fluix1
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Vessament abundant i transitori d’un líquid normal o patològic.
1 2 m. [LC] PER EXT. Un fluix de paraules.
1 3 [MD] [ZOA] fluix biliós Diarrea que conté una gran abundància de bilis.
1 4 [MD] [ZOA] fluix blanc LEUCORREA.
1 5 [MD] [ZOA] fluix de sang DISENTERIA.
1 6 [LC] [MD] fluix de ventre DIARREA.
1 7 [MD] [ZOA] fluix menstrual Menstruació 3.
2 m. pl. [AGP] [IT] Bosses en el tel d’una xarxa degudes a un tissatge defectuós.
fluix2
adv. [LC] Sense força. Parleu més fluix.
fluix3 -a
1 1 adj. [LC] Que no tiba. Una corda fluixa.
1 2 adj. [LC] Que no estreny fort. Un lligam fluix.
1 3 adj. [LC] Que no és prou fix, prou ferm. Un caragol fluix.
1 4 adj. [LC] [MD] Que té poca consistència. Fluix de carns.
1 5 [LC] [MD] anar fluix de ventre Evacuar amb molta freqüència.
1 6 [LC] [MD] fluix de boca [o fluix de llengua] Bocamoll 2.
1 7 [LC] fluix de molles Que deixa escapar ventositats.
2 1 adj. [LC] [MD] Sense fortalesa. Un cop fluix. Una memòria fluixa.
2 2 adj. [LC] Que té poca proporció d’alcohol. Un vi fluix. Un licor fluix.
2 3 adj. [LC] Que no arriba al grau d’abundància, d’intensitat, etc., que caldria. Enguany la collita serà fluixa. Un color fluix. Un vent fluix.
3 1 adj. [LC] Sense fortitud, tremp, solidesa. Fluix de caràcter.
3 2 adj. [LC] Que no està a l’altura que caldria en alguna cosa que suposa estudi, aplicació, etc. Aquest alumne ha fet un examen molt fluix.
4 [LC] de fluix loc. adv. Sense reflexió. Obrar massa de fluix.
fluixa
f. [AGP] [LC] Ormeig de pesca format per un cordill o fil amb un plom i, a pocs mil·límetres, un ham.
fluixament
adv. [LC] D’una manera fluixa.
fluixedat
f. [LC] Qualitat de fluix.
fluixejar
v. intr. [LC] Tirar a fluix.
fluixell
m. [ED] [LC] Conjunt de plomes d’ocell per a omplir coixins, matalassos, etc.
fluixesa
f. [LC] FLUIXEDAT.
flum
m. [LC] ANT. Riu 1.
fluo-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot fluor. Ex.: fluoborat, fluofosfat, fluosilicat, fluozirconat.
fluor
m. [QU] [LC] Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, gas pungent, corrosiu, d’un color groc verdós (símbol, F; nombre atòmic, 9; pes atòmic, 19,00).
fluoració
f. [QU] Acció de fluorar; l’efecte.
fluorantè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
fluorapatita
f. [GLM] Mineral del grup de les apatites, fluorofosfat càlcic, de fórmula Ca5(PO4)3F, que cristal·litza en el sistema hexagonal i és mineral accessori molt comú en quasi totes les roques ígnies i metamòrfiques i en molts sediments detrítics.
fluorar
1 v. tr. [QU] Sotmetre (una substància, un compost), a halogenació amb fluor.
2 v. tr. [QU] Addicionar fluorurs (a l’aigua potable) per tal de millorar la resistència a la càries dental.
fluorat -ada
adj. [QU] Que conté fluor.
fluorè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic tricíclic condensat, present en els quitrans.
fluoresceïna
f. [QU] Indicador d’adsorció emprat en volumetries de precipitació, producte de la reacció de l’anhídrid ftàlic amb resorcinol, que dona solucions alcalines amb fluorescència de color verd groguenc brillant.
fluorescència
1 f. [FIF] [LC] [GL] [GLG] Propietat que tenen certs cossos d’emetre llum quan són exposats a raigs de l’espectre, com ara els ultraviolats o els raigs X, als raigs catòdics, etc.
2 f. [FIF] [LC] Llum així produïda.
fluorescent
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fluorescència.
2 1 adj. [FIF] [LC] [GL] Que posseeix fluorescència. Tub fluorescent.
2 2 m. [LC] [AQ] TUB FLUORESCENT.
fluorhídric
adj. [QU] àcid fluorhídric V. ÀCID.
fluorimetria
f. [QU] Mètode d’anàlisi química basat en la mesura de la intensitat de la fluorescència emesa per algunes substàncies en ésser exposades a la radiació ultraviolada.
fluorimètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la fluorimetria.
fluorita
f. [QU] [GLM] Mineral, fluorur de calci, de fórmula CaF2, que cristal·litza en el sistema cúbic, té diferents colors i és font de fluor.
fluoroform
m. [QU] Gas anàleg al cloroform, de fórmula CHF3.
fluoroscòpia
f. [MD] Examen dels teixits profunds de l’organisme en una pantalla de fluorescència amb raigs X.
fluorosi
f. [MD] Intoxicació per fluor.
fluorur
1 m. [QU] Compost binari de fluor amb uns altres elements metàl·lics o no-metàl·lics, obtingut tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental. Fluorur de potassi, de calci.
2 m. [QU] Anió monoatòmic, de fórmula F-.
3 [QU] fluorur d’oxigen Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic.
fluvial
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent als rius. Pesca fluvial. Navegació fluvial.
fluviàtil
adj. [EG] Que viu en els rius o en les seves vores.
fluvio-
[LC] Forma prefixada del mot ll. fluvius, ‘riu’. Ex.: fluvioglacial, fluviomarí, fluviògraf, fluviòmetre.
fluviògraf
m. [GL] [FIM] Aparell per a enregistrar automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un pantà, d’un llac, etc.
fluviòmetre
m. [GL] [FIM] Escala mètrica vertical usada per a mesurar la variació dels nivells d’un riu en un lloc canalitzat.
flux
1 m. [GL] Moviment incessant d’allò que es mou en una direcció concreta. El flux de la lava. El flux del glaç per una glacera. El flux de l’aigua, del vent.
2 1 m. [FIF] [AQ] [GL] Moviment d’energia, de partícules, expressat habitualment per unitat d’àrea i de temps. Flux elèctric. Flux energètic, radiant. Flux lluminós. Flux magnètic. Flux tèrmic, terrestre.
2 2 [FIF] flux d’un vector Integral de superfície d’aquest vector.
3 1 m. [ECT] Moviment de béns, serveis o recursos entre sectors, agents econòmics i àrees geogràfiques. El flux circular de l’ingrés. La taula dels fluxos intersectorials.
3 2 [ECT] flux de caixa Ingressos, un cop descomptades les despeses, d’una unitat econòmica en un període determinat.
4 1 m. [LC] [GL] [TRA] Moviment en un sentit seguit d’un moviment en sentit contrari. El flux de la marea.
4 2 m. [LC] [GL] [TRA] Moviment ascendent de la marea. El flux i el reflux de la mar a les costes de l’Atlàntic.
4 3 m. [LC] PER EXT. El flux i el reflux de l’opinió.
fluxió
1 f. [MD] Primer estadi de la inflamació, caracteritzat per un augment de volum de la regió inflamada i una gran aportació de sang.
2 1 f. [MT] En mat., derivada d’una funció.
2 2 f. [MT] Diferencial 2.
fluxionari -ària
1 adj. [MT] Relatiu al càlcul de les fluxions.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la fluxió.
2 2 adj. [MD] Que pateix fluxió.
-fob -foba
[LC] Forma sufixada del gr. -phobos, derivat del mot phóbos, ‘aversió’. Ex.: anglòfob, zoòfob.
fòbia
f. [PS] [LC] [MD] Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic.
-fòbia
[LC] Forma sufixada del gr. -phobía, derivat del mot phóbos, ‘aversió’. Ex.: anglofòbia, hidrofòbia, fotofòbia.
foc
1 1 m. [LC] [FIF] [QU] Despresa de calor i llum produïda per la combustió d’un cos. Fer foc. Un poble que adora el foc. Escalfar, coure, una cosa a foc lent, a foc viu. Calar foc. Fer foc d’alguna cosa. Encenia el foc de la llar de foc tan bon punt arribava per escalfar el menjador. Apaga el foc, que el rostit ja és cuit.
1 2 m. [LC] [FIF] [QU] Cos en estat de combustió. Posar l’olla al foc. Escalfar-se prop del foc.
1 3 [LC] foc d’encenalls Cosa de durada curta, especialment si al començament porta molta força o esplendor i s’extingeix aviat.
1 4 [LC] foc de palla Afecte, capteniment, de breu durada.
1 5 [LC] treure foc pels queixals Aïrar-se, irritar-se granment.
2 m. [LC] Ardor de l’ànima, de les passions, d’una disputa, etc. En el foc de la discussió.
3 m. [LC] FOGUERA. Fer un foc al cim d’un turó com a senyal. Els focs de Sant Joan.
4 1 m. [LC] INCENDI. Apagar un foc amb galledes. Cridar foc.
4 2 [LC] [AGF] foc de capçades Foc que avança per les capçades d’arbres o d’arbustos.
4 3 [LC] [AGF] foc de sòl Foc que crema la matèria orgànica del sòl, com ara la torba i sovint també la virosta i la vegetació baixa.
4 4 [LC] [AGF] foc de superfície Foc que crema els matolls, les llenyes mortes i la fullaraca.
5 1 m. [HIH] Casa sotmesa a la imposició del fogatge. Aquesta població tenia cent focs.
5 2 m. [LC] Casa habitada, llar.
5 3 [AD] [DR] foc i lloc Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
6 m. [LC] [JE] [IQ] focs artificials [o focs d’artifici, o focs grecs] Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors.
7 m. [LC] [GL] foc follet Flama erràtica que es produeix arran de terra, en els cementiris, etc., per la inflamació del fosfur d’hidrogen que es desprèn de les matèries orgàniques en descomposició o del metà en certs terrenys.
8 m. [LC] [GL] foc de Sant Elm Plomall lluminós, causat per una descàrrega elèctrica, que es veu de vegades en nits de tempesta en els extrems d’objectes punxeguts.
9 1 m. [DE] Descàrrega d’una arma de foc. Fer foc.
9 2 [DE] estar entre dos focs Rebre les descàrregues de l’enemic de tots dos costats.
9 3 [DE] foc a discreció Foc a criteri dels tiradors.
9 4 [LC] [DE] foc nodrit Foc de descàrregues nombroses i freqüents.
9 5 interj. [DE] Veu amb què es comanda de fer foc, ordre per a disparar.
10 m. [MD] foc encreuat Aplicació del tractament de la radioteràpia de manera que hi hagi diferents punts de la pell per tal de disminuir el risc de cremar-la.
11 1 m. [MD] Malaltia amb picor i senyals exteriors eruptius.
11 2 [MD] foc de Sant Antoni [o foc de Sant Marçal] Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular al llarg del territori d’innervació d’un nervi sensitiu, espinal o cranial.
12 m. [GL] Esclat produït per la dispersió de la llum en algunes gemmes, com el diamant.
foca
1 f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fòcids, de cos allargat, amb extremitats aplatades adaptades a la natació, que li serveixen també, les anteriors, per a caminar en terra mig arrossegant-se, que habita les costes dels mars circumglacials de l’hemisferi nord fins al Mediterrani.
2 [ZOM] foca barbuda Foca que viu als mars del casquet polar àrtic (Erignathus barbatus).
3 [ZOM] foca blanca Foca molt abundant a l’Antàrtida (Lobodon carcinophagus).
4 [ZOM] foca de Groenlàndia Foca de pelatge blanc amb taques negres, que viu al nord de l’Atlàntic i a l’Àrtic (Phoca groenlandica).
5 [ZOM] foca marbrada Foca amb taques en forma d’anell, que viu a la zona àrtica i al mar del Nord (Phoca hispida).
6 [ZOM] foca mediterrània Foca de pelatge marró al dors i gris al ventre, que pot arribar als 2,7 metres de llargada, única espècie de la família dels fòcids pròpia de les costes mediterrànies (Monachus monachus).
focal
adj. [FIF] [LC] Relatiu o pertanyent al focus.
focalització
f. [LC] [FIF] Acció de focalitzar; l’efecte.
focalitzar
1 v. tr. [FIF] Fer convergir (una radiació, un feix, etc.), en un focus.
2 v. tr. [LC] Centrar l’atenció en un tema.
foceu -ea
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Focea.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Focea o als seus habitants.
fòcids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors pinnípedes, adaptats a la vida aquàtica, que comprèn les foques i els elefants marins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
focus
1 1 m. [FIF] Punt on venen a convergir els rajos d’un feix de radiacions. El focus d’un mirall còncau, d’una lent convexa.
1 2 [FIF] focus coherent Focus que emet rajos coherents de llum.
1 3 [MT] focus conjugats Dos punts tals que els rajos divergents provinents d’un convergeixen, després de reflectits o refractats, en l’altre.
1 4 [FIF] focus imatge Punt de convergència dels rajos de llum que han incidit sobre el sistema paral·lelament a l’eix òptic.
1 5 [FIF] focus objecte Punt de convergència dels rajos de llum que, després de travessar el sistema, són paral·lels a l’eix òptic.
1 6 [FIF] focus real Focus on els rajos lluminosos reflectits o refractats venen a convergir.
1 7 [FIF] focus virtual Punt del qual un feix de rajos divergents sembla provenir.
2 m. [MT] Punt que en una secció cònica determinada per la intersecció d’un con circular amb un pla s’obté com a intersecció d’aquest pla amb qualsevol de les esferes que són a la vegada tangents al con i al pla. Els dos focus d’una el·lipse, d’una hipèrbola. El focus d’una paràbola.
3 m. [MD] focus infecciós Localització de microbis de qualsevol mena en l’organisme, que determinen trastorns tòxics a distància i alteracions de la temperatura.
4 m. [LC] Fogar12.
5 m. [AQ] Llum de gran potència que concentra molta intensitat lluminosa en un lloc concret.
6 m. [FL] Part de major interès comunicatiu d’un enunciat, que el parlant subratlla mitjançant l’èmfasi.
7 m. [AQ] Centre d’interès i d’expansió de valors urbans en una ciutat.
foehn
m. [ME] Vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d’una serralada i fa disminuir ràpidament el gruix de neu.
fofo -a
adj. [LC] Tou i de poca consistència. Feia angúnia veure-li la cara, fofa i pàl·lida.
fogaina
f. [LC] [ED] Fogar, especialment sense engraellat.
fogainer fogainera
m. i f. [PR] [LC] FOGONER, FOGONERA.
fogal
m. [AGA] [BOB] [LC] Malura que podreix l’escorça dels arbres, produïda per certs bolets de soca, principalment del gènere Fomes i afins.
fogall
m. [LC] [EI] FOGAR1.
fogalleig
m. [LC] Acció de fogallejar; l’efecte.
fogallejar
v. intr. [LC] Una cosa encesa i agitada al vent, flamejar i espurnejar.
foganya
f. [LC] FOGAINA.
fogar1
1 1 m. [EI] Lloc d’un aparell d’escalfar on hi ha el foc, el soler del qual és ordinàriament un engraellat sobre el qual es posa el combustible i pels intersticis del qual té accés l’aire necessari per a la combustió. El fogar d’una màquina de vapor. El fogar d’una xemeneia. El fogar d’un forn, d’una caldera.
1 2 m. [ED] LLAR.
2 1 m. [LC] [MD] Lloc on hi ha i des d’on irradia, es propaga, exerceix la seva influència, un mal, una malaltia encomanadissa. Un fogar de supuració. Un fogar d’infecció.
2 2 m. [LC] PER EXT. Un fogar de corrupció. Un fogar d’intrigues. Un fogar de civilització.
fogar2
v. tr. [LC] Fer foc (d’alguna cosa). Les cendres de fogar boïcs serveixen d’adob a la terra.
fogassa
1 1 f. [HO] [LC] Pa bast de forma plana i rodona.
1 2 f. [HO] [LC] Pastís fet de farina semblant a una coca.
2 f. [HO] [LC] FOGASSÓ.
fogasser
m. [AGR] [HO] [LC] Motlle de fer fogassons.
fogassó
m. [HO] [LC] Peça de formatge tendre.
fogata
1 f. [LC] FOGUERA.
2 f. [LC] Cavitat petita i a poca profunditat disposada per a inflamar-hi una petita porció de pólvora.
fogater fogatera
m. i f. [LC] [PR] Combatedor amb armes de foc.
fogatera
f. [LC] FOGUERA.
fogatge
1 m. [HIH] Antigament, imposició a raó d’una quantitat per foc o casa habitada.
2 m. [HIH] FOGATJAMENT.
fogatger -a
adj. [HIH] Que podia ésser tingut en compte en la confecció d’un fogatjament, s’aplica a un foc.
fogatjador
m. [HIH] [PR] Antigament, persona encarregada de la confecció d’un fogatjament.
fogatjament
m. [HIH] Antigament, relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge o altres.
fogatjar
v. tr. [HIH] Inscriure en un fogatjament.
fogó
1 1 m. [LC] [HO] [AQ] Fogar, especialment el que hi ha a les cuines de carbó o de llenya instal·lat en un buit practicat en un massís d’obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar accés a l’aire i treure la cendra i un forat dalt on es posa allò que es vol escalfar.
1 2 m. [LC] [HO] Fogar portàtil instal·lat en una caixa cilíndrica o prismàtica de metall o de terra refractària.
1 3 m. [LC] [HO] Suport en què es produeix calor per la combustió d’un fluid combustible o mitjançant un corrent elèctric utilitzat per a cuinar, escalfar líquids, etc. Una cuina de quatre fogons.
2 m. pl. [HO] Taulell de cuina on es preparen els aliments abans de cuinar-los.
3 m. [DE] Forat que algunes armes de foc tenien a la recambra per a comunicar el foc a la càrrega.
4 m. [LC] sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira.
fogona
f. [ED] [LC] Fogó portàtil.
fogonada
1 f. [ED] Combustible que crema en un fogó, dins un fogar. Hi ha una bella fogonada.
2 f. [LC] [DE] Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. Vaig sentir el tret, però no vaig veure la fogonada.
fogonejar
v. tr. [LC] Cremar superficialment. L’incendi va fogonejar l’altar i una part del retaule.
fogoner fogonera
m. i f. [LC] [PR] Persona que té cura del foc, del fogar, d’una màquina de vapor, d’un aparell qualsevol de calefacció. El seu avi començà fent de fogoner i després fou maquinista.
fogony
m. [LC] [ME] [GG] FOEHN.
fogor
f. [LC] ACALORAMENT.
fogós -osa
adj. [LC] Ple de foc, de passió, d’ardor.
fogosament
adv. [LC] Amb fogositat.
fogositat
f. [LC] Qualitat de fogós.
fogot
1 m. [LC] Branca que serveix per a fer foc en els forns de pa, de calç, etc.
2 m. [LC] [MD] tenir fogots Sentir excessivament la calor.
foguejament
m. [LC] Acció de foguejar.
foguejar
1 v. tr. [LC] Sotmetre a l’acció de la flama, d’un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Foguejar una arma per netejar-la.
2 1 tr. [LC] Habituar (les persones, els cavalls), al foc de la pólvora. Són soldats que ja han estat foguejats.
2 2 tr. [LC] Avesar o exercitar en coses difícils. No estic gaire foguejat a pledejar.
foguer1
m. [LC] Tros d’acer que serveix per a treure espurnes d’un tros de sílex.
foguer2 -a
adj. [LC] Que serveix per a fer foc.
foguera
f. [LC] Munt de matèries combustibles cremant.
foguerada
1 f. [LC] Foc de molta flama.
2 f. [LC] Rojor que puja a la cara.
3 f. [MD] Cremada, especialment la produïda per una escopetada.
foguerer foguerera
m. i f. [AN] Membre de les comissions encarregades de l’organització de la festa de les fogueres de Sant Joan, a Alacant.
fogueró
m. [LC] [AN] Foguera, especialment les que es fan pels carrers la nit de Sant Joan, de Sant Pere, de Sant Antoni.
föhn
m. [ME] FOEHN.
foia
f. [GG] Fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica.
foie-gras
[fr.] [inv.]
m. [LC] [HO] Menja feta amb fetge d’oca o d’ànec engrossit d’una manera especial.
foixarda
f. [BOS] [LC] Mata de la família de les globulariàcies, de fulles coriàcies, d’un verd grisenc, lanceolades i agudes, i flors blaves en capítols terminals, freqüent a les brolles dels terrenys calcaris (Globularia alypum).
fòlada
f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de closca allargada i ovalada, que fa forats a la fusta, a l’argila, etc. (Pholas dactylus).
folc
m. [LC] [AGR] Ramat 1.
folcat
m. [LC] [AGR] Ramat 1.
folgadament
adv. [LC] D’una manera folgada. Viure folgadament.
folgança
f. [LC] Acció de folgar.
folgar
1 1 v. intr. [LC] Fer festa, reposar de treballar. Els nois folguen la tarda del dijous.
1 2 v. intr. [LC] Passar el temps divertint-se.
2 intr. [LC] Venir ample.
3 intr. [LC] Fer l’acte sexual.
folgat -ada
1 adj. [LC] Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Unes faldilles folgades.
2 adj. [LC] Còmode, benestant. Una posició folgada.
folgós -osa
adj. [LC] Amic de folgues, de burles, etc.
folguera
f. [BOI] [LC] FALGUERA.
folguerila
f. [BOI] [LC] Falguera de fulles bipinnatisectes cobertes de pèls blanquinosos (Cosentinia vellea).
foli
1 m. [LC] [BB] [AF] Full d’un manuscrit o d’un llibre imprès numerat correlativament per l’anvers.
2 m. [AF] Full de paper que fa 22 per 32 centímetres.
3 m. [AF] Plec de quatre planes.
foli-
[LC] V. FOLIO-.
-foli -fòlia
[LC] [BO] Forma sufixada del mot ll. folium, ‘fulla’, que indica que una planta té tal nombre o tal mena de fulles. Ex.: semicaducifolis, densifòlies.
foliaci -àcia
1 adj. [BO] Que té la natura o la textura d’una fulla. Sèpal foliaci. Liquen foliaci.
2 1 adj. [LC] [BO] Que consta de fulls o làmines. Un mineral d’estructura foliàcia.
2 2 adj. [GL] Que presenta foliació o exfoliació.
foliació
1 f. [BO] Acció de treure les fulles un vegetal.
2 f. [AF] [BB] Acció de foliar; l’efecte.
3 f. [GL] EXFOLIACIÓ.
4 f. [GL] Estructura de les roques metamòrfiques produïda per l’agregació dels minerals constituents en bandes fines, llentilles, fulls, etc., que destaquen les unes de les altres per la mineralogia diferent i per l’orientació comuna, cosa que fa que la roca es pugui desfer en plans paral·lels.
foliar1
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la fulla.
foliar2
v. tr. [AF] [BB] Numerar els folis, les pàgines, (d’un manuscrit, d’un llibre).
-foliat -foliada
[LC] [BO] Forma sufixada derivada de -foli, derivat del mot ll. folium, ‘fulla’. Ex.: fissifoliat, trifoliades.
fòlic
adj. [QU] àcid fòlic V. ÀCID.
folidots
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris, recoberts de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades, sense dents i amb llengua llarga i viscosa, que comprèn els pangolins, propis de l’Àfrica i l’Àsia.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
folio- [o foli-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. folium, ‘fulla’. Ex.: foliocel·losi, foliòfag, foliífer.
folíol
m. [BO] Làmina amb aspecte de petita fulla que, juntament amb altres, forma part d’una fulla composta.
foliolat -ada
adj. [BO] Que presenta folíols.
foliós -osa
adj. [BO] FULLÓS. Alga foliosa.
foliota
1 f. [BOB] Bolet del gènere Pholiota, de l’ordre de les cortinarials, gairebé sempre lignícola, de carpòfor carnós, que sovint conserva, en forma d’esquames, restes del vel.
2 [BOB] foliota de carbonera Foliota de barret viscós, abundant en els llocs on hi ha hagut foc (Pholiota highlandensis o P. carbonaria).
folívor -a
adj. [EG] Que s’alimenta de fulles. Insecte folívor.
folklore
1 m. [LC] [AN] Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.
2 m. [LC] [AN] Estudi d’aquestes tradicions, creences, etc.
folklòric -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al folklore.
folklorista
m. i f. [AN] [PR] [LC] Persona versada en el folklore.
follador -a
adj. i m. i f. [LC] [AGA] Que folla.
follament
adv. [LC] BOJAMENT.
follar1
v. tr. [LC] [AGA] Prémer, aixafar, trepitjant. Van portar les tines per follar el raïm. Avui farem la verema i demà follarem.
follar2
1 v. intr. [LC] VULG. Fer l’acte sexual.
2 tr. pron. [LC] VULG. Fer l’acte sexual (amb algú).
follejar
v. intr. [LC] [MD] BOGEJAR.
follet
1 m. [LC] [AN] Mal esperit, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual suposadament habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
2 m. [ME] Ventada que arremolina la pols.
follia
2 1 f. [AN] [MU] Corranda 2.
2 2 f. [JE] [MU] [AN] Ball rodó fet a la plaça en diades de gresca.
2 3 f. [MU] Baix obstinat típic del segle XVIII sobre el qual s’executaven variacions.
folliaire
m. i f. [MU] [AN] [PR] Persona que compon o canta corrandes o follies.
fol·licle
1 m. [BO] Fruit sec monocarpel·lar que s’obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel.
2 1 m. [ZOA] [BI] [MD] Estructura anatòmica o histològica de la pell o de les mucoses que, en forma de cripta, sac petit, depressió o cavitat, té una funció glandular, secretora o excretora.
2 2 [ZOA] [MD] fol·licle ovàric Unitat estructural i funcional de l’ovari que conté l’oòcit.
2 3 [ZOA] [MD] fol·licle pilós Conjunt format per un pèl i la glàndula sebàcia.
2 4 [ZOA] [MD] fol·licle sebaci Glàndula sebàcia.
2 5 [ZOA] [MD] fol·licle tuberculós Lesió anatomicopatològica típica que produeix el bacil de Koch en els teixits.
fol·licular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al fol·licle.
2 adj. [MD] Semblant a un fol·licle.
3 adj. [ZOA] [MD] [BO] Que afecta el fol·licle.
fol·liculitis
f. [MD] Inflamació dels fol·licles, especialment dels pilosos.
folliga
f. [LC] [ZOO] FOTJA2.
folradura
1 f. [IMI] [LC] FOLRE.
2 f. [IMI] [LC] [AGR] Pell de certs animals preparada perquè serveixi per a folrar o guarnir vestits, capells, etc.
folrar
v. tr. [LC] Cobrir (alguna cosa) especialment per la seva part interior, a fi de protegir-la, donar-li més consistència, més gruix. Folrar de pell un abric. Un bagul que han folrat de llauna. Heu de folrar aquests llibres.
folrat -ada
1 adj. [LC] Que té molts diners, que ha aconseguit una fortuna. Aquest restaurant és per a gent folrada.
2 [LC] anar folrat d’armilla ANAR FORT D’ARMILLA.
folre
1 1 m. [LC] [IT] Allò amb què es folra un objecte. Un folre de seda, de pells. Un folre de llauna.
1 2 m. [TRA] Conjunt de planxes o de taulons que cobreix el buc d’una nau.
1 3 m. [AF] Tira de paper o de tela amb què hom cobreix el llom d’un llibre per tal de reforçar la unió dels plecs i la del llibre a la tapa.
2 m. [AN] Grup de castellers situats sobre la pinya d’un castell que serveixen de contrafort als terços.
3 m. [HIG] En heràld., classe d’esmalt, com ara l’ermini o el vaire.
folreria
f. [IT] Branca de la indústria tèxtil especialitzada en la fabricació de teixits per a folrar peces de vestir, bosses, maletes, etc.
folro
m. [LC] [IT] FOLRE.
foment
1 m. [LC] Acció de fomentar; l’efecte. El foment de la indústria.
2 m. [LC] Preparació tòpica que s’aplica en calent damunt la pell.
fomentació
f. [LC] [MD] Acció de fomentar un cos o una part d’un cos; l’efecte.
fomentador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fomenta.
fomentar
1 1 v. tr. [MD] Aplicar una loció calenta, draps o una esponja xopats amb aigua calenta o un líquid medicinal, un tòpic calent (a un cos o a una part d’un cos).
1 2 v. tr. [LC] Donar calor natural (a algú o alguna cosa). La gallina fomenta els ous.
2 tr. [LC] Promoure la creixença (d’alguna cosa). Fomentar l’agricultura, el comerç, d’un país.
fon
m. [FL] Realització fonètica sistemàtica d’un fonema.
fon-
[LC] V. FONO-.
-fon1
[LC] Forma sufixada del mot gr. phoné, ‘veu’, ‘so’. Ex.: telèfon, dictàfon, radiòfon, micròfon.
-fon2 -fona
[LC] Forma sufixada del gr. -phonos, derivat del mot phoné, ‘veu’, ‘so’, que significa ‘que sona’, ‘parlant’. Ex.: homòfon, heteròfon; anglòfon, francòfona.
fona
f. [DE] [LC] Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d’espart, de cànem, etc.
fonació
f. [ZOA] [FL] [MD] Activitat vocal de la laringe que consisteix en la vibració de les cordes vocals.
fonador -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la fonació. Aparell fonador.
fonadura
f. [IMF] [LC] Peça o conjunt de peces planes i primes que serveix de fons d’alguna cosa. La fonadura d’un moble, d’un mirall, d’un calaix. La fonadura d’una portadora.
fonament
1 1 m. [LC] [AQ] Basament de les parets i dels pilars d’un edifici que estan sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció. Posar els fonaments d’un edifici.
1 2 m. [LC] PER EXT. Posar els fonaments d’un imperi.
2 1 m. [LC] Part essencial sobre què recolzen les altres. L’educació és el fonament de la civilitat.
2 2 m. [LC] Allò sobre què recolza un judici, una apreciació, etc. És una opinió sense fonament. Aquesta sospita no té cap fonament.
2 3 [LC] sense fonament loc. adj. Sense serietat, sense formalitat, etc. Home sense fonament.
3 1 m. [AD] Argumentació jurídica adduïda en una demanda, en una sentència, etc.
3 2 m. [AD] Part del document on es fan constar els arguments jurídics.
fonamentació
1 f. [LC] Acció de fonamentar; l’efecte.
2 f. [AQ] [OP] Conjunt dels fonaments d’una edificació.
fonamental
1 adj. [LC] Que serveix de fonament, de base. Les lleis fonamentals de l’Estat. Roca fonamental.
2 1 f. [MU] So principal d’una escala o tonalitat musical.
2 2 f. [MU] La nota més greu d’un acord sense inversió.
fonamentalisme
1 m. [LC] [PO] Corrent extremista i intolerant que deriva d’algunes ideologies polítiques i confessions religioses. Fonamentalisme islàmic.
2 m. [PO] Conservadorisme extrem.
fonamentalista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al fonamentalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del fonamentalisme.
fonamentalment
adv. [LC] D’una manera fonamental.
fonamentar
1 v. tr. [LC] [AQ] Posar els fonaments (d’alguna cosa), establir sobre un fonament. Aquesta teoria, cal fonamentar-la.
2 v. tr. [AQ] Construir els fonaments (d’una edificació).
fonar
v. tr. [IMF] [LC] Posar la fonadura (a un atuell de fusta, a un moble, etc.). Fonar una bota. Fonar una calaixera.
fonda
1 f. [LC] [HO] Establiment públic on se serveixen menjars i es dona allotjament.
2 [LC] fonda de sisos Fonda modesta.
fondal
1 m. [LC] [GG] FONDALADA.
2 m. [LC] [usat generalment en pl.] Terra de regadiu, molt bona per al conreu.
3 m. [AGP] Pesquera d’aigües profundes.
fondalada
f. [LC] [GG] Tros de terreny entre d’altres de més elevats.
fondant
1 1 m. [HO] Xocolata especial per a ésser fosa.
1 2 adj. [HO] [LC] Xocolata fondant.
2 m. [HO] [LC] Pasta feta de sucre, mantega, aigua i altres ingredients que, aromatitzada, s’empra en pastisseria i confiteria.
fondària
f. [LC] PROFUNDITAT.
fondejar
v. tr. [TRA] [LC] Practicar la maniobra necessària per tal que (la nau, l’almadrava o la boia) quedi subjectada al fons amb seguretat. Va llançar el ruixó a l’aigua per fondejar la barca. Han fondejat a la boca del port.
fondista1
m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que té al seu càrrec una fonda.
fondista2
m. i f. [SP] [PR] Esportista especialitzat en curses de llarga distància, amb una gran resistència i capacitat per a mantenir un ritme regular i ràpid.
fondo1
m. [LC] Vall estreta i de parets espadades.
fondo2
adv. [LC] Amb profunditat. Respirar fondo.
fondo3 -a
adj. [LC] PREGON.
fondre
[ger. fonent; p. p. fos (també fus); ind. pr. 1 fonc; subj. pr. fongui, etc.; subj. imperf. fongués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] [FIF] [ML] [GL] [QU] Fer que (un sòlid) passi a l’estat líquid per l’acció de la calor. Fondre cera, plom.
1 2 intr. pron. [LC] [ME] Un sòlid, passar a l’estat líquid per l’acció de la calor. Fondre’s la neu a l’escalfor del sol. Fer fondre glaç, sèu.
1 3 intr. [LC] A quina temperatura fon, la neu?
1 4 intr. pron. [LC] El filament d’una bombeta, d’un plom, etc., trencar-se. S’han fos els ploms. S’ha fos la bombeta.
2 tr. [IMI] [EI] [ML] Fabricar (un objecte) amb una substància en fusió. Fondre una estàtua, un canó, una campana. Fondre tipus d’impremta.
3 1 tr. [LC] Dissoldre (un sòlid) en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.
3 2 intr. pron. [LC] Fondre’s la sal a l’aigua. Fondre’s un menjar a la boca. Els descendents d’aquests emigrants no trigaren a fondre’s amb la població indígena.
4 1 tr. [LC] Disminuir (una cosa) fins a restar reduïda a no res. Fondre la hisenda.
4 2 intr. pron. [LC] Com s’han fos aquests diners?
4 3 intr. pron. [LC] Consumir-se de desitjos, d’impaciència, etc. Em fonia de ganes de parlar amb tu.
5 intr. pron. [LC] Desaparèixer d’un indret sense saber com. -On són? -S’han fos i no les veig.
6 tr. [JE] Enfosquir i aclarir (la filmació) en un canvi de pla cinematogràfic.
7 intr. [LC] Un paper, una tela, etc., deixar estendre el traç de tinta, de pintura, etc., que s’hi aplica. Aquest paper fon; no serveix per a escriure-hi.
fondue
[fr.]
1 f. [HO] Plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc que se serveix en un recipient que es manté calent amb un fogonet on els comensals suquen bocins de pa.
2 [HO] fondue de carn Plat a base de carn tallada a daus que els comensals couen en l’oli d’un recipient que es manté calent amb un fogonet i que s’acompanya amb salses i condiments diversos.
fonedís -issa
1 adj. [LC] [FIF] Que es fon o desapareix amb facilitat.
2 [LC] fer fonedissa una cosa Fer-la desaparèixer.
3 [LC] fer-se algú fonedís Desaparèixer d’un lloc.
fonedor fonedora
1 1 m. i f. [ML] [PR] [LC] Persona que té per ofici fondre metalls, tipus d’impremta, etc.
1 2 m. [HIH] [PR] El qui fabricava peces d’artilleria.
2 f. [AF] Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta.
fonell
m. [AGR] [LC] Pedra, suro, amb què es tapa la boca superior del buc de les abelles.
fonellar
v. tr. [AGR] [LC] Posar fonells (als bucs de les abelles).
fonema
1 m. [FL] Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, per commutació, un canvi de significat en un mot.
2 [FL] fonema anterior Fonema l’articulació del correlat sonor del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca.
3 [FL] fonema asil·làbic Fonema que no pot constituir un nucli sil·làbic.
4 [FL] fonema paràsit Fonema inorgànic, no etimològic.
5 [FL] fonema sil·làbic Fonema que pot constituir un nucli sil·làbic.
fonendoscopi
m. [MD] Aparell per a auscultar els sorolls orgànics que consisteix en una petita campana, generalment tapada per una membrana, connectada a un tub de goma bifurcat que transmet els sons als auriculars.
foner
m. [HIH] [PR] [LC] El qui usava la fona com a arma.
fonera
f. [GG] Depressió en el fons del mar o en un gran llac.
foneria
f. [LC] [ML] [EI] Establiment on es treballen els metalls pel procediment de fosa.
fonètic -a
1 1 adj. [FL] [LC] Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge. Canvi fonètic.
1 2 adj. [FL] [LC] Que representa els sons.
2 1 f. [FL] [LC] Part de la lingüística que estudia el so articulat.
2 2 f. [LC] [FL] Conjunt de sons d’un llenguatge.
2 3 [FL] fonètica acústica Branca de la fonètica que estudia les propietats físiques dels sons de la parla des del punt de vista de la seva transmissió.
2 4 [FL] fonètica articulatòria Branca de la fonètica que estudia els sons de la parla des del punt de vista de la seva producció.
2 5 [FL] fonètica auditiva Branca de la fonètica que estudia la percepció dels sons per part de l’oient.
2 6 [FL] fonètica sintàctica Conjunt de fenòmens fonètics que es produeixen com a conseqüència del contacte entre fonemes contigus pertanyents a mots diferents.
fonèticament
1 adv. [FL] [LC] Mitjançant una notació fonètica.
2 adv. [FL] Des del punt de vista fonètic.
foneticista
m. i f. [FL] [PR] [LC] FONETISTA.
fonetisme
m. [FL] [LC] Conjunt de caràcters fonètics d’un llenguatge.
fonetista
m. i f. [FL] [PR] Persona versada en fonètica.
fonèvol
m. [HIH] [DE] Màquina de guerra que servia per a llançar pedres grosses.
fong
1 1 m. [LC] [BOB] [BO] Organisme saprofític, paràsit o simbiòtic, de cos vegetatiu sovint filamentós i reproducció per espores.
1 2 [BOB] fongs ameboides FONGS MUCILAGINOSOS.
1 3 [BOB] fongs mucilaginosos Grup heterogeni de protozous amb fase vegetativa ameboide o plasmodial, que s’han adaptat a formar espores de dispersió aèria, al qual pertanyen els acrasiomicots, els mixomicots, etc.
1 4 m. [BOB] MOLLERIC.
1 5 m. [BOB] DEUTEROMICET.
2 m. [MD] Teixit de granulació exuberant que es desenvolupa en algunes úlceres i ferides i en dificulta la cicatrització.
fongo
m. [BOB] ALZINENC.
-fonia
[LC] Forma sufixada del gr. -phonía, derivat del mot phoné, ‘veu’, ‘so’. Ex.: homofonia, microfonia, telefonia.
foniatre foniatra
m. i f. [MD] Persona versada en foniatria.
foniatria
f. [MD] Part de l’otorrinolaringologia que estudia l’emissió de la veu i la seva patologia.
fònic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als sons d’una llengua o a la veu.
2 adj. [FL] Relatiu a les característiques dels sons en els fets de parla.
fonó
m. [FIF] Quàntum de les ones elàstiques, en la teoria quàntica dels sòlids.
fono- [o fon-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. phoné, ‘veu’. Ex.: fonoteca, foniatria.
fonocaptor
m. [EL] Transductor electromecànic que transforma les modulacions del solc d’un disc fonogràfic en senyals elèctrics.
fonoestilístic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la fonoestilística.
2 f. [FL] Branca de la fonologia que estudia els elements fònics que tenen una funció expressiva en el llenguatge.
fonògraf
1 m. [FIF] Aparell que reprodueix mecànicament els sons enregistrats en un cilindre de cera.
2 [FIF] fonògraf de disc GRAMÒFON.
fonografia
1 f. [FL] [FIF] Descripció de la veu humana, dels sons del llenguatge, amb referència especialment a llur representació fonètica.
2 f. [EI] Art de construir i d’usar el fonògraf.
fonogràfic -a
adj. [FIF] [FL] [EI] Relatiu o pertanyent al fonògraf o a la fonografia.
fonograma
1 m. [FL] Signe gràfic que representa una realització fonemàtica.
2 m. [FIF] [FL] Placa en què estan inscrits els sons a reproduir en un fonògraf.
fonòleg fonòloga
m. i f. [FL] [PR] Persona versada en fonologia.
fonolita
f. [GL] Roca volcànica composta essencialment per feldespats alcalins i feldespatoides, compacta, d’un color gris blavós, que es parteix fàcilment en plaques.
fonoll
1 m. [LC] [BOS] Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles dividides en lacínies capil·lars, flors grogues en umbel·la, fruits ovoides amb les costes prominents, emprats com a aromatitzants, i brots comestibles quan són tendres, freqüent als marges i als fenassars (Foeniculum vulgare).
2 [BOS] [LC] [AGA] fonoll dolç Fonoll d’una raça de bases foliars engruixides, cultivada com a hortalissa (Foeniculum vulgare var. dulce).
3 [BOS] [LC] fonoll marí Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, de fulles carnoses molt dividides, flors d’un blanc verdós i fruits ovoides i esponjosos, que es fa als penya-segats litorals (Crithmum maritimum).
4 [BOS] [LC] fonoll pudent ANET.
fonollada
1 f. [BOS] [LC] HERBA ESQUELLERA.
2 [BOS] fonollada groga a) HERBA ESQUELLERA.
2 [BOS] fonollada groga b) Herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles linears i de flors grogues i petites, disposades en raïms espiciformes, freqüent a les brolles i a les pastures seques (Odontides luteus).
3 [BOS] [LC] fonollada negra Planta de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades, de flors roses i petites, en raïms terminals, freqüent als prats (Odontides vernus o O. ruber).
fonollar
m. [LC] [BOC] Herbassar de fonolls.
fonollassa
1 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments filiformes, flors grogues en umbel·la i fruit ovoide i comprimit, pròpia dels camps de cereals (Ridolfia segetum).
2 f. [LC] [BOS] PASTANAGA BORDA.
fonolleda
f. [LC] [BOC] FONOLLAR.
fonollosa
f. [BOC] FONOLLAR.
fonologia
1 f. [FL] [LC] Branca de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües i llurs alteracions sistemàtiques.
2 [FL] fonologia segmental Fonologia que analitza la parla en segments discrets.
3 [FL] fonologia suprasegmental [o fonologia no segmental] Fonologia que analitza els trets que s’estenen més enllà d’un segment.
fonològic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la fonologia.
fonologista
m. i f. [FL] [PR] FONÒLEG, FONÒLOGA.
fonologització
f. [FL] Aparició d’una nova unitat fonològica en una llengua, produïda per combinació contextual, pel fet d’haver esdevingut distintius dos o més al·lòfons d’un sol fonema anterior o per manlleu d’una altra llengua.
fonòmetre
m. [FIM] [FIF] [FL] Aparell per a mesurar el nivell d’intensitat d’un so o del soroll.
fonometria
1 f. [FIM] [FL] Mesurament dels sons mitjançant el fonòmetre.
2 f. [FL] Disciplina que descriu l’estructura fonològica d’una llengua mitjançant mètodes estadístics.
fonomètric -a
adj. [FIM] [FL] Relatiu o pertanyent a la fonometria.
fonoteca
1 1 f. [FIF] [CO] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de documents sonors de tota mena, especialment discos fonogràfics i òptics i cintes magnetofòniques.
1 2 f. [BB] Moble per a guardar-hi discos i cintes magnetofòniques.
2 f. [BB] Col·lecció de documents sonors.
fons
[inv.]
1 1 m. [LC] [TRA] Part inferior d’un recipient, d’una cavitat. El fons d’una bota. El fons d’un buc. Ser al fons d’un safareig, de la caixa, d’una bassa.
1 2 [LC] al fons d’un pou loc. adv. Molt amagat. La veritat és al fons d’un pou.
1 3 m. [LC] Superfície sòlida sobre la qual hi ha l’aigua d’un estany, d’un riu, del mar, etc. El fons del mar. Anar una nau a fons.
2 1 m. [LC] La part més interna, oposada a l’entrada. Al fons de l’alcova. El fons de l’escenari.
2 2 m. [LC] Contingut d’un discurs, d’una obra, etc. El fons i la forma d’un poema.
3 1 m. [AR] Camp d’una tela o altre suport sobre el qual són pintades o dibuixades les figures. Hi ha unes flors morades sobre un fons negre.
3 2 m. [AF] Orla de dibuix fi i compacte o tinta plana que hom imprimeix en colors pàl·lids i sobre la qual es fa una sobreimpressió amb una tinta més intensa.
4 1 m. [ECT] Cabal de què pot disposar una persona física o jurídica. Manllevar els fons necessaris per a una empresa. Estar malament de fons.
4 2 [ECT] fons d’amortització Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a l’amortització del capital fix.
4 3 [ECT] fons d’inversió Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors afectats al compliment d’una finalitat inversora, sobre els quals els inversors posseeixen el dret de propietat acreditat en un certificat de participació. Fons d’inversió mobiliària, immobiliària, d’actius del mercat monetari.
4 4 [ECT] fons de comerç En una operació de compravenda d’una empresa, diferència entre l’import pagat pel comprador i el seu valor comptable.
4 5 [ECT] fons de pensions Unitat patrimonial sense personalitat jurídica que mitjançant la contribució dels seus subscriptors constitueix una inversió, el fruit de la qual rebran aquests subscriptors en un termini determinat per tal de complementar les seves pensions de jubilació.
4 6 [ECT] fons de reserva Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a finalitats específiques, com noves inversions i previsió d’impostos.
4 7 [ECT] fons de salaris Part del capital circulant disponible per a pagar salaris.
5 m. [ECT] Conjunt de mercaderies que un comerciant té en propietat.
6 1 m. [LC] [BB] Conjunt dels llibres o dels documents d’una biblioteca o d’una llibreria, dels documents d’un arxiu, de les obres publicades per una editorial, de les peces d’un museu.
6 2 m. [BB] Conjunt de documents que constitueixen una secció o part en una biblioteca, en un arxiu, en un museu, etc.
7 m. [LC] Conjunt de qualitats morals bones o dolentes d’una persona. Tenir un bon fons, un mal fons.
8 m. [SP] Resistència física d’un esportista.
9 m. [LC] baixos fons Part baixa de la societat, especialment l’ambient de la delinqüència.
10 [LC] a fons loc. adv. Profundament, no superficialment. Estudiar a fons un assumpte.
font
1 f. [LC] [GL] Eixida natural i localitzada d’aigua que brolla de la terra. En aquesta clotada hi ha una font. La font dels Castanyers prop de Sant Fost. Font pudosa.
2 f. [LC] [AQ] [AR] Construcció de pedra, de rajola, de ferro, amb una canal, una aixeta, etc., d’on surt aigua. A la cantonada hi ha una font. Una font monumental.
3 1 f. [LC] Origen d’una cosa. Déu, que és font de tota santedat.
3 2 f. [BB] Origen d’una informació. Saber una cosa de bona font.
3 3 f. [BB] Document original, text original. Les fonts històriques.
4 1 f. [MD] Incisió feta artificialment en el cos humà per guarir una malaltia.
4 2 f. [AGA] [AGF] Nafra d’un vegetal per on raja un suc més o menys aigualós.
5 1 f. [FIF] [EL] Cos, sistema o dispositiu que emet partícules o energia. Font lluminosa.
5 2 [FIF] [TC] [EL] font d’alimentació Aparell o sistema que forneix l’energia que cal per al funcionament d’un motor, d’un dispositiu o d’un equip, elèctric o electrònic.
5 3 [FIF] [TC] [EL] font de corrent Dispositiu que forneix un corrent aproximadament independent de la tensió entre els seus terminals.
5 4 [FIF] [TC] [EL] font de tensió Dispositiu que forneix entre els seus terminals una tensió aproximadament independent del corrent que el travessa.
5 5 f. [EL] [TC] Terminal d’un transistor d’efecte de camp.
6 f. [HIG] Moble heràldic representat amb la forma d’un besant faixat ondat d’argent, d’atzur o de sinople.
fontada
f. [LC] Aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se.
fontana
f. [AQ] [AR] Font 2.
fontanella
f. [AQ] FONTINYOL.
fontanel·la
f. [ZOA] [MD] Espai membranós, no ossificat, que separa els ossos del crani en el nadó i el lactant.
fontaner fontanera
m. i f. [PR] [AQ] [LC] Persona que té cura de les fonts i de la distribució de l’aigua.
fontaneria
f. [LC] [IMI] Art de la conducció i de la distribució de l’aigua de les fonts.
fontinyó
m. [LC] FONTINYOL.
fontinyol
m. [LC] Font petita.
fontinyola
f. [LC] FONTINYOL.
fontura
1 f. [IT] Conjunt de diverses agulles de gènere de punt fixades en un sol bloc de plom.
2 f. [IT] Barra d’agulles on van fixades moltes fontures.
3 f. [IT] Placa d’agulles plana, circular o cilíndrica, amb ranures per on llisquen individualment les agulles de llengüeta en les màquines de gènere de punt.
fonyada
f. [LC] [IMI] [HO] Acció de prémer fonyant.
fonyador
m. [LC] [IMI] Pala, espàtula, etc., emprada per a fonyar.
fonyar
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [HO] Moure amb la mà o un instrument apropiat (la massa formada per un sòlid pulverulent i una certa quantitat d’un líquid) de manera que els ingredients es barregin íntimament, formin una pasta homogènia. Si fonyem la massa amb tota la mà, quedarà més elàstica.
1 2 v. tr. [LC] [IMI] [HO] Prémer i masegar (alguna cosa) fent amb la mà els mateixos moviments que per a fonyar una pasta.
2 tr. [LC] [AGA] Trepitjar (especialment la verema). Uns cullen els raïms i els altres els fonyen.
fonyegar
v. tr. [LC] [AGR] [HO] Fonyar (la pasta d’un formatge) dins la formatgera perquè no surti ullat.
for
1 m. [LC] Preu, taxa.
2 m. [NU] Valor de circulació d’una moneda.
-for -fora
[LC] Forma sufixada del gr. -phóros, derivat del mot phérein, ‘portar’. Ex.: electròfor, zoòfor, rizòfor.
fora
1 1 adv. [LC] A l’exterior. A l’estiu dormim fora. No els han entrats: encara són fora o a fora. No són dins: han restat a fora. Els gossos, traieu-los a fora. De part de fora. Ens cridaven de fora estant.
1 2 adv. [LC] En un lloc on no es resideix habitualment, especialment al camp. Anar a passar a fora el cap de setmana. Demà anirem a fora.
1 3 adv. [LC] Invitant a sortir, a treure’s una peça de vestir, a cessar en alguna cosa, etc.: Fora d’aquí! Fora barrets! Fora brètols!
2 1 [LC] fora de loc. prep. a) A l’exterior de, no inclòs en. Ell és fora de casa des d’ahir. Fora de temps. Posar algú fora de la llei. El malalt ja està fora de perill.
2 1 [LC] fora de loc. prep. b) A EXCEPCIÓ DE. Fora d’ell tots eren estrangers.
2 2 [LC] estar algú fora de si No poder-se contenir més.
2 3 [LC] fora que loc. conj. LLEVAT QUE. Ell no en sabrà pas res, fora que tu li ho diguis.
forà -ana
adj. [LC] De fora, extern. Porta forana. Sentits forans. Gent forana.
forabord
m. [TRA] Motor amovible que va fixat a l’espill de popa de certes embarcacions lleugeres o esportives.
forada
f. [LC] Sortida al camp. A la primavera, feien forades amb els amics.
foradada
f. [OP] [LC] Forat que travessa una massa rocosa, especialment túnel.
foradador -a
adj. [LC] Que forada.
foradament
m. [LC] Acció de foradar; l’efecte.
foradar
v. tr. [LC] Fer un forat (en alguna cosa). La bala li foradà el capell, una mà. Se li han foradat els mitjons. Foradar un mur, una muntanya.
foragitament
m. [LC] Acció de foragitar.
foragitar
v. tr. [LC] Expulsar 2. L’havien foragitat del poble.
foral
adj. [DR] [LC] Relatiu o pertanyent al fur.
foralisme
m. [PO] [DR] Doctrina que propugna la conservació i el conreu dels diversos drets forals.
foralista
1 adj. [LC] [DR] [PO] Relatiu o pertanyent al foralisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [DR] [PO] Partidari del foralisme.
forallançar
v. tr. [LC] Expulsar 2.
foraminífers
1 m. pl. [ZOI] [GLP] Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat.
2 m. [ZOI] [GLP] Individu d’aquest ordre.
foranca
f. [LC] [GL] Cova petita.
foranell
m. [ME] Vent que bufa de mar cap a terra.
foranies
f. pl. [LC] Voltants d’un poble.
forària
f. [LC] [TRA] Llunyària mar enfora.
forassenyat -ada
adj. [LC] Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia.
foraster -a
adj. i m. i f. [LC] Que es troba accidentalment en un poble, en una localitat, que no són els seus.
forasteralla
f. [LC] POP. Conjunt de forasters.
forat
1 1 m. [LC] Obertura que travessa un cos o s’hi fica endins. Fer un forat a la paret. Fer-se un forat als pantalons, al barret. El forat del pany. El forat d’una agulla. Els forats del nas. Mirar per un forat.
1 2 [LC] fer forat en un menjar Menjar-ne molt.
1 3 [LC] fer un forat en un patrimoni Despendre’n una bona part.
1 4 [LC] fer un forat per tapar-ne un altre Fer un mal per reparar-ne un altre.
2 1 m. [JE] forat d’aigüera En el joc de l’osset, part més enclotada de la taba.
2 2 [ML] forat de colada Obertura a la part inferior del gresol d’un alt forn, per on s’extreu la fosa.
2 3 [ZOA] [MD] forat occipital Gran orifici ovalat de l’os occipital que comunica la caixa cranial amb el conducte vertebral i dona pas al bulb raquidi, a les artèries vertebrals i a la medul·la espinal.
3 m. [LC] CONGOST.
4 m. [EL] [QU] En un semiconductor, lloc buit mòbil que deixa un electró i que equival a una partícula hipotètica amb una càrrega del mateix valor que la de l’electró però positiva.
5 m. [FIA] forat negre Cos celeste la massa del qual s’ha concentrat en un radi molt petit de manera que la velocitat d’escapament des de la superfície és tan gran que la llum no se’n pot escapar.
foravial
adj. [LC] Lluny de camí.
foraviament
m. [LC] DESENCAMINAMENT.
foraviar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENCAMINAR.
foraviler -a
adj. [LC] Que viu en casa fora de vila.
forc
1 m. [LC] [FIM] Mida corresponent a la distància que hi ha entre els extrems del dit polze i del dit índex separats al màxim.
2 m. [AGA] [HO] [LC] Trena de joncs, d’espart, etc., on se subjecten per les cues una partida d’alls, de cebes, etc.
forca
1 1 f. [LC] [AGA] Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar.
1 2 f. [IMI] Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn.
1 3 f. [IMI] Barra de fusta que per un extrem és bifurcada, emprada pels vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll.
2 f. [LC] [DR] Aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats.
3 [LC] a la quinta forca loc. adv. Molt lluny. Viuen a la quinta forca. Hem caminat fins a la quinta forca.
força1
1 1 f. [LC] Potència, vigor de qui o d’allò que és fort. La força muscular d’un home. És un home de molta força.
1 2 f. [LC] Capacitat d’esforç o de resistència, física, moral o intel·lectual. Tenir força per a alçar un pes. La força de la voluntat. Tenir força de voluntat. La força d’una passió, d’un desig. La força d’un exemple, d’un argument, d’un raonament.
1 3 f. [LC] PER EXT. La força d’un cop, d’una empenta. La força del vent, d’un salt d’aigua, d’un corrent. La força d’un àcid. La força de la calor. La força d’expansió d’un gas.
1 4 [LC] a força de braços loc. adv. Sense valer-se de bèsties, de carros, de màquines, etc.
1 5 [LC] fer força Aplicar-la. Per tancar la finestra has de fer força amb les dues mans.
2 1 f. pl. [LC] [BI] Vigor natural de l’ésser humà, d’un animal. Perdre les forces. Les forces l’abandonen.
2 2 f. pl. [LC] PER EXT. Protestar algú amb totes les seves forces.
3 1 f. [FIF] Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions. Força acceleratriu. La resultant de dues forces. Força de gravetat.
3 2 [FIF] força capil·lar Força engendrada en els fenòmens capil·lars.
3 3 [FIF] força central Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt de l’espai.
3 4 [FIF] força centrífuga Força d’inèrcia corresponent al moviment circular uniforme.
3 5 [FIF] força centrípeta Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
3 6 [FIF] força coercitiva Resistència a ésser imantat i desimantat.
3 7 [FIF] força conservativa Força per a la qual és possible de definir un potencial.
3 8 [EE] [FIF] [QU] força contraelectromotriu Força electromotriu desenvolupada en certs elements o certs aparells intercalats en un circuit elèctric que tendeix a oposar-se al pas del corrent.
3 9 [FIF] [QU] força d’inèrcia Força fictícia que per comoditat hom introdueix a l’hora de resoldre certs problemes dinàmics.
3 10 [FIA] força de marea Diferència en la força gravitatòria entre dos punts d’un mateix cos causada per un segon cos que pot provocar la deformació del primer.
3 11 [FIF] [QU] [EE] força electromotriu Força capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d’un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat.
3 12 [FIF] [EE] [QU] força electroestàtica Força entre càrregues elèctriques en repòs.
3 13 [FIF] força gravitatòria Força atractiva entre dues masses.
3 14 [FIF] [EE] força magnètica Força entre càrregues elèctriques en moviment.
3 15 [FIF] [EE] força magnetitzant Intensitat de camp d’un camp magnètic.
3 16 [EE] [FIF] força magnetomotriu Integral de la línia del vector intensitat de camp magnètic al llarg d’una línia o corba tancada.
3 17 [FIF] [QU] força nuclear feble Interacció de curt abast que intervé en la desintegració ß.
3 18 [FIF] [QU] força nuclear forta Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.
3 19 [FIF] força resultant Resultant 2.
3 20 [FIF] força viva Producte de la massa d’un cos en moviment pel quadrat de la seva velocitat.
3 21 [FIF] [OP] forces de secció Forces aplicades sobre una secció d’una peça prismàtica d’una estructura, la resultant de les quals reemplaça la part de la peça segregada.
4 1 f. [LC] [DE] Gent armada. Força pública. La força militar d’Alemanya.
4 2 f. pl. [LC] [DE] Conjunt de soldats o de membres de la policia. Les forces enemigues. Forces de seguretat.
4 3 [DE] forces armades Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització internacional.
5 f. [SO] [LC] forces vives Persones, grups i institucions que fomenten i controlen l’activitat, especialment l’econòmica, en una població, una comarca o un país.
6 1 f. [ECT] força de treball Conjunt de les facultats físiques i mentals d’un ésser humà que aquest posa en moviment quan produeix valors d’ús de qualsevol índole.
6 2 [ECT] forces productives Conjunt de mitjans de producció i d’experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats.
7 1 f. [LC] Emprament de la força per a constrènyer la voluntat d’altri. Cedir a la força. Contra la força no hi ha res a fer.
7 2 [LC] a la força [o per força] loc. adv. a) Cedint a la força, contra voluntat. Hi vaig haver d’anar per força. A la força, m’hi van fer anar!
7 2 [LC] a la força [o per força] loc. adv. b) Necessàriament. Per força t’hi diverteixes, en aquesta festa.
7 3 [LC] a força de loc. prep. Emprant insistentment (un mitjà). Van guanyar el plet a força de diners. A força de treballar han aixecat una gran empresa. Es pensava que el convenceria a força de precs.
8 1 f. [HIH] En dret civil català, exacció forçosa d’un tribut.
8 2 [DR] força de llei Caràcter obligatori semblant al de la llei.
8 3 [DR] força major Esdeveniment extern a la relació jurídica imprevisible o previst però inevitable i que eximeix del compliment d’una obligació.
9 f. [DE] [AQ] ANT. Fortalesa 2. Passejaren per la Força Vella de Girona.
força2
[inv.]
1 adj. [LC] Un gran nombre de, una gran quantitat de. Hi havia força gent. Beu força aigua i et passarà la set. Vaig conèixer força noies.
2 adv. [LC] En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Treballa força!
forcada
f. [LC] [AGA] Porció d’una cosa que hom agafa d’un cop amb una forca. Una forcada de palla.
forçadament
adv. [LC] A la força, no de grat.
forcadella
1 1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels serrànids, de 12 a 18 centímetres de llargada, de color rosat o vermell amb tres línies grogues sobre el cap, i amb les aletes ventrals llargues i la caudal profundament forcada (Anthias anthias).
1 2 [ZOP] forcadella falsa Peix de la família dels serrànids, de fins a 20 centímetres de llargada, amb la part blana de l’aleta dorsal molt més alta que l’espinosa, i l’aleta caudal forcada i acabada en dos llargs filaments (Callanthias ruber).
2 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les gramínies, de fulles linears piloses i espigues filiformes divergents en grups de tres a quinze, que creix a les hortes i a les vores dels camins (Digitaria sanguinalis).
forçador forçadora
m. i f. [LC] Persona que força.
forcadura
f. [LC] Obertura de dues coses o parts que se separen com les dues puntes o branques d’una forca. La forcadura entre el polze i l’índex. La forcadura de les cames.
forcall
m. [LC] ENFORCALL.
forçament
m. [LC] Acció de forçar.
forcar
1 v. tr. [LC] Donar forma de forca (a alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] BIFURCAR-SE. El riu es forca a les Bordes de Civís.
forçar
1 1 v. tr. [LC] Fer cedir a la força, constrènyer per força. Forçar una porta. Forçar algú a fer una cosa. Ho ha fet forçat per les circumstàncies.
1 2 v. tr. [LC] Violar (algú).
2 tr. [LC] Portar a un grau, a un tant, excessiu, a fer un esforç excessiu. Forçar, un cantant, la veu. Forçar el sentit d’un mot. Forçar la dosi d’un medicament.
forcat1
1 m. [IMI] Forca, especialment llarga com la usada per a ficar llenya en un forn.
2 m. [AGR] [LC] Peça de fusta en forma de forca que es posa al bescoll de les haveries.
3 m. [BO] [LC] [AGF] Forcadura, especialment el punt d’on arrenquen les branques principals d’un arbre.
4 m. [AGA] [HO] [LC] Forc 2.
5 m. [TRA] Cavitat del buc de la barca a proa, sota el senó.
forcat2 -ada
adj. [LC] [AGA] En forma de forca. Pi forcat.
forçat
m. [HIH] [LC] Condemnat a treballs forçats, especialment qui era condemnat a remar en les galeres.
forcegut -uda
adj. [LC] FORÇUT.
forcejament
m. [LC] Acció de forcejar.
forcejar
v. intr. [LC] Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. El lladre forcejà amb els guàrdies però no es pogué escapar.
fòrceps
m. [MD] [LC] Instrument en forma de tenalles que s’empra per a l’extracció de l’infant en els parts difícils.
forcípula
f. [AGF] Instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d’un arbre o el d’un roll.
forcívolament
adv. [LC] Per la força, per la violència. Prendre forcívolament alguna cosa a algú.
forcó
m. [AGA] [LC] Punta o branca d’una forca.
forçós -osa
1 adj. [LC] Que cal fer a la força, que no es pot defugir.
2 1 f. [LC] [JE] En el joc de dames, cop forçat, en què cal guanyar en un nombre determinat de jugades.
2 2 [LC] fer la forçosa a algú Forçar-lo a fer el que no vol.
forçosament
adv. [LC] D’una manera forçosa.
forçut -uda
adj. [LC] Que té molta força muscular. És un home forçut.
forejar
v. intr. [TRA] [LC] Una embarcació, navegar molt separada de la costa.
forenc -a
adj. [LC] Propi de la gent forana, del camp. Té maneres molt forenques.
forest
1 f. [AGF] [BOC] Gran extensió de terreny no conreat cobert d’arbres.
2 f. [AD] [AGF] Bosc o terreny inculte, de propietat pública o privada, sotmès a l’Administració forestal.
3 f. [AGF] Finca forestal de propietat pública. Forest catalogada, comunal, de l’Estat, de propis, nacional, pública.
forestal
adj. [LC] [AGF] [AD] [BO] Relatiu o pertanyent als boscos. Guarda forestal. Recursos forestals. Riquesa forestal d’un país.
forestatge
1 m. [HIH] [AGF] Antic dret de fer ús d’un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure’n material per a la construcció.
2 m. [HIH] [AGF] Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d’un bosc comunal o baronial.
forester forestera
m. i f. [AGF] [PR] GUARDABOSC.
foresteria
f. [AGF] Bosc, terrenys no conreats i plens de vegetació.
forfollar
v. tr. [LC] FORFOLLEJAR.
forfollejar
1 v. tr. [LC] Remenar amb la mà (un munt de coses) com volent apreuar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, algunes.
2 v. tr. [LC] GRAPONEJAR.
3 v. tr. [LC] Moure una clau, un ferro, (dins un pany, un mecanisme), com tractant d’obrir-lo, de fer-lo anar, etc.
fòrint
1 m. [ECT] Unitat monetària d’Hongria.
2 m. [ECT] Moneda d’un fòrint.
foriscapi
m. [HIH] Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
forja
1 1 f. [ML] [LC] Acció de forjar; l’efecte.
1 2 f. [ML] Conjunt d’operacions de conformació dels metalls en calent a cops de martell o per mitjà de successives compressions entre dues superfícies dures.
2 f. [ML] [LC] Obrador on es treballen els metalls en calent amb el mall i l’enclusa.
forjable
adj. [ML] [LC] Que es pot forjar.
forjador -a
adj. i m. i f. [ML] [LC] [PR] Que forja. Família de forjadors. Forjador de meravelles.
forjar
1 v. tr. [LC] [ML] Treballar (un metall) o afaiçonar (un objecte metàl·lic) pel procediment de la forja. Forjar ferro. Forjar una espasa.
2 tr. [LC] Imaginar (quelcom), formar en el pensament, en la fantasia. Forjar mots nous. Forjar-se quimeres.
forjat -ada
adj. [LC] Vestit i arreglat, s’aplica a algú que hom pressuposa que va malforjat. Mireu com va forjat, l’oncle! Com va forjada, aquella dona?
form-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot formil, que indica la presència d’un grup formil en un compost o la relació amb l’àcid fòrmic. Ex.: formaldehid, formamida.
forma
1 1 f. [LC] [MT] Aparença externa d’una cosa, conjunt de línies i superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma quadrada, esfèrica. La forma d’una plaça. La forma del cap. Un diable en forma d’àngel. Sota la forma d’un diable. La forma d’un capell.
1 2 f. [LC] PER EXT. Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern d’un estat. La forma monàrquica, republicana.
1 3 f. pl. [LC] Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà. L’elegància de les formes. Un vestit que dibuixa les formes.
2 1 f. [LC] [GL] Manera d’existència, d’acció o de manifestació d’una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròpiques del carboni. Les formes gramaticals d’un mot.
2 2 f. [MT] En mat., polinomi homogeni. Forma lineal, forma quadràtica.
2 3 [GL] forma cristal·lina POLIEDRE CRISTAL·LÍ.
2 4 [MD] forma farmacèutica Varietat en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
3 1 f. [LC] Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma. En deguda forma. Observar les formes de la justícia. Un argument en forma.
3 2 [LC] no haver-hi forma Ésser impossible. No hi havia forma de convèncer-lo.
3 3 f. [LC] Manera d’expressar el pensament. El fons d’aquesta obra és molt inferior a la forma. Una forma negligida, descurada. Una forma nova, original.
3 4 f. [DR] Manera d’exterioritzar o de materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc.
3 5 f. [MU] Manera d’organitzar una idea musical d’acord amb un determinat programa per tal que els diferents elements que constitueixen l’obra quedin coordinats en un tot homogeni.
3 6 f. pl. [LC] Manera exterior de captenir-se envers els altres. Mancar a les formes.
4 f. [RE] forma d’un sagrament Paraules que li donen virtut sagramental.
5 1 f. [LC] Condició física, especialment amb vista a una determinada pràctica esportiva. Nedar per mantenir la forma.
5 2 [LC] estar en forma Tenir la forma física òptima.
6 1 f. [BI] [BO] [EG] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica inferior a l’espècie atenent a petites variacions morfològiques.
6 2 [EG] forma biològica [o forma vital] Conjunt de característiques morfològiques d’un vegetal o d’un animal que reflecteix la seva adaptació a les condicions ambientals. Les plantes cactiformes representen una forma vital adaptada a ambients secs.
7 1 f. [FL] Realització d’una unitat lingüística.
7 2 [FL] [LC] forma comparativa Comparatiu.
7 3 [FL] forma de citació Forma d’un mot variable que s’usa com a entrada de diccionari.
7 4 [FL] forma feble Forma verbal arrizotònica.
7 5 [FL] forma fonètica Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.
7 6 [FL] forma forta Forma verbal rizotònica.
7 7 [FL] forma incoativa Forma verbal dels verbs de la tercera conjugació que pren l’increment incoatiu.
7 8 [FL] forma intensiva Forma que reforça el significat d’un mot.
7 9 [FL] forma lliure Forma lingüística susceptible d’ésser usada com a oració.
7 10 [FL] forma nominal del verb Forma verbal no afectada per la categoria de persona.
7 11 [FL] forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.
7 12 [FL] forma prefixada a) Primer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega o bé d’un mot català o d’una altra llengua, i que, en general, no funciona com a mot independent. Les formes drogo, aqüi i oftalmo són formes prefixades del mot català droga, del mot llatí aqua i del mot grec ophtalmós, respectivament.
7 12 [FL] forma prefixada b) PREFIXOIDE.
7 13 [FL] forma pura Forma verbal dels verbs de la tercera conjugació que no pren l’increment incoatiu.
7 14 [FL] forma reduïda Forma més breu d’un mot que també té forma plena.
7 15 [FL] forma subjacent Representació abstracta d’una forma lingüística, especialment un morfema, un lexema o mot, postulada per l’anàlisi gramatical o especificada per la gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb els fets fonètics.
7 16 [FL] forma sufixada a) Darrer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega. Les formes forme i trop són formes sufixades del mot llatí forma i del mot grec trópos, respectivament.
7 16 [FL] forma sufixada b) SUFIXOIDE.
7 17 [FL] forma travada Forma lingüística no susceptible, tota sola, d’ésser usada com a oració.
8 f. [FL] Sistema de regles amb què la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
9 1 f. [ED] Motlle que té la figura i les dimensions d’un objecte que, posat dins o fora d’aquell, s’hi adapta i n’adquireix l’aspecte. Forma de sabata. Forma de fer formatges.
9 2 f. [AF] Motlle que es posa a la premsa per imprimir un full o la cara d’un full. Forma de retiratge. Forma d’impressió.
9 3 [AF] forma de blanc En tip., forma que imprimeix una de les cares del full de paper.
9 4 f. [IMI] Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.
9 5 f. [IMI] Aparell format per dues mitges formes separables emprat per a eixamplar sabates.
9 6 f. [IT] Objecte que permet que un producte tèxtil agafi la seva forma. Forma de mitjons.
9 7 f. [IT] Motiu ornamental d’un color determinat, destinat a ésser estampat damunt un teixit blanc o en combinació amb altres motius.
10 f. [RE] Hòstia per a combregar. Rebre la sagrada forma.
formable
adj. [LC] Que pot ésser format.
formació
1 f. [LC] Acció de formar; l’efecte.
2 f. [GL] Unitat formal de la classificació estratigràfica establerta a base dels caràcters litològics.
3 f. [EG] [BO] Vegetació definida per la fisiognomia de les plantes dominants.
4 f. [MD] Teixit o estructura de forma definida, organització, disposició anatòmica o patològica.
5 f. [ECT] formació de capital Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
6 1 f. [SO] formació social Organització, sistema o estructura social.
6 2 [SO] formació economicosocial En la doctrina marxista, expressió amb què hom designa el sistema de producció i la supraestructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
7 1 f. [FL] formació culta Formació de mots derivats o compostos que es produeix a partir de formes llatines o gregues que funcionen com a elements prefixats o sufixats.
7 2 [FL] formació de mots Conjunt de procediments que permeten la creació de noves unitats lèxiques a partir de radicals o mots, de manera que el mot que en resulta adquireix una nova funció o una nova significació.
8 1 f. [LC] [PE] Educació, instrucció. Formació moral. Joves sense formació.
8 2 [PE] formació permanent Formació realitzada al llarg de la vida d’un individu en centres especialitzats, amb la finalitat de completar la formació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps.
8 3 [PE] formació professional Formació que té com a objectiu l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds necessaris per a l’exercici d’una professió.
9 f. [DE] Arranjament d’un cos de tropes.
formador -a
adj. i m. i f. [LC] [PE] Que forma.
formaire
m. i f. [IMI] [PR] [AF] Persona que fa formes o motlles, especialment per a fer paper.
formal
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la forma.
2 adj. [LC] Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma. Amb ordre formal de comparèixer. Una prometença formal. Afirmar quelcom en termes formals.
3 adj. [LC] Que té formalitat. És un home molt formal.
formaldehid
m. [QU] Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, de fórmula HCHO.
formalisme
1 1 m. [LC] Observació massa escrupolosa de les formalitats.
1 2 m. [LC] Subjecció massa minuciosa a les formes, a l’etiqueta.
2 m. [FLL] Corrent de la teoria literària del segle XX que postula l’autonomia de la literatura i la determinació de l’especificitat del text poètic per l’estructura formal de les obres.
3 1 m. [FL] Doctrina lingüística aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut.
3 2 m. [FL] Conjunt de mètodes analítics que descomponen una forma lingüística complexa en d’altres de més simples mitjançant l’aplicació de criteris estrictament formals, sense apel·lar al significat.
3 3 m. [FL] Model formal.
formalista
1 1 adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent al formalisme.
1 2 adj. i m. i f. [FL] [FLL] Partidari del formalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que peca de formalisme.
formalitat
1 1 f. [LC] Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l’acompliment de certs actes civils, religiosos, etc.
1 2 f. [LC] Regla convinguda, requisit.
2 f. [LC] Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres.
formalització
1 f. [LC] [DR] Acció de formalitzar; l’efecte.
2 1 f. [FL] Descripció d’una estructura lingüística mitjançant símbols i indicacions d’operacions comprovables.
2 2 f. [FL] Procés de construcció d’una teoria formalitzada.
formalitzar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Donar la deguda forma (a una cosa).
1 2 v. tr. [AD] [DR] Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat). Formalitzar una denúncia a l’autoritat judicial competent.
1 3 v. tr. [DR] Revestir (alguna cosa) dels requisits legals.
2 tr. [LC] [DR] Precisar (un càrrec, una oposició, etc.).
3 intr. pron. [LC] Posar-se seriós davant una broma, una ofensa, etc. En veure que sa mare es formalitzava, va cedir.
formalment
adv. [LC] D’una manera formal, en deguda forma, amb formalitat.
formant
1 m. [FL] En glossemàtica, alternativa de realització d’un sol morfema.
2 m. [FL] En fonèt. acústica, feix d’harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d’energia com a característica d’emissions vocals.
formar
1 1 v. tr. [LC] Fer (quelcom) donant-li la forma que li és pròpia. Déu ha format l’home a semblança seva.
1 2 v. tr. [LC] Donar forma (a alguna cosa). Formar una rotllana al voltant de la foguera.
1 3 v. tr. [LC] Fer de diversos elements (un tot). Formar una societat. Formar una col·lecció.
1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Formar, un escriptor, el seu estil. Els ossos i els músculs que formen el cos. Cingles que formen un amfiteatre. Els mots que formen una proposició. Els objectes que formen una col·lecció.
1 5 intr. pron. [LC] Formar-se una tempesta. Formar-se una espiga.
1 6 [DR] formar expedient Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a jutjar la seva manera de procedir.
1 7 [LC] formar part d’alguna cosa Ésser-ne element integrant.
2 1 tr. [PE] [LC] Educar 1.
2 2 tr. [PE] Instruir (algú) en tècniques i habilitats que s’usen en una professió. La universitat forma els futurs metges. Aquesta empresa forma els seus treballadors.
2 3 intr. pron. [LC] Formar-se un deixeble sota la direcció del mestre.
3 1 tr. [DE] Posar en ordre, arranjar, (un cos de tropes) en una forma determinada. Formar l’esquadró.
3 2 intr. [LC] Acudir al treball o a un altre lloc d’assistència obligatòria.
format
1 1 m. [CO] [AF] [BB] Conjunt de dimensions d’un llibre, d’un diari, etc., després de plegar els fulls que el componen.
1 2 m. [AF] Dimensions d’un llibre enquadernat expressades en centímetres d’amplada i d’alçada.
2 1 m. [CO] Dimensió d’una pel·lícula cinematogràfica o fotogràfica expressada en mil·límetres d’amplada.
2 2 m. [CO] Dimensió d’una cinta magnètica expressada en mil·límetres o en polzades.
3 m. [IN] Descripció estructural d’una seqüència de dades en què s’especifica el tipus, la llargada i la disposició de cada element.
4 m. [BB] Estructura interna que es dona a la informació documental, segons el codi de catalogació seleccionat. Format ISBD per a monografies. Cataloguen en format CATMARC.
formatació
f. [IN] Acció de formatar; l’efecte.
formatar
v. tr. [IN] Donar (a un disc informàtic) una estructura que permeti escriure-hi dades i llegir-les.
formatge
1 m. [LC] [HO] [AGR] Massa alimentosa que s’obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa. Formatge de Maó. Formatge fresc, salat. Ratllar formatge. Un formatge.
2 [LC] [HO] formatge de bola Formatge de tipus holandès, de forma esfèrica i generalment recobert d’una capa de cera vermella.
3 [LC] [HO] formatge manxego MANXEGO.
formatger formatgera
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que fa o ven formatges.
formatgera
1 f. [AGR] [ED] Motlle de fer formatges.
2 f. [ED] [LC] Receptacle, generalment en forma de campana, per a guardar-hi formatge.
formatgeria
f. [LC] [IMI] Fàbrica, comerç, magatzem, de formatges.
formatget
1 m. [LC] Porció de formatge embolicada en paper metàl·lic o en plàstic i aconduïda, juntament amb altres d’iguals, en capses.
2 m. [LC] Escollat12.
formatjada
f. [HO] [LC] Pasta fina de confecció casolana, feta de formatge i farina.
formatjar
v. intr. [AGR] [HO] [LC] Fer formatge.
-forme
[LC] Forma sufixada del mot ll. forma, ‘forma’. Ex.: pisciforme, multiforme, punctiforme.
forment
m. [AGA] [BOS] [LC] BLAT BLANCAL.
formenter -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al forment.
2 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Venedor de blat, especialment de blat blancal.
formenterenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Formentera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Formentera o als seus habitants.
formenterer -a
1 adj. i m. i f. [LC] FORMENTERENC.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte del balear parlat a l’illa de Formentera.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al formenterer.
formentós -osa
adj. [AGA] Propi del forment.
former1
adj. [AQ] arc former V. ARC.
former2 formera
m. i f. [IMI] [PR] Fabricant de formes, especialment per al calçat.
formeret
1 m. [AQ] Arc former reduït a un nervi, que es troba en la intersecció d’una volta amb el mur.
2 m. [IMF] Llistó que, encaixat en la part interior d’un costat d’armari, llibreria, bufet, etc., fa de suport als prestatges.
formi
1 m. [BOS] Planta de la família de les agavàcies, de fulles quasi totes basals, ensiformes i coriàcies, sovint de més de 2 metres de llargada, i flors de color vermellós i groc, en grans panícules terminals, pròpia de les àrees pantanoses de Nova Zelanda i cultivada, sobretot als països tropicals, per obtenir-ne la fibra (Phormium tenax).
2 m. [IT] [BOS] Fibra que s’obté de les fulles del formi, molt llarga, suau i flexible, emprada sobretot per a fer cordes i estores.
formiat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid fòrmic.
fòrmic -a
adj. [ZOI] Pertanyent a les formigues.
fòrmica
f. [IQ] [LC] [IMF] Material laminat plàstic que s’usa per a recobrir certs materials, com ara la fusta.
formicació
f. [LC] [MD] Sensació anàloga a la que produeixen les formigues caminant sobre la pell.
formicant
adj. [LC] [MD] Que produeix formicació. Pols formicant.
formidable
1 adj. [LC] D’una gran força, que és de témer. Fou una tempesta formidable: hi hagué moltes inundacions.
2 adj. [LC] Extraordinàriament gran. Aquesta empresa posseeix una extensió formidable de terreny.
formidablement
adv. [LC] D’una manera formidable.
formiga
1 f. [LC] [ZOI] Insecte himenòpter que fa galeries sota terra o en el tronc dels arbres, on viu en societats compostes de tres menes d’individus: mascles, femelles i obreres.
2 [ZOI] formiga blanca TÈRMIT.
3 [ZOI] formiga lleó Insecte del gènere Myrmeleon, de l’ordre dels neuròpters, les larves del qual s’alimenten de formigues i d’altres preses petites.
formigat -ada
adj. [LC] [AGF] Que és atacat per les formigues. Un arbre formigat. Una surera formigada. Suro formigat.
formigó1
m. [LC] [MD] FORMICACIÓ.
formigó2
1 m. [AQ] [LC] [OP] Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra, aigua i ciment pòrtland.
2 m. [AQ] Mescla formada per àrids, aglomerant i aigua.
3 [AQ] [OP] formigó armat Formigó a l’interior del qual hom disposa barres cilíndriques metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.
4 [AQ] [OP] formigó cel·lular Formigó elaborat amb àrid de poc pes i de consistència final porosa, força aïllant però poc resistent.
5 [AQ] [OP] formigó posttesat Formigó a les armadures del qual s’aplica una tensió posterior, quan ja s’ha adormit.
6 [OP] [AQ] formigó pretesat Formigó a les armadures del qual s’aplica una tensió prèvia.
formigonar
v. tr. [AQ] [OP] Omplir amb formigó.
formigonera
1 f. [IMI] [AQ] [OP] Màquina de pastar morter o formigó consistent en un dipòsit rotatori on es barregen els materials.
2 f. [AQ] [OP] CAMIÓ FORMIGONERA.
formigueig
m. [LC] [MD] Acció de formiguejar; l’efecte.
formiguejar
1 v. intr. [LC] [MD] Una part del cos, experimentar una sensació de formigó. Em formigueja un peu.
2 intr. [LC] Una gran multitud de persones o bèsties, bellugar-se. A l’interior de l’edifici la multitud formiguejava amunt i avall.
formiguer
1 1 m. [LC] Cau on viuen les formigues en societat.
1 2 m. [LC] [ZOI] Conjunt de formigues que hi viuen.
2 1 m. [LC] Lloc on hi ha molta gent posada en moviment.
2 2 m. [LC] Multitud de gent posada en moviment.
3 m. [AGA] BOÏC.
formiguerenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Formiguera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Formiguera o als seus habitants.
formó
m. [IMI] Forma o motlle emprat en diferents oficis.
formol
m. [QU] [LC] Solució aquosa del formaldehid.
formositat
f. [LC] FORMOSOR.
formosor
f. [LC] Qualitat de formós.
fórmula
1 1 f. [LC] Forma establerta, prescrita, d’expressar alguna cosa. Pronunciar la fórmula ritual. Fórmules judicials.
1 2 f. [LC] Manera fixada o convinguda de com s’ha de fer o arranjar alguna cosa. Acomiadar amb la fórmula acostumada. Fer un depilatori segons tal fórmula.
1 3 f. [BB] Element formal que forma part del protocol, el text i l’escatocol d’un document.
2 f. [MT] En mat., fet general, regla, principi, expressat en símbols algebraics.
3 1 f. [QU] En quím., expressió simbòlica de la constitució o composició d’una substància.
3 2 [QU] fórmula desenvolupada Fórmula que indica els enllaços existents entre els àtoms.
3 3 [QU] fórmula empírica Fórmula condensada d’un compost químic en la qual s’expressa la composició del compost mitjançant els símbols dels àtoms constituents, afectats aquests de subíndexs per a indicar-ne la proporció relativa. La fórmula empírica de l’heptà és C7H16.
3 4 [QU] fórmula estructural Fórmula que dona una visió simbòlica de l’estructura de la molècula.
3 5 [QU] fórmula molecular Fórmula que expressa la massa molecular.
4 f. [MD] Recepta 2.
5 f. [ZOA] [MD] fórmula dentària Expressió numèrica amb què s’indiquen el nombre i la situació de les diverses peces dentàries.
formulació
f. [LC] Acció de formular; el resultat.
formular
1 v. tr. [LC] [QU] Reduir a una fórmula, expressar en una fórmula.
2 1 tr. [LC] Posar en una forma clara i precisa (una proposició, un càrrec, una comanda, etc.).
2 2 tr. [LC] Expressar amb la precisió d’una fórmula.
formulari -ària
1 adj. [LC] Dit o fet per pura fórmula.
2 1 m. [LC] Recull de fórmules. Un formulari farmacèutic.
2 2 m. [BB] [ECO] [AF] Recull de fórmules o models per a redactar documents judicials o administratius, distribuïts generalment per matèries. Un formulari de documents comercials.
3 m. [LC] Imprès que s’ha d’omplir amb dades per a sol·licitar alguna cosa.
formulisme
1 m. [LC] Submissió, afecció, a les fórmules.
2 m. [LC] Sistema de fórmules.
formulista
adj. i m. i f. [LC] Que peca de formulisme.
forn
1 1 m. [EI] [IMI] [ML] Lloc clos dins el qual un material se sotmet a altes temperatures produïdes per l’arc voltaic, per la combustió de carbó, de gas, etc., amb obertures per a l’entrada de l’aire, la sortida dels productes de la combustió, la càrrega i la descàrrega. Forn de coure pa. Forn de calç, de guix. Forn de fusió. Forn de solera.
1 2 [ML] [QU] [LC] alt forn Forn d’uns 30 metres d’alçària, format per dues seccions troncocòniques unides per llur base més gran, que es fa servir en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
1 3 [ML] [QU] forn baix Forn d’aproximadament 1 metre d’alçària que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana.
1 4 [LC] forn crematori Crematori 2.
1 5 [EE] forn d’arc Forn per a la fusió en què la càrrega s’escalfa per arc elèctric entre aquesta i un elèctrode o entre dos elèctrodes.
1 6 [ED] [LC] [ML] [QU] forn de microones Forn en què la calor és produïda mitjançant microones, emprat per a escalfar, coure o descongelar aliments.
1 7 [ML] forn de mufla MUFLA.
1 8 [QU] [ML] forn de reverber Forn on la calor produïda és reflectida des del sostre damunt el material que s’hi tracta.
1 9 [ML] forn de solera Forn on la càrrega, col·locada sobre la solera del forn, és escalfada per convecció o radiació, i que pot ésser d’arc, de resistència o de combustió.
1 10 [FIA] forn solar Forn en què la calor és produïda per la llum solar recollida per heliòstats. El forn solar d’Odelló.
2 m. [ED] Lloc clos, com el que hi ha en certes cuines econòmiques, el qual s’escalfa per fora.
3 m. [LC] semblar un forn [o ésser un forn] En un local, un vehicle, etc., fer-hi molta de calor. Aquesta discoteca és un forn. L’autobús semblava un forn.
4 1 m. [LC] [ED] Forn de pa.
4 2 m. [LC] Botiga on venen pa.
5 m. [HIH] forn de destret Monopoli senyorial pel qual ningú no podia fer pa o proveir-se’n si no era en l’establiment del senyor.
fornada
1 f. [LC] [IMI] Quantitat de pa, de terrissa, etc., que es cou d’una vegada en un forn.
2 f. [LC] Promoció 2 2.
fornal
f. [ML] [LC] Forn que s’utilitza a les ferreries per a escalfar les peces de ferro que s’han de treballar.
fornall
m. [AR] Forn petit que usen els argenters i els fonedors per a fondre metalls.
fornejar
1 v. intr. [LC] Fer de forner.
2 tr. [LC] Passar pel forn, coure al forn, (les figues, les prunes, etc.) per acabar-les d’assecar.
fornell
m. [ED] [LC] Fogó portàtil.
forner1
m. [BOB] [LC] En bot., farinera.
forner2 fornera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven pa.
2 m. i f. [HIH] Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
forneret
m. [BOB] Bolet de barret gris brunenc i viscós i cama amb anell, que fa una olor intensa de farina (Limacella grisea i L. furnacea).
forneria
f. [IMI] [LC] Ofici de forner.
fornicació
f. [LC] Acció de fornicar.
fornicador fornicadora
m. i f. [LC] Persona que fornica.
fornicar
v. intr. [LC] Tenir tracte sexual fora del matrimoni.
fornicari -ària
1 adj. [RE] Pertanyent a la fornicació.
2 adj. [RE] Que fornica.
fornici
m. [RE] FORNICACIÓ.
fornícula
f. [AQ] [AR] Buit que es deixa en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.
fornidor fornidora
m. i f. [LC] [PR] Persona que forneix.
fornillar
v. tr. [AQ] Calçar de nou (un mur).
forniment
1 m. [LC] Acció de fornir.
2 m. [LC] [ED] Conjunt d’estris, d’accessoris, necessaris per a alguna cosa. Tot el forniment de la cuina. La càbria amb tot el seu forniment.
3 m. [TRA] Quadernes de la punta de proa i de popa.
fornir
1 v. tr. [LC] Proveir (algú) del necessari. Havien fet grans provisions per fornir l’exèrcit. Cal que fornim de queviures el poble.
2 v. tr. [LC] Lliurar en quantitat suficient (alguna cosa) venent-la, donant-la, produint-la. El comerciant que ens forneix el sucre. Aquesta mina forneix carbó per a tota la contrada.
fornit -ida
adj. [LC] Ben ossat i musculat.
fornitura
1 f. [LC] Forniment 2.
2 f. [DE] Corretja ampla que s’entrecreua amb una altra d’igual al pit i a l’esquena del soldat i serveix per a portar-hi les cartutxeres, la pistola, etc.
fòrnix
m. [MD] Estructura o espai anatòmics en forma d’arc o de volta.
forqueta
1 f. [LC] Forca petita.
2 1 f. [IMI] [LC] Peça de ferro en forma de U fixada a l’extrem superior d’un pal.
2 2 f. [ED] [LC] Forquilla 1.
2 3 f. [IMI] Forca de forner per a posar la llenya dins el foc.
2 4 f. [IMI] Eina de vidrier que serveix per a apilar les peces de vidre fabricades.
2 5 f. [IMI] Trespeus de ferro que els ferrers empren per a sostenir les peces llargues de ferro que han d’obrar.
forquilla
1 f. [LC] [ED] Estri de fusta, de metall o de plàstic, generalment d’una sola peça, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc.
2 f. [TRG] Peça o conjunt de peces d’una bicicleta o d’una motocicleta que uneixen les rodes al quadre.
3 f. [AGF] Fitora emprada en la pesca fluvial.
4 f. [IT] forquilla del paratrama Dispositiu del teler mecànic que detecta la manca de trama i atura el teler.
5 1 f. [BOS] AGULLETES DE BRUIXA.
5 2 f. [BOS] AGULLES DE PASTOR.
5 3 f. [BOS] CANDELER1.
forra
f. [LC] Espessor, s’aplica especialment als cabells.
forrellat
1 m. [LC] [AQ] [IMF] [AR] Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta o a una finestra i que fent-la lliscar es fica per un dels extrems en una argolla o en un forat que hi ha en el bastiment o en l’altra fulla i tanca així la porta o la finestra. Tancar amb pany i forrellat.
2 [LC] passar el forrellat Tancar amb el forrellat.
forrera
adj. [LC] [BOS] herba forrera V. HERBA.
forro -a
1 adj. [LC] [AGR] Improductiu, estèril, s’aplica especialment a les ovelles, a les cabres, a les vaques, etc.
2 adj. [HIH] [LC] ANT. ALFORRE.
forrolla
f. [LC] fer forrolla Estar en voga, fer parlar molt de si.
forsterita
f. [GLM] Mineral de la subclasse dels nesosilicats, de fórmula Mg2SiO4, ric en magnesi, que és terme extrem de la sèrie de l’olivina i cristal·litza en el sistema ròmbic.
fort1
1 1 m. [LC] Part forta d’una cosa, moment en què ateny la màxima intensitat. El fort de l’estiu, de l’hivern. Al fort de la tempesta. Al fort del combat.
1 2 m. [LC] Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques.
2 m. [AQ] [DE] Obra de terra, de fàbrica, fortificada, destinada a la defensa d’una ciutat, d’un port, d’un pas, etc.
fort2
adv. [LC] Amb força. Parleu més fort. No m’estrenyis tan fort la mà.
fort3 -a
1 1 adj. [LC] Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. Els bous són forts per al treball. Tenir els braços forts. Tenir una constitució forta. Ha crescut sa i fort. Una voluntat forta. Una roca forta.
1 2 [LC] ésser fort com un roure ÉSSER UN ROURE.
1 3 adj. [LC] Potent a produir un efecte, a acomplir un resultat. Un explosiu fort.
1 4 adj. [LC] Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Tenir la veu forta. Ésser fort en matemàtiques. Un argument fort. Un fort motiu de greuge.
2 1 adj. [LC] Que ateny un alt grau d’intensitat, de concentració. Un àcid fort. Un cafè fort. Una llum forta. Una olor, una pudor, forta. Un cop fort. Un vent fort. Una passió forta.
2 2 adj. [LC] Que té una gran proporció d’alcohol. Un vi fort. Un licor fort.
2 3 adj. [LC] Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari.
2 4 [LC] anar fort d’armilla Tenir o portar força diners.
3 1 adj. [DE] Fortificat. Una plaça forta.
3 2 [LC] fer-se fort en una cosa Obstinar-s’hi.
3 3 [AGR] fort de boca Que no obeeix el fre. Un cavall fort de boca.
4 adj. [FL] Accentuat. Pronom fort.
5 1 adj. [NU] En numism., que excedeix la llei o el pes però dins dels marges de tolerància. Moneda forta.
5 2 adj. [NU] En numism., de bona qualitat o de millor aliatge.
6 interj. [LC] Expressió usada per a aprovar un càstig infligit a algú, la malvestat que pateix algú. T’ha pegat? Fort! Així el deixaràs tranquil i no l’insultaràs.
7 f. [BOB] Pebràs 1.
fortalesa
1 1 f. [LC] Qualitat de fort.
1 2 f. [RE] Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc.
2 f. [AQ] [DE] Plaça fortificada.
fortament
adv. [LC] D’una manera forta, amb fortalesa.
fortatge
m. [NU] ANT. Qualitat de fort d’una moneda, d’un metall.
forte
[it.]
1 adv. [MU] En mús., amb so intens.
2 m. [MU] Un forte.
fortí
m. [AQ] [DE] [LC] Fort petit.
fortificació
1 f. [AQ] [DE] [LC] Acció de fortificar.
2 f. [AQ] [DE] [LC] Obra o conjunt d’obres dreçades per defensar una plaça o una posició contra els atacs dels enemics.
fortificant
adj. [LC] Que fortifica.
fortificar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ENFORTIR.
2 tr. [LC] [DE] [AQ] Fer forta (una plaça, una posició), amb obres de defensa. Aixecaren noves muralles i fortificaren els carrers.
fortissimo
[it.]
1 adv. [MU] En mús., d’una manera molt forta.
2 m. [MU] Un fortissimo.
fortitud
f. [LC] Fortalesa 1.
fortor
f. [LC] Olor forta i desagradable. La cuina feia fortor de vi i de menges massa cuites.
fortuït -a
adj. [LC] CASUAL. Un encontre fortuït.
fortuïtament
adv. [LC] Casualment 2.
fortuïtat
f. [LC] Casualitat 1. Ningú no va dubtar de la fortuïtat de l’incendi.
fortuna
1 1 f. [LC] Sort2 1. Els capricis de la fortuna. Temptar fortuna. Bona fortuna. Mala fortuna.
1 2 f. [LC] Bona fortuna. Ha tingut fortuna.
1 3 [LC] fer fortuna una cosa Tenir èxit. La frase va fer fortuna. Unes teories socials que han fet fortuna.
1 4 [LC] per fortuna loc. adv. SORTOSAMENT.
2 1 f. [LC] Patrimoni, béns que hom posseeix.
2 2 [LC] fortuna rodona Fortuna considerable, a bastament.
3 f. [ME] [TRA] Tempesta, especialment en el mar. Com més bonança esperava, més fortuna vaig corrent.
fortunal1
m. [ME] Fortuna 3.
fortunal2
adj. [ME] TEMPESTUÓS.
fòrum
1 m. [HIA] [LC] [HIH] Centre administratiu i plaça de mercat d’una ciutat romana, emplaçat generalment en la intersecció de les dues vies principals.
2 1 m. [DR] [LC] Cúria 3.
2 2 m. [LC] [DR] Tot allò que concerneix l’exercici de l’advocacia i la pràctica dels tribunals.
3 1 m. [LC] Reunió pública per a un debat, un col·loqui, etc.
3 2 m. [LC] Lloc on es fan aquestes reunions.
3 3 m. [IN] Grup d’internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema a través de missatges en una pàgina web.
4 m. [JE] [LC] Part de l’escenari d’un teatre oposada a la boca o embocadura.
fosa
1 f. [LC] [ML] [ME] Acció de fondre o de fondre’s; l’efecte. La fosa del ferro. Ferro de fosa. La fosa d’una estàtua, d’un canó. La fosa de la neu.
2 1 f. [ML] [AR] Procediment de conformació de metalls per solidificació del metall fos dins un motlle.
2 2 f. [ML] FERRO COLAT.
3 f. [AF] Acció de fondre la pasta dels roleus d’impremta.
4 f. [AF] Conjunt dels caràcters necessaris per a fer el motlle d’una composició tipogràfica.
5 f. [JE] [CO] Recurs cinematogràfic que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer la imatge per subexposició creixent o decreixent de dos plans.
fosc1
adv. [LC] Amb poca claredat, gairebé inintel·ligiblement. Parlar, escriure, fosc.
fosc2 -a
1 1 adj. [LC] [FIF] Privat totalment o parcialment de llum o claredat. Una nit fosca. Una cambra fosca.
1 2 adj. [LC] Que és d’un matís pujat, parlant de colors. Un color fosc i un color clar. Verd fosc, blau fosc.
1 3 adj. [LC] De color fosc, negre o tirant a negre. Un vestit fosc. Roba fosca.
1 4 [LC] ésser fosc com una gola de llop Ésser enterament fosc.
1 5 [LC] fer-se fosc Fer-se de nit, caure la nit. A l’hivern, a les sis ja es fa fosc.
2 adj. [LC] Difícil de veure, de discernir, d’entendre. Un escrit fosc. Una paraula fosca. Aquestes són qüestions molt fosques i complicades. Ha fet un plantejament fosc, que no hem pogut seguir. Un escriptor fosc.
fosca1
1 f. [LC] Mancança de llum o claror durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum. La fosca de la nit. Caminàvem dins la fosca.
2 [LC] a les fosques loc. adv. a) Sense llum. Caminàvem ben bé a les fosques.
2 [LC] a les fosques loc. adv. b) PER EXT. Del que em dius, n’estic ben bé a les fosques: no en sé res. Restar a les fosques en un afer.
fosca2
interj. [LC] fosca d’alba Eufemisme per fotre.
foscam
m. [LC] FOSCA1.
foscament
adv. [LC] D’una manera fosca, poc clara.
foscant
1 1 m. [LC] Crepuscle de la nit.
1 2 [LC] al primer foscant loc. adv. En iniciar-se el crepuscle.
2 [LC] entre dos foscants loc. adv. ENTRE DOS LLUSTRES.
foscor
1 f. [LC] [FIF] Mancança de llum, de claredat. Caminaven en la foscor.
2 f. [LC] Qualitat de fosc, condició fosca. Aquell invent el va treure de la seva foscor.
foscúria
f. [LC] FOSCA1.
fosf-
[LC] [QU] V. FOSFO-.
fosfà
1 m. [QU] Fosfina 1.
2 m. [QU] Hidrur de fòsfor polinuclear no substituït o substituït per algun grup alquílic o arílic.
fosfamina
f. [QU] Fosfina 1.
fosfat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid fosfòric.
fosfatar
1 v. tr. [AGA] [LC] [QU] Adobar (una terra, un conreu, etc.) amb fosfats.
2 tr. [ML] Tractar superficialment (una peça metàl·lica) per tal de provocar-hi la formació d’una capa de fosfat que la protegeixi de la corrosió.
fosfatasa
f. [QU] [BI] Enzim que hidrolitza enllaços èster fosfòrics.
fosfàtid
m. [QU] [BI] FOSFOLÍPID.
fosfatúria
f. [MD] Excés de fosfats a l’orina.
fosfè
m. [LC] [MD] Impressió lluminosa produïda en la retina per una causa altra que la llum, especialment comprimint el glòbul de l’ull.
fosfina
1 f. [QU] Gas metzinós, de fórmula PH3, inflamable, d’olor al·liàcia.
2 f. [QU] Compost orgànic derivat de l’hidrur de fòsfor per substitució d’un àtom d’hidrogen per un radical orgànic.
fosfit
m. [QU] Sal o èster de l’àcid fosforós.
fosfo- [o fosf-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot fòsfor. Ex.: fosfomolíbdic, fosfoglicèric, fosfamina.
fosfoglicèrid
m. [QU] [BI] Fosfolípid que conté glicerol esterificat amb dues molècules d’àcids grassos i amb un èster de l’àcid fosfòric.
fosfolípid
m. [QU] [BI] Lípid complex que conté àcid fosfòric i és constituent de les membranes cel·lulars.
fosfoproteïna
f. [QU] [BI] Proteïna conjugada que conté fosfat.
fòsfor
1 m. [QU] [LC] [ML] Element químic no-metàl·lic del grup del nitrogen, groguenc, d’aspecte de cera, d’olor desagradable, fosforescent, fàcilment inflamable, molt tòxic (símbol, P; nombre atòmic, 15; pes atòmic, 30,97).
2 [QU] fòsfor blanc [o fòsfor ordinari] Fòsfor 1.
3 [QU] [LC] fòsfor roig [o fòsfor amorf] Varietat al·lotròpica del fòsfor, de color roig fosc, més difícilment inflamable, no tòxic ni fosforescent.
fosforar
v. tr. [QU] Impregnar de fòsfor.
fosforejar
1 v. intr. [LC] Un cos fosforescent, emetre llum.
2 v. intr. [LC] Lluir com fa un cos fosforescent en l’obscuritat.
fosforescència
f. [FIF] [QU] [GL] [GLG] Luminescència de certs cossos, com ara el fòsfor, que han estat exposats a la llum o a altres radiacions, que continua després de l’exposició.
fosforescent
adj. [QU] [FIF] [GL] Que té fosforescència.
fosfòric -a
1 1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al fòsfor.
1 2 adj. [LC] [QU] Que conté fòsfor, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent. Llumins fosfòrics.
2 adj. [LC] [FIF] FOSFORESCENT.
fosforilació
f. [QU] Incorporació d’un grup fosfat a una molècula.
fosforita
1 f. [GLM] Varietat impura d’apatita amorfocol·loidal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta i d’origen sedimentari.
2 f. [GLM] Fosfat residual que procedeix de la lixiviació de certs minerals fosfatats i del guano de certes coves.
fosforització
f. [QU] Acció de fosforar; l’efecte.
fosforitzar
v. tr. [QU] FOSFORAR.
fosforós -osa
1 1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al fòsfor.
1 2 adj. [QU] Que sembla fòsfor.
2 adj. [QU] Que conté fòsfor, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
fosforoscopi
m. [FIF] [FIM] [QU] Aparell per a observar la fosforescència i mesurar-ne la intensitat.
fosfur
m. [QU] Combinació de fòsfor amb un altre element o radical.
fosgen
m. [QU] Diclorur de l’àcid carbònic, de fórmula COCl2, gas d’olor sufocant, fortament metzinós, obtingut per reacció de clor amb monòxid de carboni.
fosquedat
f. [LC] FOSCOR.
fosquejar
1 v. intr. [LC] Mostrar-se més o menys fosc, tirar a fosc.
2 v. intr. [LC] FER-SE FOSC. Deuen ésser les set: ja fosqueja.
fosquet
adv. [LC] A entrada de fosc. Ja no tornaré fins fosquet.
fossa
1 1 f. [LC] [AGR] Clot fet a terra, especialment per enterrar-hi un mort. Fer, obrir, una fossa.
1 2 [LC] fossa comuna En un cementiri, lloc on enterren els morts que no hi tenen una concessió de terreny.
2 1 f. [GL] fossa abissal Depressió submarina allargada i estreta, amb una longitud de centenars de quilòmetres i una profunditat de 5 a 11 quilòmetres, situada als límits de les plaques.
2 2 [GL] [GG] fossa d’esfondrament FOSSA TECTÒNICA.
2 3 [GL] fossa marina Depressió submarina llarga i estreta, profunda, limitada per marges abruptes.
2 4 [GL] [GG] fossa tectònica En geomorfologia, depressió allargada de la superfície terrestre que es correspon amb un graben situat en un nivell geològic profund.
3 f. [AQ] [GL] fossa sèptica Dipòsit, habitualment enterrat, on hom condueix l’aigua fecal per fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.
4 1 f. [ZOA] [MD] Cavitat del cos humà amb l’entrada més ampla que el fons.
4 2 f. [ZOA] [MD] Depressió que existeix a la superfície d’alguns ossos.
4 3 [MD] [ZOA] fossa nasal Cavitat anfractuosa pariona que està situada sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual és separada per la volta palatina.
4 4 [MD] [ZOA] fossa orbitària Òrbita de l’ull.
fossar1
m. [LC] CEMENTIRI.
fossar2
v. tr. [LC] Un animal, furgar, alçar o remoure, (la terra) amb el morro.
fossat
m. [DE] [AQ] [LC] Vall o excavació que circumda una fortalesa.
fosser fossera
m. i f. [PR] [LC] Persona que obre les fosses en un cementiri.
fòssil
1 1 adj. [LC] [GLP] [GL] Extret del si de la terra. Combustible fòssil.
1 2 adj. [LC] [GLP] [GL] Que s’ha convertit en un fòssil. Plantes fòssils. Els mamuts fòssils trobats dins del glaç a Sibèria.
2 1 m. [GLP] [LC] [GL] Restes d’un organisme que ha restat enterrat en els antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre i ha conservat la seva forma per efecte d’un procés fisicoquímic. Una col·lecció de fòssils.
2 2 [GLP] fòssil vivent Organisme actual que constitueix una relíquia d’un grup biològic que s’ha mantingut sense modificacions aparents des de temps geològics passats.
2 3 m. [GLP] Empremta de fenòmens climatològics, com ara la pluja, les ones, etc.
3 adj. [LC] Extraordinàriament antiquat. Una societat fòssil que lluita contra qualsevol innovació.
4 adj. [FL] Que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i és usat només en frases fetes o en locucions. Mot fòssil.
fossilífer -a
adj. [GLP] Que conté fòssils.
fossilització
1 f. [LC] [GLP] [FL] Acció de fossilitzar o de fossilitzar-se; l’efecte.
2 f. [FL] Fixació 5.
fossilitzar
1 v. tr. [LC] [GLP] Convertir en fòssil. Un crani fossilitzat.
2 intr. pron. [LC] [GLP] [FL] Esdevenir fòssil. Alguns insectes s’han fossilitzat en l’ambre.
fot1
m. [FIM] Unitat d’il·luminació del sistema cegesimal, equivalent a 10.000 luxs (símbol, ph).
fot2
interj. [LC] POP. FOTRE2.
fot-
[LC] V. FOTO-.
fotaire
adj. [ZOP] rap fotaire V. RAP.
fotesa
f. [LC] Cosa de poca importància.
fotesejar
v. intr. [LC] Entretenir-se amb foteses.
fotgera
f. [LC] FANGAR1.
fòtic -a
1 1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la llum.
1 2 adj. [BI] [FIF] Relatiu o pertanyent a la producció de llum per certs animals.
2 adj. [GL] [EG] Relatiu o pertanyent a la regió de la mar, dels llacs, dels sòls o de les cavernes fins on arriba la llum solar amb efectivitat biològica.
foticó
m. [TC] Tub analitzador de televisió basat en l’iconoscopi d’imatge amb l’afegit d’una font suplementària d’electrons lents situada prop de la placa col·lectora a fi de compensar els electrons secundaris.
fotimer
m. [LC] Gran quantitat. Hi he anat un fotimer de vegades.
fotims
m. pl. [LC] tenir un geni de fotims V. GENI.
fotínia
f. [BOS] [AGA] Arbret o arbust del gènere Photinia, de la família de les rosàcies, de fulles vermelloses quan són joves i flors blanques en panícula o corimbe, originari de l’Àsia sud-oriental i plantat als jardins.
fotisquejar
v. intr. [LC] FOTESEJAR.
fotja1
f. [LC] Sot d’aigua o de fang.
fotja2
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 38 centímetres de llargada, de formes massisses i de plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc al front, freqüent a les vores dels llacs i dels aiguamolls (Fulica atra).
2 [ZOO] fotja banyuda [o fotja de banyons, o fotja de cresta] Ocell de la família dels ràl·lids, caracteritzat per dues protuberàncies vermelles al front, propi de l’Àfrica i rarament present als nostres aiguamolls (Fulica cristata).
fotjar
v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] El porc, el senglar, furgar la terra amb el morro.
foto
1 f. [LC] [AR] [CO] Fotografia 2.
2 [CO] foto fixa Fotografia obtinguda durant el rodatge d’un film, que s’utilitza en la promoció de la pel·lícula.
3 [LC] foto robot RETRAT ROBOT.
fotó
m. [FIF] Quàntum d’energia d’una radiació electromagnètica, el valor de la qual és igual al producte de la freqüència de la radiació v per la constant de Planck h.
foto- [o fot-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. phôs photós, ‘llum’. Ex.: fotoquímic, fotoelèctric, fotomagnètic, fototropisme, fototactisme, fotòfil, fotàlgia.
fotoacoblador
m. [EL] Dispositiu electrònic format per un díode fotoemissiu i un fotodíode, situats adequadament de manera que aquest darrer rep el senyal lluminós provinent del primer.
fotoautòtrof -a
adj. i m. i f. [BI] Que pot utilitzar la llum per a obtenir la seva energia i pot desenvolupar-se amb anhídrid carbònic com a única font de carboni. Organisme fotoautòtrof.
fotobiont
m. [BO] Component que fa la fotosíntesi en un liquen, que pot ésser una cianofícia o una alga eucariota.
fotocatàlisi
f. [QU] Efecte catalític produït sobre una reacció química per efecte de la llum.
fotocàtode
m. [EL] Càtode fotoelectrònic.
fotocèl·lula
f. [EE] [FIF] [EL] CÈL·LULA FOTOELÈCTRICA.
fotocolorímetre
m. [QU] Absorciòmetre que mesura fotoelèctricament la intensitat lluminosa transmesa per una solució, generalment per comparació a la transmesa per una solució patró o pel solvent pur.
fotocomponedor -a
1 1 adj. [LC] [AF] Relatiu o pertanyent a la fotocomposició.
1 2 m. i f. [PR] [AF] Operari especialitzat en la fotocomposició.
2 f. [LC] [AF] Màquina que compon textos fotogràficament.
fotocomposició
f. [AF] Procediment de composició que permet d’obtenir lletres o signes damunt pel·lícula o paper fotogràfic.
fotoconducció
f. [EL] Efecte fotoelèctric caracteritzat per la variació de la resistivitat d’un cos, sòlid o líquid, exposat a una radiació electromagnètica, especialment lluminosa.
fotoconductivitat
f. [EL] Propietat d’un cos fotoconductor.
fotoconductor -a
adj. [EL] Que condueix el corrent elèctric en ésser exposat a la llum. Cèl·lula fotoconductora.
fotocòpia
1 1 f. [AF] [LC] Procediment de reproducció d’un text o d’imatges a partir d’un original obtingudes per mitjans fotogràfics o fotoelèctrics o per la calor generada per l’absorció de la radiació infraroja.
1 2 f. [CO] Còpia d’un document que hom obté mitjançant aquest procediment.
2 f. [AF] [LC] XEROGRAFIA.
fotocopiador -a
1 adj. [AF] [ECO] Que fa fotocòpies.
2 f. [AF] [CO] [ECO] Màquina per a fotocopiar.