desencofrar
1 v. tr. [LC] Treure (una cosa) del cofre on és posada.
2 tr. [AQ] [OP] Llevar l’encofrat (d’un element de construcció) quan el formigó ja s’ha endurit i és prou consistent.
desencofratge
m. [AQ] [OP] DESENCOFRAMENT.
desencoixinar
v. tr. [LC] [IMF] Treure els elements que encoixinen (una butaca, un sofà, etc.).
desencolar
1 1 v. tr. [LC] Separar (una cosa) d’allò a què està encolada. Desencolen les peces de suro amb aigua bullent.
1 2 intr. pron. [LC] S’ha desencolat la coberta del llibre i l’he perduda.
2 1 tr. [LC] Treure la cola (d’una cosa encolada). Si vols restaurar la butaca, primer l’has de desencolar.
2 2 intr. pron. [LC] Una cosa encolada, perdre la cola, deixar d’estar subjectada amb cola. Les cadires del menjador s’han desencolat.
2 3 tr. [IT] Treure l’adob (d’un teixit, d’un fil d’ordit, etc.).
desencondolir-se
v. intr. pron. [LC] Cessar d’estar encondolit. Aprofitaren la parada per a menjar un mos i desencondolir-se.
desencongir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar encongit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar encongit. El pit respirava perfectament i el cor es desencongia.
desencoratjar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESCORATJAR.
desencorbar
1 v. tr. [LC] Adreçar (una cosa corbada). Per desencorbar aquesta barra, ho hauràs de fer amb el ferro roent.
2 intr. pron. [LC] Se’m desencorbà l’esquena dormint sobre una post.
desencordar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar encordat. Desencorda el farcell, vegem què hi ha dins.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar encordat. Com que les cordes eren molt velles, la raqueta s’ha desencordat.
desencordillar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar encordillat. La nena desencordillava el paquet amb dificultat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar encordillat. Si fas anar els bolics d’aquesta manera es desencordillaran tots.
desencorralar
1 v. tr. [LC] [AGR] Treure (el bestiar) del lloc on és encorralat. Desencorralar els bens.
2 intr. pron. [LC] El bestiar, sortir del lloc on és encorralat. Les ovelles es desencorralaren per seguir un home que estrafeia la veu del marrà.
desencortinar
v. tr. [LC] [ED] Treure les cortines (del lloc on són posades).
desencossiar
v. tr. [LC] [ED] Treure (una cosa) del cossi on és posada.
desencourar
v. tr. [DE] Treure el coure dipositat en les estries del canó (d’una arma de foc).
desencovenar
v. tr. [LC] [ED] Treure (quelcom) del cove on és posat.
desencrespar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar encrespat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar encrespat.
desencreuar
v. tr. [LC] Canviar de posició (dues coses) de manera que deixin d’estar encreuades. Desencreuà les cames.
desencreuellar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar encreuellat.
desencrostar
1 v. tr. [LC] Treure la crosta (a una cosa encrostada).
2 intr. pron. [LC] Una cosa encrostada, perdre la crosta.
desencrostissar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENCROSTAR.
desencubar
v. tr. [LC] [AGA] Treure (quelcom) del cup on és posat.
desencubellar
v. tr. [LC] [ED] Treure (quelcom) del cubell on és posat.
desencusa
f. [LC] Excusa, raó que algú exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís.
desendegar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar endegat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar endegat.
desendeutar
1 v. tr. [LC] [ECT] Deslliurar (algú) de deutes.
2 intr. pron. [LC] [ECT] Algú, treure’s els deutes que tenia.
desendimoniar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar endimoniat.
desendogalar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar endogalat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar endogalat.
desendolar
v. tr. [LC] Llevar el dol (a una església, un edifici públic, una habitació, etc.).
desendolcir
1 v. tr. [LC] Treure la dolçor (a una cosa).
2 intr. pron. [LC] Perdre la dolçor.
desendollar
1 v. tr. [LC] [EE] [EI] Fer cessar d’estar endollat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar endollat. Desendollar-se un aparell.
desendreçament
m. [LC] Acció de desendreçar; l’efecte.
desendreçar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar endreçat.
desendreçat -ada
adj. [LC] No endreçat.
desendropir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar endropit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar endropit.
desener
1 m. [HIH] [PR] DECURIÓ.
2 m. [HIH] [PR] En el sometent o en les milícies de les ciutats catalanes abans de la Nova Planta, cap d’una desena.
desenfadar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfadat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfadat. En veure de qui venia l’obsequi, es va desenfadar.
desenfadeir
1 v. tr. [LC] Posar remei a la fador (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Perdre la fador.
desenfangar
1 v. tr. [LC] Treure el fang (d’una cosa enfangada). El bon temps desenfanga els camins.
2 intr. pron. [LC] Perdre el fang. Tu posa les botes en un cubell amb aigua i veuràs com es desenfanguen.
desenfarcellar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfarcellat.
desenfardar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfardat.
desenfardellar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfardellat.
desenfardissar
v. tr. [LC] Llevar la farda (d’una cosa enfardissada).
desenfarfec
m. [LC] Acció de desenfarfegar o de desenfarfegar-se; l’efecte.
desenfarfegar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfarfegat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfarfegat.
desenfebrar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enfebrat. Una aspirina el desenfebrarà i li calmarà el dolor.
2 intr. pron. [LC] [MD] Cessar d’estar enfebrat. El malalt s’ha desenfebrat i ha menjat una mica.
desenfeinament
m. [LC] Estat de qui està desenfeinat.
desenfeinat -ada
adj. [LC] No enfeinat.
desenfellonir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfellonit. Amb bones paraules desenfelloniren els homes irats.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfellonit. Aquesta mula no es desenfelloneix fàcilment.
desenferrissar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enferrissat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enferrissat.
desenfetgegar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfetgegat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfetgegat.
desenfilar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfilat. Desenfilar les perles d’un collaret.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfilat. Aquesta agulla es desenfila i no puc cosir.
desenfitar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enfitat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfitat.
desenflocar
v. tr. [LC] Treure (a algú o alguna cosa) els flocs, els llaços, etc., amb què va enflocat.
desenfocar
1 v. tr. [LC] No enfocar bé.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Desenfocar una qüestió.
3 intr. pron. [LC] Perdre l’enfocament. Desenfocar-se una imatge.
desenfonyar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENTAFORAR.
desenforcar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enforcat.
desenforinyar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENTAFORAR.
desenformador
m. [IMI] [LC] Ganxo per a desenformar el calçat.
desenformar
v. tr. [IMI] [EI] [LC] Treure (una cosa) de la forma on ha estat posada.
desenfornar
v. tr. [LC] Retirar del forn.
desenfreït -ïda
adj. [LC] Desvergonyit, insolent.
desenfrenadament
adv. [LC] Amb desenfrenament.
desenfrenament
m. [LC] Acció de desenfrenar o de desenfrenar-se; l’efecte.
desenfrenar
1 v. tr. [LC] [AGR] Treure el fre (a un cavall, a una haveria).
2 1 tr. [LC] Provocar les passions (d’algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen.
desenfrenat -ada
adj. [LC] Que es lliura sense fre a les passions, als vicis, etc.
desenfundar
1 v. tr. [LC] Treure la funda (a una cosa). Hem desenfundat les butaques.
2 v. tr. [DE] Treure (una arma, una eina) de la funda. Desenfundar el revòlver.
desenfuriar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfuriat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfuriat.
desenfurismar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enfurismat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enfurismat.
desenfustar
v. tr. [IMF] [LC] Desfer l’enfustat que revesteix (alguna cosa).
desengabiar
v. tr. [LC] Treure (un animal) de la gàbia.
desengafetar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engafetat.
desengalavernar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engalavernat. Amb una mica d’oli desengalavernaràs la frontissa.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar engalavernat. Quan fa un temps sec, els panys es desengalavernen sols.
desengandulir
1 v. tr. [LC] Treure la ganduleria (a algú). El nou mestre el va desengandulir.
2 intr. pron. [LC] Perdre la ganduleria. Es va desengandulir amb l’arribada dels forasters.
desenganxar
1 v. tr. [LC] [AGR] Separar (una cosa) d’allò a què està enganxada. Desenganxar els vagons d’un tren. Desenganxar el paper de la paret. Desenganxar els cavalls perquè descansin.
2 intr. pron. [LC] Les fotografies es desenganxaven dels fulls de l’àlbum.
desengany
m. [LC] Acció de desenganyar-se; l’efecte. Tenir un desengany. Em feu sofrir un cruel desengany.
desenganyar
1 v. tr. [LC] Treure (algú) de l’engany en què està.
2 intr. pron. [LC] Algú, sortir de l’engany en què està. Els ciutadans es desenganyaren de les institucions.
desengatjament
m. [LC] Acció de desengatjar o de desengatjar-se; l’efecte.
desengatjar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engatjat.
2 intr. pron. [LC] Algú, rompre l’engatjament que havia pres de fer alguna cosa. En Lluís es desengatja d’una situació que no pot controlar.
desengavanyar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engavanyat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar engavanyat.
desengavatxar
1 v. tr. [LC] Algú, dir sense contenció (tot el que té desig o pruïja de dir). En Fumera desengavatxava proverbis.
2 intr. pron. [LC] Els missatges digueren bajanades fins que es van haver desengavatxat.
desengolfar
v. tr. [AQ] [LC] Treure els golfos (a una porta, a una finestra).
desengomar
1 v. tr. [LC] Llevar la goma (d’una cosa engomada).
2 intr. pron. [LC] Una cosa engomada, perdre la goma.
desengorjar
1 v. tr. [LC] Treure (alguna cosa) de la gorja.
2 intr. pron. [LC] Un riu, un camí, sortir d’un pas estret entre penyals.
desengormandir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engormandit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar engormandit.
desengorroniment
m. [LC] Acció de desengorronir o de desengorronir-se.
desengorronir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engorronit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar engorronit.
desengramponador
m. [LC] TORNAVÍS.
desengrapadora
f. [ECO] DESGRAPADORA.
desengravar
v. tr. [OP] Treure la grava del ferm (d’una carretera, d’un carrer, etc.).
desengreixar
v. tr. [LC] Treure el greix (a un animal, a una cosa).
desengrescament
m. [LC] Acció de desengrescar o de desengrescar-se; l’efecte.
desengrescar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engrescat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar engrescat.
desengrevir
1 v. tr. [LC] Fer menys greu. La seva tornada va desengrevir la situació.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir menys greu. La situació es desengreví amb les seves paraules.
desengrillonar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar engrillonat.
desengruixir
1 v. tr. [LC] Disminuir el gruix (d’una cosa).
2 intr. pron. [LC] Perdre gruix.
desengrutar
1 v. tr. [LC] Treure l’engrut (d’una cosa engrutada). Aquesta americana és tan bruta que abans de rentar-la haurem de desengrutar el coll.
2 intr. pron. [LC] Perdre l’engrut. El paper es desengruta quan les pastetes s’assequen.
desenguantar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enguantat.
desenguerxir
1 v. tr. [LC] Posar plana (una cosa que s’ha enguerxit, que és guerxa). Haurà de venir el fuster per desenguerxir la porta.
2 intr. pron. [LC] La fusta es desenguerxeix si recupera la humitat.
desenguixar
v. tr. [LC] [MD] Treure el guix (a una cosa enguixada).
desenjovar
v. tr. [LC] [AGR] Llevar el jou (a un animal enjovat).
desenllaç
1 m. [LC] Acció de desenllaçar; l’efecte.
2 m. [LC] Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc., allò que porta la solució d’un afer difícil.
desenllacar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enllacat.
desenllaçar
1 1 v. tr. [LC] Desfer l’enllaç (de dues o més coses enllaçades). Enllaçava i desenllaçava les mans amb neguit.
1 2 intr. pron. [LC] Els cossos es desenllacen de l’abraçada.
2 1 tr. [LC] Donar desenllaç (a un afer difícil, a una intriga dramàtica, etc.). El dramaturg desenllaça l’obra amb un crim passional.
2 2 intr. pron. [LC] Tenir desenllaç. Les baralles es desenllaçaven amb mitja dotzena de clatellots.
desenllaminir
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENLLEPOLIR.
desenllardar
1 v. tr. [LC] Treure el llard (d’una cosa enllardada), netejar (una cosa enllardada).
2 v. tr. [HO] Desgreixar (la carn del porc).
desenllardissar
v. tr. [LC] Netejar (una cosa enllardissada).
desenllatar
v. tr. [AQ] Treure les llates (a una coberta, un sostre, etc.).
desenllefernar
v. tr. [LC] Netejar (una cosa enllefernada).
desenllefiscar
v. tr. [LC] Netejar (una cosa enllefiscada).
desenlleganyar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enlleganyat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enlleganyat.
desenllepissar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enllepissat.
desenllepolir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enllepolit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enllepolit.
desenlletgir
1 v. tr. [LC] Treure, disminuir, la lletjor (d’algú o d’alguna cosa). La vella pensava que els afaits la desenlletgirien.
2 intr. pron. [LC] Perdre la lletjor. La ciutat s’ha desenlletgit amb les últimes remodelacions.
desenllorar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENTELAR.
desenllosar
v. tr. [LC] [AQ] Treure les lloses (d’un paviment, d’una teulada, etc.).
desenllotar
v. tr. [LC] Treure el llot que embruta, que cobreix, (alguna cosa).
desenlluernar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enlluernat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enlluernat. Per desenlluernar-se va entrar al porxo.
desenllustrar
1 v. tr. [LC] Llevar el llustre (a una cosa enllustrada).
2 intr. pron. [LC] Una cosa enllustrada, perdre el llustre. Amb aquesta polseguera les sabates es desenllustren.
desennuegar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar ennuegat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ennuegat.
desennuvolar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar ennuvolat. La tramuntana desennuvolà el cel.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ennuvolat. El castell d’Orís es desennuvolà al migdia.
desenquadernar
1 v. tr. [LC] [AF] Fer cessar d’estar enquadernat. La xicalla ha desenquadernat l’àlbum.
2 intr. pron. [LC] [AF] Cessar d’estar enquadernat. Aquest llibre se m’ha desenquadernat de tant llegir-lo.
desenquadrar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enquadrat. Va fer un esternut i va desenquadrar la fotografia.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enquadrat. Per discrepàncies amb els dirigents es desenquadrà del sindicat en què estava enquadrat.
desenquimerar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enquimerat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enquimerat.
desenrabiar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enrabiat. Una paraula amable el desenrabia com per art d’encantament.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enrabiat. Dona-li un crostó de pa perquè es desenrabiï.
desenrajolar
v. tr. [LC] [AQ] Desfer l’enrajolat (d’una habitació, d’un pis, etc.).
desenrampar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enrampat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enrampat.
desenraonadament
adv. [LC] D’una manera desenraonada.
desenraonat -ada
adj. [LC] No enraonat, no conforme a la raó, que no obra segons la raó.
desenravenar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enravenat. Ningú no pot desenravenar els vanitosos.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enravenat. Si hi afegeixes aigua tèbia, les mongetes es desenravenaran.
desenredar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enredat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enredat. Quan això es desenredi, n’hem de parlar.
desenrederar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enrederat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enrederat.
desenrivetar
v. tr. [LC] [ED] Treure el rivet o els rivets (a una cosa enrivetada).
desenrocar
1 1 v. tr. [LC] Desaferrar (un ormeig, una corda, etc., enrocats). Ell sol no podia desenrocar el fil.
1 2 intr. pron. [LC] A causa de les onades, primer l’ham s’ha enrocat i després s’ha desenrocat.
2 1 tr. [LC] Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està enrocada. El rabadà ha desenrocat un xai.
2 2 intr. pron. [LC] Una persona o una bèstia, sortir del lloc on està enrocada. Les cabres es desenroquen amb molta facilitat.
desenrogallar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enrogallat. Beu suc de llimona, que et desenrogallarà.
2 intr. pron. [LC] [MD] Cessar d’estar enrogallat. Si estàs uns quants dies sense cantar et desenrogallaràs.
desenrojolar-se
v. intr. pron. [LC] Cessar d’estar enrojolat.
desenrolar
1 v. tr. [LC] [TRA] Fer cessar d’estar enrolat.
2 intr. pron. [LC] [TRA] Cessar d’estar enrolat.
desenroscar
v. tr. i intr. pron. [EI] [LC] DESCARAGOLAR.
desenrotllador -a
1 adj. [LC] Que desenrotlla.
2 f. [IMF] Màquina per a tallar fulloles amb el sistema de desenrotllament del tronc.
desenrotllament
1 m. [LC] Acció de desenrotllar o de desenrotllar-se; l’efecte.
2 m. [IMF] Procediment de tallar els troncs que permet d’obtenir una fullola prima i contínua.
desenrotllar
1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enrotllat.
1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enrotllat. El fil, en desenrotllar-se, va directament al plegador.
2 tr. i intr. pron. [LC] DESENVOLUPAR.
desenrunar
v. tr. [LC] Desembarassar (un indret) de runa.
desensabonar
v. tr. [LC] Treure el sabó (d’una cosa ensabonada).
desensacar
v. tr. [LC] Treure (una cosa) del sac on és posada.
desensarriar
v. tr. [LC] [TRG] Treure (una cosa) de la sàrria on és posada.
desensarronar
v. tr. [LC] Treure (una cosa) del sarró on és posada.
desensellar
1 v. tr. [LC] [AGR] Treure la sella (a un animal ensellat). La noia desensella el cavall que ha muntat.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Era una mula guita: sempre que li posaven els arreus es desensellava a guitzes.
desensenyar
v. tr. [LC] [PE] Fer desaprendre amb un ensenyament adequat (els coneixements incorrectes).
desensenyorir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la. Mentre visqui no vull desensenyorir-me de res.
desenseuar
v. tr. [LC] Treure el sèu (d’una cosa enseuada).
desensitjar
v. tr. [LC] [AGA] Treure (el gra, el farratge, les olives, etc.), de la sitja on són posats.
desensivellar
v. tr. [LC] Treure la sivella o sivelles (d’una cosa ensivellada).
desensonyament
m. [LC] Estat de qui està desensonyat.
desensonyar
1 v. tr. [LC] Treure la son. Una piuladissa desensonya el pastor.
2 intr. pron. [LC] Perdre la son. Amb la claror, ens desensonyem i deixem el llit.
desensonyat -ada
adj. [LC] Que no té son a l’hora de dormir.
desensopidor -a
adj. [LC] Que desensopeix.
desensopiment
m. [LC] Acció de desensopir o de desensopir-se; l’efecte.
desensopir
1 v. tr. [LC] Treure l’ensopiment (a algú, a un afer, etc.).
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ensopit. El tartaner es desensopeix i escridassa la mula.
desensorrar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar ensorrat. Els arqueòlegs han desensorrat ciutats senceres.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ensorrat. Amb les tempestes de Sant Joan, les roques de la platja de llevant s’han desensorrat.
desensostrar
v. tr. [LC] [AQ] Treure el sostre (d’una casa, d’una barraca, etc.).
desensostrat -ada
adj. [LC] [AQ] Sense sostre.
desensucrar
v. tr. [LC] [HO] Eliminar el sucre contingut (en una cosa ensucrada).
desensuperbir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar ensuperbit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar ensuperbit.
desentabanar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entabanat.
desentaforar
1 v. tr. [LC] Treure (algú o alguna cosa) del lloc on està entaforat. Va desentaforar tot de roba vella del fons de l’armari.
2 intr. pron. [LC] Algú o alguna cosa, sortir del lloc on està entaforat. En sentir la pudor de fum, els ratolins es desentaforaren.
desentapissar
1 v. tr. [LC] Treure els tapissos que adornen (alguna cosa). Desentapissar les parets d’una cambra.
2 v. tr. [LC] Llevar la tela, la catifa, etc., amb què està entapissada (alguna cosa). Desentapissar un moble. Desentapissar el sòl d’una sala.
desentatxonar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entatxonat. Desentatxona la roba que duus dins el sac de mà.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entatxonat. En sentir que els cridaven a berenar, els xiquets es desentatxonaren de l’armari on s’havien amagat.
desentaular-se
v. intr. pron. [LC] Aixecar-se de taula. El sopar fou tan abundós que es desentaularen de matinada.
desentelar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entelat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entelat. Amb la conversa se li havien desentelat els ulls tristos.
desentendre’s
[quant a la flexió, com atendre]
1 v. intr. pron. [LC] No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracció. L’Ajuntament es desentenia d’aquest fenomen de cultura popular. En Tomàs aviat es va desentendre d’acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me’n desentenc.
2 [LC] fer el desentès Fer com qui no sent el que es diu, no donar-se per al·ludit. Quan li he reclamat els diners que em deu, ha fet la desentesa. En aquest afer tan delicat, considero prudent fer el desentès.
desentenebrar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entenebrat. Un fort vent ha escampat els núvols i ha desentenebrat el cel.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entenebrat. Fins i tot les lloberes es desentenebren amb el sol de l’estiu.
desentenebrir
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENTENEBRAR.
desentenimentat -ada
adj. [LC] No entenimentat.
desenterbolir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enterbolit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enterbolit. L’aire es desenterbolia a poc a poc.
desenterrament
m. [LC] Acció de desenterrar o de desenterrar-se.
desenterramorts
m. i f. [LC] Persona que diu mal dels morts.
desenterrar
1 v. tr. [LC] Treure de sota terra (allò que és enterrat). Els antics tresors que els arqueòlegs desenterren. El jutge va manar que desenterressin el cadàver.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Van desenterrar antigues discòrdies familiars.
3 intr. pron. [LC] Una cosa que era sota terra, sortir de terra, a flor de terra. La terra va tremir i es desenterraren unes restes humanes.
desentestar-se
v. intr. pron. [LC] Cessar d’estar entestat. Té bon tarannà; es desentesta fàcilment.
desentonació
f. [LC] [MU] Manca d’entonació.
desentonadament
adv. [LC] [MU] Fora de to.
desentonar
v. intr. [LC] [MU] Separar-se del to degut, no entonar.
desentonat -ada
adj. [LC] [MU] Fora de to.
desentortolligar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entortolligat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entortolligat. Quan es desentortolliguin les cordes seré lliure.
desentossudir-se
v. intr. pron. [LC] Cessar d’estar entossudit.
desentrampar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entrampat. La grossa de Nadal l’ha desentrampat i ara viu tranquil·la.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entrampat. Amb els meus diners, l’oncle Feliu s’havia desentrampat dels deutes.
desentranyar
1 v. tr. [LC] Arrencar les entranyes (a algú).
2 intr. pron. [LC] Despullar-se de tot per abnegació en favor d’algú. La mare es desentranya pels fills.
desentravessar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar entravessat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entravessat.
desentrecuixar
v. intr. [LC] Cessar d’entrecuixar.
desentrellar
v. tr. [LC] Treure l’entrellat, penetrar en el fons (d’una cosa que apareix confusa).
desentrenament
m. [LC] Estat de qui està desentrenat.
desentrenar
1 v. tr. [LC] Fer perdre l’entrenament (a algú).
2 intr. pron. [LC] Perdre l’entrenament.
desentrenat -ada
adj. [LC] Mancat d’entrenament.
desentristir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar trist.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar trist. Animà la seva esposa i ella es desentristí.
desentronitzar
v. tr. [LC] Desposseir (algú) de la sobirania, de la preeminència, de l’autoritat. La revolta aconseguí de desentronitzar el monarca.
desentrullar
v. tr. [LC] [AGA] Treure (l’oli) del trull on és posat.
desentumir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar entumit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar entumit. Els membres es desentumeixen amb una caminada.
desentusiasmar
1 v. tr. [LC] Llevar l’entusiasme (d’algú). Els problemes quotidians van desentusiasmar els nuvis.
2 intr. pron. [LC] Perdre l’entusiasme. De jove havia estat fervorós romàntic, però en fer-se gran se’n va desentusiasmar.
desenuig
[pl. -igs o -tjos]
m. [LC] Acció de desenutjar o de desenutjar-se; l’efecte.
desenutjar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar enutjat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar enutjat. Potser el teu germà es desenutjarà si el convidem al cinema.
desenvalisar
v. tr. [LC] Treure (el correu o alguna altra cosa) de la valisa on és posat.
desenvelar
v. tr. [LC] Treure la vela o les veles amb què (un indret, una embarcació) està envelat.
desenvergar
v. tr. [LC] Deslligar (una vela envergada).
desenverinar
v. tr. [LC] [MD] Fer cessar d’estar enverinat.
desenvernissar
1 v. tr. [LC] Treure el vernís (a una cosa envernissada).
2 intr. pron. [LC] Una cosa envernissada, perdre el vernís.
desenvescar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar envescat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar envescat. Els branquillons de la parada s’han desenvescat amb la pluja.
desenvitricollar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar envitricollat.
desenvolupable
adj. [LC] Que pot ésser desenvolupat. Una superfície desenvolupable.
desenvolupament
1 1 m. [LC] Acció de desenvolupar o de desenvolupar-se; l’efecte. El desenvolupament d’un embrió. El desenvolupament de les arts.
1 2 [ECT] recerca i desenvolupament V. RECERCA.
2 f. [MU] Part d’una composició musical que segueix l’exposició dels temes.
desenvolupar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar envolupat.
2 tr. [LC] Fer actiu (quelcom latent), promoure la naixença o la creixença (d’alguna cosa). Un motor que desenvolupa una potència de 10 cavalls, una velocitat de 80 quilòmetres per hora. Desenvolupar una superfície corba sobre un pla. Desenvolupar una funció en sèrie.
3 1 tr. [LC] Fer passar per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, fer canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. L’estudi desenvolupa l’enteniment. Desenvolupar la indústria.
3 2 intr. pron. [LC] Passar per una sèrie d’estats successius cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. Desenvolupar-se l’enteniment amb l’estudi.
4 tr. [AD] Realitzar, dur a terme, (una activitat, una funció).
desenyorar
1 v. tr. [LC] Treure (a algú) l’enyorament que sofreix.
2 intr. pron. [LC] Algú, guarir-se de l’enyorament que sofreix.
desequilibrar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar equilibrat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar equilibrat. Quan la regulació ecològica no funciona, l’ecosistema es desequilibra.
desequilibrat -ada
adj. i m. i f. [LC] Que manca d’equilibri psíquic.
desequilibri
m. [LC] Manca d’equilibri.
deserció
f. [LC] [DE] Acció de desertar.
desermar
v. tr. [LC] [AGA] Convertir (un tros de terra erma) en conreu.
desert -a
1 1 adj. [LC] Que no és habitat, on no es veu transitar ningú, sense concurrents. Les regions desertes de l’Àfrica. En aquella vila els carrers estan deserts.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una subhasta deserta per manca de concurrents. La baixa qualitat de les novel·les presentades va fer declarar el premi desert.
2 1 m. [LC] Lloc inhabitat.
2 2 m. [LC] PER EXT. Allò era un desert: érem quatre gats comptats.
2 3 m. [LC] [GL] [EG] [GG] Regió terrestre de clima calent i àrid, amb menys de 200 mil·límetres de precipitacions l’any, on la vegetació manca o és molt escassa. El desert del Sàhara.
2 4 [GG] [GL] [EG] desert fred Regió terrestre molt àrida i freda i pràcticament sense vegetació.
3 m. [HIH] Convent o monestir situat en despoblat.
desertar
1 v. tr. [LC] Abandonar mancant al deure (un lloc, un partit, una causa, etc.). En Joan ha desertat els estudis.
2 intr. [LC] Són molts els qui deserten del partit.
3 intr. [LC] [DE] Un soldat, abandonar les files sense permís. Va desertar durant els combats.
desèrtic -a
1 adj. [GG] [EG] Relatiu o pertanyent al desert.
2 adj. [GG] [EG] [LC] Que presenta característiques de desert.
desertificació
f. [GL] Degradació d’un territori en desert per causes humanes, com els incendis provocats, males pràctiques agrícoles, l’excés de pastura, etc.
desertització
f. [GL] [EG] Acció natural de desertitzar o de desertitzar-se.
desertitzar
1 v. tr. [GL] [EG] Convertir en desert.
2 intr. pron. [GL] [EG] Convertir-se en desert.
desertívol -a
adj. [LC] Que deserta.
desertor -a
adj. i m. i f. [LC] [DE] Que deserta.
desescumar
v. tr. [LC] Escumar 1.
desesma
f. [LC] Manca d’esma.
desesme
m. [LC] DESESMA.
desesment
m. [LC] Manca d’esment.
desesmussar
v. tr. [LC] Corregir l’esmussament (a una cosa esmussada).
desesper
m. [LC] DESESPERACIÓ.
desesperació
1 f. [LC] Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, de la impotència de reeixir. Lliurar-se a la desesperació.
2 f. [LC] PER EXT. Un infant que és la desesperació dels seus pares.
desesperadament
adv. [LC] D’una manera desesperada. Plorava desesperadament.
desesperador -a
adj. [LC] Que desespera.
desesperadorament
adv. [LC] D’una manera desesperadora.
desesperança
f. [LC] Manca d’esperança.
desesperançador -a
adj. [LC] Que causa desesperança.
desesperançar
1 v. intr. [LC] Desesperar 1. Ja desesperancem d’obtenir-ho.
2 1 tr. [LC] Fer perdre (a algú) l’esperança. La fam i les epidèmies van desesperançar els refugiats.
2 2 intr. pron. [LC] Perdre l’esperança. No et desesperancis: encara podem trobar el noi.
desesperant
adj. [LC] Que desespera algú. És una criatura desesperant.
desesperar
1 1 v. intr. [LC] No tenir cap esperança. Ja desesperava de trobar un compartiment buit. Nosaltres ja desesperem.
1 2 [LC] desesperar d’algú Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena.
2 1 tr. [LC] Causar la desesperació (a algú). Aquesta criatura em desespera: és incorregible.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se a la desesperació. No et desesperis: potser encara se salvarà.
desesperat -ada
1 1 adj. [LC] Lliurat a la desesperació.
1 2 adj. [LC] Degut a la desesperació. Una resolució desesperada. Un esforç desesperat.
1 3 adj. [LC] Que no dona lloc a l’esperança, que constitueix un greu perill. És un cas desesperat: no pot ser que no es mori.
2 [LC] a la desesperada loc. adv. Posant-hi tot l’esforç, la rapidesa, els mitjans, etc., de què hom és capaç.
desespessir
v. tr. [LC] Fer menys espès.
desespinar
v. tr. [LC] Treure les espines (a un peix).
desésser
m. [LC] Acció de deixar d’ésser; l’efecte.
desestabilització
f. [LC] Acció de desestabilitzar; l’efecte.
desestabilitzador -a
adj. [LC] Que desestabilitza.
desestabilitzar
v. tr. [LC] [PO] Fer perdre l’estabilitat (a alguna cosa). La corrupció desestabilitza la democràcia.
desestalinització
f. [PO] Procés polític seguit als estats socialistes caracteritzat per la depuració dels dirigents col·laboradors de Stalin i una certa liberalització en l’economia, en el comerç i en les relacions internacionals.
desestancar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar estancat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar estancat.
desestanyar
1 v. tr. [EI] [IMI] [ML] Treure l’estany (d’un objecte estanyat). Desestanya la galleda abans de tornar-la a estanyar.
2 intr. pron. [EI] [IMI] [ML] Un objecte estanyat, perdre l’estany. Amb el temps i l’ús, les paelles es desestanyen.
desestatitzar
v. tr. [LC] Llevar caràcter estatal (a alguna cosa).
desestibar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar estibat.
desestimable
adj. [LC] Mereixedor de desestimació.
desestimació
f. [LC] Acció de desestimar; l’efecte.
desestimar
1 v. tr. [LC] No tenir l’estimació deguda (a alguna cosa).
2 tr. [LC] [AD] [DR] Denegar, no concedir, (un recurs, una petició).
desestorar
v. tr. [LC] [ED] Treure l’estora o les estores que cobreixen (alguna cosa), especialment el paviment d’una habitació.
desestovar
v. tr. [LC] Fer perdre la tovor (a alguna cosa).
desfaedor -a
adj. i m. i f. [LC] Que desfà.
desfaiçonar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESFIGURAR.
desfaixar
v. tr. [LC] Treure la faixa amb què (algú o alguna cosa) està enfaixat.
desfalc
m. [LC] [DR] Acció de desfalcar; l’efecte.
desfalcament
m. [LC] Acció de desfalcar.
desfalcar
1 v. tr. [LC] Treure les falques (d’una cosa falcada).
2 tr. [LC] [DR] Algú, sostreure fraudulentament (una quantitat) que té sota la seva custòdia.
desfanatitzar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar fanatitzat, deslliurar d’un fanatisme.
desfardar
1 v. tr. [LC] Netejar de farda.
2 intr. pron. [LC] Treure’s, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes.
desfasament
1 m. [FIF] [LC] Diferència entre les fases de dues magnituds periòdiques de la mateixa freqüència, en un instant donat.
2 1 m. [LC] Manca de coincidència en el temps, en l’espai, entre dos fets o dues situacions.
2 2 m. [LC] Endarreriment respecte als corrents, a les circumstàncies, etc., del moment.
desfasar
1 v. tr. [FIF] [EE] [LC] Produir un desfasament (entre dues magnituds teòriques, entre dos fets).
2 intr. pron. [EE] Dues magnituds periòdiques o dos fets, presentar un desfasament entre ells.
desfavor
1 m. o f. [LC] Privació del favor.
2 m. o f. [LC] Desatenció envers algú.
desfavorable
adj. [LC] No favorable. Una opinió desfavorable. Fer una cosa en circumstàncies desfavorables. El vent ens era desfavorable. Els jutges ens eren desfavorables.
desfavorablement
adv. [LC] D’una manera desfavorable.
desfavoridor -a
adj. [LC] Que desfavoreix.
desfavorir
1 v. tr. [LC] Privar (algú) de favor.
2 tr. [LC] Fer semblar menys bell (algú), perjudicar la bellesa (d’algú). Aquest pentinat et desfavoreix molt.
desfeinar-se
v. intr. pron. [LC] Algú, deixar les feines que té.
desfer
[p. p. desfet; ind. pr. 1 desfaig, 2 desfàs, 3 desfà, 6 desfan; ind. imperf. desfeia, etc.; ind. p. s. 1 desfiu, 3 desfeu; ind. fut. desfaré, etc.; subj. pr. desfaci, etc. (o 4 desfem, 5 desfeu); subj. imperf. desfés, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Separar les parts o les peces constitutives (d’una cosa) sense destruir-les. Heu de desfer tot el tros de paret que teniu fet. Desfer una pila.
1 2 [LC] desfer un envelat (o un cadafal, o una màquina, etc.) Desmuntar un envelat, un cadafal, una màquina.
2 1 tr. [LC] Llevar (a una cosa) la forma o l’estructura anul·lant les operacions que les hi han donades. Desfer una llaçada, un pentinat, els rulls. Desfer un nus, una costura.
2 2 [LC] desfer el camí Tornar endarrere pel mateix camí.
2 3 [LC] desfer un casament a) Fer que no arribi a celebrar-se un casament que es tenia concertat.
2 3 [LC] desfer un casament b) Anul·lar un casament.
2 4 [LC] desfer un tracte Anul·lar un tracte.
2 5 tr. [LC] PER EXT. Desfer un malentès, un embolic. Desfer un argument.
3 1 tr. [LC] Deslligar, descordar, etc., (allò que ens subjecta, que volem treure’ns, etc.). Desfer-se el cinyell, la cotilla, les bandes.
3 2 intr. pron. [LC] Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d’un prejudici. Desfer-se d’un importú. Desfer-se d’un enemic. Desfer-se d’algú, matant-lo.
4 1 tr. [LC] Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un terròs de sucre, un gra de sal.
4 2 intr. pron. [LC] Ja s’ha desfet la neu. Desfer-se els núvols en pluja.
4 3 [LC] desfer xocolata Deixatar-la en aigua, en llet, etc.
4 4 intr. pron. [LC] desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar-los sense cap contenció.
5 tr. [LC] [DE] Derrotar completament. Desfer l’exèrcit enemic, l’esquadra enemiga.
desfermar
1 v. tr. [LC] [AGR] Fer cessar d’estar fermat. Algú ha desfermat el gos.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Cessar d’estar fermat. Hem sentit que els camells s’havien desfermat.
3 intr. pron. [LC] L’aire de tramuntana es desferma a l’hora baixa.
desfermat -ada
1 adj. [LC] Fora de si. El noi, desfermat, corria cap a una de les noies.
2 adj. [LC] Sense control, sense mesura. L’ímpetu desfermat de la revolució. Li pegava amb una ira desfermada.
desferra
1 f. [LC] DESPULLES. La desferra que havien pres de l’enemic.
2 f. [LC] Allò que resta d’una cosa destruïda. Per a fer la barraca nova poden aprofitar les desferres de l’antiga.
3 f. [LC] PER EXT. La desferra mortal del comte.
desferracavalls
m. [BOS] Planta herbàcia del gènere Hippocrepis, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors grogues i fruit constituït per segments en forma de ferradura i amb llavors corbes, pròpia dels erms i dels prats secs.
desferrar
1 v. tr. [LC] [AGR] Llevar (d’un animal, d’alguna cosa), les ferradures que portava, els ferros que hi eren adaptats. Desferreu el bagul abans de cremar-lo.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Un animal o una cosa, perdre les ferradures o els ferros que tenia adaptats. L’ase s’ha desferrat i necessito que el ferris.
desfet
1 m. [LC] Fet de caure pluja o pedra en abundància, de desfermar-se el vent, etc. Un desfet de pluja.
2 m. [LC] PER EXT. Un desfet de temps.
3 m. [LC] Fet de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, abundosament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura. Un desfet de llàgrimes. El comiat va ser un desfet de petons i abraçades.
desfeta
f. [LC] [DE] Derrota completa.
desfiar
v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la fe, la confiança, en alguna cosa.
desfiat -ada
adj. [LC] Que no té fe o confiança en alguna cosa.
desfibrador -a
1 adj. [LC] Que desfibra.
2 f. [IMI] Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
desfibrament
m. [IMI] Operació de desfibrar un material.
desfibrar
1 v. tr. [LC] Destriar les fibres (d’un material fibrós). Desfibrava el cànem per fer cordes.
2 intr. pron. [LC] Els torrons de mala qualitat es desfibren i queden fets una pasta.
desficaci
m. [LC] DISBARAT.
desfici
m. [LC] [MD] Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.
desficiar
1 v. tr. [LC] [MD] Donar desfici (a algú).
2 intr. pron. [LC] Tenir desfici, neguitejar-se. La tia Alberta es desficia pels nebots.
desficiejar
v. intr. [LC] Ésser agitat per una viva impaciència.
desficiós -osa
1 adj. [LC] [MD] Que provoca desfici.
2 adj. [LC] Que té desfici.
desficiosament
adv. [LC] Amb desfici.
desfigurable
adj. [LC] Que pot ésser desfigurat.
desfiguració
f. [LC] Acció de desfigurar o de desfigurar-se.
desfigurador -a
adj. [LC] Que desfigura.
desfigurament
m. [LC] DESFIGURACIÓ.
desfigurar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Alterar profundament l’exterior, les faccions (d’algú). La verola l’ha desfigurat.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] En pocs anys aquell home s’ha desfigurat molt.
1 3 tr. [LC] [MD] Alterar (les faccions) d’algú. La verola li ha desfigurat la cara.
1 4 intr. pron. [LC] De la bufetada se li van desfigurar els llavis.
2 tr. [LC] Alterar els principals trets (d’una cosa). Desfigurar una obra traduint-la. Desfigurar la veritat, la història, les paraules d’algú.
desfila
1 f. [LC] [MD] Conjunt d’un cert nombre de fils provinents de desfilar un teixit, que s’empra especialment per a curar plagues, ferides, etc.
2 f. [MD] Porció petita de cotó fluix emprada especialment en odontologia.
desfilada
1 f. [LC] Acció de desfilar, fent files, ordenadament. La desfilada de les tropes començarà a les onze. Anar a la desfilada.
2 f. [LC] PER EXT. Demà anirem a una desfilada de models.
desfilador -a
adj. [LC] Que desfila.
desfilar1
1 v. tr. [LC] Desfer fil a fil (un teixit). Si no tens desfiles, pots desfilar aquest drap.
2 intr. pron. [LC] És una roba que tota es desfila.
desfilar2
1 1 v. intr. [LC] Passar per davant d’algú ordenadament, en files, l’un darrere l’altre. Les tropes de la guarnició desfilaren davant el capità general.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. La part del saló per on desfilen les models.
2 intr. [LC] Les persones que són en un lloc, anar sortint-ne a partir d’un determinat moment ara l’una ara l’altra sense interrupció. Quan es van fer les dotze, els assistents començaren a desfilar. L’acte s’havia acabat, i el públic desfilava cap a la porta.
desflorament
m. [LC] Acció de desflorar; l’efecte.
desflorar
1 v. tr. [LC] [BO] Despullar (una planta) de la seva flor. Un roser que algú havia desflorat.
2 tr. [LC] Treure la virginitat (a una dona). Desflorar una verge.
3 tr. [LC] desflorar un assumpte Parlant-ne, fer-li perdre la seva novetat.
desflorir
1 v. intr. [LC] [BO] Una planta, perdre la seva flor.
2 intr. pron. [LC] [BO] L’ametller es desfloria en una pluja rosada de pètals.
desfocar
v. tr. i intr. pron. [LC] [FIF] DESENFOCAR.
desfogament
m. [LC] Acció de desfogar o de desfogar-se.
desfogar
1 v. tr. [LC] Donar pas lliure, sortida (al foc).
2 v. tr. [LC] Esbravar 2. Va desfogar la seva ira contra aquells éssers innocents.
3 intr. pron. [LC] Es va desfogar cridant i insultant els presents.
4 intr. [TRA] El temps, l’estat de l’atmosfera, el vent, etc., esbafar-se.
desfolrar
v. tr. [LC] Llevar el folre (a una cosa folrada).
desfonament
m. [LC] [AGA] Acció de desfonar o de desfonar-se; l’efecte.
desfonamentar
v. tr. [LC] Llevar, destruir, els fonaments sobre què descansa (alguna cosa).
desfonar
1 1 v. tr. [LC] Llevar el fons (a un atuell, una bota, un bagul, etc.).
1 2 intr. pron. [LC] Un atuell, una bota, un bagul, etc., perdre el seu fons.
2 tr. [AGA] Treballar (la terra) més profundament que en els treballs corrents, amb l’objecte d’augmentar el gruix del terreny per on s’estenen les arrels de les plantes conreades.
desfonologització
f. [FL] Fenomen de la fonologia diacrònica de moltes llengües pel qual, en esvair-se els trets distintius entre dos fonemes o més, aquests es redueixen.
desforestació
f. [AGF] DESBOSCAMENT.
desforestar
v. tr. i intr. pron. [AGF] DESBOSCAR.
desformar
v. tr. i intr. pron. [LC] DEFORMAR.
desfornit -ida
adj. [LC] Que no ha estat proveït de les coses necessàries. Una guarnició desfornida de queviures i munició.
desfosforació
f. [ML] Acció de desfosforar; l’efecte.
desfosforar
v. tr. [ML] Eliminar el fòsfor (del ferro colat o de l’acer) per millorar-ne les propietats mecàniques.
desfrarar
1 v. tr. [LC] [RE] Secularitzar (un frare).
2 intr. pron. [LC] [RE] El cosí de la Núria s’ha desfrarat.
desfregadament
adv. [LC] Sense els accessoris o els adorns acostumats, indispensables.
desfregament
m. [LC] Condició de desfregat.
desfregat -ada
adj. [LC] Desproveït dels accessoris, paraments, adorns, etc., que li calen o solen posar-s’hi.
desfrenar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar frenat. Desfrena el cotxe, que està frenat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar frenat. El cotxe s’ha desfrenat.
desfruitar
v. tr. [LC] [AGA] Despullar (una planta) del seu fruit.
desfrunzir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar frunzit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar frunzit.
desfullar
v. tr. i intr. pron. [LC] [AGA] ESFULLAR.
desgalgat -ada
adj. [LC] [IMI] [EI] No galgat.
desgana
f. [LC] [MD] Manca de gana.
desganar
1 v. tr. [LC] [MD] Treure la gana (a algú). Tanta calor l’ha desganat, pobre xiquet!
2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre la gana. El malalt es desgana i s’aflaqueix.
desganat -ada
adj. [LC] [MD] Que pateix de desgana.
desgasar
1 v. tr. [QU] Eliminar els gasos dissolts (en un líquid).
2 v. tr. [QU] Extreure els hidrocarburs gasosos presents (en el petroli en brut) a fi d’estabilitzar-lo reduint-ne la tensió de vapor.
3 v. tr. [QU] Eliminar l’oxigen i el diòxid de carboni (de l’aigua) a fi d’evitar llur acció corrosiva sobre els metalls.
desgast
m. [LC] Fet de desgastar-se una cosa.
desgastador -a
adj. [LC] Que desgasta.
desgastar
1 1 v. tr. [LC] El fregadís, una acció química, etc., emportar-se matèria (d’un cos). Les rajoles s’havien desgastat pel continu trepig de la gent.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Desgastar la salut. Desgastar la bona fama d’algú.
2 1 intr. pron. [LC] Un cos, perdre part de la matèria que el compon a causa del fregadís, d’una acció química, etc. És un material que es desgasta ràpidament.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Desgastar-se de tant beure i no dormir.
desgavell
m. [LC] Desordre complet.
desgavelladament
adv. [LC] SENSE ORDRE NI CONCERT.
desgavellador -a
adj. [LC] Que desgavella.
desgavellament
m. [LC] Acció de desgavellar o de desgavellar-se; l’efecte.
desgavellar
1 v. tr. [LC] Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família.
2 intr. pron. [LC] Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit.
desgel
m. [LC] [GL] DESGLAÇ.
desgelar
v. tr. i intr. pron. [LC] [GL] DESGLAÇAR.
desglaç
1 m. [LC] [GL] Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació.
2 m. [PO] En polít., clima de distensió en les relacions entre grans potències.
desglaça
f. [LC] [GL] DESGLAÇ.
desglaçament
m. [LC] [GL] Acció de desglaçar o de desglaçar-se.
desglaçar
1 v. tr. [LC] [GL] Fer cessar d’estar glaçat. El sol ha desglaçat el llac.
2 intr. pron. [LC] [GL] Cessar d’estar glaçat. El llac comença a desglaçar-se.
3 intr. pron. [LC] S’han desglaçat les relacions entre l’est i l’oest.
4 intr. [LC] Ja desglaça.
desglaciació
f. [GL] Descobriment del substrat rocós d’un territori molt gran per efecte de la retracció de les glaceres, de llur fusió, a causa d’un escalfament climàtic.
desglevar
v. tr. [LC] [AGA] Treure la gleva (d’un terreny) per fer artiga.
desglorificar
v. tr. [LC] Llevar la glòria (a algú).
desglossament
m. [LC] [FLL] [FL] Acció de desglossar; l’efecte.
desglossar
1 v. tr. [LC] [FL] [FLL] Treure una nota o un comentari (a un escrit).
2 1 tr. [LC] Separar (un full, un fascicle, etc.) d’altres amb què estava reunit dins unes mateixes cobertes, formant un llibre.
2 2 tr. [LC] Separar (un element) d’un conjunt.
2 3 tr. [LC] Destriar (en una cosa) diferents parts. L’autora desglossa el tema en tres apartats.
2 4 intr. pron. [LC] Una cosa, dividir-se en diferents parts. Si plantegeu bé un problema complicat, es desglossarà en problemes senzills.
desgolfar
v. tr. [LC] [AQ] DESENGOLFAR.
desgomar
1 v. tr. [IT] Suprimir els espessiments que resten (en la roba) després d’estampada.
2 v. tr. [IT] Eliminar les impureses (de la seda natural) en un medi aquós.
desgomatge
m. [IT] Operació de desgomar.
desgovern
1 m. [LC] Mal govern.
2 m. [LC] Acció de desgovernar; l’efecte.
desgovernar
1 v. tr. [LC] Governar malament (un país, una ciutat, etc.).
2 v. tr. [LC] Negligir el govern (d’una nau, d’una màquina, etc.).
desgràcia
1 1 f. [LC] Cas o esdeveniment funest. Si d’aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia.
1 2 f. [LC] Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a algú. Jugar amb desgràcia. Si tenim la desgràcia que ens trobi, no sé pas com ens en podrem desempallegar. Per desgràcia, em va caure i se’m va rompre.
1 3 f. [LC] Sèrie d’esdeveniments funestos que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d’aflicció, de sofriment, etc. Té la desgràcia de ser orfe. Aquesta malaltia ha estat la seva desgràcia.
2 f. [LC] Pèrdua de la gràcia o el favor d’algú. Un favorit caigut en desgràcia.
desgraciadament
adv. [LC] Amb desgràcia, per desgràcia.
desgraciar
1 v. tr. [LC] Fer caure (algú) en la desgràcia.
2 1 tr. [LC] Malmetre (algú) per sempre moralment o físicament. Ets una desgraciada i ens desgraciaràs a tots.
2 2 intr. pron. [LC] La mainada es pot desgraciar amb joguines punxegudes.
desgraciat -ada
1 1 adj. [LC] Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. És un home desgraciat en el joc.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una empresa desgraciada. Un cas desgraciat.
2 adj. i m. i f. [LC] Que pateix una desgràcia o desgràcies. Desgraciat de l’home que no creu en res. Cal socórrer els desgraciats, els indigents.
3 adj. [LC] Mancat de gràcia. És una pel·lícula ben desgraciada.
desgramar
v. tr. [LC] Treure el gram o agram (d’un camp, d’una feixa, etc.).
desgranador -a
1 adj. [LC] Que desgrana.
2 f. [IT] Màquina emprada per a desgranar.
desgranament
m. [LC] [IT] Acció de desgranar o de desgranar-se.
desgranar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ESGRANAR.
2 tr. [IT] Separar la grana (del cotó) de les fibres que l’envolten.
desgranatge
m. [IT] Operació de desgranar.
desgrapadora
f. [ECO] Pinces petites en forma de tenalla que serveixen per a treure grapes.
desgrat
1 m. [LC] Desplaer que ens causa una cosa que no és del nostre grat. Veure una cosa amb desgrat. No voldria fer res que fos en desgrat vostre.
2 m. [LC] Desgràcia 2. Va caure en desgrat i va haver de marxar de l’empresa.
3 [LC] a desgrat loc. adv. DE MAL GRAT.
4 [LC] a desgrat de loc. prep. Malgrat 1.
5 [LC] a desgrat que loc. conj. MALGRAT QUE.
desgravació
f. [DR] [LC] [ECT] Acció de desgravar; l’efecte.
desgravar
1 v. tr. [DR] [LC] [ECT] Deduir (una quantitat de diners) de l’import a pagar en concepte d’impostos.
2 intr. [DR] [LC] [ECT] Ésser motiu de reducció dels impostos. Desgraven aquestes factures?
desgreixador -a
1 adj. [LC] [IT] Que desgreixa.
2 f. [IT] Màquina emprada per a desgreixar les peces de teixits de llana o de les seves mescles.
desgreixament
m. [LC] Acció de desgreixar.
desgreixar
v. tr. [LC] Treure el greix (d’una cosa greixada).
desgreixatge
1 m. [IT] [EI] DESGREIXAMENT.
2 1 m. [IT] Operació a la qual se sotmet la llana bruta a fi de deixar-la neta de terra, impureses diverses, matèries solubles i suarda.
2 2 m. [IQA] Operació de desgreixar les pells a fi d’evitar una absorció irregular de l’adob i un acabat poc homogeni.
desgrenyar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESPENTINAR.
desgreuge
m. [LC] Reparació d’un greuge.
desgruixament
m. [LC] Acció de desgruixar.
desgruixar
v. tr. [LC] Rebaixar el gruix (d’una cosa).
desguarnir
1 1 v. tr. [LC] [AGR] Fer cessar d’estar guarnit. Desguarnir de mobles una sala. Desguarnir de llibres una biblioteca. Desguarnir de força una fortalesa. Desguarnir un cavall.
1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar guarnit. El camí es desguarneix d’arbres i quedem sense protecció.
2 tr. [EI] Inutilitzar (una màquina o un mecanisme) traient-ne alguna peça necessària per al funcionament.
desguàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] Acció de desguassar.
2 m. [LC] [GL] Lloc per on es dona sortida a l’aigua fluent o empantanada.
3 m. [AQ] Tub o claveguera de desguàs.
4 m. [GL] Emissari temporal d’un curs d’aigua subterrani.
desguassar
1 1 v. tr. [LC] Treure l’aigua (d’un lloc on està empantanada o aturada). Hauríem de desguassar la bassa i netejar-la.
1 2 intr. pron. [LC] Un lloc que conté aigua empantanada o aturada, perdre-la. El llac interior es desguassa per la banda de ponent.
2 intr. [LC] [GL] Un corrent d’aigua, desembocar. Les aigües d’aquest riu desguassen a l’Ebre una mica més avall.
desguerxar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESENGUERXIR.
desguitarrament
m. [LC] Acció de desguitarrar; l’efecte.
desguitarrar
1 v. tr. [LC] Desacordar, desballestar.
2 v. tr. [LC] Desgavellar, desbaratar (una acció, un esdeveniment, etc.).
desguitarrat -ada
adj. [LC] Desballestat, esgavellat.
deshabitar
1 v. tr. [LC] Deixar d’habitar (un indret).
2 v. tr. [LC] Despoblar 1.
3 intr. pron. [LC] Al llarg del segle XX, molts pobles del Pirineu s’han deshabitat.
deshabitat -ada
adj. [LC] No habitat. Una casa deshabitada.
deshabituació
1 f. [LC] Acció de deshabituar o de deshabituar-se; l’efecte.
2 f. [PS] [PE] Eliminació per mitjans terapèutics d’un hàbit o d’un costum adquirit que es considera perjudicial.
desharmonitzar
v. tr. [LC] Llevar l’harmonia (entre dues o més coses o persones).
desherbant
m. [AGF] [AGA] Herbicida 2.
desherbar
v. tr. [AGA] [AGF] Eliminar les herbes, especialment les perjudicials, (d’un camp).
desherbatge
m. [AGA] [AGF] Acció de desherbar; l’efecte.
desheret
m. [LC] [DR] DESHERETAMENT.
desheretament
m. [LC] [DR] Acció de desheretar; l’efecte.
desheretar
v. tr. [LC] [DR] Excloure (algú) de l’herència. Tenia un sol fill i el va desheretar.
desheretat -ada
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que no té els avantatges dels quals participen d’altres. Els desheretats de la fortuna.
deshidratació
1 f. [LC] [QU] [MD] Acció de deshidratar; l’efecte.
2 f. [HO] Mètode de conservació de certs aliments consistent en l’eliminació de l’aigua que contenen.
deshidratador -a
1 adj. [LC] Que deshidrata.
2 f. [AGA] Màquina amb què s’elimina l’aigua de l’estructura molecular dels vegetals o del farratge.
deshidratant
1 adj. [LC] [QU] Que deshidrata.
2 m. [LC] [QU] Producte deshidratant.
deshidratar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Disminuir el contingut d’aigua (d’un organisme, d’una substància, etc.). El sol i l’aire deshidraten la pell.
1 2 intr. pron. La pell es deshidrata amb els banys de sol.
2 tr. [LC] [HO] Llevar l’aigua (d’un aliment, d’un producte, d’una substància). Bulliu l’arròs, coleu-lo i deshidrateu-lo a 80 ºC.
3 1 tr. [LC] [HO] Llevar (a una substància) l’aigua d’hidratació.
3 2 intr. pron. [LC] [QU] L’àcid bòric, quan s’escalfa per sobre dels 170 ºC, es deshidrata i forma l’àcid metabòric.
deshidrogenació
f. [QU] Oxidació mitjançant la qual l’hidrogen és eliminat o substituït per un altre element.
deshidrogenar
v. tr. [QU] Llevar hidrogen (a un cos que en conté).
deshidrogenasa
f. [QU] [BI] Enzim que catalitza reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
deshipotecar
v. tr. [LC] [DR] Fer cessar d’estar hipotecat.
deshonest -a
adj. [LC] Mancat d’honestedat.
deshonestament
adv. [LC] D’una manera deshonesta.
deshonestedat
1 f. [LC] Manca d’honestedat.
2 f. [LC] Acció pròpia d’una persona deshonesta.
deshonor
m. o f. [LC] Privació de l’honor. Trencar la seva prometença, ho tindria com un deshonor.
deshonorable
adj. [LC] Que no és honorable.
deshonorant
adj. [LC] Que deshonora.
deshonorar
v. tr. [LC] Privar (algú) de l’honor.
deshonra
f. [LC] Pèrdua de l’honra.
deshonrança
f. [LC] Acció de deshonrar.
deshonrar
v. tr. [LC] Llevar l’honra (a algú).
deshonrat -ada
1 adj. [LC] Deshonest, indecent.
2 adj. [LC] Descarat, insolent.
deshonria
f. [LC] Paraula afrontosa.
deshonrívol -a
adj. [LC] DESHONRÓS.
deshonrós -osa
adj. [LC] Que implica deshonra.
deshonrosament
adv. [LC] D’una manera deshonrosa, amb deshonra.
deshumanització
f. [LC] Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se; l’efecte.
deshumanitzador -a
adj. [LC] Que deshumanitza.
deshumanitzant
adj. [LC] DESHUMANITZADOR.
deshumanitzar
1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú o alguna cosa) el caràcter humà.
2 intr. pron. [LC] Perdre el caràcter humà. El saber està en perill de deshumanitzar-se.
desiderata
f. [BB] Demanda que fa un lector o un encarregat d’una biblioteca per tal que sigui adquirida una obra determinada.
desideratiu -iva
adj. [FL] Que expressa un desig. Oració desiderativa.
desideràtum
m. [LC] Allò que no és i seria més de desitjar que fos.
desídia
f. [LC] Manca d’activitat per negligència o per incúria.
desidiós -osa
adj. [LC] Que té desídia.
desidiosament
adv. [LC] Amb desídia.
desig
[pl. -igs o -itjos]
1 1 m. [LC] Acció de desitjar. Desig de riqueses. Desig de glòria. Satisfer un desig. Excitar un desig. Els desitjos sensuals.
1 2 m. [PS] [PE] En psic., tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet.
2 m. [LC] [MD] Taca a la pell atribuïda a un antull, no satisfet, de la mare durant l’embaràs.
designabilitat
f. [LC] Qualitat de designable.
designable
adj. [LC] Que pot ésser designat.
designació
1 f. [LC] Acció de designar. Les designacions dels dies de la setmana. La designació de la Mercè per a la presidència.
2 1 f. [FL] Relació entre un signe i el concepte que evoca.
2 2 f. [FL] Significació intencional d’una expressió o d’un mot.
designador -a
adj. i m. i f. [LC] Que designa.
designar
1 v. tr. [LC] Determinar (algú o alguna cosa) pel nom o per algun tret distintiu.
2 v. tr. [LC] Indicar (alguna persona) per a un càrrec o una destinació. Designar els candidats. L’han designat ministre de l’interior.Van designar la Júlia per a la presidència de la mesa.
designatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a designar.
designi
m. [LC] Pla ideat d’alguna cosa a acomplir.
desigual
1 adj. [LC] No igual a un altre. Un triangle rectangle que té els dos catets desiguals. Dividir una cosa en dues parts desiguals. Les dues barres són iguals en amplària, però desiguals en llargària.
2 adj. [LC] No igual en si mateix. Un pas desigual. Un pols desigual. Una veu desigual. Un caràcter desigual.
desigualar
v. tr. [LC] Fer que (una cosa) no sigui igual a una altra.
desigualment
adv. [LC] D’una manera desigual.
desigualtat
1 f. [LC] Qualitat de desigual, relació entre coses desiguals. Estar dos en desigualtat de condicions. La desigualtat de la veu.
2 f. [MT] En mat., expressió de la manca d’igualtat entre dues quantitats.
3 [MT] desigualtat triangular Desigualtat, en un espai dotat d’una distància expressa, en què la longitud d’un costat d’un triangle no pot excedir la suma de les longituds dels altres dos costats.
desil·lusió
f. [LC] Pèrdua d’il·lusió.
desil·lusionar
1 v. tr. [LC] Llevar (a algú) la il·lusió o les il·lusions. Això el va desil·lusionar.
2 intr. pron. [LC] Perdre la il·lusió o les il·lusions. La gent es desil·lusionà de la proposta.
desimantació
f. [FIF] Acció de desimantar o de desimantar-se; l’efecte. Refredament per desimantació adiabàtica.
desimantar
1 v. tr. [FIF] Fer cessar d’estar imantat.
2 intr. pron. [FIF] Cessar d’estar imantat.
desimbolt -a
adj. [LC] Que obra amb desembaràs, sense encongiment.
desimboltament
adv. [LC] Amb desimboltura.
desimboltura
f. [LC] Qualitat de desimbolt.
desimposar
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar imposat.
desimposició
f. [LC] Acció de desimposar.
desinclinació
f. [LC] Acció de desinclinar.
desinclinar
v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la inclinació que tenia per alguna cosa o persona.
desincorporació
f. [LC] Acció de desincorporar o de desincorporar-se; l’efecte.
desincorporar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar incorporat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar incorporat.
desincrustant
1 adj. [LC] Que desincrusta.
2 m. [QU] Compost de diversos dissolvents que actua enèrgicament per a estovar capes pictòriques, generalment grasses, a fi d’eliminar-les.
3 m. [QU] Substància emprada per a dissoldre les incrustacions formades en les calderes de vapor, les conduccions d’aigua, etc.
desincrustar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar incrustat. Has de desincrustar el rovell de la barana.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar incrustat. La tosca es desincrusta i embossa les canonades.
desindustrialització
f. [ECT] Procés de desaparició o de pèrdua de pes de l’activitat industrial en relació amb l’activitat econòmica global.
desinència
f. [FL] Afix o seqüència d’afixos flexius que s’uneixen al radical del mot en la declinació i la conjugació. En català, -s és la desinència del plural.
desinencial
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la desinència.
2 adj. [FL] Que constitueix una desinència. Una lletra desinencial.
desinfatuació
f. [LC] Acció de desinfatuar o de desinfatuar-se; l’efecte.
desinfatuar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar infatuat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar infatuat.
desinfecció
f. [LC] [MD] Acció de desinfectar; l’efecte.
desinfectant
1 adj. [LC] [MD] [BI] Que té la propietat de desinfectar.
2 m. [LC] [MD] [BI] Substància desinfectant.
desinfectar
v. tr. [MD] [LC] [AGA] Eliminar els microorganismes patògens o gèrmens nocius que poden causar una infecció (en un ésser viu, un objecte, un medi). Desinfectar una ferida. Desinfectar les robes d’un malalt, una habitació. Desinfectar un conreu de paràsits.
desinfestació
f. [MD] [AGA] Exterminació d’insectes, de rosegadors o d’altres animals capaços de transmetre infeccions.
desinfestar
v. tr. [LC] Exterminar (d’un lloc) insectes, rosegadors o altres animals capaços de transmetre infeccions.
desinflamació
f. [MD] Acció de desinflamar o de desinflamar-se; l’efecte.
desinflamar
1 v. tr. [LC] [MD] Treure o guarir la inflamació (d’un òrgan o altra part d’un organisme).
2 intr. pron. [MD] Cessar d’estar inflamat.
desinflamatori -òria
adj. [LC] [MD] Que treu la inflamació.
desinflament
m. [LC] Acció de desinflar o de desinflar-se; l’efecte.
desinflar
1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar inflat. Desinflar un pneumàtic.
1 2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar inflat. Desinflar-se un tumor.
2 intr. pron. [LC] Perdre les pretensions o l’ànim de fer alguna cosa. Després del fracàs de la vaga general, la multitud va desinflar-se.
desinflor
f. [LC] DESINFLAMENT.
desinformació
f. [LC] Manca d’informació certa, fiable.
desinformar
v. tr. [LC] Donar (a algú) informació falsejada o manipulada intencionadament. Desinformar l’opinió pública.
desinhibir
1 v. tr. [PS] Alliberar (algú) d’una inhibició.
2 intr. pron. [PS] Alliberar-se d’una inhibició. La necessitat de desinhibir-se es manifesta a l’adolescència.
desinsaculació
f. [HIH] Acció de desinsacular; l’efecte.
desinsacular
v. tr. [HIH] Treure (el nom d’algú) de la bossa on es troben els noms de les persones idònies per a un o diversos càrrecs.
desinsectació
f. [MD] [AGA] [AGR] Acció de desinsectar; l’efecte.
desinsectar
v. tr. [MD] [AGA] [AGR] Eliminar (d’un organisme, d’un medi), insectes i altres artròpodes, especialment si són transmissors de malalties.
desintegrable
adj. [LC] Que pot ésser desintegrat.
desintegració
1 f. [LC] Acció de desintegrar o de desintegrar-se; l’efecte.
2 [FIN] desintegració radioactiva Transformació d’un núclid per emissió de partícules.
desintegrador -a
adj. i m. [LC] DESINTEGRANT.
desintegrant
1 adj. [LC] Que desintegra.
2 m. [QU] [FIF] Agent desintegrant.
desintegrar
1 1 v. tr. [LC] Dividir (un tot) en les parts integrants.
1 2 v. tr. [LC] L’acció dels agents atmosfèrics, les gelades, els cops d’un martell, un mall, etc., fer trossos (una roca, un mineral).
1 3 intr. pron. [GL] [MD] [SO] La societat es desintegrà per manca d’organització funcional.
2 intr. pron. [QU] L’estructura de certs nuclis atòmics, canviar espontàniament per emissió de partícules, captació d’electrons corticals, etc. Si es desintegra el nucli d’un àtom, hi pot haver emissió de radiació.
desintercalar
v. tr. [AF] En arts gràfiques, treure (les maculatures) posades entre full i full.
desinterès
[pl. -essos]
1 m. [LC] Manca d’interès per algú o alguna cosa.
2 m. [LC] Absència de tot afany de profit personal.
desinteressadament
adv. [LC] D’una manera desinteressada.
desinteressament
m. [LC] Acció de desinteressar o de desinteressar-se; l’efecte.
desinteressar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar interessat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar interessat en algú o alguna cosa, deixar de posar-hi interès. Des que el van suspendre s’ha desinteressat encara més de les matemàtiques.
desinteressat -ada
adj. [LC] No gens interessat.
desinterlinear
1 v. tr. [AF] Treure les interlínies (d’una composició tipogràfica).
2 v. tr. [AF] Reduir l’espai que hi ha entre les línies (d’una composició tipogràfica).
desintoxicació
f. [LC] [MD] Acció de desintoxicar o de desintoxicar-se; l’efecte.
desintoxicar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Eliminar les substàncies tòxiques introduïdes (en un organisme) i combatre’n els efectes.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Cessar d’estar intoxicat. El metabolisme es desintoxica i s’activa amb les aigües minerals.
2 1 tr. [MD] Deshabituar (un alcohòlic o un toxicòman) del consum d’alcohol o d’estupefaents.
2 2 intr. pron. [MD] Amb un tractament adequat, un alcohòlic pot desintoxicar-se.
desinversió
f. [ECT] Quantitat en què es redueix el volum de béns de capital en un període determinat.
desinvitar
v. tr. [LC] Anul·lar la invitació feta (a algú).
desionització
f. [LC] [FIF] Acció de desionitzar o de desionitzar-se; l’efecte.
desionitzar
1 v. tr. [FIF] [QU] Fer desaparèixer els ions (d’un medi inicialment ionitzat).
2 intr. pron. [FIF] [QU] Els ions, desaparèixer d’un medi inicialment ionitzat.
desistiment
m. [LC] [AD] [DR] Acció de desistir.
desistir
1 v. intr. [LC] Renunciar a alguna cosa. Desistir d’un càrrec.
2 v. intr. [DR] [AD] Retirar una demanda.
3 v. intr. [DR] Abandonar un dret.
desitjable
adj. [LC] Que és de desitjar.
desitjablement
adv. [LC] Com és de desitjar.
desitjar
1 v. tr. [LC] Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat.
3 [LC] deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós.
4 v. tr. [LC] Esperar (algú) amb impaciència. Fer-se desitjar.
desitjós -osa
adj. [LC] Que desitja alguna cosa. Desitjós de glòria. Estic desitjós de veure’l.
desjunyiment
m. [LC] Acció de desjunyir o de desjunyir-se; l’efecte.
desjunyir
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar junyit.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar junyit.
deslabialització
f. [FL] Acció de deslabialitzar o de deslabialitzar-se; l’efecte.
deslabialitzar
1 v. tr. [FL] Fer perdre (a un so) el caràcter labialitzat.
2 intr. pron. [FL] Un so, perdre el caràcter labialitzat.
desllaçar
v. tr. [LC] Desfer el llaç o els llaços amb què (quelcom) està lligat o cordat. Desllaçà l’elm de son cap. Es desllaçà la cotilla.
desllanar
v. tr. [IQA] Treure la llana (de les pells i dels cuirs).
desllanatge
m. [IQA] Operació de desllanar.
desllastar
v. tr. [LC] [TRA] Descarregar del llast. Desllastar una nau.
desllavassar
v. tr. [LC] Aclarir massa (un guisat o altre menjar) per excés d’aigua, aigualir-lo.
deslleial
1 adj. [LC] No lleial. Un home deslleial.
2 adj. [LC] PER EXT. Una acció deslleial.
deslleialment
adv. [LC] D’una manera deslleial. Portar-se deslleialment envers algú.
deslleialtat
f. [LC] Manca de lleialtat.
deslletar
v. tr. [LC] [MD] [AGR] DESMAMAR. Deslletar un infant. Deslletar un pollí.
desllibertar
v. tr. [LC] Privar de llibertat.
deslligable
adj. [LC] Que pot ésser deslligat.
deslligament
1 m. [LC] Acció de deslligar; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat de deslligat.
deslligar
1 1 v. tr. [LC] Desfer, treure, el lligam (d’una cosa que estava lligada). Deslligar una garba. Deslligar un pres.
1 2 v. tr. [LC] Desfer (un lligam). Li va deslligar els cordons de les sabates.
1 3 [LC] deslligar la llengua a algú Treure l’impediment que tenia per a parlar.
2 1 intr. pron. [LC] Cessar d’estar lligat. Deslligar-se un ram, una garba.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Deslligar-se d’una prometença. Deslligar-se d’una amistat.
deslligat -ada
adj. [LC] No lligat.
deslliurable
adj. [LC] Que pot ésser deslliurat.
deslliuració
f. [LC] DESLLIURANÇA.
deslliurador -a
adj. i m. i f. [LC] Que deslliura. Ell ha estat el deslliurador dels presoners.
deslliurament
1 m. [LC] DESLLIURANÇA.
2 1 m. [LC] [MD] Part11 1.
2 2 m. [LC] [MD] Expulsió dels annexos del fetus.
deslliurança
f. [LC] Acció de deslliurar o de deslliurar-se; l’efecte. Obtenir la deslliurança d’un captiu.
deslliurar
1 1 v. tr. [LC] ALLIBERAR. Deslliurar algú de captivitat. Deslliurar una ciutat assetjada. Que Déu ens deslliuri de mal.
1 2 intr. pron. [LC] Deslliurar-se d’una inquietud.
2 tr. [LC] [MD] [AGR] Parir 1 1. Deslliurar feliçment un infant. Deslliurar un vedell.
deslliure
adj. [LC] ANT. Alliberat, exempt.
deslloança
f. [LC] BLASME.
deslloar
v. tr. [LC] BLASMAR.
desllodrigar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESLLORIGAR2.
desllogament
m. [LC] Acció de desllogar o de desllogar-se.
desllogar
1 v. tr. [LC] Deixar de tenir llogat (un local, un vehicle, etc.).
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar llogat.
desllorigador
1 m. [LC] Articulació 1 3.
2 m. [LC] Allò que ens dona la solució d’una qüestió, d’un afer, etc., difícil, complicat. No veig per enlloc el camí que ens ha de portar a la solució: no he trobat encara el desllorigador.
desllorigament
m. [LC] [ZOA] Acció de desllorigar o de desllorigar-se; l’efecte.
desllorigar1
1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] Desconjuntar, desarticular. El cop li va desllorigar un os del braç.
2 intr. pron. [LC] [ZOA] [MD] El turmell és una articulació que es deslloriga amb facilitat.
desllorigar2
1 v. tr. [LC] [AGF] Fer sortir del cau o la lloriguera. Desllorigar conills amb la fura.
2 intr. pron. [LC] Sortir del cau o la lloriguera.
deslluïdament
adv. [LC] Sense lluïment.
deslluïment
m. [LC] Acció de deslluir; l’efecte.
deslluir
v. tr. [LC] Treure lluïment (a alguna cosa). La pluja va deslluir les festes.
desllunat
m. [LC] CELOBERT.
desllustrar
1 v. tr. [LC] Fer perdre el llustre (a alguna cosa).
2 v. tr. [AR] Fer que (el vidre o el cristall) perdin llur transparència i esdevinguin opacs.
deslocalització
1 f. [LC] Acció de deslocalitzar; l’efecte.
2 [QU] deslocalització electrònica Distribució dels electrons π d’una molècula, un ió o un radical entre més de dos nuclis, de manera que hom pot considerar-los situats en orbitals moleculars estesos, resultants de la combinació d’orbitals atòmics pertanyents a tres o més àtoms.
deslocalitzar
v. tr. [ECT] Treure (un procés de producció) d’una localització ja establerta.
desmagnetització
f. [EL] [FIF] Acció de desmagnetitzar o de desmagnetitzar-se; l’efecte.
desmagnetitzar
1 v. tr. [FIF] [EL] Fer cessar d’estar magnetitzat.
2 intr. pron. [FIF] [EL] Cessar d’estar magnetitzat. Quan els imants es desmagnetitzen canvien de polaritat.
desmai
1 m. [LC] [MD] Síncope, pèrdua temporània dels sentits. Tenir un desmai. Sofrir un desmai.
2 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, amb branques penjants, llargues i primes i fulles lanceolades agudes, originari de l’Àsia oriental, cultivat com a ornamental (Salix babylonica i S. × sepulcralis).
2 2 m. [AGA] Ametller de floració precoç d’una varietat que dona ametlles d’una gran qualitat.
desmaiar
1 v. intr. [LC] Perdre el coratge, l’ànim. Encara que les dificultats et semblin insuperables, no desmaïs per això. No desmaiar d’aconseguir-ho.
2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre la consciència. Quan veu sang es desmaia.
desmaiat -ada
adj. [LC] Poc viu, s’aplica especialment als colors.
desmallar
1 v. tr. [LC] [AGP] Desfer les malles (d’una xarxa, d’un filat, etc.).
2 v. tr. [LC] [AGP] DESEMMALLAR.
desmamador
m. [LC] [AGR] Instrument de ferro amb punxes que es posa a les mamelles de les vaques i altres animals per tal de desavesar de mamar els vedells, les cries.
desmamament
m. [LC] [MD] Acció de desmamar; l’efecte.
desmamar
v. tr. [LC] [MD] [AGR] Cessar d’alletar. Desmamar una criatura. Desmamar un poltre.
desmamellar
v. tr. [LC] Tallar les mamelles (a algú).
desmanar
v. tr. [LC] CONTRAMANAR.
desmanec
m. [LC] Desmanegament.
desmanegadament
adv. [LC] D’una manera desmanegada.
desmanegament
1 m. [LC] Acció de desmanegar o de desmanegar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Qualitat de desmanegat.
desmanegar
1 v. tr. [LC] Treure el mànec (d’una eina, d’un instrument). Desmanegar una destral.
2 1 tr. [LC] Produir la sensació de crebant, de desconjuntament (a algú). Aquells cops em desmanegaven.
2 2 [LC] desmanegar un afer Desorganitzar-lo.
2 3 intr. pron. [LC] desmanegar-se per obtenir una cosa Treballar-hi afanyosament.
desmanegat -ada
1 adj. [LC] Mal compost o mal coordinat. Ha presentat un projecte desmanegat, impossible de dur a la pràctica.
2 adj. [LC] PER EXT. Una societat desmanegada. Es va asseure en una cadira mig desmanegada.
3 adj. [LC] Malendreçat en el vestir o en les coses que maneja. El pobre home va comparèixer tot desmanegat davant del públic.
4 adj. [LC] DESAIRÓS.
desmantellament
1 m. [LC] Acció de desmantellar; l’efecte. El desmantellament d’una central nuclear.
2 m. [LC] PER EXT. El desmantellament d’una organització.
desmantellar
1 v. tr. [DE] Desarmar (una plaça forta) destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa.
2 v. tr. [TRA] Desarborar.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Li havien desmantellat l’habitació. Desmantellar una organització.
desmantellat -ada
1 adj. [HIG] Parcialment arruïnat. Un castell desmantellat. Una torre desmantellada.
2 adj. [GL] Que ha perdut, per erosió, una unitat de roca que el recobria, s’aplica a un relleu.
desmanyotat -ada
adj. [LC] Mancat de destresa, d’aptesa manual.
desmaquillador -a
1 adj. [LC] [ED] Que desmaquilla. Crema desmaquilladora.
2 m. [ED] [LC] Producte utilitzat per a treure el maquillatge de la pell.
desmaquillar
v. tr. [LC] Treure el maquillatge (d’algú, d’una part del cos). Cal desmaquillar-se acuradament.
desmarcar
1 1 v. tr. [LC] Treure la marca (d’un objecte marcat).
1 2 v. tr. [LC] Treure, esborrar (un punt marcat).
2 intr. pron. [SP] En el futbol i altres esports de pilota, un jugador, alliberar-se del marcatge dels adversaris. Era un jugador amb una gran facilitat per a desmarcar-se.
desmarcatge
m. [SP] Acció de desmarcar o de desmarcar-se; l’efecte.
desmaridada
adj. [LC] Sense marit.
desmaridar
1 v. tr. [LC] Privar, separar, (la muller) del marit.
2 intr. pron. [LC] La muller, separar-se del marit.
desmarxament
m. [LC] Qualitat de desmarxat.
desmarxar
1 1 v. tr. [LC] Destruir el bon ordenament o funcionament (d’una cosa).
1 2 v. tr. [LC] Fer que (una substància sòlida) se’n vagi a miques, es fongui en un líquid.
2 intr. pron. [LC] Desequilibrar-se, enfollir.
desmarxat -ada
adj. [LC] Que ha perdut molt del seu tremp físic i moral, del seu bon funcionament, del seu bon ordenament i endreçament.
desmembrador -a
adj. i m. i f. [LC] Que desmembra.
desmembrament
m. [LC] Acció de desmembrar o de desmembrar-se; l’efecte.
desmembrar
1 v. tr. [LC] Dividir (el cos d’un animal) separant-ne els membres.
2 1 tr. [LC] Fer trossos (un conjunt) separant-ne les parts.
2 2 tr. [LC] Separar (una part) d’un tot.
2 3 intr. pron. [LC] Desmembrar-se un imperi, un país. Desmembrar-se una nació d’un estat.
desmemoriament
m. [LC] Estat de qui és desmemoriat.
desmemoriar-se
v. intr. pron. [LC] Perdre la memòria.
desmemoriat -ada
adj. [LC] Mancat de memòria.
desmemoriejar
v. intr. [LC] No recordar-se de les coses, no tenir memòria.
desmenjament
m. [LC] [MD] Qualitat de desmenjat.
desmenjar
1 v. tr. [LC] [MD] Llevar la gana, el gust de menjar, (a algú). Beure molta aigua desmenja qualsevol.
2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre la gana, el gust de menjar. Els infants a l’estiu se solen desmenjar.
desmenjat -ada
1 adj. [LC] [MD] Que no té gana, que no troba gust a menjar.
2 adj. [LC] Desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança.
desmentible
adj. [LC] Que pot ésser desmentit.
desmentidor desmentidora
m. i f. [LC] Persona que desmenteix.
desmentiment
m. [LC] Acció de desmentir. Donar un desmentiment a algú.
desmentir
[ind. pr. 3 desmenteix (o desment)]
1 v. tr. [LC] Contradir (algú) com no havent dit la veritat. El que dic és veritat, i ningú no gosarà desmentir-me.
2 v. tr. [LC] Contradir (allò que diu algú) com a contrari a la veritat. La notícia de la seva mort ha estat desmentida. Si ho ha dit ell, qui gosarà desmentir-ho?
3 v. tr. [LC] Contradir amb actes. Si tenia fama de just, ara la desmenteix.
desmereixedor -a
adj. [LC] No mereixedor.
desmerèixer
[quant a la flexió, com créixer]
1 v. intr. [LC] Una cosa, perdre part del seu mèrit o valor.
2 v. intr. [LC] Algú, fer-se menys mereixedor del favor, de les lloances, de la benvolença, etc., d’algú altre.
3 v. intr. [LC] Una persona o cosa, ésser inferior a una altra amb què hom la compara.
desmèrit
1 m. [LC] Acció de desmerèixer.
2 m. [LC] Allò que fa que hom mereixi la desaprovació.
desmerletat -ada
1 adj. [LC] [AQ] Mancat de merlets.
2 adj. [LC] Mancat de coronament, d’ornament.
desmesclar
v. tr. [LC] Separar (una cosa) d’una altra amb la qual està mesclada.
desmesura
1 f. [LC] Manca de mesura en alguna cosa.
2 f. [LC] Condició de desmesurat.
desmesuradament
adv. [LC] D’una manera desmesurada. Ésser desmesuradament ambiciós.
desmesurat -ada
1 adj. [LC] De dimensions que passen de la mesura, més grans que les comunes, excessives.
2 adj. [LC] PER EXT. Pretensions desmesurades. Ambició desmesurada.
desmetilació
f. [QU] Acció de desmetilar.
desmetilar
v. tr. [QU] Eliminar un grup metil –CH3 (d’una molècula).
desmilitaritzar
v. tr. [LC] Reduir progressivament la presència o l’activitat militar (en un territori determinat).
desmillorament
m. [LC] Acció de desmillorar o de desmillorar-se; l’efecte.
desmillorar
1 v. tr. [LC] Fer estar més malament, en més mal estat que com estava. La sequedat ha desmillorat la terra. La malaltia l’ha desmillorat molt.
2 intr. pron. [LC] [MD] Sofrir una minva en l’estat de salut, el bon aspecte, la bona aparença. Va desmillorar-se com si li llevessin la carn a pessics.
desminyonar
v. tr. [LC] Desflorar 2.
desmitificació
f. [LC] [RE] Acció de desmitificar; l’efecte.
desmitificar
v. tr. [LC] [RE] Posar en evidència les característiques reals (d’una persona o d’una cosa que s’havia mitificat).
desmitologitzar
v. tr. [LC] [FS] Llevar el caràcter mitològic (a un pensament, a una doctrina, etc.) per tal de trobar-ne el sentit veritable.
desmobilització
f. [DE] [LC] Acció de desmobilitzar; l’efecte.
desmobilitzar
v. tr. [DE] [LC] Fer cessar d’estar mobilitzat.
desmoblament
m. [LC] Acció de desmoblar; l’efecte.
desmoblar
v. tr. [LC] [IMF] Desguarnir de mobles. Desmoblar una casa, un apartament.
desmoblat -ada
adj. [LC] No moblat.
desmodat -ada
adj. [LC] Passat de moda.
desmodròmic -a
adj. [FIF] Que estableix un lligam entre dos punts d’un mecanisme de manera que la velocitat de l’un dona lloc a una velocitat ben determinada de l’altre.
desmodulació
f. [TC] Operació de desmodular.
desmodulador
m. [LC] [TC] [EL] Dispositiu o circuit per a desmodular.
desmodular
v. tr. [TC] [EL] En electròn., extreure el senyal modulador (d’una ona portadora modulada).
desmonetització
f. [ECT] [LC] Acció de desmonetitzar.
desmonetitzar
1 v. tr. [ECT] [LC] Despullar per llei o decret (una moneda) del seu valor legal.
2 v. tr. [ECT] Convertir (la moneda) en pasta.
3 v. tr. [ECT] Abolir l’ús (d’un metall) per a l’encunyació de moneda.
desmoralització
f. [LC] Acció de desmoralitzar o de desmoralitzar-se; l’efecte.
desmoralitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que desmoralitza.
desmoralitzar
1 v. tr. [LC] Privar del sentit moral. Els mals exemples l’han desmoralitzat.
2 1 tr. [LC] Privar de l’energia moral, treure l’ànim (a algú). La mort del general desmoralitzà els soldats.
2 2 intr. pron. [LC] Perdre l’energia moral, l’ànim. Si suspens no et desmoralitzis.
desmorriar-se
v. intr. pron. [LC] Cessar d’estar amorriat.
desmotador -a
adj. [LC] Que desmota.
desmotar
v. tr. [IT] Eliminar (de la llana) els residus de vegetals que hi resten adherits després del desgreixatge.
desmotatge
m. [IT] Operació de desmotar.
desmotivar
v. tr. [PS] [LC] [PE] Llevar (a algú) els motius que l’estimulen a fer una cosa.
desmòtrop -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la desmotropia.
2 m. [QU] Component d’un sistema que presenta desmotropia.
desmotropia
f. [QU] Cas particular de la tautomeria en què es poden separar o preparar en estat de puresa els dos components del sistema tautòmer.
desmudar
v. tr. [LC] Treure el vestit (a algú que va mudat) i reemplaçar-lo per un altre que porta d’ordinari. El nen, quan tornarà de la processó, desmuda’l de seguida. Vaig a casa a desmudar-me.
desmultiplicació
f. [EI] Reducció de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.
desmultiplicador
m. [EI] Sistema de transmissió de moviment en què l’eix d’entrada té una velocitat de rotació superior a la de l’eix de sortida.
desmunt
m. [OP] [LC] [MI] Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
desmuntable
adj. [LC] Que pot ésser muntat i desmuntat.
desmuntar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] Una muntura, treure’s (la persona que la cavalca) del damunt. El cavall feu un salt i el desmuntà.
1 2 intr. [LC] [AGR] Descavalcar 1.
1 3 [DE] desmuntar un canó Treure’l de la curenya.
2 1 tr. [LC] Desfer (una cosa que ha estat muntada) desajuntant-ne les parts. Desmuntar una bastida. Aquest rellotge, s’ha de desmuntar i tornar a muntar. Desmuntar un diamant.
2 2 intr. pron. [LC] Desmuntar-se un armari.
3 tr. [LC] Posar fora de servei. El nostre foc desmuntà l’artilleria enemiga.
4 1 tr. [LC] Confondre, desconcertar. Els teus arguments m’han desmuntat.
4 2 intr. pron. [LC] Confondre’s, desconcertar-se, perdre la serenitat. Per tan poca cosa et desmuntes?
5 tr. [MI] [OP] Fer un desmunt (en un terreny).
6 1 tr. [IT] desmuntar el color DESCARREGAR EL COLOR.
6 2 [IT] desmuntar l’aprest Eliminar productes d’aprest presents en un fil o en un teixit.
desmuntatge
m. [LC] Operació de desmuntar una cosa desmuntable.
desnacionalització
f. [LC] [DR] Acció de desnacionalitzar o de desnacionalitzar-se; l’efecte.
desnacionalitzador -a
adj. [LC] [DR] Que desnacionalitza.
desnacionalitzar
1 v. tr. [LC] [DR] Privar (una persona, un territori, un poble) del seu caràcter o drets nacionals.
2 v. tr. [DR] Destruir el caràcter nacional (d’una persona, d’un territori, d’un poble).
3 intr. pron. [LC] [DR] Perdre el caràcter o els drets nacionals. Amb el temps, un país oprimit es desnacionalitza.
desnansat -ada
adj. [LC] Que té tretes o trencades l’ansa o les anses. Una olla desnansada.
desnarigat -ada
adj. [LC] Sense nas.
desnasalització
f. [FL] En fonèt., procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
desnassar
v. tr. [LC] Llevar el nas (a algú).
desnatar
v. tr. [HO] [LC] Treure la nata (de la llet). Llet desnatada.
desnatat -ada
adj. [ED] [LC] Elaborat amb llet sense nata. Iogurt desnatat. Formatge desnatat.
desnaturalització
1 f. [LC] Acció de desnaturalitzar.
2 1 f. [BI] Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant la desorganització de l’estructura de la molècula.
2 2 f. [HO] Operació que transforma un producte comestible en un altre que el fa impropi per al consum humà.
desnaturalitzar
1 1 v. tr. [LC] Alterar profundament (alguna cosa) fent-li perdre les qualitats característiques, essencials. Desnaturalitzar els pensaments d’algú, el sentit de les paraules. Desnaturalitzar un copista un text.
1 2 v. tr. [HO] Sotmetre (un producte) a desnaturalització.
2 tr. [LC] Fer que (algú) perdi la condició de ciutadà d’un estat.
desnaturalitzat -ada
adj. [LC] Mancat dels bons sentiments naturals. Un pare desnaturalitzat.
desnaturar
1 v. tr. [LC] DESNATURALITZAR.
2 1 tr. [HIH] El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne.
2 2 intr. pron. [HIH] Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s’ha de desnaturar del seu rei.
desnaturat -ada
adj. [LC] DESNATURALITZAT.
desnerit -ida
adj. [LC] [MD] Poc fet corporalment, minsament desenvolupat.
desniar
1 v. tr. [LC] [ZOA] [AGR] Treure (un ocell) del niu.
2 intr. pron. [LC] [ZOA] Abandonar el seu niu. Quan un arbre cau, l’ocellada es desnia.
desnicotinitzar
v. tr. [LC] [IMI] Reduir totalment o en part la nicotina (del tabac).
desnierar
v. tr. i intr. pron. [LC] DESNIAR.
desnitrificació
f. [BI] Procés de respiració anaeròbica que converteix el nitrat i el nitrit en òxid nítric i òxid nitrós, o una barreja d’ambdós gasos, els quals poden ésser reduïts a nitrogen elemental que sol ésser el producte final dominant.
desnivell
1 m. [AQ] [FIF] Diferència de nivell o d’altures entre dos punts.
2 m. [LC] [FIF] Manca de nivell.
desnivellació
f. [LC] Acció de desnivellar o de desnivellar-se; l’efecte.
desnivellador -a
adj. [LC] Que desnivella.
desnivellament
m. [EI] DESNIVELLACIÓ.
desnivellar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar a nivell. La seva intervenció desnivellà el debat.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar a nivell. La balança es va desnivellar considerablement.
desnivellat -ada
adj. [LC] Que no està a nivell.
desnodrir-se
v. intr. pron. [MD] Sofrir desnutrició. El malalt amb oclusió al colèdoc es desnodreix.
desnombrar
v. tr. [IT] Rebaixar el nombre (de fils de l’ordit o de la trama d’un teixit).
desnonament
1 m. [LC] [AD] [DR] Acció de desnonar. Judici de desnonament.
2 [DR] [AD] desnonament administratiu Potestat de l’Administració de recuperar directament la possessió dels seus béns de domini públic quan s’han extingit els drets constituïts a favor d’un tercer.
desnonar
1 v. tr. [LC] Dir que no (d’una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó.
2 1 tr. [LC] [ED] [DR] Donar comiat (a algú). L’amo de la casa ja ha desnonat els llogaters.
2 2 tr. [LC] Arraconar 2 1. Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat.
2 3 [LC] [MD] desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable.
desnuador -a
adj. [LC] Que desnua.
desnuar
1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar nuat. Desnuar una corda.
2 intr. pron. [LC] Cessar d’estar nuat. El cinyell es desnua i cau a terra.
desnucar
1 v. tr. [LC] [MD] Dislocar o rompre (a algú) els ossos de la nuca.
2 intr. pron. [MD] Tingué un accident i es desnucà.
desnuclearització
f. [PO] Acció de desnuclearitzar; l’efecte.
desnuclearitzar
1 v. tr. [PO] Fer cessar (en una regió, en un país) la fabricació, la instal·lació, el trànsit de qualsevol material nuclear. Els ecologistes volen desnuclearitzar Europa.
2 intr. pron. [PO] En una regió, un país, cessar la fabricació, la instal·lació, el trànsit de qualsevol material nuclear.
desnutrició
f. [MD] Estat fisiològic que deriva de la manca d’aliments o d’algun nutrient determinat.
desobediència
1 f. [LC] Acció de desobeir. Castigar la desobediència a una ordre.
2 f. [LC] Disposició a desobeir. La desobediència és un greu defecte.
3 [SO] desobediència civil Refús col·lectiu d’obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder constituït.
desobedient
adj. [LC] Que desobeeix. Ésser un fill desobedient.
desobedientment
adv. [LC] Amb desobediència.
desobeir
v. tr. [LC] No obeir. Aquest noi mai no desobeeix el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre.
de sobines
1 loc. adv. [LC] Ajagut boca amunt.
2 [LC] caure una cavalleria de sobines Quedar en terra amb el cap entre les cames del davant.
desobligar
v. tr. [LC] Deslliurar d’una obligació.
desobstrucció
f. [LC] Acció de desobstruir.
desobstructiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a desobstruir.
desobstruir
v. tr. [LC] Fer cessar d’estar obstruït.
de sobte
loc. adv. [LC] Sobtadament, d’improvís. De sobte, la dona es va posar a cridar.
de soca-rel
1 loc. adv. [LC] Del tot, enterament. Aquell roure, el vent el va arrencar de soca-rel.
2 loc. adv. [LC] PER EXT. És català de soca-rel.
desocupació
1 f. [LC] [ECT] [AD] [SO] Manca d’ocupació.
2 f. [LC] [ECT] [AD] [SO] Estat de qui no està ocupat. Desocupació forçosa, involuntària. Desocupació voluntària.
3 [LC] [ECT] [AD] desocupació friccional Desocupació per canvi de treball.
desocupat -ada
1 adj. [LC] [ECT] Que no és ocupat. Hi ha un seient desocupat. Tenen moltes màquines desocupades.
2 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que no troba feina, que està en oci forçat. Mà d’obra desocupada. El darrer trimestre, el nombre de desocupats ha baixat.
desodoració
f. [HO] Eliminació de components causants d’aromes i gustos desagradables en els aliments.
desodorant
1 adj. [LC] [IQ] Que desodora.
2 m. [LC] [ED] [IQ] Substància emprada per a eliminar les pudors i per a evitar-ne la formació.
desodorar
1 v. tr. [LC] Llevar l’olor (d’una habitació, un objecte, etc.).
2 v. tr. [LC] Neutralitzar la mala olor (d’alguna cosa) per mitjà d’un producte adient.
desodoritzar
v. tr. [LC] DESODORAR.
desoir
[quant a la flexió, com oir]
v. tr. [LC] No fer cas (d’un prec, d’un consell, d’un advertiment, etc.).
desolació
f. [LC] Acció de desolar; l’efecte.
desoladament
adv. [LC] Amb desolació.
desolador -a
adj. [LC] Que causa desolació.
desolar
1 v. tr. [LC] Arruïnar (un país) destruint tot el que hi ha. Els pirates desolaren tota l’illa.
2 tr. [LC] Una desgràcia, una pèrdua, etc., colpir (algú) deixant-lo com si li faltés tot. La mort de la seva promesa el va desolar.
desolat -ada
1 adj. [LC] Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms.
2 1 adj. [LC] Afligit profundament a causa d’una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Quina mirada tan trista i desolada!
desomplir-se
[quant a la flexió, com omplir]
v. intr. pron. [LC] Esdevenir menys ple.
desoperculador
m. [AGR] Ganivet en forma de paleta que serveix per a desopercular.
desopercular
v. tr. [AGR] Retirar els opercles (de les bresques) a fi de poder-ne extreure la mel.
desopilació
f. [MD] Acció de desopilar.
desopilar
v. tr. [MD] Remeiar l’opilació (d’una via excretora del cos).
desopilatiu -iva
adj. [MD] Que té la virtut de guarir l’opilació.
desorbitar
1 1 v. tr. [LC] [FIA] Treure (alguna cosa) de la seva òrbita.
1 2 intr. pron. [LC] [FIA] Sortir de la seva òrbita.
2 tr. [LC] Exagerar molt. No desorbitis el problema i asserena’t!
desorbitat -ada
1 adj. [LC] [FIA] Que està fora de la seva òrbita.
2 adj. [LC] Molt exagerat. Demanen un preu desorbitat per la casa.
desorció
f. [QU] Fenomen invers al de l’adsorció.
desordenadament
adv. [LC] D’una manera desordenada, sense ordre.
desordenar
1 v. tr. [LC] Posar en desordre.
2 intr. pron. [LC] Posar-se en desordre. Les files enemigues es desordenaven en la retirada.
desordenat -ada
1 adj. [LC] Mancat d’ordenació.
2 adj. [LC] Que no fa les coses amb ordre.
3 adj. [LC] PER EXT. Una passió desordenada.
desordir
v. tr. [IT] Desfer (allò que és ordit).
desordre
1 m. [LC] Absència d’ordre. Posar en desordre els paquets. Posar en desordre l’exèrcit enemic. Mai no havia vist un desordre com el que hi havia en aquella casa. Desordres cerebrals.
2 m. [LC] Pertorbació de l’ordre moral, social. Viure en el desordre. Els desordres que han esclatat a la ciutat.
desorellar
v. tr. [LC] [AGR] Llevar les orelles (a una persona o a un animal).
desorganització
1 f. [LC] Acció de desorganitzar o de desorganitzar-se.
2 f. [LC] Absència d’organització.
desorganitzadament
adv. [LC] Sense organització.
desorganitzador -a
adj. [LC] Que desorganitza.
desorganitzar
1 v. tr. [LC] Destruir l’organització (d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Desorganitzar-se una fàbrica.
desori
m. [LC] Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
desorientació
1 1 f. [LC] Absència d’orientació.
1 2 f. [LC] Estat de qui està desorientat.
2 f. [MD] [PS] Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències.
desorientador -a
adj. [LC] Que desorienta.
desorientar
1 v. tr. [LC] Fer perdre l’orientació (a algú). Les tortuositats del camí finalment van desorientar-lo.
2 intr. pron. [LC] Perdre l’orientació. És un mal excursionista: es desorienta a cada moment.
desorientat -ada
adj. [LC] Sense orientació.
desormeig
m. [LC] DESAPARELLAMENT1.
desormejar
v. tr. [LC] DESAPARELLAR1.
desornar
v. tr. [LC] DESADORNAR.
desossar
v. tr. [LC] [HO] Llevar els ossos (a un animal mort).
de sotamà
loc. adv. [LC] D’amagat d’algú en un afer que l’afecta, en què intervé.
desoxidació
f. [ML] [QU] [LC] Acció de desoxidar; l’efecte.
desoxidant
1 adj. [QU] [ML] [LC] Que desoxida. L’acció desoxidant de l’hidrogen naixent.
2 m. [ML] [QU] Producte emprat per a eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, d’una substància, d’una superfície metàl·lica.
3 m. [ML] Reductor 2.
desoxidar
1 v. tr. [QU] Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid (dels productes que en contenen).
2 v. tr. [ML] Eliminar l’oxigen (dels metalls fosos durant el procés d’elaboració).
3 v. tr. [ML] Eliminar l’òxid (de les superfícies metàl·liques que han sofert algun grau de corrosió).
desoxigenació
f. [QU] Acció de desoxigenar.
desoxigenar
v. tr. [QU] Llevar oxigen (d’una mescla o substància que en conté).
desoxiribonucleic
adj. [QU] àcid desoxiribonucleic V. ÀCID.
desoxiribosa
f. [QU] [BI] Derivat de la ribosa per pèrdua del grup hidroxil del segon carboni, present en l’àcid desoxiribonucleic.
despacientar
1 v. tr. [LC] Fer perdre la paciència (a algú).
2 intr. pron. [LC] Perdre la paciència. La vella es despacientava, i crida que cridaràs.
despagament
m. [LC] DESCONTENTAMENT.
despagar
v. tr. [LC] DESCONTENTAR.
despagat -ada
adj. [LC] Descontent, disgustat.
despalatalització
f. [FL] Acció de despalatalitzar o de despalatalitzar-se; l’efecte.
despalatalitzar
1 v. tr. [FL] Fer perdre (a un so) el caràcter palatal.
2 intr. pron. [FL] Un so, perdre el caràcter palatal.