israelià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Estat d’Israel.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Estat d’Israel o als seus habitants.

israelita

1 m. i f. [LC] [HIH] [RE] Habitant de l’antic Israel.

2 adj. [LC] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent als israelites.

israelític -a

adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antic Israel o als israelites.

istiofòrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat fusiforme, de fins a 4 metres de llargada, amb la mandíbula superior allargada en forma de punta, la primera aleta dorsal molt llarga i amb un destacat lòbul triangular a la part anterior, les aletes ventrals molt anteriors i filiformes, de vida pelàgica i molt apreciats en la pesca esportiva, que inclou els marlins.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

istme

1 m. [GG] [LC] Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.

2 m. [ZOA] [MD] Pas estret que uneix dos òrgans o dues cavitats anatòmiques. Istme de l’encèfal. Istme de la gola.

ístmic -a

adj. [ZOA] [GG] [MD] Relatiu o pertanyent a un istme.

istmitis

f. [MD] Inflamació d’un istme, especialment del de la gola.

isúrids

m. pl. [ZOP] LÀMNIDS.

itabirita

f. [GLG] Roca sedimentària composta per alternances de nivells sedimentaris d’òxids massissos de ferro i quarsites d’edat precambriana.

itacisme

m. [FL] Pronunciació moderna del grec.

italià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Itàlia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Itàlia o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Itàlia, Còrsega i al cantó suís de Ticino.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’italià.

italianisme

1 m. [FL] [LC] Idiotisme peculiar de la llengua italiana.

2 m. [FL] [LC] Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.

italianització

f. [LC] Acció d’italianitzar; l’efecte.

italianitzant

adj. [LC] Que italianitza.

italianitzar

1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., italians.

1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma italiana.

1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., italians.

2 tr. [LC] [FL] Omplir d’italianismes.

italianòfil -a

adj. i m. i f. [LC] Partidari d’Itàlia, dels italians o de tot allò que és italià.

itàlic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Itàlia antiga.

2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica abans de la conquesta per Roma.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’itàlic.

3 adj. i f. [AF] Cursiu 1.

4 m. i f. [HIH] Antic habitant de la Itàlia centremeridional, exceptuats els habitants de la Pulla, els etruscos i els italiotes.

italiota

1 m. i f. [HIH] Colon grec trasplantat a la Magna Grècia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als italiotes.

italo-

[LC] Forma prefixada del mot ll. italus, ‘italià’. Ex.: italobizantí.

italocèltic -a

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’italocèltic.

2 m. [FL] [LC] Grup lingüístic indoeuropeu format per l’itàlic i el cèltic.

ítem¹

1 m. [LC] Element d’un conjunt.

2 m. [PS] [PE] [LC] Element, part o unitat susceptible de quantificació de què es compon un test o un altre material psicotècnic.

ítem²

adv. [LC] També, usat per a introduir cada article, capítol, etc., en una escriptura, en una enumeració.

iterable

adj. [LC] REPETIBLE.

iteració

f. [LC] Repetició 1.

iterar

v. tr. [LC] Repetir 1, 2, 3 i 4.

iteratiu -iva

adj. [LC] [FL] Que expressa repetició. Un verb iteratiu.

iterbi

m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Yb; nombre atòmic, 70; pes atòmic, 173,04).

itifàl·lic -a

adj. [LC] [AR] Que presenta un fal·lus en erecció. Una escultura itifàl·lica.

itinerant

1 adj. [LC] Que va d’un lloc a l’altre. Tribus itinerants.

2 adj. [LC] Que no té residència fixa. Cort itinerant. Exposició itinerant.

itinerari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als camins. Mesures itineràries.

2 m. [LC] Descripció del camí a seguir.

3 m. [AQ] Mètode de determinació de les posicions dels vèrtexs d’una línia poligonal topogràfica, generalment tancada.

-itis

[LC] Forma sufixada del gr. -ítis, que indica inflamació. Ex.: bronquitis, traqueïtis, apendicitis.

itri

m. [QU] [ML] Metall de transició que ocorre en alguns minerals rars juntament amb alguns lantànids (símbol, Y; nombre atòmic, 39; pes atòmic, 88,91).

ítria

f. [QU] OBS. Òxid d’itri.

ítric -a

1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’itri.

2 adj. [QU] [ML] Que conté itri.

iuan

1 m. [ECT] Unitat monetària de la Xina.

2 m. [ECT] Moneda d’un iuan.

iuca

f. [BOS] [LC] [AGA] Planta del gènere Yucca, de la família de les agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a ornamental.

iugoslau -ava

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Iugoslàvia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Iugoslàvia o als seus habitants.

iva

f. [BOS] [LC] Herba de la família de les labiades, pilosa i blanquinosa, de fulles dentades i flors amb un sol llavi, grogues o purpúries, pròpia de llocs àrids de les terres mediterrànies, emprada com a medicinal (Ajuga iva).

ivaçós -osa

adj. [LC] Ràpid, rabent.

ivaçosament

adv. [LC] D’una manera ivaçosa.

ivó

m. [GL] Estany format per erosió glacial.

ivori

m. [LC] [ZOA] VORI.

ivorià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Costa d’Ivori.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Costa d’Ivori o als seus habitants.

ixent

1 adj. [LC] Que ix, s’aplica especialment al sol quan surt. Sol ixent.

2 1 adj. [HIG] En heràld., representat en la seva meitat superior i eixint de la línia superior o inferior d’una peça, o pel damunt d’una línia de partició o d’una corona o un casc, s’aplica a un animal. Lleó ixent d’una faixa.

2 2 adj. [HIG] Que surt de la boca d’un serpent, s’aplica a una figura humana.

2 3 adj. [HIG] Representat en la seva meitat i sortint d’una línia de partició o d’una peça, s’aplica a una figura.

íxia

f. [BOS] [AGA] Planta del gènere Ixia, de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles linears o lanceolades i flors grogues o ataronjades, disposades en espiga, pròpia del sud d’Àfrica i cultivada en jardineria.

ixòdids

1 m. pl. [ZOI] Família d’àcars integrada per paràsits dels vertebrats terrestres, com les paparres.

2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.