abocament m. 1 Acció d’abocar. [...]

abocament m. 1 Acció d’abocar; l’efecte. [...]

abstreure [inf. abstreure o abstraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular. intr. pron. 2 Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o atenció a res exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que es té en la pensa. L’Enric s’abstreia de tota cosa. Després, tornava a abstreure’s en les seves lectures. Tenia ganes d’abstreure’m.

abstreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular. tr. 2 1 Aïllar la ment (d’algú) d’alguna cosa. Cuinar és una activitat que m’abstreu dels maldecaps. 2 2 intr. pron. Aïllar-se amb la ment d’alguna cosa. L’Enric s’abstreia de tota cosa. Quan llegeix, l’Enric s’abstreu i és com si no hi fos.

acalorar v. tr. 1 Donar calor (a algú o alguna cosa). El sol acalora tot el món. intr. pron. 2 Una persona, congestionar-se com a resultat d’una assolellada, d’un exercici excessiu. El llaurador s’acalora pel bat del sol. tr. 3 Animar, incitar. Els van acalorar per a la guerra. Aquells discursos acaloraven a la revolta. intr. pron. 4 Enardir-se disputant. Discutint, tot seguit t’acalores.

acalorar v. tr. 1 1 Donar calor. El sol acalora la terra. 1 2 intr. pron. Una persona, congestionar-se com a resultat d’una assolellada, d’un exercici excessiu. El llaurador s’acalora pel bat del sol. tr. 2 1 Exaltar. Una noble indignació l’acalora. 2 2 intr. pron. Exaltar-se. Discutint, tot seguit t’acalores. –No s’acalori, senyora, que tot plegat no s’ho val.

acalorat -ada adj. 1 Afectat per una calor excessiva. Va arribar tot acalorat. adj. 2 Que es desenvolupa amb vehemència, s’aplica a una disputa, a una conversa, a un debat. Mantenien una discussió acalorada.

àcid -a adj. [...] 4 10 àcid aminobenzoic Derivat carboxílic isòmer derivat de l’anilina, de fórmula H₂NC₆H₄COOH, sovint emprat com a absorbent en cremes protectores solars i en la preparació d’èsters que són anestèsics locals. [...] 4 17 àcid barbitúric Compost progenitor d’una família de derivats de substitució que tenen propietats hipnòtiques. [...] 4 128 àcid sulfúric Oxoàcid de sofre, de fórmula H₂SO₄.

àcid -a adj. [...] 4 10 àcid aminobenzoic Derivat carboxílic isòmer de l’anilina, de fórmula H₂NC₆H₄COOH, sovint emprat com a absorbent en cremes protectores solars i en la preparació d’èsters que són anestèsics locals. [...] 4 17 àcid barbitúric Compost precursor d’una família de derivats de substitució que tenen propietats hipnòtiques. [...] 4 128 àcid sulfúric Oxoàcid del sofre hexavalent, de fórmula H₂SO₄, el més estable i el més important dels àcids de sofre, àcid fort i oxidant fort amb multitud d’aplicacions pràctiques.

actínid m. [...] 2 m. pl. Família de quinze elements químics radioactius que en la taula periòdica comença amb l’actini i acaba amb el laurenci.

actínid m. [...] 2 m. pl. Família de quinze elements químics radioactius que en la taula periòdica comença amb l’actini i acaba amb el lawrenci.

ademusser -a adj. i m. i f. 1 Natural d’Ademús. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Ademús o als seus habitants.

adormir [ind. pr. 3 adorm] v. tr. [...] 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els seus llorers No seguir treballant després d’un èxit. [...]

adormir [ind. pr. 3 adorm] v. tr. [...] 1 3 intr. pron. adormir-se sobre els llorers No seguir treballant després d’un èxit. [...]

advocat advocada m. i f. 1 1 Persona que té per professió de patrocinar en judici les causes civils, criminals i laborals o de donar parer sobre qüestions de dret. Fer d’advocat. Estudiar per advocada. Advocat defensor. Advocada consultora. Advocada de l’Estat. 1 2 advocat d’ofici Advocat defensor d’un litigant sense recursos o de qui ha de sol·licitar aquesta declaració o de qui en un procés penal no designa qui el defensi. 1 3 advocat del diable a) En una causa de canonització, persona que té per missió de combatre els motius en favor de la canonització proposada. b) En una controvèrsia religiosa, persona encarregada de proposar objeccions contra la religió, les quals ha de refutar l’interlocutor. c) Defensor d’una mala causa. m. i f. 2 Persona que parla en defensa d’altri. Fer-se advocat d’una opinió, d’una causa, d’una doctrina. És l’advocada de totes les causes impossibles.

advocat advocada m. i f. 1 1 Persona que té per professió de patrocinar en judici les causes civils, criminals i laborals o de donar parer sobre qüestions de dret. Fer d’advocat. Estudiar per advocada. Advocat defensor. Advocada consultora. Advocada de l’Estat. 1 2 advocat d’ofici Advocat defensor d’un litigant sense recursos o de qui ha de sol·licitar aquesta declaració o de qui en un procés penal no designa qui el defensi. m. i f. 2 advocat del diable a) En una causa de canonització, persona que té per missió de combatre els motius en favor de la canonització proposada. b) En una controvèrsia religiosa, persona encarregada de proposar objeccions contra la religió, les quals ha de refutar l’interlocutor. c) Defensor d’una mala causa. m. i f. 3 Persona que parla en defensa d’altri. Fer-se advocat d’una opinió, d’una causa, d’una doctrina. És l’advocada de totes les causes impossibles.

afligit -ida adj. Que sofreix aflicció.

afligit -ida adj. Colpit dolorosament per una desgràcia o un mal.

agència f. [...] f. 2 1 Empresa d’afers, especialment la que fa d’intermediària o ofereix a tercers determinats serveis. Agència de teatres, d’anuncis. Agència immobiliària. [...]

agència f. [...] f. 2 1 Empresa d’afers, especialment la que fa d’intermediària o ofereix a tercers determinats serveis. Agència de teatres, d’anuncis. Agència immobiliària. Agència d’assegurances. [...]

agent adj. i m. i f. [...] m. i f. 4 1 Persona que té la missió d’obrar per algú. Agent d’assegurances. Agent de l’autoritat. Agent de l’ordre públic. Agent de policia. Els agents del candidat en unes eleccions. Agent del navilier. Els agents del rei. 4 2 agent de canvi i borsa [...]

agent adj. i m. i f. [...] m. i f. 4 1 Persona que té la missió d’obrar per algú. Agent de l’autoritat. Agent de l’ordre públic. Agent de policia. Els agents del candidat en unes eleccions. Agent del navilier. Els agents del rei. 4 2 agent d’assegurances Mediador d’assegurances vinculat per contracte a una o més entitats asseguradores. 4 3 agent de canvi i borsa [...]

aiorí -ina adj. i m. i f. 1 Natural d’Aiora. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Aiora o als seus habitants.

aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar-li a algú la guitarra Desbaratar-li els plans, els propòsits, etc. [...]

aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar la guitarra a algú Desbaratar-li els plans, els propòsits, etc. [...]

àngel m. 1 1 Ésser espiritual que, segons les religions bíbliques i alcoràniques, és intermediari entre Déu i l’home. [...]

àngel m. 1 1 Ésser espiritual que, segons les religions bíbliques i l’alcorànica, és intermediari entre Déu i l’home. [...]

anxovat -ada adj. 1 Que no té ventilació. Una habitació anxovada. 2 Atapeït. La gentada seguia el discurs anxovada a la plaça.

apropiar v. tr. 1 1 Fer propi d’algú, atribuir com a propi. Apropià al seu fill la seva casa de camp. Apropiar un benefici. 1 2 tr. pron. Quedar-se, atribuir-se, com a propi. Un seu gendre s’ha apropiat tota la finca. 1 3 tr. pron. PER EXT. Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits, d’algú. tr. 2 Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar les paraules a les circumstàncies.

apropiar v. tr. 1 Fer propi d’algú, atribuir com a propi. Apropià al seu fill la seva casa de camp. Apropiar un benefici. tr. pron. 2 1 Quedar-se, atribuir-se, com a propi. Un seu gendre s’ha apropiat tota la finca. 2 2 intr. pron. Un seu gendre s’ha apropiat de tota la finca. 2 3 tr. pron. PER EXT. Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits, d’algú. 2 4 intr. pron. PER EXT. Apropiar-se de les idees, dels projectes, de les iniciatives, dels mèrits, d’algú. tr. 3 Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar les paraules a les circumstàncies.

aquari¹ m. Onzè signe del zodíac.

aquari¹ [inv.] m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Aquari. Segons l’horòscop, els aquari són sensibles. La meva cosina és aquari.

àries m. Primer signe del zodíac.

àries m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Àries. Segons l’horòscop, els àries són impulsius. La meva neboda és àries.

armanyac m. Aiguardent de vi blanc elaborat a la regió francesa d’Armagnac, que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en bótes.

armanyac m. Aiguardent de vi blanc elaborat a la regió francesa d’Armanyac, que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en bótes.

arremangar v. tr. i intr. Arromangar.

arremangar v. tr. i intr. pron. Arromangar.

arromangar v. tr. 1 1 Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, les calces). Si vols rentar-li les mans, arromanga-li les mànigues del vestidet perquè no se les mulli. Per passar el riu es van haver d’arromangar les faldilles fins als genolls. [...]

arromangar v. tr. 1 1 Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, els pantalons). Si vols rentar-li les mans, arromanga-li les mànigues del vestidet perquè no se les mulli. Per passar el riu es van haver d’arromangar les faldilles fins als genolls. [...]

ase1 m. [...] Anar algú carregat com un ase. 1 2 ésser l’ase dels cops [...]

ase¹ m. [...] Anar algú carregat com un ase. 1 2 ase de càrrega [o ase de feina, o ase de treball] Persona que porta el pes més feixuc en un ofici, en una ocupació. 1 3 ésser l’ase dels cops [...]

atreure [inf. atreure o atraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

atreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

atxem m. 1 Atxim. 2 Esternut.

atxem interj. 1 Atxim. 2 m. Esternut.

autisme m. Polarització de tot el psiquisme de l’individu cap al seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant.

autisme m. Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

autoimmunitat f. Fenomen biològic pel qual el sistema immunològic d’un individu reacciona contra els antígens propis.

autoimmunitat f. Fenomen biològic pel qual el sistema immunitari d’un individu reacciona contra els antígens propis.

badaloc m. Flor masculina de la carabassera i d’altres cucurbitàcies.

badaloc m. Badoc² 1 2.

badoc² -a adj. [...] 1 2 m. Badaloc. [...]

badoc² -a adj. [...] 1 2 m. Flor masculina del magraner, de la carabassera i d’altres cucurbitàcies. [...]

bagol m. Crit 1 i 2 1.

bagol m. Crit 1.

balança f. [...] f. 5 Setè signe del zodíac.

balança f. [...] m. i f. 5 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Balança. Segons l’horòscop, els balança són equilibrats. El meu cosí és balança.

balboa f. 1 Unitat monetària de Panamà. 2 Moneda d’una balboa.

balboa m. 1 Unitat monetària de Panamà. 2 Moneda d’un balboa.

barra f. [...] 10 1 Mandíbula 1. Mal de barres. Asseure’s o assentar-se les barres. [...]

barra f. [...] 10 1 Mandíbula 1. Mal de barres. Assentar-se les barres. [...]

beca f. [...] f. 4 fer una beca Fer una becaina (→).

beca f. [...] f. 4 fer una beca Trencar el son (→).

bessó² -ona adj. [...] m. pl. 4 Gèminis.

bessó² -ona adj. [...] m. pl. i f. pl. 4 [inv.] Gèminis. Mare i filla eren bessons.

bestreure [inf. bestreure o bestraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

bestreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

bismutat m. 1 Sal que conté l’anió BiO₃^- (meta), o BiO₄^3- (orto), obtinguda tractant hidròxid de bismut (III) amb oxidants forts en un medi alcalí.

bismutat m. 1 Sal que conté l’anió BiO₃^- (meta), o BiO₄^3- ( orto), obtinguda tractant hidròxid de bismut(III) amb oxidants forts en un medi alcalí.

blanc -a adj. [...] 10 3 blanc de l’ou Clara de l’ou. [...]

blanc -a adj. [...] 10 3 blanc de l’ou Clara d’ou. [...]

blau blava adj. 4 5 blau de Prússia [o blau de París] Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro (III).

blau blava adj. 4 5 blau de Prússia [o blau de París] Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro(III).

blog m. Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera m. i f. 1 Persona que crea i gestiona un blog. 2 Internauta que sol navegar per blogs.

borà m. Hidrur de bor hipotètic, de fórmula BH₃, formalment el progenitor de tota la sèrie dels borans.

borà m. [...] 2 Hidrur de bor hipotètic, de fórmula BH₃, formalment el precursor de tota la sèrie dels borans.

borrer -a adj. [...] 2 Infructífer. Anyada borrera. Promesa borrera.

borrer -a adj. [...] 2 Infructuós. Anyada borrera. Promesa borrera.

botir v. intr. [...] intr. pron. 4 Enutjar-se. Es boteix per no-res.

botir v. intr. [...] intr. pron. 4 Enutjar-se. Es boteix per no res.

bracejar v. intr. 1 Manejar, agitar, els braços. [...]

bracejar v. intr. 1 Moure els braços. [...]

bricallaire m. i f. Persona que compra ous, aviram, conills, etc., per a tornar a vendre.

bricallaire m. i f. Persona que compra ous, aviram, conills, etc., per a tornar-los a vendre.

burra f. 1 Somera 1. 2 Estúpida, obtusa.

burra f. 1 Somera 1.

burro¹ m. 1 1 Ase¹ 1 1, 1 2 i 2. 1 2 Persona que porta el pes més feixuc en un ofici, en una ocupació. 1 3 Estúpid, obtús. m. 2 En certes màquines tèxtils, roda que mou totes les altres. m. 3 Artefacte d’enquadernació, consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos caragols, el llibre que s’està relligant. [...]

burro¹ m. 1 1 Ase¹ 1 1 i 1 3. 1 2 burro de càrrega [o burro de feina, o burro de treball] Ase de càrrega (→). 1 3 m. i f. [fem. burra] Ase¹ 2. m. 2 En certes màquines tèxtils, roda que mou totes les altres. m. 3 Artefacte d’enquadernació consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos caragols, el llibre que s’està relligant. [...]

cama f. [...] 1 2 Extremitat inferior de l’ésser humà llevat del peu. Tenir les cames primes, llargues, ben fetes. Cames dretes, tortes, garrelles. Ésser prim, llarg, ben fet, de cames. Anava amb unes faldilles curtes ensenyant les cames, ensenyant la cama fins a genoll. Va caure cames enlaire. [...]

cama f. [...] 1 2 Extremitat inferior de l’ésser humà llevat del peu. Tenir les cames primes, llargues, ben fetes. Cames dretes, tortes, garrelles. Ésser prim, llarg, ben fet, de cames. Anava amb unes faldilles curtes ensenyant les cames, ensenyant la cama fins al genoll. Va caure cames enlaire. [...]

càncer m. [...] m. 2 Cranc 4.

càncer m. [...] m. i f. 2 [inv.] Cranc 4.

canet² m. 1 Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir ginebra i altres licors. 2 Gerro de cervesa d’un litre de capacitat aproximadament.

canet² m. 1 Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir ginebra i altres licors. 2 Gerra de cervesa d’un litre de capacitat aproximadament.

canviar v. tr. [...] tr. 3 1 Fer esdevenir diferent. La malaltia l’ha canviat. Trobo que el noi ha canviat des de la malaltia. Canviar lleugerament la direcció del moviment. L’educació pot canviar el caràcter. [...] intr. 6 1 Esdevenir diferent, sofrir una transformació. El temps ha canviat. Aquest noi ha canviat molt: abans era un dimoni. [...]

canviar v. tr. [...] tr. 3 1 Fer esdevenir diferent. La malaltia l’ha canviat. Canviar lleugerament la direcció del moviment. L’educació pot canviar el caràcter. [...] intr. 6 1 Esdevenir diferent, sofrir una transformació. El temps ha canviat. Trobo que el noi ha canviat molt amb la malaltia. [...]

capbussó m. [...] m. 3 Capgirell, tombarella.

capbussó m. [...] m. 3 Tombarella.

capgirell m. 1 Caiguda en rodó. Rostos avall, a capgirells. 2 Tombarella. Fer un capgirell. 3 Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc., ruïna. En aquests moments, hi ha moltes cases comercials que fan un capgirell.

capgirell m. 1 Caiguda en rodó. Rostos avall, a capgirells. 2 Tombarella. Fer un capgirell. 3 Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc. En aquests moments, hi ha moltes cases comercials que fan un capgirell.

capricorn m. Desè signe del zodíac.

capricorn [inv.] m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal de Capricorn. Segons l’horòscop, els capricorn són reflexius. El meu germà és capricorn.

capritxós -osa adj. i m. i f. 1 1 Que té capritxos, que obra per capritx, inconstant. Noia capritxosa. És un capritxós, una capritxosa. 1 2 PER EXT. Voluntat capritxosa. [...]

capritxós -osa adj. i m. i f. 1 1 Que té capritxos, que obra per capritx, inconstant. Noia capritxosa. És un capritxós, una capritxosa. 1 2 adj. PER EXT. Voluntat capritxosa. [...]

carbonatació f. [...] m. 4 Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de carbonats.

carbonatació f. [...] f. 4 Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de carbonats.

cavar v. tr. 1 1 Treballar amb l’aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure’n l’herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor. 1 2 cavar damunt damunt Cavar superficialment. tr. 2 1 Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), [...]

cavar v. tr. 1 Treballar amb l’aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure’n l’herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor. tr. 2 1 Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), [...]

centèsim -a adj. 1 Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent, centè. 2 Que és una de les cent parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot, centè. La centèsima part d’una cosa. 3 m. Tres centèsims, 3/100.

centèsim -a adj. i m. Centè 1. Va llegir la carta per centèsima vegada. La centèsima part d’una cosa. Tres centèsims, 3/100.

centrecampista m. i f. Mig¹ 6.

centrecampista m. i f. Migcampista.

ceretà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural de Ceret. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Ceret o als seus habitants.

cerimetria f. Volumetria d’oxidoreducció en què l’agent valorant és una solució d’una sal de ceri (IV).

cerimetria f. Volumetria d’oxidoreducció en què l’agent valorant és una solució d’una sal de ceri(IV).

cerval adj. Cerví.

cerval adj. 1 Cerví. adj. 2 gat cerval V. gat. adj. 3 por cerval V. por.

cirater -a adj. i m. i f. 1 Natural de Cirat. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Cirat o als seus habitants.

citocrom m. Heteroproteïna que conté com a grup prostètic un derivat del complex de ferro (II) amb una protoporfirina, catalíticament actiu com a transportador d’electrons, present a les cèl·lules de tots els organismes aerobis.

citocrom m. Heteroproteïna que conté com a grup prostètic un derivat del complex de ferro(II) amb una protoporfirina, catalíticament actiu com a transportador d’electrons, present a les cèl·lules de tots els organismes aerobis.

clavar v. tr. [...] 3 5 clavar alguna cosa per la cara a algú [o clavar alguna cosa pels bigotis a algú] Fer-li’n violentament retret. Li vaig clavar per la cara que és un poca-vergonya. Li va clavar pels bigotis el seu desinterès. [...]

clavar v. tr. [...] 3 5 clavar alguna cosa per la cara a algú [o clavar alguna cosa pels bigotis a algú] Fer-li’n violentament retret. Li vaig clavar per la cara que és un pocavergonya. Li va clavar pels bigotis el seu desinterès. [...]

cohesió f. 1 Força d’atracció que manté unides les molècules o partícules d’un cos. f. 2 cohesió social Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup. No haver-hi cohesió entre els individus d’una societat. [...]

cohesió f. 1 1 Unió estreta entre persones o coses. No haver-hi cohesió entre els individus d’una societat. 1 2 cohesió social Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup. f. 2 Força d’atracció que manté unides les molècules o partícules d’un cos. [...]

cohesionar v. tr. Unir estretament formant cohesió.

cohesionar v. tr. Produir cohesió.

còncau -ava adj. Que presenta una curvatura en buit, que és més deprimit del mig que de les vores. Un mirall còncau i un altre convex.

còncau -ava adj. Que presenta una curvatura en buit, que és més deprimit del mig que de les vores. Un mirall còncau i un altre de convex.

consegüent adj. 1 Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra. f. 2 1 En lòg., segona proposició d’un argument que consta de dues proposicions. 2 2 En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix. 2 3 Segon terme d’una raó aritmètica o geomètrica. f. 3 Fragment melòdic que, en una fuga o en un cànon, imita l’antecedent. 4 per consegüent loc. adv. Com a conseqüència.

consegüent adj. 1 Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra. m. 2 1 En lòg., segona proposició d’un argument que consta de dues proposicions. 2 2 En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix. 2 3 Segon terme d’una raó aritmètica o geomètrica. m. 3 Fragment melòdic que, en una fuga o en un cànon, imita l’antecedent. 4 per consegüent loc. adv. Com a conseqüència.

contrabaix m. 1 1 El més gran dels instruments d’arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de cinc cordes. [...]

contrabaix m. 1 1 El més gran dels instruments d’arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc. [...]

contreure [inf. contreure o contraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

contreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

convertibilitat f. [...] 2 2 Antigament, qualitat del paper moneda de poder-se canviar de una manera total o parcial en or o plata.

convertibilitat f. [...] 2 2 Antigament, qualitat del paper moneda de poder-se canviar d’una manera total o parcial en or o plata.

corniola f. 1 Cornalina. 2 Varietat de la calcedònia.

corniola f. Cornalina.

corredor² -a adj. i m. i f. [...] m. i f. 2 1 Persona que per ofici intervé en compres i en vendes de tota mena. Corredor de canvis. [...]

corredor² -a adj. i m. i f. [...] m. i f. 2 1 Persona que per ofici intervé en compres i en vendes de tota mena. Corredor de canvis. Corredor d’assegurances. [...]

cos² m. Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.

cos² [pl. cossos] m. Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.

costella f. [...] 4 2 Element component del medís i l’estamenera del buc d’una nau. [...]

costella f. [...] 4 2 Quaderna. [...]

cranc m. [...] m. 4 Quart signe del zodíac. [...]

cranc m. [...] m. i f. 4 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Cranc. Segons l’horòscop, els cranc són protectors. La meva àvia és cranc. [...]

crepuscle m. [...] m. 2 Darrera fase d’una cosa que fina. El crepuscle dels déus.

crepuscle m. [...] m. 2 Darrera fase d’una cosa que fineix. El crepuscle d’una època.

cridar v. intr. [...] intr. 5 En inform., fer una crida a una subrutina o un programa.

cridar v. intr. [...] tr. 5 En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).

cromatable adj. Que pot formar complexos amb l’ió crom (III), els quals augmenten la solidesa del color una vegada feta la tintura, s’aplica a un azocolorant.

cromatable adj. Que pot formar complexos amb l’ió crom(III), els quals augmenten la solidesa del color una vegada feta la tintura, s’aplica a un azocolorant.

cromil m. Radical divalent dioxocrom (VI), obtingut en forma de clorur, líquid volàtil vermell fosc, en destil·lar el producte de la reacció del triòxid de crom amb àcid clorhídric.

cromil m. Radical divalent dioxocrom(VI), obtingut en forma de clorur, líquid volàtil vermell fosc, en destil·lar el producte de la reacció del triòxid de crom amb àcid clorhídric.

cromit m. Sal alcalina d’un hidroxocomplex de crom (III) obtinguda en dissoldre hidròxid cròmic en una solució d’un àlcali càustic.

cromit m. Sal alcalina d’un hidroxocomplex de crom(III) obtinguda en dissoldre hidròxid cròmic en una solució d’un àlcali càustic.

cru crua adj. 1 Que no és cuit. [...]

cru crua [pl. crus crues] adj. 1 Que no és cuit. [...]

cuc m. [...] m. 5 Molla d’espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles, després d’haver estat accionades pel cartró del dibuix.

cuc m. [...] m. 5 Molla d’espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles, després d’haver estat accionades pel cartó del dibuix.

cuprat m. Combinació de l’òxid de coure (II) amb un altre òxid metàl·lic.

cuprat m. Combinació de l’òxid de coure(II) amb un altre òxid metàl·lic.

damunt prep. [...] Escombrar per damunt. 2 7 per damunt de loc. prep. [...]

damunt prep. [...] Escombrar per damunt. 2 7 per damunt damunt [o damunt damunt] loc. adv. Per damunt 2 6 b). Caveu la terra damunt damunt per a airejar-la. 2 8 per damunt de loc. prep. [...]

dar [...] 3 anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de plegar el rem.

dar [...] 3 anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de plegar el ram.

deca- [o dec-] Prefix que significa ‘deu’, utilitzat també en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a deu vegades aquesta unitat (símbol, da). Ex.: decasíl·lab, decandre; decàmetre, decagram, decalitre.

deca- [o dec-] Forma prefixada que significa ‘deu’, utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a deu vegades aquesta unitat (símbol, da). Ex.: decasíl·lab, decandre; decàmetre, decagram, decalitre.

depreciar v. tr. Rebaixar o disminuir el preu o el valor (d’una cosa), devaluar. Depreciar una mercaderia. Mercaderies depreciades. Una moneda depreciada.

depreciar v. tr. i intr. pron. Devaluar. Depreciar una mercaderia. Mercaderies depreciades. Una moneda depreciada. Si l’euro es deprecia, pujarà el preu de la gasolina.

derrapatge m. [...] m. 2 En l’esquí, sistema de baixada en què l’esquiador, amb les cames flectides, deixa lliscar els esquís perpendicularment al pendent, alhora que s’impulsa clavant les puntes dels bastons junts al cantó de la muntanya.

derrapatge m. [...] m. 2 En l’esquí, sistema de baixada en què l’esquiador, amb les cames flectides, deixa lliscar els esquís perpendicularment al pendent, mentre s’impulsa clavant les puntes dels bastons junts al cantó de la muntanya.

desmagnetitzar v. tr. [...] 2 intr. pron. Cessar d’estar magnetitzat. Quan els imans es desmagnetitzen canvien de polaritat.

desmagnetitzar v. tr. [...] 2 intr. pron. Cessar d’estar magnetitzat. Quan els imants es desmagnetitzen canvien de polaritat.

desomplir-se v. intr. pron. Esdevenir menys ple.

desomplir-se [quant a la flexió, com omplir] v . intr. pron. Esdevenir menys ple.

desorientar v. tr. 1 Fer perdre l’orientació (a algú). Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-lo. [...]

desorientar v. tr. 1 Fer perdre l’orientació (a algú). Les tortuositats del camí finalment van desorientar-lo. [...]

desvalorar v. tr. Llevar valor (a alguna cosa).

desvalorar v. tr. i intr. pron. Devaluar. Moltes persones desvaloren les seves aptituds artístiques. La nostra moneda es desvalora cada dia.

determinant adj. [...] 1 2 m. Element, factor, decisiu i fonamental. Determinant antigènic. Les determinants externes. [...]

determinant adj. [...] 1 2 m. Element, factor, decisiu i fonamental. Determinant antigènic. Els determinants externs. [...]

detreure [inf. detreure o detraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

detreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

dièsel adj. 1 Que funciona per l’acció de l’aire comprimit que encén, sense necessitat de guspira elèctrica, el combustible injectat a la cambra de combustió. Motor dièsel. [...]

dièsel adj. 1 [inv.] Que funciona per l’acció de l’aire comprimit que encén, sense necessitat de guspira elèctrica, el combustible injectat a la cambra de combustió. Motor dièsel. [...]

distreure [inf. distreure o distraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

distreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

dodeca- [o dodec-] Prefix que significa ‘dotze’. Ex.: dodecahidrat, dodecàmer, dodecàstil, dodecandre.

dodeca- [o dodec-] Forma prefixada que significa ‘dotze’. Ex.: dodecahidrat, dodecàmer, dodecàstil, dodecandre.

dolorit -ida adj. Adolorat.

dolorit -ida adj. Adolorit 2.

domini m. [...] m. 7 En inform., part d’una adreça electrònica que identifica l’adscripció de l’usuari a un territori, a un tipus d’organització i a un sector o una empresa.

domini m. [...] m. 7 En inform., part d’una adreça electrònica que identifica l’adscripció de l’usuari a un territori, a una comunitat lingüística, a un tipus d’organització o a un sector o empresa.

eix² -a [pl. eixos, eixes] adj. i pron. Aqueix.

eix² -a [pl. eixos eixes] adj. i pron. Aqueix.

eixalar v. tr. 1 Escurçar les ales (a un ocell) per impedir-lo de volar. [...]

eixalar v. tr. 1 Escurçar les ales (a un ocell) per impedir-li de volar. [...]

eixe -a [pl. eixos, eixes] adj. i pron. Aqueix.

eixe -a [pl. eixos eixes] adj. i pron. Aqueix.

elevació f. 1 1 Acció d’elevar o d’elevar-se; l’efecte. L’elevació de l’aigua es fa mitjançant dues bombes. L’elevació de la regenta al tron. L’elevació de l’ànima envers Déu. L’elevació d’una estàtua a la insigne poetessa. L’elevació dels preus. L’elevació a potències. [...]

elevació f. 1 1 Acció d’elevar o d’elevar-se; l’efecte. L’elevació de l’aigua es fa mitjançant dues bombes. L’elevació de la regent al tron. L’elevació de l’ànima envers Déu. L’elevació d’una estàtua a la insigne poetessa. L’elevació dels preus. L’elevació a potències. [...]

emergència f. 1 Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós. f. 2 Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls. f. 3 1 Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència. 3 2 vorera d’emergència Banda marginal de les autopistes i les carreteres importants que permet que s’hi aturi un vehicle en cas d’emergència.

emergència f. 1 Acció d’emergir; l’efecte. Punt d’emergència d’un raig lluminós. f. 2 Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls. f. 3 1 Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata. Un edifici d’aquestes característiques ha de preveure totes les emergències. Sortida d’emergència.

eminentment adv. 1 En alt grau. adv. 2 Principalment.

eminentment adv. 1 En alt grau. adv. 2 Sobretot².

emportar-se v. tr. pron. 1 1 Portar (alguna cosa) amb si sortint d’un lloc, traient-la d’un lloc. De casa no cal que ens emportem sinó l’esmorzar: a l’hora de dinar ja serem a poblat. El ferit, se l’han emportat a pes de braços. Els lladres s’han emportat totes les joies que hi havia en aquest calaix. Ha fugit emportant-se tot el diner que li havíem confiat. No vull que hi resti res, ací: li ho faré emportar tot. [...]

emportar-se v. tr. pron. 1 1 Portar (alguna cosa) amb si sortint d’un lloc, traient-la d’un lloc. De casa no cal que ens emportem sinó l’esmorzar: a l’hora de dinar ja serem a poblat. S’han emportat el ferit a pes de braços. Els lladres s’han emportat totes les joies que hi havia en aquest calaix. Ha fugit emportant-se tot el diner que li havíem confiat. No vull que hi resti res, ací: li ho faré emportar tot. [...]

emporxar v. tr. [...] 2 2 PER EXT. Un ulls que unes celles aspres emporxaven.

emporxar v. tr. [...] 2 2 PER EXT. Uns ulls que unes celles aspres emporxaven.

en¹ [pot revestir les formes ‘n, n’ i ne] pron. És emprat reemplaçant: a) Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, en el teatre, i en surto ara. [...]

en¹ [pot revestir les formes ‘n, n’ i ne] pron. És emprat reemplaçant: a) Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. [...]

encarar v. tr. [...] 2 2 intr. pron. Plantar cara (→). Em vaig encarar amb aquell brètol i li vaig dir què en pensava. [...]

encarar v. tr. [...] 2 2 intr. pron. Fer cara (→). Em vaig encarar amb aquell brètol i li vaig dir què en pensava. [...]

endegar v. tr. [...] 2 Donar (a quelcom) una direcció adequada, un bon camí a seguir. Encara no veia com podria endegar la seva vida. No han sabut endegar el negoci de manera que fos rendible. 3 Emprendre, engegar, iniciar, elaborar. Volia endegar una tesi sobre els comtats catalans. Havia endegat un negoci de fruita seca. Espero que sàpiga endegar la canalla cap a l’estudi. [...]

endegar v. tr. [...] 2 Donar (a algú o a alguna cosa) una direcció adequada, un bon camí a seguir. Encara no veia com podria endegar la seva vida. No han sabut endegar el negoci de manera que fos rendible. Espero que sàpiga endegar la canalla cap a l’estudi. 3 Emprendre, engegar, iniciar, elaborar. Volia endegar una tesi sobre els comtats catalans. Havia endegat un negoci de fruita seca. [...]

enervar v. tr. 1 Privar de l’ús dels nervis. tr. 2 1 Privar de nervi, d’energia, fer feble, impotent. És una calor que enerva. Tantes disbauxes l’han enervat. 2 2 intr. pron. Perdre el nervi, l’energia. El jugador inhàbil s’enerva fàcilment.

enervar v. tr. 1 1 Fer posar nerviós. M’enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador. 1 2 intr. pron. Posar-se nerviós. Començava a enervar-me de tant esperar la seva trucada. tr. 2 Privar de nervi, d’energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix. tr. 3 En med., efectuar l’ablació d’un nervi.

enguerí -ina adj. i m. i f. 1 Natural d’Énguera. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Énguera o als seus habitants.

enlaire adv. 1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

enlaire adv. 1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 Sense resoldre.

enllardissar v. tr. i intr. pron. Enllardar. Enllardissar-se les mans. No fregiu res més aquí, que les parets s’enllardissen.

enllardissar v. tr. i intr. pron. Enllardar 2. Enllardissar-se les mans. No fregiu res més aquí, que les parets s’enllardissen.

ennea- [o enne-] Prefix que significa ‘nou’, ‘que en té nou’. Ex.: enneàgon, enneaèdric, enneasil·làbic, enneandre.

ennea- [o enne-] Forma prefixada que significa ‘nou’, ‘que en té nou’. Ex.: enneàgon, enneaèdric, enneasil·làbic, enneandre.

entrecuix m. 1 Regió de separació entre les dues cuixes. 2 Part de les calces o dels pantalons on s’uneixen els camalls.

entrecuix m. 1 Regió de separació entre les dues cuixes. 2 Part de les mitges o dels pantalons on s’uneixen els camals.

entremesa f. Entreteniment.

entremesa f. Entremetiment.

enxubat -ada adj. Que no té ventilació. Una habitació enxubada.

enxubat -ada adj. Anxovat.

escorpí m. [...] m. 3 Escorpió. [...]

escorpí m. [...] m. i f. 3 [inv.] Escorpió. [...]

escorpió m. Vuitè signe del zodíac.

escorpió [inv.] m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Escorpió. Segons l’horòscop, els escorpió són apassionats. El meu nebot és escorpió.

escrú -ua adj. 1 Ardu. [...]

escrú -ua [pl. escrús escrues] adj. 1 Ardu. [...]

esquitllar v. tr. Esclofollar. Esquitllar ametlles.

esquitllar v. tr. Llevar la pell que cobreix la clofolla (de l’ametlla). Esquitllarem les ametlles abans de posar-les a assecar.

est -a [pl. estos, estes] adj. i pron. Aquest.

est -a [pl. estos estes] adj. i pron. Aquest.

estamenera f. Peça de fusta que va fixada al medís i puja fins a la coberta de l’embarcació.

estamenera f. Peça corbada que va fixada al medís i puja fins a la coberta de l’embarcació.

este -a [pl. estos, estes] adj. i pron. Aquest.

este -a [pl. estos estes] adj. i pron. Aquest.

esterrejar v. tr. 1 Netejar amb terra. [...]

esterrejar v. tr. 1 Netejar amb terra o amb una altra substància absorbent. [...]

estimar v. tr. [...] 2 3 intr. pron. estimar-se més Preferir. Què t’estimes més: venir amb mi o anar amb ell? [...]

estimar v. tr. [...] 2 3 tr. pron. estimar-se més Preferir. Què t’estimes més: venir amb mi o anar amb ell? [...]

estrebada f. 1 Esforç violent que fa algú o alguns alhora per fer moure envers si alguna cosa. [...]

estrebada f. 1 Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si. [...]

estrident adj. 1 Que té un so agut i aspre. Música estrident. Consonants estridents. [...]

estrident adj. 1 Que té un so agut i aspre. Música estrident. [...]

ethos [gr.] m. Conjunt d’aspectes morals i estètics característics d’un individu o d’una cultura.

ethos [gr.] [inv.] m. Conjunt d’aspectes morals i estètics característics d’un individu o d’una cultura.

exsoldre v. tr. Produir-se una exsolució.

exsoldre [quant a la flexió, com absoldre] v. tr. Produir-se una exsolució.

extreure [inf. extreure o extraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

extreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

fariseu farisea m. i f. 1 Membre d’un grup religiós jueu que es comprometia a observar estrictament la Llei jueva. [...]

fariseu farisea m. i f. 1 Membre d’un grup religiós jueu que es comprometia a observar estrictament la llei jueva. [...]

ferricianur m. Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat (III), de fórmula Fe(CN)₆^3-.

ferricianur m. Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat(III), de fórmula Fe(CN)₆^3-.

ferrocianur m. Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat (II), de fórmula Fe(CN)₆^4-.

ferrocianur m. Sal que deriva de l’anió hexacianoferrat(II), de fórmula Fe(CN)₆^4-.

fi² f. Vint-i-unena lletra de l’alfabet grec (φ, Φ).

fi² [pl. fis] f. Vint-i-unena lletra de l’alfabet grec (φ, Φ).

fondre [...] 1 3 intr. A quina temperatura fon la neu? [...]

fondre [...] 1 3 intr. A quina temperatura fon, la neu? [...]

fòrint m. 1 Unitat monetària d’Hongria anterior a l’adopció de l’euro. 2 Moneda d’un fòrint.

fòrint m. 1 Unitat monetària d’Hongria. 2 Moneda d’un fòrint.

formiguerenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de Formiguera. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Formiguera o als seus habitants.

fumatge m. Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i de conservar-los.

fumatge m. Operació de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i de conservar-los.

fundació f. 1 1 Acció de fundar; l’efecte. La fundació de Roma. La fundació d’un hospital. 1 2 La cosa fundada. La Fundació Bernat Metge. f. 2 1 Persona jurídica establerta com a conseqüència de l’aportació per part del seu fundador d’un patrimoni suficient per a atènyer uns objectius determinats d’interès general. Fundació benèfica assistencial. [...]

fundació f. 1 1 Acció de fundar; l’efecte. La fundació de Roma. La fundació d’un hospital. 1 2 La cosa fundada. f. 2 1 Persona jurídica establerta com a conseqüència de l’aportació per part del seu fundador d’un patrimoni suficient per a atènyer uns objectius determinats d’interès general. Fundació benèfica assistencial. Fundació Cavall Fort. [...]

garriguer garriguera m. i f. Boscater, boscatera.

garriguer garriguera m. i f. Persona encarregada de guardar la garriga.

gèminis m. Tercer signe del zodíac.

gèminis m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal de Gèminis. Segons l’horòscop, els gèminis són indecisos. El meu avi és gèminis.

gerdera f. Mata o arbust de la família de les rosàcies, espinós, amb agullons nombrosos i febles, fulles pinnaticompostes, blanques i tomentoses al revers, flors blanques i fruit compost, que es fa sobretot a les clarianes dels boscos de muntanya, cultivada pels seus fruits, els gerds ( Rubus idaeus).

gerdera f. Mata o arbust de la família de les rosàcies, espinós, amb agullons nombrosos i febles, fulles pinnaticompostes, blanques i tomentoses al revers, flors blanques i fruit compost, que es fa sobretot a les clarianes dels boscos de muntanya, cultivat pels seus fruits, els gerds ( Rubus idaeus).

glandulós -osa adj. Glandular. Teixit glandulós.

glandulós -osa adj. Glandular 2. Una planta glandulosa.

gneis [pl. gneissos] m. Roca metamòrfica de gra mitjà, caracteritzada per la oliació sovint molt neta, amb bandes de minerals clars alternant amb altres de minerals foscos, que per la seva composició recorda el granit.

gneis [pl. gneissos] m. Roca metamòrfica de gra mitjà, caracteritzada per la foliació sovint molt neta, amb bandes de minerals clars alternant amb altres de minerals foscos, que per la seva composició recorda el granit.

gos [pl. gossos] m. 1 1 Mamífer carnívor de la família dels cànids, tingut en domesticitat des dels temps prehistòrics, animal molt intel·ligent i fidel als humans, les varietats del qual difereixen granment entre elles per la grandària, la forma, el pelatge, el color, etc. ( Canis familiaris). Gos llebrer, coniller, perdiguer, de pastor, de ramat, d’aigua, de caça, de falda, peter, de parada o de mostra, de rastre, tofoner. El gos lladra, clapeix, udola. Fidel com un gos. [...]

gos [pl. gossos] m. 1 1 Mamífer carnívor de la família dels cànids, tingut en domesticitat des dels temps prehistòrics, animal molt intel·ligent i fidel als humans, les varietats del qual difereixen granment entre elles per la grandària, la forma, el pelatge, el color, etc. ( Canis familiaris). Gos llebrer, coniller, perdiguer, de pastor, de ramat, d’aigua, de caça, de falda, peter, de parada o de mostra, de rastre, tofoner. El gos lladra, clapeix, udola, borda, grinyola. Fidel com un gos. [...]

gra m. [...] 9 2 Pes equivalent a una trenta-dosena part de l’argenç. [...]

gra m. [...] 9 2 Pes equivalent a una trenta-sisena part de l’argenç. [...]

grisó -ona adj. i m. i f. 1 1 Natural de la regió dels Grisons, situada als Alps suïssos. [...]

grisó -ona adj. i m. i f. 1 1 Natural del cantó dels Grisons, situat als Alps suïssos. [...]

gutíferes f. pl. 1 Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glanduloses d’olis essencials, de greixos o de resines, a la qual pertanyen l’estepa joana, el pericó, el mamei i el mangostaner. [...]

gutíferes f. pl. 1 Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glandulars d’olis essencials, de greixos o de resines, a la qual pertanyen l’estepa joana, el pericó, el mamei i el mangostaner. [...]

halogen m. 1 Element del grup dels halògens. 2 m. pl. Grup d’elements químics amb capacitat d’unir-se directament amb un metall, que comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i l’àstat. 3 adj. Elements halògens.

halogen -ògena adj. 1 Que pertany al grup dels halògens, s’aplica a un element químic. Elements halògens. adj. 2 Que conté una certa proporció d’un halogen i fa una claror blanca i brillant, s’aplica a un llum, a una làmpada. m. 3 1 Element halogen. 3 2 m. pl. Grup d’elements químics amb capacitat d’unir-se directament amb un metall, que comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i l’àstat.

he f. Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

he [pl. hes] f. Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

hendeca- Prefix que significa ‘onze’. Ex.: hendecasíl·lab, hendecàgon.

hendeca- Forma prefixada que significa ‘onze’. Ex.: hendecasíl·lab, hendecàgon.

hepta- [o hept-] Prefix que significa ‘set’, ‘que en té set’. Ex.: heptacord, heptarquia, heptatòmic.

hepta- [o hept-] Forma prefixada que significa ‘set’, ‘que en té set’. Ex.: heptacord, heptarquia, heptatòmic.

herba f. [...] 6 10 herba blenera Herba del gènere Verbasum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d’una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s’havia utilitzat per a fer els blens dels llums d’oli i també per a pescar. [...]

herba f. [...] 6 10 herba blenera Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d’una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s’havia utilitzat per a fer els blens dels llums d’oli i també per a pescar. [...]

hexa- [o hex-] Prefix que significa ‘sis’. Ex.: hexatetraedre, hexasil·làbic, hèxode.

hexa- [o hex-] Forma prefixada que significa ‘sis’. Ex.: hexatetraedre, hexasil·làbic, hèxode.

icosa- [o icosi-, o icos-] Prefix que significa ‘vint’. Ex.: icosàgon, icositetràedre, icosandre.

icosa- [o icosi-, o icos-] Forma prefixada que significa ‘vint’. Ex.: icosàgon, icositetràedre, icosandre.

ídem [escrit abreujadament íd. ] adv. Igual, la mateixa cosa, usat en les enumeracions, citacions, etc. per a evitar la repetició d’un mot, d’una frase.

ídem [escrit abreujadament íd. ] adv. Igual, la mateixa cosa, usat en les enumeracions, citacions, etc., per a evitar la repetició d’un mot, d’una frase.

impremta f. [...] 1 2 Procés industrial que permet de reproduir un nombre indeterminat de còpies d’un missatge visual format per un text o una il·lustració sobre determinats materials lleugers com fulls de paper, cartró, plàstic, metall, etc., d’una manera durable. [...]

impremta f. [...] 1 2 Procés industrial que permet de reproduir un nombre indeterminat de còpies d’un missatge visual format per un text o una il·lustració sobre determinats materials lleugers com fulls de paper, cartó, plàstic, metall, etc., d’una manera durable. [...]

indeterminat -ada adj. [...] 1 2 En gram., indefinit. L’article indeterminat. [...]

indeterminat -ada adj. [...] 1 2 Indefinit 2 1. L’article indeterminat. [...]

intersecar-se v. intr. pron. Dues línies, dos plans, etc., tallar-se l’un a l’altre. Al pla, dues rectes perpendiculars s’intersequen en un punt.

intersecar v. tr. 1 Una línia, un pla, etc., tallar (una altra línia, pla, etc.). La recta a interseca la recta b en el punt c. 2 intr. La recta a interseca amb la recta b en el punt c. 3 intr. pron. Dues línies, dos plans, etc., tallar-se l’un a l’altre. Al pla, dues rectes perpendiculars s’intersequen en un punt. Les rectes a i b s’intersequen en el punt c. 4 intr. Les rectes a i b intersequen en el punt c.

ipecacuana f. [...] 2 Droga obtinguda dels rizomes i les arrels de l’ipecacuana, el principal component de la qual és l’emetina.

ipecacuana f. [...] 2 Droga obtinguda dels rizomes i les arrels de la ipecacuana, el principal component de la qual és l’emetina.

jaqué [pl. -és] m. Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment d’amplària i cauen per darrere fins més o menys prop de genoll.

jaqué [pl. -és] m. Peça de vestir que cobreix el tronc, amb dos faldons closos que van disminuint gradualment d’amplària i cauen per darrere fins més o menys prop del genoll.

jiddisch [al.] adj. 1 Relatiu o pertanyent al jiddisch. 2 m. Llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del món.

jiddisch [al.] [inv.] adj. 1 Relatiu o pertanyent al jiddisch. 2 m. Llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del món.

khi f. Vint-i-dosena lletra de l’alfabet grec (χ, Χ).

khi [pl. khis] f. Vint-i-dosena lletra de l’alfabet grec (χ, Χ).

kirsch [al.] m. Licor obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres.

kirsch [al.] [inv.] m. Licor obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres.

ksi f. Catorzena lletra de l’alfabet grec (ξ, Ξ).

ksi [pl. ksis] f. Catorzena lletra de l’alfabet grec (ξ, Ξ).

laurenci m. Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids, el més pesant de tots ells (símbol, Lr; nombre atòmic, 103; pes atòmic de l’isòtop més estable, 260).

lawrenci m. Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids, el més pesant de tots ells (símbol, Lr; nombre atòmic, 103; pes atòmic de l’isòtop més estable, 260).

leo m. Lleó 4.

leo [inv.] m. i f. Lleó 4.

libra f. Balança 5.

libra [inv.] m. i f. Balança 5.

ligasa f. Enzim que catalitza la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzada una molècula d’un nucleòtid trifosfat.

ligasa f. Enzim que catalitza la unió de dues molècules i alhora hidrolitza una molècula d’un nucleòtid trifosfat

liquidar v. tr. 1 1 Convertir (un bé) en diner líquid. 1 2 Arranjar, finalment, (un compte). 1 3 Pagar o cobrar (un deute). tr. 2 Liquar 2.

liquidar v. tr. 1 1 Convertir (un bé) en diner líquid. 1 2 Arranjar, finalment, (un compte). 1 3 Pagar o cobrar (un deute). tr. 2 Liquar.

lira² f. 1 Unitat monetària de Turquia i Malta. 2 Unitat 2 Unitat monetària d’Itàlia i San Marino anterior a l’adopció de l’euro. [...]

lira² f. 1 Unitat monetària de Turquia. monetària d’Itàlia, San Marino i Malta, anterior a l’adopció de l’euro. [...]

litxi m. 1 Arbre de la família de les sapindàcies, de fulles coriàcies i lluents, flors en inflorescència cimosa i fruit en baia, originari de la Xina i cultivat pels seus fruits a molts països tropicals (Litchi chinensis). [...]

litxi m. 1 Arbre de la família de les sapindàcies, de fulles coriàcies i lluents, flors en inflorescència cimosa i fruit en baia, originari de la Xina i cultivat pels seus fruits a molts països tropicals (Litchi sinensis). [...]

llangorós -osa adj. 1 Ple de llangor. 2 Que exprimeix la llangor. Una mirada llangorosa.

llangorós -osa adj. 1 Ple de llangor. 2 Que expressa la llangor. Una mirada llangorosa.

llenyar v. intr. Fer llenya (→).

llenyar v. intr. Tallar fusta destinada a fer foc.

lleó m. [...] m. 4 Cinquè signe del zodíac.

lleó m. [...] m. i f. 4 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Lleó. Segons l’horòscop, els lleó són orgullosos. El meu fill és lleó.

lletrat -ada adj. [...] m. i f. 2 1 Advocat 1 1 i 1 2. [...]

lletrat -ada adj. [...] m. i f. 2 1 Advocat 1. [...]

lligar v. tr. [...] 2 3 lligar les mans a algú Impedir-lo d’obrar. [...]

lligar v. tr. [...] 2 3 lligar les mans a algú Impedir-li d’obrar. [...]

llimera² f. 1 Llimoner. 2 Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles el·líptiques amb el pecíol estretament alat i flors en raïm, petites i blanques, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat als països càlids pels seus fruits, les llimes ( Citrus aurantifolia).

llimera² f. 1 Llimoner. 2 Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles el·líptiques amb el pecíol estretament alat i flors en raïm, petites i blanques, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat als països càlids pels seus fruits, les llimes ( Citrus aurantiifolia).

llustrar v. tr. Donar llustre (a alguna cosa).

llustrar v. tr. Enllustrar.

mallorquinista adj. [...] adj. i m. i f. 2 Soci o simpatitzant del Club Esportiu Mallorca.

mallorquinista adj. [...] adj. i m. i f. 2 Soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Mallorca.

mamar v. tr. [...] 2 2 mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre-la des de petit. [...]

mamar v. tr. [...] 2 2 mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre’l des de petit. [...]

mandala f. Figura simbòlica i mística que representa l’univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.

mandala m. Figura simbòlica i mística que representa l’univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.

mandarí² -ina adj. [...] 1 3 PER EXT. Els mandarins de la indústria tèxtil. [...]

mandarí² -ina adj. [...] 1 3 m. PER EXT. Els mandarins de la indústria tèxtil. [...]

manera f. 1 1 Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d’ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t’ensenyaré de fer-ho d’una altra manera. La millor manera de fer una cosa. Tens una manera de dir les coses! La manera de pensar, de parlar, d’algú. [...]

manera f. 1 1 Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d’ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t’ensenyaré de fer-ho d’una altra manera. La millor manera de fer una cosa. Tens una manera de dir les coses! La manera de pensar, de parlar, d’algú. Feu-ho de la manera que vulgueu. [...]

maravedís m. Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins mitjan segle XIX, per a valorar totes les altres monedes d’or, d’argent, de billó i d’aram.

maravedís m. Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle XIX, per a valorar totes les altres monedes d’or, d’argent, de billó i d’aram.

marginar v. tr. [...] 2 2 Donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent dins d’una comunitat o d’un grup social, impedir-li la plena integració. La mateixa societat que els explota, els margina. Després del fracàs electoral es va marginar de la vida pública.

marginar v. tr. [...] 2 2 Donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent dins d’una comunitat o d’un grup social, impedir-li la plena integració. La mateixa societat que els explota, els margina. tr. 3 Excloure (algú) de participar en una col·lectivitat, en un esdeveniment. Després del fracàs electoral el van marginar de la vida pública.

matafaluga f. Anís 1 1.

matafaluga f. Anís 1 1 i 1 2.

mediador -a adj. i m. i f. Que intervé entre dues o més persones per posar-les d’acord.

mediador -a adj. i m. i f. Que intervé entre dues o més persones per posar-les d’acord. Mediador d’assegurances.

medís [pl. -issos] m. Peça central de les costelles d’un buc, que va empernada sobre la quilla.

medís [pl. -issos] m. Peça corbada que es fixa transversalment sobre la quilla i que és la base de les quadernes d’un buc.

melona f. Meló llargarut.

melona f. Síndria llargaruda.

mi² f. Dotzena lletra de l’alfabet grec (µ, Μ).

mi² [pl. mis] f. Dotzena lletra de l’alfabet grec (µ, Μ).

milè -ena adj. Mil·lèsim.

milè -ena adj. i m. Mil·lèsim.

mocador m. 1 1 Peça quadrada de roba, generalment de lli, de cotó o de seda, destinada a mocar-se, eixugar-se la suor, etc. [...]

mocador m. 1 1 Peça de roba, generalment quadrada, destinada a mocar-se, eixugar-se la suor, etc. [...]

mol m. 1 Unitat de quantitat de substància del sistema internacional, equivalent a la d’un sistema que conté 6,023 × 10²³ entitats elementals, que és el mateix nombre d’àtoms que hi ha a 0,012 quilograms de carboni 12 (símbol, mol). [...]

mol m. 1 Unitat de quantitat de substància del sistema internacional, equivalent a la d’un sistema que conté 6,022 × 10²³ entitats elementals, que és el mateix nombre d’àtoms que hi ha a 0,012 quilograms de carboni 12 (símbol, mol). [...]

monoespecífic -a adj. Que comprèn una sola espècie, s’aplica a famílies i gèneres d’animals.

monoespecífic -a adj. Que comprèn una sola espècie, s’aplica a famílies i gèneres d’animals i plantes.

motu proprio [ll.] loc. adv. 1 Per pròpia iniciativa, espontàniament. L’acusat s’ha presentat motu proprio a la comissaria. m. 2 Document emanat directament de l’atorgador sense requeriment del destinatari.

motu proprio [ll.] loc. adv. 1 Per pròpia iniciativa, espontàniament. L’acusat s’ha presentat motu proprio a la comissaria. m. 2 [inv.] Document emanat directament de l’atorgador sense requeriment del destinatari.

musteir v. tr. Pansir.

musteir v. tr. i intr. pron. Pansir.

mustiar v. tr. Pansir.

mustiar v. tr. i intr. pron. Pansir.

mustigar v. tr. Pansir.

mustigar v. tr. i intr. pron. Pansir.

mut muda adj. i m. i f. [...] adj. 5 Que no es pronuncia, s’aplica a les lletres. La p de camp és muda. [...]

mut muda adj. i m. i f. [...] adj. 5 Que no es pronuncia, s’aplica a les lletres. La h de harmonia és muda. [...]

negligent adj. i m. i f. 1 Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l’edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure. 2 Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer.

negligent adj. i m. i f. 1 Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l’edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure. 2 adj. Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer.

nesprera f. Nesprer.

nesprera f. Nespler.

neurona f. 1 Cèl·lula pròpia del teixit nerviós, formada pel cos cel·lular, unes prolongacions detrítiques, que li serveixen per a establir relacions amb les neurones veïnes, i l’àxon, que condueix l’impuls nerviós. [...]

neurona f. 1 Cèl·lula pròpia del teixit nerviós, formada pel cos cel·lular, unes prolongacions dendrítiques, que li serveixen per a establir relacions amb les neurones veïnes, i l’àxon, que condueix l’impuls nerviós. [...]

neutralitzar v. tr. 1 1 Fer neutre. Neutralitzar un àcid amb una base. 1 2 Destruir els efectes (d’alguna cosa), contraposant una força, una acció, etc., contrària. Aquest remei neutralitza ràpidament els efectes de la metzina. intr. pron. 2 Produir-se una neutralització.

neutralitzar v. tr. 1 1 Fer neutre. Neutralitzar un àcid amb una base. 1 2 Destruir els efectes (d’alguna cosa), contraposant una força, una acció, etc., contrària. Aquest remei neutralitza ràpidament els efectes de la metzina. intr. pron. 2 Dos elements d’una oposició fonològica, perdre en un context determinat la distinció que els oposa.

ni¹ f. Tretzena lletra de l’alfabet grec (ν, Ν).

ni¹ [pl. nis] f. Tretzena lletra de l’alfabet grec (ν, Ν).

nombre m. [...] 2 3 nombre d’or Relació matemàtica entre alçades i amplades en la composició d’una façana, equivalent a 1,636. [...]

nombre m. [...] 2 3 nombre d’or Relació matemàtica entre alçades i amplades en la composició d’una façana, equivalent a 1,618. [...]

nu² nua adj. 1 1 No vestit. [...]

nu² nua [pl. nus nues] adj. 1 1 No vestit. [...]

obturador -a adj. [...] 2 m. Allò que obtura o tapa una obertura. L’obturador d’una cambra fotogràfica.

obturador -a adj. [...] 2 m. Allò que obtura o tapa una obertura. L’obturador d’una càmera fotogràfica.

octa- [o octo-, o oct-] Prefix que significa ‘vuit’. Ex.: octàmetre, octosèpal, octosíl· lab, octatló.

octa- [o octo-, o oct-] Forma prefixada que significa ‘vuit’. Ex.: octàmetre, octosèpal, octosíl· lab, octatló.

octubrer -a adj. 1 Pertanyent al mes d’octubre. f. 2 Planta de la família de les compostes, de fulles ovades o espatulades, irregularment dentades i decurrents, i de capítols amb el botó groc i una corona de lígules blanques o d’un altre color, violaci, purpuri, blau o rosat, segons les varietats, originària de l’Àsia oriental i plantada als jardins ( Callistephus chinensis).

octubrer -a adj. 1 Pertanyent al mes d’octubre. f. 2 Planta de la família de les compostes, de fulles ovades o espatulades, irregularment dentades i decurrents, i de capítols amb el botó groc i una corona de lígules blanques o d’un altre color, violaci, purpuri, blau o rosat, segons les varietats, originària de l’Àsia oriental i plantada als jardins ( Callistephus sinensis).

ou m. [...] m. 7 1 Bolet que, en llur fase immadura, té forma d’ou i coloració blanca. [...]

ou m. [...] m. 7 1 Bolet que, en la fase immadura, té forma d’ou i coloració blanca. [...]

pacificar v. tr. 1 Establir la pau (a on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. [...]

pacificar v. tr. 1 Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. [...]

palat -ada adj. En heràld., que té el camper cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell, s’aplica a un escut.

palat -ada adj. En heràld., que té el camper cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell.

paradigma m. 3 En teoria de la ciència, model d’investigació d’una disciplina científica dominant en un determinant període. El paradigma estructuralista, generativista.

paradigma m. 3 En teoria de la ciència, model d’investigació d’una disciplina científica dominant en un determinat període. El paradigma estructuralista, generativista.

parlar¹ v. intr. [...] 4 3 parlar amb el nas Deixar sortir pel nas part de l’aire expirat. [...]

parlar¹ v. intr. [...] 4 3 parlar amb el nas Parlar deixant sortir pel nas part de l’aire expirat. [...]

pastera f. [...] f. 3 Embarcació petita, de fons pla, sense carena.

pastera f. [...] f. 3 Embarcació petita, de fons pla, sense quilla.

patapluf m. Pataplaf.

patapluf interj. Pataplaf.

pataplum m. Pataplaf.

pataplum interj. Pataplaf.

patapuf m. Pataplaf.

patapuf interj. Pataplaf.

patatum m. 1 Pataplaf. [...]

patatum interj. 1 Pataplaf. [...]

paterfamilias m. En la família romana, l’home que té ple dret com a cap de casa.

paterfamilias [ll.] m. En la família romana, l’home que té ple dret com a cap de casa.

peguera f. 1 Forn on es crema la llenya de pi per fer quitrà i pega. f. 2 Lloc on s’escalfa la pega per a marcar el bestiar.

peguera f. 1 Forn on es crema la llenya de pi per a fer quitrà i pega. f. 2 Lloc on s’escalfa la pega per a marcar el bestiar.

peix m. [...] m. pl. 7 Dotzè signe del zodíac.

peix m. [...] m. pl. i f. pl. 7 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Peixos. Segons l’horòscop, els peixos són introvertits. La meva germana és peixos.

penta- [o pent-] Prefix que significa ‘cinc’. Ex.: pentadodecaedre, pentarca.

penta- [o pent-] Forma prefixada que significa ‘cinc’. Ex.: pentadodecaedre, pentarca.

perjuí [pl. -ís] m. Perjudici 1.

perjuí [pl. -ís] m. Perjudici.

petar v. intr. 1 1 Una cosa que es trenca, es bada, s’aclivella, esclata, bat, violentament, fer un soroll sec. Sento petar les finestres: deu fer una ventada molt forta. Com peten les castanyes al foc! Fer petar les xurriaques. Feia un fred, que petàvem de dents. [...]

petar v. intr. 1 1 Una cosa que es trenca, es bada, s’aclivella, esclata, bat, violentament, fer un soroll sec. Sento petar les finestres: deu fer una ventada molt forta. Com peten les castanyes al foc! Fer petar les xurriaques. Feia un fred que petàvem de dents. [...]

pi² f. 1 Setzena lletra de l’alfabet grec (π, Π). [...]

pi² [pl. pis] f. 1 Setzena lletra de l’alfabet grec (π, Π). [...]

picar v. tr. [...] 1 2 no saber quina mosca l’ha picat No saber què ha irritat algú, què li ha fet prendre tal resolució. No sé quina mosca t’ha picat ara! [...] 6 3 Foradar degudament (els cartrons) per a una màquina jacquard. [...]

picar v. tr. [...] 1 2 no saber quina mosca l’ha picat No saber què ha irritat algú, què li ha fet prendre tal resolució. No sé quina mosca t’ha picat, ara! [...] 6 3 Foradar degudament (els cartons) per a una màquina jacquard. [...]

pinassa f. [...] 1 2 pinassa austríaca Pinassa de fulles més fosques i rígides, pròpia de l’Europa centro-oriental, plantada de vegades com a ornamental i per a repoblacions forestals ( Pinus nigra ssp. nigra). [...]

pinassa f. [...] 1 2 pinassa austríaca Pinassa de fulles més fosques i rígides, pròpia de l’Europa centreoriental, plantada de vegades com a ornamental i per a repoblacions forestals ( Pinus nigra ssp. nigra). [...]

piretre m. Herba de la família de les compostes, de fulles sedoses i grisenques, dos o tres cops pinnatisectes, amb punts glandulosos, i capítols solitaris sobre llargs peduncles, amb el botó groc i la corona de lígules blanques, originària del mediterrani nord-oriental, antigament força cultivada i emprada com a insecticida ( Tanacetum cinerariifolium).

piretre m. Herba de la família de les compostes, de fulles sedoses i grisenques, dos o tres cops pinnatisectes, amb punts glandulosos, i capítols solitaris sobre llargs peduncles, amb el botó groc i la corona de lígules blanques, originària del Mediterrani nord-oriental, antigament força cultivada i emprada com a insecticida ( Tanacetum cinerariifolium).

pisces m. pl. En astrol., peixos.

pisces [inv.] m. pl. i f. pl. En astrol., peixos.

planeta m. [...] 1 6 planeta superior Planeta que té l’òrbita situada a l’exterior de l’òrbita de la Terra. Els planetes superiors són Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. [...]

planeta m. [...] 1 6 planeta superior Planeta que té l’òrbita situada a l’exterior de l’òrbita de la Terra. Els planetes superiors són Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. [...]

plumbit m. OBS. Anió plumbat (II) i les sals en què aquest intervé.

plumbit m. OBS. Anió plumbat(II) i les sals en què aquest intervé.

poc¹ adv. [...] 1 5 poc més o menys [o poc ençà poc enllà] Amb curta diferència, aproximadament. [...]

poc¹ adv. [...] 1 5 poc més o menys [o poc ençà poc enllà] loc. adv. Amb curta diferència, aproximadament. [...]

politòleg politòloga m. i f. Politicòleg, politicòloga.

politologia f. Politicologia.

por f. [...] 6 de por loc. adj. a) Grandíssim, moltíssim. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. b) loc. adv. Molt bé, immillorablement. Ha fet un examen de por. 7 ésser algú de por [...]

por f. [...] 6 de por loc. adj. Posposada a un substantiu del qual pondera la quantitat o la intensitat, molt gran. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. 7 ésser algú de por [...]

precursor -a adj. i m. i f. 1 Que prepara la vinguda d’un altre. Els precursors del Modernisme. 2 Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. Els símptomes precursors d’una malaltia.

precursor -a adj. i m. i f. 1 1 Que prepara la vinguda d’un altre. Els precursors del Modernisme. 1 2 Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. Els símptomes precursors d’una malaltia. adj. 2 1 Que serveix de base en la formació d’un altre, s’aplica a una substància o compost químic. 2 2 m. Compost precursor.

primat m. [...] m. pl. 2 1 Ordre de mamífers d’extremitats llargues i pentadàctiles, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, visió frontal, que tendeixen a formar grups, a la qual pertanyen el gènere humà i els simis.

primat m. [...] m. pl. 2 1 Ordre de mamífers d’extremitats llargues i pentadàctiles, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, visió frontal, que tendeixen a formar grups, al qual pertanyen el gènere humà i els simis. [...]

processar v. tr. 1 Sotmetre a procés. Fou processat per alta traïció. tr. 2 Sotmetre (materials, dades informàtiques, etc.) a una sèrie d’operacions programades, sobretot fetes amb maquinària adequada i de forma automàtica.

processar v. tr. 1 Sotmetre a procés. Fou processat per alta traïció. tr. 2 Sotmetre (materials, dades informàtiques, etc.) a una sèrie d’operacions programades, sobretot fetes amb maquinària adequada i d’una manera automàtica.

progenitor progenitora m. i f. 1 Persona de la qual procedeix en línia directa algú, alguna família. Tots els nostres progenitors han estat persones honorables. 2 PER EXT. Els progenitors de les actuals espècies de simis. 3 Pare, mare, d’algú. El seu progenitor era de Reus.

progenitor progenitora m. i f. 1 1 Persona de la qual procedeix en línia directa algú, alguna família. Tots els nostres progenitors han estat persones honorables. 1 2 PER EXT. Els progenitors de les actuals espècies de simis. adj. 2 1 Que és l’origen d’un altre, s’aplica a un organisme. Plantes progenitores. Cèl·lules progenitores. 2 2 m. Organisme progenitor. m. i f. 3 Pare, mare, d’algú. El seu progenitor era de Reus. adj. i m. 4 Precursor 2.

pronació f. [...] 2 Posició de l’avantbraç després de fer aquest moviment, en què el palmell mira cap a dins i cap a enrere.

pronació f. [...] 2 Posició de l’avantbraç després de fer aquest moviment, en què el palmell mira cap a dins i cap enrere.

prostitució f. 1 Acció de prostituir o de prostituir-se; l’efecte. 2 Pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.

prostitució f. 1 Acció de prostituir o de prostituir-se; l’efecte. 2 Pràctica d’avenir-se, d’una manera habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.

provisoria f. [...] f. 2 Indret, en els convents, destinat a guardar les provisions.

provisoria f. [...] f. 2 Indret, en els convents, on es guarden les provisions.

psi f. 1 Vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec (ψ, Ψ). [...].

psi [pl. psis] f. 1 Vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec (ψ, Ψ). [...].

pugesa f. 1 Quarta part del diner de billó. 2 Moneda local d’aquest valor, de tipus fiduciari, encunyada en coure o en llautó, sovint incús, a diverses poblacions catalanes.

pugesa f. 1 Quarta part del diner de billó. 2 Moneda local d’aquest valor, de tipus fiduciari, encunyada en coure o en llautó, sovint incusa, a diverses poblacions catalanes.

quaderna f. Peça de fusta arquejada inserida en la seva part mitjana a la quilla.

quaderna f. Conjunt del medís i l’estamenera del buc d’una nau.

quadrat¹ m. 1 Quadrilàter que té els quatre angles rectes i els quatre costats iguals. [...]

quadrat¹ m. 1 Rectangle que té els quatre costats iguals. [...]

quadri- [o quadr-, o quadru-] Prefix que significa ‘quatre’, ‘quatre cops’. Ex.: quadrivalent, quadricapsular, quadrilocular, quadrilobat, quadrifoliat, quadriforme, quadricicle, quadrangle, quadravi, quadruplet.

quadri- [o quadr-, o quadru-] Forma prefixada que significa ‘quatre’, ‘quatre cops’. Ex.: quadrivalent, quadricapsular, quadrilocular, quadrilobat, quadrifoliat, quadriforme, quadricicle, quadrangle, quadravi, quadruplet.

quarter m. [...] 3 2 quarter d’hivern Lloc on allotgen les tropes durant l’hivern. [...]

quarter m. [...] 3 2 quarter d’hivern Lloc on s’allotgen les tropes durant l’hivern. [...]

que³ conj. 1 Conjunció de subordinació que és emprada: [...] e) Introduint certes proposicions principals amb què fem una interrogació que afecta tota la proposició, expressem un desig o una concessió, emfasitzem una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà. Que vindràs demà? Què fa? Que dorm? Llavors jo que entro i li prenc el llibre. [...]

que³ conj. 1 Conjunció de subordinació que és emprada: [...] e) Introduint certes proposicions principals amb què fem una interrogació que afecta tota la proposició, expressem un desig o una concessió, emfasitzem una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà. Que vindràs demà? Que encara dorm, el teu germà? Llavors jo que entro i li prenc el llibre. [...]

quimioteràpic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la quimioteràpia. 2 m. Substància que és capaç d’actuar de forma més o menys selectiva sobre microorganismes i cèl·lules patològiques sense lesionar l’hoste afectat d’una manera apreciable.

quimioteràpic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la quimioteràpia. 2 m. Substància que és capaç d’actuar d’una manera més o menys selectiva sobre cèl·lules i microorganismes patològics sense lesionar l’hoste afectat d’una manera apreciable.

quinque- Prefix que significa ‘cinc’, ‘cinc cops’. Ex.: quinquevalent, quinquecapsular, quinquefoliat.

quinque- Forma prefixada que significa ‘cinc’, ‘cinc cops’. Ex.: quinquevalent, quinquecapsular, quinquefoliat.

rabí m. 1 Mestre o doctor de la llei jueva. 2 Cap espiritual d’una comunitat jueva, expert en Bíblia i Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació. 3 Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la Llei jueva.

rabí m. 1 Mestre o doctor de la llei jueva. 2 Cap espiritual d’una comunitat jueva, expert en la Bíblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació. 3 Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva.

rabiós -osa adj. 1 1 Emportat per la ràbia. Estar rabiós amb la passada que li han jugat. [...]

rabiós -osa adj. 1 1 Emportat per la ràbia. Està rabiós amb la passada que li han jugat. [...]

raça f. [...] 2 3 raça etiòpica Raça humana que comprèn els pobles africans del sud del Sàhara i llurs descendents. [...]

raça f. [...] 2 3 raça etiòpica Raça humana que comprèn els pobles africans del sud del Sàhara. [...]

radiodiari m. Oferta radiofònica consistent en la lectura i el comentari de les notícies d’actualitat.

radiodiari m. Programa radiofònic consistent en la lectura i el comentari de les notícies d’actualitat.

reacció f. [...] 4 9 reacció reversible Reacció que es pot produir en els dos sentits: endavant quan a partir d’uns reactius inicials s’obtenen uns productes, i endarrere quan a partir d’aquests productes presos com a reactius s’obtenen com a productes aquells reactius inicials, en cap cas la reacció arribant a ésser completa, sinó deturant-se en un estat d’equilibri en què coexisteixen i es compensen ambdues reaccions. [...]

reacció f. [...] 4 9 reacció reversible Reacció que es pot produir en els dos sentits: endavant quan a partir d’uns reactius inicials s’obtenen uns productes, i endarrere quan a partir d’aquests productes presos com a reactius s’obtenen com a productes aquells reactius inicials, en cap cas la reacció no arribant a ésser completa, sinó deturant-se en un estat d’equilibri en què coexisteixen i es compensen ambdues reaccions. [...]

reactor m. [...] m. 3 reactor nuclear Aparell en el qual tenen lloc, de forma artificialment controlada, reaccions nuclears, per tal d’aprofitar-ne l’energia o els neutrons alliberats.

reactor m. [...] m. 3 reactor nuclear Aparell en el qual tenen lloc, d’una manera artificialment controlada, reaccions nuclears, per tal d’aprofitar-ne l’energia o els neutrons alliberats.

reble m. [...] m. 3 Mot, frase, inútil, supèrflua, que s’empra amb el sol objecte d’allargar un vers. [...]

reble m. [...] m. 3 Mot, frase, inútil, superflu, que s’empra amb el sol objecte d’allargar un vers. [...]

rectangle m. 1 Paral·lelogram que té els quatre angles rectes. 2 adj. Que un dels seus angles és recte. Triangle rectangle.

rectangle m. 1 Paral·lelogram que té els quatre angles rectes. 2 Rectangle que té els costats contigus de diferent longitud. 3 adj. Que un dels seus angles és recte. Triangle rectangle.

referència f. [...] f. 5 Indicació que designa de forma inequívoca qualsevol de les entitats o els recursos d’un sistema informàtic.

referència f. [...] f. 5 Indicació que designa d’una manera inequívoca qualsevol de les entitats o els recursos d’un sistema informàtic.

relació f. [...] 8 2 en relació amb loc. prep. a) En connexió amb, en correspondència amb. La Mercè em va posar en relació amb la Carmina. El tenor de l’autor no està en relació amb l’assumpte de què tracta. b) Amb relació a (→). En relació amb el que afirma, us haig de dir que no hi estic d’acord.

relació f. [...] 8 2 en relació amb loc. prep. a) En connexió amb, en correspondència amb. La Mercè em va posar en relació amb la Carmina. El tenor de l’autor no està en relació amb l’assumpte de què tracta. b) Amb relació a (→). En relació amb el que afirmeu, us haig de dir que no hi estic d’acord.

requenenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de Requena. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Requena o als seus habitants.

resolutòriament adv. De manera resolutòria.

resolutòriament adv. D’una manera resolutòria.

resta f. [...] 3 2 En mat., residu. La resta d’una subtracció, d’una divisió.

resta f. [...] 3 2 Residu 1 2. La resta d’una subtracció, d’una divisió.

retallar v. tr. [...] tr. 4 retallar algú absent Dir-ne els defectes.

retallar v. tr. [...] tr. 4 Dir els defectes (d’algú) quan és absent.

retreure [inf. retreure o retraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

retreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

retrotreure [inf. retrotreure o retrotraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

retrotreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

revaluar v. tr. 1 Elevar el valor (d’una unitat monetària) en relació amb les dels altres estats. 2 Revalorar.

revaluar v. tr. 1 1 Elevar el valor (d’una unitat monetària) en relació amb les dels altres estats. El Govern estudia revaluar la moneda. 1 2 intr. pron. Si es revalua el dòlar, pagarem més car el petroli importat. tr. 2 Revalorar.

rho f. Ro.

rho [pl. rhos] f. Ro.

ro f. Dissetena lletra de l’alfabet grec (ρ, Ρ).

ro [pl. ros] f. Dissetena lletra de l’alfabet grec (ρ, Ρ).

ruixat m. Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart d’hora, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. A les set va fer un ruixat.

ruixat m. Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. A les set va fer un ruixat.

ruleta f. [...] 1 3 ruleta russa Joc d’atzar que consisteix a posar una sola bala en el tambor d’un revòlver i disparar una persona, o alternativament diverses, apuntant-se a la templa. [...]

ruleta f. [...] 1 3 ruleta russa Joc d’atzar que consisteix a posar una sola bala en el tambor d’un revòlver, fer-lo girar i disparar l’arma diverses persones alternativament, apuntant-se a la templa. [...]

sac m. [...] 1 11 sac i peres Completament tot. Si no vas amb compte, perdràs sac i peres, en aquest tracte.

sac m. [...] 1 11 sac i peres Completament tot. Si no vas amb compte, perdràs sac i peres en aquest tracte.

sagitari m. [...] m. 3 Novè signe del zodíac.

sagitari m. [...] m. i f. 3 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Sagitari. Segons l’horòscop, els sagitari són optimistes. La meva filla és sagitari.

salobrenc -a adj. Salabrós 2.

salobrenc -a adj. Salabrós.

sàlvia f. [...] 2 sàlvia romana Herba de la família de les labiades, robusta, viscosa i amb olor de mesc, de fulles grosses, gruixudes, ovades i cordiformes, dentades i de superfície rugosa i bonyeguda, i de flors blanques o liloses disposades en panícula ampla, amb les bràctees florals grosses, tenyides de rosa o violaci, antigament cultivada i persistent vora cases i poblats ( Salvia sclarea).

sàlvia f. [...] 2 sàlvia romana Herba de la família de les labiades, robusta, viscosa i amb olor de mesc, de fulles grosses, gruixudes, ovades i cordiformes, dentades i de superfície rugosa i bonyeguda, i de flors blanques o liloses disposades en panícula ampla, amb les bràctees florals grosses, tenyides de color rosa o violaci, antigament cultivada i persistent vora cases i poblats ( Salvia sclarea).

saragatona f. Herba pucera (→).

saragatona f. Plantatge 1 1.

senyor senyora m. i f. [...] adj. 7 2 Anteposat al substantiu, molt gran, considerable. Caram, quin senyor cotxe! Em vaig comprar un senyor orgue.

senyor senyora m. i f. [...] adj. 7 2 Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M’he comprat una senyora butaca.

septi- Prefix que significa ‘set’, ‘set vegades’. Ex.: septilateral, septivalent.

septi- Forma prefixada que significa ‘set’, ‘set vegades’. Ex.: septilateral, septivalent.

servei m. [...] 3 8 servei públic Servei prestat de forma regular i contínua per l’Administració, directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques. [...]

servei m. [...] 3 8 servei públic Servei prestat d’una manera regular i contínua per l’Administració, directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques. [...]

servidor -a adj. [...] m. 3 Ordinador programat per emmagatzemar i fer accessible informació a través d’una xarxa informàtica.

servidor -a adj. [...] m. 3 Ordinador programat per a emmagatzemar i fer accessible informació a través d’una xarxa informàtica.

sex- Prefix que significa ‘sis’, ‘sis vegades’. Ex.: sexpartit, sexcentenari.

sex- Forma prefixada que significa ‘sis’, ‘sis vegades’. Ex.: sexpartit, sexcentenari.

signe m. [...] m. 3 1 Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent a llevant a comptar des del punt vernal, àries, taure, bessons, càncer, lleó, verge, balança, escorpió, sagitari, capricorn, aquari i peixos, ocupats respectivament, en el seu origen, per les constel·lacions del mateix nom. [...]

signe m. [...] m. 3 1 Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent a llevant, a comptar des del punt vernal, Àries, Taure, Bessons, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos, ocupades respectivament, en el seu origen, per les constel·lacions del mateix nom. [...]

silicona f. Compost químic de caràcter orgànic que conté molècules de silici, que dóna substàncies amb propietats aïllants i antitèrmiques, de diverses utilitzacions.

silicona f. Compost químic de caràcter orgànic que conté àtoms de silici, que dóna substàncies amb propietats aïllants i antitèrmiques, de diverses utilitzacions.

sintaxi f. 1 1 Conjunt de regles que regula l’arranjament dels mots per formar sintagmes i oracions. [...]

sintaxi f. 1 1 Conjunt de regles que regula l’arranjament dels mots per a formar sintagmes i oracions. [...]

sobreimprimir v. tr. [...]

sobreimprimir [p. p. sobreimprès] v. tr. [...]

sobretot² adv. Per damunt de tot. Tothom l’estimava, sobretot el germà gran.

sobretot² adv. Per damunt de tot o de tothom. Tothom l’estimava, sobretot el germà gran.

sord -a adj. i m. i f. [...] 1 3 Que no vol escoltar exhortacions, advertiments, consells, etc. Sord als meus precs. Sord a la veu de la consciència. 1 4 m. i f. Persona que pateix de sordesa. Quan el crides, fa el sord. adj. 2 1 Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. [...]

sord -a adj. i m. i f. [...] 1 3 Que no vol escoltar exhortacions, advertiments, consells, etc. Sord als meus precs. Sord a la veu de la consciència. adj. 2 1 Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. [...]

sostreure [inf. sostreure o sostraure; quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

sostreure [quant a la flexió, com treure] v. tr. [...]

sota³ prep. [...] adv. 2 Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. [...]

sota³ prep. [...] adv. 2 Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha a sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. [...]

statu quo [ll.] m. Estat actual de les coses, situació en què es troben. La pressió de l’Europa de l’Est posa a prova l’statu quo comunitari.

statu quo [ll.] [inv.] m. Estat actual de les coses, situació en què es troben. La pressió de l’Europa de l’Est posa a prova l’statu quo comunitari.

substituent m. Àtom o grup d’àtoms que reemplaça formalment un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental o progenitor.

substituent m. Àtom o grup d’àtoms que reemplaça formalment un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental o precursor.

succeir v. intr. [...] 1 2 Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. La nit succeeix al dia. [...]

succeir v. intr. [...] 1 2 Una cosa, venir després d’una altra en el temps o en l’espai. La nit succeeix al dia. [...]

superfície f. [...] 2 4 superfície plana Pla. [...]

superfície f. [...] 2 4 superfície plana Pla¹ 1 1. [...]

tacte m. 1 1 Sentit amb què es percep la pressió o la tracció exercides sobre la pell o una mucosa i es coneix la forma i les dimensions dels objectes, les condicions de llur superfície: aspra o llisa, dura o tova, etc. El sentit del tacte. Amb aquestes durícies he mig perdut el tacte. [...]

tacte m. 1 1 Sentit amb què es perceben la pressió o la tracció exercides sobre la pell o una mucosa i es coneixen la forma i les dimensions dels objectes, les condicions de llur superfície: aspra o llisa, dura o tova, etc. El sentit del tacte. Amb aquestes durícies he mig perdut el tacte. [...]

tafulla f. Mesura agrària meridional, quadrat de 16 braces o sia 256 braces quadrades, equivalent a 10,64 àrees.

tafulla f. Mesura agrària emprada a la part meridional del País Valencià, equivalent a 10,64 àrees.

tagarí -ina adj. i m. i f. Mudèjar i morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines.

tagarí -ina adj. i m. i f. Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines.

tallat² -ada adj. [...] 2 2 Seccionat de manera completament llisa o recta, s’aplica a un cap o als membres del cos.

tallat² -ada adj. [...] 2 2 Seccionat d’una manera completament llisa o recta, s’aplica a un cap o als membres del cos.

tallgirar-se v. intr. pron. Una eina, doblegar-se de la vora tallant, de forma que ja no talla.

tallgirar-se v. intr. pron. Una eina, doblegar-se de la vora tallant, de manera que ja no talla.

tancar v. tr. [...] 3 7 tancar la boca a algú Impedir-lo de parlar. [...]

tancar v. tr. [...] 3 7 tancar la boca a algú Impedir-li de parlar. [...]

tanyada² f. Edifici cobert, generalment obert per un costat i separat de les cases d’una masia, on s’hi guarda palla, garbes, herba, bestiar o eines, especialment en èpoques de pluja o massa sol.

tanyada² f. Edifici cobert, generalment obert per un costat i separat de les cases d’una masia, on es guarda palla, garbes, herba, bestiar o eines, especialment en èpoques de pluja o massa sol.

tapar v. tr. [...] 2 9 intr. pron. tapar-se el cel Cobrir-se de núvols fins arribar a una nuvolositat de més de set octes. [...]

tapar v. tr. [...] 2 9 intr. pron. tapar-se el cel Cobrir-se de núvols fins a arribar a una nuvolositat de més de set octes. [...]

tarota f. 1 Clavilla numerada de les que es dóna a l’atzar als jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l’ordre d’entrar en joc. [...]

tarota f. 1 Clavilla numerada de les que es donen a l’atzar als jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l’ordre d’entrar en joc. [...]

taure m. Segon signe del zodíac.

taure [inv.] m. i f. Persona nascuda sota el signe zodiacal de Taure. Segons l’horòscop, els taure són tossuts. La meva mare és taure.

terminal adj. [...] 1 3 Que precedeix la mort, que és a punt de morir. Un malalt terminal. [...]

terminal adj. [...] 1 3 Que precedeix la mort, que està a punt de morir. Un malalt terminal. [...]

terminatiu -iva adj. [...] adj. 2 Que expressa l’acció en el moment inicial d’un procés duratiu, sense fer referència ni a l’inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu.

terminatiu -iva adj. [...] adj. 2 Que expressa l’acció en el moment final d’un procés duratiu, sense fer referència ni a l’inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu.

termita f. Mescla de llimalla d’alumini i un òxid metàl·lic, generalment òxid de ferro (III), emprada en aluminotèrmia per a soldar peces de ferro.

termita f. Mescla de llimalla d’alumini i un òxid metàl·lic, generalment òxid de ferro(III), emprada en aluminotèrmia per a soldar peces de ferro.

termoendurible adj. Que se solidifica després de ésser escalfat a pressió i que no es pot tornar a fondre o emmotllar sense destruir-ne les característiques primitives, s’aplica a un tipus de plàstic.

termoendurible adj. Que se solidifica després d’ésser escalfat a pressió i que no es pot tornar a fondre o emmotllar sense destruir-ne les característiques primitives, s’aplica a un tipus de plàstic.

terra f. [...] 4 3 Contrada, país, pàtria. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana: Catalunya, País Valencià, les Balears... A la meva terra no hi ha aquest costum. [...]

terra f. [...] 4 3 Contrada, país, pàtria. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana: Catalunya, el País Valencià, les Balears... A la meva terra no hi ha aquest costum. [...]

tetra- [o tetr-] Prefix que significa ‘quatre’. Ex.: tetradàctil, tetrapètal, tetrasèpal, tetròxid, tetraxial.

tetra- [o tetr-] Forma prefixada que significa ‘quatre’. Ex.: tetradàctil, tetrapètal, tetrasèpal, tetròxid, tetraxial.

tirapeu m. [...] m. 2 Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usen els pastors per agafar les ovelles pels peus.

tirapeu m. [...] m. 2 Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usen els pastors per a agafar les ovelles pels peus.

tovalla f. [...] f. pl. 2 1 Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. [...]

tovalla f. [...] f. pl. 2 1 Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per a servir el menjar. [...]

trajectòria f. 1 Corba que descriu un mòbil en l’espai. La trajectòria d’una bala. La trajectòria d’un planeta. [...]

trajectòria f. 1 Línia que descriu un mòbil en l’espai. La trajectòria d’una bala. La trajectòria d’un planeta. [...]

transgènic -a adj. Creat a partir de la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en la seva línia germinal mitjançant microinjecció de l’ou.

transgènic -a adj. Creat a partir de la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en la seva línia germinal mitjançant microinjecció de l’ou, s’aplica a un organisme.

transsexual adj. i m. i f. Que se sent del sexe oposat al que pertany biològicament.

transsexual adj. i m. i f. Que se sent del sexe oposat a aquell al qual pertany biològicament.

triatleta m. i f. Esportista que practica el triatló.

trifenilmetà m. [...] 2 Compost progenitor de la sèrie de colorants que duu aquest nom.

trifenilmetà m. [...] 2 Compost precursor de la sèrie de colorants que duu aquest nom.

tríglids m. pl. 1 Família de peixos osteïctis, de cos allargassat, més alt en la part anterior i aprimant-se vers la cua, de colors vius sovint vermells, el cap cuirassat, amb una renglera de plaques òssies a cada costat de l’aleta dorsal, les aletes pectorals generalment grosses i de colors vius i amb els tres radis inferiors separats i formant com unes potes que utilitzen per posar-se damunt del fons i caminar, que inclou la lluerna i el garneu. [...]

tríglids m. pl. 1 Família de peixos osteïctis, de cos allargassat, més alt en la part anterior i aprimant-se vers la cua, de colors vius sovint vermells, el cap cuirassat, amb una renglera de plaques òssies a cada costat de l’aleta dorsal, les aletes pectorals generalment grosses i de colors vius i amb els tres radis inferiors separats i formant com unes potes que utilitzen per a posar-se damunt del fons i caminar, que inclou la lluerna i el garneu. [...]

trips m. Insecte del gènere Thrips, molt petit, fitòfag, que pot causar estralls als cultius perquè transmet virosis. Trips de Califòrnia. Trips de la ceba.

trips [inv.] m. Insecte del gènere Thrips, molt petit, fitòfag, que pot causar estralls als cultius perquè transmet virosis. Trips de Califòrnia. Trips de la ceba.

trobar¹ v. tr. [...] 1 5 ja ho trobarem! Expressió per a indicar que s’està d’acord a posposar un cobrament. [...]

trobar¹ v. tr. [...] 1 5 ja ho trobarem! Expressió per a indicar que s’està d’acord a ajornar un cobrament. [...]

trossa² f. 1 Corda d’una embarcació llatina destinada a aguantar l’arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l’antena. [...]

trossa² f. 1 Corda d’una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l’arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l’antena. [...]

trossejar v. tr. [...] tr. 2 Trencar, serrar a través, taulons i posts.

trossejar v. tr. [...] tr. 2 Trencar, serrar de través, taulons i posts.

trotskisme m. Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es reclama seguidora de les tesis de L. Trotski.

trotskisme m. Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de L. Trotski.

txa-txa-txa m. Ball d’origen cubà que combina ritmes de la rumba i del mambo.

txa-txa-txa [pl. txa-txa-txas] m. Ball d’origen cubà que combina ritmes de la rumba i del mambo.

uranil m. Oxocatió derivat de l’urani, especialment el dioxourani (VI), de fórmula UO₂²⁺. Acetat d’uranil. Nitrat d’uranil.

uranil m. Oxocatió derivat de l’urani, especialment el dioxourani(VI), de fórmula UO₂²⁺. Acetat d’uranil. Nitrat d’uranil.

uraninita f. Mineral, òxid d’urani, de fórmula UO₂, que cristal·litza en el sistema cúbic, és altament radioactiu, de color negre amb lluïsor de betum i és mena d’urani.

uraninita f. Mineral, òxid d’urani, de fórmula UO₂, que cristal·litza en el sistema cúbic, és altament radioactiu, de color negre amb lluïssor de betum i és mena d’urani.

urbanització f. [...] f. 2 Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió de les maneres de vida urbanes. [...]

urbanització f. [...] f. 2 Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió de les maneres de viure urbanes. [...]

vainilla f. [...] 1 2 Fruit de la vainilla, llarg i prim, no ben madur i posat a assecar perquè desenvolupi el seu aroma característic, emprat com a espècia. [...]

vainilla f. [...] 1 2 Fruit de la vainilla, llarg i prim, no ben madur i posat a assecar perquè desenvolupi la seva aroma característica, emprat com a espècia. [...]

vall-de-rourà -rourana adj. i m. i f. 1 Natural de Vall-de-roures. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Vall-de-roures o als seus habitants.

varenga f. Peça de fusta corbada que es col·loca travessada sobre la quilla.

varenga f. Medís.

varroasi f. Malaltia mortal de les abelles provocada per l’àcar Varroa jacobsoni, el qual s’alimenta de l’hemolimfa d’adults i de larves.

varroasi f. Malaltia mortal de les abelles provocada per l’àcar Varroa destructor, el qual s’alimenta de l’hemolimfa d’adults i de larves.

verd -a adj. [...] 6 4 verd de París Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure (II). [...]

verd -a adj. [...] 6 4 verd de París Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure(II). [...]

verge f. [...] f. 3 Sisè signe del zodíac.

verge f. [...] m. i f. 3 [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Verge. Segons l’horòscop, els verge són molt perfeccionistes. Tant el pare com el fill són verge.

veure v. tr. [...] 5 1 En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu, adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalent a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d’afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. [...]

veure v. tr. [...] 5 1 En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu, adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d’afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. [...]

villener -a adj. i m. i f. 1 Natural de Villena. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Villena o als seus habitants.

vorera f. 1 Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. 2 Voral 2.

vorera f. 1 Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu. 2 Voral 2. 3 vorera d’emergència Banda marginal de les autopistes i les carreteres importants que permet que s’hi aturi un vehicle en cas d’emergència.

xelvà -ana adj. i m. i f. 1 Natural de Xelva. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Xelva o als seus habitants.