tipus
1 1 m. [AF] Peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, en una de les seves bases, porta gravada una lletra, una xifra, etc., i que es reprodueix per estampació.
1 2 m. [NU] Tot el que va gravat a la matriu d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda.
2 m. [LC] Símbol o representació d’alguna cosa, especialment esdevenidora.
3 1 m. [LC] Forma general, pla d’estructura, conjunt de propietats principals, comuns a un cert nombre d’individus.
3 2 m. [EG] En zool., embrancament.
3 3 m. [LC] En una classificació, grup dels que tenen una mateixa mena d’estructura.
3 4 [FIA] tipus espectral CLASSE ESPECTRAL.
3 5 [QU] tipus primari Substància amb què es poden preparar directament solucions de concentració coneguda exactament, emprades per a determinar les concentracions dels altres reactius analítics.
4 m. [ECT] Preu o percentatge fixat per a determinades operacions comercials o fiscals. Tipus d’interès. Tipus de canvi.
5 1 m. [LC] Individu, grup, etc., que és l’exemplificació més perfecta d’una espècie, d’un gènere, etc.
5 2 m. [PS] En psic., biotip.
5 3 m. [LC] POP. Persona del sexe masculí.
5 4 m. [LC] Figura d’una persona, especialment pel que fa a l’esveltesa o l’elegància del seu cos.
tiquet
m. [LC] Paper o bitllet que dona dret a ésser admès a un àpat, una festa, una assemblea, etc.
tir
1 1 m. [LC] [DE] Tret, descàrrega d’una arma de foc o altra que llança un projectil. Un tir de canó. Canó de tir ràpid.
1 2 m. [LC] [DE] Trajectòria que descriu el projectil llançat. Línia, pla, angle, de tir. Ajustar, regular, el tir. Tir directe, indirecte.
1 3 m. [LC] [DE] Quantitat de munició per a carregar una vegada l’arma de foc. Ens restaven pocs tirs.
2 1 m. [LC] [DE] [SP] Art i manera de tirar, de disparar. Exercicis de tir. Escola de tir. Tir amb arc.
2 2 m. [SP] Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc. Tir al colom, al plat, al vol.
2 3 m. [LC] [DE] Lloc on hom s’exercita a tirar. Un tir de coloms.
3 m. [DE] Ciència militar que investiga el comportament de les armes i les municions, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes.
4 m. [LC] [IT] Tirada o llargària d’una peça de roba.
5 m. [LC] [AGP] Conjunt de xarxes de pescar.
6 1 m. [LC] Acció de tirar fent força per moure alguna cosa en la mateixa direcció en què algú es mou. Un animal de tir.
6 2 m. [LC] [TRG] [AGR] Conjunt de cavalls, de muls, etc., que mouen un carruatge. Un tir de dues zebres.
7 m. [EI] Tiratge 1.
tira1
1 f. [LC] Tros llarg i estret de roba, cuir, paper, etc. Fer tires d’un drap. Enganxa-hi una tira de paper.
2 1 f. [LC] Conjunt de coses situades en línia recta l’una al costat de l’altra. Una tira de ceps.
2 2 [CO] tira còmica Historieta il·lustrada que consta d’un nombre reduït de vinyetes que contenen una història completa o una fracció d’història.
3 f. [LC] Corda que serveix per a estirar alguna cosa.
tira2
interj. [LC] Expressió usada per a manifestar admiració.
tirà tirana
1 m. i f. [LC] [HIH] [PO] Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
2 m. i f. [LC] Persona que exerceix una autoritat opressiva.
tirabec
m. [LC] [AGA] Pèsol d’una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella.
tiraborra
m. [LC] [DE] Instrument que servia per a treure els tacs, el paper del cartutx, etc., del canó de les armes que es carreguen per la boca.
tirabotes
m. [LC] Ganxo de ferro que servia per a calçar-se les botes.
tirabotó
m. [LC] Ganxet emprat per a cordar els botons.
tirabou
m. [LC] [JE] Ball antic que ballaven un nombre indefinit de balladors donant-se la mà i formant cadena.
tirabuixó
1 m. [LC] [ED] LLEVATAPS.
2 m. [LC] [ED] Rull de cabells llargs i en espiral.
3 m. [LC] Figura d’acrobàcia aèria que consisteix en una volta sencera sobre l’eix longitudinal.
tirabuquet
m. [LC] Trabuquet 1.
tiracrín
m. [IMF] Punxó llarg emprat per a repartir el crin en els elements embotits que s’entapissen.
tirada
1 f. [LC] Acció de llançar un projectil, tirar els daus, etc. A la primera tirada, vaig fer doble sis. Tinc dret a quatre tirades.
2 f. [LC] Acció de tirar o traçar una línia, un camí, etc.
3 1 f. [LC] Quantitat d’aigua, de vi, etc., que es beu d’un cop. Em voldríeu donar una tirada d’aigua?
3 2 f. [LC] Fet de beure una tirada d’aigua, de vi, etc.
3 3 [LC] d’una tirada loc. adv. En un sol cop, sense interrupcions. Hi van pujar d’una tirada. Ha escrit vint planes d’una tirada.
4 f. [LC] Llargària d’una peça de roba, d’un camí, etc. D’ací al molí hi ha una bona tirada.
5 f. [LC] Inclinació a anar a un indret, a fer alguna cosa. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. En aquesta font, sempre hi trobaràs algú o altre: els forasters hi tenen molta tirada.
6 f. [LC] Tanda 4. Una tirada de versos.
7 f. [AF] Tiratge 2.
tirador1 -a
1 adj. [LC] De bon fer, per on es camina bé. És un camí molt tirador.
2 m. [HIH] Lloc a l’aire lliure per a estirar els teixits de llana en l’antiga indústria del drap.
tirador2 tiradora
1 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] [AN] Persona que tira. És un bon tirador. Una tiradora de cartes.
1 2 m. i f. [SP] Persona que practica l’esgrima.
1 3 m. i f. [SP] Persona que practica el tir olímpic.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa l’operació d’estirar en certes arts. Tirador d’or. Tirador de llaços.
2 2 m. i f. [LC] [AGF] [PR] Persona que empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu.
3 m. [HIH] [PR] Regular12 1.
4 1 m. [LC] Instrument que serveix per a tirar o estirar.
4 2 m. [LC] Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues gomes unides per un tros de cuir, badana, etc., en què es posen pedretes, perdigons, etc., que hom llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
tiradora
f. [LC] [AGF] Lloc de la muntanya per on es fan baixar els troncs tallats.
tiraespasa
m. [IT] Corretja que comunica el moviment a l’espasa del teler mecànic estirant-la.
tirafons
[inv.]
1 m. [LC] [IMF] Caragol per a fixar a la fusta una peça de metall, com ara un ganxo, una anella, una frontissa.
2 m. [LC] [MD] Instrument per a extreure del fons d’una ferida pregona una bala o un altre cos estrany.
3 m. [LC] [IMF] Eina en forma de ganxo que serveix per a posar el fons de la bota en el seu lloc.
tiralínies
m. [LC] [AF] [ECO] Instrument per a traçar línies, que té dues làmines metàl·liques terminades en punta entre les quals es posa una certa quantitat de tinta i que es poden acostar o separar per mitjà d’un caragol a fi que les línies surtin més o menys gruixudes.
tirallet
m. [MD] Instrument emprat per a extreure la llet del pit de la mare durant el període d’alletament.
tiralliços
m. pl. [IT] Conjunt de tirants i palanques que transmet als lliços els moviments del mecanisme d’excèntriques, de la maquineta de lliços, o del registre de molles.
tirallonga
f. [LC] Sèrie llarga de coses que es diuen, s’esdevenen, etc., l’una darrere l’altra. Una tirallonga de paraules.
tiramina
f. [QU] [BI] Aminoetilfenol, producte de la descarboxilació de l’aminoàcid tirosina, que ocorre en el formatge i en teixits animals en descomposició.
tiramoll
m. [IT] Combinació especial de nusos i de bagues que es fa en els cordills dels quals pengen els lliços, per tal de poder-los afinar fàcilment a una alçària convenient.
tirana
f. [LC] [MU] [JE] Antiga cançó popular espanyola, d’aire lent i ritme ternari.
tirandes
f. pl. [LC] Tirants d’una carreta, d’una arada, etc.
tiranejar
v. tr. [LC] TIRANITZAR.
tirania
1 f. [LC] [HIH] [PO] Poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva.
2 f. [LC] [PO] Autoritat opressiva.
tirànic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tirania. Un govern tirànic.
tirànicament
adv. [LC] D’una manera tirànica.
tiranicida
m. i f. [LC] Persona que dona la mort a un tirà.
tiranicidi
m. [LC] Mort donada a un tirà.
tiranitzar
1 v. tr. [LC] Governar tirànicament.
2 v. tr. [LC] Tractar d’una manera tirànica.
tiranosaure
m. [GLP] Gènere de dinosaures saurisquis teròpodes, de fins a 14 metres de longitud, 6 metres d’alçada i 7 tones de pes, robustos, de braços curts i dents grans i punxegudes, uns dels carnívors més grans que mai hagin existit, que visqueren al cretaci superior.
tirant
1 m. [LC] Corda, corretja, cadena, peça rígida de fusta o de metall, etc., sotmesa a una tracció que serveix per a estirar o per a evitar la separació de dues coses que tendeixen a separar-se. Els tirants d’un carruatge, d’una arada. Els tirants d’una bota. Els tirants d’un tabal. Els tirants d’una armadura, d’un cavall.
2 1 m. [IMI] Ansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
2 2 m. [LC] Tira d’una peça de vestir que passa per damunt de les espatlles i serveix per a sostenir-la. Els tirants d’un vestit, d’una samarreta.
3 m. [IT] Biela del teler mecànic que, formant parell amb una altra, transmet el moviment dels colzets de l’arbre superior als muntants que sostenen les taules.
4 1 m. [AQ] Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.
4 2 m. [AQ] Peça horitzontal d’una armadura de coberta que uneix els extrems inferiors de les dues bigues inclinades que segueixen el pendent de la coberta.
tirany
1 m. [LC] CORRIOL1.
2 m. [LC] Corda o corretja amb què es lliga l’animal que fa rodar un molí, una sínia, etc.
tirapeu
1 m. [LC] [IQA] Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus.
2 m. [LC] [AGR] Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usen els pastors per a agafar les ovelles pels peus.
tirapits
1 m. [LC] Trajecte costerut, pujada tirosa. Aquell tirapits no s’acabava mai.
2 m. [MD] TIRALLET.
tirar
1 1 v. tr. [LC] Una persona, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció que ell es mou. Quatre cavalls tiraven la carrossa. Els bous tiren l’arada. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Tirar l’aigua del pou.
1 3 v. tr. [LC] ATREURE. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l’altra. La pàtria sempre tira.
2 1 tr. [LC] Traçar (una línia recta) amb la punta d’un llapis, d’un tiralínies, etc. Per un punt A tirar una perpendicular a la recta B. Un caminal que han tirat a cordill.
2 2 tr. [LC] Una peça de roba, paper, etc., tenir (tal o tal llargària). Quant tira aquesta peça?
3 tr. [LC] [AF] Treure d’una composició tipogràfica, d’un gravat, etc., (una o més reproduccions) per mitjà de la premsa, de la màquina d’imprimir, etc. S’han tirat d’aquesta obra vint exemplars en paper de fil.
4 intr. [LC] Un conducte, permetre l’aspiració d’un fluid a través d’ell. La xemeneia no tira. Una pipa que no tira. Aquest cigar tira molt bé.
5 1 intr. [LC] Agafar una direcció determinada. Quan siguis al molí, tira a l’esquerra. -Per quin camí tirarem? -Tira per amunt.
5 2 intr. [LC] PER EXT. Tirar per a capellà. Un color que tira a vermell. Aquest vi tira a agre.
5 3 [LC] tira pel cap que vulguis Fes el que vulguis.
5 4 [LC] tirar cadascú pel seu camí ANAR CADASCÚ PEL SEU CAMÍ.
5 5 [LC] tirar pel dret [o tirar al dret] Obrar sense miraments, resoludament, ésser expeditiu.
5 6 [LC] tirar per mal cap [o tirar per mal camí] Seguir una orientació moralment condemnable.
6 intr. [LC] Durar amb més o menys treballs. Aquest vestit tirarà tot l’hivern encara. Els negocis estan encalmats: hem d’anar tirant com puguem.
7 1 tr. [LC] Transportar una mica més enllà o més ençà (alguna cosa que descansa sobre una altra) empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. Aquest piano fa nosa aquí: l’heu de tirar una mica més enllà.
7 2 tr. [LC] Moure en certa direcció (una part del cos). Tirar un peu endarrere.
7 3 intr. pron. [LC] Em vaig tirar endarrere per evitar el cop.
7 4 tr. [LC] Estendre (alguna cosa) sobre una altra, fer venir (alguna cosa) de banda a banda d’una altra, tapant-la, interceptant-la. Si et molesta el sol tira la persiana. No podem passar: ja han tirat les cadenes. Tirar el teló en acabar un acte. Tirar-se un xal a les espatlles. Anava amb el barret tirat endarrere.
8 1 tr. [LC] Deixar anar amb cert impuls (alguna cosa). Li va tirar una pedra i el va tocar del cap. Em va tirar un grapat de cendra a la cara.
8 2 tr. [LC] Donar un cop, una empenta, etc., (a alguna cosa), de manera que recorri una certa distància enlaire o rodolant. Tirar el barret enlaire. El vent ens tirava la pols als ulls. La mar va tirar la nau contra les roques.
8 3 tr. [LC] Deixar caure des de certa altura (alguna cosa). Tirar sucre al cafè. Tirar gallina a l’olla. Tirar llenya al foc. Tirar pa als peixos de l’estany. Tirar una carta a la bústia, al correu. Tirar els daus. Tirar una sota, un as.
8 4 [LC] no tirar-se pedres al fetge TENIR EL FETGE GROS.
8 5 [LC] tirant curt loc. adv. PEL CAP BAIX.
8 6 [LC] tirant llarg loc. adv. PEL CAP ALT.
8 7 [LC] tirar a mar Llençar 1.
8 8 [LC] tirar a terra Fer caure a terra. D’una empenta em va tirar a terra. La font ja no hi és: l’han tirada a terra.
8 9 [LC] tirar a terra amb un dit a algú Ésser hom molt més fort que ell.
8 10 [LC] tirar aigua a mar Fer una cosa completament inútil.
8 11 [LC] tirar alguna cosa al foc Tirar-la-hi per destruir-la.
8 12 [LC] tirar curt No arribar al just, tallar curt.
8 13 [LC] tirar flors a la tomba d’algú Retre homenatge a la seva memòria.
8 14 [LC] [TRA] tirar l’àncora [o tirar àncores] Ancorar 1 i 2.
8 15 [LC] tirar la primera pedra Ésser el primer a acusar algú.
8 16 [LC] [JE] [AN] tirar les cartes Tractar d’endevinar l’esdevenidor per mitjà de les cartes.
8 17 [LC] tirar llarg Passar del just.
8 18 [LC] tirar llenya al foc AFEGIR LLENYA AL FOC.
8 19 [LC] tirar terra damunt una cosa Procurar que no se’n parli, que quedi oblidada.
8 20 [LC] [RE] tirar trona avall Amonestar 2.
8 21 [LC] tirar un vel sobre una cosa ESTENDRE UN VEL SOBRE UNA COSA.
8 22 [LC] tirar-se alguna cosa a l’espatlla No preocupar-se’n.
8 23 [LC] tirar-se els plats pel cap Barallar-se, renyir.
8 24 [LC] tirar-se pedres a la pròpia teulada [o tirar-se terra als ulls] Un mateix, perjudicar-se.
8 25 [LC] tirar-s’ho tot a l’esquena No amoïnar-se per res.
9 1 intr. pron. [LC] LLANÇAR-SE. Va tirar-se al riu. Tirar-se al coll de la seva mare. Tirar-se als peus d’algú.
9 2 [LC] tirar-se al carrer Sortir per a una revolta.
9 3 [LC] tirar-se al llit Ajeure-s’hi per una estona sense despullar-se.
9 4 tr. pron. [LC] tirar-se algú Abusar-ne, burlar-se’n. Que no ho veus, que se’t tiren?
9 5 [LC] tirar-se als braços d’algú Llançar-s’hi per ésser abraçat.
9 6 [LC] tirar-s’hi de cap Emprendre una cosa d’una manera decidida i sense gaire reflexió, llançar-se a una empresa arriscada, dificultosa.
10 1 tr. [LC] [ED] haver-n’hi per a tirar el barret al foc Ésser una cosa granment empipadora.
10 2 intr. [LC] tirar de veta Gastar sense miraments.
10 3 [LC] tirar en cara a algú alguna cosa [o tirar per la cara a algú alguna cosa] CLAVAR ALGUNA COSA PER LA CARA A ALGÚ.
10 4 [LC] tirar la casa per la finestra Fer una despesa domèstica extraordinària.
11 tr. [LC] [DE] Disparar 1 2. Tirar una canonada. Tirar coets. Tirar amb bala. Tirar al blanc. Tirar a un ocell.
12 tr. [LC] Esgrimir 1. Tirar l’espasa, el sabre.
13 [LC] tira peixet! Expressió amb què se significa que algú pot estar ben content del que li ha escaigut.
tiràs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [AGA] [IMF] Eina que consisteix en un tros de fusta plana fixada transversalment a l’extrem d’un mànec llarg, que serveix per a aplanar la terra o arreplegar el gra.
2 m. [LC] Estri de neteja, semblant al tiràs, amb la post horitzontal i folrada, que s’utilitza per a netejar el terra de les cases.
tirassa
f. [LC] [AGA] Tiràs gran en què el mànec sol ésser reemplaçat per dues cordes fixades una a cada extrem de la post.
tirassar
1 v. tr. [LC] [AGA] Arreplegar amb el tiràs. Tirassar el gra de l’era.
2 v. tr. [LC] Netejar (el terra d’una casa) amb el tiràs.
tirat
1 m. [LC] Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc.
2 1 m. [LC] Manera d’estar tirada una línia, un camí, etc.
2 2 m. [LC] Disposició de les línies que determinen la configuració general de la cara, d’una persona o d’una cosa, que li dona tal o tal aspecte, una semblança amb tal o tal altra persona o cosa.
3 m. [LC] Inclinació 4. Té molt tirat a fer mots encreuats.
tiratac
m. [IT] Corretja de cuir dels telers mecànics de garrot, que enllaça el tac amb el garrot.
tiratge
1 m. [LC] [EI] Corrent d’aire que s’estableix al llarg d’una xemeneia i que fa que es renovi l’aire d’una llar, d’un fogar, etc. Aquesta xemeneia no té prou tiratge.
2 1 m. [LC] [AF] En impremta, en litografia, etc., acció de tirar. Fer un tiratge de cinc mil exemplars.
2 2 m. [CO] [AF] Conjunt d’exemplars tirats.
2 3 [LC] [AF] tiratge a part Edició d’un cert nombre d’exemplars que es fa d’un article, d’un capítol, etc., aparegut en una revista, en una obra, aprofitant-ne els motlles.
3 m. [IT] Velocitat inicial d’esgotament del colorant sobre la fibra, en un procés de tintura.
tira-tira
adv. [LC] A poc a poc.
tiratró
m. [EL] Tub electrònic de gas, generalment un tríode o un tètrode, proveït d’un càtode calent que s’utilitza com a rectificador.
tiravaques
m. [LC] [BOS] PASSACAMINS.
tiravira
1 f. [LC] Corda que serveix per a ajudar a estirar.
2 f. [TRA] Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cop d’un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l’orla.
tireganyós -osa
adj. [LC] ESTIREGANYÓS.
tirella
f. [LC] [IT] Tira estreta, especialment la que es fa al cap d’una peça de roba.
tireta
1 1 f. [LC] Tira estreta.
1 2 f. [LC] [ED] Cordó o tira estreta capçada amb llauna o filferro, usada per a cordar gipons o altres peces.
2 f. [IMI] [ED] Peça estreta de pell que, posada a la part posterior de la sabata, serveix per a reforçar la unió de les dues peces que formen la talonera.
3 f. [LC] fer tiretes d’algú a) Destrossar-lo.
3 [LC] fer tiretes d’algú b) Criticar-lo durament.
tireter tiretera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven tiretes.
tireteria
1 f. [LC] [IMI] Ofici de tireter.
2 f. [LC] Botiga de tireter.
tiri tíria
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tir.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tir o als seus habitants.
tirià -ana
adj. i m. i f. [LC] TIRI.
tiristor
m. [EL] Dispositiu electrònic semiconductor proveït de tres terminals, ànode, càtode i porta o terminal de control, que actua com un rectificador de potència que pot ésser controlat elèctricament per la porta.
tiró2 tirona
m. i f. [LC] [PR] Nou o aprenent en algun art.
tiro-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot tiroide, que indica connexió amb el cos tiroide o amb el cartílag tiroide. Ex.: tiroaritenoidal, tirohioidal.
tirocele
f. [MD] GOLL.
tirocini
m. [LC] [RE] APRENENTATGE.
tiroia
f. [LC] Tireta, especialment que serveix d’adorn.
tiroidal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al cartílag tiroide o a la glàndula tiroide. Artèries tiroidals. Disfunció tiroidal.
tiroide
1 adj. [MD] [ZOA] TIROIDAL.
2 1 f. [MD] [ZOA] GLÀNDULA TIROIDE.
2 2 [ZOA] tiroide aberrant Massa ectòpica de teixit tiroidal.
2 3 [ZOA] tiroide accessòria Porció de tiroide que a vegades es troba a la base de la llengua.
2 4 [ZOA] tiroide intratoràcica Glàndula tiroide situada darrere l’estern.
3 m. [MD] [ZOA] CARTÍLAG TIROIDE.
tiroïdina
f. [MD] Extret de la glàndula tiroide, usat en les malalties de la glàndula, en l’obesitat, etc.
tiroïditis
f. [MD] Inflamació de la glàndula tiroide.
tirolès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Tirol.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Tirol o als seus habitants.
2 1 f. [MU] [LC] [JE] [AN] Dansa pagesa del Tirol.
2 2 f. [MU] [LC] Cançó d’aquesta dansa, caracteritzada pel ràpid canvi de la veu de pit al falset.
tiroliro
m. [MU] So agut, com de flabiol.
tirolles
f. pl. [IT] [AGR] Manyocs de llana caragolada dels quals els paraires treien l’estam valent-se de la carda.
tirona
f. [LC] [ZOO] ÀNEGA.
tirosina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb un anell fenòlic, precursor de la melanina i de les catecolamines.
tiroteig
m. [LC] [DE] Acció de tirotejar.
tirotejar
v. tr. [LC] [DE] Una partida de gent armada, un escamot, etc., tirar trets a voluntat (contra l’enemic).
tiroxina
f. [ZOA] [QU] [BI] Aminoàcid aromàtic iodat no proteic, sintetitzat en la glàndula tiroide, que exerceix un efecte hormonal estimulant del metabolisme.
tirrè -ena
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar Tirrena.
tírria
f. [LC] Forta mania contra una persona o una cosa.
tirs
1 m. [AN] [HIG] Bastó guarnit d’heura i de fulles de parra, atribut del déu Bacus.
2 m. [LC] [BO] En bot., panícula amb les rames mitjanes més llargues que les inferiors i les superiors.
tisa
f. [LC] Brasa fumera.
tisana
f. [LC] [MD] [HO] Decocció de substàncies medicinals en aigua.
tisanurs
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes apterigots, de cos en forma de fus i de color fosc, antenes llargues i ulls compostos, que inclou el peixet de coure i el peixet de plata.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
tisi
1 f. [LC] [MD] Malaltia en què hi ha consumpció d’un teixit.
2 f. [LC] [MD] Tuberculosi pulmonar.
tísic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la tisi.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de tisi.
tisora
1 1 f. [LC] Peça que, formant parell amb una altra, compon unes tisores.
1 2 [LC] de tisora loc. adj. Que té un dispositiu que consisteix en dues peces entrecreuades i amb un eix comú com les dues peces d’unes tisores. Llit, tamboret, de tisora.
1 3 [LC] fer la tisora Algú, agafar amb les dues cames el cos, el coll, etc., de qui lluita amb ell.
2 1 f. pl. [LC] [IMI] [ECO] [ED] [AGA] Instrument que consisteix en dues làmines tallants amb mànecs, entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu, al voltant del qual poden girar. Tisores de tallar pells. Tisores d’ungles. Tisores de podar.
2 2 [IT] tisores d’abaixar Eina emprada antigament per a abaixar els draps, consistent en unes tisores grosses amb molla i sense punta.
tisorada
1 1 f. [LC] Tall fet d’un cop amb les tisores.
1 2 f. [LC] Acció de retallar un escrit, un film.
2 f. [AGF] Obstacle en el curs d’un riu format per bigues entrecreuades per aturar la fusta barranquejada pels raiers.
tisoreta
f. [LC] [ZOI] PAPAORELLES.
tissatge
1 m. [LC] [IT] Operació de teixir.
2 m. [IT] Fàbrica de teixits.
tissú
[pl.-ús]
m. [LC] [IT] Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments d’església.
tissular
1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent als teixits orgànics.
2 adj. [BI] [MD] De la natura del teixit orgànic.
tit
1 1 m. [LC] En el llenguatge infantil, pollet, moixó, ocell petit.
1 2 m. [LC] Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram. Tits, tits!
2 1 m. [LC] XISCLE.
2 2 m. [LC] Crit del tord al temps del zel o de la passa.
tita1
1 1 f. [LC] En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites.
1 2 f. [LC] Crit amb què hom crida les gallines. Tites, tites!
2 f. [LC] POP. Penis 1.
tita2
f. [ZOI] Animal metazou, de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars (Sipunculus nudus).
tità
1 1 m. [AN] En mit., fill del Cel i de la Terra, d’una força poderosa.
1 2 m. [LC] Home d’una gran potència física o intel·lectual.
2 m. [IMI] [EI] Grua per a alçar grans pesos.
titanat
1 m. [QU] Anió poliatòmic que conté el titani com a àtom central.
2 m. [QU] Òxid doble de titani i d’altres metalls.
titani
m. [QU] [ML] Metall de transició, pulverulent, d’un gris d’acer, infusible (símbol, Ti; nombre atòmic, 22; pes atòmic, 47,90).
titànic1 -a
1 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als titans.
2 adj. [LC] GEGANTÍ. Empresa titànica. Esforç titànic.
titànic2 -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al titani.
2 adj. [QU] [ML] Que conté titani, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent. Àcids titànics.
3 adj. [QU] [ML] Que conté titani quadrivalent. Òxid titànic.
titànicament
adv. [LC] D’una manera titànica.
titanífer -a
adj. [GL] Que conté titani.
titanita
f. [GLM] Mineral, nesosilicat de titani i calci, de fórmula CaTiSiO4(O,OH), que cristal·litza en el sistema monoclínic i és mineral accessori de moltes roques ígnies i metamòrfiques.
titanós -osa
1 adj. [QU] Titànic2 1.
2 adj. [QU] Que conté titani amb un nombre d’oxidació més baix que en els compostos titànics.
titanoteris
m. pl. [GLP] BRONTOTERIS.
titaranya
1 f. [LC] Aranya 1 1.
2 f. [LC] Teranyina 1.
3 f. [LC] Conjunt de l’aranya i la teranyina.
titella
1 1 m. [LC] [JE] Ninot que es fa moure imitant els moviments d’un ésser animat.
1 2 [JE] [LC] titella de fils Titella que és accionat des de dalt mitjançant uns fils que pengen directament de les mans del titellaire o d’un estri en forma de creu manejat per aquest.
1 3 [LC] [JE] titella de guant Titella constituït per un cap i uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per bellugar-lo.
1 4 m. [LC] Persona fàcilment manejable pels altres i mancada de personalitat i caràcter.
2 m. [ZOO] Ocell de la família dels motacíl·lids, d’uns 14 centímetres de llargada i de plomatge ratllat castany, que viu en prats i erms (Anthus pratensis).
titellaire
1 m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que fa bellugar els titelles.
2 m. i f. [LC] Persona que fabrica o ven titelles.
titet
m. [LC] [ZOO] Poll de gall dindi.
tití
[pl. -ís]
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer primat del gènere Pithecia, de la família dels hapàlids, petit, de cua gruixuda no prènsil, amb ungles als dits, que és arborícola i viu en grup als boscos d’Amèrica del Sud.
2 [ZOM] tití tigre Primat petit amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls i de costums nocturns, que habita de Veneçuela al sud del Brasil (Aotus trivirgatus).
titil·lació
1 f. [LC] Acció de titil·lar; l’efecte.
2 f. [LC] Sensació que hom té de pessigolles o acció de fer-les, especialment quan els dits toquen la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit.
titil·lant
adj. [LC] Que titil·la.
titil·lar
v. intr. [LC] Agitar-se amb un lleu tremolor.
titit
m. [LC] En el llenguatge infantil, moixó, ocell petit.
titlla
1 f. [FL] Ratlleta que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d’abreviació, especialment el que s’usa en espanyol en la ñ o en el portuguès en alguns diftongs nasals.
2 f. [LC] Nota desfavorable.
titllar
1 v. tr. [FL] Posar titlla (sobre una lletra, un diftong, etc.).
2 tr. [LC] Assenyalar (algú) amb una nota denigrant, desfavorable. Titllar algú de covard.
titllet
1 m. [FL] Titlla 1.
2 m. [IT] Tros de paper que es posa al cap d’una peça de roba per a anotar-hi la llargària que tira.
títol
1 1 m. [LC] [AD] [AF] [CO] Designació distintiva d’una obra escrita o impresa, que es posa al començament i, quan es tracta d’un llibre sobre la coberta, la primera pàgina o el llom.
1 2 m. [LC] [AD] [CO] Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, amb què es designa el seu contingut. El títol encapçala el cos d’un document. El títol de la secció d’esports del diari.
1 3 m. [CO] En ràdio i televisió, rètol en què s’indica el nom d’un programa.
1 4 [CO] títols de crèdit En cinema i televisió, crèdits.
2 m. [LC] Subdivisió d’un codi, d’un reglament, etc., que tracta d’una matèria determinada. Títol d’una norma.
3 1 m. [LC] Designació honorífica, nom que expressa una dignitat o distinció hereditària o adquirida. El títol de rei, d’emperador. El títol de duc, de marquès, de comte.
3 2 m. [LC] Persona que posseeix una dignitat o distinció hereditària o adquirida.
4 1 m. [LC] [DR] Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica. El rei li conferí un títol de noblesa.
4 2 m. [PE] [DR] Document expedit per a l’exercici d’una professió a favor de la persona que n’ha cursat els estudis corresponents. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre.
4 3 [LC] a títol de loc. prep. EN QUALITAT DE. Rebre una suma a títol de préstec.
4 4 m. [DR] [ECT] [AD] Document que estableix un dret, que fa fe d’un crèdit envers l’Estat, una societat comercial, etc. Títol de propietat. Un títol de renda.
4 5 [DR] títol lucratiu Títol que només produeix obligació a una de les parts i a l’altra només li reporta utilitat o guany.
4 6 m. [LC] Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Un títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ésser elevat a aquest càrrec.
5 m. [HIH] Antiga església de Roma encomanada a un cardenal.
6 m. [FIF] En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.
7 1 m. [IT] Número dels fils fins, quan és expressat en deniers o en texs, segons el sistema de numeració directe.
7 2 m. [IT] Relació entre la llargada i el pes d’un fil.
titola
f. [LC] POP. Penis 1.
titolet
m. [CO] Títol petit, a l’interior del text d’un diari, utilitzat per a marcar la divisió en paràgrafs.
titolot
m. [ZOP] Peix dels gèneres Coelorhynchus, Nezumia i Trachyrhynchus, de la família dels macrúrids, de cos allargat de secció circular i acabat en una regió caudal afuada, amb el musell cònic i prominent, amb dues aletes dorsals, una primera curta i alta i la segona molt llarga i baixa, que viu en aigües profundes entre 200 i 800 metres.
titònids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells nocturns de l’ordre dels estrigiformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l’òliba.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
titot
m. [LC] [ZOO] GALL DINDI.
titubació
f. [LC] TITUBEIG.
titubant
adj. [LC] TITUBEJANT.
titubar
v. intr. [LC] TITUBEJAR.
titubeig
m. [LC] Acció de titubejar.
titubejant
adj. [LC] Que titubeja.
titubejar
1 v. intr. [LC] Estar o caminar oscil·lant, insegur.
2 v. intr. [LC] Mostrar-se dubtós, perplex, en l’execució d’una cosa. No va pas titubejar a oferir un premi tan important.
3 v. intr. [LC] Vacil·lar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació.
titulació
1 f. [LC] Acció de titular; l’efecte.
2 f. [AD] Títol acadèmic.
3 f. [QU] OBS. Valoració 2.
titular1
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular.
1 2 m. [CO] Títol que encapçala un article o una informació periodística.
2 1 adj. [LC] Que posseeix un títol. Metge titular.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Que posseeix una plaça de propietat. Porter titular. Avui el titular de la càtedra donarà una conferència.
3 m. i f. [ECT] Persona a nom de la qual va un títol.
titular2
1 1 v. tr. [LC] Posar títol (a una obra, un article, una pel·lícula, etc.).
1 2 intr. pron. [LC] Dur per títol. Com es titularà el teu proper llibre?
2 1 tr. [LC] Donar (a algú) un títol acadèmic o professional.
2 2 intr. pron. [LC] Obtenir un títol acadèmic o professional. S’ha titulat en ciències polítiques per la Universitat de Londres.
3 tr. [IT] Determinar el títol (d’un fil).
4 tr. [QU] Valorar 2.
titularitat
f. [DR] [AD] Fet de pertànyer un dret subjectiu al subjecte que n’és el titular.
titulat -ada
adj. [LC] [PR] Que posseeix un títol professional. Un professor titulat. Una infermera titulada.
titulomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la valoració quantitativa d’una substància mitjançant una altra substància de composició coneguda.
tixotropia
f. [QU] Propietat de certs sistemes col·loidals que en remenar-los esdevenen líquids i quan s’atura l’agitació tenen la capacitat de tornar a la consistència original.
tixrí
[pl. -ís]
1 m. [RE] Setè mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Primer mes de l’any civil jueu.
tmesi
1 f. [FLL] [FL] Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d’una altra de composta.
2 f. [FLL] En prosòdia, llicència poètica que consisteix en la separació d’un mot entre dos versos.
to
1 1 m. [FL] [FIF] [MU] Qualitat física d’un so que indica el seu grau d’elevació i que depèn de la freqüència de les vibracions del cos sonor. Alçar, abaixar, el to de la veu. Donar a una nota el to just.
1 2 m. [LC] [MU] To just. Cantar fora de to. Donar el to. Agafar el to. Sortir de to. Posar un instrument a to.
1 3 m. [LC] PER EXT. Els polítics donen el to als diaris del seu partit.
2 1 m. [LC] Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments de l’ànima. Dir una cosa en to d’amenaça. Parlar en un to modest, suplicant, arrogant. Ell, llavors, va canviar de to. Jo li vaig contestar en el mateix to.
2 2 m. [LC] PER EXT. Mira en quin to m’escriu!
2 3 m. [LC] Maneres, capteniment, d’algú en societat. Aquesta manera de rebre’t trobo que és de molt mal to. Hem discutit molt però sense deixar mai el bon to. Una sortida de to.
2 4 [LC] donar-se to Donar-se importància.
2 5 [LC] posar a to algú o alguna cosa Fer que tingui el comportament o el funcionament que se n’espera. El van haver de posar a to per a la prova.
3 1 m. [MU] En mús., mode. To major. To menor.
3 2 m. [MU] De les dues menes d’intervals que hi ha entre dues notes contigües de l’escala diatònica, interval major.
3 3 m. [MU] Escala que es forma partint d’una nota inicial que determina la distribució dels tons i dels semitons. El to de do, el to de mi menor. Una trompa en to de fa.
4 1 m. [AR] [LC] Grau d’intensitat, de vivesa, d’un color. Tons clars.
4 2 m. [FIF] Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc.
5 1 m. [MD] [ZOA] En med., estat del cos o d’una part del cos quan acompleix les seves funcions amb el vigor normal.
5 2 [MD] [ZOA] to cardíac So produït per la contracció cardíaca, percebut per auscultació.
5 3 [ZOA] [MD] to muscular Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen.
6 m. [AGP] Art de pesca que consisteix en 4 o 5 nanses unides amb una corda.
toaleta
1 f. [LC] Acció de rentar-se, pentinar-se, afaitar-se, abillar-se. Fer algú la seva toaleta.
2 f. [MD] Neteja d’una ferida operatòria o d’un camp operatori abans de la intervenció, o dels genitals abans d’un part.
tobogan
1 m. [LC] Trineu llarg, de fons pla, encorbat enlaire en un extrem, a propòsit per a deixar-se anar lliscant per una baixada.
2 m. [LC] Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant.
toc
1 1 m. [LC] Acció de tocar o entrar en contacte amb algú o alguna cosa. El toc d’aquella mà freda sobre el seu front.
1 2 m. [LC] [ML] Assaig fet amb la pedra de toc.
1 3 m. [LC] Manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. Aquesta tela té bon toc, té mal toc.
2 1 m. [LC] [AR] Cop de pinzell, de burí, etc., que es dona a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per millorar-la, perfer-la. No hi manquen sinó quatre tocs, i estarà llesta.
2 2 m. [LC] [AR] Manera de manejar un artista, un artífex, etc., el pinzell, el burí, etc.
3 1 m. [LC] [MU] Moment de tocar certs instruments, com les campanes, cornetes o tambors, com a senyal d’alguna cosa. A toc d’oració.
3 2 [LC] a toc de campana loc. adv. Amb puntualitat rigorosa.
3 3 [LC] toc d’atenció Advertiment que es fa a algú per desviar-lo d’una conducta incorrecta. Cal que li donem un toc d’atenció.
4 m. [AQ] Palada de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires amb què defineixen una alineació o un pla.
toca1
1 f. [LC] [ED] [RE] Lligadura de tela, especialment com la que usen les monges, que els cenyeix la cara.
2 f. [IT] Tela de lli o de seda utilitzada per a la fabricació de toques.
toca2
f. [NU] Patró per a verificar la llei de la moneda d’or.
tocable
adj. [LC] Que pot ésser tocat.
tocaboires
m. i f. [LC] SOMIATRUITES.
tocacampanes
m. i f. [LC] Persona que parla sense solta.
tocada
f. [LC] [MU] Fet de tocar un músic, una cobla, etc., una o més peces musicals. Els músics han anat a fer una tocada a la plaça. A les onze hi ha tocades.
tocadís -issa
adj. [LC] Que es presta a ésser tocat. Una bèstia tocadissa.
tocadiscos
m. [LC] [EE] [CO] [EL] TOCADISCS.
tocadiscs
m. [LC] [CO] [EL] [EE] Aparell per a reproduir el so enregistrat en els discos fonogràfics.
tocador1
1 m. [LC] [IMF] Moble en forma de taula amb calaixos i mirall usat especialment per les dones per a pentinar-se i compondre’s.
2 m. [LC] [IMF] Cambra destinada a pentinar-se i compondre’s.
tocador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MU] [PR] Que toca, especialment certs instruments músics. Un tocador de guitarra.
2 1 m. [MU] Estri per a tocar un instrument musical, com ara una baqueta, una maça, etc.
2 2 m. [LC] Bastó per a assenyalar sobre un cartell, un mapa mural, etc.
tocadura
f. [LC] [VE] Nafra produïda en una haveria pel fregadís de l’aparell o arnès.
tocament
m. [LC] Acció de tocar.
tocar
1 1 v. tr. [LC] Estendre un o més dits, una mà o les mans, un peu, etc., de manera que entrin en contacte (amb quelcom) i en sigui afectat el sentit del tacte. Si el toques, trobaràs que està fred. Toca-la: veuràs que fina que és. Tinc un cop al colze: si me’l toco, em fa força mal. Només que el toquis, cau. Toques el botó, i sona un timbre.
1 2 v. tr. [LC] Fer entrar en contacte una part del nostre cos, quelcom manejat o llançat per nosaltres (amb algú o alguna cosa). L’he tocat amb el colze perquè se n’adonés. Hi havia una serp mig morta: la vaig tocar amb el bastó i no es va moure. Tocar el cavall amb el fuet perquè acceleri el pas. Tocar amb nitrat d’argent per cauteritzar. Tocar un objecte d’or o d’argent amb la pedra de toc per reconèixer la porció de metall fi que conté. Tocar l’adversari, tocar-lo a l’espatlla, amb l’espasa, el sabre, etc., en un assalt, en un duel. Em va tirar una pedra i em va tocar del cap. He tirat a una llebre, però no l’he tocada. Tocar el blanc. Amb la meva bola he tocat la seva. No tocar bola.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. La seva bola ha tocat la bola de l’adversari. Tocar una bala el blanc.
1 4 [LC] a tocar loc. adv. Molt a prop. Ésser, semblar, a tocar. Des d’on érem, Montserrat es veia a tocar.
1 5 [LC] de mira’m i no em toquis V. MIRAR.
1 6 [LC] fer tocar a algú amb la mà una cosa Donar-li’n proves evidents.
1 7 [LC] tocar el botet a algú a) Fer-li dir el que volia tenir secret.
1 7 [LC] tocar el botet a algú b) Molestar-lo dient-li coses que no li agraden.
1 8 [LC] tocar el cor a algú Desvetllar-hi un sentiment de pietat, tendresa, compassió, penediment.
1 9 [LC] tocar el cul a un infant Apallissar-lo.
1 10 [LC] tocar el crostó a algú Renyar-lo.
1 11 [LC] tocar el viu a algú [o tocar el voraviu a algú] Ferir-lo en allò en què és més sensible, molestar-lo fent al·lusió a quelcom que l’enutja, ferir-li l’amor propi.
1 12 [LC] VULG. tocar els collons a algú Molestar-lo.
1 13 [TRA] tocar l’orsa Una embarcació, tenir propensió a orsar a causa de l’estibada o de la seva construcció.
1 14 [LC] tocar la barbeta a algú Adular-lo, afalagar-lo per tal d’obtenir-ne algun favor.
1 15 [LC] tocar la pera a algú Molestar-lo.
1 16 [LC] no tocar pilota No encertar en res del que es tracta.
1 17 [LC] toca-la Donem-nos les mans.
1 18 [LC] tocar ferro [o tocar fusta] Prevenir-se contra la mala sort.
1 19 [LC] voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles.
2 1 tr. [LC] [ECT] Rebre o cobrar (diners o alguna cosa equivalent). Està acostumat a tocar-ne molts, de diners.
2 2 tr. [LC] Tractar o comerciar (en alguna cosa). Fa molts anys que toca antiguitats.
3 1 tr. [LC] Afectar (una cosa) directament, causar-hi modificacions o alteracions. Convé que ens toqui una mica l’aire.
3 2 tr. [LC] PER EXT. D’això que ara fas, ja en tocaràs les conseqüències, els resultats. No es creu res del que li dius: ha de tocar-ho per a creure-ho. Si tot va bé, ja en tocaràs estrenes.
3 3 [LC] tocar l’honor d’algú Ofendre’l.
3 4 [LC] no tocar No fer allò que suposa tocar (quelcom). Fa un any que no he tocat cartes, que no he jugat a cartes. Tot aquest temps no he tocat un llibre, no he llegit un llibre.
4 1 tr. [LC] Abordar, tractar, (un tema, una qüestió) especialment incidentalment. En el seu discurs ha tocat diferents punts de moral. Aquesta qüestió, no l’han tocada.
4 2 tr. [LC] Parlar, actuar, (sobre algú o alguna cosa) de manera que pugui desplaure o noure. De mi ja podeu dir el que vulgueu, però no em toqueu el pare!
5 1 tr. [LC] Treure del seu lloc. He deixat les claus sobre la taula, i ja no hi són: qui les ha tocades?
5 2 tr. [LC] Introduir petites modificacions (a una obra), cercant de millorar-la, d’augmentar-ne l’efecte, etc.
6 1 tr. [LC] [MU] Fer sonar (un instrument musical). Tocar el piano, l’orgue. Tocar l’arpa, la guitarra. Tocar el violí. Tocar el clarinet, la flauta.
6 2 [LC] tocar la corda sensible a algú Retreure-li allò que li és més sensible.
6 3 [LC] tocar moltes tecles Intervenir en moltes coses, participar en molts afers.
6 4 tr. [LC] [MU] Fer que soni, que se senti, (una peça de música). Tocar una orquestra la Cinquena simfonia de Beethoven. Tocar un vals, un pasdoble. Aquest pianista toca millor que l’altre.
6 5 [LC] tocar hores Un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores. Ara toca la una. Ja han tocat dos quarts? Me’n vaig corrents. Són les tres tocades.
6 6 intr. [LC] L’escolà toca a missa. Les campanes toquen a morts.
6 7 intr. [LC] tocar a foc Tocar les campanes en senyal que hi ha un incendi.
6 8 intr. [LC] tocar a penedits PENEDIR-SE.
6 9 [LC] tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes el que et dic.
7 1 tr. [LC] tocar el dos Anar-se’n.
7 2 [LC] tocar pirandó [o tocar el pirandó] Anar-se’n.
7 3 [LC] tocar soletes Anar-se’n de pressa.
7 4 intr. [LC] toquen a anar-se’n (o a fugir, etc.) Ha arribat el moment d’anar-se’n, de fugir, etc.
8 1 intr. pron. [LC] Dues coses, estar en contacte. Hi ha un seguit de pobles, que es pot dir que l’un es toca amb l’altre. Les dues boles es tocaven.
8 2 intr. pron. [LC] [MT] Una línia o superfície, ésser tangent a una altra. La corba a i la recta b es toquen en el punt M.
8 3 [LC] els extrems es toquen Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.
9 1 intr. [LC] Alguna cosa, estar en contacte amb una altra. Amb el cap tocàvem al sostre. Quan seu no toca de peus a terra. El tambor no roda bé, s’encalla: es veu que toca en alguna cosa.
9 2 [LC] no tocar de peus a terra No adonar-se de la realitat, oblidar les limitacions imposades per la realitat.
9 3 [LC] no tocar-hi No tenir seny, no entendre les coses.
9 4 [LC] tocant a loc. prep. a) Prop 1. Passarem tocant a la paret.
9 4 [LC] tocant a loc. prep. b) PEL QUE FA A. Tocant a aquest punt, ja està tot dit. No sé res tocant a les vostres disputes.
9 5 [LC] tocar-hi Copsar, entendre, una cosa tal com és.
9 6 [LC] tocar-hi de mig a mig Encertar-ho del tot.
10 intr. [LC] En un viatge, fer una aturada incidental, arribar de pas, en un punt. A Isona, passant per aquesta carretera, no hi tocarem pas.
11 1 intr. [LC] Una cosa, pertànyer a algú per dret, en un repartiment. Es repartiren els objectes robats i a ell li tocà un rellotge.
11 2 intr. [LC] Escaure en sort. En el darrer sorteig ens va tocar la grossa.
11 3 intr. [LC] Una cosa, ésser de l’obligació o càrrec d’algú. Tu ja has saltat: ara em toca de saltar a mi. És a tu que toca d’anar-te’n.
12 intr. pron. [LC] Tornar-se boig. Pobra noia, s’ha ben tocat.
toca-son
m. i f. [LC] Dormilec, dormilega.
tocat -ada
1 1 adj. [LC] Que malalteja d’alguna part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre.
1 2 [LC] estar tocat [o estar tocat del cap, o estar tocat de l’ala, o estar tocat del bolet] No estar bé del cap, no ésser-hi tot.
1 3 adj. [LC] Que comença a sentir els efectes d’una malura, a passar-se a causa d’una macadura. Fruita tocada.
1 4 adj. [LC] Posseït d’algun vici o virtut.
2 adj. [LC] Que va amb molt de compte, que es mira molt, a fer les coses. És un home molt tocat en la feina. Anar tocat i posat.
3 1 m. [SP] En esgr., acció d’encertar l’adversari amb l’arma segons les regles de l’esgrima.
3 2 m. [SP] En lluita, acció de tocar el tapís amb les espatlles durant un temps determinat, que comporta la derrota.
tocata
f. [MU] [LC] Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat.
tocatardà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Que es lleva tard.
2 adj. i m. i f. [LC] Tardà a fer les coses.
toco-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. tókos, ‘acció de parir’. Ex.: tocofòbia, tocoginecologia.
tocoferol
m. [QU] Compost d’ocurrència natural dels que constitueixen la vitamina E.
tocoginecòleg tocoginecòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en tocoginecologia.
tocoginecologia
f. [MD] Branca de la medicina que comprèn la tocologia i la ginecologia.
tocòleg tocòloga
m. i f. [LC] [MD] [PR] OBSTETRE, OBSTETRA.
tocologia
f. [LC] [MD] OBSTETRÍCIA.
tocològic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la tocologia.
tocom
m. [LC] En el llenguatge poètic, lloc, indret.
todorokita
f. [GLM] Mineral, òxid hidratat de manganès, calci i magnesi, de fórmula (Mn2+,Ca,Mg)Mn34+O7·nH2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és mena de manganès.
tofa
1 f. [LC] Espessor de cabells, filaments, fullatge, mates, etc.
2 [LC] tofa de neu Massa esponjosa de neu. Blanc com una tofa de neu.
tofenc -a
adj. [LC] FOFO.
tòfol -a
adj. i m. i f. [LC] Ximple, babau.
tòfola
f. [BOB] TÒFONA NEGRA.
tòfona
1 1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Tuber, de l’ordre de les pezizals, amb fructificacions amb aspecte de tubercle, que madura sota terra, amb algunes espècies molt apreciades com a condiment.
1 2 [LC] [BOB] tòfona blanca [o tòfona d’estiu] Tòfona d’interior blanquinós (Tuber aestivum).
1 3 [BOB] tòfona d’hivern Tòfona negra amb l’interior primer blanquinós i després gairebé negre, molt apreciada com a condiment (Tuber brumale).
1 4 [LC] [BOB] tòfona negra Tòfona amb la superfície de color molt fosc, gairebé negra, molt fragant i apreciada com a menja i com a condiment.
1 5 [BOB] tòfona de Perigord Tòfona negra amb l’interior negre amb fines vetes blanques, més apreciada que la tòfona d’hivern (Tuber melanosporum).
1 6 [LC] [BOB] tòfona rogenca Tòfona de superfície brunenca (Tuber rufum).
2 1 f. [BOB] tòfona de pineda FETJÓ.
2 2 [LC] [BOB] tòfona roja Bolet hipogeu de l’ordre de les pezizals (Balsamia vulgaris i espècies afins).
tofonaire
m. i f. [LC] [PR] [AGF] Persona que es dedica a collir i vendre tòfones.
tofoner -a
1 adj. [LC] Que produeix tòfones. Aquest tros és el més tofoner del bosc.
2 f. [LC] [BOB] [BOC] Indret on es crien tòfones.
3 adj. [LC] Que troba l’indret on hi ha tòfones guiat per l’olor. Un gos tofoner. Un porc tofoner.
tofut -uda
adj. [LC] Que fa tofa. Un arbre tofut.
toga
1 1 f. [LC] [ED] Vestidura exterior que es posaven els ciutadans romans sobre la túnica, consistent en una ampla capa sense esclavina, de forma aproximadament semicircular.
1 2 f. [LC] [ED] Peça llarga fins als peus, de drap negre amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que es posen sobre el vestit els magistrats, els advocats, els catedràtics, etc.
2 f. [LC] [ED] fer la toga Marcar els cabells caragolant-los al voltant del cap i subjectant-los-hi amb pinces.
togat -ada
adj. i m. i f. [LC] Que vesteix toga. Un magistrat togat.
togolès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Togo.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Togo o als seus habitants.
toia
1 f. [LC] Ram de flors.
2 f. [LC] POP. Persona poc destra, mancada d’habilitat, sense nervi. Han fitxat un futbolista que és una toia.
toís
[pl. -ïssos]
m. [LC] [AGR] Cap de bestiar de llana d’un a dos anys, quan ja es pot tondre.
toisó
m. [LC] [HIH] Insígnia de l’orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.
toïssa
1 f. [LC] [AGR] Toís femella.
2 f. [LC] [AGR] Ovella baciva.
toix -a
1 1 adj. [LC] [IMF] Esmussat, mancat de tall.
1 2 adj. [LC] D’escassa intel·ligència. No he conegut mai una persona toixa com aquesta.
2 m. [LC] [IMF] Rebaix, bisell o xamfrà, que la mola fa quan s’esmola una eina de tall afinat.
toixarrudesa
f. [LC] Qualitat de toixarrut.
toixarrut -uda
adj. [LC] Que és rude, grosser, estúpid. Sempre anava amb una colla de beneits i toixarruts.
toixó
m. [LC] [ZOM] TEIXÓ.
tola
1 f. [AGF] [BOS] Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles pinnaticompostes, originari de l’Àfrica tropical, que proporciona fusta i un bàlsam (Gossweilerodendron balsamiferum).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de tola emprada en ebenisteria.
toldre
[quant a la flexió, com absoldre]
v. tr. [LC] Llevar, treure.
toledà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Toledo.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Toledo o als seus habitants.
tolerabilitat
f. [LC] Qualitat de tolerable.
tolerable
adj. [LC] Que pot ésser tolerat.
tolerablement
adv. [LC] D’una manera tolerable.
tolerància
1 1 f. [LC] [RE] Acció de tolerar.
1 2 f. [LC] [RE] Disposició a respectar les conviccions d’altri en matèria religiosa, ètica, política, estètica, etc.
1 3 [LC] [RE] tolerància religiosa Reconeixement legal per part de l’Estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.
2 f. [EI] Error o inexactitud, en més o en menys, que es permet en les dimensions reals d’una peça respecte a les indicades en les cotes del pla de construcció.
3 f. [AGF] [EG] Capacitat d’una espècie vegetal per a desenvolupar-se a l’ombra de la massa vegetal.
4 f. [MD] Facultat d’habituar-se a l’ús continuat o creixent d’una droga, d’un medicament, etc., o facultat de suportar aquest ús.
tolerant
adj. [LC] Que tolera, que té tolerància.
tolerantisme
1 m. [LC] Opinió moral o religiosa favorable al lliure exercici de tota religió distinta de l’oficial d’una societat, d’una comunitat, d’un país.
2 m. [LC] Tolerància exagerada.
tolerar
1 1 v. tr. [LC] Suportar en els altres (alguna cosa que desaprovem). Són mancaments que no es poden tolerar.
1 2 v. tr. [LC] Deixar-ho passar sense consentir-ho expressament. El Govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions.
2 tr. [LC] [MD] [AGF] Resistir sense dany l’acció (d’una metzina, d’un medicament, d’una condició adversa). És un aliment que el meu estómac no tolera. Les plàntules de pi blanc no toleren l’ombra espessa.
tolidura
f. [LC] [MD] Acció de tolir-se, l’efecte.
tolir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Perdre l’ús i moviment del cos o d’un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions.
toll
1 m. [LC] Sot ple d’aigua de la pluja o d’altra procedència. Saltava d’una llamborda a l’altra per evitar els tolls del carrer. Encara hi havia glaç en algun toll del camí.
2 m. [LC] Indret profund d’un riu o d’una séquia on l’aigua és neta i té poc moviment.
tolla
f. [LC] Toll gros.
tol·le-tol·le
m. [LC] Clamor d’indignació contra algú o alguna cosa.
tolosà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tolosa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tolosa o als seus habitants.
tolta
1 f. [HIH] Antigament, exacció arbitrària.
2 f. [HIH] Exigència de serveis que el senyor feudal feia al vassall contra dret.
tolú
[pl. -ús]
m. [LC] [MD] Bàlsam obtingut d’un arbre de l’Amèrica del Sud (Toluifera balsamum).
toluè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic, de fórmula C6H5CH3, present en els olis lleugers del quitrà de carbó, matèria primera per a la indústria química.
toluïdina
f. [QU] Amina aromàtica isomèrica, de fórmula C7H9N, derivada formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup NH2.
tolus
m. [BO] Inflament apical, en forma de cúpula, de la paret dels ascs de molts líquens.
tom
m. [LC] [BB] [AF] Divisió que s’estableix en una obra impresa per ordenar-ne el contingut. És una obra en tres toms i un únic volum.
-tom
[LC] Forma sufixada del gr. -tomos, derivat del mot tomé, ‘tall’. Ex.: raquítom.
tomaca
f. [LC] [AGA] [BOS] TOMÀQUET.
tomacó
m. [LC] Tomàquet d’una varietat petita i sobretot el que es penja per conservar-lo.
tomador tomadora
m. i f. [LC] Persona que toma.
tomaní
m. [LC] [BOS] Tomanyí 1.
tomany -a
adj. [LC] Que és curt d’enteniment, poc expedit.
tomanyí
1 m. [LC] [BOS] Mata de la família de les labiades, aromàtica, tomentosa i poc o molt grisenca, de fulles gairebé linears disposades en gran part en fascicles axil·lars i flors d’un violeta o púrpura fosc agrupades en espiga densa i gruixuda, coronada per un feix de bràctees violàcies o purpúries, que es fa en terrenys àcids de les brolles mediterrànies (Lavandula stoechas).
2 m. [LC] Tap petit per a un flascó de medicament.
tomaquera
f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les solanàcies, robusta, més o menys sarmentosa, pilosa i glandulosa i amb una olor característica, de fulles gruixudes, una o dues vegades compostes, amb folíols de mida desigual, flors regulars, estelades i grogues, en cimes extraaxil·lars, i fruit en baia, originària de l’Amèrica tropical i de l’Amèrica del Sud, cultivada pels seus fruits, els tomàquets (Lycopersicon esculentum o Solanum lycopersicum).
tomàquet
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible de la tomaquera, de mida molt diversa, globós, ovoide o piriforme, sovint deprimit o lobat i solcat, de pela vermella, rosa o groguenca, dividit per dins en unes quantes cavitats i amb les llavors immergides en una massa mucilaginosa.
1 2 m. [BOS] [LC] [AGA] TOMAQUERA.
2 m. [ZOI] tomàquet de mar Invertebrat cnidari de la classe dels zoantaris, de color roig encès i amb les vores del disc de color blau (Actinia equina).
tomar1
1 v. tr. [LC] Copsar parant la mà o un mocador, el davantal, una borrassa, etc., (alguna cosa que cau, que ens tiren). Ell, enfilat a l’arbre, li tirava la fruita que collia, i ella la tomava parant el davantal. Tira’m la pilota: a veure si la tomo.
2 v. tr. [LC] PER EXT. No vam trobar cap aixopluc, i no vam tenir altre remei que tomar la pluja.
tomar2
v. tr. [LC] Fer caure, enderrocar. La casa és massa vella i l’haurem de tomar.
tomàtec
m. [LC] [AGA] [BOS] TOMÀQUET.
tomateguera
f. [LC] [AGA] [BOS] TOMAQUERA.
tomatera
f. [LC] [BOS] [AGA] TOMAQUERA.
tomàtic
m. [LC] [AGA] [BOS] TOMÀQUET.
tomàtiga
f. [LC] [AGA] [BOS] TOMÀQUET.
tomatiguera
f. [LC] [AGA] [BOS] TOMAQUERA.
tomatiquera
f. [LC] [AGA] [BOS] TOMAQUERA.
tomb
1 1 m. [LC] Gir o volta que fa una cosa en caure.
1 2 m. [LC] Mitja volta donada a alguna cosa, per alguna cosa. Donar un tomb a la clau.
2 1 m. [LC] Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa. La vida de l’home dona molts tombs. El temps ha donat un tomb. La malaltia ha donat un tomb.
2 2 m. [LC] Direcció que pren una conversa, afer, etc. Això pren un tomb que no m’agrada. Donar un altre tomb a la frase.
2 3 [LC] venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure aquestes coses.
3 m. [LC] Passejada curta tornant al punt de partida. Cada vespre sortim a fer un tomb.
tomba
f. [LC] Lloc de sepultura d’un o més morts, especialment la coberta d’una llosa o marbre, la que té quelcom de monumental. Ha portat flors a la tomba del seu pare.
tombac
m. [ML] [LC] [QU] Llautó amb un 20 % de zinc, de color d’or, generalment emprat en bijuteria.
tombada
1 f. [LC] Acció de tombar.
2 f. [LC] Canvi que fa el temps. Si el temps dona tombada podrem sortir.
3 f. [LC] Canvi de fase de la Lluna.
4 f. [LC] Canvi, gir en l’evolució d’un esdeveniment, d’un afer, d’un conflicte. La guerra dels Balcans ha donat una tombada espectacular.
tombal
adj. [LC] Pertanyent a la tomba. Pedra tombal. Inscripció tombal.
tomballar
v. intr. [LC] Anar per terra fent tombs.
tomballejar
v. intr. [LC] TOMBALLAR.
tomballó
1 m. [LC] Tomb 1 1.
2 [LC] de tomballons loc. adv. a) Tomballant. Van anar de tomballons per terra.
2 [LC] de tomballons loc. adv. b) PER EXT. El seu matrimoni anava de tomballons.
tombant
1 m. [LC] Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc.
2 1 m. [LC] Tombada 4.
2 2 m. [LC] Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle.
2 3 [LC] al tombant de loc. prep. A la vora de, a punt d’un temps determinat.
tombar
1 1 v. tr. [LC] Fer donar mitja volta o part de volta (a alguna cosa). No podem tombar la clau.
1 2 v. tr. [LC] Posar (una cosa) de l’altre costat, fer anar a baix, darrere, a l’esquerra, la part que era dalt, davant, a la dreta. Tombar o girar una truita.
1 3 intr. pron. [LC] Tomba’t de l’altre costat. No em puc tombar: estic travat. Ja el pots cridar: no es tombarà a mirar-te.
2 1 tr. [LC] Fer caure (allò que estava dret). D’una bufetada el va tombar. Arbres que el vent ha tombat.
2 2 tr. [LC] PER EXT. És ferm en les seves conviccions: no aconseguireu pas tombar-lo.
2 3 tr. [LC] PER EXT. Aquesta pudor tomba d’esquena, és molt forta.
2 4 tr. [LC] POP. Suspendre (algú o els coneixements d’algú) en un examen.
3 1 intr. [LC] Girar 2. Quan siguis al molí, tomba a l’esquerra.
3 2 intr. [LC] Experimentar un canvi. El temps ha tombat per bé.
tombarell
m. [LC] [TRG] Carro de trabuc.
tombarella
f. [LC] Tomb o giravolt que hom dona amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.
tombassejar
v. intr. [LC] Anar de tomballons.
tombejar
v. intr. [LC] Fer soroll de buit, ressonar com una cosa buida.
tómbol
m. [GG] Braç de terra que uneix una illa a la costa o dues illes.
tómbola
f. [LC] Loteria en què objectes de valor diferent oferts com a lots i numerats són guanyats cadascun per aquell a qui, en comprar un o més números, ha escaigut en sort el número corresponent.
tomell
m. [BOS] FARIGOLA.
toment
m. [LC] [BO] En bot., conjunt dens de pèls que formen com una borra.
tomentós -osa
adj. [LC] [BO] Cobert de toment.
-tomia
[LC] Forma sufixada del gr. -tomia, derivat del mot tomé, ‘tall’. Ex.: broncotomia, angiotomia.
tomisme
m. [FS] [RE] [LC] Conjunt de doctrines filosòfiques i teològiques de sant Tomàs d’Aquino i dels seus deixebles.
tomista
1 adj. [FS] [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a sant Tomàs d’Aquino o al tomisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [RE] [LC] Seguidor del tomisme.
tomografia
f. [MD] Radiografia seriada per plans paral·lels que permet d’examinar radiològicament una regió determinada del cos, pel fet de separar òpticament les estructures que se superposen en una radiografia simple.
ton ta
[pl. tos tes]
adj. [LC] Anteposat al nom, el teu, la teva.
-ton -tona
[LC] Forma sufixada del mot gr. tónos, ‘to’, ‘tensió’. Ex.: isòton, ortòtona.
tona
1 1 f. [LC] [IMI] Bota2 1.
1 2 f. [LC] [IMI] Tap per a tapar una bota, un barril de cervesa, etc.
2 1 f. [LC] [FIM] Unitat de massa equivalent a 1.000 quilograms.
2 2 [FIM] tona equivalent de carbó Unitat d’energia equivalent a l’energia de combustió d’1 tona de carbó.
2 3 [FIM] tona equivalent de petroli Unitat d’energia equivalent a l’energia de combustió d’1 tona de petroli.
2 4 [FIM] [LC] tona mètrica Tona 2 1.
tonada
1 f. [LC] [MU] Melodia d’una cançó.
2 f. [LC] [MU] Manera especial d’alçar i abaixar la veu en dir alguna cosa.
tonaira
f. [AGP] Art de deriva emprat per a pescar petits túnids.
tonal
1 adj. [MU] [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la tonalitat.
2 adj. [FL] Que està relacionat amb el to.
tonalita
f. [GL] Roca ígnia plutònica, granitoide, constituïda essencialment per quars, rica en plagiòclasi sòdica i pobra en feldespats alcalins, amb hornblenda i biotita.
tonalitat
1 1 f. [FL] Qualitat subjectiva del so que es relaciona amb la freqüència.
1 2 f. [FL] Altura relativa d’una vocal.
2 f. [LC] [MU] Conjunt de relacions melòdiques i harmòniques organitzades respecte a una nota anomenada tònica.
3 f. [LC] [AR] Relació de tons en una pintura.
tonant
adj. [LC] Que trona. Júpiter tonant.
tonatge
1 m. [TRG] Nombre de tones de càrrega que pot transportar un vehicle. Camió de gran tonatge.
2 m. [TRA] Arqueig 1 2.
tondosa
1 1 f. [LC] [IT] Màquina per a igualar l’alçada de fibres de certs teixits.
1 2 f. [IT] Màquina per a apelfar teixits tallant-ne les baguetes per acció d’una ganiveta recta i una altra d’helicoidal.
2 f. [LC] [ED] Maquineta de tallar cabells.
tondosar
1 v. tr. [LC] [IT] Apelfar per mitjà de la tondosa.
2 v. tr. [LC] [IT] Igualar l’apelfat (de certs teixits).
tondosatge
m. [IT] Operació de tondosar.
tondre
[quant a la flexió, com fondre]
1 v. tr. [LC] Tallar arran (la llana, el pèl).
2 v. tr. [LC] [AGR] Tallar arran la llana, el pèl, (d’un animal, d’una roba de llana).
tonedís -issa
1 adj. [LC] Que ja està a punt per a ésser tos. Uns xais tonedissos.
2 m. [LC] [IT] Borra produïda en tondre les robes de llana.
tonedor -a
1 adj. [LC] [IT] Que ton. Màquina tonedora.
2 m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que ton les ovelles.
tonell
m. [LC] [IMI] Bota 1.
tonema
m. [FL] Unitat fonològica basada en el to, que permet de distingir significacions.
tòner
m. [AF] [IN] Mescla de materials que s’utilitza com a tinta, en forma de pols o líquida, en la impressió basada en principis electroestàtics.
tonètica
f. [FL] Disciplina particular de la fonologia que estudia la vàlua distintiva de totes les modalitats tonals en les llengües.
tongada
1 f. [LC] Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període de temps. Hem tingut una tongada de pluges. Una tongada de festes. Una tongada de morts, de desgràcies.
2 f. [LC] PER EXT. Una tongada de feina.
tònic -a
1 1 adj. [LC] Que envigoreix l’organisme. Aliments tònics.
1 2 adj. [LC] Que envigoreix mentalment o moralment.
1 3 m. [LC] Remei tònic.
2 1 adj. [MD] Caracteritzat per una tensió contínua.
2 2 adj. [FL] En ling., que presenta accent. Les vocals tòniques. La síl·laba tònica d’un mot. Un prefix, un sufix tònic. Els pronoms personals forts o tònics.
3 f. [MU] Nota principal d’una tonalitat, a la qual dona el seu nom. El re és la tònica de la tonalitat de re major.
4 f. [LC] To, tendència. La tònica borsària d’aquests darrers dies ha estat d’estancament.
5 f. [HO] Beguda gasada i amb una petita quantitat de quinina, que li dona un gust amarg característic.
tonicitat
1 f. [LC] Propietat de posseir to.
2 1 f. [MD] [FL] Qualitat de tònic.
2 2 f. [MD] Estat normal de to o de tensió.
tonificació
f. [LC] Acció de tonificar.
tonificant
1 adj. [LC] [MD] Que tonifica. Un règim tonificant.
2 m. [MD] [LC] Producte tonificant, especialment el que augmenta el to muscular o nerviós.
tonificar
v. tr. [LC] Donar tensió i vigor (a l’organisme), enfortir-lo.
tonòmetre
1 m. [FIM] Instrument per a mesurar el nombre de vibracions dels sons.
2 m. [MD] Aparell per a mesurar la pressió sanguínia o ocular.
tonometria
f. [LC] [FIM] Mesurament efectuat amb un tonòmetre.
tonsil·l-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. tonsilla, ‘amígdala’. Ex.: tonsil·lectomia.
tonsil·lar
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les tonsil·les.
tonsil·lectomia
f. [MD] AMIGDALECTOMIA.
tonsil·litis
f. [MD] AMIGDALITIS.
tonsura
1 1 f. [RE] [LC] Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl.
1 2 f. [LC] [RE] El mateix clap.
2 f. [RE] [LC] Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura.
tonsurar
1 v. tr. [RE] [LC] Fer la tonsura (a algú).
2 v. tr. [LC] [RE] Introduir (algú) en la clerecia mitjançant la tonsura.
tonus
m. [MD] To, tonicitat.
tonya
f. [LC] Coca rodona feta de farina, patata, ous, oli i sucre, que es menja principalment per les festes de Pasqua en algunes contrades del País Valencià.
tonyina1
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, de cos de secció circular, fusiforme, molt robust, que pot atènyer 300 centímetres de llargada i superar els 500 quilos de pes, amb el dors blau fosc, els flancs grisencs i el ventre argentat, amb el peduncle caudal prim, de vida pelàgica, normalment migratori, però gregari a l’època de la reproducció, de carn molt apreciada (Thunnus thynnus).
tonyina2
f. [LC] Forta pallissa.
tonyinaire
1 m. i f. [LC] [PR] [AGP] Pescador o comerciant de tonyina.
2 m. [TRA] Nau destinada a la pesca de la tonyina.
tonyiner -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tonyina, a la pesca de la tonyina.
top1
m. [EL] Senyal elèctric breu destinat a servir de referència per a una sincronització, una mesura de temps, etc.
top2
m. [LC] Cosset amb tirants que només cobreix el bust.
top-
[LC] V. TOPO-.
-top
[LC] Forma sufixada del mot gr. tópos, ‘lloc’. Ex.: isòtop.
topadís -issa
1 adj. [LC] Que és fàcil de topar-hi.
2 adj. [LC] Que procura de trobar-se pertot amb algú.
topador -a
adj. [LC] Que topa sovint, que no té compte a evitar les topades.
topall
1 1 m. [LC] Part, element d’una cosa que la fa topar amb una altra.
1 2 m. [LC] [TRG] [OP] Sortint d’un vagó o carruatge, generalment proveït d’una molla, per on se’l fa topar amb un altre. El topall d’un vagó de tren.
1 3 m. [OP] Dispositiu semblant al topall dels vagons i de les locomotores, muntat formant parell amb un altre al final d’una via fèrria.
1 4 m. [OP] Rebaix fet en un determinat indret de cadascun dels dos carrils d’una via fèrria.
2 m. [IMF] Peça que, col·locada a posta, limita la cursa d’una altra peça, d’un òrgan mecànic, d’una porta, d’una finestra, d’un calaix, etc.
3 [TRA] a topall loc. adv. A CANTELL.
topament
m. [LC] Topada, encontre de parers, etc., que produeix una disputa, una desavinença.
topants
m. pl. [LC] Indrets on anar, per on passar, etc., d’una localitat, d’una casa.
topar
1 1 v. intr. [LC] Algú o alguna cosa, venir a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-me vaig topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va desviar-se i vam anar a topar contra un arbre, amb un arbre. Hi havia tot de boles escampades per terra: va topar amb una i va caure tan llarg com era.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. En aquest afer, topàrem amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre.
1 3 v. intr. [LC] [AGR] Els moltons i altres animals banyuts, donar cops amb el cap.
2 tr. [LC] Trobar, encontrar, per atzar. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar a la plaça de l’Ajuntament. Si algun dia ens topéssim, no el coneixeria.
topazi
1 m. [GLM] [LC] Mineral, nesosilicat de fórmula Al2SiO4(F,OH)2, que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic, presenta exfoliació basal perfecta, una duresa molt elevada i és emprat com a pedra preciosa.
2 [GLM] [LC] topazi oriental Corindó groc.
3 [GLM] [LC] fals topazi Varietat groga del quars.
tòpic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un lloc determinat.
2 1 adj. [MD] Que s’aplica exteriorment, damunt la pell o regió del cos afectada.
2 2 m. [MD] Producte tòpic.
3 1 m. [FS] [FLL] Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs.
3 2 m. [FL] Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Els tòpics que hom aprèn a l’escola, que hom llegeix a la premsa.
3 3 m. [FLL] En lit., fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d’adaptar-se a diferents contextos i significats.
4 m. [FL] Tema 6 2.
topo- [o top-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. tópos, ‘lloc’. Ex.: topografia, topologia, topàlgia.
topoclima
m. [EG] Clima local de l’hàbitat propi de la comunitat vegetal.
topògraf topògrafa
m. i f. [AQ] [PR] [LC] [OP] Persona experta en topografia.
topografia
1 f. [AQ] [LC] [OP] [AGA] [AGF] Tècnica de determinar la configuració de la superfície d’un terreny i representar-lo gràficament.
2 f. [AQ] [LC] [GG] Conjunt de particularitats, especialment respecte al relleu, que presenta la superfície d’un terreny.
3 f. [ZOA] [MD] Descripció d’una part o d’una regió anatòmica determinada.
topogràfic -a
adj. [LC] [AQ] [MD] [OP] Relatiu o pertanyent a la topografia.
topoguia
f. [LC] Guia amb textos sobre indrets i distàncies cronometrades, sovint il·lustrada mitjançant gràfics, mapes i fotografies, que orienta l’excursionista en el recorregut d’un sender.
topologia
f. [MT] Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.
topològic -a
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la topologia. Espai topològic.
topometria
f. [GG] [OP] Conjunt d’operacions que hom efectua sobre un terreny a fi de determinar els valors numèrics dels elements necessaris per a aixecar un pla o mapa.
topònim
m. [FL] Nom propi de lloc.
toponímia
1 f. [FL] Branca de l’onomàstica que estudia els topònims.
2 f. [FL] [LC] Conjunt de topònims.
toponímic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la toponímia.
toponimista
m. i f. [PR] [FL] Persona versada en toponímia.
toquejar
v. tr. [LC] Tocar amb les mans reiteradament.
toquer toquera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa o ven toques.
toquerejar
v. tr. [LC] TOQUEJAR.
toqueta
1 f. [LC] Mocador femení de llana, de cotó o de seda que, plegat en diagonal, es porta al cap o al coll.
2 f. [LC] [ED] Treball de ganxet o de punt que serveix, en la indumentària femenina, per a posar damunt les espatlles com a abric o adorn.
tor
1 m. [MT] Superfície descrita per la revolució d’una circumferència al voltant d’una recta situada en el seu pla i exterior a ella.
2 m. [AQ] Motllura grossa convexa i semicircular.
tora1
1 f. [LC] [BOS] Herba del gènere Aconitum, de la família de les ranunculàcies, alta i molt metzinosa, de fulles grosses, palmatipartides o palmatisectes, flors zigomorfes vistoses, amb el tèpal superior molt convex, en forma d’elm, disposades en inflorescència terminal, i fruit format per uns quants fol·licles.
2 [BOS] tora blanca Tora de flors esblanqueïdes o grogoses, amb l’elm molt alt i cilíndric, que es fa als herbassars megafòrbics (Aconitum vulparia o A. pyrenaicum).
3 [LC] [BOS] tora blava Tora de flors blaves, que es fa als herbassars frescals de muntanya i vora les jaces i cabanes, d’ús medicinal per l’aconitina que s’obté dels tubercles i les fulles (Aconitum napellus).
4 [LC] [BOS] tora groga Tora de flors groguenques, que es fa a les pastures i herbassars d’alta muntanya (Aconitum anthora).
torac-
[LC] [MD] V. TORACO-.
toràcic -a
1 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al tòrax. Cavitat toràcica. Vèrtebres toràciques.
1 2 adj. [ZOP] Situada a la mateixa vertical que l’aleta pectoral, s’aplica a l’aleta ventral d’alguns peixos osteïctis.
2 1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis cirrípedes, amb el cos recobert per una cuirassa, hermafrodites, que inclou molts gèneres i moltes espècies, com el peu de cabra i el bàlan.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
toraco- [o torac-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. thórax thórakos, ‘tòrax’. Ex.: toracotomia, toracectomia.
toracocentesi
f. [MD] Punció quirúrgica del tòrax, especialment la que té per objecte evacuar un embassament de la cavitat pleural.
torada
f. [LC] [IMF] [AGF] Roll de fins a 2,5 metres de longitud. Dues posts de la mateixa torada.
toral
adj. [AQ] Que serveix de suport. Arc toral.
tòrax
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part del cos de l’ésser humà i dels vertebrats superiors situada entre el coll i l’abdomen.
2 m. [ZOA] Part del cos dels insectes compresa entre el cap i l’abdomen.
torb
1 m. [LC] [ME] [GG] Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement.
2 m. [LC] DESORI.
torba1
f. [GL] [LC] Roca sedimentària d’estructura fibrosa, formada d’un humus en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, de color negre o marró i d’aspecte esponjós, que forma part del rang menys evolucionat dels carbons i és emprada com a combustible pobre d’ús domèstic.
torbació
f. [LC] TORBAMENT.
torbadament
adv. [LC] Amb torbament.
torbador -a
adj. [LC] Que causa torbament.
torbament
m. [LC] Acció de torbar o de torbar-se; l’efecte.
torbar
1 1 v. tr. [LC] Alterar la quietud, serenitat, lucidesa, (d’algú o d’alguna cosa). Torbar l’ànim, l’enteniment, d’algú. Torbar la quietud de la nit. Torbar el silenci.
1 2 intr. pron. [LC] IMMUTAR-SE. En fer-li aquesta pregunta, ell evidentment va torbar-se.
1 3 v. tr. [LC] Alterar el curs natural, el bon funcionament, l’estat normal, (d’alguna cosa). Torbar l’ordre, la disciplina. Torbar la digestió.
2 1 tr. [LC] Distreure (algú) del que fa. Si em torbeu no podré acabar la feina.
2 2 intr. pron. [LC] Entretenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida.
torbera
1 f. [GL] [LC] Jaciment de torba.
2 1 f. [BOC] [GL] [GG] [EG] Aiguamoll en què la vegetació, en descompondre’s, origina torba.
2 2 [BOC] [GL] [EG] [GG] torbera alta Torbera amb dominància d’esfagnes, molt àcida, que depèn sobretot de l’aigua de pluja i s’eleva per damunt del nivell de l’aigua del sòl.
2 3 [BOC] [GL] [GG] [EG] torbera baixa Torbera amb dominància de ciperàcies i molses altres que els esfagnes, poc àcida o alcalina, que depèn solament de la humitat del sòl i no s’eleva per damunt del nivell de l’aigua.
torbernita
f. [GLM] Mineral, fosfat hidratat de coure i uranil, de fórmula Cu(UO2)2(PO4)2·8-12H2O, que cristal·litza en el sistema tetragonal, forma cristalls tabulars exfoliables i de color verd amb lluïssor nacrada i és mena d’urani.
torbonada
f. [LC] [ME] Vent fort que dura només uns minuts, sovint acompanyat de pluja intensa o pedra i també de llamps i trons.
torbós -osa
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la torba o a la torbera.
2 adj. [GL] Que és de la naturalesa de la torba o que en conté. Terrenys torbosos.
torcaboques
m. [LC] [ED] TOVALLÓ.
torcacoltells
m. [LC] [ED] Drap per a torcar o netejar els coltells.
torçada
f. [LC] [MD] Acció de torçar o de torçar-se; l’efecte. Una torçada de peu.
torçal
m. [LC] [IT] Cordonet de seda, de cotó, de llana o de fibres sintètiques, fet retorçant dos o més fils formats cadascun amb dos o més caps de torsió contrària a la retorsió.
torçalet
m. [LC] [IT] Torçal prim de seda.
torcamans
m. [LC] [ED] EIXUGAMÀ.
torçament
m. [LC] [MD] TORÇADA.
torcar
v. tr. [LC] Netejar amb un drap, un paper, etc.
torçar
1 1 v. tr. [LC] Deformar (un cos flexible) per l’acció d’una força que tendeix a fer girar un dels seus extrems mentre l’altre és privat de girar o és girat en sentit contrari. Torçar un fil. Torçar el coll a una gallina per matar-la.
1 2 v. tr. [LC] Fer girar (dos o més fils, caps, etc.) fins a formar un sol cos de forma helicoidal. Torçar fils per fer una corda.
1 3 v. tr. [LC] [MD] Deformar (un membre del cos) amb un moviment violent i antinatural de flexió o de girada. Els atracadors li van torçar el braç. M’he torçat el braç dret. Va coix: s’ha torçat un peu.
1 4 intr. pron. [LC] Se li ha torçat un peu.
1 5 [LC] torçar el coll a) Morir 1 1.
1 5 [LC] torçar el coll b) Acceptar un argument.
1 6 [LC] torçar el coll a algú Escanyar-lo.
2 1 tr. [LC] Desviar 1. Aquesta barra de ferro, a veure si la pots torçar. Ell prou anava bé; però l’han torçat del dret camí.
2 2 intr. pron. [LC] Les canyes es torçaven al vent. El pal era ben dret, però s’ha torçat. Els pals, els hem posats ben drets, però s’han torçat. Era un bon estudiant; però s’ha torçat.
2 3 intr. [LC] Allà el camí torça a l’esquerra.
2 4 [LC] torçar els ulls Desviar-los.
torca-raor
m. [LC] Drap per a netejar les navalles.
torcebraç
1 m. [LC] Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra. Fem un torcebraç i veurem qui té més força.
2 m. [LC] Estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. Un torcebraç entre el Govern i l’oposició.
torcecoll
m. [LC] [MD] TORTICOLI.
torcedís -issa
adj. [LC] Que es torça fàcilment.
torcedor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que torça.
2 1 m. [LC] [IMI] Fus o altre instrument amb què es torç quelcom.
2 2 m. [LC] [ED] BIGUDÍ.
torcedura
f. [LC] [MD] TORÇADA.
torcejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys torçat, més o menys guerxat.
tòrcer
[p. p. torçut; ind. pr. torço, torces, torç, etc.; imper. torç, torci, torcem, etc.]
v. tr. i intr. i intr. pron. [LC] [MD] TORÇAR.
torciment
m. [LC] [MD] Acció de torçar; l’efecte.
torcívol -a
adj. [LC] Fàcil de torçar.
torçó
m. [LC] [MD] Còlic intestinal o uterí.
torçonera
adj. [BOS] herba torçonera V. HERBA.
torçor
f. [LC] Qualitat de tort.
tòrcul
m. [AF] Premsa manual emprada especialment per a treure proves o imprimir làmines.
tord1
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 23 centímetres de llargada, dors bru, pit i ventre ocracis amb taques en forma de punta de sageta (Turdus philomelos).
1 2 [ZOO] tord ala-roig Ocell de la família dels muscicàpids, de color castany rogenc, hivernant regular a les nostres contrades (Turdus iliacus).
2 1 m. [LC] [ZOP] Peix de diferents espècies dels gèneres Labrus i Symphodus, de la família dels làbrids.
2 2 [LC] [ZOP] tord becut PETARC.
2 3 [LC] [ZOP] tord cuanegre Peix de la família dels làbrids, de 10 a 14 centímetres de llargada, amb el dors marró i els flancs groguencs, amb una ampla banda vertical negre sobre l’aleta caudal (Symphodus melanocercus).
2 4 [LC] [ZOP] tord de fons TALLA-ROQUES.
2 5 [ZOP] tord enrocador TORD ROQUER.
2 6 [LC] [ZOP] tord flassader LLAVIÓ.
2 7 [ZOP] tord lloro Peix de la família dels làbrids, de 30 a 35 centímetres de llargada, de colors molt vius, dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves (Labrus bimaculatus, mascle).
2 8 [LC] [ZOP] tord massot Peix de la família dels làbrids, de 30 a 40 centímetres de llargada, de color gris olivaci amb una taqueta blavosa sobre el centre de cada escata (Labrus merula).
2 9 [ZOP] tord negre TORD MASSOT.
2 10 [ZOP] tord pastanaga Peix de la família dels làbrids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal (Labrus bimaculatus, femella).
2 11 [LC] [ZOP] tord roquer Peix de la família dels làbrids, de 15 a 25 centímetres de llargada, amb una taca semilunar blava o marró darrere l’ull (Symphodus melops).
2 12 [LC] [ZOP] tord verd Grívia 1.
tord2 -a
adj. [AGR] De color barrejat de blanc i negre, s’aplica als èquids i al seu pelatge.
torejador torejadora
1 m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que toreja.
2 m. i f. [LC] [JE] [PR] TORERO, TORERA.
torejar
1 v. intr. [LC] [JE] Algú, especialment un torero, lluitar amb un toro segons unes regles i convencions establertes.
2 tr. [LC] [JE] Torejaran sis toros d’una ramaderia de Salamanca.
torell
1 m. [IMF] [AGF] Torada de fins a 1,5 metres de longitud.
2 m. [AGF] Bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d’estellar.
torelló
m. [LC] Metxa de fusta.
torellonenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Torelló.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Torelló o als seus habitants.
torer
m. [BOC] Herbassar de tores.
torera
f. [LC] [ED] Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros.
torero torera
m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que té per professió de torejar a les places.
torèutica
f. [AR] Art de treballar en relleu el vori, la fusta, etc.
tori
m. [QU] [ML] Metall radioactiu de la família dels actínids, de color gris i infusible (símbol, Th; nombre atòmic, 90; pes atòmic, 232,04).
tòria
f. [LC] [AGA] [BO] [BOS] SARMENT.
toriam
m. [LC] [BO] [AGA] [BOS] Conjunt de tòries d’una planta.
tòric1 -a
adj. [LC] [MT] Que té forma de tor o d’una zona de tor.
tòric2 -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al tori.
2 adj. [QU] [ML] Que conté tori.
torinès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Torí.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Torí o als seus habitants.
toriscar
v. tr. [LC] [AGR] ESQUILAR.
torita
f. [GLM] Mineral, nesosilicat de tori, de fórmula ThSiO4, que cristal·litza en el sistema tetragonal i és mena de tori.
torlit
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels burrínids, d’uns 40 centímetres de llargada, camallarg, de plomatge bru amb dues barres blanques a les ales d’hàbits terrejants (Burhinus oedicnemus).
torn
1 m. [LC] [IMI] Màquina simple que consisteix en un cilindre tangencialment al qual s’aplica una resistència, especialment mitjançant una corda o un cable que s’hi enrotlla, i que es mou per mitjà d’una roda de gran diàmetre, una maneta, etc.
2 1 m. [LC] [IMI] Aparell de forma anàloga que treballa en imprimir-li un ràpid moviment de rotació. Torn de filar. Torn de retòrcer.
2 2 m. [LC] [IMI] [IMF] Màquina que imprimeix un ràpid moviment de rotació a una peça de fusta, de metall o d’un altre material, a la qual arrodoneix, li dona un perfil i un calibre determinats, fent-la passar per davant d’una eina tallant que s’hi recolza.
2 3 m. [AR] Aparell que consisteix en un disc gros de fusta a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer voltar amb els peus el disc gros.
2 4 m. [IMF] Eina, a manera de premsa, emprada pels boters per a estrènyer i doblegar les dogues de les botes i així poder-hi col·locar els cercles de ferro.
3 m. [LC] Tambor giratori d’eix vertical amb cloendes radials i obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, permet de fer passar objectes de l’un costat a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que hi ha a l’altre costat.
4 1 m. [LC] En una sèrie d’actes que han de fer successivament diferents persones, moment en què qualsevol d’ells és realitzat per aquella a qui toca. Ho faré quan serà el meu torn. Espera el teu torn. Establir torns. Tocar per torn.
4 2 [AD] al seu torn loc. adv. Per ordre successiu i alternat. Cadascú al seu torn.
4 3 [DR] torn d’ofici Ordre establert per a designar un advocat i un procurador en els casos en què als litigants se’ls reconegui el dret de justícia gratuïta.
4 4 [AD] torn obert de paraules Punt de l’ordre del dia d’una reunió destinat a la presentació de peticions d’informació i de propostes d’actuació sobre assumptes no previstos en els altres punts de l’ordre del dia.
4 5 m. [ECT] Tanda 1. El torn de treballadors.
5 m. [LC] torn de cap RODAMENT DE CAP.
6 1 m. [AGF] En silv., temps transcorregut des del naixement d’un arbre o d’una massa fins que es pot aprofitar.
6 2 m. [AGF] Temps transcorregut entre pela i pela d’una surera. Torn curt de pela.
torna
1 f. [LC] Quantitat que hom ha de donar a qui, en adquirir d’ell una cosa, en dona una quantitat major que el seu preu.
2 1 f. [LC] Quan una mercaderia que es ven a pes no arriba exactament al pes demanat, allò que s’hi afegeix perquè acabi de fer el pes. El carnisser m’hi ha posat aquesta pelleringa, aquesta llonzeta, per torna. Donar un llonguet per torna.
2 2 [LC] fer tornes una cosa No minvar, ans augmentar o créixer.
3 1 f. [LC] Allò que hem de patir d’algú en pac del que li hem fet nosaltres. Tu li’n fas de totes; però, i les tornes? Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes.
3 2 [LC] no tenir altres tornes No tenir altra solució, altre remei. No teniu altres tornes que assistir a la conferència.
tornaboda
1 f. [LC] [AN] [HO] Festa, menjada, que es fa l’endemà d’una boda.
2 f. [AN] Festa feta l’endemà de la Festa Major o d’una festivitat important.
tornada
1 f. [LC] Acció de tornar al punt de partida. Hi anirem pel camí de dalt; però la tornada la farem pel camí de la font. Deixem-ho a l’hostal i ho recollirem a la tornada. Estar de tornada. Viatge de tornada. Un bitllet de tornada.
2 1 f. [LC] [FLL] Grup de versos que es repeteixen després de cada estrofa en certes composicions poètiques.
2 2 f. [MU] [FLL] Part d’una cançó que es repeteix sempre amb la mateixa lletra i tonada.
tornado
1 m. [LC] [ME] [GG] Núvol en forma d’embut que es forma a la base d’un cumulonimbus, animat d’un fort moviment rotatori, que en arribar a terra sol arremolinar tot allò que troba.
2 m. [ME] Mànega molt activa i de gran diàmetre.
tornador -a
adj. [LC] Que cal tornar o restituir.
tornagauxes
m. [IMI] [EI] Barra proveïda de dos sortints, emprada per a doblegar o adreçar barres.
tornaguia
f. [LC] [DR] Resguard de la guia amb què ha estat expedida una mercaderia.
tornall
1 m. [LC] [AGA] Cap del solc, on gira l’animal que llaura.
2 m. [DE] Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc.
3 m. [LC] Mesura superficial agrària equivalent a un quadrat de 30 passes de costat.
tornapunta
m. [LC] [AQ] [IMF] Element de reforçament que uneix dues peces que formen angle i que transmet part del pes de la peça horitzontal a la peça vertical, o bé en reforça la unió.
tornar
1 1 v. intr. [LC] Algú, anar devers el lloc del qual havia partit. Se’n van dilluns i tornen dissabte. Ja han tornat de Montserrat: no hi han estat sinó vuit dies. Surto un moment i torno de seguida. Tu hi vas, i jo en torno. Un bitllet d’anar i tornar.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra.
1 3 [LC] quan ell hi va jo ja en torno Quan ell arriba a assabentar-se’n, capacitar-se’n, etc., jo ja fa temps que hi he arribat.
2 intr. pron. [LC] Unit al pronom en significa partir d’un lloc per anar al lloc de procedència. Vaig arribar-hi a les set i a les vuit ja me’n tornava.
3 1 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, fer o esdevenir-se de nou allò que indica aquell infinitiu. Això, no tornis a dir-ho, a fer-ho. Si no te’n recordes, t’ho tornaré a contar. Quant dius que val? Ja veuràs: tornem-ho a comptar. El metge tornarà a venir aquest vespre. El metge tornarà aquest vespre. Quan hi tornarem a anar? Quan hi tornarem?
3 2 aux. [LC] Alguna cosa, esdevenir-se de nou. Ja li ha tornat la febre. Ja torna a ploure, a tronar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més.
3 3 [LC] tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa.
3 4 [LC] que torna, que gira Expressió que indica el fet d’anar donant voltes a un assumpte.
4 intr. [LC] [MD] tornar en si Recobrar els sentits, el seny o la vitalitat.
5 intr. [LC] tornem-hi! Exclamació que manifesta impaciència, enuig, reny.
6 1 tr. [LC] Fer passar de nou al lloc o a l’estat d’abans. Aquests llibres, ja els podeu tornar a la biblioteca. És impossible de tornar-li la seva frescor primitiva.
6 2 tr. [LC] Trametre (alguna cosa) a qui l’ha tramesa. Em va fer tornar la carta sense llegir-la. Han renyit i ara es tornen les cartes que s’havien escrit.
6 3 tr. [LC] Lliurar (alguna cosa deixada) a qui l’havia deixada. Encara no m’has tornat el llibre que et vaig deixar. Encara no ha pogut tornar-me la quantitat que li vaig prestar. Torna’m el que et vaig deixar ahir i estarem en paus.
6 4 tr. [IT] Canviar o afegir un fil a una arcada, una corda o una baga trencada, aturant el tissatge.
7 intr. pron. [LC] Esdevenir així o així. Aquest vi s’ha tornat agre. Que gran t’has tornat, noi! Era blanc i s’ha tornat groc.
8 intr. pron. [LC] tornar-s’hi Fer a algú allò que ell ens fa a nosaltres.
tornassol
1 1 m. [BOS] Herba monoica de la família de les euforbiàcies, poc o molt tomentosa i d’un verd grisenc, de fulles rombals, flors groguenques, les masculines en curts raïms axil·lars i les femenines a la base d’aquests, i càpsula trilocular, pèndula i coberta d’una pilositat blanquinosa, que es fa als camps i rostolls secs de les terres mediterrànies (Chrozophora tinctoria).
1 2 m. [QU] [BOS] [IQ] Colorant blau extret d’aquesta herba, emprat per a reconèixer la presència dels àcids, que el fan tornar vermell. Tintura de tornassol.
2 m. [GL] [AF] [IT] [FIF] [GLG] Propietat d’algunes teles, papers, minerals, cristalls, etc., de produir reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
tornassolar
v. tr. [LC] Fer que (una roba, un paper) esdevingui tornassolat.
tornassolat -ada
adj. [LC] [GL] Que produeix reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
tornaveu
1 1 m. [LC] Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny. El tornaveu d’una trona. El tornaveu de l’apuntador en un teatre.
1 2 m. [LC] Làmina inclinada col·locada a les finestres d’alguns campanars, la qual reflecteix cap avall el so de les campanes i, alhora, serveix per a escopir l’aigua de la pluja.
2 1 m. [LC] [MU] Eco 1, 2 i 3.
2 2 m. [LC] Persona que transmet o repeteix allò que una altra diu.
tornavís
m. [LC] [IMI] [IMF] Eina consistent en un mànec i una tija de ferro o d’acer acabada en una forma adequada per a introduir-la en la ranura de la cabota d’un caragol i comunicar-li un moviment de rotació per a caragolar-lo i descaragolar-lo.
torneig
1 m. [HIH] Festa en què combatien amb armes corteses dues colles de cavallers.
2 m. [LC] [SP] [JE] Concurs, competició esportiva en què s’enfronten equips o participants unipersonals. Un torneig d’escacs. Demà comença el torneig futbolístic.
tornejador
m. [HIH] Combatent d’un torneig de cavallers.
tornejament
m. [LC] Torneig 1.
tornejar1
1 v. tr. [ML] [IMI] [EI] [IMF] Afaiçonar en el torn.
2 tr. [LC] CIRCUMDAR. Els fossats que tornegen els castells. Uns arbres tornejaven la plana.
tornejar2
v. intr. [HIH] Combatre en un torneig de cavallers.
tornejat
m. [EI] [IMF] Resultat d’afaiçonar per mitjà d’un torn.
torner tornera
1 m. i f. [IMI] [IMF] Artesà que conforma peces utilitzant un torn.
2 m. i f. [IMI] Persona que fabrica torns.
3 m. i f. [LC] Persona que, en un convent, en un hospici, etc., té cura del torn.
torneria
1 f. [IMI] [IMF] Ofici de torner.
2 f. [LC] [IMI] [IMF] Taller o obrador de torner.
tornès
1 m. [NU] Moneda encunyada a Tours.
2 m. [NU] Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours.
3 m. [NU] Moneda d’argent o de billó encunyada a diversos països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia del tornès francès.
tornet
1 m. [IMF] Peça cilíndrica de la serra de bastidor que acull cada un dels dos extrems de la fulla dentada.
2 m. [LC] tenir alguna cosa un tornet al capdavall Haver d’ésser tornada a qui l’ha deixada.
torniol
m. [LC] Volta que dona una massa gasosa, líquida, etc., animada d’un moviment giratori. Els torniols del vent.
torniola
f. [LC] fer la torniola a algú FER LA GARA-GARA A ALGÚ.
torniolar
v. intr. [LC] Fer torniols.
torniquet
1 1 m. [IT] [IMI] [FIF] Aparell que gira al voltant d’un eix, com l’emprat en el blanqueig i en la tintura de teixits, o certs instruments de física que giren sota l’acció d’un parell de forces. Torniquet hidràulic. Torniquet elèctric.
1 2 m. [LC] [AQ] Aparell constituït per unes barres que giren al voltant d’un eix que es posa a l’entrada d’un pas per obligar la gent a passar-hi d’un a un.
2 m. [MD] Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.
toro
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] [JE] Bou11 1.
1 2 m. pl. [LC] [JE] Correguda de bous B).
2 1 m. [IMI] Tractor de rodes articulat amb cullera frontal.
2 2 m. [AGF] Carretó proveït de forca elevadora.
toroidal
1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent al toroide.
2 adj. [MT] Que té forma de tor o de toroide.
toroide
m. [MT] Superfície semblant al tor però que és generada per una corba plana tancada qualsevol.
torpede
1 1 m. [DE] [LC] Arma submarina autopropulsada que es llança contra un objectiu naval, inclòs un submarí, des de vaixells de superfície, submarins o aeronaus.
1 2 m. [DE] [LC] Mina submarina.
1 3 [DE] torpede humà Submarí de dimensions petites, amb un o dos tripulants, equipat amb un torpede.
2 m. [ZOP] [LC] TREMOLOSA1.
torpedinar
v. tr. [DE] [LC] Atacar, destruir, (una nau) llançant-li un o més torpedes.
torpediner -a
1 adj. [LC] [DE] Proveït de torpedes. Un avió torpediner.
2 m. o f. [TRA] [DE] [LC] Nau que s’utilitzava per a llançar torpedes, petita, poc alterosa i armada de canons lleugers ultra el tub o tubs de llançar torpedes.
torpedínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos aplanat i dividit en un disc de contorn arrodonit i una regió caudal musculosa, amb un òrgan elèctric reniforme a cada costat del disc, la qual inclou les tremoloses.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
tòrpid -a
adj. [MD] Que evoluciona lentament i sense cap tendència a canviar.
torpor
1 f. [MD] Pèrdua o afebliment de la llestesa en els moviments o de la sensibilitat en l’organisme o en un òrgan.
2 f. [LC] PER EXT. Torpor de les facultats mentals.
torr
m. [FIM] Unitat de pressió que equival a la pressió d’una columna de mercuri d’1 mil·límetre d’altura a 0 °C, i és igual a 133,3 pascals (símbol, Torr).
torracollons
m. i f. [LC] VULG. Persona enutjosa, que molesta, que a tot troba obstacles.
torrada
1 f. [LC] Acció de torrar o de torrar-se; l’efecte.
2 f. [LC] [HO] Llesca de pa torrat. Una torrada amb mel.
torrador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que torra.
1 2 f. [LC] Instrument per a torrar alguna cosa, ordinàriament una planxa, en forma de paella, de cilindre, etc., amb forats.
1 3 f. [LC] Aparell electrodomèstic per a torrar pa.
2 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
torrapà
m. [LC] Instrument en forma de forquilla emprat per a posar pa a torrar.
torrapipes
m. i f. [LC] Persona gandula.
torrar
1 v. tr. [LC] [HO] Cremar superficialment (una substància orgànica), escalfar al foc (una substància) fins a canviar-ne el color o la textura, fins a separar-ne els ingredients volàtils. Torrar pa a la llar. Torrar castanyes, avellanes, cafè.
2 1 tr. [LC] Bronzejar 2. El vent i la neu li han torrat el front.
2 2 intr. pron. [LC] Tenia ganes de fer vacances i torrar-se al sol.
3 intr. pron. [LC] POP. EMBRIAGAR-SE. El pobre noi s’havia torrat.
4 intr. pron. [IT] Una roba, variar el seu matís de color per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos.
torrassa
f. [LC] Torre gran.
torrat1
1 m. [LC] Fira en què es venen avellanes, cigrons, etc., torrats.
2 m. [LC] Cigró torrat.
torrat2
m. [AGF] Part superior d’un arbre que no és aprofitable com a fusta pel seu diàmetre petit, la seva conicitat, etc.
torratxa
1 f. [LC] Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.
2 f. [LC] [AGA] Test12 1. Una torratxa amb rosers.
torre
1 1 f. [HIH] [AQ] [AR] Construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per protegir una ciutat, un castell, per fer observacions, etc. Una torre de defensa. La torre de l’homenatge. Una torre emmerletada. Les dues torres de l’observatori.
1 2 [HIH] torre albarrana Torre situada a l’exterior dels murs a les antigues fortificacions.
1 3 [LC] [AGF] torre de guaita Talaia 1.
1 4 [LC] torre de Babel Lloc on parlen molts sense entendre’s.
1 5 [AQ] [TC] torre de control Construcció en un aeroport en què són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten.
1 6 [AQ] torre de les hores Torre, generalment campanar, on hi ha instal·lat un rellotge públic.
1 7 [AQ] [LC] POP. torre de moros Torre de guaita o de defensa.
2 1 f. [LC] [DE] Giny antic de guerra en forma de torre.
2 2 f. [LC] [TRA] [DE] Reducte cuirassat que protegeix canons i elements vulnerables d’un vaixell de guerra, situat sobre la coberta.
3 1 f. [EE] Construcció de material divers, destinada a fer de suport al conjunt de conductors d’una línia aèria d’alta tensió mitjançant els aïlladors corresponents.
3 2 [TC] torre d’antena Torre que fa de suport o de base a una antena emissora o receptora d’ones radioelèctriques.
3 3 [TC] torre de comunicacions Edificació estilitzada situada prop de les grans ciutats que aplega tots o la major part dels serveis de telecomunicacions.
4 f. [AN] Castell humà format per dos pilars. Torre de set.
5 f. [LC] [JE] Peça del joc d’escacs, en nombre de dues per a cada jugador, que es mou paral·lelament als costats del tauler i pot recórrer en cada moviment una o més cases.
6 1 f. [LC] MAS.
6 2 f. [LC] [AQ] [AR] Casa unifamiliar de més d’una planta, exempta i amb jardí.
torredà torredana
m. i f. [LC] [PR] TORRER, TORRERA.
torrefacció
f. [LC] [HO] Acció de torrar, especialment certs productes orgànics per a provocar-ne la dessecació i fer-hi aparèixer essències aromàtiques. Torrefacció del cafè, del cacau, del tabac.
torrefacte -a
adj. [HO] [LC] Que ha estat sotmès a torrefacció. Cafè torrefacte.
torrefactor -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la torrefacció.
1 2 m. [LC] Aparell que fa la torrefacció.
2 m. i f. [LC] Persona que es dedica a la torrefacció.
torrejar
v. intr. [LC] Dominar per la seva alçària els objectes circumdants.
torrejat -ada
1 adj. [LC] Guarnit de torres. Una llarga muralla torrejada.
2 1 adj. [HIG] En heràld., que té una torre més petita sobreposada. Un palau torrejat. Una torre torrejada.
2 2 adj. [HIG] Proveït d’una o més torres, s’aplica a una muralla o a un pany de muralla.
torrelló
m. [LC] Torre petita adherida a un mur, del qual només surt una part de la secció de la torre.
torrencial
1 adj. [LC] Que té el caràcter d’un torrent. Pluges torrencials.
2 adj. [LC] Causat per l’acció d’un corrent d’aigua impetuós. Sorres torrencials.
torrencialitat
f. [ME] [LC] Qualitat de torrencial. Mòdul de torrencialitat.
torrencialment
adv. [LC] D’una manera torrencial. Ploure torrencialment.
torrent
1 1 m. [LC] [GG] Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda.
1 2 m. [LC] PER EXT. Un torrent de lava. Un torrent de llàgrimes.
2 m. [LC] [GG] Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.
3 m. [LC] sap el vent i no sap el torrent V. VENT.
torrentada
f. [LC] Revinguda forta d’un torrent.
torrental
m. [LC] [GG] Torrent 2.
torrentera
f. [LC] [GG] Torrent 2.
torrentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Torrent.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Torrent o als seus habitants.
torrentol
m. [LC] [GG] Torrent petit.
torrentós -osa
adj. [LC] On es formen torrents.
torrer torrera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que cura d’una torre, especialment d’un far.
2 m. i f. [DE] [PR] Guaita destinat a una torre de senyals.
torreta
f. [LC] Test12 1.
torricó
m. [LC] [DE] [AQ] [HIH] Torre petita en una fortalesa, especialment per a un guaita.
tòrrid -a
adj. [LC] Molt calent, abrusador.
torrilló
m. [EI] Part cilíndrica que sobresurt d’una peça i gràcies a la qual aquesta descansa sobre els coixinets.
torrinyada
1 f. [LC] Acció de coure a la brasa.
2 f. [LC] Conjunt de menges, especialment sardines, cuites a la brasa.
torró
1 m. [LC] [HO] Massa feta d’ametlles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. Torrons de Xixona, d’Alacant, d’Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema.
2 m. [LC] Càrrec ben retribuït, beneficis que s’obtenen exercint un càrrec públic. Hi ha gent que viu del torró.
torronada
f. [LC] Menjada de torrons.
torronaire
m. i f. [LC] [PR] Fabricant o venedor de torrons.
tors
1 m. [AR] [LC] Tronc d’una estàtua, especialment d’una estàtua mutilada de la qual han estat llevats el cap i les extremitats.
2 m. [MD] Tronc del cos humà, sense considerar el cap ni les extremitats.
torsimany
m. i f. [LC] [PR] [FLL] Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents.
torsió
1 f. [EI] [FIF] Acció de torçar; l’efecte.
2 f. [IT] Nombre de voltes de torsió per unitat de longitud que hom dona a un fil amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
3 f. [MT] Desviament major o menor de la forma plana d’una corba, mesurat per la relació entre l’angle de dos plans osculadors pròxims i la longitud de l’arc comprès entre llurs punts de contacte.
torsiòmetre
m. [IT] Aparell per a mesurar la torsió o la retorsió d’un fil en voltes per metre.
torsiu -iva
adj. [LC] Torçat en espiral.
tort1
1 m. [LC] Dany causat indegudament a algú. Em cal reparar el tort que li vaig fer. Fer tort a la reputació d’algú.
2 1 [LC] a tort loc. adv. Sense raó. L’has blasmat a tort.
2 2 [LC] a tort i a dret loc. adv. a) PERTOT ARREU.
2 2 [LC] a tort i a dret loc. adv. b) Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió.
tort2 -a
1 1 adj. [LC] No dret, que fa corba o s’inclina més a un costat que a l’altre. Aquest arbre puja tort. Ha fet un solc tort. Tenir les cames tortes. Ésser tort de cames.
1 2 [LC] de tort loc. adv. No seguint una línia dreta.
2 adj. [LC] BORNI.
torta
1 f. [LC] Acció de torçar.
2 f. [LC] Entre dos punts del traçat d’un camí, d’un curs d’aigua, etc., tros que no va dretament de l’un a l’altre. Allí el camí fa una torta. El camí serpenteja seguint totes les tortes del riu.
3 f. [LC] Acció de separar-se del camí directe. Vam haver de fer una torta per no topar-nos amb ells. Caminar fent tortes.
tortament
adv. [LC] D’una manera torta, de tort.
tortell
1 m. [LC] [HO] Pastís de pasta fullada o una altra pasta, en forma de cèrcol, amb pinyons i fruita confitada o farcit de nata, de massapà, de cabell d’àngel, de crema, etc.
2 m. [HIG] En heràld., borlet que envolta el cap de moro.
tortellat -ada
adj. [HIG] En heràld., que duu un tortell, s’aplica a un cap.
tortellatge
m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, de fulles ovades, gruixudes i blanes, tomentoses i un xic grisenques, i flors d’un blanc esgrogueït en cimes corimbiformes, freqüent als boscos més o menys secs (Viburnum lantana).
tortel·lini
m. [HO] [LC] Anella de pasta alimentosa de farina farcida de carn o de verdura.
torter
adj. [ZOO] falcó torter V. FALCÓ.
tortera
f. [LC] [IT] Rodeta que es posa al capdavall del fus perquè ajudi a torçar el fil.
torticoli
m. [LC] [MD] Dolor dels músculs del coll que obliga a tenir-lo tort o impedeix girar el cap.
tortó
[pl. -ós]
1 m. [IQ] Conjunt de matèries sòlides que queden sobre el medi filtrant en l’operació de filtració.
2 m. [LC] [AGA] Residu dels grans oleaginosos que han estat premsats per treure’n el suc.
tórtora
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels colúmbids, d’uns 28 centímetres de llargada, plomatge gris, amb ales de color castany i negre per sobre, característic pel seu parrupeig, espècie migradora que nia a les nostres contrades (Streptopelia turtur).
2 [ZOO] tórtora turca Ocell de la família dels colúmbids, de color gris groguenc uniforme amb un semicollar negre i blanc, espècie sedentària que ha penetrat recentment a Europa (Streptopelia decaocto).
tortosí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tortosa.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tortosa o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte de transició entre el català nord-occidental i el valencià, parlat al Baix Ebre, al Montsià, a la Ribera d’Ebre, a la Terra Alta, als Ports de Morella, a part del Maestrat i al Matarranya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tortosí.