escala
1 1 f. [LC] [AQ] [IMF] Sèrie d’esglaons des d’un nivell a un altre que permet de pujar o davallar caminant de l’un a l’altre. Una escala de marbre. Una escala exterior. La barana de l’escala. L’ull de l’escala. La caixa, el buc o el badalot de l’escala. Una escala mecànica. Els trams o rams, els replans o saplans, d’una escala. Pujar, baixar, l’escala.
1 2 [LC] [AQ] [AR] escala de caragol Escala de forma circular que dona diverses voltes completes sobre el seu eix.
1 3 [AR] [AQ] escala imperial Escala amb un primer tram central molt ample que es bifurca en arribar al primer replà.
2 1 f. [LC] ESGLAÓ. Al tram final hi ha cinc escales. Caure escales avall.
2 2 [LC] fer escales un pentinat [o fer escales els cabells] Dur el cabell mal tallat, d’una manera no harmònica.
3 1 f. [AGF] [OP] escala piscícola [o escala de peixos ] Sèrie de piques unides entre si, en forma d’escala, per on corre l’aigua d’una manera que els peixos puguin pujar-les a contracorrent i així salvar preses altes.
3 2 f. [LC] En el trinquet de pilota valenciana, graderia de quatre escalons, on s’asseu el públic espectador.
4 1 f. [LC] [IMI] Aparell de fusta, metall o corda, generalment portàtil, que consisteix en dues peces paral·leles o lleugerament convergents unides a intervals per travessers i que serveix per a pujar o davallar una persona d’un nivell a un altre. Per a penjar les cortines ens cal una escala. Digues al fuster que et deixi una escala. Escala de mà. Escala de tisora. Escala llevadissa.
4 2 [TRA] escala de corda [o escala de gat, o escala de vent] Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
4 3 [TRA] escala reial Escala que s’arma arrambada als costats d’una nau de gran port, amb barana i dos replans, un quasi a flor d’aigua i l’altre al portaló.
4 4 f. [TRA] Filera de fustes damunt la qual llisca la nau en varar-la.
4 5 f. [TRG] Prolongació dels braços del carro, on van les baranes.
5 1 f. [GL] [FIF] [FIM] Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomètrica. Escala logarítmica. Escala estratigràfica. Escala granulomètrica. Escala decibèlica. Escala absoluta, de Kelvin o termodinàmica. Escala centígrada o de Celsius. Escala de Beaufort.
5 2 [TRA] escala de calats Columna de números que duen les naus a les rodes per tal d’indicar els calats.
5 3 [ECT] [DR] escala mòbil Mecanisme que reajusta les remuneracions, especialment els salaris i les pensions, segons les variacions, normalment a l’alça, dels preus.
5 4 f. [ECT] Estàndard de mesura, de notació o d’estimació. No hi ha escala per a jutjar els seus mèrits. Escala de valors.
6 1 f. [AR] [LC] Proporció entre les dimensions de les parts d’un mapa, plànol, figura, etc., i les parts corresponents de l’objecte que representa. Escala gràfica, numèrica. Un mapa a una escala d’u per cent mil.
6 2 [LC] a escala loc. adv. Respectant l’escala. Una reproducció de Sant Pere de Galligants feta a escala.
6 3 f. [ECT] Dimensió relativa o proporcional en què es desenvolupa una acció, un projecte o una idea. Van construir el teatre a una escala majestuosa.
6 4 [LC] fer una cosa a gran escala Fer una cosa en grans proporcions.
7 1 f. [LC] [MU] Sèrie graduada ascendent o descendent. L’escala dels éssers.
7 2 f. [MU] Successió de notes que formen la base d’un sistema determinat o d’un mode. Escala diatònica. Escala cromàtica.
7 3 [SO] escala social Sèrie de persones o d’estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.
7 4 f. [LC] ESCALAFÓ.
8 1 f. [DE] Conjunt de militars de carrera d’un mateix cos que tenen diversos graus, però un mateix nivell i una mateixa capacitació professionals.
8 2 f. [AD] Conjunt de funcionaris d’un mateix cos que rep una designació específica per raó de l’especialització de les seves funcions.
9 1 f. [TRA] [TRG] [LC] Port o indret on toca una nau per a efectuar-hi un embarcament o un desembarcament. Un vapor que va a l’Havana fent escala a Cadis.
9 2 f. [HIH] [ISL] Plaça comercial establerta antigament pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.
escalaborn
1 m. [LC] [IMF] Acció d’escalabornar.
2 m. [LC] [AGF] [IMF] [ML] Peça de pedra, de fusta, de metall, etc., escalabornada. D’aquest escalaborn de bruc en sortirà una pipa de fumar.
3 m. [ML] Peça metàl·lica de formes simples de la qual s’obtenen, per deformació, altres peces més complexes.
escalabornador
m. [IMI] Eina que serveix per a escalabornar.
escalabornar
1 1 v. tr. [IMI] [IMF] [ML] Treure, amb una eina tallant, les parts més bastes i sobrants (d’una peça de pedra, de fusta, de metall, etc.), especialment com a inici de l’afaiçonament d’un objecte. Costarà molt escalabornar aquesta peça, és d’un marbre molt dur.
1 2 v. tr. [LC] Fer la primera temptativa de realització (d’una obra) sense afinar-la.
2 tr. [LC] Treure algun o alguns objectes (d’una col·lecció, d’una sèrie, d’un joc, d’un tot). Es dedica a escalabornar vaixells naufragats.
escalabrar
1 v. tr. [LC] Trencar el cap (a algú).
2 v. tr. [LC] Fer un dany molt greu (a algú o a alguna part del cos).
3 v. tr. [LC] Perjudicar greument. La pedregada ha escalabrat la collita.
escalabrós -osa
adj. [LC] ESCABRÓS.
escalada
1 1 f. [LC] Acció d’escalar; l’efecte. Donar l’escalada als murs de la ciutat assetjada.
1 2 f. [LC] [SP] Esport que consisteix a pujar per una superfície difícil molt vertical utilitzant les quatre extremitats per a progressar.
2 f. [LC] Conjunt de graons que forma un terreny. L’escalada gegantina d’aquell roquer.
3 1 f. [LC] Successió d’accions encaminades a un mateix fi, cada una més intensa i arriscada que la precedent. El candidat ha iniciat l’escalada cap a la presidència.
3 2 f. [LC] [PO] Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc. Provocar una escalada bèl·lica en una zona. Estem en plena escalada de la repressió.
escaladís -issa
adj. [LC] Fàcil d’escalar.
escalador -a
1 adj. [LC] Que escala.
2 1 m. i f. [LC] [SP] Persona que practica l’escalada.
2 2 m. i f. [LC] [SP] En el ciclisme, corredor especialitzat en trajectes accidentats i muntanyosos.
escalafó
m. [LC] [DE] Llista dels individus d’una corporació classificats segons llur grau, antiguitat, mèrits, etc.
escalament
m. [LC] Acció d’escalar; l’efecte.
escalar1
1 adj. [MT] Que caracteritza els elements del cos sobre els quals està construït un espai vectorial.
2 m. [LC] Element escalar.
escalar2
1 1 v. tr. [LC] Pujar (en un lloc de difícil accés). Escalar un mur, una fortalesa. Van escalar el terrat ajudant-se d’una corda de nusos.
1 2 v. tr. [SP] Pujar (una muntanya o un obstacle muntanyós) seguint la tècnica de l’escalada. Havien escalat el Mont Blanc.
2 tr. [LC] Ascendir (a una certa posició social elevada, un càrrec important, un grau elevat de dignitat, de prestigi, etc.). Escalar les més altes dignitats. Escalant, escalant, ha arribat a gerent.
3 tr. [LC] Escalonar 1. Han escalat testos amb flors.
escalat
1 1 m. [LC] [AR] Conjunt de tonalitats d’un mateix color disposades en gradació.
1 2 m. [LC] [AR] Gradació 1.
2 m. [GG] escalat multidimensional En geogr., procediment per a simplificar i establir l’ordre en una matriu que registra les distàncies entre cada parella d’un conjunt de localitats.
escaldabec
1 m. [LC] [BOB] Bolet del gènere Russula, de l’ordre de les russulals, de carn molt coent.
2 [BOB] escaldabec fràgil Escaldabec de barret violaci pàl·lid i carn fràgil i picant (Russula fragilis).
escaldada
f. [LC] Acció d’escaldar o d’escaldar-se; l’efecte.
escaldadura
f. [LC] [MD] Inflamació cutània produïda pel fregadís en una part del cos.
escaldament
m. [LC] ESCALDADA.
escaldar
1 1 v. tr. [LC] [ED] [HO] Sotmetre a l’acció de l’aigua bullent o del seu vapor. Se li va vessar l’olla i es va escaldar les mans. Van escaldar els bolets abans de coure’ls. Escaldar els tomàquets per pelar-los. Escaldar un filat.
1 2 v. tr. [LC] Sorprendre (algú) amb un resultat desagradable i inesperat. No t’hi fiquis, que en podries sortir escaldat.
2 1 tr. [LC] [MD] La grassor, la suor, etc., produir una inflamació cutània (en alguna part del cos). El frec de la sella m’havia escaldat les cuixes i em costava caminar.
2 2 intr. pron. [LC] Se li van escaldar els ulls de plorar.
3 intr. pron. [AGA] Una planta, l’escorça d’una planta, els sembrats, etc., assecar-se per efecte de la calor excessiva o del fred. Amb les altes temperatures, els sembrats es van escaldar.
escaldat
1 m. [LC] Operació d’escaldar.
2 1 m. [AGF] Malaltia dels pins, de les alzines sureres i d’altres arbres a causa del sol excessiu.
2 2 [AGF] escaldat de la surera ASSECAMENT DE LA SURERA.
3 m. [AGA] escaldat tou Alteració de la fruita pel fet de conservar-la a temperatures massa baixes.
escaldí -ina
adj. [LC] Que és bullit i amanit amb ceba, tomàquet, alls, sal, oli i vinagre, s’aplica als llegums. Mongetes escaldines, pèsols escaldins.
escaldot
m. [LC] Gotellada d’estiu.
escaldufar
1 v. tr. [LC] [HO] Escalfar, coure, superficialment.
2 v. tr. [LC] Fer (una cosa) a mitges, d’una manera incompleta.
3 intr. pron. [LC] ESCALDAR-SE.
escaldum
[usat generalment en pl.]
m. [LC] [HO] Plat de carn, habitualment d’aviram, amb patates, sofregit i una salsa.
escalè -ena
1 1 adj. [MT] Que té els tres costats desiguals. Triangle escalè.
1 2 adj. [MT] Que té l’eix oblic a la base. Un con escalè. Una piràmide escalena.
2 m. [ZOA] [MD] MÚSCUL ESCALÈ.
escàlem
m. [TRA] [SP] Tija vertical, fixada al forat de l’escalemera, a proa de la qual s’arma el rem mitjançant l’estrop.
escalemera
f. [LC] [SP] [TRA] Peça de fusta enganxada a l’orla d’una embarcació proveïda d’un forat on es fixa l’escàlem.
escalemot
m. [TRA] Peu dret que, juntament amb altres, sosté l’orla d’una embarcació sense arribar fins a la soleta.
escalenoedre [o escalenòedre]
m. [GL] Poliedre de cares triangulars escalenes. Escalenoedre tetragonal. Escalenoedre ditrigonal.
escaler -a
1 adj. [LC] [AGR] Que va a l’escala del carro. Mul escaler.
2 m. [LC] [AGR] Animal escaler.
escaleró
m. [LC] ESGLAÓ.
escalfabraguetes
m. i f. [LC] VULG. Persona que es complau a excitar-ne sexualment una altra sense consentir, després, a satisfer-la.
escalfacadires
m. i f. [LC] Persona que quan seu no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment si és a casa d’altri.
escalfada
1 f. [LC] ESCALFAMENT.
2 [LC] escalfada d’orelles Acció de renyar, de reprendre fortament.
escalfador -a
1 adj. [LC] Que escalfa.
2 1 m. [ED] Recipient que, omplert de brases, aigua calenta, vapor, etc., serveix per a escalfar.
2 2 m. [EI] Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica, de gas, etc.
2 3 m. [LC] ESTORETA ELÈCTRICA.
escalfallits
m. [LC] [ED] Escalfador rodó, petit, amb tapa foradada i mànec, omplert de brases, utilitzat per a escalfar el llit.
escalfament
m. [LC] [FIF] Acció d’escalfar o d’escalfar-se; l’efecte.
escalfapanxes
m. [LC] [ED] Llar de foc petita practicada en la paret d’una habitació.
escalfaplats
m. [LC] Aparell o lloc de la cuina on es poden escalfar els plats preparats i mantenir-los calents.
escalfar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Comunicar calor (a alguna cosa), especialment en un grau moderat, fer esdevenir calent. Escalfar aigua per al bany. Aquesta estufa escalfa les dues habitacions. El sol avui no escalfa. Escalfar una màquina, un motor, engegant-los.
1 2 intr. pron. [LC] [FIF] Esdevenir calent, més calent. Escalfar-se a la vora de la llar. Aquesta aigua triga molt a escalfar-se. Posa el cafè a escalfar. Caminàvem de pressa per veure si ens escalfàvem.
1 3 intr. pron. [LC] Arribar a una temperatura excessiva. El motor es va escalfar i vam haver d’aturar el cotxe.
1 4 [LC] escalfar-se el cap Fatigar-se mentalment estudiant alguna cosa.
1 5 [LC] no aniré a escalfar cap cadira a casa seva Expressió per a indicar el propòsit de no anar mai a veure algú, a visitar-lo.
2 1 tr. [LC] Comunicar ardor, zel, entusiasme (a algú). Aconseguir escalfar el públic, l’auditori.
2 2 intr. pron. [LC] Van escalfar-se en la discussió. La discussió s’escalfà.
2 3 intr. pron. [LC] Enardir-se en la passió amorosa.
3 tr. [LC] Apallissar, pegar.
4 intr. pron. [LC] Vèncer la inèrcia d’inactivitat soferta en començar un treball, un exercici. Els corredors s’escalfaven abans de començar la carrera.
5 intr. pron. [LC] POP. EMBRIAGAR-SE.
escalfeïment
m. [LC] Acció d’escalfeir o d’escalfeir-se; l’efecte.
escalfeir
1 v. tr. [LC] Escalfar insuficientment (un menjar, una beguda).
2 1 tr. [LC] L’escalfor, la manca d’aire, etc., fer perdre la seva frescor (a alguna cosa), alterar-la lleument. La calor ha escalfeït la mantega i s’ha fet rància.
2 2 intr. pron. [LC] Escalfeir-se el blat en un magatzem mal ventilat.
3 intr. pron. [LC] [MD] Agafar febre, posar-se febrós.
escalfeït -ïda
adj. [LC] [MD] Un poc calent, especialment a causa d’una mica de febre.
escalfeta
f. [LC] [ED] Braseret portàtil. Una escalfeta de llautó.
escalfor
f. [LC] Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta. L’estufa fa massa escalfor.
escalímetre
m. [FIM] Regle graduat per a convertir les longituds sobre un mapa o plànol d’una escala determinada en longituds reals.
escalinata
1 f. [LC] [AQ] Escala de graons disposats en un sol tram, construïda a l’exterior o al vestíbul d’un edifici.
2 f. [IMF] Cremallera14.
escalivar
1 v. tr. [LC] [HO] Coure al caliu. Escalivar pebrots, albergínies.
2 1 tr. [LC] ESCARMENTAR. Si no l’escalives ho tornarà a fer.
2 2 intr. pron. [LC] Ara que ja s’ha escalivat, no ho tornarà a fer mai més.
escalivat -ada
1 adj. [LC] Arrugat, rebregat, poc fresc o natural.
2 f. [LC] [HO] Menjar fet al caliu, especialment pebrots, albergínies, cebes, tomàquets i patates.
escal·lònia
f. [BOS] [AGA] Arbust perennifoli del gènere Escallonia, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples d’un verd lluent, flors de color rosa viu, agrupades en panícula, i fruit en càpsula, originari d’Amèrica del Sud i sovint emprat en jardineria.
escaló
1 m. [LC] [AQ] ESGLAÓ.
2 m. [LC] [AQ] Travesser d’una escala de mà. Una escala de mà amb quatre escalons.
escàlom
m. [ZOP] Lluert 2.
escalonament
m. [LC] Acció d’escalonar o d’escalonar-se; l’efecte.
escalonar
1 v. tr. [LC] [AQ] Disposar formant graons, en forma d’escala.
2 1 tr. [LC] Posar de distància en distància.
2 2 intr. pron. [LC] Disposar-se de distància en distància. Els caçadors s’escalonen per la falda de la muntanya.
3 tr. [LC] Espaiar regularment dins un període de temps.
escalonat
1 1 m. [LC] Manera d’estar escalonada una cosa.
1 2 m. [LC] Grau de freqüència de l’escalonament d’una cosa.
2 m. [IT] Nombre de fils o de passades entre dos punts d’encreuament determinats respectivament sobre dues passades o dos fils consecutius d’un mateix lligat.
escalopa
1 f. [LC] [HO] Tall prim de carn, de peix, guisat.
2 [LC] escalopa milanesa Tall de carn arrebossada amb ou i pa ratllat.
escalpel
m. [LC] [MD] Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a disseccionar.
escalunya
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Ceba d’una varietat que fa nombrosos bulbs (Allium cepa var. ascalonicum).
2 f. [BOS] Bulb comestible de l’escalunya.
escamar
v. tr. [LC] Treballar (alguna cosa) fent-hi escames.
escamarlà
m. [LC] [ZOI] Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de 15 a 20 centímetres de llarg, de closca rosada, molt apreciat culinàriament (Nephrops norvegicus).
escamarlar
1 v. tr. [LC] Eixamplar (els dits de la mà, les cames).
2 intr. pron. [LC] EIXANCARRAR-SE.
escambell
1 m. [IMF] Seient petit sense braços ni respatller.
2 [LC] caure de l’escambell Perdre la importància, la influència.
3 m. [LC] REPOSAPEUS.
4 m. [LC] [IMF] Petit buc situat a les parts baixa o mitjana de l’interior d’un armari, que conté un o més calaixos.
escamiforme
adj. [LC] Que té forma d’escama.
escamisada
f. [LC] [IMI] [AGF] Acció d’escamisar; l’efecte.
escamisar
v. tr. [LC] [IMI] [AGF] Arrencar un tros de la camisa o l’escorpit en pelar (una surera).
escamisat
m. [AGF] Part de l’escorpit o la camisa que s’arrenca involuntàriament en pelar el suro, fet que deixa la fusta al descobert.
escamnar
1 1 v. tr. [LC] Fer agafar (a algú) recel, desconfiança.
1 2 intr. pron. [LC] Agafar recel, desconfiança. Amb els teus comentaris es va escamnar.
2 1 tr. [LC] ESCARMENTAR.
2 2 intr. pron. [LC] El dia que es cremi s’escamnarà.
escamnar-se
v. intr. pron. [LC] [HO] Certes viandes, endurir-se en coure-les. Els cigrons, bullits a un foc tan viu, s’escamnen.
escamonea
f. [MD] Goma resina purgant que s’extreu del rizoma de l’escamònia.
escamònia
f. [BOS] Herba perenne de la família de les convolvulàcies, de tiges volubles, fulles sagitades i flors groguenques, pròpia de l’Àsia Menor, l’arrel de la qual conté una resina de propietats purgants (Convolvulus scammonia).
escamot
1 m. [AGR] Ramat petit. Un escamot de vint caps.
2 m. [LC] [DE] Conjunt d’un petit nombre de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.
escamotar-se
v. intr. pron. [LC] [AGR] Separar-se en escamots.
escamoteig
m. [LC] Acció d’escamotejar; l’efecte.
escamotejador -a
1 adj. [LC] Que escamoteja o serveix per a escamotejar. El màgic pronuncià la fórmula escamotejadora i el colom desaparegué.
2 m. i f. [LC] Persona que escamoteja.
escamotejar
1 v. tr. [LC] Fer desaparèixer (alguna cosa) als ulls d’algú sense que s’apercebi de com ha estat fet. Escamotejar una carta.
2 v. tr. [LC] Suprimir, davant algú, prendre subtilment a algú (alguna cosa) sense que se n’apercebi. Li va escamotejar el rellotge.
escamp
m. [LC] ESCAMPADISSA.
escampa
m. [LC] hereu escampa V. HEREU.
escampada
f. [LC] Acció d’escampar o d’escampar-se; l’efecte.
escampadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’escampar-se.
escampadissa
f. [LC] Gran escampada, estesa de coses escampades.
escampador -a
adj. i m. i f. [LC] Que escampa.
escampall
m. [LC] ESCAMPADISSA.
escampament
m. [LC] ESCAMPADA. Hi hagué, en aquell combat, un gran escampament de sang.
escampar
1 1 v. tr. [LC] Separar en diverses direccions les parts que integraven un conjunt. No escampis les escombraries passant-hi pel damunt. Havíem apilotat les fulles, però el vent les ha escampades. Vaig escampar els meus homes pels volts de la masia. Escampar sal, pebre.
1 2 intr. pron. [LC] La gent va escampar-se pels boscos dels voltants. No anaven pas plegats: anaven escampats.
2 1 tr. [LC] Fer que (un líquid) s’estengui sobre una superfície. Escampar licor sobre un pastís.
2 2 intr. pron. [LC] L’oli vessat es va escampar per terra i no en van poder aprofitar gens.
2 3 intr. pron. [LC] escampar-se com taca d’oli ESTENDRE’S COM TACA D’OLI.
2 4 tr. [LC] Vessar (llàgrimes, sang). Escampar algú llàgrimes de dolença.
3 1 intr. pron. [LC] Els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc., aclarir-se. Si la boira s’escampa, sortirem.
3 2 intr. [LC] Aquesta calor no escampa. Si els núvols escampen no plourà pas.
3 3 tr. [LC] anar a escampar la boira Sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o foragitat per algú a qui hom fa nosa.
4 1 tr. [LC] DIVULGAR. Aquesta notícia, cal escampar-la.
4 2 intr. pron. [LC] Va escampar-se la veu que ell era mort.
5 tr. [LC] POP. Despendre (diners). En un cap de setmana va escampar més de tres-cents euros. No li deixis pas diners, perquè li agrada molt escampar.
escampavies
m. [TRA] Veler lleuger armat, destinat a fer reconeixements de cales poc fondes, descobertes, avançades, etc.
escandalitzar
1 1 v. tr. [LC] Ofendre els sentiments morals, la consciència (d’algú), amb alguna acció immoral, blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria a tothom.
1 2 intr. pron. [LC] Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n’escandalitzaria. És un home que s’escandalitza per un no res. Escandalitzar-se a la vista d’una cosa.
2 tr. [LC] Posar (algú) en perill de pecar amb un mal exemple.
3 intr. [LC] Fer escàndol, rebombori.
escandall
1 m. [TRA] Instrument que consta d’un plom posat a l’extrem d’un cordill, que serveix per a determinar la pregonesa del mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.
2 1 m. [LC] [ECT] Acció d’escandallar. Fer escandall.
2 2 m. [LC] [ECT] Determinació del valor, de la qualitat, etc., d’una mercaderia agafant-ne mostres i generalitzant-ne els resultats. Van fer l’escandall del blat de moro.
escandallar
1 v. tr. [TRA] Amidar la profunditat (d’una capa d’aigua) amb l’escandall o un altre instrument.
2 1 tr. [LC] [ECT] Aplicar el procediment de l’escandall per valorar (una mercaderia).
2 2 tr. [LC] Cercar de conèixer. Abans de fer res, va escandallar les seves possibilitats.
escandalós -osa
1 1 adj. [LC] Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol. És un home escandalós. Un acte, un capteniment, escandalós.
1 2 adj. [LC] DIFAMATORI. Un escrit escandalós.
2 adj. [LC] Que fa escàndol, rebombori. Quins xicots més escandalosos; no paren de cridar en tot el dia.
escandalosa
1 f. [TRA] Vela de tall, triangular, dels mastelers d’un pailebot, del masteler de l’arbre de mitjana d’una bricbarca, etc.
2 1 f. [BOS] [LC] DRAGONERA.
2 2 f. [BOS] RAPA MOSQUERA.
2 3 f. [BOS] SARRIASSA.
escandalosament
adv. [LC] D’una manera escandalosa, amb escàndol.
escandèntids
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers primitius d’aspecte semblant als esquirols, que viuen als arbres dels boscos del sud i del sud-est asiàtic, que inclou les tupaies.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
escandi
m. [QU] [ML] Metall de transició, gris clar, força rar a la natura (símbol, Sc; nombre atòmic, 21; pes atòmic, 44,96).
escandinau -ava
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Escandinàvia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Escandinàvia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Grup de llengües germàniques septentrionals.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’escandinau.
escandir
1 v. tr. [LC] [FLL] Pronunciar (un vers) marcant distintament els peus que el componen.
2 v. tr. [FLL] Mesurar un vers.
escàndol
1 m. [LC] Acció d’escandalitzar o d’escandalitzar-se; l’efecte. És un escàndol el que passa en aquella casa. S’ha venut les joies de la seva mare i ha fugit de casa: quin escàndol! Ésser motiu d’escàndol. Escàndol públic.
2 m. [LC] Rebombori 1. Què crideu? Què és aquest escàndol?
escaneig
m. [AF] Acció d’escanejar; l’efecte.
escanejar
v. tr. [AF] Fer una exploració mitjançant un escàner. Escanejar un document, una imatge.
escàner
1 m. [LC] [AF] [MD] [EL] Aparell que explora una zona d’una manera seqüencial, per escombratge, i en dona una imatge digitalitzada. Escàner multibanda, multiespectral. Un escàner connectat al motor d’un vehicle detecta on hi ha l’avaria. Amb l’escàner obtindrem una imatge que podrem manipular.
2 1 m. [MD] En med., aparell que explora una regió corporal d’una manera contínua i sistemàtica, especialment el destinat a obtenir tomografies. L’escàner permet detectar les lesions del cervell.
2 2 m. [MD] Exploració feta amb aquest aparell. Li han fet un escàner per confirmar el diagnòstic.
escanògraf
m. [MD] [AF] [EL] ESCÀNER.
escantar
v. tr. [LC] Descobrir (una persona o cosa secreta).
escantell
1 m. [LC] Tros que es desprèn d’una cosa en escantellar-se.
2 m. [LC] Senyal que resta a la cosa escantellada.
escantellar
1 v. tr. [LC] Treure o rompre un tros, un cantell, etc., (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Perdre un tros, un cantell, etc., per trencament. La taula es va escantellar.
escantilló
m. [TRA] Gruix dels elements estructurals del vaixell.
escantonar
1 v. tr. [LC] ESCANTELLAR. Un gambirot escantonava els graons amb un roc.
2 intr. pron. [LC] Escantonar-se els mobles.
escanviar
v. tr. [LC] BESCANVIAR.
escanyabruixots
m. [LC] [ZOO] Botxí 3.
escanyacabres
m. [BOS] OLIVELLA.
escanyacavalls
m. [BOS] ESTRIPA-SACS.
escanyadís -issa
adj. [LC] Difícil d’empassar, especialment per la seva aspror.
escanyagats
m. [LC] [BOS] ARANYONER.
escanyagossos
1 m. [LC] [TRA] Corda llarga amb un nus escorredor en un dels seus caps.
2 m. [SP] Nus escorredor amb què s’obté una gassa que es pot ajustar.
escanyallops
m. [LC] [BOS] Acònit 1.
escanyamarits
f. [LC] Vídua que ha contret terceres núpcies.
escanyament
m. [LC] Acció d’escanyar o d’escanyar-se; l’efecte.
escanyamullers
m. [LC] Vidu que ha contret terceres núpcies.
escanyapits
m. [LC] CALIQUENYO.
escanyapobres
m. i f. [LC] Usurer, usurera.
escanyapolls
m. [ZOI] Insecte coleòpter que es caracteritza per les llargues mandíbules dels mascles (Lucanus cervus).
escanyar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Matar (algú, algun animal) privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Li va estrènyer el coll fins a escanyar-lo. Si vols fer-li empassar la nou sencera, l’escanyaràs.
1 2 intr. pron. [LC] Morir per compressió o obstrucció de la gola. Es va escanyar amb un pinyol de préssec. Va quedar penjat pel coll, i s’escanyava.
2 1 tr. [LC] Privar momentàniament de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Aquesta corbata m’escanya. Aquesta tos m’escanya.
2 2 intr. pron. [LC] Tenir la respiració suspesa uns moments per compressió o obstrucció de la gola. Escanyar-se cridant. Escanyar-se de set.
3 1 tr. [LC] Comprimir, estrènyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebé es toquen escanyant el camí.
3 2 intr. pron. [LC] El passadís s’escanyava a la sortida i resultava molt estret. Més endavant, el camí s’escanya molt.
4 tr. [LC] Prestar diner (a algú) amb gran usura, imposar (a algú) condicions excessivament oneroses.
escanya-rals
m. i f. [LC] Avariciós en extrem.
escanyat -ada
1 1 adj. [LC] [MD] Afònic 1. Estava escanyat de tant cridar.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Sentíem el so escanyat d’un violí. Desfeta en plors, només li sortien paraules escanyades.
2 adj. [LC] Estret, oprimit. Les mànigues del vestit són massa escanyades dels punys.
3 1 adj. [LC] anar escanyat Anar molt just de temps, de diners, etc.
3 2 [LC] [MD] escanyat de llet Escanyolit per insuficiència d’alletament.
4 adj. [LC] GASIU.
escanyavelles
1 1 m. [BOS] [LC] ESTIRAVELLES.
1 2 m. [BOS] [LC] TIRABEC.
1 3 m. [BOS] [LC] ROSER SILVESTRE.
2 1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm blanc, de pell dura i aspra, poc apreciat.
2 2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep escanyavelles.
3 m. [ZOP] [LC] MOLL REIAL.
escanyelladura
f. [VE] Distensió o dislocació de les canyelles d’un cavall.
escanyellar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Fer-se mal a les canyelles.
escanyó
m. [LC] Acció d’escanyar-se algú o algun animal.
escanyolir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir escanyolit. S’escanyolia tancat en un pis sense aire ni sol.
escanyolit -ida
adj. [LC] [MD] Molt prim i desnerit. Aquesta criatura no es fa, creix molt escanyolida.
escanyotar
v. tr. [AGA] [LC] Treure la canyota i les males herbes (d’un camp).
escanyussar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Experimentar una interrupció momentània de la respiració a causa d’una nosa a la gola. S’escanyussà amb un grumoll de sèmola.
escap1
m. [LC] ESCAPADOR.
escap2
m. [ZOA] Primer artell de les antenes dels insectes.
escapada
1 f. [LC] Acció d’escapar o d’escapar-se; l’efecte.
2 f. [LC] Anada breu a un indret. Ves-hi en una escapada.
escapadís -issa
1 adj. [LC] Que s’escapa amb facilitat.
2 [LC] fer escapadís algú Fer-lo escapar, ajudar-lo a escapar-se.
escapador
1 m. [LC] Lloc o mitjà per a escapar-se. Totes les obertures estan tancades: no tenen escapador.
2 m. [LC] ESCAPATÒRIA.
escapament
1 m. [LC] [EI] Fuga 1 2. Un escapament de gas, d’aigua.
2 1 m. [EI] [LC] Peça d’un mecanisme que, separant-se d’una altra la qual subjectava, en permet el moviment. Escapament d’àncora, de cilindre.
2 2 m. [IMI] Mecanisme que regula les oscil·lacions d’un pèndol o del volant d’un rellotge. L’escapament d’un rellotge.
2 3 m. [MU] Part del mecanisme del piano que comunica la tecla amb el martellet.
escapar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa, cessar d’ésser retinguda per algú. La ploma li escapà de la mà. El llibre li escapà de les mans.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. La vida li escapa.
1 3 v. intr. [LC] L’expressió d’algun sentiment o d’algun coneixement, no poder ésser continguda o amagada per algú. Li escapà aquesta exclamació. Li va escapar de dir-ho a son pare.
1 4 intr. pron. [LC] No li ho volia dir i se’m va escapar.
1 5 v. intr. [LC] No estar a l’abast d’algú o no formar part dels seus plans. Això escapa a les meves possibilitats. Escapa al meu propòsit fer altres consideracions. Res no escapava a la seva vigilància.
2 1 intr. pron. [LC] Algú, allunyar-se alliberant-se d’allò que el reté, d’un perill. Avui s’han escapat tres presos. L’ocell s’ha escapat de la gàbia. Alguns dels nostres s’escaparen davant l’enemic. Ens hem escapat d’una i bona.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. S’escapa fum per les escletxes. Se li ha escapat l’avió, l’ha perdut. Escapar-se una cosa de les mans. Escapar-se una cosa de la memòria.
2 3 [LC] escapar-se a algú alguna cosa No adonar-se d’alguna cosa. Això ha dit en el seu discurs? Se m’havia escapat ben bé.
2 4 [LC] escapar-se el riure a algú No poder-lo contenir o dissimular.
2 5 [LC] escapar-se-li la mà a algú ANAR-SE-LI’N LA MÀ A ALGÚ.
3 1 intr. pron. [LC] [IT] Un punt d’un teixit, no enllaçar amb el punt de la passada contigua que li correspon. Li ha caigut una agulla de fer mitja i s’han escapat tots els punts. Un fil escapat.
3 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Només eren bons per a trobar defectes i punts escapats.
escaparata
f. [IMF] [LC] [AR] Moble que consisteix en una mena d’armariet amb una o més cares vidriades, destinat generalment a tenir-hi imatges de sants, objectes d’art, etc., que es col·loca damunt d’una consola o d’una calaixera.
escaparrar
v. tr. [LC] [AGA] Llevar el cap (especialment d’un brot, d’una rama).
escapat -ada
adj. [LC] En ús predicatiu, amb gran rapidesa, a tot córrer. Va arribar escapat. Després de la conferència va marxar escapada.
escapatòria
f. [LC] Subterfugi per a escapar-se o evadir-se d’una dificultat, d’un destret, etc. No em vinguis amb escapatòries. L’havien enxampat i no tenia escapatòria.
escapça
1 f. [LC] Tros que se separa d’un objecte en escapçar-ne un cap o una punta.
2 f. [IMI] Base del tap de suro o del carrac.
3 [LC] quedar-se a l’escapça a) Qui percaça quelcom, no obtenir-ne res, restar amb les il·lusions frustrades.
3 [LC] quedar-se a l’escapça b) Quedar-se sense gens de diners.
3 [LC] quedar-se a l’escapça c) No entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber.
escapçada
f. [LC] [JE] Acció d’escapçar en el joc de cartes; l’efecte.
escapçador escapçadora
m. i f. [LC] Persona que escapça.
escapçall
m. [LC] RETALL.
escapçament
m. [LC] Acció d’escapçar; l’efecte.
escapçar
1 v. tr. [LC] DECAPITAR.
2 1 tr. [LC] [AGF] Tallar o llevar el cap o l’extrem superior (d’alguna cosa), tallar-ne les puntes. Han escapçat els arbres del passeig.
2 2 tr. [IMI] Separar (un tros de suro) d’un dels caps del tap o del carrac per adreçar-lo.
3 tr. [LC] [JE] Un jugador, dividir en dues piles (la baralla de cartes un cop remenades), perquè qui dona refaci el joc posant la que era sota a sobre. Escapça, que donaré.
escapcia
f. [LC] RETALL.
escàpol -a
1 adj. [LC] Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts.
2 adj. [LC] Deslliurat d’un perill. Va sortir escàpol de l’accident del tren. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges.
escapolar-se
v. intr. pron. [LC] ESCAPOLIR-SE.
escapoliment
m. [LC] Acció d’escapolir-se.
escapolir-se
1 v. intr. pron. [LC] Fer-se escàpol. Estava disposat a escapolir-se per la finestra.
2 v. intr. pron. [LC] Deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.
escapolites
1 f. pl. [GLM] Grup de tectosilicats de sodi i calci, amb anions addicionals, que cristal·litzen en el sistema tetragonal i es formen per alteració hidrotermal o per metamorfisme de nivells d’evaporites.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les escapolites.
escapollar
v. tr. [LC] [AGA] Llevar el capoll (a un fruit, a una fulla, etc.).
escapoló
1 m. [LC] Tros escadusser d’una peça de roba, que sol vendre’s a més baix preu.
2 m. [LC] RETALL.
escapul-
[LC] [ZOA] [MD] V. ESCAPULO-.
escàpula
f. [ZOA] [MD] OMÒPLAT.
escapular
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’espatlla o a l’escàpula. Arc escapular. Vena escapular.
escapulari
1 m. [RE] Tira de roba, amb una obertura per on passa el cap, que penja sobre el pit i l’esquena, distintiu de certs ordes religiosos catòlics.
2 m. [LC] [RE] Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen el qual, passant el cap entre les dues cintes, es porta sota els vestits penjant sobre el pit i l’esquena.
3 m. [RE] Pràctica devota en honor de la Verge del Carme, que consisteix a resar set vegades el parenostre, l’avemaria i el gloriapatri.
escapulo- [o escapul-]
[LC] [ZOA] [MD] Forma prefixada del mot escàpula. Ex.: escapuloclavicular, escapulohumeral, escapulàlgia.
escapulohumeral
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’escàpula i a l’húmer. Articulació escapulohumeral.
escapus
m. [BO] Cama, tija sense fulles que arrenca d’un bulb, d’una roseta basal, etc., i porta al seu àpex les flors.
escaquer
1 m. [LC] [JE] Tauler quadrat dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments cadascun, alternativament blancs i negres o de dos altres colors, en què es juga als escacs i a dames.
2 m. [MU] Instrument cordòfon medieval de teclat molt primitiu.
escaquista
m. i f. [LC] [JE] [PR] Jugador d’escacs.
escar1
m. [TRA] [LC] Lloc a propòsit per a varar i treure les naus.
escar2
v. tr. [LC] [AGP] Posar esquer (a l’ham, a la nansa).
escara
f. [MD] [LC] Lesió de la pell caracteritzada per una necrosi de l’epidermis, del derma i de l’hipoderma.
escarabat
1 1 m. [LC] [ZOI] Insecte coleòpter. Escarabat banyut. Escarabat d’aigua. Escarabat de la patata o de les patateres. Escarabat de nit. Escarabat pudent.
1 2 m. [LC] [ZOI] Insecte coleòpter de la família dels escarabeids, de cos el·líptic, que s’alimenta dels excrements dels bovins, dels equins, etc., amb què fa boles que transporta fent-les rodolar a forats excavats a terra, on diposita els ous (Scarabaeus sacer).
1 3 [LC] [ZOI] escarabat piloter [o escarabat merder, o escarabat merdisser, o escarabat baldufer] Escarabat 1 2.
2 1 m. [ZOI] Insecte de l’ordre dels dictiòpters semblant als coleòpters.
2 2 [ZOI] escarabat de cuina Insecte de l’ordre dels dictiòpters, adaptat als estatges humans, omnívor nocturn i incapaç de volar (Blatta orientalis).
3 1 m. [IT] Defecte de tissatge consistent a restar alguns fils consecutius fent basta indeguda en el teixit.
3 2 m. pl. [AF] Lletres mal formades. Fer escarabats.
4 1 m. [IMF] [IMI] Prisma de fusta que, mig introduït en el sobre del banc de fuster o d’ebenista, serveix per a immobilitzar una peça en passar-li el ribot o en altres operacions.
4 2 m. [IT] Peça de ferro del teler mecànic que atura el funcionament del teler quan hi topen les pales o la peça que aguanta els corrons de pell.
4 3 m. [IT] Guies corredisses emprades en els estiratges per a fixar la posició adequada que han de tenir els corrons de pressió al damunt dels corrons ratllats o laminadors.
5 m. [LC] [JE] escarabat bum-bum Joc infantil.
escarabeids
1 m. pl. [ZOI] Família d’insectes coleòpters, de formes, de dimensions i de coloracions molt diverses, amb èlitres durs i l’extrem de les antenes en forma de pinta.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.
escarabeu
m. [AR] Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat sagrat egipci.
escarada
1 f. [ECT] [AD] Preufet, treball a preu fet.
2 [LC] [AD] a escarada loc. adv. a) A PREU FET. Treballar a escarada. Donar una feina a escarada. Prendre, agafar, una feina a escarada.
2 [LC] [AD] a escarada loc. adv. b) Amb afany i molt de pressa. Menjaven a escarada.
escarader escaradera
m. i f. [ECT] [PR] PREUFETAIRE.
escarafallós -osa
1 adj. [LC] Que de tot fa escarafalls.
2 adj. [LC] PER EXT. Unes paraules escarafalloses.
escarafallosament
adv. [LC] Amb escarafalls.
escarafalls
m. pl. [LC] Demostracions exagerades, hipòcrites, de reprovació, de refús. No li ve de gust res: de tot fa escarafalls.
escaramussa
1 f. [LC] [DE] Combat aïllat entre alguns enemics, entre destacaments, que es troben d’improvís, anant a la descoberta, etc.
2 f. [LC] Breu polèmica.
escaramussar
v. intr. [LC] [DE] Fer escaramusses.
escarapel·la
f. [LC] Insígnia en forma de disc que es col·loca a la part més visible del barret, del ros, etc.
escarar1
v. tr. [ECT] Contractar a escarada.
escarar2
v. tr. [TRA] Encallar (una embarcació) en varar-la.
escaravia
f. [BOS] [AGA] [LC] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles pinnaticompostes i flors blanques, conreada per la seva arrel comestible (Sium sisarum).
escarbotar
v. tr. [LC] Llevar (una prominència), desgastar o llevar una part (d’alguna cosa), fregant, gratant, raspant, etc. Gratant-me, afaitant-me, m’he escarbotat un gra. Jugant amb el ganivet va escarbotar la vora del plat.
escarbuny
m. [LC] CREMALLOT.
escarcany
m. [LC] ESGARIP.
escarcanyar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Esgargamellar-se, escanyar-se cridant. La bruixa s’escarcanyava com si volgués clavar les seves paraules a les orelles dels animals.
escarcellatge
m. [HIH] CARCELLATGE.
escarceller escarcellera
m. i f. [LC] [PR] Guardià d’una presó.
escardalenc -a
1 adj. [LC] [MD] EIXUT DE CARNS.
2 adj. [LC] De tonalitat alta i prima. Una veu escardalenca.
escardar
v. tr. [AGA] [LC] BIRBAR.
escardassar
v. tr. [IT] [LC] Cardar 1 1.
escardot
m. [LC] [BOS] CARD.
escaridament
adv. [LC] D’una manera escarida.
escarificació
1 f. [MD] [AN] Acció d’escarificar; l’efecte.
2 f. [MD] Producció, accidental o quirúrgica, d’una escara.
3 f. [AGA] [OP] [AGF] Operació d’escarificar un terreny.
escarificador -a
1 adj. [AQ] [MD] [AGF] [AGA] Que escarifica.
2 m. [MD] Aparell per a escarificar la pell que conté un joc de llancetes que es projecten mitjançant un ressort.
3 f. [AGA] [OP] ESTRIPADORA.
escarificar
1 v. tr. [LC] [MD] [AN] Fer petites incisions superficials (a la pell) amb un escarificador, una llanceta, un bisturí.
2 tr. [AGA] [OP] [AGF] [AQ] Fer solcs (en la terra o en el paviment asfàltic) a fi de facilitar un altre treball posterior, com ara la llaurada o la nova pavimentació.
escariós -osa
adj. [BO] En bot., membranós, més o menys translúcid i generalment sec i rígid.
escarit -ida
1 adj. [LC] Pelat 1 1. El grup va avançar cap a l’escarida platja.
2 adj. [LC] Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics.
escarlata
1 1 f. [IQ] Matèria colorant d’un vermell viu, treta de la cotxinilla.
1 2 m. [LC] Color de l’escarlata.
1 3 f. [LC] [IT] Roba d’aquest color.
2 adj. [LC] Del color de l’escarlata. Una cinta escarlata.
escarlatí
m. [LC] Escarlatina 1.
escarlatina
1 f. [ED] Roba de llana de color escarlata.
2 1 f. [LC] [MD] Malaltia contagiosa d’origen bacterià caracteritzada per una inflamació de la gola i una erupció cutània de color escarlata.
2 2 adj. [MD] Febre escarlatina.
escarlet
m. [LC] [BOB] CARLET.
escarment
m. [LC] Allò que fa que hom s’escarmenti. Ja va tenir un bon càstig: a veure si li servirà d’escarment.
escarmentar
1 1 v. intr. [LC] Algú, prendre ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc. No tornaré a enfilar-m’hi: vaig escarmentar d’una vegada que vaig caure. Fent això s’ha cremat els dits més de quatre vegades; però ell no escarmenta.
1 2 intr. pron. [LC] El nen cau molts cops, però no s’escarmenta.
2 tr. [LC] Fer que (algú) s’escarmenti. Si no l’escarmentes, el teu fill es tornarà a enfilar.
escarn
1 m. [LC] Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú. Fer escarn d’algú. Ho feu a escarn del seu germà.
2 m. [LC] Allò que és objecte de burla. Ell és l’escarn de tothom.
escarni
m. [LC] ESCARN.
escarnidor -a
adj. [LC] Que escarneix.
escarniment
m. [LC] Acció d’escarnir.
escarnir
1 v. tr. [LC] Fer escarn (d’algú). Reien d’ells escarnint-los.
2 1 tr. [LC] Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d’algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Escarnien la veu i el caminar d’aquell pobre home.
escarnot
m. [LC] ESCARN.
escarnufar
v. tr. [LC] ESCARNIR.
escarola
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta hortícola de fulles arrissades, varietat de l’endívia, que es menja amanida (Cichorium endivia var. crispa).
escarolat -ada
adj. [LC] Arrissat com l’escarola. Té els cabells escarolats.
escaroler -a
adj. [LC] [AGA] Semblant a l’escarola. Enciam escaroler.
escarot
1 m. [LC] Grup d’animals d’un ramat escarotats, especialment l’aviram.
2 m. [LC] Escamot, especialment, fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament.
3 m. [LC] Porció de gent desordenada.
4 m. [LC] Avalot desordenat, crits i renou.
escarotar
1 v. tr. [LC] Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos.
2 v. tr. [LC] AÜIXAR.
3 v. tr. [LC] ESVALOTAR.
4 intr. pron. [LC] La llocada s’escarota pel pas d’un gos. No us escaroteu per tan poca cosa.
escaròtic -a
1 adj. [LC] [MD] Que serveix per a formar una escara.
2 m. [LC] [MD] Agent escaròtic.
escarpa
f. [LC] [AQ] [DE] Talús, especialment el que es dona a una muralla o a un terraplè. Muralla en escarpa.
escarpament
1 m. [GL] Vessant amb una inclinació superior als 45°, d’origen tectònic o erosiu.
2 [GL] escarpament de falla Desnivell morfològic d’origen tectònic produït pel desplaçament d’una falla, que retrocedeix sota l’acció erosiva.
escarpat -ada
1 adj. [LC] Que fa escarpa o talús.
2 adj. [LC] Que fa un pendent fortíssim. Hi ha uns penyals tan escarpats que fan feredat.
escarpell
1 m. [IMF] [LC] Raspa 1.
2 m. [AGA] [LC] Part del ferro de l’aixada i d’altres eines que forma un petit tallant a l’altre costat de l’ull amb relació a la fulla o a la part principal.
escarpellar
v. tr. [LC] Treballar (un objecte) per mitjà de l’escarpell.
escàrpia
f. [LC] CLAU DE GANXO.
escarpidor -a
1 adj. [LC] [IT] Que serveix per a escarpir.
2 1 m. [LC] Pinta de pues llargues i clares que serveix per a desembullar els cabells.
2 2 m. [LC] Carmenador 2.
escarpra
f. [IMI] [LC] Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem, que serveix per a treballar la pedra, fer-hi forats, etc., a cops de martell donats a l’altre extrem.
escarrabillar
1 v. tr. [LC] Deixondir, espavilar.
2 intr. pron. [LC] Convé que aquest noi s’escarrabilli una mica.
escarrabillat -ada
adj. [LC] Deixondit, espavilat, eixerit.
escarramicar-se
v. intr. pron. [LC] Fatigar-se molt caminant, portant un pes, etc.
escarransidament
adv. [LC] D’una manera escarransida.
escarransiment
m. [LC] Qualitat d’escarransit.
escarransit -ida
1 1 adj. [LC] Mancat de generositat, d’amplitud. Poc ajut n’hauràs: és un home molt escarransit.
1 2 adj. [LC] Fet mesquinament, d’una manera gasiva. Van ésser unes festes ben escarransides.
2 adj. [LC] [MD] Poc fet, mancat de desenrotllament normal. Té divuit anys, però és tan escarransida que sembla una nena de dotze.
escarranxar-se
v. intr. pron. [LC] EIXANCARRAR-SE.
escarranxes
f. pl. [LC] Espai entre les dues cames obertes. El conill se li va escapar passant-li per les escarranxes.
escarrar
v. tr. [LC] Refregar (les rames de certs arbres fruiters, especialment les oliveres) per collir-ne els fruits.
escarràs
[pl. -assos]
1 m. [LC] ESTELLICÓ.
2 1 m. [LC] GOTIM.
2 2 m. [LC] Penjoll de fruits.
3 1 m. [LC] Persona que fa la feina més pesada d’una casa, d’una treballada, etc. És l’escarràs de la casa. Fer d’escarràs. Fer servir d’escarràs algú.
3 2 [LC] ésser un escarràs de feina Ésser molt treballador.
escarrassadament
adv. [LC] Treballant com un escarràs, afanyadament.
escarrassar-se
v. intr. pron. [LC] Fatigar-se treballant, afanyar-se en una feina, en una empresa, etc. S’escarrassava en una altra feina més urgent. No t’escarrassis a fer-ho tu tot sol: ja ho farem entre tots. No t’escarrassis a demanar-ho: ja ho han concedit a un altre. Quan els carros encallaven, les bèsties s’escarrassaven inútilment. Pobre home, escarrassar-se tant per una misèria!
escarrassat -ada
1 adj. [LC] Que demana d’escarrassar-s’hi, propi d’un escarràs.
2 m. i f. [LC] Persona que treballa com un escarràs.
escarrassó
adj. [BOS] [AGF] pi escarrassó V. PI1.
escarritx
1 m. [LC] Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
2 m. [LC] Soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures l’una contra l’altra. La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx.
3 m. [LC] ESQUITX.
escarrollar
v. tr. [AGA] [LC] Esgotimar 1.
escarromiat -ada
adj. [LC] [MD] MALALTÍS.
escarrotxa
f. [BO] [LC] [AGF] Escorça gruixuda de certs arbres i de certs fruits.
escarruf
m. [LC] ESGARRIFANÇA.
escarrufar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESGARRIFAR.
escarsella
1 f. [ED] [LC] Bosseta que es portava penjant de la cintura per a posar-hi diners o altres coses.
2 f. [DE] ESCARSELLÓ.
escarselló
m. [DE] Defensa de la cuixa que penja de la part baixa de la cuirassa.
escarser -a
1 adj. [AQ] [AR] De curvatura inferior a la del semicercle. Arc escarser.
2 adj. [LC] ESCADUSSER.
3 adj. [LC] Senar 2.
escartejar
1 v. tr. [LC] Anar girant els fulls (d’un llibre, d’un àlbum, etc.), per formar-se una idea del seu contingut. Hauries d’escartejar aquest text, a veure què et sembla.
2 v. tr. [LC] [JE] Barrejar (les cartes de jugar).
escarufejar
v. intr. [LC] Fer escarufs o escarafalls.
escarufs
m. pl. [LC] ESCARAFALLS.
escarxall
1 m. [LC] Acció d’escarxar o d’escarxar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Esquitxada, ruixim, d’una ona en rompre’s.
escarxar
1 v. tr. [LC] ESCLAFAR.
2 intr. pron. [LC] La síndria ha caigut a terra i s’ha escarxat tota.
escarxofa
f. [AGA] [BOS] [LC] CARXOFA.
escarxofar-se
v. intr. pron. [LC] Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat. Els homes s’havien escarxofat a les butaques.
escarxofera
f. [LC] [AGA] [BOS] CARXOFERA.
escarxot
m. [BOS] [LC] Conjunt de les fulles i de les arrels de l’atzavara.
escàs -assa
1 1 adj. [LC] Que no arriba a la mida o a la quantitat requerida. Ens van donar un menjar escàs. El pes, el donen sempre escàs. Avui el peix és molt escàs i molt car.
1 2 adj. [LC] Que no arriba ben bé al nombre expressat. Ja només falten tres quilòmetres escassos. Ha durat dues hores escasses. Hi havia un centenar escàs de persones.
1 3 adj. [LC] Insuficientment proveït d’alguna cosa. Anar escàs de diner. Anar escàs de menjar. Ésser escàs de paraules. Ésser escàs d’enteniment. Trobar-se escàs de mitjans.
2 adj. [LC] GASIU. Era molt ric, però era molt escàs i avariciós.
escassament
1 adv. [LC] Amb escassetat. Viure escassament.
2 adv. [LC] Amb prou feines, a penes. Hi havia escassament un miler de persones.
escassedat
f. [LC] ESCASSETAT.
escassejar
1 v. intr. [LC] Ésser escàs. Fa temps que el peix escasseja molt.
2 tr. [LC] No donar a bastament. Li escassegen els aliments: el mataran de fam. A aquesta planta, no li heu d’escassejar l’aigua.
escasser -a
adj. [LC] GASIU.
escassesa
f. [LC] ESCASSETAT.
escassetat
f. [LC] Qualitat d’escàs. De fusta, aquest any n’hi ha escassetat. Escassetat de mitjans. Escassetat de queviures. Escassetat d’enginy.
escassigall
m. [LC] PARRAC.
escassigallar
v. tr. [LC] ESPARRACAR.
escat
m. [ZOP] [LC] Peix condricti del gènere Squatina, de la família dels esquatínids, de cap i cos molt aplanats, amb aletes pectorals molt grosses, en forma d’ales no soldades al cap, les aletes dorsals petites i situades sobre la regió caudal que és molt més estreta que el cos.
escat-
[LC] [MD] V. ESCATO-1.
escata
1 1 f. [LC] [ZOA] Placa petita que, imbricada o juxtaposada amb unes altres de semblants, forma la coberta externa del cos de certs peixos, rèptils i mamífers, i de les potes dels ocells.
1 2 [ZOA] [ZOP] escata cicloide Escata de forma arrodonida o ovoide, que cobreix el cos d’alguns peixos, com les anguiles, les truites i les sardines.
1 3 [ZOA] [ZOP] escata ctenoide Escata dels peixos ossis molt evolucionats, més o menys quadrangular i amb denticles molt fins al marge, que donen certa aspror i adherència.
1 4 [ZOP] [ZOA] escata ganoide Escata dura, brillant, sovint romboidal, que cobreix el cos dels peixos actinopterigis primitius i dels teleostis actuals.
1 5 [ZOA] [ZOP] escata placoide Escata de naturalesa òssia, que cobreix el cos dels peixos condrictis.
2 f. [ZOA] Excrescència quitinosa de les ales dels lepidòpters.
3 f. [MD] Fragment de capa rica en ceratina que es desprèn de la pell.
4 1 f. [LC] Placa d’una superfície quan s’exfolia.
4 2 f. [LC] Petita placa de material dur, imbricada amb d’altres de semblants, d’una armadura, d’un ornament, etc.
escatada
f. [LC] Acció d’escatar.
escatador
m. [IMI] [LC] Espàtula emprada per a escatar la pisa i la terrissa.
escatadura
f. [LC] ESCATADA.
escatainar
v. intr. [LC] [AGR] La gallina, fer el seu crit.
escataineig
m. [LC] [AGR] Crit de la gallina.
escatar
1 v. tr. [LC] Treure l’escata (d’un peix). Les sardines encara s’han de netejar i escatar.
2 1 tr. [LC] Llevar gratant allò que forma una capa adherida a la superfície (d’alguna cosa).
2 2 tr. [IMI] [AQ] Arrencar un arrebossat, un estucat o un enguixat (d’una superfície). Escatar una paret per pintar-la, empaperar-la, de nou.
3 tr. [LC] Netejar (especialment unes terres) llevant-ne les excrescències sobreres. Escatar l’era. Escatar un bosc.
4 tr. [LC] Rentar a fons, fregant (algú o alguna cosa).
escateret
m. [LC] [ZOO] OCELL DE TEMPESTA.
escatida
f. [AGA] [LC] ESPORGADA.
escatifenyar-se
v. intr. pron. [LC] Barallar-se esgarrapant-se, estirant-se els cabells, etc.
escàtil
m. [LC] Ullal o dent llarga que surt pel costat de la boca d’un animal.
escatimar
v. tr. [LC] Escassejar 2.
escatiment
m. [LC] Acció d’escatir.
escatir
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Esporgar 1.
1 2 v. tr. [LC] Tallar la part no aprofitable (d’una cosa).
2 1 tr. [LC] [AD] DILUCIDAR. Cal escatir els motius que han tingut. Qui en té la culpa? No hem pogut escatir-ho.
2 2 tr. [LC] [AD] Encercar, discutir. Els estudiosos escatiran si és mausoleu o mesquita.
escativana
f. [AF] Petita tira de paper o de teixit que porten les làmines fora de text per a enganxar-les a la part corresponent del llom d’un llibre.
escato-1 [o escat-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. skór skatós, ‘excrement’. Ex.: escatologia, escatòfag, escatòfil, escatoscòpia, escatèmia.
escato-2
[LC] Forma prefixada del mot gr. éskhatos, ‘final’, ‘extrem’, ‘últim’. Ex.: escatocol, escatologia.
escatocol
m. [BB] Part final d’un document, on consten la data, els noms i la signatura dels atorgadors i dels testimonis i que, eventualment, conté també el segell.
escatofília
f. [PS] Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc.
escatologia1
f. [RE] Part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final.
escatologia2
1 f. [PS] [MD] Estudi dels excrements.
2 f. [AN] Superstició relativa als excrements.
escatològic1 -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a les darreries de l’ésser humà i del món.
escatològic2 -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als excrements i al seu estudi.
escatós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té escates.
2 adj. [MD] Situat entre els ossos esfenoide, parietal i occipital. Porció escatosa de l’os temporal.
3 m. [ZOP] Peix de la família dels tríglids, de 10 a 20 centímetres de llargada, de color vermellós grisenc, amb un solc transversal molt marcat dalt del cap i amb escates aspres (Lepidotrigla cavillone).
escatosos
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o de plaques còrnies recobertes al seu torn d’una fina capa de tegument, que muden periòdicament, que comprèn els saures, els amfisbènids i els ofidis.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
escatxic
m. [LC] ESQUITX.
escatxigar
v. tr. [LC] Esquitxar 1.
escaure
[quant a la flexió, com caure]
1 v. intr. [LC] Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d’ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. A vós, no us escau de fer aquestes coses. Tan gran, ja no li escau de fer bogeries.
2 1 intr. [LC] Un vestit, un adorn, un color, etc., ésser adequat a algú o per a alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. La jaqueta verda li escau molt. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens.
2 2 [LC] escaure malament No escaure.
2 3 [AD] no escau No s’accepta perquè no és procedent.
2 4 [AD] si escau Si és procedent, en el cas que sigui procedent.
3 1 intr. pron. [LC] Algú, trobar-se eventualment en un indret. Llavors jo m’esqueia ésser a Olot.
3 2 intr. pron. [LC] Una cosa, esdevenir-se en tal o tal ocasió, data, etc. Aquell any carnaval s’esqueia a mitjan febrer.
3 3 [AD] si s’escau Si es produeix, s’esdevé, una cosa.
escellar
v. tr. [LC] Llevar la cella (a les faves).
escena
1 1 f. [LC] [JE] Lloc del teatre on es representa l’obra o un altre espectacle teatral. Aparèixer, comparèixer, entrar, un actor, en escena. Restar, un actor, en escena. Deixar l’escena buida. Director d’escena.
1 2 [LC] [JE] posar en escena una comèdia Representar-la en el teatre.
1 3 [LC] estar en escena Un actor, estar posseït del seu paper, tenir constantment l’actitud, la fisonomia, etc., del personatge que representa.
1 4 [JE] posar un esdeveniment en escena Fer-ne l’assumpte d’una obra teatral.
1 5 [JE] posar en escena algú en una història (o en una narració, etc.) Fer-l’hi aparèixer.
2 1 f. [JE] Lloc on figura que passa l’acció de l’obra dramàtica. L’escena és a Girona. L’escena representa un bosc. En el primer acte hi ha un canvi d’escena.
2 2 f. [LC] PER EXT. La sala on ens trobem fou l’escena d’aquell esdeveniment funest.
3 1 f. [LC] [JE] Divisió d’un acte determinada per la sortida o l’entrada d’un o més personatges. La segona escena del primer acte. L’escena final.
3 2 [LC] [JE] escena muda Escena en què els personatges no parlen.
3 3 f. [LC] PER EXT. Entre pare i fill hi hagué una escena violenta. Aquella baralla i aquells insults van donar una escena lamentable.
escenari
1 m. [LC] [JE] Part del teatre construïda convenientment perquè puguin col·locar-s’hi les decoracions i figurar el lloc de l’acció dramàtica. Un escenari espaiós. La boca de l’escenari. L’escenari del Liceu.
2 m. [LC] Lloc on és representat qualsevol espectacle, competició, etc.
3 m. [LC] Lloc on s’esdevé alguna cosa.
escènic -a
adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent a l’escena. Representacions escèniques. Efecte escènic. Aparell escènic.
escenificació
1 f. [JE] [LC] Acció d’escenificar; l’efecte.
2 f. [CO] Organització, distribució i direcció de tots els elements que componen una pel·lícula, un programa radiofònic o televisiu.
escenificar
1 v. tr. [JE] [LC] Posar en escena.
2 v. tr. [JE] [LC] Adaptar a la forma escènica.
esceno-
[LC] Forma prefixada del mot escena. Ex.: escenotècnia.
escenògraf escenògrafa
m. i f. [JE] [PR] [LC] Persona que fa treballs d’escenografia.
escenografia
1 f. [LC] [JE] Art i tècnica de muntar l’escena teatral.
2 f. [JE] Conjunt d’elements que permeten reproduir un determinat clima o ambient per a una representació teatral, un espectacle, etc.
3 f. [LC] Conjunt de circumstàncies que envolten un fet, una actuació, etc.
escenogràfic -a
adj. [JE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escenografia. Pintor escenogràfic.
escenogràficament
adv. [JE] [LC] Segons les regles de l’escenografia.
escenotècnia
f. [JE] Conjunt de l’equip, el material, la mecànica, la fusteria, l’arquitectura, el decorat, la il·luminació i tot el que contribueix a la creació d’una escenografia.
escèptic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’escepticisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Que professa l’escepticisme. Els filòsofs escèptics.
3 adj. [LC] [FS] Donat a l’escepticisme. En fet de religió era escèptic.
escèpticament
adv. [LC] [FS] Amb escepticisme.
escepticisme
1 m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat.
2 m. [LC] Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions de religió.
esciatèric -a
adj. [FIA] Que assenyala l’hora mitjançant l’ombra que projecta una agulla.
esciènids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos generalment comprimit, amb la part espinosa de l’aleta dorsal en contacte amb la part blana i separada d’aquesta per una profunda escotadura, l’aleta anal amb la segona espina generalment molt robusta, amb la línia lateral estesa fins a l’extrem de l’aleta caudal, que inclou els corballs.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escifozous
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats cnidaris que es caracteritza per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, a la qual pertany l’aurèlia.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
esciliorrínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos fusiforme allargat, amb l’aleta caudal subhoritzontal, les dues aletes dorsals gairebé iguals i situades sobre la meitat posterior del dors, les aletes ventrals anteriors a la primera dorsal i més o menys soldades en els mascles, que inclou el gat i el gatvaire.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escil·laïna
f. [MD] ESCIL·LARINA.
escil·larina
f. [MD] Mescla de glucòsids amb propietats cardiotòniques i diürètiques extreta de certes plantes bulboses.
escil·lipicrina
f. [QU] Substància extreta de certes plantes bulboses i usada com a diürètic.
escil·lotoxina
f. [MD] ESCIL·LARINA.
escinc
m. [ZOR] PEIX D’ARENA.
escíncids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils escatosos del grup dels saures, amb extremitats curtes, o sense extremitats, cos de secció semicircular i cap deprimit i unit al cos per un coll poc aparent.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
escindir
1 v. tr. [LC] Separar per tallament o ruptura.
2 v. tr. [LC] Dividir 1 1. La nova política governamental escindí l’opinió.
3 intr. pron. [LC] El Partit Radical s’escindí.
escintil·lació
1 f. [LC] Acció d’escintil·lar; l’efecte.
2 1 f. [FIA] escintil·lació interplanetària Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
2 2 f. [FIA] Fluctuació ràpida que s’observa en el flux lluminós d’un estel, causada per canvis ràpids en l’índex de refracció de l’atmosfera terrestre.
escintil·lar
v. intr. [LC] CENTELLEJAR.
escio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. skiá, ‘ombra’. Ex.: esciòfil.
esciografia
1 f. [FIA] Art de determinar l’hora per l’ombra projectada pels astres.
2 f. [AQ] Art de delinear l’ombra dels objectes, especialment per donar idea de llur estructura interna.
esciogràfic -a
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’esciografia.
escirre
m. [MD] Càncer amb predomini de teixit conjuntiu.
escirrós -osa
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’escirre.
escissió
1 f. [LC] Acció d’escindir o d’escindir-se; l’efecte. En el Partit Republicà hi hagué una escissió. Cal evitar les escissions.
2 1 f. [LC] [BI] Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
2 2 [LC] [BI] escissió binària Escissió en què l’organisme es divideix en dos, longitudinalment o transversalment.
2 3 [LC] [BI] escissió múltiple Escissió en més de dos.
3 f. [FL] escissió fonològica Procés diacrònic pel qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
escissiparitat
f. [BI] ESCISSIÓ BINÀRIA.
escita
1 1 m. i f. [LC] Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del sud-est d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als escites.
2 1 m. [FL] Llengua indoirànica extingida.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’escita.
escític -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Escítia o als escites.
2 1 m. [FL] Grup de llengües iràniques parlades pels escites.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’escític.
esciúrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors amb les dents superiors proveïdes de crestes, que comprèn l’esquirol, la marmota i un gran nombre d’espècies afins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
esclafada
f. [LC] Acció d’esclafar o d’esclafar-se; l’efecte.
esclafador -a
adj. [LC] Que esclafa.
esclafament
m. [LC] ESCLAFADA.
esclafar
1 v. tr. [LC] Rompre per una pressió forta, per un xoc violent. Esclafar nous, ametllons, avellanes.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Esclafar algú contra la paret. Esclafar un adversari en una discussió, en un combat.
3 intr. pron. [LC] La síndria va caure a terra i es va esclafar. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.
esclafassar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESCLAFAR.
esclafat -ada
adj. [LC] [MD] Molt malament de salut, aixafat.
esclafaterrossos
m. i f. [LC] POP. AIXAFATERROSSOS.
esclafidor
1 m. [LC] Fuet 1.
2 m. pl. [MU] Castanyoles.
3 1 m. [BOS] COLITX.
3 2 m. [BOS] ESPANTALLOPS.
esclafiment
m. [LC] ESCLAFIT.
esclafinyar
v. tr. [LC] MASEGAR.
esclafir
1 1 v. intr. [LC] Fer un esclafit o esclafits. Esclafir les xurriaques. Esclafir el tro.
1 2 [LC] esclafir a riure (o a plorar, etc.) Riure, plorar, etc., fort, d’una manera sorollosa.
2 1 tr. [LC] Fer que (alguna cosa) faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.
2 2 [LC] esclafir algú el plor (o el riure, o una rialla, etc.) Posar-se a plorar, a riure, fer una rialla, etc.
esclafit
1 1 m. [LC] Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. L’esclafit del fuet. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc.
1 2 m. [LC] PER EXT. Esclafits de riure.
2 m. [LC] fer l’esclafit a) Esclatar, rebentar-se.
2 [LC] fer l’esclafit b) Casar-se.
esclarida
f. [LC] ESCLARIMENT.
esclaridor -a
1 adj. [LC] Que esclareix.
2 1 m. [LC] Escarpidor 2.
2 2 m. [IT] Pinteta usada per a desteixir, en el mateix teler, quan es tracta de corregir algun defecte de tissatge.
esclariment
m. [LC] Acció d’esclarir o d’esclarir-se; l’efecte.
esclarir
1 1 v. tr. [LC] Desembullar, desembrollar. Esclarir els cabells. Esclarir la llana.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Esclarir una qüestió.
2 1 tr. [LC] Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc. La ventada havia esclarit els núvols.
2 2 intr. pron. [LC] Esclarir-se el cel.
2 3 [LC] esclarir-se-li a algú la cara Fer-se evident a la cara d’algú que li ha tornat l’alegria, la tranquil·litat d’esperit, etc.
2 4 [LC] esclarir-se el dia Fer-se de dia.
esclarissar
1 v. tr. [LC] Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l’esclarissaràs, si la rentes tant.
2 intr. pron. [LC] L’atapeïment d’alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s’han esclarissat.
3 intr. pron. [LC] Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s’esclarissà.
esclat
1 m. [LC] Acció d’esclatar. L’esclat de la bomba. L’esclat de la tempesta. Un esclat de riure. Els esclats de la seva còlera. Un esclat d’entusiasme.
2 m. [LC] Caiguda violenta. Pegar un esclat.
3 m. [GL] Expansió brusca i espontània de la roca en una mina, pou, túnel, pedrera, etc., a causa de les tensions de descompressió.
4 1 m. [LC] Llum viva, brillantor, que colpeix la vista, enlluerna. L’esclat del sol. L’esclat de les joies.
4 2 m. [LC] PER EXT. L’esclat de la seva bellesa. L’esclat del seu triomf. L’esclat del seu estil.
4 3 m. [GL] Lluïssor 2.
esclatabufa
m. [BOB] Bolet dels gèneres Bovista, Calvatia, Langermannia i afins, del grup dels gasteromicets, que presenta un peridi membranós que engloba moltes espores i es desfà irregularment per l’àpex facilitant llur dispersió.
esclatabutzes
m. [BOB] MOLLERIC.
esclatada
f. [LC] Acció d’esclatar.
esclatant
adj. [LC] Que fa esclat. Un triomf esclatant.
esclatar
1 1 v. intr. [LC] Rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. La bombarda esclatà en assajar-la. Tant inflaren el bot, que esclatà.
1 2 v. intr. [LC] Una tempesta, desencadenar-se, descarregar. Quan va esclatar la tempesta, ja érem tots a sopluig.
2 1 intr. [LC] Manifestar-se sobtosament. Els aplaudiments, els crits d’entusiasme, esclataren arreu. Va esclatar una riallada general. Va esclatar la revolta. Llavors la seva còlera esclatà.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Esclatar algú en improperis, en insults. No em vaig poder aguantar més: vaig esclatar. Esclatar de riure.
3 intr. [LC] esclatar una flor Obrir-se.
esclatarada
f. [LC] Cop violent que es dona algú en caure. Pegar una esclatarada.
esclata-sabates
m. [BOB] MOLLERIC.
esclata-sang
1 m. [BOB] Rovelló 1.
2 [BOB] esclata-sang bord a) LLETEROLA DE LLET GROGA.
2 [BOB] esclata-sang bord b) Enganyapastors 2.
3 [BOB] esclata-sang coent Enganyapastors 2.
4 [BOB] esclata-sang d’alzina LLETEROLA DE LLET GROGA.
5 [LC] [BOB] esclata-sang de bruc Rovelló 1.
6 [LC] [BOB] esclata-sang de llet Lleterola de llet groga o bolets afins.
7 [LC] [BOB] esclata-sang de pi Rovelló 1.
8 [LC] [BOB] esclata-sang mascle Mare del rovelló A).
9 [BOB] esclata-sang pelut LLETRAGA PELUDA.
esclau -ava
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que està sota el domini absolut d’un amo, que no és de condició lliure. Entre els antics, els presoners de guerra esdevenien esclaus. Els esclaus de l’antiga Roma. Els esclaus negres. Comprar, vendre, rescatar, un esclau. Comerç, tràfic, d’esclaus.
2 adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a un poder tirànic, a la dominació d’algú a qui s’obeeix servilment per interès, per ambició, etc. És un poble d’esclaus. És una esclava del seu home. És un esclau de la seva dona.
3 adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a una cosa que domina, que priva de la llibertat. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva ambició. Són uns esclaus del deure. S’havia convertit en una esclava de la feina.
4 f. [LC] Argolla d’or, de plata o d’altre metall que les dones duien al canell o al turmell.
esclavatge
m. [LC] ESCLAVITUD.
esclavina
1 f. [HIH] [RE] [LC] Capeta de pelegrí.
2 f. [HIH] [RE] [LC] [ED] Peça anàloga per a abric i adorn del coll i de les espatlles.
esclavisme
1 m. [LC] [PO] Sistema econòmic i social basat en el treball dels esclaus.
2 m. [LC] [PO] Pràctica del comerç d’esclaus.
esclavista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’esclavisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de l’esclavisme.
esclavitud
1 f. [LC] Estat d’esclau. Caure en esclavitud. Ésser deslliurat de l’esclavitud. L’abolició de l’esclavitud.
2 f. [LC] PER EXT. L’esclavitud de les passions.
esclavització
f. [LC] Acció d’esclavitzar.
esclavitzar
v. tr. [LC] Reduir (algú) a l’esclavitud.
escler-
[LC] V. ESCLERO-.
esclereida
f. [BO] Cèl·lula morta de paret molt gruixuda i generalment lignificada, present d’una manera esparsa en alguns òrgans vegetals.
esclerènquima
m. [BI] [BO] Teixit vegetal de sosteniment format per cèl·lules mortes de paret engruixida i lignificada.
escleritis
f. [MD] ESCLEROTITIS.
esclero- [o escler-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. sklerós, ‘dur’. Ex.: escleroderma, esclerènquima.
escleroci
m. [BO] Massa densa d’hifes vegetatives d’un fong, riques en aliments, adaptada a travessar un període desfavorable i després germinar.
escleroderma
m. [BOB] Fong del gènere Scleroderma, del grup dels gasteromicets, de peridi gruixut, massa esporífera negrosa i obertura irregular, com ara la pota de cavall.
esclerodermatals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs gasteromicets, de peridi molt gruixut, d’obertura irregular, i gleba sovint negra, com la pota de cavall i l’estrelleta higromètrica.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
esclerofil·le -a
adj. [BO] [EG] De fulla dura i coriàcia, especialment adaptada a la sequedat.
escleròmetre
m. [GL] Aparell per a mesurar la duresa dels cossos i dels minerals segons la profunditat de la ratlla que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
escleroproteïna
f. [QU] [BI] Proteïna insoluble en aigua, en alcohol o en dissolucions diluïdes d’àcids, d’àlcalis i de sals, que actua com a element bàsic estructural i protector en els animals superiors.
esclerós -osa
1 adj. [LC] [MD] Dur, endurit.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’esclerosi.
2 2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’esclerosi.
esclerosi
1 1 f. [MD] [LC] Enduriment, especialment el produït en un òrgan per augment del seu teixit connectiu intersticial.
1 2 [MD] esclerosi múltiple [o esclerosi de plaques] Afecció caracteritzada per plaques d’esclerosi disseminades per la superfície i la profunditat dels centres nerviosos.
2 f. [LC] Encarcarament de qui no és capaç d’evolucionar, d’adaptar-se. L’esclerosi de les institucions. L’esclerosi d’un partit polític.
escleròtic -a
1 adj. [MD] Endurit.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’esclerosi.
3 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’escleròtica.
3 2 f. [ZOA] [MD] Coberta o capa dura, opaca, blanca, que recobreix el globus de l’ull, llevat en la seva part anterior recoberta per la còrnia.
esclerotitis
f. [MD] Inflamació de l’escleròtica.
escletlla
f. [LC] ESCLETXA.
escletxa
1 f. [LC] Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen. Ho vaig veure per l’escletxa de la porta. El sol entrava per les escletxes dels finestrons. Entre els dos taulons hi ha una escletxa tan grossa, que hi passa la mà.
2 f. [LC] CLIVELLA.
3 f. [GL] Obertura estreta entre dues parets rocoses, a terra, per on passa l’aigua, l’aire, la llum. Les escletxes del Papiol.
4 f. [LC] PER EXT. Deixar una escletxa a l’esperança.
esclofa
f. [LC] [BO] CLOFOLLA.
esclòfia
f. [LC] [BO] CLOFOLLA.
esclofolla
f. [LC] [BO] CLOFOLLA.
esclofollada
f. [LC] [AGA] Operació d’esclofollar.
esclofollar
v. tr. [LC] [HO] [AGA] Llevar la clofolla (a un fruit).
esclop
1 1 m. [ED] [LC] [IMI] Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
1 2 m. [IMI] [ED] Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro.
2 m. [TRA] Embarcació de fons pla pròpia del golf de Roses.
3 m. [AGA] [LC] [AGF] Tros d’arrel, de rabassa, destinada a la reproducció.
4 m. pl. [BOS] [LC] CIPRIPEDI.
5 m. [ZOI] Mol·lusc gastròpode que viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i d’ostres (Crepidula fornicata).
esclopaire
m. i f. [PR] [LC] Persona que fa esclops.
escloper1
m. [ZOO] SIBOC.
escloper2 esclopera
m. i f. [LC] [PR] [IMI] ESCLOPAIRE.
esclopet
1 m. [AGA] [LC] Peça de fusta, semblant a un esclop petit, amb què els segadors es resguarden la mà esquerra.
2 m. [IT] Plantilla de l’antiga selfactina.
escloscar
v. tr. [LC] Treure la closca (a un animal, a un fruit, etc.).
esclova
f. [LC] [BO] CLOFOLLA.
esclovellar
v. tr. [LC] ESCLOFOLLAR.
escó
1 m. [IMF] [LC] Banc llarg amb respatller ample. Asseguts a l’escó, prop de la llar.
2 1 m. [LC] [PO] [AD] Lloc d’un parlament on s’asseuen els parlamentaris. Els escons dels diputats.
2 2 m. [LC] [PO] Representació obtinguda en unes eleccions. La dreta ha perdut molts escons.
escoa
f. [LC] ESCUA.
escoar
v. tr. [LC] ESCUAR.
escoba
f. [BOS] BÀLEC.
escobenc
m. [TRA] Forat practicat a l’un i a l’altre costat de la roda de proa d’un buc per on passa la cadena de l’àncora.
escobiforme
adj. [LC] Que sembla serradures.
escocell
1 m. [AGA] Clot que es fa al voltant d’un cep.
2 m. [OP] [AGF] [AGA] Clot que hom fa entorn de les soques dels arbres i de les plantes perquè retinguin l’aigua. Cada plançó repoblat té un escocell. Quan han regat el carrer, els escocells han quedat plens d’aigua.
escocellar
v. tr. [AGA] Descalçar (un cep) fent un clot al voltant seu.
escocès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Escòcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Escòcia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Gaèlic parlat a Escòcia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’escocès.
3 1 adj. [IT] Que té un dibuix que forma grans quadres amb fils de colors ben diferenciats, s’aplica a un teixit de llana, de seda, etc.
3 2 adj. [IT] Propi del teixit escocès. Dibuix escocès.
escòcia
1 f. [AQ] [AR] Motllura còncava composta de dues corbes de radi diferent, utilitzada per a decorar les bases de les columnes.
2 f. [AQ] [AR] Motllura còncava de guix que cobreix la unió entre una paret o un envà i un sostre.
escoda
f. [IMI] Eina semblant a un martell gros amb doble tall, usada pels picapedrers.
escodaire
m. i f. [IMI] [PR] Picapedrer que treballa les pedres, els carreus, etc., amb l’escoda.
escodar
v. tr. [LC] [IMI] Treballar (les pedres, els carreus, etc.), amb l’escoda.
escodolar
v. tr. [LC] Netejar de còdols o de palets (un indret).
escodriny
m. [LC] Acció d’escodrinyar.
escodrinyable
adj. [LC] Que pot ésser escodrinyat.
escodrinyador -a
adj. [LC] Que escodrinya.
escodrinyar
v. tr. [LC] Examinar, explorar (alguna cosa) en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons d’ella, de conèixer-ne totes les circumstàncies. No has d’escodrinyar les intencions dels altres.
escoftàlmids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos, que tenen els ulls al costat esquerre, el marge del preopercle lliure, la boca grossa i el maxil·lar inferior prominent, que inclou els rèmols i les bruixes.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escola
1 1 f. [LC] [PE] Establiment on s’ensenya. Escola d’ensenyament primari. Les escoles municipals. L’escola del poble. Obrir una escola. Escola d’enginyers, d’arquitectura. Escola d’arts i oficis. Escola de declamació, d’art dramàtic. Escola militar, naval, de nàutica. Escola d’equitació.
1 2 [SO] [PE] escola bressol [o escola maternal] JARDÍ D’INFANTS.
1 3 [PE] escola normal Escola destinada a formar mestres d’escola.
1 4 [PE] escola unitària Escola en què un sol mestre imparteix classe als infants de tots els graus.
2 1 f. [LC] [PE] Conjunt dels deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística, etc. L’escola de Plató, d’Alexandria.
2 2 f. [LC] [PE] Doctrina que segueixen els deixebles d’una escola filosòfica, artística, etc.
2 3 [LC] [PE] fer escola Un savi, un artista, tenir deixebles, seguidors.
3 f. [LC] Allò que fa aprendre, especialment per experiència. Format a l’escola dels grans generals. L’escola del món. L’escola de la desgràcia, de la pobresa, del dolor.
escolà escolana
1 1 m. i f. [LC] [RE] Persona, especialment jove, que serveix en els monestirs i les esglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar. Els escolans de Santa Anna van vermells.
1 2 m. i f. [LC] [RE] Membre d’una escolania.
1 3 [PR] [RE] escolà major Sagristà.
1 4 [LC] [RE] ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
1 5 [LC] ja ets un bon escolà! [o quin escolà!] Expressió que indica que un home és sagaç, astut.
2 m. [ZOP] Peix de la família dels gàdids, de cos molt allargat, de 90 centímetres de llargada màxima, dors gris vermellós i ventre blanc grisenc, amb la segona aleta dorsal i l’anal orlades de blanc i amb una taca negra difusa a l’extrem posterior, amb els ulls grossos i un barbelló sota el maxil·lar inferior (Molva dipterygia).
escolament
1 m. [LC] Acció d’escolar o d’escolar-se; l’efecte.
2 1 m. [LC] [GL] Moviment en conjunt d’un fluid.
2 2 m. [GL] Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada. Escolament subterrani. Escolament superficial. Índex d’escolament.
2 3 [GL] escolament laminar Escolament d’aigua de la pluja que s’escorre per un vessant en forma de pel·lícula, la qual erosiona uniformement tota la superfície.
escolanalla
f. [LC] Munió d’escolans.
escolanesc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als escolans.
escolanet escolaneta
m. i f. [LC] [RE] [PR] Infant que fa d’escolà.
escolania
1 f. [LC] [RE] Conjunt d’escolans d’una església, d’un monestir.
2 f. [LC] Cor d’escolans d’una església, d’una capella o d’un monestir. Un concert de l’escolania de la Mercè. L’escolania del monestir de Montserrat.
3 f. [RE] Escola d’un monestir on els infants reben una formació general i especialment musical.
escolapi -àpia
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde de les Escoles Pies.
2 m. [LC] [RE] [PR] Clergue de l’orde de les Escoles Pies, destinat a l’ensenyament de la joventut.
3 f. [RE] [PR] Religiosa de les Filles de Maria dedicada a la formació i l’educació de noies.
escolar1
1 m. i f. [LC] [PE] Persona que va a una escola. La majoria d’escolars es queden a mitja pensió.
2 adj. [PE] Pertanyent a l’escola o als escolars.
escolar2
1 1 v. tr. [LC] Buidar de líquid (un recipient) a través d’un forat, d’un canal, etc.
1 2 intr. pron. [LC] Un recipient, perdre el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla, etc.
1 3 intr. pron. [LC] L’aigua de la teulada s’escola per dues canals. La sang s’escolava per la ferida.
1 4 intr. pron. [LC] [MD] Una persona o un animal, dessagnar-se. De tantes ferides, el general s’escolava.
2 1 intr. pron. [LC] Una cosa, una persona o un animal, passar a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle. Entre les branques, per l’escletxa, s’escolava un raig de lluna. El nen es va escolar per entre les cames del seu pare.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Ell es va escolar entre la multitud.
2 3 intr. pron. [LC] El temps, passar, transcórrer. Els dies s’escolen molt de pressa.
escolarca
m. [FS] Director d’una escola filosòfica antiga.
escolaritat
1 f. [PE] [LC] Durada d’uns estudis determinats.
2 f. [PE] [LC] Assistència mínima per a acreditar uns estudis.
escolarització
1 f. [PE] [LC] Acció d’escolaritzar; l’efecte.
2 f. [PE] [LC] Assistència sistemàtica a l’escola.
escolaritzar
v. tr. [PE] [LC] Proporcionar (a algú, especialment als infants), ensenyament en una escola.
escolàstic -a
1 adj. [FS] [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escolàstica.
2 f. [RE] [FS] [LC] Filosofia i teologia desenvolupades segons els mètodes habituals a les escoles i a les universitats medievals.
3 1 m. [LC] [RE] [FS] Filòsof o teòleg escolàstic.
3 2 m. i f. [LC] [FS] Persona que tracta problemes filosòfics o teològics segons l’esperit de l’escolàstica.
4 adj. [LC] [FS] Que es limita a la lletra d’un autor, formalista, no crític. Una interpretació escolàstica del marxisme.
escolàsticament
adv. [LC] [RE] A la manera dels escolàstics.
escòlex
m. [ZOA] [VE] Part anterior del cos dels cestodes, que conté els òrgans amb què l’animal es fixa a l’hoste.
escoli1
1 m. [MT] [LC] Remarca adjuntada a una demostració, a un teorema.
2 m. [FLL] [FL] Comentari filològic dels clàssics antics.
escoli2
m. [MU] [LC] Cançó de taula que a l’antiga Grècia cantaven els comensals un a un acompanyats d’una lira, mentre s’anaven passant una branca de murta.
escoliar
v. tr. [FLL] [LC] [FL] Posar escolis (a una obra, a un escrit).
escoliasta
m. i f. [FLL] [FL] [PR] Comentador antic dels autors grecs o llatins.
escolim
m. [LC] Regalim d’un líquid que s’escola.
escoliosi
f. [MD] Desviació lateral de la columna vertebral.
escolítids
1 m. pl. [AGA] [ZOI] Família d’insectes coleòpters, de petites dimensions, que causen estralls en les coníferes i en els cultius.
2 m. [AGA] [ZOI] Individu d’aquesta família.
escolladura
f. [LC] ESCOLLAT1.
escollar
v. tr. [LC] Llevar el coll (a una peça de vestir). Escolla el vestit, em sembla que m’agradarà més.
escollarar
v. tr. [LC] ESCOLLAR.
escollarat -ada
adj. [LC] ESCOLLAT2.
escollat1
1 m. [LC] Cabeç d’un vestit escollat.
2 m. [TRA] Rebaix de l’orla a banda i banda de la proa d’un llagut o d’una barca.
escollat2 -ada
1 adj. [LC] [AGR] Que no tapa el coll. Sempre duu bruses molt escollades.
2 adj. [LC] Que duu una peça de vestir que no li tapa el coll. Si vas tan escollada, et refredaràs.
escollida
f. [LC] ESCOLLIMENT.
escollidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que escull.
escolliment
m. [LC] Acció d’escollir; l’efecte.
escollir
[ind. pr. 3 escull (o escolleix)]
v. tr. [LC] Prendre de preferència.
escolopàcids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells limícoles, de l’ordre dels caradriformes, camallargs, de mida petita i mitjana, migradors, a la qual pertanyen els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
escolopendra
1 f. [LC] [ZOI] Miriàpode del gènere Scolopendra, de l’ordre dels escolopendromorfs, amb vint-i-un parells de potes i de color ataronjat.
2 f. [LC] [ZOI] CENTCAMES.
escolopendromorfs
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’artròpodes de la classe dels miriàpodes quilòpodes.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
escolorit -ida
adj. [LC] Empal·lidit. No li notes la cara molt escolorida?
escolta1
1 1 f. [LC] Acció d’escoltar, de fer l’aguait.
1 2 [LC] donar escolta a algú Prestar atenció, crèdit, al que diu.
1 3 [LC] estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu.
2 f. [LC] Persona posada, tramesa, en un lloc per a escoltar allò que es parla, per a espiar o descobrir l’enemic, etc.
escolta2
1 adj. [SP] [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a l’escoltisme. Moviment escolta.
2 m. i f. [SP] [LC] Seguidor de l’escoltisme.
escoltador -a
adj. i m. i f. [LC] Que escolta, especialment per indiscreció.
escoltament
m. [LC] Acció d’escoltar.
escoltant
adj. i m. i f. [LC] Que escolta.
escoltar
1 1 v. tr. [LC] Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta!
1 2 [LC] escoltar algú Escoltar allò que diu. No te’n vagis: em vols escoltar?
1 3 [LC] escoltar amb totes les orelles Escoltar atentament.
2 intr. pron. [LC] Parlar tenint l’aire d’agradar-se, d’admirar-se, a si mateix. És molt pedant: quan parla sempre s’escolta.
3 1 tr. [LC] Fer cas (d’algú o d’allò que diu). Escolteu el meu consell: no hi aneu fins demà. Ell sempre va a la seva: no escolta ningú.
3 2 tr. [LC] Deixar-se anar a fer allò que dicta (un sentiment, una força interior, etc.). En aquestes circumstàncies hauries d’escoltar el teu cor.
escoltet
m. [LC] ESCOLTETA.
escolteta
f. [LC] Acció de dir una cosa amb reserva, a cau d’orella.
escoltisme
m. [SP] [LC] [PE] Organització que es proposa de desenvolupar, en contacte amb la natura, les qualitats físiques i morals dels infants i dels adolescents.
escoltívol -a
adj. [LC] De bon escoltar.
escomberesòcids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i comprimit, amb les mandíbules primes i allargades, la inferior més llarga que la superior, amb una línia lateral paral·lela al marge ventral del cos i amb pínnules entre l’aleta caudal i les aletes dorsal i anal.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escombra
1 f. [LC] [ED] Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat generalment al cap d’un bastó o d’una canya, que serveix per a escombrar.
2 1 f. [BOB] [BO] [AGF] escombra de bruixa Grup anormalment dens de branques, producte d’una alteració del creixement que estimula la ramificació, que pot aparèixer en plantes atacades per un bacteri, com ara el bacteri Corynebacterium fascians, o per un fong paràsit, com ara el fong Gymnosporangium gracile.
2 2 f. [BOS] HERBA ESCOMBRERA.
3 f. [AN] fer escombra Esclafar la part inferior del palmó picant-hi a terra després de beneït, en la festa de Rams.
escombracarrers
m. i f. [LC] Persona que per gust es passa els dies rodant per carrers i places sense fer res.
escombrada
1 f. [LC] Acció d’escombrar. Això amb una escombrada es farà net. Avui és dia d’escombrada.
2 f. [LC] PER EXT. D’aquests traïdors, n’heu de fer una escombrada.
escombrador -a
1 1 adj. [LC] Que escombra, que serveix per a escombrar.
1 2 m. i f. [PR] Persona que té per ofici d’escombrar o es lloga per a escombrar.
2 1 m. [LC] [ED] Pal envoltat al capdavall amb un drap o draps, el qual es fa servir com una escombra.
2 2 m. [LC] Escombreta 1.
2 3 f. [EI] Aparell mecànic per a escombrar carrers i altres superfícies extenses.
escombraire
m. i f. [LC] [PR] ESCOMBRADOR, ESCOMBRADORA.
escombrar
1 1 v. tr. [LC] Netejar el sòl empenyent a un costat amb una escombra (allò que l’embruta, la neu, etc.).
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics. Aquests intrusos, cal escombrar-los, cal foragitar-los.
2 1 tr. [LC] [ED] Netejar (alguna cosa) amb una escombra. Escombreu el menjador, la sala. Escombrar l’era, el carrer. Escombrar el forn.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Escombrar el carrer amb el ròssec de les faldilles.
3 tr. [FIF] Explorar 3.
4 tr. [CO] Desplaçar ràpidament la filmadora en impressionar una pel·lícula.
escombrariaire
m. i f. [LC] [PR] ESCOMBRIAIRE.
escombraries
1 f. pl. [LC] Brutícia i totes altres coses per llençar que s’arrepleguen escombrant.
2 f. pl. [LC] Rebutjos de la cuina, del menjador, etc. Un pilot d’escombraries.
3 f. pl. [LC] GALLEDA DE LES ESCOMBRARIES. Això no val res: ja ho pots llençar a les escombraries.
escombratge
1 m. [EI] Fase del motor de dos temps en què la mescla de l’admissió empeny els gasos de la combustió cap a l’obertura de sortida.
2 m. [FIF] [EL] Operació d’explorar la superfície d’un objecte per mitjans electrònics.
escombrer escombrera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven escombres.
escombreta
1 f. [LC] [ED] Escombra petita sense mànec o amb mànec molt curt emprada per a netejar objectes i espais petits.
2 f. [MU] Instrument de percussió de la bateria, consistent en un feix de tiges metàl·liques muntat a l’extrem d’un mànec a manera de ventall.
3 f. [EE] Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil d’un generador, d’un motor, etc.
4 f. [DE] Raspall petit que, acoblat a l’extrem d’una baqueta, serveix per a netejar el canó d’una arma de foc portàtil.
escombriaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici d’arreplegar les escombraries.
escòmbrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, amb dues aletes dorsals que es poden plegar dins un solc, amb pínnules darrere les aletes dorsal segona i anal, peduncle caudal prim, amb carenes, l’aleta caudal forcada o semilunar, que inclou el bonítol, la tonyina, el verat i d’altres.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escombrim
m. [LC] Escombralls.
escomesa
f. [LC] Acció d’escometre; l’efecte.
escometiment
m. [LC] ESCOMESA.
escometre
[p. p. escomès]
1 v. tr. [LC] Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s’atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s’escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir.
2 v. tr. [LC] Sortir a l’encontre (d’algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap a casa em va escometre la fornera i vam fer petar la xerrada.
3 v. tr. [LC] Començar (una empresa). Van escometre el negoci de perfumeria amb molta il·lusió.
escon
m. [IMF] [LC] [PO] ESCÓ.
escondidament
adv. [LC] D’AMAGAT.
escondiment
m. [LC] AMAGAMENT.
escondir
v. tr. i intr. pron. [LC] AMAGAR.
esconillar-se
v. intr. pron. [LC] Fugir de por. En sentir la policia, els lladres s’esconillaren carrer enllà.
escopeta
1 f. [LC] [DE] Arma de foc portàtil que consisteix en un o dos canons de ferro muntats en una peça de fusta on hi ha la clau o les claus per a disparar, usada principalment per a la caça. Una escopeta de dos canons.
2 f. [BOS] RAÏM DE L’ESCOPETA.
3 f. [IT] Mecanisme d’alguns jocs de calaixos per a deixar-los escapar quan s’hi encalla la llançadora.
escopetada
1 f. [LC] Tret d’escopeta, de fusell.
2 f. [LC] Ferida produïda per un tret d’escopeta, de fusell.
escopeteig
m. [LC] Acció d’escopetejar.
escopetejar
1 v. tr. [LC] Tirar trets d’escopeta (a algú o a alguna cosa). Prou l’hem escopetejada, però no l’hem poguda tocar.
2 tr. [LC] Ferir d’escopetada.
3 tr. [LC] anar escopetejat No disposar d’un moment de respir en la feina.
escopeter
m. [DE] [LC] Soldat armat d’escopeta.
escopeteria
1 f. [DE] [LC] Milícia armada d’escopetes.
2 f. [LC] En la caça, conjunt de trets d’escopeta.
escopidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que escup sovint.
2 m. [AQ] [IMF] Defensa, generalment de fusta o de rajola, posada a la part baixa d’un portal, d’una finestra, d’una balconada o de qualsevol obertura, perquè escupi l’aigua de la pluja que regalima del batent.
escopidora
f. [LC] [ED] Petit recipient de vidre, de pisa, de metall, etc., amb aigua o serradures, que es posava a les habitacions per a escopir-hi.
escopina
f. [LC] SALIVA.
escopinada
f. [LC] Porció de saliva que hom escup d’un cop. Li va tirar una escopinada a la cara. Tota la catifa plena d’escopinades.
escopinar
v. intr. [LC] Escopir 1.
escopinya
1 f. [LC] [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui bivalve pertanyent al gènere Venus. Escopinya bordall. Escopinya francesa.
2 [LC] [ZOI] escopinya de gallet CATXEL.
escopir
[ind. pr. escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; subj. pr. escupi, escupis, escupi, escopim, escopiu, escupin]
1 1 v. intr. [LC] Llançar saliva de la boca. No escupis a terra. Es passa el dia estossegant i escopint.
1 2 [LC] escopir a la cara d’algú [o escopir a algú a la cara] Manifestar-li el més gran menyspreu.
1 3 [LC] escopir al cel Rebre de retop el mal que es vol fer a d’altri. Aquesta denúncia que ha fet és escopir al cel, perquè ell també hi està implicat.
2 1 tr. [LC] Algú, llançar a fora (el que té a la boca). Escopir sang, una medecina amarga.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Els canons escopien metralla. Escopir insults, injúries.
2 3 [LC] escopir el mar una cosa Llançar-la a la platja.
3 tr. [LC] No deixar passar (un líquid que tendeix a penetrar). Han posat un llistó davant l’escletxa perquè escupi l’aigua quan plou.
escopofília
f. [PS] Desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
escopolamina
f. [QU] Alcaloide anticolinèrgic extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies.
escora
1 f. [TRA] Puntal amb què es manté dreta una embarcació quan està en sec.
2 f. [TRA] [SP] Inclinació lateral d’una embarcació, provocada per l’acció del vent, la mar o per un canvi de posició dels tripulants o dels pesos de bord.
escorar
1 v. tr. [TRA] Apuntalar amb escores. Escorar un vaixell.
2 intr. [TRA] Una nau, inclinar-se lateralment.
escorball
m. [LC] [ZOP] CORBALL.
escorbut
m. [MD] [LC] Malaltia produïda per la falta de vitamina C que es manifesta per gingivitis hemorràgica, petèquies, hematomes i anèmia.
escorbútic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escorbut.
2 adj. i m. i f. [MD] [LC] Que pateix d’escorbut.
escorç
1 m. [AR] [LC] Aspecte d’una cosa posada de tal manera que algunes de les seves dimensions apareixen considerablement distorsionades per efecte de la perspectiva. Una figura vista d’escorç. Dibuixar d’escorç.
2 m. [LC] [AR] Dibuix o pintura fet d’escorç. Aquella pintora es caracteritza per pintar uns escorços atrevidíssims.
escorça
1 1 f. [LC] [BO] [AGF] Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 2 f. [LC] PER EXT. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 1 f. [BO] Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 2 f. [BO] [BI] Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 1 f. [FIA] [GL] Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit, composta de materials lleugers.
3 2 [GL] escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 3 [GL] escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 4 [GL] escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 f. [MD] Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
escorçador -a
1 adj. [LC] Que escorça.
2 f. [AGF] Màquina emprada per a escorçar els troncs en preparar-los per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.
escorçaire
m. i f. [AGF] [PR] [LC] Persona que escorça arbres.
escorçament
m. [AGF] Acció d’escorçar.
escorçar
v. tr. [LC] [AGF] [AGA] Llevar l’escorça (d’un arbre).
escorcoll
m. [LC] [AD] Acció d’escorcollar; l’efecte. Fer un escorcoll en una casa, en una nau.
escorcollador -a
adj. i m. i f. [LC] Que escorcolla. Té una mirada escorcolladora.
escorcollament
m. [LC] ESCORCOLL.
escorcollar
1 v. tr. [LC] Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc. Escorcollar una casa, un armari, una nau.
2 v. tr. [LC] Encercar minuciosament, examinar a fons. N’ha escorcollats, de llibres antics, per veure si hi trobava algun exemple d’aquest mot!
3 [LC] escorcollar algú Escorcollar la roba d’algú. No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus. Un guàrdia el va escorcollar i li va prendre l’arma que duia.
escordi
m. [BOS] [LC] Planta herbàcia de la família de les labiades, més o menys grisenca, estolonífera, de fulles dentades i de flors purpúries en petits grups axil·lars, que es fa a les jonqueres i altres llocs humits (Teucrium scordium).
escòria
1 1 f. [MI] [ML] Material de rebuig que es forma durant la reducció dels minerals, durant la purificació del metall fos i en els processos de soldadura.
1 2 [GL] [MI] escòria volcànica Fragment de lava viscosa, de tipus basàltic o afí, que presenta molts vacúols produïts per l’expulsió dels gasos en el moment del refredament, cosa que li dona una densitat baixa i una superfície aspra eriçada d’arestes i de punxes.
2 f. [LC] La part més vil. L’escòria de la societat.
escorificació
f. [ML] Acció, procés, resultat, d’escorificar.
escorificant
m. [ML] Substància productora d’escòria que s’empra per a impedir l’oxidació superficial de metalls en fusió i per a eliminar-ne les impureses.
escorificar
v. tr. [ML] Transformar (les impureses d’un metall) en escòria durant el procés d’afinament.
escornar
v. tr. [LC] [AGR] Llevar els corns (a un animal, a una cosa). Escornar un bou. Escornar un carrac.
escorniflaire
adj. i m. i f. [LC] TAFANER.
escorniflar
v. intr. i tr. [LC] TAFANEJAR.
escorodita
f. [GLM] Mineral, arsenat de ferro hidratat, de fórmula Fe3+AsO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i es forma a les zones d’oxidació de jaciments d’arsenurs i sulfoarsenurs de ferro.
escoronar
v. tr. [LC] DESCORONAR.
escorpènids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos moderadament comprimit, cap gros amb relleus, fossetes i espines, amb dues espines divergents a la part superior de l’opercle, una aleta dorsal única amb la part espinosa més llarga que la blana i dotada d’espines molt fortes i verinoses, que inclou les escórpores, el cap-roig, el penegal i d’altres.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
escorpí
1 m. [LC] [ZOI] Aràcnid de cos dividit en cefalotòrax i abdomen, la part posterior del qual forma una cua estreta proveïda a la punta d’un fibló verinós.
2 m. [ZOI] escorpí d’aigua Insecte heteròpter del gènere Nepa, amb el cos aixafat i les potes anteriors molt desenvolupades.
3 m. i f. [LC] [FIA] [AN] [inv.] ESCORPIÓ.
4 m. pl. [BOS] LLAPASSA BORDA.
escorpió
[inv.]
m. i f. [LC] [AN] [FIA] Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Escorpió. Segons l’horòscop, els escorpió són apassionats. El meu nebot és escorpió.
escorpioide
adj. [LC] Semblant a un escorpí.
escorpit
m. [IMI] [AGF] Capa de l’escorça d’una alzina surera compresa entre el suro i la fusta.
escorpitar
v. tr. [IMI] [LC] [AGF] Llevar l’escorpit (a una alzina surera).
escórpora
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escorpènids, de 15 a 20 centímetres de llargada, de color general bru rogenc, amb espines verinoses a l’aleta dorsal i a l’opercle (Scorpaena porcus).
2 [ZOP] escórpora de roquer CAPTINYÓS.
3 [ZOP] escórpora dels bruts [o escórpora groga] Cap-roig 2 1.
4 [ZOP] escorporeta de fons Peix de la família dels escorpènids, de 10 centímetres de llargada màxima, amb una taca negra sobre l’aleta dorsal espinosa i una cresta sobre l’os maxil·lar (Scorpaena loppei).
escorporar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Defecar, especialment amb diarrea. S’escorpora quan menja molt raïm.
escorraines
f. pl. [LC] ESCORRIALLES.
escorranc
m. [LC] [GL] XARAGALL.
escorrancar
v. tr. [LC] Obrir escorrancs (en un terreny). Han vingut els aiguats que tot ho han escorrancat.
escòrrec
m. [LC] Indret per on s’escorre l’aigua formant rierol.
escorredís -issa
adj. [LC] Que s’escorre amb facilitat.
escorredor1
1 1 m. [LC] [IMI] Lloc disposat perquè s’hi escorri un líquid.
1 2 m. [AGA] Séquia o altre conducte per on s’escorren les aigües sobreres d’un camp, d’un hort, d’un edifici.
2 m. [IT] Aparell en què s’accelera l’extracció de l’aigua que mulla alguna cosa, com ara roba, prement-la entre dos cilindres.
escorredor2 -a
adj. [LC] Que es desfà escorrent-lo. Un llaç escorredor. Nusos escorredors.
escorredora
f. [LC] [ED] Atuell amb el fons proveït de forats o format d’una matèria filtrant, per a posar-hi a escórrer alguna cosa.
escorregar
v. tr. [LC] AIXARAGALLAR.
escorregut -uda
adj. [LC] Moix, avergonyit. Quan va veure que l’havia espifiada va quedar tot escorregut.
escorrençat -ada
adj. [LC] [MD] Que pateix de corrença. Anar escorrençat. Estar escorrençat.