gavatge
1 m. [MD] Engreix, encebament, sobrealimentació, amb finalitats terapèutiques o, en aviram i bestiar, amb finalitats de cria.
2 m. [MD] Administració terapèutica d’aliments a través d’una sonda gàstrica.
gavatx1
m. [LC] Pap dels ocells.
gavatx2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del migdia de França enllà del Rosselló.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Francès, dit despectivament.
2 m. [AGA] Préssec d’una varietat de carn blanca i pell vermella.
gavatxí
m. [IT] Trena de cotó emprada per a lligar, a tall de cadena, els cartons ja picats d’un dibuix jacquard.
gavatxó
m. [IMI] Peça de ferro per a fixar provisionalment els cèrcols a les botes.
gavella
1 f. [AGA] Feix petit de blat, branquillons, etc.
2 [LC] fer bona gavella Fer bona parella.
gavet
m. [BOS] [LC] NERET.
gaveta
f. [AQ] [LC] Recipient quadrat de fusta o de goma, amb anses, de poca profunditat i de parets inclinades cap enfora, on es pasta el ciment, el morter, etc.
gavià
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels làrids, de mida mitjana o grossa, propi d’ambients marins.
2 [ZOO] gavià argentat Ocell de la família dels làrids, d’uns 55 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb el mantell gris clar i el bec i les potes de color groc, propi del Mediterrani (Larus cachinnans).
3 [ZOO] gavià argentat de potes roses Ocell de la família dels làrids, idèntic al gavià argentat llevat del color de les potes, que viu a les costes atlàntiques (Larus argentatus).
4 [ZOO] gavià fosc Ocell de la família dels làrids, de plomatge blanc amb el mantell de color gris fosc (Larus fuscus).
gavial
m. [ZOR] [LC] Rèptil de la família dels gaviàlids, de musell prim i allargat i amb dents de mida uniforme que encaixen sense deixar espais buits, de règim ictiòfag, que habita les vores dels rius de l’Índia (Gavialis gangeticus).
gaviàlids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils del grup dels crocodilians que té com a únic representant el gavial.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
gàvids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells capbussadors, de l’ordre dels gaviformes, de costums principalment marins, de grans dimensions, cos allargassat, cua rudimentària, coll llarg i robust, bec recte i punxegut, amb les potes en posició molt posterior, a la qual pertanyen les calàbries.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
gaviformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells aquàtics nedadors i capbussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que comprèn una família amb espècies presents al nostre litoral.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
gavilans
m. pl. [LC] Arpiots 1.
gavina
1 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels làrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el plomatge de tons brunencs i grisencs de distribució diferent segons l’època de l’any i amb el marge anterior de les ales blanc, propi del litoral mediterrani (Larus ridibundus).
2 [ZOO] gavina capblanca Ocell de la família dels làrids, d’uns 43 centímetres de llargada, amb el plomatge del cap blanc i d’un to rosat a les parts inferiors del pit (Larus genei)
3 [ZOO] gavina capnegra Ocell de la família dels làrids, d’uns 40 centímetres de llargada, amb el plomatge del cap de color negre a l’estiu (Larus melanocephalus).
4 [ZOO] gavina cendrosa Ocell de la família dels làrids, d’uns 41 centímetres de llargada, amb el plomatge gris clar (Larus canus).
5 [ZOO] gavina corsa Ocell de la família dels làrids, d’uns 49 centímetres de llargada, amb un bec molt peculiar, robust i vermell amb una franja negra al mig i la punta groga (Larus audouinii).
6 [ZOO] gavina de Delaware Ocell de la família dels làrids (Larus delawarensis).
7 [ZOO] gavina menuda Ocell de la família dels làrids, que no sobrepassa els 28 centímetres de llargada (Larus minutus).
8 [ZOO] gavina riallera Gavina 1.
gavineta
1 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels làrids, d’uns 40 centímetres de llargada, que es caracteritza per les potes i l’extrem de les ales negres i pel fet de viure a alta mar (Rissa tridactyla).
2 [ZOO] gavineta cuaforcada Ocell de la família dels làrids, d’uns 33 centímetres de llargada (Larus sabini).
3 [ZOO] gavineta de tres dits Gavineta 1.
gavinot
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels làrids, d’uns 68 centímetres de llargada, potes rosades i plomatge negre a les parts superiors, que nia a les costes nord-atlàntiques europees i americanes, el més gran del seu gènere (Larus marinus).
gavó
1 m. [BOS] Planta del gènere Ononis, de la família de les papilionàcies, arbustiva o herbàcia, de fulles trifoliolades i flors grogues o roses.
2 [BOS] gavó espinós UNGLA DE GAT.
3 [BOS] gavó groc Gavó densament glandulós, molt viscós, de flors grogues amb estries vermelles, que fa mates compactes en llocs secs, sovint arenosos o pedregosos (Ononis natrix).
gavot
m. [ZOO] Ocell de la família dels àlcids, d’uns 40 centímetres de llargada, amb potes palmades, plomatge blanc al pit i a l’abdomen, negre a la resta (Alca torda).
gavota
1 f. [AN] [MU] [LC] [JE] Dansa antiga a dos temps.
2 f. [MU] Part de la suite instrumental.
gavotí
m. [ZOO] Ocell de la família dels àlcids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb el coll molt curt, que nia a les regions àrtiques d’Europa i a l’estiu arriba fins a la mar Mediterrània (Alle alle).
gazània
f. [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Gazania, de la família de les compostes, de fulles lanceolades, enteres o lobulades, densament tomentoses i blanques per sota, i capítols sobre peduncles basals, ataronjats o grocs, amb la base de les lígules negra i amb una taca blanca al mig, originària de l’Amèrica del Sud i conreada com a planta ornamental.
gazofilaci
1 m. [LC] Lloc on es guardaven els tresors, les rendes i les almoines del temple de Jerusalem.
2 m. [LC] Col·lecció d’objectes de valor.
ge
[pl. ges]
f. [FL] [LC] Lletra g G.
gebrada
f. [ME] [LC] Dipòsit de gebre damunt els objectes.
gebrador -a
adj. [ME] Que produeix gebre. Boira gebradora.
gebrar
1 v. intr. [ME] [LC] Dipositar-se gebre.
2 1 tr. [HO] Recobrir (fruites confitades) amb una capa de sucre que, un cop cristal·litzat, recorda el gebre.
2 2 tr. [HO] Fer que (en un licor) cristal·litzi sucre en una branqueta d’anís.
gebre
m. [ME] [LC] Cristalls de glaç que en temps fred la boira diposita principalment sobre superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels objectes, i poden formar gruixos considerables creixent de cara al vent.
gec
1 m. [ED] [LC] Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons.
2 1 m. [LC] PALLISSA2. Li han clavat un bon gec, pobre noi.
2 2 [LC] gec de llenya (o de garrotades, o d’hòsties, etc.) PALLISSA2.
gecònids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils del grup dels saures, de cos rugós i deprimit, cap ample i ulls prominents, generalment sense parpelles aparents, i d’hàbits escaladors, que inclou el dragó comú i el dragó rosat.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
gegant1
adj. [LC] Gegantí, enorme. Un arbre gegant.
gegant2 geganta
1 m. i f. [LC] [AN] Ésser fabulós d’estatura i força enormes.
2 m. i f. [LC] Persona extraordinàriament alta.
3 1 m. i f. [AN] Figura de gegant que sol anar a les processons. Els gegants de la ciutat.
3 2 [LC] fer els gegants Fer el ridícul.
4 f. [BOS] [AGA] Acant 1 1.
geganter -a
adj. [AN] Relatiu o pertanyent als gegants. Una colla gegantera.
gegantesc -a
adj. [LC] GEGANTÍ.
gegantescament
adv. [LC] GEGANTINAMENT.
gegantessa
f. [LC] [AN] Geganta.
gegantí -ina
adj. [LC] De gegant, que ultrapassa de molt la grandària ordinària, la mesura comuna. Una onada gegantina. Un projecte gegantí.
gegantinament
adv. [LC] D’una manera gegantina.
gegantisme
m. [LC] GIGANTISME.
gehenna
f. [RE] En el Nou Testament i en la literatura rabínica, infern.
gel1
1 1 m. [LC] [GL] [ME] GLAÇ. Un tros de gel. Fred com un gel.
1 2 m. [FIA] Aigua, metà o amoníac que es troba en fase sòlida en el sistema solar exterior.
2 1 m. [ME] Fred intensíssim. Els gels del Pol.
2 2 m. [LC] PER EXT. Aquell home és un gel.
gel2
1 m. [QU] Sistema col·loidal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic.
2 [QU] gel de sílice Gel d’àcid ortosilícic obtingut per acidificació d’una solució de silicat de sodi.
gelabror
f. [LC] [ME] GELOR.
gelada1
1 f. [ME] [LC] Formació de cristalls de glaç damunt les herbes i damunt els objectes mals conductors de la calor, deguda al refredament d’aquests durant les fortes radiacions nocturnes.
2 f. [ME] [LC] GLAÇADA.
gelada2
f. [ZOM] Mamífer primat de la família dels cercopitècids, de cua llarga, que habita en llocs escarpats de les terres altes del nord d’Etiòpia (Theropithecus gelada).
gelader -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] [HO] GELATER.
geladeria
f. [LC] [HO] GELATERIA.
geladora
f. [ED] [LC] Aparell per a la fabricació de gelats domèstics consistent en un recipient proveït d’un sistema d’agitació i refredat per una mescla frigorífica.
gelar
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar fred com el glaç. Feia un fred que gelava les mans.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquella nova ens va gelar les sangs.
1 3 intr. pron. [LC] Esdevenir fred com el glaç. Si estem quiets se’ns gelaran els peus.
2 1 tr. [LC] Glaçar 1.
2 2 intr. pron. [LC] L’aigua del rierol s’ha gelat.
3 intr. [LC] Fer un fred intensíssim.
gelat -ada
1 1 adj. [LC] Fred com el glaç. En brolla una aigua gelada. L’aigua era freda, gelada.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Quan vaig sentir la seva resposta, vaig restar gelat.
2 m. [LC] [HO] [ED] Beguda o crema congelada, feta a base de llet i aromatitzada amb substàncies emprades en confiteria.
gelater -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als gelats.
2 m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que fa o ven gelats.
gelatera
f. [ED] Recipient per a refredar begudes o mantenir-les en fresc.
gelateria
f. [HO] [LC] Lloc on fan o venen gelats.
gelatina
1 f. [LC] Substància semisòlida, elàstica i d’aspecte transparent.
2 f. [HO] Brou de carn o peix solidificat per refredament.
3 f. [QU] [HO] [LC] Col·loide nitrogenat constituït per una mescla de proteïnes, obtingut del col·lagen animal.
4 f. [LC] [CO] Emulsió o bany de gelatinobromur d’una pel·lícula fotogràfica.
gelatiniforme
adj. [QU] Semblant a la gelatina.
gelatinitzable
adj. [QU] Que es pot gelatinitzar.
gelatinització
f. [QU] Acció de gelatinitzar o de gelatinitzar-se.
gelatinitzar
1 v. tr. [QU] Convertir en gelatina.
2 intr. pron. [LC] La solució es gelatinitza quan s’escalfa.
gelatinobromur
m. [QU] Preparat de gelatina i bromur d’argent, molt sensible a la llum.
gelatinós -osa
adj. [QU] [HO] [LC] Que és de la naturalesa de la gelatina, que té la consistència de la gelatina, de la gelea.
gelcuit -a
adj. [AGA] [LC] Fet malbé pels freds. Amb tant de fred tindrem les glans gelcuites.
gelea
1 1 f. [HO] [LC] [ED] Preparació alimentosa de consistència blana i elàstica a causa de la gelatina que conté.
1 2 f. [LC] [HO] [ED] Preparació similar obtinguda fent bullir suc de fruites amb sucre.
2 f. [LC] [QU] [AGR] gelea reial Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que les abelles obreres segreguen per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines.
3 f. [QU] Gel molt ric en solvent que presenta propietats elàstiques semblants a les d’un líquid.
geleïtzar
v. tr. [HO] Transformar (una substància) en gelea.
geli-
[LC] V. GELO-.
gèlid -a
adj. [LC] Fred com el glaç. Feia un vent gèlid.
gelidials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles, al qual pertanyen les espècies del gènere Gelidium.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
gelificació
f. [QU] Floculació en què les partícules formen una massa gelatinosa constituïda per un reticle irregular que engloba el solvent.
gelificar
v. tr. [QU] Transformar una substància en una massa gelatinosa.
gelifracció
f. [GL] GELIVACIÓ.
geliturbació
f. [GL] CRIOTURBACIÓ.
geliu -a
adj. [LC] GÈLID.
gelivació
f. [GL] Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es fragmenten i es disgreguen a causa de la congelació de l’aigua infiltrada.
gel·laba
f. [LC] [ISL] Túnica llarga fins als peus, amb caputxa i mànigues amples, que hom fa servir als països àrabs.
gèl·lera
f. [ZOP] GERLA.
gelo- [o geli-]
[LC] Forma prefixada del mot gel. Ex.: gelòmetre, geliturbació.
gelor
f. [LC] [ME] Fredor intensa, qualitat de gèlid.
gelós -osa
1 1 adj. [LC] Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare.
1 2 m. [FLL] En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat.
2 adj. [LC] Que té un zel recelós per allò que estima. Estar gelós del seu honor, del seu bon nom.
gelosa
f. [QU] AGAR-AGAR.
gelosament
adv. [LC] D’una manera gelosa.
gelosia
1 1 f. [LC] Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit.
1 2 f. [LC] Enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure’ls tan ben avinguts.
2 f. [IMF] [AQ] Enreixat de llistons que es posa a una finestra o altra obertura, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist.
gelsemi
m. [BOS] [MD] [LC] Liana de la família de les loganiàcies, de fulles perennes oposades i flors petites en cimes axil·lars, originària d’Amèrica del Nord, el rizoma de la qual conté un alcaloide metzinós i medicinal, de propietats antineuràlgiques (Gelsemium sempervirens).
gema
f. [LC] [HO] Dolç sec compost de sucre i rovell d’ou.
gemat -ada
adj. [LC] Esclatant de verdor, d’ufana. Descansàrem a l’ombra d’un gemat lledoner. Una vall gemada i fresca, plena d’arbres i rierols.
gemec
1 m. [LC] So planyívol, inarticulat, que ens fa exhalar un dolor, una pena que ens afligeix. Els gemecs dels ferits.
2 m. [LC] PER EXT. Els gemecs del vent.
gemegador -a
adj. [LC] Que gemega.
gemegaire
adj. i m. i f. [LC] Que gemega sempre.
gemegar
1 1 v. intr. [LC] Fer gemecs. El ferit no parava de gemegar.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. La tórtora i el colom gemeguen.
2 intr. [LC] Fer un soroll planyívol. El vent gemegava a la xemeneia.
3 intr. [LC] Sentir-se oprimit. El poble gemegava sota la tirania.
gemegor
f. [LC] Sèrie de gemecs.
gemegós -osa
adj. [LC] GEMEGADOR.
gemegosament
adv. [LC] Fent gemecs.
gemeguejar
v. intr. [LC] Gemegar incessantment.
gemel·lar
adj. [MD] Gemin 1.
gement
adj. [LC] GEMEGADOR.
gemin gèmina
1 adj. [MD] Doble, parell.
2 m. [MD] Múscul profund de la natja.
geminació
1 f. [LC] [FL] Acció de geminar; l’efecte.
2 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a repetir un mot aïllat o un grup de mots al principi, al mig o al final d’una clàusula o d’un vers.
geminar
1 v. tr. [LC] Produir una cosa doble.
2 v. tr. [LC] [FL] Fer audible la implosió i l’explosió en la producció (d’una consonant). En el mot immens la m és geminada.
geminat -ada
1 adj. [LC] Disposat en parell.
2 adj. [AQ] [AR] Unit a un altre amb el qual forma parell, s’aplica a alguns elements arquitectònics. Finestres geminades. Columnes geminades unides per un capitell.
3 m. [HIG] En heràld., peça consistent en un grup de dos filets d’un mateix esmalt posats de costat, però separats per una distància una mica més gran que llur amplària, que pot tenir la disposició d’una faixa, d’un pal, d’una banda o d’una barra. Un geminat en pal. Un geminat en faixa.
geminiflor -a
adj. [BO] Que té les flors disposades en parells.
gèminis
m. i f. [AN] [LC] [FIA] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Gèminis. Segons l’horòscop, els gèminis són indecisos. El meu avi és gèminis.
gemir
v. intr. [LC] GEMEGAR.
gemma1
f. [IMI] [LC] [GL] Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa, és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria.
gemma2
1 1 f. [BO] Rudiment d’un eix vegetal que, en desenvolupar-se, origina una tija, una branca o una flor.
1 2 [BO] gemma dorment Gemma que, en circumstàncies normals, no es desenvolupa.
1 3 [BO] gemma floral a) Gemma que donarà lloc a una rama florífera.
1 3 [BO] gemma floral b) Poncell 3.
1 4 [BO] gemma perdurant Gemma capaç de romandre en estat de vida latent durant un cert temps.
2 1 f. [BO] Cèl·lula filla de diversos llevats, originada per gemmació.
2 2 f. [BO] Propàgul de diverses plantes criptògames, unicel·lular a les saprolegnials o pluricel·lular i verd a les molses i als briòfits.
gemmació
1 f. [BI] [BO] Multiplicació cel·lular en què la cèl·lula filla neix a manera de protuberància sobre la cèl·lula mare.
2 f. [BI] [ZOA] Reproducció asexual en què el nou organisme es desenvolupa d’una protuberància formada en alguna part del cos de l’organisme originari, molt freqüent en protozous, fongs, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
gemmal
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la gemma.
2 adj. [BO] De la naturalesa d’una gemma.
gemmant
adj. [BO] [BI] Que es multiplica per gemmació.
gemmi-
[LC] V. GEMMO-.
gemmífer -a
adj. [GL] Que produeix o conté gemmes.
gemmiforme
adj. [LC] [BO] Semblant a una gemma.
gemmo- [o gemmi-]
[LC] Forma prefixada del mot gemma. Ex.: gemmologia, gemmípar.
gemmòleg gemmòloga
m. i f. [IMI] [PR] Persona versada en gemmologia.
gemmologia
f. [IMI] [GL] Ciència que estudia les pedres precioses.
gemmològic -a
adj. [IMI] [GL] Relatiu o pertanyent a la gemmologia.
gempílids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, grossos i bons nedadors, que inclou la llima.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
gen
1 m. [BI] Fragment de cromosoma en què es troba codificada una unitat d’informació genètica.
2 [BI] gen deleteri Gen que disminueix l’eficàcia biològica.
-gen -gena
[LC] Forma sufixada del gr. -genés, derivat del mot génos, ‘naixement’, ‘origen’. Ex.: al·lucinogen, monogen, exògena.
genal
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a les galtes. Músculs genals.
genciana
1 f. [BOS] [LC] Planta de la família de les gencianàcies, robusta, de fulles el·líptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescència terminal, que es fa als prats de muntanya, l’arrel de la qual, molt grossa, conté diversos principis actius de propietats aperitives i estomacals (Gentiana lutea).
2 f. [BOS] [LC] Planta del gènere Gentiana, de la família de les gencianàcies, de flors blaves o violàcies, acampanades o tubuloses.
3 [BOS] genciana alpina Genciana amb la majoria de fulles agrupades en roseta basal i de flors grosses campanulades, que es fa als prats d’alta muntanya (Gentiana alpina).
4 [BOS] genciana vernal Pastorella 2.
gencianàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, generalment herbàcies, de fulles oposades, les basals sovint formant una roseta, flors amb quatre o cinc peces per verticil i corol·la gamopètala i fruit generalment en càpsula, a la qual pertanyen les gencianes i l’herba de Santa Margarida.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
gencianeta
f. [BOS] gencianeta de la tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lòbuls de la corol·la ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana (Gentiana ciliata).
gencianina
f. [QU] Compost que es troba en l’arrel de la genciana i és emprat com a colorant.
gendarme
m. i f. [DE] [LC] Militar destinat, a França i altres països, a mantenir l’ordre i la seguretat pública.
gendarmeria
1 f. [DE] [LC] Cos de gendarmes.
2 f. [DE] [LC] Caserna de gendarmes.
gendre
m. [LC] [HIG] Marit de la filla.
genealogia
1 1 f. [HIG] [LC] [AN] Sèrie de progenitors o ascendents d’un individu, d’una família.
1 2 f. [HIG] [LC] [AN] Ciència que estudia la composició de les famílies i llur ascendència, descendència i aliances.
2 f. [FS] Mètode de la filosofia contemporània per a descobrir l’origen de les idees metafísiques, morals o religioses en les tendències de la vida. La genealogia de la moral.
genealògic -a
adj. [HIG] [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la genealogia.
genealogista
m. i f. [HIG] [PR] [LC] Persona versada en genealogia.
genearca
m. [HIG] Soca, primera persona coneguda, d’una família, llinatge o estirp.
gener
m. [LC] Primer mes de l’any. Aigua al gener, tot l’any va bé.
gènera
f. [HIH] Generació 3.
generable
adj. [LC] Que pot ésser generat.
generació
1 1 f. [LC] [ECT] Acció de generar; l’efecte. La generació dels sons. La generació d’un cilindre per la revolució d’un rectangle al voltant d’un dels seus costats. La generació de l’àcid sulfúric en les cambres de plom.
1 2 [LC] generació espontània Generació segons la qual la matèria morta generaria éssers vivents.
2 f. [HIG] Successió de descendents en línia directa.
3 1 f. [BO] [BI] Conjunt d’individus que descendint d’un individu o d’un encreuament n’estan igualment allunyats i presenten unes característiques peculiars. Generació esporofítica.
3 2 f. [LC] [SO] Conjunt de les persones que descendint d’algú n’estan igualment allunyades. Veure algú els seus descendents fins a la quarta generació.
3 3 f. [LC] [SO] Conjunt de les persones que viuen en una mateixa època, dins un mateix període de temps. La generació actual.
3 4 f. [FLL] Conjunt d’escriptors o d’altres artistes establert pels historiadors a partir de la possible influència del context polític, cultural o literari en el moment d’iniciar o dur a terme la part fonamental de la seva obra. La generació literària dels setanta.
4 f. [LC] GERNACIÓ.
generacional
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una generació. La interpretació generacional de la història de l’art.
2 adj. [LC] Entre generacions. L’enfrontament generacional. Conflicte generacional.
generador -a
1 1 adj. [LC] [MT] Que genera. Òrgans generadors. El punt generador d’una línia.
1 2 adj. [EE] [FIF] Que produeix energia.
2 1 m. [FIF] [EE] [EL] Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia, especialment electricitat.
2 2 [FIF] [EE] generador de partícules Dispositiu que produeix partícules elementals, utilitzat en física atòmica.
2 3 [FIF] generador de vapor Caldera per a la producció de vapor.
general1
1 1 adj. [LC] Que concerneix la totalitat d’un cos, d’una societat, d’una organització, etc. Concili general. Assemblea general. Consell general.
1 2 adj. [LC] Que abraça la gran majoria dels casos. Sacrificar l’interès general a l’interès particular. L’opinió general és favorable al nou projecte. Com a regla general.
1 3 [LC] en general loc. adv. Sense atendre als casos especials, d’una manera general.
2 adj. [LC] Que abraça el conjunt d’un servei, d’un comandament, d’una administració, etc. Inspector general d’Instrucció Pública. Pare general d’un orde religiós. Quarter general.
general2 generala
1 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar que comanda un exèrcit, un cos d’exèrcit, una divisió o una brigada. General d’infanteria. El general en cap.
1 2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar que té un dels quatre graus superiors de la milícia encara que no exerceixi comandament. General a la reserva.
1 3 f. [LC] EN REC. Muller d’un general.
2 m. i f. [PR] [RE] Cap d’un orde o d’una congregació religiosos. El general dels jesuïtes.
3 f. [DE] Toc perquè les forces d’una guarnició, d’un campament, es posin sobre les armes.
4 m. [HIH] Generalitat 4 1.
generalat
1 m. [DE] [LC] Grau, dignitat, de general.
2 m. [DE] [LC] Durada de les funcions d’un general.
generalíssim
m. [DE] [LC] General que té el comandament superior, que té sota les seves ordres els altres generals.
generalitat
1 1 f. [LC] Qualitat de general. La generalitat d’una proposició.
1 2 f. [LC] Idea general, vaga, poc precisa. Respongué amb quatre generalitats.
2 f. [LC] El més gran nombre. La generalitat de les dones pensa així.
3 f. [LC] [DR] Al Principat de Catalunya i al País Valencià, òrgan del govern autònom. La Generalitat de Catalunya fou restablerta l’any 1931.
4 1 f. [HIH] Delegació permanent de les Corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV.
4 2 f. pl. [HIH] Dret de bolla i d’entrades i eixides de les generalitats de Catalunya, de València i d’Aragó.
generalitzable
adj. [LC] Que pot ésser generalitzat.
generalització
1 f. [LC] Acció de generalitzar o de generalitzar-se; l’efecte.
2 f. [GG] Selecció de trets de la realitat per a representar-los en un mapa o plànol.
generalitzador -a
adj. [LC] Que generalitza. Un esperit generalitzador.
generalitzar
1 1 v. tr. [LC] Fer general.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir general. Aquest costum es generalitzà a tot el barri.
2 1 tr. [LC] Induir (de quelcom) un concepte, un principi, generals.
2 2 tr. [LC] Aplicar (el que és cert en alguns casos) a tots els casos.
generalment
adv. [LC] Amb generalitat, d’una manera general.
generar
1 v. tr. [LC] [MD] Donar naixença (a un ésser semblant a si mateix).
2 tr. [MT] [FIF] [QU] Produir, formar, per mitjà d’un procés matemàtic, químic, etc.
3 tr. [ECT] Produir al llarg del temps (un dret, una obligació), a partir d’un flux de serveis. Generar interessos un préstec. Els salaris, els lloguers, generats.
4 tr. [FL] En ling. generativa, formar (el conjunt d’estructures possibles d’una llengua) segons el sistema de regles de la gramàtica.
generatiu -iva
adj. [LC] Que té el poder de generar. Cèl·lula generativa.
generativisme
m. [FL] Teoria lingüística que es proposava inicialment de construir gramàtiques generatives de les diverses llengües i que progressivament s’ha orientat cap a l’estudi dels principis generals del llenguatge humà.
generativista
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al generativisme.
2 adj. i m. i f. [FL] Seguidor del generativisme.
generatriu
1 f. [MT] [LC] Línia generadora, que movent-se genera una superfície.
2 f. [MT] Posició d’aquesta línia en un moment donat.
gènere
1 1 m. [LC] [BI] Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials.
1 2 [LC] el gènere humà Els éssers humans considerats col·lectivament.
1 3 m. [FS] En lòg., conjunt d’individus que engloba diverses espècies.
1 4 m. [LC] [BI] [ZOA] [BO] [EG] Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre la família i l’espècie, format per la reunió d’espècies afins.
2 1 m. [CO] [FLL] [MU] Classe natural o establerta convencionalment a què pertany una cosa segons les seves qualitats essencials. Els diferents gèneres musicals: ballada, concert, oratori, etc. Gènere descriptiu, narratiu. Ésser una obra bona dins el seu gènere. Gènere cinematogràfic. Gènere periodístic.
2 2 m. [FLL] Conjunt d’obres literàries agrupades segons trets formals i temàtics, els quals responen a normes que en regulen la producció i la recepció. Gènere líric, èpic, epistolar.
2 3 [FLL] gènere literari Gènere 2 2.
2 4 [FLL] gènere pastoral Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola.
3 m. [MU] Manera de dividir el tetracord en intervals diferents.
4 1 m. [ECT] Conjunt d’articles que són objecte de comerç. El botiguer es va quedar sense gènere.
4 2 m. [ECT] Producte objecte de comerç, especialment tela. Quin gènere tan bo!
4 3 [IT] gènere de punt Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles formades per un sol fil.
5 1 m. [AN] Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats.
5 2 [AN] [LC] de gènere loc. adj. Per raó de sexe. Discriminacions de gènere.
6 1 m. [FL] Categoria gramatical que en algunes llengües dona lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’afixos flexius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.
6 2 [FL] gènere ambigu Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en gènere masculí i femení.
6 3 [FL] gènere femení Gènere aplicat a mots que designen éssers que tenen sexe femení o a d’altres que hi són assimilables per la terminació o per l’ús.
6 4 [FL] gènere masculí Gènere aplicat a mots que designen éssers que tenen sexe masculí o a d’altres que hi són assimilables per la terminació o per l’ús.
6 5 [FL] gènere neutre En llengües amb triple oposició de gènere, gènere aplicat a mots que designen entitats inanimades o a d’altres que hi són assimilables per la terminació o per l’ús.
genèric -a
adj. [LC] Que concerneix el gènere. Caràcter genèric. Una denominació genèrica. El nostre enfocament ha de ser més genèric que específic.
genèricament
adv. [LC] D’una manera genèrica.
generós -osa
1 1 adj. [LC] De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics.
1 2 adj. [LC] Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Un do generós.
1 4 adj. [LC] Productiu, fèrtil. Una terra generosa.
2 1 m. [HIH] [PR] Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
2 2 m. [HIH] Al regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat.
3 1 adj. [LC] ANT. De noble natura.
3 2 adj. [LC] PER EXT. Un corser generós.
generosament
adv. [LC] Amb generositat, d’una manera generosa.
generositat
1 f. [LC] Qualitat de generós.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona generosa.
gènesi
1 f. [LC] Generació 1 1.
2 f. [LC] Procés o manera com s’ha originat o ha pres naixença una cosa. La gènesi de les idees. La gènesi d’un llibre.
-gènesi [o -genèsia]
[LC] Forma sufixada del mot gr. génesis, ‘generació’. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia.
-genèsia
[LC] V. -GÈNESI.
genesíac -a
adj. [RE] Pertanyent al llibre bíblic del Gènesi.
genèsic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la generació.
genet geneta
1 m. i f. [LC] [SP] [PR] [AGR] Persona que va a cavall.
2 m. [LC] [AGR] Antigament, cavall lleuger, no encobertat.
geneta
1 f. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, de pèl gris fosc amb taques negres, cua llarga formant anells blancs i negres, extremitats curtes i ungles retràctils (Genetta genetta).
2 f. [BOB] Cranc 3 1.
genètic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la gènesi.
2 1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la genètica.
2 2 f. [BI] [MD] [LC] Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies.
2 3 m. i f. [BI] [PR] GENETISTA.
genetista
m. i f. [BI] [PR] Persona versada en genètica.
genetlíac -a
1 1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la genetlíaca.
1 2 f. [AN] Doctrina que predica el pronòstic especulatiu del destí d’algú segons el dia del seu naixement.
2 m. i f. [LC] [AN] Persona que es dedica a la genetlíaca.
geni
1 1 m. [HIH] [AN] Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d’una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates.
1 2 m. [AN] Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts.
2 m. [LC] Caràcter peculiar, tendència pròpia, d’un poble, d’un període, d’un llenguatge, d’una religió, etc. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana.
3 1 m. [LC] Aptitud superior de què està dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització. Un músic de geni. El geni de Beethoven.
3 2 m. [LC] Persona dotada d’aquesta aptitud o poder. Shakespeare fou un geni.
4 1 m. [LC] Natural d’una persona, especialment quant a la seva adaptabilitat a l’execució de certs actes o com a propensió a l’enuig, a la impaciència, a la còlera. No tinc geni per a fer aquestes coses. Noi, quin geni gastes avui! La noia té molt mal geni: sempre està enfadada amb tothom. No ho sabia que aquest bordegàs tingués el geni tan fort.
4 2 [LC] tenir un geni de fotims Tenir un geni prompte a l’enrabiada.
-gènia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. geneá, ‘naixement’, ‘generació’. Ex.: etnogènia, geogènia, ontogènia.
genial
1 adj. [LC] Dotat de geni. És un artista genial.
2 adj. [LC] Inspirat pel geni. Una idea genial.
genialitat
1 f. [LC] Qualitat de genial.
2 f. [LC] Singularitat pròpia del caràcter d’una persona.
genialment
adv. [LC] D’una manera genial.
gènic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent als gens.
-gènic -gènica
[LC] Forma sufixada del mot gr. genikós, ‘nascut’, ‘generat’. Ex.: etnogènic, antropogènic, pirogènic.
genicular
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al genoll.
geniculat -ada
adj. [LC] [BO] Que presenta una desviació fent angle, s’aplica a la tija primer estesa i després redreçada.
genio-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. géneion, ‘mentó’. Ex.: genioglòs, genioplàstia.
genísser
m. [HIH] [PR] [ISL] Antic soldat d’infanteria de la guàrdia del sultà otomà.
genital
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’aparell reproductor. Òrgans genitals.
2 m. pl. [ZOA] [MD] Òrgans de la reproducció.
genitiu
1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d’acció, etc.
2 adj. [FL] Cas genitiu.
3 [FL] [LC] genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb conjugat en participi concordant-hi, la qual fa de complement circumstancial.
genito-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot genital. Ex.: genitocrural, genitourinari.
genitor genitora
1 m. i f. [LC] Persona que ha engendrat un o més fills.
2 m. pl. [LC] Pare i mare.
genitourinari -ària
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent alhora als aparells genital i urinari.
genitura
f. [LC] Generació 1 1.
geniüt -üda
adj. [LC] De geni fort.
geniva
1 f. [ZOA] [LC] [MD] Teixit fibrós envoltat d’una membrana mucosa que cobreix la part alveolar dels maxil·lars i s’adhereix fortament a les dents.
2 f. [AF] En un llibre relligat, part de les tapes que surt més que els fulls.
3 f. [AGF] Regruix que es forma en la soca d’una surera, tot al llarg del tall que s’hi ha fet de dalt a baix en pelar-la, i serveix per a facilitar la pelada següent.
genival
f. [AGF] Geniva d’una surera.
genivell
m. [BOS] ALMESQUÍ.
geno-
1 [LC] Forma prefixada del mot gr. génos, ‘raça’. Ex.: genocidi.
2 [LC] Forma prefixada del mot gen. Ex.: genoteca.
genocidi
m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.
genograma
m. [SO] Diagrama que representa l’estructura d’una família al llarg de tres generacions o més, l’evolució que ha seguit i la localització de cada un dels seus membres.
genoll
1 1 m. [LC] [MD] Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten, especialment articulació de la cuixa amb la cama en la seva part anterior. Posar un genoll a terra. Fica’t a l’aigua fins als genolls. Les faldilles li arribaven tot just als genolls.
1 2 [LC] de genolls loc. adv. a) DE GENOLLONS. Estar, posar-se, de genolls a terra. Pregava devotament de genolls.
1 2 [LC] de genolls loc. adv. b) Servilment, humiliant-se. Sempre va de genolls per obtenir càrrecs millors.
2 m. [AGR] Part de les extremitats anteriors dels quadrúpedes situada entre l’avantbraç i la canya.
genollada
f. [LC] Cop donat amb el genoll.
genollera
1 1 f. [HIH] Part de l’armadura que protegia el genoll.
1 2 f. [LC] [SP] Peça de roba, de pell, etc., que serveix per a protegir el genoll.
2 f. [LC] Pedaç que es posa a uns pantalons a la part que cobreix el genoll.
3 f. [LC] Esllenegament de la roba d’una peça de vestir, especialment d’uns pantalons, en la part que cobreix el genoll, que fa com una bossa.
4 f. [LC] [AGR] Pegatera, durícia, feta al genoll.
genollut -uda
adj. [LC] Que té els genolls grossos.
genoma
m. [BI] Contingut genètic d’una cèl·lula o d’un virus.
genòmic -a
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al genoma.
2 f. [BI] Part de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular dels genomes complets.
genoteca
f. [BI] Col·lecció de molècules d’àcid desoxiribonucleic, en què els segments clonats representen tot el genoma d’un individu d’una espècie.
genotip
m. [BI] Informació genètica total d’un organisme o constitució genètica d’un organisme.
genotípic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent al genotip.
genotipus
m. [BI] GENOTIP.
gènova
m. [SP] Floc de grans dimensions que s’aparella als iots quan fa bon temps.
genovès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gènova.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gènova o als seus habitants.
gens
1 adv. [LC] Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se’ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
2 adv. [LC] NO GENS. -No et fa mal la ferida? -Gens, no me’n fa gens.
3 [LC] gens ni mica NO GENS.
4 [LC] gens per això loc. conj. Locució amb què s’introdueix una negació adversativa.
5 [LC] no gens Absolutament gens.
gent
1 f. [LC] Conjunt de persones, nombre indeterminat de persones. Hi havia molta gent. Això, no ho sap encara gaire gent. I què diu la gent?
2 f. [LC] Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona gent. Mala gent. Són gent pobra. La gent de lletres.
3 [LC] gent de mar Mariners, pescadors.
4 [LC] gent de ploma Gent la professió de la qual és o implica escriure.
5 [LC] gent del Camp gent del llamp Gent del Camp de Tarragona.
6 [LC] la meva gent Les persones de la meva família, les que estan sota les meves ordres.
gentada
f. [LC] Concurrència d’un gran nombre de persones en un indret. Els crits de la gentada. Hi havia una gran gentada.
gentalla
f. [LC] Gent de baixa estofa, de la pitjor mena.
gentegassa
f. [LC] GENTALLA.
genteta
f. [LC] Gent roïna. No vull que hi vagis, només hi va la genteta.
gentil
1 1 adj. i m. i f. [RE] Pagà 2.
1 2 adj. i m. i f. [RE] Que no professa la religió jueva.
2 adj. [LC] ANT. De naixença noble.
3 adj. [LC] De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós. Ha estat molt gentil amb mi.
gentilesa
1 1 f. [LC] Qualitat de gentil.
1 2 f. [LC] Acte, paraula, propis d’una persona gentil.
2 f. [LC] ANT. Conjunt dels nobles.
gentilhome
1 m. [HIH] [LC] [PR] Antigament, home de naixença noble, especialment afectat al servei particular del rei. Gentilhome de cambra.
2 m. [HIH] Antigament, membre de la baixa noblesa.
gentílic -a
adj. [RE] [HIH] Pertanyent als gentils o pagans.
gentilici -ícia
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga.
2 1 adj. [LC] [FL] Que denota la nació o la pàtria d’una persona. Adjectiu gentilici.
2 2 m. [LC] [FL] Nom gentilici.
gentilitat
f. [RE] [HIH] Conjunt de les persones gentils o paganes.
gentilment
adv. [LC] Amb gentilesa, d’una manera gentil.
gentola
f. [LC] GENTALLA.
gentussa
f. [LC] GENTALLA.
genuflectori
m. [LC] Reclinatori 2.
genuflexió
f. [LC] Acció de doblegar el genoll en senyal de reverència, d’adoració, de submissió.
genuí -ïna
1 adj. [LC] Que té realment l’origen o el caràcter que afecta tenir, que és ver. La genuïna representació dels estudiants. L’exemple més genuí de la música romàntica.
2 adj. [BB] En diplomàtica, autèntic. Un document genuí.
genuïnament
adv. [LC] D’una manera genuïna.
genuïnitat
f. [LC] Qualitat de genuí.
geo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gê, ‘terra’. Ex.: geografia, geognòsia, geòfon.
geoblast
m. [BO] Plúmula que, en la germinació, deixa els cotilèdons sota terra.
geobotànic -a
1 adj. [BO] [GG] [EG] Relatiu o pertanyent a la geobotànica.
2 f. [GG] [BO] [EG] Part de la botànica que estudia els vegetals en relació amb l’espai geogràfic on es fan i amb l’ambient que els envolta.
3 m. i f. [BO] [EG] Especialista en geobotànica.
geocèntric -a
1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent al centre de la Terra.
2 adj. [LC] [FIA] Referit a la Terra com a centre. Longitud, latitud, geocèntrica d’un astre.
geocentrisme
m. [FIA] Sistema astronòmic segons el qual la Terra és el centre de l’Univers i tots els altres astres giren al seu entorn.
geocronologia
f. [GL] Ciència que determina l’edat de les roques en edats absolutes, és a dir, mesurada en anys, o en edats relatives, referides a l’escala dels temps geològics.
geocronològic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la geocronologia.
geocronometria
f. [GL] Branca de la geocronologia que tracta de la mesura quantitativa del temps geològic, generalment expressat en anys.
geoda
f. [GL] [GLG] Agregat de cristalls que revesteixen una cavitat més o menys esfèrica d’una roca.
geodèsia
f. [GL] Branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la superfície de la Terra.
geodèsic -a
1 adj. [GL] [MT] [FIF] Relatiu o pertanyent a la geodèsia.
2 f. [MT] Línia de mínima longitud que uneix dos punts d’una superfície i és continguda en aquesta superfície.
geodesista
m. i f. [GL] [PR] Expert en geodèsia.
geodinàmic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la geodinàmica.
2 f. [GL] Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.
geoestacionari -ària
1 adj. [CO] [FIA] Que gira a la mateixa velocitat i en el mateix sentit que la Terra, posat en òrbita a uns 36.000 quilòmetres sobre l’equador terrestre. Satèl·lit geoestacionari.
2 adj. [CO] [FIA] Que indica el recorregut d’un satèl·lit geoestacionari. Òrbita geoestacionària.
geofísic -a
1 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la geofísica.
1 2 f. [GL] Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, incloent-hi l’atmosfera i la hidrosfera.
2 m. i f. [GL] [PR] Persona versada en geofísica.
geòfit
m. [BO] [EG] Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.
geogènia
f. [GL] OBS. Estudi de l’origen i la formació de la Terra.
geogènic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la geogènia.
geognòsia
f. [GL] OBS. Ciència de les roques i dels minerals.
geognòstic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la geognòsia.
geògraf geògrafa
m. i f. [GG] [PR] [LC] Persona versada en geografia.
geografia
1 f. [GG] [LC] Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra i la distribució espacial dels diversos fenòmens, sobretot els relacionats amb la presència i l’activitat humanes. Geografia física. Geografia política. Geografia econòmica. Geografia humana.
2 f. [GG] [LC] Configuració de la superfície terrestre segons els trets físics, biològics i humans. És un bon coneixedor de la geografia del país.
3 [FL] [GG] geografia lingüística GEOLINGÜÍSTICA.
geogràfic -a
adj. [GG] [LC] Relatiu o pertanyent a la geografia.
geogràficament
adv. [GG] [LC] Segons els mètodes de la geografia.
geohidrografia
f. [GG] Descripció i estudi de les aigües terrestres.
geoide
m. [GG] [GL] [FIA] Superfície teòrica equipotencial de la Terra al nivell mitjà de la mar en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.
geòleg geòloga
m. i f. [GL] [PR] [LC] Persona versada en geologia.
geolingüístic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la geolingüística.
2 f. [LC] [FL] Mètode de recerca dialectal consistent a cartografiar les respostes a un qüestionari, per tal d’estudiar la distribució geogràfica de característiques fòniques, lèxiques o semàntiques d’un o més dominis lingüístics o d’una àrea dialectal.
geologia
f. [GL] [LC] Ciència que té per objecte l’estudi de la composició, l’estructura, la morfologia i l’edat de la Terra, particularment de les seves parts accessibles o pròximament accessibles a l’observació, i que elabora les hipòtesis que permeten de reconstruir-ne la història i l’evolució.
geològic -a
adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la geologia.
geomagnetisme
m. [GL] Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra.
geomància
f. [AN] Art d’endevinar per figures fetes a la terra.
geomàntic -a
1 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a la geomància.
2 m. i f. [AN] [PR] Persona que professa la geomància.
geòmetra
m. i f. [MT] [PR] [LC] Persona versada en geometria.
geometria
1 f. [MT] [LC] Part de les matemàtiques que tracta del mesurament, de les propietats i de les relacions de punts, línies, angles, superfícies i sòlids, especialment d’aquelles propietats que romanen invariants per determinades transformacions prefixades. Geometria analítica. Geometria projectiva. Geometria algebraica. Geometria diferencial. Geometria integral.
2 [MT] geometria analítica Geometria que estudia les propietats de les figures pels mètodes de l’àlgebra.
3 [MT] geometria plana Geometria que tracta de figures planes.
geomètric -a
adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent a la geometria.
geomètricament
adv. [MT] [LC] D’una manera geomètrica, d’acord amb els mètodes de la geometria.
geomorfòleg geomorfòloga
m. i f. [LC] [GL] [PR] Persona versada en geomorfologia.
geomorfologia
f. [GG] [GL] Part de la geodinàmica i de la geografia física que s’ocupa de l’estudi del relleu de la superfície terrestre, de les forces que l’originen i de la seva evolució.
geomorfològic -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a la geomorfologia.
geopolític -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la geopolítica.
2 f. [GG] Estudi de la relació existent entre el territori i el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
geopotencial
m. [ME] Energia potencial gravitatòria de la unitat de massa en relació amb un nivell de referència determinat.
geoquímic -a
1 1 adj. [GL] [QU] Relatiu o pertanyent a la geoquímica.
1 2 f. [GL] [QU] Ciència que estudia la composició química de les matèries que formen l’escorça terrestre.
2 m. i f. [PR] [GL] [QU] Persona versada en geoquímica.
georama
m. [GG] Esfera gran i buida que porta pintada en la seva superfície interior la superfície de la Terra, la qual pot així ésser examinada totalment de dins estant.
georgià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del país asiàtic de Geòrgia o de l’estat nord-americà de Geòrgia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Geòrgia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua caucàsica del grup kartvelià parlada a Geòrgia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al georgià.
geòrgic -a
adj. [FLL] Relatiu al conreu de la terra, dit especialment d’una obra literària que en parla. El poeta tracta un tema geòrgic i bucòlic.
geosinònim
m. [FL] Sinònim d’un mot en un altre dialecte de la mateixa llengua.
geotectònica
f. [GL] Estudi a gran escala de l’estructura de la litosfera, dels continents, dels oceans i de les grans serralades.
geotèrmia
f. [GL] Branca de la geologia que estudia la calor i la temperatura de l’interior de la Terra.
geotèrmic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la geotèrmia.
geotermometria
1 f. [GL] Branca de la geofísica que s’ocupa de la mesura i l’avaluació de les temperatures a l’interior de la Terra.
2 f. [GL] Mètode per a determinar la temperatura de formació d’una roca endògena.
geotèxtil
1 adj. [IT] Que s’utilitza en enginyeria civil per al recobriment de marges i murs de contenció, d’embassaments, canals i pòlders, etc., s’aplica a un producte tèxtil.
2 m. [IT] Producte geotèxtil.
geotropisme
m. [BI] [BO] Tropisme en què el factor estimulant és la gravetat.
gep
1 1 m. [ZOA] [MD] Convexitat exagerada de l’esquena o del pit produïda per una desviació de la columna vertebral o de l’estern.
1 2 m. [ZOA] En certs animals, protuberància dorsal formada per un dipòsit adipós. Els dos geps del camell. El gep del dromedari.
2 m. [LC] fer gep una cosa Presentar un sortint corb.
3 m. [JE] [usat generalment en pl.] Joc que consisteix a tirar-se amb força una pilota a l’esquena els uns als altres.
4 m. [LC] Deute que hom no sap com pagar, crèdit que no pot cobrar.
gepa
f. [LC] [ZOA] [MD] GEP.
geperut -uda
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que té un gep.
2 [LC] cap geperut no es veu el gep Hom no veu els seus propis defectes.
gepic -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] GEPERUT.
-ger -gera
[LC] Forma sufixada del ll. -ger, derivat del mot gerere, ‘portar’. Ex.: dentíger, clavíger, plumíger, barbíger.
gerani
1 m. [BOS] [AGA] Planta del gènere Pelargonium, de la família de les geraniàcies, de fulles sovint orbiculars o anguloses, flors poc o molt zigomorfes i fruit prolongat en bec, originària del sud d’Àfrica i cultivada extensament en jardineria.
2 [BOS] gerani d’heura Gerani de tiges esteses o penjants i fulles peltades un xic carnoses (Pelargonium peltatum).
3 [BOS] [AGA] gerani de pensament Gerani de flors un xic irregulars, amb els dos pètals superiors més grossos i tacats (Pelargonium domesticum).
4 m. [BOS] [LC] [AGA] Planta del gènere Geranium, de la família de les geraniàcies, amb les fulles de contorn arrodonit, les flors vermelles, rosades o violàcies i el fruit format per cinc pètals i prolongat en un llarg bec.
geraniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de tiges nuoses, fulles simples o compostes, flors generalment pentàmeres i fruits prolongats en bec que es descomponen en cinc petits fruits elementals, estesa per una gran part del món, a la qual pertanyen els geranis, les agulles, el bec de cigonya i les caragoles.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
geranial
m. [QU] CITRAL.
geranina
f. [MD] [BOS] Astringent obtingut de l’arrel del gerani Geranium maculatum.
geraniol
m. [QU] Alcohol terpènic constituent principal de l’oli de gerani.
gerber
m. [BOS] Llistó 2.
gerbera
f. [AGA] [BOS] Planta herbàcia del gènere Gerbera, de la família de les compostes, de fulles dentades o lobades i capítols de colors diversos, originària de l’Àfrica meridional i cultivada als jardins.
gerd1
m. [BOS] [LC] [AGA] Fruit comestible de la gerdera, format per petites drupes de color vermell.
gerd2 -a
adj. [LC] Tendre i fresc. Un prat gerd.
gerdar
m. [BOC] Lloc poblat de gerderes.
gerdell
m. [BOS] [LC] Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles reduïdes a dues grans estípules triangulars i a un circell, flors grogues i llegum comprimit, que es fa sobretot als camps de cereals (Lathyrus aphaca).
gerdera
f. [BOS] [LC] [AGA] Mata o arbust de la família de les rosàcies, espinós, amb agullons nombrosos i febles, fulles pinnaticompostes, blanques i tomentoses al revers, flors blanques i fruit compost, que es fa sobretot a les clarianes dels boscos de muntanya, cultivat pels seus fruits, els gerds (Rubus idaeus).
gerdó
m. [BOS] [LC] [AGA] GERD1.
gerdonera
f. [BOS] [LC] [AGA] GERDERA.
gerdor
f. [LC] Qualitat de gerd, de tendre.
gerència
1 f. [ECT] [LC] Càrrec de gerent.
2 f. [LC] [ECT] Despatx del gerent.
gerencial
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la gerència o al gerent.
gerent
1 m. i f. [ECT] [PR] [LC] Persona que dirigeix els afers i porta la firma d’una societat o empresa mercantil.
2 m. i f. [ECT] [LC] [PR] Persona que s’ocupa dels afers econòmics d’una entitat que no cerca el lucre. El gerent d’un hospital, d’una universitat.
gerga
f. [IT] Tela gruixuda i grollera.
geriatre geriatra
m. i f. [PR] [MD] Especialista en geriatria.
geriatria
1 f. [MD] Branca de la medicina que tracta de les malalties pròpies de la vellesa.
2 f. [MD] Profilaxi per a retardar l’envelliment.
geriàtric -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la geriatria.
2 m. [MD] Residència, hospital, que ofereix tractament geriàtric.
gerla
f. [ZOP] Mascle de la xucla vera.
germà1
m. [QU] Hidrur de germani, de fórmula GeH4.
germà2 germana
1 1 m. i f. [LC] [HIG] [AN] Persona o animal en relació amb altres nats dels mateixos pares, o del mateix pare o mare. En Marc i en Miquel són germans. Tinc dues germanes, la Martina i la Laia. A casa, som tres germans, dues noies i un noi.
1 2 [LC] [AN] germans de llet El fill de la dida i l’infant que aquesta ha alletat.
2 1 m. i f. [LC] Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana, de la família cristiana. Tots som germans davant de Déu. Germans: una gràcia de caritat per l’amor de Déu.
2 2 m. i f. [LC] Persona considerada quant al lligam íntim que la uneix a d’altres com a confrares, com a companys de professió, com a participants dels mateixos treballs, penes, etc. Germans d’armes. Germans de la doctrina cristiana.
2 3 [LC] [RE] germà de la caritat Persona que per l’amor de Déu es consagra a l’assistència dels malalts, pobres, orfes, etc.
2 4 m. i f. [RE] Membre d’una congregació religiosa que no ha rebut el sagrament de l’orde.
3 adj. [LC] Que té el mateix origen, la mateixa natura, una íntima afinitat. Dues virtuts germanes.
germanastra
1 f. [LC] [HIG] [HIH] Germana només per part de pare o de mare.
2 f. [LC] [HIG] [HIH] Filla d’un cònjuge respecte d’un fill o d’una filla de l’altre.
germanastre
1 m. [LC] [HIH] [HIG] Germà només per part de pare o de mare.
2 m. [LC] [HIG] [HIH] Fill d’un cònjuge respecte d’un fill o d’una filla de l’altre.
germanat
m. [QU] Compost format per reacció del diòxid de germani amb un òxid metàl·lic fortament bàsic.
germandat
1 f. [LC] Conjunt de germans d’una família. Quina germandat més mal avinguda!
2 f. [SO] [AD] Associació benèfica, especialment per a socórrer els seus membres en cas de malaltia.
3 f. [HIH] Antigament, federació de municipis amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.
germani
m. [QU] Element semimetàl·lic, blanc grisenc, amb propietats de semiconductor (símbol, Ge; nombre atòmic, 32; pes atòmic, 72,59).
germànic1 -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al germani.
2 adj. [QU] Que conté germani, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.
germànic2 germànica
1 1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaven la Germània.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Germània o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua indoeuropea que parlaven els germànics.
2 2 m. [FL] Grup de llengües procedents del germànic.
2 3 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al germànic.
2 4 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’alemany.
germanisme
1 m. [FL] [LC] Idiotisme peculiar de la llengua alemanya.
2 m. [FL] [LC] Element lingüístic d’origen germànic introduït en una altra llengua.
germanista
m. i f. [LC] [FLL] [FL] Persona versada en germanística.
germanística
1 f. [LC] [FLL] Estudi científic de la llengua i la cultura dels pobles germànics.
2 f. [LC] [FL] Filologia germànica.
germanització
f. [LC] [SO] [FL] Acció de germanitzar o de germanitzar-se; l’efecte.
germanitzar
1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., alemanys.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma alemanya.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., alemanys. Ha passat tants estius a Alemanya que s’ha germanitzat molt.
2 tr. [LC] [FL] Omplir de germanismes.
germanívol -a
adj. [LC] FRATERNAL.
germanívolament
adv. [LC] FRATERNALMENT.
germano-
[LC] Forma prefixada del mot germànic. Ex.: germanòfil, germanobàltic.
germanor
f. [LC] Lligam entre germans.
germanós -osa
1 adj. [LC] [QU] Germànic11.
2 adj. [QU] Que conté germani, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
germen
1 1 m. [BI] Cèl·lula o part d’un organisme destinada a produir un nou individu.
1 2 m. [BI] MICROORGANISME.
2 m. [LC] Allò que desenvolupant-se pot donar naixença a una cosa. El germen d’una malaltia. Ofegar la revolució en el seu germen.
3 m. [GL] germen cristal·lí Petit agregat d’àtoms, ions o molècules, a partir del qual es desenvolupa un cristall.
germicida
m. [MD] [QU] Antisèptic 3.
germinació
f. [BO] [LC] [BI] Acció de germinar.
germinador -a
1 adj. [BO] [LC] Que fa germinar.
2 m. [AGA] [AGF] Aparell emprat per a fer-hi germinar llavors.
germinal
adj. [BI] [LC] Relatiu o pertanyent al germen.
germinar
v. intr. [BO] [BI] [LC] Especialment una llavor o una espora, començar a transformar-se per a donar lloc a un nou individu.
germinatiu -iva
adj. [BO] [BI] [LC] Que pot germinar.
gerna
f. [ZOP] [LC] DOT2.
gernació
f. [LC] Multitud de gent.
gero-
[LC] V. GERONTO-.
geront
m. [HIH] [PR] Membre de la gerúsia elegit per aclamació entre els ciutadans de més de seixanta anys.
geròntic -a
1 adj. [PS] [SO] Relatiu a la decadència d’un individu o d’una espècie.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’envelliment o a la vellesa.
geronto- [o gero-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. géron gérontos, ‘ancià’. Ex.: gerontocràcia, gerodèrmia.
gerontocràcia
f. [LC] [PO] [SO] Sistema polític i social en què el poder està en mans dels vells.
gerontofília
f. [LC] [PS] Inclinació afectuosa per les persones grans.
gerontòleg gerontòloga
m. i f. [MD] [PR] [PS] Especialista en gerontologia.
gerontologia
1 f. [MD] [BI] Estudi de l’envelliment de l’organisme com a fenomen biològic.
2 f. [MD] [PS] [SO] Estudi dels problemes que la vellesa planteja des del punt de vista social, psicològic, econòmic, etc.
gerontològic -a
adj. [MD] [PS] [SO] Relatiu o pertanyent a la gerontologia.
gerra
1 f. [ED] [LC] Atuell gran de terrissa, vidre o metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
2 f. [LC] Got alt amb ansa.
gerrada
f. [HO] [LC] Líquid que cap en una gerra.
gerram
m. [ED] [LC] Conjunt de gerres.
gerrer gerrera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven gerres.
gerreria
f. [IMI] [LC] Obrador o botiga de gerrer.
gerret
1 m. [ZOP] [LC] GERRET VER.
2 [ZOP] gerret anglès GERRET FLABIOLER.
3 [ZOP] gerret bord Gerret ver femella, de cos més llarg que el mascle.
4 [ZOP] gerret canari [o gerret d’ala groga] Gerret ver mascle en lliurea nupcial.
5 [ZOP] gerret de Sant Pere GERRET BORD.
6 [ZOP] gerret flabioler Peix de la família dels centracàntids, de cos més allargat que el gerret ver, de color bru vermellós, sense taca fosca sobre els costats, amb una escotadura a la part central de l’aleta dorsal (Centracanthus cirrus).
7 [ZOP] [LC] gerret imperial GERRET CANARI.
8 [ZOP] gerret pàmfil Gerret ver mascle, d’aspecte marcit després d’efectuar la fresa.
9 [ZOP] gerret ver Peix de la família dels centracàntids, de cos fusiforme i allargat, de fins a 13 centímetres les femelles i 20 centímetres els mascles, amb el dors de color brunenc clar, el ventre argentat i una taca fosca rectangular sobre el centre dels flancs, els mascles del qual tenen línies i taques de color blau cel, les aletes anal i ventrals groguenques, les pectorals ataronjades, una sola aleta dorsal molt llarga i l’aleta anal relativament llarga i alta (Spicara smaris).
gerro
1 m. [ED] [LC] Vas portàtil de cristall, terrissa, metall, de forma de gerra cilíndrica, de con truncat, etc., per a posar-hi aigua, flors.
2 m. [AR] [LC] Adorn en forma de copa gran que es posa sobre una pilastra, una barana, etc.
gerró
m. [LC] Gerra menuda per a usos casolans.
gerundi
m. [FL] [LC] Forma no personal del verb d’aspecte imperfectiu que assumeix funcions bàsicament adverbials.
gerúsia
f. [HIH] A Esparta, consell dels ancians.
gesmiler
m. [LC] [BOS] [AGA] GESSAMÍ.
gesneriàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de fulles enteres o poc dividides, flors sovint irregulars amb els pètals soldats, i fruit generalment en càpsula, representada sobretot als països tropicals, a la qual pertanyen l’orella d’ós i diverses espècies cultivades, com la gloxínia i la violeta africana.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
gesp
m. [BOS] Planta de la família de les gramínies, de fulles rígides, punxants i relliscoses, abundant als Pirineus (Festuca eskia).
gespa
f. [BOC] [LC] Herba menuda i espessa que cobreix la terra.
gespet
m. [BOC] Prat de gespos.
gessaire
m. i f. [GL] GUIXAIRE.
gessamí
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Arbust de la família de les oleàcies, enfiladís, de fulles oposades imparipinnades i de flors blanques, tubuloses i molt oloroses, d’origen asiàtic i molt cultivat als jardins (Jasminum officinale).
2 [BOS] [AGA] gessamí blau Arbust de la família de les plumbaginàcies, enfiladís, de fulles simples i flors blaves, amb un tub molt llarg i amb el calze cobert de pèls glandulosos, originari del sud d’Àfrica i cultivat com a ornamental (Plumbago auriculata).
3 [BOS] gessamí de burro VIDALBA.
4 [BOS] gessamí de Virgínia Liana de la família de les bignoniàcies, amb arrels aèries adherents, fulles caduques pinnaticompostes, de folíols serrats, caduques, flors tubuloses i grosses, amb el tub ataronjat i el limbe escarlata, i fruit en càpsula llarga, originària d’Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Campsis radicans).
5 [BOS] [LC] gessamí groc Planta de la família de les oleàcies, de fulles alternes, simples o trifoliolades, i flors grogues, que es fa als matollars i als marges de bosc de les terres mediterrànies (Jasminum fruticans).
gest
1 m. [LC] Moviment del braç, del cap, del cos, etc., que expressa certs pensaments, certs sentiments, que fa més expressiu el llenguatge. No pot parlar sense fer gestos. Feu un gest d’impaciència.
2 [LC] fer un mal gest Fer un moviment que causa una lesió.
3 [LC] fer el gest Pagar la consumició dels altres. Quan vaig adonar-me’n, ella ja havia fet el gest.
gesta
1 f. [LC] Acció memorable.
2 f. [FLL] Narració de fets memorables.
gestació
1 f. [ZOA] [MD] Procés de formació i desenvolupament de l’embrió en les femelles dels animals vivípars. El període de gestació del cavall és d’onze mesos.
2 f. [LC] PER EXT. La gestació d’un poema.
gestaltisme
m. [PS] Corrent de la psicologia que refusa isolar els fenòmens psíquics els uns dels altres i els considera com a formes o totalitats organitzades i indissociables.
gestant
f. [LC] [AGR] Femella prenyada.
gestar
1 v. tr. [ZOA] La femella d’un animal vivípar, formar i desenvolupar (l’embrió) en les seves entranyes fins al moment del part.
2 v. tr. [LC] Formar i desenvolupar (idees, projectes, sentiments, obres).
3 intr. pron. [LC] Era un projecte que es gestava des de feia temps.
gesticulació
f. [LC] Acció de gesticular; l’efecte.
gesticulador -a
adj. i m. i f. [LC] Que gesticula.
gesticular
v. intr. [LC] Fer gestos, especialment parlant.
gestió
1 f. [LC] Acció de gestionar.
2 f. [LC] [ECT] Diligència que es fa per aconseguir alguna cosa.
gestionar
1 v. tr. [LC] Portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil, d’una empresa, etc.).
2 v. tr. [LC] Fer gestions per aconseguir (alguna cosa). Gestionar una subvenció.
gestor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que gestiona. La comissió gestora.
2 m. i f. [PR] [DR] Persona que administra un negoci d’altri, els afers d’una societat.
gestoria
1 f. [ECT] [LC] [DR] Càrrec de gestor.
2 f. [ECT] [LC] [DR] Oficina especialitzada en la gestió de tràmits o negocis en nom de tercers.
gestual
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al gest.
gestualitat
1 f. [LC] Qualitat de gestual.
2 f. [LC] Conjunt de gestos d’un individu.
get
m. [LC] GIT.
ghanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ghana.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ghana o als seus habitants.
ghayn
f. [FL] Dinovena lletra de l’alfabet àrab.
gibbsita
f. [GLM] Mineral, hidròxid d’alumini, de fórmula Al(OH)3, que cristal·litza en el sistema monoclínic, forma part de les bauxites i és mena d’alumini.
gibel·lí -ina
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als gibel·lins.
2 m. i f. [HIH] Membre d’una facció partidària de la política dels emperadors germànics, enfrontada als güelfs.
gibel·linisme
m. [HIH] Doctrina i actitud dels gibel·lins.
gibó
1 m. [ZOM] [LC] Mamífer primat antropomorf del gènere Hylobates, el més petit de la família dels hilobàtids, de braços llargs, que habita el sud-est d’Àsia.
2 m. [ZOM] [LC] SIAMANG.
gibós -osa
1 adj. [LC] Que forma gep.
2 adj. [LC] [BO] Que té forma de bossa o gep. Les corol·les giboses dels conillets. Espores giboses.
gibositat
f. [LC] [MD] Gep 1.
gibraltareny -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gibraltar.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gibraltar o als seus habitants.
gibrell
m. [ED] [LC] Vas rodó de poca alçària més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos.
gibrella
f. [ED] [LC] Vas semblant al gibrell però més alt i de base més petita.
gibrellada
f. [ED] [LC] El que cap en un gibrell o una gibrella.
gibrelleta
f. [ED] [LC] ORINAL.
gicar
v. tr. [LC] DEIXAR.
gicler
m. [EI] Peça del carburador amb un forat calibrat, a través de la qual és introduït el carburant al conducte d’aspiració.
giga
f. [MU] [AN] [JE] Dansa antiga de ritme generalment ternari i moviment molt viu.
giga-
[FIM] Forma prefixada del mot gr. gígas, ‘gegant’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a mil milions de vegades aquesta unitat (símbol, G). Ex.: gigahertz, gigabyte.
gigantisme
1 m. [LC] Grandària molt superior a la normal en un individu o en una varietat o raça.
2 m. [LC] Tendència a concebre idees grandioses, projectes colossals.
giganto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gígas gígantos, ‘gegant’. Ex.: gigantologia, gigantomàquia.
gigantomàquia
f. [AN] Combat de gegants contra els déus de l’Olimp.
gigaoctet
m. [IN] Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1.024 megaoctets.
gigartinals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles, generalment de consistència cartilaginosa.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
gigoló
[pl. -ós]
m. [LC] Amant jove d’una dona més gran, que el manté.
gigre
m. [AGP] [LC] Llevador que porten a bord les barques de bou per a cobrar l’ormeig.
gihad
1 m. [ISL] [LC] Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta.
2 m. [ISL] [LC] Guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam.
gíjol
m. [BOS] [LC] GAIOL.
gimcana
f. [SP] [LC] [JE] Cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats.
gimn-
[LC] V. GIMNO-.
gimnàs
1 1 m. [HIH] [LC] Entre els antics, lloc públic destinat a les lluites i altres exercicis corporals.
1 2 m. [SP] [LC] [PE] Local on hi ha els aparells adients per a fer exercicis gimnàstics.
2 m. [PE] [LC] En alguns països, centre d’ensenyament secundari.
gimnasta
m. i f. [SP] [PR] [LC] Persona que practica la gimnàstica.
gimnàstic -a
1 adj. [SP] [PE] Relatiu o pertanyent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics. Pas gimnàstic.
2 1 f. [SP] [LC] [PE] Conjunt d’exercicis corporals que tenen per objecte de desenvolupar la força, l’agilitat i la flexibilitat del cos.
2 2 f. [SP] [LC] Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament. Gimnàstica artística. Gimnàstica rítmica esportiva.
gímnic -a
adj. [SP] Gimnàstic, atlètic.
gimno- [o gimn-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. gymnós, ‘nu’, ‘descobert’. Ex.: gimnocàrpic, gimnosi.
gimnosperm -a
1 adj. [BO] Que té les llavors no closes dins un veritable fruit.
2 1 f. pl. [BOS] Grup de plantes fanerògames, generalment llenyoses i perennifòlies, que tenen els carpels oberts, no tancats formant un pistil, i que, per tant, no donen fruits veritables, al qual pertanyen els cicadofitins i els coniferofitins.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.
gimnospèrmia
f. [BO] Qualitat de gimnosperm.
gin
m. [HO] GINEBRA.
gin-
[LC] [MD] V. GINECO-.
-gin -gina
[LC] [BO] Forma sufixada del mot gr. gyné, ‘dona’, utilitzada també en botànica per a indicar relació amb el gineceu. Ex.: misogin, andrògina; pentagin, isogin.
ginandre -a
adj. [BO] Que té els estams i el pistil soldats entre ells.
ginebra
f. [HO] [LC] Licor alcohòlic obtingut per destil·lació del sègol germinat, aromatitzat amb ginebrons.
ginebrar
m. [LC] [BOC] GINEBREDA.
ginebre
m. [BOS] [LC] Arbret o arbust de la família de les cupressàcies, de fulles linears punxants, amb una ratlla blanquinosa a la cara superior i gàlbuls de color blau fosc emprats en farmàcia i per a aromatitzar la ginebra (Juniperus communis ssp. communis).
ginebreda
f. [LC] [BOC] Lloc poblat de ginebres.
ginebrer
m. [BOS] GINEBRE.
ginebrera
f. [BOS] [LC] GINEBRE.
ginebrí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ginebra.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ginebra o als seus habitants.
ginebrissa
f. [BOS] CÀDEC.
ginebró
1 m. [BOS] [LC] Fruit del ginebre.
2 m. [BOS] [LC] Ginebre nan de muntanya (Juniperus communis ssp. nana).
ginebrosa
f. [BOC] GINEBREDA.
gineceu
1 m. [HIH] Entre els antics, apartament de la casa destinat a estar-hi les dones.
2 m. [BO] Conjunt dels carpels d’una flor.
ginècic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la dona o al sexe femení.
gineco- [o gino-, o gin-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. gyné gynaikós, ‘dona’. Ex.: ginecomàstia, ginopigi, ginàndria.
ginecocràcia
f. [PO] Govern de les dones.
ginecòleg ginecòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en ginecologia.
ginecologia
f. [MD] [LC] Part de la medicina que estudia l’aparell genital de la dona.
ginecològic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la ginecologia.
gineri
m. [BOS] [AGA] CORTADÈRIA.
ginesta
1 f. [BOS] [LC] Arbust de la família de les papilionàcies, de tiges verdes, fulles petites, fugaces, flors grogues, grosses i molt oloroses, i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies (Spartium junceum).
2 f. [BOS] Flor de la ginesta.
3 f. [BOS] GÓDUA.
4 [BOS] ginesta blanca GINESTÓ.
5 [BOS] ginesta vimenera Arbust grisenc de la família de les papilionàcies, de branques primes, gairebé sense fulles, flors grogues i petites, en raïms densos, i fruit ovoide o esferoidal amb una o dues llavors, que es fa als erms i als codolars de les contrades mediterrànies seques (Retama sphaerocarpa).
ginestar
m. [LC] [BOC] Matollar de ginesteres.
ginestell
1 m. [BOS] [LC] GÓDUA.
2 m. [BOS] Arbust de la família de les papilionàcies, de branques verdes solcades, fulles trifoliolades, flors grogues i llegum negrós, que es fa en terrenys silicis, a les brolles i als boscos clars de les contrades mediterrànies (Sarothamnus catalaunicus).
3 m. [BOS] Arbust baix de la família de les papilionàcies, de tiges verdes i pubescents, fulles simples, escasses, flors grogues i fruit amb poques granes, que es fa en terrenys calcaris, sobretot a la muntanya mediterrània (Genista cinerea).
ginestó
m. [BOS] [LC] Mata de la família de les santalàcies, de tiges verdes, poc folioses, que recorden les de la ginesta, flors groguenques petites i fruit carnós vermell, pròpia dels matollars i els boscos clars de la regió mediterrània (Osyris alba).
ginestola
f. [BOS] [IQ] [LC] Mata de la família de les papilionàcies, de tiges estriades, fulles lanceolades, flors grogues en raïms terminals i llegum comprimit i negrós, que es fa als prats poc o molt humits, sobretot a l’estatge montà, antigament cultivada com a tintòria (Genista tinctoria).
gingebre
m. [BOS] [HO] [LC] Planta de la família de les zingiberàcies, de fulles pinnaticompostes i flors groguenques amb les vores purpúries, disposades en espiga, originària de l’Àsia sud-oriental i molt cultivada als països tropicals pel seu rizoma, gros i olorós, emprat com a condiment (Zingiber officinale).
gingival
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a les genives.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb la punta de la llengua contra les genives. Consonant gingival.
gingivitis
f. [MD] Inflamació de les genives.
-gínia
[LC] Forma sufixada derivada de -gin, derivat del mot gr. gyné, ‘dona’. Ex.: proterogínia.
gínjol
1 m. [BOS] [AGA] Fruit comestible del ginjoler, en drupa ovoide i negrosa.
2 1 m. [BOS] [AGA] LLIRI BLAU.
2 2 m. [BOS] LLIRI GROC.
ginjolenca
f. [AGA] Olivera d’una varietat originària de la comarca de Tortosa.
ginjoler
m. [BOS] [LC] [AGA] Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques, en glomèruls axil·lars, i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Zizyphus jujuba).
ginkgo
m. [AGA] [BOS] [GLP] Arbre caducifoli de la família de les ginkgoàcies, dioic, de fulles flabel·lades, flors masculines petites, en aments laxos, i llavors amb una coberta carnosa que fa olor de mantega rància, propi de la Xina oriental, plantat en jardins i parcs, únic representant actual del gènere Ginkgo (Ginkgo biloba).
ginkgoàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes, l’única compresa en la classe dels ginkgòpsids.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
ginkgoates
f. pl. [BOS] [GLP] GINKGÒPSIDS.
ginkgòfits
1 m. pl. [GLP] [BOS] Divisió de plantes del grup de les gimnospermes, que comprèn únicament la classe dels ginkgòpsids.
2 m. [GLP] [BOS] Individu d’aquesta divisió.
ginkgòpsids
1 m. pl. [GLP] [BOS] Classe de plantes del grup de les gimnospermes que aparegué al permià i té una única espècie actual, el ginkgo.
2 m. [BOS] [GLP] Individu d’aquesta classe.
gino-
[LC] [MD] V. GINECO-.
ginodioècia
f. [BO] Existència en una mateixa espècie de flors hermafrodites en uns peus i de flors femenines en altres.
ginodioic -a
adj. [BO] Que presenta ginodioècia.
ginogènesi
f. [BI] Reproducció d’una espècie, induïda per mascles d’una altra espècie, sense fecundació real.
ginomonoècia
f. [BO] Existència en una mateixa planta de flors hermafrodites i flors femenines.
ginomonoic -a
adj. [BO] Que té flors hermafrodites i flors femenines en un mateix peu.
ginostem
m. [BO] Òrgan constituït per la concrescència dels estams i l’estil en la flor de les orquídies.
ginseng
m. [BOS] Planta herbàcia perenne de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes i flors verdoses en umbel·la, pròpia de l’Àsia oriental, l’arrel de la qual s’usa molt en medicina (Panax ginseng i P. pseudoginseng).
giny
1 1 m. [LC] MAQUINACIÓ. Amb els seus mals ginys, aconseguirà desavenir-los.
1 2 [LC] portar una cosa mal giny Ésser de mal averany.
2 m. [LC] Màquina, artefacte. Ginys de guerra.
ginyar
1 1 v. tr. [LC] MAQUINAR. Li van ginyar una burla.
1 2 v. tr. [LC] Idear, inventar.
2 tr. [LC] Persuadir amb enginy, amb paraules hàbils. No sé si el podré ginyar a cantar una ària.
ginyós -osa
adj. [LC] Apte a ginyar.
ginyosament
adv. [LC] Amb giny.
giottesc -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’art de l’arquitecte i pintor toscà Giotto.
gipó
1 m. [ED] [LC] Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
2 [LC] gipó de llenya PALLISSA2.
giponer
m. [ED] [PR] [LC] El qui feia gipons.
gipsícola
adj. [EG] Que viu preferentment en terrenys guixencs.
gipsífer -a
adj. [GL] Que conté guix.
gipso-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gýpsos, ‘guix’. Ex.: gipsòfil, gipsografia.
gipsòfil -a
adj. [EG] Que viu exclusivament o preferentment en terrenys guixencs.
gipsós -osa
adj. [GL] Que és de la natura del guix. Roca gipsosa.
gipsoteca
f. [AR] Col·lecció de calcs d’escultures, fragments d’arquitectura, terracota, monedes, etc., fets en guix per a llur estudi.
gir
1 m. [FL] [LC] Frase que presenta els mots ordenats d’una manera peculiar.
2 1 m. [ECT] [LC] Acció de girar una lletra, un taló, etc. Gir mutu.
2 2 m. [LC] [ECT] Moviment de cabals mitjançant lliuraments, transaccions. Gir postal. Gir telegràfic.
2 3 m. [ECT] Volum d’un negoci en un lapse de temps determinat. Un gir de dos milions d’euros l’any.
3 m. [FIF] En fís., rotació.
gira1
1 f. [LC] Part de la cara de sota o de dins d’una cosa, que es posa de manifest en doblegar-la. La gira del llençol.
2 f. [LC] PER EXT. Les gires d’una capa.
gira2
f. [JE] Conjunt d’actuacions itinerants d’un artista, una companyia, una orquestra, etc. Aquest hivern l’orquestra farà una gira per Europa. Estarem de gira tot l’estiu.
giracamises
m. i f. [LC] Persona inconstant, que varia fàcilment d’opinió, de partit, etc.
giracasaques
m. i f. [LC] GIRACAMISES.
girada
1 1 f. [LC] Acció de girar o de girar-se; l’efecte. Donar girada a la truita en la paella. Ja no és dels nostres: ha fet una girada.
1 2 [LC] girada de peu Torçada de peu.
2 f. [TRG] [OP] Punt d’un camí o d’un carrer estrets on, eixamplant-se aquest, els vehicles poden fer girada.
giradís -issa
adj. [LC] Que gira amb facilitat.
giradiscos
m. [EL] GIRADISCS.
giradiscs
m. [EL] Part d’un tocadiscs que consta d’un plat giratori sobre el qual es col·loca el disc per obtenir-ne la reproducció sonora.
girador -a
1 adj. [LC] Que gira o s’empra per a girar alguna cosa.
2 m. [LC] [AF] Cinta per a girar els fulls en els llibres.
3 m. [LC] Plat giratori d’un torn de terrisser.
4 f. [ED] [LC] Eina o estri que s’empra per a girar alguna cosa.
5 f. [IMI] Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, les patates o altra cosa que fregeixen a la paella.
girafa
1 f. [ZOM] [LC] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels giràfids, el més alt de tots els quadrúpedes, de coll molt llarg, les potes de davant més llargues que les posteriors, amb banyes curtes cobertes per la pell, el cos d’un color falb clar amb taques fosques, propi de l’Àfrica (Giraffa camelopardalis).
2 f. [JE] [CO] En cinema i televisió, suport metàl·lic en forma de braç llarg amb rodes per a poder traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.
giràfids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels artiodàctils remugants que inclou la girafa i l’ocapi.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
giragonsa
1 f. [OP] [LC] Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada. Seguint les giragonses del camí.
2 f. [LC] Moviment sinuós. Anava fent giragonses.
giragonsar
v. intr. [LC] Fer giragonses.
giragonsejar
v. intr. [LC] GIRAGONSAR.
girament
m. [LC] [FIF] Acció de girar o de girar-se; l’efecte.
giràndola
f. [LC] [JE] Roda de focs artificials que quan crema giravolta ràpidament.
girant
1 m. [LC] Punt en què una cosa canvia de direcció, que separa dos períodes. L’època de Galileu marcà un girant transcendental en la història de les ciències.
2 m. [FIA] LLUNA NOVA.
3 [LC] al girant loc. adv. Al punt on un camí, un riu, etc., donen volta.
girapeix
m. [LC] Giradora per a fer girar el peix que es fregeix.
girar
1 1 v. intr. [LC] [FIF] Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa, i això origina la successió dels dies i les nits.
1 2 v. intr. [LC] [FIF] Un cos, moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.
2 1 intr. [LC] Deixar la direcció que hom seguia per agafar-ne una altra. Quan arribareu a la primera travessia, gireu a mà dreta.
2 2 [LC] girar en rodó Girar fent mitja volta.
3 1 tr. [LC] Fer passar (alguna cosa) d’una posició a una altra mitjançant un moviment de rotació.
3 2 tr. [LC] Canviar de posició (alguna cosa) fent que la cara superior o anterior esdevingui la inferior o posterior. Girar els fulls d’un llibre. Girar els matalassos d’un llit. Girar el peix a la paella.
3 3 [LC] [RE] girar el missal Portar-lo d’un costat a l’altre de l’altar seguint el ritual.
3 4 [LC] girar full Passar a una altra qüestió.
3 5 [LC] girar la pell Tornar-se tot un altre.
3 6 [LC] [FL] girar una frase Canviar-ne l’ordenació dels mots.
3 7 tr. [LC] Trabucar (un receptacle, un gerro, etc.). Girar un tinter.
4 1 intr. pron. [LC] Donar mitja volta o una part de volta, amb tot el cos o amb una part del cos. Vejam, gira’t d’esquena: vas tot brut dels colzes. Si cridem ens sentirà i es girarà.
4 2 [LC] girar-se a tots els vents Conformar-se al curs dels esdeveniments sigui el que sigui.
4 3 [LC] girar-se contra algú a) Plantar-li cara.
4 3 [LC] girar-se contra algú b) Posar-se sobtadament contra seu.
4 4 [LC] no saber on girar-se Trobar-se assetjat per múltiples feines, ocupacions, necessitats, etc.
4 5 intr. pron. [LC] Mudar radicalment d’opinió, de partit, etc. Abans era un radical, però ja fa temps que s’ha girat.
4 6 [LC] girar-se la truita Canviar radicalment l’estat de les coses, una situació política, etc.
5 1 tr. [LC] girar cara Fugir 1.
5 2 [LC] girar cua Marxar, tornar-se’n.
5 3 [LC] girar el ventrell Fer fàstic, provocar nàusees.
5 4 [LC] girar els ulls en blanc Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior.
5 5 [LC] girar la cara a algú Defugir el seu salut, la seva escomesa.
5 6 [LC] girar les espatlles [o girar espatlla] a) Tombar-se d’esquena a algú. Girà espatlla i se n’anà.
5 6 [LC] girar les espatlles [o girar espatlla] b) Fugir 1.
5 7 [LC] girar-se un peu Torçar-se’l.
6 intr. pron. [LC] [ME] Sobrevenir 1. Girar-se vent, pluja, mal temps.
7 1 tr. [ECT] Expedir (lliuraments, ordres de pagament). Girar una lletra.
7 2 tr. [ECT] Fer transaccions que impliquen un moviment (de cabals). Aquest negoci gira un milió d’euros l’any.
8 tr. [FL] ANT. TRADUIR.
9 [LC] en un girar d’ulls loc. adv. En un instant, en un espai de temps imperceptible.
gira-sol
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les compostes, alta i d’amples fulles cordiformes i grans capítols grocs, originària d’Amèrica del Nord i molt conreada per a l’obtenció de granes i oli (Helianthus annuus).
2 m. [GL] [LC] [GLM] Òpal quasi transparent amb reflexos groguencs o blavosos.
girat
m. [IT] Punt que, juntament amb d’altres, forma la rega en les mitges.
giratomb
m. [LC] GIRAVOLT.
giratori -òria
adj. [LC] [FIF] Que es desplaça segons un cercle o espiral, o que es mou girant al voltant d’un eix.
giratroncs
m. [AGF] Palanca amb un ganxo que permet moure troncs.
giravolt
1 m. [LC] Volta completa d’un cos sobre ell mateix quan està enlaire.
2 m. [LC] [OP] GIRAGONSA.
giravolta
1 1 f. [LC] Acció de giravoltar.
1 2 f. [LC] Revolució completa d’un cos que giravolta.
2 f. [LC] GIRAGONSA.
giravoltar
1 v. intr. [LC] Moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix.
2 v. intr. [LC] GIRAGONSAR.
girbat -ada
adj. [LC] FORJAT.
girell -a
1 adj. [LC] Que es tomba o gira fàcilment. Una pedra girella.
2 f. [HO] Embotit de carn de xai.
girfalc
m. [ZOO] [LC] FALCÓ SAGRAT.
gírgola
1 1 f. [BOB] [LC] Bolet del grup dels agàrics, que viu en grups o flotes, sovint amb la cama excèntrica o lateral i sempre amb làmines.
1 2 [BOB] gírgola borda Gírgola de pi B).
1 3 [BOB] [LC] gírgola d’àlber Pollancró 1.
1 4 [BOB] gírgola d’alzina ALZINOI.
1 5 [BOB] gírgola d’arbre Orellana 3 1.
1 6 [BOB] gírgola d’arena GÍRGOLA DE PANICAL.
1 7 [BOB] gírgola d’estepa a) Fredolic 2 1.
1 7 [BOB] gírgola d’estepa b) FREDOLIC FARINÓS.
1 8 [BOB] [LC] gírgola d’olivera Gírgola tòxica, lignícola, de l’ordre de les boletals, de cama excèntrica i barret ataronjat amb làmines primes, que creix, sovint formant flotes, sobre oliveres o altres plantes lignificades de terra baixa (Omphalotus olearius).
1 9 [BOB] gírgola d’om Pollancró 1.
1 10 [BOB] [LC] gírgola de bruc Gírgola comestible, que creix en grups densos, de barret grisós o brunenc i cama blanca, fibrosa i tenaç (Lyophyllum decastes i espècies afins).
1 11 [BOB] gírgola de camp GÍRGOLA DE PANICAL.
1 12 [BOB] [LC] gírgola de canyaferla Gírgola de panical, d’una varietat que es fa sobre les arrels de la canyaferla (Pleurotus eryngii var. ferulae).
1 13 [BOB] gírgola de carboner Gírgola de pi B).
1 14 [BOB] [LC] gírgola de card GÍRGOLA DE PANICAL.
1 15 [BOB] [LC] gírgola de castanyer Gírgola comestible quan és jove, que forma grans fructificacions amb barrets de color bru ocraci superposats (Grifola frondosa).
1 16 [BOB] [LC] gírgola de corn Orellana de suro A).
1 17 [BOB] gírgola de faig Gamarús 3.
1 18 [BOB] gírgola de ferla GÍRGOLA DE CANYAFERLA.
1 19 [BOB] gírgola de figuera Pollancró 1.
1 20 [BOB] [LC] gírgola de figuera de moro Gírgola de barret gros i blanquinós, que creix al peu de les figueres de moro (Pleurotus opuntiae).
1 21 [BOB] gírgola de garrover GÍRGOLA GROGA.
1 22 [BOB] gírgola de llim LLENEGA NEGRA.
1 23 [BOB] [LC] gírgola de massota GÍRGOLA DE CANYAFERLA.
1 24 [BOB] gírgola de mata a) FALS CARLET BRUNENC.
1 24 [BOB] gírgola de mata b) LLENEGA NEGRA.
1 25 [BOB] [LC] gírgola de panical Gírgola comestible, de cama poc excèntrica i barret bru ocraci clar, convex o deprimit, que es fa sobre les arrels d’algunes umbel·líferes, especialment del panical (Pleurotus eryngii).
1 26 [BOB] [LC] gírgola de pi a) Gírgola comestible, de cama curta i lateral i barret en forma de mig embut (Hohenbuehelia geogenia i H. petaloides).
1 26 [BOB] gírgola de pi b) Gírgola de barret fixat lateralment i làmines separables, que forma grups sobre fusta i calcinals de pi (Paxillus panuoides).
1 27 [BOB] gírgola de poll [o gírgola de pollanc] Pollancró 1.
1 28 [BOB] [LC] gírgola de salze Gírgola que es fa sobre fusta morta de salzes, de bedolls i de coníferes (Pluteus salicinus).
1 29 [BOB] [LC] gírgola de xop BOLET DE NOGUERA.
1 30 [BOB] [LC] gírgola groga Gírgola que creix als arbres planifolis vius, sobre els quals forma grans agregats de barrets vellutats en forma de ventall de color groc o ataronjat (Laetiporus sulphureus).
1 31 [BOB] [LC] gírgola vermella Gírgola de barret de color groc, cobert d’esquames de color porpra violaci, que es fa sobre fusta de coníferes (Tricholomopsis rutilans).
2 f. [BOB] Orellana 3.
girgoler
adj. [BOS] card girgoler V. CARD.
giric
m. [LC] XERIC.
girientorn
adv. [LC] Al voltant.
girigar
v. intr. [LC] Xerricar 1. La porta giriga perquè té les frontisses rovellades.
giró1
1 m. [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm de grans petits, rossencs i molt dolços.
2 m. [AGA] [LC] Raïm de cep giró.
giró2
1 m. [HIG] En heràld., peça fonamental en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit.
2 m. [HIG] Compartiment o peça de l’escut gironat.
giro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gýros, ‘cercle’, ‘volta’. Ex.: girocompàs, girotrèn.
girofle
m. [HO] [LC] CLAVELL D’ESPÈCIA.
girogonit
m. [GLP] Oòspora fossilitzada de les carofícies.
girola
f. [AQ] [AR] DEAMBULATORI.
giromagnètic -a
adj. [FIF] En fís., que té lloc en un camp magnètic on hi ha partícules carregades elèctricament que giren sota l’acció d’aquest camp. Radiació giromagnètica.
giròmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar la velocitat de rotació.
gironat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el camper dividit i cobert per una repetició, ordinàriament de vuit girons, en què s’alternen un metall i un color. Un escut gironat.
girondí -ina
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a un grup polític moderat de la Revolució Francesa que actuà a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció.
2 m. i f. [HIH] Membre d’aquest grup.
gironí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Girona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Girona o als seus habitants.
giroplà
m. [TRG] [LC] Aparell volador que s’aguanta enlaire pel moviment de rotació d’uns plans horitzontals o inclinats.
giroscopi
m. [FIF] [TRG] [TRA] Aparell emprat en l’orientació de naus i d’aeronaus, que consisteix essencialment en una roda que gira a gran velocitat sobre un eix que descansa sobre un parell de suports susceptibles de moure’s en una o més direccions.
giroscòpic -a
1 1 adj. [FIF] [EI] Relatiu o pertanyent al giroscopi.
1 2 adj. [FIF] [EI] Relatiu o pertanyent a la mecànica dels canvis d’orientació dels rotors ràpids.
2 f. [TRA] AGULLA GIROSCÒPICA.
gisca
f. [LC] [ME] Aire molt fred.
giscar
v. intr. [LC] XISCLAR.
gita
1 f. [LC] [MD] GITARADA.
2 f. [BOB] gita de bruixa Bolet que presenta un receptacle vermell de massa informe i fètida, procedent del cranc quan és madur i s’ha aclofat.
gitam
m. [BOS] [LC] Planta de la família de les rutàcies, molt aromàtica, de fulles pinnaticompostes, proveïdes de nombroses glàndules translúcides, i flors zigomorfes amb la corol·la blanca o rosada, que es fa a les brolles i als sòls pedregosos de les terres ibèriques orientals i és emprada com a hipotensora i abortiva (Dictamnus hispanicus).
gitament
m. [LC] Acció de gitar o expulsar.
gitanada
f. [LC] [AN] Acte propi de gitanos.
gitanalla
f. [LC] [AN] Conjunt de gitanos.
gitano gitana
1 1 m. i f. [AN] [LC] Individu pertanyent a un poble format per grups nòmades que emigraren des de l’Índia antiga cap a Occident, especialment a Europa.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als gitanos.
2 adj. i m. [FL] [LC] ROMANÍ2.
gitar
1 v. tr. [LC] Llançar 1 1. Gitar un dard, una pedra.
2 1 tr. [LC] Treure d’un lloc.
2 2 tr. [LC] [MD] VOMITAR.
3 tr. [LC] Cobrir (el foc) amb cendra.
4 1 tr. [LC] Ajeure 1 1.
4 2 intr. pron. [LC] [AGR] Ajeure’s, ficar-se al llit. Estava fatigat, es va gitar i encara no s’ha llevat.
5 tr. [TRA] Llançar a l’aigua (part de la càrrega d’un vaixell) per tal de salvar-lo.
gitarada
f. [LC] [MD] Menjar vomitat.
gitat
m. [BOB] gitat de bruixa GITA DE BRUIXA.
gitonogàmia
f. [BO] Fecundació d’una flor mitjançant el pol·len d’una altra flor del mateix individu.
gla
1 1 f. [BOS] [LC] Fruit de l’alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d’una cúpula en forma de didal.
1 2 [LC] [AGA] gla boixada Gla corcada, que no serveix per a la sembra.
2 f. [ZOI] gla de mar BÀLAN.
glabre -a
adj. [BO] [ZOA] [MD] Mancat de pèls.
glabrescent
adj. [ZOA] [BO] [MD] Gairebé glabre.
glaç
1 1 m. [LC] [GL] [ME] [GG] Aigua reduïda a l’estat sòlid pel fred. Un tros de glaç. Fred com el glaç. Producció de glaç. Al safareig hi ha un dit de glaç.
1 2 m. [LC] PER EXT. Un cor de glaç.
2 m. [QU] glaç sec NEU CARBÒNICA.
3 1 m. [GL] [GLM] En geol., mineral, l’aigua en estat sòlid, de fórmula H2O, que cristal·litza en la classe hexagonal.
3 2 [GL] glaç marí Aigua marina congelada.
glaçada
1 f. [ME] [LC] Fet de glaçar-se l’aigua dels reguerons, les basses, etc., per un refredament de l’ambient. Aquesta nit hi ha hagut glaçada.
2 [ME] glaçada negra Glaçada en què l’aire no és prou humit per a produir gebre i té com a conseqüència la destrucció i l’ennegriment de les plantes.
glaçador -a
adj. [LC] Que glaça.
glaçar
1 1 v. tr. [LC] [ME] Fer esdevenir glaç (l’aigua).
1 2 intr. pron. [LC] [ME] Esdevenir glaç. Glaçar-se l’aigua d’un dipòsit.
1 3 intr. pron. [LC] Glaçar-se l’oli.
1 4 intr. [ME] Solidificar-se l’aigua dels reguerons, de les basses, etc., per un refredament de l’aire ambient. Ahir va glaçar.
2 tr. [AR] Llevar la transparència (d’una cosa). Glaçar un vidre.
glacé
[pl. -és]
1 m. [IT] [LC] Teixit de seda amb lligat de plana caracteritzat pel soroll de paper que fa en remenar-lo.
2 m. [IT] [LC] Roba de cotó a la qual es dona una lluentor que imita la del glacé de seda.
glacejar
v. tr. [LC] Enrossir al forn (la superfície d’un menjar cobert amb una salsa o un suc), de manera que quedi lluent.
glacera
f. [GL] [LC] [GG] Massa de glaç continental formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de neus perpètues, que es mou lentament per gravetat rost avall, de dimensions que van d’alguns hectòmetres al miler de quilòmetres.
glaciació
1 f. [GL] Formació de glaç.
2 1 f. [GL] Procés que comporta un avenç de les glaceres sobre àrees extenses terrestres.
2 2 f. [GG] [GL] Període durant el qual la superfície del glaç acumulat damunt la superfície terrestre ha estat superior a la mitjana.
glacial
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al glaç i a la seva acció.
2 1 adj. [LC] [GL] Abundant en glaç. Zona glacial.
2 2 adj. [LC] [GG] Propi de les zones glacials. Oceà glacial.
3 adj. [LC] Molt fred. Fa una temperatura glacial.
4 adj. [QU] En quím., que es pot congelar en dies freds a la temperatura ambient del laboratori. Àcid acètic glacial.
5 adj. [LC] Sense ardor, sense passió ni entusiasme. Un autor glacial. Una rebuda glacial.
glacialisme
1 m. [GL] Estudi de les glaceres.
2 1 m. [GL] Formació de glaceres.
2 2 m. [GL] Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
glacialment
adv. [LC] Amb molta de fredor, d’una manera glacial.
glacio-
[LC] Forma prefixada del mot ll. glacies, ‘glaç’. Ex.: glaciòleg.
glacioeustatisme
m. [GL] Fluctuació del nivell marí en el conjunt dels oceans a causa de les modificacions del volum d’aigua de les glaceres continentals.
glaciofluvial
adj. [GL] Que té origen en la fusió dels glaços terminals i determina el transport, l’erosió i la sedimentació dels materials de la morena terminal.
glaciologia
f. [GG] [GL] Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què aquest es presenta en la natura.
glacis
1 m. [DE] [LC] Terreny en pendent que baixa des del camí cobert d’una fortificació al camp.
2 1 m. [GL] Superfície d’erosió en país àrid, amb un pendent feble i sovint coberta de grava, desenvolupada a la base d’un relleu abrupte i muntanyós.
2 2 [GL] glacis continental Part més pregona i externa del marge continental submarí, situada entre el talús continental i la plana abissal.
glaçó
m. [LC] Tros petit de glaç, generalment en forma de dau, obtingut en un congelador. Posar dos glaçons a la beguda per refredar-la.
glaçonera
1 f. [ED] Motlle per a fer glaçons.
2 f. [ED] Recipient per a conservar o servir glaçons.
gladiador
m. [HIH] [LC] [PR] En l’antiguitat romana, el qui combatia amb una arma en públic per a divertiment del poble.
gladiol
m. [AGA] [BOS] Planta del gènere Gladiolus, de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles dístiques i ensiformes i flors irregulars molt vistoses i de colors diversos, disposades en espiga terminal, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental.
glamur
m. [LC] Atractiu d’una persona o cosa que provoca admiració general.
gland
m. [ZOA] [LC] [MD] Extrem del penis i del clítoris.
glandi-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. glans glandis, ‘gla’. Ex.: glandífer.
glandífer -a
adj. [BOS] Que lleva glans.
glandiforme
adj. [LC] [BO] Que té forma de gla.
glandívor -a
adj. [ZOA] Que s’alimenta de glans.
glàndula
1 1 f. [ZOA] [BI] [MD] [LC] Conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d’elles. Glàndules salivals, sudorípares. Glàndules limfàtiques. Glàndula verinosa.
1 2 [MD] glàndula apocrina Glàndula sudorípara que vessa la seva secreció en un fol·licle pilós o en un orifici pilosebaci.
1 3 [MD] glàndula conglomerada Glàndula composta de diversos glòbuls arraïmats.
1 4 [MD] [ZOA] glàndula endocrina Glàndula que no té conducte excretor i vessa a la sang la seva secreció.
1 5 [ZOA] [MD] glàndula genital GÒNADA.
1 6 [ZOA] [BI] [MD] glàndula lacrimal Glàndula situada a la part superior externa de l’òrbita ocular.
1 7 [ZOA] [MD] glàndula mamària Glàndula dels mamífers que desemboca en el mugró de la mamella, la qual, en la femella, segrega llet i serveix per a alimentar les cries i, en el mascle, és rudimentària i sense secreció.
1 8 [ZOA] [MD] glàndula pineal Epífisi 2.
1 9 [ZOA] [MD] glàndula pituïtària HIPÒFISI.
1 10 [ZOA] [MD] glàndula prostàtica PRÒSTATA.
1 11 [ZOA] glàndula serosa Glàndula que secreta un líquid serós.
1 12 [ZOA] [MD] glàndula suprarenal Glàndula de secreció interna situada en posició retroperitoneal a la part superior del ronyó.
1 13 [ZOA] [MD] glàndula tiroide Glàndula situada a cada costat de la tràquea, la secreció de la qual té importància en la creixença i en el metabolisme.
2 f. pl. [ZOA] [MD] Amígdales palatines.
glandulació
f. [ZOA] [MD] Disposició, estructuració, de les glàndules secretòries.
glandular
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les glàndules. Epiteli glandular.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Que conté glàndules.
glanduli-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot glàndula. Ex.: glanduliforme.
glandulífer -a
adj. [ZOA] [MD] Glandular 2.
glanduliforme
adj. [ZOA] [MD] Semblant a una glàndula.
glandulós -osa
adj. [ZOA] [MD] Glandular 2. Una planta glandulosa.
glaner -a
1 adj. [BOS] [AGF] [LC] Que produeix glans.
2 1 m. [BOS] [LC] [AGF] Roure 1.
2 2 m. [BOS] [AGF] Alzina 1.
3 f. [AGA] [LC] Lloc per a tenir-hi les glans.
glànola
f. [MD] Pesta 1 1.
glapir
1 v. intr. [LC] [AGR] CLAPIR.
2 1 tr. [LC] El gos, agafar (la caça o el bestiar fugisser).
2 2 tr. [LC] Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o cercades). Glapí tot l’or i les joies que pogué.
glapit
m. [ZOA] [LC] [AGR] CLAPIT.
glarèola
f. [ZOO] [LC] PERDIU DE MAR.
glareòlids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells limícoles, de l’ordre dels caradriformes, a la qual pertanyen el corredor i la perdiu de mar.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
glassa
f. [LC] [IT] GASA.
glasseta
f. [IT] Teixit de cotó, amb lligat de plana o d’encordillat, poc nombrat i molt aprestat, que hom empra per a fer folres de vestits.
glassilla
f. [IT] GLASSETA.
glast
1 m. [BOS] [IQ] [LC] Planta herbàcia de la família de les crucíferes, de fulles caulinars sagitades i abraçadores, flors grogues i fruit pèndul cuneïforme, alat i indehiscent, originària de l’Àsia occidental, naturalitzada en indrets ruderalitzats i antigament cultivada com a tintòria (Isatis tinctoria).
2 m. [IQ] [HIH] [IMI] Matèria colorant blava extreta del glast.
glatiment
m. [LC] Acció de glatir; l’efecte.
glatir
1 v. intr. [LC] El cor, bategar amb força.
2 v. intr. [LC] Estar agitat per la cobejança d’una cosa defesa o feta gruar. Si no li ho vols donar, no li ho ensenyis: no el facis glatir.
3 tr. [LC] Gruar11. Com glateix la festa major, la gent del poble!
glauberita
f. [QU] [GLM] Mineral, sulfat de calci i sodi, de fórmula Na2Ca(SO4)2, evaporita que cristal·litza en el sistema monoclínic.
glauc1
m. [ZOI] [LC] Mol·lusc marí del gènere Glaucus, nudibranquiat i d’un bell color blau.
glauc2 -a
adj. [LC] Verd blanquinós.
glauc-
[LC] V. GLAUCO-.
glaucescent
adj. [LC] Lleugerament glauc.
glauci
m. [BOS] [LC] CASCALL MARÍ.
glaucina
f. [QU] Alcaloide present en el glauci.
glauco- [o glauc-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. glaukós, ‘argentat’, ‘gris’, ‘verdós’. Ex.: glaucòfan, glaucòpsia.
glaucòfan
m. [GLM] Mineral del subgrup dels amfíbols sòdics, de fórmula Na2(Mg)3Al2(Si8O22)(OH)2, que és de color blau i es troba en roques metamòrfiques formades a pressions molt elevades i a temperatures baixes.
glaucòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’organismes aquàtics, que fan la fotosíntesi gràcies a la presència de cianofícies simbiòtiques endocel·lulars.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
glaucoma
m. [MD] [LC] Augment de la pressió intraocular que, en privar l’ull de la necessària irrigació sanguínia, causa l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.
glaucomatós -osa
1 adj. [MD] De la natura del glaucoma.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de glaucoma.
glauconífer -a
adj. [GL] Que té glauconita.
glauconita
f. [GLM] Mineral del grup de les miques, fil·losilicat de fórmula (K,Na)(Fe3+,Mg,Al)2(Si,Al)4O10(OH)2, ric en ferro trivalent, de color verd, que es troba freqüentment en les roques sedimentàries marines.
glavi
m. [DE] [LC] Espasa 1 1.
gleba
f. [BO] Part de l’aparell esporífer dels fongs gasteromicets i de les tòfones, on maduren les espores.
glei
m. [GL] Horitzó del sòl alterat per les fluctuacions del mantell freàtic en èpoques de sequedat i de saturació d’aigua.
gleïtzació
f. [GL] Formació de glei.
glena
f. [ZOA] [MD] Cavitat poc pregona d’un os en què penetra un altre os.
glenoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una cavitat glenoide.
glenoide
adj. [MD] Semblant a una conca, a una cavitat poc pregona, a una glena.
glera
1 f. [GG] Terreny cobert de pedruscall més o menys mòbil.
2 f. [GL] Llit de riu o de torrent sec i ple de còdols.
3 f. [GL] Platja de palets i còdols.
gleucòmetre
m. [FIM] [QU] GLUCÒMETRE.
gleva
1 f. [LC] [AGA] [BOC] Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s’aixeca llaurant, cavant, etc.
2 f. [HIH] Antigament, camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat.
3 f. [MD] [ZOA] COÀGUL. Gleva de sang.
4 f. [LC] BUFETADA.
glever
m. [AGA] [LC] [BOC] Terreny herbat, sense arbres ni arbustos.
glevós -osa
1 adj. [LC] [MD] De la naturalesa d’una gleva.
2 adj. [MD] Que fa gleves.
glia
f. [MD] Element cel·lular dels que constitueixen el suport del sistema nerviós central.
gliadina
f. [BI] [MD] [QU] Proteïna que es troba en el gluten dels cereals.
glic-
[LC] V. GLICO-.