accent [...] m. 4 1 Signe escrit sobre una vocal d’acord amb l’ortografia de cada llengua per a indicar-ne la qualitat o altres característiques. Accent diacrític. [...]

accent [...] m. 4 1 Signe escrit sobre una vocal d’acord amb l’ortografia de cada llengua per a indicar-ne la qualitat o altres característiques. [...]

accés [pl. -essos] m. [...] 2 2 En inform., possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en una memòria o un fitxer. Accés directe, seqüencial, aleatori. [...]

accés [pl. -essos] m. [...] 2 2 En inform., possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en una memòria o un fitxer. Accés seqüencial, aleatori. [...]

àcid -a [...] m. 4 1 Compost químic que es capaç de donar ions d’hidrogen o protons (H⁺) a una base i que, en conseqüència, és capaç de neutralitzar les bases per a formar sals. Àcid acètic. Àcid sulfúric. Àcid cianhídric. [...]

4 109 àcid propiònic Àcid monocarboxílic saturat de fórmula CH₃CH₂COOH. [...]

àcid -a [...] m. 4 1 Compost químic que és capaç de donar ions d’hidrogen o protons (H⁺) a una base i que, en conseqüència, és capaç de neutralitzar les bases per a formar sals. Àcid acètic. Àcid sulfúric. Àcid cianhídric. [...]

4 109 àcid propiònic Àcid monocarboxílic saturat, de fórmula CH₃CH₂COOH. [...]

adobador adobador [...] m. i f. 2 Persona que prepara tota mena de carns amb certs ingredients per conservar-la. [...]

adobador adobador [...] m. i f. 2 Persona que prepara tota mena de carns amb certs ingredients per conservar-les. [...]

adreça f. [...] 2 2 adreça electrònica Conjunt de caràcters que permeten identificar l’origen o la destinació de correus electrònics.

adreça f. [...] 2 2 adreça electrònica Conjunt de caràcters que permeten identificar l’origen o la destinació de missatges de correu electrònic.

africà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Àfrica. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’Àfrica o als seus habitants. [...]

africà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Àfrica. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Àfrica o als seus habitants. [...]

agatis m. Arbre del gènere Agathis, de la família de les araucariàcies, de gran desenvolupament, d’origen asiàtic, la resina del qual és un dels copals emprat a la indústria.

agatis m. Arbre del gènere Agathis, de la família de les araucariàcies, de gran desenvolupament, d’origen asiàtic, la resina del qual és un dels copals emprats a la indústria.

agençar v. tr. Disposar, arranjar, (les diferents parts d’una cosa, un conjunt de coses) a un fi determinat estètic, de comoditat, etc.

agençar v. tr. Disposar, arranjar, (les diferents parts d’una cosa, un conjunt de coses) a un fi determinat, estètic, de comoditat, etc.

aglomerant m. Substància que serveix per a aglomerar.

aglomerant adj. 1 Que aglomera. 2 m. Substància que serveix per a aglomerar.

aguait m. 1 1 Acció d’aguaitar. 1 2 estar a l’aguait [o posar-se a l’aguait, o en aguait] Estar atent a alguna cosa. [...]

aguait m. 1 1 Acció d’aguaitar. 1 2 estar a l’aguait [o posar-se a l’aguait, o posar-se en aguait] Estar atent a alguna cosa. [...]

ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. Van ajornar la festa. Han ajornat els pagaments fins el mes entrant.

ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. Van ajornar la festa. Han ajornat els pagaments fins al mes entrant.

al·loestèsia f. Trastorn de la sensibilitat en què els estímuls aplicats sobre el cos se senten equivocadament en un punt llunyà a l’indret on ha tingut lloc aquest estímul, especialment al costat simètric.

al·loestèsia f. Trastorn de la sensibilitat en què els estímuls aplicats sobre el cos se senten equivocadament en un punt llunyà de l’indret on ha tingut lloc aquest estímul, especialment al costat simètric.

al·lòtrop m. 1 En quím., forma al·lotròpica d’un element. m. 2 En gram., mot d’una llengua que té la mateixa etimologia que un altre o uns altres, considerat amb relació a aquests. Els mots hospital i hostal són al·lòtrops. Hospital és un al·lòtrop d’hostal.

al·lòtrop m. 1 En quím., forma al·lotròpica d’un element. m. 2 En gram., mot d’una llengua que té la mateixa etimologia que un altre o uns altres, considerat amb relació a aquests. Els mots hospital i hostal són al·lòtrops. Hospital és un al·lòtrop de hostal.

ala f. [...] 5 4 ala de pendent a) Paracaigudes rectangular que s’utilitza per planar llançant-se des d’un pendent. b) Esport practicat amb aquest aparell. [...]

ala f. [...] 5 4 ala de pendent Parapent. [...]

alamànic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’alamànic. 2 m. Conjunt de dialectes alemanys parlats a Suïssa, Alsàcia, Baden-Württemberg, Voralberg i part d’Àustria.

alamànic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’alamànic. 2 m. Conjunt de dialectes alemanys parlats a Suïssa, Alsàcia, Baden-Württemberg i Vorarlberg.

albanès -esa [...] m. 2 1 Llengua indoeuropea parlada principalment a Albània, Kosovo i algunes regions meridionals d’Itàlia i Grècia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’albanès.

albanès -esa [...] m. 2 1 Llengua indoeuropea parlada principalment a Albània, a Kosovo i en algunes regions de Montenegro, de Macedònia, d’Itàlia i de Grècia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’albanès.

allò pron. [...] 1 2 d’allò més loc. adj. a) Gran quantitat. De llibres i revistes, en té d’allò més. loc. adv. b) Molt¹ 1. Ens ho vam passar d’allò més bé. Era intel·ligent d’allò més. La seva conducta em disgusta d’allò més. 1 3 Forma despectiva de designar una persona. On va allò? [...]

allò pron. [...] 1 2 d’allò més loc. adj. a) Gran quantitat. De llibres i revistes, en té d’allò més. b) loc. adv. Molt¹ 1. Ens ho vam passar d’allò més bé. Era intel·ligent d’allò més. La seva conducta em disgusta d’allò més. 1 3 Forma despectiva de designar una persona. On va, allò? [...]

alpaca f. [...] 1 3 Tela prima feta del pèl de l’alpaca, mesclada moltes vegades amb seda o amb cotó. [...]

alpaca f. [...] 1 3 Tela prima feta del pèl de l’alpaca, mesclat moltes vegades amb seda o amb cotó. [...]

ambigú [pl. -ús] m. 1 Àpat fred en què se serveixen tots els plats d’un plegat. 2 Apartament d’un teatre on se serveixen aquests àpats.

ambigú [pl. -ús] m. 1 Àpat fred en què se serveixen tots els plats alhora. 2 Apartament d’un teatre on se serveixen aquests àpats.

amida f. Compost resultant de la substitució d’un o més àtoms d’hidrogen de l’amoníac per un radical acil. Amida acètica o acetamida.

amida f. Compost resultant de la substitució d’un o més àtoms d’hidrogen de l’amoníac per un radical acil. Amida acètica o acetamida.

anacantins m. pl. 1 Grup de peixos osteïctis, sense radis espinosos, sovint amb barbellons, que tenen d’una a tres aletes dorsals i una o dues anals, les aletes ventrals generalment en posició jugular, que inclou els gàdids, els macrúrids, els merlúccids i els mòrids. 2 m. Individu d’aquest grup.

anacantins m. pl. 1 Grup de peixos osteïctis, sense radis espinosos, sovint amb barbellons, que tenen d’una a tres aletes dorsals i una o dues d’anals, les aletes ventrals generalment en posició jugular, que inclou els gàdids, els macrúrids, els merlúccids i els mòrids. 2 m. Individu d’aquest grup.

ànima f. [...] 1 7 en cos i ànima V. cos. [...]

ànima f. [...] 1 7 en cos i ànima V. cos¹. [...]

areo- Forma prefixada del mot gr. araiós, ‘lleuger’. Ex.: aeròmetre.

areo- Forma prefixada del mot gr. araiós, ‘lleuger’. Ex.: areòmetre.

arrodonir v. tr. [...] 2 2 Acabar bé, de manera correcta (una cosa). Arrodonir la frase. Amb aquesta bibliografia has arrodonit el treball. [...]

arrodonir v. tr. [...] 2 2 Acabar bé, d’una manera correcta (una cosa). Arrodonir la frase. Amb aquesta bibliografia has arrodonit el treball. [...]

bacoreta f. 1 Peix de la família dels escòmbrids, de fins a 100 centímetres de llargada i d’uns 6 quilos de pes, de dors blau fosc amb nombroses taques i línies sinuoses negres per sobre de la línia lateral, ventre blanc argentat, sovint amb unes taques fosques arrodonides entre les aletes pectorals i ventrals, amb les aletes pectorals petites (Euthynnus alleteratus). [...]

bacoreta f. 1 Peix de la família dels escòmbrids, de fins a 100 centímetres de llargada i d’uns 6 quilos de pes, de dors blau fosc amb nombroses taques i línies sinuoses negres per sobre de la línia lateral, ventre blanc argentat, sovint amb unes taques fosques arrodonides entre les aletes pectorals i ventrals, amb les aletes pectorals petites (Euthynnus alletteratus). [...]

barba² f. 1 1 Pèl que, en l’home adult, creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior. Barba clara, espessa, llarga, hirsuta. Barba blanca, negra. Agafar per la barba o per les barbes. [...]

barba² f. 1 1 Pèl que, en l’home adult, creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior. Barba clara, espessa, llarga, hirsuta. Barba blanca, negra. Agafar per la barba o per les barbes. [...]

bardisser -a adj. 1 Relatiu a la bardissa. Cans o gossos bardissers. 2 m. i f. Bardissaire.

bardisser -a adj. 1 Relatiu a la bardissa. Cans o gossos bardissers. 2 m. i f. Bardissaire.

bàric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al bari. 2 Que conté bari. Sals bàriques. Sulfat bàric o de bari.

bàric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al bari. 2 Que conté bari. Sals bàriques. Sulfat bàric o de bari.

barra [...] f. 10 1 Mandíbula 1. Mal de barres. Asseure’s o assentar-se les barres. [...]

barra [...] f. 10 1 Mandíbula 1. Mal de barres. Asseure’s o assentar-se les barres. [...]

barretina f. 1 1 Lligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o d’estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. Barretina vermella, morada o musca, grisa. [...]

barretina f. 1 1 Lligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o d’estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. Barretina vermella, morada o musca, grisa. [...]

beneit -ïda m. i f. 1 Persona molt bona. 2 adj. i m. i f. Beneit 1.

beneit beneïda m. i f. 1 Persona molt bona. 2 adj. i m. i f. Beneit 1.

berena f. Berenar¹ 1 i 2.

berena f. Berenar² 1 i 2.

berenar² v. intr. Menjar el berenar.

berenar¹ v. intr. Menjar el berenar.

berenar¹ m. 1 1 Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. 1 2 berenar sopar Menjada que es fa entre el berenar i el sopar en substitució d’aquests. m. 2 El que es menja per berenar. Portava el berenar al sarró. m. 3 Esmorzar¹.

berenar² m. 1 1 Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. 1 2 berenar sopar Menjada que es fa entre el berenar i el sopar en substitució d’aquests. m. 2 El que es menja per berenar. Portava el berenar al sarró. m. 3 Esmorzar².

bereneta f. Berenar¹ 1 1.

bereneta f. Berenar² 1 1.

blasó m. Heràldica.

blasó m. 1 Senyal o figura usats en els escuts, banderes i segells. 2 Escut d’armes. 3 Part tècnica de l’heràldica que estudia els elements de les armories i les regles de la seva composició.

boa f. Serp de la família dels boids, de grans dimensions, amb una llargària, corpulència i força sovint extraordinàries, que s’alimenta principalment d’animals de sang calenta, als quals asfixia enroscant-s’hi, i habita a Amèrica i a Madagascar.

boa f. Serp de la família dels boids, de grans dimensions, amb una llargària, corpulència i força sovint extraordinàries, que s’alimenta principalment d’animals de sang calenta, els quals asfixia enroscant-s’hi, i habita a Amèrica i a Madagascar.

bolina f. 1 Corda de dur cap a proa el caient de sobrevent d’una vela quadrada. 2 anar de bolina loc. adv. Cenyir 4.

bolina f. 1 Corda de dur cap a proa el caient de sobrevent d’una vela quadrada. 2 anar de bolina Cenyir 4.

bou¹ m. [...] 1 3 bou mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i part de Groenlàndia (Ovibos moschatus). [...]

bou¹ m. [...] 1 3 bou mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i a part de Groenlàndia (Ovibos moschatus). [...]

bruc [...] m. 3 sense suc ni bruc V. suc.

bruc [...] m. 3 sense suc ni bruc V. suc¹.

bruixa² f. [...] 1 2 Escoftàlmid, sense taques negres a les aletes (Lepidorhombus whiffjagonis). [...]

bruixa² f. [...] 1 2 Escoftàlmid, sense taques negres a les aletes (Lepidorhombus whiffiagonis). [...]

buit buida [...] m. [...] 3 3 fer el buit a una persona, a una tasca Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc. [...]

buit buida [...] m. [...] 3 3 fer el buit a una persona (o a una tasca, etc.) Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc. [...]

bursada f. 1 Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada. 2 de bursada loc. adv. a) D’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar. loc. adj. b) Sense perseverança. Són gent de bursada.

bursada f. 1 Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada. 2 de bursada loc. adv. a) D’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar. b) loc. adj. Sense perseverança. Són gent de bursada.

cabra f. [...] 7 3 cabra de beç Bolet de l’ordre de les russulals, de barret molt pelut i làtex blanc abundant, que viu sota els bedolls (Lactarius torminosus). 7 4 Pinetell bord a) (→).

cabra f. [...] 7 3 cabra de beç Bolet de l’ordre de les russulals, de barret molt pelut i làtex blanc abundant, que viu sota els bedolls (Lactarius torminosus).

caloria f. 1 1 Unitat d’energia equivalent a 4,184 joules, definida anteriorment com la quantitat de calor requerida per a elevar la temperatura d’un gram d’aigua de 14,5 °C a 15,5 °C (símbol, cal). 1 2 caloria gram Caloria 1 1. 1 3 petita caloria Caloria 1 1. f. 2 1 Quilocaloria. 2 2 gran caloria Quilocaloria.

caloria f. 1 1 Unitat d’energia equivalent a 4,184 joules, definida anteriorment com la quantitat de calor requerida per a elevar la temperatura d’un gram d’aigua de 14,5 °C a 15,5 °C (símbol, cal). 1 2 caloria gram [o petita caloria] Caloria 1 1. f. 2 1 Quilocaloria. 2 2 gran caloria Quilocaloria.

camamilla f. [...] 1 2 camamilla americana Planta anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles pinnatisectes i capítols petits gairebé cilíndrics, amb flors grogues, originària d’Amèrica tropical i naturalitzada a la regió mediterrània (Tagetes minuta). [...]

camamilla f. [...] 1 2 camamilla americana Planta anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles pinnatisectes i capítols petits gairebé cilíndrics, amb flors grogues, originària de l’Amèrica tropical i naturalitzada a la regió mediterrània (Tagetes minuta). [...]

canesú [pl. -ús] m. 1 Cosset de roba blanca, puntes, etc. amb mànigues o sense. 2 Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir.

canesú [pl. -ús] m. 1 Cosset de roba blanca, puntes, etc., amb mànigues o sense. 2 Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir.

cap¹ m. [...] 2 5 ésser un cap boig [o un cap calent, o un cap d’estornell, o un cap de pardals, o un cap desgavellat, o un cap de trons, o un cap fluix, o un cap lleuger, o un cap verd] No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger. 2 6 ésser un cap buit [o un cap d’ase, o un cap de carabassa, o un cap de meló] Ésser neci, ignorant. [...] 9 5 pel cap alt loc. adv. No pas més que, a tot estirar. [...]

cap¹ m. [...] 2 5 ésser un cap boig [o ésser un cap calent, o ésser un cap d’estornell, o ésser un cap de pardals, o ésser un cap desgavellat, o ésser un cap de trons, o ésser un cap fluix, o ésser un cap lleuger, o ésser un cap verd] No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger. 2 6 ésser un cap buit [o ésser un cap d’ase, o ésser un cap de carabassa, o ésser un cap de meló] Ésser neci, ignorant. [...] 9 5 pel cap alt loc. adv. No pas més que. [...]

captenir-se [quant a la flexió, com abstenir-se] v. intr. pron. 1 Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. 2 captenir-se de tal o tal manera d’algú o d’alguna cosa Obrar de tal o tal manera envers algú, tocant a alguna cosa. La Isabel sempre s’ha captingut molt bé de mi.

captenir-se [quant a la flexió, com abstenir-se] v. intr. pron. 1 Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. La Isabel sempre s’ha captingut molt bé de mi.

carolí adj. 1 xop carolí V. xop. 2 pollancre carolí V. pollancre.

carolí adj. 1 xop carolí V. xop¹. 2 pollancre carolí V. pollancre.

cartell m. 1 Full manuscrit o imprès col·locat en un lloc visible per fer avinent alguna cosa al públic o amb fins publicitaris. Els cartells del partit de futbol, del concert de l’Orfeó. Han posat tot de cartells per les cantonades. Prohibit d’afixar cartells. [...]

cartell m. 1 Full manuscrit o imprès col·locat en un lloc visible per a fer avinent alguna cosa al públic o amb fins publicitaris. Els cartells del partit de futbol, del concert de l’Orfeó. Han posat tot de cartells per les cantonades. Prohibit d’afixar cartells. [...]

català -ana [...] m. 3 1 Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a les comarques orientals d’Aragó, al Rosselló, al Principat d’Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe. [...] 3 9 clar i català V. clar.

català -ana [...] m. 3 1 Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe. [...] 3 9 clar i català V. clar¹.

celebrant m. Agent principal d’una celebració litúrgica, especialment de la missa. El celebrant era el mossèn nou.

celebrant m. Agent principal d’una celebració litúrgica, especialment de la missa. El celebrant era mossèn Prats.

coll¹ m. [...] 1 4 entre cap i coll V. cap. [...]

coll¹ m. [...] 1 4 entre cap i coll V. cap¹. [...]

collir [...] 3 2 Agafar (una cosa caiguda a terra, escapada, etc.) per tornar-la al seu lloc. Cull-me el mocador que m’ha caigut. [...]

collir [...] 3 2 Agafar (una cosa caiguda a terra, escapada, etc.), per tornar-la al seu lloc. Cull-me el mocador que m’ha caigut. [...]

colló m. 1 VULG. Testicle. m. 2 1 VULG. tenir collons a) Tenir coratge. b) Tenir barra. 2 2 VULG. de collons loc. adj. a) Molt bo, que està molt bé. Au, lleva’t, que fot un dia de collons. loc. adv. b) Molt bé. M’he quedat parada: canta de collons. 2 3 interj. [usat generalment en pl.] VULG. Expressió que denota sorpresa, admiració, enuig, etc. m. 3 VULG. Covard 1.

colló m. 1 VULG. Testicle. m. 2 1 VULG. tenir collons a) Tenir coratge. b) Tenir barra. 2 2 VULG. de collons loc. adj. a) Molt bo, que està molt bé. Au, lleva’t, que fot un dia de collons. b) loc. adv. Molt bé. M’he quedat parada: canta de collons. 2 3 interj. [usat generalment en pl.] VULG. Expressió que denota sorpresa, admiració, enuig, etc. m. 3 VULG. Covard 1.

conserva f. 1 f. Allò que és conservat, especialment fruita, llegums o altra vianda preparada i tancada hermèticament dins recipients estancs, com ara pots de llauna o ampolles, i tractada per tal que pugui conservar-se sense alterar-se. Conserva de tomàtecs, de pebrots. Faves en conserva. Per a l’excursió ens emportem llaunes de conserves. 2 de conserva loc. adv. En companyia. Les dues naus navegaven de conserva.

conserva f. 1 Allò que és conservat, especialment fruita, llegums o altra vianda preparada i tancada hermèticament dins recipients estancs, com ara pots de llauna o ampolles, i tractada per tal que pugui conservar-se sense alterar-se. Conserva de tomàtecs, de pebrots. Faves en conserva. Per a l’excursió ens emportem llaunes de conserves. 2 de conserva loc. adv. En companyia. Les dues naus navegaven de conserva.

cop m. [...] 5 4 Moviment de percussió que s’aplica, de manera breu i ràpida, a certs instruments per fer-los sonar. Cop de timbal. [...] 9 2 POP. Robatori, atracament. Donar el cop. [...]

cop m. [...] 5 4 Moviment de percussió que s’aplica, d’una manera breu i ràpida, a certs instruments per fer-los sonar. Cop de timbal. [...] 9 2 POP. Robatori, atracament. Els atracadors preparaven un gran cop. [...]

cordó m. [...] 1 5 Ornament provist de nusos i borles, que penja a cada costat d’un capel. [...]

cordó m. [...] 1 5 Ornament proveït de nusos i borles, que penja a cada costat d’un capel. [...]

correspondre [quant a la flexió, com respondre] v. intr. [...] 3 3 correspondre a l’afecte (o al capteniment, etc.) d’algú. Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres. [...]

correspondre [quant a la flexió, com respondre] v. intr. [...] 3 3 correspondre a l’afecte (o al capteniment, etc.) d’algú Tenir envers algú el mateix afecte, el mateix capteniment, etc., que té envers nosaltres. [...]

coure¹ m. 1 1 Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l’electricitat (símbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54). m. pl. 2 1 coures grisos Conjunt de sulfosals de coure, de color gris i lluïssor metàl·lica, que poden ésser mena de coure i d’argent. 2 2 m. Mineral del grup dels coures grisos.

coure¹ m. 1 Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l’electricitat (símbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54). m. pl. 2 1 coures grisos Conjunt de sulfosals de coure, de color gris i lluïssor metàl·lica, que poden ésser mena de coure i d’argent. 2 2 m. Mineral del grup dels coures grisos.

cru crua adj. [...] 3 2 net i cru V. net. 3 3 nu i cru V. nu. [...]

cru crua adj. [...] 3 2 net i cru V. net². 3 3 nu i cru V. nu². [...]

damisel·la f. 1 f. Senyoreta 1. f. 2 Espiadimonis.

damisel·la f. 1 Senyoreta 1. f. 2 Espiadimonis.

desar v. tr. 1 1 Algú, posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala. Les joies, on les tens desades? 1 2 Endreçar, posar ordre (en un lloc). Avui hem de desar aquesta habitació. intr. pron. 2 Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. En Joan ja es pot desar: mai més no tornarà a jugar com jugava. Desa’t, noi, que ja no serveixes per a res.

desar v. tr. 1 1 Algú, posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala. Les joies, on les tens desades? 1 2 Endreçar, posar ordre (en un lloc). Avui hem de desar aquesta habitació. intr. pron. 2 Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. En Joan ja es pot desar: mai més no tornarà a jugar com jugava. Desa’t, noi, que ja no serveixes per a res. tr. 3 Guardar 5.

desbordar [...] 1 4 PER EXT. Desbordar-se les passions, l’entusiasme. [...]

desbordar [...] 1 4 intr. pron. Desbordar-se les passions, l’entusiasme. [...]

desestanilització f. Als estats capitalistes, nom amb què és conegut el procés polític seguit als estats socialistes caracteritzat per la depuració dels dirigents col·laboradors de Stalin i una certa liberalització en l’economia, en el comerç i en les relacions internacionals.

desestanilització f. Procés polític seguit als estats socialistes caracteritzat per la depuració dels dirigents col·laboradors de Stalin i una certa liberalització en l’economia, en el comerç i en les relacions internacionals.

dia m. [...] 1 2 bon dia [o bon dia i bona hora] Fórmules de salutació. [...]

dia m. [...] 1 2 bon dia! [o bon dia i bona hora!] Fórmules de salutació. [...]

dinar³ m. 1 Unitat d’or [...]

dinar¹ m. 1 Unitat d’or [...]

dinar¹ v. intr. Fer l’àpat del migdia. A casa dinem a les dues.

dinar² v. intr. Fer l’àpat del migdia. A casa dinem a les dues.

dinar² m. 1 Àpat principal del dia [...]

dinar³ m. 1 Àpat principal del dia [...]

dindi díndia adj. [...] 2 polla díndia V. polla.

dindi díndia adj. [...] 2 polla díndia V. polla¹.

escórpora f. [...] 5 escorporeta de fons Peix de la família dels escorpènids, de 10 centímetres de llargada màxima, amb una taca negra sobre l’aleta dorsal espinosa i una cresta sobre l’os maxil·lar (Scorpaena loppei).

escórpora f. [...] 4 escorporeta de fons Peix de la família dels escorpènids, de 10 centímetres de llargada màxima, amb una taca negra sobre l’aleta dorsal espinosa i una cresta sobre l’os maxil·lar (Scorpaena loppei).

escurzana f. 1 Peix condricti, del gènere Dasyatis, de la família dels dasiàtids, de color gris, cos aplanat, en forma de disc romboïdal i amb la cua en forma de fuet amb un agulló verinós (Dastyatis pastinaca). [...]

escurzana f. 1 Peix condricti, del gènere Dasyatis, de la família dels dasiàtids, de color gris, cos aplanat, en forma de disc romboïdal i amb la cua en forma de fuet amb un agulló verinós (Dasyatis pastinaca). [...]

esmorzar² v. intr. Prendre l’esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai.

esmorzar¹ v. intr. Prendre l’esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai.

esmorzar¹ m. Àpat o menjada que es fa al matí [...]

esmorzar² m. Àpat o menjada que es fa al matí [...]

estassada f. 1 Acció d’estassar; l’efecte.

estassada f. 1 Acció d’estassar; l’efecte. f. 2 Amorriador.

estelat -ada adj. 1 1 Ple d’estels. Un cel estelat. 1 2 Ornat amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada. f. 2 Conjunt dels estels del firmament. adj. 3 Que té una clapa blanca al front. Una cabra estelada.

estelat -ada adj. 1 1 Ple d’estels. Un cel estelat. 1 2 Ornat amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada. adj. 2 Que té una clapa blanca al front. Una cabra estelada.

fer² -a adj. 1 Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera. f. 2 1 Animal carnisser, especialment no domesticat. 2 2 PER EXT. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera.

fer¹ -a adj. 1 Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera. f. 2 1 Animal carnisser, especialment no domesticat. 2 2 PER EXT. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera.

fer¹ [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu, fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu, feres, féu, férem, etc.; ind. fut. faré, etc.; subj. pr. faci, facis, faci, fem (o facem), feu (o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis, etc.; imper. fes] v. tr. 1 1 Donar existència [...]

fer² [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu, fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu, feres, féu, férem, etc.; ind. fut. faré, etc.; subj. pr. faci, facis, faci, fem (o facem), feu (o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis, etc.; imper. fes] v. tr. 1 1 Donar existència [...]

fotre¹ v. tr. 1 1 POP. Fer¹. No ha fotut res del que li han manat. Per celebrar-ho, fotrem un bon àpat. Tant me fot tot plegat. Fotre la punyeta. Com has fotut això? Els nostres jugadors van fotre cinc gols a l’equip contrari. [...]

fotre¹ v. tr. 1 1 POP. Fer². No ha fotut res del que li han manat. Per celebrar-ho, fotrem un bon àpat. Tant me fot tot plegat. Fotre la punyeta. Com has fotut això? Els nostres jugadors van fotre cinc gols a l’equip contrari. [...]

gàbia [...] f. 4 muts i a la gàbia V. mut.

gàbia [...] f. 4 muts i a la gàbia! V. mut.

gala¹ f. [...] 1 2 de gala loc. adj. a) Més luxós que el que es porta per diari. Un vestit de gala. L’uniforme de gala. b) Que es fa amb gran solemnitat, amb gran luxe. Una funció de gala. loc. adv. c) Amb roba de gala. Vestir de gala. [...]

gala¹ f. [...] 1 2 de gala loc. adj. a) Més luxós que el que es porta per diari. Un vestit de gala. L’uniforme de gala. b) Que es fa amb gran solemnitat, amb gran luxe. Una funció de gala. c) loc. adv. Amb roba de gala. Vestir de gala. [...]

glòria f. [...] 1 3 se nse pena ni glòria V. pena. [...]

glòria f. [...] 1 3 se nse pena ni glòria V. pena¹. [...]

gluc- V. gluco-².

gram² m. 1 1 Unitat de massa del sistema cegesimal, equivalent a la mil·lèsima part del quilogram (símbol, g). 1 2 Unitat de pes, equivalent a la força o al pes de 981 dines, corresponent a l’atracció terrestre d’una massa d’un gram (símbol, gf). 1 3 gram massa Gram² 1 1. 1 4 gram força Gram² 1 2. m. 2 Peça metàl·lica d’un gram de massa, emprada per a pesar.

gram² m. 1 1 Unitat de massa del sistema cegesimal, equivalent a la mil·lèsima part del quilogram (símbol, g). 1 2 Unitat de pes, equivalent a la força o al pes de 981 dines, corresponent a l’atracció terrestre d’una massa d’un gram (símbol, gf). 1 3 gram força Gram² 1 2. 1 4 gram massa Gram² 1 1. m. 2 Peça metàl·lica d’un gram de massa, emprada per a pesar.

greu adj. 1 1 Pesant. 1 2 Sotmès a la gravetat. Els cossos greus. 1 3 m. Les lleis de la caiguda dels greus. adj. 2 De molta importància negativa. Una malaltia greu. Una ferida greu. Perill greu. Un dany greu. Un delicte greu. adj. 3 Que té, que revela, una gran dignitat, una extrema serietat. L’avi era un home greu, que defugia les frivolitats. L’escoltava amb un posat greu. adj. 4 1 De freqüència relativament baixa, pertanyent als graus inferiors de l’escala musical. Una nota greu. Un to greu. 4 2 m. To de registre baix. Una ària amb molts greus. 4 3 m. Indicació de temps musical equivalent al largo. adj. 5 En fonèt., que, acústicament, es caracteritza pel predomini de la part baixa de l’espectre i, articulatòriament, pel fet de posseir un ressonador ample i poc compartimentat. Les consonants labials i velars i les vocals posteriors són greus. m. 6 saber greu V. saber.

greu adj. 1 1 Pesant. 1 2 Sotmès a la gravetat. Els cossos greus. 1 3 m. Les lleis de la caiguda dels greus. adj. 2 De molta importància negativa. Una malaltia greu. Una ferida greu. Perill greu. Un dany greu. Un delicte greu. adj. 3 Que té, que revela, una gran dignitat, una extrema serietat. L’avi era un home greu, que defugia les frivolitats. L’escoltava amb un posat greu. adj. 4 1 De freqüència relativament baixa, pertanyent als graus inferiors de l’escala musical. Una nota greu. Un to greu. 4 2 m. To de registre baix. Una ària amb molts greus. 4 3 m. Indicació de temps musical equivalent al largo. adj. 5 En fonèt., que, acústicament, es caracteritza pel predomini de la part baixa de l’espectre i, articulatòriament, pel fet de posseir un ressonador ample i poc compartimentat. Les consonants labials i velars i les vocals posteriors són greus.

harmalà f. Harmala.

[Articles suprimit]

harmala f. Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala).

harmala [o harmalà] f. Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala).

heràldic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’heràldica. f. 2 Ciència que estudia els escuts d’armes i l’art de representar-los.

heràldic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’heràldica. f. 2 Estudi dels escuts d’armes.

homosintagmàtic -a adj. Que s’estableix entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma. Funció heterosintagmàtica.

homosintagmàtic -a adj. Que s’estableix entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma. Funció homosintagmàtica.

i¹ [pl. is] f. 1 1 Lletra i I. 1 2 i llatina Lletra i I. f. 2 i grega Lletra y Y.

i¹ [pl. is] f. 1 1 Lletra i I. 1 2 i llatina I¹ 1 1. f. 2 i grega Lletra y Y.

làser [angl. laser, que prové de la sigla LASER, ‘light amplification by stimulated emissions of radiation’] m. 1 Aparell que proporciona feixos de llum monocromàtics i coherents de gran energia. 2 adj. [inv.] raig làser V. raig.

làser [angl. laser, que prové de la sigla LASER, ‘light amplification by stimulated emissions of radiation’] m. 1 Aparell que proporciona feixos de llum monocromàtics i coherents de gran energia. 2 adj. [inv.] raig làser V. raig¹.

limonita f. Òxid de ferro(III) hidratat, de fórmula Fe₂O₃·nH₂O, que és mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, col·loïdal o criptocristal·lina d’òxids i hidròxids de ferro, amb quantitats variables d’aigua i presència de sílice i d’argiles.

limonita f. Òxid de ferro (III) hidratat, de fórmula Fe₂O₃·nH₂O, que és mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, col·loïdal o criptocristal·lina d’òxids i hidròxids de ferro, amb quantitats variables d’aigua i presència de sílice i d’argiles.

llumeneta f. 1 Llum petita, feble, llunyana. f. 2 Lluerna 2. f. 3 1 llumenetes de Sant Elm Foc de Sant Elm (→). 3 2 f. pl. Pampallugues.

llumeneta f. 1 Llum petita, feble, llunyana. f. 2 Lluerna 2. f. pl. 3 1 llumenetes de Sant Elm Foc de Sant Elm (→). 3 2 Pampallugues.

loxodròmia f. 1 Corba traçada sobre una superfície esfèrica, que forma angles iguals amb tots els meridians. f. 2 Ruta representada sobre una carta mercatoriana per una línia recta.

loxodromia f. 1 Corba traçada sobre una superfície esfèrica, que forma angles iguals amb tots els meridians. f. 2 Ruta representada sobre una carta mercatoriana per una línia recta.

loxodròmic -a adj. Relatiu o pertanyent a la loxodròmia.

loxodròmic -a adj. Relatiu o pertanyent a la loxodromia.

malac- V. malaco-.

malac-¹ V. malaco-¹.

malac-² V. malaco-².

mancús m. 1 Dinar³ 1. 2 Moneda barcelonesa d’or feta a imitació del mancús andalusí coetani.

mancús m. 1 Dinar¹ 1. 2 Moneda barcelonesa d’or feta a imitació del mancús andalusí coetani.

mastí m. 1 Gos gros i robust, de pèl curt, excel·lent guardià. Ha comprat un mastí per protegir el ramat. 2 adj. PER EXT. Un gos mastí.

mastí m. 1 Gos gros i robust, de pèl curt, excel·lent guardià. Ha comprat un mastí per protegir el ramat. 2 PER EXT. Un gos mastí.

mentir [ind. pr. 3 ment (o menteix)] v. intr. [...] 1 3 fer mentir algú Fer-lo mentider d’alguna cosa. La realitat de vegades fa mentir els refranys. 1 4 mentir pel coll [o per la gola] Dir mentides malèvoles. intr. 2 no mentir una cosa No enganyar, revelar la veritat. Aquests papers no menteixen, algú ens ha estat robant a poc a poc.

mentir [ind. pr. 3 ment (o menteix)] v. intr. [...] 1 3 fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de vegades fa mentir els refranys. 1 4 mentir pel coll [o mentir per la gola] Dir mentides malèvoles. intr. 2 no mentir una cosa No enganyar, revelar la veritat. Aquests papers no menteixen, algú ens ha estat robant a poc a poc.

nau² f. 1 1 Construcció de fusta, de metall o d’una altre material, disposada per a surar i córrer sobre l’aigua, sovint de forma escafoide, amb mitjans de propulsió, destinada a transportar persones o coses. Nau cuirassada. Nau de vela, de vapor. Varar una nau. Armar, amarinar, una nau. [...]

nau² f. 1 1 Construcció de fusta, de metall o d’un altre material, disposada per a surar i córrer sobre l’aigua, sovint de forma escafoide, amb mitjans de propulsió, destinada a transportar persones o coses. Nau cuirassada. Nau de vela, de vapor. Varar una nau. Armar, amarinar, una nau. [...]

neciesa f. 1 Condició de neci. 2 Paraula, acció, pròpia d’una persona nècia.

neciesa f. Niciesa.

nècora f. Cranc de l’ordre dels decàpodes branquiürs, de front llis, sense dents ni lòbuls, comestible (Macropipus arcuatus).

nècora f. Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de front llis, sense dents ni lòbuls, comestible (Macropipus arcuatus).

necrosar v. tr. 1 Produir necrosi (en un organisme). 2 intr. pron. Sofrir necrosi. Els teixit ossis se li necrosen.

necrosar v. tr. 1 Produir necrosi (en un organisme). 2 intr. pron. Sofrir necrosi. Els teixits ossis se li necrosen.

niciesa f. Neciesa.

niciesa f. 1 Condició de neci. 2 Paraula, acció, pròpia d’una persona nècia.

nummulit m. Gènere extingit de macroforaminífers, de closca calcària hialina en forma de llentilla, que visqueren durant el paleogen.

nummulit m. Gènere extingit de macroforaminífers, de closca calcària hialina en forma de llentia, que visqueren durant el paleogen.

ortodròmia f. 1 Arc de cercle màxim sobre una superfície esfèrica. f. 2 Ruta representada sobre una carta mercatoriana per un arc de cercle màxim.

ortodromia f. 1 Arc de cercle màxim sobre una superfície esfèrica. f. 2 Ruta representada sobre una carta mercatoriana per un arc de cercle màxim.

ortodròmic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’ortodròmia.

ortodròmic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’ortodromia.

palaia f. 1 Peix de la família dels citàrids, amb el cos aplanat, cobert d’escates grans, rostre punxegut i ulls separats per una crosta òssia (Eucitharus linguatula). 2 Llenguado 1.

palaia f. 1 Peix de la família dels citàrids, amb el cos aplanat, cobert d’escates grans, rostre punxegut i ulls separats per una crosta òssia (Citharus linguatula). 2 Llenguado 1.

parapent m. 1 Paracaigudes rectangular que s’utilitza per a planar llançant-se des d’un pendent. 2 Esport practicat amb un parapent.

pecídils m. pl. 1 Família de peixos osteïctis, menuts, sovint de coloració vistosa, vivípars, originaris d’Amèrica tropical, i emprats per a combatre les plagues de mosquits que propaguen el paludisme, que inclou la gambúsia. 2 m. Individu d’aquesta família.

pecídils m. pl. 1 Família de peixos osteïctis, menuts, sovint de coloració vistosa, vivípars, originaris de l’Amèrica tropical, i emprats per a combatre les plagues de mosquits que propaguen el paludisme, que inclou la gambúsia. 2 m. Individu d’aquesta família.

peix m. [...] 2 7 trobar-se, estar, algú en un lloc com el peix a l’aigua Trobar-s’hi, estar-hi al seu gust. En Manel es troba com el peix a l’aigua a casa meva. [...]

peix m. [...] 2 2 com el peix a l’aigua loc. adv. A pler (→). En Manel es troba com el peix a l’aigua a casa meva. [...]

pelat -ada adj. [...] 1 2 net i pelat V. net. [...]

pelat -ada adj. [...] 1 2 net i pelat V. net². [...]

penyal m. 1 1 Penya aïllada. 1 2 Penya gran i elevada. El penyal d’Ifac. m. 2 Porció de l’os temporal, de forma de piràmide de quatre cares, a l’interior del qual hi ha l’orella interna.

penyal m. 1 1 Penya aïllada. 1 2 Penya gran i elevada. El penyal d’Ifac. m. 2 Porció de l’os temporal, de forma de piràmide de quatre cares, a l’interior de la qual hi ha l’orella interna.

pèssim -a adj. 1 Extremadament dolent. m. 2 En certs jocs de cartes, fet de fer un jugador totes les bases des del moment del joc en què han estat preses totes les cartes del carter.

pèssim -a adj. 1 Extremament dolent. m. 2 En certs jocs de cartes, fet de fer un jugador totes les bases des del moment del joc en què han estat preses totes les cartes del carter.

peu m. [...] 2 9 restar en peu una dificultat, una oferta No haver estat vençuda, retirada. [...]

peu m. [...] 2 9 restar en peu una dificultat (o una oferta, etc) No haver estat vençuda, retirada. [...]

plana [...] f. 5 Peix de la família dels pleuronèctids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru olivaci, de forma romboïdal i línia lateral quasi recta, amb els ulls al costat dret i el preopercle lliure i amb plaquetes espinoses tot al llarg de les aletes dorsal i anal, que viu al mar i també en aigües salabroses i fluvials (Platichthys flessus).

plana [...] f. 5 Peix de la família dels pleuronèctids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru olivaci, de forma romboïdal i línia lateral quasi recta, amb els ulls al costat dret i el preopercle lliure i amb plaquetes espinoses tot al llarg de les aletes dorsal i anal, que viu al mar i també en aigües salabroses i fluvials (Platichthys flesus).

poliol m. 1 Timó mascle (→). 2 poliol d’aigua Herba aromàtica de la família de les labiades, de fulles ovades, enteres o poc dentades, flors liloses en verticil·lastres compactes i força distants entre si, que es fa als herbeis humits (Mentha pulegium).

poliol m. 1 Timó mascle (→). 2 Herba aromàtica de la família de les labiades, de fulles ovades, enteres o poc dentades, flors liloses en verticil·lastres compactes i força distants entre si, que es fa als herbeis humits (Mentha pulegium). 3 Poliol blanc (→). 4 poliol blanc Mateta de la família de les labiades, aromàtica, grisenca i pilosa, sobretot al revers de les fulles, ovades, flors blanquinoses, que es fa en els replans de roca i clapers assolellats (Satureja fruticosa). 5 poliol d’aigua Poliol 2.

por f. [...] 6 de por loc. adj. a) Grandíssim, moltíssim. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. loc. adv. b) Molt bé, immillorablement. Ha fet un examen de por. [...]

por f. [...] 6 de por loc. adj. a) Grandíssim, moltíssim. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. b) loc. adv. Molt bé, immillorablement. Ha fet un examen de por. [...]

primer² -a adj. [...] 3 de primera loc. adj. a) De primera classe, molt bo en el seu gènere. Ha fet una actuació de primera. loc. adv. b) Molt bé. Ha anat de primera que ho acabessis a temps. 4 de primer loc. adv. Primerament.

primer² -a adj. [...] 3 de primera loc. adj. a) De primera classe, molt bo en el seu gènere. Ha fet una actuació de primera. b) loc. adv. Molt bé. Ha anat de primera que ho acabessis a temps. 4 de primer loc. adv. Primerament.

propòsit m. [...] 2 1 a propòsit loc. adj. a) Apropiat. Una branca a propòsit per a fer un bastó. loc. adv. b) Oportunament. Véns a propòsit: necessitàvem algú que ens ajudés. [...]

propòsit m. [...] 2 1 a propòsit loc. adj. a) Apropiat. Una branca a propòsit per a fer un bastó. b) loc. adv. Oportunament. Véns a propòsit: necessitàvem algú que ens ajudés. [...]

quadre m. [...] 3 4 estar en quadre Estar sense tropa. 3 5 estar en quadre [o quedar en quadre] Estar, quedar, reduït un grup al mínim nombre dels seus membres. [...]

quadre m. [...] 3 4 estar en quadre a) Estar sense tropa. b) Estar, quedar, reduït un grup al mínim nombre dels seus membres. 3 5 quedar en quadre Estar en quadre b) (→). [...]

rap m. [...] 2 rap vermell [o rap cardaire o rap fotaire] Peix de la família dels lòfids, semblant al rap però de cap proporcionalment més gros i de color més fosc, amb el peritoneu blanc, lleugerament menys apreciat que el rap (Lophius piscatorius).

rap m. [...] 2 rap vermell [o rap cardaire, o rap fotaire] Peix de la família dels lòfids, semblant al rap però de cap proporcionalment més gros i de color més fosc, amb el peritoneu blanc, lleugerament menys apreciat que el rap (Lophius piscatorius).

recaiguda f. 1 Acció de recaure; l’efecte. 2 Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en vies de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció.

recaiguda f. 1 Acció de recaure; l’efecte. 2 Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció.

redoblant m. 1 Tambor provist de bordons usat en les bandes militars. m. i f. 2 Persona que toca el redoblant.

redoblant m. 1 Tambor proveït de bordons usat en les bandes militars. m. i f. 2 Persona que toca el redoblant.

rèmol m. 1 Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l’aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns envoltats per les aletes excepte la boca i el peduncle caudal, i amb escates petites (Schophtalmus rhombus). [...]

rèmol m. 1 Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l’aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns envoltats per les aletes excepte la boca i el peduncle caudal, i amb escates petites (Scophthalmus rhombus). [...]

revalenta f. Aliment format amb diverses farines, principalment amb farina de llentilla.

revalenta f. Aliment format amb diverses farines, principalment amb farina de llentia.

revelar [...] tr. 3 Fer visible la imatge impresa (en la pel·lícula o en la placa fotogràfiques).

revelar [...] tr. 3 Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques).

romer² -a adj. De color barrejat de blanc i roig, s’aplica als cavalls i als seu pelatge.

romer² -a adj. De color barrejat de blanc i roig, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.

rucó m. Berenar¹ 1 1.

rucó m. Berenar² 1 1.

salat¹ adj. 1 parlar salat V. parlar. 2 article salat V. article.

salat¹ adj. 1 parlar salat V. parlar². 2 article salat V. article.

salt m. [...] 3 4 salt cap enrere Salt cap al passat en una narració cinematogràfica, radiofònica o televisiva. [...]

salt m. [...] 3 4 salt enrere Salt cap al passat en una narració cinematogràfica, radiofònica o televisiva. [...]

seltó m. Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central, el qual és de vida pelàgica i forma moles (Engraulis encrasicholus).

seltó m. Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central, el qual és de vida pelàgica i forma moles (Engraulis encrasicolus).

sèrie [...] f. 6 1 sèrie acetilènica Sèrie d’hidrocarburs alifàtics insaturats que contenen un enllaç triple, de fórmula general C_nH_2n-2..

sèrie [...] f. 6 1 sèrie acetilènica Sèrie d’hidrocarburs alifàtics insaturats que contenen un enllaç triple, de fórmula general C_nH_2n-2.

servir [...] tr. [...] 4 2 servir un comprador, un client En una botiga, atendre’l. Ja la serveixen, senyora? [...]

servir [...] tr. [...] 4 2 servir un comprador (o un client, etc.) En una botiga, atendre’l. Ja la serveixen, senyora? [...]

sinergètic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la sinergia. 2 Que coopera amb una altre òrgan o amb un altre fàrmac en alguna acció. Músculs sinergètics.

sinergètic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la sinergia. 2 Que coopera amb un altre òrgan o amb un altre fàrmac en alguna acció. Músculs sinergètics.

solitari -ària [...] m. 2 Tènia 1 2. m.

solitari -ària [...] f. 2 Tènia 1 2. m.

solraig m. Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues aletes dorsals, la primera molt més grossa que la segona, molt voraç (Isurus oxyrhynchus).

solraig m. Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues aletes dorsals, la primera molt més grossa que la segona, molt voraç (Isurus oxyrinchus).

sometent m. 1 A partir del segle XVI i fins el 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic. Hem cridat el sometent. [...]

sometent m. 1 A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic. Hem cridat el sometent. [...]

tarda f. [...] 1 2 bona tarda Fórmula de salutació. [...]

tarda f. [...] 1 2 bona tarda! Fórmula de salutació. [...]

tetràgon -a adj. 1 Tetragonal 1. 2 Polígon de quatre angles.

tetràgon -a adj. 1 Tetragonal 1. 2 m. Polígon de quatre angles.

tim m. Glàndula situada darrere l’estern a la part inferior del coll que té un paper essencial en l’establiment de les funcions immunitàries i desapareix o esdevé rudimentària en la persona adulta.

tim m. Glàndula situada darrere l’estern a la part inferior del coll que té un paper essencial en l’establiment de les funcions immunitàries i desapareix o esdevé rudimentària en l’individu adult.

tocat -ada adj. 1 1 Que malalteja d’alguna part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre. 1 2 estar tocat [o estar tocat del cap, o tocat de l’ala, o tocat del bolet] Ésser boig, no ésser-hi tot. [...]

tocat -ada adj. 1 1 Que malalteja d’alguna part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre. 1 2 estar tocat [o estar tocat del cap, o estar tocat de l’ala, o estar tocat del bolet] Ésser boig, no ésser-hi tot. [...]

urgència f. [...] 4 d’urgència loc. adj. a) Urgent. Tràmit d’urgència. loc. adv. b) Urgentment. El van operar d’urgència.

urgència f. [...] 4 d’urgència loc. adj. a) Urgent. Tràmit d’urgència. b) loc. adv. Urgentment. El van operar d’urgència.

va¹ 1 [vaig, vas o vares, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d’indicatiu. Vaig caure. 2 [vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic de subjuntiu. Em va agradar que el vagis fer callar.

va¹ 1 [vaig, vas o vares, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d’indicatiu. Vaig caure. Vaig haver caigut. 2 [vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic de subjuntiu. Vagi caure. Vagi haver caigut.

veritat f. [...] 2 1 de veritat loc. adj. a) Veritable. Ell és un amic de veritat. loc. adv. b) Veritablement. [...]

veritat f. [...] 2 1 de veritat loc. adj. a) Veritable. Ell és un amic de veritat. b) loc. adv. Veritablement. [...]

xo m. Crit per fer aturar un cavall, un ase, un mul.

xo interj. Expressió per fer aturar un cavall, un ase, un mul.