llengüeta
1 1 f. [LC] [MU] Lamineta mòbil en el tub de certs instruments de vent, que produeix el so amb les seves oscil·lacions.
1 2 f. [IT] Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic.
1 3 f. [LC] Part de la punta d’un ham, d’una sageta, etc., que forma un angle agut amb el seu cos i fa que l’instrument, un cop clavat, no pugui desclavar-se fàcilment.
1 4 f. [FIM] Agulla d’una balança, especialment de la romana.
1 5 f. [AF] Ganiveta que forma part de l’eina usada pels enquadernadors per a retallar el paper.
1 6 f. [LC] Motllura, adorn, etc., en figura de llengua.
1 7 f. [IMI] Tireta de pell, de lona, etc., que cobreix l’obertura anterior i superior d’una sabata o bota.
2 f. [LC] [ZOP] XANGUET.
llengüeteria
1 f. [MU] Conjunt dels registres de l’orgue que tenen llengüeta.
2 [MU] llengüeteria de batalla Conjunt de jocs de llengüeta disposats horitzontalment a la façana de l’orgue.
llentia
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, flors blavenques en raïms axil·lars i llegums curts amb una o dues llavors, cultivada per les seves granes (Lens culinaris ssp. esculenta).
1 2 f. [BOS] Llavor de la llentia, en forma de disc, molt alimentosa.
2 f. [BOS] llentia d’aigua Planta de la família de les lemnàcies, molt menuda i en forma de llentia, que es multiplica per mitjà de gemmes i viu, sovint en poblacions extenses, a la superfície de les aigües quietes (Lemna minor).
llentilla
1 f. [LC] [BOS] [AGA] LLENTIA.
2 f. [IMI] Disc fixat a l’extremitat inferior de la pèndola d’un rellotge.
3 f. [MD] Taca o papil·la de la pell que té la forma d’una llentia.
llentillós -osa
adj. [MD] [LC] Clapat de llentilles.
llentiscla
f. [BOS] LLENTISCLE.
llentisclar
m. [BOC] Lloc poblat de llentiscles.
llentiscle
m. [BOS] [LC] Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d’olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa (Pistacia lentiscus).
llentisclera
f. [BOS] [LC] LLENTISCLE.
lleny
m. [TRA] [LC] [HIH] Nau medieval de rems.
llenya
1 1 f. [LC] [IMF] [AGF] Part dels vegetals que, tallada i feta trossos, es destina a fer foc. Una carretada de llenya. Anar a fer llenya al bosc. Estellar llenya.
1 2 [AGF] llenya terrera Arbustos que creixen entre els arbres del bosc.
1 3 f. [LC] Fusta 1 1.
2 f. [LC] PALLISSA2. Si no t’esmenes rebràs llenya.
3 f. [LC] [JE] [AN] fer llenya Un castell humà, perdre l’equilibri i caure en carregar-se o descarregar-se.
llenyada
f. [LC] Quantitat de llenya.
llenyaire
m. i f. [PR] [LC] LLENYATAIRE.
llenyam
1 m. [LC] LLENYADA.
2 m. [AGF] [LC] Conjunt de la fusta d’un arbre.
3 m. [LC] Biga de fusta d’un sostre o d’una teulada.
llenyar
v. intr. [LC] Tallar fusta destinada a fer foc.
llenyataire
m. i f. [LC] [PR] [AGF] Persona que té per ofici tallar i preparar els arbres al bosc, sigui per fer fusta o per fer llenya.
llenyater llenyatera
m. i f. [LC] [PR] LLENYATAIRE.
llenyer
m. [LC] Lloc on és guardada la llenya.
llenyera
f. [LC] LLENYER.
llenyisser llenyissera
m. i f. [PR] [LC] LLENYATAIRE.
llenyós -osa
1 adj. [LC] Que consisteix en fusta. La part llenyosa d’un vegetal.
2 adj. [LC] [BO] Que conté fusta. Una planta llenyosa.
lleó
1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’una gran corpulència, pèl entre roig i groc, cua acabada en un pinzell de cerres, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita a l’Àfrica subsahariana i en una reserva del nord-oest de l’Índia (Panthera leo). Els rugits del lleó. És valent com un lleó. Defensar-se com un lleó. Es van batre com lleons.
1 2 [LC] ésser algú un lleó Ésser valent, coratjós.
2 1 m. [AR] Representació iconogràfica del lleó, generalment com a símbol de poder.
2 2 m. [HIG] Figura heràldica del lleó, que es representa rampant i amb el cap de perfil.
2 3 [HIG] lleó lleopardat Lleó que es representa passant i amb el cap de perfil.
3 m. [ZOM] lleó marí Mamífer carnívor de la família dels otàrids, amb el cos fusiforme i les potes acabades en aletes.
4 m. i f. [AN] [LC] [FIA] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Lleó. Segons l’horòscop, els lleó són orgullosos. El meu fill és lleó.
lleona
f. [LC] [ZOM] Femella del lleó.
lleonat -ada
adj. [LC] D’un color semblant al del pèl del lleó.
lleonera
f. [LC] Gàbia de lleons.
lleonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lleó.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lleó o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lleonès.
lleoní -ina
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al lleó.
2 adj. [DR] Que adjudica avantatges exorbitants a una de les parts, s’aplica a un contracte.
lleopard
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cos àgil i musculat, pelatge de fons falb amb matisos que van fins al groc i amb un gran nombre de taques negres formant anells trencats, que habita l’Àfrica i l’Àsia meridionals (Panthera pardus).
2 1 m. [HIG] Figura heràldica del lleó quan es representa passant i amb el cap de cara.
2 2 [HIG] lleopard lleonat Lleopard heràldic representat rampant i amb el cap de cara.
lleopardat
adj. [HIG] lleó lleopardat V. LLEÓ.
llepa
m. i f. [LC] LLEPAIRE.
llepacrestes
m. i f. [LC] LLEPAIRE.
llepaculs
m. i f. [LC] POP. LLEPAIRE.
llepada
1 f. [LC] Acció de llepar; l’efecte.
2 1 f. [LC] Senyal que fa el fregadís, el contacte, d’una cosa que deixa.
2 2 f. [LC] Capa de pintura que es dona per a tapar una taca, un clap, etc.
llepadits
m. [LC] fer llepadits d’alguna cosa Trobar-hi molt de gust, llepar-se’n els dits.
llepadum
m. [LC] Suc espès com un xarop.
llepafils
adj. i m. i f. [LC] Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.
llepaire
m. i f. [LC] Baix adulador.
llepaplats
m. i f. [LC] Persona que menja molt.
llepar
1 1 v. tr. [LC] Passar la llengua (per alguna cosa). El gos li llepava la mà. Llepar un plat.
1 2 [LC] llepar-se els dits [o llepar-se’n els dits] Trobar molt gustosa, molt bona, una cosa. Si és bo? Te’n lleparàs els dits.
1 3 [LC] llepar-se’n els bigotis Trobar-hi molt gust.
2 1 tr. [LC] Passar fregant. Les flames llepaven la façana del convent.
2 2 tr. [LC] Tacar-se fregant la superfície (d’una cosa que deixa).
2 3 tr. [LC] Emportar-se (alguna cosa) en un repartiment.
2 4 tr. [LC] Treure (d’una peça de suro, d’un tap, etc.) una llepia.
3 1 tr. [LC] Adular baixament.
3 2 [LC] POP. llepar el cul a algú Mostrar-se baixament servil envers algú.
llepassa
1 1 f. [LC] Senyal que deixa una escombra, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d’una cosa, quan es deixa part de la brutícia que es tractava de treure, quan el color no resta uniformement repartit, etc.
1 2 [LC] fer una llepassa Escombrar malament.
2 1 f. [IMF] [AQ] Llistó amb què s’apedaça o es reforça una porta rústica, amb què es claven i subjecten dues peces, etc.
2 2 f. [AQ] Llistó llarg i flexible que empren els mestres de cases com a plantilla per a dibuixar les voltes de llit d’escala o altres corbes.
2 3 f. [IMF] Llistó que es clava al través o en diagonal de les vetes de la fusta d’una creuera de fusta massissa, per evitar que es pugui esberlar o trencar de cap a cap.
3 f. [IMF] Senyal que deixa un pinzell de donar bany o una monyeca de vernís, si els líquids no han quedat degudament i uniformement escampats.
llepat -ada
adj. [LC] [AR] Excessivament adornat, falsament elegant, pretensiós, d’un perfeccionisme exagerat. Duia un vestit molt llepat.
llepet
m. [LC] Taqueta produïda pel contacte d’una cosa que deixa.
llepia
f. [IMI] Tros molt prim que es treu d’una peça de suro, d’un tap, etc.
llepó llepona
m. i f. [LC] LLEPAIRE.
llépol -a
adj. [LC] LLAMINER.
llepolejar
v. intr. [LC] [HO] LLAMINEJAR.
llepoleria
f. [LC] [HO] LLAMINADURA.
llera
f. [LC] [GG] GLERA.
llesca
1 1 f. [LC] Porció més o menys prima que es treu d’un pa tallant-lo de banda a banda. Què vols? Llesca o crostó? S’ha menjat dues llesques de pa i un tros de formatge. Una llesca sucada amb oli.
1 2 f. [IMI] Peça de suro tallada a la mida apropiada per a fer-ne carracs o taps.
2 f. [LC] fer la llesca a algú Destorbar-lo de reeixir.
llescador -a
adj. i m. i f. [IMI] Que llesca el suro.
llescament
m. [LC] Acció de llescar; l’efecte.
llescar
1 v. tr. [LC] Fer llesques. Qui llescarà el pa?
2 [IMI] [LC] llescar una panna de suro Treure’n llesques.
llessamí
m. [LC] [BOS] [AGA] GESSAMÍ.
llest -a
1 1 adj. [LC] Diligent, expedit.
1 2 adj. [LC] Prompte a comprendre les coses. Quina criatura tan llesta! Ja sap com funciona l’ordinador.
2 1 adj. [LC] Que ja està acabat. Ja tinc la feina llesta.
2 2 adj. [LC] Que ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos?
2 3 [LC] estar ben llest per a algú Ésser considerat mereixedor d’enemistat.
2 4 [LC] estar llest [o estar ben llest] Estar irremissiblement perdut. Després del darrer atac, el malalt està ben llest.
llesta
f. [AGR] Cert nombre de xais que hom deixa per marrans en el ramat, per tal de destinar-los a la recria.
llestament
adv. [LC] Amb llestesa.
llestesa
f. [LC] Qualitat de llest.
llet
1 1 f. [HO] [AGR] [MD] Fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries. Llet de vaca, de cabra, de burra.
1 2 [LC] [MD] tenir llet una dona Poder criar el seu nodrissó.
1 3 [LC] ésser de mala llet Ésser de mala índole.
1 4 [LC] tenir mala llet a) Tenir mala intenció, mala bava. Té molt mala llet en el tracte amb els treballadors.
1 4 [LC] tenir mala llet b) Tenir mala sort. Té mala llet, l’han tornat a eliminar.
1 5 [LC] tenir llet Tenir sort, tenir bona sort. Quina llet que té, ha tornat a guanyar.
2 1 f. [HO] Llet d’alguns mamífers domèstics que beu l’home com a aliment o usada per a fer mantega, formatge, etc. Llet de vaca. Formatge fet de llet de cabra.
2 2 f. [HO] Llet tractada per a la conservació. Llet en pols, llet condensada.
2 3 [MD] llet adaptada [o llet maternitzada] Producte semblant a la llet materna, obtingut a partir de la llet de vaca i altres ingredients, apte per a la lactància artificial.
2 4 [HO] [LC] llet merengada Llet amb clares d’ou, batudes o no, sucre i canyella.
3 1 f. [LC] [HO] Làtex de les plantes.
3 2 f. [LC] SEMEN.
4 1 f. [LC] [HO] llet d’ametlles a) Beguda feta amb ametlles moltes i llet o un altre líquid.
4 1 [LC] [MD] llet d’ametlles b) Emulsió protectora de la pell en què el principal ingredient són les ametlles.
4 2 [LC] [HO] llet de soia Emulsió de soia.
5 1 f. [BOS] llet d’ocell LLET DE GALLINA.
5 2 [BOS] llet de bruixa Lleteresa 1.
5 3 [BOS] llet de gallina Planta bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i fruit en càpsula, que es fa als prats i als herbassars (Ornithogalum umbellatum).
5 4 [BOS] llet de Maria Herba freixurera A).
5 5 [BOS] llet de pardal LLET DE GALLINA.
lletania
1 f. [RE] Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany.
2 f. [LC] Tirallonga, enumeració, monòtones.
3 f. pl. [RE] LLEDÀNIES.
lleter -a
1 adj. [LC] [AGR] Que dona llet. Una vaca lletera.
2 m. i f. [PR] [AGR] Persona que ven llet.
lletera1
f. [BOS] Lleteresa 1.
lletera2
f. [LC] Recipient per a transportar o guardar la llet o per a servir-la a taula.
lleterada
f. [LC] Raig de llet.
lleterassa
f. [BOS] Planta arbustiva de la família de les euforbiàcies, laticífera, de fulles lanceolades enteres que es desprenen amb l’eixutesa estiuenca, flors amb glàndules de color de taronja en inflorescència umbel·liforme, i fruit en càpsula llisa o gairebé, pròpia del litoral mediterrani (Euphorbia dendroides).
lleteresa
1 1 f. [BOS] [LC] Planta del gènere Euphorbia, de la família de les euforbiàcies, laticífera, de fulles simples, flors en ciati amb glàndules oblongues o en forma de mitja lluna, generalment acolorides, disposades sovint en inflorescències umbel·liformes, i fruit en càpsula formada per tres cocs.
1 2 [BOS] lleteresa de camp Lleteresa anual, de fulles caduques estretament lanceolades, bràctees florals triangulars i glàndules del ciati en forma de mitja lluna, que es fa sobretot als conreus llenyosos i als erms (Euphorbia segetalis).
1 3 [BOS] lleteresa de platja Lleteresa de tonalitat glauca, fulles oblongues densament imbricades, bràctees florals arrodonides i glàndules semilunars, que es fa a les platges arenoses (Euphorbia paralias).
1 4 [BOS] lleteresa vera [o lleteresa vesquera] Lleteresa robusta, glauca, de fulles lanceolades i gruixudes, bràctees florals ovades, glàndules negroses o d’un bru rogenc i càpsula pilosa, que es fa sobretot a les garrigues i als alzinars clars (Euphorbia characias).
2 f. [BOB] LLETEROLA DE LLET GROGA.
lletereser
adj. [BOB] bolet lletereser V. BOLET.
lleteria
f. [LC] [IMI] [HO] Establiment dedicat a la venda de productes lactis i eventualment d’altres productes alimentaris com xocolata, ous, etc.
lleterola
1 f. [LC] [BOS] Lleteresa 1.
2 1 f. [BOB] Bolet del grup dels lactaris, que segrega un làtex blanc, sovint abundant.
2 2 [BOB] lleterola de llet groga Lleterola molt picant, el làtex de la qual pren un color groc de sofre poc després d’ésser exposat a l’aire (Lactarius chrysorrheus).
2 3 [BOB] lleterola de llet morada Lleterola de barret viscós i làtex blanc que vira després al morat (Lactarius uvidus, L. cistophilus i espècies afins).
2 4 [BOB] lleterola de perxada LLETEROLA ROJA.
2 5 [BOB] lleterola petita Lleterola comestible, de barret petit, làtex blanc i olor com de cautxú, que viu sobretot a les fagedes (Lactarius subdulcis).
2 6 [BOB] lleterola roja [o lleterola sastre] Lleterola comestible, més grossa que la lleterola vera, que es fa en llocs alts (Lactarius volemus).
2 7 [BOB] lleterola vera Lleterola comestible, de cutícula lleument arrugada, que es fa a terra baixa (Lactarius rugatus).
3 f. [LC] Carn molla i greixosa adherida als menuts de l’animal.
lletgesa
f. [LC] LLETJOR.
lletigada
f. [AGR] [LC] Conjunt de porcs petits.
lletimó
m. [BOS] [LC] Planta de la família de les rutàcies, semblant al gitam, però més robusta, de folíols més amples i menys nombrosos i de flors més grosses, que es fa a les vorades dels boscos caducifolis secs (Dictamnus albus).
lletissó
m. [BOS] [LC] LLETSÓ.
lletjament
adv. [LC] D’una manera lletja, amb lletjor.
lletjor
1 f. [LC] Qualitat de lleig. La lletjor del seu rostre.
2 f. [LC] PER EXT. La lletjor del mal.
lletó -ona
1 1 adj. [AGR] [LC] Que encara mama, s’aplica a un animal.
1 2 m. [LC] [AGR] Porc petit.
2 m. [LC] Excrescència carnosa, com el timus o el pàncrees, que es forma a diferents indrets glandulars dels moltons, cabrits, vedells, etc.
lletós -osa
adj. [LC] Semblant a la llet en color o consistència. Un suc lletós. Òpal lletós.
lletra
1 1 f. [AF] [FL] [LC] Signe gràfic dels que representen els sons d’una llengua. L’alfabet català consta de vint-i-sis lletres. La lletra inicial d’un mot.
1 2 [LC] [RE] lletra dominical Lletra que en el còmput eclesiàstic assenyala els dies de l’any que són diumenges.
1 3 [FL] saber de lletra Saber de llegir.
1 4 f. [AF] En tip., tipus que duu, en relleu, la figura d’un signe a fi de poder-lo imprimir.
2 1 f. [LC] [AF] [FL] Escriptura 2. Fer, tenir, bona lletra, mala lletra, una lletra clara, llegidora, il·legible. Lletra gòtica, beneventana. Lletra itàlica, versaleta, negreta.
2 2 [BB] lletra cursiva Lletra d’impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.
2 3 [LC] [AF] lletra de motlle Lletra d’impremta.
2 4 [LC] [FL] [AF] [AR] lletra de pal sec Lletra d’impremta feta a base de rectes i corbes de gruix calibrat, sense cap mena d’ornamentació.
2 5 [BB] lletra rodona Lletra d’impremta de forma circular i dreta, emprada generalment en la composició de textos de llibres, diaris i revistes.
3 1 f. [LC] [DR] Expressió textual, sentit literal. Atenint-nos a la lletra del text.
3 2 [LC] lletra morta Llei, convenció escrita, que resta sense efecte, que no s’aplica.
4 1 f. [LC] [FL] Carta 1 1.
4 2 [DR] lletra credencial Credencial 2.
4 3 [DR] lletra decretal Lletra escrita per decidir alguna cosa del govern eclesiàstic.
5 1 f. [HIH] [DR] [AD] [ECT] lletra de canvi Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament en virtut del qual una persona mana a una altra que pagui una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona, que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc, la moneda i el temps convinguts.
5 2 [LC] [ECT] lletres en cartera Lletres de canvi esteses que té un comerciant sense dur-les a un establiment de crèdit per a llur descompte o negociació.
6 f. [MU] Conjunt de paraules posades en música perquè es cantin. La lletra d’una cançó. Sé la tonada, però no sé la lletra.
7 1 f. pl. [FLL] [AR] [FL] Disciplines humanístiques, especialment la literatura. Conrear les lletres, les belles lletres. Un home de lletres. La gent de lletres. Una facultat de lletres.
7 2 [LC] [PE] primeres lletres Ensenyament primari.
8 f. [AD] lletra d’un article Part d’un article o d’una norma jurídica que s’identifica per la lletra inicial amb què s’encapçala.
9 f. [LC] tenir algú molta lletra menuda Ésser molt sagaç.
lletrada
f. [LC] Làtex 1.
lletraferit -ida
adj. [LC] Amant de conrear les lletres.
lletraga
1 f. [BOB] Lleterola de llet groga i espècies afins.
2 [BOB] [LC] lletraga peluda Bolet no comestible de l’ordre de les russulals, semblant al rovelló de cabra, de barret pelut, llet blanca i sabor picant, que viu en simbiosi amb les estepes (Lactarius tesquorum).
lletrat -ada
1 adj. [LC] Versat en les lletres.
2 1 m. i f. [DR] [LC] [PR] Advocat 1.
2 2 [PR] [DR] lletrat de l’estat Membre del cos funcionarial superior de l’Administració de l’Estat.
lletrejar
1 v. tr. [LC] Llegir lletra per lletra, síl·laba per síl·laba.
2 intr. pron. [LC] CARTEJAR-SE.
lletrista
m. i f. [FLL] [PR] Persona que compon la lletra d’una cançó.
lletrut -uda
adj. [LC] Docte, lletrat, en sentit pejoratiu.
llets
m. pl. [HO] [LC] Lletó 2.
lletsó
1 m. [BOS] [LC] Herba del gènere Sonchus, de la família de les compostes, laticífera, de fulles sèssils i amb aurícules basals i capítols grocs.
2 [LC] [BOS] lletsó d’hort Lletsó de fulles pinnatipartides o no tan dividides, amb les aurícules agudes, que es fa als horts i als llocs ruderals (Sonchus oleraceus).
3 [LC] [BOS] lletsó de paret [o lletsó fi] Lletsó de fulles profundament pinnatipartides, amb aurícules agudes i capítols petits, que es fa als erms, llocs secs i roquissars (Sonchus tenerrimus).
4 [LC] [BOS] lletsó punxós Lletsó de fulles dentades i un xic espinoses al marge, poc o molt dividides i amb aurícules arrodonides, que es fa als horts i en llocs ruderals (Sonchus asper).
lletuga
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Enciam 1.
2 [BOI] lletuga de mar Alga verda del gènere Ulva, de l’ordre de les ulvals, de fulles verdes i arrissades, comestible després d’ésser rentada amb aigua dolça.
lletxa
f. [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de cos comprimit, relativament alt i lleugerament ovalat, que pot atènyer els 90 centímetres de llargada, amb el dors de color gris verdós delimitat per una línia ondulada que el separa del blanc argentat del ventre, amb la primera aleta dorsal formada per 6 o 7 espines aïllades i amb la cua forcada, gran nedador i depredador (Campogramma glaycos).
lleu1
m. [ZOA] [LC] [MD] Pulmó 1 1.
lleu2
1 adj. [LC] Lleuger 1.
2 adj. [LC] [MD] De poca importància, no greu. Una ferida lleu. Un ferit lleu.
lleu3
adv. [LC] AVIAT. Lleu haurà acabat.
lleuda
1 f. [HIH] [AD] Impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català.
2 f. [HIH] Llista on consta la quantitat que les diverses mercaderies pagaven per lleuda.
lleudar
1 v. tr. [HIH] Cobrar la lleuda (d’una mercaderia).
2 v. tr. [HIH] Pagar la lleuda (d’una mercaderia).
3 intr. [HIH] Acreditar el pagament de la lleuda.
lleudari
1 m. [HIH] [PR] LLEUDER.
2 m. [HIH] Territori o espai marítim obligat al pagament d’una lleuda.
lleuder
m. [HIH] [PR] Propietari, drethavent, arrendatari o cobrador d’una lleuda.
lleuger -a
1 1 adj. [LC] De poc pes, de poc pes específic. Un fardell lleuger. L’oli és més lleuger que l’aigua.
1 2 adj. [LC] De poca gravetat. Ha rebut un cop lleuger. Una lleugera indisposició.
2 1 adj. [LC] Prim, de poc cos. Un vestit lleuger. Una capa lleugera de pintura.
2 2 adj. [LC] [FLL] De poca substància. Poesia lleugera.
2 3 adj. [LC] Que no carrega l’estómac. Un sopar lleuger. Un àpat lleuger.
2 4 adj. [LC] [HO] [AGA] Que té poca proporció d’alcohol. Un vi lleuger.
2 5 adj. [LC] De poca intensitat. Un son lleuger.
2 6 adj. [LC] De poca consistència. Un cap lleuger.
2 7 adj. [LC] Poc estable en les seves opinions, els seus gustos, etc.
2 8 [LC] a la lleugera [o de lleuger] loc. adv. Sense haver pesat bé les coses.
3 adj. [LC] Poc carregat, lliure en els seus moviments, àgil, veloç. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. Lleuger de mans. Tropes lleugeres. Una nau lleugera.
lleugerament
adv. [LC] D’una manera lleugera, amb lleugeresa. Vestit lleugerament. Saltar lleugerament. Acusar algú lleugerament. Lleugerament ferit.
lleugeresa
1 1 f. [LC] Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments. Córrer amb lleugeresa. La lleugeresa de les seves mans.
1 2 f. [LC] Volubilitat, inconsistència, manca de reflexió en fer una cosa. Obrar amb lleugeresa.
2 f. [LC] Acte propi de la persona lleugera. Són lleugereses que es paguen car.
lleugeria
f. [LC] LLEUGERESA.
lleure1
m. [LC] [SO] [CO] Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure’s de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures.
lleure2
[quant a la flexió, com beure]
1 v. intr. [LC] Un acte o acció, ésser lícit a algú. A vós no us és llegut de fer això.
2 intr. [LC] Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré.
lleva1
1 1 f. [DE] Reclutament per a servir en files.
1 2 f. [LC] [DE] Soldats reclutats cada any.
1 3 f. [TRA] Reclutament de pescadors i altra gent desvalguda que hom solia fer per al servei dels vaixells del rei.
2 f. [IMI] Operació de llevar o arrencar, especialment el suro de l’alzina surera.
3 f. pl. [LC] Ganxos que aguanten les olles per les anses penjats als clemàstecs.
lleva2
1 1 f. [ED] [AQ] [LC] Barreta de ferro amb un piu o una maneta que serveix per a tancar portes, finestres, etc., movent-se dins unes anelles fixades a les fulles i al marc.
1 2 f. [EI] Barra que serveix d’alçaprem.
2 f. [EI] Disc proveït d’una prominència, que actua a manera d’excèntrica. Arbre de lleves.
llevada
1 f. [LC] Acció de llevar; l’efecte. El temporal ha fet una gran llevada de sorra. Fer llevada una massa que fermenta.
2 f. [AGF] Partida de suro.
llevadís -issa
adj. [LC] Arranjat per a poder-se fàcilment posar i treure, alçar i abaixar. Pont llevadís. Una peça llevadissa.
llevador1
m. [IQA] Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per a posar-hi a sobre les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot immediat.
llevador2 llevadora
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que lleva.
1 2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que arrenca el suro de l’alzina surera.
1 3 m. i f. [LC] [AGP] [PR] Pescador que treu del mar els ormejos.
1 4 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Operari que treu el full de paper del motlle.
1 5 m. [HIH] [PR] Encarregat de portar els comptes o les anotacions d’entrades i sortides en els quarts andorrans.
2 m. i f. [LC] [MD] [PR] Tècnic sanitari preparat per a assistir les dones durant el part.
3 1 m. [LC] [IMI] [AGP] Instrument que serveix per a llevar.
3 2 m. [LC] [IT] Corró que pren el fil d’un altre corró més gran.
3 3 m. [LC] [AGP] Enfilall de suros que serveixen per a llevar els ormejos.
3 4 m. [HIH] [ECT] Llibre o registre on es consignaven els comptes o les anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
4 adj. [AGA] Fèrtil, fructífer, que lleva fruit. Camp llevador. Terra llevadora.
llevaire
m. i f. [IMI] [PR] Llevador2 1 2.
llevamà
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les compostes, pubescent, de fulles oblongues, flors sèssils en capítols grocs o ataronjats i fruits en aqueni de formes diverses, freqüent als camps de conreu, erms i llocs ruderals (Calendula arvensis).
2 m. [BOS] TRINCOLA.
llevaneu
1 adj. [OP] [EI] Que s’utilitza per apartar la neu d’una via pública.
2 f. [OP] [EI] Màquina llevaneu.
llevant
1 1 m. [LC] [GG] EST1.
1 2 m. [LC] [GG] Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant.
2 m. [LC] [ME] Vent que ve de l’est. Fa un llevant fort.
3 1 [LC] al llevant de taula loc. adv. En el moment d’acabar un àpat.
3 2 m. pl. [HO] Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d’un àpat.
4 m. pl. [LC] Lleves dels clemàstecs.
llevantada
f. [LC] [ME] Ventada forta de llevant.
llevantejar
1 1 v. intr. [LC] [ME] Fer vent de llevant.
1 2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir de l’est.
2 1 intr. [TRA] Navegar en direcció a llevant.
2 2 intr. [TRA] Una alineació d’embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals sinó decantant un poc cap a llevant.
llevantí -ina
1 1 adj. [LC] De llevant.
1 2 adj. [LC] [GG] De les costes orientals de la Mediterrània.
2 f. [IT] Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.
llevantol
m. [LC] [ME] Llevant fluix.
llevar
1 1 v. tr. [LC] Separar (alguna cosa) d’allò a què està aplicada, unida, de què és una part o un membre. Llevar el fons, la tapa, d’una caixa. Llevar el suro d’una alzina surera. Llevar les ales a un ocell mort. Llevar l’espina a un peix. Llevar la pell. Llevar el cap a algú. Llevar-se el barret.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Llevar obstacles. Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Llevar l’honra a algú.
1 3 v. tr. [TRA] Fer pujar a bord (l’àncora o el ruixó) amb què estava fondejada la nau.
1 4 [LC] [TRA] llevar l’àncora [o llevar àncores] Un vaixell, anar-se’n, partir.
1 5 v. tr. [LC] [AGP] Recollir (un ormeig de pesca) que estava calat. Llevar una xarxa. Cap al tard, llevaren i tornaren a port.
2 1 tr. [LC] llevar el camp Plegar les tendes d’un campament.
2 2 [AGR] llevar els anyells Separar-los de les mares, desmamar-los.
2 3 [LC] llevar el setge AIXECAR EL SETGE.
2 4 [LC] [MD] llevar el son a algú Una preocupació, un estat morbós, impedir-li de dormir.
2 5 [LC] [MD] llevar la gana a algú Una preocupació, un estat morbós, impedir-li de menjar.
2 6 [LC] llevar la pell a algú Despullar-lo del que té, difamar-lo.
2 7 [LC] llevar la taula Desparar-la.
2 8 [LC] llevar la vida a algú Matar-lo.
2 9 [LC] [DR] [HIH] llevar un tribut Redimir-lo.
2 10 [LC] llevar-li a algú la bena dels ulls Desenganyar-lo.
2 11 [LC] llevar-se la careta Descobrir els seus veritables sentiments, les seves intencions, etc.
3 1 tr. [LC] ANT. Aixecar, alçar.
3 2 [AD] llevar acta AIXECAR ACTA.
3 3 [RE] llevar Déu ALÇAR DÉU.
4 tr. [LC] Treure del llit. Lleva el nen i renta’l.
5 intr. pron. [LC] Sortir del llit. Avui m’he llevat a les set.
6 tr. [MD] Assistir a l’infantament (d’un nadó).
7 tr. [AGA] Produir (fruit). Són vinyes que lleven molt raïm. Aquesta terra lleva molt.
8 intr. [LC] [HO] Una massa que fermenta, estufar-se, esponjar-se. Després de remenar-la bé, deixeu que la pasta llevi.
9 tr. [DR] ALLEVAR.
llevat1
1 1 m. [LC] [HO] Massa fermentada que es mescla amb una altra per fer-la fermentar.
1 2 m. [LC] [HO] Ferment que determina la transformació dels líquids que contenen sucre en líquids alcohòlics.
1 3 m. [LC] PER EXT. Aquells fets van deixar un llevat d’odis i discòrdies.
2 1 m. [BOB] [BI] Fong unicel·lular que es reprodueix per gemmació o escissió, especialment aquell que amb els seus enzims produeix fermentacions en productes orgànics naturals.
2 2 [BOB] llevat esporogen Llevat que pot elaborar espores a l’interior d’ascs, ço que permet incloure’l entre els ascomicets.
llevat2
1 prep. [LC] En combinació amb de o sol, expressa una relació que denota exclusió. Llevat d’això, la resta no té importància. Llevat d’uns quants, tots foren empresonats. Llevat error o omissió.
2 [LC] llevat que loc. conj. Exceptuant el cas que.
llevataps
m. [LC] Estri amb una tija metàl·lica en forma d’espiral que serveix per a treure els taps de suro de les ampolles.
llevataques
1 adj. [ED] Que serveix per a llevar les taques de la roba en sec.
2 m. [ED] Producte llevataques.
lli1
1 1 m. [MD] [BOS] [AGA] Planta anual de la família de les linàcies, de tiges rectes, fulles estretament lanceolades, flors blaves i fruit en càpsula, cultivada des de temps antics, les fibres de la qual s’empren com a matèria tèxtil, les llavors en medicina i l’oli de les llavors en pintura i per a la fabricació del linòleum (Linum usitatissimum).
1 2 [BOS] lli blanc Planta de la família de les linàcies, que fa petites mates de fulles linears i flors d’un blanc violaci, freqüent als prats secs (Linum tenuifolium).
1 3 [BOS] lli de Nova Zelanda FORMI.
1 4 [BOS] lli de prat Planta de la família de les linàcies, molt semblant al lli cultivat, però més feble, que es fa en prats humits (Linum angustifolium).
2 1 m. [LC] [IT] Fibra tèxtil procedent del lli.
2 2 m. [LC] [IT] Teixit fet amb aquesta fibra.
lli2
adv. [LC] ALLÍ.
llibant
m. [LC] [IT] Corda gruixuda d’espart.
lliberal
adj. i m. i f. [LC] [SO] [PO] LIBERAL.
llibert lliberta
m. i f. [HIH] [LC] Esclau alliberat de l’esclavitud, especialment entre els antics romans.
llibertador -a
adj. i m. i f. [HIH] [LC] Que lliberta.
llibertar
v. tr. [HIH] [LC] Treure de l’esclavitud.
llibertari -ària
adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de l’ideari i les actituds que proposa l’anarquisme.
llibertat
1 f. [LC] [DR] Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Donar la llibertat a un esclau. Lluitar per la llibertat d’un país. Posar en llibertat un pres. Llibertat de cultes.
2 1 f. [DR] [LC] EXCARCERACIÓ. Llibertat condicional. Llibertat sota fiança. Llibertat vigilada.
2 2 [LC] [DR] llibertat provisional Situació de llibertat de la qual pot gaudir el processat o inculpat durant la tramitació de la causa.
3 1 f. [LC] [DR] [PO] Estat dels ciutadans els drets i els privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada, dels ciutadans que participen de la vida pública exercint un control sobre llur govern i dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix. Llibertat d’expressió.
3 2 [CO] llibertat de premsa Llibertat d’imprimir i de difondre tota mena de productes impresos, de qualsevol contingut, amb les úniques limitacions que estableixen les lleis.
4 1 f. [LC] donar a algú la llibertat de fer una cosa Donar-li el consentiment per fer-la.
4 2 [LC] prendre’s algú la llibertat de fer una cosa Fer alguna cosa sense prèvia autorització. M’he pres la llibertat d’entrar sense trucar. Sempre es pren la llibertat d’usar la meva ploma.
5 1 f. [FS] Capacitat de la voluntat humana d’elegir entre diverses possibilitats.
5 2 [PE] llibertat de càtedra Llibertat del professor per a elaborar el seu programa i triar l’enfocament de l’assignatura.
llibertí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] [FS] Llicenciós en els costums.
2 adj. i m. i f. [FS] Lliurepensador 2.
llibertinament
adv. [LC] D’una manera llibertina.
llibertinatge
1 m. [LC] [FS] Capteniment propi d’un llibertí.
2 m. [FS] Manera de pensar pròpia d’un llibertí.
llibre
1 1 m. [FLL] [BB] [ECO] Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot. Un llibre enquadernat. Obre un llibre a la plana que vulguis i llegeix-ne un tros. Tanca el llibre: no llegeixis més.
1 2 [AF] llibre acèfal Llibre al qual falta la portada o el primer plec.
1 3 [LC] [BB] llibre de butxaca Llibre de format petit, preu mòdic i tiratge llarg.
2 1 m. [LC] Obra reproduïda en forma de llibre. Ha escrit un llibre d’història. És un llibre d’un gran valor científic. Un bon llibre, un mal llibre.
2 2 [LC] deixar els llibres Deixar l’estudi.
2 3 [LC] llibre d’hores Breviari 1 1.
2 4 [LC] [PE] [BB] llibre de text [o llibre de classe] Llibre que conté les explicacions d’una matèria o assignatura i que és utilitzat pels escolars, pels universitaris, per a estudiar-la.
2 5 [LC] llibre sant Llibre que conté la doctrina d’una religió. La Bíblia i l’Alcorà són llibres sants.
3 1 m. [LC] [AD] [ECT] Registre 1 1. Un llibre d’adreces, de despeses. El llibre de bord.
3 2 [FL] llibre blanc Recull exhaustiu d’informació relativa a una matèria d’àmbit general, publicat per una institució o un govern. Llibre blanc de l’energia. Llibre blanc de l’ensenyament.
3 3 [ECO] llibre copiador Llibre on hom guarda còpia de les cartes comercials.
3 4 [ECO] llibre de comptes Llibre amb què es porta la comptabilitat d’una casa.
3 5 [HIH] llibre de credença Llibre de comptes de les germandats i confraries.
3 6 [RE] llibre de la vida Expressió d’origen bíblic amb què hom suposa inscrits per Déu en un llibre els elegits o predestinats a la glòria celestial.
3 7 [ECO] llibre diari Llibre en què s’anoten dia per dia i pel seu ordre totes les operacions comptables d’una empresa.
3 8 [ECO] llibre major [o llibre mestre] Llibre principal en què s’anoten les dades corresponents al govern econòmic d’una empresa.
4 1 m. [LC] [FLL] [RE] Part de certes obres escrites. Els llibres de la Bíblia. L’obra de Plató La República consta de deu llibres.
4 2 [RE] llibre deuterocanònic En el catolicisme, llibre incorporat al cànon de l’Antic Testament a partir de la versió grega dels Setanta, el qual manca en el cànon de la Bíblia hebrea i en el de les esglésies protestants.
4 3 [RE] llibre hagiògraf Llibre que forma part de la darrera de les tres divisions del cànon jueu de l’Antic Testament.
4 4 [RE] llibre protocanònic En el catolicisme, llibre de l’Antic Testament que figura en el cànon de la Bíblia hebrea i és acceptat com a canònic per totes les esglésies cristianes.
5 m. [AF] [FLL] [IN] llibre electrònic Microordinador portàtil de forma semblant a un llibre, proveït d’una pantalla, que pot contenir text, imatge i so.
llibrell
m. [LC] GIBRELL.
llibrer llibrera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] LLIBRETER, LLIBRETERA.
llibreria
1 1 f. [IMI] [LC] Comerç de llibres.
1 2 f. [IMI] [LC] Botiga on es venen llibres.
2 f. [LC] [IMF] Moble per a guardar llibres.
3 f. [IMI] Professió de llibrer o llibreter.
llibresc -a
adj. [LC] Après en els llibres. Tenir una educació purament llibresca.
llibret
1 m. [LC] [FL] Reunió de fulls petits disposats com els d’un llibre. Un llibret de paper de fumar.
2 m. [HO] llibret de llom Tall de llom farcit de pernil dolç i formatge i arrebossat.
3 m. [MU] [FLL] Obra dramàtica escrita per ésser posada en música. El llibret d’una òpera.
4 m. [ZOA] [AGR] Tercer compartiment de l’estómac dels remugants, la membrana mucosa del qual forma nombrosos plecs.
llibreta
1 1 f. [LC] [ECO] Conjunt de fulls de paper disposats com els d’un llibre, que serveix per a escriure-hi.
1 2 [ECO] llibreta d’anelles Llibreta proveïda de dues anelles o més per a subjectar els fulls.
1 3 [ECO] llibreta d’espiral Llibreta en què els fulls estan subjectats per un costat amb un filferro helicoidal.
2 f. [IN] llibreta d’adreces Conjunt d’adreces electròniques que un usuari desa generalment en un programa de correu electrònic.
llibreter llibretera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que ven llibres.
llibreteria
f. [IMI] [LC] Llibreria 1 2.
llibretista
m. i f. [MU] [PR] Autor d’un llibret o de llibrets.
lliç
1 m. [IT] [LC] Conjunt de bagues muntades en un marc obert o tancat, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens o les deixes existents en cada passada del lligat que hom executa.
2 [IT] passar els lliços Enfilar una baga amb el fil o els fils d’ordit corresponents.
lliça
1 1 f. [HIH] Camp clos on es feien les justes i els tornejos.
1 2 f. [HIH] [RE] Combat en desafiament.
2 f. [AQ] Barri 1.
lliçador lliçadora
m. i f. [PR] [IT] [LC] Persona que fa lliços per a teixir o en ven.
lliçadora
f. [IT] [LC] Llicet usat en els telers de cintes.
lliçatge
m. [IT] Conjunt d’aparells usats en el picat dels cartons de la jacquard.
llicència
1 f. [LC] [AD] Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada. Demanar, obtenir, llicència de fer alguna cosa. Donar llicència a algú perquè faci una cosa.
2 1 f. [ECT] [DR] [AGF] Autorització atorgada per l’Administració per a la realització d’activitats sotmeses per l’ordenament jurídic a aquest requisit previ. Té llicència d’armes. Llicència de caça, de pesca.
2 2 f. [DE] [DR] Permís que un superior dona a un militar, a un funcionari, etc., eximint-lo, per un temps limitat, del servei, de les obligacions del seu càrrec.
2 3 [DE] llicència absoluta Llicència que es concedeix als soldats de servei militar obligatori eximint-los definitivament del servei.
2 4 f. pl. [RE] Concessió feta pels superiors a un eclesiàstic per a celebrar, predicar, etc., per un temps indefinit.
2 5 [ECT] [DR] llicència fiscal Impost directe que paguen les persones físiques per a poder desplegar qualsevol tipus d’activitat econòmica independentment del seu resultat.
3 f. [LC] [PE] Llicenciatura 1.
4 f. [LC] Llibertat abusiva, desenfrenada.
5 1 f. [LC] [FLL] llicència poètica Desviació admesa de les normes del llenguatge i de la mètrica en un poema.
5 2 f. [MU] En mús., infracció tolerada de les regles, en la pràctica de l’harmonia.
llicenciament
m. [LC] [DE] Acció de llicenciar els soldats; l’efecte.
llicenciand llicencianda
m. i f. [PE] Estudiant que està a punt d’obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en què defensa la tesina o projecte de final de carrera.
llicenciar
1 1 v. tr. [LC] Eximir del servei que es prestava.
1 2 v. tr. [LC] [DE] Eximir del servei a les files, donar (a algú) la llicència absoluta.
1 3 v. tr. [LC] Invitar a anar-se’n.
2 1 tr. [LC] [PE] Donar (a algú) el grau de llicenciat.
2 2 intr. pron. [LC] [PE] Obtenir el grau de llicenciat. Va llicenciar-se en medicina i farmàcia.
llicenciat llicenciada
m. i f. [AD] [PE] [HIH] Persona que ha obtingut en una facultat el grau que l’habilita per a exercir una professió.
llicenciatura
1 f. [LC] [PE] [AD] Grau de llicenciat.
2 f. [LC] [PE] [AD] Estudis universitaris que es fan per obtenir el grau de llicenciat.
llicenciós -osa
1 1 adj. [LC] Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums. Uns nobles llicenciosos.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Capteniment llicenciós. Conducta llicenciosa. Portar una vida llicenciosa. Paraules llicencioses.
2 adj. [AR] Que no segueix les normes de l’art. Un poeta, un artista, llicenciós.
llicenciosament
adv. [LC] D’una manera llicenciosa.
lliceró
m. [IT] Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat.
llicet
m. [IT] [LC] Lliç amb malles curtes i sense ullet emprat per a subdividir els fils de seda que passen junts per una mateixa palleta de la pua.
lliçó
1 1 f. [LC] Allò que hom llegeix en veu alta.
1 2 f. [LC] [RE] Lectura 1 3.
1 3 f. [LC] [PE] Allò que un alumne ha d’aprendre per recitar-ho al mestre. Aprendre, estudiar, la lliçó. Saber la lliçó. Dir la lliçó.
1 4 [LC] prendre la lliçó a algú Fer-la-hi dir per veure si la sap.
2 1 f. [LC] [FLL] [FL] Manera de llegir o d’interpretar, manera com està escrit en una edició o còpia, el passatge d’un text.
2 2 [FL] [BB] [FLL] lliçó inautèntica Lliçó que difereix de l’original.
2 3 f. [FL] [FLL] Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.
3 1 f. [LC] [PE] Ensenyament que en una sessió dona a un alumne o diferents alumnes el mestre d’una ciència, d’un art, etc. La lliçó comença a les set. Cada dia per altre tinc lliçó de música. Dona lliçons de francès. Cada lliçó dura una hora. Assistia a les lliçons d’història d’un professor estranger.
3 2 f. [LC] [PE] Matèria ensenyada en una sessió. Una lliçó fàcil, difícil.
3 3 [PE] lliçó magistral Conferència que pronuncia un professor en un acte acadèmic solemne o un candidat en una oposició.
4 1 f. [LC] Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
4 2 f. [LC] Esmena, escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja va ser una bona lliçó.
llicorella
1 f. [GL] [LC] Roca estratificada i lleugerament metamòrfica que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.
2 [GL] llicorella bituminosa Llicorella impregnada d’hidrocarburs i betums usada per a obtenir petroli.
lliga
1 1 f. [PO] Unió ofensiva o defensiva formada entre diferents estats o sobirans.
1 2 f. [LC] [PO] Associació per a defensar certs principis polítics, religiosos, etc. La Lliga de Catalunya.
1 3 [LC] tal i tal fan lliga Van units en llurs afers.
2 f. [SP] [LC] Competició esportiva en què cadascun dels equips juga amb tots els altres de la seva categoria.
3 1 f. [ML] ALIATGE.
3 2 f. [NU] [IMI] [ML] Quantitat de metall, especialment de coure, que es mescla amb metalls més fins com l’or o l’argent en la fabricació de monedes o de joies.
lligabosc
m. [BOS] [LC] Arbust del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies, sarmentós, de fulles oposades, flors blanques, de vegades un xic groguenques o rosades, amb un tub llarg i prim que s’obre en dos llavis, molt flairoses, propi dels boscos i les bardisses.
lligacama
f. [LC] [ED] Cinta, cordó, etc., elàstics, amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per a evitar que caiguin cames avall.
lligada
1 f. [LC] Acció de lligar.
2 f. [LC] Conjunt de coses o de persones lligades. Els guàrdies duien una lligada de presos.
3 f. [LC] Nus, volta, etc., de la corda, del cordill, del fil o d’un altre lligam amb què es lliga quelcom. Fer una lligada amb filferro a una branca. Fer una lligada en un vas sanguini.
4 f. [LC] Baga o anell amb què se subjecta una cosa o una part d’una cosa a una altra.
5 f. [AQ] Pedra o totxo sortint que es deixa en una paret, un mur, etc., que es té la intenció d’allargar o continuar perquè la unió de la part vella amb la nova resulti ben travada.
lligador1
m. [IMF] TOCADOR1.
lligador2 lligadora
1 m. i f. [AGA] [PR] Persona que lliga les garbes durant la sega.
2 m. [LC] Articulació dels ossos.
3 m. [IT] Marc llargarut de fusta emprat per a lligar ordenadament, en forma de cinta, els cartons de la màquina jacquard.
lligadura
1 f. [ED] Peça de vestir que hom es posa al cap per cobrir-lo o abrigar-lo.
2 f. [LC] [AQ] [MD] LLIGADA.
3 f. [MD] Material emprat en medicina per a lligar un vas, estrangular una part o fixar, en ortodòncia, una dent a un aparell o a una altra dent.
4 1 f. [MU] Línia corba amb què s’indica que dues o més notes han d’ésser cantades o tocades amb una sola emissió de so.
4 2 f. [MU] Associació de notes en un sol signe en la notació antiga.
5 f. [AF] Reunió de dues o tres lletres que formen un caràcter o tipus únic.
lligall1
1 m. [LC] [AD] Conjunt de coses lligades juntes, especialment peces de roba o papers.
2 m. [LC] Cosa que lliga o amb què es lliga.
lligall2
m. [AGR] [AGF] CAMÍ RAMADER.
lligallo
1 m. [HIH] [AGR] [AGF] Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
2 m. [AGR] [AGF] Carrerada 1.
lligam
1 1 m. [LC] Allò amb què es lliga, es té lligat, quelcom. Rompé els lligams que el subjectaven.
1 2 m. [LC] [FL] PER EXT. Dos mots sense cap lligam gramatical. És un home que no és lliure: té massa lligams. El lligam de l’amistat. No hi veig el lligam de les idees.
2 1 m. [FL] En lòg. i en ling., relació establerta entre una variable i el quantificador o l’operador que delimita l’extensió de la variable.
2 2 m. [FL] En ling., relació establerta, dins una oració, entre dues categories nominals, de manera que la que ocupa una posició estructuralment més baixa s’interpreta a partir de la que ocupa la posició estructuralment més alta.
lligament
1 1 m. [LC] Acció de lligar o de lligar-se; l’efecte.
1 2 m. [LC] Impediment d’obrar amb llibertat. Haver de tenir tantes consideracions és un lligament.
2 1 m. [ZOA] [MD] Làmina, feix o cordó de teixit fibrós que serveix d’unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags.
2 2 m. [MD] Replec peritoneal que manté un òrgan o una víscera abdominal units a les parets o bé a un altre òrgan de la mateixa cavitat peritoneal.
3 m. [MD] lligament de trompes Intervenció quirúrgica d’esterilització femenina consistent a practicar una oclusió de les trompes de Fal·lopi.
4 m. [IT] Lligat 2.
5 m. [BI] Mesurament del grau amb què els al·lels de dos gens es transmeten independentment en els encreuaments genètics.
lligamentós -osa
adj. [ZOA] [LC] [MD] Pertanyent a un lligament, que forma un lligament, format per un lligament.
lligamosques
m. i f. [LC] Persona que dona una gran importància a coses insignificants.
lligança
f. [LC] Lliga 1 1.
lligand
1 m. [BI] [QU] En un complex químic de coordinació, ió o molècula no-metàl·lica dels que envolten l’ió metàl·lic central.
2 m. [BI] Molècula petita que interacciona d’una manera específica amb una proteïna.
lligant
1 m. [AR] Aglutinant 2.
2 m. [IT] Producte responsable de la vinculació entre els pigments insolubles i les fibres tèxtils en estampació pigmentària.
lligar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Estrènyer plegats (diferents objectes o parts d’un objecte) mitjançant una corda, un cordill, etc., perquè no es puguin separar. D’aquestes flors, en fas un ram i el lligues amb aquest cordill.
1 2 v. tr. [LC] Subjectar (algú o alguna cosa) en algun lloc mitjançant una corda, una cadena, etc. Després de robar-lo, el van lligar a un arbre. Aquest paquet, lliga-te’l a la motxilla i no el perdràs.
1 3 v. tr. [LC] Envoltar (algú o alguna cosa) amb una corda, una corretja, etc., perquè no es pugui moure. Els assaltants van lligar el noi i el van emmordassar. Ella mateixa s’havia lligat els peus amb una corda.
1 4 v. tr. [LC] Envoltar (un paquet, un fardell) amb una corda, un cordill, etc., perquè no es pugui desfer. Fes un paquet amb aquests diaris i lliga’l ben fort.
1 5 v. tr. [LC] PER EXT. El lligava el jurament que havia fet als pares. Prometent-li això, m’he lligat ben bé: ara no podré fer res que ell no m’ho mani.
1 6 [LC] lligar el sac Lligar la boca del sac.
1 7 intr. pron. [LC] lligar-se-li a algú el cor [o lligar-se-li a algú la llengua] Resultar-li impossible de parlar a causa d’alguna emoció.
1 8 v. tr. [LC] Restar llibertat, capacitat d’acció, (a algú). Aquella feina em lligava massa.
2 1 tr. [LC] estar lligat de peus i mans Estar reduït a la impotència.
2 2 [LC] lligar caps Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.
2 3 [LC] lligar les mans a algú Impedir-li d’obrar.
2 4 [LC] lligar-se les mans Privar-se la llibertat d’obrar amb una prometença.
3 1 tr. [LC] [FL] Establir una unió (entre coses contigües, barrejades, que se succeeixen l’una a l’altra) de manera que hi hagi entre elles un encadenament, no hi hagi interrupció, formin un tot homogeni. Lligar dues notes musicals. Lligar les pedres d’una construcció amb ciment. Lligar dos mots en pronunciar-los.
3 2 [LC] [ML] lligar dos metalls Fondre’ls junts de manera que formin un aliatge.
3 3 [LC] [FL] lligar les lletres d’un mot Lligar-les en escriure’l.
3 4 tr. [LC] [HO] Fer que (una salsa) adquireixi una certa consistència unint-ne adequadament els ingredients. Mira de lligar bé l’allioli.
3 5 tr. [IT] Incorporar un líquid a una pasta espessa d’estampació o tint per tal d’aclarir-la.
3 6 tr. [IT] Unir fibres a les teles no teixides i fils als teixits, amb lligants.
4 1 tr. [FL] En lòg. i en ling., establir una relació de lligam. Una variable lligada per un quantificador. Un pronom lligat pel seu antecedent.
4 2 [FL] [FS] lligar els mots dins la frase Encadenar-los gramaticalment.
4 3 [LC] [FS] lligar les idees en un raonament Encadenar-les lògicament.
5 1 intr. [LC] [FL] Concordar, tenir connexió. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell.
5 2 intr. [JE] Les cartes d’un joc, formar una combinació determinada.
6 1 tr. [LC] Relacions d’amistat, de societat, etc., unir (diferents persones). No renyiran: els lliga un interès comú. L’amistat que els lliga.
6 2 intr. [LC] Tenen les mateixes opinions, els mateixos gustos: lliguen molt. No podem lligar, ell i jo: som massa diferents de manera de pensar.
7 intr. [LC] POP. Establir una relació amorosa de caràcter generalment passatger. Lligar amb els estrangers. Va a la discoteca a lligar.
8 tr. [LC] Pentinar, compondre especialment el cap (a una dona).
lligassa
1 f. [LC] Corda, cinta, etc., que serveix per a lligar o fermar.
2 1 f. [LC] Unió, enllaç, lligam, de dues coses.
2 2 f. [LC] Impediment 1 2.
lligat
1 1 m. [LC] Operació de lligar.
1 2 m. [LC] Manera d’estar lligades o unides dues o més coses.
2 1 m. [IT] Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
2 2 [LC] [IT] lligat de plana El més senzill dels lligats, que dona teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés en llurs cares.
2 3 m. [IT] Representació gràfica d’un lligat.
3 1 m. [MU] Grup de notes musicals que han de cantar-se o tocar-se lligades.
3 2 m. [MU] Lligadura 4 1.
lligó
m. [AGA] [LC] Aixada petita.
lligona
f. [AGA] [LC] LLEGONA.
llim
1 m. [GL] Fang relliscós.
2 m. [LC] [GL] En granulometria, roca detrítica de gra molt fi, comprès entre 1/16 i 1/256 mil·límetres.
llima1
1 f. [IMI] [ML] [EI] Eina que consisteix en una barra d’acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, rodona, etc., amb la superfície dentada o estriada, que s’usa per a desgastar i allisar els metalls i altres matèries dures.
2 f. [LC] ésser una llima MENJAR COM UNA LLIMA.
3 f. [LC] Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell com si la llimessin. Quina llima que fa!
llima2
1 f. [AGA] [BOS] Fruit de la llimera, ovoide, semblant a una petita taronja, de pela verda groguenca i de polpa àcida, flairosa i molt sucosa, emprat sobretot per a begudes i com a aromatitzant.
2 f. [AGA] [BOS] LLIMONA.
llima3
1 f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, amb la conquilla de color vermell (Lima hians).
2 f. [ZOP] Peix osteïcti de la família dels gempílids, de cos oblong, fusiforme, amb una aleta dorsal en dues parts, la primera baixa i la segona, força endarrerida, més alta que l’anterior, l’aleta anal és molt semblant a la segona part de la dorsal, amb un parell de pínnules entre l’aleta dorsal i la caudal i entre aquesta i l’anal, el maxil·lar inferior sobresortint lleugerament del superior i amb una carena d’escates al ventre, d’hàbits sobretot oceànics (Ruvettus pretiosus).
llimac
m. [LC] [ZOI] Mol·lusc gastròpode terrestre del gènere Limax, pulmonat, sense closca o amb closca rudimentària, de cos fusiforme, la pell del qual segrega una mucositat abundosa.
llimada
1 f. [LC] [EI] [ML] Acció de llimar; l’efecte.
2 f. [ML] Operació d’arrencar llimadures d’un material per mitjà d’una llima o d’una llimadora.
llimador -a
1 adj. [LC] Que llima.
2 f. [LC] [EI] [ML] Màquina eina emprada per a obtenir superfícies planes, regates, etc., mitjançant el moviment alternatiu d’una eina que té una cursa horitzontal.
llimadura
1 f. [EI] Acció de llimar.
2 f. pl. [LC] [EI] Partícules que es desprenen d’una cosa que hom llima. Llimadures de ferro.
llimaga
f. [LC] [ZOI] LLIMAC.
llimalla
f. [EI] [IMI] [LC] LLIMADURES.
llimar
1 v. tr. [LC] [EI] [ML] Desgastar, allisar, (un metall, vori, etc.), amb una llima o una llimadora.
2 v. tr. [LC] Retocar, polir, (una obra).
llimató
m. [EI] Llima petita i fina per a feines molt delicades.
llimbs
1 m. pl. [RE] En la teologia catòlica tradicional, lloc on les ànimes dels justos esperaven la redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme.
2 [LC] estar als llimbs No estar gens informat tocant a una qüestió.
llimella
f. [AGA] [LC] Ganiveta corba per a tallar els raïms.
llimer1
m. [AGA] [BOS] Llimera2 2.
llimer2 llimera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven llimes i llimones.
llimera1
f. [TRA] Forat practicat al buc de la nau per a deixar passar el cap del timó.
llimera2
1 f. [LC] [BOS] [AGA] LLIMONER.
2 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles el·líptiques amb el pecíol estretament alat i flors en raïm, petites i blanques, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat als països càlids pels seus fruits, les llimes (Citrus aurantiifolia).
llimerol
m. [GL] Corrent superficial de les aigües del mar que es mou en una direcció altra que el corrent major o del fons.
llimó
m. [LC] [AGA] [BOS] LLIMONA.
llimona
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible del llimoner, generalment ovoide, amb una prominència en forma de mugró a la punta, de pell groga rugosa i polpa groguenca, dividida en grills, sucosa i àcida.
2 [AGA] [BOS] llimona dolça Fruit comestible del llimoner dolç, de color verd groguenc i de polpa fada i molt poc àcida.
llimonada
1 f. [LC] [HO] [ED] Beguda composta d’aigua, sucre i suc de llimona o un producte succedani.
2 [LC] [HO] llimonada gasosa Llimonada preparada amb aigua carbònica.
3 [LC] [MD] llimonada purgant Llimonada feta amb citrat de magnesi.
llimoner
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret perennifoli de la família de les rutàcies, un xic espinós, de fulles el·líptiques amb el pecíol estretament alat, flors blanquinoses i fruits en hesperidi, les llimones, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat als països mediterranis (Citrus limon).
1 2 [BOS] [AGA] llimoner dolç Arbret de la família de les rutàcies, semblant al llimoner, però amb les flors d’un blanc pur i els fruits més petits (Citrus limetta).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de llimoner.
llimonera1
f. [BOS] [AGA] LLIMONER.
llimonera2
f. [AGR] Guarniment per a enganxar a vares o braços un cavall tot sol.
llimonerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de llimoners.
llimós -osa
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al llim.
2 adj. [LC] Que conté llim. Sòl poc llimós per al conreu.
llimutja
f. [AR] Mescla de pols d’argila sedassats i mesclats amb aigua emprada per a donar una capa als objectes de terrissa per tal de tapar-ne els defectes i polir-la.
llimutjar
v. tr. [AR] Donar una capa de llimutja (a un objecte de terrissa).
llinar
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp sembrat de lli.
llinassa
f. [BOS] Llavor de lli triturada.
llinatge
1 1 m. [HIG] [AN] Descendència per línia masculina d’una estirp, excepte en el cas d’una pubilla. D’alt llinatge. D’antic llinatge.
1 2 m. [LC] PER EXT. Llinatge de jueus. Llinatge de gegants.
1 3 m. [AN] Grup de parentiu basat en la filiació unilineal establerta a partir d’un avantpassat comú conegut.
2 m. [LC] llinatge humà [o humanal llinatge] EL GÈNERE HUMÀ.
3 m. [LC] COGNOM.
4 m. [LC] Classe, mena.
llinda
1 1 f. [AQ] [LC] [AR] Fusta o pedra travessera que descansa sobre els dos muntants d’una porta i descarrega la paret superior.
1 2 f. [AQ] Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.
2 1 f. [AQ] [AGF] Partió 2.
2 2 f. [AQ] [AGF] Fita que assenyala el límit d’un terreny.
llindar
1 1 m. [LC] [AQ] [AR] Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa, formada per una fusta o una pedra travessera que ve a un nivell més alt que el sòl exterior. Un peu al llindar de la porta, no s’atrevia a entrar.
1 2 m. [LC] PER EXT. Estar algú al llindar de la vellesa.
2 m. [LC] Llinda 1 1.
3 m. [FIF] Valor extrem d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
4 1 m. [MD] [PS] Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul. Llindar auditiu. Llindar dolorós.
4 2 [MD] [FIF] [PS] llindar absolut Estímul mínim que produeix una sensació.
4 3 [MD] [FIF] [PS] llindar diferencial Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.
llinet
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Lli11 1.
2 m. [IT] Roba de lli cru, lligat a la plana, que s’utilitza per a bruses d’home.
llinosa
f. [BOS] [MD] [QU] Llavor de lli. Farina de llinosa. Oli de llinosa.
llinya
1 f. [AGP] [LC] Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham.
2 f. [LC] RODERA.
llinyeta
f. [LC] Trosset de cordill afegit a l’extrem d’un fuet, d’unes xurriaques, etc.
llinyol
m. [IMI] [IT] Fil cru empegat amb què cusen els sabaters.
llinyola
1 f. [IMF] Cordill de cànem impregnat d’un tint per a marcar una recta en una fusta que s’ha de serrar, en una superfície que s’ha de pintar, etc., especialment utilitzat per paletes i pintors.
2 f. [AGA] Cordill que, enrotllat en una punxa metàl·lica que es clava a terra, serveix per a indicar la direcció dels solcs i de les plantacions.
llipota
f. [BOS] [LC] CIRERA D’ARBOÇ.
llipoter
m. [BOS] [LC] ARBOÇ.
llir
m. [LC] En el llenguatge poètic, lliri.
llirga
f. [BOS] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles lanceolades i flors pèndules grosses, amb sis tèpals grocs tacats d’estries i pics foscos i corbats enrere, que es fa als prats i als herbassars de l’alta muntanya pirinenca (Lilium pyrenaicum).
lliri
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta monocotiledònia pertanyent a les famílies de les liliàcies, de les iridàcies, de les aràcies o de les amaril·lidàcies, de belles flors, moltes de les quals són aromàtiques i es cultiven en jardineria.
2 [LC] [BOS] [AGA] lliri blanc Lliri de la família de les liliàcies, bulbós, de fulles lanceolades disposades densament i flors grosses, blanques i molt oloroses, amb els pètals un xic corbats enrere, originari del Mediterrani oriental i del Pròxim Orient i cultivat com a ornamental (Lilium candidum).
3 [LC] [BOS] [AGA] lliri blau Lliri de la família de les iridàcies, rizomatós, de fulles ensiformes i dístiques i flors d’un blau violaci, amb tres pètals erectes i tres tombats cap avall, d’origen incert, cultivat com a ornamental i en alguns llocs naturalitzat (Iris germanica).
4 [LC] [BOS] lliri bord a) LLIRI PUDENT.
4 [BOS] lliri bord b) VICARIS.
5 [LC] [BOS] [AGA] lliri d’aigua Lliri de la família de les aràcies, robust, de grans fulles sagitades, i flors sobre un espàdix groc, envoltat per una espata blanca enrotllada en forma de paperina, originari del sud d’Àfrica i cultivat en basses i llocs xops (Zantedeschia aethiopica).
6 [LC] [BOS] lliri d’espases Lliri de la família de les iridàcies, bulbós, molt semblant al lliri dels blats, freqüent a les garrigues i brolles i en llocs herbosos de les terres mediterrànies (Gladiolus communis).
7 [LC] [BOS] [AGA] lliri d’olor Lliri blau d’una varietat de flors blanques o blavoses, molt oloroses, cultivada per extreure dels seus rizomes un oli emprat en perfumeria (Iris germanica var. florentina).
8 [BOS] lliri d’un dia Lliri de la família de les liliàcies, herbaci i rizomatós, de fulles amplament linears, quasi totes basals, i flors d’un groc vermellós, amb sis tèpals, els tres interns ondulats al marge, disposades en una inflorescència bifurcada, originari de la Xina i cultivat com a ornamental (Hemerocallis fulva).
9 [LC] [BOS] lliri de bosc a) LLIRI DE SANT BRU.
9 [LC] [BOS] lliri de bosc b) SEGELL DE SALOMÓ.
10 [LC] [BOS] [AGA] lliri de Florència LLIRI D’OLOR.
11 [LC] [BOS] [AGA] lliri de la Mare de Déu Muguet 1.
12 [LC] [BOS] [AGA] lliri de maig Muguet 1.
13 [LC] [BOS] lliri de mar Lliri de la família de les amaril·lidàcies, bulbós, de fulles linears i gruixudes, grans flors blanques en forma d’embut, amb sis tèpals estrets i lliures i una corona terminada en dotze dents triangulars, i fruit en càpsula, que es fa als arenals litorals (Pancratium maritimum).
14 [LC] [BOS] lliri de neu Lliri de la família de les amaril·lidàcies, bulbós, de fulles cintiformes i amb una flor blanca penjant, amb els tèpals interns tacats de verd a la punta, que es fa sobretot a les vernedes i als prats de muntanya (Galanthus nivalis).
15 [LC] [BOS] lliri de platja LLIRI DE MAR.
16 [LC] [BOS] [AGA] lliri de Sant Antoni LLIRI BLANC.
17 [LC] [BOS] lliri de Sant Bru Lliri de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, flors blanques i estrellades, en raïm terminal, i fruit en càpsula, que es fa sobretot als prats secs (Anthericum liliago).
18 [LC] [BOS] lliri de Sant Joan LLIRI D’ESPASES.
19 [LC] [BOS] [AGA] lliri de Sant Josep Lliri de la família de les iridàcies, bulbós, de fulles cintiformes, tija colzada en angle recte sota la inflorescència, que és unilateral, i flors acampanades, un xic irregulars, grogues o blanques amb línies violetes, originari del sud d’Àfrica i cultivat com a ornamental (Freesia refracta).
20 [LC] [BOS] lliri de Santa Cristina LLIRI DE MAR.
21 [LC] [BOS] [AGA] lliri de Santa Paula AMARIL·LIS.
22 [LC] [BOS] lliri dels blats Lliri de la família de les iridàcies, bulbós, de fulles ensiformes disposades en dues fileres, flors un xic irregulars i corbades, purpúries o rosades, reunides en espiga terminal, i fruit en càpsula, que es fa als camps de cereals de la regió mediterrània (Gladiolus italicus o G. segetum).
23 [LC] [BOS] lliri groc Lliri de la família de les iridàcies, rizomatós, semblant al lliri blau però de flors d’un groc viu i amb els tèpals erectes força curts, que es fa a les vores d’aigua i en sòls xops (Iris pseudacorus).
24 [LC] [BOS] [AGA] lliri matisat Lliri de la família de les iridàcies, molt semblant al lliri blau, però de fulles linears i flors liloses amb els pètals externs tacats, originari de l’Àfrica meridional (Moraea polystachya).
25 [LC] [BOS] [AGA] lliri morat a) MARCÒLIC.
25 [BOS] lliri morat b) LLIRI BLAU.
26 [LC] [BOS] lliri pudent Lliri de la família de les iridàcies, rizomatós, semblant al lliri blau però de fulles fètides si es maseguen i flors blavoses o blanquinoses, amb els tèpals força estrets, que es fa sobretot al bosc de ribera (Iris foetidissima).
27 [LC] [BOS] [AGA] lliri tigrat a) Lliri de la família de les iridàcies, bulbós, de tija simple o ramosa, fulles rígides i flors tacades molt vistoses, vermelles, liloses, grogues o blanques, amb tres tèpals interns petits i connivents en cassoleta, originari d’Amèrica Central i cultivat als jardins (Tigridia pavonia).
27 [LC] [BOS] [AGA] lliri tigrat b) Lliri de la família de les liliàcies, bulbós, de fulles estretament lanceolades, amb bulbils a llur axil·la, i flors penjants, de color ataronjat viu amb taques d’un porpra negrenc, originari de l’Àsia oriental i cultivat als jardins (Lilium tigrinum).
28 m. [LC] [BOS] CONSOLVA.
29 m. [LC] [BOS] [AGA] Flor de les diverses espècies de lliri.
llirià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Llíria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Llíria o als seus habitants.
llirijonc
m. [BOS] [LC] Gladiol de fulles subcilíndriques i flors d’un groc pàl·lid (Gladiolus tristis).
llis -a
1 1 adj. [LC] Que té una superfície tan igual que el tacte no hi percep la menor aspresa. Té la pell llisa.
1 2 adj. [LC] Pla, caigut, no arrissat ni crespat. Pèl, cabell, llis.
1 3 adj. [LC] De coloració uniforme. Teixit llis.
1 4 adj. [LC] Que no té ornaments de cap mena. Una columna llisa.
1 5 adj. [LC] Franc, sense engany ni artifici. Un home llis.
1 6 [LC] posar llis algú Apallissar-lo.
2 1 adj. [LC] passar de llis PASSAR DE LLARG.
2 2 [LC] de llis loc. adv. D’una manera clara, sense embuts. Confessar de llis.
2 3 [LC] llis i ras Sense embuts.
2 4 [LC] passar llis [o anar llis] Passar just, sense fregar, sense entrebancs.
3 1 m. [MI] En min., pedra solta i de volum considerable que forma part d’una estratificació.
3 2 m. [MI] Sostre d’una galeria o cambra minera.
3 3 m. [GL] Cara plana, rasa, uniforme i extensa d’una roca.
llisada
f. [LC] PALLISSA2.
llisall
m. [LC] Indret, clap, etc., que presenta una superfície llisa.
llisament
adv. [LC] DE LLIS.
llisar
m. [LC] Roca, pedra, planera i llisa.
lliscada
f. [LC] Acció de lliscar.
lliscadís -issa
adj. [LC] Que llisca fàcilment.
lliscador1
m. [LC] Lloc lliscós.
lliscador2 -a
adj. [LC] LLISCANT.
lliscament
1 m. [EI] [LC] [FIF] Acció de lliscar; l’efecte.
2 m. [GL] Desplaçament d’una massa de terreny que llisca sobre un pendent.
lliscant
adj. [LC] Que llisca. Aigües lliscants.
lliscar
1 1 v. intr. [LC] [FIF] [EI] Moure’s sobre la superfície d’un cos suaument i amb escassa fricció. La barca corria lliscant sobre les onades.
1 2 v. intr. [LC] [FIF] [EI] Una cosa, moure’s amb relació a la que l’aguanta per insuficiència de fricció externa entre les superfícies d’ambdues. No l’estrenyia prou fort i em lliscava.
2 intr. [AQ] Estendre sobre una paret una capa molt prima de morter de calç o de ciment pòrtland, per tal d’obtenir una superfície molt llisa.
lliscós -osa
adj. [LC] De superfície llisa, sobre la qual les coses llisquen fàcilment.
llisera
f. [LC] Terreny relliscós.
llisó
m. [LC] [ME] Núvol petit desprès d’un nuvolat.
llisol
m. [ZOP] LLISSOL.
llisona
f. [ZOR] [LC] Vidriol 1.
llisonar
v. intr. [MU] Les balladores de certes danses, fer el punteig consistent a caminar a passets molt petits, balancejant-se suaument, com si gairebé no belluguessin els peus.
llisor
f. [LC] Qualitat de llis.
llisquent
adj. [LC] LLISCANT.
llisquet
m. [AQ] [LC] PESTELL.
llisquívol -a
adj. [LC] LLISCADÍS.
llissa
1 f. [ZOP] Peix de qualsevol de les espècies de la família dels mugílids.
2 [ZOP] llissa capplà [o llissa calua] Peix de la família dels mugílids, amb una taca negra a l’aixella de les pectorals (Liza ramada).
3 [ZOP] llissa fusany Peix de la família dels mugílids, de cos allargat, sense taques a les galtes ni a les pectorals (Liza saliens).
4 [LC] [ZOP] llissa galta-roja Peix de la família dels mugílids, amb una taca daurada sobre l’opercle (Liza aurata).
5 [LC] [ZOP] llissa llobarrera Peix de la família dels mugílids, amb una parpella adiposa que cobreix la major part de la pupil·la (Mugil cephalus).
6 [ZOP] llissa morruda Peix de la família dels mugílids, amb el llavi superior molt ample i amb estries verticals (Oedalechilus labeo).
7 [ZOP] llissa vera Peix de la família dels mugílids, que té el llavi superior gruixut amb fileres de papil·les a la part inferior (Chelon labrosus).
llissatge
m. [IT] Operació de sotmetre les metxes de llana pentinada a l’acció de l’allisadora.
llíssera
f. [LC] [ZOP] LLISSA.
llissó
m. [ZOP] [LC] Cria de la llissa.
llissol
m. [ZOP] RAJADA MORELLA.
llista
1 1 f. [IT] Ratlla o faixa de color diferent o de relleu en una tela, especialment en la direcció de l’ordit.
1 2 f. pl. [IT] Passades de color o de gruix diferent dels de la trama general que es teixeixen al començament i a l’acabament de cada tros de roba.
1 3 f. [AGR] Marca blanca i llarga que alguns cavalls tenen a la cara, des del front fins al morro.
2 1 f. [LC] [AD] Full o conjunt de fulls en què hi ha inserits una sèrie de noms de persones o de coses, d’adreces o d’altres indicacions. Posar a la llista, incloure en la llista, algú o alguna cosa. La llista de carrers.
2 2 f. [LC] [AD] Sèrie continguda en aquests fulls. La llista dels invitats. La llista dels subscriptors. La llista de la bugadera. Ser un més a la llista.
2 3 [LC] [HO] [AD] llista d’espera Llista a la qual s’inscriuen les persones que han demanat un servei o una prestació que no està disponible, en espera de poder ésser ateses.
2 4 [LC] [PO] llista electoral a) Llista dels electors d’un districte, d’una entitat o d’una empresa.
2 4 [PO] llista electoral b) Llista de candidats que es presenten en una elecció amb el suport d’un mateix partit o formació política.
2 5 [LC] passar llista Comprovar, amb la llista al davant, si no manca cap de les persones, de les coses, anotades.
2 6 [ECT] llista civil Dotació destinada al cap d’estat, al seu successor o, en les monarquies, també a una altra persona de la família reial.
2 7 [LC] llista negra Llista de persones o de coses que han d’ésser rebutjades, perseguides, etc.
3 f. [IN] En inform., estructura de dades en què cada element pot contenir punters cap a d’altres elements per tal de permetre l’accés seqüencial a les dades.
4 f. [LC] [ZOP] Faixa 9.
llistar
1 v. tr. [LC] Fer llistes (en alguna cosa).
2 tr. [IN] En inform., imprimir.
llistat1
m. [IN] [AD] Resultat d’operacions efectuades per un ordinador, escrit en paper per una impressora.
llistat2 -ada
adj. [LC] [IT] Que fa llistes o ratlles de diferent color. Una roba llistada.
llistell
m. [AR] Filet d’adornament d’una columna, un capitell o un altre element arquitectònic.
llistó
1 1 m. [IMF] [AQ] [LC] Tira de fusta d’amplada i gruix menors als de la llata.
1 2 [AQ] llistó de cel ras Tros de perllonga que hom col·loca a l’embigat d’un sostre per clavar-hi el canyís.
1 3 [AQ] [IMF] llistó de galze Llistó que forma el galze d’un bastiment.
2 m. [BOS] [LC] Planta de la família de les gramínies, de tiges ramificades, fulles estretes i abundants i espiguetes llargues i primes, molt abundant als erms, a les garrigues i a les brolles de la terra baixa mediterrània (Brachypodium retusum o B. ramosum).
llistonar
m. [BOC] Prat sec o erm en què predomina el llistó.
llit
1 1 m. [LC] [IMF] [MD] Moble disposat per a jeure-hi i dormir-hi constituït per un suport de metall o de fusta on es posen un o més matalassos, màrfegues, etc., i s’afegeixen generalment coixins per al cap i diferents abrigalls. Un llit de matrimoni. Un llit de campanya. Llit d’hospital. Una alcova amb dos llits. La capçalera, l’espona, els peus, d’un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit.
1 2 [LC] anar-se’n al llit Anar a dormir.
1 3 [LC] de la taula al llit i del llit a la taula V. TAULA.
1 4 [LC] fer llit Estar allitat.
1 5 [LC] llit de monja Llit per a una sola persona.
1 6 [LC] llit nupcial Llit destinat a uns nuvis.
1 7 [LC] fer llit a part Marit i muller, dormir separats.
1 8 [LC] llit de dolor Llit on jeu un malalt.
1 9 [LC] [MD] llit de mort Llit on jeu algú que està a punt de morir.
1 10 [LC] llit d’espines Situació de dolor, de tribulació, de turment.
1 11 [LC] llit de roses Situació molt plaent. Viu sobre un llit de roses.
2 1 m. [IMF] [IMI] [LC] Suport del llit. Un llit de caoba, de noguera. Un llit de ferro. Un llit de bancs i posts. Muntar, desmuntar, un llit.
2 2 [LC] llit turc Llit que no té capçalera, mena de sofà rectangular sense respatller ni braços.
3 m. [LC] [ED] Allò que es posa sobre el suport del llit, com ara matalassos, coixins, abrigalls, etc. Fer, desfer, el llit. Un llit tou, dur.
4 1 m. [LC] Cosa sobre la qual hom s’ajeu. Un llit fet de fulles, de pinassa.
4 2 [LC] llit de morts [o llit de cossos] Baiard per a portar-hi els morts.
4 3 m. [TRG] Fons d’un carro o d’una carreta.
5 1 m. [TRA] [GG] Depressió del terreny per on s’esmunyen les aigües d’un riu, d’una riera, etc.
5 2 [GL] [GG] llit fluvial Llit d’un riu per on habitualment s’escorren les aigües durant les revingudes corrents, considerat com a bé de domini públic.
5 3 [GL] llit major Llit d’un riu ocupat per l’aigua d’inundació.
5 4 [GL] llit menor Llit d’un riu ocupat per l’aigua en règim ordinari.
6 1 m. [TRA] [GG] Fons del mar, d’un llac.
6 2 [GL] llit glacial Espai ocupat per una glacera.
7 1 m. [LC] Gruix de palla, sorra, grava, etc., disposat horitzontalment.
7 2 m. [GL] Superfície d’una pedra sobre la qual se n’ha d’assentar una altra.
8 1 m. [AQ] Cara inferior d’una peça de construcció posada de pla.
8 2 m. [AQ] Cara d’una dovella per on s’ajunta a la que té al costat.
8 3 [AQ] llit d’escala Volta o pla inclinat damunt el qual descansen els graons.
9 m. [MD] Conjunt de les capes que cobreixen el fetus.
10 m. [IQ] [GL] llit de partícules Capa de partícules, en repòs o en suspensió, pels intersticis de la qual pot circular un fluid per a bescanviar matèria o energia.
llitada
f. [LC] Conjunt de persones que dormen plegades en un mateix llit. Farem una llitada de tots tres.
llitaire
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Operari dedicat a fer llits.
llitar
v. tr. [IMI] [LC] Fer amb un material adequat el sòl o llit (d’un receptacle, d’una construcció, etc.).
llitera
1 f. [TRG] Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals davant i dos darrere, per a ésser portat a braços o per dues haveries.
2 f. [LC] [MD] Llit lleuger, muntat sobre un baiard o rodes, que serveix per a transportar malalts o ferits.
3 1 f. [LC] [TRA] Llit fix que hi ha a les cabines d’una nau o en els vagons de tren.
3 2 f. [IMF] Conjunt de dos llits, i de vegades més, construïts expressament l’un damunt de l’altre per tal d’aprofitar més les habitacions petites. En aquesta cambra hi ha un llit i una llitera.
3 3 f. [IMF] Llit d’una llitera. El petit dorm a la llitera de baix i el gran, a la de dalt.
lliterà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Llitera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Llitera o als seus habitants.
llitja
f. [BOS] [LC] GAIOL.
llitotxa
f. [LC] [IMF] Jaç, llit fet amb quatre posts, sobre un banc, una caixa, etc., per a dormir-hi el matalot, un mosso, etc.
lliura
1 1 f. [LC] [FIM] Unitat de pes de valor molt variable segons els països i les localitats.
1 2 f. [FIM] Unitat anglosaxona de pes, que es divideix en 16 unces i equival a 453,592 grams.
1 3 f. [FIM] Unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 grams al Principat de Catalunya, a 407 grams a les illes Balears i a 355 grams al País Valencià.
1 4 [FIM] lliura carnissera Unitat de pes equivalent a 36 unces, que són 1.200 grams, aproximadament.
1 5 f. [FIM] Pes emprat en medicina i farmàcia equivalent a 6.480 grans, que són 300 grams.
2 f. [FIM] Mesura superficial agrària.
3 f. [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable.
4 1 f. [ECT] [NU] Unitat monetària de diferents països.
4 2 f. [ECT] Moneda o bitllet d’una lliura.
4 3 [ECT] lliura esterlina Unitat monetària de la Gran Bretanya.
4 4 f. [NU] Moneda de compte de valor de 20 sous o 240 diners.
5 f. [LC] Contrapès que es posa al cap del caragol de les premses d’oli.
lliurador -a
1 adj. [LC] [ECT] [DR] [HIH] Que lliura.
2 m. i f. [ECT] [DR] Persona que lliura o expedeix una lletra de canvi.
lliurament
1 m. [LC] Acció de lliurar; l’efecte.
2 m. [ECT] Ordre que es dona per escrit a un tresorer, un majordom, etc., perquè pagui una quantitat.
lliurança
1 f. [LC] [ECT] Acció de lliurar; l’efecte.
2 f. [AD] Document mercantil mitjançant el qual una persona ordena a una altra que pagui una quantitat a un tercer.
lliurar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Posar en poder, a la discreció, d’algú. Encara no ens ha lliurat les mercaderies que li hem comprat. Aquesta quantitat, la lliurareu al tresorer. Lliurar una cosa al més-dient. Lliurar un criminal a la justícia. Lliurar una ciutat a l’enemic.
1 2 intr. pron. [LC] lliurar-se a algú a) Posar-se a la discreció d’algú, especialment cometent una imprudència.
1 2 [LC] lliurar-se a algú b) Cedir a la seducció d’algú.
2 1 tr. [LC] Sotmetre a l’acció d’alguna cosa. Lliurar una ciutat al pillatge. Lliurar una obra a la impremta. Lliurar algú a la mort. Lliurar l’ànima al dolor.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se a la desesperació.
2 3 intr. pron. [LC] lliurar-se a l’estudi (o a una ocupació, etc.) Donar-s’hi enterament.
3 tr. [ECT] Expedir (una ordre de pagament) a càrrec d’algú sobre cabals de l’expedidor. Lliurar un efecte, una lletra.
4 tr. [LC] lliurar batalla a l’enemic Entaular-la.
lliurat lliurada
m. i f. [DR] [ECT] Persona que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document.
lliure
1 1 adj. [LC] [ECT] [PE] Que no està subjecte al domini d’altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure.
1 2 adj. [LC] [ECT] [PE] No constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Lliure albir. Tenir les mans lliures per a fer quelcom. Lliure de passions.
1 3 adj. [LC] [ECT] [PE] Que té la facultat d’obrar com vulgui, de triar per si mateix. Ésser lliure de fer o de no fer una cosa.
1 4 adj. [LC] Que no és casat. Un home lliure.
2 adj. [LC] LLICENCIÓS. Una dona lliure en les seves maneres, en el llenguatge, etc. Una vida lliure.
3 1 adj. [LC] Que no ofereix obstacles. Un espai lliure. Tenir el camp lliure per a fer quelcom. Deixar el camp lliure a algú perquè faci una cosa. Entrada lliure. Lliure ingrés.
3 2 adj. [LC] No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat. Tinc el dia lliure. No tinc un minut lliure. En tot l’edifici queda un pis lliure. Mirem de trobar un seient lliure per a l’àvia.
4 adj. [SP] Fet a voluntat del participant en una competició de gimnàstica, patinatge artístic, natació sincronitzada, etc. Exercicis lliures.
5 m. i f. [SP] En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i actua preferentment darrere de la línia defensiva.
lliurea
1 1 f. [ED] Vestit distintiu pel color, els galons, els botons, etc., dels servents d’una casa noble o rica. Un lacai amb lliurea.
1 2 [LC] portar la lliurea d’algú Obrar servilment envers ell.
2 f. [ZOA] Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal un aspecte característic.
lliurecanvisme
m. [ECT] Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions o obstrueix les exportacions.
lliurecanvista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al lliurecanvisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] [LC] Partidari del lliurecanvisme.
lliurement
adv. [LC] D’una manera lliure, amb llibertat.
lliurepensador -a
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al lliure pensament.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Que no admet altra autoritat que la de la pròpia raó.
llivanya
1 f. [GL] [LC] Fissura en una roca.
2 f. [AQ] Fullola que resulta de xapar una peça de pedreny.
3 f. [LC] [AQ] [GL] Peça prima de marès que es fa servir per a fer envans.
llivanyós -osa
adj. [LC] [GL] Que presenta llivanyes o fissures.
llivell
1 m. [LC] NIVELL.
2 m. [LC] Mitjà per a arribar a un fi, manera de resoldre una cosa. No trobo llivell per a aquest dolor.
lloa
1 f. [LC] LLOANÇA.
2 f. [LC] [FLL] Poema laudatori dedicat a una persona o a un esdeveniment notable.
3 f. [FLL] Pròleg de la comèdia, on hom explicava breument el contingut de la peça teatral o lloava la persona a qui era dedicada.
lloable
adj. [LC] Digne d’ésser lloat.
lloador1 -a
adj. i m. i f. [LC] Que lloa.
lloador2 -a
adj. [LC] LLOABLE.
lloança
f. [LC] Acció de lloar o de lloar-se; l’efecte. Paraules de lloança. Una acció mereixedora de lloança. Rebre les lloances de tothom.
lloar
1 1 v. tr. [LC] Donar amb paraules l’aprovació i l’aplaudiment (a algú o a alguna cosa). Tothom lloa la seva conducta. Lloar els mèrits, les virtuts, d’algú. Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat.
1 2 [RE] lloar Déu Celebrar les seves grandeses, regraciar-li els seus beneficis.
1 3 [LC] [RE] lloat sia Déu! a) Exclamació de regraciament per un esdeveniment favorable.
1 3 [LC] lloat sia Déu! b) Exclamació de resignació.
2 intr. pron. [LC] lloar-se d’alguna cosa Felicitar-se’n fent-s’hi veure.
lloba1
f. [LC] [ZOM] Femella del llop.
lloba2
1 f. [ED] [LC] Sotana amb valona.
2 f. [LC] [ED] Vesta talar que duien les dones i els homes revestits de certs càrrecs.
lloba3
f. [AGA] [LC] [AGR] LLOBADA.
lloba4
f. [BOS] [LC] Card de tija alada, fulles pinnatipartides molt espinoses i capítols purpuris també espinosos, que es fa en sòls profunds i humits (Cirsium vulgare o C. lanceolatum).
llobacarda
f. [BOS] LLOBA4.
llobada
1 f. [AGA] [AGR] Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada.
2 f. [LC] [AGR] Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar.
3 [LC] fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar.
llobarrera
adj. [ZOP] llissa llobarrera V. LLISSA.
llobarro
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels serrànids, de cos fusiforme, que pot atènyer els 100 centímetres de llargada, amb el dors de color gris plom i el ventre blanc argentat, amb una taca negrosa sobre la part posterior de l’opercle, de cap i boca grossos, amb forts maxil·lars, d’hàbits costaners i de carn molt apreciada (Dicentrarchus labrax).
2 [ZOP] llobarro pigallat BAILA.
llobatera
f. [ZOA] [LC] Terra, cau, de llops.
llobató
1 m. [ZOM] [LC] Cadell del llop.
2 m. [PE] En l’escoltisme, noi de vuit a dotze anys.
llobera
f. [LC] LLOBATERA.
llobí
1 m. [AGA] [BOS] [LC] Herba del gènere Lupinus, de la família de les papilionàcies, de fulles palmaticompostes i flors blanques o blaves, disposades en raïm, i llavors força grosses, estesa sobretot per les terres mediterrànies.
2 m. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de flors blanques tacades de blau i llavors especialment grosses, originària del Mediterrani oriental i cultivada com a farratge i per les seves granes (Lupinus albus).
3 m. [BOS] Llavor comestible del llobí, lenticular i groguenca.
llobina
f. [LC] [ZOP] Llobarro 1.
llòbrec -ega
adj. [LC] Fosc, tenebrós.
lloc
1 1 m. [LC] Porció determinada de l’espai. Un lloc alt, baix. Un lloc descobert. Un lloc de pas. Un lloc fort, fortificat. Un lloc de repòs. Lloc d’esbarjo. Ocupar un lloc més o menys gran. Un lloc suficient. Molt de lloc. No hi ha lloc a cap hostal del poble. Circumstàncies de lloc. Adverbi de lloc.
1 2 m. [LC] PER EXT. Ocupar un lloc eminent en les lletres.
1 3 [LC] lloc comú [o lloc excusat] a) Comú 8.
1 3 [LC] lloc comú [o lloc excusat] b) VÀTER.
1 4 [MT] lloc geomètric Conjunt de punts, generalment una línia o una superfície, que gaudeixen d’una propietat comuna.
1 5 [LC] lloc ombrat Lloc on hi ha ombra.
1 6 [LC] [RE] lloc sagrat Lloc vinculat a una divinitat.
1 7 [LC] [RE] lloc sant Lloc on s’acomplí un acte de la vida de Jesucrist. Betlem és un lloc sant.
2 1 m. [LC] [FLL] Passatge d’un llibre on es troba un text determinat. Assenyalar els llocs obscurs d’una obra.
2 2 [FS] [LC] lloc comú a) Veritat general d’on hom poua les proves, en una argumentació.
2 2 [LC] [FS] lloc comú b) Tòpic 3.
3 1 m. [LC] Porció d’espai assignada a una cosa, a una persona, determinades. Posar cada cosa al seu lloc. Hi ha una A al lloc de la B. Anar al lloc del combat. Aquí no és lloc de parlar.
3 2 [DR] foc i lloc V. FOC.
3 3 [IN] lloc web Conjunt de pàgines web que una organització, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris.
4 m. [LC] Explotació agrària menorquina.
5 1 m. [LC] Càrrec que algú ocupa. Hi ha dos llocs d’enginyer vacants. El Parlament té un nombre fix de llocs de diputat. Van cobrir tres llocs de treball.
5 2 [LC] lloc de confiança Lloc que requereix una persona en qui hom pugui tenir confiança.
6 1 [LC] al lloc de loc. prep. Si hom es trobava en la situació de (algú).
6 2 [LC] en lloc de loc. prep. En substitució de.
7 1 m. [LC] tenir lloc una cosa Acomplir-se, realitzar-se.
7 2 m. [LC] Ocasió, motiu. Donar lloc a les seves queixes. Tenir lloc de fer una cosa. Donar lloc a fer una cosa. No haver-hi lloc a fer una cosa.
lloca
1 f. [AGR] Gallina que cova.
2 f. [LC] Casa que encobreix un lladre o criminal.
3 adj. [LC] [HO] Que es passa de massa madura. Una pera, una poma, lloca.
4 f. [BOS] ROSELLA.
llocada
f. [AGR] [LC] Conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca.
lloçol
1 m. [HIH] Dret de monopoli de la farga senyorial.
2 1 m. [HIH] Cànon anual satisfet pels ferrers de la farga senyorial al senyor.
2 2 m. [HIH] Cànon anual satisfet pels habitants d’un terme o lloc al seu senyor per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial.
llocot llocota
m. i f. [LC] Persona engorronida.
lloctinència
f. [DE] [LC] Càrrec de lloctinent.
lloctinent lloctinenta
1 m. i f. [DE] [HIH] Segon prop d’un cap, d’un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l’autoritat, en cas d’absència d’aquest.
2 m. [DR] [HIH] [PR] lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
llodrigada
f. [LC] [ZOA] [AGR] LLORIGADA.
llodrigar
v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] LLORIGAR.
llodrigó
m. [LC] [ZOM] [AGR] LLORIGÓ.
llodriguera
f. [LC] [ZOA] LLORIGUERA.
llofrar
v. tr. [LC] Llambregar 1.
llogadís -issa
adj. [ECT] [LC] Que és per a llogar.
llogador llogadora
m. i f. [ECT] [LC] Persona que dona o pren a lloguer. Un llogador de cotxes. Una casa que no troba llogador.
llogament
m. [LC] [ECT] Acció de llogar.
llogar
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Donar a lloguer. La caseta, no la vendrem pas: la llogarem.
1 2 v. tr. [LC] [ECT] Prendre a lloguer. He llogat una casa al Masnou, i el mes entrant hi anirem a viure.
1 3 [LC] n’hi ha per a llogar-hi cadires [o s’hi poden llogar cadires] Expressió per a ponderar com és de curiós, d’increïble, d’inaudit, quelcom.
2 1 tr. [LC] [ECT] Algú, prendre (algú altre) al seu servei per un temps determinat i mitjançant un sou convingut. Haurem de llogar algú per a fer la verema.
2 2 intr. pron. [LC] [ECT] Posar-se al servei d’algú per un temps determinat i mitjançant un sou convingut. S’ha llogat de cambrer per a la temporada d’estiu.
llogarenc -a
adj. i m. i f. [LC] [GG] Natural d’un llogaret, pertanyent a un llogaret.
llogaret
m. [LC] [GG] Població petita.
llogarrenc -a
adj. i m. i f. [LC] [GG] LLOGARENC.
llogarret
m. [LC] [GG] LLOGARET.
llogarró
m. [LC] [GG] LLOGARET.
llogater llogatera
m. i f. [LC] [ECT] Persona que fa ús d’una casa, d’un pis, etc., pagant-ne lloguer. El propietari ha acomiadat els llogaters.
llogre
m. [ECT] [LC] Guany, especialment usurari.
llogrer llogrera
m. i f. [ECT] [LC] Persona que presta amb usura.
lloguer
1 m. [LC] [ECT] [DR] Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús a algú per un temps determinat. Un lloguer molt car. Donar un pis a lloguer. Agafar un pis a lloguer.
2 1 m. [ECT] Salari a canvi del qual un criat, un mercenari, etc., es posava al servei d’algú.
2 2 m. [ECT] Recompensa, guardó.
llom
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [usat sovint en pl.] Part del tronc de l’ésser humà i dels quadrúpedes que s’estén a cada costat de la columna vertebral des de les falses costelles fins a la pelvis. Una túnica cenyida als lloms. El llom dret. El llom esquerre. Anar al llom d’un animal.
1 2 m. [HO] [ED] Peça de carn de l’esquena del porc, sobretot de les parts davantera i mitjana, magra, gustosa i molt apreciada. Llom de porc amb mongetes.
1 3 [LC] [HO] llom embotit Llom de porc posat sencer en salmorra i adobat amb pebre vermell o cuit, embotit dins un budell.
2 m. [LC] [AGA] [GG] Cavalló 1.
3 m. [LC] [AGA] [GG] Part superior i convexa d’una cosa. El llom d’una muntanya, d’una onada.
4 1 m. [LC] [AF] Part d’un llibre oposada al tall, on s’uneixen els fulls o els plecs.
4 2 m. [AF] Part de la coberta d’un llibre que protegeix aquesta unió.
lloma
1 f. [LC] [GG] Llom d’una muntanya.
2 f. [GG] Muntanya de poca alçada i de forma planera o arrodonida.
llomadura
f. [LC] [MD] Dolor als lloms.
llombard -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Llombardia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Llombardia o als seus habitants.
2 m. i f. [HIH] En la baixa edat mitjana, mercader o banquer italià.
llombarda
f. [DE] [LC] Bombarda 1 1.
llombrígol1
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical.
2 m. [BO] Punt d’unió del primordi seminal amb el funicle.
3 m. [HIG] En heràld., punt de l’escut situat al centre de la línia divisòria entre l’abisme i la punta.
4 m. [BOS] llombrígol de Venus Barretet 3.
llombrígol2
m. [LC] LLAMBRIC.
llombriguera
adj. [BOS] herba llombriguera V. HERBA.
llomello
m. [LC] Llom 1 2.
llomera
f. [LC] JÀSSERA.
llondro llondra
1 m. i f. [LC] Persona d’intel·ligència obtusa.
2 m. [TRA] Nau de rems i veles llatines més petita que la galiota i la sagetia.
llong -a
2 f. pl. [AGR] Regnes amb què es governa l’animal junyit a l’arada, al batedor, etc.
llongada
f. [LC] Franja de sorra que l’onada del mar mulla.
llonganissa
f. [LC] [HO] Tros de budell llarg i prim ple de carn de porc picada i adobada.
llongo
m. [LC] Passa molt llarga o salt llarg.
llonguet
1 m. [LC] [HO] Pa petit ovalat amb un solc tot al llarg en la seva part superior.
2 m. [ZOI] Espardenya 2.
llonza
f. [LC] [HO] Tros de carn adherida a una falsa costella.
llonze llonza
m. i f. [LC] Persona poc viva, que no s’adona de res.
llonzí
1 m. [LC] Infant bufó i eixerit.
2 [LC] com un llonzí Amb gran lleugeresa, molt veloçment.
llop
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç, que emet un udol característic (Canis lupus). Hem sentit els udols d’un llop. Menjar com un llop. Tenir una fam de llop.
2 1 m. [ZOM] llop cerver LINX.
2 2 [ZOM] llop de les praderies COIOT.
2 3 [ZOM] llop marsupial Mamífer marsupial semblant al llop, amb el pelatge gris amb franges transversals, propi de Tasmània (Thylacinus cynocephalus).
3 m. [ZOM] llop marí FOCA MEDITERRÀNIA.
4 m. [LC] llop de mar Vell marí intrèpid.
5 1 m. [ZOP] Llobarro 1.
5 2 [ZOP] llop de riu Peix de la família dels cobítids, de cos allargat, de 10 a 12 centímetres de llargada, de color bru groguenc amb taques fosques, amb una sola aleta dorsal centrada i tres parells de barbellons vora la boca (Nemacheilus barbatulus).
6 m. pl. [BOS] [AGA] CONILLETS.
7 m. [HIG] llop cerver En heràld., llop amb cap de linx, posat de cara, amb les orelles dretes, el cos de pantera i la cua de gat.
lloparró
m. [ZOM] [LC] Llobató 1.
llopet
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels cobítids, de cos comprimit, d’uns 10 centímetres de llargada, de color groguenc, amb quatre parells de barbellons, que viu en els rius i prefereix aigües tranquil·les i fons de sorra (Cobitis maroccana).
2 [LC] [ZOP] llopet ibèric Peix de la família dels cobítids, més petit que l’anterior (Cobitis calderoni).
llor1
m. [LC] [BOS] [AGA] Llorer 1.
llor2 -a
adj. [LC] Bru fosc.
llora
1 f. [BOB] [LC] Bolet comestible del gènere Russula, del grup dels agàrics, sobretot de la secció Heterophyllae, de barret més o menys verdós, propi de boscos de planifolis.
2 [LC] [BOB] llora blanca [o llora clapada] Llora comestible, de cutícula verdosa, dividida en clapes, pròpia de fagedes i rouredes (Russula virescens).
3 [LC] [BOB] llora de cama rosada Llora de barret de color vinós o purpuri, amb làmines grogues i cama rosada vers la base (Russula alutacea).
4 [LC] [BOB] llora dolça Llora de cutícula esquerdada a partir del marge (Russula cutefracta).
5 [LC] [BOB] llora verda Llora de làmines forcades (Russula heterophylla).
6 f. [LC] [BOB] Blavet 3 1.
llordament
adv. [LC] D’una manera llorda.
llorderia
f. [LC] LLORDESA.
llordesa
f. [LC] Brutícia, porqueria.
lloreda
f. [LC] [BOC] Bosc o plantació de llorers.
lloredar
m. [LC] [BOC] LLOREDA.
llorejat -ada
adj. [HIG] En heràld., voltat d’una corona de llorer.
llorer
1 1 m. [LC] [BOS] [HO] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les lauràcies, dioic o polígam, de fulles lanceolades i coriàcies, molt aromàtiques, flors d’un blanc groguenc, en petits grups axil·lars, i fruit en baia negra, originari de les terres mediterrànies calentes i molt cultivat com a ornamental i per les seves fulles, emprades com a condiment (Laurus nobilis). Una corona de llorer. Un ram de llorer.
1 2 [AGA] [MD] [BOS] llorer reial LLORER-CIRER.
2 m. [LC] Glòria dels victoriosos. Conquerir llorers.
llorer-cirer
m. [BOS] [AGA] [MD] Arbret o arbust perennifoli de la família de les rosàcies, de fulles coriàcies molt lluents, flors blanques disposades en raïms erectes i fruit en baia negra, originari de l’Àsia propera i del Mediterrani oriental, cultivat com a ornamental i medicinal (Prunus laurocerasus).
lloreret
m. [LC] [BOS] Mata de la família de les timeleàcies, de fulles coriàcies i persistents, flors tubuloses d’un verd groguenc i fruit negre ovoide, que es fa als boscos ombrívols (Daphne laureola).
lloriga
1 1 f. [DE] Armadura per a defensa del cos, feta de làmines d’acer petites i imbricades.
1 2 f. [DE] Armadura del cavall.
2 f. [TRG] Cèrcol de ferro que va a l’interior del botó d’una roda.
llorigada
1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Conjunt de conills o d’animals petits parits d’una sola vegada.
2 f. [LC] Conjunt de gent de mal viure.
llorigar
v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] CONILLAR2.
llorigó
m. [LC] [ZOM] [AGR] Cria del conill.
lloriguera
1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Cau de conills i altres animals.
2 f. [LC] Catau de gent de mal viure.
lloriola
f. [BOS] LLORERET.
lloro
1 m. [LC] [ZOO] Ocell exòtic de l’ordre dels psitaciformes, de mida mitjana, cap rodó, bec curt, robust i punxegut, ales arrodonides i cua curta.
2 1 m. [LC] Persona molt lletja.
2 2 m. [LC] Dona que va molt pintada o d’una manera grotesca.
2 3 m. [LC] Persona molt xerraire.
llos
[pl. llossos]
m. [LC] Tall dels instruments d’acer com relles, càvecs, escarpres, etc.
llosa
1 1 f. [LC] [AQ] [GL] Pedra plana que serveix generalment per a fer paviment o teulada. Llosa de llicorella.
1 2 [HO] a la llosa loc. adv. Damunt una llosa. Fer caragols a la llosa. Carn a la llosa.
1 3 f. [LC] [AQ] Pedra llisa, generalment amb una inscripció, que serveix per a tapar una tomba. Llosa sepulcral.
1 4 f. [LC] PER EXT. És una obligació que em pesa com una llosa.
1 5 [LC] estar sota la llosa Estar al sepulcre.
2 1 f. [LC] [AQ] Placa de formigó armat que fa de fonament, de base d’alguna cosa o de sostre.
2 2 f. [AQ] Element estructural que té poc gruix amb relació a les altres dues dimensions.
3 1 f. [IMI] Plataforma que hi ha davant l’obrall del forn de vidre per a aguantar els ferros i servir de taula al vidrier.
3 2 f. [IMI] Peça plana d’un forn de pa, recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per a ésser repartida segons el nombre de pans que cal fer.
3 3 f. [IMI] [AGF] Peça plana de pedra o de ferro amb què hom tapa l’ull de la sitja de carbó.
4 f. [SP] Trampa formada per lloses petites, per a agafar ocells, rates.
5 f. [MD] Durícia que es fa al voltant d’un gra.
llosana
f. [AQ] [LC] Conjunt de lloses que formen la volada del balcó.
llosarda
f. [AQ] [LC] Llosa amb què es fan els llosats.
llosat
m. [AQ] [LC] Teulat fet de lloses de pissarra.
llosc -a
1 1 adj. [LC] [MD] Molt curt de vista, que no hi veu bé.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Tenir la vista llosca. Mirar amb vista llosca.
2 adj. [LC] Obtús 2. Intel·ligència llosca. Llosc d’enteniment.
llosca
f. [LC] Burilla 1.
llosella
f. [AQ] [LC] Llosa petita emprada com a parany per a caçar.
llosera
1 f. [MI] [GL] [AQ] Pedrera de pissarra d’on treuen les lloses.
2 f. [MI] Lloc on abunden les lloses, la llicorella.
lloseta
f. [AQ] [LC] LLOSELLA.
llosquejar
v. intr. [LC] Veure-hi malament.
llossa
f. [ED] Cullera gran.
llossada
f. [LC] Quantitat de sopa, de suc, etc., que es pot agafar d’una vegada amb una llossa, amb un culler.
llossar
v. tr. [IMI] [LC] Renovar el tall (d’un instrument d’acer).
llosser
m. [ED] [LC] Estri per a penjar-hi les llosses.
llostre
m. [LC] Crepuscle 1 1. Així que cau el llostre, l’amo s’encamina a la vinya.
llostrejar
v. intr. [LC] Fer una claror tènue al vespre o a la matinada.
llot
1 m. [LC] [GL] Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades, en els safaretjos, etc., que deixen les aigües d’un riu o d’un llac.
2 m. [GL] Roca sedimentària incoherent formada per una mescla de pelita i aigua, amb un contingut de matèria orgànica i amb una consistència que varia d’un semifluid a un sediment tou i plàstic.
llotejar
v. intr. [LC] El fang, tenir la consistència, l’aspecte, del llot.
llotim
m. [LC] Llot clar.
llotja
1 f. [LC] [JE] [AQ] En una sala d’espectacles, en certs camps d’esports, compartiment amb seients per a un cert nombre de persones, separat de la resta de localitats. Una llotja de platea.
2 f. [AQ] Part d’un edifici oberta d’un o més costats on hi ha pilars, columnes.
3 f. [HIH] [AR] [ECT] Lloc públic on es reuneixen els mercaders i els comerciants per fer llurs tractes.
llotós -osa
adj. [LC] Ple de llot.
lluc1
m. [BO] [LC] Rebrot que treu una planta. Un lluc d’olivera.
lluc2
m. [LC] Aptitud a llucar. Té lluc: tot seguit ho ha endevinat.
lluç
1 1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels merlúccids, de color gris cendrós o gris argentat amb tons metàl·lics al dors, més clar als costats, i blanc argentat al ventre, amb la boca grossa proveïda de moltes dents en forma d’agulla, amb escates petites que es desprenen fàcilment i amb dues aletes dorsals separades, que viu a la plataforma continental i també al talús i és de carn molt apreciada (Merluccius merluccius).
1 2 m. [ZOP] Peix del gènere Merluccius, de la família dels merlúccids, que és objecte de pesca arreu del món.
2 m. [LC] Persona poc espavilada, poc deseixida.
lluça
f. [ZOP] MAIRE.
llucada
f. [BO] [LC] Conjunt de llucs o rebrots que treu una planta.
llucana
f. [AQ] Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada.
llucar1
1 v. tr. [LC] Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa). Jo, aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals.
2 intr. [LC] llucar-hi Saber copsar les coses amb la intel·ligència. Sembla que sigui un desvergonyit, però és que no hi lluca.
llucar2
v. intr. [BO] [LC] Una planta, treure llucs o rebrots.
llucareta
f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 centímetres de llargada, de color gris i groguenc, menys fosc a les parts inferiors, que viu en hàbitats muntanyosos (Serinus citrinella).
llucera
f. [AGP] Solta per a pescar lluç.
llúcera
f. [ZOP] [LC] MAIRE.
llúdria
1 1 f. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, d’orelles petites, cos prim, potes curtes amb els dits dels peus units per una membrana, pèl espès i finíssim, que es nodreix de peixos.
1 2 f. [ZOM] [LC] Llúdria que viu vora els rius a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia (Lutra lutra).
1 3 [ZOM] llúdria gegant Llúdria que viu a l’Amèrica del Sud (Pteronura brasiliensis).
1 4 [ZOM] llúdria marina Llúdria de pèl negrós, molt apreciada en pelleteria, pròpia de les costes del Pacífic septentrional (Enhydra lutris).
2 f. [IQA] Pell de llúdria adobada.
3 f. [ZOP] MARRAIX.
lludrigot
m. [ZOM] [LC] Cria de la llúdria o llúdriga.
lludrió
1 m. [ZOR] Rèptil saure del gènere Chalcides, de la família dels escíncids, de tronc gairebé cilíndric, extremitats reduïdes i escates llises i brillants.
2 [ZOR] lludrió ibèric Lludrió de tronc curt i gruixut, amb les extremitats proveïdes de cinc dits (Chalcides bedriagai).
3 [ZOR] lludrió llistat Lludrió de tronc prim i molt allargat, amb les extremitats molt reduïdes i proveïdes de tres dits, d’aspecte serpentiforme (Chalcides striatus).
lluent
adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.
lluenta
f. [ZOR] LLUDRIÓ IBÈRIC.
lluentar
v. tr. [LC] Fer lluent (un objecte de metall, un vidre, etc.), fregant-lo.
lluentejar
v. intr. [LC] Mostrar-se lluent.
lluentó
m. [ED] [LC] Trosset lenticular d’argent, de metall o d’altres materials que es fixa a la roba amb puntades que es passen per un foradet que té al mig.
lluentor
f. [LC] Qualitat de lluent.
lluer
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 centímetres de llargada, amb el plomatge verd fosc, groguenc a les parts inferiors, i el cap i el coll negres (Carduelis spinus).
lluerna
1 f. [AQ] [AR] Claraboia 1.
2 f. [ZOI] Insecte coleòpter, la femella del qual, desproveïda d’ales i semblant a un cuc, emet llum per alguns dels seus segments abdominals (Lampyris noctiluca).
3 1 f. [ZOP] Peix de diverses espècies de la família dels tríglids.
3 2 [ZOP] lluerna fosca Peix de la família dels tríglids, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors gris vermellós i el ventre blanc brut, amb la línia lateral formada per plaquetes òssies arrodonides i sense espina central (Aspitrigla obscura).
3 3 [ZOP] lluerna roja Peix de la família dels tríglids, de color vermellós, amb la línia lateral formada per plaquetes notablement altes, prolongades en punta cap a dalt i cap a baix (Aspitrigla cuculus).
3 4 [ZOP] lluerna vera Peix de la família dels tríglids, que pot atènyer els 45 centímetres de llargada, de coloració general vermellosa i les aletes pectorals de color violeta fosc, amb visera rostral poc escotada i amb una espina curta per sobre l’aixella de l’aleta pectoral (Trigla lucerna).
4 f. [LC] fer lluernes FER LA RATETA.
lluert
1 m. [ZOR] [LC] Rèptil saure de la família dels lacèrtids, de mida gran i color verd viu, propi de la Catalunya humida (Lacerta bilineata).
2 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels aulòpids, d’uns 45 centímetres de llargada màxima, de color bru verdós amb taques fosques sobre els costats, amb el cap ample i robust, els ulls grossos i dues aletes dorsals, la primera alta i la segona adiposa, que viu a relativa fondària (Aulopus filamentosus).
lluertejar
v. intr. [LC] Vigilar, maldar, per fer anar dret el servei, la mainada, etc.
llufa1
1 f. [LC] [MD] Expulsió de gasos intestinals per l’anus sense estrèpit.
2 f. [LC] fer llufa a) Una bomba, un petard, cremar-se sense explotar.
2 [LC] fer llufa b) No respondre de la manera que hom esperava. El cap de colla va fer llufa.
3 f. [BOB] PET DE LLOP.
llufa2
1 f. [LC] [AN] Tros de drap, de paper o de qualsevol altra cosa que es penja, per burla, al vestit d’alguna persona sense que ella se n’adoni.
2 [LC] posar la llufa a algú PENJAR LA LLUFA A ALGÚ.
llufar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Fer llufes. Quina pudor! Qui s’ha llufat?
lluïdament
adv. [LC] Amb lluïment, d’una manera lluïda.
lluïdera
f. [LC] LLUENTOR.
lluïdesa
f. [LC] Qualitat de lluït.
lluïment
m. [LC] Acció de lluir o de lluir-se; l’efecte.
lluir1
v. tr. [DR] [AD] Redimir (un cens).
lluir2
[ind. pr. 2 lluus, 3 lluu (o llu); subj. pr. lluï, etc.]
1 1 v. intr. [LC] Aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. Com lluen els estels! Els ulls del gat lluïen en la foscor.
1 2 [LC] lluir-li a algú el pèl Palesar-se en el vestir, en el tren de vida, etc., el benestar, la prosperitat, d’algú. Ja es veu que han heretat: ja els lluu el pèl més que no els lluïa.
1 3 [LC] lluir-li a un animal el pèl Estar gras.
2 1 intr. [LC] [ind. pr. 3 llueix] Correspondre per l’aparença al mèrit, a l’esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquest moble no llueix posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen.
2 2 intr. [LC] Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una gent que llueixen molt.
3 tr. [LC] [ind. pr. 3 llueix] Palesar, donar a conèixer, mostrar a la vista de la gent. No llueix el que sap. És una persona que no llueix el que val. Tens un vestit preciós i no el llueixes.
4 1 intr. pron. [LC] [ind. pr. 3 llueix] Algú, sortir airós, amb bon èxit, de quelcom que ha emprès de fer. Li van encarregar d’organitzar la festa, i s’hi ha lluït.
4 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Quin desastre, ens hi hem lluït!
5 tr. [LC] EIXALBAR.
lluís
m. [NU] Moneda francesa d’argent i d’or.
lluïsme
m. [DR] [AD] Dret que es paga al senyor del domini directe quan s’alienen les terres i les possessions donades a emfiteusi.
lluïssor
1 f. [LC] [GL] Reflexos d’una cosa que lluu.
2 f. [GL] Conjunt de reflexos causats per la reflexió de la llum sobre la superfície dels minerals, comparable a la de certs materials, com el vidre, la cera, la seda, el diamant, etc. Lluïssor vítria, lluïssor adamantina.
lluït -ïda
adj. [LC] Que ha reeixit. Ha estat una festa molt lluïda.
lluita
1 1 f. [LC] Esforç que fan dos individus que, agafats cos a cos, tracten cadascun de tirar l’altre a terra. S’abraonaren, i la lluita fou formidable.
1 2 f. [LC] Esforç que fan per vèncer l’un a l’altre, dos individus, dos pobles, dos partits, etc. Havien entrat en lluita els dos països.
1 3 [SO] lluita de classes Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
1 4 f. [SP] Esport de combat sense armes, sotmès a un reglament, en què cadascun dels dos contendents que hi participen intenta de vèncer la resistència de l’adversari amb determinades tècniques i estratègies. Lluita lliure. Lluita grecoromana.
2 f. [LC] Acció que exerceixen l’una contra l’altra dues forces, dues tendències, etc., oposades. La lluita de la veritat contra l’error.
3 1 f. [LC] Esforç violent per a obtenir quelcom, per a evitar un mal. Emprendre, sostenir, una lluita. La lluita per l’existència. La lluita contra la tuberculosi. Lluita de preus.
3 2 [AGF] [AGA] lluita biològica Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie o en la interferència del seu cicle vital.
3 3 [AGF] [AGA] lluita integrada Combinació de la lluita biològica i la lluita química.
3 4 [AGF] [AGA] lluita mecànica Control de plagues i de malures amb mitjans manuals.
3 5 [AGF] [AGA] lluita preventiva Mesures de control abans de l’aparició dels paràsits.
3 6 [AGF] [AGA] lluita química Control de plagues i de malures mitjançant plaguicides químics.
lluitador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que lluita.
2 m. i f. [SP] Persona que practica l’esport de la lluita.
lluitar
1 v. intr. [LC] [SP] Sostenir una lluita, una contesa, etc. L’aspirant al títol mundial lluitarà avui amb el campió. La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb la indústria estrangera. Lluitar contra la tuberculosi. Lluitar per la vida. Una nau que lluita contra la tempesta.
2 v. intr. [SP] Practicar l’esport de la lluita.