mite
1 1 m. [LC] [AN] [FS] Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
1 2 m. [FS] [LC] Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença. El mite de la caverna de Plató.
2 m. [FS] [LC] Persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip. Greta Garbo és un mite del cinema.
mitena
f. [LC] [ED] Guant de punt sense dits, que cobreix la mà fins a la meitat del polze i el començament dels altres dits.
mitgenc -a
1 adj. [LC] Que té consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.
2 adj. [LC] PER EXT. Té un campar mitgenc.
mitger1
m. [LC] [FIM] Mitgera 2.
mitger2 -a
1 adj. [LC] Situat al mig, al centre d’altres coses.
2 adj. [LC] Que és comú a dues propietats contigües. Una paret mitgera.
mitger3 mitgera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
mitger4 mitgera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa mitges.
mitgera
1 f. [FIM] Mesura de líquids i de grans de valor variable.
2 f. [LC] [FIM] Meitat d’una mesura, d’un pes o d’una mida principals.
mitgeria
f. [DR] Comunitat de propietat que els propietaris dels predis veïns tenen sobre parets, tanques i altres elements mitgers.
mitget
m. [LC] [ED] Mocador tallat o plegat segons una diagonal de manera que té forma triangular.
mitgeta
f. [IT] La meitat d’una troca, en l’ordit de seda.
mític -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a un mite.
míticament
adv. [LC] [AN] D’una manera mítica.
mitificació
f. [LC] Acció de mitificar; l’efecte.
mitificar
1 v. tr. [LC] Convertir en mite.
2 v. tr. [LC] Donar (a alguna persona, cosa o esdeveniment) una importància molt gran.
mitigable
adj. [LC] Que pot ésser mitigat.
mitigació
f. [LC] Acció de mitigar; l’efecte.
mitigador -a
adj. i m. i f. [LC] Que mitiga.
mitigament
m. [LC] Acció de mitigar.
mitigant
adj. [LC] MITIGADOR.
mitigar
1 v. tr. [LC] Fer menys viu. Mitigar el dolor. Mitigar l’acidesa d’un líquid.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Mitigar un càstig.
mitil
m. [ZOI] Mol·lusc marí bivalve del gènere Mytilus.
mitilicultor mitilicultora
m. i f. [AGR] [PR] Persona que es dedica a la mitilicultura.
mitilicultura
f. [AGR] [AGP] Cria de musclos i espècies afins amb finalitats comercials.
mitiloide
adj. [ZOA] Semblant a un musclo.
míting
1 m. [LC] [PO] [SO] Acte públic de caràcter polític, social, cultural, amb intervenció de personalitats, que té la finalitat de transmetre idees, atraure l’adhesió, el vot, etc. Celebrar un míting.
2 m. [LC] [SP] Exhibició, especialment esportiva, davant el públic.
mitja
1 f. [LC] [ED] [IT] Peça de vestir de cotó, de seda, etc., que s’adapta al peu i a la cama fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró. Fer-se una carrera en una mitja.
2 f. [ED] [LC] fer mitja Entrellaçar els fils amb agulles llargues especials per fer-ne jerseis, mitjons, guants, etc. Agulles de fer mitja.
mitjà1
1 1 m. [LC] Allò que serveix per a arribar a un fi. L’exercici diari és un bon mitjà per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans són bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport.
1 2 [LC] per mitjà de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitjà d’una carta. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell.
2 1 m. [CO] mitjà audiovisual Mitjà de transmissió de la informació que té com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals.
2 2 [CO] mitjà de comunicació de massa Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals dirigits a un gran públic. La ràdio, la premsa i la televisió són mitjans de comunicació de massa.
2 3 [CO] mitjà imprès Mitjà de transmissió de la informació que utilitza per a la reproducció dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tècniques d’impressió existents. La premsa, el llibre, el cartell i el còmic són mitjans impresos.
3 m. [AQ] ANT. Peça de pedra quadrangular usada per a la construcció de cases.
mitjà2 -ana
1 1 adj. [LC] Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El francès mitjà. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat. El paleolític mitjà.
1 2 adj. [LC] Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà.
2 adj. [LC] [MT] Que correspon a la mitjana aritmètica, s’aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d’aquest estiu ha estat de 25 ºC. El preu mitjà dels pisos de lloguer ha baixat.
3 1 adj. [FL] Que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
3 2 adj. [FL] Que s’articula amb una posició de la llengua neutra pel que fa al grau d’obertura.
mitjacanya
1 1 f. [LC] [IMF] Llistó, solc o motllura còncava, de secció semicircular o de quart de cercle.
1 2 f. [LC] [IMF] Llistó amb què es guarneixen frisos, etc.
2 f. [AF] Tall còncau de la part de davant dels llibres de llom arrodonit, oposat al llom.
mitjacerilla
m. [LC] POP. Home prim, desnerit, insignificant.
mitjaire
1 1 m. i f. [LC] [IT] [PR] MITGER, MITGERA.
1 2 m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que fa peces de gènere de punt a casa.
2 m. [LC] [ZOO] Teixidor2 2.
mitjallana
f. [IT] Roba fabricada amb cotó per ordit i llana per trama.
mitjalluna
1 f. [LC] Instrument, peça, etc., en forma de mitja lluna.
2 f. [LC] [ED] Eina de cuina per a tallar i capolar la carn, que consisteix en una làmina que té el seu costat tallant corbat enfora i està proveïda d’un o dos mànecs.
mitjan
[inv.]
adj. [LC] Precedit de preposició i seguit d’un nom que denota un espai de temps, indica situació cap a la meitat d’aquest espai de temps. A mitjan setembre. A mitjan segle XIX. A mitjan setmana. Des de mitjan hivern que soc a París. Seré a Barcelona fins a mitjan mes de juny. Van obrir el negoci cap a mitjan anys setanta.
mitjana
1 1 f. [LC] [HO] Porció de carn d’un cap de bestiar compresa entre les últimes vèrtebres lumbars i la primera sacra. Tall de la mitjana.
1 2 f. [LC] [HO] Costella de la mitjana. He comprat mitjanes de bou per dinar.
2 f. [TRA] ARBRE DE MITJANA.
3 f. [AGA] Barra de secció quadrada que, en nombre de dues o tres, suporta el pes de la biga de la premsa de biga en els moments de descans.
4 f. [IMF] Peça que va al mig del fons d’una bota, un atuell, una caixa.
5 1 f. [MT] MITJANA ARITMÈTICA. La mitjana de 3, 9 i 12 és 8.
5 2 [MT] mitjana aritmètica Quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre d’elements que el formen.
5 3 [MT] mitjana geomètrica [o mitjana proporcional] Arrel enèsima del producte de n quantitats.
6 f. [MT] Recta que uneix el vèrtex d’un triangle amb el punt mitjà del costat oposat.
7 f. [TRG] [OP] Separador físic entre les calçades que tenen sentits de circulació oposats.
8 f. [HO] Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre.
9 f. [GG] Illeta al mig d’un riu.
10 f. [AGF] [GG] Arbreda que voreja un riu, terreny poblat d’arbres al qual s’estén l’aigua del riu en temps de revingudes.
mitjanament
adv. [LC] D’una manera mitjana.
mitjançant
prep. [LC] Expressa relacions que denoten:
a) El mitjà per a alguna cosa. Ells ho aconseguiren mitjançant el vostre ajut.
b) La condició per a alguna cosa. Ho faran mitjançant una paga. | mitjançant que loc. conj. A CONDICIÓ QUE. Va dir que hi aniria mitjançant que algú l’acompanyés.
mitjançar
v. intr. [LC] Servir de mitjancer o intermediari.
mitjancer -a
1 adj. i m. i f. [LC] MEDIADOR.
2 adj. [LC] Mitjà, especialment de dimensions mitjanes.
mitjanceria
f. [LC] MEDIACIÓ.
mitjania
1 1 f. [LC] Qualitat de mitjà.
1 2 f. [LC] MEDIOCRITAT. En els estudis, el noi és una mitjania.
2 f. [LC] Terme mitjà entre dos extrems. La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu.
mitjanit
1 f. [LC] Mig de la nit, les dotze de la nit.
2 f. [LC] Part de la nit pels volts de mitjanit.
mitjapunta
m. i f. [LC] Jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig.
mitjó
m. [LC] [ED] Mitja que no cobreix sinó el peu i la part baixa de la cama. Mitjons de seda.
mito-
[LC] Forma prefixada del mot mite. Ex.: mitopoiesi.
mitocondri
m. [BI] Orgànul citoplasmàtic granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 5 micròmetres de llarg i d’1,5 micròmetres de diàmetre, que es presenta en quasi totes les cèl·lules eucariotes i és responsable de la respiració cel·lular.
mitocondrial
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent al mitocondri.
mitogonia
f. [AN] [LC] Estudi de l’origen dels mites.
mitògraf mitògrafa
m. i f. [AN] [PR] [LC] Persona que es dedica a la mitografia.
mitografia
f. [AN] [LC] Ciència que tracta dels mites.
mitogràfic -a
adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a la mitografia.
mitòleg mitòloga
m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona versada en mitologia o en mites.
mitologia
1 1 f. [LC] [HIH] [AN] Conjunt de mites d’un poble.
1 2 f. [LC] [HIH] [AN] Història fabulosa dels déus d’un poble.
2 f. [AN] Ciència que estudia els mites.
mitològic -a
adj. [LC] [AN] Pertanyent a la mitologia o als mites.
mitològicament
adv. [LC] En l’aspecte mitològic.
mitologista
m. i f. [LC] [AN] [PR] MITÒLEG, MITÒLOGA.
mitologització
1 f. [LC] Acció de mitologitzar; l’efecte.
2 f. [HIH] Procés consistent a interpretar conceptualment i filosòficament els mites.
mitologitzar
v. tr. [LC] Donar caràcter mitològic (a un pensament, una doctrina, etc.).
mitòman -a
adj. i m. i f. [PS] Que pateix mitomania.
mitomania
f. [PS] Impuls obsessiu a inventar mites, històries fantàstiques, etc.
mitosi
f. [BI] Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma, i dona com a resultat la constitució de dues cèl·lules filles amb igual dotació cromosòmica que la cèl·lula mare.
mitòtic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la mitosi.
mitra
1 f. [LC] [RE] [ED] Lligadura dels antics orientals, portada més tard per les dones romanes.
2 1 f. [LC] [RE] [ED] Lligadura alta i puntuda que en les grans solemnitats porten els bisbes, arquebisbes i altres prelats que gaudeixen d’aquest privilegi.
2 2 f. [LC] [RE] [AD] Dignitat d’arquebisbe o bisbe.
mitraisme
m. [HIH] [AN] Religió mistèrica de Mitra.
mitral
adj. [LC] Que té forma de mitra.
mitrat -ada
adj. [LC] [RE] Que pot usar mitra i altres insígnies pontificals. L’abat mitrat de Montserrat.
mitreu
m. [HIH] Santuari dedicat a Mitra.
mitridat
m. [MD] Antídot que es creia eficacíssim contra les metzines.
mitridatisme
m. [MD] Immunitat contra una metzina, produïda per l’administració de dosis de la mateixa metzina gradualment creixents.
mitriforme
adj. [LC] MITRAL.
miula
f. [LC] [ZOO] Mussol11 1.
mix
1 m. [LC] Gat domèstic.
2 [LC] mix mix Veu per a cridar el gat.
mix-
[LC] [MD] V. MIXO-.
mixa
f. [LC] Gata domèstica.
mixedema
m. [MD] Estat que resulta de la insuficiència tiroidal, caracteritzat per infiltració subcutània, que pot anar acompanyat d’altres símptomes i signes com apatia, manca d’agilitat i de vivor física i psíquica, sensació de fred, pal·lidesa, anhidrosi, macroglòssia i cardiomegàlia.
mixo- [o mix-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. mýxa, ‘moc’. Ex.: mixomicets, mixedema, mixedematós, mixameba.
mixobacterials
1 m. pl. [BI] Ordre de bacteris unicel·lulars que presenten la propietat de desplaçar-se per lliscament o reptació quan entren en contacte amb superfícies sòlides i que poden formar cossos fructífers.
2 m. [BI] Individu d’aquest ordre.
mixococ
m. [BI] Bacteri del gènere Myxococcus, de l’ordre dels mixobacterials, que es caracteritza per constituir un cos en forma de gota, format per cèl·lules esfèriques i de parets gruixudes, que pot suportar la dessecació i ésser viable durant llargs períodes.
mixoma
m. [MD] Tumor tou amb estructura semblant a la del teixit mucós embrionari.
mixomatosi
f. [VE] Malaltia greu d’origen víric típica dels conills, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
mixomicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs ameboides, que s’alimenten per fagocitosi, poden formar amebes gegants amb molts nuclis, els plasmodis, i produeixen espores de dispersió aèria.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
mixomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs ameboides, que comprèn els mixomicets em classes afins.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
mixorrer -a
adj. i m. i f. [LC] Que és extremament devot i fa escrúpol de tot.
mixt -a
1 adj. [LC] Compost de parts, d’elements, etc., diferents o dissemblants.
2 adj. [LC] Destinat a persones d’ambdós sexes. Una classe mixta. Una coral mixta.
3 adj. [LC] Que transporta passatgers i mercaderies. Un tren mixt. Un ascensor mixt.
mixtilini -ínia
adj. [LC] Que és en part rectilini i en part curvilini. Angle mixtilini.
mixtió
1 f. [LC] Acció de mesclar diferents substàncies.
2 f. [LC] Mescla que en resulta.
mixtura
1 1 f. [LC] Mixtió 2.
1 2 f. [LC] Poció composta de diversos ingredients.
1 3 f. [LC] Mescla inflamable, especialment la de la part inflamable del misto.
1 4 [QU] mixtura magnesiana Dissolució emprada en anàlisi per a la identificació de fosfats i d’arsenats.
2 f. [MU] Conjunt de diverses fileres de l’orgue que, en cada nota d’un joc, insereixen harmònics complementaris als sons fonamentals. Els plens, el címbal i la sesquiàltera són mixtures.
mixturar
v. tr. [LC] Mesclar, incorporar, (una cosa) amb una altra.
mnemo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. mnéme, ‘memòria’. Ex.: mnemotècnia.
mnemònic -a
1 1 adj. [MD] [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la memòria.
1 2 adj. [LC] [PS] [MD] [PE] Que ajuda la memòria. Mitjans mnemònics.
2 1 adj. [LC] [PS] [PE] MNEMOTÈCNIC.
2 2 f. [LC] [PS] [PE] [MD] MNEMOTÈCNIA.
mnemotècnia
f. [LC] [PS] [MD] [PE] Art de desenvolupar la memòria.
mnemotècnic -a
adj. [LC] [PS] [MD] [PE] Relatiu o pertanyent a la mnemotècnia.
moa
m. [ZOO] Ocell no volador semblant a l’estruç però força més alt, de coll llarguíssim, que visqué a Nova Zelanda fins a èpoques recents i era l’espècie coneguda de major llargària.
moabita
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moab.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moab o als seus habitants.
moaré
[pl. -és]
1 m. [LC] [IT] Teixit de seda o d’altres fibres acabat en forma que fa aigües tornassolades.
2 m. [AF] Defecte que es produeix en la impressió policroma a causa d’una superposició indeguda de la inclinació de dues trames.
mòbil
1 1 adj. [LC] Que es pot moure o transportar, no fix. El fons de l’aparell és mòbil. Hi ha un anell fix i un altre de mòbil. La barra o mandíbula inferior és mòbil.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Milícia mòbil.
1 3 adj. [LC] Que canvia fàcilment, que no té estabilitat o fixesa. Una fisonomia mòbil.
2 adj. [MU] Que admet, en el moment de l’execució o la interpretació musical, diferents possibilitats d’articulació o de combinació.
3 1 m. [FIF] Cos en moviment. L’espai recorregut pel mòbil.
3 2 [FIF] mòbil perpetu de primera espècie Màquina, impossible de construir segons el primer principi de la termodinàmica, que proporciona indefinidament treball útil sense extreure energia de cap font.
3 3 [FIF] mòbil perpetu de segona espècie Màquina, impossible de construir segons el segon principi de la termodinàmica, que realitzaria un procés cíclic el resultat del qual seria l’extracció de calor d’una única font i la producció d’una quantitat equivalent de treball.
4 m. [AR] Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern.
5 m. [LC] Allò que impel·leix a obrar. El seu mòbil ha estat l’interès.
mobiliari1
1 m. [LC] [IMF] [ED] Conjunt de mobles d’una casa.
2 [OP] mobiliari urbà Mobiliari viari indicat per a zones urbanes.
3 [OP] mobiliari viari Conjunt d’elements emplaçats a les vies, tals com bancs, papereres, marquesines, etc., per tal de donar servei als usuaris.
mobiliari2 -ària
1 adj. [LC] [ECT] [DR] Relatiu als béns mobles.
2 m. [DR] Conjunt dels efectes públics al portador o transferibles per endós.
mobilitat
1 f. [LC] [FIF] [AD] Qualitat de mòbil.
2 f. [SO] mobilitat social Qualitat dels individus, les famílies i els grups socials en virtut de la qual aquests passen d’una posició social a una altra.
3 1 f. [FIF] En una partícula sotmesa a un camp de forces, coeficient de proporcionalitat entre la velocitat de la partícula i la intensitat del camp.
3 2 [QU] [FIF] mobilitat iònica Velocitat de desplaçament d’un ió en la solució d’un electròlit quan és sotmès a l’acció d’un camp elèctric d’intensitat 1.
mobilitzable
adj. [LC] [FIF] [DE] Que es pot mobilitzar.
mobilització
f. [LC] [FIF] [DE] Acció de mobilitzar o de mobilitzar-se; l’efecte.
mobilitzar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Fer mòbil o movible.
1 2 v. tr. [LC] [FIF] Posar en moviment o circulació.
2 1 tr. [LC] [DE] Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes).
2 2 tr. [LC] Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta.
2 3 intr. pron. [LC] Els treballadors es mobilitzaren seguint la consigna del sindicat.
moblam
m. [LC] [IMF] [ED] Conjunt de mobles, especialment vells.
moblament
m. [LC] [IMF] [ED] Acció de moblar; l’efecte.
moblar
v. tr. [LC] [IMF] [ED] Guarnir de mobles (una casa, una habitació). Van llogar una casa moblada. Han anat moblant la casa a poc a poc.
moblatge
m. [LC] [IMF] [ED] Mobiliari11.
moble
1 adj. [LC] [ECT] Que es pot transportar, s’aplica als béns.
2 m. [LC] [IMF] [ED] Objecte mòbil, pràctic o de guarniment, que forma part de l’equip estable d’una casa o un edifici. Tots els mobles del pis són de cirerer. Mobles de jardí.
3 m. [HIG] Classe de càrrega heràldica, considerada normalment de categoria intermèdia entre la peça i la figura.
moblista
adj. i m. i f. [LC] Que fa o ven mobles.
mobúlids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, bestines planes de fins a 9 metres d’envergadura, de vida pelàgica, que s’alimenten de plàncton.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
moc
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [usat generalment en pl.] Humor espès segregat per la mucosa del nas. Si tens mocs, moca’t.
1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Porció d’aquest humor que penja o cau d’un forat del nas. Li penja un moc del nas.
1 3 m. [MD] [ZOA] [LC] Mucositat 1.
2 m. [LC] MIQUEL.
3 m. [LC] [ED] Caramell d’un llum.
4 1 m. [LC] [ZOA] Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
4 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Inflorescència masculina, espiciforme i pèndula d’alguns arbres i arbustos. Moc d’avellaner. Moc de noguer.
4 3 m. [BO] Fructificació blanca, amb restes de material mucós a la base, del fong mixomicet Mucilago crustacea.
5 m. [TRA] Tija que penja del botaló.
6 m. [LC] [AGA] [BOS] moc de gall CORDONS DE GITANA.
7 m. [ZOI] Animal urocordat que constitueix l’espècie més gran del seu grup, transparent, que s’alimenta dels organismes vegetals del plàncton (Salpa maxima).
moca1
1 m. [AGA] CAFÈ MOCA.
2 m. [LC] [ED] [HO] Crema elaborada amb mantega, cafè, vainilla i sucre, amb què es guarneixen o farceixen pastissos, caramels, etc.
moca2
1 f. [LC] [HO] Entranyes.
2 [LC] no tenir ni tripa ni moca V. TRIPA.
3 [LC] treure la moca Fatigar-se en alt grau.
mocada1
f. [LC] Acció de mocar1.
mocada2
f. [LC] [HO] Entranyes.
mocader mocadera
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que, en la matança del porc, arregla la moca, fa les botifarres, etc.
mocador
1 1 m. [LC] [ED] Peça de roba, generalment quadrada, destinada a mocar-se, eixugar-se la suor, etc.
1 2 [LC] [ED] mocador de butxaca Mocador 1 1.
1 3 m. [LC] PER EXT. Mocador de paper.
2 1 m. [LC] [ED] Peça quadrada de roba, generalment de lli, de cotó, de seda o de llana, que es destina a lligadura, a abrigall del cos, a fer farcells, etc. Duia un mocador de pita al cap. Mocador de coll. Mocador espatller.
2 2 [LC] [ED] mocador d’herbes [o mocador de fer farcells] Mocador amb colorits formant rectangles usat per a fer farcells.
mocadorada
1 1 f. [LC] MOCADORAT.
1 2 f. [AN] Present que fan els fadrins a llurs promeses en certes festivitats, consistent en un mocador ple de dolços o de fruita seca.
2 f. [LC] Conjunt de mocadors.
mocadorat
m. [LC] Mocador ple. Han dut un mocadorat de cebes.
mocallums
m. [LC] [ED] ESMOCADORES.
moçambiquès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moçambic.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moçambic o als seus habitants.
mocar1
1 1 v. tr. [LC] Netejar (a algú) el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, amb un mocador, etc. Porta el mocador, que et mocaré. Mocar-se amb la tovallola.
1 2 [LC] no mocar-se amb mitja màniga Ésser esplèndid, no ésser mesquí.
2 1 tr. [LC] Donar un moc, un miquel, (a algú).
2 2 tr. [LC] Desairar (algú) o donar-li una sorpresa desagradable.
3 tr. [LC] ESMOCAR1.
mocar2
v. tr. [LC] [HO] ESMOCAR2.
mocàrab
m. [AR] [ISL] Element decoratiu, propi de l’art islàmic, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
mocassí
1 m. [ED] [AN] Calçat de pell molt lleuger usat pels indis de l’Amèrica del Nord.
2 m. [ED] [LC] [IMI] Calçat pla de pell que cobreix l’empenya sense cordons ni sivelles.
mocat -ada
adj. [LC] deixar mocat algú Clavar-li un moc, un miquel. Ell anava fent el fatxenda, però la noia al final el va deixar mocat.
moció
1 f. [FIF] Acció de canviar de lloc o de posició.
2 f. [RE] Impulsió de la gràcia divina.
3 f. [LC] [PO] [AD] Proposició feta en una assemblea deliberant.
4 1 f. [PO] En el Parlament, declaració que se sotmet a votació, expressant el suport o la censura a l’acció del govern.
4 2 [AD] moció de censura Proposició presentada en una assemblea legislativa per mitjà de la qual s’exigeix la responsabilitat política d’un govern i que, en el cas d’ésser aprovada, comporta la dimissió d’aquest govern i el nomenament d’un nou president.
mocós -osa
1 adj. [LC] Que té el nas ple de mocs.
2 m. i f. [LC] POP. Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
mocosa
1 f. [LC] [BOB] LLENEGA.
2 [BOB] mocosa blanca LLENEGA BLANCA.
3 [BOB] mocosa blanca tacada LLENEGA D’OR.
4 [BOB] mocosa groguenca Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de làmines groguenques i barret glutinós, bru ocraci (Hygrophorus hypothejus).
5 [BOB] mocosa negra LLENEGA NEGRA.
6 [BOB] mocosa perfumada Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret gris brunenc, poc viscós, de cama blanquinosa i amb olor d’ametlles amargues (Hygrophorus agathosmus).
moda
1 1 f. [LC] [ED] Ús passatger que regula, segons el gust del moment, la manera de vestir-se, de viure, etc. Seguir la moda. Anar a la moda. Ser moda una cosa. Un vestit passat de moda. Anar vestit a l’última moda.
1 2 f. [LC] [ED] PER EXT. Revista de modes.
2 f. [MT] En estad., valor de l’observació més freqüent en un conjunt de dades.
modal
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al mode o a la modalitat. Els verbs modals poder i deure.
2 adj. [FL] [LC] Que expressa la manera. Conjunció modal.
modalitat
1 1 f. [LC] [FS] Qualitat de modal.
1 2 f. [LC] [FS] Atribut o circumstància modal.
2 f. [LC] Forma o variant d’alguna cosa, mode particular d’ésser, de presentar-se. Modalitats de finançament. Una nova modalitat de contracte de treball. Una modalitat esportiva. Modalitats dialectals.
3 1 f. [FL] Constituent abstracte d’una oració que especifica el seu estatut enunciatiu i determina que una oració sigui asseverativa, interrogativa, exclamativa o imperativa.
3 2 [FL] modalitat de l’acció Categoria associada fonamentalment al significat dels verbs i al tipus de situacions que designen els verbs i les oracions. Atenent a la modalitat de l’acció, agradar és un verb d’estat.
4 1 f. [MU] Determinació del mode d’una peça musical.
4 2 f. [MU] Sistema d’escales o tons en què es basa el cant pla i la polifonia antiga.
modalització
f. [FL] Manera d’enfocar un emissor el seu enunciat.
modalitzador
m. [FL] Mitjà amb què un emissor manifesta la manera d’enfocar el seu enunciat.
mode
1 1 m. [LC] [FS] Manera d’ésser variable d’un ésser.
1 2 m. [LC] [FS] Qualitat considerada a part de la substància a la qual pertany.
2 1 m. [FS] En lòg., forma en què el predicat s’uneix al subjecte sia per una asserció simple, necessària o contingent.
2 2 m. [FS] Disposició de les tres proposicions d’un sil·logisme segons llur quantitat i llur qualitat.
3 1 m. [FL] En gram., categoria gramatical del verb que expressa la manera com és concebuda la situació designada per aquest, si com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.
3 2 [FL] mode condicional Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament d’una altra circumstància o d’una acció passada.
3 3 [FL] OBS. mode conjuntiu MODE SUBJUNTIU.
3 4 [FL] mode imperatiu Mode verbal que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé una prohibició, en les oracions negatives.
3 5 [FL] mode indicatiu Mode verbal no marcat per l’activitat subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives.
3 6 [FL] mode optatiu Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
3 7 [FL] mode subjuntiu Mode verbal marcat per l’activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants.
4 m. [FL] mode d’articulació Posició que adopten els òrgans de fonació en la producció d’un so.
5 1 m. [MU] En mús., disposició dels tons i dels semitons dins una escala.
5 2 [MU] mode major Mode que empra l’escala diatònica de cinc tons i dos semitons, en la qual aquests dos semitons se situen entre el tercer i el quart i entre el setè i el vuitè dels seus graus.
5 3 [MU] mode menor Mode que, amb la mateixa armadura que el seu relatiu major, se situa a una tercera menor més avall.
5 4 [MU] mode plagal En el cant gregorià i bizantí, mode derivat d’un altre de principal o autèntic.
5 5 m. [MU] Distribució rítmica dels grups ternaris en la música mesurada del segle XIII.
5 6 m. [MU] Subdivisió del valor d’una longa en la notació proporcional.
6 1 m. [DR] Càrrega imposada en un testament o en una donació que suposa un límit a l’enriquiment de qui el rep, i que aquest ha de complir per evitar que l’acte pugui ésser revocat o que esdevingui ineficaç.
6 2 m. [DR] Encàrrec unit a una donació, a un llegat, etc., que obliga l’adquirent.
6 3 [DR] mode d’adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobre alguna cosa.
7 m. [SO] [AN] mode de producció Conjunt de mitjans disponibles i formes d’organització existents que defineixen la manera com una societat realitza els seus processos productius i aconsegueix reproduir el seu capital per a mantenir el creixement.
mòdega
f. [LC] [BOS] ESTEPA NEGRA.
modeguí
m. [BOB] ALZINENC.
model
1 1 m. [LC] Allò que ha de servir d’objecte d’imitació.
1 2 m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que es posa davant el pintor, l’estatuari, etc., en l’actitud que aquest vol reproduir.
1 3 m. i f. [LC] [AR] [PR] model viu Model 1 2.
2 1 m. [LC] [AR] Representació en cera, en argila o en un altre material d’un objecte destinat a ésser reproduït en marbre, en bronze, etc.
2 2 m. [ML] Peça de fusta, cera o metall que té la mateixa forma que la peça que hom vol obtenir mitjançant una fosa i és utilitzada per a construir el motlle.
2 3 m. [LC] [IMI] Objecte, aparell, etc., adquirit o dissenyat per un fabricant o un industrial per fer-ne reproduccions. Rebre una modista els últims models de París. Un model nou de rentadora.
3 m. [AQ] Maqueta 1.
4 1 m. [QU] Representació ideal d’un aspecte concret de la realitat física emprada amb finalitats d’interpretació i de quantificació dels fenòmens i dels comportaments.
4 2 m. [MT] Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.
4 3 m. [LC] [ECT] Simplificació de la realitat que intenta detectar els elements fonamentals d’un problema concret, eliminant-ne aspectes secundaris.
4 4 [GG] model de gravetat Model que ha estat usat per a predir una gran varietat de fluxos en geografia humana i ordenació del territori.
4 5 [ECT] model de la teranyina Model que explica els mecanismes d’ajust entre l’oferta i la demanda quan aquella requereix decisions anticipades.
5 m. [FL] Estructura lingüística establerta a partir d’un conjunt d’elements relacionats entre ells per una sèrie de fenòmens.
6 m. [LC] Allò que hom imita o que, per la seva perfecció, hom hauria d’imitar en les obres d’enginy, en les accions morals.
7 m. i f. [LC] [PR] Persona que exhibeix en públic vestits, pentinats, etc., per encàrrec del modista, del perruquer, de l’artesà, que els ha creats.
modelable
adj. [LC] Que pot ésser modelat.
modelador modeladora
m. i f. [LC] [PR] [AR] Persona que modela.
modelar
1 1 v. tr. [LC] [AR] Afaiçonar en argila, en cera o en un altre material (un model a executar en marbre, en bronze, etc.).
1 2 v. tr. [AR] Representar amb exactitud el relleu (de les figures d’una pintura).
2 tr. [LC] Conformar a un model. Modelava la ment d’aquells infants.
3 tr. [LC] [ED] Donar forma (als cabells) amb una permanent fluixa.
modelat -ada
1 1 adj. [LC] Que ha sofert modelatge.
1 2 m. [LC] Resultat de modelar.
2 m. [GL] Conjunt de formes d’un terreny que caracteritzen un sistema d’erosió.
modelatge
1 m. [LC] [AR] Acció de modelar.
2 m. [AR] En escult. exempta, procediment mitjançant el qual l’escultor, amb una matèria plàstica i mal·leable, fa un model que després reproduirà en guix, marbre, bronze o qualsevol altre material.
3 m. [AR] En relleu, pintura, dibuix, gravat o tota altra representació bidimensional, intent d’aconseguir la sensació de volum mitjançant recursos lumínics, contrastos de color, perspectiva, etc.
modèlic -a
adj. [LC] Que és un model dins el seu gènere.
modelisme
m. [LC] Tècnica i art de construir reproduccions a escala reduïda de vehicles de locomoció i objectes o aparells diversos. El modelisme naval.
modelista
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa models.
2 m. i f. [LC] Persona que es dedica al modelisme.
modelització
f. [LC] Acció de modelitzar; l’efecte.
modelitzar
v. tr. [FIF] [MT] Elaborar un model que representi o descrigui adequadament (un fenomen, un objecte o un procés de la realitat).
mòdem
[angl. modem, que prové de la sigla MODEM, ’modulator-demodulator’]
m. [TC] [IN] [EL] Dispositiu que converteix els senyals digitals en senyals analògics, i viceversa, per a transmetre’ls per via telefònica o radiofònica.
moderable
adj. [LC] Que pot ésser moderat.
moderació
1 f. [LC] Acció de moderar; l’efecte.
2 f. [LC] Qualitat de moderat, la virtut d’ésser moderat. Cal tenir moderació en tot. Va donar prova d’una gran moderació.
moderadament
adv. [LC] Amb moderació, d’una manera moderada.
moderador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que modera.
2 m. i f. [LC] Persona que dirigeix un debat en una assemblea, en una taula rodona, etc.
moderança
f. [LC] MODERACIÓ.
moderantisme
m. [LC] [PO] Doctrina política conservadora, especialment la del Partit Moderat que va governar a Espanya en el segle XIX.
moderar
1 v. tr. [LC] Allunyar de l’excés. Aquest airet modera la calor. Cal moderar les despeses. Moderar les passions.
2 intr. pron. [LC] No t’enrabiïs així: modera’t, home.
moderat -ada
1 1 adj. [LC] Que defuig tot excés. Sempre ha dut una vida moderada.
1 2 adj. [LC] Que no ultrapassa allò que és considerat normal, convenient, suportable, etc. Un descens moderat de la temperatura. La qualitat és bona i els preus són moderats.
2 1 adj. [LC] [PO] Que, especialment en política o en religió, està allunyat dels partits o de les posicions extrems. El partit moderat.
2 2 m. i f. [PO] [RE] Persona que en política, en religió, està allunyada dels partits o de les posicions extrems.
2 3 m. i f. [HIH] Membre d’un partit moderat.
moderatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de moderar.
moderato
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb un temps ni gaire ràpid ni gaire lent.
2 m. [MU] Part musical en aquest temps.
modern -a
1 adj. [LC] Del temps present o dels temps pròxims al present. La història moderna. Edat moderna. La part moderna d’una ciutat. Un autor modern.
2 [LC] a la moderna loc. adv. Segons ús o costum modern.
modernament
adv. [LC] De poc temps ençà.
modernisme
1 m. [LC] Ús, mode d’expressió, característica, moderns.
2 m. [LC] Afecció a les tendències, als gustos, etc., moderns, especialment en art i en literatura.
3 m. [AR] [FLL] Moviment artístic, literari i arquitectònic, que es desenvolupà al final del segle XIX i al principi del segle XX a l’Europa occidental i als Estats Units, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner són figures representatives del Modernisme a Catalunya.
4 m. [HIH] Tendència d’alguns, condemnada per l’Església, d’introduir certes innovacions en els estudis sacres, en la disciplina eclesiàstica, en l’acció política del catolicisme.
modernista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al Modernisme.
2 adj. i m. i f. [AR] [LC] Seguidor del Modernisme.
modernitat
f. [LC] Qualitat de modern.
modernització
1 f. [LC] Acció de modernitzar o de modernitzar-se; l’efecte.
2 f. [SO] Procés de canvi social, que tendeix a racionalitzar les relacions entre grups socials en el si d’una nació o d’un estat nació, per tal de garantir les llibertats democràtiques i el desenvolupament i el progrés econòmic i social.
modernitzar
1 v. tr. [LC] Transformar (alguna cosa) segons els usos i els gustos moderns.
2 intr. pron. [LC] Amb la mecanització, es van modernitzar les antigues fàbriques tèxtils.
modest -a
1 1 adj. [LC] Que té modèstia. No es fa valer, perquè és massa modest. Un home modest no es lloa a si mateix com fa ell.
1 2 adj. [LC] Que és signe de modèstia, que revela modèstia. Un to modest.
2 1 adj. [LC] Mancat de luxe, de fastuositat, d’esclat, etc. Vestia d’una manera modesta. Viuen en una caseta modesta.
2 2 adj. [LC] Moderat 1. Pretensions modestes. Un sou modest.
2 3 adj. [LC] Humil 2 1. Era filla d’un modest menestral.
modestament
adv. [LC] Amb modèstia, d’una manera modesta.
modèstia
1 f. [LC] Virtut de qui no té ni mostra una alta opinió de si mateix. És un home ple de modèstia. Plau a tothom perquè uneix el mèrit a la modèstia. Falsa modèstia.
2 f. [LC] Qualitat de modest. La modèstia d’un sou.
modi
m. [FIM] Mesura per a grans que usaven els romans, aproximadament equivalent a 8,6 litres.
mòdic -a
adj. [LC] Moderat, poc considerable, especialment pecuniàriament. Un sou mòdic. Preus mòdics. Un interès mòdic.
mòdicament
adv. [LC] D’una manera mòdica. Retribuït mòdicament.
modicitat
f. [LC] Qualitat de mòdic. La modicitat dels preus.
modificabilitat
f. [LC] Qualitat de modificable.
modificable
adj. [LC] Que pot ésser modificat.
modificació
f. [LC] Acció de modificar o de modificar-se; l’efecte.
modificador -a
adj. i m. i f. [LC] [FL] Que modifica. Agents modificadors. Els modificadors d’un substantiu.
modificant
adj. [LC] MODIFICADOR.
modificar
1 v. tr. [LC] Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei.
2 v. tr. [LC] [FL] Limitar o restrènyer el sentit, l’aplicació, (d’un mot). L’adverbi modifica el verb.
3 v. tr. [LC] Determinar el mode (de quelcom). L’edat modifica el caràcter. Modificar algú la seva conducta.
4 intr. pron. [LC] Ja és massa vell per a modificar-se.
modificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a modificar.
modilló
m. [AR] Cartel·la d’una cornisa.
modisme
m. [LC] [FL] IDIOTISME1.
modista
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que té per professió idear i fer vestits i capells per a senyores.
modisteria
1 1 f. [LC] Ofici de modista.
1 2 f. [LC] Treball de modista.
2 f. [LC] Obrador de modista.
mòdol
m. [LC] [AGA] Forat per on les séquies prenen l’aigua del canal.
modoló
m. [LC] [AGA] Garbera 1.
mòdul
1 1 m. [AQ] [LC] Grandària del semidiàmetre de la part inferior d’una columna presa com a unitat per la qual són regulades les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
1 2 m. [AQ] [IMI] Mida presa com a unitat d’una escala de proporcions per a una composició o una distribució arquitectònica.
1 3 m. [IMI] [LC] [NU] Diàmetre d’una medalla, d’una moneda. El mòdul d’una medalla, d’una moneda.
1 4 m. [MT] [FIF] Longitud d’un vector.
2 1 m. [MT] [LC] Nombre per què cal multiplicar els logaritmes d’un sistema per a obtenir els logaritmes corresponents d’un altre sistema.
2 2 m. [MT] Divisor d’una congruència.
2 3 [MT] [LC] mòdul d’un nombre complex Arrel quadrada de la suma dels quadrats dels seus components.
3 1 m. [FIF] Coeficient dimensionat que completa la proporcionalitat o la relació entre magnituds físiques, sobretot les d’elasticitat. Mòdul de rigidesa, de torsió.
3 2 [FIF] mòdul d’elasticitat Relació entre la tracció a què es troba sotmès un cos i l’allargament que experimenta a causa d’aquesta tracció.
3 3 [AGF] mòdul de pela Relació entre la longitud total pelada de l’arbre i el volt normal de la surera.
4 m. [IMI] Component d’un moble o d’una construcció format per un conjunt d’elements similars.
5 m. [IN] Part d’un programa informàtic que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta.
6 m. [EL] Circuit format per diferents elements connectats formant una unitat compacta.
modulable
adj. [LC] Que pot ésser modulat.
modulació
1 f. [LC] Acció de modular; l’efecte. Modulació de freqüència.
2 f. [FIF] Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d’una ona portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una ona moduladora.
3 f. [FL] Ús de formes, com l’accent o l’entonació, que només apareixen en una successió gramatical de morfemes.
4 f. [MU] Procediment per al canvi de tonalitat musical.
modulador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MU] Que modula.
2 m. [TC] [EL] Dispositiu, circuit o aparell per a modular una ona.
modular1
adj. [LC] [EL] Constituït per mòduls.
modular2
1 1 v. tr. [LC] Regular (la veu) amb bona entonació i inflexions variades.
1 2 intr. [MU] Passar per progressió regular d’una tonalitat a una altra.
2 tr. [TC] [EL] En electròn., modificar algunes característiques (de l’ona portadora) per transmetre d’un emissor a un receptor la informació continguda en l’ona moduladora.
mofa
f. [LC] Burla, escarn, que hom fa d’algú.
mofador -a
adj. i m. i f. [LC] MOFAIRE.
mofaire
adj. i m. i f. [LC] Que es mofa.
mofar-se
v. intr. pron. [LC] Fer mofa. Es posà a riure com si es mofés del seu propòsit.
mofeta1
1 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a mofar-se o burlar-se de la gent. No facis cas d’aquest vell mofeta.
2 adj. [LC] Una rialla mofeta. Unes paraules mofetes.
mofeta2
1 f. [GL] Deu d’anhídrid carbònic corresponent a la darrera fase fumaroliana freda de l’activitat volcànica.
2 f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de cos robust recobert per una pell negra amb dues ratlles blanques, que emet un líquid repel·lent i pudent per les glàndules anals, propi de l’Amèrica del Nord (Mephitis mephitis).
mogol mogola
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble mongòlic que va conquerir l’Índia.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als mogols.
1 3 m. [LC] [HIH] gran mogol Sobirà de l’imperi fundat pels mogols a l’Indostan al segle XVI.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua altaica parlada en algunes zones de l’Afganistan.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al mogol.
mogrebí -ina
adj. i m. i f. [LC] [GG] MAGRIBÍ.
moguda
f. [LC] Acció de moure’s d’un lloc on hom aturava.
mogut -uda
1 1 adj. [LC] Agitat, inquiet, actiu. Una mar molt moguda. Un infant mogut.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una música moguda.
2 adj. [LC] anar mogut [o estar mogut] Estar excitat sexualment.
mohatra
f. [LC] [ECT] Transacció usurària consistent a vendre a crèdit mercaderies a un cert preu i comprar-les immediatament al comptat a un preu inferior.
mohatrer mohatrera
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que fa mohatres.
moher
1 m. [LC] [IT] [AGR] Pèl llarg i sedós de la cabra d’Angora i d’altres varietats de cabra.
2 m. [LC] [IT] Roba feta de pèl de cabra d’Angora, o una imitació d’aquesta roba.
moianes
f. pl. [IT] Brosses de la llana.
moianès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moià o del Moianès.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moià, al Moianès o als seus habitants.
moira
f. [AN] PARCA1.
moix2 -a
1 1 adj. [LC] Abatut perquè veu desbaratades les seves pretensions, humiliat el seu urc, castigat el seu atreviment, ha rebut un refús, una repulsa, una lliçó, etc. Van quedar tots moixos.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Amb posat moix.
1 3 adj. [LC] Fals, enganyador, que afecta ximplesa i candidesa pèrfidament.
2 1 adj. [LC] Insuls, sense vivor ni gràcia.
2 2 adj. [LC] [AGA] Tou de tan madur, que està a punt de podrir-se. Una fruita moixa.
moixaina
f. [LC] Carícia que es fa passant la mà per la cara.
moixama
f. [LC] [HO] Tonyina assecada a l’aire.
moixament
adv. [LC] Amb posat moix.
moixarra
f. [LC] [ZOP] ORADA.
moixell
1 m. [IT] Porció de cànem, de lli, de cotó, etc., disposat per a filar-lo.
2 [LC] [AGA] moixell d’espigues Manat d’espigues.
moixera
1 f. [LC] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o el·líptiques, dentades, tomentoses i blanquinoses al revers, flors blanques, agrupades en grans corimbes, i fruit carnós, vermell, que es fa als boscos de muntanya (Sorbus aria).
2 [LC] [BOS] moixera de guilla Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles pinnaticompostes amb els folíols serrats, flors blanques en corimbe i fruits vermells, que es fa sobretot als boscos d’alta muntanya (Sorbus aucuparia).
3 [BOS] moixera de pastor Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, flors blanques en corimbe i fruits bruns, que es fa als boscos de muntanya mitjana (Sorbus torminallis).
moixerdina
f. [BOB] CAMA-SEC.
moixereta
f. [LC] [BOS] NERET.
moixerif
m. [LC] [HIH] [ISL] ALMOIXERIF.
moixernera
f. [BOB] Indret on surten, any rere any, donada la persistència del miceli, grups poc o molt nombrosos de moixernons.
moixernó
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, blanquinós, molt carnós, amb una aroma de farina fresca molt característica, que apareix a la primavera i forma erols en zones herboses (Calocybe gambosa).
2 m. [BOB] Cama-sec, especialment el que es comercialitza assecat.
3 [BOB] fals moixernó CAMA-SEC.
4 [BOB] [LC] moixernó blanc Bolet comestible de l’ordre de les pluteals, de cama curta, barret irregular de color clar, amb les làmines decurrents i rosades i una olor de farina intensa, que es fa als boscos (Clitopilus prunulus).
5 [BOB] moixernó de bosc CAMAGROC.
6 [LC] [BOB] moixernó d’estepa GÍRGOLA DE BRUC.
7 [BOB] moixernó d’ovella FALS CARLET BRUNENC.
8 [LC] [BOB] moixernó de prat CAMA-SEC.
9 [BOB] moixernó de primavera Moixernó 1.
10 [LC] [BOB] moixernó de tardor a) Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de carn aromàtica, que apareix als prats a la tardor (Lepista luscina).
10 [BOB] moixernó de tardor b) Bromosa 2.
11 m. [BOB] TASSA DE BRUC.
moixeró
m. [BOB] Moixernó 1.
moixeta
f. [ZOO] moixeta voltonera AUFRANY.
moixí1
m. [BOB] MOLLERIC CLAR.
moixí2 -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al moix o gat.
moixiganga
1 1 f. [LC] [AN] [JE] Festa pública de gent disfressada, comparses, etc.
1 2 f. [LC] [JE] [AN] Comparsa que figura en certes festes i processons.
1 3 f. [JE] [RE] [AN] Ball popular amb representacions de tema religiós. La moixiganga d’Algemesí.
2 f. [LC] Cerimònia ridícula. La manifestació resultà una moixiganga.
moixina1
f. [LC] [ZOP] Peix condricti de la família dels esciliorrínids, de color bru grisenc amb grans taques fosques sobre el dors i la part superior dels costats, que té l’interior de la boca negre, dues aletes dorsals molt endarrerides i escates molt rasposes en el marge superior del començament de l’aleta caudal (Galeus melastomus).
moixina2
f. [LC] Orinal, especialment per a fer-hi deposicions els malalts.
moixina3
f. [BOB] CAMA-SEC.
moixó
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell, especialment de mida petita.
1 2 m. pl. [ZOO] [LC] PASSERIFORMES.
2 1 m. [ZOP] [LC] JOELL.
2 2 m. [ZOP] Peix de la família dels argentínids, de cos allargassat i mida petita, amb els ulls molt grossos, dues aletes dorsals, la segona adiposa, i amb la llengua munida de dents per tot el voltant (Argentina sphyraena).
moixonada
f. [LC] Conjunt de moixons.
mol
1 m. [FIM] [QU] Unitat de quantitat de substància del sistema internacional, equivalent a la d’un sistema que conté 6,022 × 1023 entitats elementals, que és el mateix nombre d’àtoms que hi ha a 0,012 quilograms de carboni 12 (símbol, mol).
2 [FIM] [QU] mol per metre cúbic Unitat de concentració del sistema internacional (símbol, mol/m3).
mola1
1 1 f. [LC] [IMI] [AGA] Pedra circular de les dues que componen el molí ordinari, una és mòbil i es fa rodar sobre l’altra, que és fixa.
1 2 f. [LC] [ML] [IMI] Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu que hom fa girar al voltant del seu eix i és emprat per a afilar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc., eines o peces diverses.
1 3 [LC] passar per la mola Vèncer, sotmetre.
2 1 f. [LC] [IMI] Quantitat d’aigua necessària per a moure una mola de molí.
2 2 f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a cabals d’aigua, equivalent a la quantitat d’aigua que havia de passar per la tanca d’un molí per moure la mola.
3 f. [LC] [MD] Massa de matèria carnosa formada en l’úter que ocasiona aparences de prenyat.
mola2
1 1 f. [LC] Cosa massissa i de gros volum. Del castell, en altres temps una mola imponent, gairebé no en quedava res.
1 2 f. [LC] Volum d’aquesta cosa. La mola imponent del palau ducal.
2 f. [LC] [GG] Tossal isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt, amb els flancs superiors molt rostos.
3 f. [LC] [AGF] Flotó d’arbres o de plantes d’una mateixa espècie plantats en un mateix redol. Una mola de pins, de palmeres.
4 f. [LC] [AGF] mola d’un arbre Ramada grossa i esponerosa.
5 f. [LC] [AGP] [ZOP] [AGF] mola de peix Gran quantitat de peixos que van plegats.
6 f. [LC] Corda que hom ha caragolat formant espiral.
7 f. [LC] [ZOP] BOT4.
molada
f. [LC] [AGA] Quantitat de gra, d’olives, etc., que es mol d’una vegada.
molador1
m. [LC] [AGA] Blat apilat a l’era.
molador2 moladora
m. i f. [LC] [PR] Persona que rebent corda la va disposant formant mola.
molal
adj. [QU] En quím., que expressa la seva concentració en termes de molalitat. Dissolució molal.
molalitat
f. [QU] Nombre de mols de solut continguts en 1.000 grams de solvent.
molar1
1 1 adj. [LC] Que té el poder de moldre.
1 2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les dents molars.
1 3 f. [MD] [ZOA] DENT MOLAR.
2 adj. [MD] Pertanyent a una mola de l’úter, que consisteix en una mola de l’úter. Prenyat molar.
molar2
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a 1 mol de matèria.
2 adj. [QU] Que expressa la seva concentració en termes de molaritat. Solució molar.
molar3
v. tr. [LC] ESMOLAR.
molar4
v. tr. [LC] Caragolar (una corda) formant mola.
molaritat
f. [QU] Nombre de mols de solut continguts en 1 litre de solució.
moldau -ava
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moldàvia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moldàvia o als seus habitants.
moldre
[ger. molent; p. p. molt; ind. pr. 1 molc; subj. pr. molgui, etc.; subj. imperf. molgués, etc.]
1 v. tr. [LC] [IQ] Reduir (un sòlid) a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió. Moldre gra. Moldre ossos. Ha molt una lliura de cafè.
2 [LC] arribar i moldre V. ARRIBAR.
3 [LC] moldre els ossos Fatigar extraordinàriament.
molècula
1 1 f. [QU] Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre. La molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.
1 2 [QU] molècula polar Molècula en què la suma vectorial dels moments dipolars dels enllaços que la formen no és nul·la.
2 f. [QU] molècula gram Quantitat d’una substància molecular pura la marca de la qual, expressada en grams, és numèricament igual al seu pes molecular.
3 f. [LC] Partícula molt petita.
molecular
adj. [QU] [LC] Relatiu o pertanyent a la molècula, que consta de molècules. Atracció molecular. Agrupament molecular.
molecularitat
f. [QU] Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental.
moledís -issa
adj. [LC] Que pot ésser molt.
moledor -a
1 adj. [LC] Que mol.
2 m. [LC] Cilindre moledor.
moler molera
m. i f. [LC] [PR] [MI] Persona que extreu pedra per a fer moles, les fa o les ven.
molera
f. [MI] Pedrera d’on hom extreu pedra dura per a fer moles.
molesquí
m. [IT] Empesa de cotó amb lligat de setí, més nombrat per trama que per ordit, que es destina a fer pantalons d’home.
molest -a
1 adj. [LC] Que causa molèstia. Insectes molestos. Un dubte molest. Una desconfiança molesta. Suportar pacientment les persones molestes. Tenir algú por de ser molest.
2 adj. [LC] Que s’ha molestat, s’ha ofès. Està molt molest perquè no el van avisar.
molestador -a
adj. [LC] Que molesta.
molestament
adv. [LC] D’una manera molesta.
molestar
1 1 v. tr. [LC] Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten.
1 2 intr. pron. [LC] Sentir-se ofès. No li heu dit res i per això s’ha molestat.
2 v. intr. [LC] Ésser una molèstia per a algú. Li molesta que fumi?
3 intr. pron. [LC] molestar-se a fer una cosa Dignar-se a fer-la. No s’ha molestat ni a venir-nos a saludar.
molèstia
f. [LC] Pertorbació del benestar material del cos o de la tranquil·litat de l’ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa. Haver de pujar a cercar-nos, no us serà pas una molèstia? Aquest soroll tot el dia és una molèstia. Una molèstia greu, insuportable.
molestós -osa
adj. [LC] Molest 1. Quin noi més molestós!
molestosament
adv. [LC] MOLESTAMENT.
moleta
1 f. [LC] [IQ] Mola petita, pedra comunament de marbre que s’empra per a moldre medicaments, colors, etc.
2 1 f. [LC] [IT] Cilindre petit d’acer que serveix per a gravar els corrons destinats a l’estampació.
2 2 f. [AF] Pedra de forma cònica usada per a moldre i emulsionar manualment pigments, olis i vernissos per a fer tintes d’impremta, especialment per a calcografia.
moletejador moletejadora
m. i f. [IT] [PR] Operari que manipula la màquina de moletejar.
moletejar
v. tr. [LC] [IT] Gravar per mitjà de la moleta. Moletejar un corró.
moletó
m. [LC] [IT] Teixit a la plana, de cotó, gruixut i ordinari, tenyit en peça, que serveix per a fer roba d’abric d’ús interior, posar sota el cobretaula, etc.
molí
1 1 m. [LC] [IMI] [AGA] Màquina de moldre gra.
1 2 m. [LC] [IMI] Màquina per a moldre altres materials.
1 3 [LC] [AGA] [IMI] molí d’aigua Molí mogut per l’acció de l’aigua.
1 4 [LC] [IMI] [AGA] molí d’oli Molí que mol les olives reduint-les a pasta per a obtenir-ne l’oli.
1 5 [LC] [IMI] molí de boles Molí en què la substància és molta en un tambor rotatiu que conté boles de diferent diàmetre.
1 6 [LC] [IMI] molí de foc Molí mogut per l’acció del vapor.
1 7 [LC] [IMI] molí de martells Molí en què la disminució de grandària s’aconsegueix per la percussió d’un sistema de martells rotatius.
1 8 [LC] [IMI] [AGA] molí de sang Molí mogut per tracció animal.
1 9 [LC] [IMI] [AGA] molí de vent Molí mogut pel vent.
1 10 [LC] [IMI] [IT] molí draper Batan de maces mogut per la força hidràulica.
1 11 [LC] [IMI] [AGA] molí hidràulic MOLÍ D’AIGUA.
1 12 m. [LC] [IMI] [AGA] Edifici on hi ha un molí.
2 m. [IT] Noc 1 3.
3 m. [IQ] Molinet 1 1.
4 m. [NU] molí monetari Mètode per a fer moneda que actua per pressió entre dos cilindres gravats.
5 m. [ZOA] molí gàstric Estructura pròpia de l’estómac dels crustacis malacostracis, especialment dels decàpodes, que consisteix en una peça dorsal i diverses de laterals, les quals trituren les parts dures dels animals dels quals es nodreix.
molibdat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid molíbdic.
2 m. [QU] Anió de fórmula MoO42- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid molíbdic per pèrdua dels hidrògens.
molibdè
m. [QU] [ML] Metall de transició, de color blanc grisenc, difícilment fusible, que és emprat com a element d’aliatge en la fabricació d’acers (símbol, Mo; nombre atòmic, 42; pes atòmic, 95,94).
molibdenita
f. [GLM] Mineral, sulfur de molibdè, de fórmula MoS2, que cristal·litza en els sistemes hexagonal i trigonal i és la principal mena de molibdè.
molíbdic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al molibdè.
2 adj. [QU] [ML] Que conté molibdè amb un nombre d’oxidació elevat.
molibdo-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot molibdè. Ex.: molibdofosfat.
mòlids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt alt i comprimit, oblong o rodó, amb les aletes dorsal, anal i caudal altes i estretes, que inclou el bot.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
molina
1 f. [LC] [IMF] [HIH] Serradora de fusta moguda per la força hidràulica.
2 f. [LC] [AGA] Pinyol d’oliva premsat.
molinada
1 1 f. [LC] [AGA] Quantitat d’oliva, de gra, etc., que hom mol.
1 2 f. [LC] [FIM] Mesura equivalent a 28 o a 32 decalitres.
2 1 f. [LC] [AGA] Molta 1.
2 2 f. [LC] [AGA] PINYOLADA.
3 f. [LC] [MD] Meconi 1.
4 f. [AGF] Bola formada per molts cucs travessats amb una agulla que serveix per a pescar anguiles.
molinar1
m. [LC] [AGA] Conjunt de molins. El molinar de llevant.
molinar2
1 v. tr. [LC] MOLDRE.
2 v. tr. [LC] [IT] BATANAR.
3 v. tr. [IT] Tòrcer o retòrcer (la seda) en un molí seder.
molinatge
m. [IT] Operació a la qual són sotmesos els fils de seda, de raió i d’altres filaments artificials o sintètics en el molí seder, a fi de donar-los la torsió necessària per a mantenir units els filaments o bé els caps, en el cas de fils retorts.
moliner -a
1 adj. [LC] [IMI] Relatiu o pertanyent als molins, al treball de moldre. Indústria molinera.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té al seu càrrec un molí.
2 2 m. i f. [PR] [LC] Persona que hi treballa.
2 3 m. i f. [IMI] [PR] Menestral que tenia a càrrec seu la molta del blat.
molineria
f. [LC] Indústria molinera.
molinet
1 1 m. [LC] [ED] Instrument petit per a moldre. Molinet de mà. Molinet de moldre cafè.
1 2 m. [LC] [ED] Aparell electrodomèstic emprat per a la trituració de diferents productes d’aplicació culinària.
2 m. [LC] [ED] Petit cilindre de fusta travessat en el seu eix per un pal que fa de mànec, que serveix per a remenar la xocolata en desfer-la en aigua, llet, etc.
3 m. [LC] [TRA] Torn horitzontal que hi ha a proa de les naus que serveix per a llevar les àncores. Les manxes del molinet.
4 m. [IMI] Peça fixada a la paret amb què s’immobilitzen les tanques o les fulles d’una finestra que obre cap enfora.
5 m. [LC] Acció de fer voltar ràpidament un bastó, una espasa, etc., per defensar-se.
6 m. [JE] [LC] molinet de vent Joguina que consisteix en unes aspes de paper o d’una altra matèria lleugera posades al capdamunt d’un bastonet que giravolten per l’acció del vent.
7 m. [FIM] Aparell per a mesurar velocitats i cabals de líquids, la constitució del qual és semblant a la d’un anemòmetre d’hèlice.
8 m. [LC] [JE] Figura del rigodon i d’altres balls en què les dones o els homes, formant cercle i donant-se les mans amb el ballador diametralment oposat, giren o fan balancé al voltant del centre.
molínia
f. [BOS] Herba de la família de les gramínies, cespitosa, amb la base de les tiges inflada i tenyida de color vermellós i amb la inflorescència en panícula molt estreta i sovint interrompuda, que es fa en prats humits (Molinia coerulea).
molitja
f. [HIH] Antic dret o impost sobre la molta del blat.
moll1
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Medul·la 1 3. Moll de l’os.
2 m. [LC] La part més substanciosa, més íntima, d’una cosa.
3 m. [LC] [AGA] [HO] Part comestible d’algunes fruites com les nous, les ametlles, les avellanes.
moll2
1 1 m. [LC] [ZOP] Peix del gènere Mullus, de la família dels múl·lids, amb dos barbellons tàctils sota el maxil·lar inferior, de coloració general vermellosa i de carn molt apreciada.
1 2 [LC] [ZOP] moll de fang Peix de la família dels múl·lids, amb el perfil anterior del cap fortament inclinat, d’uns 20 centímetres de llargada màxima, de color rosat violaci uniforme (Mullus barbatus).
1 3 [LC] [ZOP] moll de roca Peix de la família dels múl·lids, amb el perfil frontal oblic, que pot atènyer els 40 centímetres de llargada, de color vermellós amb ratlles horitzontals groguenques (Mullus surmuletus).
2 m. [LC] [ZOP] moll reial Peix de la família dels apogònids, de cos curt i ulls grossos, d’uns 10 centímetres de llarg, de color vermell amb petites taquetes negres disperses (Apogon imberbis).
moll3
1 1 m. [LC] [OP] Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora del mar o d’un riu navegable, que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i de mercaderies i a vegades d’abric a les naus.
1 2 m. [TRG] [OP] Andana a les estacions del tren.
1 3 [TRG] [AQ] moll de càrrega i descàrrega Basament elevat sobre el pla del sòl en edificis industrials, per a facilitar la càrrega i descàrrega de camions.
1 4 [TRG] moll d’embarcament Edifici annex a la terminal d’un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus.
2 m. [AQ] moll de pilons Moll, generalment provisional, construït sobre estaques o pilons, que avança dins del mar.
moll4 -a
1 1 adj. [LC] Tou 1. Cera molla.
1 2 adj. [LC] De caràcter feble, sense voluntat. Un home moll.
2 1 adj. [LC] moll d’ulls Que fàcilment plora o llagrimeja.
2 2 [LC] moll de boca Que tot ho xerra.
3 adj. [LC] Impregnat d’aigua. Havia plogut molt i la terra encara era molla. Tenir la roba, els peus, molls.
4 m. [MD] La porció més carnosa d’una part del cos, el tou. El moll de la cama.
molla1
1 1 f. [LC] [HO] Part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla.
1 2 f. [LC] La part més blana de la carn de les persones o dels animals.
2 f. [LC] [HO] Partícula de pa que es desprèn en partir-lo.
molla2
f. [LC] [EI] Peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava. Un vehicle amb molles. Les molles d’un sofà. S’ha romput la molla del pany.
mollal
m. [LC] [EG] AIGUAMOLL.
mollar
adj. [LC] Fàcil de partir, s’aplica especialment a la fruita seca.
mollatge
m. [HIH] Antic dret imposat als vaixells per la utilització del moll.
mollejar
v. intr. [LC] [HO] Els molls o rogers, fer una olor molt forta.
mollenc -a
adj. [LC] Tou 1.
mòllera
1 1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels gàdids, de cos comprimit, de 15 a 20 centímetres de llargada, de color marró rosaci clar i el ventre blanquinós, amb tres aletes dorsals i dues anals i amb un barbelló sota el maxil·lar inferior (Trisopterus minutus capelanus).
1 2 [ZOP] mòllera borda Fura 3 1.
1 3 [ZOP] mòllera de grapissar Peix de la família dels mòrids, amb un radi molt allargat a la primera aleta dorsal, i una sola aleta anal (Gadella maraldi).
1 4 [ZOP] mòllera morenella Peix de la família dels mòrids, amb dues aletes anals (Mora moro).
2 1 f. [ZOP] Peix de la família dels gàdids, del gènere Phycis, amb dues aletes dorsals i una d’anal i les aletes ventrals filamentoses.
2 2 [ZOP] mòllera pigada [o mòllera bròtola] Peix de la família dels gàdids, amb les aletes ventrals que sobrepassen amplament l’origen de l’aleta anal (Phycis blennoides).
2 3 [ZOP] mòllera roquera Peix de la família dels gàdids, amb les aletes ventrals que just arriben a l’origen de l’anal (Phycis phycis).
molleric
1 m. [LC] [BOB] Bolet del gènere Suillus, de l’ordre de les boletals, d’himeni en tubs, barret típicament viscós i carn tova, que es corca fàcilment.
2 m. [BOB] Molleric de barret brunenc, de carn blanca o groga, aromàtica, i de cama amb granulacions brunes i fines, freqüent a les pinedes mediterrànies (Suillus collinitus i S. mediterraneensis).
3 [BOB] molleric clapat Molleric de barret poc viscós, amb clapes esquamiformes, molt freqüent sota el pi roig (Suillus variegatus).
4 [BOB] molleric clar [o molleric moixí] Molleric comestible, de marge de color groc pàl·lid i granulacions de la cama vermelloses, que es fa a les pinedes (Suillus bellinii).
5 [BOB] molleric d’estepa ESTEPEROL.
6 [BOB] molleric de bou Molleric de porus grans i decurrents (Suillus bovinus).
7 [BOB] molleric de calceta Molleric comestible, amb un vel blanc que al principi tapa els porus i després forma un anell sobre la cama (Suillus luteus).
8 [BOB] molleric de muntanya Molleric comestible, sense fibril·les al barret, que es fa a les pinedes (Suillus granulatus).
9 [BOB] molleric pebrer Bolet de l’ordre de les boletals, semblant a un petit molleric, de porus vermellosos i carn groga molt picant (Chalciporus piperatus).
molleró
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible del gènere Leccinum, de l’ordre de les boletals, de cama aspra, amb granulacions i barret bru vermellós o bru grisenc, la carn del qual, un cop tallada, s’oxida i vira sovint cap a tonalitats vermelloses, vinoses o negrenques.
2 [LC] [BOB] molleró rogenc ABRÓ.
3 [LC] [BOB] molleró tessel·lat Molleró de barret amb cutícula que aviat presenta una xarxa de fissures (Leccinum crocipodium).
mollerussenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Mollerussa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Mollerussa o als seus habitants.
mollesa
f. [LC] TOVOR.
mol·li-
[LC] Forma prefixada del mot ll. mollis, ‘tou’, ‘flexible’, ‘suau’. Ex.: mol·lisol.
mollic
m. [BOB] MOLLERIC.
mol·lície
1 f. [LC] TOVOR.
2 f. [LC] Manera de viure en què hom es dona totes les comoditats.
3 f. [MD] En med., tovor anormal d’un òrgan.
mol·lificació
f. [LC] Acció de mol·lificar; l’efecte.
mol·lificar
v. tr. [LC] Ablanir, assuavir.
mol·lificatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de mol·lificar.
molló1
m. [LC] [OP] Fita 1.
molló2
m. [LC] [AGA] Flor de l’olivera.
molls
m. pl. [LC] Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clauet en forma de tisores, que serveix per a agafar les brases del foc, per a encrespar els cabells, etc.
mol·luscoide
adj. [LC] [ZOA] Semblant a un mol·lusc.
mol·luscs
1 1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals invertebrats que tenen un cos tou insegmentat, protegit en molts d’ells per una closca calcària, al qual pertanyen els caragols, els pops, els musclos, les ostres, etc.
1 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
2 m. [MD] Afecció de la pell caracteritzada principalment per la formació de petits tumors cutanis, tous i rodons.
moló
1 m. [AF] Maneta per a treballar la tinta litogràfica, moldre pintura, etc.
2 m. [LC] [IMI] Instrument que serveix per a allisar i polir els cristalls.
molòssids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, d’aspecte robust, amb una cua que sobresurt del patagi, que habiten a tots els continents.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
molsa
1 1 f. [LC] [BOI] Planta de la divisió dels briòfits, fixada al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós.
1 2 f. pl. [BOI] En bot., classe d’aquestes plantes.
2 f. [LC] [BOI] Vegetació que s’adhereix al sòl, a les roques, a les soques, etc., formada per líquens, hepàtiques o algues. Pedra que rodola no cria molsa.
3 f. [BOB] molsa blanca Liquen del grup de les cladònies, elegantment ramificat, de color clar, que viu a terra i sovint s’utilitza per a fer pessebres o maquetes (Cladonia mediterranea i espècies afins).
4 f. [LC] [AGA] Part blana, generalment comestible, d’una fruita.
5 f. [LC] [AGA] PINYOLADA.
molsós -osa
1 adj. [LC] Cobert de molsa.
2 f. [BOC] Lloc on abunden les molses.
molt1
1 adv. [LC] En grau considerable. És molt ric. Ho has fet molt bé. És un diari molt llegit. M’agrada molt.
2 [LC] com a molt loc. adv. Com a màxim, a tot estirar. Els resultats els tindràs com a molt d’aquí a un mes.
3 [LC] de molt [o amb molt] loc. adv. Amb una gran diferència o distància. Això supera amb molt les nostres previsions.
4 [LC] ni poc ni molt V. POC1.
5 [LC] per molt que loc. conj. ENCARA QUE.
6 [LC] poc o molt V. POC1.
molt2 -a
1 1 adj. [LC] Sovint seguit de la preposició de, gran quantitat de, gran nombre de. Ha begut molt de vi. Ha menjat molta carn. Molta gent. Fa molt temps. Té molts d’amics. Hi havia moltes de roses. Eren molts que no s’ho creien.
1 2 [LC] poc o molt V. POC2.
2 1 pron. [LC] Una cosa considerable. Ha fet molt de no res.
2 2 pron. [LC] Força temps. Fa molt que no vens.
moltó
1 1 m. [LC] [AGR] Mascle de l’ovella castrat. Un ramat de moltons. Carn de moltó.
1 2 m. [LC] Marrà 1.
2 m. [DE] ARIET.
moltonada
f. [LC] [AGR] Ramat gran de moltons.
moltonina
f. [IQ] [AGR] Pell de moltó.
moltura
f. [LC] [AGA] Dret que es paga al moliner consistent en una part del gra que mol.
molturar
v. intr. [LC] [AGA] Cobrar la moltura.
mom
1 m. [LC] [JE] [AN] Ball o farsa dansada executada per una comparsa, per una moixiganga, etc., per a divertiment en una festa.
2 m. [AN] [JE] Dansaire del grup de set que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus al País Valencià.
moma
1 1 f. [LC] Allò que hom dona o rep per damunt del que és de llei.
1 2 f. [LC] Allò que produeix molt sense gaire esforç. Quina moma, aquesta feina teva!
1 3 f. [LC] POP. Diners. Afluixar la moma. Tenir una bona moma.
2 1 f. [AN] [JE] Figura simbòlica que representava la gràcia divina o la salut.
2 2 f. [AN] [JE] Conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms.
moment
1 1 m. [LC] Petit espai de temps. Hi va haver un moment de silenci. Esperem-lo un moment més: no pot tardar. No puc reposar ni un moment. Breus moments.
1 2 [LC] a cada moment loc. adv. Molt sovint. Venen a cada moment.
1 3 [LC] d’un moment a l’altre loc. adv. Molt aviat. Arribaran d’un moment a l’altre.
1 4 [LC] de moment loc. adv. En el moment en qüestió. Li ho van fer saber, però de moment no hi va donar importància.
1 5 [LC] de primer moment loc. adv. Al principi.
1 6 [LC] del moment loc. adj. Urgent, que no es pot ajornar. Necessitats del moment.
1 7 [LC] del moment que loc. conj. ATÈS QUE. Del moment que ho diu, ho farà.
1 8 [LC] el moment suprem La mort.
1 9 [LC] en un moment loc. adv. RÀPIDAMENT.
1 10 [LC] per moments loc. adv. Progressivament i amb rapidesa.
1 11 [LC] últims moments Moments que precedeixen la mort.
1 12 m. [LC] Temps oportú per a alguna cosa. No he trobat el moment de telefonar-li. No és ara el moment de parlar-ne. Quan serà el moment, veurem.
1 13 [LC] al seu moment loc. adv. Al moment oportú. Tot se sabrà al seu moment; ara no cal ni esmentar-ho.
1 14 [LC] no veure el moment de fer una cosa Desitjar-ne l’execució prompta.
2 1 m. [FIF] Producte d’una força per la distància de la seva línia d’acció a un punt donat.
2 2 [FIF] moment angular [o moment cinètic] Producte de la quantitat de moviment d’un mòbil per la distància a un punt de referència.
2 3 [FIF] [AQ] [OP] moment d’encast Moment flexor que actua sobre la secció transversal d’una biga ran del seu encast.
2 4 [TRA] [FIF] moment d’estabilitat Moment del parell d’estabilitat d’un cos i especialment d’una nau que sura.
2 5 [FIF] [MT] moment d’inèrcia Resistència d’un cos a modificar la seva velocitat de rotació entorn d’un eix determinat, expressada per la suma dels productes de les masses dels seus elements pels quadrats de llurs distàncies a l’eix.
2 6 [FIF] moment d’un vector respecte a una recta Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
2 7 [FIF] [OP] [AQ] moment de flexió MOMENT FLEXOR.
2 8 [FIF] [OP] moment de torsió Conjunt de dos moments iguals i oposats que produeixen un esforç de torsió.
2 9 [FIF] moment dipolar Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de l/r.
2 10 [FIF] [OP] moment flexor Suma algebraica dels moments, respecte a l’eix neutre de la secció d’una biga, de totes les forces exteriors situades a un costat de la secció.
2 11 [FIF] moment lineal Producte de la massa d’un cos per la seva velocitat.
2 12 [FIF] moment magnètic Donada una espira per la qual circula un corrent d’intensitat I, vector de mòdul igual al producte de la intensitat I per l’àrea de l’espira, de direcció perpendicular al pla de l’espira i de sentit donat per la regla del tirabuixó.
2 13 [FIF] moment magnètic d’un imant Producte de la massa magnètica d’un dels pols per la distància que hi ha entre ells.
2 14 [FIF] moment magnètic intrínsec Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
2 15 [FIF] moment polar d’inèrcia Valor de la integral que apareix en el càlcul d’esforços d’un eix cilíndric quan és sotmès a torsió.
2 16 [FIF] [AQ] [OP] moment resistent Moment que, en cada secció d’una biga, equilibra el moment flexor.
3 m. [MT] Esperança matemàtica d’una potència d’una variable aleatòria. La variància és el segon moment de la variable quan l’esperança és nul·la.
momentani -ània
1 adj. [LC] Que no dura sinó un moment.
2 adj. [LC] Que es realitza en un breu espai de temps.
momentàniament
adv. [LC] D’una manera momentània, per molt breu temps.
mòmia
1 1 f. [MD] [HIH] [AN] Cadàver que, tractat amb substàncies antisèptiques, o per la manera d’estar enterrat, s’ha dessecat i pot conservar-se indefinidament.
1 2 f. [LC] [HIH] [AN] Cadàver preparat a la manera dels antics egipcis.
2 1 f. [LC] POP. Persona molt seca.
2 2 f. [LC] POP. Persona aturada, poc llesta.
momificació
f. [LC] [AN] [MD] Acció de momificar; l’efecte.
momificar
v. tr. [LC] [AN] [MD] Convertir en una mòmia (un cadàver).
mon ma
[pl. mos mes]
adj. [LC] Anteposat al nom, el meu, la meva. Mon pare i ma germana.
món
[pl. mons]
1 1 m. [LC] Conjunt de totes les coses creades. La creació del món. La fi del món. Déu feu el món en sis dies.
1 2 [LC] des que el món és món loc. adv. Des de la creació, sempre.
1 3 [LC] el món no va ésser fet en un dia Les coses no es poden fer en un moment.
2 1 m. [LC] Planeta que habitem. Fer la volta al món.
2 2 m. [LC] PER EXT. Ser algú el millor home del món. No hi ha al món res millor que això. Això ell no ho faria per res del món.
2 3 [LC] ésser a l’altra part de món Ésser molt lluny.
2 4 [LC] perdre el món de vista a) DESMAIAR-SE.
2 4 [LC] perdre el món de vista b) Perdre els estreps, perdre el seny.
3 1 m. [LC] Part de la Terra.
3 2 [LC] el món antic Part de la Terra coneguda pels antics.
3 3 [LC] el nou món a) Part de la Terra descoberta modernament.
3 3 [LC] el nou món b) El continent americà.
4 1 m. [LC] Planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat. La pluralitat dels mons.
4 2 [LC] el món sublunar La terra.
5 1 m. [LC] La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
5 2 [LC] anar-se’n del món Morir 1 1.
5 3 [LC] posar al món Donar naixença.
5 4 [LC] treure del món MATAR2.
5 5 [LC] venir al món Néixer.
6 1 m. [LC] [RE] l’altre món Allò que és enllà de la nostra vida, la vida futura.
6 2 [LC] anar-se’n a l’altre món Morir 1 1.
6 3 [LC] de l’altre món loc. adj. Estrany, extraordinari. Hèrcules va fer coses de l’altre món. M’ho explicava com si fos una cosa de l’altre món. La seva conferència no va ser res de l’altre món.
7 1 m. [LC] [RE] Allò que concerneix els interessos terrenals oposats a les coses de Déu. Renunciar al món.
7 2 m. [LC] [RE] Conjunt de les delícies i les vanitats terrenals considerades com un dels tres enemics de l’ànima. Món, dimoni i carn.
8 1 m. [LC] Societat humana en general. Tenir món. Els usos del món. Entrar en el món. No ser d’aquest món. Riure’s del món.
8 2 m. [LC] Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus. El món pagà, cristià.
8 3 [LC] el gran món L’alta societat.
8 4 [LC] el món de les lletres (o de les arts, o de les finances, etc.) Els literats, els artistes, els financers, etc.
8 5 [ECT] [LC] [SO] el tercer món El conjunt dels països subdesenvolupats.
8 6 [FLL] món literari Món de qui conrea les belles lletres.
9 1 m. [LC] tot el món TOTHOM.
9 2 [LC] mig món Molta gent.
10 m. [LC] Quantitat molt gran. Aquell retrobament li portà un món de records.
11 m. [SO] món implícit Món de les evidències col·lectives.
12 m. [HIG] En heràld., moble proveït d’una creu al cim, que representa el globus o pom que portaven a la mà, o sobre la corona, els emperadors, reis, prínceps, etc.
mon-
[LC] V. MONO-.
mona1
1 f. [LC] [ZOM] Primat del gènere Cercopithecus, de cua no molt llarga i amb callositats isquiàtiques.
2 1 f. [LC] Persona que no fa sinó imitar el que veu fer a altri.
2 2 [LC] fer la mona Fer el ridícul.
3 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
4 1 f. [LC] [JE] Joc de cartes que consisteix a descartar-se aparellant cartes d’igual valor que els jugadors es prenen successivament els uns als altres.
4 2 f. [JE] Carta, generalment una sota, que queda desaparellada en el joc de la mona.
4 3 f. [JE] Jugador que perd en el joc de la mona.
5 f. [LC] [AGP] Nansa petita feta de xarxa.
mona2
f. [LC] [HO] [AN] Pastís amb un o més ous durs o bé amb figures de xocolata, que els padrins solen regalar a llurs fillols per Pasqua.
monacal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als monjos o a les monges. Vida monacal.
monacalment
adv. [LC] [RE] Com a monjo o monja.
monacat
m. [LC] [RE] Estat o professió de monjo o de monja.
monada
1 f. [LC] Gest, posat, que vol ésser graciós, atraient.
2 f. [LC] POP. Persona o cosa bufona, graciosa, delicada.
mònada
f. [FS] [LC] Substància simple que, segons certs filòsofs, és l’element últim de la realitat.
monadal
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la mònada.
monadelf -a
adj. [BO] En bot., amb els filaments estaminals concrescents formant un sol fascicle. Estams monadelfs.
monadisme
m. [FS] [LC] Teoria segons la qual l’Univers és compost de mònades.
monadologia
f. [FS] [LC] Doctrina filosòfica de les mònades.
monaquisme
1 m. [LC] [RE] Institucions monàstiques.
2 m. [LC] [RE] Allò que constitueix la manera d’ésser dels monjos i les monges.
monarca
m. i f. [LC] [HIH] [PO] Sobirà d’una monarquia.
monarquia
1 f. [LC] [HIH] [PO] Forma de govern en què el poder polític principal correspon d’una manera vitalícia a una sola persona designada per dret d’herència o per elecció. Monarquia absoluta.
2 f. [PO] [HIH] En les democràcies contemporànies, forma de govern en què el cap de l’Estat és designat per dret d’herència. Monarquia parlamentària o constitucional.
3 f. [LC] [HIH] [PO] Estat que té la monarquia com a forma de govern.
monàrquic -a
1 adj. [LC] [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent al monarca o a la monarquia.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [PO] Partidari de la monarquia.
monàrquicament
adv. [LC] [HIH] [PO] Segons el sistema monàrquic.
monarquisme
1 m. [LC] [HIH] [PO] Qualitat de monàrquic.
2 m. [LC] [HIH] [PO] Afecte a la monarquia.
monasterial
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al monestir. L’església monasterial de Gerri.
monàstic -a
adj. [LC] [RE] Pertanyent als monestirs o a llurs ocupants. Ordes monàstics. Regles monàstiques. Vida monàstica.
monàsticament
adv. [LC] [RE] Segons les regles monàstiques.
monazita
f. [GLM] Mineral, fosfat de ceri, lantà, itri i tori, de fórmula (Ce,La,Th,Y)PO4, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és font d’elements de terres rares.
mondongo
1 1 m. [LC] Carn picada per a embotit.
1 2 m. [LC] Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa.
1 3 m. [LC] Brou o plat fet amb aquest tipus de botifarra.
2 m. [LC] Matança del porc.
moneda
1 1 f. [LC] [NU] [ECT] Objecte de metall, paper o altre suport, emès per l’autoritat reconeguda, emprat com a mesura comuna per al valor material de les coses, com a dipòsit de valor i per a facilitar els canvis. Moneda d’or, d’argent, de coure, de níquel. Batre moneda.
1 2 f. [ECT] [NU] Peça de moneda que consisteix generalment en un petit disc.
1 3 [NU] moneda bracteada Moneda batuda damunt un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny de bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu.
1 4 [NU] moneda medalla Peça metàl·lica que participa de les característiques de les monedes i de les medalles.
1 5 [LC] [NU] moneda obsidional Moneda que es bat en una plaça assetjada.
1 6 [LC] moneda sonant Moneda metàl·lica, en peces.
2 1 f. [ECT] Unitat oficial de valor. La moneda d’un país. Una moneda forta, feble.
2 2 f. [NU] Diner efectiu d’un país que no està en mans del sistema bancari.
2 3 [ECT] moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
2 4 [LC] moneda corrent Moneda vàlida, que està en curs.
2 5 [NU] moneda de compte Unitat imaginària, generalment múltiple d’un tipus monetari circulant, emprada per a la comptabilitat i especialment per a valors importants.
2 6 [ECT] moneda divisionària Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu.
2 7 [LC] [NU] moneda falsa Moneda que imita la moneda legal.
2 8 [ECT] moneda flotant Moneda que és en flotació.
3 f. [LC] ésser moneda corrent Ésser corrent, habitual.
4 f. [NU] Mesura comuna per al valor material.
5 f. pl. [BOS] [AGA] SETINS.
monedar
v. tr. [LC] [NU] Transformar en moneda.
monedatge
1 m. [ECT] Dret que empara la fabricació de moneda.
2 m. [NU] Impost periòdic medieval establert per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
moneder1
m. [LC] [ED] PORTAMONEDES.
moneder2 monedera
1 m. i f. [NU] [PR] [ECT] Persona que fabrica moneda.
2 [LC] [PR] moneder fals Persona que fa moneda falsa.
monegasc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Mònaco.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Mònaco o als seus habitants.
monel
m. [ML] [QU] Aliatge constituït per níquel, coure i ferro, molt resistent a la tracció i a la corrosió.
moneres
f. pl. [BI] Regne dels organismes procariotes que inclou les cianofícies, els bacteris i els arqueobacteris.
monestir
m. [LC] [RE] [HIH] Edifici destinat a habitatge d’una comunitat de monjos o de monges.
monestrell
1 m. [AGA] [LC] Cep d’una varietat procedent de l’Empordà, que dona raïm negre.
2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep monestrell.
3 m. [LC] [AGA] Vi elaborat amb raïm monestrell.
monetari -ària
1 adj. [LC] [ECT] [NU] Relatiu o pertanyent a la moneda. Sistema monetari. Oferta monetària. Convencions monetàries entre dos estats. Política monetària.
2 m. [LC] [NU] Col·lecció ordenada de monedes i de medalles.
monetarisme
m. [ECT] Doctrina econòmica que atorga a la política monetària un paper primordial en el funcionament de l’economia.
monetització
f. [ECT] [LC] Acció de monetitzar; l’efecte.
monetitzar
v. tr. [ECT] [LC] Convertir en moneda, adoptar com a moneda corrent.
monge
m. [LC] [RE] [PR] MONJO.
monger mongera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa diligències per a un convent de monges.
monget
m. [LC] [AGA] [BOS] Fesolet 2.
mongeta
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en llegum i llavor de la mongetera. Un plat de mongetes. Mongetes gavatxes.
2 [LC] [AGA] mongeta del ganxet Mongeta seca d’una varietat de gra blanc.
3 [AGA] mongeta rènega Mongeta d’una varietat de gra gros i rodó.
4 [BOS] [AGA] mongeta seca Llavor madura comestible de la mongetera, generalment reniforme, de mida variable i de color divers, blanc, rosat, negrenc, marbrejat, segons la mena.
5 [BOS] [AGA] mongeta tendra Llegum tendre comestible de la mongetera, verd, de longitud variable, pla o quasi cilíndric.
6 [AGA] [BOS] mongeta vermella Mongeta seca d’una varietat de gra vermellós.
mongetar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp de mongeteres.
mongetera
1 1 f. [BOS] [AGA] [LC] Planta del gènere Phaseolus, de la família de les papilionàcies, enfiladissa o en forma de mata baixa, de fulles trifoliolades, amb els folíols ovats i acuminats, i fruit en llegum.
1 2 f. [LC] [BOS] [AGA] Mongetera de flors blanques o un xic rosades, en raïms axil·lars, originària d’Amèrica del Sud i cultivada pels seus llegums i granes comestibles, les mongetes (Phaseolus vulgaris).
1 3 [BOS] mongetera vermella Mongetera de flors generalment d’un vermell escarlata, en gran nombre per raïm, originària de l’Amèrica tropical i cultivada com a planta d’horta i ornamental (Phaseolus coccineus).
2 f. [BOS] mongetera d’arbre GARROFER DEL DIABLE.
mongí
adj. [LC] [AGR] colom mongí V. COLOM.
mongia
1 f. [LC] [RE] Condició monàstica.
2 f. [LC] [RE] Plaça de monjo en un monestir.
mongívol -a
adj. [LC] [RE] Propi dels monjos o de les monges.
mongol -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Natural de Mongòlia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als mongols.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües parlades pels mongols.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al mongol.
mongòlic -a
1 1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a Mongòlia.
1 2 adj. [FL] [AN] Mongol1 2.
2 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a la raça mongòlica.
3 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] OBS. Afectat de síndrome de Down.
3 2 adj. [LC] [MD] OBS. Relatiu o pertanyent a la síndrome de Down.
mongolisme
m. [MD] [PS] [PE] OBS. SÍNDROME DE DOWN.
moniatar
m. [LC] [BOC] [AGA] Camp plantat de moniatos.
moniatera
f. [BOS] [AGA] Planta de la família de les convolvulàcies, d’arrels tuberoses, tiges enfiladisses o decumbents, fulles amplament ovades, truncades o cordiformes a la base, i flors en forma d’embut, blanques, rosades o violàcies, originària de l’Amèrica tropical i cultivada per les seves arrels, els moniatos (Ipomoea batatas).
moniato
1 m. [BOS] [AGA] Arrel tuberosa comestible de la moniatera, oblonga o fusiforme, de polpa groguenca o vermellosa, rica en fècula i sucre.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] MONIATERA.
monició
f. [RE] Explicació breu, en el curs de la celebració litúrgica, per tal d’ajudar els fidels a comprendre millor els textos o els ritus.
monilials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs deuteromicets hifomicets, caracteritzats per la formació de conidis en contacte amb l’exterior, sobre conidiòfors cespitosos.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
moniliforme
adj. [BO] Que té una forma que recorda un enfilall de granets. Antena moniliforme. Paràfisi moniliforme.
monisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina que refereix tots els fenòmens a un únic principi.
2 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual només hi ha una única substància. El panteisme és una forma de monisme.
mònita
f. [LC] Astúcia, traces, de qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, de qui sap trampejar les coses.
monitor monitora
1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona que assisteix els altres amb els seus advertiments, amonestacions, instruccions. Un monitor de colònies. Un monitor d’esquí.
2 m. [DE] Vaixell de guerra, de cuirassa gruixuda, artilleria grossa i buc poc alterós, que es destinava principalment a la defensa i a l’atac de les costes i de les vies fluvials.
3 1 m. [TC] [LC] Aparell que serveix per a controlar a distància una imatge o un altre senyal electromagnètic.
3 2 m. [EL] Petit receptor emprat per al control de la retransmissió de programes de ràdio o de televisió.
4 1 m. [IN] Consola per a visualitzar per pantalla les dades d’un ordinador.
4 2 m. [IN] Pantalla d’un terminal informàtic o d’un sistema de visualització d’imatges.
monitori -òria
1 adj. [LC] Que serveix per a advertir o amonestar.
2 1 m. [DR] [RE] En llenguatge eclesiàstic, carta amb la qual s’invita, sota certes penes, a palesar un fet.
2 2 m. [DR] [RE] Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d’excomunió.
monja
1 f. [RE] [PR] [LC] Religiosa d’algun dels ordes monàstics aprovats per l’Església. Fer-se monja. Un convent de monges.
2 f. pl. [LC] Espurnes petites d’un paper que es crema.
3 f. [ZOP] [LC] Milana 2.
4 f. [LC] [BOS] [AGA] MONGETA.
monjo
1 m. [LC] [RE] [PR] Religiós d’algun dels ordes monàstics aprovats per l’Església. Va fer professió de monjo a Poblet. Els monjos trapencs.
2 1 m. [IMF] [IMI] [AQ] Element vertical que separa les dues meitats d’una encavallada, d’una finestra coronella, d’una porta doble, etc.
2 2 m. [AQ] Element vertical i cèntric que suporta una estructura de pavelló o els esglaons d’una escala de caragol.
monjoia
1 f. [LC] [AGA] Fita 1.
2 f. [LC] [AGA] Garba o petit munt de trepadella, de fajol, etc., segats.
monjoiar
v. tr. [LC] [AGA] Segar (el fajol, la trepadella, etc.), i disposar-lo en monjoies.
mono
adj. [EL] MONOFÒNIC.
mono- [o mon-]
[LC] Prefix que significa ‘un de sol’. Ex.: monocèfal, monòcit, monadelf.
monoàcid -a
adj. [QU] Que posseeix un grup hidroxil que pot reemplaçar un àtom d’hidrogen d’un àcid.
monoaleta
f. [SP] Aleta en què el nedador posa tots dos peus.
monoatòmic -a
adj. [QU] Que, en condicions normals, té les molècules constituïdes per un únic àtom.
monoaural
adj. [EL] [LC] [MD] Que empra una sola orella, s’aplica a l’audició.
monoaxial
adj. [GL] UNIAXIAL.
monobàsic -a
adj. [QU] Que posseeix un únic àtom d’hidrogen reemplaçable per un metall o un radical positiu. L’àcid acètic és monobàsic.
monoblèpsia
f. [MD] Condició de la vista en què la visió és normal quan es mira amb un sol ull, i confusa i indistinta quan es mira amb tots dos ulls.
monobloc
adj. [EI] Que presenta tots els seus elements formant part d’una mateixa peça o bloc.
monobotella
f. [SP] Bloc format per una sola botella d’aire comprimit, que l’escafandrista es col·loca a l’esquena.
monocameral
adj. [PO] Que té una sola cambra.
monocameralisme
m. [PO] Forma d’organització parlamentària fonamentada en una cambra única.
monocarpel·lar
adj. [BO] Que té un sol carpel.
monocàrpic -a
adj. [BO] Que lleva fruit una sola vegada i mor després de fruitar.
monocarril
m. [OP] Ferrocarril que utilitza un sol carril.
monocasi
m. [BO] Inflorescència cimosa en què cada eix successiu produeix una sola branca.
monocèfal -a
adj. [BO] En bot., que porta solament un capítol.
monocicle
m. [TRG] [LC] [SP] Velocípede d’una sola roda.
monocíclic -a
1 adj. [BO] [LC] [QU] Que té un sol cicle, que forma un sol cicle o cercle.
2 adj. [QU] En quím., format només per un sol nucli o anell. Compost monocíclic.
monòcit
m. [BI] Leucòcit mononuclear que mesura, en l’home, entre 12 i 22 micròmetres i constitueix del 3 al 7 % dels leucòcits circulants.
monoclamidi -ídia
adj. [BO] En bot., que té un sol verticil periàntic. Flor monoclamídia. Plantes monoclamídies.
monocle
m. [LC] [FIF] [MD] Lent per a posar-la davant d’un sol ull.
monoclí -ina
adj. [BO] En bot., que té androceu i gineceu en una mateixa flor.
monoclinal
adj. [GL] En geol., format per capes amb la mateixa inclinació i el mateix sentit.
monoclínic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema monoclínic.
monoclonal
1 adj. [BI] Derivat d’una sola cèl·lula.
2 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a un sol clon.
monocord
m. [MU] Instrument músic antic, d’una sola corda, usat per a demostrar les relacions acústiques entre els intervals sonors.
monocotiledoni -ònia
1 adj. [LC] [BO] Que té un sol cotilèdon.
2 1 f. pl. [BOS] Classe de plantes del grup de les angiospermes, que tenen un sol cotilèdon a l’embrió i solen tenir l’arrel fasciculada, les fulles paral·lelinèrvies i les flors trímeres.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta classe.
monocràcia
f. [DR] Poder polític absolut exercit per una persona o un grup.
monocràtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la monocràcia.
monocristall
m. [GL] Xarxa cristal·lina única d’un mineral que embolcalla d’altres minerals o partícules pètries.
monocristal·lí -ina
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a un monocristall.
monocrom -a
adj. [LC] [AR] [FIF] D’un sol color. Pintura monocroma.
monocromàtic -a
adj. [FIF] [LC] En fís., que dona ratlles lluminoses d’un sol color.
monocular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un sol ull.
2 adj. [FIF] [MD] [LC] Que empra un sol ull, adaptat a la visió d’un sol ull. Visió monocular. Microscopi monocular.
monocultiu
m. [GG] [AGA] MONOCULTURA.
monocultura
f. [GG] [AGA] Explotació agrícola que es basa en el conreu d’una sola espècie vegetal.
monodàctil -a
adj. [ZOA] [LC] [MD] Que té un sol dit.
monodia
f. [FLL] [MU] [LC] Cant a una sola veu.
monòdic -a
adj. [FLL] [MU] [LC] Relatiu o pertanyent a la monodia. La lírica dels grecs era monòdica o bé coral.
monodrama
m. [JE] Espectacle teatral en què apareix un sol personatge que recita sobre la base d’un comentari musical executat per l’orquestra.
monòdrom -a
adj. [ZOA] [EG] Que fa una sola emigració per a la reproducció, s’aplica a alguns peixos.
monoespecífic -a
adj. [ZOA] Que comprèn una sola espècie, s’aplica a famílies i gèneres d’animals i plantes.
monoesquí
[pl. -ís]
1 m. [SP] Esquí ample sobre el qual hom es col·loca amb els dos peus per lliscar sobre una superfície coberta de neu o sobre l’aigua.
2 m. [SP] Esport practicat sobre la neu o sobre l’aigua mitjançant monoesquís.
monoestable
adj. [EL] [FIF] Que presenta principalment un estat estable, amb algun moment d’inestabilitat durant un temps determinat. Dispositiu monoestable.
monòfag -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la monofàgia.
2 adj. [ZOA] Que no menja sinó una sola mena d’aliments.
monofàgia
f. [ZOA] Règim que consisteix a no menjar sinó una sola mena d’aliments.
monofàsic -a
1 adj. [EE] Que té una sola fase.
2 adj. [EE] Que produeix o utilitza corrent monofàsic.
monofiodont -a
adj. [ZOA] Que té una sola dentició. Mamífer monofiodont.
monofisisme
m. [HIH] [RE] Doctrina teològica que sosté que hi ha en Jesucrist una sola natura, divina, i no dues natures, divina i humana.
monofisita
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al monofisisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del monofisisme.
monofòbia
f. [MD] [PS] Por d’estar sol, horror a la soledat.
monofonia
f. [EL] Tècnica d’enregistrament i de reproducció de so mitjançant un sol canal, que, per tant, només permet l’obtenció de so procedent d’una única direcció.
monofònic -a
adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la monofonia. Amplificador monofònic.
monoftàlmic -a
adj. [MD] [BI] Que té un sol ull.
monoftongació
f. [FL] Acció de monoftongar; l’efecte.
monoftongar
v. tr. [FL] Reduir (d’un diftong, d’un triftong) a una sola vocal.
monògam -a
1 1 adj. [LC] [SO] [AN] Casat o aparellat amb una sola persona.
1 2 adj. [LC] [SO] [AN] Que no s’ha casat sinó una sola vegada.
2 adj. [LC] [ZOA] Que no s’uneix sinó amb un sol individu de l’altre sexe.
monogàmia
f. [LC] [SO] [AN] Estat o qualitat de monògam.
monogènic -a
adj. [BI] Determinat per al·lels d’un sol gen, s’aplica a la diferència de caràcters.
monogenisme
m. [RE] [FS] [BI] [AN] Teoria o doctrina segons la qual tots els homes descendeixen d’una sola parella.
monogenista
1 adj. [LC] [AN] [RE] [FS] [BI] Relatiu o pertanyent al monogenisme.
2 adj. i m. i f. [RE] [FS] [BI] [AN] Partidari del monogenisme.
monogin -ògina
adj. [ZOA] [SO] Que no té sinó una dona, que no viu sinó amb una femella.
monogínia
f. [ZOA] Presència d’una sola femella fèrtil en determinades societats d’animals.
monografia
f. [LC] [BB] Escrit sobre un punt especial d’història, de ciència, etc.
monogràfic -a
1 adj. [BB] Relatiu o pertanyent a la monografia.
2 adj. [LC] [BB] Que tracta d’un aspecte determinat d’una disciplina. Cursos monogràfics.
monograma
m. [LC] [AR] Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’ell.
monogramàtic -a
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent a un monograma.
2 adj. [LC] [AR] Que consisteix en un monograma.
monoic -a
1 adj. [BO] Que té flors masculines i flors femenines en un mateix individu.
2 adj. [BO] Que té arquegonis i anteridis en un mateix individu, s’aplica a les molses.
monoide
m. [MT] Semigrup amb un element neutre.
monolatria
f. [RE] HENOTEISME.
monòleg
1 m. [LC] Fet de parlar sol, amb si mateix.
2 m. [JE] [FLL] Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge.
3 m. [JE] Part d’una obra dramàtica en què un personatge parla sol.
4 m. [LC] PER EXT. Parlava tan exaltat que no em vaig atrevir a interrompre el seu monòleg.
5 [FLL] monòleg interior Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que sorgeix de la seva consciència.
monolingüe
adj. [FL] UNILINGÜE.
monolingüisme
m. [FL] Qualitat de monolingüe.
monòlit
m. [LC] [AR] Monument de pedra d’una sola peça.
monolític -a
1 adj. [LC] [AR] Fet d’una sola pedra.
2 adj. [LC] Que té els elements formant un tot homogeni i impenetrable com un bloc. La universitat no ha de ser una institució monolítica.
monologar
v. intr. [LC] Parlar sol.
monologuista
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que escriu monòlegs.
monomania
1 f. [LC] [MD] Alienació mental que consisteix en l’obsessió per una sola cosa.
2 f. [LC] Concentració de l’interès en una sola cosa.
monomaníac -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la monomania.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix monomania.
monomàquia
f. [HIH] DUEL.
monòmer
m. [QU] [IQ] Molècula simple que forma part de cadenes de dues, tres o més unitats.
monometal·lisme
m. [ECT] Sistema monetari en què regeix un patró únic, or o argent.
monometal·lista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al monometal·lisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del monometal·lisme.
monòmfal
m. [ZOA] [MD] Ésser doble format per dos individus units per un llombrígol comú.
monomi -òmia
1 adj. [MT] En mat., que consta d’un sol terme.
2 m. [MT] [LC] Polinomi que consta d’un sol terme.
monomineral
adj. [GLG] Compost per una sola espècie mineral, s’aplica a una roca o a una mostra mineral.
monomorfisme
m. [MT] Morfisme injectiu.
monomotor -a
1 adj. [LC] Que té un sol motor.
2 m. [LC] Avió monomotor.
mononuclear
adj. [LC] Que té un sol nucli.
mononucleosi
1 f. [MD] Augment del nombre de leucòcits mononuclears, en absolut i en relació amb les altres menes de leucòcits.
2 [MD] mononucleosi infecciosa Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per febre, faringitis, hipertròfia dels ganglis limfàtics cervicals i un increment de limfòcits perifèrics, produïda per un virus.
monoparental
adj. [AN] Relatiu o pertanyent a la família monoparental.
monopatí
m. [JE] [LC] [SP] Planxa de fusta o de fibra sintètica, muntada damunt quatre rodes, que serveix per a patinar sobre superfícies llises.
monopirè -ena
adj. [BO] Que no té sinó un pinyol.
monoplà
m. [TRG] [LC] [EI] Avió que té un sol pla de sustentació.
monoplaça
1 adj. [SP] D’una sola plaça, s’aplica a un vehicle.
2 m. [SP] Vehicle monoplaça.
monoplacòfors
1 m. pl. [GLP] Classe de mol·luscos amfineures, amb conquilla univalva de forma generalment cònica, molt ben representada al registre fòssil paleozoic i amb molt poques espècies actuals.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.
monoplegia
f. [MD] [LC] Paràlisi que afecta un sol membre.
monopodi
m. [BO] Eix d’una planta que creix indefinidament perquè conserva sempre un punt vegetatiu apical i va donant ramificacions laterals.
monopòdic -a
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent al monopodi.
2 adj. [BO] Que dona lloc a un monopodi. Ramificació monopòdica.
monopoli
1 m. [LC] [ECT] Privilegi exclusiu de vendre alguna cosa en un mercat donat. El monopoli del tabac.
2 m. [LC] [ECT] Dret exclusiu posseït per un curt nombre de persones.
3 m. [LC] PER EXT. Ell creu que té el monopoli de l’elegància.
4 [HIH] monopoli senyorial Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú, com el molí, el forn o la forja.
monopolisme
m. [LC] [ECT] Sistema que afavoreix l’establiment de monopolis.
monopolista
1 1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Partidari dels monopolis.
1 2 m. i f. [ECT] Persona que exerceix un monopoli.
2 m. i f. [ECT] Oferent d’un mercat que té capacitat per a fixar el preu.
monopolització
f. [LC] [ECT] Acció de monopolitzar; l’efecte.
monopolitzador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que monopolitza.
monopolitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] Tenir el monopoli (d’alguna cosa).
2 v. tr. [LC] [ECT] Reduir a monopoli.
monopròtic -a
adj. [QU] Que cedeix un sol protó, s’aplica a un àcid.
monopsoni
m. [ECT] Situació de mercat que es produeix quan existeix un únic demandant d’un producte amb capacitat per a fixar el preu.
monòpter -a
adj. [BO] Que té una sola ala.
monoraïl [o monorail]
m. [EI] [OP] MONOCARRIL.
monorefringència
f. [FIF] [GL] Propietat dels cossos que presenten una refracció en què un raig de llum incident produeix un únic raig refractat.
monorefringent
adj. [FIF] [GL] [GLG] Que produeix monorefringència.
monorim -a
adj. [FLL] [FL] D’una sola rima. Estrofa monorima.
monosacàrid
m. [BI] [QU] Glícid de fórmula general (CH2O)n constituït per un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona.
monosèmia
f. [FL] Propietat per la qual una unitat lèxica té un sol significat.
monosèmic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la monosèmia.
2 adj. [FL] Que té un sol significat. Mot monosèmic.
monosíl·lab -a
1 1 adj. [LC] [FL] [FLL] D’una sola síl·laba.
1 2 m. [LC] [FL] [FLL] Mot d’una sola síl·laba. El poema Déu i lo món és escrit en monosíl·labs.
2 m. [FLL] [FL] [LC] Vers d’una sola síl·laba mètrica.
monosil·làbic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Monosíl·lab 1 1.
monosil·labisme
1 m. [LC] [FL] Ús de monosíl·labs.
2 m. [LC] [FL] Caràcter d’un escrit, d’una llengua, en què no s’usen sinó monosíl·labs.
monosomia
f. [BI] Condició de monosòmic.
monosòmic -a
1 adj. [BI] Que té un membre de menys en alguna de les parelles de cromosomes homòlegs, s’aplica a una cèl·lula, un teixit, un organisme.
2 adj. [BI] Que no té homòleg, s’aplica al cromosoma d’un organisme monosòmic.
monosperm -a
adj. [BO] Que té una sola llavor.
monòstic -a
1 adj. [FLL] Que no conté sinó un vers.
2 m. [FLL] Inscripció monòstica.
monostròfic -a
adj. [FLL] Compost per una sola estrofa.
monot
m. [AGF] [AGP] Nansa usada pels pescadors de l’Albufera de València.
monotècic -a
adj. [BO] En bot., que té una sola teca.
monoteisme
m. [LC] [RE] [AN] [FS] Creença en un sol déu, transcendent, personal i creador.
monoteista
1 adj. [RE] [AN] [LC] Relatiu o pertanyent al monoteisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] [AN] Partidari del monoteisme.
monoteleta
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al monotelisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] Seguidor del monotelisme.
monotelisme
m. [HIH] Doctrina que defensa una única voluntat divina en Jesucrist.
monotip1
1 m. [AF] Estampa única obtinguda per la impressió d’una pintura feta damunt una planxa de metall.
2 m. [TRA] Embarcació de regates que forma part d’un conjunt d’unitats idèntiques.
monotip2
f. [AF] [LC] Màquina de composició tipogràfica que produeix línies justificades de caràcters mòbils.
monotípia
f. [AF] Composició feta amb una monotip.
monotípic -a
adj. [BI] Que té un sol representant, com un gènere que comprèn una sola espècie.
monotipista
m. i f. [AF] [PR] [LC] Persona que fa la composició tipogràfica amb una monotip.
monòton -a
1 1 adj. [LC] [MU] Que té sempre el mateix to. Un cant monòton.
1 2 adj. [LC] Que cansa per la repetició de les mateixes coses. Una vida monòtona.
2 adj. [MT] En mat., únicament creixent o decreixent. Aplicació monòtona entre dos conjunts. Successió monòtona.
monòtonament
adv. [LC] D’una manera monòtona.
monotonia
f. [LC] Qualitat de monòton.
monotremes
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers prototeris que presenten cloaca i ponen ous, propis d’Oceania, que comprèn els ornitorrincs i els equidnes.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
monovolum
m. [LC] Automòbil espaiós, amb seients que permeten diferents disposicions i amb un portaequipatges de molta cabuda unit a l’espai interior sense cap separació.
monòxid
1 m. [QU] Òxid la molècula del qual conté només un àtom d’oxigen.
2 [QU] monòxid de carboni Gas incolor, tòxic, de fórmula CO, resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen.
3 [QU] monòxid de dinitrogen Gas hilarant emprat en anestèsia.
4 [QU] monòxid de nitrogen Gas que es forma per la combinació directa del nitrogen i l’oxigen de l’aire a temperatures altes.
monòxil
adj. [TRA] Fet d’un sol tros de fusta, s’aplica a una canoa.
monozigòtic -a
adj. [BI] [MD] UNIVITEL·LÍ.
monsenyor
1 m. [RE] Títol donat als cardenals, als arquebisbes, als bisbes i a altres dignataris eclesiàstics.
2 m. [LC] [HIH] [RE] Títol d’honor donat, a França, als prínceps d’una família sobirana.
monsó
m. [ME] Vent que bufa entre un continent i l’oceà pròxim quan hi ha un escalfament diferencial fort entre un i l’altre i forma part de la circulació general atmosfèrica.
monsònic -a
adj. [ME] Relatiu o pertanyent al monsó.
monstera
f. [BOS] Liana de la família de les aràcies, de tija robusta, amb arrels adventícies penjants, fulles grosses i coriàcies, generalment segmentades i amb perforacions ovades o el·líptiques, i flors en espàdix embolcallat per una espata blanca, el qual dona lloc a una infructescència comestible, originària de Mèxic i Amèrica Central i plantada com a ornamental (Monstera deliciosa).