cartaci -àcia
adj. [LC] [BB] De paper. Còdexs cartacis.
cartada
f. [JE] BASA.
cartaginès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de Cartago.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cartago o als territoris de l’Imperi de Cartago o als seus habitants.
cartaire
m. i f. [HIH] NAIPER, NAIPERA.
càrtam
m. [BOS] [AGA] SAFRANÓ.
carteig
1 1 m. [LC] Acció de cartejar-se.
1 2 m. [LC] Conjunt de les cartes trameses o rebudes. El carteig històric de Collell amb Verdaguer.
2 m. [AF] Cruixit que fa el paper fortament encolat en doblegar-lo.
cartejar
1 v. tr. [LC] ANT. ESCARTEJAR.
2 intr. pron. [LC] Una persona, comunicar-se amb una altra per bescanvi de cartes. Cartejar-se amb un amic. Els dos enamorats es cartejaven d’amagat.
càrtel
m. [ECT] Agrupació d’empreses d’un mateix sector, independents entre si, amb la finalitat de dominar i repartir-se el mercat.
cartell
1 m. [LC] [CO] [AF] Full manuscrit o imprès col·locat en un lloc visible per a fer avinent alguna cosa al públic o amb fins publicitaris. Els cartells del partit de futbol, del concert de l’Orfeó. Han posat tot de cartells per les cantonades. Prohibit d’afixar cartells.
2 m. [HIH] Carta de desafiament.
3 m. [LC] Plec de condicions, especialment convocatòria i anunci dels premis d’un certamen científic, literari, etc.
4 m. [PO] [DE] Convenció escrita entre nacions bel·ligerants per a regular, en vista de la guerra, les relacions, per exemple, respecte de les comunicacions postals i telegràfiques, tracte i bescanvi de presoners.
5 m. [HIG] BITLLETA.
cartel·la
1 f. [LC] [AQ] [IMF] [AR] Peça sortint amb més alçada que no volada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.
2 f. [EI] Peça triangular que serveix de reforç estructural.
cartellatge
m. [LC] [BOS] TORTELLATGE.
cartellera
1 f. [LC] Plafó on es col·loquen cartells o anuncis.
2 f. [LC] [JE] Secció d’un periòdic on s’anuncien els espectacles.
cartellisme
m. [LC] Art de fer i de dissenyar cartells publicitaris.
cartellista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cartellisme.
2 m. i f. [LC] Persona que es dedica al cartellisme.
carter cartera
1 m. i f. [LC] [PR] [TC] Persona que distribueix les cartes enviades per correu.
2 1 m. i f. [LC] [PR] [JE] NAIPER, NAIPERA.
2 2 m. [LC] [JE] Pila de cartes que, en un moment determinat del joc, encara no han estat distribuïdes entre els jugadors.
càrter
1 m. [LC] Caixa que protegeix un mecanisme. Càrter del canvi de marxes.
2 m. [LC] Caixa metàl·lica que cobreix un motor i el protegeix de la pols i de l’aigua.
cartera
1 1 f. [LC] Bossa de forma rectangular, normalment amb ansa i diversos departaments, per a dur-hi o guardar-hi cartes, documents, dibuixos, etc.
1 2 f. [LC] BITLLETERA. Li van robar la cartera amb tots els diners.
2 1 f. [LC] [ECT] [PO] cartera de valors Conjunt d’accions, obligacions, bons i efectes públics o de comerç que té una persona, una empresa.
2 2 [LC] [ECT] cartera d’assegurances Conjunt de contractes o pòlisses que té concertats un agent o una casa d’assegurances.
2 3 [ECT] cartera de comandes Conjunt de les comandes pendents d’acompliment.
2 4 [LC] tenir alguna cosa en cartera Tenir-la enllestida, a punt de publicar, de dur a terme, etc. Té moltes obres de teatre en cartera. Tinc dos projectes en cartera.
3 f. [LC] Bossa generalment de cuir o de plàstic amb tapa i amb una ansa, on els infants que van a escola porten els llibres, cartipassos, etc.
4 f. [LC] [ED] Tapeta 1 1.
5 f. [LC] [PO] Departament que és encarregat a un ministre. Distribució de les carteres ministerials. Li han confiat la cartera de finances.
carteria
1 f. [LC] [TC] Ofici de carter.
2 f. [LC] [TC] Oficina de correus que rep la correspondència pública preparada per al repartiment.
carterista
m. i f. [LC] Lladre de carteres, de bitlleteres. En els llocs on hi ha molt de públic, estigueu alerta amb els carteristes.
cartesià -ana
1 adj. [FS] [MT] Relatiu o pertanyent a Descartes o a les seves doctrines.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del cartesianisme.
cartesianisme
m. [FS] Doctrina de Descartes i dels cartesians.
cartílag
1 m. [LC] [BI] [MD] Teixit connectiu caracteritzat per la manca de xarxa vascular i nerviosa i per la resistència elàstica.
2 [ZOA] [MD] cartílag aritenoide Cartílag dels dos situats a la part posterior de la laringe, damunt del cricoide.
3 [LC] [ZOA] [MD] cartílag tiroide Principal cartílag de la laringe.
4 [ZOA] [MD] cartílag xifoide APÈNDIX XIFOIDE.
cartilaginós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al cartílag.
2 adj. [MD] [BI] [ZOA] Format de cartílag, que té la consistència d’un cartílag.
cartilla
1 f. [LC] Quadern on s’anoten certes dades referents a una determinada persona. Cartilla militar.
2 f. [LC] [PE] Beceroles 1.
cartipàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [PE] Quadern de paper ratllat o pautat usat pels infants per a aprendre a traçar les lletres.
2 m. [LC] [PO] En les corporacions públiques, pla de distribució de càrrecs de govern, comissions, etc.
cartisme
m. [LC] [PO] Moviment reformista promogut per associacions obreres angleses durant la primera meitat del segle XIX amb l’objectiu d’obtenir el dret a vot i a la representació política.
cartó
1 1 m. [LC] [IQ] [AF] Full de cert gruix fet de pasta de paper endurida a la calandra o adjuntant un cert nombre de fulls de paper superposats. Un full de cartó. Un llibre relligat en cartó.
1 2 m. [LC] [IQ] Pasta de paper endurida amb què es fan diferents objectes. Una nina de cartó.
2 1 m. [LC] Tros de cartó sobre el qual hi ha significada alguna cosa. Els cartons del joc de loteria. Els cartons de les capses de llumins. Jugar a cartons.
2 2 m. [AR] Tros de cartó convenientment preparat per mitjà de l’emprimació que hom utilitza com a suport pictòric en obres de mides reduïdes.
2 3 m. [AR] Dibuix en gran que fa un pintor com a model per a ésser executat al fresc, en mosaic, en tapisseria, etc. Els cartons de Rafael.
2 4 m. [IT] En les maquinetes de lliços i en la màquina jacquard i derivades, placa de cartó o d’un altre material que forma part del dibuix.
3 m. [LC] [AQ] Full de cartó o de llauna, retallat, que serveix de model per a traçar el perfil d’una cornisa, d’una motllura, etc.
carto-
[LC] Forma prefixada del mot carta. Ex.: cartografia, cartomància.
cartògraf cartògrafa
m. i f. [LC] [GG] [PR] Persona que fa mapes o cartes geogràfiques.
cartografia
f. [LC] [GG] Art de traçar mapes o cartes geogràfiques.
cartografiar
v. tr. [GG] Traçar el mapa o carta (d’una porció de la superfície de la Terra).
cartogràfic -a
adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a la cartografia.
cartograma
m. [GG] Mapa sintetitzat en què es dona preferència a la informació estadística sobre determinats aspectes geogràfics o geològics.
cartoixa
1 f. [LC] [RE] Monestir dels religiosos de l’orde de sant Bru.
2 f. [RE] Orde de sant Bru.
cartoixà -ana
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la cartoixa.
2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre de l’orde fundat per sant Bru l’any 1086.
cartolina
f. [AF] [ECO] Cartó prim i fi que s’usa per a imprimir-hi targetes, diplomes, per a dibuixar-hi, etc.
cartomància
f. [LC] [AN] Art de tirar les cartes.
cartomàntic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la cartomància.
2 m. i f. [PR] [AN] Persona versada en la cartomància.
cartometria
f. [GG] Part de la cartografia que s’ocupa del mesurament de distàncies sobre els mapes amb l’ajut de l’escala.
cartonatge
m. [AF] Manufactura del cartó.
cartoner cartonera
m. i f. [PR] Persona que confecciona caixes, sobres, bosses i altres productes de paper, de cartó, etc.
cartoteca
1 1 f. [LC] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de mapes.
1 2 f. [LC] [BB] Moble per a guardar-hi mapes.
2 f. [BB] [LC] Col·lecció de mapes.
cartra
f. [LC] [AGA] CARTRE.
cartre
1 m. [LC] [AGA] Cove de vímets en què els veremadors buiden les cistelles de la verema.
2 m. [LC] [AGA] Cove en forma de galleda per a transportar fems al llom d’un animal.
cartró1
m. [LC] [IQ] CARTÓ.
cartró2
m. [LC] [AGA] Cartre petit. Els cartrons plens es buiden als cartres.
cartulari
m. [LC] [DR] [BB] Còdex, i més rarament rotlle, on són transcrits íntegrament o abreujadament els documents pertanyents a una persona física o moral per tal d’assegurar-ne la conservació i facilitar-ne la consulta.
cartutx
1 1 m. [LC] [SP] [DE] Embolcall cilíndric de cartó, metall, etc., que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva, especialment una càrrega completa per a una arma de foc.
1 2 m. [DE] En les armes lleugeres, conjunt de beina i bala travades.
2 m. [ECO] cartutx de tinta Element canviable de les màquines d’escriure i de les impressores que conté la tinta.
3 m. [EE] Element canviable d’un tallacircuit de fusible.
4 m. [LC] Pila de monedes d’una mateixa mena embolcallada amb un tros de paper.
5 m. [AR] [HIG] Ornament en forma de paper amb les vores caragolades destinat a rebre una inscripció, el qual es posa en un edifici, en una pintura, en un gravat, en un escut, etc.
6 m. [HIH] [FL] Enquadrament el·líptic que en els jeroglífics volta el nom de les divinitats, de les dinasties, dels reis.
cartutxera
f. [LC] [SP] [DE] Bossa o capsa, sovint adaptada a un cinturó, per a portar cartutxos.
carúncula
1 f. [ZOA] Excrescència carnosa, com la cresta o la barballera, de certs ocells, de certs rèptils.
2 [ZOA] [MD] carúncula lacrimal Petita eminència de la conjuntiva ocular situada a l’angle intern de l’ull.
3 f. [BO] Petita excrescència contigua al micròpil que acompanya algunes llavors.
caruncular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una carúncula.
2 adj. [ZOA] [BO] [MD] De la naturalesa d’una carúncula.
carunculat -ada
adj. [ZOA] [BO] [MD] Que té una carúncula o carúncules.
carura
f. [LC] Fisonomia, semblant.
carussa
1 f. [LC] Cara pàl·lida o demacrada, d’aspecte malaltís. Fa una carussa el nen, que l’haurem de portar al metge.
2 f. [LC] GANYOTA.
carvacrol
m. [QU] Fenol derivat del cimè, isòmer del timol, que ocorre en l’oli d’orenga, de farigola i de majorana, i té una activitat antifúngica i antihelmíntica.
carvendre
[quant a la flexió, com revendre]
v. tr. [LC] Fer pagar car.
carxofa
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Capítol immadur i comestible de la carxofera.
2 f. [LC] Llaç o floc en forma de carxofa.
carxofar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp de carxoferes.
carxofer
m. [LC] [AGA] [BOS] CARXOFERA.
carxofera
f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les compostes, amb una roseta basal de grans fulles molt dividides, cultivada pels seus capítols, les carxofes (Cynara scolymus).
carxot
m. [LC] CLATELLADA.
cas1
1 1 m. [LC] Dels diversos esdeveniments, estats, circumstàncies, que es poden produir o donar, un d’ells, el que s’escau a produir-se, el que es dona. M’ha passat un cas extraordinari: no he reconegut el meu germà. És un cas singular, estrany, rar, és tot un cas. Un cas previst, fortuït. És un cas que passa sovint. La Teresa ha trobat un nou cas. En la discussió del problema hem de considerar tres casos distints. Resoldre un triangle en el cas de conèixer dos costats i l’angle comprès entre aquests dos costats. Obrar segons el cas. Què faries tu en aquest cas? M’emporto el paraigua: no fos cas que plogués. En tots els casos. En cap cas. En cas de guerra tancaran la frontera. Aquella noia és un cas extraordinari de violinista precoç.
1 2 [LC] el cas és que El que passa és que, la veritat és que. Té diners, però el cas és que no se’ls pot administrar.
1 3 [LC] posar-se en el cas d’algú Fer-se càrrec de la situació d’un altre. Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó.
1 4 [LC] això fa al cas [o això és del cas] És propi, adequat, a la situació, a les circumstàncies. Sempre parla de coses que no fan al cas.
1 5 [LC] estar en el cas de fer una cosa Estar en situació de fer-la.
1 6 [LC] posat cas [o donat cas] Suposant. Posat cas que ell vingui, avisa’m.
1 7 [LC] és cas de És l’ocasió per. És cas de veure si podem ajudar-la. Què és cas de demanar-li’n, si ja els ha acabats!
1 8 [LC] [RE] [FS] cas de consciència Situació de fet en què la consciència té dubtes sobre la legitimitat d’una acció. Estudiar, resoldre, un cas de consciència. És un cas de consciència de casar aquesta noia amb aquell brètol.
1 9 [LC] cas de força major Cas contra la força del qual no hi ha res a fer, no hi cap lluitar.
1 10 [LC] [RE] cas reservat Pecat del qual hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
1 11 [LC] el meu cas (o el teu cas, etc.) El que em convé, et convé, etc. Fas ton cas si et cases del teu braç. Aquest és el meu cas!
1 12 [LC] fer cas de [o fer gran cas de] Considerar com a important, digne de posar-hi esment. Sempre faig cas dels seus consells.
1 13 [LC] en tot cas loc. adv. Passi el que passi, en qualsevol cas.
1 14 [LC] ésser cosa de gran cas Ésser de molta importància, de gran consideració.
1 15 [LC] estar al cas d’alguna cosa Atendre-la.
1 16 [LC] si de cas [o si per cas] loc. conj. Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. Si de cas ve, no li digueu que ja he arribat.
2 m. [LC] [MD] Invasió individual d’una malaltia. Hi ha hagut a la ciutat tres casos de còlera. Un cas greu de verola.
3 1 m. [FL] En certes llengües, categoria gramatical del substantiu, l’adjectiu i el pronom relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l’oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l’acusatiu, el datiu i l’ablatiu.
3 2 m. [FL] En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma nominal.
3 3 [LC] [FL] cas directe Cas nominatiu o cas acusatiu en les llengües clàssiques.
3 4 [FL] cas oblic [o cas inactiu] Cas d’una declinació, llevat del nominatiu.
3 5 [FL] cas recte Cas nominatiu, propi del subjecte de l’oració.
cas2
m. [LC] Esquena d’un ganivet o d’una altra eina de tall.
cas3
[pl. cassos]
m. [IMI] [LC] Recipient de ferro, amb mànec, emprat antigament per a fondre metall.
cas4
[inv.]
[LC] En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, contracció del mot ca, ‘casa’, i l’article es.
casa
1 1 f. [LC] [AQ] [AD] Edifici destinat a servir d’habitació humana. No tenir casa ni alberg. La casa de la cantonada. La casa més alta de la plaça. Una casa de tres pisos. Una casa airejada, assolellada, fosca, clara, alegre, ben orientada. Casa de propietat. Casa de lloguer.
1 2 [LC] [AQ] [AD] casa barata Casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics.
1 3 [LC] [AQ] casa cuina Habitatge elemental construït al fons d’un cos o un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis.
1 4 [LC] [AGR] casa de pagès [o casa de camp] Casa situada fora poblat.
1 5 [LC] [HIG] casa pairal a) Masia organitzada com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important conservat gràcies a la institució de l’hereu.
1 5 [LC] [HIG] casa pairal b) Casa dels pares i progenitors d’un llinatge.
1 6 [LC] com una casa Expressió per a ponderar la importància, la grandària, etc., d’alguna cosa. Una mentida com una casa.
2 1 f. [LC] Edifici destinat a un ús especial públic o privat. Casa de comerç, de banca. Casa de canvi. Casa de correus, de telèfons.
2 2 [LC] casa bressol Institució en què hom atén els infants mentre treballen llurs mares.
2 3 [LC] casa comuna CASA DE LA VILA.
2 4 [LC] casa consistorial CASA DE LA VILA.
2 5 [LC] casa d’infants orfes Hospici per a orfes.
2 6 [LC] [HO] casa de colònies Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, especialment de nens i joves, i que disposa d’instal·lacions per a activitats educatives i lúdiques.
2 7 [LC] POP. casa de barrets a) PROSTÍBUL.
2 7 [LC] POP. casa de barrets b) Lloc on regna un gran desordre, on tothom fa el que li sembla.
2 8 [LC] casa de beneficència CASA DE CARITAT.
2 9 [LC] casa de bojos Casa on són tancats els dements.
2 10 [LC] casa de caritat Hospici per a pobres, desvalguts.
2 11 [LC] casa de cites PROSTÍBUL.
2 12 [LC] casa de correcció Reformatori 2.
2 13 [LC] casa de cultura Institució municipal de cultura.
2 14 [LC] [JE] casa de joc Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d’atzar.
2 15 [LC] casa de la ciutat CASA DE LA VILA.
2 16 [LC] casa de la Vall Casa del Consell de les Valls d’Andorra, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
2 17 [LC] [DR] casa de la vila [o casa del comú] Seu de l’Administració municipal.
2 18 [LC] casa de mala nota PROSTÍBUL.
2 19 [LC] casa de maternitat Hospital on troben acolliment i assistència les dones immediatament abans i després d’infantar.
2 20 [LC] casa de misericòrdia CASA DE CARITAT.
2 21 [LC] [ECT] casa de moneda SECA2.
2 22 [LC] [AD] casa de pisos CASA DE VEÏNS.
2 23 [LC] VULG. casa de putes CASA DE BARRETS.
2 24 [LC] casa de salut Establiment particular on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos.
2 25 [LC] casa de socors Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
2 26 [LC] casa de tolerància PROSTÍBUL.
2 27 [LC] [AD] casa de veïns Edifici urbà en què habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments.
2 28 [LC] la casa gran L’ajuntament.
3 1 f. [LC] Allò que serveix d’habitació, de recer, etc., als animals. Casa d’abelles.
3 2 [AGR] casa apiari Instal·lació construïda per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los contra el fred, els furts i la destrucció.
3 3 f. [LC] Closca dels caragols, de les tortugues, etc.
4 1 f. [LC] [ED] Casa, pis, apartament, etc., en què hom habita amb els seus. Aquí és a casa. Ja hem arribat a casa. Cada dia surto de casa a les vuit. Té una casa molt ben endreçada. Posar casa, parar casa. Vaig vestit d’estar per casa.
4 2 [LC] a casa [o a casa de] loc. prep. A la casa de. Érem aquell dia a casa de l’oncle, a casa l’oncle.
4 3 [LC] caure a algú la casa a sobre Desplaure de viure-hi a causa de la seva tristesa, de la seva solitud, etc.
4 4 [LC] d’estar per casa loc. adj. Fet amb negligència, que no té pretensions, de poc valor. Un governant d’estar per casa.
4 5 [LC] tenir casa oberta Ésser hospitalari.
5 1 f. [LC] Conjunt de les persones que viuen juntes a la mateixa casa, família. El fill, la filla, de la casa. Cap de casa.
5 2 f. [LC] [HIG] Família des del punt de vista genealògic. Un fill de bona casa. Ésser l’últim d’una casa. La casa reial de França. La casa ducal de Cardona.
5 3 [LC] ésser com de casa Ésser una persona íntima que es considera com de la família.
5 4 [LC] ésser molt de casa Tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família.
5 5 [LC] fer casa a part Separar-se aquells que vivien plegats.
6 f. [LC] [PO] Conjunt de funcionaris i empleats al servei d’un cap d’estat o d’un alt funcionari. La casa d’un rei, d’un príncep. La casa militar d’un príncep.
7 1 f. [LC] [JE] Casella 2. Les seixanta-quatre cases d’un tauler d’escacs.
7 2 f. [FIA] [AN] Casella d’una carta astral. Les dotze cases del zodíac, del cel, del Sol.
casaca
f. [LC] [ED] Peça de vestir, usada en certs uniformes militars o civils, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.
casada
f. [LC] Tots els qui habiten una casa.
casador -a
adj. [LC] Que té edat i aptitud per a casar-se.
casal
1 m. [LC] CASALICI.
2 m. [LC] [HIG] Casa de família antiga distingida. El casal de Barcelona.
3 m. [LC] [PE] Entitat de caràcter popular específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, polítiques o religioses. Casal d’avis. Casal d’estiu. Casal de joves.
4 m. [LC] RAVAL.
5 m. [LC] [IMI] [AGA] Compartiment, especialment com els que hi ha als molins d’oli i a les cases de pagès per a tenir separades les diferents classes d’oliva o de cereals.
casalici
m. [LC] Casa molt gran. Al passeig d’Onda hi ha grans casalicis.
casalot
m. [LC] Casa gran vella o ruïnosa.
casamata
f. [LC] [DE] Reducte blindat que serveix d’empara a l’artilleria.
casament
1 1 m. [LC] Acció de casar-se; l’efecte. El casament de la diputada amb el fill del primer ministre. Donar paraula de casament.
1 2 m. [LC] Cerimònia de contreure matrimoni. Invitar a un casament. Assistir a un casament. Celebrar un casament.
1 3 [LC] fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin.
1 4 [AN] casament de cap d’any Festa tradicional de celebració del Cap d’Any d’algunes contrades catalanes, consistent a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues.
2 1 m. [LC] Reunió, unió, coincidència de dues coses.
2 2 m. [LC] Punt de contacte de dos cimals d’olivera.
2 3 m. [IT] En filatura i tissatge, unió indeguda de dos o més fils d’ordre o de finalitat diferent.
3 m. [AF] Operació que consisteix a disposar en un ordre determinat les pàgines d’un llibre en la forma d’impressió per tal que, en plegar el full imprès, restin ordenades.
casar
1 v. tr. [LC] Unir en matrimoni. Els ha casats el rector de Sant Jaume. Ens casarà l’alcalde de la vila.
2 1 intr. pron. [LC] Unir-se en matrimoni. El meu nebot es casa amb la noia gran del Pere. Són promesos i es casaran el mes que ve. S’han casat sense fer-ho saber a ningú.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se amb molt d’afecte o obstinació a un estudi, a una idea, etc. S’ha casat amb la literatura.
3 tr. [LC] Col·locar en matrimoni. Han casat el fill amb una noia de Palamós.
4 tr. [LC] Unir estretament, fer coincidir. Casar dues cordes.
5 1 intr. [LC] Anar bé plegats. Aquests dos colors no casen.
5 2 intr. [LC] Una cosa, adaptar-se bé a una altra.
casatinent
m. [LC] [DR] Persona que té casa en un poble i és cap de família.
casba
f. [ISL] [AN] Barri antic de les poblacions del nord d’Àfrica.
casc
1 1 m. [LC] [HIH] [DE] Peça de l’armadura que cobria i resguardava el cap.
1 2 m. [LC] [DE] [SP] Peça de metall o d’altres materials durs que cobreix i defensa el cap, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, els motoristes, etc.
1 3 [LC] [DE] casc blau Membre de les forces militars de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
1 4 m. [LC] [ED] Copa del barret.
1 5 m. [ED] Assecador de cabells en forma de casc a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.
2 m. [BO] [BI] [ZOA] Òrgan de certs animals i plantes que recorda un casc per la seva forma, duresa, posició.
3 1 m. [LC] Atuell emprat per a contenir i transportar líquids.
3 2 m. [LC] Barril 1 2. Un casc d’arengades.
4 m. [LC] [ZOM] [AGR] Unglot de cavall, mul, ase, zebra, etc.
casca
1 f. [LC] CLOFOLLA.
2 f. [LC] [HO] Coca circular amb un forat al mig, feta de pasta ensucrada i untada d’ou.
cascada
1 1 f. [LC] [GL] Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici. Les cascades de Gualba. Les cascades del Niàgara. Una cascada artificial.
1 2 f. [GL] Caiguda d’un corrent de glaç o de lava.
1 3 f. [LC] [OP] Font monumental on brolla l’aigua en forma de cascada. La cascada del Parc.
2 f. [IQ] Conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imita una cascada.
3 [EL] [EE] en cascada loc. adv. En sèrie B).
cascadeig
m. [LC] Acció de cascadejar.
cascadejar
1 v. intr. [LC] Caure com una cascada.
2 v. intr. [LC] Avançar per una sèrie de cascades o salts.
cascadura
1 f. [LC] CONTUSIÓ.
2 f. [LC] [MD] Mastitis produïda per l’obstrucció dels canals de la llet.
cascall
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta anual de la família de les papaveràcies, cultivada, de fulles caulinars amplexicaules, dentades, grans flors blanques, rosades o violades i fruit en grossa càpsula ovoide, indehiscent, coronada pel disc estigmàtic, que conté nombroses petites llavors d’ús culinari i medicinal, de la qual s’extreu l’opi (Papaver somniferum).
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit del cascall.
1 3 [BOS] cascall banyut CASCALL CORNUT.
1 4 [BOS] cascall bord Cascall d’una raça tota ella més petita, híspida i de càpsules dehiscents, que es fa espontàniament als erms i als llocs ruderals de la regió mediterrània i que algun cop es cultiva com a ornamental i per aprofitar-ne les llavors (Papaver somniferum ssp. setigerum).
1 5 [BOS] cascall cornut Planta de la família de les papaveràcies, semblant al cascall marí, però força pilosa i amb les flors d’un taronja vermellós, més petites, pròpia dels sembrats i de llocs ruderals (Glaucium corniculatum).
1 6 [BOS] cascall marí Herba de la família de les papaveràcies, de fulles glauques, oblongues i pinnatipartides, flors grogues solitàries, molt vistoses, i fruit cilíndric molt llarg, que es fa sobretot a les platges (Glaucium flavum).
2 m. [GL] Terra sorrenca, saulosa o pedregosa.
cascament
m. [LC] Acció de cascar; l’efecte.
cascar
1 1 v. tr. [LC] Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l’esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Tenir la veu cascada.
2 intr. pron. [LC] [MD] cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l’obstrucció dels canals de la llet.
cascarres
1 f. pl. [LC] [AGR] Boletes d’excrement, de brutícia, enganxades a la llana, a la pell, que les ovelles, els bous, etc., arrepleguen de llur jaç.
2 f. pl. [LC] [AGR] Llana procedent de les parts baixes de l’animal, bruta de cascarres.
cascàrries
f. pl. [LC] [AGR] CASCARRES.
cascaula
f. [LC] [BOS] ARGELAGÓ.
cascavell
1 1 m. [LC] [MU] Esfera petita de metall buida amb una boleta dins que la fa sonar al més petit moviment. Ja sento el dringar dels cascavells de la mula.
1 2 [LC] ésser un cascavell Ésser lleuger, de poc seny.
1 3 [LC] posar el cascavell al gat Encarregar-se d’una temptativa perillosa.
2 m. [AGA] [LC] CASCAVELLIC.
cascavellada
1 1 f. [LC] [AGR] Collera de cascavells que posen als cavalls, als muls, etc., de les tartanes.
1 2 f. [LC] [AGR] Conjunt de cascavells en els collars o pitrals dels cavalls, dels muls, etc.
2 f. [LC] Esquellotada feta amb cascavells.
3 f. [JE] [MU] [AN] Dansa carnavalesca rossellonesa.
cascavellat -ada
adj. [HIG] En heràld., representat amb picarols a les potes. Un esparver cascavellat.
cascavelleig
m. [LC] Acció de cascavellejar; l’efecte.
cascavellejar
1 v. intr. [LC] Fer soroll de cascavells.
2 v. intr. [LC] Una cosa que no està ben subjecta, bellugar, brandar, produint soroll.
cascavellic
m. [LC] Pruna petita i rodona de color purpuri.
cascavelliquer
m. [LC] Prunera d’una varietat que produeix els cascavellics.
cascú
pron. [LC] CADASCÚ.
cascun -una
adj. [LC] CADASCUN.
caseïficar
1 v. tr. [BI] [IQ] [LC] Transformar en caseïna.
2 v. tr. [BI] [IQ] [LC] Separar o precipitar la caseïna (de la llet).
caseïna
f. [BI] [IQ] [QU] Mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva.
caseïnat
m. [BI] Sal de la caseïna.
casell
1 m. [LC] [IMI] Casal 5.
2 m. [AGA] Espai poc o molt quadrat d’un jardí on hi ha herbes i flors plantades.
casella
1 f. [LC] Caseta 1 1.
2 f. [LC] [JE] Subdivisió regular d’un espai destinada a contenir alguna cosa. Les caselles d’un retaule. Les caselles o cases d’un tauler d’escacs. Les caselles d’un paper quadriculat.
caseós -osa
1 adj. [LC] Que té les qualitats del formatge.
2 adj. [LC] Semblant al formatge.
casera1
1 f. [LC] [ED] [PR] Criada major d’una casa.
2 f. [LC] [PR] Criada que governa la casa d’un home sol.
3 f. [LC] MAJORDONA.
casera2
f. [AGR] RUSC.
casera3
f. [LC] Desig immoderat de casar-se.
caseria
f. [GG] CASERIU.
caseriu
m. [LC] [GG] [AQ] Conjunt de les cases d’una població.
caserna
f. [LC] [DE] Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.
casernari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la caserna.
caseta
1 1 f. [LC] [AQ] Casa destinada a alberg o recer de guardaboscos, guardaagulles, burots, etc., o a habitar-hi durant la temporada de certes feines.
1 2 [LC] caseta de banys Barraca petita instal·lada a la platja, a la riba d’un llac, etc., on els banyistes es muden de roba.
2 1 f. [LC] Petit compartiment del calaix on es posa la xocolata sobre el paper per batre-la i donar-li la forma de rajola.
2 2 f. [AGR] Cel·la de bresca.
3 f. [IT] Armadura en forma de pinya, formada per tres o més barnilles corbes que, al capdamunt de la filosa, serveix per a posar-hi el floc.
càseum
m. [HO] Part coagulada de la llet presa que se separa del xerigot.
casimiroa
f. [BOS] [AGA] Arbre de la família de les rutàcies, originari de l’Amèrica Central, conreat pels seus fruits comestibles, amb aspecte de poma, de polpa groga i greixosa (Casimiroa edulis).
casino
1 m. [LC] [JE] Societat recreativa que té un local on es reuneixen els socis per conversar, llegir, jugar, etc.
2 m. [JE] Edifici on radica aquest local.
3 [LC] [JE] casino de joc Establiment de luxe de caràcter recreatiu autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
casinyot
m. [LC] Casa petita i menyspreable.
casmant
m. [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les iridàcies, bulbosa, de flors grogues i vermelles, agrupades en espigues, cultivada en jardineria (Chasmanthe aethiopica).
casmo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. khásma, ‘obertura’. Ex.: casmogàmia.
casmògam -a
adj. [BO] Que presenta casmogàmia.
casmogàmia
f. [BO] Pol·linització en què l’estigma pot rebre pol·len aliè perquè s’acompleix quan la flor és oberta.
casolà -ana
1 adj. [LC] Que pertany a l’interior de la casa, de la família, domèstic. Les feines casolanes. Menjar casolà.
2 adj. [LC] Que s’està molt a casa, afecte als deures o als plaers de la casa. És un home molt casolà.
3 adj. [LC] Que viu prop o dins la casa de l’home. Els animals casolans.
casolanament
adv. [LC] D’una manera casolana.
casor
f. [LC] CASERA3.
casori
m. [LC] Casament 1. Aquest festeig acabarà en casori. Hi ha hagut casori. Anem a casori.
casot
m. [LC] Casa petita i rònega.
caspa
f. [LC] [MD] Làmines separades per descamació del cuir cabellut.
caspera
f. [LC] [ED] Pinta espessa per a treure la caspa dels cabells.
caspi càspia
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar Càspia.
caspós -osa
adj. [LC] [MD] Cobert, ple, de caspa.
casquet
1 1 m. [LC] [ED] Lligadura de tela, de cuir, etc., rodona sense ales ni visera.
1 2 m. [MD] Pegat compost de pega i herbes que es posava al cap per guarir la tinya.
2 1 m. [LC] [MT] casquet esfèric Porció de superfície esfèrica limitada per un pla secant.
2 2 [GL] casquet glacial Gran formació de glaç que cobreix un territori molt vast.
2 3 [FIA] casquet polar Regió de gel situada als pols nord i sud d’un planeta.
3 m. [LC] Cartutx metàl·lic buit.
casqueta
f. [LC] [HO] Pastisset farcit de confitura.
casqueter casquetera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven casquetes o casques.
cassa
f. [LC] [ED] Vas de metall proveït d’un mànec que serveix per a escudellar, per a treure oli o altres líquids d’una gerra, d’una olla, etc.
cassació1
f. [LC] [DR] Anul·lació de les sentències judicials definitives en cas que aquestes no s’ajustin a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o per error en l’apreciació de les proves per part dels tribunals d’instància. Tribunal de cassació. Recórrer en cassació. Recurs de cassació.
cassació2
f. [MU] Composició instrumental del gènere de les serenates.
cassada
f. [LC] Quantitat de líquid que cap en una cassa.
cassal
1 m. [LC] [AGA] Casal 5.
2 m. [LC] En el molí paperer, indret on són posats els draps triats.
cassalla
f. [HO] Beguda alcohòlica d’alta graduació i molt seca.
cassanell
1 m. [LC] [EI] Bossell 1.
2 m. [TRA] Bastonet de fusta tornejada, que s’estreny al centre, emprat, a manera de passador, per a unir l’extrem d’una corda a la gassa d’una altra.
cassanella
f. [LC] [BO] [AGA] [AGF] CECIDI. Dos bonys com unes cassanelles.
cassar
v. tr. [DR] Anul·lar en virtut de la pròpia autoritat. El Tribunal Suprem ha cassat la sentència.
cassaret
m. [AGP] Peça de xarxa que en els arts de bou delimita, amb una altra, l’entrada de l’embut o de l’art.
casserola
f. [LC] [ED] Vas de metall rodó, amb mànec, que serveix per a guisar-hi.
casset
1 f. [EL] [CO] Estoig que conté una cinta magnètica enrotllada destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons.
2 m. [CO] Magnetòfon de casset.
3 m. [LC] casset de butxaca Casset portàtil petit proveït d’uns auriculars molt lleugers.
casseta
1 f. [EI] [IMI] Cullera de ferro usada per a fondre metalls de baix punt de fusió.
2 f. [IMF] Calderó 1 2.
cassetó
m. [LC] [AQ] [IMF] Buit quadrat, poligonal, sovint emmotllurat i amb un floró al centre, fet com a adorn en un sostre, en una volta. Un teginat format per cassetons molt decoratius.
cassetonat -ada
1 adj. [LC] [AQ] Adornat amb cassetons.
2 m. [LC] [AQ] Sostre adornat amb cassetons.
càssia
f. [BOS] CANYAFÍSTULA.
cassigall
m. [LC] PARRAC.
cassiterita
f. [GLM] Mineral, diòxid d’estany, de fórmula SnO2, constituït per cristalls tetragonals, fràgils, pesants i opacs, és de color bru o negre i és la principal mena d’estany.
cassó
m. [LC] [ED] Vas petit de metall amb mànec.
cassogues
f. pl. [LC] PESSIGOLLES.
cassola
1 f. [LC] [ED] Vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar-hi.
2 f. [LC] [AGA] Plataforma de pedra voltada d’un regueró on es posen els cofins d’olives en una premsa.
3 f. [IT] Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant, serveix per a posar-hi la llançadora.
4 1 f. [AN] En el món casteller, part baixa d’un castell formada pels baixos reforçats pels crosses i els agulles.
4 2 f. [JE] [AN] [LC] Aixecador 1.
cassolada
f. [LC] Menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola. S’ha menjat una cassolada d’arròs.
cassoleta
1 1 f. [LC] [DE] Peça que es posa sota la guarnició o puny d’una espasa per resguardar la mà.
1 2 f. [LC] [DE] Peça que es posa a la part de fora d’un broquer per cobrir l’empunyadura.
1 3 f. [DE] Peça del puny de les armes de foc antigues on hom posa l’enceb.
1 4 f. [ED] Pasta fullada en forma de cassola petita que s’omple amb carn, peix o verdures o també amb dolços.
2 f. [LC] [MD] Ròtula 1.
3 1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Peziza o de gèneres afins de l’ordre de les pezizals, d’ascoma còncau en forma de cassoleta o cúpula invertida, més o menys discoidal, recobert per dins per l’himeni, comestible de més o menys qualitat segons l’espècie.
3 2 [BOB] cassoleta bruna de primavera [o cassoleta murgolera] Cassoleta de color bru i carn violàcia (Peziza phyllogena).
3 3 [BOB] cassoleta taronja Cassoleta molt vistent pel seu color, que sol créixer en grups nombrosos a la tardor, comestible fins i tot crua (Aleuria aurantia).
3 4 [BOB] cassoleta verda Cassoleta molt petita, de color verd blavós, que viu sobre fusta i la tenyeix de verd (Chlorociboria aeruginascens).
3 5 [BOB] cassoleta vermella Cassoleta amb apotecis pedunculats, lignícola, d’un vermell escarlata, amb la superfície externa més clara (Sarcoscypha coccinea).
3 6 [BOB] cassoleta violàcia Cassoleta d’himeni de color violaci, que apareix a les pinedes a la primavera, comestible després d’una bona cocció (Sarcosphaera crassa).
cassot
m. [LC] [ED] Camisa de tela ordinària que els pagesos de Mallorca es posen sobre la roba per treballar al camp.
cassussa
f. [LC] POP. Gana 2. Menava una cassussa!
cast -a
1 adj. [LC] Que s’absté de tot plaer sexual considerat il·lícit. Un home cast. Una dona casta.
2 adj. [LC] Conforme a la castedat. Costums castos. Paraules castes.
casta
1 1 f. [LC] [HIG] Llinatge d’homes o d’animals. Llull, nat de digna casta. De quina casta és aquest ocellet?
1 2 f. [LC] Mena, qualitat, natura, d’una persona o d’una cosa. De bona casta. De mala casta.
1 3 f. [LC] Manera 1 1. Vaja una casta de sumar que tens!
2 f. [LC] [AN] Classe hereditària de l’Índia que formava part de la divisió jeràrquica de la societat. La casta sacerdotal. La casta guerrera.
3 f. [LC] [SO] Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, professió, etc., té un esperit d’exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta. Tenir algú els prejudicis de la seva casta.
castament
adv. [LC] D’una manera casta. Viure castament.
castany -a
1 1 adj. [LC] [AGR] D’un color que recorda el de la clofolla de la castanya. Cabells castanys.
1 2 m. [LC] Color castany. Una cabellera d’un castany clar, una cabellera castany clar.
2 adj. [AGR] Que té els pèls castanys i la crina i la cua negres. Cavall castany.
castanya
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] [AGF] Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida.
1 2 f. [LC] [AGA] [BOS] Llavor comestible del castanyer.
2 f. [LC] MONYO.
3 f. [LC] [ED] Vas de vidre, d’argila, etc., en figura de castanya, per a guardar-hi licor.
4 f. [LC] Cop donat al cap amb la mà o les mans plegades.
5 f. [LC] treure a algú les castanyes del foc Salvar-lo d’una situació compromesa, fer-li la feina difícil.
6 1 f. [LC] [BOS] castanya d’aigua Planta aquàtica de la família de les trapàcies, arrelada al fons, de fulles flotants en roseta, ròmbiques i dentades, amb el pecíol sovint inflat en vesícula, flors blanques i petites i fruit comestible en núcula, embolcat pels sèpals endurits i formant de dues a quatre espines robustes (Trapa natans).
6 2 [BOS] castanya talpera ESTRAMONI.
7 f. [BOS] castanya de terra Tubercle de l’anyol.
8 f. [ZOI] castanya de mar GAROTA.
castanyada
f. [LC] [AN] [HO] Menjada de castanyes, especialment la que és costum de fer la nit de Tots Sants.
castanyar
m. [LC] [AGA] [BOC] [AGF] CASTANYEDA.
castanyeda
f. [LC] [AGA] [BOC] [AGF] Bosc de castanyers.
castanyer1
1 1 m. [AGA] [AGF] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, corpulent, de fusta lleugera, fulles grosses, lanceolades i serrades, flors unisexuals, agrupades en aments erectes i fruit en núcula, enclòs, en nombre d’un a tres, dins un pelló coriaci i espinós, dehiscent mitjançant dues o quatre valves, originari de les terres submediterrànies orientals, extensament cultivat i naturalitzat (Castanea sativa).
1 2 [BOS] [IMI] [AGF] castanyer bord [o castanyer d’Índia] Arbre caducifoli de la família de les hipocastanàcies, de grans fulles palmaticompostes, flors blanques, reunides en grans panícules erectes, i fruit en càpsula espinosa, dehiscent per tres valves, que conté dues llavors molt semblants al fruit del castanyer, originari de la península Balcànica i conreat com a ornamental (Aesculus hippocastanum).
2 m. [AGF] [IMF] Fusta de castanyer.
3 m. [IQA] Extracte vegetal procedent del castanyer utilitzat per a adobar pells.
castanyer2 castanyera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que torra i ven castanyes pels carrers.
2 f. [LC] [ED] Paella plena de forats, per a torrar castanyes.
castanyerar
m. [LC] [AGA] [BOC] [AGF] CASTANYEDA.
castanyereda
f. [LC] [AGA] [BOC] [AGF] CASTANYEDA.
castanyetes
f. pl. [MU] Castanyola 3.
castanyó
m. [ZOI] Mol·lusc cefalòpode dibranquiat de l’ordre dels decàpodes, semblant a la sípia, però més petit, que comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó (Sepia elegans).
castanyola
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels bràmids, de cos comprimit i alt, de 20 a 60 centímetres de llargada, de color negrós, amb el cap arrodonit, la boca obliqua, les escates grosses, la cua forcada i una sola aleta dorsal semblant a l’anal, de vida pelàgica (Brama brama).
2 1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les ciperàcies, amb rizoma proveït generalment de tubercles, fulles linears i flors en espigues d’un bru rogenc, reunides a l’àpex de la tija, mala herba dels horts i dels camins (Cyperus rotundus).
2 2 f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Bunium, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments estrets i flors blanques en umbel·la, la tija de la qual neix d’un tubercle subglobós, que es fa als conreus i als erms.
2 3 f. [BOS] ANYOL.
3 f. pl. [LC] [MU] Instrument de percussió fet de dues meitats còncaves de fusta o de vori que se subjecten als dits d’una mà i es fan petar l’una contra l’altra.
4 f. pl. [IMI] Motlle petit dividit en dues meitats fixades a les puntes d’unes tenalles que permeten de tancar-lo per abocar-hi el metall i d’obrir-lo per treure’n la peça.
5 f. [TRA] Peça de fusta col·locada verticalment a la part interior de l’orla d’una nau que té, a l’extrem que sobresurt de la borda, una groera amb una rotllana per la qual es fa filar l’amura de la vela mestra.
castanyoleta
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels pomacèntrids, de cos oval i comprimit, de 8 a 10 centímetres de llargada, de color bru amb bandes longitudinals, més fosques en els adults i de color blau brillant en els joves, que viu en petites moles prop de les roques (Chromis chromis).
castanyot
m. [LC] Plantofada 2.
castedat
1 f. [LC] Estat, virtut, d’aquell que s’absté de tot plaer sexual il·lícit. La castedat conjugal.
2 f. [LC] Continència sexual. Fer vot de castedat.
castell
1 1 m. [LC] [AQ] [HIH] A l’edat mitjana, edifici o conjunt d’edificis fortificats que servien d’estada al senyor, a la seva cort i al seu estol armat. Castell feudal.
1 2 m. [LC] [DE] Fortalesa 2. El castell de Montjuïc.
1 3 m. [LC] Casa senyorívola d’un poble, més gran que les altres.
1 4 m. [LC] Casa senyorívola situada al cim d’un puig o turó. El castell de Palma.
1 5 [LC] castell de vent Projecte visionari, béns quimèrics.
2 1 m. [LC] [AQ] [AR] Construcció semblant a un castell.
2 2 m. [LC] [TRA] En les grans naus antigues, la part més elevada del pont a proa i a popa. Castell de proa. Castell de popa.
2 3 [DE] castell de fust Antic giny de guerra per a l’assalt de les ciutats.
2 4 [LC] [JE] castell de cartes a) Construcció de cartes les unes sobre les altres.
2 4 [LC] castell de cartes b) Projecte poc sòlid, fortuna sense una base ferma.
2 5 [LC] [JE] castell de sorra Figura, sovint en forma de castell, modelada amb sorra humitejada.
2 6 m. [LC] [JE] [AN] Torre de dimensions i alçària variables, formada per castellers enfilats uns damunt les espatlles d’altres, pròpia de certes festes populars. Els xiquets han fet un castell de cinc pisos.
2 7 [LC] [JE] [AN] castell de focs Conjunt de focs artificials que s’engeguen en ocasió d’una festa o d’una celebració.
3 1 m. [LC] Pila, munt, que suggereix la mola d’un castell, com la pila de rajoles que fan els rajolers perquè s’airegin de pertot o la pila de dogues dels boters, etc.
3 2 m. [LC] [ME] Núvol que presenta un fort creixement vertical.
castellà1 -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Castella. El poble castellà. La nació castellana. La llengua castellana. Un castellà. Una castellana.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Castella o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] [LC] Espanyol 2. Estudiants de castellà.
3 m. [NU] Moneda d’or castellana emprada al segle XV i del pes de la dobla almohade.
castellà2 castellana
1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo.
2 m. [HIH] [PR] Càrrec de govern de l’orde de l’Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d’Amposta.
3 f. [LC] [HIH] Muller del castellà.
castel·là castel·lana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà del nord de Catalunya.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als castel·lans.
castellanada
f. [LC] [FL] Errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua.
castellanejar
v. intr. [LC] Tenir l’aire de castellà.
castellania
1 1 f. [HIH] Senyoria d’un castell.
1 2 f. [HIH] Càrrec o jurisdicció d’un castellà.
1 3 f. [HIH] Drets annexos al càrrec de castellà.
2 f. [HIH] Demarcació de govern de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la Corona catalanoaragonesa. Castellania d’Amposta.
castellanisme
m. [LC] [FL] Element lingüístic d’origen castellà introduït en una altra llengua.
castellanització
f. [LC] [FL] Acció de castellanitzar o de castellanitzar-se; l’efecte.
castellanitzant
adj. [LC] Que castellanitza.
castellanitzar
1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., castellans.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma castellana. No sé per què s’han de castellanitzar els noms catalans.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., castellans. El burgès es castellanitzava per distingir-se del pagès.
2 1 tr. [LC] [FL] Omplir de castellanismes.
2 2 intr. pron. [LC] [FL] El català de Barcelona s’havia castellanitzat enormement.
castellanoparlant
adj. i m. i f. [LC] Que parla castellà.
casteller -a
1 adj. [LC] [AN] [JE] Relatiu o pertanyent als castells humans. La darrera festa castellera va ser molt lluïda.
2 m. i f. [LC] [AN] [JE] Persona que participa en la construcció de castells humans. Els Xiquets de Valls és la colla de castellers més antiga.
castellera
f. [LC] [ME] Castell 3 2.
castellet
1 m. [LC] [AGR] [ZOI] En els ruscos, casella on es cria la reina.
2 1 m. [MI] Bastida metàl·lica o de fusta que hom munta a la boca d’un pou d’exploració, d’extracció o de servei d’una mina, la qual sosté la barrina, els ascensors, els contenidors o les gàbies.
2 2 m. [AQ] Bastida construïda amb elements lleugers i proveïda d’un ternal o d’un muntacàrregues, l’estabilitat de la qual no depèn de l’obra en construcció.
castellologia
f. [HIG] [HIH] [AQ] Estudi dels castells i de les fortificacions.
castellonenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Castelló de la Plana o de Castelló de Rugat.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Castelló de la Plana o a Castelló de Rugat, o als seus habitants.
castelloner -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Castelló de la Ribera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Castelló de la Ribera o als seus habitants.
castelloní -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Castelló d’Empúries.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Castelló d’Empúries o als seus habitants.
castellot
m. [LC] [HIH] TALAIOT.
castic
m. [LC] CÀSTIG.
càstig
1 m. [LC] Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina. Donar un càstig a un col·legial. Càstig lleuger, sever, cruel, injust. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Ha rebut el càstig de la seva falta. En càstig, faràs això. Per càstig, no sortiràs de casa.
2 [LC] [HIH] [DE] càstig de baquetes Càstig militar que consistia a fer passar el soldat que ha delinquit, amb mig cos nu, entre dues fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes.
castigar
1 1 v. tr. [LC] Imposar (a algú) un càstig. Castigar els rebels. Aquest xicot, l’heu de castigar severament. Seràs castigat de la teva temeritat.
1 2 [LC] que Déu em castigui si… Expressió emprada per a reforçar una afirmació.
1 3 v. tr. [LC] Imposar un càstig a algú (per una falta). Serà castigada severament la blasfèmia. Castigar la gosadia d’algú.
2 1 tr. [LC] Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest cotxer castiga massa els cavalls.
2 2 [LC] castigar el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
2 3 tr. [LC] Netejar d’errors, incorreccions, faltes, etc. Un estil castigat.
3 1 tr. [LC] Una cosa, obrar (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. Tantes de subscripcions castiguen la butxaca.
3 2 tr. [AGA] [IMI] Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
castina
f. [ML] Fundent calcari constituït per carbonat càlcic impur que conté òxid de calci.
càsting
m. [LC] Selecció dels actors, dels figurants, etc., per a un espectacle, un film, una emissió de ràdio o de televisió.
castís -issa
adj. [LC] De bona casta, pur, sense defectes. Estil castís. Costums castissos.
castlà
m. [HIH] [PR] Castellà2 1.
castlania
f. [HIH] Castellania 1.
castor
1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels castòrids, palmípede, de cua ampla i aplatada, notable per l’enginy amb què fabrica els seus caus.
1 2 [LC] [ZOM] castor americà Castor propi d’Amèrica del Nord (Castor canadensis).
1 3 [LC] [ZOM] castor europeu Castor de distribució eurasiàtica, que és el rosegador més gros d’Europa i Àsia (Castor fiber).
2 m. [LC] [IQA] Pell de castor adobada.
3 m. [IT] Teixit de llana nombrat, perxat i enfeltrat, usat en la confecció d’abrics, capells, sabates.
castori
m. [MD] Substància segregada pel castor i dipositada en dues bosses que aquest té als engonals, la qual era emprada en medicina com a antiespasmòdic.
castòrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors que comprèn els castors.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
castorina
f. [MD] Substància blanca cristal·lina obtinguda del castori.
castració
f. [LC] [BO] [VE] Acció de castrar; l’efecte.
castrador castradora
m. i f. [VE] [PR] [LC] [AGR] Persona que fa l’ofici de castrar els animals.
castrametació
f. [DE] Art d’establir un campament militar.
castrar
1 v. tr. [VE] [BO] [MD] [AGR] Privar (l’home, un animal, una planta) dels òrgans reproductors. Castrar un animal, una flor.
2 v. tr. [MD] Esterilitzar 1.
castrat
m. [MU] [PR] Cantor castrat abans de la pubertat per tal de conservar-li la veu aguda.
castrense
adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la milícia. Capellà castrense.
casual
adj. [LC] Que s’esdevé sense ésser previst o esperat, sense causa coneguda. Fou un encontre casual. Una troballa purament casual. Guany casual.
casualitat
1 f. [LC] Qualitat de casual.
2 f. [LC] Esdeveniment casual.
3 [LC] per casualitat loc. adv. D’una manera casual. Ens hem trobat per casualitat.
casualment
1 adv. [LC] Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla.
2 adv. [LC] PER CASUALITAT. Es van trobar casualment en un bar del barri antic.
casuari
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels casuariformes, d’1,5 metres d’alçada, bon corredor, propi d’Austràlia i Nova Guinea (Casuarius casuarius).
casuariformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells no voladors, de grans dimensions, amb el cap i el coll carunculats i de colors vius, proveïts d’un casquet corni, que comprèn els casuaris, propis de les selves de Nova Guinea, nord d’Austràlia i Nova Bretanya, actualment limitats a tres espècies incloses en una família.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
casuarina
f. [BOS] [AGA] Arbre del gènere Casuarina, de la família de les casuarinàcies, amb les fulles reduïdes a petites dents, disposades sobre branquillons molt fins, que poden semblar agulles de pi, i fruit en forma de petita pinya globosa, originari d’Austràlia i conreat com a ornamental.
casuarinàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos de fulles molt reduïdes, flors unisexuals molt simples i infructescències semblants a petites pinyes, pròpies de les regions seques del nord d’Austràlia i àrees properes, a la qual pertanyen les casuarines.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
casuista
1 m. i f. [RE] Persona versada en casuística.
2 m. i f. [LC] Persona donada a subtilitzar.
casuístic -a
1 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la casuística.
1 2 adj. [LC] [FS] Que regeix casos especials, dit d’una disposició.
2 1 f. [RE] Part de la teologia que tracta dels casos de consciència.
2 2 f. [LC] Disposició a subtilitzar.
3 1 f. [LC] Consideració dels casos particulars que es poden preveure en una determinada matèria.
3 2 f. [LC] Conjunt d’aquests casos. La casuística d’una malaltia.
casuísticament
adv. [LC] D’una manera casuística.
casull
m. [LC] Casa petita, miserable.
casulla
f. [LC] [RE] Vestidura litúrgica oberta per ambdós costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama i és el més extern dels ornaments per a la celebració de la missa.
casuller casullera
m. i f. [LC] [PR] Sastre de casulles i altres ornaments eclesiàstics.
casulleria
f. [LC] [IMI] Sastreria d’ornaments eclesiàstics.
casunyet
m. [LC] Casa petita i rústica.
cat
m. [BOS] Arbret perennifoli de la família de les celastràcies, originari de l’Àfrica oriental i meridional, les fulles del qual, emprades en decocció com a estimulant, contenen un alcaloide similar a la cafeïna (Catha edulis).
cat-
[LC] V. CATA-.
cata- [o cat-]
[LC] Prefix que significa ‘sota’. Ex.: catatèrmic, catafil·le, càtode.
catabalma
f. [LC] CATAU.
catabàtic -a
adj. [ME] Que descendeix, bé per la velocitat adquirida, bé per la seva major densitat en relació amb l’aire circumdant, s’aplica al vent.
catabòlic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent al catabolisme.
catabolisme
m. [MD] [BI] Conjunt de reaccions metabòliques en què la degradació d’uns compostos complexos comporta l’alliberament d’energia.
catabòlit
m. [MD] [BI] Substància produïda en les reaccions catabòliques.
cataclinal
adj. [GL] Que baixa en la mateixa direcció en què capbussa l’estratificació, s’aplica a un curs d’aigua.
cataclisme
1 m. [LC] [GL] Gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d’un terratrèmol, d’una erupció volcànica, etc.
2 m. [LC] PER EXT. Un cataclisme social, polític.
catacrac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una cosa que es trenca, que cruix, etc.
2 m. [LC] Soroll d’una cosa que es trenca, que cruix, etc. Vam sentir un catacrac i una part del sostre es desplomà.
catacresi
f. [FLL] [FL] Metàfora d’ús corrent, sovint lexicalitzada, per la qual es designa un objecte que no posseeix una denominació específica amb un mot que pròpiament designa un altre objecte que té una certa analogia amb aquell.
catacrèstic -a
adj. [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent a la catacresi.
catacumba
f. [LC] [AN] [HIA] Cementiri subterrani format per galeries amb tombes a cada costat.
catacústica
f. [FIF] Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.
catadiòptric -a
1 1 adj. [FIF] Que implica reflexió i refracció de la llum alhora.
1 2 f. [FIF] Ciència que tracta dels fenòmens catadiòptrics.
2 m. [FIF] Element de senyalització amb propietats catadiòptriques.
catàdrom -a
adj. [ZOP] [EG] Que des dels rius o les llacunes litorals va a reproduir-se a la mar. Peixos catàdroms.
catafil·le
m. [BO] Fulla simplificada, sovint esquamiforme, que precedeix els nomofil·les, present en els rizomes i bulbs, a la base d’algunes tiges i d’alguns rebrots i en els borrons.
catàfora
1 f. [FL] Anticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs.
2 f. [FL] Element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.
cataifa
f. [LC] Colla 1 1.
català -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Catalunya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Catalunya o als seus habitants. El poble català. La nació catalana.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Països Catalans.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.
3 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al català.
3 3 [FL] català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
3 4 [FL] català nord-occidental Dialecte occidental del català parlat en una part de Catalunya, i a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
3 5 [FL] català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià.
3 6 [FL] català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l’alguerès.
3 7 [FL] català septentrional Rossellonès 2 1.
3 8 [FL] català septentrional de transició Subdialecte del català central, de transició cap al rossellonès.
3 9 [LC] clar i català V. CLAR1.
catalanada
1 f. [LC] [FL] Expressió o manifestació pròpia dels catalans, especialment quan aquests parlen castellà o una altra llengua. Ja ha amollat, ha deixat anar, una catalanada.
2 f. [FL] Text còmic i satíric en català, propi de la Catalunya del Nord.
catalanejar
v. intr. [LC] Fer segons el caràcter propi dels catalans, assemblar-se als catalans, ésser afecte a les coses catalanes.
catalanesc -a
1 adj. [LC] [FLL] ANT. CATALÀ. Un coltell catalanesc. Un mot catalanesc.
2 m. [LC] [FLL] ANT. Llengua catalana. Són vers catalans i parlen del bell catalanesc del món.
catalanisme
1 1 m. [LC] [FL] Forma d’expressió catalana usada en una altra llengua.
1 2 m. [LC] [HIH] Devoció a les característiques i als interessos nacionals catalans.
2 m. [HIH] Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.
catalanista
1 m. i f. [FL] [FLL] Persona versada en catalanística.
2 1 adj. i m. i f. [PO] [LC] Adepte del catalanisme com a opció política.
2 2 adj. [FL] [PO] [FLL] Dels catalanistes, pertanyent als catalanistes.
catalanística
f. [FL] [FLL] Estudi científic de la llengua i la literatura catalanes.
catalanitat
1 f. [LC] Qualitat, fet, d’ésser català. La catalanitat de les nostres institucions de cultura.
2 f. [LC] Caràcter o esperit propi dels catalans. La catalanitat de Mallorca.
catalanització
f. [LC] [FL] Acció de catalanitzar; l’efecte.
catalanitzar
1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., catalans.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma catalana. Catalanitzar els llatinismes.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., catalans. Les institucions han començat a catalanitzar-se.
2 1 tr. [LC] [FL] Omplir de catalanismes.
2 2 intr. pron. [LC] [FL] La llengua dels navegants es catalanitzà durant l’edat mitjana.
catalano-
[LC] Forma prefixada del mot català. Ex.: catalanoaragonès.
catalanòfil -a
1 adj. i m. i f. [LC] Amant de Catalunya, dels catalans o de tot allò que és català.
2 m. i f. [LC] Catalanista 1.
catalanofília
f. [LC] Qualitat de catalanòfil.
catalanòfob -a
adj. i m. i f. [LC] Adversari de Catalunya, dels catalans o de tot allò que és català.
catalanofòbia
f. [LC] Aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català.
catalanòfon -a
adj. i m. i f. [LC] CATALANOPARLANT.
catalanoparlant
adj. i m. i f. [FL] [LC] Que parla català.
catalèctic -a
1 adj. [FLL] Que presenta catalexi.
2 m. [FLL] Vers catalèctic.
catàleg
1 m. [FLL] [BB] [FL] Enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per un nexe comú. El catàleg d’autors d’una biblioteca. El catàleg de les peces d’una exposició. Un catàleg comercial.
2 [FIA] catàleg astronòmic Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
3 [BB] catàleg en línia Catàleg bibliogràfic elaborat informàticament i consultable per ordinador.
catalèpsia
f. [LC] [MD] Trastorn psicomotor consistent en tensió i rigidesa musculars amb incapacitat de moviments espontanis, que fa que els membres restin immòbils en la posició en què se’ls col·loca.
catalèptic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la catalèpsia.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de catalèpsia.
catalexi
f. [FLL] En la mètrica grega i llatina, omissió de la darrera síl·laba del vers.
catalinoia
f. [BOS] Card de la família de les compostes, amb les fulles i les ales de la tija amb vores blanques i les flors d’un groc de llimona, propi d’indrets mediterranis secs (Scolymus maculatus).
catàlisi
f. [QU] [FIF] Modificació de la velocitat d’una reacció química produïda per la presència d’una substància que roman aparentment intacta.
catalític -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la catàlisi.
2 adj. [QU] Que produeix una catàlisi. Agent catalític. Acció catalítica.
catalitzador -a
1 adj. [FIF] [QU] Que produeix una catàlisi.
2 m. [FIF] [QU] Substància catalitzadora.
catalitzar
1 v. tr. [FIF] [QU] Produir una catàlisi (en una reacció química).
2 v. tr. [LC] Provocar per la seva sola presència la realització (de quelcom que existia potencialment). El Romanticisme catalitzà aspiracions renaixentistes.
catalogació
f. [LC] [BB] Acció de catalogar; l’efecte.
catalogador -a
adj. i m. i f. [LC] [BB] Que cataloga.
catalogar
1 v. tr. [LC] [BB] Fer el catàleg (de coses agrupades per un nexe comú). Catalogar els llibres d’una biblioteca.
2 v. tr. [LC] [BB] Incloure en un catàleg. Aquest llibre encara no està catalogat.
3 v. tr. [BB] Elaborar registres bibliogràfics mitjançant un procediment informàtic. Catalogar en format MARC.
catalogràfic -a
adj. [BB] Relatiu o pertanyent a la catalogació.
catalpa
f. [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, de grans fulles cordiformes, acuminades i verticil·lades, d’olor fètida, flors en grans panícules, blanques amb taques grogues, i fruit en càpsula molt llarga i prima, originari d’Amèrica del Nord i plantat com a ornamental (Catalpa bignonioides).
catamarà
m. [TRA] Embarcació formada per dos bucs simètrics, acoblats per la banda.
catameus
m. [LC] [BOS] REMENTEROLA.
cataplasma
1 m. [MD] [LC] Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, que es posa entre dues gases i s’aplica sobre la pell com a emol·lient, calmant i antiinflamatori.
2 1 m. i f. [LC] Persona carregada de xacres.
2 2 m. i f. [LC] Persona que s’enganxa, que es fa pesada, que molesta. Quin cataplasma, aquest paio: no me’l trec de sobre.
cataplexia
f. [MD] Estat caracteritzat per la pèrdua brusca del to muscular, habitualment sense pèrdua de consciència, de pocs minuts de durada.
catapulta
1 f. [LC] [DE] Giny antic de guerra usat per a tirar pedres, fletxes, etc.
2 f. [TRA] Dispositiu de fer alçar el vol a certs avions embarcats.
catapultar
1 v. tr. [LC] Llançar amb una catapulta.
2 v. tr. [LC] Llançar, projectar violentament, a una certa distància.
3 v. tr. [LC] Projectar sobtadament (algú) a una situació rellevant. Catapultar un cantant a la fama.
càtar -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als càtars o al catarisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del catarisme.
cataracta
f. [LC] [MD] Opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l’ull, que impedeix el pas dels rajos de llum.
catarisme
m. [RE] Conjunt de doctrines i moviment religiós cristià que preconitza el menyspreu del cos, el refús del matrimoni i de tota relació sexual i el consum d’alguns aliments.
catarobi -òbia
adj. [EG] Que viu en aigües netes, amb poca matèria orgànica i molt d’oxigen.
catarqueà -ana
1 adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent al catarqueà.
2 m. [GL] Era anterior a l’arqueà que fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra com a planeta fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions estratigràfiques.
catarral
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al catarro.
2 adj. [LC] [MD] De la natura del catarro.
catarrins
1 m. pl. [ZOM] Grup de primats que tenen els narius junts i dirigits cap avall i el mateix nombre de dents que l’ésser humà, el qual comprèn tots els primats de l’Antic Món.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
catarro
1 m. [MD] [LC] Malaltia infecciosa i molt contagiosa, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per violents accessos de tos convulsiva, que afecta sobretot els infants.
2 m. [LC] [MD] Inflamació aguda o crònica d’una membrana mucosa, generalment amb hipersecreció. Catarro nasal. Catarro intestinal.
catarrogí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Catarroja.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Catarroja o als seus habitants.
catarrós -osa
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de catarro.
catarsi
1 f. [PS] [LC] Purificació alliberadora de les emocions primàries, com ara la culpa o la por, mitjançant la contemplació d’una obra, d’una tragèdia.
2 f. [PS] Relaxament de la tensió i de l’ànsia obtingut de l’exteriorització i expressió verbal d’experiències i actituds doloroses que havien estat allunyades de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
catàrtic -a
1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la catarsi.
2 adj. [LC] [MD] Que neteja els budells, que provoca evacuacions.
catàstrofe
1 f. [JE] Esdeveniment, generalment tràgic, que condueix al desenllaç d’una obra dramàtica.
2 f. [LC] [GL] Daltabaix, esdeveniment calamitós, desastrós.
catastròfic -a
adj. [LC] De la natura d’una catàstrofe.
catastrofisme
1 m. [GL] Teoria que atribueix a processos catastròfics els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història.
2 m. [LC] Tendència a predir catàstrofes o esdeveniments funestos. El seu catastrofisme no el deixa viure: veu desgràcies pertot.
catastrofista
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al catastrofisme.
2 adj. i m. i f. [GL] Partidari del catastrofisme.
3 adj. [LC] Que manifesta catastrofisme. Una persona, una actitud, catastrofista. Tens una visió exageradament catastrofista del món.
catatímia
f. [PS] Mecanisme psíquic compensador consistent en una deformació inconscient de la realitat segons els desitjos o les pors del subjecte.
catatonia
1 f. [MD] Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.
2 f. [MD] Tensió i rigidesa d’una part del cos, generalment una extremitat, que es manté molta estona en una postura fixa sense fatiga aparent.
catatònic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la catatonia.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de catatonia.
catau
m. [LC] Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú. Li havien llogat un catau infecte. Un catau de talps.
catavent
m. [SP] [TRA] TASTAVENT.
catazona
f. [GL] Zona més profunda del metamorfisme regional, on predominen altes temperatures i pressions.
catecisme
m. [LC] [RE] [PE] Llibre que conté un sumari d’ensenyaments i de principis, especialment de la doctrina cristiana, en forma de preguntes i respostes. Catecisme catòlic. Catecisme polític.
catecol
m. [QU] CATEQUINA.
catecolamina
f. [MD] [BI] Compost derivat de la tirosina que pertany a un grup que inclou les hormones secretades per la medul·la suprarenal i els neurotransmissors alliberats per les neurones del sistema simpàtic o per certes neurones del sistema nerviós central.
catecumen catecúmena
1 m. i f. [LC] [RE] Persona que s’instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
2 m. i f. [RE] Persona que es prepara per a rebre el baptisme cristià.
catecumenat
m. [RE] Període de preparació dels catecúmens.
càtedra
1 f. [LC] [PE] Seti oficial o soli, d’un bisbe, d’un professor, d’una alta autoritat. El professor puja a la seva càtedra. La càtedra evangèlica.
2 f. [PE] Plaça de professor de categoria superior en una universitat o altres centres de cultura. Exercir una càtedra. La càtedra de matemàtiques.
catedral
1 adj. [LC] [RE] [AQ] [AR] Que és l’església principal d’un bisbat, seu del bisbe o de l’arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona.
2 f. [LC] [RE] Església catedral.
3 adj. [LC] Catedralici. Capítol catedral.
catedralici -ícia
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la catedral.
catedralitat
f. [LC] [RE] Dignitat d’una església d’ésser catedral.
catedràtic -a
1 adj. [LC] Pertanyent a la càtedra. Drets catedràtics.
2 1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Professor numerari que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament. Els catedràtics de la universitat. Va ser nomenada catedràtica.
2 2 [LC] poder ésser catedràtic d’una matèria Saber-ne molt.
3 m. [DR] Reconeixement o prestació anual deguda al bisbe per les esglésies i els beneficis menors en senyal de submissió i de respecte a la càtedra.
categoremàtic -a
adj. [FS] Que té significació en ell mateix. Mot, terme, categoremàtic.
categoria
1 1 f. [FS] Classe de les que s’estableixen en filosofia per reduir els objectes del coneixement.
1 2 f. [FS] Concepte fonamental.
2 1 f. [LC] [AD] Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc., especialment a llur importància, grau, condició social.
2 2 [LC] de categoria loc. adj. De condició elevada.
2 3 f. [SP] Grup a què pertanyen els esportistes per sexe, pes o edat, dels establerts per les federacions.
3 1 f. [FL] Classe d’elements lingüístics que tenen determinades propietats comunes.
3 2 [FL] categoria buida En ling. generativa, constituent oracional que presenta un conjunt de trets sintàctics però que no té contingut fonètic.
3 3 [FL] categoria gramatical a) Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats i es manifesta per mitjans lèxics, sintàctics o morfològics. Les categories gramaticals del gènere i del nombre.
3 3 [FL] categoria gramatical b) CATEGORIA LÈXICA.
3 4 [FL] categoria lèxica Classe lèxica caracteritzada d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en determinats contextos sintàctics.
categorial
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la categoria.
categòric -a
adj. [LC] Que afirma o nega d’una manera absoluta, sense restriccions, sense condicions. Una resposta categòrica.
categòricament
adv. [LC] D’una manera categòrica.
categorització
1 f. [LC] [FL] Acció de categoritzar.
2 [SO] [PS] categorització social Procés psicològic mitjançant el qual hom classifica persones, objectes o esdeveniments segons llur semblança mútua.
categoritzar
v. tr. [LC] [FL] Classificar per categories.
catena
1 f. [BO] [EG] Conjunt dels tipus diversos de sòls o de vegetació ordenats en l’espai en un sentit determinat, a conseqüència de la variació d’un factor ecològic important.
2 f. [FIA] [GL] Cadena de cràters en un planeta altre que la Terra.
catenària
1 f. [MT] Corba que té la forma que pren una corda perfectament flexible i inextensible suspesa pels dos extrems.
2 f. [OP] Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i dels tramvies i que, entre suports, adquireix la forma corba d’una catenària.
catequesi
1 f. [RE] Ensenyament de la doctrina cristiana.
2 f. [LC] [RE] [PE] Instrucció oral dels catecúmens.
catequètic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la catequesi.
catequina
f. [QU] Flavonoide cristal·lí extret de la fusta de diferents arbres de l’Àsia tropical, astringent, emprat en l’adobament de pells i com a matèria tintòria.
catequisme
m. [LC] [PE] CATEQUESI.
catequista
m. i f. [LC] [RE] [PR] [PE] Persona que catequitza.
catequístic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al catecisme, al catequista o a la catequesi.
catequitzable
adj. [LC] [RE] Susceptible d’ésser catequitzat.
catequització
f. [LC] [RE] Acció i efecte de catequitzar.
catequitzar
1 v. tr. [LC] [RE] [PE] Instruir oralment (algú), especialment en la religió cristiana.
2 v. tr. [LC] Explicar per tractar de convèncer a fer o a consentir alguna cosa.
caterètic -a
1 adj. [QU] Suaument càustic.
2 m. [QU] Agent caterètic.
caterina
adj. [IMI] roda caterina V. RODA.
catèrvola
f. [LC] Colla desordenada, especialment de mainada.
catet
m. [MT] Costat dels que formen l’angle recte d’un triangle rectangle.
catèter
m. [MD] Instrument quirúrgic, constituït per un tub llarg i prim, emprat per a explorar, eixamplar, injectar o evacuar un conducte o un òrgan buit.
cateterisme
m. [MD] Operació d’introduir un catèter.
catetòmetre
m. [FIM] [MT] Aparell per a mesurar amb precisió diferències d’altura entre dos punts pròxims.
catetxina
f. [QU] CATEQUINA.
catgut
m. [MD] Fil estèril fet de teixit conjuntiu d’intestí de diversos animals, com ara l’ovella, emprat en cirurgia per a fer sutures i lligadures, que amb el temps és absorbit completament.
catifa
1 f. [LC] [ED] [IT] Teixit gruixut lligat o brodat, generalment amb pèl, amb què es cobreix el sòl de les habitacions, de les escales, etc.
2 f. [LC] PER EXT. La catifa verda dels prats. Una catifa de flors.
catifaire
m. i f. [LC] [IT] [PR] CATIFER, CATIFERA.
catifer catifera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa o ven catifes.
catilinària
f. [LC] [FLL] Discurs violent contra algú o alguna cosa.
catió
m. [FIF] [QU] [IQ] IÓ POSITIU.
catiònic -a
adj. [QU] [IQ] Relatiu o pertanyent a un catió o als cations.
catipén
f. [LC] POP. PUDOR2.
cató
m. [LC] Primer llibre de lectura.
càtode
m. [FIF] [EE] [QU] [EL] Elèctrode receptor de càrregues positives o emissor de càrregues negatives. Càtode d’un bany electrolític.
catòdic -a
adj. [EL] [FIF] [QU] [EE] Relatiu o pertanyent al càtode, que emana del càtode. Resistència catòdica.
catòlic -a
1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al catolicisme. Església catòlica, apostòlica i romana. Dogma catòlic. Religió catòlica.
1 2 adj. [RE] Conforme al catolicisme.
1 3 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que professa la religió catòlica.
2 adj. [LC] no estar catòlic No trobar-se bé. Avui no estic gaire catòlica.
catòlicament
adv. [LC] [RE] D’acord amb la doctrina o amb l’Església catòlica.
catolicisme
1 m. [LC] [RE] Confessió cristiana en plena comunió amb el papa.
2 m. [LC] [RE] CATOLICITAT.
catolicitat
f. [LC] [RE] Qualitat de catòlic.
catòptric -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la catòptrica.
2 adj. [FIF] Produït per reflexió.
3 f. [FIF] Part de l’òptica que estudia la reflexió de la llum.
catorze
1 adj. [LC] [MT] Tretze més un. Té catorze anys.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el tretze, 14. Set i set fan catorze.
2 2 m. [LC] El que fa catorze en una sèrie numerada. El quilòmetre 14. Ha sortit el 14. El 14 de maig fa anys. Lluís XIV (catorze).
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre 14. Ha escrit un 14, però gairebé no es veu.
catorzè -ena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té tretze davant seu, el que fa catorze.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les catorze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La catorzena part d’una cosa.
3 m. [LC] [MT] Un catorzè, 1/14. Tres catorzens, 3/14.
catracòlica
f. [LC] [ED] POP. Peça de vestir que hom es posa per mudar-se, que engavanya.
catre
1 m. [LC] [IMF] Llit lleuger per a una sola persona, compost ordinàriament per dues barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc., les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa i subjectes cada parell amb un caragol amb femella i contrafemella per a poder-se plegar.
2 m. [IMI] Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps.
3 m. [IT] Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes.
4 m. [AGP] Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arran de les parets del moll.
catric-catrac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un teler, d’un sedàs, etc.
2 m. [LC] Soroll d’un teler, d’un sedàs, etc.
catúfol
1 1 m. [LC] [AGA] [AQ] Caixó o vas que, junt amb uns altres d’iguals, en un aparell d’elevació d’aigua, és emportat per una roda o cadena sense fi, alternativament amunt i avall i s’omple quan s’immergeix en l’aigua del pou, del rec, etc., i es buida quan, fora de l’aigua, inicia el descens.
1 2 m. [AGP] Pot de terrissa o d’un altre material que serveix per a pescar pops de roca.
2 1 m. [LC] EMBOLIC.
2 2 [LC] fer catúfols REPAPIEJAR.
catxa
f. [LC] [JE] En un joc d’envit, fet d’apostar com si hom tingués un bon joc sense tenir-lo.
catxalot
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, que arriba a tenir fins a 20 metres de llargària, de cap enorme i gran capacitat d’immersió (Physeter macrocephalus).
2 [ZOM] catxalot pigmeu Mamífer cetaci del grup dels odontocets, bastant més petit que el catxalot, però de forma i colors molt semblants (Kogia breviceps).
catxamona
f. [LC] Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig. Fer la catxamona. A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona.
catxap
m. [LC] [AGR] [ZOM] Conill novell.
catxapit
1 m. [IT] Barra de ferro o de fusta que va horitzontalment de bancada a bancada del teler, a la part del davant, on se sol posar el teixidor, i que serveix per a mantenir la calada al nivell de les taules i guiar la roba vers el corró on s’enrotlla.
2 m. [IT] En algunes màquines d’acabats, tensor que és format per dues barres rodones o quadrades per entre les quals passa el teixit.
catxapó
m. [LC] [AGR] CATXAP.
catxar
1 v. tr. [LC] Donar (la mà) a algú. Li va catxar la mà.
2 intr. [LC] Cedir sota la pressió d’un pes posat al damunt. Aquesta taula ha catxat.
catxaruta
f. [LC] [HO] Escudella feta amb cols, patates, arròs o blat, fideus, carabassa, etc.
catxel
m. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, de 3 a 5 centímetres de diàmetre, de perímetre arrodonit i d’un color blanc groguenc, comestible (Cerastoderma edule).
catxerulo
m. [JE] Estel 4 2.
catxeta
f. [LC] CLATELLADA.
catxo1
1 m. [JE] Joc de cartes que hom juga amb mitja baralla i que guanya qui aplega tres cartes del mateix coll o tres reis.
2 [LC] fer bon catxo FER-LA BONA.
catxo2 -a
adj. [LC] Inclinat cap a terra, ajupit.
catxola
f. [TRA] Peça corbada que és col·locada al costat de l’arbre de la nau i, formant parell amb una altra, serveix de suport als baus de les cofes.
catxumbo
m. [LC] Closca llenyosa i dura d’alguns fruits, de la qual es fan vasos, rosaris, etc.
catxutxa
f. [LC] Gorra amb visera.
cau1
1 1 m. [LC] Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. Cau de conills.
1 2 m. [LC] Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d’ossos.
1 3 m. [LC] AMAGATALL. Encalçar fins al cau. Treure del cau.
2 1 m. [LC] Habitació mesquina. No sé com deu de família caben en aquell cau.
2 2 m. [LC] Refugi miserable. Un cau de vici.
2 3 m. [LC] Cambra privada per a treballar, llegir, etc. Jo me’n vaig al meu cau a estudiar.
3 [LC] a cau d’orella loc. adv. Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa. Li ho he dit a cau d’orella. Li has de parlar a cau d’orella si vols que et senti.
cau2
1 m. [LC] [JE] Joc català de cartes entre quatre jugadors, en què cadascun rep quatre cartes en cadascuna de les tres donades i van, l’un darrere l’altre, abatent una carta del seu joc.
2 m. [JE] En el joc del cau, jugada que permet a un jugador arreplegar amb la seva carta la del jugador anterior.
3 [LC] fer cau i net Emportar-s’ho, esgotar-ho, tot.
caua
f. [ZOP] GERLA.
caucasià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Caucas.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Caucas o als seus habitants.
caucàsic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la raça caucàsica.
2 1 m. [FL] Família de llengües parlades a la regió del Caucas.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al caucàsic.
caució
1 f. [ECT] [DR] Seguretat que dona algú del compliment d’una obligació.
2 f. [DR] Pena que obliga la persona sotmesa a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir.
caucionar
v. tr. [ECT] [DR] Donar caució (per algú).
caudal
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la cua.
caudat -ada
1 adj. [ZOA] Proveït de cua.
2 adj. [HIG] En heràld., que té la cua d’un esmalt diferent del del cos. Una sirena caudada. Un cometa caudat.
caudatari
1 m. [LC] [PR] [RE] Assistent encarregat de portar, en les cerimònies, el ròssec del mantell d’un rei i, sobretot, dels hàbits papals, dels vestits prelaticis.
2 m. i f. [LC] [fem. caudatària] Persona que segueix servilment algú.
caudi-
[LC] CAUDO-.
caudícula
f. [BO] Pedicel del pol·lini en els pol·linaris de les orquídies.
caudo- [o caudi-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. cauda, ‘cua’. Ex.: caudofemoral, caudiforme, caudimà.
cauet
m. [ZOO] GAVOT.
-caule
[LC] Forma sufixada del mot ll. caulis, ‘tija’. Ex.: acuticaule, brevicaule.
caulerpa
f. [BOI] Alga verda del gènere Caulerpa de l’ordre de les caulerpals, de distribució preferentment tropical, que comprèn espècies autòctones, com la coleta, i espècies introduïdes.
caulerpals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, marines, formades per filaments sense septes, que poden originar estructures complexes.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
caulescent
adj. [BO] De tija aparent, fàcilment distingible.
cauli-
[LC] V. CAULO-.
caulicle
1 m. [BO] Tija petita o part caulinar de l’embrió d’una llavor.
2 m. [AR] En el capitell corinti, tany que surt del fullatge inferior i puja fins a l’àbac.
caulícola
adj. [EG] Que viu sobre el tronc o les branques dels arbres i dels arbustos.
caulidi
m. [BO] Eix de les molses i hepàtiques folioses que sosté les fulletes o fil·lidis.
cauliflor -a
adj. [BO] Que presenta cauliflòria.
cauliflòria
f. [BO] Formació de flors i, consegüentment, de fruits en el tronc i en les branques velles.
cauliforme
adj. [BO] Que té forma de tija.
caulinar
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la tija.
caulo- [o cauli-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. caulis, ‘tija’. Ex.: caulogènesi, cauliflòria, caulícola.
caulogènic -a
adj. [BO] Format sobre la tija.
cauloide
m. [BO] Part del tal·lus d’una alga semblant a una tija i amb funció de suport i, a vegades, de conducció.
caure
[ger. caient; p. p. caigut; ind. pr. caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen; ind. imperf. queia, etc.; subj. pr. caigui, etc.; subj. imperf. caigués, etc.]
1 1 v. intr. [LC] Moure’s pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l’espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Caure el sol de ple a ple.
1 3 v. intr. [LC] Una cosa, desprendre’s d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat. Caure les dents, els cabells. M’ha caigut l’ungla del dit gros tota sencera. Si sacseges la branca faràs caure la fruita. Caure a trossos, a parracs, a miques. S’ha trencat el gerro: el duia a la mà i l’ha deixat caure.
1 4 [LC] estar per caure [o estar si cau no cau] Estar a punt de desprendre’s.
1 5 [LC] deixar caure una cosa Dir-la en públic per veure quin efecte fa.
1 6 [LC] deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
2 intr. [LC] caure sobre d’algú alguna cosa a) Atènyer-lo en la seva caiguda.
2 [LC] PER EXT. caure sobre d’algú alguna cosa b) Totes les sospites cauen sobre ell. Totes les desgràcies cauen sobre aquest home. La seva còlera caurà sobre vosaltres.
3 1 intr. [LC] Anar a parar a un indret involuntàriament. Caure al mar. Si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot. Caure a la ratera.
3 2 intr. [LC] PER EXT. Caure en un parany, en una emboscada.
3 3 intr. [LC] Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s’hi tot d’un cop. Caure en captivitat. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en menyspreu de tothom. Caure en desgràcia del príncep.
3 4 intr. [LC] Deixar-se anar a alguna cosa blasmable. Caure en falta, en pecat. Caure en error, en contradicció. Caure en dubte, en temptació. Caure en el ridícul. Caure, un autor, en l’afectació. La murmuració és un vici tan arrelat que hi caiem sense adonar-nos-en. Caure en desús, en oblit.
4 1 intr. [LC] Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant. Caure escales avall.
4 2 intr. [LC] Un objecte suspès, cedir a l’acció de la gravetat, penjar lliurement. Els cabells li queien sobre les espatlles, sobre el front. Deixar caure els braços.
4 3 intr. [LC] PER EXT. Deixar caure les seves mirades sobre algú.
4 4 intr. [LC] Un embolcall aplicat a una part del cos, a una cosa qualsevol, abaixar-se al llarg d’aquesta. Li cauen les mitges. Tot li cau i li penja.
4 5 [LC] caure bé Una peça de vestit, escaure.
4 6 [LC] caure malament Una peça de vestit, no escaure.
4 7 intr. [LC] Causar una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú. L’Andreu cau bé a tothom. El pobre Oriol sempre li ha caigut malament.
4 8 intr. [LC] Les veles d’una nau, penjar desinflades per manca de vent. La nau avançava molt lentament: tenia les veles caigudes.
4 9 intr. [LC] El vent, minvar o cessar.
4 10 intr. [LC] Un període de temps, declinar cap a la fi. Començar a caure el dia. Al caure de la tarda. Caure l’hora.
5 intr. [LC] Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
6 intr. [LC] Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri. Em va donar una empenta i em va fer caure. Ha caigut relliscant amb una pela de taronja. La mula en què cavalcava entropessà i caigué. Caure de cara, d’esquena, de costat. No sabem de quin costat caurà. Va caure tan llarg com és.
7 1 intr. [LC] No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d’inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
7 2 intr. [LC] PER EXT. Caure de bondat.
8 1 intr. [LC] SUCUMBIR. En el darrer combat n’han caigut dotze dels nostres. Roma caigué sota els bàrbars. La ciutat ha caigut després de tres mesos de setge. La maniobra dels conservadors ha fet caure el ministeri. Caure una ciutat sota el domini dels àrabs.
8 2 intr. [LC] Pecar 1. El just cau set vegades al dia.
9 intr. [LC] Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant l’altar.
10 intr. [LC] caure en alguna cosa Encertar a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. Ho comprens tu? Jo no hi caic. M’ha saludat un jove pel carrer i no caic en qui pot ser.
11 1 intr. [LC] Esdevenir fortuïtament, per atzar. Li ha caigut el segon premi a la rifa. La conversa ha caigut sobre els perills de la seva professió.
11 2 intr. [LC] Ensopegar-se a esdevenir en tal temps, a trobar-se en tal lloc, a afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d’algú. Aquest any Nadal cau en dijous. Si l’accent cau en la penúltima síl·laba d’un mot, aquest és anomenat pla. On cau aquest poble? Aquesta pregunta no li ha caigut bé. Esperem a veure com caurà la cosa.
11 3 [LC] caure tot bé a algú Ésser-li tot indiferent.
12 intr. [TRA] Una nau, desviar-se del seu rumb.
causa
1 1 f. [LC] [FS] Allò per què una cosa és o s’esdevé, antecedent necessari d’un efecte. La causa suprema, Déu. Causa motiva o impulsiva. Causa eficient. Res no s’esdevé sense causa. No hi ha efecte sense causa.
1 2 f. [LC] [FS] Allò per què hom fa alguna cosa. La guerra ha estat la causa de tots els mals presents. De tot el que ha passat, tu n’has estat la causa.
1 3 [LC] a causa de [o per causa de] loc. prep. Per raó de, com a conseqüència de. No vam sortir a causa de la pluja.
1 4 [LC] [FS] causa ocasional Circumstància que és ocasió que actuï la causa real.
2 1 f. [LC] [DR] Allò que es discuteix davant la justícia. Una causa criminal. Guanyar una causa. Un advocat sense causes.
2 2 [DR] causa civil Procés judicial en què es debaten interessos relacionats amb el dret civil.
2 3 [DR] causa de contracte Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
2 4 [DR] causes majors Causes reservades a la Seu Apostòlica.
3 1 f. [LC] Conjunt d’interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d’algú o d’alguna cosa. La causa dels pobles oprimits. Defensar la causa de les persones sense llar. Atreure algú a la bona causa.
3 2 [LC] fer causa comuna amb algú Actuar conjuntament per uns mateixos objectius. Uns i altres fan causa comuna contra la droga.
causació
f. [FS] Acció de causar.
causador -a
adj. i m. i f. [LC] [FS] Causant 1.
causahavent
m. i f. [AD] DRETHAVENT.
causal
1 adj. [LC] [FS] Pertanyent a la causa.
2 adj. [LC] [FS] Que implica o expressa causa. Conjunció causal. Proposició causal.
causalitat
f. [LC] [FS] Relació de causa i efecte. El principi de causalitat.
causant
1 adj. i m. i f. [LC] [FS] Que causa, que obra com a causa. Ell ha estat el causant de la meva desgràcia.
2 m. i f. [DR] Persona física que per causa de la seva mort provoca la successió legal o testamentària dels seus béns.
causar
1 1 v. tr. [LC] [FS] Ésser la causa (d’alguna cosa). Causar grans danys, la ruïna del país.
1 2 [LC] causar sensació FER SENSACIÓ.
2 tr. [AD] causar estat Una resolució, especialment administrativa, esdevenir definitiva, sense possibilitats d’ésser objecte de recurs.
causatiu -iva
1 adj. [LC] [FS] Que obra com a causa o agent.
2 1 adj. [FL] Que expressa una acció que el subjecte fa que algú altre executi. Verb causatiu. La forma fer fer és una perífrasi causativa.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent als verbs causatius. Sufix causatiu.
causídic -a
1 adj. [DR] Pertanyent al manteniment i a la defensa de causes i plets.
2 m. i f. [DR] [PR] Procurador davant els tribunals.
3 m. [DR] [PR] ANT. Advocat 1 1.
càustic -a
1 1 adj. [LC] [QU] Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica.
1 2 adj. [LC] Mordaç 2. Una paraula càustica. Un home càustic.
2 adj. [FIF] Que és envolupant dels rajos lluminosos provinents d’un focus, reflectits per una superfície còncava. Superfície càustica.
càusticament
adv. [LC] [QU] D’una manera càustica.
causticitat
f. [LC] [QU] Qualitat de càustic.
caut -a
1 adj. [LC] Que procedeix amb cautela. Era una persona cauta: prenia moltes precaucions quan havia de viatjar.
2 adj. [LC] PER EXT. Caminava amb pas caut.
cautament
adv. [LC] D’una manera cauta.
cautela
f. [LC] [DR] Prudència, prevenció, davant la possibilitat que succeeixi un fet, especialment un perill. Tenir la cautela d’assegurar els béns per perill d’incendi.
cautelar
adj. [LC] [DR] Fruit de la cautela, preventiu. Mesures cautelars.
cautelós -osa
adj. [LC] Que procedeix amb cautela.
cautelosament
adv. [LC] Amb cautela.
cauteri
1 m. [LC] [MD] Agent càustic emprat per a destruir teixits orgànics mitjançant la calor o el fred.
2 m. [MD] Instrument quirúrgic per a cremar teixits orgànics.
3 m. [LC] [MD] CAUTERITZACIÓ.
cauterització
f. [LC] [MD] Acció de cauteritzar; l’efecte.
cauteritzar
v. tr. [LC] [MD] Cremar amb un cauteri. Cauteritzar un teixit orgànic.
cautxú
[pl. -ús]
m. [LC] [IQ] [QU] [BOS] [FIF] [ECO] Substància extreta del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l’hevea, que, per la seva elasticitat, tenacitat i impermeabilitat, té una infinitat d’aplicacions pràctiques. Cautxú vulcanitzat. Cautxú sintètic.
cautxutar
1 v. tr. [LC] Recobrir de cautxú.
2 v. tr. [LC] Sotmetre a un bany de cautxú.
cava1
1 1 f. [GG] Galeria excavada per tal de fer un dipòsit on la temperatura es mantingui igual tot l’any.
1 2 f. [AGA] Lloc del celler, generalment subterrani, destinat a la conservació i l’emmagatzematge del vi una vegada elaborat.
1 3 f. [LC] PER EXT. Una cava de cigars.
2 m. [ED] [AGA] Vi escumós elaborat en una cava.
3 f. [GG] [LC] ANT. COVA.
cava2
f. [ZOA] [MD] VENA CAVA.
cavada
f. [LC] [AGA] Acció de cavar; l’efecte.
cavadís -issa
adj. [LC] Que pot ésser cavat.
cavador -a
1 adj. [LC] [AGA] Que cava la terra.
2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Jornaler que cava la terra.
cavalcada
1 1 f. [LC] [AN] [AGR] Correguda a cavall.
1 2 f. [AN] [JE] Desfilada solemne a cavall, amb motiu d’algunes festivitats cíviques o religioses.
2 1 f. [LC] [DE] Antigament, incursió de la cavalleria en territori enemic.
2 2 f. [HIH] A l’edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig a la qual havien de concórrer els vassalls per manament del seu senyor.
2 3 f. [HIH] Dret del senyor a disposar dels vassalls per a les cavalcades, redimible per un tribut.
cavalcador1
1 m. [LC] Marxapeu, pedrís, etc., per a ajudar a pujar a cavall.
2 [LC] dur a cavalcador algú Fer-li entendre la raó.
cavalcador2 cavalcadora
1 m. i f. [LC] Persona que cavalca.
2 m. [LC] [PR] Servidor que seguia o precedia a cavall el seu amo quan anava en carruatge o a cavall.
cavalcadura
f. [LC] [AGR] Bèstia de sella.
cavalcant
adj. [LC] Que cavalca.
cavalcar
1 1 v. intr. [LC] [AGR] Algú, ésser portat sobre l’esquena d’un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
1 2 tr. [LC] Anar sobre l’esquena (d’un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava.
2 tr. [LC] El cavall o un altre animal, cobrir (la femella).
3 intr. [LC] [IMF] Una peça, estar damunt una altra cobrint-la parcialment.
cavall1
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Mamífer perissodàctil que es distingeix de l’ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o d’abastament (Equus caballus). Cavall de sella, de muntar. Cavall de tir, de cotxe. Cavall de càrrega. Cavall blanc, negre, roig, bai. Cavall de raça, de pura sang. Cavall trotador, corredor, amblador. Guarnir, enganxar, menar, manejar, un cavall. Anar, muntar, a cavall. Baixar de cavall. Un home a cavall. Un soldat de cavall.
1 2 [LC] [DE] cavall de batalla a) Cavall aguerrit.
1 2 [LC] cavall de batalla b) Cosa sobre la qual algú insisteix contínuament en una qüestió molt disputada.
1 3 [LC] cavall de mala mort Cavall dolent, vell i flac.
1 4 [AGR] cavall llimoner Cavall que va enganxat a les vares d’un carro o d’un carruatge tot sol.
2 1 [LC] a cavall de loc. prep. a) Muntat sobre, cama ací cama allà. A cavall d’un ruc. A cavall de la paret.
2 1 [LC] a cavall de loc. prep. b) PER EXT. A cavall de dues èpoques. A cavall de Barcelona i València.
2 2 [LC] a cavall flastomat el pèl li lluu Els mals desitjos del contrari solen acabar en profit d’aquell contra qui s’adrecen.
2 3 [LC] a cavall regalat no li miris el dentat Qui rep un present no ha de mirar si hi troba cap defecte.
2 4 [LC] amb el cavall de sant Francesc [o en el cavall de sant Francesc] loc. adv. A peu.
2 5 [LC] ésser cent cavalls Ésser una gran ajuda.
3 m. [LC] Soldat que va a cavall. Resistírem l’atac de tres-cents cavalls.
4 1 m. [LC] [JE] Peça del joc d’escacs amb figura de cap de cavall, en nombre de dues per a cada jugador, que pot anar cada cop que es mou de la casa on és a una de les vuit cases de color diferent separades d’aquella per una sola casa.
4 2 m. [LC] [JE] En el joc de cartes, carta de cada coll on hi ha pintat un home a cavall i que va marcada amb el número onze, la qual sol valer més que la sota i menys que el rei.
4 3 m. [LC] Suport format per dos pals encreuats.
4 4 m. [LC] Suport format per diverses peces articulades que fa de biga d’una coberta.
4 5 m. [LC] Suport format per una post amb quatre petges divergents.
4 6 m. [AQ] ENCAVALLADA.
4 7 m. [AQ] Biga grossa que, en una teulada, sosté bigues més petites.
4 8 [SP] cavall de salts Aparell de gimnàstica artística que consisteix en un cos allargat de fusta recobert de cuir, sostingut per dos suports que permeten de regular-ne l’alçària.
5 1 m. [FIM] cavall de vapor Unitat de potència equivalent a 75 quilogràmetres per segon (símbol, CV).
5 2 [FIM] cavall de vapor fiscal Unitat de potència equivalent a un sisè, aproximadament, del litre de cilindrada (símbol, CV).
6 m. [LC] [ZOP] cavall marí Peix del gènere Hippocampus, de la família dels singnàtids, amb una forma de cap que recorda el d’un cavall, cua prènsil i una bossa incubadora en el cas del mascle.
7 1 m. [ZOI] cavall de faves Insecte de l’ordre dels fasmòpters que adopta la forma de branquilló.
7 2 [LC] [ZOI] cavall de serp a) ESPIADIMONIS.
7 2 [LC] [ZOI] cavall de serp b) Pregadeu 1.
8 m. [LC] POP. HEROÏNA.
9 m. pl. [ME] [LC] Projecció en l’horitzó del batiment de les onades que, si es guaita el mar des del seu mateix nivell, aparenten córrer en cavalcada.
cavall2
interj. [LC] Eufemisme per carall.
cavalla
f. [LC] [ZOP] Verat 1.
cavallada
f. [LC] [AGR] Ramat, munió, de cavalls i d’egües.
cavallar1
m. [AQ] Filera de teules col·locades amb la part convexa cap amunt que serveix per a cobrir l’espai que hi ha entre dues canaleres.
cavallar2
v. intr. [LC] [ME] El mar, agitar-se rodolant les onades les unes sobre les altres.
cavallbernat
m. [LC] [JE] CAVALLFORT.
cavallejar
1 v. intr. [LC] Anar sovint a cavall.
2 intr. [LC] Tenir alguna cosa de cavall.
cavaller1
1 m. [OP] Dipòsit de terres sobreres situat fora d’una via.
2 1 m. [IT] Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre qualsevol dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.
2 2 m. [IT] Peça lleugera que cavalca sobre el fil i que exerceix funcions similars en altres màquines tèxtils.
cavaller2 cavalleressa
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que va muntada a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
2 m. [DE] [PR] Antigament, soldat a cavall.
3 1 m. [HIH] [PR] Membre de certs ordes militars i religiosos instituïts per a combatre els infidels. Cavaller del Temple, de Malta.
3 2 m. [HIH] [PR] Membre d’algun dels ordes instituïts per algun sobirà, especialment el qui hi té el grau menys alt quan n’hi ha diversos. Cavaller de la Legió d’Honor.
4 1 m. [HIH] A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
4 2 m. [HIH] A l’antiga Roma, ciutadà pertanyent a un dels tres ordres de l’Estat, intermediari entre els patricis i els plebeus.
5 1 m. [LC] [HIH] Des de l’edat mitjana, noble que havia rebut l’orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d’una dama.
5 2 [LC] [FLL] [HIH] cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc.
5 3 [LC] [HIH] [PR] cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.
6 1 m. [LC] cavaller de fortuna Aventurer que va pel món cercant riqueses, anomenada.
6 2 [LC] cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.
7 1 m. [LC] Home de caràcter noble i distingit, que té bones maneres, que és galant. Cal ser cavaller amb les dames. L’Hipòlit és un perfecte cavaller.
7 2 m. [LC] Tractament de cortesia que es dona a un home. Bona nit, cavallers.
cavallerejar
1 1 v. intr. [LC] Seguir la cavalleria militar.
1 2 v. intr. [LC] ANT. Militar2 1.
2 intr. [LC] Portar-se com un cavaller.
cavalleresc -a
1 adj. [LC] [HIH] [FLL] De cavaller.
2 adj. [LC] [HIH] [FLL] Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Societat cavalleresca.
3 adj. [LC] [HIH] [FLL] Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l’esperit de la cavalleria. Ideals cavallerescos. Una valentia, una lleialtat, cavalleresca.
cavallerescament
adv. [LC] D’una manera cavalleresca.
cavalleria
1 1 f. [LC] [HIH] Institució militar pròpia de la noblesa feudal, consagrada per la religió, que obligava els qui hi eren admesos a combatre per la fe i la justícia, a protegir els febles, a ésser lleials i cortesos. L’orde de cavalleria. L’edat d’or de la cavalleria. La flor de la cavalleria. Cavalleria errant.
1 2 f. [LC] [HIH] Dignitat, posició, característiques del cavaller.
1 3 f. [LC] [HIH] Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavall ni en armes, ans està en cavaller.
1 4 f. [LC] [HIH] Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa propi d’un cavaller. Fer algú singulars cavalleries. El príncep feia cavalleries gentils, amb son cavall, per la planura.
1 5 f. [HIH] Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disponibles un cavall i armes per al servei del seu senyor.
2 f. [LC] [DE] Part de l’exèrcit que servia a cavall i que des de la Segona Guerra Mundial va motoritzat, mecanitzat i cuirassat. Un esquadró de cavalleria. Un soldat de cavalleria. Cavalleria lleugera. Una càrrega de cavalleria.
3 1 f. [LC] [AGR] Conjunt de cavalls o d’animals similars.
3 2 f. [LC] [AGR] Nom genèric del cavall i d’animals similars.
cavallerís cavallerissa
1 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que té al seu càrrec una cavallerissa. Cavallerís del rei.
2 m. [LC] [PR] Oficial que va a cavall a l’esquerra del carruatge del rei.
cavallerissa
1 f. [LC] [AGR] Estable de cavalls.
2 f. [LC] [AGR] Conjunt dels cavalls d’una cavallerissa, dels dependents que en tenen cura.
cavallerívol -a
adj. [LC] CAVALLERESC. Actes cavallerívols. Temps cavallerívols.
cavallerívolament
adv. [LC] CAVALLERESCAMENT.
cavallerós -osa
adj. [LC] Que es capté com un cavaller. Un home cavallerós amb les dames, en el seu tracte, en el seu parlar.
cavallerosament
adv. [LC] D’una manera cavallerosa.
cavallerositat
1 f. [LC] Qualitat de cavallerós.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona cavallerosa.
cavallet
1 1 m. [LC] Peça horitzontal proveïda de quatre petges divergents que serveix, juntament amb unes altres d’iguals, per a sostenir el tauler o les posts d’una taula o banc provisional.
1 2 m. [LC] Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d’ase usada per a tenir-hi selles, posar-hi a assecar troques, etc.
1 3 m. [LC] Suport en forma d’escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat a col·locar-hi una pissarra o la tela que hom pinta.
1 4 m. [DE] Suport en forma de forqueta per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc per a apuntar i disparar.
1 5 m. [IT] Suport que divideix en diversos compartiments el tren d’estiratge en els manuars, les metxeres i les màquines de filar, sobre el qual recolzen els corrons ratllats.
1 6 m. [IT] Suport de plegadors d’ordit o de rotlles de teixit en moltes màquines tèxtils.
2 m. [ZOO] GAIG BLAU.
3 m. pl. [JE] [LC] Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s’instal·len diversos artificis que poden estar dotats de moviments autònoms.
cavallfort
m. [LC] [JE] Joc d’infants en què un o més jugadors es posen ajupits i els altres els salten per sobre i se’ls van posant al damunt.
cavallí -ina
adj. [LC] [ZOA] Que és de la natura del cavall. Espècie cavallina. Bestiar cavallí.
cavallina
f. [LC] [IQA] [AGR] Pell del cavall adobada.
cavalló
1 1 m. [LC] [AGA] Munt de terra entre dos solcs.
1 2 m. [LC] [AGA] Munt de terra més alt que separa un conreu de l’altre.
2 1 m. [LC] [AQ] La part més alta de la teulada que la parteix en dos vessants.
2 2 m. [LC] [AQ] Acabament en angle que hom dona a les parets d’un tancat, a un mur, etc., perquè l’aigua de la pluja s’escorri pels costats.
3 1 m. [LC] [AGA] Pila de deu a setze garbes que hom formava en el rostoll per recollir-les més fàcilment en el carro.
3 2 m. [FIM] Conjunt de deu coses, com ara garbes, vencills o fruita.
4 m. [FIM] Mesura superficial agrària, pròpia d’Andorra, equivalent a 36 canes quadrades.
cavallonadora
f. [AGA] Màquina que serveix per a fer cavallons de terra.
cavallonar
v. tr. [LC] [AGA] Fer cavallons (en un conreu).
cavallot
m. [LC] Persona, especialment una noia, jove i esvalotada.
cavapalles
m. [LC] [AGA] Eina amb pues, per a arrencar palla del paller.
cavar
1 v. tr. [LC] [AGA] Treballar amb l’aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure’n l’herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor.
2 1 tr. [LC] Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc.
2 2 tr. [LC] Fer (en una peça) la cavitat necessària perquè pugui ésser aplicada a algun lloc convex.
2 3 tr. [LC] Obrir a terra (un clot, un vall, un fossat, etc.).
3 1 tr. [LC] Treballar durament (en una cosa).
3 2 intr. [LC] CAVIL·LAR. No cavis més que no en trauràs l’entrellat.
cavatina
1 f. [MU] Melodia de forma més simple que l’ària.
2 f. [MU] Ària que en les òperes italianes fa el cantant en sortir per primera vegada en escena.
càvea
f. [HIA] En el teatre grec i en el romà, lloc destinat als espectadors, al voltant de l’orquestra.
càvec
1 m. [LC] [AGA] Eina semblant a l’aixada, de fulla més estreta i proveïda a vegades de dues pues a l’altre costat de l’ull.
2 m. [LC] [ZOP] Fase juvenil de la rajada morella.
cavegada
f. [LC] [AGA] Cop de càvec. A la primera cavegada.
caveguell
m. [LC] [AGA] CAVEGUET.
caveguet
m. [LC] [AGA] Eina semblant a un càvec, però amb la fulla més curta i estreta, sense pues i amb el mànec curt.
caverna
1 1 f. [LC] [GL] Cavitat subterrània natural en la terra o en alguna roca. L’os de les cavernes.
1 2 f. [GL] En paleontologia, cavitat on es troben restes fòssils. L’home de les cavernes.
2 f. [MD] Cavitat que es forma dins d’un parènquima, especialment el pulmó, durant el curs d’una tuberculosi.
cavernícola
1 adj. i m. i f. [HIH] [AN] [LC] Que habita en les cavernes. Fauna cavernícola.
2 adj. i m. i f. [LC] Reaccionari, retrògrad. Idees cavernícoles.
cavernós -osa
1 adj. [LC] [GL] Ple de cavernes. Regió cavernosa.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Ple de cavitats, d’intersticis.
3 adj. [LC] Que sembla sortir d’una caverna. Veu cavernosa. Respiració cavernosa. Ranera cavernosa.
cavet
m. [LC] [AQ] [AR] Motllura còncava la secció de la qual és un quart de cercle.
caviar
m. [LC] [HO] Menjar fet d’ous d’esturió salats, als quals s’ha aplicat un procés controlat de maduració.
cavicorni -òrnia
adj. [ZOA] Que té les banyes buides, com els bòvids.
cavilat
m. [ZOP] Peix d’aigua dolça de la família dels còtids, d’uns 13 centímetres de llargada, amb una espina característica a la vora del preopercle, que viu als rius de la Vall d’Aran (Cottus gobio).
cavil·lació
f. [LC] Acció de cavil·lar; l’efecte.
cavil·lador -a
adj. i m. i f. [LC] Que cavil·la.
cavil·lar
v. tr. [LC] Fixar la consideració (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa.
cavil·losament
adv. [LC] D’una manera cavil·losa.
cavim
m. [LC] [AGA] Regueró fet amb un càvec seguint la vora d’un conreu per evitar que hi entri l’aigua d’una ploguda o que s’hi escampin les males herbes dels marges.
cavista
m. i f. [PR] [IMI] Persona que elabora el cava.
cavitat
1 1 f. [LC] Espai buit a l’interior d’un sòlid. Les cavitats d’una roca.
1 2 f. [ZOA] [MD] Espai buit del cos o d’algun òrgan. Cavitat toràcica, abdominal. Les cavitats del cor.
1 3 [MD] [ZOA] cavitat cotiloide Acetàbul de l’os coxal.
2 f. [FIN] cavitat acceleradora Part d’un accelerador de partícules que comunica energia a un feix de partícules carregades elèctricament.
cavó
m. [LC] [AGA] CAVADA.
cavorca
f. [GL] COVA.
càvum
m. [MD] Faringe nasal.
ce
[pl. ces]
1 f. [LC] [FL] Lletra c C.
2 f. [LC] [FL] ce trencada Lletra ce quan duu el signe diacrític (ç).
-cè -cena
[LC] Forma sufixada del mot gr. kainós, ‘recent’. Ex.: neocè, oligocena.