diàstole

1 f. [ZOA] [MD] Dilatació del cor, que alterna amb la sístole i provoca la repleció de sang en els ventricles.

2 f. [FLL] En prosòdia, llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu o a traslladar l’accent d’una síl·laba a la següent.

diastòlic -a

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la diàstole.

diastomàtic -a

adj. [BO] Que té lloc a través dels estomes. Transpiració diastomàtica.

diastre

m. [LC] Eufemisme per diable.

diatèrman -a

adj. [FIF] Que deixa passar a través seu la calor.

diatermància

f. [FIF] Capacitat de transmetre la calor.

diatèrmic -a

adj. [FIF] DIATÈRMAN.

diàtesi

1 f. [MD] Condició o constitució de l’organisme, congènita o adquirida, que predisposa a una malaltia o a una classe de malalties. Diàtesi tuberculosa.

2 f. [FL] Veu 8 1.

diatètic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la diàtesi.

diatomees

1 f. pl. [BOI] Classe molt nombrosa d’algues de la divisió dels crisòfits, presents en tota mena d’ambients aquàtics o humits, que es distingeixen fàcilment per la presència de frústul.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

diatòmic -a

adj. [QU] Que conté dos àtoms.

diatomita

f. [GL] Roca sedimentària formada pràcticament per diatomees.

diatonia

f. [MU] Sistema de composició musical que empra únicament els sons de l’escala diatònica.

diatònic -a

adj. [MU] Que procedeix segons la successió natural dels tons i semitons de la gamma sense modificacions cromàtiques.

diatònicament

adv. [MU] Per successió diatònica.

diatreta

f. [HIA] Vas de vidre romà caracteritzat per la seva decoració en relleu, normalment en forma de xarxa.

diatriba

f. [LC] [FLL] Crítica virulenta.

diazina

f. [QU] Compost orgànic cíclic la molècula del qual conté un anell format per sis àtoms, dos dels quals són de nitrogen.

diazo

m. [QU] Radical divalent de fórmula N^-=N⁺=.

diazocompost

m. [QU] Compost que conté el grup funcional diazo.

diazocòpia

f. [AF] Tècnica de reproducció de documents basada en la destrucció selectiva de la sal de diazoni per efecte de la llum ultraviolada.

diazoic -a

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent als diazocompostos.

2 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les sals de diazoni.

diazole

m. [QU] Compost orgànic cíclic la molècula del qual conté un anell de cinc baules format per tres àtoms de carboni i dos de nitrogen.

diazoma

m. [HIA] Passadís situat a la càvea dels teatres, els amfiteatres i els circs romans que separa les localitats en tres grups.

diazoni

m. [QU] Ió orgànic que conté el grup –N=N⁺.

diazotable

adj. [QU] Susceptible d’ésser diazotat.

diazotació

f. [QU] [IQ] Reacció de formació d’una sal de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre una amina aromàtica primària en un medi àcid fort.

diazotar

v. tr. [QU] [IQ] Sotmetre (una substància) a diazotació.

dibàsic -a

adj. [QU] Que té una molècula amb dos hidrògens neutralitzables o reemplaçables per ions metàl·lics, s’aplica a un àcid.

dibetú

[pl. -ús]

1 m. [BOS] [AGF] Arbre del gènere Lovoa, de la família de les meliàcies, propi de l’Àfrica equatorial, que forneix una fusta apreciada en ebenisteria.

2 m. [IMF] [AGF] Fusta de dibetú.

diborà

m. [QU] Hidrur de bor de la sèrie dels borans, el més senzill conegut, de fórmula B₂H₆.

dibuix

1 1 m. [LC] [AR] Acció de dibuixar.

1 2 m. [AR] En una pintura, delineació de les figures, ordenament general, prescindint del color.

2 1 m. [LC] [AR] Art de dibuixar. Dibuix artístic. Aprendre dibuix.

2 2 [IMF] dibuix lineal Representació de peces, de màquines, de mobles o de construccions, en projeccions de planta, alçat i perfil, amb totes les seccions que calguin per tal de precisar-ne els més mínims detalls a fi d’elaborar correctament l’objecte projectat.

3 1 m. [LC] [AR] Imatge dibuixada, especialment sobre paper. Exposició de dibuixos. Li he comprat un dibuix de Nonell.

3 2 [LC] passar un dibuix Transportar-lo.

4 m. [LC] Disposició dels ornaments en certs objectes afaiçonats. Una roba d’un dibuix molt bonic.

5 1 m. [LC] Traçat del pla d’un jardí, d’una construcció, etc. Els jardins han estat fets segons els dibuixos del jardiner municipal.

5 2 m. [FLL] [MU] Pla d’una obra musical, literària. El dibuix d’un motiu de fuga.

6 m. [IT] Conjunt de costelles, de cartons, de planxetes o de portadors electrònics de dades que hom empra en les maquinetes de lliços, en la jacquard, en els jocs de calaixos, o en màquines de gènere de punt.

7 m. [JE] [CO] [LC] dibuixos animats a) Tècnica cinematogràfica que permet de realitzar una pel·lícula a partir d’un seguit de dibuixos correctament disposats i fotografiats per a donar sensació de moviment en ésser projectats en una sèrie d’instantànies d’un moviment continuat.

7 [CO] [LC] dibuixos animats b) Pel·lícula feta amb aquesta tècnica.

dibuixant

m. i f. [PR] [AR] [LC] Persona que practica l’art del dibuix.

dibuixar

1 v. tr. [LC] [AR] Traçar sobre una superfície la imatge (d’un objecte) amb el llapis, la ploma, el pinzell fi. Dibuixar un arbre, un paisatge. Dibuixa a la ploma. Dibuixa admirablement. Dibuixa millor que no pinta.

2 1 tr. [LC] [AR] Traçar els contorns de les figures (d’una pintura).

2 2 tr. [LC] [AR] Fer el dibuix o el pla (d’un jardí, d’una construcció, etc., d’una obra musical, literària).

3 1 tr. [LC] Fer aparents els contorns (d’una cosa). Aquest vestit li dibuixa les formes.

3 2 intr. pron. [LC] Mostrar-se amb els contorns ben aparents. El Pirineu es dibuixava a l’horitzó.

3 3 intr. pron. [LC] Prendre forma. Dibuixar-se dues opinions.

dic¹

1 1 m. [OP] Terraplè o mur construït a les vores d’un riu, d’un estany, del mar, per a contenir les aigües. Els dics d’Holanda.

1 2 m. [LC] PER EXT. Posar dics a les passions.

1 3 m. [OP] En la correcció de torrents, mur construït transversalment en un torrent per tal d’impedir l’aprofundiment del llit i les erosions laterals.

1 4 [GL] dic natural Formació detrítica de secció triangular que voreja les ribes d’un curs fluvial i en limita el llit major.

2 1 m. [GL] En geol., formació vertical o inclinada, constituïda generalment de roques ígnies, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar roques preexistents.

2 2 m. [MI] Cos de mineral magmàtic emplaçat en forma de dic.

dic²

1 m. [TRA] [OP] [LC] Construcció per a deixar en sec una nau per tal d’espalmar-la o adobar-la i de tornar-la a deixar en surada evitant les maniobres de treure i de varar.

2 [TRA] dic de marea Dic sec construït on hi ha grans marees de manera que es buida naturalment.

3 [TRA] [OP] [LC] dic flotant Bastiment que consisteix en una plataforma amb grans dipòsits que, quan són plens, està submergida i rep la nau i, quan es buiden, la nau queda en sec.

4 [TRA] dic sec Dic format per una cavitat artificial vora una dàrsena o vora un riu, amb comportes, que es buida amb bombes.

dicarboxílic -a

adj. [QU] Que conté dos grups carboxil en la molècula.

dicariòtic -a

adj. [BO] Que té dos nuclis per cèl·lula. Hifes dicariòtiques.

dicasi

m. [BO] Inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades.

dicasteri

m. [LC] Tribunal, lloc destinat als jutges.

dicció

1 1 f. [LC] [FL] Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d’un orador, d’un actor. Professor de dicció.

1 2 f. [LC] [FL] Manera de dir quant a la justesa i a l’arranjament dels mots. Dicció pura, elegant.

2 f. [LC] [FL] Mot¹1 1.

diccionari

1 1 m. [LC] [FL] Obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur significació, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc. Diccionari de la llengua catalana. Diccionari de química, d’arquitectura. Diccionari escolar.

1 2 [FL] diccionari visual Diccionari que presenta il·lustracions ordenades temàticament, en les quals s’assenyalen les denominacions de les diverses parts dels objectes que s’hi mostren.

1 3 [FL] diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima.

1 4 [FL] [IN] diccionari electrònic Diccionari en suport informàtic.

1 5 [FL] diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra.

2 m. [FL] Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements. Diccionari geogràfic. Diccionari bibliogràfic. Diccionari biogràfic.

dic-dic

m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant del gènere Madoqua, de la família dels bòvids, de mida petita, ulls grossos i banyes anellades a la base, que habita en zones tropicals de l’Àfrica subsahariana.

dicetona

f. [QU] Compost que conté dos grups carbonil cetònics en la molècula.

dicible

adj. [LC] Que es pot dir.

diclamidi -ídia

adj. [BO] Que té un embolcall periàntic format per dos verticils. Flor diclamídia.

diclí -ina

adj. [BO] Que té l’androceu i el gineceu en flors separades.

diclorodifluorometà

m. [QU] Gas incolor, de fórmula Cl₂F₂C, el carbur de clor i fluor més emprat en circuits de refrigeració, en la fabricació d’escumes polimèriques i com a gas propulsor d’esprais, que té una acció catalítica sobre la destrucció de l’ozó de l’estratosfera.

dico-

[LC] Forma prefixada del mot gr. díkha, ‘en dues parts’. Ex.: dicogènesi.

dicògam -a

1 adj. [BO] Relatiu a la dicogàmia.

2 adj. [BO] Que presenta dicogàmia. Plantes dicògames.

dicogàmia

f. [BO] Maduració dels estams i dels pistils d’una mateixa flor en èpoques distintes, la qual cosa fa difícil o impossible l’autopol·linització.

dicord

m. [MU] Instrument músic de dues cordes.

dicorínia

1 f. [BOS] Arbre del gènere Dicorynia, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles compostes i flors blanques.

2 f. [AGF] [IMF] Fusta de dicorínia, d’un rogenc violaci, molt resistent als àcids.

dicotiledoni -ònia

1 adj. [BO] Que té dos cotilèdons. Embrió dicotiledoni.

2 1 f. pl. [BOS] Classe de plantes del grup de les angiospermes, que tenen embrions amb dos cotilèdons i solen tenir arrel axonomorfa, fulles penninèrvies i flors sovint pentàmeres o tetràmeres.

2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta classe.

dicòtom -a

1 adj. [LC] Que es divideix en dos.

2 adj. [LC] [BO] Que es produeix per divisió successiva de cadascun dels eixos en dos d’equivalents. Tija dicòtoma. Ramificació dicòtoma.

dicotomia

1 f. [LC] Divisió en dos. Dicotomia d’una branca.

2 f. [LC] Mètode de classificació en què les divisions i subdivisions són binàries.

3 f. [FIA] Fase de la Lluna i dels planetes inferiors en què solament és visible la meitat del seu disc.

dicotòmic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la dicotomia. Ramificació dicotòmica.

2 adj. [LC] Que procedeix per divisions i subdivisions binàries. Mètode dicotòmic.

dicranals

1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, amb les dents del peristoma generalment bífides, al qual pertanyen les espècies del gènere Dicranum.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

dicroic -a

adj. [FIF] Que té la propietat del dicroisme. Un cristall dicroic.

dicroisme

m. [FIF] Propietat de certs cossos que, en ésser travessats per la llum, presenten coloracions diferents segons llur gruix, segons llur concentració en els líquids i segons la direcció en què són travessats per la llum.

dicromat

1 m. [QU] Anió de fórmula Cr₂O₇^2- que es pot considerar derivat d’un hipotètic àcid de crom hexavalent per pèrdua de dos hidrògens.

2 m. [QU] Sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.

3 [QU] dicromat de sodi Sal cristal·lina vermella, de fórmula Na₂Cr₂O₇, oxidant fort.

dicromia

f. [AF] BICROMIA.

dicroscopi

m. [FIF] [GL] Aparell per a examinar el dicroisme dels cristalls.

dictador dictadora

1 m. i f. [PR] [HIH] [PO] Persona que rep o s’arroga el dret de concentrar en ella tots els poders.

2 m. [HIH] [PR] A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta.

3 m. [BB] [PR] Funcionari de cancelleria que concebia la minuta o que dictava o establia directament el text d’un document.

dictadura

1 1 f. [HIH] Dignitat, càrrec, de dictador, a Roma.

1 2 f. [HIH] Temps durant el qual s’exercia la dictadura.

2 f. [LC] [HIH] [PO] Concentració de tot el poder en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició.

dictàfon

m. [ECO] [EL] [TC] Magnetòfon especialment adaptat per a enregistrar i reproduir dictats i converses.

dictam

m. [BOS] Planta herbàcia del gènere Dictamnus, de la família de les rutàcies, representada a la nostra flora pel gitam i el lletimó.

dictamen

m. [LC] [DR] Judici o opinió que s’emet sobre una cosa.

dictaminar

1 v. intr. [LC] Emetre dictamen. El tribunal ja ha dictaminat sobre aquesta causa.

2 tr. [LC] Emetre (un dictamen). Dictaminaren que l’acusada era innocent.

dictar

1 v. tr. [LC] Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles.

2 1 tr. [LC] Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t’han dictat aquesta resposta.

2 2 tr. [LC] PER EXT. És la por que us ha dictat aquestes paraules.

3 tr. [LC] [PO] Prescriure, imposar, formular a algú (allò que exigim d’ell). La raó ens dicta això. Dictar una llei, una sentència. Dictar les condicions de pau.

dictat

1 m. [LC] [PE] Acció de dictar. Escriure al dictat. Mitja hora de dictat.

2 m. [LC] [PE] La cosa dictada, especialment com a exercici escolar. Corregir el dictat d’un alumne.

3 m. [LC] PER EXT. Seguir el dictat o els dictats de la consciència.

dictatorial

adj. [LC] [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent al dictador o a la dictadura. Poder dictatorial.

dictatorialment

adv. [LC] [HIH] [PO] D’una manera dictatorial. Governar dictatorialment.

dicteri

m. [LC] Dita ofensiva.

díctic -a

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la dixi. Funció díctica. Pronoms díctics.

2 m. [FL] Element lingüístic que assenyala el lloc, el moment o les persones d’una situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat per la situació específica de l’enunciació. Entre els díctics demostratius hi ha aquest i ací.

dictio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. díctyon, ‘xarxa’. Ex.: dictiogen.

dictiocals

1 f. pl. [BOI] Ordre de crisofícies, amb esquelet silícic intern, que inclou el gènere Dictyocha.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

dictiòpters

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes pterigots, que tenen un aparell bucal mastegador i antenes generalment filiformes, que comprèn les paneroles.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

dictiosoma

m. [BI] Compartiment cel·lular format per una pila de vesícules aplanades o cisternes, amb els extrems dilatats, que es troben en les proximitats del nucli cel·lular i intervenen en la producció de grans de secreció i en la formació de lisosomes.

dictiotals

1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues brunes, que presenten gametòfits i esporòfits d’igual aspecte, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Dictyota i Padina.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

dida

1 f. [LC] [ED] [PR] [AGR] Dona que alleta l’infant d’una altra. Donar un infant a dida. Canviar, un infant, de dida.

2 f. [AGR] PER EXT. Una vaca dida.

3 [LC] dida seca Dona que té cura d’un infant sense alletar-lo.

didàctic -a

1 adj. [LC] [PE] Relatiu a l’ensenyament, propi per a ensenyar o instruir. Gènere didàctic.

2 f. [PE] Ciència que orienta i dirigeix el procés d’ensenyament-aprenentatge.

didàcticament

adv. [LC] [PE] D’una manera didàctica.

didal

1 1 m. [LC] [ED] Peça tubular sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, de vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla, generalment amb pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui. Un didal de vori. Un didal d’argent.

1 2 m. [AGA] Peça de canya o de cuir que es posen els segadors als dits de la mà esquerra per guardar-se de les espines o per no ferir-se amb la punta o tall del volant.

2 1 m. [IT] Conjunt de residus que en les màquines de filatura s’enrotllen en els cilindres del mecanisme d’estiratge.

2 2 m. [LC] Got molt petit.

2 3 m. [LC] [BOS] Cúpula llenyosa de la gla.

3 m. pl. [BOS] Digital 3.

4 m. [ZOI] Animal marí del gènere Beroe, del grup dels ctenòfors, de forma acampanada, mancat de tentacles i amb una faringe ampla.

didalera

1 1 f. [LC] [BOS] Digital 3.

1 2 [BOS] didalera de Sant Jeroni DIGITAL GROGA.

1 3 [BOS] didalera negra MANXIULETA.

2 f. [LC] [ED] Petit canó de plàstic o d’altre material dur que s’usa per a protegir els dits, especialment quan hom fa labor.

didalets

m. pl. [LC] [BOS] didalets de la Mare de Déu Lligabosc perennifoli de fulles coriàcies, mats i una mica glauques per sota, i flors blanques o tenyides de rosa, reunides en glomèruls disposats sobre un parell de fulles soldades, propi dels alzinars i les garrigues mediterrànies (Lonicera implexa).

didascàlia

f. [JE] Nota breu que, en obres de teatre grec i llatí, forneix dades relatives a l’autor i a la representació.

didascàlic -a

adj. [FS] Didàctic 1. Sil·logisme didascàlic.

didatge

m. [LC] El que hom paga a la dida.

didèlfids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers marsupials semblants als rosegadors, de potes curtes, cua llarga i prènsil i cap i musell allargats.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

didentat -ada

adj. [QU] Bidentat 2.

dídim -a

1 adj. [BO] Que consta de dues meitats ben diferenciades i equivalents.

2 m. [MD] TESTICLE.

didimi

m. [QU] Mescla de praseodimi i neodimi, considerada durant un cert temps un element químic.

didínam -a

adj. [BO] Que té quatre estams, dos de més llargs que els altres dos.

dido

m. [LC] DIDOT.

didodecaedre [o didodecàedre]

m. [GL] DIPLOEDRE.

didot

m. [LC] [ED] [PR] Marit de la dida.

diè

m. [QU] Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.

diedre [o díedre]

1 1 adj. [MT] Format per dos plans. Un angle diedre.

1 2 m. [MT] Un diedre.

2 1 m. [GL] En geol., intersecció vertical de dues parets rocoses.

2 2 m. [GL] Intersecció de dues cares d’un cristall que forma una aresta.

dielèctric -a

1 adj. [FIF] Que té la propietat de transmetre la força elèctrica per un procés diferent de la conducció, com en els fenòmens d’inducció.

2 adj. [FIF] No conductor.

3 m. [FIF] Cos dielèctric.

diencèfal

m. [ZOA] [MD] Part central del cervell anterior que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme i regula la secreció hormonal de la hipòfisi.

dienda

f. [LC] Allò que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres.

dienòfil

m. [QU] Compost capaç d’addicionar-se a un diè.

dièresi

1 1 f. [FLL] Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.

1 2 f. [LC] [FL] Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s’usa d’acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua.

2 f. [MD] Procediment quirúrgic usat per a dividir els teixits orgànics.

dièsel

[inv.]

1 adj. [EI] Que funciona per l’acció de l’aire comprimit que encén, sense necessitat de guspira elèctrica, el combustible injectat a la cambra de combustió. Motor dièsel.

2 m. [LC] [EI] Vehicle amb un motor dièsel. La Núria s’ha comprat un dièsel.

diesi

f. [MU] Signe musical que indica que una nota ha d’alçar-se d’un semitò.

dieta¹

1 f. [MD] [HO] [LC] Règim d’alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa.

2 f. [MD] Abstenció total o parcial d’aliments.

dieta²

1 f. [HIH] [PO] Assemblea, especialment política, de certs estats. La dieta helvètica. La dieta de Frankfurt.

2 1 f. [LC] [ECT] Sobresou diari que cobra un treballador per un encàrrec temporani fora de la seva residència, el qual pretén cobrir les despeses de manutenció, de transport, etc.

2 2 f. [LC] [ECT] Honorari que es cobra per l’assistència a una assemblea, una reunió, etc.

2 3 f. [LC] [ECT] Estipendi que guanya un metge diàriament per visitar un malalt.

dietari

1 m. [HIH] Llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.

2 m. [LC] [FLL] Llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia.

3 m. [LC] [ED] Llibre en què s’anoten els ingressos i les despeses diàries d’una casa.

dietètic -a

1 adj. [LC] [MD] [HO] Relatiu o pertanyent a la dieta.

2 f. [MD] Part de la medicina que concerneix el règim de nodriment de l’individu.

3 m. [MD] ALIMENT DIETÈTIC.

dietilèter

m. [QU] ÈTER ETÍLIC.

dietista

m. i f. [PR] Especialista en dietètica.

difamació

f. [LC] Acció de difamar; l’efecte.

difamador -a

adj. i m. i f. [LC] Que difama.

difamant

adj. [LC] DIFAMADOR. Paraules difamants.

difamar

v. tr. [LC] Dir mal (d’algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació.

difamatori -òria

adj. [LC] Que té per objecte difamar. Un escrit difamatori.

difàsic -a

adj. [EE] BIFÀSIC.

difenil

m. [QU] Hidrocarbur aromàtic, de fórmula C₆H₅C₆H₅, que es presenta en forma de lamel·les llustroses.

diferència

1 1 f. [LC] Qualitat de diferent. Diferència de grau. Diferència d’apreciació, d’opinió. Diferència de color, de sabor.

1 2 f. [LC] Allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra. La diferència d’aquests dos objectes. Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències. No veure, no trobar, cap diferència entre dues coses. Les diferències essencials entre els animals i les plantes.

2 f. [LC] Desacord en opinió, matèria de controvèrsia. Han tingut algunes diferències, però encara són amics.

3 1 f. [LC] Magnitud o quantitat en què una magnitud o quantitat difereix d’una altra de la mateixa naturalesa. Una diferència de vint centímetres.

3 2 [LC] diferència tabular Diferència entre dos nombres consecutius que figuren en una taula.

3 3 f. [ECT] En els mercats d’efectes públics a terme, diferència que existeix entre el preu al moment de la transacció i el preu al moment de la liquidació. Pagar les diferències. Cobrar les diferències.

4 f. [FIF] diferència de potencial Diferència de potencial elèctric entre dos punts donats d’un circuit o de l’espai.

diferenciable

adj. [LC] Que pot ésser diferenciat.

diferenciació

1 1 f. [LC] Acció de diferenciar o de diferenciar-se; l’efecte.

1 2 [SO] [AN] diferenciació social Classificació dels individus segons les categories culturals de gènere, edat, etc.

2 f. [BI] En biol., procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’activitat, d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.

3 f. [FIA] [GL] Separació dels minerals que componen l’interior d’un planeta o d’un satèl·lit provocada per la fusió interna que porta els materials més densos cap a l’interior i els més lleugers cap a les zones superiors.

diferenciador -a

1 adj. [LC] Que diferencia.

2 m. [EL] Dispositiu, circuit, etc., que dona un senyal de sortida proporcional a la velocitat de variació del senyal d’entrada.

diferencial

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la diferència, que indica diferència o diferències, que crea o constitueix una diferència. Característiques diferencials. Diagnòstic diferencial.

1 2 adj. [LC] [FIF] [EE] Que resulta d’una diferència, que actua per una diferència. Moviment diferencial. Politja diferencial. Amplificador diferencial. Relé diferencial. Protecció diferencial.

2 1 f. [MT] En mat., increment infinitament petit d’una quantitat variable.

2 2 [MT] diferencial d’una funció Aplicació lineal que, en cada punt, s’obté en substituir la gràfica de la funció per la recta o pla tangents, segons el nombre de variables, i prendre l’origen de coordenades en el punt de tangència.

3 1 m. [EI] [TRG] Mecanisme que permet que les rodes motrius d’un automòbil girin a velocitats diferents i compensades en una trajectòria corba.

3 2 m. [EI] Mecanisme que introdueix una relació aritmètica determinada entre les velocitats de rotació de tres eixos.

diferenciar

1 1 v. tr. [LC] Fer diferent. Aquests caràcters són els que diferencien el fòsfor roig del fòsfor blanc.

1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres.

2 1 tr. [LC] Separar o distingir (una cosa) d’una altra constatant-ne les diferències. L’accent gràfic ens serveix per a diferenciar certs mots. Aquestes dues espècies són difícils de diferenciar.

2 2 intr. pron. [LC] Diferir 2. En què es diferencien aquestes dues espècies?

3 tr. [MT] Formar la diferencial (d’una expressió o una equació).

diferent

1 adj. [LC] Que difereix en alguna cosa d’un altre. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; al contrari, són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus dos germans són molt diferents de caràcter.

2 adj. pl. [LC] UNS QUANTS. M’ho han dit ja diferents persones.

3 adv. [LC] DIFERENTMENT. Pensa diferent de nosaltres.

diferentment

adv. [LC] D’una manera diferent. Han parlat molt diferentment l’un de l’altre.

diferible

adj. [LC] AJORNABLE. Aquest pagament no és diferible.

diferir

1 v. tr. [LC] AJORNAR. Diferir el pagament d’un deute. Diferir una anada. Diferir el compliment d’una prometença.

2 intr. [LC] No ésser igual a algú o a alguna cosa, ésser dissemblant. La seva opinió difereix de la meva. El seu estil difereix del dels altres autors de la seva època. En què difereixen essencialment els animals de les plantes? Les nostres opinions sobre aquest tema difereixen en més d’un aspecte.

diferit -ida

1 adj. [LC] Ajornat.

2 [TC] [CO] [LC] en diferit loc. adv. Posteriorment al moment en què ha estat enregistrat. Han transmès el partit de futbol en diferit. Una retransmissió en diferit. Un programa en diferit.

dificerc -a

adj. [ZOA] Que es divideix en dues meitats simètriques respecte a l’eix de la columna vertebral i té forma arrodonida, s’aplica a una aleta caudal.

difícil

1 adj. [LC] Que no és fàcil, que requereix gran treball, habilitat, capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, resoldre-ho, entendre-ho. Un càrrec difícil d’obtenir. Una tasca difícil. És difícil de remoure aquesta pedra. Un problema difícil. Una lliçó difícil. Un camí difícil.

2 adj. [LC] Que dona fatic, turment. Un treball difícil. Una situació difícil.

3 adj. [LC] Que costa de tractar, d’acontentar, d’una delicadesa exigent. No troba bé res, és una persona difícil.

difícilment

adv. [LC] D’una manera difícil, amb dificultat. Difícilment ho entendràs. És un problema que difícilment podrem resoldre.

dificultar

v. tr. [LC] Posar dificultats (en alguna cosa), fer-la difícil. Les seves exigències dificulten la negociació. L’estat del camp dificultava el joc de l’equip.

dificultat

1 f. [LC] Qualitat de difícil. Ara veig la dificultat de l’empresa. La dificultat d’una tasca.

2 f. [LC] Allò que fa difícil una cosa. Les dificultats d’un text.

3 f. [LC] La mateixa cosa difícil. No hi ha cap dificultat que no es pugui vèncer. Hagué de lluitar amb greus dificultats.

dificultós -osa

1 adj. [LC] Que presenta dificultats.

2 adj. [LC] Que es plau a posar dificultats. Un caràcter dificultós.

dificultosament

adv. [LC] D’una manera dificultosa, amb dificultat.

difidació

f. [PO] Declaració de guerra.

difidència

1 f. [LC] DESCONFIANÇA.

2 f. [LC] Mancança de fe.

difident

adj. [LC] Que desconfia.

difiodont -a

adj. [ZOA] Que té dues denticions successives, la de llet i la definitiva. Mamífer difiodont.

difluència

f. [GL] Divisió en diferents braços que experimenta l’aigua d’un riu o el glaç d’una glacera en trobar un obstacle que dificulta el seu pas.

difluent

1 adj. [LC] Que diflueix.

2 adj. [LC] Deliqüescent 1.

difluir

v. intr. [LC] Vessar, difondre’s, per tots costats.

difondre

[quant a la flexió, com confondre]

1 1 v. tr. [LC] Escampar amplament, estendre en totes direccions. El sol difon la seva llum per tot el món.

1 2 intr. pron. [LC] Els antibiòtics es difonen bé per tots els líquids orgànics.

2 1 tr. [LC] DIVULGAR. Difondre un llibre. Difondre una notícia.

2 2 intr. pron. [LC] Aquest art es difondrà arreu del món.

3 intr. pron. [LC] Un compost gasós o un solut, escampar-se, estendre’s com a resultat del moviment caòtic de les molècules, des de les zones de major concentració a les de concentració més petita. El bany fixador es difon en l’emulsió.

difracció

f. [FIF] Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum o de qualsevol altra ona. Difracció de la llum per una escletxa.

difractar

v. tr. [FIF] Produir la difracció (d’un moviment ondulatori).

difractiu -iva

adj. [FIF] Que produeix la difracció. Poder difractiu.

difractograma

m. [GL] Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall.

difringent

adj. [FIF] Que causa la difracció. Superfície difringent.

diftèria

1 f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa aguda, epidèmica, que afecta sobretot els infants, caracteritzada per la formació de pseudomembranes a la gola i a les vies respiratòries i digestives superiors, que poden donar lloc a disfàgia i dispnea.

2 f. [AGR] [VE] Malaltia típica dels ocells, llevat dels aquàtics, que consisteix en l’aparició de falses membranes en les mucoses, especialment en la mucosa faríngia.

diftèric -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la diftèria.

2 adj. [MD] Que té característiques semblants a les de la diftèria.

3 adj. i m. i f. [MD] Malalt de diftèria.

diftong

1 m. [FL] [LC] Grup fònic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins una mateixa síl·laba.

2 [FL] diftong creixent Diftong que comença per una semiconsonant i acaba en una vocal.

3 [FL] diftong decreixent Diftong que comença per una vocal i acaba en una semivocal.

4 [LC] diftong impropi Dígraf que representa una vocal, com ai en francès.

diftongació

f. [FL] Acció de diftongar o de diftongar-se; l’efecte.

diftongar

1 v. tr. [FL] Canviar en un diftong (una vocal). L’espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar.

2 intr. pron. [FL] La o de bonus s’ha diftongat en ue en espanyol, d’on bueno.

difuminar

v. tr. i intr. pron. [LC] [AR] Esfumar 1.

difunt -a

adj. i m. i f. [LC] Que ha mort. El seu difunt pare. Vetllar un difunt.

difús -usa

1 adj. [LC] Difós a través, no circumscrit. Aneurisma difús. Tumor difús.

2 1 adj. [LC] [FLL] Que deixata o allargassa el pensament ultra mesura. Estil difús.

2 2 adj. [LC] [FLL] PER EXT. Un orador, un escriptor, difús.

3 adj. [FL] En fonèt., que mostra una concentració de l’energia en les zones extremes de l’espectre acústic.

difusament

adv. [LC] D’una manera difusa.

difusibilitat

f. [LC] Qualitat de difusible.

difusible

adj. [LC] Capaç de difondre’s.

difusió

1 f. [LC] Qualitat de difús. La difusió del seu estil.

2 f. [LC] Acció de difondre o de difondre’s; l’efecte. La difusió de la instrucció. La difusió de la informació a través dels mitjans de comunicació.

3 1 f. [AN] Procés de canvi cultural mitjançant el qual certs elements d’una cultura passen a una altra.

3 2 f. [FL] Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.

4 f. [CO] Nombre d’exemplars d’una publicació arribats a destinatari. És un diari amb molta difusió, arriba a tots els públics.

5 f. [CO] En ràdio i televisió, pas per antena.

6 1 f. [FIF] [QU] En fís., transport de matèria produït a l’atzar pel moviment caòtic molecular que tendeix a compensar un gradient de concentració.

6 2 f. [AQ] [FIF] Propagació d’una radiació en múltiples direccions després d’ésser reflectida per una superfície o de travessar un medi determinat. La difusió de la llum.

difusionisme

m. [AN] Teoria segons la qual la cultura s’originà en una o en molt poques àrees geogràfiques del món i s’estengué radialment a les altres.

difusionista

1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al difusionisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Partidari del difusionisme.

difusiu -iva

adj. [LC] Que té la qualitat de difondre’s, que tendeix a difondre’s. Un gas difusiu.

difusor -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que difon.

2 1 m. [FIF] Dispositiu que permet alentir un corrent de fluid per tal d’aconseguir un augment brusc de la pressió.

2 2 m. [AQ] Aparell per a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font.

2 3 m. [EI] Peça en forma d’anell que va collada al conducte tubular del carburador per tal de facilitar l’aspiració de la gasolina.

digàstric -a

adj. [MD] Que té dos ventres. Múscul digàstric.

digen dígena

adj. [BI] Bisexual 1.

digerible

adj. [LC] [MD] Que pot ésser digerit.

digerir

1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] Transformar dins les vies digestives (els aliments) en matèria pròpia per a la nutrició. Digerir bé la carn. El malalt digereix molt bé. Un aliment que costa de digerir. Un aliment que es digereix fàcilment.

2 1 tr. [LC] Assimilar mentalment. Ha llegit molt, però no ho ha digerit.

2 2 tr. [LC] Sofrir amb paciència (un mal, una dissort, una ofensa, etc.). No puc digerir que callis i no em defensis.

3 tr. [QU] En quím., escalfar en contacte amb un líquid, especialment escalfar (un precipitat) en contacte amb les aigües mare.

4 tr. [LC] [MD] En med., fer madurar (un abscés).

5 tr. [LC] ANT. Posar en ordre, arranjar metòdicament.

digest

m. [DR] Col·lecció de les decisions del dret romà.

digestibilitat

1 f. [LC] [HO] Qualitat de digestible o digerible.

2 f. [MD] [HO] Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i passa al cos.

digestible

adj. [LC] [MD] DIGERIBLE.

digestió

1 f. [LC] [ZOA] [MD] Acció de digerir; l’efecte. Digestió estomacal. Digestió intestinal. Una digestió laboriosa. Una bona digestió. Una mala digestió. Una digestió fàcil. Tallar la digestió.

2 1 f. [QU] [IQ] Contacte prolongat de dues fases per a produir una transformació física o química en una d’elles, com ara la millora de la qualitat, la mida o la puresa d’uns cristalls, o per a obtenir-ne un compost determinat.

2 2 f. [IQ] Sistema de depuració i tractament de la biomassa.

2 3 f. [MD] [QU] Extracció dels principis actius d’una droga mitjançant un dissolvent.

digestiu -iva

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la digestió. Funcions digestives. Sucs digestius. Aparell digestiu. Tub digestiu. Ferments digestius.

2 adj. [MD] Que serveix per a la digestió, que ajuda o facilita la digestió.

3 m. [MD] Medicament digestiu.

digestor

1 m. [QU] [IQ] Recipient tancat hermèticament, capaç de suportar pressions i temperatures elevades, que es fa servir per a efectuar una digestió.

2 m. [IQ] Recipient en el qual té lloc la degradació, aeròbica o anaeròbica, de la matèria orgànica biodegradable present en les aigües residuals.

dígit

1 adj. [LC] [MT] Que pot representar-se amb una sola xifra. Nombres dígits.

2 m. [MT] Xifra 1 1.

digitació

1 1 f. [LC] Mode de moure els dits quan amb llurs moviments es toca o es fa funcionar un instrument músic o una màquina.

1 2 f. [MU] Indicació en una partitura, per mitjà de xifres, dels dits que cal emprar per a tocar les notes corresponents en un instrument.

2 f. [LC] Divisió en dits o en parts semblants a dits.

digital

1 1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a un dit o als dits. Nervis digitals.

1 2 adj. [MD] Semblant a un dit o als dits. Les impressions digitals dels ossos del crani. Apèndixs digitals en els intestins.

2 1 adj. [FIF] [EL] [IN] Relatiu o pertanyent als dígits. Sistema digital.

2 2 adj. [FIF] [EL] [IN] Que opera amb nombres expressats amb dígits. Un ordinador digital.

2 3 adj. [FIF] [EL] [LC] Que dona la informació directament amb xifres. Un rellotge digital.

2 4 adj. [IN] Que utilitza models de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són discontínues. Tècniques digitals.

3 1 f. [BOS] [LC] Herba de la família de les escrofulariàcies, poc o molt tomentosa, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea).

3 2 [BOS] digital de les Balears Herba de la família de les escrofulariàcies, molt semblant a la digital, però de flors rosades, que es fa a les roques calcàries i és endèmica de Mallorca i Menorca (Digitalis minor).

3 3 [BOS] digital groga Herba de la família de les escrofulariàcies, semblant a la digital, però glabrescent i de flors de color groc pàl·lid, més petites, que es fa a les vorades forestals i als boscos clars de la muntanya mitjana (Digitalis lutea).

3 4 [BOS] digital purpúria Digital 3 1.

digitalina

f. [MD] Glucòsid que es troba en les llavors de la digital, de fórmula C₃₆H₅₆O₁₄.

digitalització

f. [IN] Acció de digitalitzar; l’efecte.

digitalitzar

v. tr. [IN] Convertir (una representació analògica) en una representació digital.

digitar

v. tr. [MU] Anotar (en una partitura) les xifres d’una digitació.

digitat -ada

1 adj. [LC] [ZOA] Proveït de dits. Mamífers digitats.

2 adj. [LC] [BO] En forma de dits, que presenta una digitació. Fulles digitades.

digiti-

[LC] Forma prefixada del mot ll. digitus, ‘dit’. Ex.: digitiforme, digitinervat.

digitígrad -a

adj. [ZOA] Que camina posant solament els dits a terra. Carnívors digitígrads.

digitoxina

f. [QU] Glucòsid secundari que s’extreu de les fulles de la digital, de fórmula empírica C₄₁H₆₄O₁₃.

diglòssia

f. [SO] [FL] Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals.

dignació

f. [LC] Acció de dignar-se.

dignament

adv. [LC] D’una manera digna.

dignar-se

v. intr. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la proposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S’han dignat de venir.

dignatari dignatària

m. i f. [LC] [PR] DIGNITARI, DIGNITÀRIA.

digne -a

1 1 adj. [LC] Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna.

1 2 adj. [LC] Que mereix alguna cosa en sentit favorable o desfavorable. És un home digne de respecte. Una conducta digna d’elogis. No és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d’admiració. És digne de blasme, de menyspreu.

2 1 adj. [LC] Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’una persona o d’una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d’un home entenimentat com tu. La malifeta és digna d’un brètol com ell. Un digne càstig.

2 2 adj. [LC] Que revela el respecte de si mateix. Un to digne. Un aire digne.

dignificació

f. [LC] Acció de dignificar; l’efecte.

dignificar

v. tr. [LC] Investir de dignitat o honor.

dignitari dignitària

m. i f. [LC] [PR] Persona revestida d’una gran autoritat. Els dignitaris de la cort.

dignitat

1 f. [LC] Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat.

2 f. [LC] Càrrec honorífic i d’autoritat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitats, honors. Li van atorgar la dignitat de bisbe.

3 f. [LC] Persona que posseeix un tal càrrec. Totes les dignitats de la cort.

dígraf

m. [FL] [LC] Grup de dues lletres que representa un so. El dígraf ny.

digrama

1 m. [FL] [AF] Element gràfic format per dues lletres.

2 m. [FL] [AF] DÍGRAF.

digressió

1 f. [LC] [FLL] [FL] Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal. Fer una digressió, una llarga digressió.

2 f. [FIA] Distància angular d’un astre a un pla de referència, generalment el pla del meridià del lloc.

dihèlia

f. [FIA] Doble ordenada de l’òrbita de la Terra que passa pel focus que ocupa el Sol.

dihexagonal

adj. [GL] En geol., que té 2 × 6 cares que s’encreuen amb l’eix senari o hi són paral·leles. Poliedre cristal·lí dihexagonal.

dihidrogenfosfat

m. [QU] Anió univalent, de fórmula H₂PO₄^-, derivat de l’àcid ortofosfòric.

díhuit

adj. i m. [LC] DIVUIT.

dijous

[inv.]

1 m. [LC] Quart dia de la setmana. Fan festa tots els dijous. Vindran dijous. Ahir era dijous.

2 [LC] [AN] dijous gras [o dijous llarder] Darrer dijous abans de la quaresma. El dijous gras menjarem coca de llardons.

3 [LC] [RE] dijous sant Dijous de la setmana santa en què les esglésies cristianes commemoren la santa cena i la institució de l’eucaristia. Tornaran abans de Dijous Sant.

dilaceració

1 f. [LC] [MD] Acció de dilacerar.

2 f. [MD] Alteració de la formació de les dents, que dona lloc a peces anguloses amb arrels tortuoses o amb curvatures anormals.

dilacerar

v. tr. [LC] [MD] Fer trossos.

dilació

1 f. [LC] Acció d’ajornar alguna cosa.

2 f. [FL] En fonèt., assimilació a distància.

dilapidació

f. [LC] Acció de dilapidar; l’efecte.

dilapidador -a

adj. i m. i f. [LC] Que dilapida.

dilapidar

v. tr. [LC] Algú, dissipar (els béns propis o els que té al seu càrrec) amb despeses desordenades. Dilapidar la seva fortuna.

dilatabilitat

f. [LC] [FIF] Qualitat de dilatable.

dilatable

adj. [LC] [FIF] Que es pot dilatar.

dilatació

f. [LC] [FIF] [MD] Acció de dilatar o de dilatar-se; l’efecte. La dilatació dels cossos per la calor. La dilatació del cor, dels pulmons. Una dilatació d’estómac. Dilatació cúbica, superficial, lineal. Coeficient de dilatació.

dilatadament

adv. [LC] Amb dilatació.

dilatador -a

1 adj. [LC] Que dilata. Músculs dilatadors.

2 m. [MD] Fàrmac dilatador.

3 m. [MD] Instrument per a dilatar conductes naturals o accidentals. Un dilatador uretral.

dilatància

f. [FIF] Propietat segons la qual certs fluids que constitueixen sistemes col·loidals esdevenen més viscosos o fins se solidifiquen quan augmenta la velocitat del seu moviment o són sotmesos a pressió.

dilatar

1 1 v. tr. [LC] [FIF] Fer més ample, fer més gran de volum sense augmentar-ne la massa, fer ocupar més lloc. Dilatar, la calor, una barra de ferro. Dilatar el canal de la uretra.

1 2 intr. pron. [LC] [MD] [FIF] Els cossos es dilaten per la calor. La nina de l’ull es dilata en la foscor. Tenir l’estómac dilatat.

2 tr. [LC] Fer més extens, més vast. Aconseguir amb les armes dilatar l’Imperi.

3 tr. [LC] AJORNAR.

dilatat -ada

adj. [LC] Extens, vast.

dilatatiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de dilatar.

dilatori -òria

adj. [LC] [DR] Que fa diferir, que fa guanyar temps, que tendeix a retardar el judici d’un procés. Mitjans dilatoris.

dilecció

f. [LC] Amor piadós, espiritual.

dilecte -a

adj. [LC] Amat amb dilecció.

dilema

1 m. [LC] [FS] Argument en què s’ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió. Posar un dilema. Encloure en un dilema.

2 m. [LC] [FS] Situació problemàtica en què s’ha de seguir l’un o l’altre de dos camins. Ens trobem en un dilema: o suspenem l’acte o paguem la multa.

dilemàtic -a

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a un dilema.

2 adj. [FS] Que conté un dilema. Sil·logisme dilemàtic.

diletant

1 adj. i m. i f. [LC] Admirador o amant de les belles arts, especialment de la música.

2 m. i f. [LC] Persona que conrea un art o una branca del coneixement sense una preparació seriosa, no metòdicament, no per professió.

diletantisme

m. [LC] Qualitat de diletant.

diligència

1 1 f. [LC] Qualitat de diligent.

1 2 f. [LC] Cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on hom es troba. Sortir de casa per anar a fer diligències. Vaig a fer dues o tres diligències i tot seguit que pugui tornaré. Una sola diligència se m’ha emportat tot el matí.

2 1 f. [AD] [DR] Execució d’una decisió judicial o administrativa.

2 2 f. [AD] [DR] Document en què es fa constar l’execució d’aquesta decisió.

2 3 [DR] diligència preliminar Acte previ de preparació d’un judici.

3 f. [LC] [TRG] Carruatge gran amb diferents compartiments destinat al transport de viatgers.

diligenciar

v. tr. [DR] Tramitar mitjançant les diligències oportunes.

diligent

1 adj. [LC] Que mostra una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc., amb activitat i rapidesa. Un estudiant diligent. Ésser diligent en els seus negocis. Un criat diligent.

2 adj. [LC] Fet amb diligència. Ha estat un servei diligent.

diligentment

adv. [LC] Amb diligència.

dil·lènia

f. [BOS] [AGA] Arbre del gènere Dillenia, de la família de les dil·leniàcies, de grans flors regulars grogues o blanques, d’origen tropical i plantat de vegades com a ornamental, que proporciona fusta i un condiment extret del calze floral.

dil·leniàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes tropicals de fulles alternes, amb corol·les de cinc pètals i fruits en càpsula o baia, a la qual pertanyen les dil·lènies.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

dilluns

[inv.]

1 m. [LC] Primer dia de la setmana. Fa festa tots els dilluns. No arribarà fins dilluns. Dilluns de Pasqua.

2 m. [LC] L’endemà d’un dia de festa.

3 [LC] fer dilluns En alguns oficis, fer festa el dilluns.

dilogia

f. [LC] Ambigüitat, doble sentit.

dilucidació

f. [LC] Acció de dilucidar.

dilucidar

v. tr. [LC] Explicar, fer clar, (un assumpte, una qüestió, etc.).

dilució

1 f. [LC] Acció de diluir o de diluir-se; l’efecte.

2 f. [QU] Operació mitjançant la qual hom augmenta la proporció de solvent respecte al solut d’una solució.

diluent

1 adj. [LC] Que dilueix.

2 m. [AR] Líquid fluid usat per a diluir pastes pictòriques.

3 m. [QU] Substància de caràcter inert que hom addiciona en una altra per tal d’augmentar-ne el grau de dispersió o disminuir-ne la concentració.

diluir

1 1 v. tr. [LC] [QU] Disminuir la concentració (d’una substància sòlida, líquida o gasosa) per dilució, especialment en una dissolució. Diluir sucre en aigua. Diluir una pastilla en una cullerada d’aigua.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquest escriptor dilueix els seus pensaments en una mar de paraules.

2 intr. pron. [LC] Substàncies que tenen la propietat de diluir-se.

diluvi

1 1 m. [RE] [LC] Inundació o desbordament de les aigües generalment per acció de la pluja.

1 2 m. [LC] [ME] Pluja molt intensa. Està fent un diluvi. Allò era un diluvi.

1 3 m. [LC] PER EXT. Un diluvi de paraules inútils. Un diluvi d’injúries, d’impertinències.

2 1 m. [LC] [RE] Segons la narració bíblica, inundació haguda en temps de Noè que submergí la terra entera.

2 2 [LC] [RE] diluvi universal Diluvi 2 1.

diluvià -ana

adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent al diluvi.

diluvial

adj. [LC] [GL] DILUVIÀ.

diluviar

v. intr. [LC] [GL] PLOURE A BOTS I BARRALS.

dimanació

f. [LC] Acció de dimanar.

dimanar

v. intr. [LC] PROVENIR.

dimarts

[inv.]

m. [LC] Segon dia de la setmana. Quants dimarts té aquest mes? Dimarts és festa. Dimarts de carnaval.

dimecres

1 m. [LC] Tercer dia de la setmana. Són fora des de dimecres.

2 [RE] [LC] dimecres de cendra Dia d’inici de la quaresma, en què es beneeix i s’imposa cendra als fidels, com a signe penitencial. El carnaval s’acaba el dimecres de cendra.

dimensió

1 1 f. [LC] [FIF] Distància entre els extrems d’una superfície, d’un cos, etc., segons una línia: la llargada, l’alçada, l’amplada, el gruix. Les tres dimensions de l’espai són longitud, latitud i profunditat.

1 2 f. [LC] Parts mesurables d’un cos que en donen la proporció o la forma. Les dimensions d’un home.

2 1 f. pl. [LC] [FIF] Extensió, grandària, mesura en ample i llarg, o en ample, llarg i alt. Les dimensions d’una plaça, d’una sala, d’un vaixell.

2 2 f. pl. [FIF] Expressió d’una magnitud segons les magnituds físiques fonamentals. L’acceleració té dimensions de longitud dividit pel quadrat del temps.

2 3 f. [FIF] dimensió fractal Paràmetre numèric que caracteritza aspectes geomètrics dels objectes fractals.

3 f. [MT] Nombre que s’assigna a determinats espais matemàtics i que indica d’una manera precisa quantes direccions es poden trobar en aquell espai semblants a la llargada, amplada i gruix de l’espai ordinari.

dimensional

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una dimensió.

dimensionar

v. tr. [EI] Determinar les dimensions adequades (d’una màquina o d’una instal·lació).

dímer -a

1 adj. [LC] Que consta de dues parts.

2 m. [QU] Polímer format per la unió de dues molècules idèntiques.

dimerització

f. [QU] Procés mitjançant el qual dues molècules d’un mateix compost químic es combinen i en donen una de doble.

dimeritzar

v. tr. [QU] Sotmetre a un procés de dimerització.

dimetilamina

f. [QU] Amina derivada de l’amoníac per substitució de dos àtoms d’hidrogen per grups metil.

dimetilformamida

f. [QU] Amida de l’àcid fòrmic amb dimetilamina, de fórmula HCON(CH₃)₂, solvent d’aplicació molt estesa al laboratori i a la indústria.

dimetilsulfòxid

m. [QU] Sulfòxid derivat del sulfur de dimetil, de fórmula (CH₃)₂SO, dissolvent de molta aplicació industrial, emprat també en mescles anticongelants per a fluids hidràulics.

dímetre

m. [FLL] En mètrica grega i llatina, vers o part d’un vers format per dos metres.

dimetrodont

m. [GLP] Gènere extingit de pelicosaures, de cos allargat, potes curtes i robustes i amb una aleta dorsal que contribuïa al control tèrmic, depredadors, que visqueren durant el permià.

dimidiació

f. [HIG] Acció de dimidiar; l’efecte.

dimidiar

v. tr. [HIG] En heràld., ordenar (dos escuts matrimonials) de manera que, en l’escut resultant, la meitat destra de l’escut del marit és unida a la meitat sinistra del de la muller.

dimidiat -ada

1 adj. [LC] Que té només una meitat ben desenvolupada. Un òrgan dimidiat.

2 adj. [HIG] Unit per dimidiació. Escuts, campers, dimidiats.

diminut -a

adj. [LC] Molt petit.

diminutiu -iva

1 adj. [LC] [FL] Que indica o expressa disminució.

2 adj. [FL] Que afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva al mot al qual s’uneix, s’aplica a alguns afixos.

3 m. [FL] Mot format amb un afix diminutiu. El mot peuet és un diminutiu de peu.

dimissió

f. [LC] Acció de dimitir. Presentar la dimissió. Acceptar la dimissió.

dimissionari -ària

adj. [LC] Que ha presentat la dimissió d’un càrrec. El president dimissionari.

dimissòries

1 f. pl. [DR] Lletres que donen els prelats a llurs súbdits perquè puguin anar a rebre d’un altre prelat els ordes sagrats.

2 f. pl. [DR] Lletres de secularització dels membres dels ordes religiosos.

3 [LC] donar les dimissòries a algú Privar-lo d’un càrrec.

dimitent

adj. [LC] Que dimiteix.

dimitir

1 v. tr. [LC] Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de president. Ha dimitit la presidència. L’alcalde ha dimitit.

2 intr. [LC] dimitir d’un càrrec Dimitir-lo. Ha dimitit de director.

dimoni

1 1 m. [LC] [RE] Diable 1 i 2. Les temptacions del dimoni. Els dimonis de l’infern. Aquest xicot és un dimoni. Dimoni de xicot!

1 2 m. [HIH] Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d’algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates.

2 1 m. [HIH] Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.

2 2 [LC] dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa entremaliadures, propi de la superstició popular.

3 m. [ZOP] Peix de qualsevol de les espècies de la família dels apogònids.

dimonial

adj. [LC] [RE] [HIH] Relatiu o pertanyent al dimoni. Arts dimonials.

dimorf -a

1 adj. [LC] [GL] Que ocorre sota dues formes distintes. Un fòssil dimorf.

2 adj. [GL] Que presenta dimorfisme. Un cristall dimorf.

dimorfisme

1 m. [LC] Qualitat de dimorf.

2 m. [GL] Propietat que tenen certs cossos de cristal·litzar en dues formes diferents.

3 [BI] dimorfisme sexual Aspecte diferent del mascle i la femella d’una mateixa espècie.

dimorfoteca

f. [AGA] [BOS] Planta herbàcia del gènere Dimorphotheca, de la família de les compostes, de fulles lanceolades o oblongues i capítols terminals amb el disc groc i la corona morada, blanca o ataronjada, originària de Sud-àfrica i cultivada com a ornamental.

din-

[LC] V. DINO-.

dina

f. [FIM] Unitat de força del sistema cegesimal, equivalent a la força que, aplicada a la massa d’1 gram, li comunica una acceleració d’1 centímetre per segon cada segon (símbol, dyn).

dinada¹

f. [LC] [HO] Acció de dinar, especialment acció de dinar molts. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades. I la dinada, la feren a l’hostal.

dinada²

f. [LC] Feix de llenya prima.

dinadaire

m. i f. [PR] Persona que ven dinades, llenya, teies.

dinal

adj. [LC] Que valia un diner. Pa dinal.

dinàmic -a

1 1 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent a les forces físiques, especialment a les forces que produeixen moviment. Efecte dinàmic d’una força.

1 2 adj. [LC] [FIF] Pertanyent a un canvi o procés considerat com a manifestació d’energia o agència.

1 3 adj. [LC] [FIF] Que enclou o produeix alteració.

1 4 adj. [MD] En med., funcional. Trastorn dinàmic.

1 5 adj. [LC] Diligent, ràpid, que desplega una gran activitat i energia. Una persona molt dinàmica.

2 f. [FIF] [LC] Part de la mecànica que estudia el moviment amb relació a les forces que el produeixen. Tractat de dinàmica.

3 1 f. [LC] Manera, ritme, amb què es desenvolupa una activitat d’acord amb els factors que la determinen. La dinàmica d’aquesta novel·la s’estronca a la meitat. Un corrent artístic amb dinàmica avantguardista.

3 2 f. [LC] [SO] Conjunt de forces en interacció i en oposició dins un fenomen, una estructura. Dinàmica social. Dinàmica de grups. La dinàmica dels esdeveniments.

dinàmicament

adv. [LC] D’una manera dinàmica.

dinamisme

1 m. [LC] Qualitat de dinàmic.

2 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual la realitat material no es redueix a la massa i al moviment, sinó que admet l’existència de forces.

dinamista

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al dinamisme.

2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Partidari del dinamisme.

dinamita

f. [IQ] [LC] Explosiu que consisteix en una mescla de nitroglicerina i una substància porosa inerta, d’un gran poder rompedor.

dinamitar

1 v. tr. [LC] Volar (una cosa) amb dinamita o, per extensió, amb qualsevol altre explosiu. Les tropes en retirada van dinamitar el pont.

2 v. tr. [LC] Ensorrar, destruir, (un sistema, una ideologia, una convenció, la fama, etc.), atacant-ne les bases, els fonaments. Dinamitar el prestigi d’algú.

dinamiter dinamitera

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa amb dinamita.

2 m. i f. [LC] Persona que empra la dinamita en atemptats.

dinamització

f. [LC] Acció de dinamitzar; l’efecte.

dinamitzador -a

adj. i m. i f. [LC] Que dinamitza.

dinamitzar

v. tr. [LC] Fer dinàmic, més dinàmic. La nova presidenta ha dinamitzat el club.

dinamo

1 f. [EE] [LC] Màquina elèctrica rotativa que produeix corrent continu.

2 f. [FIA] Mecanisme que genera i manté el camp magnètic d’un planeta o d’un estel com a conseqüència de la circulació de fluids conductors a l’interior d’aquest.

dinamo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. dýnamis, ‘força’. Ex.: dinamòmetre, dinamogènesi.

dinamoelèctric -a

adj. [EE] Relatiu o pertanyent a la conversió, per inducció, d’energia mecànica en energia elèctrica o viceversa. Màquina dinamoelèctrica. Generador dinamoelèctric o dinamo. Motor dinamoelèctric.

dinamometamorfisme

m. [GL] Metamorfisme que s’esdevé com a resultat de l’augment de pressió o tensió al llarg de les dislocacions de l’escorça terrestre.

dinamòmetre

m. [EI] [FIM] [FIF] Aparell per a mesurar el parell motor, la força muscular dels éssers humans, dels animals i, en general, qualsevol força o moment.

dinamomètric -a

adj. [EI] [FIM] [FIF] Relatiu o pertanyent al mesurament de forces.

dinar¹

1 m. [NU] [HIH] [ISL] Moneda d’or pròpia d’alguns països musulmans que pesa aproximadament 4 grams i fou iniciada al segle VII.

2 1 m. [ECT] Unitat monetària d’Algèria, Jordània, Líbia i altres països àrabs i de l’antiga Iugoslàvia.

2 2 m. [ECT] Moneda d’un dinar.

dinar²

v. intr. [LC] [HO] Fer l’àpat del migdia. A casa dinem a les dues.

dinar³

1 m. [LC] [HO] Àpat principal del dia, que es fa pels volts de migdia o a primeres hores de la tarda. Un bon dinar. Un dinar abundant. Assistir a un dinar.

2 m. [LC] [HO] Conjunt dels plats que componen el dinar. Fer el dinar. Ja està el dinar?

dinasta

1 m. [HIH] [PR] Entre els antics, príncep que regnava sota la dependència d’un altre sobirà.

2 m. [HIG] Membre d’una dinastia sobirana apte per a succeir al tron.

dinastia

1 f. [LC] [PO] [HIG] Sèrie de sobirans pertanyents a una mateixa família. La dinastia dels Borbó. Les dinasties dels faraons.

2 f. [LC] [HIG] PER EXT. La dinastia dels Kennedy.

dinàstic -a

1 adj. [LC] [PO] [HIG] Relatiu o pertanyent a una dinastia.

2 adj. i m. i f. [PO] Partidari del manteniment de la dinastia regnant.

dinastisme

m. [PO] Condició de dinàstic.

dindar

v. intr. [LC] DRINGAR.

dindi díndia

1 adj. [LC] [ZOO] [AGR] gall dindi V. GALL¹.

2 [LC] [ZOO] [AGR] polla díndia V. POLLA¹.

diner

1 1 m. [NU] Unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l’època moderna en els sistemes que en deriven, entre ells el català.

1 2 m. [NU] Unitat de llei de la moneda de plata, equivalent a un contingut en plata pura igual a una dotzena part del total.

1 3 m. [LC] [ECT] Moneda en general.

2 1 m. [LC] [ECT] [usat generalment en pl.] Suma de moneda. No ho he comprat perquè no duia prou diners. Posar diners a guany. Fer diners, arreplegar diners. Prestar diners.

2 2 [LC] diner negre Diners no declarats al fisc.

2 3 [LC] [ECT] diners comptants Diner efectiu.

2 4 [LC] diners engrunats Xavalla 2.

2 5 [LC] [ECT] tenir diners Ésser ric.

2 6 [LC] [ECT] tenir diners llargs Tenir molts diners.

3 1 m. [ECT] [usat generalment en pl.] Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i serveis.

3 2 [LC] [ECT] tenir bon diner Ésser bon pagador.

3 3 [LC] [ECT] tenir mal diner Ésser mal pagador.

dinerada

1 f. [LC] Gran quantitat de diners. Aquesta propietat li ha costat una dinerada.

2 f. [NU] Als segles X i XI, pagament en espècie pel valor d’un diner.

dineral

m. [LC] Dinerada 1.

dinerari -ària

adj. [LC] Relatiu o pertanyent als diners.

dineret

1 m. [LC] [EI] VOLANDERA.

2 m. [EI] Coixinet de suport axial la superfície de fricció del qual té forma circular.

dingo

m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels cànids, semblant a un gos, introduït a Austràlia des de temps prehistòrics.

dino- [o din-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. deinós, ‘terrible’. Ex.: dinoteri, dinorni.

dínode

m. [EL] Elèctrode de certs tubs electrònics destinat especialment a fornir una emissió secundària.

dinofícies

1 f. pl. [BOI] Classe única d’algues de la divisió dels dinòfits.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

dinòfits

1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues unicel·lulars, nedadores i amb dos flagels desiguals, un en posició longitudinal i un altre típicament equatorial.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.

dinoflagel·lades

f. pl. [BOI] DINOFÍCIES.

dinoflagel·lats

m. pl. [BOI] DINOFÍCIES.

dinosaures

1 m. pl. [GLP] Grup format pels ordres dels arcosaures saurisquis i ornitisquis, que visqueren durant el mesozoic.

2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.

dinoteri

m. [GLP] Gènere extingit de mamífers proboscidis, semblants a l’elefant, de gran talla, que visqueren a Euràsia i a l’Àfrica del miocè al plistocè inferior.

dinou

1 adj. [LC] [MT] Divuit més un. Té dinou anys. De A a B hi ha dinou quilòmetres.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el divuit, 19. El dinou és un nombre primer.

2 2 m. [LC] El que fa dinou en una sèrie numerada. La pàgina 19. El quilòmetre 19. El segle XIX (dinou). El 19 va ser festa. Quin número ha sortit? El 19.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre dinou. Aquest 19 gairebé no es veu.

dinovè -ena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té divuit davant seu, el que fa dinou.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les dinou parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La dinovena part del capital.

3 m. [LC] [MT] Un dinovè, 1/19. Tres dinovens, 3/19.

dins

1 prep. [LC] En combinació amb de o sol, expressa relacions que denoten:

a) Situació a l’interior d’un espai limitat. Dringar, les monedes, dins la butxaca. Conservar una joia dins un estoig. Viure dins d’un monestir. Les espècies més difoses dins un país. Penetrar, un medicament, dins de l’organisme. Ficar una carta dins un sobre. | PER EXT. Ocupar un lloc dins una junta. Educació musical dins l’escola. Recloure’s dins el seu món interior. Diversitat de tendències dins un partit. Encendre’s una llum dins la nit. Viure dins un ambient determinat. Actuar dins el sistema parlamentari. Una situació que es troba dins de la normalitat. Dins uns límits. Entrar dins una federació.

b) Ocurrència en un temps comprès entre el moment inicial i final d’un període de temps. En èpoques reculades dins l’edat mitjana.

c) Ocurrència no més enllà d’una durada, d’una distància, d’una quantitat determinada. Lliurar una cosa dins un termini convingut. Dins d’una dècada, la població haurà augmentat molt.

2 1 adv. [LC] En un punt interior d’un espai limitat. Què hi fas, aquí dins tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica’t dins. Els de fora i els de dins.

2 2 adv. [LC] PER EXT. Riure per dins. Anar-li, a algú, la processó per dins. Per dins és un tros de pa. El desig de viure que portem tots dins. Dur un record a dins.

3 m. [LC] Part interior d’una cosa. He netejat el dins de l’armari.

dintre

1 prep. i adv. [LC] DINS.

2 m. [LC] Aquestes copes tenen el dintre daurat. Aquesta paret dona als dintres de la casa.

dinyar

v. tr. [LC] POP. dinyar-la Morir 1 1.

diocesà -ana

1 adj. [LC] [RE] Pertanyent a una diòcesi. El clergat diocesà. L’Administració diocesana.

2 m. [LC] [RE] Bisbe que té diòcesi.

diòcesi

f. [LC] [RE] Circumscripció eclesiàstica, presidida per un bisbe, que constitueix una església amb plena personalitat pròpia. La diòcesi de Tortosa.

díode

m. [EE] [EL] Dispositiu electrònic proveït de dos terminals que deixa passar el corrent només en un sol sentit.

diofàntic -a

1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic grec Diofant.

2 adj. [MT] En mat., que té coeficients que són nombres enters i en què es tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan l’equació algebraica. Equació diofàntica.

dioic -a

adj. [BO] Que té les flors masculines i les flors femenines en individus distints. Plantes dioiques.

diol

m. [QU] Compost orgànic que té dos grups –OH en la molècula.

dionea

f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les droseràcies, insectívora, de fulles en roseta basal, amb el pecíol eixamplat i el limbe format per dues meitats vorejades de cilis, que poden plegar-se sobtadament una contra l’altra per atrapar els petits insectes de què s’alimenta, pròpia dels sòls sorrencs humits de l’Amèrica del Nord (Dionaea muscipula).

dionisíac -a

adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al déu grec Dionisos. El culte dionisíac.

diòpsid

m. [GLM] Mineral, clinopiroxè càlcic, de fórmula CaMgSi₂O₆, que forma una sèrie isomòrfica amb la hedenbergita, és incolor i es troba en skarns, en roques metamòrfiques calcicomagnesianes i en roques ígnies bàsiques.

dioptasa

f. [GLM] Mineral, ciclosilicat hidratat de coure, de fórmula Cu²⁺SiO₂(OH)₂, que és constituït per anells de sis tetraedres enllaçats entre si per coure i cristal·litza en el sistema trigonal.

dioptra

f. [TRA] [AQ] Instrument proveït de pínnules que serveix per a dirigir visuals.

dioptre

m. [FIF] Sistema òptic format per dos medis transparents, homogenis i isòtrops, separats per una superfície.

diòptria

f. [LC] [FIM] [MD] Unitat de vergència d’un sistema òptic que té 1 metre de distància focal en un medi amb un índex de refracció igual a 1 (símbol, δ).

diòptric -a

1 adj. [FIF] [MD] Relatiu o pertanyent a un dioptre o a la diòptrica.

2 f. [FIF] Part de l’òptica que tracta de la refracció de la llum.

diorama

1 m. [JE] [LC] Representació pictòrica que combina pintures transparents i opaques sobre una superfície transparent i, amb combinació de llums, produeix efectes de realitat i moviment.

2 m. [JE] Decoració teatral que reprodueix la representació corpòria d’una escena mitjançant telons, bambolines i figuretes.

3 m. [JE] Pessebre en tres dimensions, fet generalment de guix, que representa el naixement o altres escenes evangèliques de tradició nadalenca.

dioràmic -a

adj. [JE] [LC] Relatiu o pertanyent a un diorama.

diorita

f. [GL] Roca ígnia plutònica, holocristal·lina, formada essencialment per plagiòclasi sòdica, hornblenda i, sovint, biotita o augita, que no té quars o molt poc.

dioscoreàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, constituïda principalment per lianes i herbes enfiladisses, de tiges volubles, amb rizomes o tubercles, i de flors poc aparents, que s’estén sobretot per les regions tropicals, a la qual pertanyen el nyam i el gatmaimó.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

dioxà

m. [QU] Èter cíclic, líquid inflamable, emprat com a solvent de baixa constant dielèctrica.

diòxid

1 m. [QU] Compost binari d’oxigen, la molècula del qual conté dos àtoms d’aquest element.

2 [QU] [FIF] diòxid de carboni Gas incolor, d’olor picant i de gust àcid, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.

3 [QU] [GL] [ED] diòxid de manganès Pólvores negroses, de fórmula MnO₂.

4 [QU] diòxid de nitrogen Diòxid, de fórmula NO₂, obtingut per oxidació de l’òxid nítric, junt amb el qual és un dels contaminants atmosfèrics més conspicus.

5 [QU] diòxid de sofre Gas dens, pungent, de fórmula SO₂, que es produeix en la combustió del sofre i de les substàncies que en contenen, com ara els combustibles fòssils, i també en la combustió dels sulfurs, com ara les pirites, incolor en estat líquid, el qual és una substància contaminant de l’atmosfera.

dioxina

f. [QU] Compost altament tòxic i estable, que penetra fàcilment a les cèl·lules, amb efectes cancerígens.

dipiramidal

adj. [GLG] BIPIRAMIDAL.

dipiràmide

f. [GL] [GLG] BIPIRÀMIDE.

dipl-

[LC] V. DIPLO-.

diplegia

f. [MD] Paràlisi que afecta parts simètriques del cos.

diplo- [o dipl-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. diplóos, ‘doble’. Ex.: diplocardíac, diplogènesi, diplocaulescent, diploclamídia, diplòpodes, diplopia.

diploblàstic -a

adj. [BI] Format per dues capes germinatives.

diplococ

m. [BI] Agrupació en parells de certs tipus de cocs.

diplodoc

m. [GLP] DIPLODOCUS.

diplodocus

m. [GLP] Gènere de dinosaures saurisquis, de grans dimensions, coll i cua molt llargs, herbívors, que visqueren durant el juràssic.

díploe

m. [MD] Os esponjós situat entre dues capes d’os compacte, com ara els ossos plans del crani.

diploedre [o diplòedre]

m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares trapezoidals de costats desiguals.

diplografia

f. [FL] [BB] Error de còpia consistent a repetir una frase, una paraula o una síl·laba que comença o acaba igual que l’anterior.

diploide

1 adj. [BI] Que té el nucli amb dues dotacions cromosòmiques. Cèl·lula diploide.

2 adj. [BI] Que presenta cèl·lules diploides, s’aplica a una fase d’un cicle biològic.

diploïdia

f. [BI] Qualitat de diploide.

diploma

1 m. [LC] [AD] Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi.

2 m. [BB] Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat.

diplomàcia

1 1 f. [LC] [PO] Art i pràctica de conduir les negociacions entre nacions.

1 2 f. [LC] [PO] Carrera de qui s’ocupa en aquestes negociacions.

1 3 f. [LC] Conjunt dels membres de la diplomàcia d’un país.

2 f. [LC] Tacte, habilitat, a portar un afer delicat.

diplomar

1 v. tr. [LC] Concedir un diploma (a algú).

2 intr. pron. [LC] Obtenir un diploma, graduar-se. S’ha diplomat amb nota alta.

diplomat -ada

adj. i m. i f. [LC] [PE] [AD] [PR] Que ha obtingut un diploma.

diplomatari

m. [BB] Conjunt de transcripcions documentals relatives a un tema determinat.

diplomàtic -a

1 1 adj. [LC] [BB] Relatiu o pertanyent als diplomes, sobretot els antics. Erudició diplomàtica.

1 2 f. [BB] [LC] Disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics. Hores i hores a l’arxiu l’han fet expert en diplomàtica.

2 1 adj. [PO] [LC] [PR] Relatiu o pertanyent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. Negociacions diplomàtiques. Missió diplomàtica. Agent diplomàtic.

2 2 m. i f. [LC] Membre de la diplomàcia d’un estat.

3 adj. [LC] CIRCUMSPECTE.

diplomàticament

1 adv. [LC] Segons els usos de la diplomàcia.

2 adv. [LC] Amb diplomàcia. Aquesta qüestió ha d’ésser resolta diplomàticament.

diplomatura

1 f. [LC] [PE] Títol de diplomat.

2 f. [LC] [PE] Estudis universitaris de cicle curt que es fan per aconseguir aquest títol.

diplopia

f. [MD] Defecte de la vista pel qual un objecte observat és percebut amb una imatge visual doble.

diplòpic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la diplopia.

2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de diplopia.

diplòpodes

1 m. pl. [ZOI] Ordre de miriàpodes que tenen dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

diplòpter -a

adj. [LC] [ZOA] Que té les ales dobles.

diplostèmon -a

adj. [BO] Que té el doble nombre d’estams que peces de cada verticil periàntic.

dipnous

1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos sarcopterigis, de respiració pulmonar, principalment fòssils, amb alguns representants actuals a les aigües dolces de l’Amazònia, Àfrica occidental i Austràlia.

2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.

dipòdia

f. [FLL] Successió de dos peus mètrics.

dipol

1 1 m. [FIF] Sistema constituït per dues càrregues elèctriques puntuals de signes oposats col·locades a una petita distància l’una de l’altra.

1 2 m. [EE] Dispositiu o circuit, format per un conjunt d’elements actius i passius, proveït de dos borns per on pot ésser acoblat al circuit exterior.

1 3 m. [TC] Antena formada per dos conductors rectilinis o dues tiges cilíndriques, l’un a continuació de l’altre, que és excitada per un senyal elèctric aplicat entre els dos extrems més propers.

2 m. [QU] En quím., àtom o molècula on hi ha una distribució espacial de càrregues irregular, de manera que els centres de les càrregues positives i negatives no coincideixen.

dipolar

1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al dipol. Moment dipolar.

2 adj. [EE] En electr. i en electròn., bipolar.

3 adj. [QU] En quím., que conté un dipol o més. Àtom dipolar.

dipòsit

1 1 m. [LC] [AD] [DR] Acció de dipositar; l’efecte. Fer el dipòsit d’una quantitat a la caixa d’estalvis. Fer el dipòsit d’un testament a casa d’un notari.

1 2 [AD] [BB] [DR] dipòsit legal Dipòsit obligatori de totes les obres impreses i audiovisuals amb la finalitat d’elaborar la bibliografia estatal i controlar les publicacions.

2 1 m. [LC] [AD] [DR] Cosa dipositada. Guardar, custodiar, un dipòsit. Restituir un dipòsit.

2 2 [ECT] dipòsit a la vista Dipòsit bancari que pot ésser retirat a discreció del dipositant.

2 3 [HIA] dipòsit funerari En arqueol., conjunt d’objectes dipositats dins les tombes, entre els quals cal distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual.

3 1 m. [LC] [EI] Lloc o recipient destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retenir-hi alguna cosa. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. Un dipòsit de cadàvers. Un dipòsit de màquines en una estació de ferrocarril. El dipòsit de gasolina d’un cotxe.

3 2 [LC] [EI] [ECT] dipòsit franc Lloc on hom pot mantenir mercaderies importades sense pagar drets de duana.

4 1 m. [GL] [GLG] Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema sedimentari.

4 2 [GL] dipòsit hidrotermal Dipòsit format per solucions aquoses calentes.

4 3 [GLG] [GL] dipòsit mineral Dipòsit format per un o més minerals.

4 4 [GL] dipòsit terrigen Dipòsit que procedeix de terra ferma, encara que s’hagi sedimentat posteriorment en medi marítim.

5 m. [EI] Revestiment obtingut per deposició de pintures o esmalts, o per deposició electrolítica.

dipositador -a

adj. i m. i f. [LC] Que diposita.

dipositant

m. i f. [LC] Persona que fa un dipòsit.

dipositar

1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en lloc segur, en mans segures, per un temps més o menys llarg. Dipositar diners en un banc, a la caixa d’estalvis. Dipositar el seu testament a casa d’un notari. Dipositar la collita en els magatzems del govern.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Dipositar en algú tota la confiança, la seva fama.

1 3 [LC] dipositar un cadàver Col·locar-lo provisionalment en un lloc apropiat abans de soterrar-lo.

1 4 [DR] dipositar una persona en un lloc El jutge, dur-la on pugui manifestar lliurement la seva voluntat a cobert de possibles pressions.

2 1 tr. [LC] [GL] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió).

2 2 intr. pron. [LC] Les parts sòlides que un líquid té en suspensió, caure al fons. Per tot el llit del mar es diposita sediment.

dipositari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un dipòsit.

2 adj. i m. i f. [LC] Que rep en dipòsit. Un banc dipositari. Els dipositaris d’un tresor.

3 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. És el dipositari dels meus secrets.

dipositaria

1 f. [LC] [PR] Càrrec de dipositari.

2 f. [LC] Oficina on es fan els dipòsits.

dips-

[LC] [MD] V. DIPSO-.

dipsacàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de fulles oposades o verticil·lades, flors agrupades en inflorescències molt compactes en forma de capítol i envoltades d’una corona de bràctees, i de fruit sovint coronat per un collar membranós i pel calze persistent, freqüents a la regió mediterrània i al Pròxim Orient, entre les quals hi ha el cardó i les escabioses.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

dipso- [o dips-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. dípsa, ‘set’, ‘necessitat de beure’. Ex.: dipsomania, dipsosi.

dipsogen -ògena

1 adj. [LC] [MD] Que provoca set.

2 m. [LC] Substància dipsògena.

dipsòman -a

adj. i m. i f. [MD] Que pateix de dipsomania.

dipsomania

f. [MD] Desig morbós d’ingerir begudes alcohòliques.

dípter -a

1 adj. [LC] [ZOI] Que té dues ales.

2 1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes que tenen un parell d’ales funcionals al davant i un parell de balancins al darrere, que comprèn les mosques i els mosquits.

2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

3 adj. [AQ] Que presenta dos rengles de columnes. Un temple, un edifici dípter.

dipterocarpàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres de fulles simples, flors vistoses i fruit en núcula embolcada pel calze persistent, propis de les selves tropicals, sobretot les asiàtiques, productors de fustes, resines i greixos, a la qual pertany el lauan.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

díptic

1 m. [HIH] [AR] [LC] Conjunt de dues tauletes amb imatges pintades, en baix relleu, etc., unides amb frontisses, que es poden obrir i tancar com un llibre.

2 m. [HIH] [RE] [LC] Tauletes on s’inscrivien els noms dels cònsols i dels principals magistrats, i en l’Església primitiva, els noms dels bisbes, dels benefactors, dels màrtirs, etc.

3 m. [AF] Imprès format per un full doblegat formant dues pàgines encarades per un doblec, que sol donar informació resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.

díptica

f. [HIH] [RE] Díptic 2.

diputació

1 f. [LC] [PO] Acció de diputar; l’efecte.

2 f. [PO] [LC] [PR] Ofici de diputat.

3 f. [LC] [PO] Els mateixos diputats.

4 [HIH] [DR] [PO] diputació provincial Organisme de govern de les províncies a l’Estat espanyol.

diputar

v. tr. [LC] [PO] Un poble, un cos, etc., enviar (algú) amb el mandat de parlar en nom seu, defensar els seus interessos, etc. Tres d’entre els principals ciutadans foren diputats per a anar a parlar amb el rei.

diputat diputada

1 m. i f. [LC] [PO] [PR] Persona que ha estat enviada amb el mandat de parlar en nom d’un poble, d’un cos, etc.

2 m. i f. [DR] [PO] [PR] Persona que esdevé, per elecció, membre d’una assemblea deliberant o d’una diputació provincial. Diputat a Corts. Diputada provincial.

3 m. [HIH] [PR] diputat del General [o diputat de la Generalitat] A la Corona catalanoaragonesa, membre dirigent de la Diputació del General o Generalitat al qual era delegat el poder de recollir i administrar els donatius o els impostos que les Corts acordaven.

dir¹

[ger. dient; p. p. dit; ind. pr. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; ind. imperf. deia, etc.; subj. pr. digui, etc.; subj. imperf. digués, etc.; imper. 2 digues, 5 digueu]

1 1 v. tr. [LC] Algú, fer conèixer (allò que pensa) per mitjà de paraules, o del llenguatge escrit o àdhuc d’un signe qualsevol. Digueu-me el vostre pensament. Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d’això. M’ho ha dit tot. No em va voler dir res del que havia passat. Digueu-li que vingui. No m’ho faré dir dues vegades. Si no hi anem, què dirà ell? No cal dir que tots hi anirem. Estan tan secs els carrers que un diria que no ha plogut. Si fèiem això, no hi diria res ell? Què et diu en la seva carta? L’autor ja ho diu ben clarament en el pròleg. Si no ho ha dit amb paraules, ho ha dit amb la mirada.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El cor em diu que no arribaran fins demà.

1 3 v. tr. [LC] Una carta, un llibre, etc., dur escrita (alguna cosa). No sé què diu aquesta carta. Mira què diu aquest llibre.

1 4 [LC] com aquell qui diu [o per dir-ho així, o com si diguéssim, o que diguéssim] Fórmules que serveixen per a acompanyar una afirmació que pot semblar o és poc exacta. Només érem quatre, com aquell qui diu.

1 5 [LC] de no dir loc. adj. Inexpressable de tan extraordinari. Té una fama de no dir.

1 6 [LC] dit i fet [o tan aviat dit com fet] Expressió per a indicar que una cosa s’ha fet immediatament.

1 7 [LC] és a dir Això significa, això vol dir, això és.

1 8 [LC] estar dit Estar convingut.

1 9 [LC] no tenir res a dir [o no trobar res a dir] No tenir, no trobar, res a objectar.

1 10 [LC] què us diré Frase que en una narració lliga emfàticament el que s’ha explicat amb el que segueix.

1 11 [LC] tal dit, tal fet Expressió per a indicar que una cosa s’ha esdevingut tal com s’havia dit.

2 1 tr. [LC] dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè.

2 2 [LC] dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle.

2 3 [LC] dir-ne Designar amb tal o tal mot. D’això jo en dic covardia. Com se’n diu de ciutat en anglès? D’aquests pronoms, se’n diuen demostratius.

2 4 [LC] dir-se Tenir per nom. Em dic Pere. Es diu Joan.

3 1 tr. [LC] Fer sentir els sons del llenguatge, els mots de la llengua. Ell digué aquestes paraules. Li vaig dir adeu. Digueu-me sí o no. M’ha dit una injúria. Dir un renec, una mala paraula.

3 2 tr. [LC] PER EXT. Dir versos. Dir el parenostre, una avemaria. Dir amb art.

3 3 [LC] dir-ne de tots colors [o dir-ne de tot color, o dir-ne de coents, o dir-ne de verdes i madures, o dir-ne per a salar, o dir de tot] Dir molts penjaments d’algú.

3 4 [LC] en un dir Jesús loc. adv. Molt ràpidament, en un moment.

dir²

1 m. [LC] Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l’altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s’hi mirarà a fer-ho.

2 m. [LC] Manera de dir o proferir. Té un bell dir.

diradical

m. [QU] Agrupament poliatòmic que conté dos àtoms cadascun dels quals posseeix un electró desaparellat.

direcció

1 1 f. [LC] Acció de dirigir. Confiar a algú la direcció d’un negoci. Tenir, portar, algú, la direcció d’un afer. Prendre algú la direcció d’una expedició. Treballar sota la direcció d’algú.

1 2 f. [MU] Art de conduir una orquestra o un cor o qualsevol conjunt musical en la preparació i l’execució d’una obra musical.

1 3 f. [JE] [LC] Organització material i conducció d’un espectacle, d’una representació, d’un film, etc.

1 4 f. [LC] [AD] Càrrec, funció, de director en una administració, en un teatre, etc. Exercir la direcció d’un teatre.

1 5 [PE] direcció d’estudis Càrrec del cap d’estudis.

1 6 f. [LC] [AD] Conjunt de serveis confiats a un director. La direcció de duanes.

2 1 f. [LC] Conjunt de persones encarregades de dirigir una companyia, una empresa, etc.

2 2 [AD] direcció general Organisme de l’Administració que té cura de cadascun dels sectors en què un ministeri o un departament divideix la seva competència.

3 f. [LC] Oficina del director o de la direcció.

4 f. [LC] Recta que indica el costat devers el qual va o s’encamina una persona o una cosa o està situat quelcom. Quina direcció prendrem? En quina direcció es troben? La direcció de l’agulla imantada. Ha sortit en la direcció de Caldes. El camí pujava en direcció a Collformic.

5 1 f. [LC] Costat devers el qual hom dirigeix els seus esforços, el seu treball, etc. Donar una bona direcció a una empresa.

5 2 f. [LC] Línia de conducta que hom segueix.

6 1 f. [LC] [FIF] En fís., recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.

6 2 [FIF] direcció d’una força Recta segons la qual la força tendeix a moure el seu punt d’aplicació.

7 f. [EI] [TRG] En mec., mecanisme que permet al conductor de controlar la trajectòria d’un vehicle.

direccional

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la direcció.

2 adj. [TC] Que emet o rep radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció. Antena direccional.

directament

1 adv. [LC] D’una manera directa. Anar directament al seu objecte.

2 adv. [LC] Sense cap intermediari. Adreçar-se directament al ministre.

directe -a

1 1 adj. [LC] Que va de dret al seu objecte o terme, que va d’un punt a l’altre sense deturar-se en els punts intermedis. Camí directe. Un tren directe. És una noia molt directa: t’ho diu tot sense embuts.

1 2 adj. [LC] Sense intermediaris, immediat. Mitjans directes. Un atac directe contra algú. Acció directa.

2 [LC] [TC] [CO] en directe loc. adv. Simultàniament al temps en què s’enregistra. El concert d’aquesta nit, el retransmetran en directe per televisió. Un programa en directe.

3 1 adj. [SP] En esgr., que s’executa en la mateixa línia en què es troba l’arma.

3 2 m. [SP] En l’esport de la boxa, cop de puny potent que el boxejador llança des de l’altura de l’espatlla, en línia recta contra l’objectiu i amb l’ajut de l’impuls del cos.

directiu -iva

1 1 adj. [LC] Que dirigeix. Preceptes directius. Els socis directius. El comitè directiu.

1 2 f. [AD] [LC] Junta directiva.

1 3 m. i f. [LC] [PR] [AD] Persona que dirigeix, junt amb d’altres, alguna entitat. Els directius de l’empresa.

2 f. [PO] [DR] Norma bàsica promulgada per alguns organismes internacionals que han de complir tots els seus membres.

3 adj. [TC] Direccional 2. Antena directiva.

directivitat

f. [TC] Mesura del grau direccional que té una antena.

director directora

1 m. i f. [AD] [PR] [CO] Persona que dirigeix. El director d’una companyia, d’una fàbrica. Director de teatre. El director d’una orquestra. La directora d’un col·legi. El director general de Duanes. Directora publicitària. Directora general. Director espiritual.

2 adj. [MT] Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia establint-ne la direcció. Con director. Pla director.

directori

1 m. [LC] Consell encarregat d’una direcció pública.

2 1 m. [LC] [BB] Llista o guia d’adreces, de persones, d’organismes, etc. Hem de consultar el directori de les biblioteques del País Valencià.

2 2 m. [LC] [AD] Conjunt de regles, d’ordenances.

3 m. [IN] Taula de control que informa dels mòduls o les dades disponibles a la memòria d’un ordinador i de la capacitat que hi ocupen.

directorial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al director o directora, a la direcció, al directori.

directriu

1 f. [MT] Línia que guia el moviment d’una altra en la generació d’una superfície o d’una corba.

2 f. [AD] [LC] [DR] Línia o norma de caràcter general que serveix de guiatge en la conducta o en l’actuació d’algú o d’algun grup. Les directrius d’un partit polític.

dírham

1 m. [ECT] [NU] [ISL] Unitat monetària del Marroc i dels Emirats Àrabs Units.

2 m. [NU] [HIH] [ISL] Unitat de la plata en el sistema monetari dels països islàmics.

dirigent

adj. i m. i f. [LC] Que dirigeix. La classe dirigent. Els dirigents de la companyia.

dirigible

1 adj. [LC] Que pot ésser dirigit.

2 m. [TRG] [EI] Aeronau sostinguda en l’aire per un globus aerostàtic, que avança mitjançant una hèlix moguda per un motor.

dirigir

1 1 v. tr. [LC] Fer moure devers un punt determinat, devers un objecte o fi determinat. Dirigir una nau, un avió.

1 2 intr. pron. [LC] Em vaig dirigir al president. La brúixola es dirigeix cap al nord.

1 3 v. tr. [LC] Girar cap a un costat. Dirigir la mirada a una persona, a un objecte.

1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Dirigir l’atenció a un afer.

2 tr. [LC] Fer funcionar seguint una línia de conducta, unes normes determinades. Dirigir una companyia, una fàbrica. Dirigir un teatre. Dirigir una escola. Dirigir els treballs de construcció d’un pont. Dirigeix els estudis i l’educació del noi.

dirigisme

m. [ECT] [PO] Control estatal directe de l’economia i de les institucions socials.

dirigista

1 adj. [ECT] [PO] Relatiu o pertanyent al dirigisme.

2 adj. i m. i f. [ECT] [PO] Partidari del dirigisme.

diriment

adj. [LC] Que dirimeix. Impediment diriment.

dirimible

adj. [LC] Que pot ésser dirimit.

dirimir

1 v. tr. [LC] Acabar o resoldre (una dificultat, una controvèrsia).

2 v. tr. [LC] Desfer, dissoldre, desunir, (una cosa immaterial). Dirimir el matrimoni.

dis-¹

[LC] Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: dissort, disculpar.

dis-²

[LC] Prefix que significa ‘difícil’, ‘mal’. Ex.: dismenorrea, disfàsia, disúria.

disacàrid

m. [BI] [QU] Glícid format per dos monoglícids units mitjançant un enllaç glicosídic.

disàmara

f. [BO] Fruit format per dues sàmares acoblades que es dispersen separadament.

disàrtria

f. [PE] Trastorn del llenguatge que consisteix en una dificultat en l’articulació de la parla.

disàrtric -a

adj. [PE] Relatiu o pertanyent a la disàrtria.

disbarat

m. [LC] Cosa dita o feta completament fora de propòsit, grossa errada.

disbauxa

1 f. [LC] Excés condemnable, inacostumat, en el menjar. Encara estem indisposats de la disbauxa d’ahir. Hem fet una petita disbauxa.

2 f. [LC] Excés, ús immoderat d’alguna cosa. Despendre tants diners en tres dies: amb gaires disbauxes com aquesta, aviat no ens restarà ni un cèntim. Tot se n’anava en tiberis, festes, divertiments: allò era una disbauxa.

3 f. [LC] Capteniment de qui es lliura als delits sensuals immoderadament. Viure en la disbauxa. Lliurar-se a la disbauxa.

disbauxar

1 v. tr. [LC] Malgastar en disbauxes. Ha disbauxat tota l’herència.

2 intr. pron. [LC] Lliurar-se a la disbauxa.

disbauxat -ada

adj. [LC] Que viu en la disbauxa, que es lliura sense cap contenció a la satisfacció dels seus desitjos sensuals.

disc

1 1 m. [LC] [MT] Cos cilíndric la base del qual és molt gran respecte a l’altura. Un disc de metall. Les monedes tenen ordinàriament la forma d’un disc.

1 2 m. [SP] En l’hoquei sobre gel, cos cilíndric de cautxú que els jugadors impulsen amb l’estic.

1 3 m. [SP] En atletisme, artefacte de fusta o d’altre material rígid, de forma lenticular i amb una vora metàl·lica, amb el qual s’efectua la prova de llançament de disc.

1 4 [IQ] disc de trencament Disc instal·lat en els recipients a pressió que es trenca quan aquesta és excessiva i permet que surti el fluid de l’interior sense esbotzar el recipient.

2 1 m. [FIF] [MU] [CO] [EL] Làmina circular, generalment de material plàstic, per a l’enregistrament i la reproducció fonogràfics.

2 2 [MU] disc compacte a) Disc òptic per a l’enregistrament i la reproducció de música en sistemes d’alta fidelitat.

2 2 [FIF] [CO] [IN] [TC] [EL] disc compacte b) Disc òptic que conté una elevada densitat d’informació.

2 3 [MU] [CO] [TC] [EL] disc de llarga durada Disc de trenta-tres revolucions per minut.

2 4 [MU] disc de pedra Element fet de resina artificial, emprat en el temps de les primeres gramoles com a suport dels solcs de l’enregistrament sonor, generalment de setanta-vuit revolucions per minut.

3 1 m. [IN] [TC] [EL] disc dur Disc magnètic col·locat d’una manera permanent en una unitat de disc d’un ordinador per a l’emmagatzemament de la informació.

3 2 [IN] [TC] [EL] disc flexible DISQUET.

3 3 [IN] [EL] [TC] disc magnètic Suport d’informació giratori, amb la superfície recoberta per una capa magnetitzada per una cara o totes dues, que permet emmagatzemar dades.

3 4 [IN] [TC] [EL] disc òptic Suport d’informació giratori que conté dades enregistrades de forma digital i llegibles per un procediment òptic.

4 m. [AF] En fotocomposició, magatzem de matrius.

5 1 m. [OP] Placa en forma de disc usada com a senyal de circulació.

5 2 m. [LC] [TC] Dispositiu giratori de l’aparell telefònic proveït de deu forats, corresponents a les xifres del sistema decimal, que permet marcar el número de telèfon de l’abonat amb qui hom vol establir la comunicació.

5 3 m. [AGA] Peça en forma de casquet circular que forma part d’algunes eines de camp.

6 1 m. [MD] Òrgan o estructura anatòmica de forma rodona.

6 2 [ZOA] [MD] disc intervertebral Cartílag fibrós anular situat entre dues vèrtebres.

6 3 m. [BO] Excrescència en forma de disc o d’anell, generalment nectarífera, del tàlem d’algunes flors.

6 4 m. [BO] Superfície d’un òrgan en oposició a les seves vores. El disc d’una flor. El disc d’una fulla.

7 1 m. [FIA] Figura plana amb què apareixen a la nostra vista el Sol, la Lluna i els planetes. El disc del Sol.

7 2 [FIA] [FIF] disc galàctic Estructura cilíndrica molt plana que envolta el nucli de les galàxies espirals.

7 3 [FIA] disc d’acreció Disc de matèria que cau sobre el cos central d’un objecte celeste.

discal

1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al disc intervertebral. Hèrnia discal.

2 adj. [ZOA] Que se situa a la zona central de les ales dels insectes.

discant

1 m. [MU] Forma polifònica dels segles XI i XII.

2 m. [MU] Part superior d’una polifonia.

discapacitat¹

f. [PE] [PS] [MD] MINUSVALIDESA.

discapacitat² -ada

adj. i m. i f. [PE] [PS] [MD] MINUSVÀLID.

discent

adj. [PE] Que segueix l’ensenyament d’altri.

disceptació

f. [LC] Acció i efecte de disceptar.

disceptar

v. intr. [LC] Debatre 2.

discernibilitat

f. [LC] Qualitat de discernible.

discernible

adj. [LC] Que pot ésser discernit.

discernidor -a

adj. [LC] Que discerneix.

discerniment

1 m. [LC] Acció de discernir.

2 m. [LC] Facultat de discernir amb el pensament, especialment el bé del mal. No té discerniment. No té encara l’edat del discerniment. Va mostrar poc discerniment.

discernir

1 v. tr. [LC] Distingir amb els sentits i especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal.

2 intr. [LC] No discernir entre bons i dolents.

disci-

[LC] V. DISCO-.

disciforme

adj. [LC] Que té forma de disc.

discinèsia

f. [MD] Trastorn dels moviments voluntaris o aparició de moviments involuntaris anormals.

disciplina

1 1 f. [LC] [DE] Conjunt de regles per a mantenir l’ordre i la subordinació entre els membres d’un cos, i l’observança d’aquestes regles. Mantenir la disciplina en una corporació, en una escola, en l’exèrcit. Disciplina militar, eclesiàstica, judiciària. Consell de disciplina.

1 2 f. [LC] Regla de l’ensenyament imposada per un mestre als seus deixebles. Fou educat sota la disciplina d’aquell gran mestre.

1 3 f. [LC] Instrucció física, moral o mental, d’una persona. Criat sota una disciplina severa.

2 f. [LC] [PE] Matèria d’estudi i d’ensenyament, una branca del coneixement. Docte en les disciplines filosòfiques.

3 f. [SP] Pràctica esportiva amb entitat pròpia com a tal, adscrita a una federació.

disciplinable

adj. [LC] Que pot ésser disciplinat.

disciplinadament

adv. [LC] Amb disciplina.

disciplinar

1 v. tr. [LC] [PE] Subjectar a una disciplina. Disciplinar un exèrcit, una escola.

2 intr. pron. [LC] No li ha costat gaire disciplinar-se.

disciplinari -ària

adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a la disciplina.

discipular

adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a un deixeble. Paciència discipular.

discjòquei

m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de presentar i programar discos a la ràdio, a la televisió o en una discoteca.

disco- [o disci-]

[LC] Forma prefixada del mot disc. Ex.: discomedusa, discòfil, disciforme.

discòbol

m. [LC] [SP] Llançador de disc de l’antiga Grècia.

discòfil discòfila

m. i f. [LC] Persona afeccionada als discos fonogràfics.

discòfor -a

adj. [LC] Que porta un disc o un plat.

discoglòssids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis anurs, amb dents al maxil·lar superior i llengua circular, que inclou espècies de mida petita i mitjana, com ara el tòtil.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

discografia

1 f. [MU] [LC] Disciplina que estudia l’ordenació i la classificació dels discos fonogràfics.

2 f. [MU] [LC] [BB] Llista de discos fonogràfics relatius a una matèria, a un autor o a un intèrpret. La discografia de Mozart, de la Nova Cançó.

discogràfic -a

1 adj. [MU] [LC] Relatiu o pertanyent als discos fonogràfics o a la discografia.

2 f. [MU] Empresa que produeix i comercialitza enregistraments musicals.

discoidal

adj. [LC] [MT] DISCOIDE.

discoide

adj. [LC] [MT] Que té la forma d’un disc, semblant a un disc.

díscol -a

adj. [LC] Que és difícil de governar, no fàcilment corregible. Un jove arrauxat i díscol.

discolíquens

1 m. pl. [BOB] Grup polifilètic de líquens de la classe dels ascomicets, amb apotecis.

2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.

discolor

adj. [BO] De colors diferents. Pètals i sèpals discolors.

discomicets

1 m. pl. [BOB] Grup artificial de fongs ascomicets, amb apotecis sèssils, com les cassoletes, o amb estípits, com les orelles de gat i les múrgoles, o en forma de tubercle, com les tòfones.

2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.

disconforme

adj. [LC] No conforme.

disconformitat

1 f. [LC] Manca de conformitat.

2 f. [GL] En geol., relació entre dos estrats, dos estatges o dues sèries, quan entre la sedimentació d’ambdós hi ha hagut un hiat o una fase erosiva visible, però mantenen el paral·lelisme.

discontinu -ínua

adj. [LC] No continu. Un moviment discontinu. Una funció discontínua.

discontinuació

f. [LC] Acció de discontinuar; l’efecte.

discontinuar

v. tr. [LC] No continuar.

discontinuïtat

f. [LC] Qualitat de discontinu, mancança de continuïtat.

discordança

1 f. [LC] Qualitat de discordant, mancança d’acord.

2 1 f. [GL] Manca de paral·lelisme entre dues unitats estratigràfiques successives.

2 2 f. [GL] Superfície que separa dos sediments discordants.

discordant

adj. [LC] Que discorda, especialment, en mús., dissonant. Testimonis discordants. Sons discordants. A les reunions, el secretari sempre és una nota discordant.

discordar

v. intr. [LC] No estar d’acord amb alguna cosa. La seva interpretació discorda de la meva.

discorde

1 adj. [LC] Disconforme en opinió.

2 adj. [LC] [MU] En mús., dissonant.

discòrdia

f. [LC] Mancança de concòrdia. Les discòrdies civils.

discórrer

[quant a la flexió, com córrer]

1 v. intr. [LC] Desenvolupar una sèrie d’idees deduint les unes de les altres pel raonament, parlar sobre un assumpte amb cert mètode i alguna extensió. L’escriptora discorrerà sobre la poesia lírica.

2 tr. [LC] Idear, inventar. Discórrer un mitjà. Discórrer un arbitri.

discorriment

m. [LC] Acció de discórrer.

discoteca

1 1 f. [LC] [MU] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de discos fonogràfics.

1 2 f. [BB] Moble per a guardar-hi discos.

2 f. [LC] [MU] [BB] Col·lecció de discos.

3 f. [LC] [MU] Sala de ball amb so de música enregistrada.

discràsia

f. [MD] Mala constitució, que es creia dependent d’una condició morbosa de la sang i dels humors.

discreció

1 f. [LC] Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció. Usar d’un permís amb discreció. No dubtis a contar-li el teu secret: conec la seva discreció.

2 f. [LC] Llibertat de decidir o obrar segons el seu propi judici. Estar a la discreció d’algú.

3 [LC] a discreció loc. adv. Tant com hom vulgui. Menjar, beure, a discreció.

discrecional

1 adj. [LC] Deixat a la discreció.

2 adj. [TRG] Que no fa viatges regulars. Tren discrecional.

discrecionalitat

f. [LC] Qualitat de discrecional.

discrecionalment

adv. [LC] D’una manera discrecional.

discrepància

f. [LC] Qualitat de discrepant. Hi ha discrepància d’opinions.

discrepant

adj. [LC] Que discrepa. Opinions discrepants.

discrepar

1 v. intr. [LC] Una cosa, ésser diferent d’una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment.

2 v. intr. [LC] Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l’opinió, etc. En temes d’ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge.

discret -a

1 adj. [LC] Que presenta separacions, que es compon de parts separades. Funció discreta. Quantitat discreta.

2 1 adj. [LC] Que es capté amb discreció. Mostrar-se discret en l’ús que fa de la nostra autorització. És molt discreta: no temis que digui mai res del que li has confiat.

2 2 adj. [LC] Que denota, que enclou, discreció, que és moderat. Conducta discreta. Ha fet un ús discret del permís que li van donar. Un estil discret.

3 adj. [HIH] Tractament que es donava antigament a notaris, procuradors, cirurgians, apotecaris, preveres i a alguns membres de l’estament dels artistes.

discretament

adv. [LC] Amb discreció. Usar discretament del poder. Guardar discretament un secret.

discrim

m. [LC] Distinció, diferència. Una malaltia que atacava tothom sense cap discrim.

discriminabilitat

f. [LC] Qualitat de discriminable.

discriminable

adj. [LC] Que pot ésser discriminat.

discriminació

1 f. [LC] Acció de discriminar; l’efecte.

2 f. [SO] [AD] [PE] Infravaloració d’un grup social que en fa un altre, amb el corresponent comportament de segregació.

3 f. [PS] Comportament en què els estímuls quantitativament o qualitativament diferents provoquen respostes de l’individu també diferents.

discriminador

m. [EL] Circuit que converteix les variacions de freqüència o de fase en variacions d’amplitud, utilitzat per a la detecció en els receptors de freqüència modulada.

discriminant

1 adj. [LC] Que discrimina. Circumstàncies discriminants.

2 m. [MT] En mat., invariant funcional que dona una relació entre els coeficients d’un polinomi i permet d’estudiar les arrels i d’altres propietats de la funció.

discriminar

1 1 v. tr. [LC] Marcar una distinció, diferenciar.

1 2 v. tr. [LC] Distingir, discernir.

2 tr. [LC] [SO] Donar un tracte d’inferioritat (a algú).

discriminatori -òria

adj. [LC] [SO] Que discrimina, especialment que dona un tracte d’inferioritat. Una actitud, una llei discriminatòria.

disculpa

1 f. [LC] Acció de disculpar. Això li serveix de disculpa. El seu oblit no té disculpa.

2 f. [LC] Les paraules, les raons, amb què hom tracta de disculpar o de disculpar-se. Vulgueu acceptar les seves disculpes. Mai no fa res del que li demanen, i després tot són disculpes.

disculpable

adj. [LC] Mereixedor de disculpa.

disculpació

f. [LC] DISCULPA.

disculpar

v. tr. [LC] Donar raons o proves que descarreguin (algú) d’una culpa, provar que (algú) no és culpable pel que ha fet. Jo el vaig disculpar d’haver arribat tan tard. Vinc a disculpar-me de no haver complert el seu encàrrec.

discurs

1 1 m. [LC] [FLL] Allò que hom diu d’una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d’un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Pronunciar un discurs. Fer un discurs. Un discurs eloqüent. Un discurs improvisat. Un discurs de recepció, d’obertura. L’exordi d’un discurs.

1 2 m. [LC] Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú. Massa discursos i pocs fets.

1 3 [LC] [HIH] [PO] discurs de la corona Discurs pronunciat per un sobirà a l’obertura d’una sessió legislativa.

2 1 m. [FL] En ling., conjunt d’enunciats en relació amb les seves condicions de producció i de recepció.

2 2 m. [FL] Grup d’oracions que constitueix una unitat comunicativa dotada d’autonomia i de coherència.

2 3 [LC] [FL] discurs directe ESTIL DIRECTE.

2 4 [FL] discurs indirecte ESTIL INDIRECTE.

discursaire

adj. i m. i f. [LC] Que discurseja.

discursejar

v. intr. [LC] Fer un discurs.

discursiu -iva

1 adj. [LC] [FLL] [FL] Que concerneix el discurs, el discorriment. Mètode discursiu.

2 adj. [LC] [FLL] [FL] Inclinat a discórrer. És un home més aviat callat que discursiu.

discussió

1 f. [LC] Acció de discutir; l’efecte. La discussió de les dades d’un problema, de les solucions d’una qüestió. Suscitar una discussió. Finir una discussió.

2 [LC] discussions bizantines Discussions subtils, minucioses.

discutible

adj. [LC] Que pot ésser discutit, que admet discussió.

discutidor -a

adj. i m. i f. [LC] Pràctic en discussions, afectat a discutir.

discutir

1 1 v. tr. [LC] Examinar en detall (una qüestió), raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses. Discutir un text. Discutir un problema. Discutir un mot. Discutir l’oportunitat de fer quelcom.

1 2 v. tr. [LC] Replicar, posar en dubte. De vegades obeeix i de vegades m’ho discuteix tot.

2 intr. [LC] Persones de divers parer o diversa opinió, bescanviar arguments sobre una qüestió, un assumpte. Vaig discutir amb ell sobre política. Discutírem de cinema. Els vaig trobar discutint acaloradament.

disenteria

f. [LC] [MD] [ZOA] Malaltia que es manifesta pel gran tenesme i l’expulsió de nombroses deposicions, poc abundants, amb sang i moc, acompanyades de febre, malestar general i desgana.

disentèric -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la disenteria. Fluix disentèric.

2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de disenteria.

disert -a

1 adj. [LC] Que parla bé i amb facilitat i abundància.

2 adj. [LC] PER EXT. Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta.

disfàgia

f. [MD] Dificultat de deglutir deguda a un trastorn del pas dels aliments en algun punt situat entre la boca i l’estómac.

disfàsia

f. [MD] [FL] [PE] [PS] Trastorn del llenguatge que consisteix en una manca de coordinació de les paraules.

disfemisme

m. [FL] Ús lingüístic que consisteix a al·ludir coses, persones, fets, etc., mitjançant formes despectives o grolleres.

disfenoedre [o disfenòedre]

m. [GL] DISFENOIDE.

disfenoide

m. [GL] Tetraedre de cares triangulars iguals, format per dos esfenoides oposats i girats 90° sobre l’eix binari vertical.

disfòria

f. [PS] Trastorn de l’humor que es caracteritza per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d’insatisfacció d’un mateix.

disforjo -a

adj. [LC] Excessivament gros.

disfràsia

f. [MD] DISFÀSIA.

disfressa

1 f. [LC] Vestit amb què hom es disfressa. Portava una disfressa luxosa. Quina disfressa et posaràs?

2 f. [LC] Persona que va disfressada. En aquell moment va entrar una disfressa.

disfressar

1 v. tr. [LC] Vestir (algú) amb un vestit inacostumat o que no és propi de la seva condició o sexe, amb què aparenta ésser una altra persona o d’una altra època. Disfressar un nen de soldat. Disfressar-se, una noia, de senyora antiga. Disfressar-se amb un vestit d’època.

2 1 tr. [LC] Trasmudar (algú) per tal que no sigui reconegut. Perquè ningú no el pogués reconèixer l’afaitaren i el disfressaren de pagès.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Escriu-li disfressant la lletra.

disfunció

f. [SO] En l’anàlisi estructural funcionalista, conseqüència objectiva del funcionament d’un sistema o d’un subsistema social que disminueix la seva adaptació o el seu acoblament i provoca tensions estructurals en la línia del canvi social.

disgraciós -osa

adj. [LC] Mancat de gràcia.

disgregació

1 f. [LC] Acció de disgregar o de disgregar-se; l’efecte.

2 f. [GL] Dissociació dels grans o dels diferents elements mineralògics que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica.

3 f. [QU] Tractament tèrmic, generalment de fusió amb ajuda d’un fundent reactiu, àcid o bàsic, al qual hom sotmet en química analítica els materials sòlids insolubles en àcids concentrats per tal de transformar-los en derivats solubles susceptibles a l’anàlisi.

disgregadament

adv. [LC] D’una manera disgregada.

disgregador -a

adj. [LC] [QU] DISGREGANT.

disgregant

1 adj. [LC] Que disgrega.

2 m. [QU] Fundent reactiu de caràcter àcid o bàsic emprat per a disgregar sòlids insolubles.

disgregar

1 1 v. tr. [LC] Desunir, separar, les parts integrants (d’alguna cosa). Els agents atmosfèrics van disgregant a poc a poc aquesta roca. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues.

1 2 intr. pron. [LC] La massa es va disgregant a poc a poc.

2 tr. [QU] Sotmetre (un sòlid) a disgregació.

disgregatiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de disgregar.

disgust

m. [LC] Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d’algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos.

disgustar

1 1 v. tr. [LC] Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries.

1 2 intr. pron. [LC] S’han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit!

2 tr. [LC] no disgustar una cosa a algú a) Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta.

2 tr. [LC] no disgustar una cosa a algú b) PER EXT. A cavall de dues èpoques. Aquest pentinat no em disgusta, però m’agradava més el que portaves abans.

3 1 tr. [LC] Causar un fort desplaer (a algú). La seva conducta em disgusta d’allò més. Aquell casament el disgustà. S’estimava més perdre diners que disgustar els clients.

3 2 intr. pron. [LC] Tenir un disgust. Renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora.

3 3 intr. pron. [LC] Indisposar-se, enutjar-se, amb algú. Es disgustà amb l’Eugènia. Sovint els dos amics es disgustaven.

disilà

m. [QU] Hidrur de silici que conté un enllaç Si–Si, de fórmula H₃SiSiH₃.

disíl·lab -a

adj. i m. [FL] [LC] [FLL] BISÍL·LAB.

disil·làbic -a

adj. [FL] [LC] [FLL] Bisíl·lab 1 1. Un mot disil·làbic. Un vers disil·làbic. Una arrel disil·làbica. La pronunciació disil·làbica del grup ia.

disjunció

1 f. [LC] [EG] Acció de separar o desunir unes parts de les altres; l’efecte.

2 1 f. [FL] Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment van unides.

2 2 f. [FL] Coordinació de dos enunciats mitjançant la conjunció o.

3 f. [EG] Discontinuïtat en l’àrea de distribució d’una planta de manera que la distància entre les subàrees no permet la disseminació del vegetal pels mitjans normals.

disjunt -a

1 1 adj. [LC] Caracteritzat per la disjunció o separació de les seves parts, format de parts separades.

1 2 adj. [MU] En mús., que no progressa melòdicament per notes consecutives.

2 adj. [EG] En ecol., que presenta disjunció. Una planta d’àrea disjunta.

3 adj. [HIG] En heràld., que té els braços dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals, s’aplica a una creu o a un sautor.

disjuntiu -iva

1 adj. [LC] Que implica disjunció. Proposició disjuntiva. Conjunció disjuntiva.

2 f. [LC] Dilema 2.

disjuntivament

adv. [LC] Implicant disjunció.

disjuntor

m. [EE] Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat, com en el cas dels curtcircuits.

dislàlia

f. [PE] Trastorn de la parla que consisteix en una dificultat en la pronúncia d’algun so.

dislèctic -a

1 adj. [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la dislèxia.

2 adj. i m. i f. [PE] [PS] Que pateix de dislèxia.

dislèxia

f. [PS] [MD] [PE] Trastorn de la capacitat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit.

dislocació

1 f. [LC] [MD] [FL] Acció de dislocar; l’efecte. La dislocació d’un os. Ha sofert una dislocació. La dislocació a l’esquerra del complement directe. La dislocació d’un exèrcit.

2 f. [QU] Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.

dislocar

1 v. tr. [LC] [MD] Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l’espatlla. S’ha dislocat un peu.

2 tr. [FL] Desplaçar (un constituent oracional) a la dreta o a l’esquerra de l’oració de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.

3 1 tr. [LC] dislocar un exèrcit Fraccionar-lo.

3 2 [LC] dislocar un imperi Desmembrar-lo.

dismenorrea

f. [MD] Menstruació difícil i dolorosa.