travessa
1 1 f. [LC] [OP] Peça travessera, generalment de fusta o de formigó armat, sobre la qual s’assenten els raïls d’una via fèrria.
1 2 f. [AQ] Biga que hom posa, amb d’altres, per formar l’armadura triangular d’una teulada.
2 1 f. [SP] [JE] [LC] Sistema reglamentat d’apostes mútues per a preveure els resultats d’una cosa incerta a endevinar. En el partit d’aquesta tarda s’han fet moltes travesses.
2 2 f. [SP] Paper imprès on hom escriu les prediccions per a participar en les apostes.
3 f. [LC] [SP] TRAVESSADA. La travessa del Montseny.
4 f. [HIG] En heràld., peça equivalent a un bastó abscís reduït a la cinquena part de la seva longitud i amb les extremitats algunes vegades arrodonides.
travessada
f. [LC] [SP] Acció de travessar. Hem fet la travessada en una hora.
travessar
1 1 v. tr. [LC] Passar a través (d’alguna cosa). Travessar una nau l’Atlàntic. Heu de travessar un país inhospitalari. El camí travessa un bosc de pins i bedolls. El Tàmesi travessa Londres.
1 2 v. tr. [LC] Traspassar 1 1 i 2. Travessar la frontera. Heu de travessar la riera tres vegades. És un carrer que travessa la Rambla. La llum travessa el vidre. La suor li travessa la camisa. És una tela que l’aigua no travessa. El ganivet li travessà una entranya. La bala li va travessar la mà. Li vaig travessar un braç amb l’espasa.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Travessar algú amb la mirada.
2 tr. [LC] Jugar (tal o tal quantitat) en una travessa o travesses. Hem travessat cinc euros a qui dels dos corredors arribaria primer.
travessat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té davant del peu o el tronc un o més animals en actitud de passar. Un arbre travessat.
travesser -a
1 adj. [LC] Posat de través, transversalment. Planteu un parell d’estaques i claveu-hi una fusta travessera. Un carrer travesser.
2 1 m. [LC] [IMF] En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d’un costat a l’altre travant les que van al llarg o de dalt a baix.
2 2 m. [LC] Fusta que es posa transversalment en el fons d’un atuell per reforçar-lo.
2 3 m. [LC] Coixí de dormir que agafa tota l’amplària del llit.
2 4 m. [LC] Peça de tela gruixuda o d’un material absorbent que es col·loca transversalment al llit dels infants o dels malalts entre el llençol de sota i el matalàs.
3 1 f. [LC] Carrer o carretera que travessa un barri, una població. La travessera de Baix, a Gràcia.
3 2 f. [LC] Camí transversal entre dos altres camins.
travessia
1 f. [LC] Carrer travesser, especialment entre dos carrers més importants.
2 f. [LC] TRAVESSADA.
3 f. [AGP] Xarxa que fa paret en la moruna.
travessós -osa
adj. [LC] Ple de dificultats, d’entrebancs.
traveta
1 f. [LC] Trava 2 3.
2 1 f. [LC] Acció de posar algú una cama encreuada amb la d’un altre que camina, corre, lluita, etc. per privar-la de moure’s i fer-lo, així, caure a terra. El van fer caure fent-li una traveta. Fer la traveta a algú.
2 2 f. [LC] PER EXT. Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.
travó
1 m. [LC] Travesser horitzontal sobre el qual recolza una barra, a la qual permet un moviment de balanceig.
2 m. [AGR] Corda o tira de cuir que serveix per a limitar els moviments d’alguns animals.
treball
1 1 m. [LC] Acció de treballar, esforç sostingut. Un treball físic, intel·lectual. Un treball ben pagat, mal pagat. Ésser molt cansat un treball. Els fruits del treball. Posar-se al treball. Ja va bé de descansar una estona després de quatre hores de treball.
1 2 m. [LC] Allò en què hom treballa. Donar treball als obrers. Cercar treball. Un obrer sense treball.
1 3 m. [LC] Obra produïda amb el treball, amb l’esforç, d’algú. Els treballs de defensa han estat destruïts pels enemics. Exposició dels treballs dels alumnes.
2 1 m. [SO] Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
2 2 m. [LC] [ECT] Esforç humà aplicat a la producció de la riquesa. Les lluites del capital i el treball.
2 3 m. [LC] PER EXT. El treball dels animals. Un animal de treball. El treball d’una màquina.
2 4 [AGA] treball cultural Treball fet per l’ésser humà en el sòl per distingir-lo de l’obra feta per la natura.
2 5 [LC] treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients.
2 6 [LC] [AN] treball de camp Estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que es vol estudiar. Aviat començarà el treball de camp dels vitralls de la catedral de Perpinyà.
2 7 [LC] [ML] treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
2 8 [LC] treball de sapa Treball que es fa ocultament per aconseguir alguna cosa.
2 9 [LC] [EI] treball en cadena Sistema de fabricació en què el material passa per les diferents màquines o els diferents equips de manera que en cadascun és efectuada l’operació corresponent.
2 10 [LC] treballs forçats Treballs que es fan com a càstig d’un delicte en els presidis.
3 1 m. [LC] [FIF] Efecte d’una força en tant que venç una resistència, mesurat pel producte d’aquesta resistència pel camí recorregut en la seva direcció. La unitat de treball és el joule.
3 2 [FIF] treball de sortida Energia mínima que ha de tenir una partícula carregada per a poder ésser extreta d’un conductor.
3 3 [FIF] treball virtual Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
4 1 m. pl. [LC] Penes, fatics, amb què hom passa la vida, que hom passa en tal o tal avinentesa. Passar treballs. Ens hem vist amb treballs per a passar el riu. Vaig tenir treballs a fugir. Treballs amb pa fan de bon passar.
4 2 [LC] tenir algú un treball Tenir un accident morbós que sobrevé sobtosament.
treballada
1 f. [LC] Acció de treballar molt, de fer molta feina.
2 f. [LC] Colla de gent que treballa plegada.
3 f. [LC] Camp, pedrera, etc., on hom treballa.
treballador -a
1 adj. [LC] Que treballa, afectat a treballar. És una noia molt treballadora.
2 1 m. i f. [LC] [DR] Obrer 1.
2 2 m. i f. [DR] Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
treballar
1 1 v. intr. [LC] Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió. Treballar de cos, de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar a la terra, a les obres del port. Treballar per obtenir una cosa. Treballar per l’establiment, per l’enderrocament, del règim monàrquic. Treballar vuit hores el dia, quatre dies la setmana. He de treballar molt: no em resta temps per a divertir-me. És un metge que treballa molt perquè té moltes visites.
1 2 v. intr. [LC] Tenir una feina, exercir una professió. El meu fill treballa en una impremta. El seu marit fa dos mesos que no treballa.
1 3 [LC] treballar a esclat de mort Treballar fins a rebentar-se.
1 4 [LC] treballar com un corcó Treballar molt.
1 5 [LC] treballar com un negre Treballar escarrassadament.
1 6 [LC] treballar en cambra Treballar privadament.
2 1 intr. [LC] Funcionar, actuar, esforçar-se, amb alguna finalitat, en benefici d’algú. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap. La naturalesa treballa a vèncer la malaltia. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia. Fer treballar un motor, una màquina. Una màquina que treballa molt bé.
2 2 [LC] fer treballar la terra Fer-la produir.
2 3 intr. [LC] Un suport, una biga, etc., sofrir l’esforç al qual està sotmès.
3 1 tr. [LC] Sotmetre (una matèria) a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la mantega, la pasta per a fer el pa.
3 2 tr. [LC] Preparar (alguna cosa) que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar el ferro, la pedra.
3 3 tr. [LC] PER EXT. L’han treballada molt malament, aquesta gerra. El candidat havia treballat molt el discurs de presentació.
treballat -ada
adj. [LC] Que ha passat molts de treballs, penes, fatics.
treballós -osa
1 adj. [LC] Que exigeix molt de treball.
2 adj. [LC] Ple de treballs o fatics.
treballosament
1 adv. [LC] Amb treball.
2 adv. [LC] Amb treballs o fatics.
treballotejar
v. intr. [LC] Treballar no d’una manera seguida, en feines eventuals, etc.
treballuscar
v. intr. [LC] Treballar adés en una feina adés en una altra.
trebel·liànica
adj. [DR] quarta trebel·liànica V. QUARTA.
trebinella
f. [LC] [IMI] TRIBANELLA.
trebol
1 m. [LC] [AQ] Trespol 3.
2 m. [LC] [AQ] Petit pis situat entre el primer pis i l’entrada d’una casa o entre dues habitacions.
trefí
m. [LC] [IMI] Tap de suro de qualitat superior.
trefilar
v. tr. [EI] Fer passar (una barra o un fil de metall) pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres per reduir-ne el diàmetre, estirant-lo.
trefilatge
m. [ML] Operació de trefilar.
trèfola
f. [BOS] FENC.
treixor
m. [HIG] En heràld., peça d’una amplària de la meitat d’una orla, generalment doble i adornada amb flors de lis dirigides alternativament cap enfora i cap al centre de l’escut.
trellat
1 m. [LC] ENTRELLAT.
2 m. [LC] Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.
3 m. [LC] Raó, fonament lògic.
4 m. [LC] Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.
5 m. [LC] Còpia d’un escrit.
6 m. [LC] Enteresa de caràcter.
trema
1 f. [LC] [AGP] [AGF] Art emprat per a pescar als rius.
2 f. [LC] [SP] Filat per a caçar ocells.
tremaire
m. i f. [AGF] [PR] [SP] Persona que pesca o caça amb trema.
tremall
m. [LC] [AGP] TRESMALL.
tremar
v. tr. [LC] [AGP] Posar la trema o tremes (en un indret) i fer-hi acudir la pesca o la caça. Avui hem tremat el gorg.
trematodes
1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals metazous platihelmints, de vida parasitària, de cos ovalat, petits, amb una o dues ventoses adherents, que poden presentar ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
tremebund -a
adj. [LC] Que fa tremolar de por.
tremel·lals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, que formen fructificacions grogues, brunes o d’altres colors, molt gelatinoses, sobre fusta en descomposició, com ara els fongs del gènere Tremella.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
tremend -a
adj. [LC] Que fa por, que meravella per la seva magnitud, violència, etc.
tremendisme
m. [LC] Tendència a fer ressaltar els aspectes tremends o terribles d’alguna cosa.
trement
adj. [LC] TREMOLADOR.
trementina
1 f. [QU] [LC] Oleoresina del pi i d’altres coníferes, massa groguenca i opaca, de propietats rubefaents i carminatives, d’on s’extreu l’oli de trementina, emprada com a base d’ungüents, com a herbicida i en la producció de càmfora sintètica.
2 f. [QU] [LC] Resina semifluida que exsuda el terebint.
trémer
v. intr. [LC] TREMOLAR.
tremir
v. intr. [LC] TREMOLAR.
tremís
m. [NU] TRIENT.
trèmol1
1 m. [LC] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, dioic, d’escorça grisenca, fulles amb el pecíol comprimit i el limbe arrodonit i sinuat, que tremolen al més lleuger ventijol, i flors en aments pènduls, anteriors a les fulles, que es fa als boscos clars i a les clarianes forestals, principalment a muntanya (Populus tremula).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de trèmol.
trèmol2
adj. [LC] armari trèmol V. ARMARI.
tremolador -a
adj. [LC] Que tremola.
tremolament
1 m. [LC] TREMOLOR. El tremolament dels membres en l’edat decrèpita.
2 [LC] tremolament de terra TERRATRÈMOL.
tremolar
1 v. intr. [LC] [MD] Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits. Tremolar de fred. Tremolar de por. Tremolar com la fulla a l’arbre. Tremolar de cap a peus. Una detonació que ha fet tremolar tots els vidres. Tremolar-li a algú la mà, el pols.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Tremolar-li a algú la veu.
3 v. intr. [LC] Tenir molta por d’alguna cosa. Ja tremolo de pensar que vindrà.
tremoleda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de trèmols.
tremolejar
v. intr. [LC] [MD] Tenir un lleuger tremolor.
tremolenc -a
adj. [LC] [MD] TREMOLÓS.
tremolenca
f. [ZOP] TREMOLOSA1.
tremolina
f. [SP] En el tennis de taula, cop efectuat des d’un punt situat fora del camp de visió de l’adversari, amb què s’imprimeix a la pilota un efecte que desconcerta i fa vacil·lar el jugador contrari.
tremolita
f. [GLM] Mineral del subgrup dels amfíbols càlcics, de fórmula Ca2(Mg)5(Si8O22)(OH)2, que és terme extrem de la sèrie tremolita-ferroactinolita, presenta silici en totes les posicions de coordinació tetraèdrica i magnesi en totes les posicions de coordinació octaèdrica, és incolor o de colors molt pàl·lids i es troba en roques metamòrfiques riques en calci.
tremolitja
1 f. [LC] [AGP] Cuc que és emprat com a esquer.
2 f. pl. [BOB] tremolitges de terra Cranc 3 1.
tremoló
m. [LC] TREMOLOSA1.
trèmolo
1 m. [MU] Reiteració ràpida d’un so que produeix l’efecte com d’un tremolor.
2 m. [MU] Mecanisme de l’orgue que produeix en alguns registres un efecte de tremolor.
3 m. [MU] En mús. vocal, vibració.
tremoloia
f. [ZOP] TREMOLOSA1.
tremolor
m. o f. [LC] [MD] Sèrie de petites oscil·lacions involuntàries que agiten un cos o una part del cos.
tremolós -osa
adj. [LC] [MD] Que tremola. Estava tot tremolós de la febre. Tenir la veu tremolosa.
tremolosa1
f. [LC] [ZOP] Peix del gènere Torpedo, de la família dels torpedínids, amb un potent òrgan elèctric a cada costat del cos entre el crani i la part anterior de les aletes pectorals.
tremolosa2
f. [BOC] [AGF] TREMOLEDA.
tremolosament
adv. [LC] Amb tremolor, amb veu tremolosa. Cridava tremolosament.
tremor
m. [LC] [MD] TREMOLOR.
tremp
1 1 m. [LC] Acció de trempar.
1 2 m. [LC] Tractament a què se sotmet un metall, un cristall i altres substàncies, per tal d’endurir-los, especialment el que consisteix a escalfar-los i refredar-los ràpidament submergint-los sobtadament en un líquid fred.
1 3 m. [LC] Punt de duresa o d’elasticitat que tenen els metalls que han estat sotmesos al tremp. Un acer, una espasa, de bon tremp.
2 m. [LC] Fermesa contreta pel caràcter, per la intel·ligència.
3 1 m. [FLL] [ECO] Tall que es fa al canó d’una ploma perquè serveixi per a escriure.
3 2 m. [LC] [FLL] [ECO] Petita làmina de metall terminada en punta partida al llarg que, fixada a l’extrem d’un mànec, serveix per a escriure.
4 m. [AR] [AF] Fortalesa o poder aglutinant d’una trempa.
trempa
f. [AR] Barreja d’un aglutinant, com cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc., amb aigua, que s’empra per a deixatar els colors en la pintura al tremp, l’aiguada, l’aquarel·la o la tinta.
trempabilitat
f. [EI] Propietat d’un acer d’admetre el tremp fins a una certa profunditat.
trempable
adj. [EI] Que es pot trempar.
trempaplomes
m. [LC] [FLL] TALLAPLOMES.
trempar
1 v. tr. [LC] Donar (a l’acer, al cristall, etc.) el punt de duresa i elasticitat que necessiten per a certs usos. Per trempar l’acer cal escalfar-lo fins a una temperatura elevada i refredar-lo sobtadament.
2 tr. [MU] TEMPRAR.
3 tr. [LC] [FLL] Tallar (una ploma) de manera que serveixi per a escriure.
4 tr. [LC] Amanir 2.
5 intr. [LC] VULG. Un home, tenir o posar-se-li el penis en erecció.
trempat -ada
1 adj. [LC] En bon estat de salut.
2 adj. [LC] Que, pel seu caràcter franc, bon humor, bona disposició, etc., fa de bon tractar-hi.
3 [LC] més trempat que un gínjol Molt trempat.
trempera
1 f. [MD] VULG. Estat d’erecció del penis.
2 f. [LC] POP. Força i entusiasme. Quina trempera, aquests músics!
trempó
m. [LC] [HO] Amanida feta de tomàquet, ceba i pebrot verd, i altres ingredients secundaris, tallats a trossos petits.
trempolí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tremp.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tremp o als seus habitants.
tremuja
1 f. [LC] [IMI] [AGR] Caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut deixant caure per la seva obertura inferior els materials que s’hi tiren per la superior, la qual serveix per a alimentar un aparell triturador, classificador, un forn, etc.
2 f. [LC] [IMI] [MU] Peça de fusta o ferro que, unida a les anses d’una campana, serveix per a sostenir-la i li fa de contrapès en ventar-la.
3 f. [TRA] Timonera, llimera d’una embarcació.
tremujal
1 m. [AQ] Jàssera que va de racó a racó de paret en el cavall de la teulada feta a quatre vessants. Els dos tremujals d’una teulada.
2 m. [AQ] Fila de teules del carener d’una teulada.
trèmul -a
adj. [LC] [MD] TREMOLÓS.
trèmulament
adv. [LC] TREMOLOSAMENT.
tremusal
m. [AR] Vessant triangular o trapezial d’una teulada.
tren
1 1 m. [LC] [TRG] Conjunt d’estris, màquines, etc., que s’empren per a una mateixa operació. Un tren de laminar.
1 2 [LC] [DE] tren d’artilleria Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc., per a transportar l’artilleria.
1 3 [TRG] tren d’aterratge Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
1 4 [EL] tren d’ones En electròn., grup d’ones successives.
2 1 m. [TRG] Successió de vehicles remolcats.
2 2 m. [LC] [TRG] [OP] Sèrie de vagons enllaçats els uns amb els altres que, arrossegats per una locomotora, condueixen passatgers o mercaderies d’un punt a un altre d’una via fèrria. Enganxar la màquina o locomotora a un tren. Un tren de passatgers, de mercaderies. Un tren mixt. Un tren ràpid. Un tren directe entre Barcelona i Girona. Agafar el tren. Perdre el tren. Escapar-se el tren.
2 3 [LC] [TC] tren correu Tren que porta la correspondència.
2 4 [LC] tren de càrrega Tren de mercaderies.
2 5 [OP] [TRG] [LC] tren exprés Tren que es deté solament en les estacions principals del trajecte.
2 6 [LC] [TRG] tren òmnibus Tren que porta cotxes de totes classes i para a totes les estacions.
2 7 [TRG] [OP] [LC] tren tramvia Tren que s’atura a totes les estacions.
3 1 m. [LC] Manera de viure amb més o menys de luxe. Aquella família, porten un tren, que no sé com el poden sostenir.
3 2 m. [LC] Manera de portar una cursa o un joc esportiu, quant a la seva velocitat, intensitat de joc, etc.
trena
1 1 f. [LC] Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per sobre i per sota.
1 2 f. [LC] Conjunt de fils, tires de cuir, etc., entreteixits com les badies d’una trena.
2 f. [IT] Teixit estret, semblant a una corda plana, format per dos o més caps de fil o conjunts de fil entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama.
trenar
1 1 v. tr. [LC] Disposar formant trena. Trenar cànem. Trenar-se els cabells.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Trenar o teixir una garlanda.
2 1 tr. [IT] Entreteixir (tres o més filats o grups de fils) prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.
2 2 tr. [IT] Fer llata (de cànem, de jute, d’espart, etc.).
trenat
1 m. [LC] Acció de trenar; l’efecte.
2 m. [LC] Manera d’estar trenats els cabells, fils, etc., que formen una trena, trenyella, etc.
trenc
1 1 m. [LC] Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
1 2 m. [LC] Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop. Fer-se un trenc al front.
2 1 [LC] a trenc d’alba loc. adv. Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia.
2 2 [LC] a trenc d’onades loc. adv. Arran de mar.
3 1 m. [GL] Terreny desigual i obert entre muntanyes.
3 2 m. [GL] Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o d’una riera al dic natural que limita la llera per on s’escolen les aigües.
3 3 m. [MI] Lloc on treballen en una mina o una pedrera.
trenca1
1 f. [LC] TRENCADISSA. El vent ha fet una gran trenca en les arbredes.
2 1 f. [LC] [AGF] TRENCALL.
2 2 f. [LC] [AQ] [AGF] Pedra indicadora de partió.
3 f. [IMI] [AGF] Depressió transversal en un camí o una carretera que canalitza les aigües de pluja i evita que envaeixin la calçada.
4 f. [ZOO] Ocell de la família dels lànids, d’uns 20 centímetres de llargada, plomatge cendrós blavenc, el front negre i les parts inferiors rosades (Lanius minor).
trenca2
f. [ED] Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès.
trencaaigües
m. [AQ] [IMF] Aresta viva que ressegueix la part inferior d’una cornisa, d’un ampit, d’una llinda, d’un ràfec o dels escopidors de les fulles de portes i finestres, per tal que els regalims d’aigua no segueixin façana avall o no s’introdueixin a l’interior.
trencable
adj. [LC] Que es pot trencar.
trencacaps
m. [LC] Cosa que exigeix pensar-hi molt, de difícil solució.
trencaclosques
1 m. [LC] Problema, endevinalla, de difícil solució.
2 m. [JE] [LC] Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura.
trencacolls
1 m. [LC] Lloc en què és fàcil de fer una caiguda perillosa.
2 m. [LC] Afer difícil, perillós.
trencacorrents
m. [IQ] Accessori que provoca turbulència i evita que el conjunt del material contingut en un recipient agitat giri sense barrejar-se.
trencada
1 f. [LC] Fet de trencar-se una o més coses.
2 f. [LC] Acció de trencar o de girar de camí.
3 f. [IT] Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge.
trencadella
f. [BOS] GATELL.
trencadís -issa
adj. [LC] Fàcil de trencar-se.
trencadissa
f. [LC] Acció múltiple de trencar o de trencar-se; l’efecte.
trencador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que trenca. Trencadores d’ametlles.
1 2 [LC] trencador de fe Persona que trenca la paraula donada.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que arrenca pedra de la pedrera.
3 m. [IMF] Eina de torner semblant al badaine.
4 f. [IT] trencadora d’aprestos Màquina per al trencament d’aprestos dels teixits.
trencafila
f. [LC] [AF] Costura feta a l’un i a l’altre cap del llom d’un llibre per fer més fort el relligat.
trencaglaç
m. [TRA] Nau concebuda per a trencar la capa de glaç que es forma a les mars gèlides i poder-hi navegar.
trencall
m. [LC] Punt d’un camí, d’un corrent, etc., d’on n’arrenca un altre. Seguiu per aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta.
trencallums
m. [LC] [AQ] Mainell 2.
trencalòs
[pl. -ossos]
m. [LC] [ZOO] Ocell carronyaire de la família dels accipítrids, de 100 a 110 centímetres de llargada i gairebé tres metres d’envergadura, que s’alimenta del moll dels ossos (Gypaetus barbatus).
trencamates
adj. [ZOO] tallarol trencamates V. TALLAROL.
trencament
1 m. [LC] Acció de trencar o de trencar-se; l’efecte.
2 1 m. [AD] trencament de condemna Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.
2 2 [AD] trencament de domicili VIOLACIÓ DE DOMICILI.
3 m. [IT] trencament d’aprestos Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.
trencanous
1 m. [LC] [IMI] Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, avellanes, etc.
2 m. [LC] [ZOO] Ocell boscà de la família dels còrvids, d’uns 32 centímetres de llargada, amb el plomatge castany intens puntejat de blanc, propi de l’Europa central (Nucifraga caryocatactes).
trencant
m. [LC] ROMPENT.
trencaolles
f. [BOS] ARÇOT.
trencapassa
m. [LC] Sot tapat amb una reixa de barrots clars que es posa a la porta d’un clos per evitar que hi entrin les bèsties.
trencapedra
1 f. [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, tota pubescent i grisenca, de tiges ajagudes i esteses tot al volt, fulles molt petites, flors diminutes reunides en glomèruls nombrosos i fruit en aqueni, que es fa als pradells i als conreus i és emprada en medicina popular com a diürètica (Herniaria hirsuta).
2 f. [BOS] HERBA DE NOÈ.
trencapins
m. [LC] MILHOMES.
trencapinyes
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 16 centímetres de llargada, bec gros, curt i molt corbat (Loxia curvirostra).
trencapinyons
m. [LC] [ZOO] TRENCAPINYES.
trencar
1 1 v. tr. [LC] Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.
1 3 intr. pron. [LC] Trencar-se un vidre.
2 1 tr. [LC] no haver trencat mai cap plat Expressió que s’aplica a la persona que, per la seva aparença, hom diria que és incapaç de fer cap malifeta.
2 2 [LC] no trencar-s’hi cap os En una feina, en un treball, etc., no cansar-s’hi gaire.
2 3 [LC] qui trenca els vidres, els paga [o qui trenca el vidre, el paga, o qui trenca, paga] Qui fa un dany, l’ha de reparar.
2 4 [LC] trencar a algú les ales Llevar-li l’ànim de fer alguna cosa.
2 5 [LC] trencar alguna cosa el cor Despertar un viu sentiment de compassió.
2 6 [LC] trencar el color Una emoció, una malaltia, fer perdre el color.
2 7 [JE] trencar l’olla Joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d’una corda.
2 8 [LC] trencar la veu Alterar-la fatigant-la, forçant-la.
2 9 [LC] trencar-se el cap Fatigar-se mentalment pensant, estudiant.
2 10 [LC] trencar-se el coll a) COLLTRENCAR-SE.
2 10 [LC] trencar-se el coll b) Sofrir greu dany en una empresa o afer.
2 11 [LC] trencar-se la mà a alguna cosa Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.
2 12 [LC] trencar-se la nou del coll Fer una caiguda aparatosa.
2 13 [LC] trencar-se les banyes en alguna cosa Esforçar-s’hi molt, treballar-hi intensament.
3 1 intr. pron. [LC] [MD] [AGR] HERNIAR-SE.
3 2 [LC] trencar-se de riure Riure fent grans contorsions.
4 tr. [IT] En els acabats, fer perdre l’encarcarament (a una roba aprestada) masegant-la en tots sentits.
5 1 tr. [LC] INTERROMPRE. Trencar la conversa. Trencar les raons d’algú. Un riu, un mur, trencar el camí.
5 2 intr. pron. [LC] Trencar-se una processó.
5 3 [IT] trencar bastes Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada traçant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
5 4 [LC] trencar l’alè Interrompre la respiració.
5 5 [LC] trencar la girada a algú Oposar-se a la seva vocació o inclinació.
5 6 [LC] trencar les oracions Interrompre algú en la seva ocupació, la seva empresa, etc.
6 1 tr. [LC] Iniciar una acció. La processó va trencar la marxa. Qui trencarà la dansa?
6 2 [LC] [ZOA] trencar aigües Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part.
6 3 [LC] trencar el son Fer una dormida curta.
7 intr. [LC] Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra. Quan sereu al molí, trenqueu a la dreta per un caminoi que travessa la riera.
trencat
1 m. [LC] Solució de continuïtat en un objecte trencat.
2 m. [LC] [MT] Expressió d’un nombre racional per mitjà de dos nombres enters, el numerador i el denominador, escrits l’un sobre i l’altre sota d’una ratlla horitzontal o inclinada. Sumar i restar trencats. Reduir trencats a un denominador comú. Reduir un trencat a decimal.
3 adj. [LC] Que és rebaixat respecte al considerat normal, una mica barrejat, s’aplica a un color. Tenia la cara d’un color trencat d’oliva.
4 m. [HO] Tallat13.
trencatrama
m. [IT] ANT. PARATRAMA.
trencavent
m. [LC] [AGF] Paravent 1.
trencavits
m. [ZOP] Sonso 2.
trenquívol -a
adj. [LC] TRENCADÍS.
trenta
1 adj. [LC] [MT] Tres vegades deu, vint-i-nou més un. L’abril té trenta dies.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el vint-i-nou, 30. Comença pel trenta i ves comptant.
2 2 m. [LC] El que fa trenta en una sèrie numerada. La pàgina 30. El 30 d’agost tornem de vacances.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre trenta. Escriu un trenta ben gros.
3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39.
3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El 31 de gener.
trentè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té vint-i-nou davant seu, el que fa trenta.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les trenta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La trentena part de cent vint és quatre.
1 3 m. [LC] [MT] Un trentè, 1/30. Quatre trentens, 4/30.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre trentè i quarantè són: trenta-unè, trenta-unena; trenta-dosè, trenta-dosena; trenta-tresè, trenta-tresena; trenta-quatrè, trenta-quatrena; trenta-cinquè, trenta-cinquena; trenta-sisè, trenta-sisena; trenta-setè, trenta-setena; trenta-vuitè, trenta-vuitena; trenta-novè, trenta-novena.
trentejar
v. intr. [LC] Anar pels trenta anys. Un fadrí que trenteja.
trentena
1 f. [LC] Conjunt de trenta objectes de la mateixa naturalesa.
2 f. [LC] Trenta anys. La Núria ja ha tombat la trentena, ja té complerts trenta anys.
trentenari -ària
1 adj. [LC] Que dura trenta anys.
2 m. [LC] Sèrie de trenta dies que es dediquen a una cosa.
trentenni
m. [LC] Període de trenta anys.
trentepòlia
f. [BOI] Alga filamentosa del gènere Trentepohlia, de la classe de les clorofícies, que forma gespes, amb aspecte de vellut de color taronja, sobre roques calcàries o altres superfícies, en condicions ombrejades.
trentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els trenta anys i no arriba als quaranta.
2 m. [NU] Moneda barcelonesa d’or amb valor de dos ducats i equivalència de trenta rals.
trentisme
m. [HIH] Doctrina i estratègia preconitzades pel sector de la CNT (Confederació Nacional del Treball) favorable als signants del Manifest dels trenta.
trenyella
1 f. [LC] [IT] Cinta estreta en què els fils que formen el teixit tenen una direcció obliqua.
2 f. [IT] [ED] TRENZILLA.
trenzilla
f. [ED] [IT] Cinta de cotó, seda o llana teixida trenant els fils.
treonina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial precursor en la biosíntesi d’isoleucina.
trepa1
1 f. [LC] Tros de roba de color diferent que es posava com a adorn als vestits. Una gonella de grana amb trepes de vellut negre.
2 f. [EI] [AF] Làmina de zinc, cartó, etc., rígida, perforada adequadament, que s’empra per a fer marques de pintura en una superfície.
trepa2
f. [LC] GENTALLA.
trepà
m. [MD] Instrument usat per a foradar ossos, especialment el crani, per mitjà d’una broca.
trepadella
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors rosades amb venes purpúries, en espigues axil·lars pedunculades, i fruit comprimit, en forma de mitja lluna, més o menys cobert de dents o pues i amb una sola llavor, cultivada extensament com a farratgera i de vegades subespontània (Onobrychis viciifolia).
2 [BOS] trepadella borda Planta de la família de les papilionàcies, molt semblant a la trepadella, però de folíols més estrets i flors més petites, que creix espontàniament a les pastures de muntanya (Onobrychis supina).
trepador -a
1 adj. [LC] [IMI] Que trepa. Màquina trepadora.
2 1 m. [LC] [AF] TREPANT.
2 2 m. [MD] TREPÀ.
trepadura
f. [LC] [IMI] [EI] TREPAT.
trepanació
f. [MD] [LC] Operació de trepanar.
trepanar
1 v. tr. [MD] Foradar amb el trepà. Li han trepanat el crani. A Egipte, ja trepanaven.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Fa un fred que trepana.
trepant
1 m. [IMI] [LC] [IMF] Eina de fer forats consistent en un mecanisme accionat manualment, elèctricament o per aire comprimit al qual s’acobla una broca que, així, gira ràpidament.
2 m. [IMI] [AF] Eina que s’usa per a foradar paper, cartó, etc., consistent en una barra d’acer, un dels extrems de la qual és un cilindre buit de vora tallant, que és percudida per l’extrem cec.
3 m. [IMI] Eina en forma de tenalles que s’usa per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
trepar
1 v. tr. [LC] [EI] [IMI] Perforar, especialment amb el trepant.
2 v. tr. [LC] [IMI] [EI] Fer calats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), perforant-los.
trepat
m. [LC] [EI] [IMI] Acció de trepar; l’efecte.
trepidació
1 f. [LC] Tremolor d’una cosa que trepida.
2 f. [FIA] Balanceig o libració de l’esfera celeste al qual s’atribuïen certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels estels.
trepidant
1 adj. [LC] Que trepida.
2 adj. [LC] Que es manifesta amb una gran activitat, amb un ritme viu. A la redacció, la feina és trepidant. Un partit de futbol trepidant.
trepidar
v. intr. [LC] Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits.
trepig
[pl. -igs o -itjos]
1 1 m. [LC] Acció d’anar posant algú els peus a terra en caminar; l’efecte. Amb el trepig de la gent que hi passa amb calçat de talons, la pista es fa malbé tota. Algú passa pel caminal: sento trepig.
1 2 [LC] de bon trepig loc. adj. Que fa de bon trepitjar. Un terreny de bon trepig.
1 3 [LC] de mal trepig loc. adj. Que fa de mal trepitjar.
2 m. [LC] Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.
trepitjable
adj. [LC] Que pot ésser trepitjat.
trepitjada
1 1 f. [LC] Acció de posar el peu sobre alguna cosa. M’han donat una trepitjada al peu esquerre, que el tinc adolorit.
1 2 f. [LC] Senyal que deixa una trepitjada. A la neu, s’hi veien trepitjades.
2 f. [AGA] Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup.
trepitjador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que trepitja.
2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que trepitja raïms per fer vi.
trepitjar
1 1 v. tr. [LC] Posar el peu (sobre algú o alguna cosa) recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
1 2 v. tr. [LC] Esclafar, prémer, (alguna cosa) posant-s’hi a sobre i movent reiteradament els peus. Trepitjar raïms.
2 1 tr. [LC] Tractar (algú) amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, dignitat, etc.
2 2 tr. [LC] Menysprear (la dignitat, l’honor, etc.).
trepó
m. [LC] [BOS] HERBA BLENERA.
trepollar
v. tr. [LC] Aixafar (una cosa) trepitjant-la.
tres
1 adj. [LC] [MT] Dos més un. Un nen de tres anys. Una nau de tres pals. Vindran tots tres. Tres mil assistents.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el dos, 3. L’arrel quadrada de 9 és 3.
2 2 m. [LC] El que fa tres en una sèrie numerada. El quilòmetre 3. La plana 3. El dia 3 de febrer. El 3 de gener.
2 3 m. [LC] PER EXT. Tenia un as i dos tresos.
2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre 3. Aquests tresos són massa petits.
3 1 m. [LC] en un tres i no res loc. adv. En un moment, molt de pressa.
3 2 [LC] per un tres i no res loc. adv. Per un motiu fútil.
4 f. pl. [LC] les tres La tercera hora després del migdia o de la mitjanit.
tresar
v. tr. [LC] Prendre, comptar, de tres en tres.
tresavi
m. [LC] Avi de l’avi o de l’àvia.
tresàvia
f. [LC] Àvia de l’avi o de l’àvia.
tresc
m. [LC] Acció de trescar.
trescada
f. [LC] Caminada per llocs abruptes.
trescador -a
adj. [LC] Que tresca.
trescament
m. [LC] [AGR] Acció de trescar les abelles.
trescanador
m. [IT] Màquina o mecanisme emprat per a trescanar.
trescanadora
f. [IT] FILETA.
trescanar
v. tr. [LC] [IT] Passar (el fil) d’un rodet, d’una bitlla, etc., a un altre.
trescar
1 v. intr. [LC] [AGR] Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l’aliment.
2 v. intr. [LC] Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar!
tres-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 299 davant seu, el que fa tres-cents.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les tres-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Un tres-centè, 1/300.
tres-cents -centes
1 adj. [LC] [MT] Tres vegades cent. Tres-cents bous. Tres-centes ovelles.
2 1 m. [LC] [MT] El nombre tres-cents, 300. Divideix 300 entre 3.
2 2 m. [LC] El que fa tres-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 300 a comptar des de la frontera. Va sortir el 300.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre tres-cents. Un dècim acabat en 300.
tresè -ena
[LC] [MT] Darrer component dels numerals ordinals compostos que corresponen a numerals cardinals acabats en ‘tres’. Ex.: mil tresè, cent tresè.
treset
m. [MU] Grup de tres notes iguals que s’han d’executar en el temps que normalment correspon a dues o a quatre de la mateixa figura.
treseta
1 f. [NU] Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V.
2 f. [NU] Moneda mallorquina de coure, d’un valor de 6 diners o 3 doblers.
tresflorina
f. [BOS] Pericó 1.
tresillo
1 m. [LC] [JE] Joc de cartes en què participen tres jugadors que reben nou cartes cadascun.
2 m. [IMF] Conjunt de sofà i dues butaques.
tresmall
m. [LC] [AGP] Ormeig format per tres xarxes superposades, una de més cega i més gran al mig i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.
tresneboda
f. [HIG] Filla del besnebot o de la besneboda.
tresnebot
m. [HIG] Fill del besnebot o de la besneboda.
tresor
1 1 m. [LC] [ECT] [DR] Quantitat de diners o d’objectes preciosos reunida i guardada. Trobar un tresor amagat. El tresor d’una església.
1 2 [LC] [ECT] tresor públic Conjunt de cabals de què disposa l’Estat.
1 3 m. [HIH] Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor.
2 1 m. [LC] Gran recull d’erudició.
2 2 m. [FLL] [HIH] A l’edat mitjana, títol d’obres de caràcter enciclopèdic o lexicogràfic. Tresor de la llengua llatina.
3 m. [LC] Cosa o persona considerada com a molt preciosa. El treball és un tresor. La salut és un tresor inapreciable. Aquell dependent és un tresor.
tresorejar
1 v. tr. [LC] Aplegar i guardar (diners, objectes preciosos).
2 v. tr. [LC] Tenir (virtuts, perfeccions, gràcies, etc.).
tresorer tresorera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que guarda el tresor d’una església, d’un museu, etc.
2 1 m. i f. [DR] [ECT] [PR] Persona que guarda i administra els cabals d’una dependència pública, d’un banc, d’una associació, etc.
2 2 [HIH] [PR] tresorer reial Antic funcionari reial encarregat de l’erari reial.
tresoreria
1 1 f. [LC] Càrrec de tresorer.
1 2 f. [LC] [ECT] [DR] Despatx, oficina, del tresorer.
2 f. [ECT] [DR] [LC] Administració del tresor públic.
3 f. [ECT] Conjunt d’actius líquids d’una persona o una empresa.
trespeus
1 m. [LC] Cèrcol de ferro amb tres peus, que serveix per a posar al foc perols, paelles, etc.
2 1 m. [LC] TRÍPODE.
2 2 m. [LC] Suport de tres petges dels rentamans.
trespol
1 m. [LC] [AQ] Paviment d’una habitació, d’una casa. Caigué als seus peus damunt del trespol d’argent.
2 m. [LC] [AQ] Sostre 1. Penjava del trespol un fil elèctric.
3 m. [LC] [AQ] Separació d’obra entre els pisos d’un edifici.
4 m. [LC] [AQ] Mescla de calç o ciment amb sorra i aigua usada per a pavimentar cisternes, séquies, habitacions.
trespolar
1 v. tr. [LC] [AQ] Fer el trespol (d’una habitació).
2 1 tr. [AQ] Cobrir de trespol.
2 2 tr. [AQ] Fer el paviment de trespol.
tresquera
1 f. [LC] [AGR] Camí que fan les abelles del lloc on peixen al rusc.
2 f. [LC] Camí 1 2. La tresquera que ens portà a la font.
tresquiornítids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells tropicals de l’ordre dels ciconiformes, de mida grossa, a la qual pertanyen el becplaner i el capó reial.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
tressa
f. [LC] [AGP] Corda de la part superior o inferior d’un sardinal o altres arts.
tret1
1 1 m. [LC] [DE] Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança un projectil. Vaig sentir un tret d’escopeta.
1 2 m. [LC] [DE] Trajectòria que descriu el projectil llançat. Errar el tret. No és lluny: és a un tret d’escopeta, de ballesta.
1 3 [LC] sortir a algú el tret per la culata Sortir-li una cosa al revés de com s’esperava.
2 1 m. [LC] Distància que separa dos punts. D’ací a casa, hi ha un gran tret, hi tenim un bon tret.
2 2 m. [LC] PER EXT. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
2 3 [LC] a llarg tret loc. adv. TARD O D’HORA.
3 1 m. [LC] Línia del rostre. Els trets de la seva fisonomia.
3 2 m. [LC] Qualitat significativa, característica. Els principals trets del dialecte occidental.
3 3 [LC] a grans trets loc. adv. En poques paraules, sumàriament.
4 m. [AN] tret cultural Unitat significativa més petita en què es descompon una cultura.
5 1 m. [FL] tret configuratiu Característica fònica que assenyala la divisió de l’enunciat en unitats gramaticals de diferent grau de complexitat, especialment frases i mots.
5 2 [FL] tret distintiu Component últim de l’estructura fonològica del llenguatge amb caràcter discriminatori, que garanteix la diferenciació dels fonemes i de les seqüències de fonemes.
5 3 [FL] tret expressiu [o tret emfàtic] Característica fònica que dona un èmfasi relatiu a diverses parts de l’enunciat i, alhora, suggereix una actitud emocional del parlant.
5 4 [FL] tret fonològic Component últim de l’estructura sonora del llenguatge, que es pot substituir, però no es pot segmentar, i es combina amb altres elements de la seva espècie en un fonema.
5 5 [FL] tret pertinent TRET DISTINTIU.
5 6 [FL] tret prosòdic Tret distintiu que afecta una seqüència de fonemes.
5 7 [FL] tret redundant Tret fonològic que contribueix a identificar un tret adjacent o concurrent, tant si és distintiu com configuratiu, i que pot esdevenir distintiu en condicions de neutralització d’un tret distintiu.
5 8 [FL] tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.
5 9 [FL] tret sintàctic Component últim de l’estructura sintàctica del llenguatge, propietat inherent o contextual d’un element lèxic que en determina en part el comportament sintàctic.
5 10 [FL] tret suprasegmental TRET PROSÒDIC.
6 m. [IMF] [AR] tret de camp Canal, solc o rebaix que es fa als muntants, a les pilastres i a mobles de diversos estils.
tret2
1 prep. [LC] Excloent, exceptuant. Tret de comptats casos, els malalts d’hepatitis se salven.
2 [LC] tret que loc. conj. LLEVAT QUE. Tret que arribi molt tard, el veurem.
treta
1 f. [LC] Acció de treure; l’efecte. Barca de bona treta.
2 f. [LC] Sortida d’una mercaderia, demanda que se’n fa.
3 f. [LC] Cosa dita o feta per a enganyar algú.
4 f. [AGR] Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda.
5 f. [AGF] DESEMBOSC.
6 f. [DE] ANT. Tret11.
tretze
1 adj. [LC] [MT] Dotze més un. Tretze dies. Ésser tretze a taula.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el dotze, 13. El tretze és un nombre imparell.
2 2 m. [LC] El que fa tretze en una sèrie numerada. Alfons XIII (tretze). El capítol 13. El 13 no surt mai. El 13 de febrer.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre tretze. Hi ha un tretze pintat a la paret.
3 [LC] tretze són tretze loc. adv. PORFIDIOSAMENT.
tretzè -ena
1 adj. [LC] [MT] Que en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les tretze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som tretze: a cadascú ens ha de tocar una tretzena part.
3 m. [LC] [MT] Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/13.
tretzena
f. [LC] Conjunt de tretze objectes de la mateixa naturalesa.
treu
m. [TRA] Vela hissada pels bastiments llatins per anar en popa amb vents forts en substitució del velam característic.
treure
[inf. treure o traure; ger. traient; p. p. tret; ind. pr. trec o trac, treus o traus, treu o trau, traiem, traieu, treuen o trauen; ind. imperf. treia, etc.; ind. fut. trauré, etc.; subj. pr. tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin (o tragui, etc.); subj. imperf. tragués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Portar, fer sortir, fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure vi de la bota. Treure aigua del pou. Treure l’armari del menjador i posar-lo a la cuina. Treure l’espasa de la beina. Treure el tap d’una ampolla. Fer-se treure un queixal. Li he tret una espina que se li ha clavat al paladar. Treu-te aquestes sabates i posa-te’n unes altres. Saludar traient-se el capell. Treure una nau del mar. Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
1 2 v. tr. [LC] Fer sortir (algú) de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava. Han tret el nen de l’escola on anava, i l’han matriculat en un altre centre. El van treure de caixer.
1 3 v. tr. [LC] Fer desaparèixer (alguna cosa) del lloc on és. Treure la pols dels mobles. Treure una taca de greix amb benzina. Treure una cosa de l’oblit. Treure-li a algú un vici que tenia. Aquests mèrits, no els hi pots treure, no pots dir que no els tingui.
1 4 v. tr. [LC] Separar d’un tot (una part). Treure els denominadors d’una equació. De nou treure’n quatre: en resten cinc. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan macades. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
2 1 tr. [LC] Obtenir (quelcom) d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb precs. He llogat la casa i en trauré una bona quantitat al mes. Li he parlat, però no li he pogut treure el que li va dir en Pere. És inútil que el renyis: no en trauràs res.
2 2 tr. [LC] Guanyar (quelcom) per sort. Quina xamba! hem tornat a treure una bona picossada a la rifa. A la rifa, com vols treure si no hi poses mai?
2 3 tr. [LC] Trobar la solució (d’un compte, d’una endevinalla, etc.). Treure un compte. Treure una endevinalla. D’un afer complicat, treure’n l’entrellat.
2 4 tr. [LC] Inferir (alguna cosa implicada en una altra). D’això, treu-ne la conseqüència.
2 5 tr. [LC] Fer sorgir (quelcom) d’alguna cosa. Treure oli de les olives. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument.
2 6 tr. [LC] PER EXT. Treure un mestre bons deixebles.
3 1 tr. [LC] Algú, posar-se, per rumbejar-lo, (un vestit, un ornament, etc., que fa sortir d’on estava estotjat). Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
3 2 tr. [LC] Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure tal i tal autoritat en una discussió. Sempre treu exemples que no proven res.
3 3 tr. [LC] Fer (una cosa nova), donar-la a conèixer. Treure una moda. Treure una cançó.
3 4 tr. [LC] Fer (punta) a un llapis, fer (tall) a una eina.
4 1 tr. [LC] Llançar fora de si, expel·lir (quelcom). Treure sang pel nas. Espremut, treu un suc negre.
4 2 tr. [LC] VOMITAR. Aquesta matinada he tret el sopar. Tenia mareig i ganes de treure.
4 3 tr. [LC] Fer sortir (una part del seu cos) per una obertura. Treure el braç per l’escletlla de la porta. Treure el cap per la finestra.
4 4 tr. [LC] Fer, deixar, aparèixer a l’exterior (allò que porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut). Treure un gat les ungles. Treure un caragol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes. Un infant treure una dent.
5 intr. [SP] En el tennis i altres esports i jocs, posar en joc la pilota.
treva
1 f. [LC] [DR] [HIH] Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni de llurs caps, especialment si és de llarga durada. Convingueren una treva d’un any. Combatre sense treva.
2 f. [LC] Cessació temporal d’una lluita, una contesa, un treball, una sofrença. Sempre discutien sense treva. El seu dolor no tenia treva.
trèvol
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba del gènere Trifolium, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, flors en glomèruls o espigues molt densos i fruit petit, amb poques llavors o una de sola.
1 2 m. [BOS] TRÈVOL DE PRAT.
1 3 [BOS] trèvol blanc Trèvol de tiges mig ajagudes i febles, folíols obovats i flors blanques o una mica grogoses o rosades, reflexes un cop marcides, en glomèrul globós, que es fa a les vores de camins i als ermots de les terres mediterrànies (Trifolium nigrescens).
1 4 [BOS] trèvol bord TREVOLET.
1 5 [BOS] trèvol campestre Planta de la família de les papilionàcies, de petites flors grogues que, en madurar el fruit, es tornen brunenques (Trifolium campestre).
1 6 [BOS] trèvol de prat Trèvol de tiges dretes o ascendents, folíols amb una taca blanca en forma de mitja lluna i flors rosades o vermelloses en glomèrul subglobós, corrent als prats i als herbassars humits i plantat com a farratge (Trifolium pratense).
1 7 [LC] [BOS] trèvol estrellat Trèvol amb les tiges i peduncles coberts de pèls patents, folíols en forma de cor invertit, flors amb la corol·la blanca o rosada i les dents del calze acrescents i esteses en forma d’estel, d’un vermell viu per dins, i fruit amb una sola llavor, que es fa als erms i als pradells d’anuals de les terres mediterrànies (Trifolium stellatum).
2 1 m. [LC] [BOS] trèvol d’aigua Planta de la família de les meniantàcies, aquàtica, de fulles totes basals trifoliolades, amb els folíols el·líptics, flors tubuloses a la base, roses per fora i blanques i amb llargs pèls per dins, en raïm terminal vistós, i fruits capsulars, que es fa en aiguamolls i basses dels Pirineus, emprada en medicina popular com a tònica (Menyanthes trifoliata).
2 2 [LC] [BOS] trèvol d’olor ALMEGÓ.
2 3 [LC] [BOS] trèvol pudent Planta de la família de les papilionàcies, lleugerament fètida, semblant a un trèvol, però alta i dreta, de folíols lluents, flors d’un blau violaci i fruit ovoide i bequerut, que es fa als marges de camps i als fenassars de les terres mediterrànies (Psoralea bituminosa o Bituminaria bituminosa).
3 m. [GG] [OP] En una xarxa de carreteres, especialment d’autopistes, sistema d’enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.
4 1 m. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixats trèvols.
4 2 m. [JE] Carta d’aquest coll.
trevolat -ada
1 adj. [HIG] Que té forma de trèvol.
2 adj. [HIG] En heràld., que té les extremitats en forma de trèvol, s’aplica a una peça o a una figura. Una creu trevolada.
trevolet
m. [BOS] [AGA] Trèvol de tiges reptants i radicants, folíols sovint amb taques blanques o negroses i flors blanques o d’un blanc rosat, reflexes quan són velles, en glomèruls esferoidals portats per llargs peduncles, que es fa als prats i als herbeis més aviat humits i es planta també com a farratgera i per fer gespes (Trifolium repens).
tri trina
adj. [RE] Que conté tres persones en una única essència o substància, s’aplica al Déu dels cristians.
tri-
1 [LC] Prefix que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’. Ex.: trimensual.
2 [QU] En quím., prefix que indica la presència de tres àtoms o radicals dels designats pel mot al qual es prefixa. Ex.: tricloracètic, triclorur, triiodur, trisulfur.
tria
f. [LC] Acció de triar; l’efecte.
triabsidal
adj. [AQ] [LC] [AR] Que té tres àbsides.
triac
[angl. triac, que prové de la sigla TRIAC, ‘triode alternating current’]
m. [EL] Dispositiu electrònic de semiconductor emprat per a controlar corrent altern, constituït per una sèrie de capes p i n disposades de manera que el conjunt equival a dos tiristors connectats en antiparal·lel.
triàcid -a
adj. [QU] Que conté en la molècula tres grups OH dissociables com a ions hidròxid i reemplaçables per anions, s’aplica a una base.
triada
f. [LC] TRIA.
tríada
1 f. [LC] Grup de tres persones o coses estretament unides, especialment grup de tres divinitats que són objecte d’un mateix culte. La tríada capitolina.
2 f. [MD] Conjunt dels tres símptomes principals que caracteritzen una malaltia.
triadelf -a
adj. [BO] Que té els estams soldats en tres feixos.
triadella
f. [LC] TRIADISSA.
triadissa
f. [LC] Acció de triar entre molts.
triador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que tria.
triadures
f. pl. [LC] Residus d’una tria. Recollia les triadures de la verdura per a les gallines.
triaga
f. [LC] [HIH] [MD] Antídot usat antigament, especialment contra les mossegades dels animals verinosos, compost d’un gran nombre d’ingredients polvoritzats i reduït amb mel a un electuari.
triaguer triaguera
m. i f. [LC] [PR] [MD] Persona que preparava i venia triaga i altres electuaris.
triaguera
f. [LC] Recipient per a tenir-hi triaga.
trial1
m. [SP] [LC] Pràctica del motociclisme per terreny accidentat, en què es tracta de salvar tots els obstacles amb la motocicleta sense posar els peus a terra.
trial2
1 adj. [FL] Que designa tres persones o coses.
2 m. [FL] Realització de la categoria gramatical de nombre que, en certes llengües, designa tres persones o tres coses.
trialles
f. pl. [LC] Conjunt dels objectes d’inferior qualitat separats en una tria.
triangle
1 1 m. [LC] [MT] Figura formada per tres línies que s’intersequen cada dues en un punt formant tres angles. Un triangle pla, esfèric. Triangle rectilini, curvilini, mixtilini. Triangle equilàter, isòsceles, escalè. Triangle rectangle.
1 2 [MT] triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d’un altre triangle.
1 3 [MT] triangle quadrantal Triangle esfèric que té un costat que és un quadrant.
2 [EE] en triangle loc. adv. En un sistema trifàsic, en disposició poligonal.
3 m. [FIA] triangle de posició Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol, el zenit i l’astre.
4 m. [FL] triangle vocàlic Representació gràfica del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d’articulació o uns trets acústics equivalents.
5 m. [GG] triangle d’edats Gràfic de forma aproximadament triangular que expressa l’edat d’una població, en percentatges i any per any, dividida en els dos sexes.
6 m. [MD] En anat., àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris.
7 m. [LC] [MU] Instrument musical que consisteix en una vareta de metall doblegada en forma de triangle i que es toca colpejant-la amb una vareta metàl·lica.
8 m. [TRA] Petita vela triangular que hom solia posar en temps de bonança.
9 1 m. [IT] Conjunt d’arcades d’una muntura jacquard que pengen d’un mateix encoler.
9 2 [IT] triangle de colors Definició colorimètrica d’un espai de colors amb teixits i colorants determinats.
triangulable
adj. [MT] Que admet una triangulació.
triangulació
1 f. [MT] Partició d’una superfície en triangles o d’un cos de dimensió qualsevol en símplexs.
2 f. [MT] [LC] Operació que, escollits convenientment diferents punts d’una porció de la superfície de la Terra i imaginant-la dividida en triangles que tinguin per vèrtexs els dits punts, consisteix a mesurar els elements necessaris per a determinar aquests triangles i fixar, així, la posició dels vèrtexs i les distàncies que els separen.
triangular1
1 adj. [LC] [MT] Que té la forma d’un triangle. Una superfície triangular.
2 adj. [MT] Relatiu o pertanyent al triangle.
3 adj. [LC] [MT] Que té per base un triangle. Prisma triangular. Una piràmide triangular.
triangular2
1 1 v. tr. [LC] [MT] Dividir en triangles o en símplexs de dimensió qualsevol.
1 2 v. tr. [LC] Efectuar la triangulació (d’un terreny).
2 tr. [LC] [MT] Donar (a alguna cosa) la forma d’un triangle.
triangularment
adv. [LC] Formant un triangle.
triangulat -ada
adj. [HIG] En heràld., recobert per línies horitzontals i diagonals, de manera que la superfície queda dividida en triangles, en els quals s’alternen el metall i el color, s’aplica a un escut o a una peça.
triapedrar
v. tr. [LC] [AGA] Separar (del gra) les pedretes. Triapedrar blat.
triapedres
m. [LC] [AGA] Garbell per a triapedrar el gra.
triàquids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, molt afins als carcarrínids, però amb les dents romes, les aletes dorsals subiguals i la caudal molt poc elevada, que inclou les mussoles.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
triar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] D’un conjunt de coses de la mateixa naturalesa, separar-ne (una o algunes) atenent a la seva bondat o a una altra qualitat. Triar draps per a fer paper. Triar el bestiar per a la venda.
1 2 v. tr. [LC] Netejar (una cosa, especialment gra) separant-la dels cossos estranys que l’acompanyen. Triar mongetes, llenties, arròs.
1 3 v. tr. [LC] ESCOLLIR. D’aquests tres llibres, trieu el que vulgueu. Us en podeu fiar: són gent que ha estat molt ben triada. Donar a triar a algú.
2 1 intr. pron. [LC] La llet, prendre’s.
2 2 intr. pron. [LC] L’allioli i altres salses, negar-se.
triarquia
f. [PO] Govern exercit per tres persones.
triàsic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al triàsic.
2 m. [GL] Primer període i sistema del mesozoic, situat entre el permià i el juràssic, que va de 245 a 208 milions d’anys.
triat -ada
adj. [LC] Molt mirat en el menjar.
triatge
1 m. [LC] Operació de triar.
2 m. [GL] Selecció dels elements detrítics que formaran un sediment, com a conseqüència dels factors hidrodinàmics o eòlics del mitjà de transport.
triatleta
m. i f. [SP] Esportista que practica el triatló.
triatló
m. [SP] Competició esportiva que combina la cursa atlètica, el ciclisme en ruta i la natació.
triatòmic -a
adj. [LC] [QU] Que consta de tres àtoms. La molècula triatòmica de l’aigua.
triaxial
adj. [LC] De tres eixos.
triazina
f. [QU] Compost heterocíclic amb un anell de sis baules, tres de les quals són àtoms de nitrogen.
triazole
m. [QU] Compost heterocíclic la molècula del qual conté un anell diinsaturat de cinc membres, tres dels quals són àtoms de nitrogen.
triba
f. [LC] [IMI] [IMF] Barrina grossa.
tribal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una tribu.
2 adj. [LC] Propi d’una tribu. Costums tribals.
tribana
f. [LC] [IMI] Barrina 1.
tribanar
v. tr. [LC] Barrinar 2 1.
tribanella
f. [LC] [IMI] Barrina petita.
tribàsic -a
adj. [QU] Àcid que conté en la molècula tres àtoms d’hidrogen àcid dissociable, reemplaçable per ions metàl·lics o radicals bàsics.
tribo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. tribeîn, ‘fregar’. Ex.: tribofosforescència, triboluminescència, tribologia.
triboelectricitat
f. [GL] Electricitat estàtica obtinguda per fregament d’alguns minerals.
tribofícies
f. pl. [BOI] XANTOFÍCIES.
tríbol
m. [BOS] Herba de la família de les zigofil·làcies, de tiges reptants, fulles pinnades amb els folíols oblongs, flors grogues i solitàries i fruit en forma d’estrella, format per cinc mericarpis rugosos, cadascun amb dues fortes espines laterals i altres de més curtes, que es fa als llocs calcigats i en ambients ruderals (Tribulus terrestris).
triboluminescència
f. [FIF] [GL] Luminescència produïda per frec en certes substàncies sotmeses a accions mecàniques.
tribòmetre
m. [FIM] [FIF] Aparell per a mesurar la fricció d’una cosa que llisca sobre una altra.
tribonematals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues de la classe de les xantofícies, filamentoses i no sifonades, freqüents en aigües riques en ferro, al qual pertanyen les espècies del gènere Tribonema.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
tribopoliment
m. [EI] Poliment produït pel frec amb un material que conté partícules fines abrasives incorporades.
tribu
1 1 f. [LC] [HIH] Agrupació administrativa i social d’alguns pobles antics. Les dotze tribus d’Israel. Les tres tribus dels romans.
1 2 f. [LC] [AN] [SO] Agrupació de famílies o clans que ocupen un territori propi i constitueix una entitat autònoma des del punt de vista social i polític.
2 f. [BI] [BO] [EG] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica compresa entre la subfamília i el gènere.
tribú
1 1 m. [HIH] [PR] Cap o representant d’una tribu de l’antiga Roma.
1 2 m. [PR] [HIH] Oficial o magistrat romà. Tribú militar. Tribú del poble.
2 m. [LC] [PR] Orador polític, especialment popular.
tribulació
f. [LC] Aflicció que torba l’ànim.
tribular
1 v. tr. [LC] Causar tribulació (a algú).
2 intr. pron. [LC] Patir tribulació. Ai, noi, per aquesta nimietat et tribules?
tribulet
m. [LC] Noi entremaliat.
tribuna
1 1 f. [LC] [AQ] Lloc elevat des d’on els oradors adreçaven la paraula al poble en l’antiguitat.
1 2 f. [LC] [AQ] Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna.
1 3 f. [AQ] ANT. Trona11 1.
2 f. [LC] Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un missatge. El diari li serveix de tribuna per a difondre les seves idees polítiques.
3 1 f. [LC] Galeria destinada al públic en una assemblea, des d’on es pot assistir als oficis divins en certes esglésies, destinada a contenir espectadors en un teatre, en un frontó, en un estadi, etc.
3 2 f. [LC] [AR] Espai cobert i clos amb vidres, sobre la plataforma d’un balcó.
tribunal
1 1 m. [LC] [DR] [AD] Lloc destinat als jutges, per a administrar justícia i pronunciar sentències.
1 2 m. [LC] PER EXT. El tribunal de la consciència. El tribunal de Déu.
1 3 m. [DR] Òrgan col·legiat format per magistrats que jutgen i administren la justícia. Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tribunal Suprem. Tribunal de les Aigües.
1 4 [ECT] [DR] tribunal de comptes Organisme que controla els comptes de totes les persones que gestionen els cabals públics.
2 m. [LC] [DR] [AD] [PE] Conjunt de les persones que han de jutjar en uns exàmens, en unes oposicions i en actes anàlegs.
3 m. [DR] tribunal de penitència Sagrament de la penitència, lloc on s’administra.
4 1 m. [AQ] Part absidal de les basíliques civils romanes on seien els jutges.
4 2 m. [AQ] A les basíliques paleocristianes, presbiteri, situat a l’absis, normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres.
tribunat
1 m. [HIH] Dignitat de tribú.
2 m. [HIH] Temps que durava aquesta dignitat.
tribunici -ícia
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al tribú o orador popular. Eloqüència tribunícia.
tribut
1 1 m. [LC] [DR] Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d’un tractat.
1 2 m. [DR] [ECT] [AD] IMPOST.
2 m. [LC] Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang.
3 m. [LC] Quantitat d’aigua que un riu porta a un altre riu, a un llac o al mar. Un riu, portar el seu tribut a la mar.
tributació
1 f. [LC] [ECT] Acció de tributar, tribut.
2 f. [LC] [ECT] Règim o sistema tributari.
tributador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] TRIBUTANT.
tributant
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que tributa.
tributar
1 v. tr. [LC] [ECT] Pagar (un tribut).
2 v. tr. [LC] PER EXT. Tributar a algú respecte, admiració, gratitud. Tributar lloances, honors.
tributari -ària
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al tribut.
2 1 adj. [LC] [ECT] Subjecte a tribut.
2 2 adj. [LC] Que desemboca en un riu més important o en un llac. La Valira és tributària del Segre.
-tric -trica
[LC] Forma sufixada del mot gr. thríx trikhós, ‘cabell’. Ex.: liòtric.
tricèfal -a
adj. [LC] De tres caps. Un monstre tricèfal.
tricennal
1 adj. [LC] Que dura trenta anys.
2 adj. [LC] Que té lloc un cop cada trenta anys. Festes tricennals.
tricenni
m. [LC] Període de trenta anys.
tríceps
1 m. [MD] Múscul que en un dels seus extrems té tres tendons que s’uneixen amb l’os. Tríceps femoral.
2 m. [LC] [MD] [ZOA] Múscul de la regió posterior de l’avantbraç.
3 [ZOA] [MD] tríceps braquial Tríceps 2.
4 [ZOA] [MD] tríceps sural Conjunt format pels dos bessons, el plantar prim i el soli, que es reuneixen en el tendó d’Aquil·les.
triceratop
m. [GLP] Gènere de dinosaures ornitisquis, amb el musell acabat en un bec fort, el tòrax massís, la cua curta i robusta, i tres banyes a la part frontal del crani, que visqueren al cretaci superior.
tricicle
m. [LC] [TRG] Velocípede de tres rodes.
triclini
1 m. [HIH] [HIA] Llit en què els romans es reclinaven per menjar i que s’estenia al voltant de tres costats de la taula.
2 m. [HIH] [HIA] Menjador dels antics romans.
triclínic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema triclínic.
triclorofenoxiacètic
adj. [QU] àcid triclorofenoxiacètic V. ÀCID.
triclorofluorometà
m. [QU] Líquid emprat en màquines frigorífiques i en els aerosols.
trico-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. thríx trikhós, ‘cabell’. Ex.: tricologia, tricogen.
trícoc -a
adj. [BO] Que té tres cocs.
tricocist
m. [BO] Orgànul defensiu dels dinòfits, mena de sàcul a la superfície de la cèl·lula, que conté un filament proteic ejèctil.
tricòfit
m. [MD] Fong del gènere Trichophyton, paràsit de la pell, productor de les tinyes, del peu d’atleta, etc.
tricofitosi
f. [MD] Malaltia de la pell i del cabell causada pel tricòfit.
tricogàmia
f. [BO] Unió sexual entre un espermaci i la tricògina d’un gametangi femení.
tricògina
f. [BO] Prolongació filamentosa d’un gametangi femení destinada generalment a captar un espermaci.
tricolomatals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, amb làmines, de carn fibrosa i homogènia, i espores blanques o clares, al qual pertanyen espècies micorrizògenes, com la llenega, el carlet i el fredolic, i espècies saprotròfiques, com les micenes i els marasmis.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
tricolor
adj. [LC] De tres colors. La bandera tricolor de França.
tricoma
1 1 m. [MD] [BO] [BI] Formació epidèrmica comparable a un pèl.
1 2 m. [BO] Estructura filamentosa composta de cèl·lules originades per divisió en una mateixa direcció.
2 m. [LC] [MD] Plica 2.
tricomatós -osa
adj. [MD] Afectat de tricoma o plica.
tricòmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al tricoma.
tricomicets
1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs de la divisió dels zigomicots, molt especialitzats, de miceli curt i sifonat, que viuen sobretot dins del tub digestiu d’alguns artròpodes com a comensals.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
tricomicosi
f. [MD] Malaltia dels pèls deguda a una infecció per fongs.
tricònquid
1 adj. [AQ] Trilobat, s’aplica a un absis.
2 m. [AQ] Absis trilobat.
tricòpters
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes pterigots holometàbols, de cos bla, allargat i colors poc vistosos, dos parells d’ales membranoses i antenes llargues.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
tricord
m. [MU] Instrument musical de tres cordes.
tricorn
m. [LC] [ED] Barret de tres puntes.
tricorne
adj. [LC] Que presenta tres corns o puntes.
tricorni
m. [DE] [LC] Barret de tres puntes usat per la Guàrdia Civil espanyola.
tricosi
f. [MD] Formació de cabells en parts que ordinàriament no en tenen.
tricot
1 m. [IT] GÈNERE DE PUNT.
2 m. [IT] Peça d’abric interior, negra, feta de punt de llana o de cotó, que portaven els homes i les dones per a treballar en el camp.
3 m. [IT] Samarreta de llana gruixuda que els pastors teixien de les deixies de la llana bona.
tricotar
v. intr. [IT] [LC] Teixir gènere de punt.
tricotatge
m. [IT] Acció de tricotar; l’efecte.
tricòtom -a
adj. [LC] Que es divideix en tres.
tricotomia
f. [LC] Divisió en tres.
tricotòmic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tricotomia.
tricotosa
f. [IT] Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
tricroic -a
adj. [FIF] [GL] Que posseeix tricroisme.
tricroisme
m. [FIF] [GL] Propietat d’alguns cristalls de presentar colors diferents en tres direccions diferents.
tricromàtic -a
adj. [FIF] Fet amb tres colors.
tricromia
1 f. [FIF] [AF] Impressió feta en els tres colors primaris per superposició de la impressió de tres clixés obtinguts per selecció cromàtica amb les tres tintes corresponents.
2 f. [FIF] Procediment consistent en la descomposició dels colors en tres components de manera que cadascun d’ells correspongui a un color primari.
tric-trac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll produït per una sèrie de xocs ritmats.
2 m. [LC] Soroll produït per una sèrie de xocs ritmats.
tricúspide
adj. [LC] Que té tres cims o puntes.
tridaci
m. [LC] Medicament calmant que s’extreia del suc del caluix de la lletuga.
tridàctil -a
adj. [ZOA] Que té tres dits.
trident
1 m. [LC] Forca de tres dents.
2 m. [LC] [AN] Atribut del déu Neptú o Posidó.
tridentat -ada
adj. [LC] Que té tres dents.
tridentí -ina
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al Concili de Trento. La doctrina tridentina.
tridentífer -a
adj. [AN] Que porta un trident.
tridimensional
adj. [LC] [FIF] Que té les dimensions d’alçària, llargària i profunditat.
tridimita
f. [GLM] Mineral del grup de la sílice, de fórmula SiO2, que a alta temperatura cristal·litza en el sistema hexagonal i a baixa temperatura, en el ròmbic, forma macles compostes de tres cristalls i es troba en algunes roques volcàniques àcides.
tridó
m. [LC] [HO] Prim 3 2.
tridu
m. [RE] TRÍDUUM.
tríduum
m. [RE] Sèrie d’exercicis religiosos que dura tres dies.
triedre [o tríedre]
1 1 m. [MT] [GL] Figura oberta formada per tres plans que es troben en un punt.
1 2 adj. [MT] [GL] Angle triedre.
2 m. [GL] Vèrtex d’un poliedre que té tres cares.
trièdric -a
1 adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent al triedre.
2 adj. [LC] [MT] Que té tres cares.
triennal
1 adj. [LC] Que dura tres anys.
2 adj. [LC] Que té lloc un cop cada tres anys.
trienni
m. [LC] Període de tres anys.
trient
1 m. [NU] Moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
2 m. [NU] Terç del sòlid d’or encunyat al baix Imperi romà, a l’Imperi bizantí i a molts dels regnes bàrbars.
tries
m. [GL] Triàsic 2.
triestearina
f. [QU] Triglicèrid de l’àcid esteàric, present en la majoria de greixos animals o vegetals, especialment en els més durs.
trietilendiamina
f. [QU] Compost amb dos àtoms de nitrogen bàsic units per tres ponts –CH2CH2–, de cristalls molt higroscòpics, catalitzador en la fabricació d’escumes de poliuretà.
trifacial
adj. i m. [ZOA] [MD] Trigemin 2.
trifaldó
m. [LC] [BOB] FETJÓ.
trifàsic -a
1 adj. [LC] Que té tres fases.
2 1 adj. [EE] Que produeix o utilitza corrent trifàsic.
2 2 adj. [EE] Que té tres fases desplaçades entre si 120°.
trifenilmetà
1 m. [QU] Hidrocarbur derivat formalment del metà que conté tres grups fenil que substitueixen sengles àtoms d’hidrogen d’aquest.
2 m. [QU] Compost precursor de la sèrie de colorants que duu aquest nom.
trífid -a
adj. [MD] Dividit en tres lòbuls o parts per solcs profunds, s’aplica a un òrgan.
trifilita
f. [QU] [GLM] Mineral, fosfat anhidre de liti i ferro, de fórmula LiFePO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic, es troba en pegmatites granítiques riques en fòsfor i pot ésser font de liti.
trifoli
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Trèvol 1 i 2.
2 m. [HIG] Moble heràldic que representa una flor perforada de tres pètals arrodonits i puntuts.
3 m. [AQ] Ornamentació geomètrica composta de tres arcs circulars que formen tres puntes entrants.
trifoliolat -ada
adj. [BO] Compost de tres folíols.
triforat -ada
adj. [AQ] Que té tres obertures separades entre elles per pilastres o columnetes, formant un únic motiu arquitectònic. Finestra triforada.
trifori
1 m. [AQ] [AR] Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d’una església que donen a l’interior.
2 m. [AQ] Passadís sobre les naus laterals d’una església o al voltant i per sobre de l’absis.
triforme
adj. [LC] Que té tres formes, tres aspectes distints.
triformitat
f. [LC] Qualitat de triforme.
triftong
m. [FL] [LC] Grup fònic format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal.
trifulga
f. [LC] Situació anguniosa de la qual se surt treballosament.
trifurcació
f. [LC] Divisió d’una cosa en tres branques.
trifurcar
1 v. tr. [LC] Dividir en tres branques.
2 intr. pron. [LC] Allí el camí es trifurca.
triga
f. [LC] Fet de trigar. Feu-ho tot seguit, sense triga.
trígam trígama
1 m. i f. [LC] Persona que té tres cònjuges alhora.
2 m. i f. [LC] Persona que s’ha casat tres vegades.
trigàmia
f. [LC] Condició de trígam.
trigança
f. [LC] TRIGA.
triganer -a
1 adj. [LC] Que triga.
2 adj. [LC] Que sol trigar a fer les coses.
trigar
v. intr. [LC] Fer una cosa més tard del que cal, del que era d’esperar, de l’hora convinguda, etc. Trigar a venir. Torna de seguida, no triguis.
trigemin -èmina
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Que és un dels tres nats d’un sol part.
2 1 m. [ZOA] [MD] Cinquè parell de nervis cranials.
2 2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al trigemin.
trigeminat -ada
1 adj. [MD] [BI] Que fa referència a espècies bessones en nombre de tres.
2 adj. [MD] En anat., relatiu o pertanyent a certes estructures en nombre de tres.
trigèsim -a
adj. [LC] [MT] TRENTÈ.
trigesimal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al trenta o a la trentena.
2 adj. [LC] Que procedeix o es compta per trentenes.
triglicèrid
m. [QU] [BI] Lípid simple format per l’esterificació del glicerol amb tres molècules d’àcids grassos.
tríglids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargassat, més alt en la part anterior i aprimant-se vers la cua, de colors vius sovint vermells, el cap cuirassat, amb una renglera de plaques òssies a cada costat de l’aleta dorsal, les aletes pectorals generalment grosses i de colors vius i amb els tres radis inferiors separats i formant com unes potes que utilitzen per a posar-se damunt del fons i caminar, que inclou la lluerna i el garneu.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
tríglif
m. [AQ] [AR] Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau fins a la cornisa.
trígon -a
1 adj. [MT] TRIANGULAR1.
2 m. [MT] Triangle 1 1.
3 m. [FIA] [AN] Conjunt de tres signes del zodíac distant cadascun dels altres dos 120°.
4 m. [BO] Engruiximent triangular, de costats generalment convexos, que es forma en l’angle de la paret de les cèl·lules dels fil·lidis de moltes hepàtiques folioses.
5 1 m. [MD] En anat., triangle.
5 2 [MD] trígon cerebral Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.
5 3 [MD] trígon vesical Espai triangular de l’interior de la bufeta urinària comprès entre l’obertura dels urèters i l’orifici intern de la uretra.
trigonal
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema trigonal.
trigònia
f. [GLP] Gènere extingit de bivalves, amb closca triangular bombada i ornamentació estriada, molt freqüent als sediments marins del cretaci.
trigonometria
1 f. [MT] [LC] Part de la matemàtica dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. Trigonometria esfèrica.
2 [MT] trigonometria plana Trigonometria que tracta d’angles plans.
trigonomètric -a
adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent a la trigonometria. Càlcul trigonomètric. Les línies i les funcions trigonomètriques són: el sinus, la tangent, la secant, etc.
trigonomètricament
adv. [MT] [LC] Pel mètode trigonomètric.
trigós -osa
adj. [LC] TRIGANER.
trígraf
m. [LC] [FL] Grup de tres lletres que representen un so.
trigrama
m. [LC] Grup de tres lletres, especialment trígraf.
trigramàtic -a
adj. [LC] [FL] Que conté tres lletres.
trihemímera
adj. [FLL] cesura trihemímera V. CESURA.
trilateral
adj. [LC] Que té tres costats com un triangle.
trilema
1 m. [FS] Argument anàleg al dilema, en què hom ha d’escollir forçosament entre tres possibilitats unides per disjunció exclusiva.
2 m. [FS] Situació problemàtica en què s’ha d’escollir un de tres camins possibles.
trilineal
1 adj. [LC] Pertanyent a tres línies.
2 adj. [LC] Que implica la intervenció de tres línies. Coordenades trilineals.
trilingüe
1 adj. [LC] [FL] [FLL] En tres llengües.
2 adj. [LC] [FL] [FLL] Que usa tres llengües.
trilió
m. [LC] [MT] Milió de bilions.
trilionèsim -a
1 adj. [LC] [MT] Ordinal corresponent a trilió.
2 adj. [LC] [MT] Que és una del trilió de parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La trilionèsima part de la unitat.
3 m. [LC] [MT] Un trilionèsim, 10-18.
trílit
m. [LC] Monument format per tres pedres grosses, dues clavades verticalment a terra i la tercera col·locada horitzontalment sobre aquestes.
triliteral
adj. [LC] [FL] Que consta de tres lletres.
trill
1 m. [LC] [AGA] Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.
2 m. [AGA] Element fonamental de les màquines recol·lectores de cereals on se separa la major part del gra de la palla.
trilla1
1 1 f. [AGA] Acció de trillar o de batre els cereals.
1 2 f. [AGA] Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals.
2 1 f. [LC] Rodera feta per una roda de carro.
2 2 f. [AGF] [OP] Camí de carro que passa per l’areny d’un riu o d’una riera.
trillador -a
1 adj. [LC] [AGA] Que trilla.
2 m. i f. [LC] [PR] TRILLAIRE.
3 f. [LC] Màquina trilladora.
trillaire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que trilla.
trillar
1 v. tr. [LC] [AGA] Batre amb el trill.
2 v. tr. [LC] [AGA] Batre (els cereals).
trilobat -ada
1 adj. [LC] [MD] [AQ] [HIG] Dividit en tres lòbuls, proveït de tres lòbuls. Un finestral trilobat. Un cap d’escut trilobat.
2 adj. [HIG] Que té les extremitats acabades en tres lòbuls. Una creu trilobada.
trilobits
1 m. pl. [ZOI] [GLP] Classe extingida d’artròpodes marins, amb un important registre fòssil paleozoic, caracteritzats perquè tenen el cos dividit longitudinalment en tres lòbuls, que visqueren del cambrià al permià.
2 m. [ZOI] [GLP] Individu d’aquesta classe.
trilobulat -ada
adj. [MD] [HIG] [AQ] TRILOBAT.
trilocular
adj. [MD] Que té tres cèl·lules o cavitats.
trilogia
1 f. [FLL] [LC] [JE] Conjunt de tres obres dramàtiques o novel·lesques que tenen entre elles un enllaç històric, temàtic, etc.
2 f. [MD] TRÍADA.
trimarà
m. [TRA] [SP] Embarcació de regates formada per tres bucs.
trimembre
adj. [LC] De tres membres o parts.
trímer -a
1 adj. [LC] Que consta de tres parts o peces. Verticil trímer.
2 m. [QU] Oligòmer constituït per tres molècules d’un monòmer.
trimestral
1 adj. [LC] Que dura un trimestre.
2 adj. [LC] Que té lloc cada tres mesos.
trimestralment
adv. [LC] Cada tres mesos.
trimestre
m. [LC] Espai de tres mesos.
trímetre
m. [FL] [FLL] En mètrica grega i llatina, vers format per tres metres. Riba va adaptar al català els trímetres de la tragèdia grega.
trimorf -a
adj. [LC] Que ocorre sota tres formes distintes.
trimorfisme
1 m. [LC] Qualitat de trimorf.
2 m. [LC] [GL] Propietat que tenen certs cossos de cristal·litzar en tres formes independents.
trimotor -a
1 adj. [LC] Que té tres motors.
2 m. [LC] [EI] Avió trimotor.
trina
f. [HIG] En heràld., peça consistent en un grup de tres filets d’un mateix esmalt posats de costat, separats per un espai una mica més gran que llur amplària, que pot tenir la disposició d’una faixa, d’un pal, d’una banda o d’una barra. Una trina en faixa. Una trina en pal.
trinar
1 v. intr. [LC] Fer trinats.
2 1 intr. [LC] Impacientar-se, glatir.
2 2 intr. [LC] Estar irat.
trinat
m. [LC] [MU] Successió ràpida i alternada de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un to o d’un semitò.
trinc
m. [LC] Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar.
trinca1
f. [LC] [TRA] Corda que serveix per a subjectar un pal d’una nau, per a amarrar una perxa o una àncora.
trinca2
1 f. [LC] Conjunt de tres coses de la mateixa classe.
2 f. [LC] Conjunt de tres persones designades per a contendre entre elles en unes oposicions.
trinca3
f. [LC] nou de trinca V nou3.
trincar1
v. tr. [LC] [TRA] Subjectar fortament amb trinques o cadenes.
trincar2
v. intr. [LC] Fer xocar els gots, les copes, bevent amb algú. Trinquem a la salut del nostre amic!
trincó trincona
m. i f. [LC] Bevedor, bevedora.
trincola
f. [LC] [BOS] Mata de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de fulles linears crasses i flors blanques i petites, disposades en panícules de glomèruls, endèmica de la península Ibèrica i exclusiva dels sòls guixencs (Gypsophila struthium ssp. hispanica).
trinco-trinco
adv. [LC] AL COMPTAT.
trinervat -ada
adj. [LC] [BO] En bot., que té tres nervis que s’estenen sense ramificar-se de la base a l’àpex.
trinervi -èrvia
adj. [LC] [BO] TRINERVAT.
trineu
m. [LC] [TRG] [JE] Vehicle sense rodes, proveït d’esquís, que llisca sobre la neu o el glaç.
trinitari -ària
1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la Trinitat o a l’orde de la Trinitat. Teologia trinitària.
1 2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde.
2 f. [LC] [BOS] [AGA] Pensament 5.
trinitat
f. [LC] [RE] Unió de tres en un, tríada.
trinitrofenol
m. [QU] ÀCID PÍCRIC.
trinitroglicerol
m. [QU] Derivat del glicerol, amb tres grups nitro, emprat com a explosiu en la fabricació de la dinamita, d’ús terapèutic com a vasodilatador.
trinitroresorcinol
m. [QU] Derivat del resorcinol emprat com a reactiu analític i en la fabricació d’explosius.
trinitrotoluè
m. [QU] Derivat del toluè, amb tres grups nitro, emprat com a explosiu potent que requereix l’ús de detonadors ràpids.
trinodal
adj. [LC] Que té tres nodes.
trinomi -òmia
1 adj. [MT] En mat., que consta de tres termes. Una expressió trinòmia.
2 m. [LC] [MT] Polinomi que consta de tres termes.
trinquet1
1 m. [LC] [TRA] Arbre de proa d’un xabec, d’una fragata, d’una corbeta, d’un bergantí, d’una goleta, etc., però no d’una barca de mitjana, ni d’un iot.
2 m. [TRA] Verga més baixa del trinquet.
3 m. [TRA] Vela que s’enverga en el trinquet.
trinquet2
m. [LC] [SP] Lloc clos per a jugar a pilota.
trinqueta
f. [LC] [TRA] La vela més gran de les que porta el trinquet.
trinquetilla
f. [TRA] Floc que s’enverga a l’estai de trinquet que sol anar amb una botavara.
trinquis
m. [LC] fer trinquis Fer trencadissa.
trinxa2
f. [LC] [ED] Llenca de roba que es posa a la cintura d’un pantaló, d’una armilla, etc., i serveix per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o botons.
trinxadissa
f. [LC] Reducció de nombre d’objectes a trossos menuts.
trinxant
1 m. [LC] [ED] Forquilla grossa amb què se subjecta el menjar que hom trinxa.
2 m. [LC] [IMF] [ED] Moble de menjador en què es posen les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula.
3 m. [LC] [PR] El qui servia i trinxava la vianda a la taula d’un senyor.
trinxar
1 v. tr. [LC] [HO] Partir en trossos (la vianda) per servir-la.
2 v. tr. [LC] [HO] Capolar 1.
trinxat1
m. [LC] [HO] Menja feta de verdures trinxades, bullides i amanides.
trinxat2 -ada
adj. [HIG] En heràld., dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle destre del cap al sinistre de la punta, s’aplica a un escut, un quarter o una peça.
trinxera
1 1 f. [LC] [DE] Excavació estreta i més o menys llarga, la terra extreta de la qual es fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
1 2 f. [OP] Rasa 1 1.
2 f. [OP] Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació amb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de contenció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per obrir un camí, un canal, etc.
3 f. [LC] Gavardina del tipus que usaven els militars en la Primera Guerra Mundial.
trinxeraire
1 m. i f. [LC] Persona jove desemparada, que va vagabundejant pels carrers.
2 m. i f. [LC] Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.
3 adj. [LC] Propi d’un trinxeraire.
trinxet
m. [LC] [IMI] Ganivet de fulla i mànec corbats.
trinxolader
m. [LC] TRINXADISSA.
trio
1 1 m. [LC] [MU] Composició musical per a tres veus o instruments.
1 2 m. [LC] [MU] Conjunt dels tres executants de trios.
2 1 m. [LC] Colla de tres.
2 2 m. [LC] [JE] Conjunt de tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc.
tríode
m. [EL] Tub electrònic de tres terminals, l’ànode, el càtode i la reixa o terminal de control, emprat com a amplificador de tensió.
trioleïna
f. [QU] OLEÏNA.
triomf
1 m. [LC] Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això d’ell ha estat un triomf.
2 m. [HIH] En l’antiguitat romana, honors tributats a un general que havia obtingut una gran victòria.
triomfador -a
adj. i m. i f. [LC] Que triomfa.
triomfal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un triomf. Fer, a un general vencedor, una entrada triomfal. Marxa triomfal.
triomfalisme
m. [LC] Manera de pensar o d’obrar fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació.
triomfalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al triomfalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que practica el triomfalisme.
triomfalment
adv. [LC] D’una manera triomfal.
triomfant
1 adj. [LC] Que s’emporta un triomf.
2 adj. [LC] De qui hom celebra el triomf.
triomfar
1 v. intr. [HIH] En l’antiguitat romana, obtenir i rebre els honors del triomf.
2 1 intr. [LC] Obtenir una victòria. Triomfar sobre els enemics. L’oncle va tornar d’Amèrica després d’haver triomfat.
2 2 intr. [LC] Reeixir completament en una empresa. Triomfar en la vida.
trions
1 m. pl. [FIA] OBS. Conjunt de l’Ossa Major i de l’Ossa Menor, segons els antics astrònoms.
2 m. pl. [FIA] Conjunt dels estels visibles de cadascuna de les constel·lacions de l’Ossa Major i de l’Ossa Menor.
triosa
1 f. [IT] Carda o altra màquina emprada per a desmotar la llana.
2 f. [QU] [BI] Monosacàrid la molècula del qual conté tres àtoms de carboni.
tripa
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] [usat generalment en pl.] Intestins. Per l’esvoranc que li feren al ventre li sortien les tripes. Un recaragolament de tripes.
1 2 [LC] treure les tripes per la boca Vomitar 1.
2 1 f. [MD] [HO] [ZOA] Ventre 1 i 2.
2 2 [LC] no tenir ni tripa ni moca Ésser molt prim.
2 3 f. [LC] [HO] Estómac dels animals remugadors. Tripes de be amb samfaina.
3 f. pl. [BOB] tripes de roca Liquen umbilicat del gènere Umbilicaria, de l’ordre de les lecanorals, freqüent sobre roques silícies d’alta muntanya, utilitzable com a aliment en casos extrems.
4 f. [LC] Allò que hi ha a l’interior de certes coses. Les tripes d’un meló. La tripa d’un cigar. La tripa d’un llibre.
5 f. [IT] Fil gruixut o metxa que, en un piqué, n’accentua el relleu.
tripada
1 f. [LC] [ZOA] Conjunt de les tripes d’un animal.
2 f. [LC] [HO] Menjada de tripes.
3 f. [IT] Conjunt de les peces petites que la maquineta de lliços porta muntades al seu interior.
tripaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven tripes.
tripalmitina
f. [QU] Triglicèrid de l’àcid palmític, de fórmula C51H98O6, substància sòlida cristal·litzable que es troba en el greix animal, en la mantega, en l’oli d’oliva, etc.
tripanosoma
m. [BI] [VE] Esporozou del gènere Trypanosoma, que es troba en el plasma sanguini dels humans i d’altres vertebrats, caracteritzat per una delicada membrana ondulant i un flagel lliure.
tripanosomiasi
f. [MD] Malaltia produïda pels tripanosomes.
tripartició
f. [LC] Acció de tripartir; l’efecte.
tripartir
v. tr. [LC] Dividir en tres parts.
tripartit -ida
1 adj. [LC] Dividit en tres parts.
2 adj. [LC] Realitzat entre tres. Pacte tripartit.
triper tripera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] TRIPAIRE.
triperia
f. [LC] Lloc on es venen tripes.
tripijoc
1 m. [LC] Situació embullada i moguda.
2 m. [LC] Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.
tripinnat -ada
adj. [BO] Tres vegades pinnat.
triplà
m. [TRG] [LC] Aeroplà format per tres plans superposats.
triple1
adj. [LC] Format per tres. La triple aliança d’Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
triple2 -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com tres vegades un altre. Un nombre triple d’un altre.
2 m. [LC] [MT] El triple de 4 és 12.
triplement
adv. [LC] Per tres vegades.
triplet
1 m. [BI] Conjunt de tres nucleòtids consecutius que formen part d’un àcid desoxiribonucleic o eventualment un àcid ribonucleic.
2 m. [QU] Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats.
triplicació
f. [LC] [MT] Acció de triplicar; l’efecte.
triplicar
v. tr. [LC] [MT] Fer triple, multiplicar per tres (una quantitat).
triplicitat
f. [LC] Qualitat de triple.
triplista
m. i f. [SP] [PR] Atleta especialitzat en triple salt.
triplita
f. [GLM] [LC] Mineral, fluofosfat de ferro i manganès, de fórmula (Mn2+,Fe2+,Mg,Ca)2(PO4)(F,OH), que cristal·litza en el sistema monoclínic i es troba en pegmatites granítiques riques en fòsfor.
triploblàstic -a
1 adj. [BI] Constituït per tres fulls embrionaris: l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma.
2 m. [BI] Metazou triploblàstic.
triplopia
f. [MD] Anomalia de la visió caracteritzada perquè els objectes es veuen per triplicat.
tripó
m. [LC] TESTICLE.
trípode
1 m. [LC] Suport de tres cames, sovint plegables o telescòpiques, per a instruments geodèsics, fotogràfics, etc., portàtils.
2 m. [LC] [ED] Seient, taula, etc., de tres petges.
trípol
m. [GL] Dipòsit silici pulverulent, groc o vermellós clar, format per frústuls de diatomees i exoesquelets de radiolaris, emprat en la fabricació de dinamita i com a abrasiu i aïllant tèrmic.
tripolar
1 adj. [LC] [EE] Que té tres pols.
2 adj. [EE] Que actua sobre tres pols o fases de corrent. Interruptor tripolar.
tripolità -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Trípoli.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Trípoli o als seus habitants.
trips
[inv.]
m. [AGA] [ZOI] Insecte del gènere Thrips, molt petit, fitòfag, que pot causar estralls als cultius perquè transmet virosis. Trips de Califòrnia. Trips de la ceba.
tripsina
f. [BI] [QU] Proteasa que intervé en la digestió i que es forma a l’intestí prim a partir del tripsinogen.
tripsinogen
m. [BI] Proenzim de la tripsina secretat pel pàncrees.
tripterígids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, afins als blènnids, amb escates i amb l’aleta dorsal dividida en tres seccions, que inclou la bavosa morruda.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
tríptic
1 m. [AR] [LC] Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central.
2 m. [AF] Imprès format per un full doblegat formant tres pàgines de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central, que sol donar informació resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.
3 m. [LC] Conjunt de tres poemes o tres obres literàries que tenen una afinitat, un lligam temàtic.
triptòfan
m. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb un anell d’indole, de caràcter aromàtic, precursor dels nucleòtids de nicotinamida.
trípton
m. [EG] Part del sèston formada per materials detrítics en suspensió en l’aigua.
tripudi
1 m. [LC] [JE] [HIH] Dansa solemne a l’antiga Roma.
2 m. [AN] Auspici que els antics romans treien de la manera de menjar dels galls sagrats.
tripulació
1 f. [LC] [TRA] Conjunt de persones embarcades per al servei de la nau.
2 f. [LC] Personal de servei d’un avió o d’una altra aeronau.
tripulant
m. i f. [LC] [PR] [TRA] Persona que forma part d’una tripulació.
tripular
1 v. tr. [LC] [TRG] [TRA] Proveir de tripulació (una nau).
2 v. tr. [LC] [TRG] [TRA] Anar a bord (d’una nau) com a tripulant.
triquadrantal
1 adj. [MT] Relatiu a tres quadrants.
2 adj. [MT] Que té tres costats que són quadrants.
triquèquids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels sirenis que comprèn els manatís, proveïts d’una aleta caudal arrodonida, amb una enforcadura al centre en els joves, que habiten les costes tropicals d’Amèrica.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
triquetre
adj. [LC] Triangular11.
triquiasi
f. [MD] Desviació de les pestanyes cap a la còrnia i, en general, de qualsevol pèl del voltant d’un orifici cap a dintre.
triquina
f. [ZOI] [MD] [LC] [VE] Cuc de la classe dels nematodes que, en estat de larva, viu paràsit en els músculs de l’home, del porc i d’altres animals, on s’enquista.
triquinós -osa
1 adj. [LC] [VE] Relatiu o pertanyent a la triquina.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de triquinosi.
triquinosi
f. [MD] [LC] [VE] Malaltia causada per la presència de triquines en els músculs.
triquiúrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt allargat i comprimit, amb l’aleta dorsal tan llarga com el cos, les aletes ventrals i la caudal rudimentàries o absents, que inclou el sabre.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
triradiat -ada
adj. [LC] Que té tres branques radiades.
trirectangle
adj. [MT] Que té tres angles rectes. Triangle esfèric trirectangle.
trirrem
f. [LC] [HIH] [TRA] En l’antiguitat, nau amb tres rengles de rems a cada costat.
trisacàrid
m. [BI] [QU] Hidrat de carboni oligosacàrid la molècula del qual conté tres unitats de monosacàrid unides per enllaços de glucòsid.
trisagi
m. [RE] Himne en què es repeteix tres vegades la paraula sant, en honor de Déu, de Jesucrist o de la Santíssima Trinitat.
triscar
v. intr. [LC] TRESCAR.
trisecar
v. tr. [LC] [MT] Dividir en tres parts, especialment iguals.
trisecció
f. [LC] [MT] Acció de trisecar. La trisecció d’un angle.
trisector -a
adj. [MT] Que serveix per a la trisecció d’un angle. Una corba trisectora.
trisetmanal
adj. [LC] Que ocorre o apareix tres cops la setmana.
trisíl·lab -a
1 1 adj. [LC] [FLL] [FL] De tres síl·labes.
1 2 m. [LC] [FLL] [FL] Mot de tres síl·labes.
2 m. [FL] [LC] [FLL] Vers de tres síl·labes mètriques.
trisil·làbic -a
adj. [LC] [FLL] [FL] Trisíl·lab 1 1.
trisme
m. [MD] Rigidesa espasmòdica dels músculs masticatoris que tanca fermament la boca.
trisoctaedre [o trisoctàedre]
m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles, derivat de l’octaedre.
trisolcat -ada
adj. [LC] Que presenta tres solcs.
trisomia
f. [BI] Anomalia cromosòmica consistent en la presència de tres cromosomes homòlegs en una cèl·lula, teixit o organisme.
trisòmic -a
adj. [BI] Que té triplicat un cromosoma, s’aplica a una cèl·lula, a un teixit o a un organisme.
trisquela
f. [HIG] Figura heràldica consistent en tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt.
trist -a
1 1 adj. [LC] Que està en un estat d’ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d’alegria. Alegra’t, home: sempre estàs trist. El veig trist, aquest minyó: ell que abans estava sempre tan alegre. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei.
1 2 adj. [LC] Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Fer els ulls tristos. Un comiat trist. Una nova trista. Tenia el trist deure de portar-los aquesta nova funesta. Després ni us planyen: ja n’he fet la trista experiència.
1 3 adj. [LC] No gens alegre, sense cap animació. Una cambra trista. Fer un temps trist. Un carrer trist.
1 4 adj. [LC] Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem!
1 5 adj. [LC] DEPLORABLE. Van tenir una fi ben trista.
1 6 adj. [LC] Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los.
2 1 adj. [LC] Anteposat al substantiu, insuficient, ineficaç. Haver-se d’acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia.
2 2 adj. [LC] Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l’any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador.
3 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 10 centímetres de llargada, que viu entre els joncs i els canyissars i canta amb un xiulet característic (Cisticola juncidis).
tristament
adv. [LC] Amb tristesa, d’una manera trista.
tristesa
1 f. [LC] Estat de qui està trist.
2 f. [LC] Qualitat de trist.
3 f. [LC] Causa de tristesa.
tristetraedre [o tristetràedre]
m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de dotze cares triangulars isòsceles, derivat del tetraedre.
trístic -a
adj. [LC] Disposat en tres rengles.
tristor
f. [LC] TRISTESA.
tris-tras
interj. [LC] Expressió que evoca un caminar seguit, deliberat, devers un punt determinat.
trit -a
adj. [LC] Que ha estat triturat, esmicolat.
triteisme
m. [RE] Doctrina que fa de les tres persones de la Trinitat tres déus, en perjudici de la unitat.
triti
m. [QU] Isòtop de l’hidrogen de nombre de massa 3 i símbol 3H o T.
tritiació
f. [QU] Operació de marcar radioactivament amb triti la molècula d’un compost químic.
tritiat -ada
adj. [QU] Marcat radioactivament amb triti.
tritici -ícia
adj. [LC] De la naturalesa del blat.
tritlleig
m. [LC] [MU] Acció de tritllejar.
tritllejar
1 v. tr. [LC] [MU] Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L’escolà tritllejava les campanes. Acabat l’ofici, l’escolà començà a tritllejar.
2 intr. [LC] Les campanes, sonar amb tocs ràpids i seguits en senyal de festa. Totes les campanes es posaren a tritllejar alhora.
tritó
1 1 m. [AN] Semideu marí, peix de mig cos en avall.
1 2 m. [HIG] Representació heràldica d’un tritó, meitat home i meitat peix.
2 1 m. [LC] [ZOR] Amfibi urodel de diferents espècies de la família dels salamàndrids, de cua comprimida i generalment aquàtic.
2 2 [ZOR] tritó ibèric Tritó de mida petita, amb el tronc subquadrangular o de secció arrodonida, sense crestes, pell llisa i color dorsal fosc amb taques arrodonides sobre fons roig, que habita la meitat oest de la península Ibèrica (Triturus boscai).
2 3 [ZOR] tritó marbrat TRITÓ VERD.
2 4 [ZOR] tritó palmat Tritó de mida petita, de tronc quadrangular o de secció arrodonida, cresta únicament caudal i coloració brunenca, que habita en la Catalunya humida (Triturus helveticus).
2 5 [ZOR] tritó pirinenc Tritó de mida mitjana, de tronc i cap aplanats, cua comprimida, sense crestes, pell rugosa i coloració dorsal brunenca, que pot observar-se al fons dels rierols pirinencs (Euproctus asper).
2 6 [ZOR] tritó verd Tritó de mida mitjana, de tronc de secció arrodonida o lleument comprimit, amb una prominent cresta dorsal i caudal en la fase aquàtica, de coloració verdosa amb taques negres i una línia vertebral rogenca (Triturus marmoratus).
tríton
m. [MU] Interval de tres tons.
tritònids
1 m. pl. [ZOI] Família de mol·luscos gastròpodes que tenen la closca en espiral.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.
trits
m. pl. [LC] [HO] SEGONET.
triturable
adj. [LC] Que pot ésser triturat.
trituració
f. [LC] Acció de triturar; l’efecte.
triturador -a
1 adj. [LC] Que tritura.
2 f. [LC] Màquina trituradora.
triturar
1 v. tr. [LC] [HO] Reduir a trossos petitíssims (una matèria sòlida).
2 v. tr. [LC] PER EXT. Amb la seva argumentació va triturar els arguments del contrari.
triumvir
m. [HIH] [PR] [LC] En l’antiga Roma, membre d’un triumvirat.
triumviral
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als triumvirs.
triumvirat
m. [HIH] [LC] Associació de tres per a governar. El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras.
trivalència
f. [QU] Qualitat de trivalent.
trivial
1 adj. [LC] Que es trifurca en tres camins.
2 1 adj. [LC] Massa dit, conegut de tothom.
2 2 adj. [LC] Vulgar i baix.
2 3 adj. [LC] De poca importància.
trivialitat
1 f. [LC] Qualitat de trivial.
2 f. [LC] Expressió trivial.
trivialització
f. [LC] Acció de trivialitzar.
trivialitzar
v. tr. [LC] Convertir en trivial.
trivialment
adv. [LC] D’una manera trivial.
trívium
m. [PE] A l’edat mitjana, conjunt de les tres arts liberals: gramàtica, lògica i retòrica.
tro
1 1 m. [LC] [ME] Soroll que segueix el llamp, degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica. Fer un tro. Un tro eixordador.
1 2 [LC] fer el tro Esclatar en plors i crits.
1 3 [LC] fer tro una cosa Atreure fortament l’atenció de la gent.
1 4 [LC] la resta són trons Expressió per a ponderar la importància del que s’acaba de dir.
2 m. [LC] [IQ] Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que, quan s’encén, explota amb un gran soroll.
3 m. [LC] [BOS] COLITX.
troana
f. [LC] [BOS] [AGA] Arbret perennifoli de la família de les oleàcies, de fulles ovades, coriàcies i lluents, flors blanques en panícules terminals i fruit en baia negra, originari de l’Àsia oriental i cultivat en carrers i jardins (Ligustrum lucidum).
troanella
f. [AGA] [BOS] Arbust semicaducifoli de la família de les oleàcies, molt proper de la troana, però de fulles i panícules més petites, originari del Japó i molt cultivat per a tanques vegetals (Ligustrum ovalifolium).
troba
1 1 f. [LC] TROBALLA.
1 2 [LC] de troba loc. adv. DE TROBADURES.
2 f. [FLL] Composició mètrica trobadoresca.
trobable
adj. [LC] Que pot ésser trobat.
trobada
1 f. [LC] Acció de trobar o de trobar-se; l’efecte.
2 f. [SO] [LC] Reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves.
trobadís -issa
1 adj. [LC] Que es troba amb facilitat.
2 [LC] fer-se trobadís Algú, procurar de trobar-se amb un altre.
trobador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que troba.
2 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars. El trobador Guillem de Cabestany.
trobadoresc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als trobadors.
troballa
f. [LC] Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc. Fer una troballa.
trobament
m. [LC] Acció de trobar.
trobar1
1 1 v. tr. [LC] Veure presentar-se a la fi (allò que cercàvem). Ja el pots cercar que no el trobaràs pas. El barret? El trobareu allà mateix on l’heu deixat. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. No troba ningú que li deixi diners. Trobar partidaris. Semblava mort: no li trobàvem el pols.
1 2 v. tr. [LC] Veure presentar-se per atzar (una cosa que no cercàvem). Fent un sot hem trobat una moneda romana. M’he trobat un anell a la butxaca: no sé qui me l’hi deu haver ficat. Ha trobat un adversari digne d’ell. Trobar la mort en una batalla.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Trobar la solució d’un problema. Trobar el mitjà de fer una cosa. Trobar l’explicació d’un fenomen. Trobar una expressió adequada.
1 4 tr. pron. [LC] M’he trobat una sorpresa a la nevera.
1 5 [LC] ja ho trobarem! Expressió per a indicar que s’està d’acord a ajornar un cobrament.
2 1 intr. pron. [LC] Coincidir per atzar amb algú en un lloc. Avui m’he trobat amb en Pere a la Rambla.
2 2 intr. pron. [LC] Dues o més persones, reunir-se amb una finalitat determinada. Si hi vas ja ens hi trobarem. Ens trobem cada dijous per jugar a cartes. Convé que ens trobem al meu despatx per a discutir el nou contracte.
2 3 tr. [LC] anar a trobar algú [o venir a trobar algú] Anar o venir al lloc on és per parlar-hi, veure’l, etc.
3 1 tr. [LC] Veure presentar-se (quelcom) sota una determinada manera d’ésser, aspecte, etc. He trobat el safareig buit: qui ha gastat l’aigua? Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. No trobo bé que no vingueu. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.
3 2 intr. pron. [LC] Avui em trobo millor. Sempre es queixa que no es troba bé. Com te trobes? Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners. L’àtom de carboni es troba envoltat per quatre àtoms d’hidrogen. El solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.
4 1 intr. pron. [LC] Ésser en un moment donat en un lloc, estar present. Jo, llavors, em trobava a París. Quan va passar això, jo m’hi trobava.
4 2 intr. pron. [LC] Alguna cosa, ésser en un lloc. Els documents més valuosos es troben a l’arxiu.
5 intr. [FLL] ANT. VERSEJAR.
trobar2
m. [FLL] Art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, propi dels trobadors.
trobat
m. [ZOO] Ocell de la família dels motacíl·lids, d’uns 16 centímetres de llargada, que viu en indrets càlids, assolellats i secs (Anthus campestris).
trobiguera
f. [LC] LLIGACAMA.
troc
m. [LC] Barata11.
troca
1 f. [LC] [IT] MADEIXA.
2 1 f. [IT] En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de cinc-centes canes cadascuna.
2 2 f. [IT] Nombre de fils contingut en cada faixa de l’ordit.
trocaic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al troqueu.
2 adj. [FLL] Compost de troqueus. Vers trocaic.