accessió

1 f. [LC] Acció d’accedir. L’accessió de Ferran al tron d’Aragó. L’accessió dels turcs al tractat.

2 1 f. [LC] Acció d’afegir-se a. L’accessió de Sicília al regne d’Aragó.

2 2 f. [DR] Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment.

3 1 f. [LC] [DR] Accés 1 i 2.

3 2 [DR] accessió de lloc Inspecció ocular d’un terreny en litigi feta pel jutge.

accèssit

m. [LC] En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

accessori -òria

1 adj. [LC] [GLM] Que acompanya la cosa principal, que s’hi afegeix com per accident. Sons accessoris. Contracte accessori. Nervi accessori. Defenses accessòries. Ornament accessori. Pena accessòria. Obligació accessòria.

2 m. [LC] Els accessoris d’un cotxe.

accessòriament

adv. [LC] D’una manera accessòria.

acci àccia

adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Acci. Els jocs accis es van instaurar per celebrar la victòria naval d’Acci.

accidència

f. [LC] Esdeveniment accidental.

accident

1 1 m. [LC] Allò que ve a rompre el curs regular de les coses. Els accidents de la vida.

1 2 [LC] per accident loc. adv. Per casualitat, per cas fortuït.

2 m. [LC] Esdeveniment casual que comporta un dany, que té conseqüències funestes. Un accident d’aviació. Hi ha hagut tres accidents de trànsit.

3 1 m. [MD] [LC] Indisposició que ve sobtadament i deixa sense sentits, sense moviment.

3 2 m. [MD] [LC] Atac apoplèctic.

4 m. [LC] Allò que ve a rompre la uniformitat. Accidents del terreny.

5 m. [MU] En mús., alteració.

6 m. [FL] En gram., variació de forma que experimenta un mot per a expressar una categoria gramatical.

7 m. [FS] En fil., qualitat no essencial o modificació passatgera d’una substància.

8 m. [RE] accident de l’eucaristia Tret sensible del pa i del vi després de la consagració. El color i la figura són dos dels accidents de l’eucaristia.

accidental

1 1 adj. [LC] Que s’esdevé fora del curs regular de les coses, per accident. Un canvi genètic accidental.

1 2 adj. [LC] Casual, contingent. Una mort accidental. Estaven unides per una accidental similitud de color.

2 adj. [FS] No essencial.

accidentalisme

1 m. [MD] Sistema de medicina fundat solament en els símptomes de la malaltia.

2 m. [PO] Corrent polític que considera accidental la forma de govern.

accidentalista

1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent a l’accidentalisme.

2 adj. i m. i f. [PO] Partidari o defensor de l’accidentalisme.

accidentalitat

f. [LC] Qualitat d’accidental.

accidentalment

adv. [LC] D’una manera accidental.

accidentar

1 v. tr. [LC] Rompre la uniformitat (d’un terreny). Les serralades que accidenten la zona central valenciana.

2 intr. pron. [LC] Una persona, sofrir un accident. Perquè no s’accidenti més en ma casa, que no hi posi els peus.

accidentat -ada

1 adj. [LC] Que presenta accidents. Vida accidentada. Terreny accidentat.

2 m. i f. [LC] Persona que ha sofert un accident. Van prestar auxili als accidentats.

accídia

f. [LC] PERESA.

accidiós -osa

adj. [LC] Peresós 1.

acció

1 1 f. [LC] [FIF] Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció. L’acció de la calor sobre els cossos. L’acció de la llum sobre la vegetació. L’acció d’un remei, d’un verí, de l’opi, sobre l’organisme. L’acció dels àcids sobre el coure. Caure sota l’acció de la llei. Accions físiques, químiques, fisiològiques. L’acció del cor. Verb d’acció.

1 2 [FIF] acció a distància Acció que exerceix un cos damunt un altre de distant, d’una manera directa i immediata, sense cap agent intermediari.

1 3 [QU] [FIF] acció de massa En una reacció química, influència que sobre la composició de la mescla en estat d’equilibri exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que hi participen.

1 4 f. [FIF] En fís., producte de l’energia pel temps, o també producte del moment lineal o quantitat de moviment per l’espai relatiu a la impulsió efectuada.

2 1 f. [LC] Manifestació de la voluntat. Jo no he fet cap mala acció a ningú. Cadascú és fill de les seves pròpies accions. Privar l’acció a algú. No és un home fet per a l’acció. Home d’acció. La conducta d’algú es manifesta en les seves accions, en els seus actes habituals.

2 2 [LC] acció de gràcies Expressió, manifestació, d’agraïment.

2 3 [SO] acció social Acció executada per un individu, un grup o una institució en funció de l’existència d’altres individus.

3 1 f. [DE] [LC] Fet d’armes. La presa de la ciutat fou una acció brillant.

3 2 [PO] acció directa Ús de la violència en l’enfrontament dels obrers amb els patrons per a aconseguir millores en les condicions laborals.

4 1 f. [LC] Moviment del cos especialment quan manifesta un estat d’ànim, una intenció. Va fer acció de fugir.

4 2 [MD] acció reflexa Reflex 6.

4 3 f. [LC] [FLL] En un orador, en un actor, les actituds, els gestos, que acompanyen la paraula.

5 f. [FLL] [LC] En un drama, en un poema, en una narració, etc., conjunt de fets que es representen o es conten, la manera com es desenrotllen. La unitat d’acció. El nus de l’acció. El desenllaç de l’acció. El lloc de l’acció.

6 1 f. [DR] En jur., facultat d’exigir als òrgans judicials de l’Estat que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés.

6 2 f. [DR] Exercici d’un dret davant la justícia, i dret de demanar alguna cosa en un judici. Acció civil, criminal, personal, pública. Promoure una acció.

6 3 [DR] acció d’ofici Acció civil o penal incoada pel jutge o tribunal per ministeri de la llei, a instància del ministeri fiscal o a iniciativa pròpia.

6 4 [DR] acció reivindicatòria Acció real que correspon al propietari d’una cosa contra qui la deté, per tal de fer reconèixer el seu dret a la propietat i aconseguir-ne la restitució.

7 1 f. [ECT] [LC] En econ., part que, juntament amb unes altres d’iguals, forma un capital social que dona dret als beneficis d’una societat anònima o d’una societat comanditària. Una emissió, una ampliació de mig milió d’euros en mil accions.

7 2 f. [ECT] [LC] Títol representatiu d’una acció. Hem comprat una acció.

7 3 [ECT] acció preferent Acció que atorga uns drets especials al seu propietari.

accionalisme

m. [SO] Doctrina sociològica que es caracteritza per la importància que s’atorga al treball.

accionament

1 m. [LC] [EI] Acció de posar en marxa un mecanisme.

2 m. [EI] Dispositiu que serveix per a posar i mantenir en marxa un mecanisme o una màquina.

accionar

1 1 v. intr. [LC] Exercir una acció. M’explicà com les vàlvules accionen en un motor d’explosió.

1 2 tr. [EI] [LC] Posar en marxa (un mecanisme). Accionar el fre de mà.

2 intr. [LC] Fer moviments i gestos per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Quan parla acciona exageradament.

accionariat

m. [ECT] Conjunt d’accionistes d’una societat anònima.

accionat

m. [LC] Conjunt de moviments i gestos que fa una persona per donar a entendre alguna cosa o amb què acompanya la paraula.

accionista

m. i f. [ECT] [LC] Persona que posseeix accions d’una societat. Una reunió general d’accionistes.

accipítrids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de presa diürns, de l’ordre dels falconiformes, de bec gros i encorbat, ales amples, que empren per a planar, i fortes urpes, a la qual pertanyen els voltors, les àguiles, els esparvers, els milans i l’astor.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

acèfal -a

1 1 adj. [LC] [ZOA] Mancat de cap. Estàtua acèfala. Animal acèfal.

1 2 adj. [RE] PER EXT. Concili acèfal, monestir acèfal.

1 3 adj. i m. i f. [RE] Cristià que no reconeix un cap superior.

2 m. pl. [ZOI] LAMEL·LIBRANQUIS.

acefàlia

f. [LC] [MD] Qualitat d’acèfal, mancança de cap.

acefalisme

1 m. [RE] Doctrina professada pels cristians acèfals.

2 m. [LC] ACEFÀLIA.

acefalita

m. i f. [RE] Adepte de l’acefalisme.

acefalo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. aképhalos, ‘sense cap’. Ex.: acefalocàrdia, acefalotoràcia.

acel·lular

1 adj. [BI] Que no té cèl·lules.

2 adj. [BI] Constituït per una massa citoplasmàtica no compartimentada per membranes cel·lulars. Organisme acel·lular.

acelomat -ada

adj. [BI] Sense celoma, amb la cavitat corporal substituïda per un teixit intervisceral o parènquima.

acendrar

v. tr. [LC] [ML] Purificar (els metalls) en el gresol per l’acció del foc.

acensador acensadora

m. i f. [DR] [LC] Persona que ha donat a cens o té dret a percebre’n els rèdits.

acensar

v. tr. [DR] [LC] Donar a cens.

acer

1 1 m. [ML] [LC] Aliatge de ferro i carboni que conté aquest darrer element en una proporció inferior al 2 % i que és capaç d’adquirir pel tremp una gran duresa i elasticitat.

1 2 [ML] acer àcid Acer obtingut pel procediment àcid.

1 3 [ML] acer bàsic Acer obtingut pel procediment bàsic.

1 4 [ML] acer cementat Acer dolç endurit superficialment mitjançant el tractament de cementació.

1 5 [ML] acer d’emmotllament Acer al carboni o acer aliat d’ús exclusiu a la foneria, en contraposició amb el que és usat a la forja, la laminació i l’estampació.

1 6 [ML] acer de cementació Acer dolç susceptible d’ésser endurit superficialment mitjançant el tractament de cementació.

1 7 [ML] acer dolç Acer amb un baix contingut de carboni, que és molt mal·leable i té una feble resistència mecànica.

1 8 [ML] acer especial Acer que conté determinats elements metàl·lics, com ara vanadi, tungstè, crom, etc., que li donen propietats que el fan apte per a usos específics.

1 9 [ML] acer inoxidable Acer que conté crom, i de vegades níquel i altres elements, i que és resistent a l’acció corrosiva de molts agents agressius.

1 10 [ML] acer ràpid Acer aliat en què els principals elements de l’aliatge són el carboni, el tungstè, el crom i el vanadi, i que és emprat en la fabricació d’eines destinades a mecanitzar a alta velocitat.

2 [LC] d’acer loc. adj. Dur com l’acer. Té els músculs d’acer. És un home d’acer.

3 m. [LC] Arma d’acer. L’acer homicida.

4 m. [HIG] Metall heràldic emprat principalment a l’heràldica alemanya.

aceràcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies arbòries, el fruit de les quals és format per dues sàmares acoblades, en forma de mitja hèlice, característiques de l’hemisferi nord, d’interès fuster o ornamental, que comprèn els aurons, les blades, els erables i el negundo.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

aceració

f. [ML] [EI] Acció d’acerar; l’efecte.

acerar

1 v. tr. [ML] [EI] Transformar (el ferro) en acer.

2 v. tr. [LC] [ML] [EI] Transformar el ferro de la superfície, de la punxa o del tall (d’una eina) en acer. Acerar les relles.

3 v. tr. [AF] Recobrir per galvanostègia (les planxes o els cilindres calcogràfics de coure) amb una capa finíssima d’acer.

acerat -ada

1 adj. [LC] D’acer.

2 adj. [LC] Semblant a l’acer.

3 adj. [LC] Fort, robust. És un home acerat.

4 adj. [LC] Incisiu, mordaç. Una crítica acerada. Té una llengua acerada.

aceratge

m. [EI] [ML] ACERACIÓ.

acerb -a

1 adj. [LC] Aspre al paladar.

2 adj. [LC] Cruel, rigorós. El càstig més acerb. Una crítica acerba.

acerbament

adv. [LC] D’una manera acerba.

acerbitat

f. [LC] Qualitat d’acerb.

acereria

f. [LC] [IMI] [ML] Fàbrica d’acer.

aceró

m. [LC] Punta acerada de la rella de l’arada i d’altres instruments.

acèrrim -a

adj. [LC] Ferm, tenaç. Són enemics acèrrims.

acèrrimament

adv. [LC] D’una manera acèrrima.

acervat -ada

adj. [LC] Reunit formant pinya, molt estretament.

acèrvul

1 m. [BO] Glomèrul 1.

2 m. [BO] Aparell reproductor d’alguns fongs deuteromicets, constituït per una capa de conidiòfors que arrenquen d’un estroma pla i prim.

acescència

f. [QU] Qualitat d’acescent, grau moderat d’aciditat.

acescent

1 adj. [QU] Que comença a tornar-se àcid.

2 adj. [QU] Lleugerament àcid.

acet-

[LC] [QU] V. ACETO-.

acetàbul

1 1 m. [HIA] Vas emprat antigament per a posar-hi el vinagre.

1 2 m. [HIA] Antiga mesura per a líquids.

2 1 m. [ZOA] [MD] Cavitat articular profunda, especialment la de l’os ilíac.

2 2 m. [ZOA] Cavitat en què s’insereix la pota d’un insecte.

3 1 m. [ZOA] Ventosa dels tentacles d’alguns cefalòpodes.

3 2 m. [ZOA] Ventosa posterior de les sangoneres.

acetabulària

f. [BOI] Alga verda de l’ordre de les dasicladals, unicel·lular, calcificada i en forma d’ombrel·la, que es fa en aigües tranquil·les i ben il·luminades, on forma, a vegades, poblacions denses (Acetabularia acetabulum).

acetal

m. [QU] Dièter que resulta de la condensació d’un aldehid o d’una cetona amb un alcohol.

acetaldehid

m. [QU] Aldehid de fórmula CH₃CHO, líquid inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent.

acetàlic -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent als acetals.

acetamida

f. [QU] Amida de l’àcid acètic, de fórmula CH₃CONH₂.

acetat

1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid acètic. Acetat de plom.

2 m. [IQ] Polímer de l’acetat de vinil, de fórmula CH₃COOCH=CH₂, resina adhesiva que s’empra com a cola i en l’obtenció de cuir artificial.

3 [QU] acetat amílic Dissolvent emprat en la fabricació de vernissos de nitrocel·lulosa.

4 [IQ] acetat de polivinil Acetat 2.

aceti-

[LC] [QU] V. ACETO-.

acètic -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’àcid acètic o als productes que en deriven.

acetificació

f. [QU] Formació d’àcid acètic efectuada biològicament, com en la transformació del vi en vinagre.

acetificar

v. tr. [QU] Transformar en àcid acètic.

acetil

m. [QU] Grup acil derivat de l’àcid acètic, de fórmula CH₃CO–, que pot existir també com a radical o com a catió. Clorur d’acetil.

acetilació

f. [QU] Reacció d’introducció d’un grup acetil en una molècula orgànica.

acetilcolina

f. [QU] Èster acètic de la colina, mitjancer químic en la transmissió de l’impuls nerviós.

acetilè

m. [QU] Hidrocarbur gasós, de fórmula CH≡CH, que crema amb una flama molt brillant.

acetilènic -a

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’acetilè.

2 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’enllaç triple entre dos àtoms de carboni o als compostos orgànics que el contenen.

acetilsalicílic

adj. [QU] àcid acetilsalicílic V. ÀCID.

acetilur

m. [QU] Derivat metàl·lic de l’acetilè.

acetímetre

m. [QU] [FIM] Acidímetre per a mesurar la quantitat d’àcid acètic contingut en una solució.

aceto- [o aceti-, o acet-]

[LC] [QU] Forma prefixada dels mots acètic i acetil. Ex.: acetonitril, acetímetre, acetamida, acetaldehid.

acetofenona

f. [QU] Líquid incolor, de fórmula C₆H₅COCH₃, emprat en perfumeria per a produir l’olor de tarongina.

acetona

f. [QU] [LC] [BI] Cetona líquida volàtil, de fórmula CH₃COCH₃, la més important de les cetones, producte de l’oxidació metabòlica dels greixos i alguns aminoàcids, usada com a dissolvent d’esmalts.

acetonèmia

f. [MD] Presència anormal d’acetona i d’altres substàncies cetòniques a la sang.

acetonitril

m. [QU] Líquid incolor, de fórmula CH₃CN, dissolvent apròtic de constant dielèctrica baixa.

acetós -osa

1 adj. [QU] ACÈTIC.

2 adj. [LC] Que té la sabor àcida del vinagre.

acetoxil

m. [QU] Radical lliure derivat de l’àcid acètic, de fórmula CH₃COO–.

ací

1 1 adv. [LC] En aquest lloc. Vine ací de seguida! De casa teva ací hi ha un quart. Vine cap ací. Ací jauen els meus avantpassats. D’ací estant. D’ací a casa teva hi ha un quart. D’ací allà hi ha tres quilòmetres.

1 2 [LC] d’ací d’allà loc. adv. D’un costat a l’altre.

1 3 [LC] d’ací i d’allà loc. adv. De totes bandes.

2 1 adv. [LC] Marcant el principi o la fi d’un espai de temps, en el moment present. D’ací a uns dies us contestaré.

2 2 [LC] d’ací allà loc. adv. D’ara a llavors.

acíclic -a

1 adj. [LC] No disposat en cicles.

2 adj. [QU] En quím., que no conté cap cadena tancada d’àtoms. Compost acíclic.

3 adj. [BO] Que té les peces inserides en hèlice en el receptacle, s’aplica a les flors.

4 adj. [ECT] Que es produeix independentment de l’evolució del cicle econòmic.

aciclicitat

f. [ECT] Qualitat d’acíclic.

acícula

1 f. [BO] [GL] [ZOA] Espina, fulla, cristall, semblant a una agulla.

2 f. [ZOA] Cirrus situat als costats del cos dels anèl·lids que serveix per a sostenir l’animal.

acicular

1 adj. [BO] [GL] [ZOA] Que té forma d’agulla. Les fulles aciculars dels pins i dels cedres.

2 1 adj. [GL] Que cristal·litza en acícules.

2 2 adj. [GL] Format per l’associació d’acícules, s’aplica a l’estructura d’algunes roques.

aciculat -ada

adj. [BO] [GL] [ZOA] Proveït d’acícules.

aciculifoli -òlia

1 adj. [AGF] [BO] Que té fulles aciculars.

2 m. [BO] Planta aciculifòlia.

aciculiforme

adj. [BO] [GL] [ZOA] ACICULAR.

àcid -a

1 adj. [LC] Que té un sabor picant, com el del vinagre. Una fruita àcida. La llimona és àcida. Bombons àcids.

2 1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent als cossos dits àcids. Propietats àcides.

2 2 adj. [QU] Que té les propietats dels cossos dits àcids, que pot reaccionar com un àcid. Sal àcida.

3 1 adj. [GL] En geol., que té més del 66 % de sílice i quantitats petites de magnesi, ferro i calci, s’aplica a algunes roques ígnies.

3 2 adj. [GL] Que té un grau d’acidesa inferior a 6,6, s’aplica a alguns sòls.

4 1 m. [QU] Compost químic que és capaç de donar ions d’hidrogen o protons (H⁺) a una base i que, en conseqüència, és capaç de neutralitzar les bases per a formar sals. Àcid acètic. Àcid sulfúric. Àcid cianhídric.

4 2 [QU] àcid abiètic Àcid procedent de la isomerització de la colofònia, obrada per la calor o per altres àcids, el qual, lliure o en forma d’èster, és emprat en la preparació de laques i vernissos.

4 3 [QU] àcid acètic Àcid de fórmula CH₃COOH, líquid incolor d’olor molt característica, present en el vinagre.

4 4 [QU] àcid acètic glacial Àcid acètic molt pur, exempt d’aigua.

4 5 [QU] àcid acetilsalicílic Àcid de propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, conegut pel nom comercial aspirina.

4 6 [QU] àcid acrílic Substància que s’obté de l’acroleïna per oxidació.

4 7 [QU] àcid adenílic Nucleòtid isòmer, èster fosfòric de l’adenosina, que es troba en els teixits dels éssers vius.

4 8 [QU] àcid adípic Àcid dibàsic saturat extret de diferents greixos, el qual, juntament amb l’hexametilendiamina, és matèria primera de la fabricació del niló.

4 9 [BOI] [QU] àcid algínic Polisacàrid lineal, constituent principal de l’algina.

4 10 [QU] àcid aminobenzoic Derivat carboxílic isòmer de l’anilina, de fórmula H₂NC₆H₄COOH, sovint emprat com a absorbent en cremes protectores solars i en la preparació d’èsters que són anestèsics locals.

4 11 [QU] àcid anísic Àcid de fórmula CH₃OC₆H₄COOH, obtingut per oxidació del 4-metoxitoluè, emprat com a antisèptic local i antireumàtic.

4 12 [QU] àcid antranílic Àcid que ha estat considerat com un factor vitamínic necessari per a la lactància (vitamina L₁).

4 13 [QU] àcid arsanílic Àcid obtingut escalfant anilina amb àcid arsènic, emprat com a matèria primera en la preparació de productes farmacèutics arsenicals.

4 14 [QU] [MD] [BI] àcid ascòrbic Àcid hexurònic o vitamina C, àmpliament distribuït pels regnes vegetal i animal, isolat sobretot de fruites cítriques, avui produït sintèticament, emprat terapèuticament com a vitamina i en la indústria alimentària com a antioxidant i per a evitar l’enranciment.

4 15 [QU] [BI] àcid aspàrtic Aminoàcid proteic no essencial, precursor de la biosíntesi de purines i pirimidines, obtingut industrialment per hidròlisi de l’asparagina.

4 16 [QU] OBS. àcid azòtic ÀCID NÍTRIC.

4 17 [QU] àcid barbitúric Compost precursor d’una família de derivats de substitució que tenen propietats hipnòtiques.

4 18 [QU] àcid benzoic Substància de fórmula C₆H₅COOH, el més simple dels àcids carboxílics aromàtics.

4 19 [QU] [BI] àcid biliar Esteroide amb un grup carboxil, derivat del colesterol, present a la bilis en estat lliure o conjugat amb glicocol·la o taurina.

4 20 [QU] àcid bòric Oxoàcid del bor, de fórmula H₃BO₃, del qual deriven els ortoborats o borats.

4 21 [QU] àcid butíric Àcid carboxílic saturat de quatre àtoms de carboni, de fórmula empírica C₃H₇COOH, present a la mantega en forma d’èster.

4 22 [QU] àcid cacodílic Òxid de la hidroximetilarsina, de fórmula (CH₃)₂As(O)OH, líquid molt verinós usat com a insecticida.

4 23 [QU] àcid càpric Sòlid que fa olor de ranci, àcid gras de les llavors de Cuphea llavea.

4 24 [QU] [BI] àcid caproic Àcid gras saturat, de fórmula CH₃(CH₂)₄COOH, present en els greixos de la llet, en l’oli de coco i en alguns altres olis.

4 25 [QU] àcid carbàmic a) Compost de fórmula RNHCOOH, on R representa generalment un grup alquil.

4 25 [QU] àcid carbàmic b) Àcid aminofòrmic, de fórmula H₂NCOOH, àcid inestable que dona sals i èsters que són estables.

4 26 [QU] àcid carbònic Oxoàcid del carboni, de fórmula H₂CO₃, de caràcter àcid feble, resultant de la dissolució del diòxid de carboni en aigua.

4 27 [QU] àcid carmínic Colorant natural vermell, de fórmula C₂₂H₂₀O₁₃, que s’obté dels èlitres de la cotxinilla (Dactylopius cactii).

4 28 [QU] [BI] àcid ceròtic Àcid gras saturat de fórmula CH₃(CH₂)₂₄COOH, present en forma d’èster en moltes ceres.

4 29 [QU] àcid cianhídric Àcid de fórmula HCN, líquid volàtil, altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà, molt soluble en aigua per a donar solucions de caràcter àcid molt feble.

4 30 [QU] àcid ciànic Cianat d’hidrogen, de fórmula HCNO, líquid de propietats àcides, d’olor acre, amb acció lacrimògena i vesicant.

4 31 [QU] àcid cianúric Trímer de l’àcid ciànic, de fórmula C₃N₃(OH)₃, emprat en la preparació de resines de la melamina.

4 32 [QU] àcid ciclàmic Àcid de caràcter bastant fort obtingut per sulfonació de la ciclohexilamina, edulcorant no nutritiu.

4 33 [QU] àcid cinàmic Àcid aromàtic, de fórmula C₆H₅CH=CHCOOH, que ocorre lliure o en forma d’èsters en productes naturals com el bàlsam del Perú, l’oli de cínamom o les fulles de coca, emprat en la preparació dels seus èsters per a la indústria dels perfums.

4 34 [QU] [BI] àcid cítric Àcid tribàsic obtingut del suc de la llimona i de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb Aspergillus niger.

4 35 [QU] àcid clorhídric Solució aquosa de clorur d’hidrogen gas, de caràcter àcid fort, fumant a l’aire, incolora si és pura, de color groc si conté traces de ferro com a impuresa.

4 36 [QU] [BI] àcid còlic Àcid biliar de fórmula C₂₄H₄₀O₅, que ocorre en conjunció amb la colina i la taurina en la bilis de la majoria de vertebrats i que és molt abundant en la bilis humana.

4 37 [QU] àcid cròmic Oxoàcid del crom, de fórmula H₂CrO₄, molt soluble en aigua, oxidant fort especialment de matèria orgànica que conté grups hidroxil, amb la qual reacciona a voltes amb violència perillosa.

4 38 [QU] àcid cromotròpic a) Producte intermediari en la indústria de colorants.

4 38 [QU] àcid cromotròpic b) Reactiu emprat en química analítica.

4 39 [QU] àcid crotònic Àcid monobàsic de fórmula CH₃CH=CHCOOH, sòlid cristal·lí que es forma en la destil·lació seca de la fusta, emprat en la fabricació de copolímers amb acetat de vinil.

4 40 [QU] [BI] àcid desoxiribonucleic Compost constituït per dos polinucleòtids de desoxiribosa enrotllats l’un al voltant de l’altre formant una doble hèlix, que constitueix el suport material de la informació genètica dels éssers vius i de molts virus, i que és conegut per la sigla DNA o ADN.

4 41 [QU] àcid el·làgic Àcid de fórmula empírica C₁₄H₆O₈ que es troba en estat lliure o combinat en les gales, en l’escorça de l’alzina i en algunes espècies d’eucaliptus.

4 42 [QU] [BI] àcid esteàric Àcid gras saturat de fórmula CH₃(CH₂)₁₆COOH, els glicèrids del qual es troben en greixos animals i olis vegetals.

4 43 [QU] àcid etanoic ÀCID ACÈTIC.

4 44 [QU] àcid fluorhídric Solució de fluorur d’hidrogen gas en aigua, de caràcter àcid feble, tòxica, molt corrosiva, que en contacte amb la pell causa ferides profundes, i ataca el vidre i la ceràmica perquè dissol la sílice.

4 45 [QU] [BI] àcid fòlic Substància que forma part del complex vitamínic B, essencial per al procés de divisió cel·lular, és sintetitzada per les plantes i els bacteris i es troba abundantment en el fetge.

4 46 [QU] àcid fòrmic Àcid de fórmula HCOOH, el més simple dels àcids orgànics, líquid incolor, d’olor picant i desagradable, tòxic, que hom troba en les ortigues i també en la suor.

4 47 [QU] àcid fosfòric Àcid tribàsic, de fórmula H₃PO₄, obtingut a partir del fosfat tricàlcic natural, moderadament fort, emprat en la fabricació de superfosfats i de detergents.

4 48 [QU] àcid fosforós Àcid dibàsic deliqüescent, de fórmula H₃PO₃, que s’obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.

4 49 [QU] àcid ftàlic Àcid aromàtic dibàsic, de fórmula C₆H₄(COOH)₂, amb els dos grups carboxils en posicions contigües, que s’obté per oxidació del naftalè.

4 50 [QU] [GL] àcid fúlvic Fracció de l’humus que és soluble en solucions alcalines i no es precipita amb l’addició d’àcid clorhídric o d’àcid sulfúric.

4 51 [QU] [IQ] àcid fumàric Àcid dibàsic insaturat, de fórmula HOOCCH=CHCOOH, que ocorre en la fumària i altres plantes i es prepara a partir de la glucosa per oxidació fermentativa, emprat com a antioxidant i com a substitut de l’àcid tartàric en begudes efervescents.

4 52 [QU] [BI] àcid galacturònic Producte d’oxidació del grup alcohòlic primari de la galactosa.

4 53 [QU] àcid gàl·lic Àcid de fórmula C₆H₂(OH)₃COOH, obtingut per hidròlisi dels tanins, emprat com a antioxidant, en fotografia com a revelador, i en l’adoberia de pells.

4 54 [QU] [BI] àcid glicèric Producte d’oxidació del glicerol, de fórmula CH₂OHCHOHCOOH.

4 55 [QU] [BI] àcid glucurònic Producte d’oxidació del grup alcohòlic primari de la glucosa, molt abundant en els regnes animal i vegetal.

4 56 [QU] [BI] àcid glutàmic Aminoàcid proteic no essencial que forma part de l’àcid fòlic, emprat per a millorar el gust i l’aroma de determinats aliments.

4 57 [QU] [BI] àcid gras Àcid carboxílic de molècula lineal, ramificada o alifàtica, saturada o insaturada, present en els greixos, ceres i altres lípids, de fórmula general C_nH_2n+1COOH.

4 58 [QU] àcid hidrazoic Nitrur d’hidrogen, de fórmula HNN=N, líquid incolor d’olor pungent, molt explosiu i metzinós, que dona sals metàl·liques detonants o explosives.

4 59 [QU] àcid hipoclorós Oxoàcid del clor, de fórmula HClO, format per l’acció de l’aigua sobre el clor, conegut només en solució aquosa, àcid molt feble, de caràcter oxidant fort, emprat com a descolorant.

4 60 [QU] àcid hipúric N-benzoïlglicina, de fórmula C₆H₅CONH₂COOH, present en l’orina dels animals herbívors, i en petita quantitat en l’orina humana.

4 61 [QU] àcid húmic Substància polímera de color fosc que es troba en els sòls i en les torberes, resultant de la descomposició de la matèria orgànica, especialment de la matèria vegetal, i que és extreta del sòl amb solucions bàsiques.

4 62 [QU] àcid iodhídric Solució de iodur d’hidrogen en aigua, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i reductora.

4 63 [QU] àcid iòdic Oxoàcid del iode amb el nombre d’oxidació +5, de fórmula HIO₃, molt soluble en aigua, preparat per oxidació del iode elemental amb àcid nítric.

4 64 [BI] àcid làctic Àcid 2-hidroxipropiònic, de fórmula CH₃CHOHCOOH, producte final de la glucòlisi anaeròbia.

4 65 [QU] àcid làuric Àcid gras contingut com a glicèrid en la llet, en l’esperma de balena, en l’oli de ricí i altres olis vegetals, de fórmula CH₃(CH₂)₁₀COOH.

4 66 [QU] [BI] àcid lignocèric Àcid gras saturat de fórmula empírica C₂₃H₄₇COOH, obtingut dels quitrans residuals de la destil·lació seca de la llenya, que ocorre en petita quantitat en la majoria de greixos naturals.

4 67 [QU] [BI] àcid linoleic Àcid gras diinsaturat de fórmula empírica C₁₈H₃₂O₂, constituent característic dels olis semiassecants per a pintures, laques i recobriments.

4 68 [QU] [BI] àcid linolènic Àcid gras triinsaturat de fórmula empírica C₁₈H₃₀O₂, present com a glicèrid en la majoria d’olis assecants.

4 69 [QU] àcid lisèrgic Droga depressiva o estimulant, d’acció psicomimètica, de fórmula empírica C₁₆H₁₆N₂O₂, constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual s’extreu per hidròlisi alcalina.

4 70 [QU] àcid lític ÀCID ÚRIC.

4 71 [QU] [BI] àcid màlic Àcid hidroxisuccínic, de fórmula HOOCCHOHCH₂COOH.

4 72 [QU] àcid mangànic Oxoàcid de fórmula H₂MnO₄, derivat de l’òxid MnO₃.

4 73 [QU] [IQ] àcid margàric Àcid heptadecanoic, de fórmula CH₃(CH₂)₁₅COOH, àcid gras.

4 74 [QU] àcid metabòric Compost de fórmula HBO₂, obtingut per escalfament de l’àcid bòric.

4 75 [QU] àcid metacrílic Àcid insaturat, de fórmula CH₂=C(CH₃)COOH, que es troba en l’oli de la camamilla romana.

4 76 [QU] àcid metafosfòric Àcid d’aspecte vitri, de fórmula (HPO₃)_n, que s’obté per escalfament de l’àcid ortofosfòric o per exposició de l’òxid de fòsfor pentavalent a una quantitat calculada i petita d’aigua.

4 77 [QU] [BI] àcid mirístic Àcid gras saturat, de fórmula CH₃(CH₂)₁₂COOH, present en forma d’èster en moltes ceres.

4 78 [QU] àcid molíbdic Substància àcida de color blanc que, per condensació, produeix diferents poliàcids.

4 79 [QU] [BI] àcid múcic Àcid dicarboxílic derivat de la lactosa o de la galactosa per oxidació, de fórmula empírica C₆H₁₀O₈.

4 80 [QU] OBS. àcid muriàtic ÀCID CLORHÍDRIC.

4 81 [QU] àcid naftènic Mescla complexa dels àcids monocarboxílics derivats dels naftens que es troben en el petroli brut, d’on és extreta per rentatge amb bases.

4 82 [QU] àcid nicotínic Àcid de fórmula C₅H₄NCOOH, derivat carboxilat de la piridina.

4 83 [QU] àcid niòbic Òxid hidratat de niobi pentavalent que amb altres òxids metàl·lics forma òxids mixtos.

4 84 [QU] àcid nítric Oxoàcid del nitrogen pentavalent, de fórmula HNO₃, el més estable i el més important dels àcids del nitrogen, àcid fort i oxidant fort amb multitud d’aplicacions pràctiques.

4 85 [QU] àcid nitrós Oxoàcid del nitrogen de fórmula HNO₂.

4 86 [QU] [BI] àcid nucleic Polinucleòtid de desoxiribosa o de ribosa implicat en l’emmagatzematge, la transferència o l’expressió de la informació genètica dels éssers vius i dels virus.

4 87 [QU] [BI] àcid oleic Àcid gras monoinsaturat, de fórmula CH₃(CH₂)₇CH=CH(CH₂)₇COOH, component de gairebé tots els greixos i olis vegetals.

4 88 [QU] àcid ortobòric Àcid bòric, de fórmula H₃BO₃.

4 89 [QU] àcid ortofosfòric ÀCID FOSFÒRIC.

4 90 [QU] àcid ortoperiòdic Forma màximament hidratada de l’oxoàcid del iode amb el nombre d’oxidació més alt, de fórmula H₅IO₆.

4 91 [QU] àcid ortosilícic ÀCID SILÍCIC.

4 92 [QU] [BI] àcid oxàlic Àcid bibàsic de fórmula (COOH)₂, usat en tintoreria, en el blanqueig de la palla, per a treure taques de tinta, etc.

4 93 [QU] [BI] àcid palmític Àcid gras saturat de fórmula CH₃(CH₂)₁₄COOH, molt abundant en els greixos animals i vegetals.

4 94 [QU] [BI] àcid pantotènic Component del complex vitamínic B, present en molts teixits animals i vegetals, especialment en teixits hepàtics, gelea de l’abella reina, melasses i segó d’arròs, que es prepara industrialment a partir de l’alanina i l’aldehid isobutíric.

4 95 [QU] àcid pèctic Polisacàrid complex que és present a la pectina.

4 96 [QU] àcid perbòric Peroxoàcid derivat de l’àcid bòric, de fórmula H₂B₂(O₂)₂(OH)₄, del qual s’obtenen els perborats, emprats com a oxidants, descolorants i desinfectants.

4 97 [QU] àcid perclòric Oxoàcid líquid oliós, fumant, molt corrosiu, de fórmula HClO₄, emprat en anàlisi química per les seves qualitats d’àcid fort i d’oxidant fort.

4 98 [QU] àcid periòdic Oxoàcid mineral sòlid del iode amb el nombre d’oxidació més alt, de fórmulaHIO₄, obtingut per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per oxidació electrolítica a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic.

4 99 [QU] àcid permangànic Oxoàcid del manganès heptavalent, de caràcter oxidant fort.

4 100 [QU] àcid peroxodisulfúric Peroxoàcid mineral sòlid, de fórmula H₂S₂O₈, les sals del qual són emprades com a oxidants.

4 101 [QU] àcid peroxomonosulfúric Peroxoàcid mineral sòlid, de fórmula O₂S(OH)(OOH), inestable si no és a la temperatura de la neu carbònica, emprat en processos d’oxidació i de blanqueig.

4 102 [QU] àcid persulfúric ÀCID PEROXODISULFÚRIC.

4 103 [QU] àcid picràmic Àcid resultant de la reducció parcial de l’àcid pícric, 2-amino-4,6-dinitrofenol, emprat en la fabricació de colorants.

4 104 [QU] àcid pícric 2,4,6-trinitrofenol, relativament fort, cristal·lí, groc, usat com a colorant i en la fabricació d’explosius.

4 105 [QU] [AGF] àcid pirolignós Fracció aquosa de color bru vermellós i olor empireumàtica, que conté del 4 al 8 % d’àcid acètic, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.

4 106 [QU] àcid pirúvic Àcid 2-oxopropanoic, de fórmula CH₃COCOOH, el més simple dels a-cetoàcids.

4 107 [QU] àcid polifosfòric Denominació de les mescles complexes d’àcids fosfòrics de fórmula general H_n+2P_nO_3n+1.

4 108 [QU] àcid propanoic ÀCID ACRÍLIC.

4 109 [QU] àcid propiònic Àcid monocarboxílic saturat, de fórmula CH₃CH₂COOH.

4 110 [QU] OBS. àcid prússic ÀCID CIANHÍDRIC.

4 111 [QU] àcid purpúric Compost bicíclic producte de la condensació de l’al·loxana amb amoníac, de fórmula empírica C₈H₅O₆N₅.

4 112 [QU] àcid racèmic Varietat òpticament inactiva de l’àcid tartàric, que és una mescla dels àcids tartàrics dextrogir i levogir.

4 113 [QU] [AGF] àcid resínic Diterpè de caràcter àcid que s’acumula en les porcions no volàtils de les resines de les coníferes.

4 114 [QU] [BI] àcid ribonucleic Polinucleòtid de ribosa directament implicat en la biosíntesi de proteïnes, que constitueix el suport material de la informació genètica de certs virus, i que és conegut per la sigla RNA o ARN.

4 115 [QU] àcid ricínic ÀCID RICINOLEIC.

4 116 [QU] àcid ricinoleic Hidroxiàcid carboxílic no saturat, de fórmula empírica C₁₈H₃₄O₃, present en forma d’èster glicèric en l’oli de ricí.

4 117 [QU] [BI] àcid sacàric Àcid dicarboxílic de fórmula HOOC(CHOH)₄COOH, que es forma per oxidació de les hexoses.

4 118 [QU] [MD] àcid salicílic Hidroxiàcid aromàtic, bon agent quelant d’ions metàl·lics, emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina.

4 119 [QU] àcid sebàcic Àcid dicarboxílic saturat, de fórmula HOOC(CH₂)₈COOH, emprat en la fabricació de plastificants i de resines.

4 120 [QU] àcid silícic Sílice hidratada amorfa.

4 121 [QU] àcid sòrbic Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre en la natura en les serves verdes.

4 122 [QU] àcid subèric Àcid dicarboxílic saturat, resultant de l’atac del suro per l’àcid nítric.

4 123 [QU] àcid succínic Àcid dicarboxílic saturat, de fórmula HOOC(CH₂)₂COOH, que es troba en l’ambre.

4 124 [QU] àcid sulfanílic Àcid de fórmula H₂NC₆H₄SO₃H, d’aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les sulfamides.

4 125 [QU] àcid sulfhídric Sulfur d’hidrogen, de fórmula H₂S, gas incolor, inflamable, metzinós, que fa olor d’ous podrits.

4 126 [QU] àcid sulfociànic ÀCID TIOCIÀNIC.

4 127 [QU] àcid sulfònic Àcid orgànic que conté el grup funcional —SO₃H o grup sulfònic, resultant formalment de la substitució d’un grup hidroxil de la molècula de l’àcid sulfúric per un radical orgànic.

4 128 [QU] àcid sulfúric Oxoàcid del sofre hexavalent, de fórmula H₂SO₄, el més estable i el més important dels àcids de sofre, àcid fort i oxidant fort amb multitud d’aplicacions pràctiques.

4 129 [QU] àcid sulfurós Oxoàcid de sofre, de fórmula H₂SO₃, d’olor sufocant, de propietats reductores.

4 130 [QU] àcid tànnic Compost format per glucòsids complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic o de llurs polímers, constituent principal dels tanins.

4 131 [QU] àcid tantàlic Pentòxid de tàntal hidratat que, per fusió amb hidròxid de potassi, dona un tantalat.

4 132 [QU] àcid tartàric Hidroxiàcid dicarboxílic, àcid 2,3-dihidroxi-butandioic, que pel fet de contenir en la seva estructura dos àtoms de carboni asimètrics idènticament substituïts, pot existir en formes òpticament actives, dextrogira i levogira, i en forma inactiva per compensació.

4 133 [QU] àcid tàrtric ÀCID TARTÀRIC.

4 134 [QU] àcid tereftàlic Isòmer de l’àcid ftàlic, emprat en la preparació de polièsters.

4 135 [QU] àcid tetrabòric Oxoàcid de bor, de fórmula H₂B₄O₇, la sal sòdica del qual, decahidratada, és el bòrax.

4 136 [QU] àcid tiociànic Àcid fort que hom creu que és una mescla tautòmera de HSCN i HNSC en equilibri, i que tendeix a sofrir polimerització i és molt soluble en aigua.

4 137 [QU] àcid tiosulfúric Tioàcid de sofre, de fórmula H₂S₂O₃, reductor usat àmpliament en química analítica, la sal sòdica del qual és emprada en fotografia.

4 138 [QU] àcid triclorofenoxiacètic Herbicida molt potent, conegut per l’abreviació 2,4,5-T, emprat per al control de sotaboscos.

4 139 [QU] [BI] àcid úric 2,6,8-trihidroxipurina, producte final del metabolisme de la purina que existeix en petita quantitat en l’orina dels mamífers i en abundància, en forma d’urats, en l’orina dels ocells i dels rèptils.

4 140 [QU] àcid urònic Àcid derivat de les aldoses per oxidació de llur grup hidroxil terminal.

4 141 [QU] àcid valeriànic ÀCID VALÈRIC.

4 142 [QU] àcid valèric Àcid monocarboxílic alifàtic, de fórmula CH₃(CH₂)₃COOH, que ocorre en l’oli de valeriana, emprat com a intermediari en perfumeria.

4 143 [QU] àcid xàntic Denominació no sistemàtica de qualsevol àcid O-alquilditiocarbònic.

4 144 [QU] àcid xantogènic ÀCID XÀNTIC.

acid-

[LC] V. ACIDO-.

acidar

v. tr. [LC] Donar un bany d’àcid (especialment als filats o als teixits).

acidèmia

f. [MD] Augment anormal del grau d’acidesa de la sang.

acidesa

1 1 f. [LC] Qualitat d’àcid. L’acidesa de la llimona.

1 2 f. [LC] Indicació quantitativa de les propietats àcides. La conservació del paper depèn de la seva acidesa.

2 f. [MD] PIROSI.

acidi-

[LC] V. ACIDO-.

acidífer -a

adj. [QU] Que conté un àcid.

acidificable

adj. [LC] Que pot acidificar-se. Substància acidificable.

acidificació

f. [LC] [GL] [QU] Acció d’acidificar o d’acidificar-se.

acidificant

adj. [LC] Que acidifica.

acidificar

1 v. tr. [LC] [QU] [GL] Fer tornar àcid, convertir en un àcid. Acidificar el sucre.

2 intr. pron. [LC] [QU] [GL] Esdevenir àcid, esdevenir un àcid. La llet s’acidifica per acció de diversos microorganismes.

acidímetre

m. [QU] [FIM] Tub de vidre graduat específicament per a cada àcid, que s’utilitza per a determinar la concentració d’un àcid present en una solució.

acidimetria

1 f. [QU] Determinació volumètrica d’una substància bàsica per valoració amb un àcid.

2 f. [QU] Mesurament volumètric de la quantitat d’àcid lliure present en una solució.

aciditat

f. [LC] [GL] Acidesa 1.

acido- [o acidi-, o acid-]

[LC] Forma prefixada del mot àcid. Ex.: acidocetosi, acidímetre, acidúria.

acidòfil -a

1 1 adj. [BI] Que presenta afinitat pels colorants àcids, s’aplica a les cèl·lules o a d’altres elements histològics.

1 2 m. [BI] Cèl·lula acidòfila.

1 3 m. [BI] Leucòcit amb uns grànuls que es tenyeixen de vermell amb colorants àcids d’anilina.

2 adj. [EG] Que necessita un substrat àcid per a desenvolupar-se. Planta acidòfila.

acidogen -ògena

1 adj. [QU] Capaç de transformar-se en un àcid.

2 adj. [QU] Que provoca la formació d’un àcid.

acidòlisi

f. [QU] Hidròlisi o solvòlisi provocada per un àcid.

acidoresistència

f. [BI] Qualitat dels bacteris que, després d’ésser tenyits amb colorants bàsics, conserven el color quan són tractats amb solucions alcohòliques diluïdes d’àcids forts.

acidosi

f. [MD] Alteració de l’equilibri acidobàsic de l’organisme que consisteix en un augment de l’acidesa que pot originar-se o bé per un dèficit d’eliminació d’anhídrid carbònic o bé per l’augment de les substàncies metabòliques àcides o la pèrdua de les substàncies metabòliques bàsiques.

acidòtic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’acidosi.

2 adj. [MD] Que es caracteritza per l’acidosi.

acídul -a

adj. [LC] [QU] Lleugerament àcid. Aigües minerals acídules.

acidulació

f. [LC] [QU] Acció d’acidular.

acidular

v. tr. [LC] [QU] Acidificar lleugerament una solució. Aigua acidulada amb àcid clorhídric.

acidúria

f. [MD] Concentració excessiva d’àcid a l’orina.

aciençadament

adv. [LC] Amb ciència, amb coneixement de la seva ciència.

aciençament

m. [LC] Acció d’aciençar.

aciençar

v. tr. [LC] Donar (a algú) coneixements d’alguna ciència, d’alguna doctrina, d’algun art.

aciençat -ada

1 adj. [LC] Que té ciència, que sap bé la seva ciència.

2 adj. [LC] ASSENYAT.

acientar

v. tr. [LC] ASSABENTAR.

a cient de

loc. prep. [LC] A SABUDA DE. Ho va fer a cient del mestre.

acientífic -a

adj. [LC] No científic, contrari a la ciència. Un criteri acientífic. Una afirmació acientífica.

aciforme

adj. [BO] [GL] [ZOA] ACICULAR.

acil

m. [QU] Radical àcid, de fórmula RCO–, que deriva dels àcids carboxílics per eliminació del grup hidroxil del grup funcional.

acilació

f. [QU] Substitució en una molècula d’un àtom d’hidrogen per un grup acil.

acimar

v. tr. [LC] Disposar (grans, sorra, neu, etc.), formant munt. Tota aquesta sorra, acimeu-la en un racó. Acimar el curull.

acimat -ada

1 adj. [LC] Elevat, alt, s’aplica a un puig, una muntanya, etc.

2 adj. [LC] Que forma la capa o el sostre superiors d’una substància guardada en un vas, una pica, etc. Oli acimat.

acin

m. [MD] Dilatació en forma de sac d’un conducte estret, com les dels alvèols pulmonars.

acinaciforme

adj. [BO] Que té forma de simitarra. Fulles acinaciformes.

acinèsia

f. [MD] Manca o reducció de la funció motora.

acinet

1 m. [BO] Cèl·lula de resistència de les cianofícies, generalment allargada i de citoplasma dens, que germina quan les condicions esdevenen favorables.

2 m. [BOI] Cèl·lula vegetativa de les algues filamentoses que, tot conservant la mateixa forma, es converteix en cèl·lula de resistència de paret gruixuda.

acinètic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’acinèsia.

acinetòspora

f. [BO] HIPNÒSPORA.

acinglat -ada

adj. [LC] [GG] Que forma cingle. Turó acinglat. Muntanya acinglada.

acinglerat -ada

adj. [LC] [GG] Que forma cinglera, ple de cingles. Serra acinglerada.

aciniforme

adj. [LC] Que té forma de raïm.

acipensèrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrostis, que inclou els esturions.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

acivadar

v. tr. [LC] [AGR] Donar civada (als cavalls, als muls, etc.).

aclamació

1 f. [LC] Crit d’entusiasme d’una munió de persones. Acollit amb aclamacions.

2 1 f. [DR] Mètode d’elecció en què, sense votació de cap mena, és aprovada una cosa o elegida una persona per mitjà de manifestacions sorolloses d’assentiment.

2 2 [LC] [DR] per aclamació loc. adv. D’una manera unànime i manifestant-ho obertament i espontània. Nomenat president per aclamació.

3 f. [MU] En la litúrgia judeocristiana, fórmula breu que canten els fidels.

aclamador -a

adj. [LC] Que aclama.

aclamar

1 v. tr. [LC] Acollir amb aclamacions. La gentada aclamà el general.

2 v. tr. [DR] [LC] Conferir (a algú) un càrrec, una honor, per aclamació. Llavors les turbes van aclamar-lo messies.

3 v. tr. [LC] Elegir per aclamació. L’han aclamat vencedora.

aclamatori -òria

adj. [LC] Que expressa aprovació per aclamació.

aclameir

v. tr. [LC] Abatre, debilitar.

aclamidi -ídia

adj. [BO] Mancat de periant. Una flor aclamídia.

aclaparador -a

adj. [LC] Que aclapara. Duia una càrrega aclaparadora. Impostos aclaparadors. Fa una calor aclaparadora. Una malaltia aclaparadora. Una pena aclaparadora. Una notícia aclaparadora. Un home aclaparador.

aclaparament

1 m. [LC] Acció d’aclaparar.

2 m. [LC] Estat de qui està aclaparat.

aclaparar

1 1 v. tr. [LC] Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l’aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l’havia aclaparat. Les penes que l’aclaparen no es poden comptar.

1 3 v. intr. pron. [LC] Consoleu-lo perquè no s’aclapari amb una tristesa excessiva.

2 tr. [LC] Prostrar 1. La malaltia el va aclaparar.

aclarida

1 1 f. [LC] [AGF] Acció de fer menys espès, menys apinyat, especialment un bosc, una plantació.

1 2 f. [AGF] En silv., tallada d’una part dels arbres d’una massa immadura, per tal de millorar la qualitat dels que hi queden, accelerar-ne el creixement diametral i eliminar-ne els pitjors.

1 3 f. [AGF] Acció de tallar els tanys d’una soca que són aptes per a rodells, i deixar els altres per a perxes o cimals.

1 4 f. [AGF] Esporgada de ramificacions, de brots i de fulles que hom efectua per tal de permetre l’entrada de la llum a l’interior de les formes vegetatives denses.

2 f. [LC] [ME] En temps cobert, tros de cel serè o estona sense núvols.

aclaridor -a

1 adj. [LC] Que aclareix.

2 m. [LC] Escarpidor 2.

aclariment

1 m. [LC] Acció d’aclarir.

2 m. [LC] Explicació que aclareix. Donar un aclariment. Demanar un aclariment. L’aclariment d’un passatge obscur.

aclarir

1 1 v. tr. [LC] Fer menys fosc. Aclarir les enfosquides tenebres.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aclarir una qüestió, un assumpte, un misteri, un dubte.

1 3 [LC] aclarir la veu Fer-la més distinta.

1 4 v. tr. [LC] ESCLARIR.

1 5 intr. pron. [LC] El cel s’ha aclarit un poc.

2 tr. [LC] Fer menys pujat de color. Aclarir el cutis.

3 1 tr. [LC] Clarificar 1.

3 2 tr. [LC] Esbandir (la roba).

4 tr. [LC] Fer menys espès. Aclarir un xarop, un suc, una salsa. Aclarir un bosc. Aclarir el brancatge d’un arbre. Aclarir un arbre, un cep. Aclarir els cabells, la barba.

5 tr. [LC] Manar fer lloc (en un espai o en un indret). Aclarir el carrer.

6 tr. [LC] Fer més clarivident. Aclarir la vista. Aclarir l’enteniment.

7 tr. [LC] Esbrinar 2. S’ha d’aclarir quants seran.

aclàstic -a

adj. [FIF] Incapaç de refractar la llum.

aclavellat -ada

adj. [LC] Que té forma de clavell.

aclimatabilitat

f. [LC] [EG] Qualitat d’aclimatable.

aclimatable

adj. [LC] [EG] Susceptible d’ésser aclimatat.

aclimatació

f. [LC] [EG] Acció d’aclimatar-se. L’aclimatació de certes plantes tropicals. Jardí d’aclimatació.

aclimatament

m. [LC] [EG] ACLIMATACIÓ.

aclimatar

1 1 v. tr. [LC] [EG] Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre.

1 2 intr. pron. [LC] [EG] No ha pogut aclimatar-se a Suècia.

2 tr. [LC] Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d’aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts.

aclínic -a

1 adj. [LC] Sense inclinació.

2 adj. [FIF] Caracteritzat pel fet que l’agulla imantada té una inclinació magnètica de zero graus i és sotmesa a una força vertical nul·la.

aclivellar

v. tr. i intr. pron. [LC] CLIVELLAR.

aclocar-se

v. intr. pron. [LC] ALLOCAR-SE.

aclofament

m. [LC] Acció d’aclofar-se; l’efecte.

aclofar

1 1 v. tr. [LC] Fer abaixar (una part d’una construcció). El pes de la neu aclofa el sostre de la cabanya.

1 2 intr. pron. [AQ] [LC] Una part d’una construcció, anar-se abaixant. Les voltes s’aclofen amb el pas del temps.

2 1 intr. pron. [LC] Deixar-se anar fins a asseure’s sobre les cames. Es van aclofar a terra al baterell del sol.

2 2 intr. pron. [LC] Deixar-se anar en un seient amb tota comoditat. Després de dinar, s’aclofa a la seva butaca.

aclofollat -ada

adj. [LC] Revestit de clofolla.

aclorhídria

f. [MD] Absència d’àcid clorhídric en el suc gàstric.

aclotament

m. [AGF] [AGA] Acció d’aclotar.

aclotar

v. tr. [LC] [AGF] [AGA] Fer clots (en un camp, en un terreny) per plantar-hi vegetals.

aclucada

f. [LC] Acció d’aclucar o d’aclucar-se.

aclucalls

1 m. pl. [LC] Cosa utilitzada per a tapar els dos ulls i privar de veure-hi.

2 m. pl. [AGR] Ullera 3.

aclucament

m. [LC] ACLUCADA.

aclucar

1 1 v. tr. [LC] Cloure (els ulls). Acluca els ulls un moment. El metge forense li va aclucar els ulls.

1 2 intr. pron. [LC] Els ulls, cloure’s. Tenia tanta son que se li aclucaven els ulls tot veient la pel·lícula.

1 3 [LC] no poder aclucar l’ull [o no poder aclucar els ulls] No poder dormir. No vaig poder aclucar l’ull en tota la nit.

1 4 intr. pron. [LC] aclucar-se d’ulls Tancar els ulls.

1 5 [LC] aclucar-se d’ulls [o aclucar els ulls] No voler veure, considerar, etc., alguna cosa.

2 1 tr. [LC] Destruir, esfondrar.

2 2 intr. pron. [LC] La teulada s’acluca. El pont s’ha aclucat. Aclucar-se els filferros d’una gàbia.

3 tr. [LC] ACLAPARAR. Aquesta malaltia l’ha aclucat.

acme

1 f. [LC] El punt més alt.

2 f. [MD] Punt crític, de màxima intensitat, d’una malaltia o d’un accés de febre.

acmita

f. [GLM] OBS. EGIRINA.

acne

f. [LC] [MD] Conjunt d’afeccions de la pell caracteritzades per seborrea, retenció glandular sebàcia primitiva i alteracions inflamatòries secundàries.

acneic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’acne.

acneïforme

adj. [MD] Semblant a l’acne.

acnitis

f. [MD] Inflamació supurativa de la pell que deixa cicatrius.

açò

pron. [LC] Aquesta cosa, forma que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la primera persona.

acoblable

adj. [LC] Que es pot acoblar.

acoblador

1 m. [IMI] Dispositiu que permet l’acoblament entre diferents sistemes o entre els diferents components d’un sistema.

2 [IMI] acoblador acústic Dispositiu que permet adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment a un aparell telefònic.

acoblament

1 1 m. [LC] [IMF] [EE] [AGR] Acció d’acoblar o d’acoblar-se; l’efecte.

1 2 m. [LC] [EI] [EE] Element d’unió emprat per a acoblar.

1 3 m. [OP] Unió dels dispositius de tracció i dels circuits auxiliars de dos vehicles o més per a constituir un tren.

2 m. [MU] Mecanisme de l’orgue que permet d’accionar, a la vegada, les notes de diversos teclats a partir d’un de sol.

3 m. [HIG] Unió de dos escuts heràldics, ordinàriament els d’un matrimoni, posats de costat.

acoblant

adj. [HIG] En heràld., que s’entortolliga a una altra, s’aplica a una figura.

acoblar

1 1 v. tr. [LC] Reunir formant parella o coble. Acoblar els bous a l’arada.

1 2 v. tr. [AQ] Aparellar (elements compositius iguals).

2 1 tr. [LC] [IMF] Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament.

2 2 tr. [EE] Unir (dos circuits elèctrics o més) per tal de produir una transferència d’energia elèctrica de l’un a l’altre.

2 3 tr. [IT] Unir (dos teixits) amb aprestos adhesius.

3 1 tr. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Copular 1. Acoblar el mascle i la femella. Acoblar el mascle amb la femella.

3 2 intr. pron. [ZOA] [LC] [MD] Acoblar-se el mascle i la femella.

4 1 tr. [LC] Reunir, aplegar, coordinar, (persones o coses disperses, discordes). Acoblar tots els republicans en un partit únic. Acoblar totes les forces nacionalistes. Acoblar materials per a una obra.

4 2 intr. pron. [LC] Tots ells s’han acoblat en un partit únic.

5 tr. [LC] [IT] Acabar (teixits) mitjançant una operació d’acoblament.

acòlia

1 f. [MD] Manca de secreció biliar.

2 [MD] acòlia pigmentària Manca de pigments en la secreció biliar.

acòlit acòlita

1 m. i f. [RE] [LC] [PR] Escolà que serveix a l’altar.

2 m. [RE] [LC] [PR] Clergue que havia rebut l’acolitat i que servia a l’altar.

3 m. i f. [LC] Persona que en segueix una altra per servir-la. El candidat de l’oposició i els seus acòlits.

acolitat

1 m. [RE] Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de servir a l’altar.

2 m. [RE] El quart dels ordes menors.

acollador

m. [TRA] En nàut., corda enquitranada que hom passa pels ulls de les bigotes per tal de mantenir tesos els obencs.

acollar

1 v. tr. [LC] Ajuntar formant colla.

2 tr. [TRA] Posar estopa (entre els taulons del buc o de la coberta d’una nau).

3 intr. [TRA] Tesar els acolladors.

acollatant

adj. [HIG] RAPINYANT.

a collbotet

loc. adv. [LC] A collibè.

acollença

f. [LC] ACOLLIMENT.

acollent

adj. [LC] Que fa bon acolliment.

a collibè

loc. adv. [LC] Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. Anar a collibè. Ell em portava a collibè.

acollida

f. [LC] [DR] ACOLLIMENT. Els concerts d’aquesta temporada han tingut una gran acollida.

acollidor -a

1 adj. [LC] Que acull.

2 adj. [LC] Agradable, on fa de bon estar. Una cambra acollidora. Un racó acollidor.

acolliment

1 m. [LC] Acció d’acollir. Fer un bon acolliment. Fer un acolliment fred. Un llibre que ha tingut un bon acolliment.

2 1 m. [DR] Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.

2 2 m. [DR] Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família.

acollir

[quant a la flexió, com collir]

1 1 v. tr. [LC] Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament.

1 2 v. tr. [LC] [DR] Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat.

2 1 tr. [LC] Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments.

2 2 tr. [LC] Acollir bé, acceptar. Acollírem la seva proposició.

3 intr. pron. [LC] [DR] EMPARAR-SE. Acollir-se a una llei. Va decidir d’acollir-se sota la protecció de la seva neboda. Comarques que s’acullen en els replecs del Pirineu.

acollonar

v. tr. i intr. pron. [LC] VULG. ACOVARDIR.

acollonir

v. tr. i intr. pron. [LC] VULG. ACOVARDIR.

acolorament

m. [LC] Acció d’acolorar o d’acolorar-se.

acolorar

1 1 v. tr. [LC] ACOLORIR.

1 2 intr. pron. [LC] Les galtes se li acoloraren tot d’una.

2 tr. [LC] Presentar (una falta, una errada, etc.) sota una aparença especiosa.

acoloriment

m. [LC] Acció d’acolorir o d’acolorir-se.

acolorir

1 1 v. tr. [LC] Donar color (a alguna cosa). El sol acoloria els núvols de vermell. Acolorir alcohol amb anilina.

1 2 intr. pron. [LC] Prendre color, tenyir-se. La broma de les muntanyes s’acoloria.

2 tr. [AR] [LC] Pintar (un dibuix, una estampa). Acolorir un gravat.

acoltellar

1 v. tr. [LC] Donar coltellades (a algú o a alguna cosa), ferir amb el coltell.

2 tr. [ED] [LC] Adornar (un vestit) fent-hi talls o obertures semblants a coltellades.

acolúria

f. [MD] Absència de pigments biliars a l’orina.

acomboiament

m. [LC] Acció d’acomboiar.

acomboiar

1 1 v. tr. [LC] Acompanyar d’un lloc a un altre (algú o alguna cosa) per tal de protegir-lo.

1 2 v. tr. [TRA] Un vaixell de guerra, fer escorta (a d’altres vaixells més o menys importants, especialment als vaixells mercants).

2 tr. [LC] Tractar bé. Tota la família l’acomboia i l’ajuda. Un poble acollidor, que acomboia els forasters.

acomiadament

m. [LC] [ECT] Acció d’acomiadar; l’efecte.

acomiadar

1 1 v. tr. [LC] Donar comiat (a algú). Una colla d’amics el va acomiadar a l’aeroport.

1 2 intr. pron. [LC] Prendre comiat. En Silveri s’acomiadava dels amics amb versos. La professora s’acomiadà fins passat festes.

2 tr. [LC] [ECT] Rescindir un contracte de treball (a algú). Acomiadar un treballador.

acomodable

adj. [LC] Que es pot acomodar.

acomodació

1 f. [LC] ACOMODAMENT.

2 f. [LC] [MD] Poder de l’ull de variar la forma de les seves parts per obtenir la visió distinta. L’acomodació de l’ull a les distàncies.

3 f. [FL] Forma de l’assimilació fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense perdre els trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.

acomodadament

adv. [LC] Amb comoditat, amb benestar. Viuen acomodadament.

acomodador -a

1 adj. [LC] Que acomoda.

2 m. i f. [PR] [LC] [JE] Persona encarregada de designar als concurrents a un espectacle els seients que han d’ocupar.

acomodament

m. [LC] Acció d’acomodar o d’acomodar-se; l’efecte.

acomodar

1 1 v. tr. [LC] Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música.

1 2 intr. pron. [LC] L’ull s’acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s’acomoden a la forma dels vasos que els contenen.

2 tr. [LC] Posar en lloc convenient, en situació còmoda. Vaig acomodar el vellet en una cadira de braços.

3 tr. [LC] Arranjar.

4 tr. [LC] Ésser de la conveniència (d’algú). Aquestes condicions no acomoden la Núria.

acomodat -ada

adj. [LC] BENESTANT. La gent acomodada de la població.

acomodatici -ícia

adj. [LC] Que s’avé fàcilment a tot.

acomodatiu -iva

adj. [LC] Que implica acomodació.

acompanyable

adj. [LC] Que hom pot acompanyar.

acompanyada

f. [LC] Acompanyament 2 2. L’acompanyada d’un mort.

acompanyador -a

adj. i m. i f. [LC] Acompanyant¹ 1 1.

acompanyament

1 m. [LC] Acció d’acompanyar.

2 1 m. [LC] Allò que acompanya.

2 2 m. [LC] Conjunt de persones que acompanyen algú.

2 3 m. [MU] Conjunt de veus o acords, ritmes i efectes que donen suport a una part vocal o instrumental.

2 4 m. [HIG] En heràld., element situat fora de l’escut o que l’acompanya.

acompanyant¹

1 1 adj. i m. i f. [LC] Que acompanya.

1 2 m. i f. [MU] [PR] Intèrpret vocal o instrumental que acompanya.

2 m. [TRA] Cronòmetre que no és el magistral.

acompanyant² acompanyanta

m. i f. [PR] [LC] Persona que té per ofici acompanyar algú. L’acompanyanta d’una escola de nenes.

acompanyar

1 v. tr. [LC] Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va. T’acompanyaré fins a casa teva. Va venir acompanyat del seu fill. Voleu acompanyar-nos a dinar, a sopar, a prendre cafè?

2 1 tr. [LC] Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. Acompanyava els nois a estudi. L’acompanyaven dos guardes. La meva cosina m’acompanyà fins a la porta.

2 2 tr. [LC] Prendre part en l’acompanyament (d’algú). Acompanyar un mort.

2 3 tr. [LC] PER EXT. L’esperança acompanya l’home fins a la mort. La raó no acompanya sempre la força. Sempre l’acompanya la bona sort.

3 tr. [LC] Adjuntar una cosa (a una altra considerada com a principal). Acompanyà la sol·licitud amb els documents requerits. Acompanyà el present amb una carta. Acompanyaven el menjar amb un bon vi.

4 tr. [LC] Ajudar al moviment (d’una cosa) guiant-la, sostenint-la. Acompanyar la mà d’un nen que escriu un mot. Acompanyar amb la mà una porta que es tanca, perquè no bati.

5 1 tr. [MU] Fer l’acompanyament musical (de la veu, d’un cant, etc.). Acompanyar un cant amb el piano.

5 2 tr. [LC] PER EXT. Acompanyar un cantant.

acomplexar

1 v. tr. [PS] [LC] Fer adquirir un complex (a algú).

2 intr. pron. [PS] [LC] Adquirir un complex. No heu d’acomplexar-vos, vosaltres també en sabeu.

acompliment

m. [LC] Acció d’acomplir o d’acomplir-se. L’acompliment d’aquestes tasques ha exigit un any de treball.

acomplir

[p. p. acomplert (o acomplit)]

1 v. tr. [LC] Portar a cap (una cosa manada, resolta, projectada). La comissió ha acomplert l’encàrrec del govern.

2 intr. pron. [LC] ESDEVENIR-SE. La cerimònia s’acompleix la vigília de Nadal.

acompte

m. [LC] [ECT] Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar. Un acompte de vint euros. Ja han cobrat dos acomptes.

acondiciament

m. [LC] Acció d’acondiciar; l’efecte.

acondiciar

v. tr. [LC] Arranjar curosament, endegar amb condícia, mirament, minuciositat. Han acondiciat perfectament el bosc.

acondrita

f. [FIA] [GL] [QU] Aeròlit constituït per minerals, essencialment piroxens i plagiòclasis, similars als observats a les roques lunars i en els basalts terrestres que resulten de processos ignis.

acondroplàsia

f. [MD] Defecte congènit i hereditari caracteritzat per una manca de creixement dels ossos en longitud, conjuntament amb un engruiximent del periosti.

aconductar

1 v. tr. [LC] [MD] Concertar amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis (a algú o alguna entitat) mitjançant el pagament periòdic d’una quantitat determinada. He aconductat els fills amb el metge de Sant Iscle.

2 intr. pron. [LC] [MD] Ens vàrem aconductar amb el metge del poble. Estem aconductats amb l’apotecari de Santa Coloma.

3 v. tr. [LC] [MD] PER EXT. La nostra confraria ha aconductat un metge molt prestigiós.

aconduïment

m. [LC] Acció d’aconduir.

aconduir

1 1 v. tr. [LC] Disposar convenientment (les coses que han d’ésser transportades). Si haguessin aconduït millor les mercaderies, no haurien arribat avariades. Aconduïu bé les taronges perquè no es maquin pel camí.

1 2 v. tr. [LC] Disposar convenientment (les coses que han d’ésser guardades). Aconduïa les eines per desar-les a l’armari.

2 tr. i intr. pron. [LC] ACONDUCTAR.

3 tr. [LC] Conduir 1 1.

aconfessional

adj. [RE] Que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora. Estat aconfessional.

aconfessionalitat

f. [RE] Caràcter o qualitat d’aconfessional.

acònit

1 m. [BOS] [LC] Herba perenne del gènere Aconitum, de la família de les ranunculàcies, tòxica, de fulles dividides, palmades, i flors vistoses, amb el tèpal superior en forma d’elm, que es fa a les muntanyes i a les regions septentrionals d’Euràsia.

2 m. [BOS] TORA BLAVA.

3 m. [MD] Extret o tintura d’acònit.

aconitina

f. [QU] [MD] [BOS] Alcaloide cristal·lí, molt tòxic, tret de les arrels i de les fulles de l’acònit.

aconseguidor -a

adj. [LC] Que hom pot aconseguir. No són coses aconseguidores per un pobre com ell.

aconseguiment

m. [LC] CONSECUCIÓ.

aconseguir

1 1 v. tr. [LC] Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o a una cosa que va al davant). Si no camineu més de pressa, no els podreu pas aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d’arribar a la collada.

1 2 v. tr. [LC] ENCALÇAR.

2 tr. [LC] Arribar a tocar llançant un projectil, ventant un cop.

3 1 tr. [LC] Haver ja nascut o no haver encara mort en l’època (d’un esdeveniment), en l’època en què vivia (una persona). Havia aconseguit la Guerra dels Set Anys. Jo havia aconseguit el seu besavi.

3 2 tr. [LC] Arribar a tenir (una edat determinada). Aquell vell ha aconseguit la vuitantena.

4 tr. [LC] Algú, arribar a fer (allò que es proposa), a obtenir (allò que desitja). Volien obrir la porta, però no ho aconseguiren. No aconseguireu pas que desisteixi. Mai no aconseguireu el seu consentiment. Aconseguir honors, riqueses, aplaudiments, l’aprovació.

aconsellable

adj. [LC] Que es pot aconsellar.

aconsellador¹ -a

adj. i m. i f. [LC] Que aconsella.

aconsellador² -a

adj. [LC] ACONSELLABLE.

aconsellar

1 v. tr. [LC] Donar consell (a algú), guiar-lo indicant-li el que ha de fer. Jo el vaig aconsellar. L’han aconsellat bé.

2 1 tr. [LC] Indicar a algú (el que ha de fer). Aconsella-li que no hi vagi. M’aconsellen de tenir paciència. Jo no faré pas mai això que ara m’aconselleu.

2 2 tr. [LC] Indicar a algú que li convé (alguna cosa). El metge li aconsella les aigües de Caldes.

2 3 intr. pron. [LC] PRENDRE CONSELL D’ALGÚ. Aconsella’t amb el teu pare. Abans de fer això t’hauries d’aconsellar.

acontentament

m. [LC] Acció d’acontentar o d’acontentar-se.

acontentar

1 v. tr. [LC] Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom.

2 intr. pron. [LC] Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l’any passat. Acontenta’t amb el que et donaran i no demanis res més. Amb no res s’acontenta. És de bon acontentar.

a contracor

loc. adv. [LC] Vencent un sentiment de repugnància, de mal grat. Va vendre la casa a contracor, ben a contracor.

a contrafibra

loc. adv. [AR] En sentit perpendicular a les fibres d’una matèria, especialment en xilografia.

a contrafil

loc. adv. [IT] [AR] En direcció contrària a la dels fils, les venes o les fibres d’una matèria.

acontraltat -ada

adj. [MU] Tirant a contralt, que sembla de contralt. És una soprano acontraltada. Té una veu acontraltada, de color acontraltat.

a contrapel

loc. adv. [LC] En direcció contrària a aquella segons la qual el pèl està inclinat o ajagut naturalment. Afaitar algú a contrapel.

acopar

1 1 v. tr. [LC] Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat).

1 2 intr. pron. [LC] Acopar-se una flor. Una mà s’acopà damunt la seva espatlla.

1 3 intr. pron. [LC] Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col.

2 tr. [TRA] Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma convexa.

acoquinament

m. [LC] Acció d’acoquinar o d’acoquinar-se.

acoquinar

1 v. tr. [LC] ACOVARDIR. Els crits i les amenaces el van acoquinar.

2 intr. pron. [LC] Aviat l’actor s’acoquinà.

acorador¹

m. [LC] ESCORXADOR¹.

acorador² -a

1 adj. [LC] Que acora.

2 m. [LC] Ganivet o estilet per a acorar.

acorament

m. [LC] Dolor moral vivíssim.

acorar¹

1 1 v. tr. [LC] Matar (una bèstia) traspassant-li el cor.

1 2 v. tr. [LC] Degollar (una bèstia).

2 tr. [LC] ADOLORAR. Altre temor m’acora.

acorar²

v. tr. [IT] Repassar (el cànem pentinat) amb una pinta de pues molt primes i fines.

acord

1 1 m. [LC] Unió, entre dues o més persones, que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar. Viuen tots en perfecte acord. El bon acord entre parents.

1 2 m. [LC] [ECT] Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L’acord de les potències sobre Egipte. Acords comercials, aranzelaris.

2 1 [LC] d’acord loc. adv. Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar d’acord. Obrar d’acord.

2 2 [LC] de comú acord loc. adv. Amb acord pres conjuntament.

2 3 [LC] estar d’acord Haver-hi acord entre diferents persones, entendre’s, consentir, reconèixer, (amb altres). No estan d’acord en res. En això no estic pas d’acord amb vós. Estic d’acord que hi vagin. Estic d’acord amb tu que és un bon home.

2 4 [LC] posar d’acord Fer que hi hagi acord entre diferents persones. No els varen poder posar d’acord. Ens vàrem posar d’acord.

2 5 [LC] restar d’acord Convenir. Després de molt parlar-ne, vàrem restar tots d’acord que havíem de desistir de fer-ho.

3 m. [LC] d’acord! Expressió amb què es manifesta la conformitat, el consentiment.

4 [LC] d’acord amb loc. prep. De conformitat amb, segons. D’acord amb aquesta regla, accentuarem les esdrúixoles.

5 1 m. [LC] Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal, etc. En la sessió darrera foren presos els acords següents.

5 2 [AD] [PO] acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret.

5 3 [LC] prendre l’acord de Un grup de persones, i àdhuc una sola persona, resoldre de fer una cosa.

6 1 m. [LC] Unió harmònica, justa correspondència, entre dues o més coses. L’acord meravellós entre les parts del cos humà.

6 2 m. [LC] [FL] [MU] So d’un instrument i de la veu. Els dolços acords de la seva lira.

6 3 m. [LC] [FLL] Versos, especialment versos lírics. Els sublims acords de Píndar.

6 4 m. [FL] En gram., concordança.

7 1 m. [MU] [LC] En mús., conjunt de diferents sons simultanis que es regeix per les regles de l’harmonia i l’acústica.

7 2 [MU] acord directe Acord sense inversió.

7 3 [MU] acord major Acord format per una tercera major i una quinta.

7 4 [MU] acord menor Acord format per una tercera menor i una quinta.

7 5 [MU] [MT] acord perfecte Acord d’una nota amb la seva tercera i quinta.

8 m. [OP] Corba parabòlica que enllaça dues línies de rasant en una carretera.

acordable

adj. [LC] Que pot ésser acordat.

acordadament

adv. [LC] De propòsit deliberat.

acordador

1 m. [AQ] Plantilla corba formada per arcs de curvatura en les diverses parts del seu contorn.

2 m. [HIH] ANT. Reclutador de tropes per a l’exèrcit o de tripulació per a la flota.

acordament

1 m. [DE] A l’edat mitjana, contracte d’allistament de personal per a l’exèrcit o per a l’armada.

2 m. [DE] Llista on constava el contracte de personal militar.

acordança

f. [LC] Qualitat d’acordant. L’acordança d’aquestes dues qualitats.

acordant

adj. [LC] Que s’acorda amb un altre. Qualitats acordants.

acordar

1 v. tr. [LC] Prendre l’acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l’assemblea?

2 1 tr. [LC] Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses).

2 2 tr. [LC] PER EXT. Acordar els colors, els tons, d’una pintura.

2 3 tr. [MU] Afinar (els instruments), temprar-los a fi que no dissonin.

2 4 tr. [FL] En gràm., concordar. Acordar les parts de l’oració.

2 5 intr. pron. [LC] Posar-se d’acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses. Finalment, els fills van acordar-se amb els pares. La clemència s’acorda amb la raó. Cor i pensament s’acordaren.

3 tr. [LC] Concedir, consentir o donar (el que algú demana). Li acordà la mà de la seva filla. Acordeu-me aquesta gràcia.

4 tr. [LC] Admetre com a ver. Tothom li acorda que ho ha fet sense cap mala intenció.

acordillament

m. [AR] Defecte inicial d’una pintura aplicada amb brotxa, caracteritzat per l’aparició de fines estries rectilínies i paral·leles deixades pels pèls del pinzell.

acordillar

v. intr. [AR] [LC] Una pintura, produir acordillament.

acordió

m. [MU] [LC] Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures proveït de teclat i d’una manxa accionada amb el braç.

acordionista

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca l’acordió.

acordonament

m. [LC] Acció d’acordonar.

acordonar

1 v. tr. [LC] [DE] Posar cordó per impedir l’accés, el pas, (en un indret). Van acordonar la plaça.

2 tr. [NU] Imprimir el cordó (a les monedes).

acornat -ada

adj. [HIG] En heràld., que té les banyes amb un esmalt diferent de l’esmalt del cos.

acorralador -a

adj. [LC] Que acorrala.

acorralament

m. [LC] Acció d’acorralar.

acorralar

1 v. tr. [LC] [AGR] ENCORRALAR. Acorralar el bestiar.

2 1 tr. [LC] [AGR] Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor.

2 2 tr. [LC] [AGR] Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar.

a correcorrents

loc. adv. [LC] A CORRECUITA. Tot ho havia de fer a correcorrents, amb presses.

a correcuita

loc. adv. [LC] Amb presses, sense posar-hi el temps degut. Se’n tornà al llit a correcuita. Un bon rostit vol temps, no es pot fer a correcuita.

acórrer

[quant a la flexió, com córrer]

1 v. intr. [LC] Córrer a un indret per donar ajut a algú.

2 v. intr. [LC] Acudir 1.

acorriment

m. [LC] Acció d’acórrer.

acorriolar-se

v. intr. pron. [LC] Posar-se, marxant, l’un darrere l’altre com caminant per un corriol. Les cabres s’acorriolaven rost amunt.

acorruament

m. [LC] Acció d’acorruar o d’acorruar-se; l’efecte.

acorruar

1 v. tr. [LC] Disposar en corrua.

2 intr. pron. [LC] Posar-se en corrua. Les cabres s’acorruen pels caminois.

acost

m. [LC] ACOSTAMENT.

acostadís -issa

adj. [LC] De fàcil acostar-s’hi.

acostament

1 m. [LC] Acció d’acostar o d’acostar-se.

2 m. [LC] [MD] Unió del mascle amb la femella.

acostar

1 v. tr. [LC] Posar a prop. Acosteu les cadires a la taula. Acosta’m el llibre. Acosteu la llenya.

2 intr. pron. [LC] Acostem-nos al foc. Aquest color s’acosta molt a tal altre. Se m’acostà un pobre. La nit s’acosta. S’acosta l’hivern.

3 v. tr. [TRA] Arrambar el costat (d’una nau) en un moll o en un altre lloc.

acostat -ada

adj. [LC] Pròxim, especialment referint-se a un parent.

acostumable

adj. [LC] Capaç d’acostumar-se.

acostumadament

adv. [LC] Segons costum.

acostumament

m. [LC] Acció d’acostumar o d’acostumar-se.

acostumar

1 1 v. tr. [LC] Fer prendre (a algú) el costum, l’habitud, d’alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar els joves al treball, a l’estudi. Acostumar el cos a les fatigues, al fred. Acostumar els nens a obeir.

1 2 intr. pron. [LC] Prendre el costum, l’habitud, d’alguna cosa, de fer alguna cosa. Acostumar-se a un clima.

2 1 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l’acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou.

2 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l’infinitiu. Acostuma a ploure.

acostumat -ada

adj. [LC] Que sol fer-se o esdevenir-se. Va fer el comentari acostumat. Havien preparat el dinar en la manera acostumada.

acot

1 m. [AGF] Arbre que hom ha acotat.

2 m. [AGF] Tanyada¹ 1.

acotació

1 f. [AQ] [FL] [FLL] Acció d’acotar, posant cotes a un mapa, un pla topogràfic, un dibuix tècnic, etc., o anotacions a un escrit.

2 1 f. [LC] [FLL] [FL] Anotació al marge d’un escrit.

2 2 f. [JE] [LC] [FLL] En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment dels personatges, etc.

acotament¹

m. [LC] Acció d’acotar o d’acotar-se.

acotament²

m. [AQ] Acotació 1.

acotar¹

1 1 v. tr. [LC] Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l’esquena. Acotar l’orella a terra per escoltar.

1 2 [LC] acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.

1 3 intr. pron. [LC] Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S’acotà tant que el front li tocava a terra. Caminava acotat sota el gran feix que duia a l’esquena.

2 tr. [AGF] Tallar (un arbre) ran de terra per tal que tregui tanys.

acotar²

1 v. tr. [AQ] [LC] [EI] Posar les cotes (en un mapa, un pla topogràfic, en un dibuix tècnic, etc.).

2 v. tr. [FLL] [LC] [FL] Posar acotacions (a un escrit).

acotiar

v. tr. [LC] Endegar, endreçar, acotxar, etc., (algú) amb sol·licitud, amorosament. Agradar a un infant, a un vellet, que l’acotiïn.

acotiledoni -ònia

adj. [BO] Sense cotilèdons.

acotxar¹

v. tr. [LC] Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Acotxeu-lo bé, que no es refredi. Acotxa’t i procura de suar.

acotxar²

1 v. tr. [LC] Abaixar, ajupir.

2 intr. pron. [LC] Acotxa’t, que encara ens veuran.

acovardiment

m. [LC] Estat de qui s’ha acovardit.

acovardir

1 v. tr. [LC] Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Amb aquelles amenaces varen arribar a acovardir-lo.

2 intr. pron. [LC] Perdre el coratge, agafar por. El dia de l’aiguat em vaig acovardir: no vaig gosar sortir de casa. No t’has d’acovardir per aquestes dificultats: ja les anirem vencent totes. Amb les amenaces d’aquella gent, s’havia acovardit.

acr-

[LC] V. ACRO-.

acràcia

1 f. [LC] Impotència, feblesa.

2 f. [PO] [LC] ANARQUIA.

acrània

f. [MD] Absència total o parcial del crani.

acranial

adj. [MD] Mancat de crani.

acrasials

1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs acrasiomicots, d’esporulació molt simple.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

acrasiomicots

1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs ameboides que no formen plasmodis.

2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.

àcrata

1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’acràcia.

2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de la supressió de tota autoritat, anarquista.

acràtic -a

adj. [PO] [LC] Àcrata 1.

acre¹

m. [FIM] [LC] Mesura anglosaxona de superfície equivalent a 4.047 metres quadrats.

acre²

1 1 adj. [LC] D’un sabor fort i irritant.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Olor acre. So acre.

1 3 adj. [LC] Que conté un principi irritant. Sang acre.

2 adj. [LC] D’una aspror irritant. Un home acre, d’un humor acre.

acreció

1 1 f. [ME] Formació de neu granulada, calabruix o gebre a causa de la incorporació de gotetes d’aigua en subfusió en un cristall de glaç.

1 2 f. [FIA] Formació de masses grans, com ara planetes, llunes o cometes, com a resultat del xoc i l’adhesió entre si de partícules petites de pols i gels de diversa composició.

1 3 f. [GL] Acció de créixer els minerals per juxtaposició de molècules a la superfície; l’efecte.

2 f. [GL] acreció dels continents Procés de creixement lateral dels continents que té lloc durant orogènesis successives.

acreditable

adj. [LC] Que hom pot acreditar.

acreditació

1 f. [AD] [PO] [LC] Acció d’acreditar; l’efecte.

2 f. [AD] Document que acredita una condició determinada o el compliment d’un tràmit.

acreditar

1 1 v. tr. [LC] Fer digne de crèdit. Els escriptors medievals han acreditat aquesta expressió. Aquest comerciant ha sabut acreditar el seu establiment. Aquesta obra l’acredita de bon escriptor.

1 2 v. tr. [PO] [LC] [AD] Fer reconèixer com a ambaixador prop d’un govern i en general testimoniar que (una persona) porta facultats per a exercir un encàrrec diplomàtic, cultural, comercial, etc. Aquesta targeta t’acreditarà com a soci de la biblioteca.

1 3 intr. pron. [LC] Agafar crèdit. Un negoci que s’acredita cada dia més. És un comerciant molt acreditat en aquesta plaça.

2 tr. [LC] [AD] Assegurar la realitat (d’una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Acreditem que ell no ha rebut cap indemnització. Acreditar un error.

3 1 tr. [LC] [ECT] Reconèixer com a creditor (d’un import). El banc li acredita una forta suma.

3 2 tr. [ECT] Abonar² 3 2.

acreditatiu -iva

adj. [LC] Que acredita.

acreixement

1 m. [LC] Acció d’acréixer o d’acréixer-se.

2 m. [MD] Primer període de les malalties, durant el qual els símptomes es fan progressivament intensos.

acréixer

[quant a la flexió, com créixer]

1 v. tr. [LC] Fer augmentar per graus. Acréixer els beneficis i disminuir les despeses. Els guanys que en trauran acreixeran ràpidament la seva fortuna.

2 intr. pron. [LC] Augmentar per graus. La remor minva un moment, però retorna i s’acreix.

a cremadent

loc. adv. [LC] A correcuita. Córrer, menjar, a cremadent.

acrement

adv. [LC] D’una manera acre.

acrementició

f. [BI] [MD] Disposició de nous elements estructurals damunt els que ja formen un teixit orgànic, una estructura.

acres

m. [BOS] Sapote 1.

acrescent

adj. [BO] En bot., que continua creixent un cop format, s’aplica principalment al calze.

acriaturat -ada

adj. [LC] Propi de criatura. Tenir el geni acriaturat. Té unes maneres totes acriaturades.

acrídids

1 m. pl. [ZOI] Família d’insectes ortòpters que comprèn la llagosta.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.

acridina

f. [QU] Compost heterocíclic, d’estructura molecular semblant a la de l’antracè però amb un àtom de nitrogen a l’anell central, que li dona un feble caràcter bàsic.

acridínic

adj. [QU] colorant acridínic V. COLORANT.

acridòfag -a

adj. [ZOA] Que es nodreix d’acrídids.

acriflavina

f. [QU] Substància groga emprada com a antisèptic, clorur de diaminometilacridina.

acrilamida

f. [QU] Amida de l’àcid acrílic, utilitzada en la síntesi orgànica de colorants i, sobretot, en la fabricació de diversos polímers i copolímers.

acrilat

m. [QU] Sal o èster de l’àcid acrílic.

acrílic -a

adj. [QU] [IQ] Format bàsicament per polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, s’aplica a alguns compostos macromoleculars. Elastòmers acrílics, fibres acríliques, resines acríliques.

acriloïl

m. [QU] Grup acil, de fórmula CH₂=CHCO–, derivat de l’àcid acrílic.

acrilonitril

m. [QU] Líquid emprat en la fabricació de fibres acríliques.

acrimònia

f. [LC] Qualitat d’acre. L’acrimònia de la sang. L’acrimònia d’aquestes paraules. És un escriptor ple d’acrimònia.

acrimoniós -osa

adj. [LC] Que té acrimònia. Caràcter acrimoniós.

acritarcs

1 m. pl. [GLP] Grup d’organismes microscòpics esferoidals, dotats d’espines, planctònics o bentònics, de posició taxonòmica incerta, especialment abundants a les roques del proterozoic i del paleozoic inferior.

2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.

acrític -a

adj. [LC] No crític, poc racional.

acritud

1 f. [LC] ACRIMÒNIA.

2 f. [EI] Qualitat d’un metall que ha esdevingut poc mal·leable o trencadís a causa de l’augment de mida dels cristalls.

acro- [o acr-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. ákros, ‘situat a l’extremitat, al cim’, ‘el més alt’. Ex.: acroanòxia, acròpet, acràndria.

acroamàtic -a

1 adj. [LC] Comunicat oralment. Doctrina acroamàtica.

2 adj. [LC] Que no s’adreça sinó a alguns iniciats. Els ensenyaments acroamàtics d’Aristòtil.

acrobàcia

1 f. [LC] [JE] Conjunt d’exercicis d’habilitat física, espectaculars per llur dificultat i risc.

2 f. [LC] Acte o maniobra que presenta dificultats excepcionals.

3 f. [SP] Exercici gimnàstic que té lloc en l’aire.

acròbata

m. i f. [JE] [PR] [LC] Persona que fa acrobàcies.

acrobàtic -a

adj. [JE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’acrobàcia.

acrobatisme

m. [JE] [LC] Art, professió de l’acròbata.

acrocarp -a

adj. [BO] ACROCÀRPIC.

acrocàrpic -a

adj. [BO] Que té els òrgans sexuals i els esporòfits a la part apical i erecta del caulidi, s’aplica a les molses.

acrocianosi

f. [MD] Cianosi permanent de les parts distals.

acrodermatitis

f. [MD] Inflamació de la pell localitzada a les extremitats.

acrodínia

f. [MD] Malaltia de la primera infància caracteritzada per una sensibilitat augmentada de la pell de mans i peus, amb dolor, sensació de formigueig i eritema exfoliatiu, sudoració, fotofòbia, pèrdua de dents i trastorns psíquics com són modificacions del caràcter.

acrodont -a

adj. [ZOA] Que té les dents unides a l’alvèol formant una sola massa.

acrofòbia

f. [PS] Fòbia als llocs elevats.

acrogen -ògena

adj. [BO] Que creix pel cim o àpex.

acrogin -ògina

adj. [BO] Que té els arquegonis primer, i després els esporogonis, a l’àpex del tal·lus, s’aplica als briòfits.

acroleïna

f. [QU] Aldehid líquid, incolor, d’olor acre, obtingut per la deshidratació de la glicerina.

acromat-

[LC] V. ACROMATO-.

acromàtic -a

1 1 adj. [FIF] [LC] Que refracta la llum blanca sense descompondre-la. Telescopi acromàtic. Microscopi acromàtic.

1 2 adj. [LC] [FIF] Exempt de coloracions estranyes degudes a la descomposició de la llum. Imatge acromàtica.

2 adj. [MU] [LC] En mús., sense accidents o modulacions.

acromatisme

1 m. [LC] [FIF] Qualitat d’acromàtic. L’acromatisme d’una lent.

2 m. [AR] Descoloriment que resulta de la barreja dels colors primaris i llurs complementaris en quantitats iguals.

acromatitzar

v. tr. [LC] [FIF] Fer acromàtic, privar de color.

acromato- [o acromat-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. akhrómatos, ‘sense color’. Ex.: acromatòlisi, acromatòpsia.

acromi

m. [MD] [ZOA] Apòfisi superior de l’omòplat, de forma triangular, que s’articula amb l’extremitat distal de la clavícula.

acromial

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’acromi.

acromio-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot acròmion. Ex.: acromioclavicular, acromioescapular.

acròmion

m. [ZOA] [MD] ACROMI.

àcron

m. [ZOA] Segment apical del cap dels artròpodes.

acrònic -a

adj. [FIA] Que neix a posta de sol i es pon a sol ixent. Astre acrònic.

acrònim

1 m. [FL] Abreviació formada amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen una frase.

2 m. [FL] Sigla pronunciable com un mot ordinari. UNESCO i ERASMUS són acrònims.

acropatia

f. [MD] Malaltia de les extremitats.

acròpoli

f. [HIH] [LC] ACRÒPOLIS.

acròpolis

f. [HIH] [LC] La part més alta i fortificada d’una ciutat grega.

acrosoma

m. [BI] Estructura que es troba a la part anterior del cap dels espermatozoides de la majoria de les espècies animals, embolcallant parcialment el nucli, i que conté enzims hidrolítics, com el que facilita la penetració de l’espermatozoide dins l’oòcit madur.

acròstic -a

1 adj. [FLL] [LC] Relatiu o pertanyent a un acròstic. Versos acròstics.

2 m. [FLL] [LC] Composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot, una frase.

acrostoli

1 m. [LC] [TRA] Voluta que adornava la proa de les naus antigues.

2 m. [LC] [TRA] Esperó que portaven les galeres per a foradar el flanc de les galeres enemigues en les batalles navals.

acroteri

1 m. [AR] [AQ] Element decoratiu col·locat als extrems o al cim d’un frontó triangular, generalment en forma de palmeta.

2 m. [AQ] [AR] Element decoratiu col·locat damunt una cornisa per a ocultar part de la teulada.

acrozona

f. [GL] Unitat de bioestratigrafia caracteritzada per la dispersió vertical d’un tàxon específic.

acta

1 f. [DR] [BB] [AD] Document formal que atesta per escrit la realització d’un acte o d’un esdeveniment de naturalesa jurídica o d’un fet qualsevol. Una acta de naixement. Una acta notarial. El llibre d’actes. Prendre acta d’una cosa. Les actes d’un congrés.

2 [DR] acta electoral a) Document en què es fan constar els resultats i les incidències d’una elecció.

2 [DR] acta electoral b) Certificat on consta l’elecció d’una persona per a un càrrec.

3 [AD] acta de delimitació Document en què s’acredita que s’ha dut a terme la delimitació d’un terreny.

4 [DR] acta de notorietat Instrument notarial que té per finalitat la comprovació i la fixació de fets evidents sobre els quals es poden fonamentar i declarar drets o qualitats amb transcendència jurídica.

actant

1 m. [FL] Argument 3.

2 m. [FLL] Funció bàsica en la sintaxi de l’acció narrativa realitzada per un o diversos personatges, éssers o forces.

acte

1 1 m. [LC] [RE] Fet realitzat per una persona, efecte d’una determinació de la voluntat. Acte de justícia, de pietat, d’hostilitat. Un acte heroic. Aquest fou el millor acte de la seva vida. No podem aprovar certs actes d’aquest home. Acte de contrició, de fe, d’esperança.

1 2 [FL] acte de parla Unitat comunicativa mínima, produïda per un parlant, en el marc d’una interacció comunicativa completa, entesa com a part de l’activitat humana.

1 3 [ZOA] [MD] acte reflex Reflex 6.

1 4 [LC] [MD] acte sexual COIT.

1 5 [LC] fer acte de presència No fer sinó comparèixer.

2 1 m. [LC] Fet públic. Assistirem a l’acte solemne de la inauguració del nou museu.

2 2 [AD] acte administratiu Acció o manifestació dels òrgans de l’Administració pública en l’exercici de les seves funcions públiques.

2 3 [HIH] acte de cort Acord pres o actuació duta a terme per les corts del Principat de Catalunya, del regne de València o del regne d’Aragó.

2 4 [DR] acte de disposició Acte pel qual se cedeix un dret, es transmet un bé o es grava un immoble.

2 5 [LC] [HIH] acte de fe Acte al qual la Inquisició sotmetia els condemnats abans del suplici, i el suplici mateix.

2 6 [DR] acte jurídic Actuació humana realitzada amb consciència i voluntat que produeix efectes jurídics. Un atropellament és un acte jurídic.

2 7 [AN] acte tabuat Acció interdita per un tabú.

3 m. [DR] [LC] ACTA.

4 m. [FS] En fil., estat de realitat o existència real. Passar de la potència a l’acte.

5 [LC] a l’acte loc. adv. Al moment mateix.

6 1 m. [JE] [LC] [FLL] Part d’una obra escènica separada de les altres per un interval. Un drama en tres actes. Una comèdia en un acte.

6 2 [JE] [RE] acte sacramental Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, per a l’exaltació de l’eucaristia.

actina

f. [BI] Proteïna fibrosa que forma part de les fibril·les musculars i del citoesquelet.

actinal

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la part d’un animal radiat de la qual arrenquen els tentacles i on està situada la boca.

actini

m. [QU] [ML] Metall de doble transició radioactiu, que dona nom a la família dels actínids (símbol, Ac; nombre atòmic, 89; pes atòmic de l’isòtop més estable, 227).

actínia

f. [ZOI] Invertebrat cnidari del grup dels actiniaris.

actiniaris

1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats cnidaris de l’ordre dels zoantaris, que comprèn les actínies i les anemones.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

actínic -a

1 adj. [QU] [FIF] Que posseeix la propietat de l’actinisme. Raigs actínics.

2 adj. [QU] [FIF] Que es refereix a la propietat de l’actinisme. Efectes actínics.

actínid

1 m. [QU] Element del grup dels actínids.

2 m. pl. [QU] Família de quinze elements químics radioactius que en la taula periòdica comença amb l’actini i acaba amb el lawrenci.

actinídia

f. [AGA] [BOS] Planta enfiladissa, dioica, de fulles amplament ovades i flors grogues, originària de l’Àsia oriental, cultivada inicialment a Nova Zelanda i després a molts països càlids o temperats pels seus fruits, els kiwis (Actinidia deliciosa).

actinisme

m. [QU] [FIF] Propietat de l’energia radiant per la qual es produeixen canvis químics, com en la fotografia.

actino-

[LC] Forma prefixada del mot gr. aktís aktînos, ‘raig de llum’, indica també la presència, en animals, d’una estructura radiada. Ex.: actinòmetre, actinògraf, actinologia, actinograma, actinoquímica; actinomorf, actinomòrfic, actinòpode.

actinobacil·losi

f. [VE] Malaltia infecciosa produïda per l’Actinobacillus lignieresi, que s’observa especialment en el bestiar boví i en l’oví, i eventualment en les persones.

actinoftalm -a

adj. [ZOA] Que té la coroide que reflecteix la llum, s’aplica a l’ull d’alguns animals, com ara el gat, el tigre, etc.

actinoide

m. [QU] OBS. ACTÍNID.

actinolita

f. [GLM] Mineral del subgrup dels amfíbols càlcics, de fórmula Ca₂(Fe, Mg)₅(Si₈O₂₂)(OH)₂, que presenta diferents tonalitats de color verd i es troba en roques metamòrfiques riques en calci.

actinòmetre

1 m. [FIF] [QU] [FIM] Aparell per a mesurar els efectes actínics d’una radiació.

2 m. [FIF] [FIM] [ME] Aparell emprat antigament per a mesurar la intensitat de la radiació rebuda del Sol.

actinomicetals

1 m. pl. [BI] Ordre de bacteris la majoria de representants del qual habiten en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus.

2 m. [BI] Bacteri de l’ordre dels actinomicetals.

actinomicets

m. pl. [BI] ACTINOMICETALS.

actinomorf -a

adj. [ZOA] [BO] Que té simetria radial. Una flor actinomorfa.

actinopterigis

1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos osteïctis, que tenen els radis de les aletes pectorals i ventrals disposats en forma de ventall, de respiració exclusivament branquial, mancats de comunicació entre les fosses nasals i la cavitat bucal.

2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.

actinoteràpia

f. [MD] Ús terapèutic de les radiacions.

actitud

1 1 f. [LC] Positura expressiva que correspon a una certa disposició de l’ànim. Actitud respectuosa. Actitud amenaçadora.

1 2 f. [AR] [LC] En pint. i en escult., positura, disposició d’una figura.

1 3 [MD] [PE] [PS] actitud fetal Actitud pròpia del fetus i que el nadó tendeix a mantenir.

2 f. [LC] [PS] Disposició d’ànim envers alguna cosa. Actitud benèvola, ferma. L’actitud del poble, del govern.

actiu -iva

1 1 adj. [LC] [FIF] Que té el poder d’obrar. Principis actius.

1 2 adj. [LC] [FIF] [GL] Que obra, que està en acció. Vida activa. Falla activa.

1 3 [FIF] [QU] òpticament actiu Capaç de girar el pla de polarització de la llum.

2 1 adj. [LC] Que obra promptament. Un verí actiu. Un remei actiu.

2 2 adj. [LC] Donat a l’acció, diligent. Un negociant actiu.

3 1 adj. [LC] Que implica acció. Prendre una part activa en alguna cosa. Servei actiu.

3 2 adj. [FL] [LC] En gram., que expressa l’acció. Verb actiu. Veu activa d’un verb. Participi actiu.

4 1 adj. [LC] [DR] [AD] Que actualment presta servei com a funcionari, que col·labora en una corporació. Un funcionari actiu. Un membre actiu de l’acadèmia.

4 2 [DR] [LC] [AD] en actiu loc. adv. Exercint les seves funcions. Una catedràtica en actiu.

5 adj. [ECT] [LC] En econ., que està al corrent del pagament d’amortitzacions i d’interessos. Deutors actius, deutes actius.

6 1 m. [ECT] [LC] Import total dels béns i dels drets que una persona té.

6 2 [LC] [ECT] actiu circulant Part de l’actiu que inclou els elements patrimonials que entren i s’exhaureixen al llarg d’un sol volt del procés productiu i que, al final d’aquest, es converteixen en diners.

6 3 [LC] [ECT] actiu fictici Part de l’actiu que no té un valor de realització.

6 4 [LC] [ECT] actiu fix Part de l’actiu que inclou els béns adquirits per tal d’ésser utilitzats al llarg de tot un seguit de volts del procés productiu.

6 5 [LC] posar alguna cosa en l’actiu d’algú Tenir-la-hi en compte.

7 adj. [EE] [EL] Que és capaç d’aportar energia al circuit on està connectat. Dispositiu actiu.

8 1 adj. [QU] Que per la seva estructura, el seu estat de divisió o d’altres circumstàncies, es troba en una forma que no és l’ordinària, i és apte a experimentar certes transformacions inusuals o a donar-hi lloc, s’aplica a substàncies químiques.

8 2 adj. [QU] Radioactiu, físsil.

activació

1 f. [LC] [EI] Acció d’activar; l’efecte.

2 f. [QU] Tècnica d’anàlisi química basada en la mesura de la radioactivitat induïda en els elements químics de la mostra a analitzar, com a conseqüència d’haver-los sotmès a una reacció nuclear o haver-los bombardejat amb neutrons.

activador -a

1 adj. [LC] Que activa.

2 m. [BI] [QU] En quím., substància que augmenta l’activitat d’un enzim, d’un accelerant de vulcanització o, en general, d’un catalitzador.

3 m. [MI] En la selecció de minerals per flotació, substància que fa esdevenir repel·lents a l’aigua les partícules del mineral, de tal manera que s’adhereixen a les bombolles i es produeix llur concentració a la superfície.

4 m. [FL] activador negatiu Element lingüístic que permet que en una oració s’usin mots negatius com ara ningú, mai, res, etc.

activament

1 adv. [LC] D’una manera activa. Tots hi treballen activament.

2 adv. [FL] Amb significació activa. Un verb neutre pres activament.

activar

1 v. tr. [LC] Fer més actiu, més prompte en l’acció. Activar la combustió. Activar els treballs d’instal·lació.

2 tr. [LC] [EI] Posar en servei (un circuit, un dispositiu, etc.).

3 1 tr. [QU] En quím., donar (a una substància), per tractaments físics o químics, un estat actiu.

3 2 tr. [QU] Excitar (una molècula) perquè adquireixi una energia addicional que la faci esdevenir químicament reactiva o apta per a emetre radiació electromagnètica.

activisme

m. [LC] [SO] [PO] Propaganda activa al servei d’una doctrina política o social, d’un partit, d’un sindicat, etc.

activista

1 adj. [LC] [SO] [PO] Relatiu o pertanyent a l’activisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [SO] [PO] Militant actiu d’un partit polític, d’un sindicat, etc.

activitat

1 1 f. [LC] Qualitat d’actiu, facultat d’obrar. L’activitat del pensament. L’activitat d’un òrgan. Activitat vegetativa.

1 2 [LC] en activitat loc. adv. En acció. Volcà en activitat. Un sistema en activitat. Ésser en activitat.

1 3 [QU] [FIN] activitat nuclear En fís. nuclear, nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.

1 4 [FIF] [FIN] [QU] activitat òptica Capacitat de certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada.

1 5 [FIA] [FIN] [FIF] activitat solar Manifestació de diversos fenòmens solars, com taques, erupcions, etc., de caràcter periòdic, causats pel camp magnètic solar.

2 f. [LC] Diligència, promptitud en l’obrar. L’activitat d’un remei. L’activitat d’un negociant.

3 1 f. [LC] Ocupació habitual d’una persona. Un home de moltes activitats.

3 2 f. [LC] Conjunt de les operacions o tasques que duu a terme una entitat. Les activitats de l’Institut. L’activitat d’una fàbrica.

actor¹ actora

1 m. i f. [DR] [PR] En jur., persona que fa una demanda.

2 m. i f. [BB] [PR] Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document.

3 [SO] [PR] actor social Individu, grup o institució que es troba a l’origen d’una acció.

actor² actriu

m. i f. [JE] [CO] [PR] Persona que representa un personatge en el teatre, el cinema, la ràdio o la televisió. Actor de doblatge.

actuació

1 1 f. [LC] [CO] Acció d’actuar.

1 2 f. pl. [DR] [AD] [DE] Diligències d’un procediment judicial o administratiu.

2 f. [FL] En ling., manifestació de la competència d’un parlant en els seus múltiples actes de parla.

actual

1 1 adj. [LC] Que existeix en el moment present. Els escriptors actuals. El govern actual.

1 2 adj. [MD] En med., que obra immediatament. Un remei actual. Un cauteri actual.

1 3 adj. [GL] En geol., contemporani de l’home i posterior al neolític. Dipòsit actual. Formació actual.

2 adj. [FS] Que existeix en acte.

actualisme

m. [GLP] UNIFORMITARISME.

actualitat

1 f. [LC] Qualitat d’actual.

2 f. [LC] [CO] Conjunt de fets recents o d’informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

actualització

f. [LC] [FL] Acció d’actualitzar; l’efecte.

actualitzar

1 v. tr. [LC] Fer actual, posar al dia. S’ha d’actualitzar la llista.

2 1 tr. [LC] [FL] Reduir a acte.

2 2 tr. [FL] Manifestar en la parla (un element lingüístic abstracte) amb una qualitat fònica, una significació i una funció concretes.

3 tr. [ECT] Calcular (l’import que en el moment actual equival a un capital o a una renda futurs) segons una taxa d’interès.

actualment

1 adv. [LC] En el moment present, ara.

2 adv. [LC] Realitzant-se o existint en acte.

actuant

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que actua, especialment en una oposició o en un procés.

actuar

1 v. tr. [LC] Posar en acció o moció. Estímuls que actuen els sentits corporals.

2 intr. [LC] Exercir actes propis de la seva natura, funcions pròpies del seu càrrec. El remei no va actuar. Aquest funcionari no ha actuat en tot aquest any.

3 intr. [LC] En les universitats, defensar conclusions públiques, practicar els exercicis d’una oposició.

4 intr. [DR] [LC] Procedir judicialment.

5 intr. [LC] [JE] Representar o executar una obra escènica, una composició musical.

actuari actuària

1 m. i f. [ECT] [PR] En una companyia d’assegurances, persona que fa els càlculs.

2 1 m. [DR] [PR] Escrivà que actuava amb un jutge.

2 2 m. [BB] [PR] Escrivent de l’època romana encarregat de redactar les actes.

actuarial

adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a la feina de l’actuari. Matemàtica actuarial.

acubador -a

adj. [LC] Que acuba. Un baf acubador.

acubament

m. [LC] Acció d’acubar o d’acubar-se; l’efecte.

acubar

1 1 v. tr. [LC] Dificultar o impedir la respiració (a algú). La xafogor del metro acuba els viatgers.

1 2 intr. pron. [LC] Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació. Podríem obrir el balcó, aquí dins ens hi acubem.

2 intr. pron. [LC] DESMAIAR-SE. Es va acubar a causa de la impressió produïda per l’accident.

acubillar

1 v. tr. [LC] Abrigar (quelcom) posant-s’hi a sobre. La lloca acubilla els seus pollets.

2 intr. pron. [LC] Ficar-se en un lloc resguardat. Ens vàrem acubillar en una barraca.

acudir

[ind. pr. 3 acudeix (o acut)]

1 1 v. intr. [LC] Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una cita. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell.

1 2 [LC] acudir com un clau Acudir puntualment.

2 intr. pron. [LC] Una idea, un pensament, una resposta, etc., oferir-se sobtosament a l’esperit. No sabien què contestar-li, no se’ls acudia res.

acudit

1 m. [LC] Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s’acudeix a l’esperit.

2 m. [LC] Joc de paraules o història curta d’intenció humorística.

acugulament

m. [LC] Acció d’acugular o d’acugular-se; l’efecte.

acugular

1 v. tr. [LC] Disposar (el foc) de manera que, dificultant l’accés de l’aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama. Acugula el foc, que no es gasti en va la fogonada.

2 intr. pron. [LC] El foc, cremar somortament, mig apagar-se per insuficiència d’aire. Bufaven el foc amb delit, com si tinguessin por que s’acugulés.

acuindament

m. [HIH] Acció d’acuindar; l’efecte.

acuindar

v. tr. [HIH] Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge).

acuit

1 m. [LC] [JE] Acció d’acuitar.

2 m. [LC] [JE] Fet 5 1. Jugar a l’acuit, a acuit.

a cuitacorrents

loc. adv. [LC] A CORRECUITA.

acuitar

1 v. tr. [LC] ENCALÇAR.

2 tr. [LC] Empènyer (algú) a fer promptament una cosa.

3 tr. i intr. pron. [LC] Apressar 1.

acuïtat

1 f. [LC] Qualitat d’agut. L’acuïtat d’un so. L’acuïtat d’una sensació.

2 f. [FL] Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius.

aculada

f. [LC] Acció d’acular o d’acular-se.

acular

1 1 v. tr. [LC] Arrambar (una cosa) per la part posterior. Varen acular el carro contra el marge.

1 2 v. tr. [LC] Posar en situació de no poder recular més. L’havien aculat de manera que la fugida era impossible.

2 intr. pron. [LC] Entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament. L’hereu s’aculava a no seguir el negoci.

3 1 intr. [LC] [TRA] [TRG] Un vehicle, una nau, agafar inclinació abaixant-se del darrere. La tartana anava massa carregada del darrere i aculava.

3 2 intr. [TRA] Una embarcació, tocar fons amb la popa en anar endarrere.

aculeat -ada

1 adj. [BO] En bot., que té aculis.

2 adj. [ZOA] En zool., que té fibló.

3 1 m. pl. [ZOI] Subordre d’insectes himenòpters, la femella dels quals va ordinàriament armada d’un fibló, que comprèn les abelles, les vespes i les formigues.

3 2 m. [ZOI] Individu d’aquest subordre.

aculeïforme

adj. [BO] Que té forma d’aculi.

aculi

1 m. [BO] En bot., formació epidèrmica rígida i punxant que es distingeix de l’espina perquè no posseeix teixit vascular ni altres teixits interns.

2 m. [ZOA] Fibló¹ 1.

acull

m. [LC] ACOLLIMENT.

aculturació

f. [AN] [LC] [SO] Procés de canvi cultural, resultat del contacte entre cultures diferents.

aculturar

v. tr. [SO] Adaptar a una nova cultura.

aculturat -ada

1 adj. [AN] Que presenta formes de vida diferents de les tradicionals del seu poble. Un emigrant aculturat.

2 adj. [AN] Que és objecte d’aculturació. Les societats rurals aculturades per la televisió.

acumbent

adj. [LC] [AR] Ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç.

acúmetre

m. [MD] Aparell per a mesurar l’agudesa auditiva.

acumetria

f. [MD] Determinació de l’agudesa auditiva.

acuminat -ada

adj. [BO] Terminat en punta allargada. Fulla acuminada. Pètals acuminats.

acumulable

adj. [LC] Que es pot acumular. La riquesa acumulable. L’energia acumulable.

acumulació

1 f. [LC] Acció d’acumular o d’acumular-se; l’efecte.

2 f. [MD] Fenomen caracteritzat per la persistència en l’organisme dels efectes d’uns determinats medicaments, a causa de llur lenta eliminació.

3 1 f. [DR] acumulació d’accions Acumulació en un mateix procés de diverses accions contra una persona o unes quantes.

3 2 [DR] acumulació de causes Reunió de dos o més processos per a formar-ne un de sol i perquè siguin resolts en una mateixa sentència.

4 f. [ECT] acumulació capitalista Procés de transformació d’una part de l’excedent en capital.

acumulador -a

1 adj. [LC] Que acumula.

2 1 m. [LC] [EE] En tecnol., aparell o instal·lació que serveix per a acumular energia i restituir-la totalment o en part. Acumulador hidràulic, de calor.

2 2 m. [EE] [EL] Dispositiu electroquímic reversible que pot retornar l’energia elèctrica que ha emmagatzemat quan el sistema químic que conté ha estat sotmès a electròlisi. Acumulador de plom, alcalí.

2 3 [EE] [EL] acumulador elèctric Acumulador 2 2.

3 1 m. [IN] En inform., registre d’una unitat aritmètica que conté successivament un operand i el resultat d’una operació.

3 2 m. [IN] Variable numèrica que té la finalitat d’acumular un valor o una altra variable a ella mateixa.

acumulament

m. [LC] Acumulació 1.

acumular

1 1 v. tr. [LC] Apilar, aplegar en una massa. Acumular mercaderies en els magatzems. La sorra que la mar acumula en aquell indret de la platja.

1 2 intr. pron. [LC] La pols s’acumula pels carrers i les cases.

1 3 v. tr. [LC] Ajuntar com apilant. Acumular riqueses. Acumular coneixements. Acumular errors sobre errors.

1 4 v. tr. [EI] [LC] Fer que hi hagi en quantitat (energia, calor, electricitat, etc.) per a fer-les servir en un moment donat.

2 tr. [LC] Conferir (dos o més càrrecs o funcions) a una mateixa persona.

3 tr. [DR] [LC] Imputar (algun delicte o falta). La gent li acumula moltes malifetes.

acumulat -ada

adj. [QU] Que uneix tres o més àtoms de carboni consecutius al llarg d’una cadena carbonada. Dobles enllaços acumulats.

acumulatiu -iva

adj. [LC] Que es refereix a una acumulació.

acumulativament

adv. [LC] En comú, ensems amb un altre o d’altres.

acunçament

m. [LC] Acció d’acunçar.

acunçar

1 v. tr. [LC] Arranjar amb art.

2 v. tr. [LC] [IMI] Llavorar, polir, (pedres precioses).

acupuntor acupuntora

m. i f. [PR] Especialista en acupuntura.

acupuntura

f. [MD] [LC] Inserció d’agulles en els teixits vius, usada com a remei.

acuradament

adv. [LC] Amb gran cura. Treballen acuradament. Acuradament elaborat.

acurat -ada

1 adj. [LC] Fet amb gran cura. Un escrit acurat. Elaboració acurada.

2 adj. [LC] CURÓS. No havia estat gaire acurat a conservar les veles i van acabar esqueixant-se.

acurçar

v. tr. i intr. pron. [LC] ESCURÇAR.

acurtar

1 v. tr. i intr. pron. [LC] ESCURÇAR.

2 tr. [LC] Vestir de curt (un infant de bolquers).

acusable

adj. [LC] Que pot ésser acusat.

acusació

f. [LC] [DR] Acció d’acusar o d’acusar-se. Una acusació de furt. El fiscal sostindrà l’acusació.

acusador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que acusa. Indicis acusadors. L’acusador del seu propi fill. Acusador públic.

2 m. i f. [DR] Persona que en un procés legal manté l’acusació.

acusament

m. [LC] [DR] ACUSACIÓ.

acusar

1 v. tr. [LC] [DR] Assenyalar com a culpable. L’acusen d’haver robat la caixa. Tots l’acusen de negligència.

2 intr. pron. [LC] Declarar-se culpable. M’acuso d’haver mancat al reglament.

3 v. tr. [DR] Exercir una acció penal (contra algú).

4 v. tr. [LC] [DR] Palesar, denunciar (alguna cosa), donar-ne indici. Aquests seus actes acusen la seva magnanimitat.

5 [LC] [DR] acusar recepció d’una tramesa Declarar d’haver-la rebuda. Acuso recepció de la vostra carta del 14 de maig.

6 v. tr. [JE] [LC] En certs jocs de cartes, manifestar de tenir (determinades cartes).

7 v. tr. [LC] Fer ressaltar. Un vestit que acusa les formes.

acusat -ada

1 adj. i m. i f. [DR] [LC] Que és acusat d’una infracció penal.

2 adj. [LC] Que és clarament perceptible, que ressalta. Tenia els trets de la cara molt acusats.

acusatiu

1 1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d’un verb transitiu o de complement d’una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc.

1 2 adj. [FL] Cas acusatiu.

2 1 m. [FL] Complement directe en llengües sense declinació.

2 2 [FL] acusatiu de qualificació ACUSATIU INTERN.

2 3 [FL] acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, generalment l’un de persona i l’altre de cosa.

2 4 [FL] acusatiu intern Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. L’acusatiu intern la seva vida de l’oració Viu la seva vida.

acusatori -òria

adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a l’acusació. Sistema acusatori.

acústic -a

1 1 adj. [FIF] [MU] [MD] Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Nervi acústic. Telègraf acústic. Impressions acústiques. Color acústic.

1 2 f. [LC] [FIF] Ciència del so, incloent-hi la producció, la transmissió i els efectes.

2 adj. [MU] En mús., no electrònic. Guitarra acústica.

acutangle

adj. [MT] Que té els tres angles aguts. Un triangle acutangle.

acutorsió

f. [MD] Torsió d’una artèria amb una agulla per estroncar l’hemorràgia.

adàctil -a

adj. [LC] [ZOA] Sense dits, mancat de dits.

adagi

m. [LC] Sentència 1 2. Com diu un vell adagi. Com diu l’adagi.

adagio

[it.]

1 adv. [MU] [LC] En mús., amb un temps lent.

2 m. [MU] [LC] Part musical en aquest temps. L’adagio d’una sonata, d’una simfonia.

adalil

1 m. [HIH] Capità d’almogàvers encarregat de reconèixer el terreny, guiar l’exèrcit i combatre a cavall.

2 m. i f. [LC] [HIH] Guia 1 i 2.

adam

m. [LC] Home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que va sempre mal engiponat, brut. És un adam.

adamantí -ina

1 adj. [LC] [IMI] [GL] Que té les qualitats del diamant.

2 adj. [LC] Dur, persistent. Treballen amb un zel adamantí.

adàmic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al personatge bíblic Adam, semblant a Adam.

adamisme

m. [RE] Doctrina dels adamites.

adamita

1 m. i f. [LC] Persona que imita Adam anant nua.

2 m. i f. [LC] [RE] Membre d’una secta cristiana els adeptes de la qual es congregaven nus.

adamític -a

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als adamites.

2 adj. [RE] ADÀMIC.

adaptabilitat

f. [LC] Qualitat d’adaptable.

adaptable

adj. [LC] Capaç d’ésser adaptat.