doral
m. [ZOO] MARTINET DE NIT.
dorca
f. [LC] [ED] Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall on es guarda aigua, oli, vi, llet, etc.
dordulla
f. [LC] [ZOO] CRUIXIDELL.
dori dòria
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble que envaí Grècia el segle X aC.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als doris.
dòric -a
1 adj. [HIH] Dori 2.
2 adj. [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a l’ordre dòric. Columna dòrica. Capitell dòric.
3 1 m. [FL] [LC] Dialecte del grec antic del grup nord-occidental.
3 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al dòric.
doris
m. [ZOI] Mol·lusc gastròpode del gènere Doris, de la subclasse dels opistobranquis, que té l’aspecte d’un llimac gros.
dorment
1 1 adj. [LC] Que dorm.
1 2 adj. [HIG] En heràld., en posició de descans o de dormir. Lleó dorment.
2 m. [TRA] Filada de fustes que serveixen de suport als baus.
dormició
f. [LC] DORMIDA.
dormida
f. [LC] Acció de dormir. Fer una bona dormida, una bella dormida, una dormida llarga, curta.
dormidor1
1 1 m. [LC] [AGR] Lloc on dorm el bestiar.
1 2 m. [LC] Dormitori 1 1.
2 m. [IT] Cilindre recobert de guarnició que en les cardes de llana va davant el llevador o els llevadors i serveix per a desprendre’n el tel de la llana.
dormidor2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que dorm molt. El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És un gran dormidor: no hi ha qui el faci llevar.
1 2 [LC] ésser poc dormidor Dormir habitualment poc. Sempre em llevo d’hora: soc poc dormidor.
2 m. i f. [LC] Persona que pretén tenir el do d’endevinació en estat de son.
dormidora
1 f. [IMI] Arracada petita sense elements aguts que porta una tanca de rosca acabada en una bola.
2 f. [AGR] [AGF] Paratge planer prop de la carrerada, on es fa parar el bestiar per deixar-lo dormir mentre es va de jornada.
dormilec -ega
1 adj. i m. i f. [LC] Molt inclinat a dormir. No he vist una criatura dormilega com aquesta. Ets un dormilec. Ets una dormilega.
2 adj. [LC] PER EXT. Amb els ulls no dormilecs, sinó ben oberts.
dormiment
m. [LC] ANT. DORMIDA.
dormir
[ind. pr. 3 dorm]
1 1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l’activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se’n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d’un son, en un son. No he pogut dormir en tota la nit.
1 2 v. intr. [LC] Fer nit. Van dormir a Girona.
1 3 [LC] dormir a la palla No tenir la menor sospita d’una cosa, especialment d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça.
1 4 [LC] dormir amb algú Tenir-hi relacions sexuals.
1 5 [LC] dormir amb els ulls oberts Vigilar per no ésser sorprès, enganyat.
1 6 [LC] dormir amb un problema (o amb una preocupació, etc.) Esperar l’endemà o un altre dia per resoldre-ho.
1 7 [LC] dormir com les llebres Dormir amb un son lleuger.
1 8 [LC] dormir com un bigalot DORMIR COM UN SOC.
1 9 [LC] dormir com un sant [o dormir com un àngel, o dormir com un innocent] Dormir amb tranquil·litat, sense torbacions.
1 10 [LC] dormir com un soc [o dormir com un tronc] Dormir profundament. Ja pots encendre el llum, dorm com un soc.
1 11 [LC] dormir de memòria Dormir ajagut, boca amunt.
1 12 tr. [LC] dormir la mona Dormir a conseqüència de l’embriaguesa.
1 13 [LC] dormir pla Dormir profundament, d’una tirada.
1 14 [LC] dormir segur [o dormir descansat] Estar tranquil, no témer el que pugui esdevenir-se.
1 15 [LC] [HIH] [DE] dormir sobre el camp de batalla Vèncer una batalla o combat.
1 16 [LC] dormir sota sostre Dormir a cobert.
1 17 [LC] no dormir algú totes les hores que té son Estar intranquil, tenir maldecaps.
2 1 intr. [LC] Jeure mort, reposar en la mort.
2 2 tr. [LC] dormir el son etern Ésser mort.
3 1 intr. [LC] Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga’t, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la.
3 2 [LC] deixar dormir un afer No ocupar-se’n, interrompre’l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar.
dormisquejar
v. intr. [LC] DORMITAR.
dormissó
m. [ZOO] Blauet 1.
dormitar
v. intr. [LC] Estar mig adormit.
dormitiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que fa dormir. Un remei dormitiu.
2 m. [LC] [MD] Medicament dormitiu.
dormitori
1 1 m. [LC] [AQ] Cambra o sala destinada a dormir-hi.
1 2 m. [LC] Mobiliari d’un dormitori. Ens volem comprar un dormitori nou.
2 m. [LC] [MD] Dormitiu 2.
dors
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Esquena 1.
1 2 m. [ZOA] [MD] Part posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre.
2 m. [LC] [AF] REVERS. El dors d’una fulla. El dors d’un escrit, el verso.
3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part superior de certs òrgans com el nas, la llengua, el peu, etc.
3 2 m. [LC] Part superior d’una cosa que hom considera ajaguda de bocaterrosa. El dors d’una serra.
dorsal
1 1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al dors o esquena. La regió dorsal. L’espina dorsal. L’aleta o alot dorsal dels peixos.
1 2 adj. [ZOA] Situat en la zona posterior de les ales anteriors dels insectes.
2 1 m. [ZOA] Closca de certs animals, èlitres d’alguns insectes, rudiment de closca dels llimacs, etc.
2 2 m. [DE] Part de la cuirassa que protegeix l’esquena.
2 3 m. [SP] Rectangle de tela o d’algun altre material resistent que reprodueix un número d’ordre, que els participants d’una competició esportiva porten sobre la roba perquè puguin ésser identificats.
3 f. [GL] dorsal oceànica Serralada submergida de més de 8.000 quilòmetres de longitud que s’aixeca uns 3.000 metres per sobre de les grans profunditats marines.
4 f. [BB] Nota de resum, cronològica o arxivística, afegida al dors d’un document.
5 adj. [FL] En fonèt., que s’articula per mitjà de l’aplicació o l’acostament del dors de la llengua al paladar.
dorsi-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot dors. Ex.: dorsibranqui, dorsígrad, dorsiventral.
dorval
m. [BOS] ALLOP.
dos dues
[o dos adj.]
1 adj. [LC] [MT] Un més un. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies. Un cotxe de dos cavalls. Una nau de dos pals. Les dues meitats d’un tot. Hi anirem tots dos. Les vaig trobar totes dues llegint. Dos mil, dues mil. Anaven de dos en dos. Dos punts.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix l’u, 2. Dos més tres fan cinc.
2 2 m. [LC] El que fa dos en una sèrie numerada. El quilòmetre 2. La plana 2. El dia 2 de maig. El 2 de maig.
2 3 m. [LC] PER EXT. El dos i l’as.
2 4 m. [LC] Xifra que correspon al nombre dos. Pinta tres dosos ben grossos.
3 m. pl. [LC] En els castells humans, parella de castellers del pom de dalt.
4 f. pl. [LC] les dues La segona hora després del migdia o de la mitjanit.
dosar1
v. tr. [LC] [MD] Establir la dosi en què (un medicament) ha d’ésser pres, en què (una substància) ha d’entrar en la composició d’una altra.
dosar2
v. intr. [LC] Prendre, comptar, de dos en dos, per parells.
dosatge
m. [LC] [MD] Acció de dosar un medicament, una substància; l’efecte.
dos-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Un dos-centè, 1/200.
dos-cents dues-centes
1 adj. [LC] [MT] Dues vegades cent. Dos-cents homes. Dues-centes butaques.
2 1 m. [LC] [MT] El nombre dos-cents, 200. Cent i cent fan dos-cents.
2 2 m. [LC] El que fa dos-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 200. La pàgina 200.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre dos-cents. Vaig llegir el número: era un 200.
dosè -ena
[LC] [MT] Darrer component dels numerals ordinals compostos que corresponen a numerals cardinals acabats en ‘dos’. Ex.: mil dosè, cent dosè.
doset
m. [MU] Grup de dues notes iguals que s’han d’executar en el temps que correspon a tres de la mateixa figura.
dosi
1 f. [LC] [MD] Quantitat d’un medicament o d’una altra substància administrada en una unitat de temps o utilitzada per a provocar un efecte determinat. Prendre un medicament a petites dosis. Dosi diària: vint-i-cinc gotes. Una dosi letal per a les rates.
2 f. [LC] [QU] Quantitat d’una substància que entra en la composició d’una altra. En aquest medicament, hi ha una petita dosi d’estricnina.
3 f. [LC] PER EXT. Tenir una bona dosi de paciència.
dosi-
[LC] Forma prefixada del mot dosi. Ex.: dosímetre.
dosificable
adj. [LC] Que pot ésser dosificat.
dosificació
f. [LC] [MD] DOSATGE.
dosificador
m. [EI] Aparell per a dosificar.
dosificar
v. tr. [LC] [MD] DOSAR1.
dosimetria
1 f. [MD] Sistema terapèutic que consistia en l’administració d’alcaloides en dosis fixes.
2 f. [MD] Mesurament exacte i sistemàtic de les dosis, especialment de les d’irradiació.
dosimètric -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la dosimetria.
dospeus
m. [LC] Doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc.
dosser
1 m. [LC] [IMF] [AR] Ornament, generalment de forma rectangular, que es col·loca formant sostre sobre els trons, sobre els llits de gran luxe, etc.
2 m. [LC] PER EXT. Un dosser de branques.
dosseret
m. [AQ] [AR] Motiu arquitectònic ornamental en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua adossada a la paret.
dossier
1 m. [LC] [ECO] [BB] Camisa o carpeta que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats.
2 m. [ECO] [CO] [BB] Expedient, conjunt de documents sobre un mateix assumpte.
3 [BB] dossier de premsa a) Recull de les informacions aparegudes a la premsa sobre un tema.
3 [BB] dossier de premsa b) Fullet que conté una sinopsi de l’argument i una fitxa artística i tècnica, emprat per al llançament publicitari d’un film, d’una obra de teatre, d’un espectacle, etc.
dot1
1 1 m. [LC] [DR] Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Un bon dot. Aportar en dot.
1 2 m. [LC] [DR] [RE] Allò que aporta al convent una noia que es fa monja.
2 m. [LC] Qualitat amb què la naturalesa ha adornat algú. El talent és un dot molt estimat. Els seus dots d’orador.
dot2
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels serrànids, semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 metres de llargada, de color gris fosc, de cap gros i asprós amb una carena rugosa sobre la part superior de l’opercle i la boca grossa, que viu en aigües pregones i és de vida pelàgica (Polyprion americanus).
dotació
1 f. [LC] Acció de dotar; l’efecte. Va empobrir-se amb la dotació de les seves filles.
2 1 f. [LC] Allò amb què es dota. L’hospital té una pobra dotació.
2 2 f. [DE] Conjunt de persones que tripulen un vaixell de guerra.
3 f. [BI] dotació cromosòmica Conjunt de cromosomes presents en les cèl·lules d’un organisme.
dotador dotadora
m. i f. [LC] Persona que dota.
dotal
adj. [DR] Pertanyent al dot. Béns dotals.
dotar
1 v. tr. [LC] [DR] Assenyalar o donar dot (a una noia). Ha dotat totes les seves nebodes.
2 tr. [LC] [DR] Assenyalar béns, una renda, (a una fundació, a un monestir, etc.). Dotà l’hospital amb una generosa assignació anual.
3 tr. [LC] Assignar (a una oficina, a un taller, a una nau, etc.), el personal, els instruments i els mitjans que li són necessaris.
4 tr. [LC] La naturalesa, adornar amb dots o qualitats. La sort l’ha dotada de totes les virtuts. Havia estat dotat d’una veu deliciosa.
dotzavat -ada
adj. [LC] Que té dotze costats o caires.
dotze
1 adj. [LC] [MT] Onze més un. Un noi de dotze anys. Els dotze mesos de l’any. Els dotze apòstols. Els dotze signes del zodíac.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix l’onze, 12. Dotze és múltiple de tres.
2 2 m. [LC] El que fa dotze en una sèrie numerada. La plana 12. Alfons XII (dotze). El dia 12 de gener. Va venir el 12 al matí. Al rei dels jocs de cartes li correspon el 12.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre dotze. Du una samarreta amb un dotze.
3 f. pl. [LC] les dotze Migdia o mitjanit.
dotzè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té onze davant seu, el que fa dotze.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les dotze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La dotzena part de 240 és 20.
1 3 m. [LC] [MT] Un dotzè, 1/12.
2 1 m. [FIM] Dotzena part d’una mesura principal.
2 2 m. [LC] [AF] Dotzena part d’un full de paper de marca ordinària. Un llibre en dotzè.
dotzena
1 f. [LC] Conjunt de dotze coses de la mateixa espècie. Una dotzena de figues. Una dotzena d’ous. Una dotzena de mocadors. Mitja dotzena de coberts. Vendre una cosa a dotzenes.
2 [LC] dotzena de frare Conjunt de tretze.
dovella
f. [AQ] [LC] [AR] Peça més estreta d’un cap que de l’altre amb què es construeixen els arcs i les voltes.
dovellat -ada
adj. [AQ] [AR] Fet amb dovelles. Portal dovellat.
dovellatge
m. [LC] [AQ] [AR] Conjunt de les dovelles d’un arc, d’una volta.
-dox -doxa
[LC] Forma sufixada del mot gr. dóxa, ‘opinió’. Ex.: heterodox, ortodox.
-dòxia
[LC] Forma sufixada del gr. -dox, derivat del mot dóxa, ‘opinió’. Ex.: heterodòxia, ortodòxia.
doxo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. dóxa, ‘opinió’. Ex.: doxologia.
doxògraf
m. [FS] Compilador d’opinions, de sentències, de creences, etc.
doxografia
f. [LC] [FS] Obra dels doxògrafs.
doxogràfic -a
adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent als doxògrafs o a la doxografia.
doxologia
1 f. [RE] Fórmula amb què es glorifica Déu, normalment al final d’un himne o altre text.
2 f. [RE] Versicle que comença amb els mots «Glòria al Pare».
drac
1 m. [LC] [AN] Animal fabulós o infernal al qual s’atribueix la figura d’un serpent corpulent proveït de potes i d’ales. La cova del drac. Sant Jordi matant el drac.
2 m. [AN] [LC] Figura de drac de cartó pintat que hom fa eixir en festes populars en moltes poblacions catalanes.
dracena
f. [BOS] [AGA] Arbre o arbust del gènere Dracaena, de la família de les agavàcies, de fulles lanceolades o ensiformes, sovint matisades de groc, i flors en panícula, d’origen tropical i emprat com a planta ornamental.
dracma
1 1 f. [HIH] [FIM] [RE] Entre els grecs antics, pes equivalent a una centèsima part de la mina, de 4,36 grams en les èpoques persa i hel·lenística i de 3,5 grams en l’època romana.
1 2 f. [LC] [FIM] [MD] Pes emprat antigament en medicina i en farmàcia que és igual a una novena part de l’unça, que són 3 escrúpols o 60 grans, i equival a 2,777 grams.
2 f. [NU] [HIH] [RE] Moneda d’argent d’un pes d’una dracma usada a l’antiga Grècia.
3 1 f. [LC] [NU] [ECT] Unitat monetària grega anterior a l’adopció de l’euro.
3 2 f. [ECT] Moneda d’una dracma.
draconià -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Dracó, legislador atenès, o a les lleis promulgades per ell.
2 adj. [LC] D’una severitat excessiva. Lleis draconianes.
draconina
f. [BOS] [IQ] SANG DE DRAGO.
draconític -a
adj. [FIA] DRACÒNTIC. Revolució draconítica.
dracòntic -a
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al temps que necessita la Lluna per a acomplir una revolució completa des del seu node ascendent fins que torna a aquest mateix punt. Revolució dracòntica.
draga
1 f. [TRA] [OP] [LC] Eina, aparell o màquina que serveix per a excavar terrenys subaquàtics. Draga de cullera. Draga de catúfols.
2 f. [TRA] Nau proveïda d’una màquina de dragar.
dragador1
m. [LC] Lloc per on quelcom és dragat o engolit.
dragador2 -a
adj. [OP] [LC] Que serveix per a dragar el fons de l’aigua.
dragador3 dragadora
m. i f. [LC] Persona que menja molt.
dragalina
f. [OP] Màquina de dragar i d’excavar les terres en la qual l’element excavador és una cullera guiada per un cable sostenidor.
dragamines
m. [DE] CAÇAMINES.
draganeu
m. [LC] [GL] [ME] FOEHN.
dragant
m. [TRA] [LC] Jou 2 4.
dragar1
1 v. tr. [LC] La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l’hagués dragat.
2 1 tr. [LC] Engolir (la vianda). El veiessis, com draga!
2 2 [LC] no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió.
dragar2
v. tr. [OP] [LC] Treure del fons de l’aigua (d’un riu, d’un canal, etc.), sorra, fang, pedres, immundícies, etc., passant-hi un instrument adequat. Han dragat la boca del port perquè hi puguin passar els vaixells de guerra.
dragatge
m. [OP] Operació d’excavar quantitats molt grans de materials subaquàtics.
dragea
1 f. [LC] [MD] Preparat farmacèutic que conté una petita quantitat de medicament envoltada d’una capa de sacarosa.
2 f. [LC] [HO] CONFIT1.
drago
m. [BOS] Arbre de la família de les agavàcies, de gran opulència i longevitat, propi de les illes Canàries, que forneix una resina vermella, la sang de drago, emprada antigament com a oficinal (Dracaena draco).
dragó
1 1 m. [LC] [ZOR] Rèptil saure de la família dels gecònids.
1 2 [ZOR] dragó comú Dragó de la família dels gecònids, de cos deprimit i amb protuberàncies en el dors i la cua, d’uns 15 centímetres de llarg, color grisós i amb una formació adhesiva als dits (Tarentola mauritanica).
1 3 [ZOR] dragó rosat Dragó de la família dels gecònids, molt semblant al dragó comú però amb el cap i el cos més esvelts, amb protuberàncies més petites, més rosat i de pigmentació molt clara i amb els dits proveïts d’ungles (Hemidactylus turcicus).
1 4 m. [ZOR] [LC] Rèptil saure d’altres famílies, com ara els agàmids i els varànids, generalment de mida gran, o bé mitjana, amb crestes i altres replegaments cutanis extensibles.
1 5 [ZOR] dragó aquàtic Dragó del gènere Physignatus, de la família dels agàmids, de cos comprimit lateralment, de cap relativament massís, mandíbules fortes i cua el doble de llarga que el cos, propi de les selves plujoses del sud-est d’Àsia i d’Austràlia.
1 6 [ZOR] dragó de Komodo Dragó de la família dels varànids, que ateny les màximes dimensions conegudes pels saures actuals i habita alguns illots d’Indonèsia, com Komodo, Flores i Rindja (Varanus komodoensis).
1 7 [ZOR] dragó volador Dragó del gènere Draco, de la família dels agàmids, arborícola i dotat d’unes àmplies membranes recobertes d’escates que s’estenen des de les extremitats anteriors a les posteriors i li permeten planar per les selves del sud-est d’Àsia.
2 1 m. [LC] [AN] DRAC.
2 2 [LC] [RE] dragó infernal Diable 1.
3 1 m. [LC] [ZOP] Peix de qualsevol de les espècies de la família dels cal·lionímids.
3 2 m. [ZOP] ARANYA BLANCA.
3 3 m. [ZOP] QUETSÉMPER.
4 m. [LC] [BOS] DRAGO.
5 m. [VE] Taca blanca que es fa a l’ull del cavall i d’altres quadrúpedes.
6 m. [DE] [PR] Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i combatia a cavall o a peu.
dragolí
m. [ZOR] DRAGÓ COMÚ.
dragoman
m. [HIH] [PR] Antic intèrpret oficial en els països orientals.
dragona
1 f. [LC] [AN] Femella del drac, del dragó.
2 f. [LC] [AGA] dragona blanca a) Mongetera nana catalana.
2 [LC] [AGA] dragona blanca b) Llegum d’aquesta planta.
dragonària
f. [BOS] [LC] [AGA] DRAGONERA.
dragonat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que presenta trets propis d’un drac, com la cua o la part posterior del cos. Un lleó dragonat.
2 f. [HIH] Persecució, feta generalment per regiments de dragons, contra els protestants francesos sota el regnat de Lluís XIV.
dragonera
f. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les aràcies, de tija bigarrada com la pell d’una serp, fulles pedades, amb segments oblongs, i flors agrupades en un espàdix que emet una fetor desagradable, envoltat per una bràctea de color vinós per dins, cultivada en jardineria (Dracunculus vulgaris).
drama
1 1 m. [JE] [FLL] Gènere literari que comprèn totes les obres escrites per al teatre.
1 2 m. [LC] [FLL] [JE] Gènere dramàtic sovint considerat mixt entre la tragèdia i la comèdia. Aquell autor excel·leix més en el drama que en la comèdia.
1 3 m. [JE] [FLL] [JE] Obra teatral, literària o cinematogràfica pròpia d’aquest gènere. El seu darrer film és un drama basat en una novel·la anglesa.
1 4 [FLL] drama històric Drama basat en fets històrics.
2 m. [LC] Esdeveniment aflictiu de la vida real capaç d’interessar i commoure vivament. La mort del noi fou un drama familiar.
dramat-
[LC] Forma prefixada del mot gr. dráma dramatos, ‘acció’, ‘obra teatral’. Ex.: dramatúrgia.
dramàtic -a
1 1 adj. [LC] [JE] [FLL] Relatiu o pertanyent al teatre i especialment al drama. La poesia dramàtica. Un autor dramàtic.
1 2 m. i f. [JE] [PR] [FLL] Autor de drames. Els dramàtics francesos.
1 3 f. [FLL] Poesia dramàtica. La dramàtica espanyola.
2 adj. [LC] Capaç d’interessar i commoure vivament. Una situació dramàtica.
dramàticament
adv. [LC] D’una manera dramàtica.
dramatisme
1 1 m. [LC] Qualitat de dramàtic.
1 2 m. [LC] Força dramàtica. El dramatisme de l’escultura de Miquel Àngel.
2 m. [FLL] [LC] Afectació desplaçada de l’estil dramàtic.
dramatització
f. [LC] [JE] [FLL] Acció de dramatitzar; l’efecte.
dramatitzar
1 v. tr. [LC] [JE] [FLL] Adaptar a la representació dramàtica. Dramatitzar una novel·la, un episodi històric.
2 tr. [LC] Exagerar el caràcter conflictiu (d’un esdeveniment de la vida real).
dramaturg dramaturga
1 m. i f. [JE] [PR] [FLL] Autor d’obres dramàtiques.
2 m. i f. [JE] [PR] Persona que es dedica a la dramatúrgia.
dramatúrgia
1 f. [JE] [FLL] [LC] Art de la composició de les obres dramàtiques.
2 f. [JE] Conjunt de tasques encaminades a convertir un text, dramàtic o no, en un espectacle teatral.
dramatúrgic -a
adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la dramatúrgia o als dramaturgs.
drap
1 1 m. [LC] [IT] Roba o teixit, especialment teixit de llana, amb lligat de plana, perxat, enfeltrat i tondosat talment que no es veuen els fils que el componen. Drap de burell. Drap de Lió. Els draps de Sabadell i de Terrassa.
1 2 m. [LC] [IT] Tela teixida amb certs fils. Drap d’or. Drap de seda.
1 3 [LC] [IT] drap de ras [o drap d’Arràs] Tela de seda lluent que a l’edat mitjana era fabricada a la ciutat d’Arràs.
2 1 m. [LC] [IT] Tros de drap de llana, de lli, de cànem, etc. Un drap de cuina. Un caixó per a llençar-hi els draps bruts. Eixugar-se les mans, netejar-se les botes, treure la pols dels mobles, fregar les rajoles, esborrar una pissarra, amb un drap.
2 2 m. [LC] [IT] Retall d’un teixit, restes de confecció.
2 3 [LC] deixar algú com un drap brut Omplir-lo d’improperis, denigrar-lo.
2 4 [LC] treure els drapets al sol a algú Descobrir els seus defectes, les seves malifetes, etc.
2 5 [LC] POP. a tot drap loc. adv. Molt de pressa.
drapada
1 f. [LC] Tela de drap, especialment teixit de llana.
2 f. [LC] Passada de drap. Amb quatre drapades netejaré la casa.
drapaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que comercia amb els draps vells, amb paperassa i amb altres objectes de rebuig. D’això, no en farem res: ja ho podem vendre al drapaire.
drapar
1 v. tr. [LC] Revestir de drap.
2 v. tr. [LC] [ED] Cobrir de draperies.
drapejat
m. [AR] Representació pictòrica de les vestimentes o de qualsevol altra tela.
draper1
m. [HIH] [PR] Antiga dignitat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
draper2 -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als draps.
2 m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fabrica o ven draps o teixits de llana.
draperia
1 f. [IT] Fabricació o comerç de draps.
2 f. [LC] [IT] Roba flotant, paraments, especialment disposats de manera que caiguin formant plecs.
3 1 f. [LC] Conjunt de draps, de teles.
3 2 f. [LC] Drapada 1.
drassana
1 f. [LC] [TRA] [HIH] Conjunt d’instal·lacions militars on es conserven les forces navals.
2 f. [TRA] Lloc on es poden construir i reparar les naus.
drassaner
m. [HIH] [PR] Antigament, encarregat de la custòdia i de l’administració de la drassana.
dràstic -a
1 adj. [LC] Que obra ràpidament i violentament. Un purgant dràstic.
2 adj. [LC] PER EXT. Prendre mesures dràstiques contra la inflació.
dràvida
m. i f. [AN] Individu d’un poble de l’Índia que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.
dravídic -a
1 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent als dràvides.
2 1 m. [FL] [LC] Família de llengües parlades a la meitat sud de l’Índia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al dravídic.
dravita
f. [GLM] Mineral del grup de les turmalines, de fórmula NaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4, terme extrem magnesià de les sèries schorl-dravita i schorl-elbaïta, de color marró fosc.
dreçar
1 v. intr. [LC] Un camí, anar dret a un lloc. Una senda que dreçava a la font.
2 1 tr. [LC] Posar dret (allò que està inclinat o ajagut). Dreçar un arbrissó que creix inclinat. En sentir aquell soroll, els cavalls dreçaren les orelles.
2 2 [LC] dreçar l’orella [o dreçar les orelles] Parar atenció, posar esment al que es diu.
2 3 intr. pron. [LC] Posar-se dret. El nen es va dreçar. La nena es va dreçar sobre els peus. Els pèls se’ns dreçaren de por.
3 tr. [LC] Elevar, erigir, (un monument, una estàtua, un altar, etc.).
4 tr. [LC] Ordenar, compondre.
drecera
1 1 f. [LC] Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. Allà la carretera, el camí, fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en 10 minuts. Sent al molí, agafarem la drecera, una drecera que hi ha.
1 2 [LC] fer drecera Abreujar el camí. Si travessem el prat, farem drecera. Si passeu pel carreró, fareu drecera.
1 3 [LC] si vols fer drecera no deixis la carretera No deixis un camí segur per un altre d’insegur.
2 1 f. [LC] Manera o mitjà per a fer o aconseguir més aviat una cosa.
2 2 [LC] anar per la drecera Obrar de la manera més eficaç per a fer o aconseguir ràpidament allò que hom vol.
dren
m. [OP] Tub subterrani perforat o porós que assegura el drenatge.
drenador
m. [EL] Terminal d’un transistor d’efecte de camp.
drenar
1 1 v. tr. [LC] [OP] [GL] Llevar (d’un terreny humit) l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, per canonades, etc.
1 2 v. tr. [GL] Evacuar (les aigües) d’una xarxa hidrogràfica d’escolament generalment superficial.
1 3 v. tr. [MD] Afavorir l’escolament de líquids (d’una ferida, d’un abscés o d’una cavitat) mitjançant un tub, una gasa, etc.
2 tr. [LC] Causar una gran despesa econòmica (en un país), un escolament o transferiment continuat, gradual (de la seva moneda, de la seva economia).
drenatge
1 m. [LC] [OP] [MD] Acció de drenar; l’efecte.
2 m. [OP] Operació de drenar.
dret1
1 1 m. [DR] [PO] [ECT] Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot. Jo tinc dret a cobrar els meus jornals. Tothom té dret a defensar el que és seu. Ningú no té dret sobre la vida d’un altre. Reivindicar, sostenir, el seu dret. Fer el seu dret. Reconèixer, negar, el dret d’algú a fer una cosa. Donar dret a algú a fer una cosa. Llevar a algú el dret de fer una cosa. Els drets de propietat. Dret d’asil.
1 2 [LC] [DR] a bon dret loc. adv. Amb justícia.
1 3 [LC] a tort i a dret V. TORT1.
1 4 [LC] [DR] de dret loc. adv. D’acord amb la llei. Això li pertoca de dret: no podeu negar-vos a pagar-li-ho.
1 5 [RE] de dret diví loc. adj. a) Emanat de Déu. Autoritat, sobirania, de dret diví. Monarquia de dret diví.
1 5 [LC] [RE] [DR] de dret diví loc. adj. b) Que és d’institució divina. Segons el dret canònic, l’episcopat és de dret diví.
2 1 m. [DR] dret d’acréixer Dret que té l’hereu o legatari a incrementar la seva part de l’herència o llegat amb la d’un cohereu o col·legatari quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
2 2 [DR] dret d’atansar Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí té feta.
2 3 [DR] [LC] dret d’habitació Dret real que té una persona d’ocupar, amb els seus familiars o amb les persones del seu servei, una casa o la part necessària d’una casa.
2 4 [ECT] [DR] dret d’opció DRET DE SUBSCRIPCIÓ PREFERENT.
2 5 [DR] dret d’ús Dret, derivat de l’ús, de servir-se d’una cosa aliena i de percebre’n una part dels fruits.
2 6 [AGR] dret de gallorsa a) Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals.
2 6 [AGR] dret de gallorsa b) Dret d’ésser propietari de totes les herbes d’un tros determinat, però no pas de la terra.
2 7 [DR] dret de lluir i quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda.
2 8 [DR] [NU] dret de moneda Facultat legal per a fabricar la moneda.
2 9 [DR] [ECT] dret de subscripció preferent Dret preferent concedit als accionistes d’una societat sobre les accions emeses per a ampliar el capital.
2 10 [DR] dret de superfície Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra.
2 11 [DR] dret personal [o dret personalíssim] Dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s’extingeix amb la mort.
2 12 [DR] [PO] [LC] drets civils Drets de la persona a la vida, a la integritat física, a la llibertat, etc., que declaren i garanteixen les constitucions.
2 13 [DR] drets humans Conjunt de drets essencials de la persona. Declaració universal dels drets humans.
2 14 [DR] [LC] drets naturals Drets que recolzen sobre la llei natural.
2 15 [LC] [DR] drets successius Drets que hom té a la successió d’algú.
3 1 m. [DR] dret d’ambaixada Dret que tenen els estats sobirans de trametre representants diplomàtics davant els altres estats i de rebre els que aquests els trameten.
3 2 [DR] [PO] [ECT] dret de ban Dret de donar ordres i fer-les complir en el senyoriu jurisdiccional.
3 3 [DR] dret de cuixa Dret que suposadament s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament.
3 4 [HIH] dret feudal Dret que establia les relacions entre el senyor feudal i el seu vassall.
4 1 m. [LC] Poder de fer el que un vol. El dret del més fort. Per dret de conquista.
4 2 m. [LC] Influència legítima dels lligams d’afecció. Els drets de la sang. Els drets de l’amistat.
5 1 m. [DR] [ECT] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que l’Estat, una ciutat, un particular, etc., té dret a cobrar. Drets de duana.
5 2 m. [DR] [usat generalment en pl.] Impost o taxa que grava determinades mercaderies.
5 3 [TRA] dret d’amarratge Dret que es cobra en els ports per la feina d’amarrar-hi una nau o pel fet de tenir-la-hi amarrada.
5 4 [DR] [TRA] dret d’ancoratge Dret que es cobra en certs ports per ancorar-hi les naus.
5 5 [DR] [LC] dret d’herbatge Dret que es cobra per deixar pasturar el bestiar foraster.
5 6 [HIH] dret de barca BARCATGE.
5 7 [HIH] dret de barra Dret que es cobrava per a transitar per ponts o camins.
5 8 [HIH] dret de cena a) Dret del rei i del senyor de vassalls d’ésser-los fornit menjar en passar pels territoris de llur jurisdicció.
5 8 [HIH] dret de cena b) Prestació monetària substitutòria d’aquest dret.
5 9 [HIH] dret de cisa Impost consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum, el valor del qual era lliurat a l’erari municipal.
5 10 [HIH] dret de pariatge Impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat inicialment a sufragar les despeses de pariatge.
5 11 [HIH] dret dominical Dret que era pagat al senyor d’un feu pels seus vassalls.
5 12 [AF] drets d’autor Conjunt de drets que pertanyen a un autor o als seus hereus.
5 13 [ECT] drets especials de gir Actius financers emesos pel Fons Monetari Internacional destinats als bancs centrals.
5 14 [DR] [ECT] drets passius Pensió de què gaudeix algú per serveis prestats a l’Administració pública per ell o per algun dels seus parents.
6 1 m. [LC] [DR] [AD] Conjunt de lleis, de preceptes, de regles, a què estan sotmeses les persones en una societat. Dret privat, dret públic. Dret comercial, administratiu. Dret penal. Dret internacional, de gents. Dret canònic. La ciència del dret.
6 2 m. [LC] [DR] [AD] Ciència que concerneix les lleis i llur aplicació. Estudiar el dret. Un estudiant de dret. Un llicenciat en dret. Facultat de dret.
6 3 [DR] dret civil Part del dret privat que s’ocupa de regular els drets sobre béns, les obligacions, la família i la successió de les persones.
6 4 [HIH] dret comú Sistema normatiu de l’edat mitjana basat fonamentalment en el dret romà.
6 5 [DR] dret constitucional Conjunt de normes que constitueixen l’Estat i en regulen els trets fonamentals.
6 6 [DR] dret positiu Dret vigent en un moment i en un lloc determinats.
6 7 [HIH] dret romà Conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques dels ciutadans de l’Imperi romà.
dret2 -a
1 1 adj. [LC] Que d’un extrem a l’altre no presenta cap canvi de direcció, cap torta o recolze, com el fil d’una plomada, la trajectòria d’un cos pesant deixat anar de dalt a baix sense cap impulsió inicial. En aquell poble tots els carrers fan tortes: no n’hi ha cap de dret. Entre aquelles dues poblacions la carretera és dreta com un fil. No té les cames tortes: les té ben dretes. Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes. Dret com un ciri, com un pal, com un perpal. Posa’t dret: no caminis ajupit. Amb l’esquena dreta.
1 2 f. [LC] LÍNIA RECTA.
1 3 [LC] fer anar dret algú Fer que no es desviï de la regla que traça el deure.
1 4 [LC] a dretes loc. adv. DELIBERADAMENT.
1 5 [LC] de dret a loc. prep. a) En línia recta a, sense torbar-se. Me’n vaig anar de dret a casa seva.
1 5 [LC] de dret a loc. prep. b) PER EXT. Anar, algú, de dret al seu negoci. Són paraules que van de dret al cor.
1 6 [LC] de dret en dret loc. adv. DE FIT A FIT. Mirar-se el sol de dret en dret.
1 7 [LC] dret a loc. prep. En direcció a, cap a. Adeu-siau: me’n vaig dret a casa.
1 8 [LC] dret i fet loc. adj. Desenvolupat i format completament.
1 9 [LC] en dret de loc. prep. Davant per davant de. La nau va naufragar en dret de Sant Pol. Viu en dret de casa.
1 10 [LC] pel dret loc. adv. En línia recta, sense fer marrada. Ves-hi pel dret.
2 1 adj. [LC] En posició vertical. Hem de posar els pals ben drets: que no es decantin a un costat ni a l’altre. La torre de Pisa no és dreta sinó inclinada. Després de l’incendi, el bosc va quedar ple de tiges dretes mortes.
2 2 adj. [LC] DEMPEUS. Estaven asseguts, i els va fer posar drets. Al tramvia, vaig anar dreta tot el camí.
2 3 adj. [HIG] En heràld., que està dreçat sobre les potes posteriors.
3 1 adj. [LC] Situat a la banda de llevant quan una persona està de cara al nord. Costat dret i costat esquerre.
3 2 adj. [LC] Situat al costat dret d’una persona o d’un animal, s’aplica a dos òrgans simètrics. L’ull dret. L’orella dreta. El braç dret. La cama dreta. El peu dret. El pulmó dret.
4 1 adj. [LC] Situat amb relació a la seva part anterior com, en l’home, el costat dret està situat amb relació a la cara. El costat dret d’un cotxe. L’ala dreta d’un exèrcit. L’ala dreta d’un edifici.
4 2 adj. [LC] Situat a la banda dreta d’algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba dreta d’un riu.
5 1 f. [LC] Mà dreta. Escriu amb la dreta, però menja amb l’esquerra.
5 2 f. [LC] Costat dret, formant part de locucions que denoten la situació a la banda o regió de l’espai que correspon al costat dret d’algú. Quan arribareu a la carena, tombeu a la dreta. Anar, seure, posar-se, a la dreta d’algú. És aquella xemeneia que es veu a la dreta del campanar. Comenceu per la dreta. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra.
5 3 [LC] donar la dreta a algú Posar-se a la seva esquerra, especialment per fer-li honor.
6 1 f. [LC] [PO] Sector de diputats d’un hemicicle que seu a la dreta del president.
6 2 f. [PO] [SO] Conjunt de partits que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la defensa de l’ordre establert. La dreta europea té un gran pes.
6 3 [PO] [SO] l’extrema dreta La dreta d’ideologia més radical.
6 4 [PO] [SO] de dreta [o de dretes] loc. adj. Relatiu o pertanyent a la dreta política.
7 adj. [LC] On hi ha la cara d’una moneda o d’una medalla, o l’endret d’un teixit, d’un paper, etc. El costat dret d’una medalla, d’un teixit.
dretà -ana
1 adj. [LC] Que se serveix millor de la mà dreta que de l’esquerra. Un noi dretà i una noia esquerrana.
2 1 adj. [PO] [LC] [SO] Pertanyent a un partit polític de dreta.
2 2 adj. i m. i f. [PO] [LC] [SO] Partidari de les idees pròpies de la dreta política.
dretanitzar
1 v. tr. [LC] [PO] Fer que (una situació, una persona o un grup de persones) s’acostin a la dreta política. Dretanitzar un partit polític.
2 intr. pron. [LC] [PO] Acostar-se a la dreta política. La seva visió de l’economia es detranitzava cada vegada més.
dreter -a
adj. [LC] Dretà 1.
drethavent
m. i f. [DR] [AD] Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d’un altre i que, fins i tot, el pot exercir judicialment a la mort d’aquest.
dretor
f. [LC] Qualitat de dret.
dretura
1 f. [LC] Direcció en línia recta. Anar, navegar, etc., en dretura a Maó.
2 f. [LC] Rectitud 2. L’alta dretura d’aquell príncep.
dreturer -a
adj. [LC] Que té dretura. Un príncep dreturer.
dreturerament
adv. [LC] Amb dretura, amb rectitud. Obrar dreturerament. Jutjar dreturerament.
dríada
1 f. [AN] Nimfa dels boscos.
2 f. [BOS] [LC] Mata de la família de les rosàcies, de tiges procumbents, fulles fistonades, tomentoses pel dessota, i flors blanques i vistoses, que creix als roquissars i prats ventosos de les terres àrtiques i de l’alta muntanya (Dryas octopetala).
driblar
v. tr. [SP] Un jugador, esquivar (un adversari) mentre avança amb la pilota.
driblatge
m. [SP] Acció de driblar; l’efecte.
dries
f. [BOS] Dríada 2.
dril
m. [IT] [LC] Teixit de lli o de cotó, amb lligats i combinacions de colors imitant les de la llaneria.
dring
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.
2 m. [LC] So que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. El dring de l’or, de l’argent. El dring dels picarols.
dringadera
f. [LC] Dring continuat. La dringadera dels vidres de les finestres percudits per la calamarsada.
dringadís -issa
adj. [LC] Que dringa.
dringadissa
f. [LC] DRINGADERA.
dringar
v. intr. [LC] Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc. Fer dringar una moneda, tirant-la amb força a terra, contra un marbre, etc., per conèixer si és bona.
dríngola
f. [AGR] [LC] Campaneta que es posa en els guarniments dels animals.
dringuejar
v. intr. [LC] DRINGAR.
driografia
f. [AF] Sistema d’impressió semblant a l’òfset que utilitza una planxa especial que no cal mullar amb aigua.
drissa
f. [TRA] Corda que serveix per a hissar i arriar una verga, una vela o una bandera.
droga
1 f. [LC] [MD] [QU] Substància natural o sintètica que, emprada com a matèria primera o com a ingredient, té aplicacions en química, indústria, artesania, preparació de pintures, tintoreria, neteja, etc.
2 f. [MD] [LC] FÀRMAC.
3 f. [PS] [LC] [MD] Substància estupefaent o narcòtica capaç de crear dependència.
drogar
1 v. tr. [LC] [MD] Administrar estupefaents o narcòtics (a algú).
2 intr. pron. [LC] [MD] Consumir estupefaents o narcòtics. Antigament la gent es drogava amb belladona.
drogoaddicció
f. [PS] [SO] [MD] Addicció a una droga.
drogoaddicte -a
adj. i m. i f. [PS] [SO] [MD] Que és addicte a una droga.
drogodependència
f. [PS] [SO] [MD] DROGOADDICCIÓ.
drogodependent
adj. i m. i f. [SO] DROGOADDICTE.
droguer droguera
m. i f. [LC] [PR] Comerciant de drogues d’aplicació industrial, domèstica, etc.
drogueria
f. [LC] [IMI] Comerç de drogues d’aplicació industrial, domèstica, etc.
droguet
1 m. [IT] Teixit amb trama de llana damunt ordit de fil o de cotó, de no gaire qualitat.
2 m. [IT] Tela de seda o de llana i cotó amb dibuixos formats per trames espolinades els fils de les quals passaven, pel revés de la tela, d’un motiu del dibuix a l’altre sense ésser teixits amb l’ordit.
droguista
m. i f. [LC] [IMI] [PR] DROGUER, DROGUERA.
-drom
[LC] Forma sufixada del mot gr. drómos, ‘cursa’. Ex.: velòdrom, aeròdrom, hipòdrom.
dromedari
m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, de dimensions grans i cos robust, amb un gep dorsal, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que viu domesticat a l’Àfrica i a l’oest d’Àsia (Camelus dromedarius).
dromo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. drómos, ‘cursa’. Ex.: dromòmetre, dromoscopi, dromògraf.
dron
m. [EI] Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament o bé que obeeix les ordres d’un programa informàtic.
dròpax
m. [LC] [ED] [MD] Emplastre usat antigament com a depilatori.
dropejar
v. intr. [LC] FER EL DROPO. Au, no dropegis; cuita a ajudar-me.
droperia
f. [LC] Qualitat de dropo. No he vist mai una droperia com aquesta.
dropo -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que defuig el treball. És un dropo: no hi ha manera de fer-lo treballar. Quin dropàs n’hi ha de tu! Aquell és encara més dropo que tu.
2 [LC] fer el dropo Estar sense fer res.
dròpol -a
adj. i m. i f. [LC] DROPO.
dròsera
f. [BOS] Planta herbàcia insectívora del gènere Drosera, de la família de les droseràcies, de fulles agrupades en roseta, entapissades, a l’anvers, de llargs pèls mòbils terminats en una glàndula, que poden atrapar i digerir petits insectes, pròpia de les torberes.
droseràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies insectívores, de fulles proveïdes de pèls glandulosos, capaces de capturar i digerir petits insectes, de flors regulars i fruit en càpsula, pròpies d’indrets pobres en nitrogen, com les torberes i certs aiguamolls, a la qual pertanyen les dròseres i la dionea.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
drosòmetre
m. [ME] [FIM] Aparell per a mesurar la quantitat de rosada dipositada sobre una superfície.
druida
m. [HIH] [AN] [PR] Sacerdot entre els antics celtes, que tenia la funció de preservar les tradicions religioses i s’encarregava de l’educació, de la justícia i del culte.
druïdessa
f. [HIH] [AN] [PR] Profetessa i maga entre els antics celtes.
druídic -a
adj. [HIH] [AN] [LC] Relatiu o pertanyent als druides.
druïdisme
m. [HIH] [AN] [LC] Religió dels druides.
drupa
f. [BO] Fruit carnós amb l’endocarpi llenyós i dur, el pinyol, que enclou una sola llavor.
drupaci -àcia
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la drupa.
2 adj. [BO] De la naturalesa de la drupa. Un fruit drupaci.
3 adj. [BO] Que té fruits en drupa. Una planta drupàcia.
drupèola
f. [BO] Drupa petita que junt amb altres de semblants integra certs fruits compostos. Les drupèoles de la mora.
drus drusa
1 m. i f. [RE] [ISL] Individu d’un grup religiós sorgit de l’ismaïlisme i establert a Síria, a Israel i al Líban.
2 adj. [RE] [ISL] Relatiu o pertanyent als drusos.
drusa
f. [GL] [GLG] Agregat de cristalls que revesteixen una fractura d’una roca.
drut druda
m. i f. [LC] Amant, amistançat.
dual
1 adj. [LC] Pertanyent a dos, que consta de dues parts. Govern dual. Monarquia dual.
2 1 adj. [FL] Que designa dues persones o coses.
2 2 m. [FL] Realització de la categoria gramatical de nombre que, en llengües com el grec o el sànscrit, designa dues persones o dues coses.
3 adj. [CO] Que permet disposar de dues versions d’àudio diferents per a una mateixa versió de vídeo. El sistema dual. Un programa emès en sistema dual. Un programa dual.
dualisme
1 1 m. [FS] Doctrina que considera l’univers sota el domini de dos principis oposats, com el bé i el mal.
1 2 m. [FS] Doctrina que considera l’ésser humà constituït per dos elements distints, el cos i l’ànima.
1 3 m. [QU] Teoria química segons la qual tots els compostos definits consten de dos constituents de propietats elèctriques oposades.
2 m. [LC] Rivalitat, antagonisme.
dualístic -a
1 adj. [LC] [QU] [FS] Relatiu o pertanyent al dualisme. Sistema dualístic. Teoria dualística.
2 adj. [LC] [QU] [FS] Propi del dualisme. Fórmula dualística.
dualitat
1 f. [LC] Qualitat de dual. La dualitat de les cambres.
2 f. [LC] Reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o en una mateixa cosa. La dualitat de l’ésser humà.
duana
f. [LC] [DR] [ECT] Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i a la sortida d’un territori i d’impedir la circulació de productes prohibits.
duaner -a
1 adj. [DR] [LC] Relatiu o pertanyent a la duana. Unió duanera. Tarifes duaneres.
2 m. i f. [PR] [DR] [LC] Funcionari d’una duana.
duar
1 m. [AN] Conjunt de tendes i cabanes que serveix de campament, generalment de nòmades.
2 m. [AN] Grup de famílies de pastors nord-africans, governats per un caid, que tenen els mateixos costums i els mateixos interessos.
dubitació
1 f. [LC] DUBTE.
2 f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a manifestar, l’orador, dubte sobre allò que ha de dir.
dubitatiu -iva
adj. [LC] [FL] Que denota o expressa dubte. Una resposta dubitativa. Una conjunció, una proposició o oració, dubitativa.
dubitativament
adv. [LC] D’una manera dubitativa. Respondre dubitativament.
dublé
[pl. -és]
m. [IMI] Material emprat en la fabricació de joies falses, que consisteix en una làmina molt prima de metall preciós soldada sobre un metall ordinari.
dublinès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Dublín.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Dublín o als seus habitants.
dubni
m. [QU] Element químic artificial, transfèrmic (símbol, Db; nombre atòmic, 105; pes atòmic de l’isòtop més estable, 262).
dubtable
adj. [LC] Dubtós, qüestionable.
dubtança
f. [LC] DUBTE.
dubtar
1 v. intr. [LC] Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot.
2 v. intr. [LC] Desconfiar, especialment de l’honradesa, de la lleialtat, etc., d’algú. Àdhuc dubta de mi.
3 tr. [LC] No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat tot; però jo ho dubto.
dubte
1 1 m. [LC] Situació de qui no sap cap a quina de dues opinions contràries, cap a quina de dues resolucions diferents, decantar-se, que està incert entre el sí i el no. Estar en dubte sobre si tal afer és un bon o un mal negoci. No sé si anar-hi o no anar-hi: estic en dubte, encara. Això que m’ha dit m’ha deixat més en dubte que no estava.
1 2 [LC] sens dubte loc. adv. a) CERTAMENT.
1 2 [LC] sens dubte loc. adv. b) PROBABLEMENT. Sens dubte, arribarà aquest vespre.
1 3 m. [LC] Dificultat que causa el dubte. Treu-me d’un dubte, de dubtes. No hi ha dubte que és un pocavergonya.
2 m. [LC] Estat d’esperit de qui no creu res amb certitud, de qui dubta de tot.
dubtós -osa
1 adj. [LC] Que ofereix dubte, que deixa en el dubte. Una virtut dubtosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Una claror dubtosa.
3 adj. [LC] Que està en el dubte. Sempre et veig dubtós, sense saber quina determinació prendre.
dubtosament
adv. [LC] D’una manera dubtosa, amb dubte.
duc duquessa
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [PO] [HIG] Noble que ocupa el rang més elevat dins la jerarquia de títols nobiliaris.
1 2 m. i f. [HIH] [PR] [PO] Persona que tenia la senyoria d’un territori que abraçava més d’un comtat.
1 3 m. i f. [HIH] [PR] [PO] Sobirà de certs estats. El duc de Brunsvic.
1 4 [HIG] gran duc Sobirà d’un gran ducat.
2 f. [LC] Muller d’un duc.
3 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estrígids, que arriba a 70 centímetres de llargada, amb ulls d’iris taronja i de mirada especialment penetrant, que és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa (Bubo bubo).
3 2 [ZOO] duc mitjà MUSSOL BANYUT.
3 3 [ZOO] petit duc XOT1.
ducal
adj. [LC] [HIH] [HIG] Relatiu o pertanyent al duc, al ducat o al dux.
dúcar
1 m. [IT] Capoll de seda format per dos o més cucs junts.
2 m. [IT] Seda de baixa qualitat que s’obté del dúcar.
ducat
1 1 m. [LC] [HIH] [PO] Títol o dignitat de duc.
1 2 m. [HIH] [PO] Govern d’un duc sobirà.
1 3 m. [HIH] Territori governat per un duc.
1 4 m. [HIH] [PO] Durada del govern d’un duc sobirà.
1 5 [HIG] gran ducat a) Títol o dignitat de gran duc.
1 5 [HIG] gran ducat b) Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran duc.
2 m. [NU] Moneda d’or, i ocasionalment d’argent, encunyada a diferents ciutats i països, especialment la que segueix el patró de la veneciana, iniciada al segle XIII.
ducató
1 m. [NU] Peça d’un ducat i mig feta encunyar a Nàpols per Alfons el Magnànim.
2 m. [NU] Moneda d’argent molt corrent als estats italians durant el segle XVI.
dúctil
1 adj. [LC] [ML] [GL] Capaç d’ésser estirat permanentment sense rompre’s, s’aplica especialment als metalls. L’or és un metall dúctil.
2 adj. [LC] Que es deixa guiar fàcilment, que es plega fàcilment a la persuasió, a la instrucció.
ductilitat
1 f. [LC] [ML] Propietat de dúctil. La ductilitat de l’or.
2 f. [LC] Qualitat de dúctil.
duel
1 m. [HIH] [LC] Combat singular segons les normes del codi cavalleresc. Batre’s en duel. Els padrins del duel. Un duel a espasa, a pistola, a sabre.
2 [LC] duel a primera sang Duel que cessa quan un dels adversaris és ferit.
duelista
1 m. i f. [HIH] [LC] Persona que es bat en duel.
2 m. i f. [HIH] [LC] Amic de batre’s en duel.
duet
m. [LC] [MU] DUO.
duetista
m. i f. [MU] Intèrpret d’un duo.
dugong
m. [ZOM] Mamífer sireni que pot assolir 3 metres de llargada i té una aleta caudal bilobada, que habita a les costes de l’Índia i a les costes occidentals del Pacífic (Dugong dugong).
duja
f. [TRA] Volta d’una corda enrotllada.
dujar
v. tr. [TRA] Enrotllar (una corda) sobre ella mateixa.
dula
1 f. [LC] [AGR] Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar.
2 f. [LC] Colla de gent avalotada, especialment jove.
3 1 f. [LC] Terreny comunal, afores sense conrear.
3 2 [LC] [AGR] a la dula loc. adv. En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula. Criar-se a la dula.
dulcamara
f. [BOS] DOLÇAMARA.
dulci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. dulcis, ‘dolç’. Ex.: dulciaqüícola.
dulciaqüícola
adj. [EG] Que viu en aigua dolça.
dulcificació
f. [LC] Acció de dulcificar.
dulcificant
adj. [LC] Que dulcifica.
dulcificar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ENDOLCIR.
2 tr. [LC] Mitigar l’acerbitat, l’agror, (d’una cosa material o immaterial).
dulcimer
m. [MU] Saltiri medieval amb la caixa de ressonància de forma trapezoidal.
duler dulera
m. i f. [AGR] [PR] [LC] Pastor o guardià d’una dula.
dulia
f. [RE] Culte donat als àngels i als sants.
dull
1 m. [TRA] Forat del fons d’una barca, que va tapat amb un tap, i serveix perquè, un cop treta aquesta del mar, s’escoli l’aigua embassada.
2 m. [LC] [ED] Forat que es fa a la bota per treure’n vi.
duma
1 f. [HIH] Assemblea legislativa de la Rússia tsarista.
2 f. [LC] [PO] Cambra baixa del parlament rus.
dumdum
adj. [DE] bala dumdum V. BALA2.
dúmper
m. [OP] Traginadora de trabuc de poca cabuda, aproximadament 1 metre cúbic, fàcilment maniobrable.
dúmping
1 m. [LC] [ECT] Venda de productes a un preu més baix que el de cost per a competir avantatjosament en el mercat, considerada generalment competència deslleial.
2 [ECT] dúmping social Aplicació de preus anormalment baixos per part dels països exportadors a conseqüència del seu nivell de vida més baix o d’unes condicions de treball abusives.
duna
1 f. [LC] [GL] [AGF] Monticle superficial de sorra, però també d’argila, de cendra volcànica o de neu, format per l’acció del vent o, en alguns casos, d’un corrent d’aigua.
2 [GL] [AGF] duna artificial Duna o cordó de dunes creades per mitjà d’estacades que se situen unes damunt les altres fins que l’augment de l’alçària de sorra n’evita el transport.
3 [GL] [AGF] duna morta Duna fixada.
4 [GL] [AGF] duna viva Duna que encara es troba en moviment.
dunar
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les dunes.
dunita
f. [GL] Roca ígnia plutònica granular i negrosa pertanyent a la família de les peridotites, formada gairebé exclusivament per olivina.
duo
1 m. [LC] [MU] Composició vocal o instrumental per a dos executants. El duo de l’Africana. Un duo de violí i violoncel.
2 m. [LC] [MU] Parella d’intèrprets que intervenen plegats en una execució musical.
duodè
m. [ZOA] [MD] Primera porció de l’intestí prim, que va des de l’estómac al jejú i forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
duodecennal
1 adj. [LC] Que consta de dotze anys.
2 adj. [LC] Que s’esdevé cada dotze anys.
duodecenni
m. [LC] Període de dotze anys.
duodecimal
1 adj. [MT] Que procedeix per dotzes, en què cada unitat és dotze vegades més gran que la unitat immediatament inferior.
2 adj. [MT] En mat., que té com a base el nombre 12. Sistema de numeració duodecimal.
duodècuple -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com dotze vegades un altre nombre, una altra quantitat. Seixanta és un nombre duodècuple de cinc.
2 m. [LC] [MT] Seixanta és el duodècuple de cinc.
duoden-
[LC] V. DUODENO-.
duodenal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al duodè.
duodeno- [o duoden-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot duodè. Ex.: duodenotomia, duodenojejunal, duodenitis.
duopoli
m. [ECT] En econ., situació d’un mercat en què fan l’oferta només dos venedors.
duple -a
adj. i m. [LC] [MT] Doble 1 i 2 1. Setze és un nombre duple de vuit. Setze és el duple de vuit.
dúplex
1 adj. [LC] Que té una doble funció, que és format per dos elements.
2 1 adj. [TC] [EL] Que transmet i rep informació simultàniament a través del mateix canal. Edison creà el sistema dúplex de telegrafia.
2 2 m. [TC] [EL] Sistema de comunicació dúplex.
3 m. [AQ] [LC] Habitatge de dos pisos integrat en un bloc o edifici més gran.
duplexor
m. [EL] Dispositiu emprat en radar que permet usar la mateixa antena per a emissió i per a recepció.
dúplica
f. [DR] En dret, tràmit del demandat en resposta a la rèplica de l’actor.
duplicació
1 f. [LC] Acció de duplicar; l’efecte.
2 f. [BI] Mutació cromosòmica consistent en la presència de dues còpies d’un segment de cromosoma en un mateix genoma.
duplicadament
adv. [LC] Amb duplicació.
duplicar
v. tr. [LC] [MT] Fer doble, multiplicar per dos.
duplicat
m. [LC] [BB] Segon exemplar o còpia d’una acta, d’un contracte, d’un rebut, d’un llibre, etc.
duplicidentats
m. pl. [ZOM] OBS. LAGOMORFS.
duplicitat
1 f. [LC] Qualitat de doble.
2 f. [LC] Caràcter de qui dona a entendre el contrari del que sent, de qui aparenta uns sentiments i en té uns altres.
dupondi
m. [NU] Moneda romana de bronze que equivalia a 2 asos.
dur1 -a
1 1 adj. [LC] [FIF] [GL] Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos. El topazi i el safir són pedres molt dures. La fusta dura de l’alzina. El roure és més dur que el poll.
1 2 adj. [LC] [FIF] [GL] Que no cedeix fàcilment a la pressió. Hem de menjar pa dur: no n’hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os.
1 3 [LC] anar dur Fer els excrements durs.
1 4 adj. [LC] Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur.
2 1 adj. [LC] Difícil d’impressionar, d’influir. Tenir l’orella dura, ésser dur d’orella. Ésser dur a la fatiga.
2 2 adj. [LC] Poc sensible als sentiments de bondat, d’humanitat. Tenir el cor dur.
2 3 [LC] ésser dur de closca Ésser d’intel·ligència obtusa.
3 1 adj. [LC] Difícil d’acomplir, que provoca un esforç penós. Una tasca dura. Un treball molt dur. Una costa molt dura de pujar.
3 2 adj. [LC] Difícil, penós, de suportar. Un hivern duríssim. Portar una vida dura. La llei és dura. Ha estat un càstig dur, una lliçó dura.
3 3 adj. [LC] Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura. Una mirada dura. Un so dur. Una pintura de tons durs. Un estil dur.
dur2
[ger. duent; p. p. dut; ind. pr. duc, duus (o dus), duu (o du), etc.; imperf. duia, etc.; subj. pr. dugui, etc.; imperf. dugués, etc.]
v. tr. [LC] Portar, menar. En Miquel ha dut els llibres a la biblioteca. Dur un càrrec. Dur a cap. Dur a terme.
durabilitat
f. [LC] Qualitat de durable.
durable
adj. [LC] Que dura o pot durar molt.
durablement
adv. [LC] D’una manera durable.
duració
f. [LC] DURADA.
durada
1 1 f. [LC] [AD] Acció de durar; l’efecte.
1 2 f. [LC] [AD] Espai de temps que dura alguna cosa. Són feines de poca durada. És una roba de molta durada.
1 3 [LC] fer durada en una casa Un criat, estar-s’hi molt de temps.
2 f. [FL] En fonèt., temps que transcorre en l’emissió d’una unitat fònica.
durador -a
adj. [LC] Que dura.
duralinox
[pl. -xs]
m. [EI] Aliatge lleuger, laminat, a base d’alumini i de magnesi, que no necessita tractament tèrmic.
durall
m. [LC] [MD] DURÍCIA.
duralumini
m. [QU] Aliatge lleuger d’alumini amb un 4 % de coure i petites quantitats de magnesi, manganès i silici, de gran resistència mecànica.
duramàter
f. [ZOA] [MD] Meninge exterior.
duramen
m. [BO] [IMF] [AGF] Part central dura i de color fosc del tronc d’un arbre, constituïda per elements inactius, impregnats de tanins.
durament
adv. [LC] D’una manera dura, amb duresa. Un so que feria durament l’orella. Viure durament. Respondre durament. Jutjar, condemnar, durament algú.
duran
m. [AGA] Préssec d’una varietat que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment.
durant
prep. [LC] Expressa una relació que denota situació dins un període de temps. Durant aquests cinquanta anys, no ha estat malalt una sola vegada.
durar
1 v. intr. [LC] Continuar existint, vivint. Uns arbres que duren molt. Està molt greu; no creiem que duri gaire.
2 v. intr. [LC] Estar, un cert temps, en activitat. L’espectacle durà tres hores. Aquest Ministeri no durarà sis mesos.
3 v. intr. [LC] Resistir, un cert temps, les causes de la destrucció. Aquesta roba dura molt.
4 v. intr. [LC] Prolongar-se en el temps. És un dolor que no dura gaire.
5 v. intr. [LC] Romandre en una certa situació. Les minyones, en aquella casa, no duren gaire.
6 [LC] durar de Nadal a Sant Esteve Durar molt poc temps.
duratiu -iva
1 adj. [LC] DURADOR.
2 adj. [LC] [FL] Que expressa una acció o una qualitat sense limitació temporal. Aspecte duratiu.
durbec
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, plomatge bru, bec molt gros i prou fort per a trencar pinyols de cireres, d’olives, etc. (Coccothraustes coccothraustes).
duresa
1 f. [LC] [FIF] [GL] Qualitat de dur. La duresa d’una pedra, d’una fusta. La duresa d’un clima. Duresa de cor. La duresa d’un càstig. La duresa de la seva resposta, de la seva mirada.
2 f. [GL] [GLG] Grau de resistència d’un mineral a ésser ratllat.
3 [QU] [GL] duresa de l’aigua Qualitat de l’aigua dura, deguda al seu contingut d’ions metàl·lics pesants, especialment d’ions de calci i de magnesi.
durícia
1 f. [LC] Part endurida d’un cos tou.
2 f. [LC] [MD] Enduriment de la pell en una part del cos. Tinc una durícia al taló del peu dret. Se m’han fet durícies al palmell de la mà.
3 f. [LC] PER EXT. Tenir una durícia al cervell.
dúrio
1 m. [BOS] [AGA] Arbre de la família de les bombacàcies, de fulles enteres, cobertes per sota d’una pilositat daurada, i de flors groguenques, d’origen tropical i cultivat pels seus fruits (Durio zibethinus).
2 m. [BOS] [AGA] Fruit comestible del dúrio, gros, a vegades com un meló, espinós, d’olor desagradable, que conté diverses llavors recobertes d’un aril mantegós de sabor dolç i aromàtic.
duro
1 1 m. [NU] [ECT] Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams.
1 2 m. [NU] Moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes.
2 1 m. [NU] [ECT] Antiga moneda espanyola d’argent de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
2 2 m. [NU] [ECT] Patacó 1 1.
duròmetre
m. [EI] Aparell per a mesurar la duresa d’un material.
duta
f. [LC] Acció de dur.
dutxa
1 1 f. [LC] [MD] Raig d’aigua o de vapor dirigit sobre una part del cos per produir una acció refrescant, higiènica o medicinal.
1 2 f. [LC] Bany pres per mitjà d’una dutxa.
1 3 [LC] dutxa d’aigua freda Efecte descoratjador provocat per un fet o una notícia sobtats. Va rebre una dutxa d’aigua freda quan li van confirmar que no havia superat les proves.
2 1 f. [LC] Aparell per a dutxar.
2 2 f. [LC] Habitació petita on hi ha instal·lada una dutxa.
dutxar
v. tr. [LC] Donar una dutxa (a algú). Dutxaré el nen abans de sopar. Es dutxa amb aigua freda estiu i hivern.
dutxer dutxera
m. i f. [PR] [LC] Persona que administra dutxes.
duumvir
m. [HIH] [DR] [PR] Membre d’un col·legi o d’una comissió de dos magistrats de l’antiga Roma.
duumviral
adj. [HIH] [DR] Relatiu o pertanyent als duumvirs.
duumvirat
m. [HIH] Dignitat i càrrec de duumvir.
dux
[pl. duxs]
m. [HIH] [LC] [PR] [HIG] Títol que tenia el cap de la república de Venècia i de la de Gènova.