federació
1 f. [LC] [PO] Unió política de diversos estats que respecta llur autonomia en els afers interns i confia a òrgans compartits les competències d’interès comú, com ara la defensa, el comerç exterior, etc.
2 1 f. [LC] Unió de societats, que tenen un fi comú, en una de superior que les representa.
2 2 f. [SP] Organisme que agrupa els esportistes, els equips o els clubs que practiquen una mateixa modalitat esportiva, amb la finalitat de fixar-ne els reglaments i d’organitzar competicions.
federal
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una federació d’estats. El pacte federal. El sistema federal. Tropes federals.
2 adj. [LC] [PO] FEDERALISTA. Els polítics federals. Republicans federals.
3 1 m. i f. [HIH] Partidari o soldat del Govern de la Unió en la Guerra de Secessió dels Estats Units.
3 2 m. i f. [HIH] Partidari del federalisme.
federalisme
1 m. [LC] [HIH] [PO] Sistema o estructura federal.
2 m. [LC] [PO] Doctrina política que promou la federació dels estats.
federalista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu al federalisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del federalisme.
federar
1 1 v. tr. [LC] [PO] Organitzar en federació. Estats federats.
1 2 intr. pron. [LC] [PO] El consell local es va federar amb els dels pobles propers. Que les cooperatives es federin per comarques.
2 intr. pron. [SP] Passar a formar part d’una federació esportiva, obtenint així la llicència que permet de prendre part en les competicions que organitza.
federatiu -iva
adj. [LC] [PO] Relatiu a una federació, a la seva formació.
federativament
adv. [LC] [PO] En federació.
federats
1 m. pl. [HIH] A l’antiga Roma, conjunt dels pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma.
2 m. pl. [HIH] Durant la insurrecció de la Comuna de París, guàrdia nacional.
fefaent
adj. [LC] Que fa fe, digne de fe. Una prova fefaent de la seva innocència. Un document fefaent.
feijoa
f. [BOS] [AGA] Arbust o arbret de la família de les mirtàcies, originari d’Amèrica del Sud i cultivat, sobretot als països tropicals, pels seus fruits comestibles, semblants a la guaiaba (Acca sellowiana o Feijoa sellowiana).
feina
1 f. [LC] Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. No tinc feina: estic en vaga. Cercar feina. No trobar feina. Anar a la feina. Començar la feina. Una feina molt cansada. Una feina ben pagada, mal pagada. Si avancem feina, podrem plegar més aviat. Fer molta feina, poca feina. Un dia de feina. Les feines del camp, de la casa. Cavar la terra no és la teva feina. Feina feta no té destorb.
2 1 f. [LC] altra feina hi ha Expressió per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera.
2 2 [LC] amb prou feines loc. adv. a) Difícilment, a penes. Tenia tanta son que amb prou feines podia obrir els ulls.
2 2 [LC] amb prou feines loc. adv. b) Pel cap alt, escassament. Amb prou feines arribarem a ésser vint.
2 3 [LC] anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses.
3 f. [IN] Unitat de treball, bàsica i independent, que pot ésser duta a terme per un ordinador cada vegada que requereix ésser executada.
feinada
f. [LC] Grossa feina.
feinador -a
adj. [LC] Amic de treballar, de fer feina.
feinater -a
adj. [LC] Que feineja.
feinejar
v. intr. [LC] Ocupar-se en una feina, en feines.
feiner -a
adj. [LC] Afeccionat a la feina. És un home feiner i tenaç.
feix
1 1 m. [LC] [AGA] Conjunt de tiges, branquillons, bastons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems. Un feix de llenya. Un feix de llances.
1 2 m. [ZOA] PER EXT. Un feix de fibres nervioses, musculars. Un feix de rajos de llum. Una columna formada per un feix d’esveltes columnetes. Un feix de vies de tren. Un feix d’isoglosses. Un feix de bitllets de banc.
1 3 [LC] ésser un feix de nervis ÉSSER UN MANAT DE NERVIS.
1 4 [LC] feix de claus Reunió de claus lligades ensems.
1 5 [LC] posar en feix els fusells Formar amb ells una espècie de piràmide recolzant els uns en els altres.
1 6 m. [LC] [HIH] En l’antiguitat romana, reunió de vares lligades al voltant d’una destral, que es portava davant un magistrat, com a símbol d’autoritat.
2 1 m. [BO] [BI] feix conductor Conjunt d’elements conductors de la saba de les plantes, disposats a manera de feix.
2 2 [FL] feix de correlacions Oposició de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics d’un sistema.
2 3 [FIF] [TC] feix de partícules Flux d’electrons, protons, ions, etc., que tenen la mateixa velocitat i direcció i les trajectòries molt pròximes i limitades a una regió de l’espai.
2 4 [TC] [FIF] feix hertzià Feix d’ones hertzianes per a establir un enllaç entre dos punts determinats, amb una gran directivitat.
2 5 [MD] [FIF] feix magnètic Feix de làmines d’acer magnetitzades.
2 6 [MD] [ZOA] feix piramidal Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
2 7 m. [MT] [LC] Conjunt d’objectes matemàtics que depenen linealment d’un paràmetre. Feix de rectes, feix de circumferències.
2 8 m. [FIM] Conjunt de dues raimes de paper, que equivalen a mil fulls.
3 m. [LC] Gran quantitat. Un feix de protestes, de reclamacions. Tenir algú un feix d’anys.
4 1 m. [LC] Càrrega dura de portar. Ajudar algú a portar el feix.
4 2 [LC] n’hi ha un feix, de tu! Expressió usada per a manifestar a algú que ens fa perdre la paciència.
4 3 [LC] tot fa feix Expressió que indica que un fet, una circumstància, etc., ve a fer més feixuga, a augmentar, una cosa a suportar, a endurar.
feixa
1 f. [LC] [AGA] [GG] Peça de terra de conreu plana, limitada per marges.
2 f. [FIM] Mesura superficial agrària de valor variable.
feixar1
m. [AGA] [GG] [LC] Conjunt de feixes.
feixar2
v. tr. [AGA] [LC] [GG] Fer feixes (en un terreny rost, a la falda d’una muntanya, etc.).
feixar3
v. tr. [AGA] [LC] Reunir formant feix. Feixar el blat.
feixí -ina
adj. [LC] Gormand, llaminer.
feixina
1 f. [LC] [AGA] Feix de llenya prima per a encendre.
2 f. [DE] Feix de branques primes lligades ben estretes que servia per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya.
feixinaire
m. i f. [AGA] [LC] [PR] Persona que esporga els arbres i fa feixines per als forns.
feixiner
1 m. [AGA] [LC] Munt de feixines.
2 m. [AGA] [LC] Lloc on es guarden les feixines.
feixisme
m. [LC] [HIH] [PO] Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social.
feixista
1 adj. [LC] [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent al feixisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] [HIH] Partidari del feixisme.
feixó
m. [LC] Feixa petita.
feixola
f. [LC] FEIXÓ.
feixuc -uga
1 1 adj. [LC] Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una tasca feixuga.
1 3 [LC] és feixuc! És amoïnós, pesat!
2 1 adj. [LC] Que es mou amb dificultat, pesadament. És un home feixuc. Camina tot feixuc.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una intel·ligència feixuga.
feixugament
adv. [LC] Amb feixuguesa. Es mou feixugament.
feixugor
f. [LC] FEIXUGUESA.
feixuguesa
f. [LC] Qualitat de feixuc.
feixuració
1 f. [DR] Acció de feixurar.
2 f. [DR] Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d’una finca o un territori o d’un sector d’aquests.
3 f. [DR] Convinença escrita o bé interlocutòria que dona fe de la col·locació de fites.
feixurar
v. tr. [DR] Posar fites per senyalar la delimitació (d’una finca o un territori més extens).
fel
1 1 m. o f. [LC] [ZOA] [BI] Bilis 1. La bufeta del fel o de la bilis. Amarg com el fel.
1 2 [LC] [MD] fel sobreeixit ICTERÍCIA.
2 1 m. o f. [LC] Dolor amarg. Foren dies de fel per a tots nosaltres.
2 2 m. o f. [LC] RANCÚNIA.
felanitxer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Felanitx.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Felanitx o als seus habitants.
feldespàtic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als feldespats.
2 adj. [GL] Que conté feldespat. Roques feldespàtiques.
feldespatoides
1 m. pl. [GLM] Grup de tectosilicats format per aluminosilicats de sodi, potassi, calci i liti, de vegades amb anions addicionals, que apareixen en magmes subsaturats i amb abundància d’àlcalis.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels feldespatoides.
feldespatoídic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als feldespatoides.
2 adj. [GL] Que conté feldespatoides.
feldespats
1 m. pl. [GLM] Grup de tectosilicats, aluminosilicats de potassi, sodi, calci o, més rarament, d’amoni, bari o plom, que cristal·litzen en els sistemes monoclínic o triclínic i són minerals essencials molt abundants a les roques ígnies i metamòrfiques.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels feldespats.
3 m. [GLM] feldespat ortosa ORTÒCLASI.
felera
adj. [BOS] [LC] herba felera V. HERBA.
felí -ina
1 adj. [LC] [ZOA] Semblant al gat.
2 1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als fèlids.
2 2 m. [LC] [ZOA] FÈLID.
3 adj. [LC] Que sembla de gat. Ull felí. Moviments felins. Maneres felines. Gràcia felina. Astúcia felina. Traïdoria tota felina.
felibre felibressa
m. i f. [FLL] [PR] Poeta provençal modern.
felibrenc -a
adj. [FLL] Relatiu o pertanyent als felibres.
felibritge
m. [FLL] Associació d’escriptors provençals, que tingué com a centre Avinyó, activa entre mitjan segle XIX i els primers anys del segle XX.
feliç
1 adj. [LC] Que gaudeix de felicitat. Ser un home feliç. Viure feliç. Tothom cerca d’ésser feliç. Les riqueses no fan feliç. Feliç d’ell!
2 1 adj. [LC] Que ocasiona felicitat. Una hora, un dia, feliç. Feliços temps aquells en què ens vèiem cada dia!
2 2 adj. [LC] Que ha anat molt bé, que ha reeixit plenament. Un part feliç. Un viatge feliç.
2 3 adj. [LC] Oportú en alt grau, molt encertat. Ha estat una idea feliç. No ha estat feliç en l’elecció. Memòria feliç.
3 adj. [LC] Tranquil, despreocupat. Aquelles noies són molt felices: no s’amoïnen mai per res.
felicià -ana
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a Fèlix, bisbe d’Urgell, i a la seva doctrina adopcionista.
2 m. i f. [LC] [RE] Seguidor de la doctrina adopcionista o feliciana.
felicitació
1 f. [LC] Acció de felicitar.
2 f. [LC] Escrit en què es felicita algú.
felicitar
1 v. tr. [LC] Manifestar (a algú) la satisfacció que sentim amb motiu d’algun esdeveniment feliç per a ell. El felicitem pel seu èxit.
2 v. tr. [LC] Desitjar felicitat (a algú). Felicitar la mare el dia del seu aniversari.
3 intr. pron. [LC] Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa. Ell ara es felicita d’haver seguit els meus consells.
felicitat
1 1 f. [LC] [FS] Estat de l’ànim plenament satisfet. Gaudir d’una felicitat constant.
1 2 [LC] [FS] felicitat eterna Beatitud 2 1.
2 f. [LC] Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats.
fèlids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors digitígrads que comprèn el gat, el lleó, el tigre, el jaguar, el lleopard, el guepard, el puma, etc.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
feligrès feligresa
m. i f. [LC] [RE] Parroquià 1.
feligresia
1 f. [RE] [LC] Conjunt de fidels d’una parròquia.
2 f. [RE] [LC] Jurisdicció d’una parròquia.
felinament
adv. [LC] Amb astúcia, traces, etc., felines.
felipa
f. [IMF] Travessa de ferrocarril.
felipó
m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot que segueix la regla de sant Felip Neri.
fel·lació
f. [MD] Estimulació bucal de l’òrgan genital masculí.
fel·lo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phellós, ‘suro’. Ex.: fel·logen.
fel·loderma
m. [BO] [BI] Teixit cortical intern de les tiges i les arrels, originat per l’activitat del fel·logen.
fel·logen
m. [BO] [BI] Meristema secundari de les tiges i les arrels, que dona naixença exteriorment al súber i interiorment al fel·loderma.
fellonament
adv. [LC] Amb fellonia.
fellonia
1 f. [LC] Ira, indignació.
2 f. [HIH] Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor.
fel·loplàstica
f. [AR] Art de modelar en suro.
felsita
f. [GL] Roca microcristal·lina de tons clars i de composició semblant a la del granit.
feltrat -ada
adj. [LC] Cobert d’un toment semblant al feltre.
feltre
1 m. [LC] [IT] Drap gruixut de llana o pèl, no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres entrellaçades i adherides les unes a les altres, destinat a la fabricació de capells i filtres.
2 m. [IT] Teixit de llana o cotó, gruixut i de superfície peluda, semblant al veritable feltre.
felús
m. [NU] [ISL] Moneda de coure pròpia d’alguns països musulmans.
fem
[usat generalment en pl.]
1 1 m. [LC] [AGA] [AGR] Excrement de qualsevol animal.
1 2 m. [LC] [AGA] [AGR] Adob format pel jaç dels animals domèstics barrejat amb llurs excrements i descompost per la fermentació.
2 m. pl. [LC] ESCOMBRARIES.
femada
1 f. [AGA] [LC] Acció de femar.
2 f. [AGA] [LC] Fems que es posen en un camp.
femador femadora
m. i f. [AGA] [PR] [LC] FEMATER, FEMATERA.
femar
v. tr. [AGA] [LC] Adobar (la terra) amb fems.
femataire
m. i f. [AGA] [PR] [LC] FEMATER, FEMATERA.
femater fematera
m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que arreplega fems.
fembra
1 f. [LC] ANT. Femella 1.
2 f. [LC] POP. DONA.
3 f. [LC] ANT. àvol fembra [o fembra comuna, o fembra pública, o fembra vil, o folla fembra, o mala fembra] PROSTITUTA.
fembrer -a
adj. [LC] DONER.
femejar
1 v. tr. [AGA] [LC] FEMAR. Femejar el camp.
2 intr. [AGA] [LC] Arreplegar fems pels camins, carrers, etc.
femella
1 1 f. [LC] [ZOA] Animal del sexe femení. El plomatge de la femella és de colors menys vius que el del mascle. Un rossinyol femella.
1 2 [LC] femella plena Femella prenys.
2 f. [BO] En bot., individu que porta només flors femelles i lleva fruit. Una palmera femella.
3 1 f. [TRA] [EI] [IMF] Peça que presenta un forat roscat en què penetra o encaixa una altra peça. Femella del timó.
3 2 f. [LC] [IMI] Peça rodona, quadrada o sisavada, que té un forat roscat per a muntar-la en un caragol de rosca. Tenim el caragol, però hem perdut la femella.
3 3 [IMF] femella cega Femella amb el forat tancat per una banda.
3 4 [LC] [IMI] [IMF] femella d’orelles Femella proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne l’operació de caragolar i descaragolar.
femellam
m. [LC] DONAM.
femeller -a
adj. [LC] DONER.
femellot
m. [TRA] Anella del joc jussà de la ferramenta del timó, que va al timó i casa amb l’agulla.
femení -ina
1 1 adj. [LC] [BI] [BO] Dotat d’òrgans per a ésser fecundat. Flors femenines. Sexe femení.
1 2 adj. [LC] [BI] Propi de la dona. Gest femení. Indumentària femenina. Formes femenines.
1 3 adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la dona. Òrgans genitals femenins. Nu femení.
2 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gènere femení. Un nom femení. La forma femenina d’un adjectiu.
2 2 m. [FL] GÈNERE FEMENÍ. El femení d’un adjectiu.
femenívol -a
adj. [LC] DONÍVOL.
femenívolament
adv. [LC] A la manera d’una dona.
fementit -ida
adj. [LC] Que manca a la fe, a la paraula jurada.
femer
m. [LC] [AGA] [AGR] Lloc on es tenen els fems.
femeró
1 m. [AGR] Porció petita de fems.
2 m. [AGR] Lloc on el conill diposita els fems.
femineïtat
f. [LC] Condició de certs béns d’ésser pertanyents a la dona.
feminisme
1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
2 m. [MD] Presència en un individu pertanyent al sexe masculí d’un cert nombre de caràcters sexuals secundaris femenins.
feminista
1 adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent al feminisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari del feminisme.
feminitat
1 f. [LC] Qualitat de femení.
2 f. [LC] Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara delicadesa, discreció, etc.
feminització
1 f. [LC] [MD] Acció de feminitzar o de feminitzar-se.
2 f. [MD] Desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris femenins, anormal si es produeix en l’home tal com succeeix en presència de certs tumors de les glàndules suprarenals.
feminitzar
1 v. tr. [LC] [MD] Donar aparença femenina (a algú o a alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] [MD] Prendre aparença femenina.
femoral
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al fèmur o a la cuixa. Artèria femoral. Bíceps femoral.
femoro-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. femur femoris, ‘cuixa’. Ex.: femorocaudal.
femta
f. [LC] EXCREMENTS.
femtar
v. intr. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Defecar 2.
femto-
[FIM] [LC] Forma prefixada del mot suec femten, ‘quinze’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la mil bilionèsima part d’aquesta unitat (símbol, f).
femtós -osa
adj. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] EXCREMENTICI.
fèmur
1 m. [ZOA] [LC] [MD] [VE] Os de les extremitats inferiors de l’ésser humà o de les posteriors dels vertebrats terrestres, el més llarg del cos, que s’estén des de la cintura pelviana fins al genoll.
2 m. [ZOA] Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia.
fen-
[LC] [QU] V. FENIL-.
fenacetina
f. [QU] Èter aromàtic, de fórmula C2H5OC6H4NHCOCH3, que forma cristalls incolors i insípids, emprat com a antipirètic i analgèsic.
fenal
m. [BOS] [LC] FENÀS.
fenalar
m. [BOC] FENASSAR.
fenaleda
f. [BOC] FENASSAR.
fenantrè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic, isòmer de l’antracè, que té tres cicles de sis baules disposats angularment.
fenaquistoscopi
m. [FIF] Aparell format per dos discos, l’un amb escletxes equidistants i l’altre amb dibuixos successius de les diverses fases d’un moviment, que en girar l’un sobre l’altre fan l’efecte d’una imatge en moviment.
fenar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp de fenc.
fenàs
[pl. -assos]
1 m. [BOS] [LC] Herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fer poblacions als marges i als prats secs, de diversos gèneres i espècies.
2 [BOS] fenàs de marge Fenàs de fulles agudes poc o molt glauques, i espiguetes sovint arquejades, disposades en raïm, freqüent sobretot als marges dels camps (Brachypodium phoenicoides).
fenassar
m. [LC] [BOC] Prat de fenassos.
fenc
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Trèvol de flors d’un vermell viu, disposades en glomèruls ovoides o cilíndrics, conreat com a farratge (Trifolium incarnatum).
2 m. [AGR] Farratge assecat.
fendir
v. tr. [LC] [MD] FENDRE.
fendre
[quant a la flexió, com prendre]
1 v. tr. [LC] [MD] Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la.
2 tr. [LC] [MD] Tallar (l’aire, l’aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid). L’àguila fenia l’aire batent suaument les ales.
3 tr. [AF] Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant, per poder-la doblegar correctament.
fenedura
f. [LC] Esquerda, clivella.
fenella
f. [LC] [MD] ESCLETXA.
fenent
m. [LC] [GL] Lloc per on es clivella una roca.
fenerola
f. [BOS] Trèvol de flors petites i grogues, que es tornen brunenques en madurar el fruit, que es fa als prats secs i als herbassars (Trifolium campestre).
fenestració
1 f. [LC] Acció de perforar; l’efecte.
2 f. [MD] Formació quirúrgica d’una obertura, semblant a una finestra, en un os.
fenià feniana
1 m. i f. [HIH] [PO] Individu d’una organització que treballava per enderrocar la dominació anglesa a Irlanda.
2 adj. [LC] [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent als fenians o al fenianisme.
fenianisme
m. [HIH] [PO] Partit, principis, dels fenians.
fenicat -ada
adj. [MD] [QU] En farm., que porta, com a antisèptic, una petita quantitat de fenol. Aigua fenicada. Oli fenicat.
fenici -ícia
1 1 adj. i m. i f. [HIH] [LC] Natural de l’antiga Fenícia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Fenícia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua semítica parlada a Fenícia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al fenici.
3 1 m. i f. [LC] Persona que presenta les característiques atribuïdes als fenicis, com ara capacitat per al comerç, interès pels béns materials, etc.
3 2 adj. [LC] És tan fenici, que ho vendrà més car que ningú.
fenicòpter
m. [ZOO] FLAMENC1.
fenicoptèrids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells d’aiguamoll de l’ordre dels ciconiformes, camallargs, que comprèn les diverses espècies de flamencs.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
fenificació
f. [AGA] Procés d’assecament del farratge verd.
fenificar
v. tr. [AGA] Assecar (el farratge fresc) per tal de poder-lo conservar.
fenigrec
m. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les papilionàcies, molt flairosa, de fulles trifoliolades, flors d’un blanc groguenc i llegum linear amb un gran bec, cultivada com a farratgera, com a ornamental i per les seves llavors, emprades com a aromatitzants, tintòries i medicinals (Trigonella foenum-graecum).
fenil
m. [QU] Radical aromàtic univalent, de fórmula C6H5–, que deriva del benzè per pèrdua d’un àtom d’hidrogen.
fenil- [o fen-]
[QU] Forma prefixada del mot fenil, que indica la presència del radical fenil en un compost. Ex.: fenilamina, fenilacètic, fenetol, fenacetina, fenalgina.
fenilalanina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb un anell benzènic, precursor de la tirosina.
fenilè
m. [QU] Radical divalent derivat del benzè per pèrdua de dos àtoms d’hidrogen.
fenilhidrazina
f. [QU] Derivat de la hidrazina, de fórmula C6H5NHNH2, emprat en la síntesi de colorants i com a reactiu analític.
fènix
1 m. [AN] [HIG] Ocell fabulós capaç de renéixer de les seves cendres, el qual es representa de cara, amb el cap de perfil i les ales alçades i sobre una foguera.
2 m. [LC] Persona, cosa, única en el seu gènere.
fennec
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels cànids, molt semblant a la guineu, però més petit i amb les orelles molt grosses, que habita del Marroc a Aràbia (Vulpes zerda).
feno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pháinein, ‘brillar’, ‘aparèixer’. Ex.: fenogènesi.
fenobarbital
m. [QU] Barbitúric d’acció lenta emprat com a hipnòtic.
fenocòpia
f. [BI] Fenotip que, per causes externes, ha canviat fins a assemblar-se a un fenotip produït per una mutació genètica.
fenocristall
m. [GLG] Cristall que s’ha format a partir d’un magma i presenta un gra considerablement més gran que el gra fi de la matriu en què es troba.
fenol
1 m. [QU] Compost que conté un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
2 m. [QU] Derivat del benzè, de fórmula C6H5OH, que conté un grup hidroxil, obtingut per fusió del benzenosulfonat de sodi amb hidròxid de sodi.
fenolat
m. [QU] Producte resultant de la substitució de l’hidrogen del grup hidroxil d’un fenol per un ió metàl·lic o un altre grup catiònic.
fenolftaleïna
f. [QU] Colorant obtingut per reaccions de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenol, emprat com a indicador del grau d’acidesa.
fenòlic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al fenol o a la funció fenol.
fenoll
m. [LC] [BOS] FONOLL.
fenollar
m. [BOC] FONOLLAR.
fenollera
adj. [BOS] botja fenollera V. BOTJA.
fenologia
f. [EG] Branca de l’ecologia que descriu i estudia la resposta dels organismes als factors climàtics i especialment les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels organismes.
fenològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fenologia.
fenomen
1 m. [LC] [FS] [SO] Fet o esdeveniment observable, que es manifesta als sentits externs o a la consciència. Fenomen físic, químic. Fenòmens de l’electricitat. Les lleis que regeixen els fenòmens.
2 1 m. [LC] [SO] Fet o cosa extraordinaris. Les conseqüències socials del fenomen de la immigració massiva.
2 2 m. [LC] [SO] Persona o animal que presenta una particularitat extraordinària. La criatura era un fenomen: el cap enorme i les cames extremament curtes.
2 3 m. [LC] PER EXT. Aquesta noia és un veritable fenomen en matemàtiques.
fenomenal
1 adj. [LC] [FS] FENOMÈNIC.
2 adj. [LC] Que constitueix un fenomen, una cosa o un fet extraordinaris.
fenomenalisme
m. [FS] FENOMENISME.
fenomenalitat
f. [LC] [FS] Qualitat de fenomenal.
fenomenalitzar
v. tr. [LC] Considerar com a fenomenal.
fenomenalment
adv. [LC] Constituint un fenomen, d’una manera fenomenal.
fenomènic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent als fenòmens, a la manera de manifestar-se una cosa al sentits externs o a la consciència.
fenomenisme
m. [FS] Teoria segons la qual no hi ha altra realitat sinó la fenomènica.
fenomenologia
1 f. [FS] [LC] Mètode de descripció dels fenòmens, orientat a descobrir-ne l’estructura i les condicions generals d’aparició.
2 f. [FS] [LC] Descripció feta amb aquest mètode.
fenomenològic -a
adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a la fenomenologia.
fenosa
f. [BOC] FENAR.
fenotiazina
1 f. [QU] Compost tricíclic amb dos anells benzènics condensats amb un de paratiazina, emprat com a antihelmíntic.
2 f. [QU] Compost derivat de substitució de la fenotiazina, emprat per a calmar la hiperactivitat neuromuscular.
fenotip
1 m. [BI] Conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i l’ambient.
2 m. [FL] Element lingüístic patent o marcat formalment.
fenotípic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent al fenotip.
fenotipus
m. [LC] [BI] FENOTIP.
fenyedor1
m. [IMI] [LC] Taula on es feny el pa.
fenyedor2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que feny.
2 f. [LC] Màquina fenyedora.
fènyer
v. tr. [IMI] [LC] [HO] Acabar de treballar (la pasta de cada peça de pa) sobre una taula.
feo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phaiós, ‘fosc’. Ex.: feoficals, feofil·la.
feofícies
1 f. pl. [BOI] Classe única d’algues de la divisió dels feòfits.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
feòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues, fonamentalment marines i bentòniques, de colors normalment bruns.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
fer1 -a
1 adj. [ZOA] Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera.
2 1 f. [ZOA] Animal carnisser, especialment no domesticat.
2 2 f. [LC] PER EXT. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera.
fer2
[p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu, fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu, feres, feu, férem, etc.; ind. fut. faré, etc.; subj. pr. faci, facis, faci, fem (o facem), feu (o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis, etc.; imper. 2 fes]
1 1 v. tr. [LC] Donar existència (a alguna cosa) ajustant les seves parts o elements. Fer una paret, una casa. Fer un ocell el seu niu. Fer un poema, una òpera. Fer una frase. Amb quaranta homes podrem fer dues colles. Fer pa, vinagre. Fer confitura de codony. Aquest vi farà un bon vinagre. Aquesta noia farà una bona metgessa.
1 2 v. tr. [LC] Constituir (una quantitat). Tres i quatre fan set. Les dones feien les tres quartes parts dels habitants.
1 3 v. tr. [LC] Donar existència (a alguna cosa) transformant o transformant-se una altra cosa. Fer d’un enemic un amic. Fer de necessitat virtut. No sé què fer del meu diner.
1 4 tr. pron. [LC] Fer-se un mèrit d’alguna cosa.
1 5 v. tr. [LC] ENGENDRAR. Fer un fill a una dona.
1 6 v. tr. [LC] PARIR. La gossa ha fet dos gossets.
1 7 v. tr. [LC] PONDRE. La gallina ha fet un ou.
1 8 v. tr. [LC] Evacuar 3 1. Fer els orins espessos. Fer una pedra. Fer els esputs sangonosos.
2 1 tr. [LC] Formar afaiçonant una matèria. Fer una estàtua en marbre. Una figureta feta de cera.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Un home ben fet. No sé pas com ets fet: per no res t’enfades.
2 3 tr. [LC] CREAR. Déu ha fet el món en sis dies.
2 4 tr. [LC] Fer créixer, conrear. En aquest camp, hi farem alfals.
2 5 tr. [LC] Una terra, un camp, produir. Aquesta terra fa molt bon blat.
2 6 intr. pron. [LC] [MD] Desenvolupar-se. Aquests arbres s’han fet molt. Noi, com t’has fet!
2 7 [LC] dit i fet V. DIR1.
2 8 [LC] dret i fet V. DRET2.
3 1 intr. pron. [LC] Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se a tot.
3 2 [LC] fer-se amb algú Tractar-se amb algú. No ens fem, no ens tractem.
4 1 tr. [LC] FORNIR. De cigrons, no us en puc fer sinó una arrova. Feu-me una lliura de sucre.
4 2 tr. [LC] Aconseguir, obtenir. Anar a fer llenya, a fer aigua. Fer una basa en el joc de cartes.
4 3 tr. pron. [LC] Fer-se un nom, una reputació. Avui m’he fet molts diners repartint propaganda.
5 tr. [LC] Arranjar adequadament, preparar. Fer-se un mateix el llit. Aquesta setmana hem de tenir neta i endreçada tota la casa: avui farem les habitacions de davant. Què farem? El cabell o la barba?
6 tr. [LC] Realitzar (una acció), efectuar (un moviment), practicar (una operació), causar (un efecte). Fer una bona acció, una mala acció. Fer bones obres. L’has feta bona! Fer-ne una de les seves. Fer una bestiesa. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d’alguna cosa. Fer una lectura. Fer una llarga caminada. Fer quatre llegües a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella. Fer un badall, un esternut, un sanglot, un sospir. Fer ganyotes, l’ullet. Fer una barretada, una reverència, a algú. Fer un petó, una abraçada, una carícia, un pessic, pessigolles, a algú. Fer la sembra, la collita, la verema. Fer un remei el seu efecte. Fer bé, mal, tort, a algú. Fer mal, un menjar. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer un arbre ombra. Fer una rialla, un plor. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig.
7 1 tr. [LC] [ME] Presentar-se (una condició atmosfèrica). Fa vent, pluja, boira. Fa mal temps. Fer una tempesta. Fa bon temps, fa bo.
7 2 intr. pron. [LC] [ME] Fer-se fosc. Fer-se de dia.
8 1 tr. [LC] DIR1. Llavors ell va fer: «De cap manera!»
8 2 tr. [LC] Una melodia, el dibuix d’una casa, etc., ésser d’una determinada manera. L’himne anglès fa així…
9 tr. [LC] Obrar d’acord (amb una prescripció, una comanda, etc.). Fer la voluntat de Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena.
10 tr. [LC] Ocasionar (l’acció expressada per un verb en infinitiu). Fer pintar un moble. Fer fer una cosa. Li vaig fer dir la veritat. Em va fer caure. Fer coincidir els extrems d’una cosa. Fes-li veure que s’equivoca. Feu-li saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l’error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor.
11 tr. [LC] Ocasionar que (alguna cosa) s’esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu faci que sigui veritat.
12 1 tr. [LC] Causar que (algú o alguna cosa) sigui o esdevingui això o allò. Fer forta una lligada. Fer fonedissa una cosa. Feu-li present això. Poca cosa el fa content. Fer algú president. Fer, algú, hereu el seu nebot. Fer tornar espès un xarop.
12 2 intr. pron. [LC] ESDEVENIR. Fer-se, algú, capellà. Fer-se, un protestant, catòlic. Fer-se d’una comunitat. Fer-se gran. Fer-se vell. Fer-se fort a negar una cosa.
12 3 tr. [LC] Creure, suposar que (algú o alguna cosa) és això o allò. Jo el feia més ric que no és. Jo el feia mort. Encara ets aquí? Ja et feia a París, jo.
13 1 tr. [LC] Imitar (alguna cosa) en la seva manera d’ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat.
13 2 tr. pron. [LC] Sempre es fa el valent.
14 1 intr. [LC] Ésser propi de. Fer brut. Fer pobre, fer ric.
14 2 intr. [LC] PER EXT. El meló fa estiu. Això fa Nadal.
14 3 [LC] fer d’un lloc Ésser-ne característic. Fa molt dels pobles de la costa, això.
15 tr. [LC] Acompanyat d’un pronom o d’una locució pronominal neutres, equival a qualsevol verb acompanyat dels seus complements i modificadors, el qual no es vol repetir, o és l’objecte d’una interrogació, etc. Ell ja no hi va mai, i jo acabaré fent el mateix. Què fa? Plora o riu? Dorm o està despert? No ha fet altra cosa sinó plorar. Ell llegeix, però jo no ho faig mai.
16 tr. [LC] Mesurar (tant o tant). Aquest recipient fa tres metres cúbics. Aquesta paret fa cent metres de llarg. És molt gros: fa cent quilograms.
17 tr. [LC] Haver transcorregut (tant de temps) des d’alguna cosa. Fa quatre anys que està malalt.
18 1 intr. [LC] Obrar en una certa manera, ésser actiu. Ell ha fet molt santament. Jo faré a sa voluntat, pel que em diran, segons vegi. Anar fent.
18 2 [LC] fer com APARENTAR. Fer com aquell qui fuig.
18 3 [LC] fer com si Aparentar, donar a entendre. Vaig fer com si entrés. Faré com si m’espantés.
18 4 [LC] fer per Esforçar-se a. Jo he fet per arribar a les set, però no m’ha estat possible.
19 intr. [LC] fer de a) Exercir eventualment el càrrec, l’ofici, etc., d’alguna cosa. Fer de porter. Fer de manyà sense ésser-ho.
19 [LC] fer de b) Exercir eventualment un càrrec, un ofici, les funcions d’algú. Li faig de pare.
20 1 intr. [LC] fer a algú o a alguna cosa [o fer per a algú o per a alguna cosa] Convenir-hi, ésser-hi adequat. Això no fa per a tu. Tu no fas per a ella. Això no fa al cas.
20 2 [LC] fer amb alguna cosa Concordar-hi, adir-s’hi. Això que ara dius no fa amb el que m’has dit abans. Això no fa amb allò.
21 1 [LC] fet i fet loc. adv. Al capdavall, comptat i debatut.
21 2 [LC] si fa no fa loc. adv. APROXIMADAMENT.
21 3 [LC] fa? OI2. Demà anirem a concert a Vilabertran, fa?
22 [LC] pel que fa a loc. prep. Expressa relacions que denoten relació amb (quelcom), referència a (quelcom). Pel que fa a aquest problema, ja està resolt. Pel que fa a les postres, ja me n’encarregaré jo.
-fer -fera
[LC] Forma sufixada del mot ll. ferre, ‘portar’. Ex.: plumbífer, argil·lífera, petrolífer, ovulífer.
feraç
adj. [LC] [AGA] Fèrtil, abundant en fruits. Un terreny feraç.
feracitat
f. [LC] [AGA] Qualitat de feraç. La feracitat d’un terreny.
feral
1 adj. [LC] CRUEL. És un enemic feral de la nostra ciutat.
2 adj. [BI] Que passa a l’estat salvatge després d’haver estat conreat o domesticat. Un animal, una planta, feral.
feram
1 1 f. [LC] Conjunt d’animals silvestres.
1 2 f. pl. [LC] Aviram, animals de corral, especialment gallines.
2 f. [LC] GENTALLA.
ferament
adv. [LC] Amb feresa.
feredat
f. [LC] Horror, por terrible. Era un espectacle que feia feredat.
ferejar
1 v. intr. [LC] Fer feredat. Li ferejava haver de parlar amb el director.
2 intr. [LC] Desplaure molt, tenir peresa, de fer alguna cosa.
ferest -a
adj. [LC] FERÉSTEC.
feréstec -ega
1 1 adj. [LC] [ZOA] Indòmit, no domesticat. El senglar és un animal feréstec.
1 2 adj. [LC] Esquerp, intractable. És una persona feréstega, no es fa amb ningú.
2 adj. [LC] Que fa feredat. Els sots feréstecs.
feréstegament
adv. [LC] D’una manera feréstega.
fèretre
m. [LC] Caixa o baiard en què es porta a soterrar un mort.
ferí -ina
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la fera.
2 adj. [LC] [ZOA] Que té les propietats de les feres.
fèria
f. [RE] Dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge.
ferial
adj. [RE] Pertanyent a les fèries.
feriat
adj. [LC] [HIH] dia feriat V. DIA.
ferida1
1 f. [LC] [MD] Lesió causada per un cop, especialment que implica solució de continuïtat. Fer una ferida a algú. Fer-se una ferida. Rebre una ferida. Una ferida lleu, greu, mortal. Curar una ferida. Ves amb compte; no t’obris la ferida. Ferida contusa, incisa. Ferida oberta. Ferida sèptica.
2 f. [LC] PER EXT. El seu menyspreu és una ferida massa forta.
ferida2
f. [AGP] Nus amb què es lliga un ham.
feridor -a
adj. [LC] Que fereix.
feridura
f. [LC] [MD] APOPLEXIA.
ferir1
1 1 v. tr. [LC] [MD] Donar un cop que danya l’organisme (d’algú), especialment que produeix una solució de continuïtat. Ferir algú amb un ganivet, amb un punyal. Ferir algú d’una ganivetada, d’un cop de sabre. Ferir lleugerament, greument, mortalment. Ferir-se amb un clau, amb les tisores.
1 2 intr. pron. [LC] En un atuell, fer-s’hi una esquerda. Amb els corrents d’aire, els gresols es fereixen i es trenquen.
2 1 tr. [LC] Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Aquests sorolls fereixen l’orella.
2 2 tr. [LC] [MD] PER EXT. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l’honor, la reputació, d’algú. Ferir algú al cor. Ferir l’amor propi d’algú.
3 intr. pron. [MD] Tenir un atac d’apoplexia. L’àvia se’ns ha ferit.
ferir2
v. tr. [AGP] Lligar (un ham) per mitjà d’un nus.
feristela
f. [LC] Animal salvatge petit, com la guineu, la mostela, etc.
ferit -ida
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que ha estat ferit. Portaren els ferits a l’hospital.
1 2 [LC] ferit de mort Ferit mortalment.
2 adj. i m. i f. [MD] Que ha sofert un atac d’apoplexia.
ferla
f. [BOS] CANYAFERLA.
ferm1
1 adv. [LC] Sense cedir, sense vacil·lar. Tenir-se ferm, aguantar-se ferm.
2 [LC] de ferm loc. adv. Sense afluixar. Li va pegar de ferm.
3 [LC] [AD] en ferm loc. adv. En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Comprar en ferm.
ferm2 -a
1 1 adj. [LC] Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms.
1 2 adj. [LC] Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l’enemic a peu ferm.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut ferma. Una convicció ferma. Una ferma resolució.
1 4 [LC] fer ferm Lligar, cordar, subjectar, etc., d’una manera segura i sòlida una cosa. Han fet ferma la corda on s’agafaran.
1 5 adj. [LC] Que indica fermesa. Parlar amb veu ferma. Un posat ferm.
2 interj. [DE] [LC] ferms! En la milícia, veu de comandament donada a un subordinat perquè es quadri.
3 1 m. [OP] Superestructura d’una carretera, que suporta directament el trànsit i descansa sobre l’esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta.
3 2 m. [LC] Part d’una corda, peça, etc., on es fa ferma.
4 1 f. [LC] Cosa que serveix per a fer fort quelcom.
4 2 f. [LC] Llenca cosida a la vora d’alguna roba.
5 1 f. [HIH] En dret català, aprovació feta pel senyor d’un feu o pels contractants, al peu d’una escriptura pública o contracte.
5 2 [HIH] ferma de dret Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que caigués en el judici.
fermador
1 m. [LC] [AGR] [ED] Anella, clau, estaca, que serveix per a fermar una bèstia, una corda, etc.
2 m. [LC] [ED] FERMALL.
fermall
1 m. [LC] [AGR] Allò amb què es ferma o lliga alguna cosa.
2 m. [ED] Conjunt de dues peces d’or o d’un altre material, una de les quals té un ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etc., de l’altra i serveix per a subjectar dues vores de vestit o com a ornament.
fermament1
m. [HIH] Acció de fermar o de donar una fermança.
fermament2
adv. [LC] D’una manera ferma, amb fermesa. Creure fermament una cosa.
fermança
1 1 f. [ECT] [AD] Acte pel qual es constitueix una fiança per garantir l’acompliment d’una obligació.
1 2 f. [AD] Persona que constitueix una fiança per garantir l’acompliment d’una obligació que pertoca pròpiament a un altre de complir.
2 f. [LC] [HIH] [DR] [AD] ANT. Seguretat, garantia.
fermar
1 1 v. tr. [LC] Unir (una cosa) a una altra, lligant-la-hi, clavant-la-hi, perquè no se’n pugui separar. Va fermar la corda a una biga del sostre.
1 2 v. tr. [LC] [AGR] Lligar amb una corda, una cadena o un altre lligam (una bèstia) a una anella, estaca, etc., perquè no pugui fugir. Fermar la mula a un arbre. Hem fermat els gossos: no tinguis por que t’envesteixin.
1 3 [LC] no saber on s’ha de fermar l’ase a) No saber què s’ha de fer.
1 3 [LC] no saber on s’ha de fermar l’ase b) Estar desvagat sense poder-se entretenir.
2 1 tr. [LC] [DR] Confirmar 1.
2 2 tr. [DR] Establir amb seguretat i força legal (un tracte, un conveni, etc.). Fermar les treves.
3 tr. [ECT] Prestar fiança, caució.
fermata
1 f. [MU] Suspensió momentània del compàs musical.
2 f. [MU] Frase musical que s’executa durant la suspensió del compàs.
ferment
1 1 m. [QU] [BI] Agent capaç de produir una fermentació. Ferments solubles.
1 2 [LC] ferment figurat Ferment que és un ésser orgànic.
1 3 m. [BI] [QU] OBS. ENZIM.
2 m. [LC] Allò que pot ésser causa de certs moviments de l’ànima, d’una col·lectivitat. Un ferment de discòrdia. Un ferment de revolta.
fermentabilitat
f. [LC] [QU] Qualitat de fermentable.
fermentable
adj. [QU] [BI] [LC] Capaç de sofrir fermentació.
fermentació
1 f. [LC] [QU] [BI] Procés anaeròbic de producció energètica per al creixement, que consisteix en la degradació parcial d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs.
2 [QU] [BI] fermentació alcohòlica Fermentació en què el producte més important és l’alcohol.
3 [QU] fermentació amílica Fermentació que dona naixença a l’alcohol amílic.
fermentador -a
1 adj. [LC] [QU] [IQ] Que fermenta.
2 m. [IQ] [QU] Reactor químic que es fa servir per a la fermentació.
fermentar
1 v. intr. [LC] [QU] [BI] Sofrir fermentació. El most fermenta i es converteix en vi.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Un cor en què fermenten les passions.
3 tr. [QU] [BI] Fer fermentar (una substància).
fermentatiu -iva
1 adj. [QU] [BI] Que té la propietat de fer fermentar.
2 adj. [QU] [BI] Produït per fermentació.
fermentescibilitat
f. [QU] [BI] FERMENTABILITAT.
fermentescible
adj. [QU] [BI] FERMENTABLE.
fermesa
f. [LC] Qualitat de ferm. La fermesa dels ossos. La fermesa de les seves conviccions. La fermesa de la seva veu.
fermetat
f. [LC] FERMESA.
fermi
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Fm; nombre atòmic, 100; pes atòmic de l’isòtop més estable, 257).
fermió
m. [FIN] [FIF] Partícula que està sotmesa al principi d’exclusió i, per tant, no pot ocupar simultàniament un mateix estat quàntic en grups de dos o més.
fermiònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent als fermions.
fernet
m. [HO] Licor d’alta graduació alcohòlica, tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals.
feroç
1 adj. [LC] Que obra cruelment, inhumanament. Una crítica feroç. Un setge feroç.
2 adj. [LC] [ZOA] Que ataca i devora preses més grosses o iguals que ell. Una bèstia feroç.
ferocitat
f. [LC] Qualitat de feroç.
feroçment
adv. [LC] Amb ferocitat.
feroès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les illes Fèroe.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les illes Fèroe o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua germànica parlada a les illes Fèroe.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al feroès.
feromona
f. [QU] Substància química emprada per a la comunicació entre organismes individuals de la mateixa espècie, missatger químic intraespecífic percebut primàriament pel sentit de l’olfacte. Feromona sexual.
feror
f. [LC] Qualitat de fer.
ferotge
adj. [LC] FEROÇ.
ferotgia
f. [LC] FEROCITAT.
ferrada
1 f. [ED] GALLEDA.
2 f. [LC] FERREGADA.
3 f. [IT] Conjunt de ferro emprat en el teixit a mà de velluts per ordit.
ferrador ferradora
m. i f. [PR] [AGR] [LC] Persona que té per ofici ferrar cavalls, muls, etc.
ferradura
f. [LC] [AGR] [IMI] Banda estreta de ferro que s’adapta a la peüngla d’un cavall, mul, etc., a la qual es fixa amb claus, i té per objecte protegir-la. Posar una ferradura. Caure a un cavall una ferradura. Un teatre en forma de ferradura.
ferralla
f. [LC] Conjunt de ferros de rebuig, d’eines de ferro velles.
ferrallot
m. [MI] Escòria de les foneries de ferro.
ferrament
m. [LC] Acció de ferrar.
ferramenta
1 f. [LC] [EI] Conjunt d’eines, armes, etc., de ferro o d’acer.
2 f. [LC] [EI] [AQ] [AR] Conjunt de les peces de ferro que entren en la confecció d’una cosa. La ferramenta del timó.
3 f. [LC] Dentadura 1.
ferrandí
m. [NU] Ducat d’or batut de Ferran II, encunyat a l’Aragó.
ferrapedres
m. [ZOP] [LC] AFERRAPEDRES.
ferrar
1 v. tr. [LC] [IMI] Guarnir (alguna cosa) de ferro. Ferrar una porta.
2 v. tr. [IMI] [AGR] Posar les ferradures (a un cavall, a un mul, etc.). Ja heu ferrat la mula?
3 v. tr. [HIH] Posar (algú) pres en argolles, grillons o cadenes.
ferrassa
f. [LC] [ZOP] ESCURÇANA.
ferrat1
m. [ED] [LC] GALLEDA.
ferrat2 -ada
adj. [LC] Guarnit de ferro.
ferratimó
m. [LC] [ZOP] LLAMPRESA.
ferre
m. [LC] FERRO.
ferredoxina
f. [QU] Proteïna no hem que conté ferro i actua com a transportador cel·lular d’electrons en la fotosíntesi, la fixació de nitrogen i altres processos redox biològics, catalíticament inerta per ella mateixa, present en bacteris anaerobis, algues i plantes verdes.
ferregada
f. [LC] Conjunt de ferros vells.
ferregot
m. [LC] Tros de ferro.
ferrejar
v. tr. [IQA] Treure la suarda que porta (el cuir) en sortir del calciner.
ferrenc -a
adj. [LC] FERRÍS.
ferreny -a
1 adj. [LC] De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust.
2 adj. [LC] PER EXT. Un posat ferreny. Una cara ferrenya.
ferrenyament
adv. [LC] D’una manera ferrenya.
ferrer ferrera
1 m. i f. [IMI] [PR] [LC] Persona que treballa el ferro.
2 m. i f. [IMI] [PR] [LC] FERRADOR, FERRADORA.
ferreret
1 m. [ZOR] Amfibi anur de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant, endèmic de Mallorca (Alytes muletensis).
2 m. [LC] [ZOO] MALLERENGA BLAVA.
ferreria
f. [LC] [IMI] [AGR] Obrador de ferrer.
ferrerico
m. [LC] [ZOO] Mallerenga 1.
ferreter ferretera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té una ferreteria.
2 m. i f. [HIH] Petit comerciant d’objectes de ferro i altres metalls.
3 m. i f. [HIH] Industrial del ferro.
ferreteria
1 f. [LC] [IMI] Comerç d’objectes de ferro i altres metalls.
2 f. [LC] [IMI] Botiga on es venen aquests objectes.
ferrets
m. pl. [LC] [MU] En mús., triangle.
ferri1
m. [TRA] Vaixell especialment concebut per al transport de trens, vehicles i persones d’una banda a l’altra d’un riu o d’un llac, o per un braç estret de mar.
ferri2 fèrria
1 adj. [LC] De ferro.
2 adj. [LC] Dur, tenaç. Disciplina fèrria. Voluntat fèrria.
ferri-
[LC] Forma prefixada del mot ll. ferrum, ‘ferro’, utilitzada en química per a indicar la presència de ferro amb un nombre d’oxidació igual a +3. Ex.: ferrífer; ferricianur, ferricianogen, ferriciànic.
fèrric -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al ferro.
2 adj. [QU] [ML] Que conté ferro, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent. Òxid fèrric. Sals fèrriques. Sulfat fèrric.
ferricianur
m. [QU] Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat(III), de fórmula Fe(CN)63-.
ferrífer -a
adj. [GL] [QU] Que conté ferro.
ferrihem
m. [QU] HEMATINA.
ferrihemoglobina
f. [QU] Producte d’oxidació del pigment sanguini normal, en què el ferro és present en estat trivalent.
ferrimagnètic -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al ferrimagnetisme.
2 adj. [FIF] Que presenta ferrimagnetisme.
3 m. [FIF] Substància ferrimagnètica.
ferrimagnetisme
m. [FIF] Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent i un altre metall divalent.
ferrís -issa
1 adj. [LC] De ferro. Una porta ferrissa.
2 adj. [LC] Fort com el ferro. Espatlles ferrisses.
ferrita
1 f. [EL] [IN] Substància ferromagnètica utilitzada en la construcció de dispositius magnètics.
2 f. [ML] [QU] Constituent microscòpic de l’acer i del ferro colat constituït per ferro alfa.
ferritina
f. [QU] [BI] Ferroproteïna que es presenta en les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta.
ferritja
f. [ML] [LC] [EI] Pols, llimalla o encenalls de metall que es desprenen en serrar, llimar, tornejar, etc., una peça metàl·lica.
ferro
1 1 m. [ML] [QU] [LC] Metall de transició, blanc grisenc, mal·leable, dúctil, molt tenaç, ferromagnètic, que fàcilment es rovella en contacte amb l’aire humit, molt difós a la natura, on constitueix aproximadament el 5 % de la litosfera (símbol, Fe; nombre atòmic, 26; pes atòmic, 55,85). Ferro natiu. Ferro laminat. Un compost de ferro. Una barra de ferro. Un reixat, una porta, una barana de ferro.
1 2 [ML] ferro alfa Ferro cristal·litzat en el sistema cúbic centrat en el cos.
1 3 [ML] [AR] [QU] ferro colat Aliatge de ferro que conté més d’un 2 % de carboni i que s’empra per a fabricar objectes emmotllats.
1 4 [QU] [ML] [LC] ferro dolç a) FERRO VERGE.
1 4 [LC] [QU] [ML] ferro dolç b) Ferro que no ha estat fos.
1 5 [ML] ferro gamma Ferro cristal·litzat en el sistema cúbic centrat en les cares.
1 6 [ML] [QU] ferro verge Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.
1 7 [LC] de ferro loc. adj. a) Tenaç, molt resistent. Músculs de ferro. Una salut de ferro.
1 7 [LC] de ferro loc. adj. b) Dur, inflexible. Un cor de ferro. Castigar amb mà de ferro. Una voluntat de ferro.
2 1 m. [LC] [DE] Tros de ferro, peça de ferro que forma part d’una arma, d’un objecte. Un ferro roent. El ferro de la llança, de l’arada. Un ferro de destral. Els ferros d’una gàbia.
2 2 [ML] [AR] ferro vell Conjunt de ferros de rebuig.
3 1 m. [IMI] [ED] [AR] [AGR] Eina o instrument de ferro emprat en diversos oficis. Ferros de monedar. El ferro de marcar el bestiar.
3 2 m. pl. [ED] Els ferros d’arrissar o de marcar.
3 3 m. pl. [LC] [IMI] [ED] Trespeus per a tenir les olles al foc.
3 4 m. pl. [LC] [MD] [ED] FÒRCEPS. Treure un infant amb els ferros.
3 5 [LC] [IMI] [ED] ferros del foc Ferro 3 3.
3 6 m. [IMI] Conjunt de les peces amb què es fixa la fulla d’una porta o d’una finestra als brancals o marcs d’una obertura.
4 1 m. [TRA] [AGP] En nàut., ruixó gros.
4 2 m. [TRA] Eina de ferro del calafat que serveix per a treballar el coment, ficar-hi l’estopa, etc., a cops de maçola.
ferró
m. [ZOP] Agullat 1.
ferro-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ferro, que indica la presència de ferro amb un nombre d’oxidació igual a +2. Ex.: ferroalumini, ferrocrom, ferromanganès, ferromolibdè, ferroníquel, ferrotungstè, ferrovanadi; ferrocianur, ferroprussiat.
ferroaliatge
m. [ML] [QU] Aliatge del ferro amb elements generalment metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials.
ferrocarril
1 1 m. [LC] [TRG] [OP] Mitjà de transport en què els vehicles, enllaçats formant trens, circulen per una via fèrria. Ferrocarril elèctric.
1 2 [OP] ferrocarril de cremallera Cremallera13.
1 3 m. [TRG] [OP] Explotació d’aquest mitjà de transport.
2 m. [OP] Conjunt de les vies amb els trens que hi circulen i les instal·lacions annexes. Una xarxa de ferrocarrils.
ferrocè
m. [QU] Substància cristal·lina molt estable, de color ataronjat, de fórmula (C5H5)2Fe.
ferrocianur
m. [QU] Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat(II), de fórmula Fe(CN)64-.
ferrocrom
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i crom emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
ferroelèctric -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la ferroelectricitat.
2 adj. [FIF] Que presenta ferroelectricitat.
ferroelectricitat
f. [FIF] Polarització elèctrica espontània i reversible de determinats cristalls en absència d’un camp elèctric exterior.
ferrohem
m. [QU] HEM1.
ferrohemoglobina
f. [QU] HEMOGLOBINA.
ferromagnètic -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al ferromagnetisme.
2 adj. [FIF] Que presenta ferromagnetisme. El ferro i el níquel són metalls ferromagnètics.
3 m. [FIF] Substància ferromagnètica.
ferromagnetisme
m. [FIF] Propietat que presenten alguns metalls i aliatges que en ésser introduïts en un camp magnètic donen lloc a una inducció molt elevada i es comporten com a imants si la temperatura no és massa alta.
ferromanganès
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i manganès emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció i d’acer inoxidable, en el recobriment d’elèctrodes i també com a desoxidant i dessulfurant.
ferromolibdè
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i molibdè emprat en la fabricació d’acers d’alta trempabilitat, d’acers inoxidables i refractaris i de certs acers de tall ràpid.
ferroníquel
m. [GLM] [QU] Aliatge de ferro i níquel en proporcions molt variables que es troba en els siderits.
ferroparet
m. [LC] BERNAT1.
ferroproteïna
f. [QU] Proteïna conjugada que conté ferro en el seu grup prostètic.
ferrós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al ferro.
2 adj. [QU] Que conté ferro, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
ferrosilici
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i silici emprat en la desoxidació i en la fabricació d’acers especials per a usos elèctrics, per a la construcció i en la fabricació de molles.
ferrotitani
m. [ML] Aliatge de ferro i titani emprat com a desoxidant i en l’obtenció d’acers especials i d’aliatges lleugers.
ferrotungstè
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i tungstè emprat en la fabricació d’acers de tall ràpid.
ferrovanadi
m. [QU] [ML] Aliatge de ferro i vanadi emprat en la fabricació d’alguns acers de tall ràpid i d’acers per a utillatges i molles.
ferroveller ferrovellera
m. i f. [PR] Venedor de ferro vell i altres objectes usats.
ferroviari -ària
1 adj. [LC] [TRG] [OP] Relatiu o pertanyent a les vies fèrries.
2 m. i f. [OP] [TRG] [PR] Persona que pertany al personal ocupat en l’explotació d’un ferrocarril.
ferruginós -osa
1 adj. [ML] [QU] Que conté ferro o compostos de ferro. Aigües ferruginoses. Roques ferruginoses.
2 adj. [LC] Que té l’aparença i el color del rovell.
ferrussa
f. [IMI] [LC] Fulla llarga i estreta de ferro, com la que serveix als terrissaires per a polir els plats.
fèrtil
1 1 adj. [GL] [AGA] [BO] Que produeix fruit o vegetació en abundància. Terreny fèrtil. Terres fèrtils.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Imaginació fèrtil.
2 1 adj. [BI] [LC] [MD] [AGR] Que es pot reproduir. Una femella fèrtil.
2 2 adj. [BO] Que presenta òrgans reproductors.
3 adj. [QU] En què el nucli atòmic, després d’absorbir un neutró i desintegrar-se per emissió ß, es converteix en un altre de físsil i esdevé, així, combustible nuclear, s’aplica a un element.
fertilitat
1 1 f. [LC] [BI] [AGR] Qualitat de fèrtil. La fertilitat d’un terreny.
1 2 f. [LC] [BI] Capacitat de producció sota condicions favorables. La fertilitat d’un autor.
2 f. [MD] [GG] Capacitat fisiològica de procrear d’una persona.
fertilitzable
adj. [LC] Que pot ésser fertilitzat.
fertilització
f. [AGA] [MD] Acció de fertilitzar; l’efecte.
fertilitzar
v. tr. [LC] [AGA] Fer fèrtil. Fertilitzar un camp.
fèrtilment
adv. [LC] D’una manera fèrtil.
fertirrigació
f. [AGA] Tècnica d’aplicació d’adobs químics en dissolució aquosa mitjançant l’aigua de reg.
fèrula
1 f. [MD] Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
2 [LC] estar sota la fèrula d’algú Estar sota la direcció severa d’algú.
ferum
1 f. [LC] [AGR] Olor forta que fan certs animals. Fer ferum.
2 f. [LC] Olor que fan la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se. Sentir ferum de carn.
ferumejar
v. intr. [LC] Fer ferum.
ferventment
adv. [LC] Amb fervor.
fervor
1 m. o f. [LC] Ardor, especialment piadós.
2 m. o f. [LC] Zel ardent, afectuós.
fervorós -osa
adj. [LC] [RE] Ple de fervor.
fervorosament
adv. [LC] [RE] Amb fervor.
fes1
m. [ED] [LC] [ISL] Casquet de feltre o roba, ordinàriament vermell amb una llarga borla blava o negra, usat a Turquia i en alguns països àrabs.
fes2
m. [AGA] Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
fes3 -a
1 adj. [MD] Partit incompletament en dues parts.
2 adj. [HIG] En heràld., que té les extremitats acabades en una fenedura en forma d’angle.
3 adj. [BO] Amb divisions que no arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial, en les fulles pinnades, o de la meitat total, en les fulles palmades.
fesa
1 1 f. [LC] Acció de fendre.
1 2 f. [AGR] [LC] Tall que es fa a les orelles dels caps de bestiar per reconèixer-los.
2 f. [LC] Esquerda 1. El càntir té una fesa per on vessa.
fesol
1 m. [LC] [AGA] [BOS] MONGETA.
2 m. [LC] [AGA] Mongetera 1.
3 [LC] [AGA] fesol del confit Fesol gros i vermellós.
4 [AGA] [BOS] fesol rènec MONGETA RÈNEGA.
fesola
f. [LC] [AGA] Fesol d’una varietat de gra gros.
fesolada
f. [LC] Menjada abundant de fesols.
fesolar
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp de fesoleres.
fesoler
m. [BOS] [LC] [AGA] Mongetera 1.
fesolet
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Planta de la família de les papilionàcies, semblant a una mongetera menuda, de llegums llargs i cilíndrics, cultivada per a l’alimentació humana i com a farratgera (Vigna unguiculata).
2 m. [BOS] [AGA] Llavor comestible del fesolet, globosa i una mica reniforme, de mida petita, de colors diversos amb el llombrígol blanc, voltat d’una taca fosca.
fesolí
m. [BOS] [AGA] [LC] Fesolet 2.
fesomia
f. [LC] [MD] FISONOMIA.
festa
1 1 f. [LC] [RE] Dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants. Aquest mes hi ha cinc festes: quatre diumenges i el dia de la Mare de Déu. Els diumenges i totes altres festes. El Corpus és una festa mòbil. Festa de precepte, de guardar.
1 2 f. pl. [LC] Vacances que es fan per Nadal, per pasqües. Us desitgem unes bones festes.
2 1 f. [RE] Solemnitat amb què l’Església celebra la memòria d’un sant. La festa de Sant Anastasi.
2 2 f. [LC] [AN] Solemnitat amb què se celebra la memòria o l’escaiença d’un esdeveniment memorable. Una festa nacional. Una festa de família.
2 3 [RE] [LC] festa dels tabernacles Festa jueva en què es commemora els anys que el poble d’Israel visqué en el desert, en tendes, després de la sortida d’Egipte. Van celebrar la Festa dels Tabernacles durant set dies.
2 4 f. [LC] [AN] Cerimònia, espectacle, ball, que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. Pel casament de la noia van fer una gran festa. Les festes de la coronació de la Verge.
2 5 [LC] [AN] festa major Festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc.
3 1 f. [LC] fer festa No treballar, no anar a la feina. Quan vaig estar malalt vaig haver de fer festa vuit dies. Aquesta tarda faré festa.
3 2 [LC] tenir festa No haver d’anar a la feina. Demà és el patró dels forners i tenim festa.
4 1 f. [LC] Afalac, especialment carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte, d’abellir el cor, d’algú. Els nens l’estimaven molt perquè sempre els feia festes.
4 2 [LC] fer festa d’alguna cosa Estar satisfet d’una cosa, especialment que potser un altre menysprea.
festaire
adj. i m. i f. [LC] Que va o assisteix a una festa major.
festeig
1 m. [LC] Acció de festejar.
2 m. pl. [LC] Actes que es fan per festivar quelcom.
festejadís -issa
adj. [LC] Que convida a festejar-hi. Una noia festejadissa.
festejador1
m. [LC] Pedrís situat a la part interior, a banda i banda d’una finestra, per a seure-hi i conversar.
festejador2 -a
adj. i m. i f. [LC] Que festeja.
festejament
m. [LC] Acció de festejar.
festejant
adj. [LC] Que festeja.
festejar
1 1 v. tr. [LC] Fer festes (a algú).
1 2 v. tr. [LC] Fer festes (a algú), afalagar-lo, amb la intenció de tenir-hi relacions. Per la seva vàlua era festejada de molts.
1 3 intr. [LC] Tenir relacions amoroses amb la intenció de casar-se. Els promesos són allà que festegen. El meu fill festeja amb la filla del metge.
2 tr. [LC] Fer per obtenir (alguna cosa). Aquesta col·locació hi ha molts que la festegen.
3 tr. [LC] FESTIVAR.
festí
m. [LC] [HO] Àpat de festa, esplèndid, en honor d’algú o d’alguna cosa.
festiu -iva
1 adj. [LC] De festa. Un dia festiu.
2 1 adj. [LC] Alegre en el dir, en les maneres. Un home festiu.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Un aire festiu. Una paraula festiva. Un cant festiu.
festival
1 m. [LC] Gran festa.
2 m. [JE] Conjunt de manifestacions artístiques o culturals, generalment amb caràcter periòdic. El festival de música d’enguany ha estat molt lluït.
festivament
adv. [LC] D’una manera festiva.
festivar
1 v. tr. [LC] Celebrar (una festa). Festivar la Pasqua.
2 v. tr. [LC] Celebrar amb una festa o amb festes (un esdeveniment, un aniversari, etc.). Festivarem la naixença d’aquest fill tan esperat.
festivitat
1 f. [RE] Dia en què se celebra una festa solemne religiosa.
2 f. [LC] Qualitat de festiu.
festívol -a
adj. [LC] FESTIU.
festós -osa
adj. [LC] Amic de fer festes o afalacs. És un gosset molt festós.
festosament
adv. [LC] Amb festes o afalacs.
festosenc -a
adj. [LC] FESTÓS.
festuc
1 m. [BOS] [AGA] Arbret caducifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles imparipinnades, originari de l’Àsia i cultivat a diversos països mediterranis pels seus fruits (Pistacia vera).
2 m. [BOS] [LC] [AGA] Fruit en drupa del festuc, gros com una ametlla i de color rogenc.
3 m. [BOS] Llavor comestible del festuc.
festuca
f. [BOS] Herba del gènere Festuca, de la família de les gramínies, sovint abundant en els prats de muntanya.
festucari
m. [ZOI] [VE] [MD] CUC INTESTINAL.
fet
1 1 m. [LC] Acció de fer alguna cosa. El fet de callar.
1 2 m. [LC] Allò que hom ha fet. Jutjar algú pels seus fets. Els fets gloriosos de Jaume I.
2 1 m. [LC] Allò que té lloc, que és realment. Els fets naturals. Un fet estrany, curiós, horrible. Alterar els fets. Els fets acomplerts. L’observació dels fets. El fet és que no ha vingut.
2 2 [SO] fet social Esdeveniment o fenomen social.
3 1 m. [LC] Afer 1. No cal consultar-lo sobre el nostre fet. Fer algú el seu fet.
3 2 m. [DR] Allò que és l’objecte d’un debat jurídic, d’un procés. Una qüestió de fet.
3 3 [DR] fet imposable Pressupòsit jurídic determinat per la llei per a configurar cada tribut, la realització del qual fa néixer l’obligació tributària.
3 4 [DR] fet provat Fet que com a tal hom declara en les sentències dels tribunals d’instància i que serveix de base en les apreciacions jurídiques en cassació.
4 1 [LC] de fet loc. adv. a) EFECTIVAMENT.
4 1 [LC] [DR] de fet loc. adv. b) D’acord amb els fets esdevinguts i no pas amb el dret aplicable.
4 2 [LC] de gran fet loc. adj. D’importància.
4 3 [LC] en fet de loc. prep. EN MATÈRIA DE.
5 1 m. [LC] [JE] Joc en què tots els jugadors menys un, corrent o amagant-se, procuren no ésser atrapats per aquest.
5 2 [LC] [JE] fet a amagar [o fet i amagar] Fet 5 1.
feta
f. [LC] Acció assenyalada. D’aquella feta, mai més no l’he pogut veure.
fetal
adj. [BI] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al fetus.
fet-fet
f. [LC] Cigala 1.
fetge
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan glandular que segrega la bilis i causa importants canvis en algunes substàncies contingudes en la sang que hi passa, el qual en els humans ocupa la regió superior dreta de la cavitat abdominal immediatament sota el diafragma.
1 2 [LC] de sang i fetge V. SANG.
1 3 [LC] tenir el fetge gros [o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc.
1 4 [LC] treure el fetge per la boca Fatigar-se granment.
2 m. [GL] fetge de vaca a) Terra argilosa vermella o bruna.
2 [BOB] fetge de vaca b) Bolet de soca de l’ordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de ronyó, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, però sucosa, de color vermellós, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i és comestible, fins i tot cru (Fistulina hepatica).
fetgera
1 adj. [BOS] [LC] herba fetgera V. HERBA.
2 f. [BOS] [LC] fetgera blanca Herba de la família de les saxifragàcies, de fulles cordiformes, en roseta basal, i flor terminal, solitària i blanca, comuna en aiguamolls i prats humits de muntanya (Parnassia palustris).
fètid -a
adj. [LC] D’olor repugnant.
fètidament
adv. [LC] Amb fetor.
fetidesa
f. [LC] FETOR.
fetiditat
f. [LC] FETOR.
fetillar
v. tr. [AN] [LC] Sotmetre a la influència d’un malefici, d’un sortilegi.
fetiller fetillera
1 1 m. i f. [AN] [LC] [PR] Persona que practica la fetilleria.
1 2 m. [AN] Curandero de les tribus primitives.
2 adj. i m. i f. [LC] LLEPAFILS.
fetilleria
f. [AN] [LC] Art de fetillar.
fetitxe
1 1 m. [AN] [LC] Objecte que està associat a una força o a un ésser sobrenatural.
1 2 m. [AN] AMULET.
2 m. [MD] Objecte que desperta en l’individu impulsos eròtics per associacions possiblement fortuïtes.
fetitxisme
1 m. [AN] [LC] Ús ritual dels fetitxes.
2 m. [LC] Admiració cega per una persona.
3 m. [MD] Manifestació o comportament sexual resultat d’una fixació que consisteix a contemplar o manipular un objecte o una part del cos determinats per despertar l’apetència sexual.
fetitxista
1 1 adj. [AN] [LC] [MD] Pertanyent al fetitxisme, que implica fetitxisme.
1 2 adj. [AN] [LC] Que creu en fetitxes.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de fetitxisme.
fetjó
m. [LC] [BOB] Bolet micorrizogen del gènere Rhizopogon de l’ordre de les boletals, que forma fructificacions globuloses a flor de terra o hipogees i pot aparèixer tant a la tardor com a la primavera.
fetjut -uda
adj. [LC] Que té el fetge gros.
fetor
f. [LC] Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.
fetorós -osa
adj. [LC] FÈTID.
fetus
m. [LC] [BI] [MD] [VE] Producte de la concepció en les femelles vivípares, des del moment en què les principals estructures anatòmiques es diferencien fins al naixement.
feu
1 m. [HIH] Domini útil i condicionat sobre terres i béns cedits per un senyor a algú mitjançant un conveni en virtut del qual el qui rep els béns esdevé vassall del senyor, s’obliga a prestar-li homenatge i adquireix vers ell altres obligacions de caràcter civil i militar. Donar en feu. Rebre en feu. Els habitants del seu feu.
2 m. [LC] Àmbit dominat per algú. Aquelles barriades havien estat feu d’una colla de malfactors.
feuater feuatera
m. i f. [LC] [HIH] ANT. FEUDATARI, FEUDATÀRIA.
feudal
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al feu, al feudalisme. Drets feudals. Règim, sistema, feudal. Institucions feudals. Els temps feudals.
feudalisme
m. [LC] [HIH] Sistema que configurà l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals i que en alguns aspectes s’ha prolongat fins a l’edat moderna.
feudalista
1 m. i f. [HIH] Tractadista o glossador de dret feudal.
2 m. i f. [HIH] Expert en dret feudal.
feudalment
adv. [HIH] Segons el sistema feudal.
feudatari feudatària
m. i f. [HIH] [PR] Persona que era investida d’un feu.
fi1
1 1 f. [LC] Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la fi del dia, del mes, de l’any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d’una cosa. Esperar la fi d’una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a una cosa. Conduir a fi una cosa.
1 2 [LC] ésser alguna cosa la fi del món Resultar perjudicial, representar un problema insuperable.
1 3 f. [LC] L’última part d’una cosa. Fer algú una fi bona, dolenta. Corretja sens fi. Un sens fi de noies, un gran nombre de noies.
1 4 [LC] a la fi loc. adv. A L’ÚLTIM.
1 5 [LC] al cap i la fi V. CAP1.
1 6 [LC] en fi [o per fi] loc. adv. Finalment, en conclusió.
1 7 [LC] fer la fi d’en Cagaelàstics Acabar malament, anar a mal borràs.
2 f. [LC] mala fi Gran multitud o quantitat, excés. Hi havia una mala fi de soldats.
3 m. [LC] Terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Quin fi us proposeu? Quin és el fi de l’home? Fer una cosa amb un fi dolent. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi.
4 1 [LC] a fi de loc. prep. Amb la finalitat de. Es va apuntar a la llista a fi de tenir plaça a l’autocar.
4 2 [LC] a fi que loc. conj. Perquè2 2.
fi2
[pl. fis]
f. [LC] [RE] Vint-i-unena lletra de l’alfabet grec (φ, Φ).
fi3
adv. [LC] Amb subtilesa i encert. Treballar fi.
fi4 fina
1 1 adj. [LC] En un estat de divisió extrema. Sorra fina. Pluja fina.
1 2 adj. [LC] Extremament prim. Un llapis que té la punta molt fina. Cosir amb un fil ben fi.
1 3 adj. [AF] Que presenta perfils de menys gruix que el tipus bàsic de la mateixa família, s’aplica als caràcters d’impremta.
2 adj. [LC] Prim i esvelt. Tenir la cama fina. Faccions fines.
3 1 adj. [LC] D’una puresa extrema. Or fi. Argent fi.
3 2 adj. [LC] De tota bondat, triadíssim. Perles fines.
3 3 adj. [LC] Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina.
4 1 adj. [LC] Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l’orella fina. Tenir l’olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d’orella, de nas, de paladar.
4 2 adj. [LC] Que fa les coses amb rara perfecció o encert. Un jugador molt fi. Un lladre fi.
4 3 adj. [LC] D’exquisida educació. La gent fina.
5 adj. [LC] no anar fi Anar, trobar-se, malament.
fiabilitat
f. [MT] Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
fiable
adj. [LC] De qui hom pot fiar-se, de confiança.
fiacre
m. [TRG] COTXE DE PUNT.
fiador fiadora
1 1 m. i f. [LC] Persona que fia.
1 2 m. i f. [LC] [DR] [ECT] FIANÇADOR, FIANÇADORA.
2 1 m. [EI] [LC] Dispositiu de seguretat que impedeix el funcionament accidental dels panys i d’altres mecanismes.
2 2 m. [DE] Dispositiu de seguretat que serveix per a evitar que una arma de foc es dispari accidentalment.
fiàlid
m. [BO] Cèl·lula de diversos fongs formadora de conidis en forma d’ampolleta.
fiança
1 f. [LC] Acció de fiar o de fiar-se. És un home en qui tinc gran fiança.
2 f. [LC] [DR] [AD] [ECT] Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació.
3 1 f. [DR] [AD] Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal.
3 2 [DR] fiança carcellera Fiança que hom dona per a respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin.
3 3 [DR] fiança d’arrelament Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici.
3 4 [DR] fiança d’estar a dret Fiança que dona un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.
fiançador fiançadora
m. i f. [ECT] Persona que fa fiança.
fiançament
m. [ECT] [AD] Acció de fiançar.
fiançar
v. tr. [ECT] [AD] Donar fiança (per algú o alguna cosa).
fiar
1 1 v. tr. [LC] Lliurar (alguna cosa) a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat. Li vaig fiar un secret.
1 2 v. tr. [LC] [ECT] Vendre sense cobrar al comptat. No ens volen ni fiar el pa. En aquella botiga no fien.
1 3 v. tr. [ECT] FIANÇAR.
1 4 intr. [DR] Fer fermances, declarar-se fiador o pagador.
2 1 intr. pron. [LC] Tenir confiança en algú, en alguna cosa. D’aquell, no me’n fio: quan serà l’hora, trobarà qualsevol excusa per a no fer-ho. No et fiïs de ningú: tots van per enganyar-te. No us fieu de la memòria: apunteu-vos-ho. No me’n fio, del que diu.
2 2 intr. [LC] Jo fio en Déu.
fiasco
m. [LC] Mal èxit, especialment d’un autor, d’un artista, prop del públic.
fiat -ada
adj. [LC] Digne de confiança. Un ajudant molt fiat. Una venedora molt fiada.
fíat
m. [LC] Consentiment que es dona perquè una cosa tingui efecte.
fiball
m. [ED] [LC] SIVELLA.
fibla
1 f. [AGA] [AQ] [LC] Obertura que es fa a una séquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.
2 f. [IMI] [LC] Punxó per a fiblar les botes.
3 f. [FIM] Mesura de capacitat per a cabals d’aigua, equivalent a 100 plomes.
fiblada
1 f. [LC] Punxada de fibló. Una fiblada de vespa.
2 f. [LC] [MD] Dolor agut i sobtat comparable al que fa una punxada de fibló. Una fiblada de mal de cap.
3 f. [LC] PER EXT. Una fiblada d’amor.
fiblar1
1 v. tr. [LC] [AGA] Punxar (una bota) per treure’n un poc de vi.
2 1 tr. [LC] Ferir amb el fibló. M’ha fiblat una abella, una vespa.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Té una llengua que fibla.
3 intr. [MD] Produir un dolor agut i breu. Com em fibla aquesta ferida.
fiblar2
v. tr. [LC] Agitar violentament (una vara flexible).
fible
m. [LC] FIBLÓ1.
fibló1
1 m. [LC] [ZOA] Punxa que tenen alguns animals, amb què poden picar. El fibló d’una abella, d’una vespa.
2 m. [LC] Agulló 2.
fibló2
m. [LC] Mànega 3.
fiblonejar
v. tr. [LC] Fiblar12.
fibra
1 1 f. [BO] [IT] [BI] Element flexible i filiforme que entra en la composició dels teixits orgànics. Les fibres musculars. Les fibres nervioses.
1 2 f. [BO] [BI] En bot., cèl·lula vegetal generalment morta, molt allargada, de parets gruixudes i sovint lignificades, que té una funció mecànica.
1 3 [HO] fibra alimentària Part dels aliments vegetals que resisteix l’acció dels enzims digestius.
2 1 f. [LC] Substància o producte filamentós o que es pot reduir a filament. Fibra de cànem, de lli.
2 2 [IQ] fibra acrílica Fibra tèxtil constituïda per un polímer sintètic de cadena llarga compost per unitats acrilonitrils.
2 3 [IT] fibra de coco Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.
2 4 [AF] fibra de paper Element constitutiu del paper, format normalment per cadenes de cel·lulosa, lignits, etc.
2 5 [IQ] fibra de vidre Filament obtingut per extrusió del vidre, emprat sobretot en la fabricació d’aïllants.
2 6 [TC] [CO] [IN] fibra òptica Fibra formada per diverses capes de compostos del silici, de diàmetre molt petit, que té la propietat de transmetre la llum a grans distàncies amb molt poca atenuació, emprada en telecomunicacions.
2 7 [LC] [IT] fibra tèxtil Matèria tèxtil de longitud limitada caracteritzada per unes propietats idònies de resistència per a tot el procés tèxtil i per al seu ús posterior.
3 1 f. [AQ] [OP] Element filiforme en què es pot imaginar descompost un material, considerat homogeni, per tal d’estudiar i definir el tipus d’esforç a què és sotmès. Fibra comprimida, estirada.
3 2 [AQ] [OP] fibra neutra Línia teòrica formada per les fibres que, en un element estructural, com ara una biga, un suport, etc., sotmès a flexió, no treballen ni a tracció ni a compressió.
4 f. [BO] Arrel filiforme.
5 f. [LC] Vigor, energia.
fibrana
f. [IT] Raió tallat en fibres de longitud semblant a la de la llana.
fibratus
adj. [ME] Que apareix aïllat o en forma de vel prim i és constituït per filaments que no acaben en forma de ganxo, s’aplica a un núvol del gènere cirrus o cirroestratus.
fibri-
[LC] [MD] V. FIBRO-.
fibriforme
adj. [LC] [MD] Semblant a una fibra.
fibril·la
1 f. [BI] En les plantes, fibra d’uns 350 a 400 àngstroms de gruix.
2 f. [BO] Feix d’hifes.
3 f. [MD] [BI] Fibra citoplasmàtica proteica d’uns 20 a 40 àngstroms de gruix que forma part del citoesquelet de la majoria de les cèl·lules eucariotes.
fibril·lació
1 1 f. [MD] Disposició en fibril·les.
1 2 f. [MD] Formació de fibril·les.
2 f. [MD] Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars, especialment les cardíaques, realitzada d’una manera asincrònica i ràpida, sense aconseguir una contracció muscular coordinada i eficaç.
fibril·lar
adj. [MD] [BO] [BI] Relatiu o pertanyent a les fibres o a les fibril·les.
fibril·lat -ada
adj. [LC] [BO] [MD] [BI] Proveït de fibril·les.
fibril·lós -osa
1 adj. [LC] [BO] [MD] [BI] Format per fibril·les.
2 adj. [LC] [BO] [MD] Cobert de fibril·les.
fibrina
f. [BI] [QU] Proteïna insoluble i filamentosa constituent de la xarxa fibrosa dels coàguls de la sang o del plasma.
fibrinogen -ògena
1 adj. [LC] [BI] Que produeix fibrina, que causa la formació de la fibrina.
2 1 m. [BI] Proteïna fibrosa soluble del plasma sanguini i de la limfa causant de la coagulació.
2 2 m. [QU] Proteïna globular continguda en el plasma sanguini que a l’aire es transforma en fibrina per l’acció de la trombina.
fibrinòlisi
f. [MD] Mecanisme mitjançant el qual la fibrina coagulada és dissolta.
fibrinolític -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la fibrinòlisi, que l’activa.
2 m. [MD] Agent que activa la lisi dels coàguls de fibrina.
fibrinós -osa
1 adj. [BI] Que conté fibrina.
2 adj. [BI] Que té les propietats de la fibrina. Exsudació fibrinosa.
fibro- [o fibri-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot fibra. Ex.: fibrocartílag, fibrovascular, fibriforme.
fibroblast
m. [BI] Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que es troba en les diferents varietats del teixit conjuntiu i intervé en la formació de les fibres de col·lagen.
fibrocartílag
m. [MD] Teixit constituït per cèl·lules cartilaginoses separades per feixos de fibres conjuntives.
fibrociment
m. [AQ] [IQ] Material per a la construcció, constituït per una barreja de ciment pòrtland i fibres d’asbest o d’amiant, d’elevada resistència mecànica, ininflamable i molt resistent als agents atmosfèrics.
fibròcit
m. [BI] Fibroblast madur.
fibrocromatologia
f. [IMI] Ciència que estudia la natura, constitució i funció dels colorants en relació amb la coloració i tintura de fibres, filaments i, en general, dels materials teixits.
fibrocromia
f. [IMI] Estudi de la coloració de les fibres, els filaments i els materials tèxtils en general.
fibrògraf
m. [IT] Aparell per a mesurar la longitud de les fibres de cotó.
fibroide
1 adj. [ZOA] [MD] Semblant al teixit fibrós. Tumor fibroide.
2 adj. [ZOA] [MD] Acompanyat de la formació de teixit fibrós. Tisi fibroide.
fibroïna
1 f. [QU] Proteïna produïda per algunes espècies d’insectes i aràcnids constitutiva de fibres.
2 f. [QU] Proteïna que forma el nucli de les fibres de seda.
fibrologia
f. [IMI] Branca de l’enginyeria tèxtil que estudia les fibres, els filaments i, en general, els materials tèxtils.
fibroma
m. [MD] Tumor de forma nodular, constituït per teixit conjuntiu.
fibromatosi
f. [MD] Estat caracteritzat per la presència de molts fibromes.
fibrometria
f. [IMI] Conjunt de mètodes emprats per a determinar analíticament els paràmetres de fibres i filaments.
fibromiàlgia
f. [MED] Síndrome crònica d’origen desconegut que es caracteritza per un dolor muscular difús i intens.
fibroproteïna
f. [QU] Proteïna fibrosa o de sosteniment.
fibrós -osa
adj. [LC] [GL] [MD] Que conté fibres, format de fibres. Teixit fibrós.
fibrosi
1 f. [MD] Formació de teixit fibrós.
2 f. [MD] Degeneració caracteritzada per un augment de teixit conjuntiu o per la formació d’una neoplàsia.
3 [MD] fibrosi quística Afecció metabòlica hereditària caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
4 [MD] fibrosi pulmonar Espessor fibrosa de la paret alveolar que impedeix la difusió d’oxigen i provoca l’aparició d’una insuficiència respiratòria progressiva.
fíbula
1 f. [HIA] Fermall decoratiu amb agulla i topall de retenció, fet generalment de bronze, usat en l’antiguitat per a subjectar peces de vestir.
2 f. [MD] PERONÉ.
3 f. [BO] Apèndix lateral, en forma d’ansa, que apareix a l’indret de cada septe en les hifes dicariòtiques de molts fongs basidiomicets.
fibulífer -a
adj. [BO] Portador de fíbules.
fic
m. [AGR] [MD] [LC] Tumor de la pell.
ficada
f. [LC] Acció de ficar o de ficar-se; l’efecte.
ficar
1 1 v. tr. [LC] Fer entrar dins un lloc. Ficar la clau al pany. Ficar els peus a l’aigua. Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se els dits a la boca. Ficar-se al llit.
1 2 [LC] ficar al pap alguna cosa Menjar-se-la.
1 3 [LC] ficar els genolls [o ficar els genolls en terra] AGENOLLAR-SE.
1 4 [LC] ficar esperons al cavall Ferir-lo amb els esperons.
2 1 tr. [LC] ficar a algú els dits a la boca Provocar-lo, portar-lo amb habilitat, a dir alguna cosa.
2 2 [LC] ficar cullerada en una qüestió (o en una conversa, etc.) Intervenir-hi.
2 3 [LC] ficar el nas en alguna cosa Intervenir-hi sense tenir-hi dret.
2 4 [LC] ficar el nas pertot arreu Tafanejar-ho tot.
2 5 [LC] ficar la banya en un forat [o ficar la banya] Entossudir-se a fer alguna cosa.
2 6 [LC] ficar la pota Intervenir en alguna cosa fent o dient algun despropòsit, una bestiesa, etc.
2 7 [LC] ficar-se al cap alguna cosa POSAR-SE AL CAP ALGUNA COSA.
2 8 [LC] no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d’una cosa.
2 9 [LC] tenir algú ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que un vol.
3 1 intr. pron. [LC] ficar-se de peus a l’aigua [o ficar-se de peus a la galleda o ficar els peus a la galleda] Dir o fer una cosa inconvenient, ridícula.
3 2 [LC] ficar-se en bucs Algú, ficar-se on no li importa.
3 3 [LC] ficar-se una cosa entre cella i cella Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.
4 1 tr. [LC] Fer entrar (algú) en un afer, posar-lo en una situació. Ha ficat tots els companys en un bon embolic.
4 2 intr. pron. [LC] En Pau sempre es fica on no el demanen.
ficció
1 f. [LC] Acció de fingir; l’efecte.
2 f. [LC] Allò que és fingit o imaginat. Per una ficció de la ment. Ficció legal. Ficció constitucional.
3 f. [LC] Invenció literària.
ficel·la
f. [LC] CORDILL.
-fícia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. phykós, ‘alga’. Ex.: criptofícia.
ficiforme
adj. [LC] Que té forma de figa.
fiçó
m. [LC] Fibló11.
fico-
[LC] Forma prefixada del mot gr. phykós, ‘alga’. Ex.: ficocianina, ficoeritrina, ficofeïna, ficoxantina, ficomicets.
ficobilina
f. [BO] Pigment fotosintètic blavós o vermellós que es troba a les cianofícies, a les algues vermelles i en alguns criptòfits, formant part de proteïnes.
ficobiont
m. [BO] FOTOBIONT.
ficocianina
f. [BO] Ficobilina de color blau.
ficocol·loide
m. [BOI] [QU] Polisacàrid mucilaginós que sovint forma part de la paret de les algues marines, com ara l’agar, la carraguenina i l’àcid algínic.
ficoeritrina
f. [BO] Ficobilina de color vermell.
ficoide
adj. [LC] Semblant a una figa.
ficòleg ficòloga
m. i f. [LC] Expert en algues.
ficologia
f. [BO] Branca de la botànica dedicada a l’estudi de les algues.
ficomicets
1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes, sovint de vida aquàtica o paràsita.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
ficoteca
f. [BO] Herbari d’algues.
fics
m. pl. [BOS] herba dels fics V. HERBA.
fictament
adv. [LC] FINGIDAMENT.
ficte -a
adj. [LC] FINGIT.
fictici -ícia
adj. [LC] De ficció, que no té sinó una realitat de convenció.
fictíciament
adv. [LC] D’una manera fictícia.
ficus
1 m. [BOS] Planta llenyosa laticífera del gènere Ficus, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi, pròpia de les regions tropicals i subtropicals.
2 [BOS] ficus de cautxú Ficus arbori, que inicialment pot créixer com a epífit, de fulles el·líptiques i lluents, productor de cautxú i molt sovint cultivat com a ornamental (Ficus elastica).
fidedigne -a
adj. [LC] Digne de fe i de crèdit.
fideïcomès -esa
adj. [DR] Deixat en fideïcomís.
fideïcomís
m. [DR] [LC] Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec de conservar-los i transmetre’ls a un tercer.
fideïcomissari -ària
1 adj. [DR] Relatiu o pertanyent al fideïcomís.
2 m. i f. [DR] [LC] Persona que rep un fideïcomís.
fideïcomitent
m. i f. [DR] [LC] Persona que estableix un fideïcomís.
fidejussió
f. [DR] Forma de fiança per a tota mena d’obligacions que revestia la forma de contracte verbal i solemne per estipulació.
fidel
1 1 adj. [LC] Que no manca a la fe promesa, a allò a què s’ha compromès envers algú. Un cristià fidel. Un súbdit fidel. Un criat fidel.
1 2 adj. [LC] Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor. Una dona fidel al seu marit. Un home fidel a la seva muller. Un amic fidel. Un gos fidel al seu amo.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments.
2 adj. [LC] Verídic, exacte. Un testimoniatge, una narració, etc., fidels. Una traducció, una còpia, etc., fidels.
3 m. i f. [LC] [RE] Cristià fidel. Congregació de fidels.
fidelitat
1 f. [LC] Qualitat de fidel. La fidelitat d’un súbdit, d’un criat. La fidelitat conjugal. La fidelitat dels gossos. La fidelitat d’una traducció, d’una citació.
2 f. [EL] alta fidelitat Tècnica d’enregistrament i de reproducció del so en què la qualitat sonora obtinguda és pràcticament idèntica a l’original.
fidelment
adv. [LC] D’una manera fidel, amb fidelitat. Complir fidelment la paraula. Reproduir fidelment les paraules d’altri.
fideu
1 1 m. [LC] [HO] Pasta alimentosa de farina en forma de fil.
1 2 [LC] fideu de cabell d’àngel Fideu molt prim.
2 m. [LC] Persona molt prima.
3 m. pl. [BOI] Alga verda de tal·lus format per ramificacions cilíndriques, allargades i dicotòmiques (Codium vermilara).
fideuada
1 f. [LC] [HO] Guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc.
2 f. [LC] Menjada de fideus.
3 f. [LC] Gran quantitat de fideus.
fideuer fideuera
m. i f. [IMI] [PR] [LC] Fabricant o venedor de fideus i altres pastes per a sopa.
fideueria
f. [IMI] [LC] Fàbrica o botiga de fideuer.
fidúcia
f. [DR] [ECT] Pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que sols les parts coneixen.
fiduciari -ària
1 adj. [LC] [NU] [ECT] Que no té un valor intrínsec sinó fonamentat en la confiança que mereix l’emissor. Moneda fiduciària. Valors fiduciaris.
2 1 m. i f. [DR] [ECT] Hereu o legatari que ha de conservar i transmetre al fideïcomissari els béns rebuts com a fideïcomís.
2 2 m. i f. [DR] [ECT] Persona objecte d’una fidúcia.
figa
1 1 f. [BOS] [HO] [AGA] Infructescència de la figuera, especialment la que ve al començament de la tardor, de forma de pera, tova i vermellosa de dins, amb innombrables fruits petitíssims, i coberta d’una pell verdosa, morada o negra. Figues de Fraga, d’Esmirna. Figues de coll llarg o de coll de dama. Figues seques. Tou com una figa.
1 2 [LC] [AGA] figa botinflada Figa plena i arrodonida sense ésser, però, encara ben madura.
1 3 [LC] [AGA] figa d’acre Figa d’una varietat de color vinós, grossa, molsuda, de pell clivellada i gra vermell fosc.
1 4 [LC] [AGA] figa de bacó Figa d’una varietat de color negre, grossa i llarguera.
1 5 [AGA] figa de bordissot BORDISSOT.
1 6 [LC] [AGA] figa de la carabasseta Figa d’una varietat de color blanc groguenc amb ratlles verdes i de mida grossa.
1 7 [LC] [AGA] figa de tres fan càrrega Figa d’una varietat molt grossa, cendrosa i primerenca.
2 1 f. [LC] [BOS] figa borda CABRAFIGA.
2 2 [LC] [BOS] [AGA] figa de moro [o figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro, baia de pela vermellosa que porta grups d’espines.
2 3 [BOS] figa dels hotentots Fruit carnós comestible del bàlsam.
3 1 f. [LC] això són figues d’un altre paner Això muda d’espècie, és tot altre del que hom deia.
3 2 [LC] mitja figa mig raïm Expressió que indica que algú o alguna cosa no té bé una qualitat, una convicció, etc., ni la contrària.
3 3 [LC] fer figa Fallar o fallir. Les cames li fan figa.
3 4 [LC] fer la figa a algú Fer-li escarn mostrant-li el puny clos amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el del mig.
4 1 adj. i m. i f. [LC] Molt delicat, no gens sofert.
4 2 [LC] figa tova FLEUMA3.
5 f. [ED] Ampolleta petita en forma de figa o pera.
6 f. [LC] VULG. Vulva 1.
figaflor
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Primer fruit que fan a l’estiu certes varietats de figuera, més gros i més bast que la figa ordinària, que ve pel setembre.
2 adj. i m. i f. [LC] POP. FLEUMA3.
figle
m. [MU] Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub cònic doblegat totalment sobre ell mateix, amb claus per als dits i embocadura de trompeta.
figuer
m. [LC] [BOS] [AGA] FIGUERA.
figuera
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbre de la família de les moràcies, laticífer, de grans fulles lobulades i flors unisexuals, reduïdes i molt petites, agrupades dins d’un receptacle carnós, propi de les terres mediterrànies i conreat pels seus fruits, les figues (Ficus carica).
1 2 [BOS] figuera borda CABRAFIGUERA.
1 3 [BOS] figuera de les pagodes Arbre robust de la família de les moràcies, de fulles perennes acuminades, que sol començar a créixer epifític, propi de l’Índia, on es considera sagrat (Ficus religiosa).
2 1 f. [BOS] [AGA] figuera de moro [o figuera de pala] Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, formades per articles aplanats oblongs, les pales, que porten nombrosos grups d’espines, flors grosses, vermelloses o groguenques, amb pètals i estams nombrosos, i fruit carnós comestible, la figa de moro, originària d’Amèrica i sovint cultivada a terra baixa, sobretot al litoral, on de vegades creix espontàniament (Opuntia ficus-indica).
2 2 [BOS] figuera del diable [o figuera infernal, o figuera de ricí] RICÍ.
figueral
m. [BOC] [AGA] FIGUERAR.
figuerar
m. [AGA] [LC] [BOC] Lloc poblat de figueres.
figuerassa
f. [BOS] [LC] [AGA] FIGUERA DE MORO.
figuerenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Figueres.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Figueres o als seus habitants.
figuereta
1 1 f. [LC] TOMBARELLA.
1 2 [LC] fer la figuereta Posar-se de mans en terra i cames enlaire.
2 f. [JE] Joc que consisteix a intentar atrapar amb la boca una figa seca que penja d’un cordill que hom agita per fer-la bellugar.
figuerol
m. [ZOO] [LC] PAPAMOSQUES.
figura
1 1 f. [LC] Forma externa, visible, d’un cos. Té la figura d’un con truncat. Un dimoni en figura d’àngel.
1 2 f. [LC] [AR] Representació d’una forma pel dibuix, la pintura, l’escultura, etc., especialment del cos humà. Una figureta en bronze. Figures de cera. Dibuix de figura. Representar la imaginació sota la figura d’una ala, la mort sota la figura d’un esquelet. Figures d’animals, de plantes. Figura d’un moble.
1 3 f. [AR] [AF] Dibuix que il·lustra el text d’un llibre.
1 4 f. [JE] Carta de la baralla en què hi ha dibuixada una figura humana.
2 1 f. [JE] Persona conspícua, personalitat. Les grans figures de la història.
2 2 f. [FLL] Personatge d’una obra teatral o èpica.
3 f. [FS] Expressió d’idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic.
4 1 f. [LC] [FLL] Expressió d’una cosa sota forma simbòlica.
4 2 f. [HIG] Classe de càrrega heràldica que figura en un escut d’armes, considerada generalment de menys categoria que la peça i el moble.
5 1 f. [FLL] [FL] Desviació de la manera més planera de parlar usada amb finalitats expressives.
5 2 [FL] figura de construcció Figura que consisteix a modificar l’ordre no marcat dels mots o la concordança establerta entre aquests. L’hipèrbaton és una figura de construcció.
5 3 [FL] figura de dicció Figura que consisteix a modificar la forma dels mots o la manera com s’enuncien. L’apòcope, l’afèresi i la paragoge són figures de dicció.
5 4 [FL] figura de pensament Figura relacionada amb l’enunciat complet, en la seva conformació creativa i imaginativa. La interrogació retòrica i la prosopopeia són figures de pensament.
5 5 [FL] figura de significat TROP.
5 6 [FL] figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un nom que té la mateixa arrel o un significat anàleg.
5 7 [FL] figura retòrica Figura 5 1.
6 f. [FS] Forma d’un sil·logisme segons la posició relativa del terme mitjà.
7 f. [MU] [JE] Conjunt d’evolucions, passos i posicions que constitueixen cadascuna de les parts en què es divideix una dansa.
8 f. [MT] En geom., conjunt de punts, superfície limitada, cos.
9 1 f. [MU] Signe de la notació musical que per la forma i el color, blanc o negre, indica la durada del so representat.
9 2 f. [MU] Conjunt de notes que formen un motiu.
figurable
adj. [LC] Que pot ésser figurat.
figuració
f. [LC] Acció de representar alguna cosa sota una forma visible; l’efecte.
figuradament
adv. [LC] D’una manera figurada.
figurança
f. [LC] FIGURACIÓ.
figurant
m. i f. [JE] [PR] [LC] Comparsa 1 2.
figurar
1 1 v. tr. [LC] Representar (una persona, una cosa), imitant pel dibuix, la pintura, etc., la seva figura externa, visible.
1 2 v. tr. [LC] Representar (un ésser immaterial, abstracte) sota una forma visible. Figurar el dimoni amb banyes i cua.
1 3 v. tr. [LC] Representar convencionalment (una cosa) per mitjà d’una altra. Figurar la mort per mitjà d’un esquelet.
1 4 v. tr. [LC] Una cosa, representar convencionalment (una altra cosa). Els botons figuraven cèntims. En aquest mapa, les ratlles de punts figuren els camins de bast. El lleó figura la força.
2 1 tr. [LC] Oferir l’aparença (d’una cosa). L’escena figura una plaça.
2 2 tr. [LC] Fingir, simular. Ell figurà una retirada.
3 tr. pron. [LC] AFIGURAR-SE.
4 1 intr. [LC] Formar part d’un nombre de persones o coses. La majoria dels mots que figuren en aquesta llista.
4 2 intr. [LC] Aparèixer en un afer, un acte, etc., ésser-hi. En aquest afer, ell no hi va figurar per res.
4 3 intr. [LC] Tenir autoritat, representació, etc., en el món, en la societat. Una família que en aquell temps figurava molt.
figurat -ada
1 adj. [LC] Que té una figura o forma determinada.
2 adj. [FLL] Que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge. El sentit figurat d’un mot.
figuratiu -iva
1 adj. [LC] Que figura una altra cosa, que serveix de figura o representació d’una altra cosa.
2 adj. [AR] Que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes. Art figuratiu. Una artista figurativa.
figurativament
adv. [LC] D’una manera figurativa.
figurí
1 1 m. [AR] [LC] Dibuix que serveix de model per a fer vestits.
1 2 m. [LC] Col·lecció de figurins de vestits de la moda.
1 3 m. [LC] Ninot per a servir de model de vestits.
2 m. [LC] Persona vestida amb elegància afectada.
figurinista
m. i f. [LC] [PR] Persona que dissenya figurins.
figurista
m. i f. [PR] [AN] [LC] Persona que fa figures de pessebre o d’altra mena.
fil
1 1 m. [LC] [IT] Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format ajuntant i torçant fibres o filaments, que serveix per a cosir, fer teixits, etc. Fil de seda, de cotó. Fil d’ordit.
1 2 m. [IT] [LC] [ED] Lli12 2. Una camisa de fil.
1 3 [IT] [LC] fil cru Fil que no ha sofert cap operació de rentatge, blanqueig o tintura.
1 4 [ED] fil d’empalomar Cordill molt prim de cànem.
1 5 [AGP] [AGF] [IT] [ED] fil de cuca PÈL DE SEDA.
1 6 [TRA] fil de veles Fil prim i fort, de cànem, emprat per a cosir veles.
2 1 [LC] [IT] a dret fil loc. adv. a) En la direcció dels fils de trama o d’ordit. Tallar una roba a dret fil.
2 1 [LC] [IMF] a dret fil loc. adv. b) En la direcció de la fibra. Serrar a dret fil.
2 1 [LC] a dret fil loc. adv. c) En línia recta.
2 2 [AR] a fil loc. adv. En la direcció de les fibres d’una matèria, especialment en xilografia. Gravar a fil.
2 3 [LC] fil per randa [o fil per l’agulla] loc. adv. Minuciosament, amb tots els detalls. Ens va contar la pel·lícula fil per randa.
2 4 [LC] posar fil a l’agulla Iniciar una actuació.
2 5 [LC] donar fil a algú Deixar-lo dir, fer, etc., com a aquella persona de qui no hem de fer cap cas digui el que digui, faci el que faci.
3 1 m. [LC] Objecte, apèndix, òrgan, etc., semblant a un fil. Una escorça que fa fils. El fil que segrega l’aranya, el cuc de seda.
3 2 m. [LC] Fibra separada. Fil de pita, d’atzavara. Treure els fils de les mongetes abans de coure-les.
3 3 m. [LC] Metall estirat en forma de fil. Fil metàl·lic. Fil de ferro, de coure. Els fils del telègraf, del telèfon. El fil conductor.
3 4 m. [LC] Vena molt prima d’un mineral.
3 5 m. [LC] [GL] Doll molt prim. Li brollava de la ferida un fil de sang. La sang li corria fil a fil. Un fil de veu. Un fil d’aigua.
3 6 [LC] [TC] sense fil loc. adj. Que estableix la comunicació elèctrica sense cables conductors. Telèfon sense fil.
4 m. [LC] ENFILALL. Un fil de perles.
5 1 m. [LC] [IMF] Tall d’una eina.
5 2 [LC] passar a fil d’espasa Degollar 1.
6 m. [LC] Carena d’una serralada.
7 1 [TRA] a fil de roda loc. adv. Ben bé a proa.
7 2 [TRA] a fil de vent loc. adv. Ben bé a sobrevent.
8 1 m. [LC] Il·lació entre les parts d’un discurs, d’una argumentació, etc. El fil d’un discurs, de les idees.
8 2 [LC] el fil de la vida El curs de la vida.
9 m. [HIG] En heràld., travessa horitzontal del lambel.
fil-1
[LC] V. FILO-1.
fil-2
[LC] V. FILO-2.
-fil -fila
[LC] Forma sufixada del mot gr. phílos, ‘amic’. Ex.: francòfil, germanòfil, bibliòfila, nitròfil.
fila
1 1 f. [LC] Conjunt de persones o de coses situades l’una al costat de l’altra o l’una darrere l’altra formant una línia recta. Els soldats avançaven en quatre files de vint soldats cadascuna. Les persones que volien entrar formaven una fila llarguíssima. Van situar els camions en fila, l’un darrere l’altre. Les autoritats ocupaven les primeres files de butaques.
1 2 f. [LC] [DE] PER EXT. Les files de l’exèrcit enemic. Entrar, servir en files.
1 3 [LC] de segona fila loc. adj. De segona categoria.
1 4 [LC] en fila índia loc. adv. En línia, una persona darrere l’altra. Els nens surten de classe en fila índia.
2 f. [MT] [IN] Conjunt d’elements discrets alineats en direcció horitzontal que contrasta amb els de la direcció perpendicular, que formen la columna. Les files i les columnes d’una matriu.
3 f. [IMF] [FIM] Escairat de fusta de pi del mercat de Tortosa de mida variable. Fila ampla. Fila gruixuda. Mitja fila.
4 f. [FIM] Mesura de capacitat per a cabals d’aigua, equivalent a 144 plomes valencianes.
5 1 f. [LC] Cara, aspecte, d’una persona. Fer bona fila, mala fila.
5 2 f. [LC] Mala fila. Quina fila que fa! No m’agrada posar-me aquest vestit: faig massa fila.
filabarba
f. [BOS] AGULLES DE PASTOR.
filaberquí
m. [IMF] [LC] Trepant consistent en una tija metàl·lica de doble colze, amb un agafador rodó entremig que giravolta quan es fa rodar amb la mà, un extrem de la qual conté el portabroques i l’altre un pom rodó adaptable al palmell de la mà.
filacteri
1 m. [RE] FILACTÈRIA.
2 m. [AR] Cinta representada pels artistes medievals i renaixentistes en les seves composicions per a comunicar a l’espectador el text dit per un dels personatges representats o aplicat a la situació representada.
filactèria
f. [RE] Estoig de cuir que conté pergamins amb fragments del Pentateuc que els jueus duen en nombre de dos, l’un lligat al braç esquerre i l’altre al front, durant la pregària matinal dels dies feiners.
filada1
f. [LC] [IT] Acció de filar; l’efecte.
filada2
1 1 f. [AQ] [AR] Filera horitzontal de rajoles, maons, totxos, en una paret, un envà, etc. Va posar en un matí vuit filades de maons.
1 2 f. [TRA] Filera de posts o de planxes metàl·liques dels folres o de les cobertes d’una embarcació.
2 f. [AN] Comparsa o grup de disfresses que pren part en el combat de moros i cristians.
filadís -issa
1 adj. [IT] [LC] De bon filar.
2 m. [IT] [LC] Rebuig de la seda que no se separa del capoll.
filador -a
1 1 adj. [LC] [IT] [PR] Que fila qualsevol matèria tèxtil.
1 2 m. i f. [IT] [LC] Persona dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil.
2 f. [IT] [LC] Màquina de filar, especialment la moguda a mà o per força hidràulica o animal.
filagarsa
1 f. [LC] [IT] Fils que pengen d’un tros de roba, penjarella de fils.
2 f. pl. [IT] En la indústria tèxtil, rebuig de caps.
filagarsós -osa
adj. [LC] [IT] Que fa filagarsa.
filamaria
f. [BOS] Herba de la família de les geraniàcies, de fulles ovades o oblongues, dentades o poc dividides, flors d’un rosa violaci en umbel·la i fruit prolongat en un llarg bec, freqüent en indrets ruderals de terra baixa (Erodium malacoides).
filament
1 m. [LC] [MD] Cos filiforme.
2 m. [EE] Fil metàl·lic molt prim i d’elevada resistència que es fa incandescent en passar-hi el corrent elèctric.
3 1 m. [ZOA] filament mesentèric Gruix que presenten els septes dels cnidaris antozous en la vora lliure que dona a la cavitat gastrovascular.
3 2 [ZOA] filament urticant Petit cos filiforme de les cèl·lules urticants dels cnidaris.
4 m. [BO] Part filiforme de l’estam d’una flor.
filamentós -osa
1 adj. [LC] [MD] Compost de filaments.
2 adj. [MD] Que té forma de filament.
filandre
m. [VE] [ZOI] Cuc paràsit de la classe dels nematohelmints, que viu en els budells dels ocells, especialment dels falcònids.
filaner filanera
m. i f. [IT] [PR] FILADOR, FILADORA.
filanera
1 f. [IT] Porció de llana o d’estam per a ésser filat.
2 f. pl. [IT] Paquets d’estam, de lliura i mitja de pes, preparats pels paraires.