S
s’1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S’asseu. S’hi posa. S’ho emporta.
s’2
1 art. [LC] Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S’ase. Estiuegen a s’Agaró. Fa s’estufat amb tothom. Escriu amb s’altre llapis.
2 art. [LC] Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l’article femení sa en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal, precedida o no de h, altra que i o u febles. S’ànima. S’Alqueria des Comte. Para s’altra mà.
’s
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure’s.
sa1
[pl. ses]
adj. [LC] Forma del femení de l’adjectiu possessiu son.
sa2
[pot revestir la forma s’; pl. ses]
art. [LC] En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma femenina de l’article definit. Acosta ses cadires a sa taula.
sa3 sana
1 1 adj. [LC] [MD] Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l’ull esquerre sa, però de l’altre ja no hi veu gens.
1 2 adj. [LC] PER EXT. No tenir el cap sa.
1 3 adj. [LC] [MD] Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans.
2 1 adj. [LC] Exempt de dany, de corrupció, no fet malbé. Aquest presseguer no té cap préssec sa: tots estan tocats de la malura.
2 2 adj. [LC] PER EXT. No ha restat un plat sa: tots són o trencats o esquerdats.
2 3 [LC] [AD] sa i estalvi [o sa i salv] Escapat d’un perill sense haver rebut cap dany. Tots els passatgers sortiren sans i estalvis de l’accident. Ha retornat a casa sana i salva.
3 1 adj. [LC] Bo per a la salut, que no la danya. Un exercici sa. Una alimentació sana. Un clima, un país, sa.
3 2 adj. [LC] PER EXT. Una doctrina sana. Una crítica sana. Principis sans.
saba
1 1 f. [LC] [BO] Líquid que circula pels vasos conductors de les plantes, que consisteix en l’aigua d’imbibició que porta en dissolució diferents sals del terreny i que, pujant fins a les fulles i altres teixits que contenen clorofil·la, es transforma, sofrint diferents canvis químics i una pèrdua d’aigua per transpiració, en un líquid nutritiu per a la planta.
1 2 [BO] saba bruta [o saba ascendent] Saba que conté les sals minerals absorbides del sòl i circula, des de les arrels a d’altres òrgans de la planta, a través del xilema.
1 3 [BO] saba elaborada [o saba descendent] Saba que conté les substàncies nutritives produïdes a les fulles i altres òrgans verds de la planta mitjançant la fotosíntesi i que circula bàsicament a través del floema.
2 f. [LC] Allò que dona a alguna cosa el seu vigor.
3 f. [IT] Preparació que es dona a la roba perquè fixi i formi els colors en tenyir-la.
sabadellenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sabadell.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sabadell o als seus habitants.
saballó
m. [LC] [ZOI] VIRÓ1.
saballoner -a
adj. [ZOI] [LC] VIRONER. Mosca saballonera.
sabana
f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Gramenet sec, sovint amb arbres dispersos o formant petits grups, semblant a l’estepa, propi de les regions tropicals.
sabaner -a
adj. [GG] Relatiu o pertanyent a la sabana.
sàbat
1 m. [RE] [LC] Festa jueva del dissabte.
2 m. [LC] [AN] Reunió nocturna de bruixes i de bruixots.
sabata
1 1 f. [LC] [ED] Calçat que no passa del turmell, més o menys escotat a l’empenya, amb sola de cuir o de goma i la resta de pell, de feltre, etc. Portar les sabates a retaló. Duia sabates de xarol.
1 2 [LC] amb una sabata i una espardenya loc. adv. Amb mitjans insuficients.
1 3 [LC] sabata clavada Sabata amb la sola no cosida sinó fixada per mitjà de claus.
1 4 [LC] sabata ferrada Sabata amb la sola guarnida de claus.
2 f. [LC] [TRA] Falsa quilla, post que porten alguns velers sota la quilla per a resguardar-la.
3 f. [IT] Peça metàl·lica corba, on va fixat el peu de l’espasa, en alguns jocs de picar dels telers.
4 f. [TRG] Soc dels frens.
5 1 f. [OP] Fonament que té un eixamplament a la seva superfície en planta que serveix per a distribuir la càrrega que rep adequant-la a la resistència del terra.
5 2 f. [AQ] Solera sobre la qual descansa un peu dret.
6 adj. i m. i f. [LC] POP. Que té poca intel·ligència. És tan sabata que no entén les regles senzilles d’aquest joc.
sabatasses
adj. i m. i f. [LC] Sabata 6. És un sabatasses: no se li pot encarregar cap feina.
sabatejar
1 v. tr. [LC] Donar sabatades (a algú o alguna cosa).
2 v. tr. [LC] Reprendre fortament.
sabater1
m. [ZOI] Insecte heteròpter aquàtic del gènere Gerris (Hydrometra stagnorum).
sabater2
m. [AQ] Plantilla de cartó, de fullola o de metall que s’utilitza per a forjar una motllura sobre un material encara tendre mitjançant el seu desplaçament lineal guiat per un regle.
sabater3 -a
1 adj. [LC] Que, després de preparat o adobat, s’ha fet malbé. Olives sabateres.
2 1 adj. [JE] En què no s’ha guanyat cap punt, s’aplica a un joc o a una partida d’un joc.
2 2 [LC] [JE] restar sabater un jugador Fer una partida sabatera.
sabater4 sabatera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o adoba calçat o en ven.
sabatera
1 f. [LC] [BOB] Bolet de soca del grup dels basidiomicets afil·loforats, de cama lateral i porus grossos i irregulars que, ben estovat, esdevé un bon comestible (Scutiger pes-caprae).
2 [BOB] sabatera borda a) Bolet del gènere Sarcodon, de l’ordre de les teleforals, de coloració brunenca, barret carnós i himeni amb agulletes, comestible quan és jove.
2 [BOB] sabatera borda b) MARINER1.
3 [BOB] sabatera d’agulles Sabatera borda A).
4 [BOB] sabatera d’esquames Sabatera borda de cutícula dividida en grans esquames radials (Sarcodon imbricatum i espècies afins).
sabaterada
f. [LC] NYAP.
sabateria
1 f. [IMI] Ofici de sabater.
2 f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de sabater.
sabateta
1 f. [ZOI] sabateta de la Mare de Déu ORELLA DE MAR.
2 f. pl. [BOS] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] a) ABELLERA2.
2 [BOS] [AGA] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] b) CIPRIPEDI.
2 [BOS] [AGA] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] c) CONILLETS.
2 [BOS] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] d) Coloma 2.
2 [BOS] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] e) CALCEOLÀRIA.
2 [BOS] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] f) BELLUGUETS.
2 [BOS] sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] g) Garlanda 2.
sabatí -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al dissabte, que té lloc en dissabte. Butlla sabatina.
sabàtic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al sàbat. Descans sabàtic.
sabatilla
1 1 f. [LC] [ED] [IMI] Sabata lleugera de roba, pell fina o altres materials, i sola lleugera, que se sol portar per estar per casa.
1 2 f. [SP] Calçat lleuger, de sola flexible i antilliscant, utilitzat pels esportistes.
2 f. [TRG] Soc dels frens.
sabatina
1 f. [LC] [RE] Conjunt d’actes específics de devoció catòlica que hom feia els dissabtes en honor de la Mare de Déu.
2 f. [LC] Controvèrsia que sobre diferents temes solien tenir els estudiants de les facultats antigues el dissabte.
sabatisme
1 m. [LC] Acció de sabatitzar, de descansar després d’un treball assidu.
2 m. [LC] Pràctica judaïtzant de retornar a l’observança del sàbat, pròpia d’algunes confessions cristianes com els adventistes del setè dia.
sabatitzar
1 1 v. intr. [LC] Observar el descans sabàtic.
1 2 v. intr. [LC] Entre els judaïtzants i en algunes confessions cristianes partidàries del sabatisme, observar la festa el dissabte i no el diumenge.
2 intr. [LC] Descansar després d’un treball assidu.
sabatona
1 f. [LC] Sabata petita.
2 f. [LC] Primer calçat que es posa als infants.
sabedor -a
adj. [LC] Que està assabentat d’alguna cosa. L’han fet sabedor del casament de la filla.
sabeisme
m. [AN] Religió dels sabeus, que adoraven el Sol, la Lluna i els estels.
sabent
1 adj. [LC] Que sap, que té ciència d’alguna cosa.
2 adj. [LC] Que té sentida. Oli sabent.
sabentment
adv. [LC] CIENTMENT.
saber1
[ind. pr. 1 sé, 2 saps, 3 sap; ind. fut. sabré, etc.; subj. pr. sàpiga, etc.; subj. imperf. sabés, etc.; imper. sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen]
1 1 v. tr. [LC] Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s’ha esdevingut, per la informació que en tenim. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Jo sé un metge que ha guarit tots els malalts de la passa. Ell va fer com si no sabés res del que havia succeït. D’aquest afer, no en vull saber res. Tu saps com l’estimo. No ha vingut ningú, que jo sàpiga. Fer saber alguna cosa a algú. Ho donaré a la noia que tu saps. Ves a saber la veritat.
1 2 [LC] no saber algú què es fa (o què es diu, o què es pesca, etc.) Estar molt atabalat, destarotat.
1 3 [LC] saber algú de quin mal ha de morir Conèixer els fets que s’esdevindran, especialment els que presenten un caràcter negatiu.
1 4 [LC] a saber [o és a saber] Fórmula per a entrar en el detall d’alguna cosa. Les estacions de l’any són quatre, és a saber, la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern.
1 5 [LC] no sé qui Algú que no conec.
1 6 [LC] estar no sé com Tenir un malestar indefinible.
1 7 [LC] Déu sap [o qui sap] Expressió que denota la ignorància d’una cosa. Ens salvàrem Déu sap com. On van? Déu ho sap. Qui sap quan tornaran.
1 8 [LC] Déu sap que… Expressió emprada per a reforçar una afirmació.
1 9 [LC] qui sap? POTSER. Que ens tornarem a veure? Qui sap?
1 10 [LC] no se sap mai Expressió que indica la incertesa d’un fet.
2 1 tr. [LC] Posseir la ciència, l’art, la pràctica, (d’alguna cosa). Saber el llatí. Saber les matemàtiques. Saber de gramàtica, de música. Saber una mica de tot. Ell sap més que jo. El desig de saber.
2 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu, ésser capaç, tenir l’habilitat, de fer quelcom. Saber fer alguna cosa. Saber llegir, escriure, comptar. Saber de llegir, d’escriure. Sap parlar quatre llengües. Sap guiar l’automòbil. Saber acontentar-se del que un hom té. Saber viure. No sabria dir-vos-ho.
2 3 [LC] saber-la llarga Tenir molta experiència i astúcia.
2 4 [LC] saber-ne un niu Saber-ne molt.
2 5 tr. [LC] Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper.
2 6 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria.
3 1 intr. [LC] Tenir tal o tal sabor. Aquest llard sap a ranci.
3 2 [LC] saber bé [o saber bo] Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga bo?
3 3 [LC] saber greu Lamentar una cosa o una situació, sentir pena que s’hagi esdevingut o s’esdevingui. El greu que li sabrà de no haver-nos pogut veure! Li sap greu que no hi hagis anat. Quin greu li sap!
saber2
1 m. [LC] Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi. Posar algú tot el seu saber en una empresa.
2 [FLL] gai saber GAIA CIÈNCIA.
saberut -uda
1 1 adj. [LC] Que sap molt, especialment dit irònicament.
1 2 adj. [LC] Tafaner, delerós de saber notícies.
2 adj. [LC] Que té una mica de regust, s’aplica al vi.
sabeu -ea
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Sabà.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Sabà o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua semítica parlada pels sabeus.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sabeu.
sabí sabina
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als sabins.
sabir
m. [FL] Pidgin de base romànica.
sable
m. [HIG] En heràld., color negre.
sabó
1 1 m. [IQ] [QU] [ED] Producte detergent sòlid que s’obté per l’acció d’un àlcali sobre l’oli o altre greix, i serveix, dissolent-se en l’aigua, per a rentar la pell, la roba blanca, etc., a causa principalment del seu poder d’emulsionar els greixos. Una barra, una pastilla, de sabó. Rentar-se la cara amb aigua i sabó. Sabó fluix, moll. Sabó fort, de llosa, de pedra. Sabó sulfurós, camforat, etc.
1 2 [LC] donar sabó a algú Adular-lo.
2 m. [LC] [QU] Sal alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras.
3 1 m. [QU] [ED] [GLM] sabó de sastre ESTEATITA.
3 2 [QU] [ED] [GL] [GLM] sabó de vidriers PIROLUSITA.
4 m. [LC] [BOS] [ED] sabó de gitana Herba sabonera B).
saboc
m. [ZOO] SIBOC.
saboga
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina, de 30 a 50 centímetres de llargada, de color blau verdós, que té fins a 3 taques negres darrere l’angle superior de l’opercle i entra en els rius per fresar (Alosa alosa).
2 f. [ZOP] Clupeid, semblant a l’anterior, de 40 centímetres de llargada màxima, amb una sèrie de més de 5 taquetes negres darrere l’opercle, que també fresa en els rius (Alosa fallax).
sabogal
m. [LC] [AGP] Art emprat per a la pesca de saboga.
sabonaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven sabó.
saboner -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sabó.
2 m. i f. [PR] [LC] [IMI] SABONAIRE.
3 f. [LC] Escuma o bromera que fa el sabó amb l’aigua.
4 f. [LC] Lloa exagerada o falsa.
5 f. [LC] [BOS] [MD] Herba sabonera B).
sabonera
1 f. [LC] [ED] Receptacle de vidre, de plàstic, de metall, etc., on es guarda la pastilla de sabó de rentar-se.
2 f. [LC] [ED] Concavitat en un lavabo, en un rentamans, etc., que serveix per a deixar-hi la pastilla de sabó.
saboneria
f. [LC] [IMI] Fàbrica o botiga de sabonaire.
sabonós -osa
adj. [LC] De la naturalesa del sabó.
sabor
1 m. o f. [LC] [HO] Propietat que tenen moltes coses d’afectar l’òrgan del gust o els òrgans del gust i de l’olfacte. Sabor dolç, amarg, salat, àcid.
2 m. o f. [ZOA] Sensació percebuda pel sentit del gust.
3 m. o f. [LC] PER EXT. Un poema de sabor clàssic. Una sàtira que no té cap sabor.
saborall
1 m. [LC] [HO] Ossos de porc que es posen a bullir una estona a l’ollada per donar-li sabor.
2 m. [LC] Persona que pertot es fica, que tot ho vol saber.
saborija
f. [LC] [BOS] SAJOLIDA.
saboritzant
m. [HO] Additiu alimentari que modifica el sabor dels aliments i de les begudes.
saborós -osa
adj. [LC] Ple de sabor, de sabor agradable. Un menjar saborós. Una comèdia saborosa.
saborosament
adv. [LC] D’una manera saborosa.
sabotatge
1 m. [LC] Acció de perjudicar els interessos d’algú fent-li una feina dolenta, espatllant-li els instruments de treball, etc.
2 m. [PO] Acció militar dirigida generalment per un comando, amb vista a disminuir el potencial bèl·lic i a obstaculitzar el funcionament dels serveis d’un enemic intern o extern.
3 m. [PO] Acció que, per motius polítics, atempta contra la seguretat dels mitjans públics de transport, obstaculitza el funcionament dels serveis públics o acompleix actes de destrucció, amb vista a minar les institucions estatals o la política d’un govern.
4 m. [LC] [PO] OBSTRUCCIONISME.
sabotejador -a
1 adj. [LC] Que saboteja.
2 m. i f. [LC] Persona que saboteja.
sabotejar
v. tr. [LC] Fer sabotatge (a algú, en una feina).
sabre
1 m. [LC] [DE] Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint també per la còncava prop de la punta. Un cop de sabre.
2 1 m. [TRA] Maneta amb què són accionats els molinets manuals.
2 2 m. [TRA] Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar lliure la cadena de l’àncora.
2 3 m. [TRA] Llistó de fusta que sosté l’allunament d’una vela.
3 1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels triquiúrids, de cos molt allargat i comprimit, que pot superar els 200 centímetres de llargada, de color argentat, amb les dents fortes, l’aleta dorsal tan llarga com el cos, i la caudal petita i bifurcada (Lepidopus caudatus).
3 2 [ZOP] sabre cuafí Peix de la família dels triquiúrids, sense aleta caudal, amb el cos acabat en un filament (Trichiurus lepturus).
sabrejar
v. tr. [LC] [DE] Donar cops de sabre (a algú o alguna cosa). Els fugitius foren sabrejats per la cavalleria.
sabrista
m. i f. [SP] [PR] En esgr., persona que practica l’especialitat de sabre.
sabuda
1 f. [LC] Acció d’haver coneixement o notícia d’alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra.
2 [LC] [AD] a sabuda de loc. prep. Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre.
3 [LC] [AD] sense sabuda de loc. prep. Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare.
sabulós -osa
adj. [GL] Que conté sorra, que consisteix en sorra.
saburra
f. [MD] Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques.
saburral
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la saburra.
2 adj. [MD] Recobert d’una capa de saburra. Llengua saburral.
saburrós -osa
adj. [MD] SABURRAL. Llengua saburrosa.
sabut -uda
adj. [LC] Saberut 1.
sac
1 1 m. [LC] Receptacle de roba, ordinàriament de xarpellera, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat, que forma la boca, la qual es reforça fent-hi un doblec. La boca del sac. El fons, el cul, del sac. Un sac de blat, de mongetes, de sucre, de cafè, de ciment. Al cul del sac, al capdavall del sac, es troben les engrunes. No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat. Enraonar més que un sac de nous.
1 2 m. [LC] PER EXT. Ésser un sac de mentides, de malícia, de paciència.
1 3 [LC] sac de dormir Sac enconxat usat ordinàriament pels excursionistes per a dormir a la intempèrie o dins la tenda.
1 4 [LC] caure com un sac Desplomar-se.
1 5 [LC] ésser al sac Estar perdut, atrapat, mort.
1 6 [LC] ésser algú o un animal un sac d’ossos Ésser molt magre.
1 7 [LC] ésser el sac dels cops Ésser aquell a qui sempre toca de rebre, d’emportar-se les encarregades, etc.
1 8 [LC] ésser un sac de carn Ésser deforme de tan gras.
1 9 [LC] ésser un sac de mal profit Una persona, ésser flaca malgrat menjar molt.
1 10 [LC] posar en el mateix sac Considerar dos o més fets, qüestions, etc., com a comparables, englobar-los en la mateixa apreciació, incloure’ls en el mateix grup.
1 11 [LC] sac i peres Completament tot. Si no vas amb compte, perdràs sac i peres en aquest tracte.
2 m. [LC] [MU] sac de gemecs a) Instrument músic que consisteix en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu.
2 [LC] sac de gemecs b) Persona que sempre gemega, es lamenta.
3 1 m. [LC] Receptacle de cuir o altra matèria flexible anàleg per la forma a un sac ordinari.
3 2 m. [HIH] En les antigues corporacions de caràcter electiu, recipient de tela destinat a posar-hi els rodolins o les bolles amb el nom dels candidats elegibles.
3 3 m. [IT] Vestit de tela grollera semblant a un sac que es vestia en senyal de penitència, de dol.
3 4 m. [ED] Peça de vestir més llarga i folrada que el gipó.
4 1 m. [ZOA] [MD] [BO] En un animal o una planta, cavitat de parets blanes en forma de sac o de bossa. Sac lacrimal. Sac pol·línic. Sac herniari.
4 2 [ZOA] [MD] sac aeri Cambra de parets fines amb funcions respiratòries pròpia dels ocells.
4 3 [BO] sac embrionari En bot., part interna del primordi seminal que és formada inicialment per una sola cèl·lula, equival a una megàspora i, en desenvolupar-se, dona lloc al gametòfit femení.
4 4 [ZOA] [MD] sac visceral Regió del cos dels mol·luscos, situada en posició dorsal, que conté la major part de les vísceres.
5 m. [LC] SAQUEIG. Donar a sac. Entrar a sac.
saca
f. [LC] Sac gros d’uns 4 o més pams d’ample. Una saca llanera.
sacabutx
m. [MU] Instrument músic de vent, de metall, antecessor del trombó de colissa, de tub més estret.
sacada
f. [LC] Càrrega d’una mercaderia posada en sacs.
sacar
v. intr. [LC] [SP] En certs jocs de pilota, servir.
sacar-
[LC] V. SACARO-.
sacarat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid sacàric.
sacarí -ina
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sucre.
2 adj. [LC] De la naturalesa del sucre. Matèries sacarines.
sacari-
[LC] V. SACARO-.
sacàric -a
adj. [QU] Obtingut d’una substància sacarina.
sacàrid
m. [BI] [QU] GLÍCID.
sacarífer -a
adj. [LC] Que produeix sucre.
sacarificable
adj. [LC] Que pot ésser sacarificat.
sacarificació
f. [LC] [QU] Acció de sacarificar.
sacarificador -a
adj. [LC] Que sacarifica.
sacarificar
v. tr. [LC] [QU] [IQ] Convertir en sucre. Sacarificar el midó.
sacarigen -ígena
adj. [LC] Capaç de convertir-se en sucre.
sacarímetre
m. [MD] [QU] [FIM] Aparell per a determinar la quantitat de sucre present en una solució.
sacarimetria
f. [QU] Mesurament de la quantitat de sucre continguda en una solució.
sacarimètric -a
adj. [QU] Relatiu a la sacarimetria.
sacarina
f. [LC] [HO] [QU] Imida emprada en medicina i en alimentació com a edulcorant, especialment per als diabètics que no poden prendre sucre.
sacaro- [o sacari-, o sacar-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. saccharum, ‘sucre’. Ex.: sacaròlisi, sacarímetre, sacarosi.
sacaroide
1 adj. [MD] [QU] Semblant al sucre.
2 adj. [GL] Que conté agregats cristal·lins que tenen l’aspecte de sucre. Marbre sacaroide.
sacaromicetals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs sacaromicets, al qual pertany el llevat del pa.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
sacaromicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs de la divisió dels ascomicots, sense ascomes, que sovint tenen organització de llevat i es multipliquen per gemmació.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
sacaromicosi
f. [MD] Estat morbós degut a la presència de fongs del gènere Saccharomyces.
sacarosa
f. [BI] [QU] Sucre de canya o sucre de remolatxa, disacàrid constituït per fructosa i glucosa.
sacciforme
adj. [LC] Que té forma de sac.
sacerdoci
1 m. [LC] [RE] Ofici, dignitat, de sacerdot.
2 m. [LC] Exercici d’una professió, un ministeri, etc., que exigeix una alta virtut.
sacerdot
1 m. [RE] [AN] [PR] Home consagrat a l’exercici públic del culte, a fer d’intermediari entre els homes i la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades.
2 m. [LC] [RE] [PR] En l’Església catòlica, home consagrat a Déu i ordenat prevere.
sacerdotal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al sacerdot, al sacerdoci. Funcions sacerdotals. Paraments sacerdotals.
sacerdotalment
adv. [LC] [RE] Amb caràcter de sacerdot.
sacerdotessa
f. [PR] [AN] [RE] Dona dedicada al culte a la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades. Sacerdotessa de Vesta.
saciable
adj. [LC] Que es pot sadollar.
saciar
v. tr. [LC] SADOLLAR.
sacietat
f. [LC] Estat de qui està sadoll.
saco
m. [LC] [SP] POP. Joc de pilota a mà i de paret.
sacotell
m. [LC] Sac petit.
sacralització
f. [RE] Acció de sacralitzar; l’efecte.
sacralitzar
v. tr. [RE] Considerar com a sagrat.
sacramental
1 1 adj. [LC] [RE] Pertanyent a un sagrament o als sagraments.
1 2 adj. [LC] [RE] De la naturalesa d’un sagrament. Espècies sacramentals.
1 3 adj. [LC] [RE] Adquirit en virtut d’un sagrament. Absolució sacramental. Remeis sacramentals.
2 adj. [LC] Consagrat per la llei, pel costum. Paraules sacramentals.
sacramentalment
adv. [LC] D’una manera sacramental.
sacramentari -ària
adj. [LC] Relatiu als sagraments.
sacratíssim -a
adj. [LC] Molt sagrat.
sacre1
m. [ZOR] Escurçó 1.
sacre2 -a
1 adj. [LC] SAGRAT. Història sacra.
2 f. [RE] Taula o quadre amb les parts invariables de la missa que havia de dir el sacerdot. A l’altar hi havia una sacra al mig i una a cada extrem.
3 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’os sacre, situat en la regió d’aquest os. Nervis sacres. Plexe sacre.
3 2 m. [ZOA] [MD] OS SACRE.
sacrificable
adj. [LC] Que pot ésser sacrificat.
sacrificació
f. [LC] Acció de sacrificar o de sacrificar-se.
sacrificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que sacrifica.
sacrificant
adj. i m. i f. [LC] Que ofereix un sacrifici.
sacrificar
1 1 v. tr. [LC] Oferir en sacrifici. Sacrificaren un vedell a Jehovà. Sacrificar a Déu, als ídols.
1 2 v. tr. [LC] Matar (un animal) per al consum.
2 1 tr. [LC] Sofrir voluntàriament la pèrdua (de quelcom) per tal d’obtenir alguna cosa. Ha sacrificat alguns paràgrafs per no allargar massa l’escrit.
2 2 tr. [LC] Lliurar a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que és considerat més important. Casant-la amb aquell, ha sacrificat la filla. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, la seva salut.
2 3 intr. pron. [LC] No va dubtar a sacrificar-se per la pàtria.
2 4 intr. pron. [LC] Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses. Sacrificar-se pels fills.
sacrifici
1 1 m. [AN] [HIH] [RE] Ofrena d’una víctima o d’un do a un déu o a Déu, per honorar-lo, regraciar-lo, aplacar-lo. Sacrifici expiatori, propiciatori. El sacrifici d’Abraham. Oferir en sacrifici.
1 2 [LC] [RE] sacrifici de la creu [o sacrifici de Jesucrist] Mort de Crist a la creu.
1 3 [RE] sacrifici incruent [o sant sacrifici, o sacrifici de la missa] Celebració de la missa.
2 1 m. [LC] Acció de sacrificar o de sacrificar-se. No hi ha virtut sense sacrifici. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Privar-se d’això, per ell és un sacrifici.
2 2 m. [LC] Privació, concessió onerosa, dolorosa. N’ha passats de sacrificis pels seus fills! Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui ves-hi.
sacríleg -a
1 adj. [LC] [RE] Que comet un sacrilegi.
2 adj. [LC] Que implica un sacrilegi.
sacrílegament
adv. [LC] D’una manera sacrílega.
sacrilegi
m. [LC] [RE] [DR] Violació, profanació o mal ús d’una cosa sagrada. Cometre un sacrilegi.
sacro-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot sacre, que indica relació o connexió amb l’os sacre. Ex.: sacrocaudal, sacrolumbar.
sacrococcigi -ígia
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al sacre i al còccix. Múscul sacrococcigi.
sacrolumbar
adj. [ZOA] Relatiu al sacre i a la regió lumbar.
sacrosant -a
1 adj. [LC] Sant i sagrat. La sacrosanta imatge.
2 adj. [LC] PER EXT. Lleis sacrosantes.
3 adj. [LC] INTANGIBLE. La sacrosanta propietat privada.
sacsada
f. [LC] SACSEJADA.
sacsador -a
adj. [LC] SACSEJADOR.
sacsar
v. tr. [LC] SACSEJAR. Quan es couen llegums convé sacsar de tant en tant l’olla.
sacseig
m. [LC] Acció de sacsejar.
sacsejada
f. [LC] Acció de moure o moure’s bruscament una cosa en un sentit i tot seguit en sentit contrari; l’efecte.
sacsejador -a
adj. [LC] Que sacseja. Aparell sacsejador.
sacsejar
v. tr. [LC] Agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades. El cove ja és ple, però si el sacseges encara hi cabrà alguna altra cosa.
sacsó
1 m. [LC] Plec que es fa en una peça de roba per escurçar-la i que permet d’allargar-la quan calgui.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Solc que es fa als braços, a les cames, etc., de les persones, especialment de les criatures, molt grasses.
sacsoner -a
adj. [MD] SACSONUT.
sacsonut -uda
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que és gras i té bons sacsons.
sàcul
1 m. [ZOA] [MD] En anat., sac petit.
2 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan del laberint membranós de l’orella.
sacular
adj. [LC] En forma de sac.
sad
f. [FL] Catorzena lletra de l’alfabet àrab.
sàdic -a
1 adj. [LC] [PS] [MD] Pertanyent al sadisme.
2 adj. [LC] [PS] [MD] Que implica sadisme.
3 adj. i m. i f. [LC] [MD] [PS] Que practica el sadisme.
sadisme
1 m. [LC] [PS] [MD] Comportament sexual en què l’excitació i la satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
2 m. [LC] Gust de fer sofrir, de veure sofrir.
sadoll -a
1 adj. [LC] TIP2. Sadolls de pa. Ja n’estava sadoll, d’aquella genteta.
2 adj. [LC] Satisfet plenament en el desig d’alguna cosa. Se sentia sadoll del goig de viure.
sadollament
m. [LC] Acció de sadollar; l’efecte.
sadollar
1 v. tr. [LC] [AGR] Satisfer plenament la gana (d’algú). No hi haurà prou menjar per a sadollar tota aquesta gentada. Jesucrist amb uns quants pans i peixos, multiplicant-los, sadollà milers de persones.
2 v. tr. [LC] Satisfer plenament el desig (d’algú). Sadollar-nos d’aquestes veritats.
sadomasoquisme
m. [PS] Comportament sexual que implica el sadisme i el masoquisme alhora.
sadomasoquista
1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent al sadomasoquisme.
2 adj. i m. i f. [PS] Que practica el sadomasoquisme.
saduceu saducea
1 m. i f. [HIH] [RE] Membre d’un grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l’autoritat de les tradicions orals i d’altres llibres de l’Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels.
2 adj. [RE] [HIH] Relatiu o pertanyent als saduceus.
safa
f. [LC] [ED] GIBRELLA.
safanòria
f. [LC] [BOS] [AGA] Pastanaga 1.
safareig
[pl. -igs o -tjos]
1 1 m. [AQ] [LC] [ED] Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar. Omplir, buidar, el safareig. Un safareig públic.
1 2 m. [LC] [ED] Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.
2 m. [LC] [AQ] Bassa 1 2.
3 m. [LC] fer safareig [o haver-hi safareig] Haver-hi xafarderies, enraonies, comentar alguna cosa públicament.
safaretger safaretgera
m. i f. [LC] [PR] Persona que té cura d’un safareig públic.
safaretjada
f. [LC] Roba que es renta d’una vegada en un safareig.
safari
1 m. [LC] Expedició de caça per llocs selvàtics, especialment per l’Àfrica equatorial i tropical.
2 m. [LC] Conjunt de persones, d’animals i d’equipaments en un safari.
3 [LC] safari fotogràfic Safari que no es dedica a caçar animals sinó a fotografiar-los.
safarós -osa
adj. [LC] Ple de brutícia, d’engrut.
safata
1 f. [LC] [ED] Peça plana de forma rectangular, ovalada o rodona i amb vores de poca altura, per a portar alguns objectes com gots, tasses, plats, etc., o per a presentar alguna cosa.
2 [LC] portar una cosa amb safata Donar grans facilitats a algú perquè aconsegueixi una cosa.
safàvida
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre d’una dinastia musulmana xiïta que governà Pèrsia de 1502 a 1736.
2 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als safàvides.
safè -ena
1 adj. [MD] Que discorre per les cames, s’aplica a certs nervis, artèries i venes. Nervi safè intern.
2 f. [MD] Vena superficial principal de la cama que té l’origen en el peu.
sàfic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la poetessa grega Safo.
1 2 m. [FLL] VERS SÀFIC.
1 3 f. [FLL] ESTROFA SÀFICA.
2 adj. [PS] LÈSBIC.
safir
m. [GLM] [LC] Pedra preciosa, varietat blava del corindó.
safirí -ina
adj. [LC] De color de safir.
safirina
1 f. [GLM] Mineral, nesosilicat d’alumini i de magnesi, de fórmula (Mg,Al)8(Al,Si)6O20, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau clar o verd, semblant al corindó, té gènesi metamòrfica i de vegades s’usa com a pedra fina.
2 f. [GLM] [LC] OBS. Calcedònia blava.
3 f. [GLM] OBS. Varietat de l’espinel·la, de color blau acer.
safra
1 f. [LC] [IQ] Fabricació del sucre de canya.
2 f. [LC] [QU] Temps que dura aquesta fabricació.
safrà
1 1 m. [LC] [BOS] [HO] [AGA] SAFRANERA.
1 2 m. [LC] Espècia obtinguda dels estigmes del safrà dessecats i polvoritzats. Una polsada de safrà.
2 m. [LC] fer safrà a) FER CAMPANA.
2 [LC] fer safrà b) Fer una safranada.
3 m. [LC] Matèria colorant groga que s’extreu del safrà.
4 1 m. [LC] Color de safrà, groc ataronjat.
4 2 adj. [LC] [inv.] De tonalitats marró i safrà.
5 m. [LC] [BOS] safrà de muntanya Herba de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears i amb una banda blanca longitudinal, flor molt primerenca, que neix ran de terra abans que es desenvolupin bé les fulles, de vegades acompanyada d’una altra, força grossa i vistosa, regular, poc oberta, blanca, violàcia o estriada de violeta, que es fa a les pastures d’alta muntanya (Crocus vernus).
safranada
f. [LC] Curta escapada que fa algú de casa seva.
safranar
m. [LC] [BOC] [AGA] Camp plantat de safrà.
safraner safranera
1 m. i f. [LC] [PR] Venedor de safrà.
2 m. i f. [LC] Persona que fa campana, que fa una safranada.
safranera
f. [LC] [BOS] [HO] [AGA] Herba de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles linears totes basals, amb una banda blanca longitudinal, flors regulars força grosses i vistoses, amb sis tèpals lilosos, que neixen a la tardor, en petit nombre, directament de terra i quasi ensems que les fulles, amb l’estil dividit en tres branques estigmàtiques llargues de color de taronja, cultivada pels seus estigmes, emprats en medicina i com a espècia (Crocus sativus).
safranina
f. [QU] Família de colorants sintètics, generalment vermells, utilitzats en microscòpia.
safranó
m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les compostes, de tiges erectes, fulles ovades o oblongues, coriàcies, enteres o poc dentades, una mica espinoses i les superiors un xic abraçadores, capítols de flors grogues o vermelloses, amb les bràctees externes semblants a les fulles i les altres espinoses, originària de l’Àsia occidental i cultivada als països càlids o poc freds per beneficiar-ne les flors, que contenen una substància colorant emprada com a espècia, i els fruits, que proporcionen un oli comestible emprat també per a diversos usos industrials (Carthamus tinctorius).
safranol
m. [HO] Essència del safrà, que li dona l’aroma.
saga1
1 f. [LC] Part posterior d’alguna cosa.
2 f. [LC] Part posterior d’un exèrcit, d’un grup de gent, d’un ramat, etc.
3 f. [LC] Part posterior d’un vehicle de càrrega.
4 [LC] anar a la saga d’alguna cosa Anar-hi al darrere per aconseguir-la.
5 [LC] no restar a la saga d’algú No ésser-li inferior en tal o tal cosa.
saga2
1 f. [FLL] Narració llegendària de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava.
2 f. [FLL] Narració, història, novel·la, etc., sobre una família o un llinatge. La saga dels Forsyte.
sagaç
adj. [LC] Subtil a descobrir les coses.
sagacitat
f. [LC] Qualitat de sagaç.
sagaçment
adv. [LC] Amb sagacitat.
sagal
1 m. [LC] Noi que fa de mosso d’un pastor o que guarda el bestiar gros d’una masia.
2 m. [LC] Mosso d’una diligència o d’un cotxe públic.
sageta1
m. [ZOO] CARAGOLET.
sageta2
1 f. [LC] [DE] Fletxa 1.
2 f. [ZOI] Cuc marí del gènere Sagitta, del grup dels quetògnats, en forma de fletxa transparent, que constitueix un element depredador important del plàncton.
sagetera
f. [LC] Escletxa feta en un mur per a poder disparar sagetes a cobert dels enemics.
sagetia
f. [LC] [TRA] Embarcació llatina d’un sol pont i dos o tres pals usada a l’edat mitjana al Mediterrani.
sagí
1 1 m. [LC] [ZOA] [HO] Greix d’un animal. Sagí fos.
1 2 m. [LC] PER EXT. Fer suar el sagí a algú.
1 3 [LC] posar bons sagins ENGREIXAR-SE.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] EPIPLÓ.
saginada
f. [LC] ENSAGINADA.
saginar
v. tr. [LC] [AGR] Engreixar (un animal).
saginera
f. [LC] [ZOA] EPIPLÓ.
sagita
f. [MT] Porció de radi compresa entre el punt mitjà d’un arc de cercle i el de la seva corda.
sagital
1 adj. [LC] Que té forma de fletxa.
2 adj. [MD] [ZOA] En anat., relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra.
sagitari
1 m. [LC] [PR] Soldat armat d’arc i sagetes.
2 m. [LC] [HIG] Representació d’un centaure en actitud de disparar una sageta.
3 m. i f. [AN] [LC] [FIA] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Sagitari. Segons l’horòscop, els sagitari són optimistes. La meva filla és sagitari.
sagitària
f. [BOS] Planta de la família de les alismatàcies, aquàtica, de fulles submergides oblongues i fulles aèries sagitades, flors blanques i fruit format per nombroses núcules, que viu semisubmergida a les aigües dolces poc profundes (Sagittaria sagittifolia).
sagitat -ada
adj. [BO] Que té forma de sageta. Fulla sagitada.
sagnador sagnadora
1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que té per ofici sagnar.
2 m. [LC] Obertura per on se sagna un dipòsit.
sagnant
1 1 adj. [LC] [MD] Que sagna. Amb els peus sagnants.
1 2 adj. [LC] [MD] En què hi ha sang. La lluita fou aferrissada i sagnant.
2 adj. [LC] Que ofèn greument. Li van fer una crítica sagnant.
sagnar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt.
1 2 v. tr. [LC] Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig.
2 1 intr. [LC] [MD] Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era tan crua que encara sagnava.
2 2 [LC] sagnar-li a algú el cor Sentir una viva dolor.
3 tr. [AF] Deixar l’espai en blanc amb què sol començar (la primera ratlla d’un paràgraf) o reservar altres espais (en els marges de la caixa d’una pàgina). Aquest paràgraf s’hauria de sagnar dos quadratins.
4 tr. [IMF] Fer sagnies (a les peces de fusta o de metall).
sagnat -ada
1 adj. [AF] Col·locat al marge d’una pàgina i tallat en part, s’aplica a un gravat o a una il·lustració.
2 m. [AF] Resultat de sagnar un text.
sagnia
1 1 f. [LC] [MD] Operació de treure sang d’algú obrint-li una vena.
1 2 [MD] [ZOA] sagnia blanca [o sagnia incruenta] Sagnia que es fa aplicant lligades a les extremitats, per tal de produir una acumulació de sang en aquestes i disminuir, consegüentment, el volum de sang circulant.
1 3 f. [MD] Acció de sagnar una ferida; l’efecte.
2 1 f. [LC] Fet de donar sortida a un líquid contingut en un receptacle, un vas, etc.
2 2 f. [LC] Forat, incisió, etc., fet en les parets d’un recipient perquè en ragi, en flueixi, el líquid contingut.
2 3 f. [LC] PER EXT. Si han de pagar totes les despeses, ja serà una bona sagnia per a la caixa de la societat.
3 f. [ZOA] [MD] Part interna de l’articulació de l’avantbraç amb el braç, oposada al colze.
4 f. [LC] Sagnat 2.
5 f. [IMF] Tall i encast que es fa a les peces de fusta, portes o finestres que s’han torçat per tal de fer que perdin força i eliminar, o almenys reduir, el seu grau de torçor.
sagnós -osa
adj. [LC] SANGONÓS.
sàgola
1 f. [LC] [TRA] [AGP] Cap, a manera de passador, que permet tancar una xarxa per sota i fer una bossa, que s’empra en la teranyina i altres arts d’encerclament.
2 f. [TRA] Drissa de bandera.
sagradament
adv. [LC] Amb respecte a les coses sagrades.
sagrament
1 m. [LC] [RE] Signe sensible d’un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia. Els set sagraments de l’Església catòlica: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, extremunció, orde i matrimoni. Administrar un sagrament.
2 [LC] [RE] santíssim sagrament L’eucaristia, especialment les hòsties consagrades quan són reservades en el sagrari o exposades a la devoció dels fidels.
sagramental
1 m. [LC] [RE] Ritu o pregària instituïts per l’Església catòlica a imitació dels sagraments, que s’apliquen a una persona, un lloc o un objecte.
2 1 m. [HIH] Antigament, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
2 2 m. [HIH] Grup armat organitzat en aquests pobles.
2 3 m. [LC] Escàndol, esvalot. Moure, armar, un sagramental.
sagramentar
v. tr. [LC] [RE] Administrar els darrers sagraments (a un malalt).
sagramentat -ada
adj. [RE] En forma sacramental. Jesucrist sagramentat.
sagrari
1 m. [LC] [RE] Part interior del temple catòlic on es guarden les relíquies i les coses sagrades.
2 m. [LC] [RE] Lloc on es posa i es guarda l’eucaristia.
3 m. [LC] PER EXT. En el sagrari de la consciència.
sagrat -ada
1 1 adj. [LC] [RE] Digne de veneració com a dedicat a Déu i al culte diví. Els llibres sagrats. La llengua sagrada dels indis. El sagrat cor de Jesús. Congregació del Sagrat Cor.
1 2 adj. [LC] Digne del màxim respecte. La memòria sagrada de la nostra mare.
1 3 adj. [LC] Considerat com a inviolable. Hom defensa que la persona del sobirà és sagrada.
2 1 adj. [AN] [SO] Relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
2 2 m. [AN] [SO] Allò sagrat.
3 m. [RE] Lloc sagrat que serveix de refugi als delinqüents. Acollir-se a sagrat.
sagrer
m. [HIH] Graner o casa construïts a la sagrera.
sagrera
1 f. [LC] [RE] [DR] Església i les seves dependències, que constituïen el sagrat o el lloc d’asil per als delinqüents.
2 f. [LC] Cases contigües a l’església, la rectoria i el cementiri.
3 f. [HIH] Espai al voltant de l’església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la protecció de la pau i treva.
sagristà sagristana
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que té cura de la sagristia i de l’endreçament d’una església.
sagristanesc -a
1 adj. [LC] Propi de sagristans.
2 adj. [LC] Propi de gent desconfiada i hipòcrita.
sagristania
f. [LC] [RE] Ofici de sagristà.
sagristia
f. [LC] [RE] [AQ] [AR] Lloc, a les esglésies, on es custodien els ornaments litúrgics i es revesteixen els sacerdots.
sagú
[pl. -ús]
m. [LC] [HO] Fècula treta d’una palmàcia, de fàcil digestió.
saguer -a
1 adj. [LC] Que va a la saga, darrere els altres.
2 m. [LC] Home que ocupa, a la sirga, el quart i darrer lloc.
saguntí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sagunt.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sagunt o als seus habitants.
saharià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Sàhara.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Sàhara o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües nilosaharianes parlades al Txad i al nord-oest de Nigèria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al saharià.
3 f. [ED] [LC] Peça d’abric lleugera, generalment curta, amb butxaques i cinyell.
sahàric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al desert del Sàhara.
sahrauí
[pl. -ís]
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Sàhara Occidental.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Sàhara Occidental o als seus habitants.
saia
f. [IT] Tela prima que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
saial
m. [IT] Tela de llana burella.
saialer saialera
m. i f. [IT] [PR] Teixidor de burell.
saig
1 m. [LC] [HIH] [AD] Oficial de justícia que tenia al seu càrrec de fer les citacions, d’executar els embargaments o bé d’executar les penes a què eren condemnats els reus.
2 1 m. [ZOP] Canari12.
2 2 m. [ZOP] LLAVIÓ.
saiga
f. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb un gran cap i un nas sortint i carnós semblant a una petita trompa, amb banyes perpendiculars al cap, que habita les zones estepàries des del Caucas fins a la Xina (Saiga tatarica).
saïmar
v. tr. [LC] ENSAGINAR.
saimiri
m. [ZOM] Mamífer primat de la família dels cèbids, petit i dotat de gran agilitat, que habita les selves de l’Amèrica Central i del Sud i és molt emprat en estudis de comportament (Saimiri sciureus).
sainet
1 m. [LC] [JE] Peça teatral humorística en un acte.
2 m. [LC] Escena còmica en general.
sainetesc -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sainet.
2 adj. [LC] Que sembla un sainet.
sainetista
m. i f. [PR] Persona que escriu sainets.
saintsimonisme
m. [SO] Doctrina i moviment conformats pels seguidors de Saint-Simon, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
saió
m. [LC] [AGA] Peça de terra que es pot conrear, d’una extensió variable segons les contrades. Donar terra a saions. Tenir a saions.
saiol
m. [LC] [AGA] SAIOLA.
saiola
1 f. [AGA] [LC] Figa rodona i marró.
2 f. [AGA] [LC] Figuera d’una varietat que dona saioles.
saioner saionera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Pagès que mena un o més saions.
sajol
m. [LC] [AGA] SAIOLA.
sajola
f. [AGA] [LC] SAIOLA.
sajolida
1 f. [LC] [MD] [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les labiades, aromàtica, de fulles estretament lanceolades i flors liloses o rosades en cimes axil·lars pauciflores a la part superior de les tiges, originària del Mediterrani oriental i cultivada com a medicinal i per a condiment (Satureja hortensis).
2 [MD] [BOS] sajolida de bosc Mata de la família de les labiades, de mida petita, semblant a la sajolida, però de fulles coriàcies més amples i flors blanques o un xic violàcies en inflorescència més densa, que viu a les pastures seques de la muntanya baixa mediterrània i té les mateixes utilitats que la sajolida (Satureja montana).
sake
m. [HO] Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l’arròs, pròpia del Japó.
sal
1 1 f. [GLM] [QU] [LC] Clorur de sodi, substància blanca, cristal·lina, que abunda en la naturalesa formant masses sòlides o en solució, principalment en l’aigua de mar, i és emprada com a condiment, per a conservar els aliments, en l’obtenció del sodi i compostos de sodi, etc. Sal marina. Sal granada. Sal de Cardona. Posar sal a l’olla. Posar una vianda en sal.
1 2 [LC] sal de cuina [o sal comuna] Sal refinada i reduïda a grans molt fins.
1 3 [LC] sal de taula [o sal fina] Sal refinada i reduïda a pols.
1 4 [GLM] sal gemma HALITA.
2 1 f. [LC] Allò que dona agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, al gest, al capteniment d’una persona.
2 2 f. [LC] Allò que preserva de la corrupció, de l’error. Vós sou la sal de la terra.
3 1 f. [LC] [QU] Compost resultant de la neutralització d’un àcid per una base, format per la substitució total o parcial de l’hidrogen àcid per un ió metàl·lic o per un radical catiònic com l’amoníac o els seus alquilderivats. Sal d’agrelles. Sal d’Épsom. Sals minerals del sòl.
3 2 [QU] sal amoníaca Clorur d’amoni.
3 3 [QU] [LC] sal d’agrella Oxalat d’hidrogen i potassi que s’extreu de les agrelles i serveix per a treure taques, especialment de rovell i de tinta, i per a desoxidar metalls.
3 4 [QU] sal de diazoni Producte resultant de la diazotació d’una amina primària consistent en un catió de diazoni neutralitzat per l’anió de l’àcid present en excés.
3 5 [QU] sal de saturn Acetat de plom.
3 6 [QU] sal doble Sal d’un àcid polibàsic en la composició de la qual entren dos metalls o radicals bàsics diferents, com el carbonat doble de sodi i potassi, de fórmula NaKCO3.
3 7 [QU] sal microcòsmica Hidrogenfosfat d’amoni i de sodi.
sala
1 1 f. [LC] [AQ] Peça principal d’una casa on es reben les visites. Si venen visites, fes-les entrar a la sala.
1 2 f. [LC] [AQ] Peça espaiosa d’una casa. Hi ha una sala de rebre i dues sales amb alcova.
1 3 [LC] sala d’estar Peça on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.
2 1 f. [LC] [AQ] Peça espaiosa d’un edifici amb una finalitat determinada o destinada a congregar-s’hi moltes persones. Una sala d’espectacles, de ball.
2 2 [LC] [AQ] [FIF] sala acústica Sala de bones condicions acústiques.
2 3 [AQ] sala blanca Local on les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la qual cosa el fa especialment apte per al muntatge d’instruments d’alta tecnologia.
2 4 [LC] [AR] sala capitular Cambra destinada a reunir-s’hi un capítol catedral, una comunitat religiosa, etc.
2 5 [AQ] sala d’actes Saló espaiós, generalment adornat i majestuós, on se solen celebrar els actes públics d’una universitat, d’un col·legi, etc.
2 6 [AQ] [DE] [LC] sala d’armes a) Cambra dels castells i els palaus on es guarden les armes.
2 6 [LC] [DE] [AQ] sala d’armes b) SALA D’ESGRIMA.
2 7 [LC] sala d’esgrima Sala on es fa esgrima.
2 8 [LC] sala d’espera Sala d’una estació de tren, del consultori d’un metge, d’una oficina, etc., en què els passatgers, els pacients, els clients, etc., s’esperen.
2 9 [LC] sala d’hospital Sala on hi ha els llits dels malalts.
2 10 [AQ] [MD] sala d’operacions Sala d’un centre mèdic, especialment condicionada per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
2 11 [AQ] sala de banderes Lloc d’una caserna on es desen les banderes de la unitat i es reuneixen els oficials i caps.
2 12 [HO] sala de festes Establiment públic nocturn, amb servei de bar, pista de ball i escenari per a actuacions diverses.
2 13 [AQ] sala de parament Sala principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.
2 14 [AQ] sala estèril SALA BLANCA.
3 1 f. [LC] [AD] Peça d’un edifici on es constitueix un tribunal de justícia per celebrar audiències.
3 2 f. [LC] [AD] Conjunt dels jutges que formen un tribunal.
3 3 f. [AD] [DR] Divisió administrativa o jurisdiccional corresponent a l’organització dels tribunals col·legiats. Sala civil, penal, contenciosa administrativa, militar, criminal.
4 1 f. [AQ] Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o una fortalesa.
4 2 f. [AQ] Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’Administració municipal. Sala del comú, sala de la vila.
5 1 f. [MI] [GL] sala d’una mina Cavitat d’una mina de mides més grans que les galeries que hi donen accés.
5 2 [GL] sala càrstica Cavitat d’un carst de mides més grans que els conductes que hi donen accés.
salabardà
m. [LC] [BOS] NERET.
salabre
m. [LC] [AGF] [AGP] Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal.
salabret
m. [LC] [AGP] [AGF] SALABRE.
salabror
f. [LC] Qualitat de salabrós. La salabror de l’aigua de mar.
salabrós -osa
1 adj. [LC] [EG] Que conté sal.
2 adj. [LC] Que té gust de sal.
salaç
adj. [LC] LASCIU.
salacitat
f. [LC] LASCÍVIA.
salacot
m. [LC] [ED] Barret de forma el·lipsoidal fet d’un teixit de tires de palma, de canya, etc., usat en alguns països orientals de clima calorós.
saladar
1 m. [GG] [GL] En una zona àrida, fons d’una depressió tancada, sense vegetació i coberta de sals.
2 m. [GL] Roca coberta d’eflorescències salnitroses o salines.
saladí
m. [BOS] CAMFORADA.
salador1
m. [LC] Lloc destinat a salar carn, peix.
salador2 saladora
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que sala carn, peix, etc.
saladura
f. [LC] Acció de salar; l’efecte.
salafarda
f. [LC] REPRIMENDA.
salamandra
1 1 f. [LC] [ZOR] Amfibi urodel de diferents espècies de la família dels salamàndrids, ovovivípar, de pell llisa i negra amb taques grogues, cua curta i cilíndrica, amb glàndules secretores de substàncies tòxiques i hàbits eminentment terrestres (Salamandra salamandra).
1 2 f. [LC] [ZOR] Amfibi urodel terrestre de mida mitjana o gran, afí a la salamandra.
1 3 [ZOR] salamandres gegants Grup d’urodels que pertanyen a la família dels criptobrànquids, que inclou els amfibis vivents més grans.
2 f. [HIG] Animal fabulós que es representa posat de perfil, amb el cap contornat, la llengua en forma de dard i la cua alçada i torçada per damunt el dors i voltat d’un braser.
3 f. [LC] [ED] [AQ] Estufa en què se sol cremar antracita, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès, sense perill d’intoxicació pel monòxid de carboni.
salamandrí -ina
1 adj. [LC] Semblant a una salamandra.
2 adj. [LC] Que resisteix l’acció del foc.
salamàndria
f. [LC] [ZOR] SALAMANDRA.
salamàndrids
1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis urodels relativament rabassuts, de pell llisa, amb pulmons, que passen generalment part de la vida a terra, i amb un ritual d’aparellament característic.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
salament
1 m. [LC] Acció de salar.
2 m. [QU] Procés consistent en l’addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o una solució per tal de provocar la precipitació d’alguna de les substàncies dissoltes o d’afavorir-ne l’extracció amb un solvent.
salami
m. [LC] Embotit cru, assecat i fumat, fet amb mescla de carn de porc, de boví i cansalada.
salamó
m. [LC] Canelobre de diferents braços que es col·loca penjant del sostre.
salanc
1 m. [LC] Salobre 1.
2 m. [LC] Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre.
salanca2
f. [LC] [GG] SALOBRAR.
salancar
m. [LC] [BOC] Lloc on abunden les salanques.
salangana
f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels hirundínids, de l’Àsia meridional, el niu del qual, fet d’una substància que segreguen les seves glàndules salivals, és comestible.
salaó
1 f. [LC] [HO] Acció de salar peix, carn; l’efecte. Fer salaó.
2 f. [LC] Peix o carn salats.
3 f. [HO] Indústria, botiga, transport de salaó.
salar1
1 v. tr. [LC] [IQ] [HO] Impregnar de sal (peixos, carns, etc.), per conservar-los. Salar anxoves.
2 v. tr. [LC] [HO] Posar sal (al menjar), especialment posar-n’hi massa.
3 v. tr. [AGR] Donar sal (al bestiar).
4 v. tr. [LC] Una substància, especialment la sal, donar gust de sal (al menjar). Aquella sal que em vas donar no sala gaire.
salar2
v. intr. [LC] [FL] Emprar en el parlar l’article salat.
salari
1 m. [SO] [ECT] [DR] Retribució diària, setmanal o mensual, donada al treballador pel seu treball. Salari per temps. Salari a preu fet.
2 m. [ECT] Preu de la força de treball.
3 [ECT] salari de subsistència Salari que permet la mera subsistència i la reproducció a la mateixa escala de la força de treball.
4 [SO] salari social Prestació social rebuda, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent al conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.
salarial
adj. [ECT] [SO] [LC] Relatiu o pertanyent al salari. Compensació salarial. Augment salarial.
salaritzar
v. tr. [LC] Sotmetre a la condició d’assalariat.
salat2 -ada
1 1 adj. [LC] [HO] Impregnat de sal, que conté sal, amb gust de sal. Peix salat. L’aigua de mar és salada.
1 2 adj. [LC] Que conté sal en demesia. Aquest arròs és salat.
2 adj. [LC] fer salat Arribar tard per a fer quelcom.
3 adj. [LC] Que té sal, gràcia, agudesa. És una xicota molt salada.
4 1 m. [LC] [BOS] Mata compacta de la família de les quenopodiàcies, de tija llenyosa, fulles linears i carnoses i flors inconspícues verdoses en glomèruls axil·lars, que es fa en terrenys salabrosos (Suaeda fruticosa).
4 2 m. [BOS] SISCALL.
4 3 m. [BOS] RUAC.
4 4 m. [BOS] BARRELLA PUNXOSA.
4 5 m. [BOS] CIRIALERA.
4 6 [BOS] salat blanc Planta de la família de les quenopodiàcies, arbustiva, d’un gris argentat, de fulles gruixudes rombals o alabardades i flors molt poc vistoses en panícula terminal, que es fa en indrets nitròfils, sovint salabrosos, de les contrades mediterrànies seques (Atriplex halimus).
salbanda
1 f. [GL] Capa argilosa que separa, en determinats jaciments, les parets del filó de mineral de la roca estèril.
2 f. [MI] Paret rocosa d’un filó.
3 f. [MI] Part d’un filó o d’un dic immediat a la roca encaixant.
salconduit
m. [DR] [LC] Document lliurat per una autoritat, que permet a qui el porta d’anar en un lloc, tornar-ne, sense perill que l’en privin.
saldable
adj. [LC] Que pot ésser saldat.
saldar
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Satisfer (d’un compte) allò que resta a pagar, pagar (un compte). Saldem comptes.
1 2 v. tr. [ECT] [LC] Liquidar d’un compte (la diferència entre el deure i l’haver). Salda’m els dos mil euros i quedem entesos.
2 tr. [LC] [ECT] Vendre amb rebaixa (una mercaderia) per esgotar-la.
saldista
1 m. i f. [LC] [PR] [ECT] Persona que compra i ven articles procedents de liquidacions comercials o saldos.
2 m. i f. [ECT] Persona que salda una mercaderia.
saldo
1 1 m. [LC] [ECT] Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit.
1 2 m. [LC] [ECT] Allò que resta a pagar d’un compte.
2 1 m. [LC] [ECT] Allò que resta d’una mercaderia i es ven amb rebaixa per esgotar-la.
2 2 m. [LC] Cosa o persona de poc valor, molt poc aprofitable.
salejar
v. intr. [LC] Tenir gust salat.
salenca
f. [BOS] SALANCA1.
salep
m. [BOS] Substància mucilaginosa i feculenta que s’obté dels tubercles novells de diferents espècies d’orquídies, emprada en medicina tradicional.
saler
1 m. [LC] [ED] Vas en què es guarda o se serveix la sal.
2 m. [LC] Taulell en què se sala carn, peix, etc.
salera
f. [LC] [AGR] Pedra plana damunt la qual es posa la sal perquè hi mengi el bestiar.
salesià -ana
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a sant Francesc de Sales o als salesians.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre de les congregacions de sant Francesc de Sales i de les Filles de Maria Auxiliadora fundades per sant Joan Bosco el segle XIX per a l’educació dels joves pobres.
salfumant
m. [LC] [QU] Solució aquosa d’àcid clorhídric, emprada en la neteja de paviments, en blanqueria, etc.
sali1 sàlia
1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un poble franc que s’establí a la ribera del riu Sala.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als salis.
sali2 sàlia
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als sacerdots de Mart en l’antiga Roma.
2 m. [HIH] [PR] Sacerdot de Mart.
salí -ina
1 1 adj. [LC] [GL] [QU] Que conté naturalment sal.
1 2 adj. [LC] [QU] [GL] Que és de la naturalesa de la sal. Concreció salina.
1 3 adj. [GL] Que conté sal o sals.
2 1 m. [MI] SALINA.
2 2 m. [LC] [HIH] Lloc on es guarda la sal.
2 3 m. [HIH] Antic impost sobre la sal.
sali-
[LC] Forma prefixada del mot sal. Ex.: salícola.
sàlic1
m. [LC] [BOS] Arbust de la família de les salicàcies, alt, de branques joves purpúries, fulles lanceolades, en part oposades, glauques per sota, i aments cilíndrics, erectes o gairebé, freqüent als codolars dels rius i dels torrents (Salix purpurea).
sàlic2 -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als francs salis.
salicàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, d’arbres i arbustos, la majoria caducifolis i dioics, de fulles simples i amb estípules, flors sense periant a l’axil·la de petites bràctees i disposades en aments que apareixen molt d’hora, i fruit en càpsula amb nombroses llavors proveïdes d’un plomall de pèls, a la qual pertanyen els salzes i els pollancres.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
salicall
m. [LC] SALIC.
salicar
1 v. intr. [LC] Un líquid que traspua, degotar.
2 v. intr. [LC] L’aigua, brollar de terra en petita quantitat.
salicària
f. [BOS] Herba perenne de la família de les litràcies, alta, de fulles oposades o verticil·lades, el·líptiques i una mica abraçadores i flors de color porpra o violaci intens disposades en llargues inflorescències terminals, que es fa a les vores dels estanys o en llocs molt humits (Lythrum salicaria).
salicilamida
f. [QU] Amida de l’àcid salicílic.
salicilar
v. tr. [QU] Tractar amb l’àcid salicílic. Salicilar un aliment.
salicilat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid salicílic.
2 [QU] salicilat de metil Líquid oliós incolor, d’olor característica, emprat com a antireumàtic i en el tractament tòpic de les neuràlgies.
salicílic
1 adj. [QU] [MD] àcid salicílic V. ÀCID.
2 adj. [QU] alcohol salicílic V. ALCOHOL.
3 adj. [QU] aldehid salicílic V. ALDEHID.
salicina
f. [MD] [QU] Glucòsid cristal·lí, blanc, de gust amargant, que es troba a l’escorça del salze i d’altres arbres de les espècies Salix i Populus, emprat com a febrífug i antireumàtic.
salícola
1 adj. [IQ] [QU] Relatiu o pertanyent a la producció de sal. Indústria salícola.
2 adj. [AGA] Que creix en terrenys salins.
salicornar
m. [BOC] Comunitat vegetal, que es fa en sòls humits i molt salins, integrada principalment per cirialeres.
salicòrnia
f. [BOS] CIRIALERA.
salífer -a
adj. [LC] Que porta, que conté, sal.
salificable
adj. [IQ] [QU] Capaç d’ésser salificat.
salificació
f. [IQ] [QU] Reacció de formació d’una sal.
salificar
v. tr. [IQ] [QU] Substituir àtoms d’hidrogen o ions hidròxid per metalls o per radicals àcids, respectivament. Salificar un àcid tractant-lo amb una base.
saligar
m. [LC] [BOC] Lloc poblat de sàlics.
saligenina
f. [QU] ALCOHOL SALICÍLIC.
salímetre
m. [FIM] [QU] Aparell per a mesurar la quantitat de sal present en una solució.
salimetria
f. [FIM] [QU] Mesurament de la quantitat de sal present en una solució.
salina
1 f. [MI] [GL] [LC] [GG] Mina de sal gemma.
2 f. [MI] [GL] [LC] [GG] Lloc on es beneficia la sal per evaporació de l’aigua de mar o de les fonts salades.
salinaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica o ven sal.
salinar-se
1 v. intr. pron. [AQ] [LC] Les pedres, els maons mal cuits, etc., reduir-se superficialment a pols.
2 v. intr. pron. [AQ] Una paret, tacar-se per les sals que hi afloren a causa de la pluja.
saliner1
m. [LC] [AGR] Lloc on hi ha les saleres del bestiar.
saliner2 -a
adj. [AQ] [LC] Que se salina.
saliner3 -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les salines.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa en una salina.
2 2 m. i f. [LC] [PR] SALINAIRE.
salinitat
f. [AGA] [GL] Contingut de sals en el sòl, en l’aigua.
salinització
f. [LC] Acció de salinitzar o de salinitzar-se; l’efecte.
salinitzar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir salí.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir salí. Els terrenys s’havien salinitzat per la deficiència del desguàs.
salinós -osa
adj. [LC] Que conté sal.
salispassa
f. [LC] [RE] SALPÀS.
saliva
f. [MD] [ZOA] [BI] Líquid un poc viscós, de reacció lleument alcalina, segregat per les glàndules salivals que el vessen a la boca, que serveix per a humitejar la paret mucosa i estovar els aliments i preparar-los per a la digestió.
salivada
f. [LC] ESCOPINADA.
salival
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la saliva.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que produeix saliva. Glàndules salivals: paròtides, sublinguals i submaxil·lars.
salivall
m. [LC] ESCOPINADA.
salivar
v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Produir un excés de saliva.
salivejar
v. intr. [LC] [ZOA] [MD] SALIVAR.
salivera
1 f. [LC] [MD] Saliva escumejant acumulada a la boca per un excés de secreció.
2 f. [MD] Salivació abundosa.
3 [LC] [MD] fer venir salivera una cosa Excitar granment l’apetit, un desig.
4 [LC] treure algú salivera Estar vivament irritat.
salivós -osa
adj. [LC] [MD] Que treu molta saliva.
sallar
1 v. intr. [LC] La nau, córrer tallant l’aigua.
2 v. intr. [LC] Fer camí veloçment.
3 tr. [TRA] Fer relliscar o rodar enfora (un objecte) per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells.
sallent
1 m. [LC] [GL] [GG] SALT D’AIGUA.
2 adj. [HIG] En heràld., que presenta les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i al mateix nivell, com tocant a terra, s’aplica a un quadrúpede rampant. Un lleó sallent.
salm
1 m. [LC] [RE] Himne religiós. Cantar els salms.
2 m. [LC] [RE] Càntic hebreu dels cent cinquanta que constitueixen un dels llibres de l’Antic Testament, emprat com a pregària i cant religiós en les litúrgies jueva i cristiana. Els salms de David.
salmai -a
adj. [LC] Salabrós 2. Aquest pou és d’aigua salmaia.
salmaire
m. i f. [LC] [PR] [RE] Antigament, recitador de salms a canvi d’una almoina.
salmàstica
adj. [LC] [GL] aigua salmàstica V. AIGUA.
salmedina
1 m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
2 m. [HIH] A les moreries valencianes, oficial que jutjava les causes menors.
salmeig
m. [LC] Acció de salmejar.
salmejaire
m. i f. [LC] Persona que salmeja.
salmejar
v. intr. [LC] [RE] [MU] Cantar o recitar els salms.
salmer
1 1 m. [LC] [AQ] [AR] Primera dovella de l’extrem d’un arc, tallada en pla inclinat i recolzada sobre la imposta.
1 2 m. [AQ] Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, que és col·locada sobre una columna o un pilar com a continuació d’aquest, per rebre els arcs que hi convergeixen.
2 m. [MU] Secret d’un orgue.
salmiac
m. [GLM] Mineral, clorur d’amoni, de fórmula NH4Cl, que cristal·litza en el sistema cúbic i es troba als volcans com a sublimació.
salmista
1 m. [RE] [LC] [PR] Autor de salms. El rei David és considerat el principal salmista.
2 m. [LC] [RE] Persona que recita o canta els salms en les celebracions litúrgiques.
salmó
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels salmònids, de 40 a 130 centímetres de llargada, de cap gros i ulls petits, amb una aleta dorsal al mig del cos i una segona d’adiposa més endarrerida, de carn molt saborosa de color rosat, que neix i fa la posta als rius però viu al mar (Salmo salar).
2 1 adj. [LC] [inv.] Rosat com el color del salmó.
2 2 m. [LC] Color salmó.
salmòdia
1 f. [RE] [MU] [LC] Cant dels salms.
2 f. [MU] [LC] Cant monòton.
salmonat -ada
adj. [LC] Que té el color del salmó. Truita salmonada.
salmonel·la
f. [BI] Bacteri del gènere Salmonella, de la família de les enterobacteriàcies, patogen per a l’ésser humà o per als animals, generalment mòbil, excepte en el cas de S. gallinarum, responsable de la pesta aviària, que és immòbil.
salmonel·losi
f. [MD] Malaltia produïda per bacteris del grup de la salmonel·la.
salmonicultura
f. [AGP] [AGF] [AGR] Cria de salmònids amb finalitats comercials o de repoblació.
salmònids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, d’aigua dolça o marins migratoris anàdroms, amb una aleta dorsal curta a la part central del dors, i més enrere una petita aleta adiposa, que inclou les truites de riu i els salmons.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
salmorra
1 f. [LC] [ED] [HO] Aigua saturada de sal amb què es conserven alguns aliments.
2 f. [HO] [GL] [MI] Aigua saturada de sal que resulta, en les salines, d’evaporar l’aigua de la mar, d’una deu salada, o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment.
3 f. [MI] Aigua amb un grau de concentració de sal superior al 80 ‰.
salmorrar
v. tr. [AGA] Posar en salmorra (carn, peix o algun producte agrícola) perquè es conservi.
salmorro
m. [LC] SALMORRA.
salnitre
1 1 m. [LC] [GLM] [IQ] [QU] Nitrat de potassi, substància de gust salat i fresc, oxidant enèrgic emprat en la fabricació d’explosius i com a adob mineral.
1 2 m. [GLM] NITRE.
2 m. [GL] Broma seca carregada de sal marina llançada pel vent.
salnitrera
f. [GL] Lloc on es cria salnitre.
salnitreria
f. [GL] Lloc on es fabrica salnitre.
salnitrós -osa
adj. [GL] Que té salnitre. Un terreny salnitrós.
saló
1 1 m. [LC] [AQ] [AD] Sala d’una casa, d’un palau, d’una societat, etc., quan es vol significar la importància, l’espaiositat, el luxe i l’elegància amb què és parada. Saló de sessions.
1 2 m. [LC] [AQ] [AR] Sala o apartament on l’amo o la mestressa d’una casa rebia habitualment un grup de persones distingides en les arts, les ciències, etc.
2 m. [LC] Local de certs establiments. Saló de bellesa. Saló de te.
3 1 m. [AR] Gran exposició col·lectiva d’artistes vivents.
3 2 m. [LC] Exposició pública periòdica. Saló de l’automòbil.
salobrar
m. [LC] [GG] Terreny salabrós.
salobre
1 m. [LC] [QU] Capa de sal que deixa sobre la superfície d’un cos l’evaporació de l’aigua salada.
2 adj. [LC] SALABRÓS.
salobrejar
1 v. intr. [LC] Fer salobre.
2 intr. [LC] El bestiar, llepar les pedres cobertes de salobre.
salobrenc -a
adj. [LC] SALABRÓS.
salofèn
m. [MD] Substància blanca, cristal·lina, derivada del salol, usada com a antineuràlgic i antisèptic intestinal.
salol
m. [QU] [MD] Èster de l’àcid salicílic, sòlid cristal·lí blanc, emprat com a agent antisolar en preparats cosmètics bronzejadors i també com a antisèptic intestinal.
salomònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Salomó, rei d’Israel.
2 adj. [LC] Que atorga la raó d’una manera imparcial a cadascuna de les parts enfrontades. Judici salomònic. Arribar a una solució salomònica.
salomònida
1 m. i f. [HIH] Membre de la dinastia dels negus d’Abissínia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als salomònides.
salpa
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos oblong un poc comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors gris blavós, els costats blanquinosos amb 10 o 11 línies de color groc daurat, que viu arran de la costa i és herbívor (Sarpa salpa).
2 f. [ZOI] Animal urocordat del gènere Salpa, hermafrodita i sense cua.
salpar
1 v. tr. [LC] [TRA] Llevar (una àncora). Salpar l’àncora.
2 intr. [LC] Una nau, anar-se’n, partir. Salparen de Marsella a punta de dia.
salpàs
[pl. -assos]
m. [LC] [RE] Cerimònia catòlica d’anar per les cases un sacerdot aspergint-hi aigua beneita i tirant sal als portals. Passar a fer el salpàs.
salpassa
f. [LC] [RE] SALPÀS.
salpasser
m. [LC] [RE] Objecte emprat per a fer les aspersions amb aigua beneita, consistent en un manoll de pèls lligats al cap d’un mànec o en una bola buida amb forats que porta una esponja a dins i va fixada a l’extrem d’un mànec.
salpebrar
v. tr. [LC] [HO] Adobar (vianda) amb sal i pebre.
salpebre
m. [LC] [ED] [HO] Adob de sal i pebre.
salpera
f. [AGP] Nansa per a pescar salpes.
salpetre
m. [LC] [QU] Salnitre 1.
salpicar
v. tr. [LC] Espargir sal o altra substància pulverulenta (sobre alguna cosa).
salpicó
m. [LC] Acció de salpicar; l’efecte.
salping-
[LC] [MD] V. SALPINGO-.
salpinge
1 f. [MD] Trompa uterina o de Fal·lopi.
2 f. [MD] Trompa auditiva o d’Eustaqui.
salpingo- [o salping-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sálpinx sálpingos, ‘tub’, ‘trompa’. Ex.: salpingografia, salpingectomia.
salprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
v. tr. [LC] [HO] Salar (una vianda) fent que la sal hi penetri. Porc fresc o salprès. Sardina salpresa.
salprunella
f. [LC] [MD] Nitre mesclat amb un poc de sofre, usat abans com a remei.
salpuga
f. [LC] [ZOI] Formiga de picada coent.
salroig
m. [LC] [ZOP] SOLRAIG.
salsa
1 1 f. [LC] [HO] Composició o mescla líquida o pastosa de diferents ingredients comestibles que s’afegeix a certs plats per fer-los més saborosos. Ous amb salsa de tomàtec. Salsa verda, salsa maionesa. Salsa blanca. Salsa tàrtara.
1 2 [LC] salsa de Sant Bernat La fam, que fa trobar bons tots els menjars.
2 f. [LC] Accessori d’una cosa. Val més la salsa que el peix, que les perdius. Molta salsa i poc tall.
3 f. [MU] Música de ball, d’origen africà, fruit de la barreja de diversos ritmes propis de la regió del Carib.
4 f. [LC] [BOS] salsa de pastor SERPOLL.
salsera
f. [LC] Vas per a servir la salsa a taula.
salsifí
[pl. -ís]
1 m. [BOS] Planta de la família de les compostes, erecta, de fulles amplament linears, eixamplades i abraçadores a la base i de capítols ligulats amb l’involucre format per una sola fila de bràctees, poc més llargues que les flors, que són vermelloses o violàcies, cultivada per aprofitar-ne l’arrel (Tragopogon porrifolius).
2 m. [BOS] [HO] [AGA] Arrel comestible del salsifí, napiforme, usada com a condiment.
salsir
1 v. tr. [LC] Especialment el sol, dessecar, rostir excessivament, (una cosa sucosa).
2 intr. pron. [LC] SOCARRAR-SE.
salsiró
m. [HO] [LC] Botifarra prima.
salsitxa
1 f. [LC] [HO] Tros d’embotit fet amb un budell prim omplert de carn de porc picada i assaonada, delimitat per lligats.
2 [HO] salsitxa de Frankfurt Salsitxa cuita i fumada feta amb carn de porc, de boví o amb una barreja d’ambdues.
salsitxaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven salsitxes.
salsufragi
1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, amb tiges nombroses i decumbents, de fulles estretament lanceolades i flors llargament pedicel·lades amb el calze tubulós i claviforme i la corol·la blanca o verdosa, que viu a les roques i als cingles, arrelada a les escletxes, antigament emprada com a medicinal (Silene saxifraga).
2 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles compostes, amplament triangulars i amb els folíols oblongs i dentats, flors blanques o rosades en gran umbel·la i fruit amb dues amples ales, pròpia dels herbassars humits de muntanya, emprada com a medicinal (Peucedanum ostruthium).
salt
1 1 m. [LC] Moviment pel qual algú, llançant-se a l’aire, està durant un cert temps sense tocar de peus a terra. Fent un salt, toca de mans al sostre. Fer un salt de la finestra al carrer. Pujar els quatre esglaons en un salt, d’un salt. Salt mortal. Caminar fent salts.
1 2 m. [LC] PER EXT. Anar en un indret en un salt, en quatre salts. Ara, en un salt, som al poble.
1 3 [LC] fer un salt el cor Sofrir una forta emoció sobtada.
1 4 [LC] salt de cabra [o salt de moltó] Salt que fa un cavall amb violència alçant les potes del darrere per fer caure el genet sobre el cap.
1 5 [LC] [JE] salt de cavall Moviment característic del cavall en el joc d’escacs.
2 1 m. [SP] Prova d’atletisme que consisteix a aconseguir una marca en alçada o en llargada. Salt de llargada.
2 2 [SP] salt de perxa Prova atlètica que consisteix a saltar, amb l’ajuda d’una perxa, per damunt d’un llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços.
2 3 [SP] salt de pont Activitat esportiva en què un saltador lligat amb una corda elàstica es llança des d’un pont, de manera que queda suspès en l’aire.
2 4 [SP] salt mortal Salt executat fent una rotació a l’aire a l’entorn de l’eix transversal del cos.
3 1 m. [LC] Fet de passar d’una cosa a una altra, d’un estat a un altre, sense transició. Raonar a salts. Els canvis han fet un salt de dos enters. Era un pobre mendicant i ara viu de renda: quin salt!
3 2 m. [LC] Fet de saltar una línia o un passatge en una lectura, en una còpia.
3 3 m. [IN] Pas d’un programa informàtic a un altre, variant l’ordre seqüencial d’execució.
3 4 [CO] salt enrere Salt cap al passat en una narració cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
3 5 [LC] salt qualitatiu Canvi radical en l’evolució d’una situació o d’un comportament. El llenguatge constitueix un gran salt qualitatiu en la cadena evolutiva humana.
4 m. [LC] fer el salt a algú No comparèixer a la cita donada, no complir el compromís contret. Si no pots venir, truca’m; no em facis el salt. En Martí, si en fa d’anys que fa el salt a la dona!
5 m. [LC] [GL] [GG] salt d’aigua Caiguda de l’aigua d’un corrent allà on hi ha un desnivell brusc. L’aprofitament d’un salt d’aigua. El salt d’aigua de Gualba.
6 [IMF] a salt de garsa loc. adv. Amb una disposició pròpia de les llates d’una teulada quan les teules són subjectades per llurs extrems d’una llata a l’altra.
7 m. [LC] Assalt 1.
saltabardissa
m. [LC] [ZOP] Rata 5.
saltabarrancs
m. i f. [LC] Persona eixelebrada.
saltació
f. [GL] Transport de partícules detrítiques en el sentit del corrent de l’aigua o del vent mitjançant salts successius.
saltada
f. [LC] [AGP] Art de pesca que consta de dues xarxes, una gran i solta que es cala en cercle i un tresmall armat de canyes que es manté horitzontal sobre l’aigua, i que serveix per a capturar el peix que salta de l’aigua tractant de fugir del cercle.
saltador1
1 1 m. [LC] Lloc a propòsit per a fer salts.
1 2 m. [LC] Canya de gàbia d’ocell.
1 3 [LC] estar al saltador Estar a punt d’emprendre una cosa arriscada, dificultosa, etc.
2 m. [MU] Martinet 2.
saltador2 -a
1 adj. [LC] Que salta.
2 m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que salta, especialment persona que té per ofici fer salts. Aquest clown era un gran saltador.
3 m. i f. [JE] [LC] [PR] Atleta especialista en proves de salt.
saltall
m. [AGF] Conjunt de xarxes verticals formant un cercle i un tresmall horitzontal extern on cauen els peixos en saltar.
saltamarges
1 m. i f. [LC] Persona avesada a esquivar els obstacles d’indrets abruptes i difícils.
2 m. i f. [LC] Lladre de camps.
3 m. [LC] Home que cerca les ocasions d’obtenir il·lícitament els favors de les dones.
saltamartí
1 m. [LC] [JE] Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional.
2 m. [LC] [ZOI] Insecte ortòpter, saltador, glabre i de color verd.
saltamurades
m. [ZOP] QUETSÉMPER.
saltant
m. [LC] [GG] SALT D’AIGUA.
saltaparets
m. i f. [LC] Lladre 1.
saltar
1 1 v. intr. [LC] Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. Saltar a peus junts. Saltar sense prendre embranzida. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar a corda. Saltar al coll d’algú per abraçar-lo. Saltar d’alegria.
1 2 [LC] saltar del llit Llevar-se rabent.
1 3 v. intr. [LC] Baixar d’un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans.
2 1 intr. [LC] Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra.
2 2 intr. [LC] [IT] Una cosa, desprendre’s, especialment amb certa violència, d’on estava unida, fixada, encastada, etc. Fer saltar el tap d’una ampolla de xampany. Cordant-me m’ha saltat un botó. Fer saltar el pany d’una porta. D’una bastonada li vaig fer saltar el ganivet de la mà. Saltar la crosta d’una ferida. Saltar la pintura, el vernís, d’una cosa pintada, envernissada. Saltar la llançadora del teler.
2 3 [LC] fer saltar el cap d’algú Decapitar-lo.
3 1 intr. [LC] [JE] fer saltar la banca En certs jocs d’atzar, arruïnar la banca d’un cop.
3 2 [LC] saltar d’una cosa a l’altra Anar de l’una a l’altra sense transició.
3 3 [LC] saltar als ulls una cosa [o saltar a la vista una cosa] Ésser evident.
4 tr. [LC] Salvar (un obstacle o una distància), fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall.
5 1 tr. [LC] Passar d’una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt difícils de dir: salta’ls.
5 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Torna-ho a llegir, t’has saltat una línia.
5 3 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Deixar de fer (una activitat habitual). Ens hem saltat una classe. Avui m’he saltat la pastilla del vespre.
6 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] TRANSGREDIR. No podem saltar-nos el reglament.
7 tr. [LC] [AGR] El mascle, cobrir (la femella).
8 tr. [HO] Coure (una vianda) a la paella, amb llard o oli, a foc viu i remenant-la de tant en tant.
salta-regle
m. [IMF] [IMI] [AQ] [LC] Santanell 1.
saltarel·la
f. [ZOI] [LC] Llagosta de camp petita de color torrat.
saltat -ada
adj. [LC] [HO] Que ha estat cuit a foc viu, agitant-ho de tant en tant. Ronyons saltats.
saltataulells
m. i f. [LC] [IMI] [PR] POP. Aprenent, dependent, de botiga.
saltaterrats
m. i f. [LC] Lladre de pisos.
saltaülls
m. [BOS] Ull de perdiu A).
saltejador
m. [LC] Home que salteja o roba en despoblat, pels camins.
saltejament
m. [LC] Acció de saltejar.
saltejar
v. tr. [LC] Robar (un vianant) sortint-li al camí. Els camins eren plens de lladres que saltejaven les persones que hi passaven.
saltell
m. [TRA] Desnivell en forma de graó, situat a les portes d’accés a les cobertes, per evitar l’entrada d’aigua.
salteri
m. [LC] SALTIRI.
saltimbanqui
m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que es guanya la vida fent exercicis d’acrobàcia i de força pels carrers i les places.
saltirec
m. [LC] Llagosta 1.
saltiri
1 1 m. [RE] [LC] Recull de salms, especialment dels cent cinquanta que conté el llibre dels Salms de l’Antic Testament.
1 2 m. [LC] [RE] Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana llevat de les lliçons i les oracions.
2 m. [RE] [LC] Rosari 1 1.
3 m. [MU] [LC] Instrument antic de corda, anàleg a la cítara, que es toca amb un plectre o amb martells.
saltiró
m. [LC] Petit salt.
saltironant
adj. [LC] Que saltirona.
saltironar
v. intr. [LC] Fer saltirons.
saltironejar
v. intr. [LC] Fer saltirons, especialment ballant.
saltòmetre
m. [SP] Aparell per a mesurar l’alçada dels salts en les proves de salt d’alçada i salt de perxa, format per dos pals amb suports per a recolzar-hi un llistó.
saltuari -ària
1 adj. [LC] Que procedeix a salts.
2 adj. [LC] Sense seguir l’ordre regular, la línia de successió.
salubèrrim -a
adj. [LC] Molt salubre.
salubre
adj. [LC] [MD] Favorable a la salut. Un clima salubre.
salubritat
1 f. [LC] [MD] Qualitat de salubre.
2 f. [HO] Conjunt de condicions sanitàries idònies per al consum d’un aliment.
saluda
m. [AD] Comunicació escrita breu i cerimoniosa feta per un alt càrrec.
saludable
1 adj. [LC] Favorable a la conservació, al restabliment, de la salut. Nedar és un exercici saludable. Menjar aliments saludables.
2 adj. [LC] Profitós al bon ésser d’alguna cosa.
saludablement
adv. [LC] D’una manera saludable.
saludador -a
1 adj. [LC] Que saluda.
2 m. i f. [LC] [AN] Persona que, amb l’alè, la saliva, xuclant la ferida, dient certes paraules, etc., pretén guarir o prevenir els efectes d’una mossegada, la ràbia i altres mals.
saludar
1 1 v. tr. [LC] Adreçar (a algú) paraules o un gest, especialment convinguts pel costum, que expressen auguri, afecte, respecte, especialment quan hom l’encontra, l’escomet o se n’acomiada. Va passar pel meu costat sense saludar-me. Va saludar-la amb un «Estigui boneta». Quan te’n vagis no et descuidis de saludar a tothom. Saludar militarment.
1 2 v. tr. [TRA] PER EXT. La fragata va saludar el destructor disparant canonades, arriant banderes.
1 3 [LC] us saluda afectuosament (o respectuosament, o cordialment, etc.) Fórmules amb què es clou una carta.
2 tr. [LC] Fer demostracions de joia en esdevenir-se (una cosa agradable). Saludar l’aurora d’aquell dia. Saludar la pau.
3 tr. [AN] Un saludador, guarir. Saludar una ferida.
salums
m. pl. [LC] [HO] Carns salades de porc.
salut1
m. [LC] Salutació 1 1.
salut2
1 1 f. [LC] [MD] Estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la salut. Estar ple de salut. Déu ens doni salut! Amb salut i alegria! Beure a la salut d’algú. Com vas de salut? Com esteu de salut? Tenir bona salut. Tenir salut per vendre.
1 2 [LC] fer salut Fer alguna activitat saludable, estar-se en un lloc on la naturalesa afavoreix la salut.
1 3 [LC] portar-se bé de salut Tenir bona salut.
1 4 [LC] portar-se malament de salut Tenir mala salut.
1 5 [LC] salut de cavall Salut molt ferma.
2 f. [MD] salut pública Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut.
3 f. [MD] Plenitud de la condició humana.
4 f. [RE] Estat de gràcia espiritual, el fet d’escapar de la mort eterna. La salut eterna. El paradís, port de salut. El diable és enemic de la nostra salut.
5 f. pl. [LC] Salutacions. Retre les saluts a algú.
salutació
1 1 f. [LC] Acció de saludar. Fer una salutació. Enviar les seves salutacions a algú.
1 2 [RE] salutació angèlica Paraules de l’arcàngel Gabriel a la Verge Maria, que formen la primera part de l’avemaria.
2 f. [BB] Fórmula protocol·lària de les cancelleries medievals amb què es cloïa a vegades la intitulació d’un document.
salutífer -a
adj. [LC] SALUDABLE.
salutíferament
adv. [LC] SALUDABLEMENT.
salv -a
1 1 adj. [LC] Salvat, estalvi, deslliurat d’un mal o perill. Els doblers foren disposats en el lloc convingut perquè fossin salvs.
1 2 [LC] a salva fe loc. adv. Sota promesa guardada.
1 3 [LC] sa i salv V. SA3.
2 adj. [LC] ANT. Salvat, exceptuat.
salva
1 f. [LC] Descàrrega d’armes de foc en senyal de festa o de salutació. Una salva d’artilleria. Fer la salva.
2 f. [LC] PER EXT. Una salva d’aplaudiments.
salvable
adj. [LC] Que pot ésser salvat.
salvació
1 f. [LC] Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna.
2 f. [LC] [RE] Acció de salvar o de salvar-se de la mort eterna. La gràcia de Déu és font de salvació per a tothom.
3 f. [LC] Allò que ens salva, els mitjans de salvació. Tu has estat la meva salvació: si no ets tu, ho perdo tot.
salvador -a
adj. i m. i f. [LC] [RE] Que salva. Vós heu estat el meu salvador. Jesucrist, el Salvador.
salvadorenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’El Salvador.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a El Salvador o als seus habitants.
salvadoreny -a
adj. i m. i f. [LC] SALVADORENC.
salvaespasa
m. [IT] Corretja contra la qual topa l’espasa del teler mecànic amb mecanisme d’espasa després d’haver etzibat la llançadora.
salvaguarda
1 f. [LC] [DR] Acció de garantir la vida, la llibertat, els béns, d’algú. La salvaguarda de les lleis.
2 f. [LC] Custòdia 1. Posar-se sota la salvaguarda d’algú.
salvaguardar
v. tr. [LC] [DR] Posar sota la pròpia salvaguarda.
salvallançadores
m. [LC] [IT] Dispositiu del teler mecànic per a aturar la llançadora en el cas que salti.
salvamare
f. [BOS] BOIX MOLL.
salvament1
m. [LC] Acció de salvar d’un perill imminent. El salvament dels nàufrags.
salvament2
adv. [LC] Sense perill, sense risc.
salvant
prep. [LC] SALVAT.
salvar
1 1 v. tr. [LC] Preservar, fer escapar, de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol. Els nàufrags foren salvats per uns pescadors. Salveu-lo d’aquest perill. Salvar les vinyes de la fil·loxera. Salvar el poble de la corrupció. No hi havia mitjà de salvar-se del fred. Salvar la pell. Gairebé ho han perdut tot: no han pogut salvar sinó la casa de Vallcarca.
1 2 intr. pron. [LC] Encerclats per l’enemic, pocs se salvaren.
1 3 v. tr. [LC] [RE] Alliberar de la mort eterna. Salvar l’ànima.
1 4 intr. pron. [LC] Salvar-se pel penediment.
2 1 tr. [LC] Conservar intacte. Salvar l’honor.
2 2 [LC] salvar la vida Escapar de la mort.
2 3 [LC] salvar les aparences Amagar el mal sota l’aparença de bé.
2 4 tr. [LC] Exceptuar, deixar de banda.
2 5 tr. [LC] EXCULPAR.
2 6 intr. pron. [LC] salvar-se de la crema Ésser exceptuat d’una situació adversa.
3 1 tr. [LC] Vèncer (un obstacle), evitar (una dificultat, un inconvenient, un risc). Salvar un torrent d’un salt. Hem salvat totes les dificultats.
3 2 [LC] salvar un error Fer constar al peu d’un document la validesa de l’esmena.
4 tr. [AD] salvant-ne la bona fi Fórmula que significa que el creditor reserva l’efectivitat del contracte o document al fet que el lliurat atengui al seu venciment el document expedit.
salvat
1 prep. [LC] Deixant intacte, deixant de banda. Salvat el respecte que us dec, haig de dir-vos que no comparteixo la vostra opinió.
2 prep. [LC] A EXCEPCIÓ DE. Li va deixar tots els seus béns, salvat la casa pairal.
3 [LC] [AD] salvat error o omissió Fora del cas en què hi hagués error o omissió.
salvatel·la
f. [ZOA] Vena superficial del dors de la mà, procedent del dit xic.
salvatge
1 1 adj. [LC] Que viu en un estat de natura, no domesticat. Animals salvatges.
1 2 adj. [LC] Que creix sense la cura de l’ésser humà, no cultivat. Olivera salvatge.
1 3 adj. [LC] Inhabitat, inculte. Una illa deserta i salvatge.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades. Els pobles salvatges. Una tribu salvatge. Van retratar dos salvatges.
2 2 adj. [LC] Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest noi és una mica salvatge.
3 m. [HIG] En heràld., figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
salvatgejar
v. intr. [LC] Tenir alguna cosa de salvatge.
salvatgement
adv. [LC] D’una manera salvatge.
salvatgeria
f. [LC] Acte propi d’una persona salvatge, brutal.
salvatgí -ina
1 adj. [LC] Que viu al bosc, especialment que és objecte de caça.
2 1 f. [LC] Bèstia salvatgina. Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines.
2 2 f. [LC] [HO] Carn d’una bèstia salvatgina.
salvatgia
f. [LC] Qualitat de salvatge.
salvatgisme
1 m. [LC] [AN] Primer estadi evolutiu de la cultura que es caracteritza, principalment, per la caça i la recol·lecció.
2 m. [LC] SALVATGIA.
salvatjada
f. [LC] SALVATGERIA.
salvatot
m. [TRA] Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga del pujament d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada.
salvavides
1 m. [LC] [TRA] Cinturó, jaqueta, etc., amb suros o altre flotador que evita que qui el porta s’enfonsi a l’aigua.
2 m. [TRG] Aparell col·locat en un tramvia o altre vehicle que té per objecte evitar que les rodes agafin qui ha caigut davant seu estant ell en marxa.
salve
1 interj. [LC] Expressió usada per a saludar.
2 f. [LC] [RE] Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots «Salve Regina».
sàlvia
1 f. [LC] [BOS] Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, i flors grosses violàcies, amb el llavi superior de la corol·la comprimit, en inflorescències terminals vistoses, que es fa a la muntanya mediterrània i es cultiva com a medicinal (Salvia officinalis).
2 [BOS] sàlvia romana Herba de la família de les labiades, robusta, viscosa i amb olor de mesc, de fulles grosses, gruixudes, ovades i cordiformes, dentades i de superfície rugosa i bonyeguda, i de flors blanques o liloses disposades en panícula ampla, amb les bràctees florals grosses, tenyides de color rosa o violaci, antigament cultivada i persistent vora cases i poblats (Salvia sclarea).
salvinials
1 f. pl. [BOI] Ordre de falgueres del grup de les hidroptèrides, molt ben adaptades a viure flotant a la superfície de l’aigua, al qual pertanyen les espècies del gènere Salvinia.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
salviníides
f. pl. [BOI] HIDROPTÈRIDES.
salvió
1 m. [BOS] Arbust de la família de les labiades, de tija finament pilosa, fulles oblongues, gruixudes, molt tomentoses i blanques per sota, i flors purpúries o rosades agrupades en verticil·lastres distants, que es fa a les brolles i a les màquies clares del sud del País Valencià i d’altres terres càlides de la península Ibèrica (Phlomis purpurea).
2 m. [BOS] Candelera 2 2.
3 m. [BOS] HERBA BLENERA.
4 m. [BOS] GRESOLERA.
5 m. [BOS] VENTOLERA.
salze
1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre, arbust o mata, caducifoli, del gènere Salix, de la família de les salicàcies, de fulles simples i flors molt reduïdes amb nectaris i agrupades en aments densos, drets, sovint molt pilosos i primerencs, els gatells, que es fa principalment al riberal dels rius.
2 [BOS] salze blanc Salze arbori de brots pubescents i fulles lanceolades molt agudes, sedoses i argentades, propi del bosc de ribera (Salix alba).
3 [BOS] salze nan Salze en forma de mata baixa o estès ran de terra, propi de les congesteres d’alta muntanya (Salix herbacea, S. retusa i S. reticulata).
salzeda
f. [LC] [BOC] [AGF] Lloc poblat de salzes.
salzereda
f. [LC] [BOC] [AGF] SALZEDA.
sama2
f. [TRA] Lloc situat a popa dels llaguts emprats al riu Ebre on els peons dormen i tenen la roba i altres objectes.
samaniat
m. [LC] Desgavell, renyines.
samànida
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana de l’any 892 al 999.
2 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als samànides.
sàmara
f. [LC] [BO] Fruit aqueniforme proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala que en facilita la dispersió.
samari
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Sm; nombre atòmic, 62; pes atòmic, 150,4).
samaridi
m. [BO] Fruit format per dues o més sàmares.
samarità -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de Samaria.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Samaria o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Varietat de l’arameu parlada pels samaritans del segle IV aC al segle XI dC.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al samarità.
samarlic
m. [ZOO] TORLIT.
samarra
f. [LC] [ED] [AGR] Gec de pell usat pels pastors.
samarreta
1 f. [LC] [ED] Peça de gènere de punt usada com a abrigall immediat del cos. Sota la camisa no porto sinó una samarreta molt prima de cotó. Una samarreta de llana.
2 [LC] samarreta imperi Samarreta de tirants.
samarretaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa samarretes.
samarró
m. [LC] [ED] SAMARRA.
samaruc
m. [ZOP] Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos comprimit i alt a la regió caudal, d’uns 5 centímetres els mascles i 6 o 7 centímetres les femelles, de color marró verdós, els mascles amb línies verticals fosques a la meitat posterior del cos, amb escates grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d’aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge (Valencia hispanica).
samaruga
f. [LC] [ZOI] SANGONERA.
samba
1 f. [MU] [JE] Dansa brasilera d’origen africà.
2 f. [MU] Música d’aquesta dansa, en compàs binari i ritme ràpid i sincopat.
sambac
m. [BOS] Planta de la família de les oleàcies, enfiladissa, de branquillons angulosos i pubescents, fulles simples, el·líptiques o ovades i amb els nervis prominents, i flors blanques, dobles, flairoses i agrupades en fascicles, originària de l’Índia, cultivada als jardins i utilitzada per a aromatitzar el te (Jasminum sambac).
sambori
m. [LC] XARRANCA.
sambra
f. [JE] [AN] [LC] [MU] Dansa gitana, probablement d’origen àrab o morisc.
sambuca
1 f. [MU] Instrument grecoromà de corda, semblant a l’arpa.
2 f. [LC] Giny antic de guerra amb una plataforma que servia per a assaltar muralles.
sàmec
f. [RE] [FL] Quinzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
samer
f. [AGF] Encanyissat 3.
samfaina
1 f. [LC] [HO] Guisat que sol servir d’acompanyament fet amb tallets de pebrot, tomàquet, albergínia, ceba i carabassó. Pollastre amb samfaina.
2 f. [LC] DESORI.
samfoina
f. [MU] VIOLA DE RODA.
sami
adj. i m. i f. [AN] [FL] LAPÓ.
samnita
1 m. i f. [HIH] Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als samnites.
samoà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Samoa.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Samoa o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua austronèsica parlada a les illes Samoa.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al samoà.
samoiede samoieda
1 m. i f. [LC] Individu d’un poble àrtic emparentat amb els lapons.
2 m. [ZOM] Gos de pèl llarg i abundós de color blanc o beix, criat a Sibèria pels samoiedes, que l’utilitzen com a animal de tir, de companyia o com a gos d’atura.
samontà -ana
1 adj. [GL] Immediat als primers relleus muntanyosos i de terra de secà.
2 m. [GL] PIEMONT.
samotraci -àcia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Samotràcia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Samotràcia o als seus habitants.
samovar
m. [LC] Atuell emprat pels russos per a fer principalment te en què l’aigua és escalfada per un tub que el travessa i on es posa el carbó.
samuga
1 f. [LC] Corda d’un cert gruix, generalment d’espart.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] ÀRGUENS.
samurai
m. [HIH] [PR] Membre de l’antiga noblesa militar japonesa, caracteritzat pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el codi d’honor del guerrer.
san
adj. i m. i f. [AN] [FL] BOIXIMÀ.
sanable
adj. [LC] [MD] GUARIBLE.
sanadella
f. [BOS] Planta de la família de les gramínies, del grup dels pelaguers, d’inflorescència en panícula laxa, amb les arestes curtament piloses, que es fa a les brolles i pastures seques de la terra baixa (Stipa offneri o S. juncea).
sanador sanadora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] CASTRADOR, CASTRADORA.
sanament
adv. [LC] D’una manera sana.
sanaporcs
m. [LC] SANATRUGES.
sanatiu -iva
adj. [LC] [MD] Que té la virtut de guarir.
sanatori
m. [LC] [MD] Establiment on els malalts són sotmesos a un règim curatiu basat principalment en les condicions de la localitat i el clima.
sanatruges
m. [LC] Flabiol de set forats amb què el sanador o castrador, sonant-lo, s’anuncia.
sancallós -osa
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que té les cames tortes amb la convexitat mirant endins de manera que camina amb els genolls tocant-se.
sanció
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Acte pel qual l’autoritat competent, el sobirà d’un país, el president d’una república, etc., ratifica i fa vàlida una disposició legal.
1 2 [AD] sanció parlamentària Acte pel qual el Parlament confirma una decisió presa pel Govern.
1 3 [LC] [DR] sanció pragmàtica Pragmàtic 2 2.
2 1 f. [LC] [DR] [SO] Pena que la llei estableix a qui la infringeix.
2 2 [LC] sanció econòmica Sanció que normalment implica el pagament d’una determinada suma de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’Administració, pel fet d’haver incomplert les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
3 f. [LC] sanció social Pena o recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
sancionar
1 v. tr. [LC] Aplicar una sanció (a una llei, a un costum, a un ús, etc.).
2 v. tr. [AD] Imposar una sanció (a algú) per l’incompliment d’una llei.
sanctus
m. [LC] [RE] [MU] Himne de la litúrgia eucarística que es recita o es canta després del prefaci.
sàndal
1 m. [LC] [AGF] [BOS] Arbre o arbust del gènere Santalum, de la família de les santalàcies, de fulles simples i oposades i flors molt petites en inflorescències paniculiformes, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat als països tropicals.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de sàndal, olorosa, emprada en ebenisteria i de la qual s’extreu un oli emprat en medicina i perfumeria.
sandàlia
f. [LC] [ED] Calçat que consisteix simplement en una sola assegurada al peu amb cordons, llenques de cuir, etc.
sandàraca
1 f. [LC] [AR] [GLM] Resina groguenca que es treu de diferents coníferes i s’usa principalment per a fer vernissos.
2 f. [GL] [GLM] OBS. REALGAR.
sandra
f. [ZOP] LUCIOPERCA.
sandvitx
m. [LC] [HO] ENTREPÀ.
sandvitxeria
f. [HO] Establiment on es fan o es venen entrepans i menjars similars.
sanedrí
m. [RE] [LC] Consell suprem dels jueus, actiu des del segle IV aC fins a l’inici del segle V dC.
sanefa
1 1 f. [LC] [IT] Adorn teixit o estampat que sol fer-se arran de les vores en mocadors, dossers, cortines, flassades, catifes, etc.
1 2 f. [LC] Orla 1.
2 f. [AQ] [AR] Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.
sanejable
adj. [LC] [MD] Que es pot sanejar.
sanejador -a
adj. [LC] [MD] Que saneja.
sanejament
1 1 m. [LC] Acció de sanejar; l’efecte.
1 2 m. [HO] Control de les condicions ambientals durant el procés d’elaboració i el consum dels productes alimentaris.
2 m. [MD] Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública.
3 m. [DR] Obligació legal que té el venedor de garantir en el contracte de compravenda la inexistència de gravàmens o defectes ocults en la cosa alienada.
sanejar
1 1 v. tr. [LC] Fer sa.
1 2 v. tr. [LC] Donar condicions de salubritat (a un terreny, un edifici, una població, etc.).
1 3 v. tr. [MD] Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament.
2 tr. [ECT] Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a refer (un patrimoni), a redreçar (una empresa, un sector econòmic, una administració pública, etc.).
3 tr. [DR] Complir l’obligació de sanejament.
sang
1 1 f. [MD] [ZOA] [BI] Líquid que forma part del medi intern del cos, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars, com ara eritròcits, leucòcits i plaquetes. La circulació de la sang. Transformació de la sang. Vermell com la sang. Rajar sang d’una ferida. Treure sang pel nas. Tenir una gran pèrdua de sang. Pujar-li a algú la sang o les sangs al cap.
1 2 f. [LC] PER EXT. Per convèncer-lo, per fer-li-ho entendre, etc., vaig haver de suar sang.
1 3 [MD] sang adusta Sang pobra en sèrum.
1 4 [LC] [ZOA] [MD] sang arterial Sang oxigenada i purificada que circula per les artèries i arriba als capil·lars de tot l’organisme.
1 5 [MD] [BI] sang calenta Sang dels animals homeoterms.
1 6 [MD] [BI] sang freda Sang dels animals peciloterms.
1 7 [ZOA] [MD] sang venosa Sang que ha perdut oxigen i circula per les venes provinent dels capil·lars i carregada d’anhídrid carbònic.
1 8 [LC] sang viva Sang que raja d’una ferida.
2 1 f. [LC] Temperament, estat d’ànim, de la persona. En sentir aquells insults, la sang se’ns alterava.
2 2 [LC] a sang calenta loc. adv. Seguint l’impuls de la passió, sense reflexionar.
2 3 [LC] a sang freda loc. adv. Conscientment, premeditadament.
2 4 [LC] no tenir sang a les venes Ésser excessivament plàcid, mancar d’energia. Per a no tornar-s’hi calia no tenir sang a les venes.
2 5 [LC] sang calenta Apassionament, irascibilitat. Tenir sang calenta. Ser de sang calenta.
2 6 [LC] sang freda Possessió de si mateix davant allò que ens pot irritar, exaltar, fer perdre la serenitat, esglaiar, etc. Tenir sang freda. No perdre la sang freda.
2 7 [LC] tenir les sangs calentes Tenir un caràcter ardent.
2 8 [LC] tenir mala sang Tenir mals sentiments, no tenir pietat.
2 9 [LC] tenir sang d’aigua [o tenir sang d’orxata] No tenir vigor, ésser passiu.
3 1 f. [LC] Vessament de sang. Fer-se sang amb una punxa. Si no els descompartiu, hi haurà sang.
3 2 [LC] córrer la sang Haver-hi molts morts. Aquells dies va córrer la sang pels carrers.
3 3 [LC] fer sang a algú Ferir-lo.
3 4 [LC] no arribar la sang al riu Una baralla o un incident d’aparença molt greu no tenir conseqüències tràgiques.
4 1 f. [LC] Pèrdua violenta de la vida. Un tal ultratge no podia ésser rentat sinó amb la sang. La sang innocent crida venjança. L’Església envigorida per la sang dels màrtirs. Un tirà assedegat de sang.
4 2 [LC] de sang i fetge loc. adj. En què predomina la violència, s’aplica als films, a les novel·les, als espectacles, etc.
4 3 [LC] donar la sang per la pàtria Morir per ella. Molts donaren llur sang per la pàtria.
5 1 f. [LC] [AGR] [HIG] Raça quant a l’herència física. Un cavall de pura sang, de mitja sang. Ésser de sang noble, de sang blava. Ser d’alta sang. Lligams de sang. Un individu de sang mesclada.
5 2 f. [LC] [HIG] Lligam de parentiu entre els descendents d’un mateix avantpassat. La sang no es torna mai aigua. No pogué resistir a la veu de la sang. La sang sempre tira.
6 f. [LC] [QU] [MD] [BOS] sang de drago Resina de color vermell o rogenc, que s’obté dels fruits de la palmera enfiladissa asiàtica Daemonorops draco i del tronc del drago o d’altres plantes del gènere Dracaena, emprada per a vernissos i pintures i, antigament, en medicina.
7 [AF] a sang loc. adv. Al marge de la pàgina. Un gravat a sang.
sangada
1 f. [LC] [HO] Sang cuita.
2 f. [LC] Quantitat notable de sang que ha fluït d’una ferida.
sangartilla
f. [LC] Sargantana 1.
sangassa
f. [LC] [MD] Sang corrompuda.
sangcremar
1 v. tr. [LC] Causar una gran impaciència, una forta irritació. Tot ho feia per sangcremar aquell desgraciat.
2 intr. pron. [LC] Sentir una gran impaciència, una forta irritació. L’espera em sangcremava.
sangfluix
m. [LC] [MD] FLUIX DE SANG.
sangglaçar
1 v. tr. [LC] Causar un fort esglai (a algú). Una descàrrega llunyana va sangglaçar els excursionistes. La notícia l’havia sangglaçat.
2 intr. pron. [LC] Tenir un fort esglai. En veure el seu company ferit, la noia es va tota sangglaçar.