melamina
f. [QU] Compost cristal·lí blanc que conté tres unitats de cianamida en la seva estructura, emprat en la preparació de resines sintètiques.
melan-
[LC] V. MELANO-.
melancolia
f. [LC] MALENCONIA.
melancòlic -a
adj. [LC] MALENCONIÓS.
melanconials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs deuteromicets paràsits que formen acèrvuls sobre plantes vives.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
melanesi -èsia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Melanèsia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Melanèsia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües austronèsiques parlades a la Melanèsia, la Micronèsia i Nova Guinea.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al melanesi.
melangia
f. [LC] [MD] [PS] MALENCONIA.
melangiós -osa
adj. [LC] [MD] [PS] MALENCONIÓS.
melangiosament
adv. [LC] [MD] [PS] MALENCONIOSAMENT.
melànic -a
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la melanina.
2 adj. [ZOA] Que sintetitza melanina.
melanina
f. [BI] [ZOA] [QU] Pigment fosc derivat de la tirosina, responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels mamífers, que serveix per a protegir el derma contra les radiacions solars.
melanisme
m. [ZOA] MELANOSI.
melano- [o melan-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. mélas mélanos, ‘negre’. Ex.: melanodèrmia, melanoafricà, melanúria.
melanòcit
m. [BI] Cèl·lula voluminosa, procedent de la cresta neural de l’embrió, ubicada al derma, que emet prolongacions cap als espais intercel·lulars epidèrmics i conté grànuls de melanina.
melanodèrmia
f. [MD] Pigmentació exagerada de la pell.
melanoma
m. [MD] Tumor de cèl·lules que contenen melanina.
melanosi
f. [MD] Coloració anormal, de color fosc, de diversos teixits i òrgans.
melanterita
f. [GLM] Mineral, sulfat de ferro hidratat, de fórmula Fe2+SO4·7H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és soluble en aigua, de color verd pàl·lid, i es forma per l’evaporació d’aigües de mina o riques en ferro.
melanúria
f. [MD] Emissió d’orina de color molt fosc a causa de la presència de melanina.
melassa
f. [LC] [HO] [IQ] Líquid consistent, de color fosc i de sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o del de remolatxa.
melat -ada
1 adj. [LC] Dolç com la mel.
2 adj. [LC] De color de mel.
melca
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, robusta, de fulles amplament linears i gran inflorescència paniculiforme terminal, cultivada antigament a l’Àsia i a l’Àfrica, i actualment a tots els països càlids, com a farratgera i per a l’alimentació humana (Sorghum bicolor o S. vulgare).
1 2 [BOS] melca d’escombres Melca d’una raça conreada, d’inflorescència grossa i molt ramosa, utilitzada per a fabricar raspalls i escombres.
1 3 [BOS] melca dolça Melca d’una raça de saba dolça, cultivada com a farratgera i per a obtenir-ne un xarop d’ús culinari.
2 f. [LC] [AGA] [BOS] Gra de la melca.
melcoratge
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les euforbiàcies, dioica, de fulles ovades i crenades, flors masculines en espigues axil·lars, les femenines isolades o en petits grups, i fruit en càpsula de dos cocs, pròpia d’horts i d’herbassars ruderals (Mercurialis annua).
melé
[pl. -és]
f. [SP] En el rugbi, fase del joc, consecutiva a una falta, en què els davanters d’un equip i de l’altre s’enfronten i agafant-se per les espatlles s’empenyen per tal d’aconseguir la possessió de la pilota.
melena
f. [MD] [LC] Deposició o vòmit de sang negra.
meler -a
1 adj. [LC] Que produeix mel.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que ven mel, que tracta en mel.
meleta
f. [LC] [ZOP] AMPLOIA.
melga
f. [LC] [BOS] [AGA] ALFALS.
melgó
1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Medicago, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues o blaves i fruit caragolat en hèlix.
2 [BOS] melgó d’estormia Melgó de fruit llis, fent diverses voltes d’hèlix i amb un orifici al mig, propi dels fenassars i els prats mediterranis (Medicago orbicularis).
melgorès
m. [NU] Moneda emesa pels comtes de Melguell i després per la ciutat i els senyors de Montpeller i els bisbes de Magalona, d’àmplia circulació en l’àmbit català medieval.
mèlia
f. [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les meliàcies, de fulles doblement pinnaticompostes, flors petites, liloses i aromàtiques, en panícules axil·lars, i fruit en petita drupa groga, originari de l’Àsia oriental i meridional i plantat com a ornamental (Melia azedarach).
meliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot arbres i arbustos, de fulles generalment compostes, flors petites, sovint en panícula, i fruit sec o carnós, a la qual pertanyen la mèlia, les caobes i el sapel·li.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
melic
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Llombrígol11.
2 m. [BO] [AGF] Arrel central d’un arbre, més llarga que les altres.
mèlic -a
adj. [MU] Pertanyent al cant.
melicotó
m. [LC] [AGA] [BOS] Préssec d’una varietat molt suculenta.
melicotoner
m. [LC] [AGA] [BOS] Presseguer que produeix melicotons.
melilot
m. [LC] [BOS] ALMEGÓ.
melindrejar
v. intr. [LC] Fer el melindrós.
melindro
1 m. [LC] [HO] Pasta petita i allargada feta bàsicament de sucre, de farina i d’ous.
2 m. pl. [LC] Demostracions afectades de delicadesa en les paraules i les accions.
3 m. [LC] [AQ] Maó estret usat per a completar parets fetes a trencajunts.
melindrós -osa
adj. [LC] Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i les accions.
melioratiu -iva
adj. [FL] Que implica una valoració favorable. Un epítet melioratiu. El sentit melioratiu d’un mot.
melis
1 m. [IMF] [AGF] Fusta de pi roig rica en resina, d’anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta d’algunes coníferes de qualitat semblant al melis.
melisma
1 m. [MU] Ornament melòdic de la música clàssica grega.
2 m. [MU] En el cant pla, successió de diverses notes sobre una mateixa síl·laba.
melismàtic -a
1 adj. [MU] Relatiu o pertanyent al melisma.
2 adj. [MU] Ric en melismes, molt ornamentat. Melodia melismàtica.
melissa
f. [LC] [BOS] Tarongina 1.
melissot
m. [BOS] Herba de la família de les labiades, de fulles ovades i dentades, i flors bilabiades de color de rosa i desproporcionadament grosses, que es fa principalment a les rouredes (Melittis melissophyllum).
mel·li-
[LC] Forma prefixada del mot ll. mel mellis, ‘mel’. Ex.: mel·lífer.
mel·lífer -a
adj. [LC] Que porta o té mel. Insectes mel·lífers.
mel·lífic -a
adj. [LC] MEL·LÍFER.
mel·lificar
v. intr. [LC] [AGR] Les abelles, fer mel.
mel·liflu -íflua
1 adj. [LC] Que destil·la mel.
2 adj. [LC] PER EXT. Una veu mel·líflua. Eloqüència mel·líflua.
mel·lífluament
adv. [LC] D’una manera mel·líflua.
melmelada
f. [LC] [HO] Menja feta amb fruita aixafada cuita amb sucre. Melmelada de peres.
meló
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible de la melonera, gros, globós o ovoide, de corfa rugosa o reticulada, verda, groga o un xic ataronjada, i de polpa dolça, blanca o tirant a carabassa, segons les varietats. Tatxar, tallar, un meló. Peles, escorxes, de meló.
2 m. [BOS] [AGA] MELONERA.
3 [LC] [AGA] meló de tot l’any Meló d’una varietat de forma ovalada, que es conserva molts mesos sense podrir-se.
4 [LC] [AGA] [BOS] meló d’aigua [o meló de moro, o meló d’Alger] Síndria 1.
melo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. mélos, ‘cant’. Ex.: melodrama.
melodia
1 1 f. [LC] [MU] Successió de sons amb coherència musical.
1 2 f. [LC] [MU] Successió de sons que formen una frase musical.
1 3 f. [LC] PER EXT. La melodia dels versos.
2 f. [LC] Dolçor, suavitat, de la veu quan hom canta, parla.
melòdic -a
1 adj. [LC] [MU] Relatiu a la melodia. Una frase melòdica.
2 adj. [MU] Apte per a entonar melodies. Instrument melòdic.
melòdicament
1 adv. [LC] [MU] Quant a la melodia.
2 adv. [LC] [MU] D’una manera melòdica.
melodiós -osa
1 adj. [LC] [MU] Ple de melodia. Una veu melodiosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Un vers melodiós.
melodiosament
adv. [LC] [MU] D’una manera melodiosa.
melodista
m. i f. [MU] [PR] [LC] Compositor de melodies.
melodrama
1 m. [LC] [JE] [MU] Obra teatral amb text i música íntimament associats.
2 1 m. [LC] [MU] [JE] Obra teatral, cinematogràfica, etc., que tracta de commoure per l’exageració de les situacions i dels sentiments.
2 2 m. [LC] Situació artificiosament tràgica i exagerada.
melodramàtic -a
adj. [MU] [LC] [JE] Relatiu o pertanyent al melodrama.
melodramàticament
adv. [LC] D’una manera melodramàtica.
melòman -a
adj. i m. i f. [LC] [MU] Que té passió per la música.
melomania
f. [LC] [MU] Passió per la música.
melona
f. [LC] [AGA] Síndria llargaruda.
melonaire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que comercia amb melons.
melonar
m. [AGA] [LC] Terreny plantat de meloneres.
meloner melonera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] MELONAIRE.
melonera
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les cucurbitàcies, tota ella híspida, monoica, de tiges reptants, amb circells, fulles arrodonides, anguloses o un xic lobulades, flors grogues, amb cinc lòbuls, i fruit en pepònide, el meló, originària de l’Àfrica i l’Àsia tropicals i cultivada des de temps antics (Cucumis melo).
melopea
1 f. [MU] Art de formar melodies.
2 1 f. [MU] [FLL] RECITACIÓ.
2 2 f. [MU] Declamació musical dels antics grecs.
2 3 f. [MU] MELODIA.
2 4 f. [MU] Fragment melòdic monòton.
melós -osa
1 1 adj. [LC] [HO] Que té una dolçor anàloga a la de la mel.
1 2 adj. [LC] Que té una dolçor afectada. Paraules meloses. Una persona melosa.
2 adj. [HO] Tendre, bla, s’aplica a un menjar, especialment la carn.
melosament
adv. [LC] D’una manera melosa.
melositat
f. [LC] Qualitat de melós.
melrosat
m. [MD] [HO] [ED] Mel batuda amb aigua de roses i bullida fins a adquirir consistència de xarop.
melsa
1 f. [ZOA] [MD] Òrgan vascular situat en l’hipocondri esquerre.
2 f. [LC] [ED] Ampolleta de vidre, en forma de cor, aplatada, que es pot ficar còmodament a la butxaca.
3 f. [LC] Lentitud i indolència per a obrar.
melsera
f. [LC] [BOS] herba melsera V. HERBA.
mèlton
m. [IT] Drap de llana fort i aprestat.
melusina
f. [HIG] Ésser imaginari que es representa amb una sirena que es banya en una tina.
melva
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, d’uns 35 centímetres de llargada, de dors blavós amb taques sinuoses blau fosc, costats blau molt clar i ventre argentat, amb dues aletes dorsals molt separades, la primera més alta que la segona, amb la carn vermella i molt sangonosa (Auxis rochei).
mem
f. [RE] [FL] Tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
membrana
1 1 f. [MD] [ZOA] [BO] En anat., làmina prima, tova i flexible, que té fonamentalment funcions protectores o d’unió. La membrana fetal. Membrana timpànica o del timpà. La membrana sinovial.
1 2 [LC] [MD] [ZOA] falsa membrana Tel que es forma a la superfície d’una membrana a conseqüència de certes inflamacions.
1 3 [ZOA] [BI] [MD] membrana al·lantoide Membrana de l’embrió en els vivípars i en els ovípars de respiració pulmonar.
1 4 [MD] [ZOA] [BI] [BO] membrana cel·lular Capa contínua que té per funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
1 5 [MD] [ZOA] membrana hialoide Membrana que envolta l’humor vitri.
1 6 [LC] [MD] membrana mucosa MUCOSA.
1 7 [ZOA] [MD] membrana nictitant Membrana prima situada en l’angle interior de l’ull dels rèptils i dels ocells que forma una tercera parpella.
1 8 [MD] [ZOA] membrana pituïtària Túnica mucosa nasal.
1 9 [MD] [ZOA] membrana serosa Membrana que recobreix les vísceres i l’interior de les cavitats tancades de l’organisme.
1 10 [MD] [ZOA] membrana vitel·lina Membrana que recobreix els oòcits.
2 f. [AQ] Estructura arquitectònica corba i molt fina, construïda amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballa amb esforços normals, repartits amb regularitat, sempre comprimida i mai flexionada.
3 1 f. [LC] [FIF] Làmina prima, generalment elàstica i porosa, col·locada entre dos elements.
3 2 f. [FIF] Làmina prima susceptible de vibrar en ésser sotmesa a l’acció d’ones sonores o a forces capaces de produir-hi desplaçaments longitudinals.
3 3 [QU] [FIF] [ZOA] membrana permeable Membrana que, col·locada en el si d’una solució, és travessada tant per les molècules del solvent com les del solut.
3 4 [QU] [FIF] [ZOA] membrana semipermeable Membrana que, col·locada en el si d’una solució, només és travessada per les molècules del solut.
membranaci -àcia
adj. [LC] De membrana o de pergamí.
membrança
f. [LC] RECORDANÇA.
membranòfon -a
1 adj. [MU] Que produeix el so mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici.
2 m. [MU] Instrument membranòfon.
membranós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] De la naturalesa d’una membrana.
2 adj. [LC] [ZOA] Que consisteix en una membrana.
3 adj. [LC] [ZOA] Semblant a una membrana.
membrar
v. tr. [LC] RECORDAR.
membrat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les potes d’un esmalt diferent de l’esmalt del cos, s’aplica a un ocell o a un griu.
membre
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Extremitat de l’ésser humà i dels animals, articulada al tronc. Membres superiors, inferiors. Membres anteriors, posteriors.
1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Penis 1.
1 3 [LC] [ZOA] [MD] membre viril Penis 1.
2 m. pl. [LC] Conjunt de les diverses parts del cos, per oposició a ànima.
3 1 m. i f. [LC] [AD] Persona que forma part d’una societat, d’una comunitat, etc. Membre de l’Institut. Els membres d’una acadèmia. Els membres del Parlament.
3 2 [LC] membre corresponent Corresponent 2. Els membres corresponents de l’Institut.
4 1 m. [LC] [MT] [FL] Part o constituent d’un tot o d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie. Els membres d’una proposició, d’un període. Els membres o proposicions d’un sil·logisme. Els pilars, motllures i altres membres d’una construcció. Els estats membres de la Unió Europea.
4 2 [LC] [MT] membres d’una equació Membres separats pel signe igual.
5 m. [GL] Unitat estratigràfica inferior a la formació.
membrut -uda
adj. [LC] [AGR] Que té grossos membres.
memento
1 m. [RE] Oració del cànon de la missa que convida a pregar pels vius i pels difunts.
2 m. [LC] Nota, senyal, per a recordar alguna cosa.
memorable
adj. [LC] Digne d’ésser recordat. Els fets memorables de la història d’Europa.
memorablement
adv. [LC] D’una manera memorable.
memoràndum
1 1 m. [LC] Nota destinada a recordar alguna cosa.
1 2 m. [PO] Nota diplomàtica en què es recorden els fets, les raons, etc., referents a una qüestió.
2 m. [LC] Quadern, llibret, on hom s’apunta allò que vol recordar.
memorar
v. tr. [LC] RECORDAR.
memoratiu -iva
adj. [LC] Que és en memòria d’alguna cosa.
memòria
1 1 f. [LC] [FS] [PS] Facultat de recordar. Tenir molta memòria, una memòria fidel, fàcil, prodigiosa. No tenir gaire memòria. Tenir poca memòria, una memòria dolenta, lenta. Posar-se una cosa a la memòria. Esborrar-se, anar-se’n, una cosa de la memòria. Perdre la memòria. Exercitar la memòria. Recobrar la memòria perduda. Fiar-se de la memòria. Si la memòria no m’enganya aquí hi havia hagut una merceria.
1 2 [LC] [PE] [PS] de memòria loc. adv. Valent-se de la memòria. Saber, aprendre’s, de memòria una cosa.
1 3 [LC] memòria local Memòria de llocs.
1 4 [LC] tenir una memòria d’elefant Tenir molta memòria.
2 1 f. [IN] [LC] [EL] Dispositiu o circuit electrònic que permet l’entrada d’informació per a enregistrar-la i emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
2 2 [IN] [EL] memòria d’accés aleatori Memòria estructurada en adreces, a la informació de la qual es pot accedir de forma directa per a cada adreça.
2 3 [IN] [EL] memòria intermèdia Memòria que emmagatzema dades temporalment i permet de transferir-les entre unitats funcionals, utilitzada preferentment entre dispositius no sincronitzats o que funcionen l’un en paral·lel i l’altre en sèrie o a velocitats diferents.
2 4 [IN] [EL] memòria només de lectura Memòria on es poden consultar les dades prèviament emmagatzemades però no es poden modificar.
2 5 [EL] [IN] memòria volàtil Memòria que només conserva la informació mentre es manté aplicada la tensió d’alimentació i, per tant, la perd en desaparèixer aquesta.
3 1 f. [LC] Record 1. D’aquest fet, no en tinc memòria, en tinc una memòria molt vaga. D’això, se n’ha perdut fins la memòria. Un fet digne de memòria. De memòria meva, no havia fet mai un hivern tan fred com aquest. Un monument en memòria dels herois de la guerra. El rei En Jaume, de bona memòria.
3 2 [LC] caure de la memòria Ésser oblidat.
3 3 [LC] [PE] [PS] fer memòria Intentar recordar. Què li vas dir? Fes memòria.
3 4 [LC] fer memòria a algú d’alguna cosa Recordar-la-hi. Si veus en Joan, fes-li memòria que em deu diners.
3 5 f. pl. [LC] Salutació afectuosa tramesa a una persona per mitjà d’una altra. Memòries de part meva a tots els teus germans!
4 1 f. [AD] [ECT] [FLL] Escrit en què són exposats certs fets, destinat a recordar-los.
4 2 f. [AD] [ECT] Relació dels actes, els treballs, les activitats, realitzades per una societat, una corporació, etc., dins un temps determinat.
4 3 f. [FLL] Relació de fets particulars que s’escriuen per il·lustrar la història.
4 4 f. [AD] [ECT] Relació de les despeses fetes en una dependència, un negociat, etc.
5 1 f. pl. [HIH] [FLL] Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en què ha participat.
5 2 f. pl. [HIH] [FLL] Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en què el protagonista narrador és un personatge fictici o real, recreat per l’autor.
6 f. [AD] memòria testamentària En el dret successori, instrucció escrita que el testador dona als hereus o als marmessors, la qual al·ludeix a un testament anterior.
7 f. [LC] caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.
memorial
1 m. [LC] [HIH] [FL] Registre on són consignades les coses a recordar.
2 m. [LC] [FL] Escrit en què es demana una gràcia al·legant els mèrits, els motius, etc., en què es funda la sol·licitud.
3 1 m. [HIH] Recull de documents d’importància històrica i política, amb l’objecte d’il·lustrar i recordar esdeveniments importants.
3 2 m. [FLL] Recull de memòries relatives a la vida i a l’activitat d’un personatge il·lustre.
4 m. [RE] Observança periòdica, acció cultual com a signe per a preservar i fer present la memòria d’una persona, d’un esdeveniment. Feu això, que és el meu memorial.
memorialista
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici escriure memorials i en general cartes o documents per altri.
memoriós -osa
adj. [LC] Que té bona memòria.
memorístic -a
adj. [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la memòria.
memorització
f. [PE] [PS] Acció de memoritzar.
memoritzar
v. tr. [LC] [PE] Fixar en la memòria.
men-
[LC] [MD] V. MENO-.
mena1
1 f. [GL] [MI] [ML] [QU] Mineral o associació de minerals que s’utilitza com a primera matèria per a extreure’n algun element útil, especialment un metall.
2 1 f. [LC] Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les de naturalesa anàloga. Quina mena de gent són? És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de bolets no gens gustosos. No soc de mena menjador.
2 2 f. [LC] Persona o cosa semblant a la classe a què es fa referència. Aquell instrument és una mena de guitarra.
2 3 [LC] de mena loc. adv. Per natura. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
3 1 f. [TRA] [LC] Feix de filaments que forma part d’una corda. Una corda de tres menes.
3 2 f. [LC] [TRA] Gruix d’una corda que s’expressa amb la mesura en mil·límetres de la seva circumferència. Vols cordes de molta mena o de poca mena?
mena2
f. [LC] Mentida 1 1.
mènada
f. [AN] Dona seguidora del déu grec Dionís i partidària del seu culte.
menador menadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que mena.
menairó
m. [LC] Follet 1.
menar
1 v. tr. [LC] [AGR] Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall.
2 v. tr. [LC] Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l’empresa. Menar la casa, les terres.
3 v. tr. [LC] Emmenar 2.
4 [LC] menar pressa a algú Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa.
5 tr. pron. [LC] menar-se’n algú Endur-se’l.
menarquia
f. [MD] [ZOA] Primera aparició de la menstruació.
menció
1 f. [LC] Fet de parlar breument d’una persona o una cosa, en un discurs o un escrit.
2 [LC] menció honorífica Distinció que es fa, en un concurs, a qui segueix en mèrits les persones que tenen els premis i els accèssits.
mencionar
v. tr. [LC] Parlar breument (d’algú o d’alguna cosa). Ningú no va mencionar que el president s’havia casat.
mendastre
m. [LC] [BOS] MENTA BORDA.
mendelevi
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Md; nombre atòmic, 101; pes atòmic de l’isòtop més estable, 258).
mendelià -ana
1 adj. [BI] Que es transmet i es manifesta d’acord amb les lleis del botànic austríac Johann Mendel. Caràcter genètic mendelià.
2 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al mendelisme.
mendelisme
m. [BI] Teoria que explica el mecanisme general de l’herència basant-se en les lleis de Mendel.
mendicant
1 adj. i m. i f. [LC] Que mendica. Un orde mendicant. Una casa on eren recollits els pobres i els mendicants.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que pertany a un orde mendicant. Un frare mendicant. El convent dels mendicants.
mendicar
1 v. intr. [LC] Demanar caritat o almoina. Un pobre home constret a mendicar.
2 tr. [LC] Demanar a títol d’almoina. Anava mendicant un tros de pa.
3 tr. [LC] Sol·licitar humilment.
mendicitat
1 f. [LC] Estat de qui mendica. Reduït a la mendicitat.
2 f. [LC] Conjunt dels mendicants.
menejar
1 1 v. tr. i intr. pron. [LC] Moure (alguna cosa, una part del cos) d’una banda a l’altra, fer bellugar. No menegis el cap així.
1 2 intr. pron. [LC] Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen.
2 intr. pron. [LC] Regirar 2 1. Tota la nit s’ha estat menejant en el llit a causa de la febre.
3 tr. [LC] Remenar 1 1. S’hi afegeix la farina, es meneja fins que es daure i s’hi aboca la llet.
4 intr. pron. [LC] Moure’s, bascar-se, fer diligències per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens menegem si ho volem aconseguir.
mener
m. [LC] [MI] [GL] Mina12. Del millor ferro d’aquells meners.
menester
1 m. [LC] Allò que hom necessita.
2 [LC] haver algú de menester alguna cosa [o fer menester a algú alguna cosa] Caldre-li, ésser-li necessària.
menestral
1 adj. [LC] MENESTRALENC. La Barcelona menestral.
2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] [fem. menestrala] Persona que professa un art mecànic.
menestralalla
f. [LC] POP. Conjunt dels menestrals.
menestralenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als menestrals.
menestralia
f. [LC] [HIH] Estament dels menestrals.
menfotisme
m. [LC] Actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar.
mengera
f. [LC] Ganes de menjar.
mengia
f. [LC] MENJANÇA.
mengilla
f. [LC] MENJANÇA.
mengim
m. [LC] fer mengims Menjar poc i sovint.
mengívol -a
adj. [LC] De bon menjar.
mengo -a
adj. [LC] Que és curt, que no pot moure’s com cal, s’aplica a una mà, un braç o una cama.
menhir
m. [LC] [HIA] [GL] Monument megalític que consisteix en una pedra llarga col·locada verticalment.
meniant
m. [LC] [BOS] TRÈVOL D’AIGUA.
meniantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes aquàtiques o de llocs humits amb arrels tuberoses o amb rizomes, de flors regulars, amb cinc pètals soldats a la base i en general pilosos o amb crestes a la part de dins, i de fruit en càpsula, de vegades indehiscent, a la qual pertany el trèvol d’aigua.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
meninge
1 f. [ZOA] [LC] [MD] Capa de les tres que envolten l’encèfal i la medul·la espinal.
2 [MD] [ZOA] meninge aracnoide Meninge situada entre la duramàter i la piamàter.
meningi -íngia
adj. [ZOA] Relatiu a les meninges.
meningític -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la meningitis.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de meningitis.
meningitis
f. [LC] [MD] Inflamació de les meninges.
meningoencefalitis
f. [MD] Inflamació de les meninges i l’encèfal.
menisc
1 m. [FIF] Vidre, lent, que té una cara convexa i l’altra còncava. Menisc convergent. Menisc divergent.
2 m. [FIF] Superfície d’una columna líquida dins un tub estret, còncava o convexa segons que el líquid mulli o no les parets del tub.
3 m. [ZOA] [MD] Fibrocartílag interarticular de forma més o menys semilunar, com ara el del genoll o el de la regió esternoclavicular.
menispermàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot lianes i arbustos de fulles simples, flors molt petites poc vistoses, generalment unisexuals i amb dos o tres pètals, i fruit drupaci, estesos sobretot pels països tropicals plujosos, a la qual pertanyen la croca de llevant i alguns dels principals productors del curare.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
menja
f. [LC] [HO] Cosa bona per a menjar. Aquest marisc és una bona menja.
menjable
adj. [LC] Que es pot menjar. No és exquisit, però és menjable. Aquest bistec no és menjable.
menjacapellans
m. i f. [LC] POP. Persona enemiga dels capellans.
menjada
f. [LC] [HO] Acció de menjar. Han fet una bona menjada. Una menjada de faves.
menjador1
1 m. [LC] [HO] Peça d’una casa destinada a menjar-hi. La cuina és al costat del menjador.
2 m. [LC] Mobiliari d’un menjador. Canviar el menjador.
menjador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que menja. Menjadors de granotes.
2 adj. i m. i f. [LC] Que habitualment menja molt. Ésser algú menjador, un gran menjador.
menjador3 -a
adj. [LC] Que és per a ésser menjat.
menjadora
f. [LC] [AGR] Recipient on es posa el menjar per als ocells i altres animals.
menjafestucs
m. i f. [LC] MENJAMIQUES.
menjafigues
m. [LC] [ZOO] Oriol 1.
menjaire
adj. i m. i f. [LC] MENJADOR2.
menjament
m. [LC] Acció de menjar; l’efecte.
menjamiques
m. i f. [LC] Persona que de tot menja poc.
menjamoixines
m. [ZOP] RAJADA VESTIDA.
menjamosquits
adj. [ZOO] boscarla menjamosquits V. BOSCARLA.
menjançó
f. [LC] Picor produïda o com la produïda pels polls.
menjapà
m. i f. [LC] Persona que hom és obligat de mantenir. Els seus fills són una colla de menjapans.
menjapinyols
m. [LC] [ZOO] DURBEC.
menjar1
1 1 v. tr. [LC] [HO] Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant.
1 2 [LC] menjar a dos queixos Menjar ràpidament, voraçment, sense esperar que es refredi.
1 3 [LC] menjar a tot past Menjar consuetudinàriament.
1 4 [LC] menjar amb la vista [o menjar amb els ulls] Tenir més o menys desig de menjar segons la bona o mala presentació dels aliments.
1 5 [LC] menjar bé Mastegar, empassar-se, etc., el menjar bé, amb apetit.
1 6 [LC] menjar com un ogre Menjar molt i voraçment.
1 7 [LC] menjar com una llima Menjar molt.
1 8 [LC] menjar en el mateix plat Ésser molt amics.
1 9 [LC] menjar en quatre bocinades una cosa Menjar-la de pressa.
1 10 [LC] menjar un mos [o menjar una mossada] Fer una menjada lleugera.
2 1 tr. pron. [LC] [HO] [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix.
2 2 tr. pron. [LC] PER EXT. Menjar-se algú a petons, a festes. No tinguis por que se’t mengi, no tinguis por d’ell. Pobre gos, quantes picades! Les puces se’l mengen.
2 3 [LC] menjar-se amb els ulls Mirar àvidament.
2 4 [LC] menjar-se la partida Endevinar un intent.
2 5 [LC] menjar-se les ungles Rosegar-se-les.
3 1 tr. [LC] Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner.
3 2 tr. pron. [LC] Aquesta despesa se’m menjaria la setmanada. S’ha menjat l’herència del seu pare. El mal se li menja la carn. El rovell s’ha menjat el ferro forjat de la barana. Quan parla, es menja la meitat dels mots. L’aigua es menja la terra de les vores, la platja. La barba se li menja mitja cara.
3 3 tr. [JE] En certs jocs, guanyar (una peça) al contrari.
menjar2
1 m. [LC] [HO] Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Portar el menjar als porcs, als conills.
2 [LC] [HO] menjar blanc Crema feta amb llet, farina d’ametlles o d’arròs, midó i sucre, aromatitzada amb pell de llimona i canyella.
3 [LC] [HO] menjar de farda Menjar de carabassa, de cebes, de patates, de fesols, etc.
4 [LC] [HO] menjar ràpid Menjar que se serveix en un restaurant que té com a objectius preferents el servei en un temps mínim i el preu mòdic.
5 [LC] tenir el menjar a la boca Estar satisfet, ple. Encara teníem el menjar a la boca, i ja parlaven de berenar.
6 [LC] treure’s el menjar de la boca per algú Privar-se del necessari per algú.
menjotejar
v. intr. [LC] Fer menjades de no res i amb poca gana.
menjua
f. [LC] Cosa per a menjar.
menjuc
m. [LC] Menjada de no res. Fer menjucs.
menjucar
v. intr. [LC] MENJOTEJAR.
menjuquejar
v. intr. [LC] MENJOTEJAR.
menjussa
f. [LC] Menjar mal preparat, menja poc gustosa.
menjussar
v. intr. [LC] MENJOTEJAR.
meno- [o men-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. mén, ‘mes’, que indica relació amb la menstruació. Ex.: menopausa, menarquia.
menologi
m. [RE] Martirologi dels cristians grecs ordenat per mesos.
menopausa
f. [LC] [MD] [ZOA] Període de cessació natural de la menstruació.
menopàusic -a
1 adj. [MD] [ZOA] [LC] Relatiu a la menopausa.
2 adj. [MD] [ZOA] [LC] Que es troba en la menopausa.
menor
1 adj. [LC] Més petit. Acceptar una cosa com a mal menor.
2 adj. [MU] Que té un semitò de menys que l’interval major format pel mateix nombre de graus. Intervals menors. Una tercera menor.
3 1 m. i f. [LC] [DR] Persona que no té l’edat fixada per la llei per a gaudir de certs drets.
3 2 [LC] [DR] menor d’edat Menor 3 1.
3 3 [DR] menor d’edat penal Persona que per no haver arribat a una edat determinada és exempta de responsabilitat criminal o la té atenuada.
4 m. [MT] Determinant de la matriu quadrada que s’obté en suprimir un cert nombre de files i de columnes d’una matriu donada.
menorà
[pl. -às]
f. [RE] Canelobre jueu de set braços.
menoressa
f. [RE] [PR] ANT. MENORETA.
menoret menoreta
m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre d’un dels dos primers ordes franciscans, els framenors i les clarisses.
menorquí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Menorca.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Menorca o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Subdialecte del balear parlat a Menorca.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al menorquí.
menorràgia
f. [MD] [LC] [ZOA] Augment de la quantitat o de la durada del fluix menstrual.
menorràgic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la menorràgia.
menorreic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la menorrea.
menovell
m. [LC] [MD] Dit petit de la mà.
menstruació
1 f. [LC] [MD] [ZOA] Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes i en les femelles d’alguns primats des de la pubertat fins a la menopausa, que consisteix en un fluix sanguini procedent de la cavitat uterina que es reprodueix periòdicament.
2 [ZOA] [MD] menstruació vicariant Menstruació amb fluix sanguini que, excepcionalment, pot ésser produïda en algunes dones per algun òrgan que no sigui els genitals en lloc de la menstruació ordinària.
3 f. [LC] Fluix de sang evacuat durant la menstruació.
menstrual
adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la menstruació.
menstruar
v. intr. [LC] [MD] [ZOA] Tenir la menstruació.
mensual
1 adj. [LC] Que té lloc cada mes. Publicació mensual. Sou mensual. Despesa mensual.
2 adj. [LC] Que dura un mes. Abonament mensual.
mensualment
adv. [LC] Cada mes, per mesos.
mènsula
f. [LC] [AQ] [AR] Peça sortint amb més volada que no alçada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.
ment
1 f. [FS] [PS] Conjunt de les facultats intel·lectuals.
2 f. [MD] [PS] Conjunt de les funcions psíquiques.
menta
1 1 f. [LC] [BOS] [MD] Planta herbàcia del gènere Mentha, de la família de les labiades, de flors quasi regulars i amb quatre pètals, disposades en verticil·lastres axil·lars o també en inflorescències apicals en espiral, aromàtica, pròpia de llocs herbosos humits.
1 2 [BOS] menta borda Menta tota ella pilosa, de flaire poc agradable, de fulles ovades, obtuses, gruixudes i molt rugoses, i flors rosades o blanquinoses, pròpia de jonqueres i herbassars humits (Mentha rotundifolia o M. suaveolens).
1 3 [BOS] menta boscana Menta tomentosa, blanca, de fulles oblongues i serrades i flors blanques o liloses, que es fa a les jonqueres i als herbassars humits, sobretot a muntanya (Mentha longifolia).
1 4 [BOS] menta d’aigua Menta poc pilosa, flairosa, de fulles ovades i dentades i de flors liloses, reunides en glomèruls terminals, pròpia de llocs xops (Mentha aquatica).
1 5 [BOS] menta de bou Menta gairebé glabra, verda, molt flairosa, de fulles agudes i dentades i flors rosades, liloses o blanques, cultivada i de vegades subespontània (Mentha spicata o M. viridis).
1 6 [BOS] menta de gat MENTA BORDA.
1 7 [BOS] [AGA] menta pebrera [o menta piperita] Menta d’origen híbrid, obtinguda per encreuament de la menta d’aigua i la menta de bou, poc pilosa, de fulles amplament lanceolades i flors liloses, cultivada per a l’obtenció d’essència i per a fer-ne infusions, i sovint escapada de conreu (Mentha piperita).
1 8 [BOS] [AGA] menta romana a) COST2.
1 8 [AGA] [BOS] menta romana b) MENTA PEBRERA.
2 f. [LC] [HO] Licor preparat amb menta.
mentà
m. [QU] Hidrocarbur cíclic saturat, de fórmula C10H20, del qual es poden considerar derivats tots els terpens monocíclics.
mentagra
f. [LC] [MD] Sicosi d’origen microbià que es fa al mentó o barba.
mental
1 adj. [LC] [MD] [FS] [PS] Relatiu o pertanyent a la ment. Facultats mentals. Alienació mental.
2 adj. [LC] [RE] Que es fa a la ment, sense expressió oral o escrita. Oració, càlcul, mental.
mentalitat
1 f. [LC] Complex de les qualitats mentals. La mentalitat dels pobles primitius.
2 f. [LC] Grau d’elevació, de cultura, de la ment. Un home d’escassa mentalitat.
mentalització
f. [LC] Acció de mentalitzar; l’efecte.
mentalitzar
v. tr. [LC] Preparar mentalment per a alguna cosa. L’entrenador ha mentalitzat els jugadors de la importància d’aquest partit. Ens hem de mentalitzar de les adversitats que ens esperen.
mentalment
1 adv. [LC] Solament amb la ment o el pensament.
2 adv. [LC] Amb referència a la ment o a la intel·ligència.
mentastre
m. [BOS] [LC] MENTA BORDA.
mentè
m. [QU] Hidrocarbur terpènic insaturat derivat del mentà que es troba a la farigola.
menter
m. [BOC] Herbassar on abunda la menta.
mentida
1 1 f. [LC] Asserció feta cientment contra la veritat. Dir una mentida. Això que dius és mentida, és una mentida, un teixit de mentides. No heu de dir mentides.
1 2 [LC] dic mentida M’equivoco. Dic mentida: la vaig visitar dilluns, no dimarts.
2 f. [LC] semblar mentida una cosa Semblar que no pugui ésser, no pugui haver estat.
3 f. [LC] Il·lusió, engany. La seva felicitat era una mentida.
mentider -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que té costum de dir mentides. En Pere és un mentider: no te’l creguis mai. És un mentiderot.
2 adj. [LC] MENTIDOR. Paraules mentideres.
3 adj. [LC] fer mentider algú Sostenir o demostrar que menteix. Ningú no me’n farà mentider.
mentiderament
adv. [LC] Amb mentida.
mentidor -a
adj. [LC] Que menteix.
mentidorament
adv. [LC] MENTIDERAMENT.
mentir
[ind. pr. 3 ment (o menteix)]
1 1 v. intr. [LC] Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge.
1 3 [LC] fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de vegades fa mentir els refranys.
1 4 [LC] mentir pel coll [o mentir per la gola] Dir mentides malèvoles.
2 intr. [LC] no mentir una cosa No enganyar, revelar la veritat. Aquests papers no menteixen, algú ens ha estat robant a poc a poc.
mentó
m. [LC] [ZOA] [MD] Barbeta11 1.
mentol
m. [LC] [QU] Alcohol terpènic saturat, constituent principal de l’essència de menta pebrera.
mentona
f. [QU] Cetona líquida incolora, que ocorre en l’oli de la menta pebrera.
mentonera
1 f. [DE] Part de l’armadura, d’una careta, que cobreix el mentó.
2 1 f. [MD] Embenat per a sostenir un apòsit al mentó.
2 2 f. [MD] Fèrula metàl·lica que s’aplica a la regió del mentó en les fractures del maxil·lar inferior i també per a la correcció del prognatisme.
mentor mentora
m. i f. [LC] Persona que fa de consellera i de guia d’algú.
mentre
1 conj. [LC] Durant el temps en què. Mentre tu fas el dinar, jo estendré la roba.
2 [LC] mentre que loc. conj. Indica contraposició entre dues accions. Tu treballes mentre que ell viu de renda.
mentrestant
adv. [LC] Durant el temps en què s’esdevé quelcom. Tots treballàvem; i tu, què feies mentrestant?
menú
[pl. -ús]
1 1 m. [LC] [HO] Llista dels diferents plats que componen un àpat.
1 2 m. [HO] Cobert d’una fonda, d’un restaurant, etc. Voleu un menú o preferiu menjar a la carta?
2 m. [IN] Conjunt d’instruccions o d’opcions ofertes a l’usuari en l’execució d’un programa informàtic.
menudall
1 m. [LC] Conjunt de fragments molt petits d’alguna cosa.
2 m. [LC] [ED] Robeta de nadó.
3 m. [LC] L’animal més petit d’una colla.
menudament
adv. [LC] DETALLADAMENT.
menuder menudera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven menuts d’animal.
menudesa
f. [LC] Qualitat de menut.
menudista
m. i f. [LC] [ECT] Detallista 2.
menuell
m. [LC] [MD] MENOVELL.
menut -uda
1 adj. [LC] De poc volum. Té els peus menuts i les mans grosses. Llenya menuda.
2 m. i f. [LC] Nen, nena.
3 1 m. [NU] A l’edat moderna, diner.
3 2 m. [NU] Moneda petita, de baixa llei o pobra en plata.
3 3 m. pl. [LC] [HO] [AGR] Entranyes d’un animal mort. Menuts de gallina.
4 adj. [LC] De poca importància. Despeses menudes.
5 1 [LC] a la menuda loc. adv. i loc. adj. AL DETALL.
5 2 [LC] per menut loc. adv. DETALLADAMENT.
5 3 [LC] sovint i menut V. SOVINT.
menxevic
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als menxevics.
2 m. i f. [HIH] Membre de la facció del Partit Obrer Socialdemòcrata rus que restà en minoria.
menys
1 1 adv. [LC] Més poc, no tan, no tant, element que expressa la comparació d’inferioritat. Soc menys ric que tu. Això costa menys. Ni més ni menys. Com més ho demanarà, menys li ho donaran.
1 2 [LC] a menys que loc. conj. LLEVAT QUE.
1 3 [LC] no menys que loc. conj. Tant com.
1 4 [LC] menys de loc. prep. Un temps, una quantitat, etc., inferior a. En menys d’un mes. Me’ls ha venut a menys de dos euros el quilo.
1 5 [LC] més o menys V. MÉS.
1 6 [LC] ni més ni menys V. MÉS.
2 adj. [LC] Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d’inferioritat. Tinc menys diners que tu.
3 adv. [LC] [MT] Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit.
4 m. [LC] [MT] [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives.
menyscabament
m. [LC] Acció de menyscabar; l’efecte.
menyscapte
1 m. [LC] [AD] Detriment, pèrdua. Amb la seva mort, el món de la música resta en gran menyscapte.
2 [AD] menyscapte de diners Indemnització que es paga als caixers, pagadors, etc., per les pèrdues de diners que puguin tenir en l’exercici de la seva feina.
menyscreient
adj. [LC] Que no creu en la religió.
menyscreure
[quant a la flexió, com creure]
v. tr. [LC] No creure.
menyspreable
adj. [LC] Que mereix el menyspreu.
menyspreador -a
adj. [LC] Que menysprea.
menyspreament
m. [LC] Acció de menysprear.
menyspreança
f. [LC] MENYSPREAMENT.
menysprear
1 v. tr. [LC] Estimar en menys del que val. Jo menyspreo les seves amenaces.
2 v. tr. [LC] Considerar com a indigne d’estima. Ell menysprea les riqueses. Menysprea els calumniadors.
menyspreatiu -iva
adj. [LC] Menyspreador, que expressa menyspreu.
menyspreu
m. [LC] Sentiment pel qual hom considera com a indigne d’estima algú o alguna cosa.
menysvaloració
f. [LC] Acció de menysvalorar; l’efecte.
menysvalorar
v. tr. [LC] MENYSPREAR.
mer -a
adj. [LC] Usat davant el nom, pur, sense mescla d’altra cosa. Això és una mera hipòtesi.
-mer -mera
[LC] Forma sufixada del gr. -merés, derivat del mot méros, ‘part d’un tot’. Ex.: isòmer, blastòmer, monòmera.
meràlgia
f. [MD] Dolor a la cuixa.
merament
adv. [LC] D’una manera mera.
meravella
1 1 f. [LC] Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella.
1 2 [LC] a meravella loc. adv. Meravellosament, excel·lentment.
2 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Ipomoea o Pharbitis, de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, de fulles enteres o lobulades, flors tubuloses en forma d’embut, generalment oloroses, i fruit en càpsula, originària de l’Amèrica tropical i plantada com a ornamental.
2 2 f. [LC] [BOS] BALSAMINA.
2 3 [BOS] [AGA] meravella de nit FLOR DE NIT.
meravellar
1 v. tr. [LC] Colpir d’admiració per la pròpia bellesa, grandesa, etc.
2 intr. pron. [LC] Ésser colpit d’admiració. Es meravellaren escoltant aquella òpera.
meravellós -osa
adj. [LC] Que produeix admiració per la seva bellesa, grandesa, etc., extraordinàries. Era un espectacle meravellós. És d’una bellesa meravellosa.
meravellosament
adv. [LC] D’una manera meravellosa.
mercadal
m. [LC] [AQ] Indret, especialment plaça, on té lloc el mercat.
mercadeig
m. [LC] [ECT] Acció de mercadejar; l’efecte.
mercadejar
1 v. intr. [LC] [ECT] COMERCIAR. Mercadejar en grans.
2 tr. [LC] [ECT] Fer tractes en vendre o comprar (alguna cosa). Anava de mas en mas per mercadejar bèsties de càrrega.
3 tr. [LC] PER EXT. Mercadejar l’honor, el vot.
mercader mercadera
1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que tracta o comercia amb gèneres venedors.
2 m. [HIH] [PR] A l’Antic Règim, membre d’un estament que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs, els banquers i canviadors, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
mercaderia
1 1 f. [LC] [ECT] Bé destinat al mercat, producte de treball humà. Mercaderies avariades. Un tren de mercaderies.
1 2 [LC] mercaderia mesclada Mercaderia en què hi ha part d’una d’inferior.
1 3 [ECT] mercaderia patró Mercaderia que serveix de base del valor real de les mercaderies.
2 f. [LC] MESQUITA2.
mercant
1 adj. [LC] [ECT] Propi del comerç.
2 adj. [LC] [ECT] Que es lliura al comerç.
3 adj. [LC] [ECT] Que és destinat al servei del comerç. Un port mercant. Marina mercant. Vaixell mercant.
mercantil
adj. [LC] [ECT] Relatiu a les operacions comercials. Especulacions mercantils. El geni mercantil d’un poble, d’una nació.
mercantilisme
1 m. [LC] [ECT] Esperit mercantil, s’aplica especialment a coses que no han d’ésser objecte de comerç.
2 m. [ECT] Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions.
mercantilitzar
v. tr. [LC] COMERCIALITZAR.
mercantilment
adv. [LC] [ECT] Segons els usos i pràctiques del comerç.
mercantívol -a
adj. [LC] [ECT] MERCANTIL.
mercantívolament
adv. [LC] [ECT] MERCANTILMENT.
mercaptà
m. [QU] Compost orgànic que es caracteritza pel fet que posseeix el grup funcional –SH (tiol).
mercaptur
m. [QU] Compost orgànic en què l’àtom d’hidrogen del grup funcional –SH ha estat substituït per un ió metàl·lic.
mercat
1 1 m. [LC] [ECT] Venda o compra a un preu debatut entre el venedor i el comprador.
1 2 [LC] [ECT] fer mercat d’una cosa Vendre una cosa que no s’hauria de donar a preu, que no es pot vendre.
1 3 [LC] [ECT] a bon mercat loc. adv. A baix preu, barat.
2 1 m. [LC] [ECT] Lloc públic on es fan les transaccions comercials. Els mercats d’una ciutat són els llocs públics destinats a la venda de les mercaderies alimentàries. Un mercat cobert.
2 2 m. [LC] [ECT] Reunió de mercaders en un lloc públic on van a vendre llurs mercaderies. Mercat de bestiar. Dimecres és dia de mercat.
3 1 m. [ECT] Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants. Un mercat competitiu. Produir, un esdeveniment, una pertorbació al mercat nacional. Trobar un país mercats estrangers per als seus productes.
3 2 [ECT] mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal.
3 3 [ECT] [LC] mercat negre Comerç il·legal de mercaderies prohibides o racionades.
3 4 [ECT] mercat de diners Mercat dels préstecs a curt termini, en què s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner.
3 5 [ECT] mercat de valors Borsa de valors.
3 6 [ECT] mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, expressió referida principalment a la Unió Europea.
mercatorià -ana
adj. [TRA] Relatiu o pertanyent a les teories del matemàtic i geògraf flamenc Mercator.
mercè
[pl. -ès]
1 1 f. [LC] Benefici graciós que es fa a algú, acte de benvolença. Clamar mercè. Demanar mercè a algú. D’ell, no n’espereu mercè.
1 2 [LC] mercè a Déu Gràcies a Déu.
1 3 [LC] prendre algú a mercè Concedir-li el perdó.
1 4 [LC] vostra mercè [o la mercè vostra] Títol de cortesia.
1 5 [LC] a la mercè de [o a mercè de] loc. prep. a) A la discreció de. Estar a mercè d’algú.
1 5 [LC] a la mercè de [o a mercè de] loc. prep. b) PER EXT. A la mercè dels vents.
2 1 f. pl. [LC] GRÀCIES. Mercès! Grans mercès! Galants mercès!
2 2 [LC] mercès a GRÀCIES A.
mercedari -ària
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde de la Mercè. Un frare mercedari.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde o d’algun dels seus ordes filials.
mercenari -ària
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] MERCEDARI.
2 1 adj. [LC] [DE] Que obra solament en vista d’un salari.
2 2 adj. [LC] [DE] Que serveix un govern estranger per certa paga. Tropes mercenàries.
2 3 m. i f. [LC] [DE] [PR] Soldat mercenari.
mercer mercera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven cintes, botons, agulles, etc.
merceria
1 f. [LC] [IMI] Comerç del mercer.
2 f. [LC] [IMI] [ED] Articles que toca el mercer.
3 f. [LC] [IMI] [ED] Botiga de mercer.
mercerització
f. [IT] [LC] MERCERITZATGE.
merceritzadora
f. [IT] Màquina o tren de màquines que s’empra per a merceritzar els teixits o filats de cotó.
merceritzar
v. tr. [IT] [LC] Donar tractament (a les fibres de cotó) mitjançant un bany concentrat de sosa càustica que infla les fibres i els dona una secció circular, el qual millora la lluentor de la fibra de cotó, la capacitat d’absorció d’humitat i de colorants, l’estabilitat dimensional i la resistència.
merceritzatge
m. [IT] [LC] Operació de merceritzar.
mercuri
m. [LC] [QU] [ML] Metall líquid a la temperatura ordinària, molt pesant, de color blanc d’argent (símbol, Hg; nombre atòmic, 80; pes atòmic, 200,59).
mercurial
1 adj. [FIA] [AN] Relatiu o pertanyent al planeta Mercuri o al déu Mercuri.
2 1 adj. [QU] Pertanyent al mercuri o argent viu.
2 2 adj. [QU] Que conté mercuri. Compostos mercurials.
2 3 adj. [QU] Produït pel mercuri. Salivació mercurial.
3 f. [LC] [BOS] Planta del gènere Mercurialis, de la família de les euforbiàcies, com el melcoratge i la botja blanca.
mercurialisme
m. [MD] Intoxicació amb preparats mercurials.
mercuriamoni
m. [QU] Radical univalent de fórmula NH2Hg–.
mercúric -a
adj. [QU] [ML] Que conté mercuri, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Cianur mercúric.
mercurós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al mercuri.
2 adj. [QU] Que conté mercuri, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent.
merda
1 1 f. [LC] [MD] POP. Excrement d’origen digestiu de l’home i d’un gran nombre d’animals.
1 2 f. [LC] POP. Brutícia 1 1.
1 3 f. [LC] POP. Cosa dolenta, de molt poc valor.
1 4 interj. [LC] POP. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M’he tornat a equivocar.
1 5 [LC] POP. a tota merda loc. adv. Molt de pressa.
1 6 [LC] ésser cul i merda V. CUL.
1 7 [LC] POP. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú.
1 8 [LC] POP. fer el merda Fer-se veure, presumir.
1 9 [LC] POP. portar merda a l’espardenya Tenir mala sort.
2 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA. Per Cap d’Any vaig agafar una bona merda.
3 f. [BOI] merda de bruixa Colònia de cianofícies de l’espècie Nostoc commune, que forma una massa irregular i arrissada de color verd o negrós, segons el seu estat d’hidratació, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.
merder1
1 m. [LC] POP. Lloc on hi ha pler de merda, de brutícia.
2 m. [LC] POP. Situació difícil, desagradable, compromesa.
3 m. [LC] POP. Gran desordre, confusió.
merder2 -a
adj. i m. i f. [LC] POP. Que maneja merda o fems.
merderada
f. [LC] POP. Quantitat de merda.
merdícola
adj. [LC] Que viu en els excrements. Un insecte merdícola.
merdissaire
m. i f. [LC] [PR] POP. Persona que trafica en mesquita.
merdisser merdissera
m. i f. [LC] [PR] POP. MERDISSAIRE.
merdós -osa
1 adj. [LC] POP. Brut de merda.
2 adj. i m. i f. [LC] POP. Que té moltes pretensions, molta vanitat.
merdufai merdufaia
m. i f. [LC] POP. Nen, nena.
mereixedor -a
adj. [LC] Que mereix.
mereixent
adj. [LC] MEREIXEDOR.
merèixer
[quant a la flexió, com créixer]
1 1 v. tr. [LC] Algú, tenir dret pel seu capteniment, caràcter, etc., a obtenir (alguna cosa). Ha merescut les lloances de tothom. Mereix que l’ajudem. És un brètol, que mereix un càstig exemplar.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La seva acció mereix un premi.
1 3 tr. pron. [LC] Us mereixeu unes bones vacances.
2 tr. [LC] per merèixer loc. adj. Lliure de compromís matrimonial. Té una filla per merèixer.
merenga
f. [LC] [HO] Dolç fet amb clares d’ou batudes a punt de neu i sucre i cuit al forn.
merengat -ada
adj. [LC] [HO] Que té merenga. Llet merengada.
merescudament
adv. [LC] Mereixent-ho.
meretrici -ícia
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les meretrius.
meretriu
f. [LC] [PR] PROSTITUTA.
merí -ina
adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent a les ovelles de llana fina, arrissada, flexible i molt resistent d’una raça originària de la península Ibèrica.
meri-
[LC] V. MERO-.
mericarpi
m. [BO] Porció, normalment monosperma, en què es divideix un fruit susceptible de fragmentació.
meridià -ana
1 1 adj. [MT] [FIA] Relatiu o pertanyent al meridià.
1 2 adj. [LC] [FIA] Al migdia, relatiu a l’hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana.
2 m. [MT] [FIA] Intersecció d’una superfície de revolució amb un pla que passa per l’eix de revolució.
3 1 m. [GG] [FIA] Cercle imaginari que volta la Terra passant pels pols.
3 2 m. [FIA] La meitat d’un d’aquests cercles, des del pol Nord al pol Sud. El meridià de Greenwich.
3 3 [FIA] meridià celeste d’un lloc Cercle màxim de l’esfera celeste que passa pels pols i el zenit del dit punt.
3 4 [FIA] [MT] meridià d’un lloc Meridià que passa pel dit lloc.
3 5 [LC] [FIA] meridià del lloc MERIDIÀ LOCAL.
3 6 [FIA] [TRA] meridià inferior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i conté el nadir d’aquest lloc.
3 7 [FIA] meridià local Meridià celeste que conté el zenit i el nadir del lloc geogràfic considerat.
3 8 [FIA] [TRA] meridià superior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i conté el zenit d’aquest lloc.
3 9 [GG] [TRA] [FIA] primer meridià Meridià que passa per l’observatori anglès de Greenwich, adoptat actualment com a origen de les longituds geogràfiques, o sigui, el de 00° 00′ 00″ de longitud.
meridional
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sud. Els països meridionals.
2 adj. i m. i f. [LC] Natural, originari de les regions del sud.
merino
m. [AGR] Teixit obtingut amb llana merina.
meristema
m. [BI] [BO] Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
meristemàtic -a
adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al meristema.
mèrit
1 m. [LC] Allò que fa digne de recompensa, d’estima. Premiar cadascú segons els seus mèrits. En concedir el càrrec, heu de tenir en compte els mèrits de cadascun dels concursants. Recompensar el mèrit, la gent de mèrit. Fa mèrits perquè li apugin el sou.
2 m. [LC] Allò que dona valor a una cosa. Fer això no té cap mèrit.
merita
f. [ZOO] FREDELUGA.
meritable
adj. [AD] Que pot ésser meritat.
meritació
1 f. [AD] Fet de meritar.
2 f. [AD] Quantitat meritada.
meritar
1 v. tr. [LC] [AD] Merèixer 1 1.
2 v. tr. [LC] [AD] Tenir dret (a alguna cosa) per raó d’un servei.
meritíssim -a
adj. [LC] Digne de premi, d’estima.
meritori -òria
1 adj. [LC] Que constitueix un mèrit. Una acció meritòria.
2 1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que treballa sense sou i solament per fer mèrits per obtenir una plaça remunerada.
2 2 m. i f. [PR] Jove que s’inicia en les tasques d’un ofici comercial.
meritòriament
adv. [LC] D’una manera meritòria, per mèrits.
meritós -osa
adj. [LC] Meritori 1.
merla
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 25 centímetres de llargada, plomatge negre i bec groc el mascle, de plomatge bru i bec negrós la femella (Turdus merula).
2 [ZOO] merla blava Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge blau grisenc, típic dels indrets rocosos vora el mar (Monticola solitarius).
3 [ZOO] merla cuablanca Ocell que pertany al gènere del còlits, d’uns 17 centímetres de llargada, de coloració negra, tret de les timoneres laterals i del carpó, que són blancs, que viu en paratges rocosos (Oenanthe leucura).
4 [ZOO] merla d’aigua Ocell de la família dels cínclids, típic dels torrents muntanyencs, amb el plomatge impermeabilitzat que li permet capbussar-se i caminar per sota l’aigua (Cinclus cinclus).
5 [ZOO] merla de bec groc Merla 1.
6 [ZOO] merla de pit blanc [o merla de collar] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 24 centímetres de llargada, plomatge negre amb una taca blanca al pit en forma de mitja lluna, que viu a l’alta muntanya (Turdus torquatus).
7 [ZOO] merla roquera Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 19 centímetres de llargada i cua castany rogenca, propi dels roquissars de les serralades de l’interior (Monticola saxatilis).
mèrlera
f. [LC] [ZOO] MERLA.
merlet
1 1 m. [LC] [AQ] Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic.
1 2 m. [LC] [AQ] Trossos de rajola, de pedra, etc., que es posen a manera dels merlets d’una torre per sostenir alguna cosa.
2 m. [ME] [LC] Prominència de forma semblant a la d’una columna o d’una torre, que surt de la superfície superior d’un banc de núvols, especialment dels altocúmulus.
3 m. [IQA] Eina d’acer, de bronze o de coure, de forma d’anella ovalada, amb un caire lleugerament trempat, que s’empra per a treure les arrugues de les pells.
merleta
f. [HIG] En heràld., ocellet representat de perfil sense bec ni potes i amb les ales plegades.
merletat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té la vora superior formada per merlets quadrats, s’aplica a una peça.
merlot
1 m. [LC] [ZOO] Mascle de la merla de bec groc.
2 1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat originària de Bordeus que dona un raïm de gra menut i pell gruixuda.
2 2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep merlot.
merlúccids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb dues aletes dorsals, la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada, i una sola aleta anal també llarga i escotada, que inclou els lluços.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
mero
m. [ZOP] ANFÓS.
mero- [o meri-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. méros, ‘part d’un tot’. Ex.: meroblàstic, meroèdria, meristemàtic.
merocianina
f. [QU] Compost tipus d’un grup de colorants polimetínics d’aplicació en fotografia en color.
meromorf -a
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a les funcions meromorfes.
meromòrfic -a
adj. [MT] MEROMORF.
meròpids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells insectívors, de l’ordre dels coraciformes, tropicals i subtropicals, de mida mitjana, cos esvelt, bec llarg i lleument encorbat, ales punxegudes i plomatge generalment verdós, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l’abellerol.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
merovingi -íngia
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’època dels primers reis francs.
2 m. i f. [HIH] Membre de la dinastia merovíngia.
mes1
1 1 m. [LC] [FIA] Dotzena part de l’any, que consta de trenta o trenta-un dies, llevat del febrer, que en té vint-i-vuit o vint-i-nou. El primer de cada mes. Els mesos d’hivern.
1 2 [LC] el mes que corre El mes actual.
1 3 [LC] l’altre mes El mes anterior.
1 4 m. [LC] Espai de temps que va d’un dia al d’igual data del mes següent. Dins quatre mesos. Una dona embarassada de cinc mesos.
1 5 m. [LC] [ECT] Mesada 2.
2 1 m. [FIA] mes lunar Període d’una revolució completa de la Lluna, comprès entre dues fases lunars iguals consecutives. Mes lunar anomalístic, dracòntic. Mes lunar periòdic, sideral, sinòdic.
2 2 [FIA] mes solar Temps que tarda el Sol a recórrer un signe del zodíac.
3 m. [LC] [MD] tenir el mes Tenir la menstruació.
mes2
conj. [LC] Però 1.
més
1 1 adv. [LC] En major grau o quantitat, element que expressa la comparació de superioritat. És més ric que jo. La sala del davant és més gran que la del darrere. Com més treballaràs, menys guanyaràs. Parla menys i fes més. En Pere és el més ric del poble.
1 2 [LC] més de loc. prep. Un temps, una quantitat, etc., superior a. Hi estaré més d’un any. La reparació els costarà més de cinquanta euros.
1 3 [LC] a més [o a més a més, o de més, o de més a més] loc. adv. Indica que una cosa es fa, succeeix, s’esdevé, etc., afegida a una altra. Han plantat arbres a la plaça i, a més, hi posaran una font.
1 4 [LC] més o menys [o més o manco] loc. adv. APROXIMADAMENT. Arribaré a les quatre, més o menys.
1 5 [LC] més que més loc. adv. Sobretot, amb més motiu o raó. Sempre han anat malament de diners, més que més quan ell va perdre la feina.
1 6 [LC] més i més loc. adv. En progressió creixent.
1 7 [LC] ni més ni menys [o ni més ni pus, o ni més ni manco] loc. adv. Exactament, precisament.
1 8 [LC] sense més ni més [o sense més ni pus] loc. adv. Expressió usada per a indicar que un esdeveniment es produeix sense motiu aparent i és percebut com un fet imprevist o sobtat. La Maria se’n va anar de casa sense més ni més.
1 9 [LC] si més no loc. adv. Si altra cosa no, almenys. En Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació.
2 adj. [LC] Major quantitat de, major nombre de, element que expressa la comparació de superioritat. Tinc més diners que tu.
3 adv. [LC] [MT] Afegint-hi. Vuit més quatre fan dotze.
4 m. [LC] [MT] [inv.] Signe de l’addició i de les quantitats positives.
mes-
[LC] V. MESO-.
mesa
1 f. [LC] [RE] Taula de l’altar sobre la qual se celebra l’eucaristia.
2 f. [LC] [JE] En el joc de billar, partida.
3 f. [LC] [AD] En una assemblea o corporació, conjunt de les persones que la dirigeixen.
4 f. [AD] mesa de contractació Organisme que, en les adjudicacions de determinats contractes administratius, decideix sobre les diferents opcions.
5 f. [LC] Estesa del carbó cuit quan es desfà la pila.
6 f. [BO] Brotada 1.
7 f. [IQA] Tina o dipòsit encaironat per dins que s’empra en els treballs de ribera i preferentment en els d’adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants.
8 f. [GL] Relleu estructural format per una capa plana sobresortint i resistent a l’erosió.
mesada
1 f. [LC] Espai d’un mes. Hi passaré una mesada.
2 f. [LC] [ECT] [AD] Salari d’un mes. La mesada s’ha acabat i encara no ha passat mig mes.
mesader mesadera
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona llogada a mesos.
mesar
v. intr. [BO] [LC] Un arbre, fer la seva brotada.
mesc
m. [LC] [ED] [MD] Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer, emprat com a antiespasmòdic i en perfumeria.
mescal
m. [HO] Aiguardent fet de iuca.
mescalina
f. [MD] [QU] Alcaloide aïllat del peiot, d’efectes al·lucinògens.
mescla
1 1 f. [LC] Acció de mesclar o de mesclar-se; l’efecte. Feu la mescla d’aquests dos vins. L’aire és una mescla de diferents gasos i vapors.
1 2 f. [IQ] [QU] Operació de mesclar dos o més components sòlids, generalment en forma granular o pulverulenta, per obtenir un producte homogeni.
2 1 f. [QU] Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.
2 2 [IQ] [QU] mescla azeotròpica Mescla de líquids de diferent volatilitat que a una pressió determinada té un punt d’ebullició constant i destil·la sense canvi de composició.
2 3 [QU] mescla eutèctica Mescla binària, determinada per la proporció que conté de cadascun dels elements, en la qual es produeix el fenomen d’eutèxia.
2 4 [IQ] mescla frigorífica Mescla de dues substàncies o més, almenys una de les quals és sòlida, que provoca un descens de la temperatura.
3 f. [AQ] Barreja 4.
4 1 f. [LC] [IT] Teixit fet de fils de diferents classes.
4 2 f. [IT] Fil fet de fibres de diferents classes.
5 1 f. [CO] En cinema i en televisió, darrera operació en el procés de muntatge que consisteix a barrejar, combinar i ajustar la banda sonora, donar forma a la banda definitiva i sincronitzar-la amb la banda de les imatges.
5 2 f. [CO] En televisió, superposició de dues o més imatges col·locades en diverses zones de la pantalla.
5 3 f. [CO] En el mitjà radiofònic, combinació de senyals procedents de diverses fonts sonores.
6 f. [LC] COMPANATGE.
mescladament
adv. [LC] Formant una mescla.
mescladís -issa
adj. [LC] Que pot mesclar-se.
mescladissa
f. [LC] Mescla estranya, confusa, de coses que no lliguen.
mesclador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que mescla.
2 m. [EL] Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals o més, a fi d’obtenir un senyal corresponent a la suma o a una combinació determinada de tots ells.
3 m. [CO] Generador d’efectes especials.
mesclament
m. [LC] Acció de mesclar.
mesclantaigües
m. [LC] AIGUABARREIG.
mesclar
1 v. tr. [LC] Ajuntar (coses diverses) de manera que no se’n vegi la diversitat, que formin un tot aparentment homogeni. Mescleu bé tots els ingredients i poseu-ho al foc. Mesclar l’aigua amb el vi.
2 intr. pron. [LC] L’olor de les flors es mesclava amb la pudor de gent entresuada. Mesclar-se dues substàncies. Mesclar-se els components.
més-dient
m. i f. [LC] [ECT] Persona que ofereix més en una venda, subhasta, etc., el millor postor.
mesell -a
1 adj. i m. i f. [MD] LEPRÓS.
2 1 adj. [LC] Que no se sent dels cops.
2 2 adj. [LC] D’una insensibilitat absoluta.
mesencèfal
m. [MD] [ZOA] Part del cervell que comprèn els tubercles quadrigeminats, el lemnisc sensorial, els nuclis vermells i els peduncles cerebrals.
més-enllà
[inv.]
m. [LC] [RE] Allò que hi ha després de la mort.
mesènquima
m. [BI] Teixit embrionari dels metazous triploblàstics, d’origen mesodèrmic, format per cèl·lules estrellades amb grans espais intercel·lulars ocupats per una substància semilíquida.
mesenquimàtic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent al mesènquima.
mesenteri
m. [ZOA] [MD] Replec del peritoneu que manté en llur posició els intestins connectant-los a la paret posterior de la cavitat abdominal.
mesentèric -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al mesenteri.
mesenteritis
f. [MD] Inflamació del mesenteri.
mesitilè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic incolor, de fórmula C6H3(CH3)3, que es troba al quitrà d’hulla i es prepara per destil·lació d’una mescla d’àcid sulfúric i acetona.
mesmèric -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent al mesmerisme.
mesmerisme
m. [PS] MAGNETISME ANIMAL.
mesó
m. [FIN] [FIF] Hadró de massa mitjana constituït per un quark i una antipartícula del quark.
meso- [o mes-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. mésos, ‘en el mig’, ‘mitjà’, utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, mesotartàric.
mesocarpi
m. [BO] Part intermèdia del pericarpi d’un fruit entre l’epicarpi i l’endocarpi.
mesocèfal -a
1 adj. i m. i f. [BI] Que té un índex cefàlic comprès entre 75 i 81,9.
2 m. [LC] [ZOA] MESENCÈFAL.
mesocefàlic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al mesocèfal.
mesocefalitis
f. [MD] Inflamació del mesocèfal.
mesocràcia
f. [LC] [PO] Forma de govern en què la classe mitjana té la preponderància.
mesocràtic -a
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la mesocràcia.
mesoderma
m. [MD] Full embrionari característic dels metazous triploblàstics, que apareix entre l’endoderma i l’ectoderma al final de la gastrulació, del qual deriven la dermis, el teixit conjuntiu, els ossos, la sang, els músculs, els òrgans urinaris i els genitals i l’epiteli del celoma.
mesodèrmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al mesoderma.
mesòfil -a
adj. [BI] Que viu òptimament amb valors mitjans d’un factor ecològic, especialment pel que fa a la temperatura i a la humitat.
mesofil·le
m. [BO] [BI] Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.
mesòfit
m. [BO] [EG] Planta mesòfila.
mesolabi
m. [MT] Instrument antic que servia per a determinar mecànicament dues mitjanes proporcionals entre dues rectes donades en el problema de la duplicació del cub.
mesolecític -a
adj. [BI] Que conté una quantitat mitjana de vitel. Ou mesolecític.
mesolític -a
1 adj. [HIH] [GL] [HIA] Relatiu o pertanyent al mesolític.
2 m. [HIH] [GL] [HIA] Fase de la prehistòria posterior al paleolític, en què s’efectua el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
mesòmer -a
1 adj. [QU] Que presenta mesomeria.
2 m. [QU] Compost mesòmer.
mesomeria
f. [QU] Propietat que tenen algunes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una manera característica.
mesomorf -a
adj. [FIF] Que té una estructura intermèdia entre l’estat amorf i l’estat cristal·lí, s’aplica a l’estat d’agregació de la matèria.
mesonefre
m. [MD] Ronyó primitiu, el desenvolupament del qual formarà el ronyó definitiu.
mesònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent a un mesó.
mesopausa
f. [ME] Zona límit superior de la mesosfera, que la separa de la termosfera.
mesopotami -àmia
adj. i m. i f. [LC] Natural de Mesopotàmia.
mesopotàmic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Mesopotàmia o als seus habitants.
mesosaprobi -òbia
adj. [EG] Que viu en un ambient mitjanament oxigenat i en què hi ha una considerable quantitat de matèria orgànica i bacteris. Organisme mesosaprobi.
mesosfera
1 f. [ME] Capa de l’atmosfera terrestre situada entre l’estratopausa i la mesopausa, que s’estén entre uns 50 i uns 80 quilòmetres d’altitud, i on la temperatura decreix amb l’altitud.
2 f. [GL] Part inferior del mantell terrestre, la més gruixuda, que es troba per sota l’astenosfera i damunt el nucli.
mesosiderit
m. [FIA] [GL] [QU] Sideròlit en què els silicats són principalment piroxens i plagiòclasis.
mesostern
1 m. [MD] Cos de l’estern, entre el mànec i l’apèndix xifoide.
2 m. [ZOA] Peça ventral del mesotòrax.
mesostèrnum
m. [ZOA] [MD] MESOSTERN.
mesotermal
adj. [MI] Format després d’un procés hidrotermal desenvolupat a una temperatura d’entre 175 °C i 300 °C. Dipòsit mesotermal.
mesotòrax
m. [ZOA] Segon segment del tòrax dels insectes, en què s’insereixen el primer parell d’ales i el segon parell de potes.
mesotori
m. [QU] Element radioactiu originat en la desintegració del tori.
mesòtrof -a
adj. [EG] MESOTRÒFIC.
mesotròfia
f. [EG] Qualitat de mesotròfic.
mesotròfic -a
adj. [EG] Mitjanament ric en substàncies nutritives. Aigües mesotròfiques.
mesozoic -a
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al mesozoic.
2 m. [GL] Segona era i eratema del fanerozoic, situada entre el paleozoic i el cenozoic, que va de 245 a 65 milions d’anys.
mesozous
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous molt petits, endoparàsits d’invertebrats marins, constituïts per un nombre molt petit de cèl·lules, que eren considerats antigament formes intermèdies entre protozous i metazous.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
mesquer -a
1 adj. [LC] Que fa olor de mesc.
2 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels mòsquids, d’1 metre d’alçària, amb ullals molt desenvolupats, que es nodreix de flors, herba i líquens, habita als boscos del nord d’Àsia i del qual s’obté el mesc (Moschus moschiferus).
3 m. [BOS] Almescat 2.
mesquí -ina
1 1 adj. [LC] GASIU.
1 2 adj. [LC] Mancat de generositat moral.
2 adj. [LC] Desgraciat, desventurat, digne de commiseració. Més valia morir que viure com mesquins captius. Aquella al·lota s’ha fet mal en una cama, mesquina!
mesquinament
adv. [LC] D’una manera mesquina.
mesquinejar
v. intr. [LC] Ésser, mostrar-se, mesquí.
mesquiner -a
adj. [LC] Que es fa notar per la seva mesquinesa, per les seves mesquineries.
mesquineria
1 f. [LC] Qualitat de mesquí.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona mesquina.
mesquinesa
f. [LC] MESQUINERIA.
mesquita1
f. [LC] [AQ] [AN] [AR] [ISL] Edifici destinat a la reunió de la comunitat musulmana i, sobretot, a l’oració.
mesquita2
f. [LC] [AGR] Mescla semilíquida d’orins i matèries fecals que hom treu dels dipòsits de les comunes i serveix per a adobar els camps.
mesquite
f. [BOS] Arbre o arbust alt de la família de les mimosàcies, de fulles pinnaticompostes amb les estípules transformades en espines, de flors grogues oloroses, en llargues inflorescències espiciformes, i de llegum indehiscent bequerut, originari d’Amèrica Central i les Antilles i cultivat en d’altres països tropicals, que proporciona una mena de goma i del qual s’aprofiten sobretot els fruits com a aliment per al bestiar (Prosopis juliflora).
messalina
f. [LC] Dona dissoluta.
messana
f. [TRA] [LC] En nàut., mitjana.
messeguer messeguera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que guarda les messes, els camps.
messeguera
f. [BOS] Màstec11.
messes
1 f. pl. [LC] [AGA] Sembrats de plantes segadores.
2 f. pl. [LC] [AGA] Temps de la sega. En acabar les messes comença l’època de collir les figues.
messiànic -a
adj. [LC] [RE] D’un messies, pertanyent a un messies.
messianisme
1 m. [LC] [RE] Creença en la pròxima vinguda d’un messies.
2 m. [AN] [SO] [RE] Moviment religiós o polític entorn d’un messies present o per venir.
messies
1 1 m. [RE] Descendent de David que ha de venir a alliberar el poble jueu i a instaurar un nou ordre de justícia i de felicitat universals.
1 2 m. [RE] Jesús de Natzaret, considerat pels cristians com a acompliment d’aquesta promesa i esperança.
2 m. [AN] [RE] Personatge providencial que ha de posar fi a una situació difícil i angoixosa, especialment de l’ordre social.
mestall
m. [LC] [AGA] Mescla de blat i sègol o ordi.
mestallar
v. tr. [LC] [AGA] Fer mestall.
mestís -issa
1 adj. i m. i f. [LC] [BI] [AN] Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents.
2 adj. [LC] [BI] Que ha sorgit de l’encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos.
mestissatge
1 m. [LC] [BI] [AN] Encreuament de dues races o varietats distintes.
2 m. [AN] Conjunt d’individus que resulten d’un mestissatge.
mestra
f. [AQ] Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars en l’enguixat.
mestral
1 m. [LC] [ME] Vent que ve del nord-oest. Ja bufa el mestral.
2 m. [LC] [GG] Nord-oest 1. Vent de mestral.
mestralada
f. [LC] [ME] Ventada forta de mestral.
mestralejar
1 v. intr. [LC] [ME] Fer vent de mestral.
2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del nord-oest.
mestraló
m. [LC] [ME] Mestral fluix.
mestrança
1 f. [LC] [DE] Conjunt de tallers on es construeixen i reparen els muntatges de les peces d’artilleria, els seus accessoris, els efectes movibles dels vaixells de guerra, etc.
2 f. [LC] [DE] Conjunt de treballadors d’aquests tallers.
mestrat
1 1 m. [AD] Territori sotmès a la jurisdicció d’un mestre d’un orde militar.
1 2 m. [HIH] Càrrec de mestre d’un orde militar.
2 m. [HIH] [LC] Mestratge 1.
mestratge
1 m. [LC] [IMI] Grau de mestre dins un ofici.
2 m. [LC] [PE] Guiatge, ensenyament, d’un mestre.
mestre mestra
1 1 m. i f. [LC] [PE] Persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de cant, de ball. Mestre de gimnàstica, d’equitació. Una mestra de piano. Mestre de llengües, d’anglès, d’alemany.
1 2 m. i f. [LC] [PE] Mestre d’ensenyament primari. El mestre de Tiana. La mestra de Montgat. Fer de mestre a Montcada. Escola normal de mestres.
1 3 [LC] [PE] mestre d’estudi [o mestre d’escola, o mestre de minyons] Mestre d’ensenyament primari.
1 4 m. i f. [LC] Persona de qui hom és deixeble. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
1 5 m. i f. [LC] PER EXT. El temps és un gran mestre.
2 1 m. i f. [LC] Persona que, d’una ciència, d’un art, etc., en sap per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. Ningú no neix mestre. Mestre de mestres.
2 2 m. i f. [MD] [PR] COMPOSITOR, COMPOSITORA.
2 3 m. i f. [PR] Director d’orquestra, director d’un cor. El mestre Pedrell.
3 adj. [LC] De mestre. Un treball fet de mà mestra. Una obra mestra.
4 1 m. [LC] [TRA] [IMF] Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. Un mestre fuster, manyà, sastre.
4 2 [LC] [DE] [PR] mestre armer Especialista dedicat al manteniment de les armes i la munició.
4 3 [TRA] [IMF] [PR] mestre d’aixa Persona especialitzada en la construcció d’embarcacions de fusta.
4 4 m. [HIH] [PR] [IMF] Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici.
5 m. [LC] Tractament que es dona a un desconegut. Escolteu, mestre!
6 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d’un servei.
6 2 [LC] [DE] mestre d’armes Mestre d’esgrima.
6 3 [LC] [PR] [MU] mestre de ball Persona que, en un teatre, dirigeix el cos de ball.
6 4 [LC] [PR] [MU] mestre de capella Persona que dirigeix la música d’una capella, d’una església.
6 5 [LC] [PR] mestre de cases Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
6 6 [LC] [PR] mestre de cerimònies Encarregat, en les recepcions, en les celebracions litúrgiques, d’introduir les persones, de vetllar pel correcte desenvolupament dels ritus.
6 7 [DE] [PR] mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes.
6 8 [LC] [PR] [NU] mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda.
6 9 m. [HIH] [PR] mestre de palau Majordom 1 2.
6 10 [HIH] mestre racional Oficial reial que dirigia les finances de la Corona catalanoaragonesa i controlava els comptes.
7 m. [LC] [RE] [PR] Superior d’un orde militar. Mestre dels templers.
8 m. [HIH] [PR] Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret.
9 m. [LC] [ME] Vent de mestral.
10 adj. [LC] [AGF] Que és el principal, el més important. Paret mestra. Séquia mestra. Biga mestra. Plomes mestres de l’ala d’un ocell. Arrel mestra. Llibre mestre. Arbre mestre d’una nau. Vela mestra d’una barca de mitjana.
11 1 m. [TRA] Arbre principal d’una nau.
11 2 f. [TRA] Vela major de l’arbre d’una nau.
mestrejar
1 v. intr. [LC] Presumir de mestre.
2 tr. [AQ] Reglejar 2.
3 tr. [LC] ANT. Sotmetre sàviament (alguna cosa) a una manipulació o adobament que amagui els seus defectes, que la faci semblar més bona, bella, valuosa, que no és.
mestrejat
m. [AQ] Acció de mestrejar o reglejar.
mestre-sala
m. [HIH] [PR] Criat principal que assistia a la taula d’un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d’emmetzinar-lo.
mestrescola
m. [RE] [PR] [LC] Dignitat d’algunes esglésies catedrals que tenia al seu càrrec d’ensenyar les ciències eclesiàstiques.
mestrescolia
f. [RE] [LC] Dignitat de mestrescola.
mestressa
1 1 f. [LC] [PR] Dona que té alguna cosa o algú sota el seu domini. La mestressa d’aquestes cases era la marquesa de Lió. Als dependents d’aquesta botiga no els agrada gens la seva mestressa.
1 2 f. [LC] PER EXT. Era mestressa dels seus sentiments.
1 3 [LC] [PR] [ED] mestressa de casa Dona dedicada exclusivament a les feines que es deriven de la casa i de la família.
2 f. [LC] [PE] [PR] ANT. MESTRA 1. Escola de mestresses.
3 f. [LC] Tractament que es dona a una desconeguda. Mestressa! Que pot sortir un moment?
mestressejar
v. intr. [LC] Fer les tasques, exercir les funcions, pròpies d’una mestressa de casa.
mestretites
m. i f. [LC] Persona que presumeix de saber molt.
mestria
f. [LC] Habilitat, perícia, de mestre. Canta amb veritable mestria.
mestrívol -a
adj. [LC] De mestre, fet amb gran habilitat i perícia.
mestrívolament
adv. [LC] D’una manera mestrívola.
mestura
f. [LC] [AGA] MESTALL.
mesturar
v. tr. [LC] [AGA] MESTALLAR.
mesura
1 1 f. [LC] [FIM] [MT] Acció de mesurar. La mesura del temps esmerçat.
1 2 f. [FIF] [FIM] [MT] Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar.
2 1 f. [LC] Apreciació del valor d’una cosa. Això dona la mesura del seu talent.
2 2 f. [LC] Proporció 1 1. Ajudar algú en la mesura de les nostres forces.
2 3 f. [LC] Mitjà proporcionat a un fi. Prendre algú les seves mesures per a reeixir en un afer.
2 4 [LC] a mesura que loc. conj. A proporció que. A mesura que perdia pes, el globus s’anava enlairant.
2 5 [LC] en la mesura que loc. conj. En la proporció que. T’ajudaré en la mesura que podré.
2 6 [LC] [DR] mesura disciplinària Mesura encaminada a mantenir la disciplina.
3 1 f. [MU] Divisió del temps musical en parts iguals.
3 2 f. [MU] Expressió de la durada dels sons.
4 1 f. [LC] [FIM] [MT] Unitat de mesurament, quantitat determinada que es pren com a terme de comparació per a mesurar les quantitats de la mateixa espècie. Mesures de longitud. Mesures de capacitat. Sistema de pesos i mesures. Verificador de pesos i mesures.
4 2 f. [FIM] Unitat catalana de capacitat, variable segons les comarques i segons l’espècie de les coses a mesurar. Mesura bladera, fruitera. Mesura de sembradura.
5 1 f. [LC] [FIM] Atuell de capacitat coneguda que serveix per a mesurar. Una mesura de mig litre.
5 2 f. [LC] [FIM] Quantitat que hi cap.
5 3 [LC] donar bona mesura Donar un poc més que la mesura exacta.
6 f. [MT] En mat., funció que a certs subconjunts d’un conjunt assigna nombres reals no negatius i té propietats anàlogues a les de la longitud, l’àrea i el volum. Mesura de Lebesgue.
7 1 f. [LC] Manera moderada d’obrar. Fer les coses amb mesura.
7 2 [LC] sense mesura [o fora mesura, o ultra mesura] loc. adv. Sense moderació, excessivament.
mesurabilitat
f. [LC] Qualitat de mesurable.
mesurable
adj. [LC] [MT] Que pot ésser mesurat.
mesuradament
adv. [LC] Amb mesura, amb moderació.
mesurador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que mesura.
mesurament
m. [LC] [FIM] Acció de mesurar.
mesurar
1 1 v. tr. [LC] [FIM] [FIF] Avaluar la quantitat (d’una cosa) per comparació amb una unitat. Mesurar la llargària, el pes d’una cosa. Mesurar la durada d’un discurs.
1 2 v. tr. [LC] [FIF] Avaluar la quantitat de volum (d’una cosa) posant-ne porcions dins un recipient que serveix d’unitat. Mesurar vi, oli. Mesurar grans.
1 3 v. tr. [LC] Tenir (tal o tal dimensió). La torre mesura trenta metres del cim a la base.
2 tr. [LC] Apreciar (quelcom) en el seu valor. No cal mesurar els seus mèrits pels seus èxits.
3 tr. [LC] Conformar a una mesura determinada, moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules.
mesurer mesurera
m. i f. [LC] [PR] MESURADOR.
mesureta
f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a oli, emprada al Penedès, equivalent a una vuitena part del quartà.
mesuró
m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a grans, equivalent a 2 picotins.
met
m. [LC] fer el paper de met V. PAPER.
met-
[LC] V. META-.
meta1
1 f. [HIH] En l’antiguitat romana, pilar situat a un cap i a l’altre del circ que servia per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.
2 1 f. [LC] [SP] Línia que indica el lloc on acaba el recorregut d’una cursa. Línia de meta.
2 2 [SP] meta volant En ciclisme, meta situada al llarg d’un recorregut.
3 1 f. [LC] Punt al qual s’ha d’arribar.
3 2 f. [LC] Fi a atènyer.
meta2
1 f. [LC] [AGR] POP. Mamella 1.
2 f. pl. [LC] [BOS] metes de burra a) ALQUEQUENGI.
2 [BOB] metes de burra b) Bossa 8.
metà
m. [QU] [IQ] [LC] [GL] Hidrocarbur gasós saturat, incolor, inodor i inflamable, de fórmula CH4, el més simple dels alcans, que és el component principal del grisú, del gas dels pantans i del gas del petroli.
meta- [o met-]
1 [LC] Prefix que indica un canvi de lloc, de forma, de condició. Ex.: metafonia, metamorfosi, metonímia.
2 [LC] Prefix que indica situació més enllà, posterioritat. Ex.: metafísica, metafase, metempíric.
3 [QU] En quím., prefix que indica certs cossos derivats d’altres, certs isòmers, etc. Ex.: metafosfòric, metafosfat; metaxilè.
metàbasi
f. [FL] CANVI FUNCIONAL.
metàbole
f. [MD] Mutació, especialment en els símptomes d’una malaltia.
metabòlic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent al metabolisme.
metabolisme
1 m. [MD] [LC] [BI] Conjunt de processos químics que s’esdevenen en els éssers vius, els quals poden ésser assimilatius o de síntesi o bé de degradació i producció d’energia.
2 [MD] metabolisme basal Quantitat de calor, expressada en calories per gram de pes, que un organisme ajagut, dejú des de dotze hores abans, vestit i en ambient tebi, desprèn en una hora per metre quadrat de superfície.
metaborat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid metabòric.
metabòric
adj. [QU] àcid metabòric V. ÀCID.
metacarp
m. [ZOA] [MD] Part de l’esquelet de la mà compresa entre el carp i els ossos dels dits.
metacarpià -ana
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al metacarp.
2 m. [MD] Os llarg de la mà dels situats entre el carp i els dits.
metacentre
m. [FIF] [TRA] Punt d’intersecció entre la vertical que passa pel centre de pressió d’un cos que sura en desequilibri i l’eix que contenia el centre de gravetat i el centre de pressió quan aquest cos estava en equilibri.
metacèntric -a
adj. [FIF] [TRA] Relatiu o pertanyent al metacentre.
metacognició
f. [PE] [PS] Consciència dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge.
metacognitiu -iva
adj. [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la metacognició.
metacrilat
1 m. [IQ] [QU] Sal o èster de l’àcid metacrílic.
2 [IQ] [QU] metacrilat de metil Èster metílic de l’àcid metacrílic.
metacrílic
adj. [QU] àcid metacrílic V. ÀCID.
metacromàsia
f. [BI] Propietat que tenen alguns elements histològics de prendre un color diferent del de la resta del teixit del qual formen part, per la influència de certs colorants bàsics.
metacromatisme
m. [MD] Modificació del color de la pell i dels pèls a causa de l’edat, de malalties, etc.
metacronisme
m. [HIH] Error de cronologia que consisteix a atribuir a un fet una data posterior a la real.
metaestable
adj. [QU] En quím., que presenta, a causa d’una velocitat de transformació molt petita, una aparença d’estabilitat, almenys durant un interval de temps no excessivament llarg, s’aplica a un sistema.
metafase
f. [BI] Fase de la divisió cel·lular en què els bivalents, en la meiosi, i els cromosomes, en la mitosi, són situats en la placa equatorial.
metàfisi
f. [MD] Zona de creixement, entre l’epífisi i la diàfisi, durant el desenvolupament d’un os.
metafisial
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la metàfisi.
metafísic -a
1 1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la metafísica.
1 2 adj. [LC] [FS] Que depassa el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica.
1 3 adj. [LC] [FS] Subtil, abstracte, abstrús.
2 f. [FS] Part de la filosofia, considerada tradicionalment com el seu nucli, que tracta de la realitat en tant que depassa l’experiència i sol incloure l’ontologia, la gnoseologia, l’antropologia filosòfica, la cosmologia filosòfica i la teologia filosòfica.
3 m. i f. [LC] [FS] Persona versada en metafísica. Fou poeta i metafísic.
metafísicament
adv. [FS] [LC] D’una manera metafísica.
metafonia
f. [FL] Inflexió del timbre d’una vocal per influència del timbre d’un altre so no contigu.
metàfora
f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.
metafòric -a
1 adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la metàfora. El significat metafòric d’un mot.
2 adj. [LC] [FL] [FLL] Que enclou una metàfora.
3 adj. [LC] [FL] [FLL] Que abunda en metàfores. Llenguatge, estil, metafòric.
metafòricament
adv. [LC] [FL] [FLL] D’una manera metafòrica. Parlar metafòricament.
metaforista
m. i f. [LC] [FL] [FLL] Persona que usa metàfores.
metaforitzar
v. intr. [LC] [FL] [FLL] Usar metàfores.
metafosfat
1 m. [QU] Sal de l’àcid metafosfòric.
2 m. [QU] Anió de fórmula (PO3-)n, que es pot considerar derivat de l’àcid metafosfòric per pèrdua de l’hidrogen.
metafosfòric
adj. [QU] àcid metafosfòric V. ÀCID.
metàfrasi
1 f. [FL] [FLL] Interpretació d’una obra escrita.
2 f. [FL] [FLL] Traducció mot a mot.
metafrasta
m. i f. [FL] [FLL] Persona que fa la metàfrasi d’una obra.
metafràstic -a
adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la metàfrasi.
metalepsi
f. [QU] REACCIÓ DE SUBSTITUCIÓ.
metalèptic -a
adj. [FLL] [QU] Relatiu o pertanyent a la metalepsi.
metalimni
m. [EG] METALÍMNION.
metalímnion
m. [EG] TERMOCLINA.
metalingüístic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al metallenguatge. Funció metalingüística.
2 f. [FL] Ús de la llengua per a descriure la llengua mateixa.
metall
1 1 m. [LC] [ML] [QU] Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l’alumini, el ferro o l’or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor de la calor i de l’electricitat, i capaç de formar òxids bàsics amb l’oxigen i de substituir els ions hidrogen d’un àcid per a formar sals.
1 2 [ML] [GL] metall agre Metall poc mal·leable, trencadís.
1 3 [LC] [ML] [QU] metall natiu Metall que es presenta en estat pur en la naturalesa.
1 4 [LC] [ML] [QU] metall preciós [o metall noble] Metall emprat en joieria, com ara l’or, l’argent o el platí.
1 5 [QU] metalls alcalinoterris Grup d’elements químics que comprèn el calci, l’estronci, el bari i el radi.
1 6 [QU] metalls alcalins Grup d’elements químics que comprèn el liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i el franci.
1 7 [QU] metalls de les terres rares Grup d’elements químics que comprèn l’escandi, l’itri i els lantànids.
1 8 [QU] metalls de transició Grup d’elements químics que, a causa de la configuració electrònica dels seus àtoms, tenen un comportament peculiar amb valència variable, i formen compostos caracteritzats per la varietat de colors. Metalls de doble transició.
2 m. [FIA] En astron., element químic més pesat que l’heli.
3 1 m. [LC] [QU] [ML] Aliatge de coure.
3 2 [ML] [QU] [LC] metall blanc a) Aliatge de plom o de zinc amb petites quantitats de coure, fàcilment fusible, indicat per a ésser colat a pressió.
3 2 [ML] metall blanc b) Alpaca 2.
3 3 [AF] [ML] [QU] metall d’impremta Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta.
3 4 [LC] [ML] [QU] metall dur Aliatge de carbur metàl·lic, especialment de tungstè, emprat en la fabricació d’eines de tall i de fileres de trefilar.
3 5 [AF] [ML] [QU] metall tipogràfic METALL D’IMPREMTA.
4 m. [HIG] En heràld., classe d’esmalt que representa l’or o l’argent.
5 m. [LC] [MU] Timbre de la veu.
6 m. [MU] Conjunt d’instruments de metall d’una orquestra o d’una banda, com les trompetes, els trombons o les trompes.
metal·l-
[LC] V. METAL·LO-.
metal·lació
f. [QU] Acció de metal·lar; l’efecte.
metal·lar
v. tr. [QU] Fixar un àtom d’un element metàl·lic (sobre un compost químic, especialment orgànic).
metallenguatge
1 m. [FL] Llenguatge artificial format per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que serveix per a descriure altres llenguatges, artificials o naturals.
2 m. [FL] Llenguatge natural emprat per a descriure un llenguatge.
metal·li-
[LC] V. METAL·LO-.
metàl·lic -a
1 1 adj. [LC] [QU] [GL] Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d’un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un so metàl·lic.
2 1 m. [LC] [ECT] Diner en or, argent, coure, níquel, etc.
2 2 [LC] [ECT] en metàl·lic loc. adv. EN EFECTIU.
metal·lífer -a
adj. [LC] [IMI] [QU] Que conté metall. Mineral metal·lífer.
metal·liforme
adj. [LC] [QU] Que té aparença de metall.
metal·lista
m. i f. [IMI] Persona que treballa en metalls.
metal·listeria
1 f. [IMI] Art o ofici de metal·lista.
2 f. [IMI] Conjunt d’obres o objectes fets en metall.
metal·lització
f. [LC] [ML] [IQ] [QU] Acció de metal·litzar o de metal·litzar-se; l’efecte.
metal·litzar
1 1 v. tr. [LC] [ML] [QU] [IQ] Convertir en metall, fer metàl·lic.
1 2 intr. pron. [ML] [QU] [IQ] Convertir-se en metall.
2 1 tr. [LC] [QU] [ML] [IQ] Recobrir amb una capa metàl·lica.
2 2 tr. [QU] [IQ] Impregnar de substàncies metàl·liques.
3 tr. [LC] Portar (algú) a no tenir altre mòbil que l’amor al diner.
metal·lo- [o metal·li-, o metal·l-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. metallum, ‘metall’. Ex.: metal·loproteïna, metal·lotèrmia, metal·liforme, metal·lúrgia.
metal·locè
m. [QU] Complex format per ions metàl·lics de transició amb compostos orgànics no saturats del tipus del ciclopentadiè.
metal·locromia
f. [ML] [QU] Tècnica d’acoloriment de superfícies metàl·liques per recobriment amb òxid metàl·lic.
metal·lòfon
m. [MU] Instrument de percussió format per una sèrie de làmines metàl·liques afinades que són colpejades amb baquetes.
metal·logènia
f. [MI] [GL] Branca de la mineralogia que estudia la gènesi dels jaciments metal·lífers.
metal·logènic -a
adj. [MI] Relatiu o pertanyent a la metal·logènia.
metal·lògraf metal·lògrafa
m. i f. [ML] [PR] [QU] Persona versada en metal·lografia.
metal·lografia
1 f. [ML] [QU] [LC] [IMI] Estudi de la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
2 f. [AR] [IMI] [LC] Gravat en metall.
metal·logràfic -a
adj. [ML] [IMI] [QU] Relatiu o pertanyent a la metal·lografia.
metal·loide
m. [QU] OBS. SEMIMETALL.
metal·loproteïna
f. [QU] Proteïna que conté àtoms metàl·lics com a grup prostètic.
metal·loteràpia
f. [MD] Ús terapèutic dels metalls i de llurs sals.
metal·loteràpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la metal·loteràpia.
metal·lotèrmia
f. [ML] Procés metal·lúrgic en què hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
metal·lúrgia
1 f. [LC] [ML] [QU] Conjunt de tècniques i procediments d’obtenció, transformació i elaboració dels metalls. La metal·lúrgia del coure. La metal·lúrgia catalana.
2 f. [ML] Ciència que estudia els metalls i les seves propietats.
metal·lúrgic -a
1 adj. [LC] [ML] [QU] Relatiu o pertanyent a la metal·lúrgia. La indústria metal·lúrgica.
2 m. i f. [LC] [ML] [PR] Persona que treballa en el camp de la metal·lúrgia.
metal·lurgista
m. i f. [ML] [PR] [QU] Persona versada en metal·lúrgia.
metamatemàtica
f. [MT] Estudi del llenguatge format pels enunciats sobre els signes emprats per la matemàtica.
metàmer -a
1 1 adj. [QU] Que presenta metameria.
1 2 m. [QU] Compost metàmer.
2 m. [MD] [ZOA] Segment del cos dels animals de simetria bilateral que presenten metameria.
metameria
1 f. [QU] Isomeria de posició que presenten certs compostos, que es caracteritza per la unió de radicals diferents en un mateix àtom o grup central.
2 f. [MD] [ZOA] Repetició d’òrgans similars i posats d’una manera semblant en els segments de certs animals de simetria bilateral.
metamèric -a
adj. [ZOA] [QU] Relatiu o pertanyent a un metàmer o als metàmers.
metamòrfic -a
adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al metamorfisme, que ha sofert metamorfisme. Roques metamòrfiques.
metamorfisme
1 m. [GL] [LC] Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química de les roques, provocada per l’acció combinada de les noves condicions físiques i químiques.
2 m. [GL] Modificació de l’estructura del mantell de neu.
metamorfitzar
v. tr. [GL] Fer esdevenir metamòrfica (una roca).
metamorfosi
1 1 f. [LC] Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural per a prendre’n una altra.
1 2 f. [LC] Forma resultant d’aquest canvi.
1 3 f. [LC] [ZOA] Canvi de forma, estructura, etc., que experimenta un animal en el seu desenvolupament postembrionari. La metamorfosi del cuc o la larva en crisàlide, de la crisàlide en papallona, del capgròs en granota.
2 f. [LC] Canvi complet d’una persona o cosa quant al seu caràcter, exterior, etc.
metanal
m. [QU] FORMALDEHID.
metaner
m. [TRA] Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, adaptat al transport de gas natural liquat a una temperatura de -160 °C.
metànic -a
adj. [QU] Pertanyent a la sèrie del metà. Hidrocarburs metànics.
metanol
m. [QU] Alcohol metílic, de fórmula CH3OH, primer terme de la sèrie dels alcohols alifàtics saturats.
metapelita
f. [GL] [GLM] Roca pelítica metamòrfica.
metaplàsia
f. [BI] Procés en virtut del qual certs elements pertanyents a un teixit produeixen altres elements que s’allunyen dels primers i constitueixen cèl·lules i teixits que tenen caràcters físics i químics distints.
metaplasme
1 m. [FL] [FLL] Alteració d’un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes.
2 m. [FL] Fet d’estar constituït el paradigma d’un nom, pronom o verb per formes de temes diferents.
metaplàstic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la metaplàsia.
2 adj. [BI] [MD] Que és fonamental perquè els canvis en la formació de parts orgàniques es duguin a terme. Condicions metaplàstiques.
metapsicologia
1 f. [FS] En la teoria de Freud, doctrina que tracta de la constitució i el funcionament de l’aparell psíquic en la mesura que aquest inclou processos inconscients.
2 f. [PS] [FS] [FS] PARAPSICOLOGIA.
metapsicològic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la metapsicologia.
metasèmia
f. [FL] Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l’anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació o reinterpretació de la matèria de la llengua segons determinats models d’ella mateixa.
metasomatisme
m. [GL] Procés de metamorfisme segons el qual un mineral o una roca és reemplaçat per un altre de composició química diferent, en què hi ha una aportació química de l’exterior i una pèrdua d’altres components quan la roca és en l’estat sòlid.
metàstasi
1 1 f. [BI] [MD] Procés patològic, infecciós o tumoral, en algun punt de l’organisme, que apareix com a resultat de la translació d’un procés idèntic preexistent en algun altre lloc no contigu.
1 2 f. [MD] Focus secundari d’una malaltia.
1 3 [MD] metàstasi neoplàstica Emigració i implantació llunyana de cèl·lules neoplàstiques.
2 f. [LC] Transició sobtada.
3 f. [FL] Fase final en l’articulació d’un so determinat, en el curs de la qual els òrgans de la fonació abandonen la posició característica del so en qüestió i adopten la posició de repòs o preparen l’emissió del so següent.
metastàtic -a
1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la metàstasi.
2 adj. [MD] Causat per metàstasi. Abscés metastàtic.
metastatitzar
v. tr. [MD] Produir metàstasis (en un organisme).
metastern
m. [MD] APÈNDIX XIFOIDE.
metastèrnum
m. [ZOA] [MD] APÈNDIX XIFOIDE.
metatars
1 m. [ZOA] [LC] [MD] Part del peu compresa entre el tars i els dits.
2 m. [MD] Conjunt dels cinc ossos metatarsians.
metatarsià -ana
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al metatars.
2 m. [MD] Os llarg del peu dels situats entre el tars i els dits.
metateris
m. pl. [ZOM] MARSUPIALS.
metàtesi
1 f. [FL] [LC] Inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. El mot àguila ha donat, per metàtesi, àliga.
2 f. [QU] [LC] Reacció entre dos compostos amb bescanvi d’elements i formació de dos nous compostos.
metatètic -a
adj. [FL] [QU] Relatiu o pertanyent a la metàtesi.
metatonia
f. [FL] Canvi de lloc de l’accent d’intensitat dins un mot.
metatoràcic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al metatòrax.
metatòrax
m. [ZOA] Segment posterior del tòrax dels insectes.
metazoic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als metazous.
metazous
1 m. pl. [ZOA] [ZOI] Grup d’animals constituïts per nombroses cèl·lules en estat d’interdependència i agrupades en categories funcionals, que comprèn tots els animals, llevat els protozous.
2 m. [ZOA] [ZOI] Individu d’aquest grup.
metec
m. i f. [LC] Persona establerta en un país respecte al qual és un estranger.
mètel
m. [BOS] [AGA] Herba de la família de les solanàcies, robusta, molt tòxica, semblant a l’estramoni, poc pilosa, de fulles enteres o sinuades, flors grosses, tubuloses o en forma d’embut, blanques, grogues o purpúries, i fruit en càpsula amb agullons curts, originària de l’Amèrica tropical i cultivada com a ornamental (Datura metel).
metempíric -a
adj. [LC] Situat més enllà de l’experiència, de l’observació dels fets.
metempsicosi
f. [AN] Doctrina que admet que l’ànima, en separar-se del cos que animava, passa a animar el cos d’una altra persona o animal.
meteor
1 m. [LC] [ME] Fenomen físic natural que s’observa a l’atmosfera o sobre la superfície terrestre. Meteors aeris, aquosos, lluminosos, ignis.
2 m. [FIA] Fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit.
meteòric -a
1 adj. [LC] [ME] [FIA] Relatiu o pertanyent a un meteor o als meteors.
2 adj. [LC] Ràpid o efímer com un meteor. Una cursa meteòrica. Una ascensió meteòrica a la fama.
meteorisme
m. [MD] Inflor de l’abdomen per gasos continguts en el tub digestiu.
meteorit
m. [LC] [FIA] [GL] [QU] Sòlid celeste que travessa l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
meteorític -a
adj. [FIA] [GL] [QU] Relatiu o pertanyent a un meteorit o als meteorits. Cràter meteorític.
meteorització
1 f. [LC] [GL] [MD] Acció de meteoritzar o de meteoritzar-se; l’efecte.
2 f. [GL] [QU] Conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d’alteració i esmicolament de la roca superficial sota l’acció dels agents atmosfèrics on hi ha formació de sòls i nova formació de sediments.
meteoritzar
1 v. tr. [MD] Causar meteorisme (a algú).
2 intr. pron. [LC] [ME] La Terra, rebre l’acció dels meteors.
3 tr. [GL] [QU] Produir meteorització (en una roca).
meteoro-
[LC] Forma prefixada del mot meteor. Ex.: meteorognòsia, meteoroscopi, meteoromància.
meteorògraf
m. [ME] [LC] [FIM] Aparell per a enregistrar simultàniament diferents variables meteorològiques, com ara la pressió baromètrica, la temperatura de l’aire, el vent, la pluja, etc., durant un període de temps determinat.
meteorografia
f. [ME] [LC] Enregistrament de fenòmens meteòrics.
meteorogràfic -a
adj. [ME] [LC] Relatiu o pertanyent a la meteorografia o al meteorògraf.
meteoroide
m. [FIA] [GL] [QU] Sòlid extraterrestre que orbita al voltant del Sol, més petit que un asteroide.
meteoròleg meteoròloga
m. i f. [LC] [ME] [PR] Persona versada en meteorologia.
meteorologia
f. [LC] [ME] Branca de la física que estudia l’atmosfera i els fenòmens que hi tenen lloc.
meteorològic -a
adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent a la meteorologia o als meteors.