2. Mots i locucions
2.1. La forma de citació de les entrades i de les subentrades del diccionari és en minúscula (església, estat, nadal, el nou món, tots sants). En alguns d’aquests casos, a l’interior de l’article s’hi il·lustra l’ús de la majúscula.
estat
8 1 m. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. L’estat monàrquic, republicà. Els estats europeus. El cap de l’Estat. Ministre de l’Estat. Els afers de l’Estat.
8 2 estat patrimonial Estat en què la sobirania […]
2.2. Alguns mots no tenen entrada explícita en el diccionari, tot i que hi són presents d’una manera indirecta. Així, per exemple, hi ha mots que no tenen entrada pròpia perquè són fàcilment predictibles, com ara molts derivats (gèlidament, abonyegat, rebonic, traginable). D’altra banda, el diccionari conté un nombre important d’afixos (prefixos, formes prefixades i formes sufixades) que faciliten la interpretació i la creació de molts d’aquests mots predictibles (pluri-, micro-, -forme).
El diccionari inclou alguns manlleus no adaptats, que s’han de buscar a partir de la seva grafia original. El criteri que ha prevalgut per a respectar la forma gràfica d’aquests mots manllevats és que es tracta de formes molt esteses internacionalment (croissant, jazz, whisky), de noms propis esdevinguts noms comuns (brie, ohm, watt) o de derivats de noms propis (kantisme, freudià, goethita).
2.3. Quant a les locucions, cal que l’usuari tingui en compte els punts següents:
a) Les locucions compostes per mots del diccionari apareixen com a subentrades dins l’article que correspon al seu nucli sintàctic. D’aquesta manera, les locucions a més a més, de mal grat, blat de moro, vers adònic, comptar les hores apareixen en els articles encapçalats per més, grat, blat, vers i comptar, respectivament.
Les locucions verbals amb verbs d’un significat molt general o amb verbs molt productius (que originen un gran nombre de subentrades) apareixen dins l’article corresponent al nucli sintàctic de la resta de la locució. Aquests verbs són: agafar, anar, arribar, caure, córrer, deixar, dir, donar, dur, ésser, estar, fer, haver-hi, passar, perdre, poder, portar, posar, prendre, quedar, restar, saber, semblar, sortir, tenir, tornar, treure, trobar, venir, veure i voler. Així, doncs, les locucions anar de mal borràs, fer catúfols, anar curt de diners i anar lluny d’osques apareixen en els articles encapçalats per borràs, catúfol, curt2 -a i lluny1, respectivament.
Les locucions amb dos nuclis estan definides en l’article corresponent al primer d’aquests nuclis. En l’article corresponent al segon nucli hi ha una remissió. Ex.:
dret1
1 3 a tort i a dret V. TORT1.
tort1
2 2 a tort i a dret loc. adv. a) PERTOT ARREU.
2 2 a tort i a dret loc. adv. b) Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió.
b) Les locucions que tenen com a nucli un mot que només apareix en aquestes locucions tenen entrada pròpia i han estat alfabetitzades pel sistema discontinu, és a dir, mot a mot.
Les expressions llatines tenen entrada pròpia i també estan alfabetitzades pel sistema discontinu.
Per respecte a la tradició acadèmica i a l’ús internacional, les expressions llatines figuren en el diccionari sense adaptar i, en conseqüència, amb indicació de la llengua d’origen.