-se i una forta tempesta va descarregar en el pla.
emplujat -ada
adj. [LC] PLUJÓS.
empobridor -a
adj. [LC] Que empobreix.
empobriment
m. [LC] Acció d’empobrir o d’empobrir-se; l’efecte.
empobrir
1 v. tr. [LC] Fer tornar pobre. Les guerres empobriren el país. Per culpa de la secada, el país empobreix.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir pobre. La burgesia va enriquint-se i la noblesa s’empobreix.
empolainament
m. [LC] Acció d’empolainar; l’efecte.
empolainar
v. tr. [LC] Revestir (algú) amb vestits i abillaments elegants, que facin goig. Li agrada empolainar la seva filla. S’empolaina per anar al teatre.
empolistrar
v. tr. [LC] EMPOLAINAR.
empolsador
m. [AGA] Aparell que serveix per a aplicar productes fitosanitaris en pols als cultius.
empolsar
1 v. tr. [LC] Cobrir de pols.
2 intr. pron. [LC] El vell trabuc s’empolsa, penjat a les golfes.
empolsegar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMPOLSAR.
empolsimar
1 v. tr. [LC] Cobrir de polsim.
2 intr. pron. [LC] Els pàmpols s’han empolsimat de sofre.
empolsinar
1 v. tr. [LC] Cobrir de polsina.
2 intr. pron. [LC] Els mobles s’empolsinen del carbó que hi ha a l’aire.
empoltroniment
m. [LC] ENDROPIMENT.
empoltronir
1 v. tr. [LC] ENDROPIR. La manca d’activitat empoltroneix els joves.
2 intr. pron. [LC] Les classes elevades s’havien empoltronit abandonades als refinaments.
empolvorar
1 v. tr. [LC] Posar (a la cara, als cabells, etc.), pols de midó o altra substància finament polvoritzada.
2 v. tr. [LC] Cobrir de pólvores. Empolvorar una ensaïmada amb sucre.