C
ca1
1 1 m. [LC] [ZOM] Gos 1.
1 2 [LC] un ca és un gos Expressió amb què es replica a un ca! interjecció.
2 m. [LC] [ZOP] ca marí Peix de diverses espècies del grup dels condrictis.
ca2
[pl. cas]
f. [LC] [FL] Lletra k K.
ca3
f. [LC] Forma apocopada del mot casa. A ca l’Andreu. A ca la ciutat.
ca4
1 interj. [LC] Expressió usada per a desmentir, generalment precedida de i. Dius que guanyarà el doble que tu? I ca!
2 [LC] ca, barret! Variant intensiva de ca.
ça
1 adv. [LC] ACÍ.
2 [LC] ça com lla loc. adv. De qualsevol manera que sigui, sigui com sigui.
3 [LC] ça i lla loc. adv. Ací i allà.
4 [LC] ça enrere loc. adv. Temps enrere.
cabal1
1 1 m. [LC] [ECT] Hisenda, béns. Són gent de gran cabal. Perquè deixi la masia li han de tornar els cabals que hi té.
1 2 m. pl. [LC] [NU] Diners.
2 m. [LC] [ECT] cabal de sang Bestiar, ramats.
3 m. [LC] fer cabal de FER CAS DE. De les seves amenaces, no en facis cabal.
4 1 m. [LC] [GL] Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps. Cabal absolut. Cabal específic o relatiu.
4 2 [GL] cabal sòlid Quantitat de materials sòlids que travessa la secció d’un curs d’aigua durant una unitat de temps.
cabal2
adj. [LC] PERFECTE.
càbala
1 1 f. [FS] [AN] [RE] Interpretació teosòfica de certs elements de la tradició religiosa jueva, sorgida entre els rabins jueus medievals.
1 2 f. [FS] [AN] [RE] Ciència oculta que pretén estar relacionada amb alguns elements d’aquesta interpretació.
2 1 f. [LC] Intriga 1.
2 2 f. pl. [LC] Càlculs, suposicions, que es fan per a endevinar alguna cosa.
cabalatge
m. [DR] Institució consuetudinària, pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler que es casa amb una pubilla, s’assigna a aquest una soldada, assignació regulada actualment en la Compilació del dret civil de Catalunya.
cabaler
m. [LC] [DR] [AD] [HIG] Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.
cabalera
f. [LC] [DR] Germana de la pubilla.
cabalista
m. i f. [AN] [RE] [FS] Persona versada en la ciència de la càbala.
cabalístic -a
1 adj. [AN] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent a la càbala. Llibre cabalístic.
2 adj. [LC] [AN] Ocult, secret, esotèric.
cabalísticament
adv. [LC] D’una manera cabalística.
cabana
f. [LC] Cabanya 1. Una cabana de pastors.
cabaner
m. [LC] [ZOO] COTXA FUMADA.
cabanera
f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.
cabanya
1 1 f. [LC] Caseta rústica especialment per a arrecerar-s’hi qui ha de passar la nit fora de poblat.
1 2 f. [LC] Barraca vora l’era per a tenir-hi la palla, les garbes, etc.
1 3 f. [LC] [AGR] Barraca al camp per a soplujar-hi el bestiar, etc.
2 f. [AGR] Conjunt de bestiar d’un determinat tipus o raça, d’una comarca, d’un país, d’un propietari, etc. Cabanya de bovins.
cabanyar
m. [LC] Població formada de cabanyes.
cabanyera
f. [AGR] TRANSHUMÀNCIA.
cabaret
m. [LC] [JE] Local nocturn on es representen espectacles musicals i de revista mentre el públic pot prendre begudes. Després de sopar van anar a un cabaret i s’hi van estar fins a la matinada.
cabareter cabaretera
m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que actua en un cabaret.
cabàs
[pl. -assos]
1 1 m. [LC] [ED] Receptacle fet de llata d’espart, amb dues anses, que serveix per a transportar terra, pedres, sorra, etc.
1 2 m. [LC] [ED] SENALLA. El cabàs d’anar a plaça.
1 3 [LC] fer-ne una com un cabàs Fer un acte fora de propòsit i reprensible.
2 1 m. [LC] CABASSAT. Amb un cabàs de fems en tindrem prou. Guanyava diners a cabassos.
2 2 m. [LC] PER EXT. Un cabàs d’indulgències. Un cabàs de petons.
cabassa
1 f. [LC] Cabàs gran per a blat, ordi, etc.
2 f. [LC] Estora d’espart de forma circular sobre la qual es fan feines agrícoles com mesurar gra, olives, etc.
cabassada
f. [LC] CABASSAT.
cabassat
m. [LC] Contingut d’un cabàs ple. Guanyava diners a cabassats.
cabassejar
1 v. tr. [LC] Transportar (coses) amb cabassos.
2 intr. [LC] Omplir i buidar cabassos.
cabasset1
1 1 m. [LC] Receptacle de forma anàloga a la d’un cabàs, més petit, ordinàriament fet de palma o de tela. Hem anat a plaça, la minyona amb el cistell i jo amb un cabasset.
1 2 [LC] aviat l’haurem de treure en un cabasset al sol Expressió que indica que una persona és malaltissa, delicada.
2 m. pl. [LC] [ME] ALTOCÚMULUS. Cel a cabassets, aigua a cantirets.
cabasset2
m. [DE] Peça de l’arnès que cobria i defensava el cap i que de vegades anava combinada amb una bavera.
cabdal2
adj. [LC] Principal, eminent.
cabdell
1 m. [LC] [IT] Bolic de fil debanat.
2 m. [LC] [AGA] Conjunt de fulles apinyades com una bola, com el que presenten la col i altres hortalisses.
3 m. [LC] Embolic 2. No et facis tants cabdells!
cabdellador
m. [HIH] Capità de les companyies de peu i de cavall de les milícies de la ciutat de València anteriors a la Nova Planta.
cabdelladora
f. [IT] Màquina especialment concebuda per a fer els cabdells emprats en fer teixits de punt manuals i en paqueteria.
cabdellar
1 1 v. tr. [LC] [IT] Enrotllar (fil) formant un cabdell. Aquest cordill s’embullarà si no el cabdelleu.
1 2 v. tr. [LC] Una cosa que va rodolant, emportar-se (altres coses). El rocam desprès davallava cabdellant pins i tot el que trobava.
2 1 tr. [LC] Aplegar (gent) a un fi determinat.
2 2 tr. [HIH] ANT. Comandar (gent de guerra).
3 intr. [LC] [AGA] Una col o altra hortalissa, formar cabdell. Les cols ja cabdellen.
cabdill
m. [LC] [PO] [PR] CAPITOST.
cabeç
m. [LC] [ED] Obertura d’una peça de vestir per on passa el cap.
cabeça
f. [LC] [AGA] [BO] Bulb 1. La planta de la ceba, del lliri, de la tulipa, té cabeça. Una cabeça d’alls.
cabeçada
f. [LC] [AGR] Arreu del cap dels animals de tir.
cabeçar
v. intr. [LC] [AGA] Treure cabeça. Els lliris ja comencen a cabeçar.
cabeçatge
1 m. [HIH] Impost que es pagava sobre els caps de bestiar.
2 m. [HIH] [ISL] Impost que pagaven els caps de família mudèjars a les comarques meridionals del País Valencià.
cabeçó
m. [LC] [AGR] Brida especial en forma de mitja lluna que permet d’exercir una pressió violenta sobre el musell del cavall.
cabeçut
m. [ZOP] LLISSA LLOBARRERA.
cabell
1 1 m. [LC] Pèl que surt a la pell del crani de l’espècie humana. Cabells negres, rossos, castanys, blancs. Cabells llargs, curts. Cabells esbullats. Cabells a lloure. Néixer els cabells. Caure els cabells. Pentinar, arrissar, tallar, els cabells. El gruix d’un cabell.
1 2 m. [LC] Conjunt dels cabells. Caure el cabell. Tenir algú tot el cabell blanc.
1 3 [LC] cabells d’or Cabells rossos.
1 4 [LC] fer estar amb els cabells drets Espaordir en gran manera.
1 5 [LC] fer posar els cabells de punta HORRORITZAR.
2 m. [LC] [HO] cabell d’àngel a) Confitura en fils que es fa amb la polpa de les carabasses de cabell d’àngel.
2 [LC] [HO] cabell d’àngel b) FIDEU DE CABELL D’ÀNGEL.
3 1 m. pl. [BOS] [AGA] CABELLS D’ÀNGEL.
3 2 [BOS] [AGA] cabells d’àngel Planta del gènere Cuscuta, de la família de les cuscutàcies, filamentosa, sense arrels ni fulles, amb glomèruls de flors diminutes, que viu com a paràsit sobre diverses plantes, damunt les quals estén les tiges molt ramificades i entortolligades, sovint vermelloses, que poden semblar talment cabelleres.
cabellblanc -a
adj. [LC] Que té els cabells blancs.
cabellera
1 1 f. [LC] Conjunt dels cabells d’una persona, especialment quan són molts i llargs. Una abundant cabellera. Cabellera desfeta, esbandida, esbullada.
1 2 f. [LC] [AGR] Crinera 1.
1 3 f. [LC] [BOS] [AGA] Feix de filaments, corresponents als estils, que duu la panotxa tendra del moresc.
2 f. [LC] [FIA] Núvol brillant de gasos i pols que envolta el nucli d’un cometa, format a partir de la sublimació dels gels que formen aquest.
3 1 f. [LC] [AGA] [BOS] cabellera de la reina Planta herbàcia dels gèneres Drosanthemum, Mesembryanthemum i altres, de la família de les aïzoàcies, de tiges esteses o penjants, fulles suculentes i flors d’un rosa purpuri, conreada com a ornamental.
3 2 [BOS] [AGA] cabellera d’àngel CABELLS D’ÀNGEL.
cabellut -uda
adj. [LC] Que té molt de cabell.
caber
[LC] V. CABRE.
cabermoni
m. [LC] Embull, conjunt de coses desordenades o de mal resoldre.
cabernet
1 f. [AGA] Vinya d’una varietat conreada a la regió de Bordeus.
2 m. [LC] [AGA] Raïm de vinya cabernet.
3 m. [LC] [AGA] Vi elaborat amb raïm cabernet.
cabestrar
v. tr. [LC] [AGR] Posar cabestre (a un cavall o a una haveria).
cabestre
1 m. [LC] [AGR] Corda que es lliga al cap d’un cavall o d’una haveria per a menar-lo o fermar-lo.
2 m. [AGP] Corda que uneix cada nansa al calament.
cabestrejar
v. tr. [LC] [AGR] Menar (una bèstia) pel cabestre. Has d’aprendre a cabestrejar un cavall.
cabestrell
1 m. [LC] [MD] Embenat que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostenir l’avantbraç o la mà malalts.
2 m. [LC] [AGR] [AGA] Fusta d’1 pam de llarg amb tres puntes de clau sortints en la cara posterior i una anella a cada cap, que es posava al front dels bous sostinguda amb unes cordes i servia per a fer-los obeir.
cabestrer cabestrera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven cabestres i altres articles anàlegs.
cabestrera
1 f. [LC] Nansa de cordill, especialment la que es posa a les nanses de pescar.
2 f. [AGP] Cabestre 2.
3 f. [LC] [IT] Conjunt de caps de fils d’ordit que resta en el teler després de tallat un tros de roba acabat de teixir.
cabila
f. [LC] [AN] [ISL] Tribu amaziga del Marroc, d’Algèria o de Tunísia.
cabilenc cabilenca
1 1 m. i f. [LC] [AN] [ISL] Individu pertanyent a una cabila.
1 2 adj. [AN] [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs.
2 1 m. i f. [AN] [LC] [ISL] Individu d’un poble amazic que habita a la regió de Cabília.
2 2 adj. [LC] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants.
3 1 m. [FL] [LC] [ISL] Parlar amazic de Cabília.
3 2 adj. [LC] [FL] [ISL] Relatiu o pertanyent al cabilenc.
cabina
1 f. [LC] [TRA] Cambra petita d’una nau on pot dormir algun tripulant o algun passatger.
2 f. [LC] Petita cambra o espai aïllat des d’on hom acompleix alguna operació. Cabina de comandament d’una aeronau. Cabina de projecció. Cabina telefònica.
3 f. [LC] CASETA DE BANYS.
cabiró
m. [LC] [AQ] [IMF] Biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.
cabirol
m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, petit, de banyes dretes forcades de la punta, que habita Europa i l’oest asiàtic (Capreolus capreolus).
cabiscol cabiscola
m. i f. [LC] [RE] [PR] Responsable del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic.
cabiscolia
f. [LC] [RE] Càrrec de cabiscol.
càbit
m. [LC] [JE] En el joc de l’argolla, cop de ple que una bola dona a una altra.
cablar
v. tr. [EL] [EE] Establir les connexions (en un aparell elèctric).
cablatge
m. [EL] Conjunt de cables elèctrics que constitueixen les interconnexions d’un circuit.
cable
1 m. [LC] Corda gruixuda de cànem com la usada per a assegurar la nau a l’àncora.
2 1 m. [AGF] Conjunt de fils metàl·lics, o de cordons formats per aquests fils, enrotllats de forma helicoidal.
2 2 m. [EL] [EE] Conjunt de fils conductors, sovint recoberts d’aïllant i protegits per una coberta comuna, que serveixen per a transmetre un corrent o senyal elèctric.
2 3 [EL] [EE] [IN] [TC] cable coaxial Cable format per un conductor central, un embolcall aïllant, un conductor exterior concèntric i una coberta protectora exterior.
2 4 [EL] [TC] cable submarí Cable submergit que s’usa per a les comunicacions intercontinentals.
3 m. [CO] En les agències d’informació, informació que arriba per telegrama.
4 1 m. [FIM] [TRA] Mida equivalent a 120 braces.
4 2 m. [TRA] [FIM] Mida que correspon a la desena part d’1 milla marina, equivalent a 185,2 metres.
cablejar
v. tr. [LC] [EL] [EE] CABLAR.
cabler
m. [TC] [TRA] Vaixell destinat a la instal·lació i el manteniment de cables submarins.
caboixó
1 m. [AQ] Clau de coure o daurat, amb la cabota decorada, aplicat a una porta, a les cantoneres d’una làpida o emprat per a tatxonar la pell o la tapisseria en el moblatge d’ostentació.
2 m. [IMI] [AR] Pedra preciosa polida però no tallada.
cabòria
f. [LC] Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Tenir cabòries. Estar ple de cabòries. Quines cabòries!
caboriejar
v. intr. [LC] Tenir cabòries, patir cabòries.
cabot
1 1 m. [ZOP] Gobi 2.
1 2 [ZOP] cabot amb banyes Peix de diferents espècies del gènere Callionymus, de la família dels cal·lionímids.
2 1 m. [ZOO] ORENETA CUABLANCA.
2 2 [ZOO] cabot de roca ROQUEROL.
3 m. [ZOR] Capgròs 2.
cabota
1 1 f. [LC] Cap del clau, d’un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana.
1 2 f. [LC] PER EXT. La cabota d’un argue.
2 f. [IMI] Part plana del ferro d’un martell per on hom pica.
3 f. [LC] Bulb d’una planta.
4 1 f. [LC] Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota.
4 2 adj. [LC] Tossut, obstinat. No siguis cabota!
5 f. [LC] [ECT] Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina. A tant el jornal llevat cabotes i dies de festa.
cabotada
1 1 f. [LC] Moviment d’inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat.
1 2 f. [LC] BECAINA.
2 f. [LC] Cop de cap. Li han partit el llavi d’una cabotada.
3 f. [LC] Acció pròpia d’un cabota, d’un tossut.
cabotatge
m. [LC] [TRA] Navegació que es fa al llarg de la costa.
caboteig
m. [LC] Acció de cabotejar.
cabotejar
v. intr. [LC] Moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre, o endavant reiteradament.
cabotí
1 m. [LC] Sota2 1.
2 m. [IT] En la indústria tèxtil, defecte que consisteix a prendre forma de ganxo les puntes metàl·liques d’algunes guarnicions a causa de l’esmerilament.
cabra
1 1 f. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant domèstic, de grandària semblant a l’ovella però més lleuger i esvelt que aquesta, de pèl curt i aspre, de banyes arquejades endarrere i de cua molt curta (Capra hircus). Un ramat de cabres.
1 2 f. [LC] [ZOM] [AGR] Femella adulta de la cabra. Llet de cabra.
1 3 [ZOM] [AGR] cabra d’Angora Cabra d’una varietat de pèl llarg i sedós.
2 f. [LC] estar com una cabra a) Ésser eixelebrat, esbojarrat.
2 [LC] estar com una cabra b) Estar esvalotat.
3 1 f. [ZOM] [AGR] cabra blanca Cabra de pelatge completament blanc i de banyes lleugerament corbades cap enrere (Oreamnos americanus).
3 2 [ZOM] [AGR] cabra daina Daina 1.
3 3 [ZOM] [AGR] cabra dels Alps Cabra de pelatge aspre i espès de color bru rogenc (Capra ibex).
3 4 [ZOM] [AGR] cabra pirinenca Cabra semblant a la cabra salvatge, avui extingida (Capra pyrenaica pyrenaica).
3 5 [ZOM] [AGR] cabra salvatge Cabra de pelatge bru clar, de ventre blanquinós i de banyes ben desenvolupades (Capra pyrenaica hispanica).
4 1 f. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels anoplurs, paràsit de l’home, semblant al poll però de cos més curt i ample (Phthirus pubis).
4 2 f. [LC] [ZOI] Aranyó11.
5 f. [LC] [ZOI] Crustaci marí del grup dels braquiürs, de closca ovoide verrucosa i plena de punxes, de potes llargues, de moviments lents i de vida sedentària solitària (Maja squinado).
6 f. [ZOO] cabra fera Gamarús 1.
7 1 f. [LC] [BOB] ROVELLÓ DE CABRA.
7 2 [BOB] cabra d’estepa LLETRAGA PELUDA.
7 3 [BOB] cabra de beç Bolet de l’ordre de les russulals, de barret molt pelut i làtex blanc abundant, que viu sota els bedolls (Lactarius torminosus).
cabrada
f. [LC] [AGR] Ramat de cabres.
cabrafiga
f. [LC] [BOS] Infructescència de la cabrafiguera, dura i no comestible.
cabrafigar
v. tr. [LC] [AGA] CAPRIFICAR.
cabrafiguera
f. [LC] [BOS] [AGA] Figuera d’una raça silvestre que viu a les roques de la regió mediterrània i que requereix per a la maduració dels fruits el concurs d’un insecte himenòpter que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix (Ficus carica var. caprificus).
cabrafiguerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Indret poblat de cabrafigueres.
cabrales
m. [HO] Formatge de llet de vaca, semitou i de gust fort, originari de Cabrales.
cabrall
m. [LC] [AGR] Cabrum 1.
cabre
[inf. cabre o caber; ind. pr. 2 caps, 3 cap; subj. pr. càpiga, etc.]
1 1 v. intr. [LC] Una cosa, poder ésser continguda en una altra. La gent no cabia en aquella sala. Quants llibres hi cabran, en aquest armari?
1 2 [LC] no cabre algú a la seva pell Estar ple d’orgull, de satisfacció, etc. No cabia a la pell de goig.
1 3 [LC] no cabre algú al món Ésser molt superbiós.
1 4 [LC] no cabre una cosa a la barretina [o no cabre una cosa al cap] No saber-se’n avenir, no poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.
2 intr. [LC] Alguna cosa, ésser escaient o natural que hom la faci. Sobre això, no hi caben discussions.
cabreig
m. [LC] [ME] Fet de cabrejar la mar.
cabrejar
v. intr. [LC] [ME] La mar, formar petites onades blanques d’escuma.
cabrella
1 f. [LC] [AGR] Cabra petita.
2 f. [ZOO] CABUSSÓ EMPLOMALLAT.
3 f. [ZOI] Crustaci decàpode marí del grup dels braquiürs, de color bru, amb el cos recobert de cerres ganxudes a les quals l’animal enganxa algues, sorra, etc., per tal de confondre’s amb el medi (Maja verrucosa).
cabrer cabrera
1 1 m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que guarda un ramat de cabres.
1 2 f. [LC] Casa o cabana on es recullen les cabres de nits.
1 3 m. i f. [LC] [PR] Persona que ven llet de cabra.
2 m. [LC] [AGA] cabrer de raïm Bagot, gotim.
3 m. [AGP] Ormeig semblant al rall, però més petit i amb un cèrcol de reforç per a pescar cabres.
cabreria
f. [LC] Casa on hom ven llet de cabra.
cabrerot
m. [LC] Bagot 1.
cabrestant
m. [EI] [LC] ARGUE.
cabreta
[usat generalment en pl.]
1 f. [LC] Petita onada blanca d’escuma.
2 f. [LC] Núvol petit que fa estol. Quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes.
càbria
1 f. [TRA] Màquina d’alçar pesos que consisteix en una corriola suspesa del punt on s’ajunten dues perxes inclinades que formen angle.
2 f. [IT] Aparell de retorçar anàleg a la roda de corder, més potent que aquesta.
cabrida
f. [LC] [AGR] Cabra femella abans de complir l’any.
cabridada
f. [LC] [AGR] Conjunt de cabrits nats d’un part.
cabridar
v. intr. [LC] [AGR] La cabra, parir.
cabridella
f. [LC] [AGR] Cabreta de llet.
cabriola
1 f. [LC] [AGR] Salt, especialment el que es fa encreuant diferents cops els peus quan són enlaire.
2 f. [LC] [AGR] Salt en què el cavall dona un parell de guitzes quan és enlaire.
cabriolar
v. intr. [LC] [AGR] Fer cabrioles. Els nois sortien d’estudi cabriolant.
cabriolat
m. [IMF] Petge usual en mobles de diversos estils francesos i anglesos del segle XVIII la forma del qual és assimilada a la pota d’algun animal quadrúpede.
cabriolé
[pl. -és]
1 m. [LC] [TRG] Carruatge lleuger, tirat per un cavall, obert pel davant i proveït d’una capota plegable de cuir.
2 m. [LC] Descapotable 2.
cabrissa
f. [LC] [AGR] Estable de cabres.
cabrit
m. [LC] [ZOM] [AGR] Petit de la cabra.
cabriter
adj. [LC] [BOB] bolet cabriter V. BOLET.
cabritilla
f. [IQA] [ED] [LC] [AGR] Pell de cabrit o d’anyell adobada per a fer empenyes de sabata i altres peces de vestir.
cabró
1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Boc11.
2 1 m. [LC] Marit que consent l’adulteri de la muller.
2 2 m. i f. [LC] [fem. cabrona] POP. Persona que fa males jugades.
cabronada
f. [LC] Jugada 2.
cabrota
f. [LC] [ZOO] Gamarús 1.
cabrum
1 m. [LC] [AGR] Conjunt de cabres, bocs i cabrits.
2 adj. [LC] [AGR] Bestiar cabrum.
cabuda
1 1 f. [LC] Capacitat de contenir. Un vas d’una cabuda de quaranta hectolitres. La cabuda d’una sala d’espectacles.
1 2 [LC] tenir cabuda en un indret Cabre-hi.
2 f. [LC] Superfície d’un predi, d’un bosc. La cabuda de la parcel·la a tallar.
cabuderia
f. [LC] TOSSUDERIA.
cabusset
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels podicipèdids, d’uns 25 centímetres de llargada, de color fosc amb el plomatge ataronjat a les galtes i a la gola durant l’estiu, el més petit i abundant dels ocells capbussadors (Tachybaptus ruficollis).
cabussó
1 m. [ZOO] Ocell aquàtic de la família dels podicipèdids, de cos arrodonit, de bec curt i prim i de dits envoltats d’una membrana lobular.
2 [ZOO] cabussó collnegre Ocell de la família dels podicipèdids, d’uns 30 centímetres de llargada, de plomatge negre al coll i al capell i de plomes daurades darrere cada ull (Podiceps nigricollis).
3 [ZOO] cabussó emplomallat Ocell de la família dels podicipèdids, d’uns 49 centímetres de llargada, de coloració bruna a les parts superiors i blanca a les inferiors i de plomall doble al cap (Podiceps cristatus).
4 [ZOO] cabussó gris Ocell de la família dels podicipèdids, d’uns 43 centímetres de llargada i de plomatge molt acolorit a l’estiu (Podiceps griseigena).
5 [ZOO] cabussó orellut Ocell de la família dels podicipèdids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors a l’hivern (Podiceps auritus).
cabussot
m. [LC] [ZOO] Cabussó 1.
cabut1
m. [LC] [ZOP] Forcadella 1 1.
cabut2 -uda
1 adj. [LC] Que té el cap gros.
2 adj. [LC] Tossut, obstinat.
caça
1 1 f. [LC] [SP] [AN] [AGF] Acció de caçar. Anar a la caça del senglar. He fet una bona caça.
1 2 [LC] [SP] caça a l’abeurada Acció de caçar animals en el punt on solen anar a beure.
1 3 [SP] caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat.
1 4 [SP] caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los.
1 5 [LC] [SP] [AGF] caça major Caça de senglars, de cérvols, etc.
1 6 [LC] [SP] [AGF] caça menor Caça de conills, de llebres, de perdius, etc.
1 7 [LC] anar a caça d’alguna cosa [o anar a la caça d’alguna cosa] Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
2 f. [HIH] [AN] caça de bruixes a) Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria.
2 [SO] [PO] caça de bruixes b) Persecució i repressió de minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.
3 1 f. [LC] [SP] Conjunt dels animals que es tracta de caçar. En aquests boscos hi ha molta caça. Aixecar la caça.
3 2 f. [LC] [SP] [HO] Conjunt dels animals caçats. Caça de pèl. Caça de ploma.
4 f. [DE] Acció bèl·lica en què un vaixell o un avió persegueix un altre vaixell o un altre avió.
5 1 m. [DE] [EI] Avió militar molt ràpid, destinat a perseguir i atacar els avions enemics.
5 2 [EI] [DE] [LC] caça bombarder Avió militar que està capacitat per a portar una càrrega de bombes i que pot actuar com a caça i també en accions contra objectius terrestres.
6 f. [MU] Peça polifònica en forma de cànon, pròpia del segle XIV.
caçada
f. [LC] [SP] Caça 1 1.
caçador1 -a
1 adj. [LC] [SP] Que caça, s’aplica especialment als animals que per instint cacen d’altres animals.
2 m. i f. [LC] [SP] [PR] [AGF] Persona que caça per ofici o per entreteniment. Una colla de caçadors. Caçador al vol. Caçador d’aturat, de barraqueta. Caçador de filats, de parany. Caçador recol·lector.
3 m. [DE] [PR] Soldat d’infanteria o de cavalleria que pertanyia a batallons o a regiments lleugers de muntanya.
caçador2 -a
adj. [LC] [SP] Que es pot caçar. Aquesta perdiu no és caçadora: és massa lluny.
caçadora
f. [LC] Gec esportiu de llana, de cuir, etc., estret de cintura usat originàriament pels caçadors.
caçaescota
m. [TRA] BOTAFORA.
caçaire
m. i f. [AGF] [PR] CAÇADOR, CAÇADORA.
caçamines
m. [DE] Vaixell de guerra de petit port, de 300 a 800 tones, construït o adaptat per a la localització i la inutilització de mines submarines.
caçapapallones
m. [LC] Estri que consisteix en una bossa de xarxa molt fina cosida a un cèrcol o a un marc metàl·lic o de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres insectes sense malmetre’ls.
caçar
1 1 v. tr. [LC] [SP] Cercar i encalçar (animals en llibertat) per tal de capturar-los o matar-los. Han anat a caçar ànecs. Un mirall de caçar aloses. Caçar amb vesc, al ram. Caçar amb filat. Caçar a l’encesa.
1 2 v. tr. [LC] Perseguir, encalçar, (una persona, una nau, un avió, etc.). Tenen gossos per a caçar els fugitius.
1 3 v. tr. [LC] [SP] Agafar o matar (un animal) caçant. Hem caçat tres conills. Han sortit de cacera, però no han caçat res.
1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Caçar bolets. Caçar espàrgols.
1 5 [LC] caçar un ocell al vol Caçar-lo mentre vola.
2 1 tr. [LC] Aconseguir (quelcom). Ha caçat una bona pubilla.
2 2 [LC] caçar notícies al vol Assabentar-se’n sense que hagin estat exposades d’una manera clara o explícita, escoltant en una conversa, etc.
3 tr. [TRA] Cobrar (l’escota o altres caps de maniobra del velam).
caçatorpediners
m. [DE] Vaixell de guerra que tenia la finalitat de combatre els torpediners.
cacatua
f. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de plomatge vistós i brillant, i de cap adornat d’un bell plomall de grans plomes mòbils, originari d’Oceania.
cacau
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre de la família de les esterculiàcies, de mida petita, de fulles ovades lluents i de fruits en forma de grans càpsules, que pengen del tronc i de les branques velles, originari de l’Amèrica tropical i profusament cultivat als tròpics (Theobroma cacao).
2 m. [LC] [BOS] [HO] [AGA] Llavor del cacau lleugerament torrada i parcialment fermentada, principal ingredient de la xocolata.
cacauer
m. [LC] [BOS] [AGA] Cacau 1.
cacauet
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l’Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients (Arachis hypogaea).
2 m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit del cacauet, llegum indehiscent, de coberta dura que té d’un a tres estrenyiments mig separant les llavors i que madura sota terra.
3 m. [AGA] [BOS] Llavor del cacauet, comestible en cru o torrada, de la qual s’extreu un oli d’usos industrials i alimentaris.
cacera
1 1 f. [LC] Caça 1 1. Anar a la cacera del senglar.
1 2 [LC] fer bona cacera Agafar molts animals en la caça.
2 f. [LC] [SP] [AN] Partida de caça.
3 f. [LC] [SP] Colla de caçadors. Aquells són de la cacera de l’hereu.
4 f. [LC] Abundància de caça.
cacic
1 m. [LC] [PR] [HIH] [PO] Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.
2 m. [LC] [HIH] [PR] Reietó dels indis de les Antilles, de Mèxic, del Perú i d’altres parts d’Amèrica.
cacicat
1 1 m. [LC] [HIH] Domini exercit per un cacic.
1 2 m. [LC] [HIH] Temps que dura aquest domini.
2 m. [AN] Sistema d’organització política superior a la tribu caracteritzat per un sistema econòmic fonamentat en la redistribució, per l’emergència de classes socials i per l’especialització en la divisió del treball.
caciquejar
v. intr. [LC] Fer actes de cacic.
caciquisme
m. [LC] [HIH] [PO] Sistema politicosocial basat en la influència dels cacics.
caciquista
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al caciquisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari del caciquisme.
caçó
1 m. [ZOP] Peix semblant a les mussoles, però amb les dents agudes i tallants i la segona aleta dorsal més petita que la primera (Galeorhinus galeus).
2 m. [ZOP] PEIX CLAVELLAT.
caco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kakós, ‘dolent’. Ex.: cacòsmia, cacostomia.
cacodil
1 m. [QU] Radical univalent, de fórmula –As(CH3)2.
2 m. [QU] Líquid oliós d’olor al·liàcia gairebé insuportable, de fórmula (CH3)2AsAs(CH3)2, inflamable en contacte amb l’aire.
cacodílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als derivats del cacodil.
cacofonia
f. [LC] [FL] [FLL] So desagradable, especialment el que resulta de la combinació d’uns sons determinats en un mot o en un enunciat.
cacofònic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Que presenta cacofonia.
cacografia
1 f. [FL] [PE] [LC] Mala escriptura.
2 f. [LC] [FL] [PE] Escriptura incorrecta.
cacologia
f. [LC] [FL] [FLL] Expressió que, tot i no ésser incorrecta gramaticalment, ho és quant a la lògica o al dret ús dels mots.
cacoquímia
f. [MD] OBS. Estat viciós dels humors del cos.
cacoquímic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cacoquímia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de cacoquímia.
cacostomia
f. [MD] Pudor de la boca.
cactàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn més de dues mil espècies, xeròfiles i suculentes, sovint cactiformes, de flors vistoses, amb peces nombroses, i fruit en baia, pròpies sobretot de les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, a la qual pertanyen els cactus i el peiot.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cactiforme
adj. [BO] Que té aspecte de cactus, per la suculència de les tiges, les cutícules gruixudes, les fulles reduïdes a espines i la tendència a l’esfericitat, s’aplica a les cactàcies i a altres plantes, pertanyents a famílies diferents, adaptades a la sequera.
cactus
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les cactàcies, de gèneres molt diversos, de tija carnosa, simple o ramificada, globulosa o cilíndrica, de vegades comprimida i articulada, de fulles transformades sovint en espines i de flors, molt generalment solitàries, grosses i de colors vistosos, emprada en jardineria.
2 m. [BOS] [AGA] Planta cactiforme pertanyent a famílies altres que les cactàcies.
cacuminal
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou.
cada
[inv.]
1 1 adj. [LC] Tots els individus que formen part d’una col·lectivitat, no aquest o aquell en particular. Ha donat el jornal a cada treballadora. Cada soldat tenia el seu lloc assenyalat.
1 2 adj. [LC] Indica la freqüència regular de temps amb què passa o es fa alguna cosa. Ve cada dia. Aquesta revista surt cada vuit dies. Cada any es fa una revisió.
2 1 adj. [LC] cada un CADASCUN.
2 2 [LC] cada u CADASCÚ.
cadaf
m. [FIM] Mesura de capacitat per a oli, equivalent a la vuitena part d’un càntir.
cadafal
1 1 m. [LC] [JE] Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle, un acte solemne, una execució, etc.
1 2 m. [LC] [HIH] Plataforma que es dreçava per a l’execució d’un criminal.
2 m. [LC] [AR] Túmul 1 2.
cadafet
m. [ZOO] Fraret 1.
cadagang
m. [LC] [ZOI] ESCAMARLÀ.
cadamunt
m. [AQ] Pis de sota la teulada.
cadap
m. [FIM] CADAF.
cadarn
m. [LC] [MD] REFREDAT.
cadarnós -osa
adj. [LC] [MD] Refredat, encadarnat.
cadars
1 m. [IT] Seda basta de fils curts que recobreix el capoll.
2 m. [AGF] Rebuig d’aquesta seda, utilitzat com a esquer per a peixos i granotes.
cadascú
pron. [LC] Tota persona sense distinció, tothom distributivament. Cadascú fa del seu el que vol.
cadascun -a
[inv.]
adj. [LC] Tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup o d’una col·lectivitat. Han donat un exemplar del llibre a cadascun dels presents.
cadastral
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al cadastre.
cadastre
m. [LC] [DR] [ECT] Registre estadístic de les finques urbanes i rústiques fet per l’Estat per determinar la mesura dels impostos.
cadàver
m. [LC] [BI] [MD] Cos mort, especialment d’una persona.
cadavèric -a
1 adj. [LC] [MD] Propi d’un cadàver. Rigidesa cadavèrica.
2 adj. [LC] [MD] Que representa les característiques d’un cadàver. Rostre cadavèric. Malalta cadavèrica.
càdec
1 m. [LC] [BOS] Arbret de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, del qual difereix perquè presenta dues línies blanquinoses a l’anvers foliar i perquè té els gàlbuls vermells i lluents, propi de la terra baixa mediterrània (Juniperus oxycedrus).
2 [BOS] càdec de mar Arbret de la família de les cupressàcies, més robust i de fulles i gàlbuls més revinguts que el càdec, propi d’algunes àrees litorals (Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpa).
cadell1
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Petit del gos.
1 2 m. [LC] [ZOM] [AGR] Petit del llop, de l’os, del lleó i d’altres feres.
1 3 adj. [LC] [ZOM] Un gos cadell. Un lleó cadell.
2 m. [LC] [ZOO] CAMALLARGA.
3 m. [LC] [ZOI] [AGA] Insecte ortòpter que té les potes del davant molt fortes i obre galeries subterrànies, perjudicial per a les plantes (Gryllotalpa gryllotalpa).
4 1 m. [LC] [IMF] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, de fulla estreta, usada per a fer solcs de secció rectangular a la fusta.
4 2 m. [IMF] Solc que es fa amb el cadell.
4 3 m. [LC] [EI] Peça lleugerament corbada afuada per un dels caps que, aplicada per aquest cap contra una roda o una barra dentada, permet el pas de les dents quan la roda o la barra es mou en un sentit determinat i impedeix que aquesta es mogui en sentit contrari.
4 4 m. [IMI] [AQ] Solc fet en el cantell d’una post on s’encadella o emmetxa el crestall d’una altra post.
4 5 m. [LC] [IMI] Peça d’un molí fariner, de fusta o de metall, que, copejant la tremuja, fa que en vagi caient el gra sobre la mola.
5 m. pl. [BOS] Planta de gèneres i famílies diversos, de fruits coberts de pues o pèls ganxuts, que s’enganxen fàcilment al pelatge i als vestits.
6 1 m. [LC] [IT] Troca petita de fil o de seda.
6 2 m. [LC] [IT] Reunió de molts fils per a fer borles i altres treballs de passamaneria.
cadell2
m. [HIH] Membre d’un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i començament del segle XVII.
cadella
1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Cadell femella.
2 adj. [LC] [ZOM] [AGR] Una gossa cadella.
cadellada
f. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt dels cadells nats d’un part.
cadellar
1 v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] La gossa, la lloba, etc., parir.
2 intr. [LC] Alguna cosa, anar donant més i més de si. Aquestes faves li cadellaran quan les cogui.
cadellet
m. [LC] Baldó petit.
cadena
1 1 f. [LC] [IMI] [IQ] Sèrie d’anelles, de peces en forma de S, de tiges, de barretes, etc., enllaçades o articulades cada una amb les dues immediates formant una tira contínua que serveix per a subjectar, per a transmetre un moviment, etc. Una cadena de ferro, d’argent, d’or. Un camí tancat amb una cadena. La cadena del rellotge. Portava al coll una cadena amb una creu. Portava el gos lligat amb una cadena. Un presoner carregat de cadenes.
1 2 [AQ] cadena d’agrimensor Cadena formada de tiges unides amb anelles, d’una longitud de 10 metres, que serveix per a mesurar terrenys.
1 3 f. pl. [TRG] [LC] Xarxa de cadenes amb què s’envolten els pneumàtics d’un vehicle per tal d’augmentar-ne l’adherència al sòl.
2 1 f. [LC] [DR] Pena de reclusió en presidi. Ha estat condemnat a cadena perpètua.
2 2 f. [LC] PER EXT. Les cadenes de l’amor.
3 1 f. [LC] [ECT] Sèrie d’elements semblants que se succeeixen sense interrupció. Cadena de feines.
3 2 [OP] cadena d’empedrat Filera de pedres en un empedrat.
3 3 [LC] [GG] [GL] cadena de muntanyes Sèrie de muntanyes enllaçades amb certs caràcters comuns i amb una mateixa direcció general. La cadena dels Pirineus.
3 4 [LC] [FL] cadena fònica Sèrie de sons successius pronunciats per un parlant que formen un enunciat.
3 5 f. [QU] Sèrie d’àtoms d’un element, particularment de carboni, enllaçats consecutivament o formant cicles, que constitueixen l’esquelet d’una molècula o d’una part d’aquesta molècula.
3 6 [QU] cadena isotàctica Cadena polimèrica en què els substituents dels carbonis asimètrics tenen tots la mateixa configuració relativa respecte a la cadena.
3 7 f. [MT] En mat., conjunt totalment ordenat.
3 8 f. [MT] Successió de variables aleatòries tal que la distribució de probabilitats d’una de les variables depèn dels valors obtinguts per les anteriors. Cadena de Markov.
4 1 f. [LC] Sèrie ininterrompuda de fets, d’accions, d’idees. Una cadena de raonaments, de judicis.
4 2 [AGF] cadena de la fusta Circuit de la fusta des que és arbre fins a l’ús final.
4 3 [FIA] cadena protó-protó Conjunt de reaccions nuclears en cadena que converteixen quatre nuclis d’hidrogen en un d’heli.
4 4 [LC] [FIN] en cadena loc. adv. D’una manera consecutiva i depenent un element d’un altre.
4 5 [LC] fer la cadena Posar-se en fila per passar-se l’un a l’altre galledes d’aigua en un incendi, cabassos, pedres, paquets, etc.
5 1 f. [EG] En un sistema natural, relació lineal que s’estableix entre tres o més elements.
5 2 [EG] cadena alimentària Seqüència d’organismes que s’alimenten l’un de l’altre, des d’un d’inicial que no en consumeix d’altres fins a un de final que no és consumit per cap altre.
5 3 [FIN] [QU] cadena de desintegració Sèrie de núclids en què cada membre es transforma en el següent, per desintegració radioactiva, fins a l’aparició d’un núclid estable.
5 4 [EG] cadena tròfica CADENA ALIMENTÀRIA.
6 f. [JE] Figura de dansa que fa progressar un cercle en els dos sentits, en què els executants es donen les mans alternativament.
7 f. [LC] [EI] Conjunt de màquines i d’equips emprats en la fabricació en cadena.
8 1 f. [LC] [TC] Conjunt d’emissores que transmeten un mateix programa produït en un centre emissor principal.
8 2 f. [LC] [TC] Conjunt d’emissores de radionavegació els senyals de les quals indiquen la posició d’un vaixell o d’un avió.
8 3 f. [CO] Associació de mitjans de comunicació que pertanyen a una mateixa persona o societat.
8 4 f. [CO] Organització administrativa i tècnica que va des de l’equip emissor de ràdio i de televisió fins al receptor.
cadenador cadenadora
m. i f. [AQ] [PR] Persona que mesura terrenys amb la cadena d’agrimensor.
cadenar
v. tr. [AQ] Mesurar amb la cadena d’agrimensor. Han vingut a cadenar el terreny.
cadenat
m. [LC] Pany la caixa del qual porta una peça en forma de U invertida que té una cama fixada a la caixa, i pot obrir-se l’altra cama estant-hi subjectada pel pestell del pany.
cadència
1 1 f. [LC] [FL] [FLL] Descens d’entonació que assenyala el final d’un mot, d’un sintagma, d’una oració, d’un vers o d’un hemistiqui.
1 2 f. [FL] [FLL] Ritme que resulta de la distribució escaient, segons l’entonació, dels finals d’oració, de vers, etc.
1 3 f. [FL] Distribució i combinació d’accents i de mots que donen un ritme característic a cada idioma.
2 1 f. [LC] [MU] En mús., caiguda o terminació d’una frase musical.
2 2 [MU] cadència autèntica Cadència de terminació d’una frase, d’un passatge, d’un moviment, que va del cinquè al primer grau de tonalitat de l’escala.
2 3 [MU] cadència plagal Cadència de terminació d’una frase, d’un passatge, d’un moviment, que va del quart al primer grau de tonalitat.
2 4 f. [MU] Passatge de virtuosisme d’un solista en un concert, en què es desenvolupa el material temàtic amb un estil fantasiós i sense acompanyament orquestral.
2 5 f. [LC] [MU] Ritme simètric dels moviments i dels sons que coincideixen amb els temps forts de la música de dansa i amb el pas dels soldats en marxa.
2 6 f. [MU] Trinat sobre la penúltima nota de la cadència al final d’un període, emprat pels músics francesos del segle XVI.
2 7 f. [MU] Fórmula harmònica que fa la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
3 f. [JE] Repetició regular de moviments, de sons, d’imatges, etc.
cadenciós -osa
adj. [FLL] [FL] [MU] Que té cadència.
cadenciosament
adv. [FL] [MU] [FLL] Amb cadència.
cadeneta
1 f. [LC] Cadena estreta, especialment l’emprada com a guarnició d’una roba.
2 f. [LC] [IT] Costura, brodat, treball de ganxet, en què la sèrie dels punts afecta la figura d’una cadena. Punt de cadeneta.
3 f. [AF] Filera de nusos de les que es formen en el llom d’un llibre en cosir els plecs.
4 f. [LC] [AGP] Tira de xarxa de fil gruixut que reforça les vores superior i inferior d’una xarxa de pescar.
cadenot
m. [TRA] Tirant metàl·lic fermat al costat d’una nau que serveix per a amarrar-hi els obencs i els estais.
cadequer
m. [BOC] Lloc poblat de càdecs.
cadernell
m. [LC] [ZOO] CADERNERA.
caderner1
m. [BOS] Ocell híbrid de cadernera i canari.
caderner2
adj. [BOS] card caderner V. CARD.
cadernera
f. [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 centímetres de llargada, de plomatge molt vistent de color castany clar, la cara amb una taca vermella, blancs els costats del cap, negra la nuca, les ales negres amb una banda groga i cua negra amb taques blanques, granívor, molt apreciat com a ocell de gàbia pel seu cant (Carduelis carduelis).
cadet
1 m. i f. [LC] [DE] Alumne d’una acadèmia militar.
2 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels infantils i inferior a la dels juvenils, de catorze o quinze anys d’edat.
2 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als cadets.
cadi
1 m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Jutge en els pobles islàmics.
2 m. [HIH] Des de la conquesta cristiana, jutge i cap de les comunitats islàmiques a Catalunya, on solia exercir el càrrec d’alamí.
3 m. [HIH] Al País Valencià, jutge a les aljames més grans.
cadira
1 1 f. [LC] [IMF] [ED] Seient amb respatller, per a una persona sola. Una cadira de fusta. Una cadira de boga. Una cadira plegable. Una cadira de braços. Un joc de cadires.
1 2 [HIH] cadira curul Cadira oficial on seien els senadors, pretors i edils patricis.
1 3 [LC] cadira de braços Cadira amb un pal sortint a cada costat del respatller per a descansar-hi els braços.
1 4 [LC] cadira de rodes Seient amb rodes als costats usat per al transport de malalts o d’impedits.
2 f. [BOS] cadira de pastor COIXÍ DE MONJA.
cadiraire
m. i f. [LC] [IMF] [PR] Persona que fa o ven cadires.
cadiral1
m. [LC] [OP] Porta d’un canal o resclosa per a retenir o deixar passar l’aigua.
cadiral2
m. [LC] CADIRA DE BRAÇOS.
cadirat
1 m. [LC] [IMF] Conjunt de seients integrats a l’estructura del cor de les esglésies o de certes sales de reunions.
2 1 m. [LC] [AGA] [OP] Pas en els recs on es posa la fusta per a fer pujar l’aigua.
2 2 m. [OP] Porta de contenció de l’aigua en aquest pas.
cadiratge
1 m. [LC] [IMF] Joc de cadires, les cadires d’una sala.
2 m. [IMF] Conjunt format per un tresillo i diverses cadires.
cadirejar
v. intr. [LC] Remoure cadires. Què tant cadirejar: seieu i calleu.
cadirer cadirera
m. i f. [LC] [IMF] [PR] CADIRAIRE.
cadireta1
1 f. [LC] Seient fet amb les quatre mans de dues persones de manera que cada mà cenyeixi un puny. Fer la cadireta. Dur a la cadireta.
2 f. [LC] [EI] Suport dels coixinets d’un arbre de transmissió.
3 f. [IMF] En alguns tipus de rellotges de paret o de peu, mena de prestatget que sosté la màquina.
4 f. [MU] Petit orgue situat sota el banc o a l’esquena de l’organista que pel seu so més íntim contrasta amb els jocs del gran orgue.
cadireta2
1 f. [IMF] [AGA] Obertura que tenen les botes grosses, en una de les bases circulars, per a abocar-hi el vi o perquè hi entri la persona encarregada de netejar-les.
2 f. [IMF] [AGA] Post que serveix de tapadora d’aquesta obertura.
3 f. [IMF] [AGA] [OP] Portella o post per a aturar o desviar l’aigua d’un rec, d’una séquia, etc.
cadmi
1 m. [QU] [ML] Metall blanc, dúctil, mal·leable, que cruix en corbar-lo, emprat com a recobriment per a la protecció d’altres metalls (símbol, Cd; nombre atòmic, 48; pes atòmic, 112,40).
2 m. [AR] GROC DE CADMI.
cadmiar
v. tr. [ML] Cobrir (una peça metàl·lica) amb una capa de cadmi.
càdmic -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al cadmi.
2 adj. [QU] [ML] Que conté cadmi. Clorur càdmic.
cadmopó
m. [AR] Pigment groc obtingut per precipitació conjunta de sulfur de cadmi i sulfat de bari.
cadolla
f. [LC] [GL] Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua del mar, d’un riu, etc., forma un petit bassal.
caduc -a
1 1 adj. [LC] [DR] Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Òrgans caducs. Institucions caduques.
1 2 adj. [LC] DECRÈPIT. Un vell caduc.
2 adj. [BO] [ZOM] Que es desprèn anualment. Un arbre de fullatge caduc. Banyes caduques.
3 adj. [FL] En fonèt., que tendeix al debilitament i a la desaparició, s’aplica a un so.
caducament
adv. [LC] D’una manera caduca.
caducar
1 v. intr. [LC] Estar pròxim a caure, a desaparèixer.
2 1 intr. [LC] [DR] Un decret, un costum, una llei, etc., perdre la força o la validesa per manca d’ús o altra raó.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Un producte caducat. Els iogurts han caducat.
caduceu
m. [AN] [HIG] Atribut de Mercuri, emprat avui com a símbol del comerç, que consisteix en una vara amb dues ales al cim i dues serpents enrotllades tot al seu llarg.
caduci-
[LC] Forma prefixada del mot caduc. Ex.: caduciflor, caducifoli.
caducifoli -òlia
1 adj. [BO] [AGF] Que perd el fullatge cada any amb l’arribada de l’estació desfavorable. L’ametller i els roures són arbres caducifolis.
2 m. [BO] Planta caducifòlia.
caducitat
1 f. [LC] Qualitat de caduc.
2 f. [DR] Extinció d’un dret o d’una acció pel fet de no ésser efectuada durant el termini assenyalat per la llei o per pacte.
3 f. [DR] Extinció de validesa d’un permís, d’una concessió, d’una autorització, etc., atorgats per l’Administració per un temps determinat.
caduf
1 m. [LC] [AGA] Catúfol 1.
2 m. [AQ] [AGA] Canonada soterrada feta d’obra que serveix per al dessecament o sanejament d’aiguamolls o per a conduir les aigües a la claveguera.
cadup
m. [LC] [AGP] [AGA] CADUF.
caduquejar
v. intr. [LC] REPAPIEJAR.
caf
f. [RE] [FL] Onzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
cafè
[pl. -ès]
1 1 m. [LC] [BOS] Arbret del gènere Coffea, de la família de les rubiàcies, conreat als països tropicals, de fulles lluents i flors blanques, els fruits del qual contenen ordinàriament dues llavors planoconvexes amb un solc al llarg de la cara plana.
1 2 [AGA] cafè moca Cafè d’una varietat procedent d’Aràbia.
2 1 m. [LC] [BOS] Llavor del cafè. Torrar cafè. Cafè molt. Cafè descafeïnat.
2 2 [HO] [LC] cafè torrefacte Cafè que ha estat barrejat amb sucre en torrar-lo.
3 1 m. [LC] [HO] Beguda feta per infusió de les llavors de cafè torrades i moltes. Prendre cafè. Una tassa de cafè. Cafè amb llet. Cafè llarg.
3 2 [LC] [HO] cafè irlandès Cafè amb whisky i nata.
4 1 m. [LC] [HO] [IMI] Establiment on serveixen cafè i també licors, refrescos, etc. El Cafè de la Rambla. L’amo del cafè.
4 2 [JE] cafè concert Cafè on es presenten números de música o de cant en un petit escenari.
5 m. [BOS] cafè bord [o cafè de pobre] Planta de la família de les papilionàcies, de flors grogues i fruit terminat en un bec ganxut, pròpia del Mediterrani meridional, i que, en determinades contrades, ha reemplaçat el cafè veritable en èpoques de carestia (Astragalus boeticus).
cafeïna
f. [LC] [QU] [MD] [BI] Alcaloide derivat químicament de la xantina que ocorre en el cafè, en el te, etc., usat com a estimulant del sistema nerviós central i com a tònic cardíac.
cafeol
m. [QU] Principi aromàtic del cafè.
cafetar
m. [LC] [AGA] [BOC] Plantació de cafè.
cafeter -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cafè.
2 1 m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que ven cafè.
2 2 m. i f. [LC] Persona que té un cafè.
3 adj. [LC] Que beu molt cafè.
cafetera
1 1 f. [LC] [ED] Recipient per a servir el cafè.
1 2 f. [ED] Màquina per a fer la infusió de cafè. Cafetera elèctrica.
2 1 f. [LC] Objecte vell, màquina que funciona malament.
2 2 f. [LC] Persona revellida, inhàbil, maldestra.
cafeteria
f. [LC] [HO] Establiment per al servei ràpid de cafè i d’altres begudes, així com de menges senzilles.
càfila
f. [LC] Conjunt de gent, especialment en mal sentit. Sou una càfila de mentiders.
cafís
[pl. -issos]
m. [FIM] [AGA] Mesura de capacitat per a grans, de valor variable segons les contrades.
cafissada
f. [LC] [AGA] [FIM] Mesura superficial agrària, pròpia del País Valencià, equivalent a l’extensió de terra que es pot sembrar amb un cafís de gra.
cafit -ida
adj. [LC] CLAFIT.
cafrada
f. [LC] Acció pròpia d’un cafre, d’una persona bàrbara.
cafre
1 1 adj. i m. i f. [AN] [ISL] OBS. Indígena del sud d’Àfrica, entre les províncies del Cap i Natal.
1 2 adj. [AN] [ISL] OBS. Relatiu o pertanyent als cafres.
2 m. i f. [LC] Persona bàrbara, brutal.
caftà
m. [AN] [ISL] Vestimenta llarga fins a mitja cama, oberta per davant, amb mànigues curtes, usada entre turcs, moros, àrabs i altres.
cagacalces
m. i f. [LC] POP. Persona covarda, pusil·lànime.
cagada
f. [LC] POP. Acció de cagar o de cagar-se.
cagadubtes
m. i f. [LC] POP. Persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
cagadur
m. [LC] POP. Ric avariciós.
cagaferrar-se
v. intr. pron. [LC] [ML] Convertir-se en cagaferro, en una massa anàloga al cagaferro.
cagaferro
m. [LC] [ML] Escòria resultant de la reducció dels minerals, especialment la produïda en un forn de ferro.
cagalatxa
m. i f. [LC] POP. CAGAMIQUES.
cagalló
1 m. [LC] [AGR] Massa de matèries fecals més o menys dura que forma com una bola petita. El camí era ple de cagallons de les ovelles. En els prestatges només hi havia cagallons de rata.
2 m. pl. [LC] [AGR] Llana inferior i més basta que penja del bestiar de llana i cau quan l’esquilen.
cagamànecs
m. [LC] [ZOO] Bitxac 1.
cagamiques
m. i f. [LC] POP. Persona avara, gasiva.
cagamuja
f. [LC] [BOS] Planta herbàcia del grup de les lletereses, robusta, pròpia d’indrets ruderals, les llavors de la qual s’usen com a purgants (Euphorbia lathyris).
caganer -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] POP. Que caga sovint.
1 2 m. i f. [LC] POP. Criatura fins als tres anys aproximadament. La classe dels caganers.
2 adj. i m. i f. [LC] POP. Covard 1.
3 m. [AN] POP. Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.
caganiu
1 m. [LC] [ZOA] Darrer ocellet nascut d’una niuada.
2 m. i f. [LC] El fill més petit d’un matrimoni.
cagar
1 1 v. intr. [LC] [MD] POP. Defecar 2.
1 2 intr. pron. [LC] POP. Defecar involuntàriament. És molt petit i encara es caga a les calces.
1 3 intr. pron. [LC] POP. cagar-se a les calces Desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada.
1 4 intr. pron. [LC] POP. cagar-se de por Tenir molta por.
1 5 intr. pron. [LC] POP. Defecar en un lloc inconvenient. Uns pobres diables que es cagaven pels estables.
1 6 intr. pron. [LC] POP. cagar-se en algú Maleir-lo.
2 1 tr. [LC] [MD] POP. Expel·lir amb els excrements. Cagava els pinyols que s’havia empassat.
2 2 [LC] cagar-la a) POP. Cometre un error, fer un disbarat.
2 2 [LC] cagar-la b) POP. Espatllar un negoci.
cagarada
f. [LC] [MD] POP. Excrements expel·lits cada vegada que s’evacua el ventre.
cagarel·la
1 f. [MD] POP. Deposició clara.
2 [LC] POP. fer cagarel·la Fer broma, fer el ridícul.
cagarina
1 m. i f. [LC] POP. CAGACALCES.
2 f. pl. [LC] [MD] POP. DIARREA. Tenir cagarines.
3 f. pl. [LC] POP. sembla que tingui cagarines Expressió que indica que algú va molt de pressa.
cagarrines
f. pl. [LC] Cagarines.
cagarro
m. [LC] [MD] POP. Massa de matèries fecals evacuades, suficientment dura per a conservar la forma cilíndrica que ha pres en l’intestí.
cagarulla
f. [LC] [AGR] Cagalló de cabra, d’ovella, de llebre, etc.
cagat -ada
1 adj. [LC] POP. No gens reeixit. Quina festa més cagada!
2 adj. [LC] POP. Covard, que per no res agafa por, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc.
cagó cagona
m. i f. [LC] POP. CAGANER, CAGANERA.
càgola
1 f. [LC] Noi petit i amb pretensions de gran.
2 f. [LC] Home petit i de poc servei.
caguera
f. [LC] [MD] POP. Ganes d’evacuar el ventre.
caguerada
f. [LC] POP. CAGARADA.
caguerot
m. [LC] POP. Persona petita i ridícula.
caguerri
m. i f. [LC] POP. CAGACALCES.
cai
m. [GG] Formació insular típica de la regió intertropical atlàntica d’Amèrica.
caiac
1 m. [LC] [TRA] Embarcació lleugera, estreta i punxeguda, feta de pell, usada pels esquimals.
2 m. [SP] Piragua de buc tancat proveïda de timó de peus per a un, dos o quatre tripulants que maniobren asseguts amb les cames lleugerament flexionades i utilitzen pales dobles.
caiaquista
m. i f. [SP] Piragüista que competeix amb caiac.
caid
m. [LC] [HIH] [PR] En els pobles del nord d’Àfrica, oficial públic que té funcions de governador, de jutge i de cap militar.
caient
1 1 m. [LC] Manera de caure la roba, un vestit. Aquest vestit té un bon caient.
1 2 m. [LC] PER EXT. El caient d’una frase.
1 3 [LC] caient d’ulls Manera habitual d’abaixar els ulls una persona.
1 4 [LC] al caient de loc. prep. En el moment de caure (la tarda, una hora, etc.).
2 1 m. [TRA] caient de popa Part de cap a popa d’una vela de tallant.
2 2 [TRA] caient de proa Part de cap a proa d’una vela de tallant.
3 adj. [HIG] En heràld., que cau o es dirigeix cap a la punta de l’escut, s’aplica especialment a una fletxa.
caiguda
1 1 f. [LC] Acció de caure. La caiguda d’un cos en el buit. Una caiguda de cavall. Deturar la caiguda del pèl.
1 2 [LC] a la caiguda de la fulla loc. adv. Quan cau la fulla, a la tardor.
1 3 [LC] a la caiguda del sol loc. adv. A la posta del sol.
1 4 [LC] tenir la caiguda a l’esquerra Una cosa, estar inclinada cap a l’esquerra.
1 5 [LC] tenir la caiguda a la dreta Una cosa, estar inclinada cap a la dreta.
1 6 [LC] [FIF] caiguda lliure d’un cos Caiguda d’un objecte sotmès exclusivament a l’acció de la gravetat i a la resistència de l’aire.
1 7 [AGF] caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.
2 1 f. [LC] Acció de sucumbir. La caiguda del ministeri. La caiguda dels àngels. Tenir algú una caiguda.
2 2 f. [LC] Rendició d’una plaça forta. La caiguda de Jerusalem.
2 3 [LC] anar de caiguda Estar en decadència. Les festes populars van de caiguda.
3 f. [FL] En ling., desaparició d’un fonema d’una determinada posició sense influir en la natura fonètica dels fonemes veïns. La caiguda de les vocals àtones finals diferents de a.
4 f. [FIF] caiguda de potencial [o caiguda de tensió] Diferència de potencial entre dos punts d’un circuit, produïda pel pas d’un corrent elèctric a través d’un element disposat entre aquests dos punts.
5 f. [LC] Part penjant d’una peça de roba, d’unes tovalles, etc.
caiman
m. [LC] [ZOR] Rèptil dels gèneres Caiman, Melanosuchus o Paleosuchus, del grup dels crocodilians, caracteritzat perquè les fileres de dents de les mandíbules superior i inferior no encaixen, de manera que amb la boca tancada només es veuen les dents superiors, propi de l’Amèrica tropical.
caïment
m. [LC] ANT. Acció de caure.
caïnita1
f. [GLM] Mineral, sal de fórmula MgSO4·KCl·3H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic.
caïnita2
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Caín.
2 adj. [LC] Que es deixa portar per l’odi contra parents pròxims.
cairar
v. tr. [LC] [IMI] Treure caires (a alguna cosa, especialment un tros de fusta o de pedra).
cairat -ada
1 adj. [LC] [IMI] Proveït de caires.
2 1 m. [LC] [AQ] Biga petita que sosté els cairons sobre els quals es fixen les teules.
2 2 m. [IMF] Biga de fusta escairada relativament petita.
caire
1 1 m. [LC] [IMI] Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric. Un caire rebaixat.
1 2 [LC] [IMI] treure caires a un objecte rodó Fer-lo polièdric.
2 1 m. [LC] Vora 1 1. El caire d’un precipici.
2 2 [LC] al caire de l’abisme loc. adv. Al punt en què és imminent la caiguda en el pecat, en quelcom d’abominable.
3 m. [LC] Aspecte 1. Aquest problema té molts caires. La qüestió agafà un altre caire.
cairejar
v. tr. [LC] [IMI] CAIRAR.
cairell
1 m. [LC] [GL] Element detrític de roca, de caires angulosos, de 2 a 256 mil·límetres de grandària.
2 m. [DE] Fletxa més curta que les ordinàries i de punta quadrangular o triangular molt pesant.
3 1 m. [LC] [BOS] FAJOL BORD.
3 2 m. [LC] [BOS] CASTANYA D’AIGUA.
3 3 m. [BOS] TRÍBOL.
caireta
f. [LC] [BOS] [AGA] GUIXA.
cairó
m. [LC] [AQ] Rajola quadrada.
caironar
v. tr. [LC] [AQ] ENCAIRONAR.
caironat -ada
adj. [HIG] En heràld., que es recolza sobre un dels seus angles, s’aplica als escuts quadrats.
cairota
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Caire.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Caire o als seus habitants.
cairut -uda
adj. [LC] Que presenta caires. Un roc gros i cairut.
caixa
1 f. [LC] Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes.
2 1 f. [LC] Receptacle més o menys semblant a una caixa.
2 2 [LC] caixa acústica Caixa que conté un altaveu o, més generalment, diversos altaveus convenientment disposats i acoblats, condicionada acústicament i destinada a la reproducció de sons amb un mínim de distorsió.
2 3 [LC] [AF] caixa alta a) Sector superior esquerre de la caixa d’impremta que conté les lletres majúscules.
2 3 [LC] [AF] caixa alta b) Lletra d’impremta majúscula. S’ha de compondre els títols en caixa alta.
2 4 [LC] [AF] caixa baixa a) Sector inferior de la caixa d’impremta que conté les lletres minúscules, les xifres i els espais.
2 4 [LC] [AF] caixa baixa b) Lletra d’impremta minúscula. Aquest text ha d’anar en caixa baixa.
2 5 [LC] [AF] caixa d’impremta Receptacle en forma de calaix, dividit en compartiments, on hi ha les lletres d’impremta.
2 6 [LC] caixa de fonamentació Caixa que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
2 7 [MU] caixa expressiva En l’orgue, moble dotat de persianes mòbils que conté un conjunt de jocs.
2 8 [LC] caixa negra Aparell blindat que enregistra les dades tècniques del vol d’un avió per tal que en resti constància en cas d’accident.
3 1 f. [LC] TAÜT.
3 2 [LC] caixa de morts TAÜT.
3 3 [LC] ja li podeu fer la caixa Expressió que indica que una persona està a les acaballes.
3 4 [LC] o caixa o faixa Expressió que es diu quan hom ha de prendre una decisió arriscada, jugant-s’hi el tot pel tot.
4 f. [LC] [AR] Moble, sovint ornamental, per a guardar-hi roba i efectes domèstics. Caixa de núvia. Caixa de mariner.
5 1 f. [LC] Buc 1. La caixa del rellotge. La caixa de l’escala. La caixa d’un piano.
5 2 f. [LC] Cavitat toràcica.
5 3 [LC] caixa del pit [o caixa toràcica] Caixa 5 2.
5 4 f. [TRG] [LC] Part d’un camió o d’un carro destinada a dur la càrrega.
5 5 f. [TRA] Espai que hi ha entre les costelles a l’interior d’una nau.
5 6 f. [JE] En l’escenari d’un teatre, espai entre bastidors.
6 f. [LC] caixa de la carretera Excavació de poca profunditat que es fa a la zona de l’esplanació d’una carretera on després hi haurà el paviment.
7 f. [AF] En una pàgina, rectangle destinat a la zona impresa, envoltada pels marges o blancs.
8 1 f. [DE] CURENYA.
8 2 f. [DE] Peça que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i les parts que componen una arma de foc portàtil.
9 f. [FIM] Conjunt de setze raimes de paper, que equivalen a vuit mil fulls.
10 1 f. [LC] Receptacle on es guarden diners.
10 2 [LC] caixa enregistradora Aparell emprat per a deixar enregistrats els valors de les vendes, efectuar els càlculs apropiats i guardar-hi provisionalment els diners.
10 3 [LC] caixa forta [o caixa de cabals] Recipient blindat on es guarden diners i objectes de valor.
11 1 f. [LC] [ECT] Departament d’una empresa, d’una entitat financera, d’una administració, on es fan els pagaments i els cobraments. Passeu per la caixa a cobrar.
11 2 f. [LC] [ECT] Conjunt d’actius líquids, com ara diners, comptes a la vista, etc., que componen la tresoreria d’una entitat o d’una empresa. Portar la caixa d’un banc. El llibre de caixa. El coeficient de caixa.
11 3 [ECT] fer la caixa Fer l’inventari de la tresoreria en un moment determinat.
12 f. [LC] [ECT] Establiment que rep fons en dipòsit, els administra, els fa valer. Caixa d’estalvis.
13 f. [DE] caixa de reclutament Dependència de la zona de reclutament tradicionalment destinada a la inscripció i a la classificació dels reclutes.
caixabanc
m. [LC] [IMF] Banc amb respatller o sense en què el seient és la tapa d’una caixa o de dos o més caixons.
caixada
1 f. [LC] Allò que cap dins una caixa.
2 f. [LC] AIXOVAR. S’enduu una bona caixada de roba blanca.
caixer1
1 m. [LC] [AQ] Buc de l’escala.
2 m. [LC] [AF] Ull d’una lletra. El caixer de la e.
3 m. [LC] Llit d’un riu, d’un barranc, d’una séquia.
caixer2
[inv.]
adj. [RE] Preparat ritualment i autoritzat per la llei hebraica. Vi caixer. Carn caixer.
caixer3 caixera
1 m. i f. [AD] [ECT] [PR] Encarregat de la caixa d’una empresa, d’una entitat financera o de l’Administració pública.
2 m. [LC] caixer automàtic Aparell dotat d’un sistema interactiu que permet al client d’una institució bancària de realitzar un cert nombre d’operacions de caixa amb la introducció d’una targeta magnètica i la inscripció d’un codi numèric personal, o utilitzant la llibreta d’estalvis proveïda d’una banda magnètica.
3 1 m. [AN] Organitzador d’una festa patronal a Menorca.
3 2 m. [AN] Cavaller que participa en les colcades i en els altres actes de les festes majors dels pobles de Menorca.
caixet
1 m. [LC] [MD] Càpsula feta de pa d’àngel o de midó.
2 m. [JE] Cotització d’un artista.
caixeta
f. [TRA] Conjunt de cordons trenats que formen una mena de corda de secció rectangular, emprada en la confecció de botafions, estrops per als rems, etc.
caixetí
1 m. [LC] [AF] Compartiment d’una caixa d’impremta.
2 m. [IMI] Lloc d’un rellotge marcador on és introduïda la fitxa per tal d’imprimir-hi l’hora i la data.
3 m. [AR] Espai emmarcat, situat a la part inferior d’un dibuix, on figuren el nom de l’objecte dibuixat, l’escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant, etc.
caixista
1 m. i f. [LC] [AF] [PR] Operari tipogràfic que compon a mà.
2 m. i f. [LC] [PR] [IMI] Manyà que fa caixes per a guardar-hi cabals.
caixmir
1 m. [IT] Fibra tèxtil natural procedent del pèl d’una raça de cabres originària de la vall índia del Caixmir.
2 m. [IT] Teixit fet amb caixmir.
caixmiri
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de llengua caixmiri que habita al Caixmir.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als caixmiris.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua indoirànica parlada al Caixmir i zones veïnes.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al caixmiri.
caixó
m. [LC] Caixa petita amb tapa o sense, destinada a guardar-hi alguna cosa. El caixó dels retalls. El caixó de les escombraries.
caixonera
f. [AGA] Dispositiu semblant a una caixa cobert amb una vidriera inclinada que és emprat per a aïllar i protegir els conreus del seu interior.
caixot
m. [LC] Bota de secció ovalada muntada damunt un carro, emprada per al transport de mesquita.
cal
[pl. cals]
[LC] Contracció del mot ca, ‘casa’, i l’article el.
cala1
f. [LC] [GL] [GG] Entrada que fa el mar en una costa brava, a propòsit per a treure i avarar les embarcacions.
cala2
1 1 f. [LC] [AGP] Acció de calar les xarxes.
1 2 [LC] fer cala buida No aconseguir el que hom volia.
2 1 f. [LC] [MD] Metxa de paper caragolat, tros de sabó, untats d’oli, que s’introdueixen al recte per procurar l’anar de ventre.
2 2 f. [LC] [MD] Manyoc de desfiles per a introduir en una ferida.
2 3 f. [LC] [MD] Sonda per a reconèixer una ferida.
3 f. [IMF] Tros de fusta d’uns vuit a deu centímetres, embolcat amb paper de vidre, que per una cara presenta el perfil negatiu de la motllura i serveix per a polir-la.
4 f. [AQ] Excavació practicada al costat dels fonaments d’un edifici ja construït que és omplerta de formigó per tal de reforçar-los.
calabós
[pl. -ossos]
1 m. [LC] [DR] Cambra, en una presó, en un castell, etc., destinada a tancar-hi presos.
2 m. [DE] A les casernes, als campaments militars, etc., local on són tancats els soldats que han de complir arrestos o penes lleus.
calabre
m. [LC] [JE] Persona que freqüenta assíduament les cases de joc.
calabrès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Calàbria.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Calàbria o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte italià parlat a Calàbria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al calabrès.
calàbria
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels gàvids, que pot recórrer nedant per sota l’aigua uns centenars de metres, de plomatge gris al mantell i blanc al dessota.
2 [ZOO] calàbria agulla Ocell de la família dels gàvids, d’uns 68 centímetres de llargada, bec prim i dret (Gavia arctica).
3 [ZOO] calàbria grossa Ocell de la família dels gàvids, d’uns 81 centímetres de llargada, bec gruixut i dret (Gavia immer).
4 [ZOO] calàbria petita Ocell de la família dels gàvids, d’uns 59 centímetres de llargada, bec prim, i el maxil·lar inferior doblegat cap amunt (Gavia stellata).
calabroa
f. [AGF] Cavitat a la soca d’un arbre, per exemple quan se’n podreix la fusta.
calabrot
m. [TRA] Corda molt gruixuda per a amarrar les naus grans.
calabrotar
1 v. tr. [TRA] Formar un calabrot (amb els caps que el constitueixen).
2 v. tr. [LC] [TRA] Reforçar amb calabrots l’amarratge (d’un vaixell).
calabruix
1 m. [LC] [ME] Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra. Caure calabruix.
2 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia estolonífera, de la família de les compostes, de fulles llargament peciolades i capítols de flors grogues, pròpia de les contrades mediterrànies de clima marítim (Aetheorhiza bulbosa).
calabruixa
1 f. [LC] [ME] Calabruix 1.
2 1 f. [LC] [BOS] Herba bulbosa del gènere Muscari, de la família de les liliàcies, de fulles linears i cintiformes, totes basals, flors blaves o violàcies, campanulades, agrupades en raïms terminals, i fruit en càpsula, força abundant en terrenys incultes i secs.
2 2 [BOS] calabruixa grossa Calabruixa d’inflorescència força laxa, amb flors fèrtils poc vistoses i flors estèrils violàcies que fan una coma terminal molt evident (Muscari comosum).
2 3 [BOS] calabruixa petita Calabruixa d’inflorescència compacta, amb les flors totes semblants (Muscari neglectum).
calabruixada
f. [LC] [ME] Precipitació en forma de calabruix, especialment si és abundant.
calabruixar
v. intr. [LC] [ME] Caure calabruix.
calabruixó
m. [LC] [ME] Calabruix de grans molt petits. Al poble ha caigut una gran calamarsada, però al nostre mas no ha estat més que calabruixó que no ha fet gens de mal.
calabruixonada
f. [LC] [ME] Precipitació en forma de calabruixó, especialment si és abundant.
calabruixonar
v. intr. [LC] [ME] Caure calabruixó.
calacabot
m. [ZOP] Peix de la família dels gòbids, de color marró ocre amb taques fosques i una banda clara a la primera aleta dorsal (Gobius paganellus).
calada
1 1 f. [LC] [AGP] [TRA] Acció de calar les veles, les xarxes.
1 2 f. [LC] [AGP] Peix que s’agafa d’un cop en una calada.
2 f. [LC] [IT] Obertura formada en alçar-se una part dels fils de l’ordit i restar immòbils o abaixar-se els restants, per dintre de la qual és possible d’inserir la trama d’un costat a l’altre del teler deixant-hi el fil de trama.
caladís -issa
adj. [LC] Que pot ésser calat o abaixat.
calador1
m. [LC] [AGP] [TRA] Lloc adient per a pescar.
calador2 caladora
1 m. i f. [LC] [PR] Pescador que cala les xarxes.
2 m. [LC] [MD] Instrument per a examinar la profunditat de les ferides.
3 m. [LC] [TRA] Calafat 2.
calafat
1 m. [LC] [TRA] [PR] CALAFATADOR.
2 m. [LC] [TRA] Tros de barra de ferro afuada en un dels caps i amb cabota en l’altre, emprat pels calafats, pels boters, per a introduir l’estopa, la bova, a les juntures de les taules de la nau, de les dogues de la bota.
calafatador calafatadora
m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que té per ofici calafatar naus.
calafatament
m. [LC] Acció de calafatar; l’efecte.
calafatar
v. tr. [LC] [EI] [TRA] Tapar les juntures (d’un recipient, d’una carrosseria, d’una coberta, de les taules d’una nau, etc.), perquè no hi entri l’aigua o perquè no vessi.
calafatejar
v. tr. [LC] [TRA] CALAFATAR.
calafetós -osa
adj. [LC] Malaltís, xacrós.
calaguala
f. [BOI] [MD] Rizoma de la falguera exòtica Polypodium callahuala, emprat en farmàcia.
calaix
1 m. [LC] [IMF] Receptacle corredís d’un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d’una calaixera.
2 1 m. [LC] anar-se’n al calaix Morir 1 1.
2 2 [LC] una malaltia (o un disgust, etc.) portar algú al calaix Matar-lo.
3 m. [LC] [IT] Espai disposat als extrems de les taules dels telers per a rebre la llançadora, després de travessar la calada, i mentre espera ésser engegada de nou entre calada i calada.
4 1 m. [LC] Lloc on hom guarda els diners producte de la venda en un establiment comercial. Carrers molls, calaixos eixuts.
4 2 m. [LC] Quantitat de diners obtinguts en la venda a la menuda. No fer ni cinc de calaix.
5 m. [LC] calaix de sastre a) Conjunt de coses diverses i desordenades.
5 [LC] calaix de sastre b) Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats.
calaixada
f. [LC] CALAIXAT.
calaixat
m. [LC] Contingut d’un calaix. Un calaixat de mitges.
calaixejar
v. intr. [LC] Tancar i obrir calaixos. Tot el dia està calaixejant.
calaixera
f. [LC] [IMF] Moble amb el sobre generalment de marbre que porta, l’un sobre l’altre, quatre o més calaixos de tota l’amplada del moble, destinat a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
càlam
1 m. [LC] [MD] [BOS] Planta de la família de les aràcies, de rizoma gros, anellat i aromàtic, que és emprat en farmàcia i en perfumeria i com a aromatitzant (Acorus calamus).
2 m. [BB] [FLL] Canya tallada en punxa utilitzada en l’antiguitat per a escriure amb tinta.
calamac
m. [IT] Tela de llana setinada, amb llistes o dibuixos solament visibles del dret.
calamar
m. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat terminat en punta, que porta a cada costat una aleta triangular, amb conquilla interna còrnia i dos dels deu braços molt prolongats (Loligo vulgaris).
calamars
m. [LC] [ZOI] CALAMAR.
calamarsa
f. [LC] [ME] Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre inferior a 5 mil·límetres, que es formen per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Caure calamarsa.
calamarsada
f. [LC] [ME] Precipitació en forma de calamarsa, especialment si és abundant.
calamarsejar
v. intr. [LC] [ME] Caure calamarsa.
calamarsó1
m. [LC] [ME] Calamarsa de grans molt petits.
calamarsó2
m. [ZOI] Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, semblant al calamar, però més petit, de color vermell o rosat, transparent i fosforescent (Alloteuthis subulata).
calambuc
m. [LC] [BOS] Arbre de la família de les gutíferes, de fulles ovades i flors petites, originari de l’Amèrica Central, de l’escorça del qual hom obté un bàlsam succedani del bàlsam del Perú (Calophyllum brasiliense).
calament1
1 m. [LC] [AGP] Conjunt dels ormejos calats, especialment de nanses calades.
2 m. [HIH] Indemnització pagada antigament per qui rebia en préstec un vaixell, eixàrcies, armes, etc.
calamida
f. [GLM] MAGNETITA.
calamina
f. [GLM] OBS. Mineral oxidat de zinc.
calamistre
m. [ZOA] Òrgan situat a les potes de les aranyes femella, que fila la seda produïda per les fileres.
calamit
m. [GLP] Gènere extingit d’equisetals que inclou plantes arbòries molt importants per la seva contribució a la formació del carbó durant el paleozoic.
calamitat
1 f. [LC] Fet advers, desgràcia, que ateny a la vegada un cert nombre de persones. Una calamitat pública.
2 f. [LC] Persona que té molt mala sort, a qui les coses no surten mai bé. Com a polític, és una calamitat: no l’ha votat mai ningú.
calamitós -osa
adj. [LC] Fecund en calamitats. Vida calamitosa. Temps calamitosos.
calamitosament
adv. [LC] D’una manera calamitosa.
calamó
m. [IMI] Pern que té la cabota esfèrica.
calanca
f. [LC] [GL] Cala estreta, de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.
calandra
1 1 f. [IT] Màquina d’acabar teixits per acció de pressió i temperatura.
1 2 f. [AF] Màquina formada per un conjunt de corrons superposats, emprada per a l’acabat del paper.
2 f. [TRG] Reixat situat a la part anterior de la carrosseria d’un automòbil, davant el radiador, que permet el pas de l’aire i serveix d’adornament.
calandrar
v. tr. [IT] Acabar (teixits) per mitjà de la calandra. Calandrar la roba.
calandreta
f. [LC] [ZOO] TERREROLA.
calàndria
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels alàudids, d’uns 19 centímetres de llargada, plomatge terrós, bec curt i cònic, de cant característic, que emet sovint en ple vol (Melanocorypha calandra).
2 [ZOO] calàndria alablanca Ocell de la família dels alàudids, propi de la Sibèria (Melanocorypha leucoptera).
calandrieta
f. [ZOO] TROBAT.
calandrió
m. [ZOO] TERREROLA.
càlao
m. [ZOO] CALAU.
calapàndria
f. [LC] [MD] Refredat fort. Agafar, arreplegar, una calapàndria.
calapetenc -a
adj. [LC] De natura de calàpet, semblant a un calàpet.
calar
1 1 v. tr. [LC] [TRA] Abaixar (una vela).
1 2 v. tr. [TRA] Arriar (quelcom) que corri per un forat, com un masteler.
2 intr. [LC] ANT. Baixar, passar a un nivell més baix.
3 tr. [LC] [AGP] [TRA] Disposar (un ormeig) dins l’aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües.
4 1 intr. [LC] [TRA] Una nau o un altre cos flotant, tenir un determinat calat.
4 2 intr. [LC] Un recipient, tenir més o menys fondària o capacitat.
4 3 intr. [LC] PER EXT. Aquest noi no cala gaire.
5 1 tr. [LC] Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda.
5 2 tr. [LC] Un líquid, penetrar (en un cos permeable). L’aigua li calava el vestit.
5 3 tr. [EI] Introduir (una peça) dins una altra de manera que quedin solidàries.
5 4 [LC] calar foc a un objecte Fer que cremi. El llamp va calar foc als pallers. Calar-se foc al paller.
5 5 tr. [LC] Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Ja l’he calat: és un farsant.
6 intr. [LC] Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar profundament en la ment d’algú. Les seves idees han calat en una part de la població. Les promeses fetes pels polítics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar ràpidament.
7 1 tr. [LC] Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se la gorra fins a les orelles. Calar la baioneta al fusell.
7 2 tr. [LC] Menjar11 1. Cala mongetes amb ceba cada dia. Mira aquest noi com cala!
7 3 tr. pron. [LC] Tot el menjar que li han tret, se l’ha calat.
8 tr. [LC] [IT] Treure fils (a una roba), fer forats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), fent dibuixos que recorden el de les puntes o randes.
9 intr. pron. [LC] [EI] Un motor, aturar-se bruscament. Ve una pujada i el motor del camió es cala.
calàsia
f. [MD] Relaxació d’un múscul, d’un orifici, etc. Calàsia del càrdies.
calat
1 1 m. [LC] [TRA] Dimensió vertical de la part submergida d’un cos flotant.
1 2 m. [LC] [TRA] Distància des de la superfície del mar, d’un riu, d’un estany, etc., fins al fons.
2 1 m. [LC] [IT] Treball fet en una roba, un paper, una planxa, etc., traient-ne fils i fent-hi forats imitant els dibuixos d’una randa.
2 2 m. [MU] Perforació de la tapa dels instruments d’arquet. Els dos calats d’un violí.
3 m. [MU] Recorregut de baixada de les tecles en l’execució musical.
càlat
m. [HIA] Entre els grecs i els romans, cistella o recipient de metall o de ceràmica, de forma troncocònica i vora plana.
calatge
m. [EI] Serratge entre dues peces calades.
calàtide
f. [BO] Capítol 7 1.
calau
m. [ZOO] Ocell africà de l’ordre dels coraciformes, de bec gros i corbat, pertanyent a una família que comprèn diverses espècies d’entre 40 i 100 centímetres de llargada.
calavera
1 1 f. [LC] [MD] Esquelet del cap humà.
1 2 f. [LC] Esquelet sencer d’una persona.
2 m. [LC] Home disbauxat.
calaverada
f. [LC] Acte propi d’un calavera.
cala-xarxes
m. [DE] Vaixell de guerra per a la instal·lació de xarxes d’obstrucció a l’entrada d’un port o d’una base naval.
calaza
1 f. [BI] Filament de substància albuminosa que uneix el rovell de l’ou amb la membrana que revesteix interiorment la closca.
2 f. [BO] Part basal de la nucel·la dels primordis seminals de les plantes fanerògames, en contacte amb el funicle.
calb -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que té desproveït de cabell el dalt del cap des del front a la coroneta o més endarrere.
2 adj. [LC] Desproveït de pèl o de ploma, s’aplica al cap.
calba
f. [LC] En un calb, part del cap desproveïda de cabell.
calbejar
v. intr. [LC] Començar a ésser calb.
calbesa
f. [LC] CALVÍCIE.
calbot
m. [LC] Cop de mà al cap.
calc
1 m. [LC] [AR] Reproducció d’un dibuix, d’un gravat, d’un quadre, etc., que hom obté calcant.
2 m. [LC] Plagi 1.
3 m. [NU] Unitat ponderal per a la moneda de coure en l’àmbit grec.
4 m. [FL] Manlleu que reflecteix l’estructura d’una forma estrangera a través d’una combinació d’elements nadius. Un calc lèxic, un calc sintàctic.
calç
1 f. [IQ] [QU] [AQ] Òxid de calci, substància blanca, lleugera i càustica, obtinguda per calcinació de la pedra calcària que, en contacte amb l’aigua, s’hidrata amb despreniment de calor.
2 [LC] [AQ] [IQ] [QU] calç amarada [o calç apagada] Hidròxid de calci.
3 [GL] calç grassa Calç pura o gairebé pura.
4 [LC] [AQ] [IQ] [QU] calç morta Hidròxid de calci.
5 [QU] [IQ] calç sodada Mescla dels hidròxids de calci i de sodi preparada amarant calç viva amb solució de sosa càustica, emprada per a l’absorció de diòxid de carboni.
6 [IQ] [AQ] [QU] calç viva Calç 1.
calc-1
[LC] [QU] V. CALCI-.
calc-2
[LC] [QU] V. CALCO-.
calca
1 f. [IT] [IMI] Llistó de fusta del teler de mà dels que el teixidor mou amb els peus, pitjant adés l’un adés l’altre, i cadascun dels moviments dels quals depenen els moviments de pujar i baixar dels lliços.
2 f. [LC] [IMI] [IT] Peça d’un teler mecànic que mou els lliços.
3 f. [IT] [IMI] Pedal 1.
calça
1 1 f. [LC] [ED] MITJA. Fer calça.
1 2 [LC] donar calça d’arena a algú Donar-li un cop amb una mitja plena d’arena.
2 1 f. pl. [LC] [ED] PANTALÓ. Caure-li a algú les calces. Posar-se, treure’s, les calces.
2 2 [LC] anar de calces Defecar 2.
2 3 [LC] ésser un calces Ésser un home dominat per la muller.
2 4 [LC] portar les calces La dona, dominar el marit.
2 5 [LC] posar-se les calces d’algú Fer-li fer el que volem.
3 f. pl. [ED] Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament des de la cintura fins als engonals.
4 f. [LC] [AGF] Part més alta del suro que es deixa a l’arbre en pelar-lo. Deixar calces.
5 f. pl. [AQ] En constr., baixant amb dues derivacions simètriques.
6 f. [HIG] En heràld., peça limitada per dues diagonals que surten dels angles superiors de l’escut i es troben a la meitat de la vora inferior.
calçada
1 1 f. [LC] [OP] Camí empedrat.
1 2 f. [TRG] [OP] [GG] Part central d’un carrer o d’una carretera destinada al trànsit de vehicles, generalment limitada per vorals, voreres o andanes.
1 3 [TRG] calçada lateral Calçada paral·lela a una de principal, separada d’aquesta i amb accessos limitats, destinada al trànsit local.
2 f. [LC] Nuvolada fosca que assenyala pluja.
calçador1
m. [LC] [ED] Estri de banya, de metall, etc., que serveix per a facilitar l’entrada del peu dins un calçat.
calçador2 -a
adj. [LC] Que ha arribat a l’edat d’ésser calçat. Un infant calçador.
calçament
m. [LC] Acció de calçar.
calcaneo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot calcani. Ex.: calcaneonavicular.
calcani -ània
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al calcani.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Os del tars que, en l’home, forma el taló del peu.
calcantita
f. [GLM] Mineral, sulfat de coure hidratat, de fórmula Cu2+SO4·5H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color blau cel fosc i es forma com a producte d’evaporació d’aigües de mina saturades de coure.
calcany
m. [MD] Calcani 2.
calçapeu
m. [LC] Corretjam d’un pedal de bicicleta amb què se subjecta el peu.
calcar
1 1 v. tr. [LC] [AR] [AF] Copiar (un dibuix) resseguint-ne els trets amb un estri adequat a fi que restin marcats en una superfície posada sobre o sota el dibuix.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El seu discurs és calcat sobre el meu, del meu.
2 tr. [LC] Fer força amb els peus (sobre una cosa).
calçar
1 1 v. tr. [LC] Posar el calçat (a algú). M’hauràs de calçar: no puc ajupir-me. Calçar-se tot sol.
1 2 [LC] calçar un infant Treure-li els bolquers i vestir-lo de curt.
1 3 [LC] calçar algú Ésser el seu sabater.
2 1 tr. [LC] Posar (el calçat) a algú. Calça-li les botes velles. Aquestes sabates em són estretes i no me les puc calçar.
2 2 [JE] [LC] calçar el coturn Compondre, recitar, tragèdies.
3 1 tr. [LC] Tenir de llargària de peu. Calça el 30, el 40.
3 2 [LC] calçar molts punts Ésser persona molt avantatjada en alguna matèria.
3 3 [LC] calçar pocs punts Ésser persona poc avantatjada en alguna matèria.
4 intr. pron. [LC] Preparar-se per afrontar un perill, especialment amenaçant. Quan torni la mare, ja cal que et calcis. Si ho sap el director, us podeu ben calçar.
5 tr. [LC] Guarnir la part inferior (d’una cosa) amb una altra. Calçar una paret.
6 tr. [LC] [AGA] Arrambar terra (a certes plantes, al tronc d’un arbre).
7 tr. [EI] Posar un tall postís (a una eina).
calcarenita
f. [GL] Sorra consolidada de gra i ciment calcaris, com el marès.
calcareo- [o calcario-]
[LC] [GL] Forma prefixada del mot calcari. Ex.: calcareoargilós o calcarioargilós, calcareobituminós.
calcari -ària
1 adj. [LC] [GL] Que conté carbonat de calci.
2 f. [GL] Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci.
calcario-
[LC] [GL] V. CALCAREO-.
calçasses
1 m. [LC] Marit que es deixa governar per la dona. Parla d’aquest negoci amb la dona, perquè l’home és un calçasses.
2 m. [LC] Home excessivament condescendent. És un calçasses i els seus amics se n’aprofiten.
calçat1
m. [LC] [ED] Conjunt dels objectes que, com les sabates, les botes, les espardenyes, les avarques, etc., serveixen per a cobrir i resguardar els peus, especialment els fets amb pell adobada. Fàbrica de calçat. Calçat ortopèdic.
calçat2 -ada
1 1 adj. [RE] Que porta sabates i mitges, a diferència del religiós descalç, que porta sandàlies. Els carmelites calçats.
1 2 adj. [ZOO] Que té les potes cobertes totes elles de ploma. Un ocell calçat.
2 adj. [HIG] En heràld., que presenta una calça. Un escut calçat.
calcedònia
f. [LC] [GLM] Varietat criptocristal·lina del quars, de color gris amb lluïssor cèria.
calcedoniós -osa
adj. [GL] Constituït de calcedònia.
calcèmia
f. [MD] Taxa de calci continguda a la sang.
calceolària
f. [AGA] [BOS] Planta del gènere Calceolaria, de la família de les escrofulariàcies, herbàcia o subarbustiva, de flors bilabiades, amb el llavi inferior en forma de cabasset o d’esclop, originària de l’Amèrica del Sud i Central.
calcer
m. [LC] [ED] CALÇAT1.
calcés
1 m. [TRA] Part superior d’un pal major, del masteler de gàbia, o del masteler de goneta.
2 m. [TRA] Bossell que va a l’extrem superior de l’arbre de les naus, sota la galeta.
calceter calcetera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa, adoba o ven mitges.
calceteria
1 f. [LC] [IT] Ofici de calceter.
2 f. [LC] [IT] Botiga o taller de calceter.
calcetí
m. [LC] MITJÓ.
calci
m. [LC] [QU] [ML] Metall alcalinoterri, blanc, tou, que s’altera ràpidament en contacte amb l’aire i crema amb una flama molt brillant (símbol, Ca; nombre atòmic, 20; pes atòmic, 40,08). Sulfat de calci. Fluorur de calci.
calci- [o calc-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. calx calcis, ‘calç’. Ex.: calcícola, calcèmia.
càlcic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al calci.
2 adj. [QU] [ML] Que conté calci.
calcícola
adj. [EG] Que habita en terrenys o sòls calcaris. Planta calcícola.
calcida
1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les compostes, tota ella espinosa, d’arrels reptants molt llargues i profundes, fulles pinnatífides, grisenques pel dessota, i capítols de flors purpúries o esblanqueïdes, en inflorescència terminal, molt comuna als conreus com a mala herba (Cirsium arvense).
2 [BOS] calcida blanca Planta de la família de les compostes, de tiges tomentoses blanques, fulles verdes i espinoses amb els nervis tacats de blanc i capítols purpuris, pròpia de les vores dels camins i indrets incultes de les terres mediterrànies marítimes (Galactites tomentosa).
calcidar
m. [BOC] Cardassar on predominen les calcides.
calciferol
m. [QU] Vitamina D2, forma sintètica de la vitamina D, obtinguda per irradiació de l’ergosterol isolat del llevat, agent antiraquític.
calcificació
1 1 f. [LC] [MD] Dipòsit de sals calcàries en els cartílags que condueix a la formació dels ossos.
1 2 f. [MD] Formació de la dentina i dels altres teixits durs de la dent.
1 3 f. [MD] Dipòsit de carbonat i de fosfat de calci en els teixits i en els òrgans per causes patològiques.
2 f. [GL] Precipitació o reemplaçament amb carbonat de calci en una roca o sòl.
calcificar
v. tr. [LC] [QU] Convertir en sals de calci insolubles.
calcífug -a
adj. [EG] Que no es fa bé en terrenys calcaris. Planta calcífuga.
calcigada
f. [LC] Acció de calcigar; l’efecte.
calcigament
m. [LC] CALCIGADA.
calcigar
v. tr. [LC] Trepitjar 1.
calcilla
f. [LC] [ED] Mitja sense peu.
calcímetre
m. [GL] Aparell per a mesurar el contingut de carbonats d’un material.
calcina
1 f. [AQ] Calç morta deixatada en aigua.
2 f. [AQ] Mescla en què l’ingredient principal és la calç.
calcinació
f. [LC] [IQ] Acció de calcinar; l’efecte.
calcinada
f. [LC] [IQ] CALCINACIÓ.
calcinaire
m. i f. [LC] [AQ] [PR] Persona que fa o ven calç.
calcinal1
m. [LC] [AGF] Tros de soca que resta després de tallat l’arbre.
calcinal2
adj. [LC] [GL] Calcari 1. Pedra calcinal.
calcinar
v. tr. [LC] [IQ] Fer, per l’acció del foc, que (una substància) es descompongui i desprengui una substància volàtil, especialment el carbonat de calci, que, desprenent anhídrid carbònic, es transforma en calç. Calcinar un pigment.
calciner
m. [IQA] Dipòsit on els adobadors assaonen les pells amb calç.
calcineria
f. [LC] [IMI] Lloc on es ven calç.
calcinobre
m. [LC] [AQ] CALÇOBRE.
calcinós -osa
adj. [LC] Que conté calç com a ingredient principal.
calcinosi
f. [MD] Malaltia caracteritzada per la producció de dipòsits abundants de sals de calci en els teixits.
calcita
f. [GLM] Mineral polimorf del carbonat de calci, de fórmula CaCO3, que cristal·litza en la classe holoèdrica del sistema trigonal i forma les calcàries, el marbre, la creta i altres roques.
calcític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la calcita.
calçó
1 1 m. [LC] POLAINA.
1 2 m. pl. [LC] [ED] PANTALÓ.
1 3 [LC] calçons blancs CALÇOTETS.
2 m. [LC] [AGF] Calça 4.
calco- [o calc-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. khalkós, ‘coure’, ‘bronze’. Ex.: calcopirita, calcosi.
calçobre
m. [LC] [AQ] Runa de parets en la construcció de les quals fou emprada la calç.
calcocita
f. [GLM] Mineral, sulfur de coure, de fórmula Cu2S, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color gris plom i és mena de coure.
calcogen
1 m. [QU] Element químic del grup dels calcògens.
2 m. pl. [QU] Grup d’elements químics, que comprèn l’oxigen, el sofre, el seleni, el tel·luri i el poloni.
calcogenur
m. [QU] Compost binari d’un element calcogen i d’un element menys electronegatiu.
calcògraf calcògrafa
m. i f. [LC] [PR] [AF] Gravador especialitzat en calcografia.
calcografia
1 1 f. [LC] [AF] Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques, especialment de coure, gravades en profunditat.
1 2 f. [AF] Estampa obtinguda per calcografia.
2 f. [AF] Taller on hom imprimeix calcografies.
calcogràfic -a
adj. [LC] [AF] Relatiu o pertanyent a la calcografia.
calcogravat
m. [AF] Tècnica industrial evolucionada de l’heliogravat, en què hom empra cilindres de coure o ceràmics en lloc de planxes.
calçol
m. [LC] [ED] Tros de pell, de feltre, amb què els pastors, els caçadors, etc., s’emboliquen les cames.
calcolític -a
adj. i m. [HIH] ENEOLÍTIC.
calcomania
1 f. [LC] [AF] Procediment de transportar sobre vidre, metall o altres suports un text o un dibuix impresos en un paper autogràfic.
2 f. [LC] [AF] Imatge obtinguda per aquest procediment.
3 f. [LC] [AF] Paper que conté la pintura abans de transportar-la.
calcopirita
f. [GLM] Mineral, sulfur de coure i ferro, de fórmula FeCuS2, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és de color daurat amb lluïssor metàl·lica i és mena de coure.
calcosilicat
m. [GLG] Silicat càlcic.
calçot
m. [AGA] [LC] Grill de ceba blanca que se sol coure a la flama.
calçotada
f. [LC] [HO] Menjada de calçots cuits a la flama, sucats en una salsa preparada fonamentalment a base d’avellanes, ametlles, alls escalivats, pa torrat, oli i pebre vermell.
calçotets
m. pl. [LC] [ED] Calces de tela, de cotó o de llana que porten els homes dessota els pantalons. Calçotets curts. Calçotets llargs.
càlcul
1 1 m. [LC] [MD] Concreció sòlida formada en alguna part del cos a partir de sals contingudes en els líquids de l’organisme. Càlculs renals, urinaris.
1 2 [ZOA] [MD] càlcul biliar Concreció formada a la bufeta de la bilis o al seu conducte.
2 1 m. [LC] Acció de calcular.
2 2 [LC] fer els seus càlculs Pensar en totes les circumstàncies possibles.
2 3 m. [LC] [MT] Procés matemàtic que permet de determinar un valor numèric partint de certes dades. Fer un càlcul. Un error de càlcul.
2 4 [EI] [IN] càlcul analògic Càlcul que es fa operant no amb xifres sinó directament amb magnituds.
2 5 [EI] [IN] càlcul digital Càlcul que es fa operant amb dígits o xifres.
2 6 [MT] càlcul operacional En mat., càlcul simbòlic efectuat entre operadors que permet de definir formalment operacions tals com la suma o el producte d’operadors.
3 1 m. [LC] [MT] Branca de les matemàtiques que implica calculació. Càlcul infinitesimal, integral, numèric, de probabilitats.
3 2 [MT] càlcul diferencial Branca de les matemàtiques que tracta de les derivades i de les seves propietats.
calculabilitat
f. [MT] Propietat de calculable.
calculable
adj. [LC] [MT] Que pot ésser calculat.
calculació
f. [LC] [MT] Acció de calcular.
calculador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MT] [IN] Que calcula.
2 f. [IN] [EI] [ECO] Aparell o dispositiu que permet realitzar determinades operacions aritmètiques, trigonomètriques, càlculs o altres operacions específiques. Calculadora de butxaca.
3 1 m. [IN] Aparell electrònic capaç d’acceptar dades de forma prescrita, processar-les i facilitar-ne el resultat.
3 2 [IN] calculador analògic Calculador que realitza operacions matemàtiques amb els nombres representats per alguna magnitud física.
3 3 [IN] calculador digital Calculador que opera sobre dades representades digitalment.
3 4 [IN] calculador híbrid Calculador compost d’una part analògica i d’una de digital.
calcular
1 v. tr. [LC] [MT] Determinar (un valor numèric) per un procés matemàtic. Calcular la longitud de la hipotenusa coneixent les longituds dels catets. Calcular el temps d’un eclipsi. Calcular la distància a què arribarà un projectil. Màquina de calcular.
2 1 tr. [LC] Determinar, preveure, suposar, (quelcom problemàtic, probable) tenint en compte dades, indicis, precedents, circumstàncies, etc. Ell no havia calculat les conseqüències del seu acte. Calculem que arribaran a les nou. Jo calculo que no vindrà.
2 2 tr. [LC] Disposar, combinar, (les coses) amb vista a la consecució d’un fi.
calculatori -òria
adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent al càlcul.
calculista
m. i f. [LC] [MT] Persona versada en el càlcul.
calculós -osa
1 adj. [MD] De la naturalesa dels càlculs o pedres. Concreció calculosa.
2 adj. [MD] Causat o caracteritzat pels càlculs o pedres.
3 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de litiasi.
calculosi
f. [MD] LITIASI.
calda
1 f. [LC] [ML] Acció de caldejar o arroentar el ferro. Donar una calda. Deixar perdre la calda.
2 f. [LC] [ME] Ardència de la terra i de l’ambient a causa de l’acció del sol, que provoca una sensació de calor molt intensa. Quina calda que fa!
caldaic -a
adj. [LC] Caldeu 1 2.
caldari
m. [HIA] Departament de les termes romanes on, generalment pel sistema d’hipocaust, hom podia prendre banys calents i de vapor.
caldejament
m. [LC] Acció de caldejar; l’efecte.
caldejar
1 v. tr. [LC] [ML] Arroentar (el ferro) al foc, donar-li calda.
2 tr. [LC] Escalfar (la terra, l’ambient). El sol d’agost ha caldejat l’atmosfera.
3 1 intr. [LC] Un objecte caldejat, conservar la roentor.
3 2 intr. [LC] PER EXT. Feu-ho ara, que la cosa encara caldeja: no espereu que es refredi.
calder
m. [LC] [ED] CALDERÍ.
caldera
1 1 f. [LC] [ED] Vas de metall, gran i rodó, que serveix per a escalfar aigua, fer-la bullir, etc.
1 2 f. [FIF] [EI] Recipient metàl·lic de parets resistents per a fer bullir aigua i produir el vapor destinat a moure una màquina. La caldera d’una locomotora.
1 3 [FIF] [EI] caldera tubular Caldera travessada per tubs per on circulen els productes de la combustió que té lloc en el fogar.
2 f. [LC] CALDERADA.
3 f. [GL] Depressió d’origen volcànic, més gran que un cràter, de forma el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla, que pot haver estat un cràter gegant o un esfondrament.
4 f. [HO] CALDERETA.
calderada
1 f. [LC] [HO] Allò que cap, que ha estat cuinat en una caldera.
2 f. [LC] [AGR] Menjar per als porcs preparat fent bullir patates, cols, naps, etc.
calderer calderera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven calderes i perols.
caldereria
1 f. [LC] [IMI] Ofici o art de treballar metalls per a fer-ne calderes i treballs d’ornamentació.
2 1 f. [LC] [IMI] Taller de calderer.
2 2 f. [LC] Carrer o barri de calderers.
calderers
m. pl. [LC] [ED] CLEMÀSTECS.
caldereta
f. [HO] Sopa de peix o de marisc, pròpia de les Balears, cuinada a base d’un sofregit.
calderí
m. [LC] Caldera petita.
calderó
1 1 m. [LC] [ED] CALDERÍ.
1 2 m. [IMF] En fust., caldera petita de coure a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.
2 m. [LC] [AF] En els manuscrits medievals i en els primers temps de la impremta, signe (¶) que indicava el començament dels paràgrafs.
3 m. [LC] [MU] Signe musical que, posat sobre una nota o una pausa, indica que aquesta pot prolongar-se a voluntat de l’executant.
calderona
f. [LC] [ED] Marmita 1.
caldeu -ea
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Caldea.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Caldea o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua semítica parlada pels caldeus.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al caldeu.
caldo
m. [LC] [HO] [BI] BROU.
caldós -osa
1 1 adj. [LC] BROUÓS.
1 2 adj. [LC] Que conté brou calent, pel fet de no haver estat absorbit durant la cocció. Arròs caldós.
2 adj. [LC] Delerós, ansiós, desitjós.
caldre
[inf. caldre o caler; quant a la flexió, com valer]
1 v. intr. [LC] Ésser necessari. Us cal molt de diner per a fer això. Cal temps i paciència. Van caldre molts esforços per a acabar l’obra. Cal que vinguin tots tres. No cal que s’amoïnin. Cal anar-hi de pressa. No cal córrer tant. Cal no amoïnar-se.
2 [LC] com cal Com ha d’ésser una cosa o persona.
3 [LC] no caldria sinó [o només caldria] Fórmules emprades per a expressar el temor d’una contrarietat.
calè -ena
adj. [HIA] Relatiu o pertanyent a la ceràmica de vernís negre fabricada a Cales, antiga ciutat de la Campània, del segle III al segle I aC.
caledonià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Caledònia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Caledònia o als seus habitants.
2 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al caledonià.
2 2 m. [GL] Cicle orogènic produït durant el paleozoic inferior, del cambrià al devonià.
calefacció
1 f. [LC] Acció d’escalfar, especialment un edifici, un local. Un aparell de calefacció.
2 f. [LC] [AQ] Conjunt d’aparells destinats a escalfar un edifici, un apartament, etc. Calefacció central.
calefactar
v. tr. [LC] Escalfar (un edifici, un apartament, etc.).
calefactor -a
1 adj. [LC] [AQ] Relatiu o pertanyent a la calefacció. Placa calefactora.
2 m. [LC] [AQ] Aparell productor de calor, destinat a la calefacció d’un edifici, d’un apartament, etc.
3 m. i f. [AQ] Industrial o operari del ram de la calefacció.
calenda
1 f. [RE] Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia.
2 1 f. pl. [HIH] Primer dia de cada mes segons el calendari romà antic.
2 2 [LC] calendes gregues Temps que no vindrà mai.
calendar
m. [HIH] Llibre on hom inventariava, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, a una família o a una corporació.
calendari
1 1 m. [LC] [FIA] Sistema de divisió del temps per anys, mesos i dies. Calendari julià. Calendari gregorià.
1 2 [LC] calendari romà Calendari originàriament de deu mesos, als quals s’afegiren més tard el gener i el febrer.
2 1 m. [LC] Taula de la successió dels dies, dels mesos i de les estacions per a cada any, que porta generalment cada dia el nom d’un o més sants.
2 2 [LC] [BO] [AGA] calendari de flora Taula de les èpoques de l’any en què floreixen un cert nombre d’espècies vegetals.
3 m. [LC] Distribució d’un seguit d’activitats durant un any o durant un període de temps. Ja han confeccionat el calendari escolar per al curs que ve. Van pactar el calendari de les negociacions.
calèndula
f. [LC] [BOS] [AGA] BOIXAC.
calent -a
1 1 adj. [LC] Que té una temperatura relativament elevada. Aquestes sopes són massa calentes: deixeu-les refredar. M’agrada trobar el llit calent. Amb aquests mitjons tindràs els peus calents: no se’t refredaran. Acaba de morir: encara està calent. Tenir les mans calentes de la febre.
1 2 adj. [LC] Que produeix una sensació de calor. Prendre un bany calent. Un dia calent.
1 3 adj. [LC] Que té el grau de calor necessari a un fi. La planxa ja deu ésser prou calenta: ja pots començar a planxar. El forn encara no és calent.
1 4 adj. [LC] Que preserva del fred. Un vestit calent.
1 5 adj. [LC] Que ha estat escalfat. Vi calent, llet calenta. Ara preferiria un plat fred a un de calent.
2 1 adj. [LC] calent com un torró [o calent com un torronet] Ben escalfat, protegit del fred. Aquí dins estem calents com un torró.
2 2 [LC] calent de cap [o calent d’orelles] Que ha begut massa vi o altres begudes alcohòliques.
2 3 [LC] VULG. anar calent Estar excitat sexualment.
2 4 [LC] de calent en calent loc. adv. Sense deixar que la cosa es refredi.
2 5 [LC] en calent loc. adv. A una temperatura elevada. L’estany és un metall mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent.
2 6 [LC] una de freda i una de calenta V. FRED2.
3 adj. [AR] [FIF] Que en l’espectre electromagnètic visible se situa entre la longitud d’ona de 5.500 àngstroms, corresponent al verd groguenc, i la de 7.500 àngstroms, corresponent al vermell fosc. Colors calents.
calentejar
v. intr. [LC] Estar un poc calent. Calenteges una mica; no tens pas febre?
calentor
f. [LC] Qualitat de calent. Li agrada la calentor del llit.
caler
[LC] V. CALDRE.
calessa
f. [LC] [TRG] Carruatge de dues rodes obert per davant, per a dues persones.
calesser
m. [LC] [TRG] [PR] El qui mena una calessa.
calfament
m. [LC] ESCALFAMENT.
calfar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESCALFAR.
calfred
m. [LC] [MD] Sensació de fred i de calor alhora, amb tremolor o estremiment, pròpia d’algunes indisposicions i malalties.
calibrador
1 m. [LC] [EI] [SP] Instrument que serveix per a calibrar.
2 [AGF] calibrador d’escorça Instrument manual per a mesurar el gruix de l’escorça dels arbres drets, que es basa en la penetració d’una tija tallant, en forma de gúbia, fins que es troba la fusta.
3 m. [LC] [EI] COMPARADOR.
calibrar
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [SP] [EI] Reconèixer el calibre (d’una bala, d’una arma de foc, d’un tub, etc.).
1 2 v. tr. [LC] [IMI] [SP] [EI] Donar (a una bala, a una arma de foc, a un tub, etc.) el calibre convenient.
2 tr. [EI] Establir una correspondència (entre unes magnituds elegides com a patrons i unes altres magnituds a avaluar), mesurar.
calibratge
m. [LC] [IMI] Operació de calibrar.
calibre
1 1 m. [LC] [IMI] [DE] Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
1 2 m. [LC] [IMI] [DE] Diàmetre d’una bala o d’un altre projectil.
1 3 m. [LC] [IMI] Diàmetre interior d’un cilindre buit.
2 m. [ML] Placa usada en foneria per a obtenir, sense model, el motlle d’un sòlid de revolució.
calicant
m. [BOS] [AGA] Arbust del gènere Calycanthus, de la família de les calicantàcies, de fulles enteres i grans i vistents flors vermelles, molt olorós, originari de l’Amèrica del Nord i conreat sovint en jardineria.
calicantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles enteres i oposades i flors aromàtiques, entre les quals hi ha els calicants.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
calicí -ina
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a un calze.
calici-
[LC] Forma prefixada del mot ll. calix calicis, ‘calze’. Ex.: caliciforme.
caliciforme
adj. [BO] Que té forma de calze.
calicle
1 m. [BO] Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, format per bràctees.
2 m. [MD] Cavitat anatòmica en forma de copa o de calze.
calicó
[pl. -ós]
m. [IT] Tela de cotó originàriament importada de l’Índia.
calicot
m. [IT] CALICÓ.
calicular
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a un calicle.
caliculat -ada
adj. [BO] Proveït de calicle. Calze caliculat.
càlid -a
1 adj. [LC] Habitualment calorós. Un clima càlid. Un país càlid.
2 adj. [LC] Molt viu, ple d’animació, de passió. Un color càlid. Una adhesió càlida. Un estil càlid.
calidesa
f. [LC] CALIDITAT.
caliditat
f. [LC] Qualitat de càlid.
calidoscopi
m. [LC] [FIF] [JE] Instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo.
calidoscòpic -a
adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent al calidoscopi.
calièmia
f. [MD] Concentració de potassi a la sang.
califa
m. [PR] [HIH] [ISL] Sobirà musulmà que solia reunir el poder polític i el religiós.
califal
adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent al califa o al califat.