ha¹

[pl. has]

1 f. [FL] Sisena lletra de l’alfabet àrab.

2 f. [FL] Vint-i-sisena lletra de l’alfabet àrab.

ha²

1 interj. [LC] Expressió usada per a acollir la nova d’una cosa que semblava no poder ésser.

2 interj. [LC] ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf.

3 interj. [LC] ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada.

hàbil

1 1 adj. [LC] Apte, idoni, per a alguna cosa. Hàbil per a contreure matrimoni. Un recluta declarat hàbil per al servei militar.

1 2 adj. [LC] [AD] En què actuen els jutjats, els tribunals i altres organismes de l’Administració. Temps hàbil. Dies hàbils.

2 1 adj. [LC] Propi a reeixir en allò que fa. Un obrer hàbil.

2 2 adj. [LC] PER EXT. Una hàbil intriga. Una resposta hàbil.

habilior

1 f. [LC] Habilitat¹1.

2 f. [LC] Capacitat física o psíquica per a fer alguna cosa.

habilitació

1 f. [LC] Acció d’habilitar.

2 1 f. [AD] [DR] Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.

2 2 f. [AD] [DR] Nota característica de determinats cossos de funcionaris que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos.

3 f. [FL] Conversió 6.

habilitar

v. tr. [LC] Fer hàbil, declarar hàbil. Habilitar algú per a pledejar. Habilitar un menor per a l’administració dels seus béns. Habilitar la sala com a dormitori.

habilitat¹

1 f. [LC] Perícia, destresa, a fer alguna cosa. L’habilitat d’un obrer.

2 f. [LC] Cosa que hom fa amb perícia, destresa, gràcia. Aquesta és una de les seves moltes habilitats.

habilitat² -ada

adj. [LC] Que té habilitats. És una noia molt habilitada.

habilitat³ habilitada

1 m. i f. [DR] [LC] [PR] Oficial encarregat d’agenciar i de recaptar els interessos del cos que el nomena.

2 m. i f. [LC] [DR] [PR] En certes agrupacions, persona encarregada de pagar els sous o honoraris.

hàbilment

adv. [LC] D’una manera hàbil, amb habilitat.

hàbit

1 1 m. [RE] [ED] Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen els religiosos i les religioses.

1 2 [RE] posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d’una prometença.

2 m. [LC] HABITUD.

3 1 m. [BO] Aspecte general d’una planta.

3 2 m. [GLG] [GL] Aspecte general d’un cristall, determinat per la forma cristal·lina més gran de totes les que el componen. Hàbit prismàtic. Hàbit tabular.

3 3 [GL] [GLG] hàbit fibrós Hàbit d’alguns minerals, com ara l’amiant i l’asbest, que creixen formant acícules molt allargades.

habitabilitat

f. [LC] Qualitat d’habitable.

habitable

adj. [LC] Que pot ésser habitat.

habitació

1 f. [LC] Acció d’habitar en un indret.

2 1 f. [AQ] [LC] HABITACLE.

2 2 f. [AQ] [LC] Cambra d’una casa. Al davant hi ha dues habitacions més que poden servir de dormitori.

3 f. [EG] Regió on naturalment es cria una espècie animal o vegetal.

habitacionista

m. i f. [DR] Persona que gaudeix del dret d’habitació en un immoble.

habitacle

m. [LC] [AQ] Lloc on s’habita.

habitacular

adj. [LC] Relatiu o pertanyent als habitacles.

habitant

1 m. i f. [LC] Persona que habita en una casa, en un poble, en una província, etc. Una població de 40.000 habitants.

2 m. pl. [LC] Conjunt dels animals que habiten en un medi determinat. Els habitants de la selva, del mar, del cel.

habitar

1 1 v. tr. [LC] Viure, estar-se (en una casa, en un poble, etc.). Habitar un esplèndid palau. Els àrabs habitaren Espanya durant segles.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’os blanc habita les regions polars.

2 1 intr. [LC] Residir, estar-se. Habitem al quart pis. Ell habitava en un palau.

2 2 intr. [LC] PER EXT. La regió on habiten els ximpanzés.

hàbitat

1 m. [GG] Localització territorial de la població humana.

2 m. [EG] [LC] Medi en què ordinàriament viu una planta o un animal.

habitatge

m. [AQ] [LC] [AD] Casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi.

habituació

1 f. [LC] Acció d’habituar o d’habituar-se; l’efecte.

2 f. [PS] [PE] Fenomen de dependència psicològica creat per l’ús d’un estimulant.

habitual

1 adj. [LC] Que es fa per habitud, que és gairebé una habitud. Moviments habituals.

2 adj. [LC] Que es troba gairebé sempre en algú o en alguna cosa. Els caràcters habituals d’una espècie animal o vegetal. Les qualitats habituals d’un estil.

habitualment

adv. [LC] D’una manera habitual.

habituar

v. tr. i intr. pron. [LC] Acostumar 1.

habitud

f. [PS] [LC] [PE] Costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. Contreure una habitud. Perdre una habitud. Això esdevingué en ell una habitud. Aquest estiu anirem a Ribes com d’habitud.

hac

f. [FL] [LC] Lletra h H.

haca

f. [ZOM] [LC] [AGR] Cavall petit i vigorós, l’alçada del qual no passa de 148 centímetres.

hacanea

f. [ZOM] [LC] Cavall quelcom més alt que l’haca, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari.

hadal

adj. [EG] Que viu en les més grans profunditats oceàniques. Organisme hadal.

hades

m. [AN] Regió subterrània dels morts, regne del déu Hades.

hadit

m. [ISL] Narració relativa a fets o a dites del profeta de l’islam.

hadró

m. [FIN] [FIF] Partícula constituïda per quarks i sensible a la interacció forta.

hadrònic -a

adj. [FIN] Relatiu o pertanyent als hadrons.

hafni

m. [QU] [ML] Metall de transició, de color blanc brillant (símbol, Hf; nombre atòmic, 72; pes atòmic, 178,49).

hagadà

[pl. às]

f. [RE] Exemplar de l’Hagadà. M’he comprat una hagadà comentada.

hagi-

[LC] V. HAGIO-.

hagio- [o hagi-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. hágios, ‘sant’. Ex.: hagiografia, hagiologia, hagiolatria, hagiògraf, hagiònim.

hagiògraf -a

1 adj. [RE] Que tracta de coses santes.

2 1 m. i f. [RE] [FLL] Autor d’una hagiografia.

2 2 m. i f. [RE] Autor d’algun dels llibres hagiògrafs de la Bíblia.

hagiografia

f. [RE] [FLL] Biografia d’un sant o d’una santa.

hagiogràfic -a

adj. [RE] [FLL] Relatiu o pertanyent als llibres hagiògrafs o a una hagiografia.

hagiotopònim

m. [LC] [FL] Topònim format pel nom d’un sant o d’una santa, generalment acompanyat d’un altre nom.

hagiotoponímia

f. [FL] Branca de la toponímia que estudia els hagiotopònims.

haikai

m. [FLL] HAIKU.

haiku

m. [FLL] Estrofa d’origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d’una tanka.

haima

f. [ISL] Tenda dels habitants nòmades del desert i de l’estepa del nord d’Àfrica.

haitià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Haití.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Haití o als seus habitants.

haixix

[pl. -s]

m. [MD] [LC] Substància que s’obté de la resina del cànem indi, destinada a ésser mastegada o fumada, la qual pot produir efectes euforitzants i al·lucinògens.

hajar

v. tr. [LC] Haver² 1, 2, 4 i 5.

hala¹

f. [HIH] A l’edat mitjana, porxada en què hom contractava mercaderies.

hala²

interj. [LC] Expressió usada per a encoratjar, donar pressa.

halacà

[pl. às]

1 f. [RE] Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme contingudes en la literatura jueva i especialment en el Talmud, que tracten de les obligacions religioses a les quals s’han de sotmetre els jueus en les seves relacions amb l’univers, amb el proïsme i amb Déu.

2 f. [RE] Llei o tradició concreta establerta per l’halacà.

halar¹

v. tr. [TRA] Cobrar (un cap o cable) manualment.

halar²

v. tr. i tr. pron. [LC] POP. Menjar¹1 1 i 2 1.

halièutic -a

1 adj. [AGP] Relatiu o pertanyent a la pesca. L’art halièutica.

2 f. [AGP] Art de la pesca.

hàlit

m. [LC] Alè, buf suau.

halita

f. [GLM] Mineral, clorur de sodi, de fórmula NaCl, que cristal·litza en el sistema cúbic i té gust salat.

halític -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’halita.

halitosi

f. [MD] Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.

hallstàttic -a

adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la cultura de Hallstatt, primer període de l’edat de ferro centreeuropea.

hàl·lux

1 m. [ZOA] Dit gros del peu.

2 [MD] [ZOA] hàl·lux valg GALINDÓ.

halo

1 m. [ME] [LC] [FIA] Corona lluminosa blanca o irisada que apareix envoltant un cos lluminós, especialment el Sol o la Lluna, resultat de la reflexió i la refracció de la seva llum.

2 m. [FIA] halo galàctic Regió que té per centre el d’una galàxia espiral, presenta un volum que supera diverses vegades el del disc galàctic i conté cúmuls globulars, estels individuals i gas interestel·lar.

3 m. [LC] [MD] Arèola 1.

4 m. [EL] En un tub de raigs catòdics, anell o grup d’anells que envolten el punt lluminós, generalment menys lluminosos que aquest.

haló

m. [QU] Derivat fluorat, bromat o clorat d’un hidrocarbur, emprat com a líquid extintor i frigorífic.

halo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. háls halós, ‘sal’. Ex.: halologia, halomància, halometria, halòfob.

halòfil -a

adj. [EG] [BO] Que viu en els medis rics en sals. Al voltant de l’albufera abunden les plantes halòfiles.

halòfit

m. [BO] [EG] Planta halòfila.

halòfob -a

adj. [EG] Que creix en medis de baixa concentració osmòtica.

haloform

m. [QU] Compost de fórmula CHX₃, on X és un halogen.

halogen -ògena

1 adj. [QU] Que pertany al grup dels halògens, s’aplica a un element químic. Elements halògens.

2 adj. [QU] Que conté una certa proporció d’un halogen i fa una claror blanca i brillant, s’aplica a un llum, a una làmpada.

3 1 m. [QU] Element halogen.

3 2 m. pl. [QU] Grup d’elements químics amb capacitat d’unir-se directament amb un metall, que comprèn el fluor, el clor, el brom, el iode i l’àstat.

halogenació

f. [QU] Reacció química mitjançant la qual un o més àtoms d’un halogen són introduïts en una molècula orgànica reemplaçant àtoms o grups funcionals.

halogenant

1 adj. [QU] Capaç de produir una halogenació.

2 m. [QU] Reactiu halogenant.

halogenat -ada

adj. [QU] Que conté un halogen.

halogenur

m. [QU] HALUR.

halohidrina

f. [QU] Compost orgànic que conté el grup X–R–OH, on X és un halogen i R un radical alquílic.

haloide

1 adj. [LC] [QU] Que sembla una sal.

2 adj. [QU] Que resulta de la unió directa d’un metall i d’un halogen.

haloxilina

f. [IQ] [QU] Explosiu fet amb carbó, nitrat potàssic, ferrocianur potàssic i una matèria inerta.

halter¹

1 m. [SP] A l’antiga Grècia, pes de metall o de pedra que els atletes agafaven amb la mà per donar-se impuls en els salts de llargària.

2 m. pl. [SP] En halterofília, aparell consistent en un nombre variable de discos, segons el pes que es vol aconseguir, units per una barra.

halter²

m. [ZOA] OBS. Balancí 4.

halteri

m. [ZOA] Balancí 4.

halterofília

f. [SP] Esport consistent a alçar halters des del terra fins més amunt del cap.

halterofilista

m. i f. [SP] [PR] Esportista que practica l’halterofília.

halur

1 m. [QU] Compost binari format per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb un metall o amb un altre halogen.

2 [QU] halur d’àcid Compost de fórmula R–COX, on X pot ésser fluor, clor, brom o iode.

halúrgia

f. [QU] Fabricació de sals.

ham

m. [AGP] [LC] Peça de metall corbada que, penjada d’un fil i proveïda d’esquer, serveix per a pescar. Picar l’ham. Tirar l’ham.

hamaca

f. [ED] [LC] Xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, en dues estaques, etc., serveix com a llit o gronxador.

hamada

f. [GL] Altiplà estructural desèrtic, sovint calcari, recobert per un pedregar batut pel vent.

hamadríada

f. [AN] DRÍADA.

hamamelidàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies que inclou arbres i arbustos de fulles simples o palmades, flors sovint reunides en espigues o glomèruls i fruit en càpsula, distribuïts irregularment per diferents regions subtropicals i temperades, a la qual pertanyen l’hamamelis i el liquidàmbar.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

hamamelis

f. [BOS] [LC] Arbust de la família de les hamamelidàcies, de fulles ovades i caduques, i flors grogues, originari de la part oriental d’Amèrica del Nord, d’escorça i de fulles hemostàtiques (Hamamelis virginiana).

hamartritis

f. [MD] Artritis que afecta totes les articulacions.

hamburguès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Hamburg.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Hamburg o als seus habitants.

hamburguesa

f. [HO] [LC] Porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.

hamburgueseria

f. [HO] Establiment on se serveixen especialment hamburgueses i refrescos.

hamer

m. [SP] [PR] ANT. Pescador d’ham.

hamiltonià

m. [FIF] En fís., operador que expressa l’energia d’un sistema en funció de les posicions i de les quantitats de moviment de les partícules que el componen.

hampa

f. [LC] Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes. Era molt conegut entre la gent de l’hampa.

hàmster

m. [ZOM] Mamífer rosegador del gènere Cricetus, de la família dels cricètids, de mida petita, amb el cos arrodonit i les potes, les orelles i la cua curtes.

hamza

f. [FL] Caràcter de l’alfabet àrab que habitualment representa una obstrucció glotal.

handbol

m. [SP] Esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips de set jugadors cadascun, sis jugadors de camp i un porter, que intenten d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.

hàndicap

1 m. [PE] [PS] Desavantatge, dificultat. Aquestes insuficiències tècniques, que anys enrere constituïen un hàndicap, avui es resolen fàcilment. Les persones amb hàndicaps físics necessiten una atenció especial de la societat.

2 1 m. [SP] [LC] En una competició, cosa que causa un desavantatge a un dels competidors.

2 2 m. [SP] [LC] En una competició esportiva, desavantatge imposat al competidor que se suposa superior, a fi d’igualar les probabilitats de guanyar.

handicapar

v. tr. [SP] [LC] [MD] Donar, causar, un hàndicap (a algú).

hangar

m. [TRG] [AQ] [LC] Cobert per a abrigar-hi cotxes, mercaderies i especialment aeronaus.

hansa

f. [HIH] [ECT] Associació mercantil medieval creada per combatre els riscos del gran comerç i per afavorir la protecció mútua dels comerciants.

hanseàtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la hansa.

hapàlids

1 m. pl. [ZOM] Família de primats del grup dels platirrins constituïda pels titís, de petites dimensions, que habiten als boscos tropicals de l’Amèrica del Sud.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

hàpax

m. [FL] Forma lingüística que apareix documentada només en un exemple.

hapló

m. [FIN] Partícula hipotètica, més elemental que els leptons i els quarks.

haplo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. haplóos, ‘simple’. Ex.: haplocaulescent, haplopètal, haploclamidi.

haplografia

f. [FL] [BB] [RE] Error de còpia consistent a ometre una lletra, una síl·laba, etc., que va seguida d’una altra d’igual.

haploide

1 adj. [BI] Que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie de cromosomes. Cèl·lula haploide.

2 adj. [BI] Que presenta cèl·lules haploides, s’aplica a una fase d’un cicle biològic.

haploïdia

f. [BI] Qualitat d’haploide.

haplologia

f. [FL] Supressió d’una síl·laba que apareix al costat d’una altra síl·laba igual o semblant en la mateixa paraula.

haplosclerines

1 f. pl. [ZOI] Ordre de demosponges amb l’esquelet format per megascleres, apuntades pels dos extrems, i microscleres.

2 f. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

haplostèmon -a

adj. [BO] En bot., que té un sol verticil d’estams.

haptè

m. [BI] Substància lliure de proteïnes, gairebé sempre d’un pes molecular baix, inferior a 1.000, que pot reaccionar amb un anticòs però no pot, ella sola, produir una resposta immunitària.

hapteri

m. [BO] En bot., òrgan o apèndix de funció fixadora o adherent, com les falses arrels d’algunes algues bentòniques o els apèndixs que tenen les espores dels equisets.

haptòfits

m. pl. [BOI] PRIMNESIÒFITS.

haptonema

m. [BO] Apèndix filamentós, present en molts primnesiòfits unicel·lulars, sovint helicoidal, que neix vora els flagels i pot servir per a la fixació.

haptotropisme

m. [BO] Tropisme el factor estimulant del qual és el contacte unilateral amb un obstacle sòlid.

harakiri

m. [LC] [AN] Suïcidi ritual, practicat al Japó per raons d’honor, consistent a obrir-se el ventre amb una arma blanca.

harem

1 m. [LC] [AN] [ISL] Part de la casa d’un musulmà on habiten les dones.

2 m. [LC] [AN] [ISL] Conjunt d’aquestes dones.

harmala [o harmalà]

f. [BOS] [LC] Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala).

harmonia

1 1 f. [LC] Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot. L’harmonia de les diverses parts d’un organisme. L’harmonia del cos humà.

1 2 f. [LC] Concordança d’opinions, de maneres, d’interessos, etc., acord, bona correspondència, entre dues o més persones. Dos amics que viuen en harmonia. És admirable la bona harmonia d’aquesta parella.

2 1 f. [LC] [MU] Acord de sons agradables a l’orella. Cants plens d’harmonia.

2 2 f. [LC] Successió de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a l’orella. L’harmonia d’un vers, d’un període.

2 3 [MU] harmonia ascendent Sèrie de quintes que van pujant.

2 4 f. [MU] Estructura d’una peça musical en allò que es refereix a la composició, progressió i modulació dels acords.

2 5 f. [LC] [MU] Ciència de l’estructura, progressió i modulació dels acords.

3 f. [FL] Fenomen d’assimilació que fa que els sons de la classe de les consonants o de les vocals adoptin certs trets d’altres sons d’aquesta classe, habitualment situats en posicions no adjacents dins un mateix mot. Harmonia vocàlica.

harmònic -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’harmonia.

1 2 adj. [LC] Que és conforme a les lleis de l’harmonia.

2 1 m. [MU] [EE] [FL] Component sinusoidal d’una ona, la freqüència del qual és un múltiple enter de la freqüència fonamental de l’ona.

2 2 m. [MU] So parcial en relació harmònica de freqüència dels diversos en què es descompon un so musical.

3 adj. [MT] En mat., que té relacions o propietats semblants a les dels acords musicals. Nombres harmònics. Funcions harmòniques.

4 f. [MU] Instrument musical format per una sèrie de llengüetes que produeixen cadascuna un so diferent quan l’executant bufa o aspira.

harmònicament

adv. [LC] D’una manera harmònica.

harmoniós -osa

1 adj. [LC] Que té harmonia. Sons harmoniosos.

2 adj. [LC] Que sona agradablement a l’orella. Una veu harmoniosa. Un vers harmoniós. Un llenguatge harmoniós.

harmoniosament

adv. [LC] D’una manera harmoniosa, amb harmonia.

harmonista

m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona versada en la ciència de l’harmonia.

harmonització

f. [LC] [MU] Acció d’harmonitzar; l’efecte.

harmonitzar

1 1 v. tr. [LC] Posar en harmonia.

1 2 intr. [LC] Les parts o coses que formen un tot, estar en harmonia, adaptar-se perfectament entre elles.

2 1 tr. [LC] [MU] En mús., acompanyar amb harmonia.

2 2 tr. [MU] Fer els acords que corresponen (a una melodia). Harmonitzar una melodia, un tema.

harmònium

m. [MU] [LC] Instrument aeròfon de teclat, amb llengüetes lliures que vibren per l’aire d’unes manxes mogudes per mitjà d’uns pedals o d’un motoret.

harpia

1 f. [AN] [HIG] Animal mitològic en forma d’àguila i cap i bust de dona, que, en heràldica, es representa posat de cara.

2 f. [LC] Dona perversa.

3 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels accipítrids, d’1 metre de llargada, amb el plomatge blanc i negre, que viu a Amèrica (Harpia harpyja).

harúspex

m. [HIH] [AN] [PR] En l’antiguitat romana, sacerdot que examinava les entranyes de les víctimes per treure’n presagis.

haruspicina

f. [AN] Art de vaticinar practicada pels harúspexs.

hassi

m. [QU] Element químic artificial, transfèrmic (símbol, Hs; nombre atòmic 108; pes atòmic de l’isòtop més estable, 265).

hassid

m. i f. [RE] Persona que segueix l’hassidisme.

hassidisme

m. [RE] Moviment popular de renovació religiosa jueu fundat a Polònia en el segle XVIII.

haure

[LC] V. HAVER².

haussa

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al haussa.

2 m. [FL] Llengua afroasiàtica parlada al nord de Nigèria, al Níger i al Txad.

haustori

m. [BO] [BI] Òrgan vegetal capaç d’absorbir substàncies nutritives d’un organisme parasitat o d’un teixit de reserva particular, com l’arrel xucladora d’una planta paràsita, certes ramificacions especialitzades de les hifes dels fongs, etc.

haüyna

f. [GLM] Mineral del grup dels feldespatoides, amb sodi, calci i anions addicionals de sulfat, sulfur i clorur, de fórmula Na₃Ca(Al₃Si₃O₁₂)(SO₄), que cristal·litza en el sistema cúbic, és de color blau i es troba en algunes roques volcàniques alcalines subsaturades en sílice.

havà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Havana.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Havana o als seus habitants.

2 1 m. [ED] Cigar havà.

2 2 m. [ED] CIGAR.

havanera

1 f. [MU] [JE] Dansa i cançó de ritme lent, d’aire crioll antillà.

2 f. [IT] Teixit de cotó amb lligat tafetà emprat per a folres de vestits i sobretot per a butxaques.

havedor -a

adj. [LC] Per haver. Béns havedors.

haver¹

[p. p. hagut; ind. pr. he, has, ha, hem o havem, heu o haveu, han; ind. fut. hauré, etc.; condic. hauria o haguera, etc.; subj. pr. hagi/haja, hagis/hages, hagi/haja, hàgim/hàgem, hàgiu/hàgeu, hagin/hagen; subj. imperf. hagués/haguera; haguessis/haguesses, hagueres; hagués/haguera; haguéssim/haguéssem, haguérem; haguéssiu/haguésseu, haguéreu; haguessin/haguessen, hagueren; imper. hages, etc.]

1 v. aux. [LC] Serveix per a formar els temps dits compostos de tots els verbs denotant que allò que expressa el verb principal, que està en participi, és completament acomplert o perfet en el moment indicat pel verb auxiliar. Ja hem après la lliçó. Havia plogut i feia fresca. Quan hauré acabat aquesta feina, en començaré una altra.

2 aux. [LC] [ind. pr. 1 he de o haig de] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, denota la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada per aquell infinitiu. Aquesta branca ha de rompre’s per força si no l’apuntales. Hem de sortir a les vuit, abans no es faci fosc. Aquestes dues rectes, essent l’una perpendicular i l’altra obliqua a una mateixa recta, han de trobar-se.

3 1 tr. [LC] Acompanyat de hi, denota que quelcom existeix, es troba, es dona, s’esdevé, s’acompleix. A la sala hi ha un senyor que us espera. A la reunió, devia haver-hi una quarantena de persones. Ahir no hi va haver funció. Hi ha homes molt dolents. De A a B hi ha una distància de 40 centímetres. D’això a allò hi ha una gran diferència.

3 2 [LC] com hi ha món! [o com hi ha Déu!] Exclamacions que denoten sorpresa o que ratifiquen enèrgicament una afirmació. I tant que ho faré, com hi ha món!

3 3 [LC] hi ha quatre anys Fa quatre anys.

3 4 [LC] temps ha Fa temps.

haver²

[inf. haver, heure o haure; p. p. hagut; ind. pr. hec, heus, heu, havem, haveu, heuen; ind. fut. hauré, etc.; subj. pr. hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin; subj. imperf. hagués, etc.; imper. heu, hegui, haguem, haveu, heguin]

1 v. tr. [LC] Esdevenir posseïdor, tenidor (d’alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l’haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te’l tiraré: vejam si l’heus.

2 [LC] haver esment d’alguna cosa Venir aquesta a coneixement nostre.

3 [LC] haver nassada d’alguna cosa Haver-ne notícia, pressentiment.

4 [LC] haver-se-les Discutir, disputar, etc., sobre alguna cosa. Aquells dos se les heuen. Ell sempre se les ha d’haver amb tothom.

5 [LC] la guineu quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom afecta desdenyar allò que no pot haver o aconseguir.

haver³

1 m. [ECT] [LC] Allò que hom posseeix, moble o immoble.

2 1 m. [ECT] [LC] En un compte obert a algú, el conjunt de valors que hom li acredita.

2 2 m. [LC] [ECT] Conjunt de valors actius.

3 m. pl. [ECT] [LC] Retribució periòdica de serveis prestats per un funcionari.

haveria

f. [AGR] [LC] Bèstia de càrrega.

hawaià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Hawaii.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Hawaii o als seus habitants.

2 1 m. [FL] Llengua austronèsica parlada a Hawaii.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al hawaià.

3 adj. [GL] Que es caracteritza per erupcions sense explosions i per l’emissió de laves molt fluides que originen un con volcànic de pendent molt feble. Volcà hawaià.

he

[pl. hes]

f. [RE] [FL] Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

hebdòmada

1 f. [LC] Període de set dies.

2 f. [HIH] Prestació d’un jornal de treball cada setmana.

hebdomadari -ària

1 adj. [LC] Setmanal, que s’esdevé a intervals de set dies.

2 m. i f. [RE] Persona que es destina cada setmana per a oficiar en el cor o en l’altar en la litúrgia catòlica.

3 m. i f. [HIH] Persona que presta un jornal de treball cada setmana.

hebdomadàriament

adv. [LC] SETMANALMENT.

hebefrènia

f. [PS] [MD] Forma d’esquizofrènia caracteritzada per una destrucció de la cohesió íntima de la personalitat, amb alteracions de l’afectivitat i de la voluntat.

hebraic -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als hebreus. Costums hebraics. Llengua hebraica.

2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’hebreu. Caràcters hebraics. Alfabet hebraic.

hebraisme

1 1 m. [FL] [LC] [RE] Idiotisme peculiar de la llengua hebrea.

1 2 m. [RE] [FL] Element lingüístic d’origen hebreu introduït en una altra llengua.

2 m. [RE] [LC] JUDAISME.

hebraista

m. i f. [FLL] [PR] [LC] [FL] Persona versada en la llengua i en la literatura hebraiques.

hebraïtzant

adj. i m. i f. [FL] [LC] Que hebraïtza.

hebraïtzar

1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., hebraics.

1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma hebraica.

1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., hebraics.

2 1 tr. [LC] [FL] Omplir d’hebraismes.

2 2 intr. [FL] Imitar la llengua, l’estil, els costums, etc., hebreus.

hebreu -ea

1 adj. [LC] HEBRAIC.

2 1 m. i f. [HIH] [AN] [RE] Individu d’algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s’establiren a l’antiga Palestina.

2 2 m. i f. [LC] ISRAELITA.

2 3 m. i f. [LC] Jueu 1 3.

3 1 m. [FL] Llengua semítica parlada pels hebreus.

3 2 [LC] [FL] [FLL] [RE] hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d’altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era.

hecatombe

1 f. [HIH] En l’antiguitat, sacrifici de cent bous, de cent víctimes.

2 f. [LC] Gran matança.

hect-

[LC] [FIM] V. HECTO-.

hectàrea

f. [FIM] [LC] Unitat de superfície equivalent a 100 àrees, que són 10.000 metres quadrats (símbol, ha).

hèctic -a

1 adj. [MD] [LC] TÍSIC.

2 adj. [LC] Que està molt flac.

hectiquesa

f. [MD] [LC] Consumpció progressiva.

hecto- [o hect-]

[LC] [FIM] Forma prefixada del mot gr. hecatón, ‘cent’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a cent vegades aquesta unitat (símbol, h). Ex.: hectòmetre, hectogram, hectolitre, hectàrea.

hectocòtil

m. [ZOA] Braç d’un mol·lusc cefalòpode mascle que es transforma en òrgan copulador.

hedenbergita

f. [GLM] Mineral, clinopiroxè càlcic, de fórmula CaFeSi₂O₆, que forma una sèrie isomòrfica amb el diòpsid, és de colors foscos i es troba principalment en skarns.

hederaci -àcia

1 adj. [BOS] Pertanyent a l’heura.

2 adj. [BOS] Semblant a l’heura.

hederiforme

adj. [LC] [BO] Que té forma de fulla d’heura.

hedonisme

m. [FS] [LC] Doctrina que considera el plaer l’únic o el principal bé de la vida.

hedonista

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’hedonisme.

2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Partidari de l’hedonisme.

hedra

f. [BOS] HEURA.

hegelià -ana

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a Hegel, a la seva filosofia. Escola hegeliana.

2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Seguidor de la filosofia de Hegel.

hegemonia

f. [LC] Supremacia que un estat exerceix sobre d’altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats.

hegemònic -a

adj. [LC] Que té l’hegemonia.

hègira

f. [HIH] [LC] [ISL] Era islàmica, que comença l’any 622 dC, data en què Mahoma va fugir de la Meca.

heideggerià -ana

adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Martin Heidegger o a la seva filosofia.

heixvan

1 m. [RE] Vuitè mes de l’any religiós jueu.

2 m. [RE] Segon mes de l’any civil jueu.

helc-

[LC] [MD] V. HELCO-.

helco- [o helc-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. hélkos, ‘úlcera’. Ex.: helcoplàstia, helcosi.

helenina

f. [QU] Lactona terpènica que s’extreu de l’arrel de l’ènula.

heli

m. [QU] Element químic del grup dels gasos nobles, inert químicament, que ocorre en l’atmosfera del Sol i dels estels, i en una quantitat molt petita en l’atmosfera terrestre, que és un component del gas natural i producte d’algunes transformacions radioactives (símbol, He; nombre atòmic, 2; pes atòmic, 4,002).

heli-

[LC] V. HELIO-.

helíac -a

1 adj. [FIA] Que té lloc poc abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta, s’aplica a la sortida i a la posta d’un astre. Sortida helíaca de l’estrella Sírius.

2 adj. [FIA] Que té lloc en l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya, s’aplica a totes les sortides i les postes d’aquest.

heliantina

f. [IQ] [QU] Matèria colorant de color de taronja.

hèlice

1 f. [MT] [LC] Corba que forma una recta traçada en un pla en ésser enrotllat aquest pla sobre una superfície cilíndrica.

2 f. [LC] [AR] Voluta del capitell corinti o jònic.

3 f. [EI] [LC] Aparell mecànic de propulsió format per un eix amb diverses pales corbades de superfície helicoidal, utilitzat en vaixells, aeronaus, etc.

helicicultor helicicultora

m. i f. [PR] [AGR] Persona que es dedica a la cria de caragols amb finalitats comercials.

helicicultura

f. [AGR] Cria i explotació de caragols.

helícids

1 m. pl. [ZOI] Grup de mol·luscos gastròpodes pulmonats, amb la conquilla helicoide i el cap amb quatre tentacles.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

helicina

f. [QU] Glucòsid que s’obté per oxidació de la salicina.

helicitat

f. [FIF] Component del spin d’una partícula segons el sentit del seu moviment de translació.

helicó

m. [MU] Instrument de vent, de metall, de grans dimensions, amb un tub cònic circular que permet posar-se’l al voltant del cos repenjat sobre una espatlla.

helico-

[LC] Forma prefixada del mot gr. hélix hélikos, ‘hèlice’, ‘espiral’. Ex.: helicòmetre.

helicoidal

1 adj. [MT] Helicoide 1.

2 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a l’helicoide. Superfície helicoidal. Moviment helicoidal.

helicoide

1 adj. [LC] [MT] En forma d’hèlice, corbat com l’espira d’una closca univalva.

2 m. [MT] Superfície la generatriu de la qual es mou recolzant sobre una hèlice fixa, tallant perpendicularment l’eix del cilindre.

helicòpter

m. [TRG] [LC] [EI] Nau aèria que se sosté en l’aire per mitjà d’un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren moguts per motors de combustió.

heliestació

f. [TRG] Aeròdrom per a vols no regulars d’helicòpters.

helio- [o heli-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. hélios, ‘sol’, ‘llum, energia, solar’. Ex.: heliografia, heliologia, heliofòbia, helioscòpia, heliosi.

heliocèntric -a

1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al centre del Sol.

2 adj. [FIA] Que té el Sol com a centre.

heliocentrisme

m. [FIA] [FS] Sistema astronòmic segons el qual el Sol és el centre de l’Univers i tots els planetes giren al seu entorn.

heliocromia

f. [CO] Producció de fotografies en colors naturals.

heliodinàmica

f. [FIF] Ciència que estudia l’energia solar que arriba a la Terra i les seves aplicacions.

heliòfil -a

adj. [EG] Que necessita sol o una forta il·luminació per al desenvolupament.

heliofísica

f. [FIA] Branca de l’astrofísica que estudia les propietats físiques del Sol.

heliògraf

1 m. [FIA] Aparell per a fer fotografies del Sol.

2 m. [TC] Aparell per a fer senyals telegràfics per mitjà dels rajos solars reflectits per un mirall.

3 m. [ME] Aparell per a enregistrar la insolació.

heliografia

1 f. [FIA] Descripció gràfica del Sol per mitjà d’un dibuix o d’una fotografia.

2 f. [AF] Sistema de reproducció d’originals transparents o translúcids sobre paper diazoic.

heliogràfic -a

adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’heliografia o a l’heliògraf.

heliogravat

m. [AF] Gravat obtingut per heliografia.

heliòmetre

m. [FIM] [FIA] Aparell per a mesurar el diàmetre aparent d’alguns cossos celestes i les distàncies angulars entre dos astres qualssevol.

helioscopi

m. [FIA] Telescopi per a observar el Sol sense que els rajos solars produeixin lesions als ulls de l’observador.

heliosfera

f. [FIA] Magnetosfera solar que abraça tot el sistema solar, formada per dos hemisferis de polaritat magnètica oposada, separats per una regió neutra de forma ondulada.

heliosi

f. [MD] Insolació 2.

heliòstat

m. [FIA] [IMI] [EI] Instrument format per un mirall muntat sobre un eix mòbil, que serveix per a reflectir els rajos solars en una direcció determinada, usat especialment en telescopis solars i en forns solars.

heliostàtic -a

adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’heliòstat.

helioteràpia

f. [MD] Tractament terapèutic mitjançant l’exposició de la totalitat o d’una part del cos als rajos solars.

heliotèrmia

f. [LC] [EI] Producció de calor a partir de l’aprofitament de l’energia solar.

heliotípia

f. [AF] Art de transportar la pel·lícula fotogràfica sobre la planxa o el cilindre impressors.

heliotropi

1 1 m. [BOS] HERBA BERRUGUERA.

1 2 [BOS] heliotropi de jardí Mata de la família de les boraginàcies, de fulles ovades o lanceolades, amb nervis molt prominents, i flors violàcies oloroses, en inflorescències escorpioides, originària de l’Amèrica tropical i cultivada als jardins (Heliotropium arborescens o H. peruvianum).

2 m. [GL] [GLM] Calcedònia jaspiada verda amb taques o bandes vermelloses.

3 m. [GL] Instrument geodèsic usat per a fer observacions a llarga distància mitjançant un raig de sol reflectit per un mirall.

heliotropina

f. [QU] PIPERONAL.

heliotropisme

m. [BO] Fototropisme degut a la llum solar.

heliozous

1 m. pl. [ZOI] Grup de protozous rizòpodes de forma globular que viuen a l’aigua dolça.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

heliport

m. [TRG] Aeròdrom destinat al servei d’helicòpters.

hèlix

1 f. [EI] [LC] [MT] HÈLICE.

2 f. [ZOA] [LC] Vora de l’orella externa.

hel·làdic -a

1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a la civilització prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes o de la de Creta. Cultura hel·làdica.

2 m. [HIH] Període de cultura hel·làdica.

hel·lè -ena

adj. i m. i f. [LC] Grec 1.

hel·lènic -a

adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Grècia. Pobles hel·lènics.

hel·lenisme

1 1 m. [HIH] [LC] Cultura, conjunt dels ideals, dels antics grecs, especialment els posteriors al temps d’Alexandre el Gran.

1 2 m. [RE] Adopció o imitació de la llengua, la filosofia, els costums, l’art, etc., dels antics grecs per altres pobles. L’hel·lenisme dels jueus alexandrins.

2 m. [FL] [LC] Element lingüístic d’origen grec, especialment de l’època clàssica, introduït en una altra llengua.

hel·lenista

1 m. i f. [HIH] [LC] Persona que imitava les maneres gregues, que adoptava la llengua grega.

2 m. i f. [FLL] [PR] [LC] [FL] Persona versada en la llengua i en la literatura gregues antigues.

hel·lenístic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’hel·lenisme.

2 adj. [HIH] [RE] [LC] Relatiu o pertanyent al període cultural de l’antiga Grècia comprès entre la mort d’Alexandre l’any 323 aC i la conquesta romana, segle I aC.

hel·lenització

f. [LC] Acció d’hel·lenitzar; l’efecte.

hel·lenitzar

1 1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., grecs.

1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma grega.

1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., grecs. La vida romana s’hel·lenitzà a partir de la conquesta de Grècia.

2 tr. [LC] [FL] Omplir d’hel·lenismes.

3 intr. [LC] Imitar la llengua, l’estil, els costums, etc., grecs. La gent lletrada, en escriure, hel·lenitzava força.

helmint

m. [ZOI] [LC] [MD] Cuc, especialment cuc intestinal.

helmintiasi

f. [MD] Malaltia causada pels helmints.

helmíntic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als helmints.

2 adj. [MD] Que serveix per a expel·lir els helmints.

helo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. hélos, ‘aiguamoll’, ‘pantà’. Ex.: helòfit, helobial.

helodermàtids

1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures, verinosos, propis de l’Amèrica Central, Mèxic i els Estats Units, que inclou el monstre de Gila.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

helvètic -a

adj. [LC] Suís 1. Confederació Helvètica.

hem¹

m. [QU] [BI] Grup prostètic de l’hemoglobina, de les mioglobines i d’alguns enzims, constituït per una porfirina combinada amb un àtom de ferro.

hem²

interj. [LC] Expressió usada per a manifestar malfiança, dubte.

hem-

[LC] [MD] V. HEMATO-.

hema-

[LC] [MD] V. HEMATO-.

hemàcit

m. [IMI] Substància feta amb sang mesclada amb substàncies minerals o vegetals usada per a fer botons, poms, etc.

hemaglutinació

f. [BI] HEMOAGLUTINACIÓ.

hemangioma

m. [MD] Tumor benigne, congènit, en què la proliferació de l’endoteli vascular forma una massa d’aspecte neoplàstic.

hemant

m. [AGA] [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles ensiformes carnoses i petites flors blanques, disposades en glomèruls sobre un peduncle basal, originària del sud d’Àfrica i conreada per a ornamentació (Haemanthus albiflos).

hemat-

[LC] [MD] V. HEMATO-.

hematèmesi

f. [MD] Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.

hematia

f. [BI] ERITRÒCIT.

hemàtic -a

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sang.

hematina

f. [BI] [QU] Hidroàcid del grup hem present en el cos humà només en condicions patològiques, com en la intoxicació amb fosgen.

hematites

f. [QU] [GLM] Mineral, òxid de ferro trivalent, de fórmula Fe₂O₃, que cristal·litza en el sistema trigonal, forma cristalls de color negre amb una ratlla rogenca que poden ésser tallats com a pedra fina, o bé masses terroses o compactes vermelloses, i és la principal mena de ferro.

hemato- [o hemat-, o hema-, o hemo-, o hem-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. haîma haímatos, ‘sang’. Ex.: hematocele, hematologia, hematèmesi, hemoteràpia, hemagog, hemameba, hemartrosi.

hematòcrit

1 m. [MD] Volum de la massa cel·lular amb relació a la sang total.

2 m. [MD] Aparell centrifugador que permet separar els corpuscles hemàtics del plasma.

hematòleg hematòloga

m. i f. [MD] [PR] Especialista en hematologia.

hematologia

f. [MD] Part de la medicina dedicada a l’estudi de la fisiologia i de la patologia de la sang.

hematològic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’hematologia.

hematoma

m. [MD] Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.

hematopòdids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells limícoles de l’ordre dels caradriformes, camallargs, de plomatge negre o blanc i negre, que habiten els aiguamolls litorals i les platges, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és la garsa de mar.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

hematopoesi

f. [MD] [BI] Procés de formació, maduració i pas a la sang dels diferents tipus de cèl·lules sanguínies.

hematopoètic -a

adj. [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a l’hematopoesi.

hematós -osa

adj. [MD] Ple de sang.

hematosi

1 f. [ZOA] [MD] Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.

2 f. [MD] [ZOA] OBS. HEMATOPOESI.

hematoxilina

f. [QU] Substància cristal·lina que és el principi colorant del campetx.

hematozou

m. [MD] Paràsit que viu a la sang, com el paràsit de la malària.

hematúria

f. [MD] Presència de sang a l’orina.

hemèlitre

m. [ZOA] Ala dels insectes heteròpters que té la part superior dura i consistent i la inferior membranosa.

hemer-

[LC] V. HEMERO-.

hemeralop

adj. i m. i f. [MD] Malalt d’hemeralopia.

hemeralopia

f. [MD] Ceguesa diürna, afebliment considerable de la visió amb llum intensa.

hemero- [o hemer-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. heméra, ‘dia’. Ex.: hemerologia, hemeralop.

hemerocal·lis

f. [BOS] [AGA] LLIRI D’UN DIA.

hemerografia

f. [CO] Conjunt de mètodes per a la descripció, l’estudi i l’anàlisi quantitativa i qualitativa de la forma i del contingut de la premsa escrita.

hemeroteca

1 f. [CO] [LC] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de publicacions periòdiques, especialment diaris i revistes.

2 f. [LC] [CO] [BB] Col·lecció de publicacions periòdiques.

hemi-

[LC] Prefix que significa ‘mig’. Ex.: hemicicle, hemicèl·lula.

hemiacetal

m. [QU] Compost resultant de l’addició d’un alcohol al doble enllaç C=O d’un aldehid o d’una cetona.

hemicel·lulosa

f. [QU] [BI] Polisacàrid estructural que s’associa a la cel·lulosa i forma part de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors.

hemicicle

m. [AQ] [LC] Sala, graderia o construcció, semicircular.

hemicíclic -a

adj. [BO] Que té certes peces de disposició cíclica i d’altres disposades helicoidalment, s’aplica a la flor.

hemicordats

m. pl. [ZOI] ESTOMOCORDATS.

hemicrània

f. [MD] MIGRANYA.

hemicriptòfit

m. [BO] [EG] Planta que conserva les gemmes perdurants a nivell de terra durant el període desfavorable.

hemiedre [o hemíedre]

m. [GL] Cristall hemièdric.

hemièdria

f. [GL] Conjunt d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la meitat de les cares de les formes holoèdriques.

hemièdric -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’hemièdria.

2 adj. [GL] Que és el resultat d’una hemièdria. Un cristall hemièdric. Una forma hemièdrica.

hemimetàbol -a

adj. [ZOA] Que presenta una metamorfosi incompleta, s’aplica a alguns insectes.

hemimorf -a

1 adj. [GL] Que té la meitat de les cares o dels elements de simetria de l’holoèdria.

2 m. [GL] Cristall que té una simetria hemimorfa.

hemimorfia

f. [GL] HEMIMORFISME.

hemimòrfic -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’hemimorfisme.

hemimorfisme

m. [GL] Propietat de les classes de simetria polar en què les extremitats oposades del cristall tenen formes diferents pel fet de no tenir centre de simetria.

hemina

f. [QU] Derivat de l’hem per oxidació en presència d’ions clorur que conté l’ió ferro en estat trivalent.

hemió

m. [ZOM] Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, semblant a l’ase, però amb les orelles més curtes, propi de Mongòlia (Equus hemionus).

hemiparàsit -a

1 adj. [BO] [EG] [AGF] Parcialment paràsit.

2 m. [BO] [EG] [AGF] Planta hemiparàsita.

hemipelàgic -a

adj. [GL] Format per l’acumulació d’organismes pelàgics i de partícules detrítiques fines, per sota dels 200 metres de profunditat. Dipòsit hemipelàgic.

hemiplegia

f. [MD] [LC] Paràlisi de la meitat dreta o esquerra del cos.

hemípter -a

1 adj. [ZOI] Que té les ales anteriors en part coriàcies, en part membranoses. Insectes hemípters.

2 1 m. pl. [ZOI] OBS. Ordre d’insectes pterigots que actualment es desdoblen en heteròpters i homòpters.

2 2 m. [ZOI] OBS. Individu d’aquest ordre.

hemisferi

1 1 m. [MT] [LC] Meitat de les dues en què queda dividida una esfera per un pla que passa pel seu centre. Hemisferi austral. Hemisferi boreal. Els dos hemisferis terrestres.

1 2 [FIA] hemisferi celeste Hemisferi de l’esfera celeste.

2 m. [ZOA] [LC] [MD] Meitat simètrica del cervell, del cerebel.

hemisfèric -a

1 adj. [LC] [MT] Que té forma d’hemisferi.

2 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a un hemisferi.

hemisferoidal

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’hemisferoide.

hemisferoide

f. [MT] Meitat de les dues en què queda dividit un esferoide per un pla que passa pel seu centre.

hemisimètric -a

adj. [MT] Que coincideix amb la matriu oposada de la seva transposada, s’aplica a una matriu.

hemistiqui

m. [FLL] Part d’un vers originada per la cesura.

hemítrop -a

adj. [GL] Format per dos cristalls de la mateixa espècie o macla units per un pla de reflexió o un eix binari, o per tots dos alhora.

hemitropia

f. [GL] Qualitat d’hemítrop.

hemo-

[LC] [MD] V. HEMATO-.

hemoaglutinació

f. [BI] Aglutinació dels eritròcits, que pot ésser produïda per un anticòs específic o per virus o altres gèrmens.

hemocel

m. [ZOA] Aparell vascular primitiu compost de llacunes que es comuniquen les unes amb les altres i per les quals circula l’hemolimfa.

hemocianina

f. [BI] [ZOA] Pigment respiratori proteic d’alguns crustacis i mol·luscos que conté un àtom de coure.

hemòcit

m. [BI] Tipus cel·lular que es troba a l’hemolimfa dels invertebrats.

hemocultiu

m. [BI] Procediment diagnòstic que consisteix a sembrar una petita quantitat de sang del malalt en un medi de cultiu adequat i observar l’aparició de colònies bacterianes.

hemodiàlisi

f. [MD] Difusió de soluts a través d’una membrana semipermeable, que s’utilitza per a separar de la sang substàncies tòxiques, especialment les retingudes per culpa de la insuficiència de la funció renal d’eliminació.

hemodialitzador

m. [MD] Aparell emprat per a efectuar una hemodiàlisi.

hemodialitzar

1 v. tr. [MD] Realitzar una hemodiàlisi (a algú).

2 intr. pron. [MD] Sotmetre’s a un tractament d’hemodiàlisi.

hemòfil

m. [BI] Bacteri bacil·lar del gènere Haemophylus, de la família Pasteurel·laceae, gramnegatiu, immòbil i obligatòriament paràsit.

hemofília

f. [MD] [LC] Malaltia hereditària caracteritzada per una tendència a les hemorràgies abundants i difícils de contenir.

hemofílic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’hemofília.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’hemofília.

hemoftàlmia

f. [MD] Embassament de sang dins l’ull.

hemoglobina

f. [BI] [QU] Ferroproteïna amb grup hem que es troba en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, actua com a transportadora d’oxigen, i és responsable del color vermell de la sang.

hemoglobinèmia

f. [MD] Presència d’hemoglobina lliure al plasma.

hemoglobinopatia

f. [MD] Alteració hereditària de l’hemoglobina.

hemoglobinúria

f. [MD] Presència d’hemoglobina a l’orina.

hemograma

m. [MD] Representació gràfica del nombre, proporció o variacions de les cèl·lules sanguínies.

hemolimfa

f. [BI] [ZOA] Fluid del celoma d’alguns invertebrats, amb funció de transport d’oxigen, equivalent a la sang i a la limfa en els animals superiors.

hemòlisi

f. [MD] [BI] Lisi dels eritròcits amb alliberament de l’hemoglobina que contenen.

hemolisina

f. [MD] Substància capaç de produir hemòlisi.

hemolític -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’hemòlisi.

2 adj. [MD] Que produeix hemòlisi.

hemopatia

f. [MD] Malaltia de la sang.

hemoptisi

f. [MD] Expectoració de sang deguda a l’hemorràgia dels pulmons.

hemorràgia

f. [MD] [LC] Fluix de sang de qualsevol part del cos.

hemorràgic -a

adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’hemorràgia.

hemorrea

f. [MD] HEMORRÀGIA.

hemorroidal

adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a les hemorroides o morenes.

hemorroide

f. [MD] [LC] Dilatació permanent, varicosa, d’una vena del recte o de l’anus.

hemospàsia

f. [MD] Aspiració de sang, especialment per mitjà de ventoses.

hemosporidis

1 m. pl. [ZOI] Subordre de protozous coccidis constituït per espècies paràsites de la sang transmeses per invertebrats hematòfags.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest subordre.

hemostàsia

f. [MD] [ZOA] Aturament d’una hemorràgia per mitjans espontanis o provocats.

hemostàtic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’hemostàsia.

2 m. [MD] Procediment hemostàtic.

3 f. [MD] Substància hemostàtica.

hemotoxina

f. [ZOA] [MD] Toxina caracteritzada per la seva acció hemolítica.

hemúlids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos moderadament comprimit, amb tres fortes espines a l’aleta anal, que inclou el roncador.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

hendecà

m. [QU] UNDECÀ.

hendeca-

[LC] Forma prefixada que significa ‘onze’. Ex.: hendecasíl·lab, hendecàgon.

hendecàgon

m. [MT] Polígon d’onze angles i onze costats.

hendecasíl·lab -a

1 adj. [FL] [FLL] [LC] D’onze síl·labes.

2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers d’onze síl·labes mètriques.

hendecasil·làbic -a

adj. [FLL] [FL] [LC] Hendecasíl·lab 1.

hendíadis

f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix en l’expressió d’un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.

henicosà

m. [QU] Hidrocarbur saturat lineal de fórmula C₂₁H₄₄.

henna

f. [LC] ALQUENA.

henoteisme

m. [RE] [AN] Pràctica d’alguns pobles antics, que adoraven un sol déu, sense negar l’existència dels déus d’altres pobles.

henoteista

adj. [RE] Practicant de l’henoteisme.

henry

m. [FIM] Unitat d’inductància del sistema internacional, equivalent a la inductància elèctrica d’un circuit tancat en què una variació uniforme d’1 ampere per segon de la intensitat elèctrica produeix una força electromotriu induïda d’1 volt (símbol, H).

heortologia

f. [AN] Disciplina que estudia les festes d’una cultura determinada.

heparina

f. [BI] [QU] Polisacàrid constituït per unitats d’àcid glucurònic i de glucosamina esterificades amb àcid sulfúric, emprat com a anticoagulant.

hepat-

[LC] [MD] V. HEPATO-.

hepàtic -a

1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al fetge. Artèria hepàtica. Còlic hepàtic.

2 adj. [LC] Grogós, d’un color semblant al del fetge. Verd hepàtic.

hepaticologia

f. [BO] Branca de la botànica dedicada a l’estudi de les hepàtiques.

hepàtiques

1 1 f. pl. [BOI] Classe de briòfits terrestres, caracteritzats per la seva morfologia tal·losa o foliosa dorsiventral, ramificats dicotòmicament, i amb esporòfits efímers, sense clorofil·la.

1 2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

2 1 f. pl. [BOI] hepàtiques folioses Hepàtiques que presenten caulidi, generalment reptant, i fil·lidis ben diferenciats.

2 2 [BOI] hepàtiques tal·loses Hepàtiques que presenten el gametòfit aplanat i reptant, generalment ramificat dicotòmicament amb un cert aspecte d’alga.

hepatitis

f. [MD] [LC] Inflamació del fetge.

hepato- [o hepat-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. hêpar hépatos, ‘fetge’. Ex.: hepatocele, hepatologia, hepatàlgia.

hepatòcit

m. [BI] Cèl·lula pròpia i específica del fetge.

hepatòleg hepatòloga

m. i f. [PR] [MD] Especialista en malalties del fetge.

hepatologia

f. [MD] [PR] Branca de la medicina que estudia el fetge i les seves malalties.

hepatomegàlia

f. [MD] Augment del volum del fetge.

hepatopàncrees

m. [ZOA] Glàndula digestiva característica dels invertebrats.

hepatòpsids

m. pl. [BOI] HEPÀTIQUES.

hept-

[LC] V. HEPTA-.

heptà

m. [QU] Hidrocarbur isomèric, de fórmula C₇H₁₆.

hepta- [o hept-]

[LC] Forma prefixada que significa ‘set’, ‘que en té set’. Ex.: heptacord, heptarquia, heptatòmic.

heptacord

m. [MU] Sistema de set graus musicals consecutius.

heptaedre [o heptàedre]

m. [MT] [LC] Poliedre de set cares.

heptàgon

m. [MT] Polígon de set angles i set costats.

heptagonal

1 adj. [MT] Que té set angles.

2 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’heptàgon.

3 adj. [MT] [LC] Que té per base un heptàgon.

heptaldehid

m. [QU] HEPTANAL.

heptàmer -a

adj. [LC] Que consta de set parts.

heptanal

m. [QU] Aldehid saturat, de fórmula C₆H₁₃CHO, obtingut per destil·lació de l’oli de ricí a pressió reduïda.

heptanol

m. [QU] Alcohol alifàtic de fórmula empírica C₇H₁₅OH.

heptasíl·lab -a

1 adj. [FL] [FLL] [LC] De set síl·labes.

2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers de set síl·labes mètriques.

heptasil·làbic -a

adj. [FLL] [FL] [LC] Heptasíl·lab 1.

heptatleta

m. i f. [SP] Atleta que competeix en les proves d’heptatló.

heptatló

m. [SP] Prova combinada d’atletisme que comprèn tres curses, dos llançaments i dos salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

heptatònic -a

adj. [MU] Basat en una escala de set tons.

heptè

m. [QU] Hidrocarbur isomèric no saturat de fórmula C₇H₁₄.

hepthemímera

adj. [FLL] cesura hepthemímera V. CESURA.

heptilè

m. [QU] HEPTÈ.

hèptode

m. [EL] Tub electrònic de set elèctrodes, un ànode, un càtode i cinc reixes, emprat com a convertidor o mesclador.

herald

1 1 m. [HIH] [PR] A Grècia i a Roma, missatger encarregat de portar les ordres del príncep, de fer les proclames a les assemblees i de declarar la guerra.

1 2 m. [HIH] [PR] [HIG] A l’edat mitjana, oficial d’armes, de categoria intermèdia entre el rei d’armes i el porsavant, encarregat d’examinar els escuts dels participants en els tornejos i d’identificar pels escuts els morts i els ferits després d’una batalla.

2 1 m. [LC] Persona que porta un missatge.

2 2 m. [LC] CAPDAVANTER.

heràldic -a

1 adj. [HIG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’heràldica.

2 f. [HIG] [LC] Estudi dels escuts d’armes.

heraldista

m. i f. [HIG] [PR] [LC] Persona versada en heràldica.

herba

1 1 f. [BO] [LC] Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. Herbes anuals, biennals, perennes. Herbes medicinals, remeieres.

1 2 [LC] [BO] [AGA] mala herba Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les plantes entre les quals creix. Mala herba mai no mor. Créixer com la mala herba.

2 1 f. [BOC] [LC] [AGR] Conjunt d’herbes que creixen en un lloc. L’herba verda dels prats. Jeure sobre l’herba. Segar l’herba.

2 2 [LC] [AGA] fer herba Segar-la per donar-la al bestiar.

2 3 [AGA] en herba loc. adv. Abans de madurar i perdre la verdor. El blat en herba ajagut pel ruixat.

3 f. pl. [LC] [MD] Herbada 2.

4 1 f. pl. [HO] Infusió d’una o més herbes. Voleu herbes o cafè?

4 2 [HO] [AGA] herbes per al brou Verdures com l’api, els naps, els porros, la pastanaga, etc., que serveixen per a preparar el brou.

4 3 [HO] [AGA] fines herbes Assortiment de plantes aromàtiques com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que s’utilitza per a adobar alguns plats o aliments. Formatge amb fines herbes.

5 f. [LC] [MD] POP. MARIHUANA.

6 1 f. [BOS] [LC] herba abellera ABELLERA².

6 2 [LC] [AGA] [BOS] herba alfals ALFALS.

6 3 [LC] [BOS] herba arenera MORRITORT BORD.

6 4 [LC] [BOS] herba arrapadissa Xereix 1.

6 5 [LC] [BOS] herba ballestera VERATRE.

6 6 [LC] [BOS] herba beatamaria SEGELL DE SALOMÓ.

6 7 [LC] [BOS] herba bellugadissa BELLUGUETS.

6 8 [BOS] herba berruguera Herba anual de la família de les boraginàcies, tota ella pilosa i grisenca, de fulles ovades i de flors blanques o violàcies, disposades en inflorescències escorpioides, que es fa als erms i a les vinyes (Heliotropium europaeum).

6 9 [BOS] herba blanca a) Herba de la família de les compostes, coberta tota ella d’una pilositat blanca, de fulles ovades, pinnatipartides i de segments amples, i capítols d’un groc daurat, en corimbe dens, que es fa exclusivament a les tarteres de l’estatge alpí dels Pirineus, emprada en medicina popular (Senecio leucophyllus).

6 9 [BOS] herba blanca b) CAPS BLANCS.

6 9 [BOS] herba blanca c) FETGERA BLANCA.

6 9 [BOS] herba blanca d) BLET BLANC.

6 9 [BOS] herba blanca e) Candelera 2 2.

6 9 [BOS] herba blanca f) PERDIGUERA.

6 9 [BOS] herba blanca g) SALAT BLANC.

6 10 [LC] [BOS] herba blenera Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d’una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s’havia utilitzat per a fer els blens dels llums d’oli i també per a pescar.

6 11 [LC] [BOS] herba bovina PEU DE COLOM.

6 12 [BOS] herba bruna [o herba cabrera, o herba cabruna] TRÈVOL PUDENT.

6 13 [LC] [BOS] herba cafetera CAFÈ BORD.

6 14 [LC] [BOS] herba camforada CAMFORADA.

6 15 [LC] [BOS] herba caminadora PASSACAMINS.

6 16 [BOS] herba campana HERBA DE L’ALA.

6 17 [LC] [BOS] herba campanera CORRETJOLA DE SERP.

6 18 [BOS] herba candelera HERBA BLENERA.

6 19 [LC] [BOS] herba capitana Panical 1.

6 20 [LC] [BOS] herba capsera [o herba capsigranyera] TIMÓ MASCLE.

6 21 [LC] [BOS] herba capsotera Mata de la família de les labiades (Teucrium polium ssp. homotrichum).

6 22 [BOI] herba caragolera Alga vermella de làmines estretes, fosques i dentades (Vidalia volubilis).

6 23 [LC] [BOS] [AGA] herba carnera Acant 1 1.

6 24 [LC] [BOS] herba carxofera Herbacol 1.

6 25 [LC] [BOS] herba centaura HERBA DE SANTA MARGARIDA.

6 26 [LC] [BOS] [AGA] herba cervesera LLÚPOL.

6 27 [LC] [BOS] herba cidrera Tarongina 1.

6 28 [LC] [BOS] herba cloquera Morró 1.

6 29 [LC] [BOS] herba cossiada [o herba cossiera] FOIXARDA.

6 30 [LC] [BOS] herba coent CRESPINELL GROC.

6 31 [BOI] herba colera FULLA DE COL.

6 32 [LC] [BOS] herba còlica Trencapedra 1.

6 33 [LC] [BOS] herba conillera XENIXELL.

6 34 [LC] [BOS] herba cost COST².

6 35 [BOS] herba cotonera Herba anual del gènere Filago, de la família de les compostes, de mida menuda, de capítols molt petits coberts per la borra de les bràctees involucrals i mig amagats per les fulles, que es fa en erms i pradells secs.

6 36 [BOS] herba cristal·lina Planta de la família de les aïzoàcies, carnosa i decumbent, recoberta de papil·les transparents, de fulles ovades i flors blanques, amb nombrosos pètals linears, pròpia dels llocs salins del litoral (Mesembryanthemum crystallinum).

6 37 [BOS] herba cuquera a) POLIOL D’AIGUA.

6 37 [BOS] herba cuquera b) TIMÓ MASCLE.

6 37 [BOS] herba cuquera c) TANARIDA.

6 37 [BOS] herba cuquera d) ESPERNALLAC.

6 37 [BOS] herba cuquera e) BROIDA.

6 38 [LC] [BOS] herba d’agulles AGULLES DE PASTOR.

6 39 [LC] [BOS] herba d’all AL·LIÀRIA.

6 40 [LC] [BOS] herba d’almesc IVA.

6 41 [LC] [BOS] herba d’anyell MILFULLES.

6 42 [BOS] herba d’era JUSQUIAM.

6 43 [LC] [BOS] herba d’eruga HERBA BERRUGUERA.

6 44 [BOS] herba d’espant HERBA DE SANTA MARGARIDA.

6 45 [LC] [BOS] herba d’espasa LLIRI DELS BLATS.

6 46 [BOS] herba d’esquelleta JUSQUIAM.

6 47 [LC] [BOS] herba d’ocell Morró 1.

6 48 [LC] [BOS] [AGA] herba d’olives a) Sajolida 1.

6 48 [LC] [BOS] [AGA] herba d’olives b) SAJOLIDA DE BOSC.

6 49 [BOS] herba d’or Herba o mateta del gènere Helianthemum, de la família de les cistàcies, de flors grogues, regulars, amb cinc pètals i nombrosos estams, que es fa en llocs oberts i assolellats.

6 50 [BOI] herba daurada Dauradella 1.

6 51 [LC] [BOS] herba de boligs Herba ramosa de la família de les compostes, pilosa, de fulles molt dividides i de capítols florals grocs formats únicament per un botó central en forma de bola, freqüent a les vores de camins de les contrades marítimes (Anacyclus valentinus).

6 52 [LC] [BOS] herba de bruixa Ruda 1 1.

6 53 [LC] [BOS] herba de bugada Herba sabonera B).

6 54 [LC] [BOS] herba de caderneres a) Morró 1.

6 54 [BOS] [LC] herba de caderneres b) Anagall 1.

6 55 [LC] [BOS] herba de canari Morró 1.

6 56 [BOS] herba de capseta JUSQUIAM.

6 57 [LC] [BOS] herba de capsot TRÈVOL ESTRELLAT.

6 58 [BOS] herba de cent nusos PASSACAMINS.

6 59 [BOS] herba de cinc costures [o herba de cinc nervis, o herba de cinc ratlles] PLANTATGE DE FULLA ESTRETA.

6 60 [BOS] herba de cingle CORONA DE REI.

6 61 [BOS] herba de colom FUMÀRIA.

6 62 [BOS] herba de cop Pericó 1.

6 63 [BOS] herba de corder MILFULLES.

6 64 [LC] [BOS] herba de foc a) GATA RABIOSA.

6 64 [LC] [BOS] herba de foc b) FUMÀRIA.

6 64 [LC] [BOS] herba de foc c) XENIXELL.

6 65 [LC] [BOS] herba de folls ANAGALL D’AIGUA.

6 66 [LC] [BOS] [AGA] herba de formatjar Herbacol 1.

6 67 [LC] [BOS] herba de gat NEPTA.

6 68 [BOS] herba de graneres HERBA ESCOMBRERA.

6 69 [BOS] herba de l’ala Herba de la família de les compostes, molt robusta, pubescent, de fulles ovades i capítols grocs i grossos, pròpia de l’Europa oriental i antigament cultivada com a medicinal (Inula helenium).

6 70 [BOS] herba de l’asma ESTRAMONI.

6 71 [BOS] herba de l’epidèmia HERBA DELS GATS.

6 72 [LC] [BOS] [AGA] herba de l’escorbut COCLEÀRIA.

6 73 [LC] [BOS] herba de l’escorpí CORONIL·LA ESCORPIOIDE.

6 74 [BOS] herba de l’esparver Herba de la família de les compostes, amb les fulles radicals en roseta i capítols grocs en panícula corimbiforme, que es fa sobretot als boscos caducifolis (Hieracium murorum i espècies afins).

6 75 [BOS] herba de l’esquinància Herba prima A).

6 76 [BOS] herba de l’ofec ESTRAMONI.

6 77 [LC] [BOS] herba de la bajoqueta SALSUFRAGI.

6 78 [LC] [BOI] herba de la barra COLETA.

6 79 [BOS] herba de la carabasseta Herba de la família de les aristoloquiàcies, d’un verd grisenc, de fulles triangulars i cordiformes, gruixudes, aspres i amb el marge com rosegat, i de flors tubuloses, brunes, amb la boca prolongada en llengüeta, que es fa als terrenys pedregosos calcaris (Aristolochia pistolochia).

6 80 [LC] [BOS] herba de la coltellada SÀLVIA ROMANA.

6 81 [LC] [BOS] herba de la cremada CRESPINELL GROC.

6 82 [BOS] herba de la creu RAÏM DE GUINEU.

6 83 [LC] [BOS] [AGA] herba de la desfeta Trèvol 1 1.

6 84 [LC] [BOS] herba de la febre a) GRACÍOLA.

6 84 [LC] [BOS] herba de la febre b) Obriülls 1.

6 85 [BOS] herba de la feridura Mateta de la família de les labiades, pilosa, de fulles oblongues i dentades, i de flors bilabiades, amb el llavi superior blanc i l’inferior groc, reunides en verticil·lastres molt densos, distants entre ells fent una inflorescència interrompuda, que es fa en llocs secs i és emprada en medicina popular (Sideritis hirsuta).

6 86 [BOS] herba de la fita HERBA DE SANT JAUME.

6 87 [BOS] herba de la fluxió MORRITORT BORD.

6 88 [LC] [BOS] herba de la galda GALDA.

6 89 [LC] [BOS] herba de la geneta Niella 1.

6 90 [BOS] herba de la gota DRÒSERA.

6 91 [LC] [BOS] herba de la grava a) Trencapedra 1.

6 91 [LC] [BOS] herba de la grava b) Herba prima A).

6 92 [BOS] herba de la mala bua HERBA PRESSEGUERA.

6 93 [LC] [BOS] herba de la mala llavor Herba de la família de les cariofil·làcies, de tiges prostrades, nuoses i fràgils, fulles ovades, flors d’un blanc verdós i fruit en baia negra, de la mida d’un pèsol, embolcat pel calze, que és persistent, i es fa en els herbassars humits del riberal dels rius (Cucubalus baccifer).

6 94 [LC] [BOS] herba de la mare CAMAMILLA PUDENT.

6 95 [BOS] herba de la marfuga HERBA DE LA CARABASSETA.

6 96 [LC] [BOS] herba de la moneda Herba de la família de les primulàcies, de tiges reptants, fulles ovades o arrodonides, oposades, i flors grogues axil·lars, freqüent en alguns països europeus, en indrets humits, i cultivada com a ornamental (Lysimachia nummularia).

6 97 [LC] [BOS] [AGA] herba de la Pampa CORTADÈRIA.

6 98 [LC] [BOS] [AGA] herba de la passió PASSIONERA.

6 99 [BOS] herba de la pedra a) SALSUFRAGI.

6 99 [BOS] herba de la pedra b) Trencapedra 1.

6 100 [LC] [BOS] [AGA] herba de la plata SETINS.

6 101 [BOS] herba de la prunella PRUNEL·LA DE MUNTANYA.

6 102 [BOS] herba de la ràbia a) Herba anual de la família de les crucíferes, grisenca, de tiges dretes o ascendents, fulles oblongues, flors groguenques, en raïm, i fruit en silícula arrodonida, freqüent als pradells i en llocs secs (Alyssum alyssoides).

6 102 [BOS] herba de la ràbia b) MALRUBÍ.

6 103 [LC] [BOS] herba de la sang a) SANGUINÀRIA BLANCA.

6 103 [BOS] herba de la sang b) SERVEROLA.

6 104 [BOS] herba de la sapiència HERBA DE SANTA SOFIA.

6 105 [LC] [BOS] herba de la taca Herba anual de la família de les papilionàcies, de tiges prostrades, fulles trifoliolades, amb els folíols en forma de cor invertit i amb una taca negrosa central, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, globulós i cobert d’agullons, que es fa a les vores de camins i als pradells poc o molt humits (Medicago arabica).

6 106 [BOS] herba de les berrugues CELIDÒNIA.

6 107 [LC] [BOS] herba de les caigudes ÀRNICA.

6 108 [LC] [BOS] herba de les cardines XENIXELL.

6 109 [BOS] [AGA] herba de les culleres COCLEÀRIA.

6 110 [LC] [BOS] herba de les encantades Herba de la família de les onagràcies, molt delicada, de fulles ovades, flors molt petites, blanques o rosades, en raïm terminal, i fruit piriforme cobert de pèls ganxuts, que es fa als boscos humits (Circaea lutetiana).

6 111 [BOS] herba de les ferides [o herba de les nou camises] MILFULLES.

6 112 [BOS] herba de les llagues a) Vidiella 1.

6 112 [BOS] herba de les llagues b) VIDALBA.

6 113 [LC] [BOS] herba de les palomes Herba o mateta ramificada, de la família de les labiades, pilosa i grisenca, de fulles oblongues, dentades, i flors bilabiades, corbades, de color rosat, blanquinós o blavenc, en inflorescències terminals, laxes, que es fa als pedruscalls i en indrets secs del Mediterrani occidental (Nepeta nepetella).

6 114 [LC] [BOS] herba de les patarrugues Herba de la família de les euforbiàcies, laticífera, del grup de les lletereses, amb nombroses fulles linears, bràctees florals ovades, groguenques o vermelloses i glàndules del ciati semilunars, freqüent a les pastures, sobretot a muntanya (Euphorbia cyparissias).

6 115 [BOS] herba de les set sagnies a) Mata de la família de les boraginàcies, de fulles linears, recobertes esparsament de pèls rígids, flors tubuloses, de primer purpúries i després blaves, i fruit format per quatre granets blanquinosos, molt durs, pròpia de les brolles calcícoles mediterrànies i utilitzada en medicina popular (Lithospermum fruticosum).

6 115 [BOS] herba de les set sagnies b) BOTJA PELUDA.

6 115 [BOS] herba de les set sagnies c) Herba de Sant Segimon i altres saxífragues.

6 116 [LC] [BOS] herba de melic Barretet 3.

6 117 [BOS] herba de mil fulles MILFULLES.

6 118 [LC] [BOS] herba de mosca OLIVARDA.

6 119 [BOS] [AGA] herba de Noè Herba de la família de les cariofil·làcies, glabra i verda, de tiges ajagudes i esteses tot al volt, fulles oblongues molt petites, flors diminutes reunides en glomèruls nombrosos i de vegades confluents i fruit en aqueni, que es fa als camins, camps i pradells i és emprada en medicina popular com a diürètica (Herniaria glabra).

6 120 [LC] [BOS] herba de Nostra Dona MORELLA ROQUERA.

6 121 [BOI] herba de pagre Alga vermella mediterrània (Fauchaea repens).

6 122 [LC] [BOS] herba de pare i fill GRAVIT.

6 123 [BOS] herba de paret MORELLA ROQUERA.

6 124 [LC] [BOS] herba de rellotge Bec de cigonya A).

6 125 [BOS] herba de Robert HERBA DE SANT ROBERT.

6 126 [LC] [BOS] herba de salobre CIRIALERA.

6 127 [BOS] herba de Sant Antoni a) Planta perenne de la família de les labiades, de tija simple o ramificada, fulles lanceolades i dentades, oposades, flors d’un groc clar, en inflorescència interrompuda, que es fa a les pastures seques, sobretot a l’estatge montà (Stachys recta).

6 127 [BOS] herba de Sant Antoni b) HERBA DE LA FERIDURA.

6 127 [BOS] herba de Sant Antoni c) SERVEROLA.

6 127 [BOS] herba de Sant Antoni d) BOTJA PELUDA.

6 128 [BOS] herba de Sant Benet Herba pilosa de la família de les rosàcies, de fulles pinnaticompostes i amb grans estípules, les caulinars trifoliolades, flors grogues i fruit format per nombrosos aquenis prolongats en un llarg estil, pròpia dels marges forestals i dels boscos humits (Geum urbanum).

6 129 [LC] [BOS] herba de Sant Bonifaci Galzeran 1.

6 130 [BOS] herba de Sant Cristòfol Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, tòxica, de fulles doblement pinnaticompostes, amb els folíols dentats, flors blanques i petites, en raïms curts, i fruit en baia negra, que es fa als boscos humits (Actaea spicata).

6 131 [BOS] herba de Sant Domènec CAMEDRIS.

6 132 [BOS] herba de Sant Felip Glast 1.

6 133 [BOS] herba de Sant Jaume Herba de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i capítols grocs, en corimbe, que es fa als prats i als herbassars humits (Senecio jacobaea).

6 134 [BOS] herba de Sant Joan a) Pericó 1.

6 134 [BOS] herba de Sant Joan b) ESPERNALLAC.

6 134 [BOS] herba de Sant Joan c) ESPUNYIDELLA GROGA.

6 135 [LC] [BOS] herba de Sant Jordi Herba alta de la família de les valerianàcies, ben glabra, de tiges fistuloses, fulles amplament lanceolades, oposades, i flors tubuloses i esperonades, vermelles o roses, de vegades blanques, reunides en corimbes terminals, que es fa als marges i als murs (Centranthus ruber).

6 136 [LC] [BOS] herba de Sant Llorenç Herba de la família de les papilionàcies, de fulles basals pinnaticompostes, flors llarguetes, de color groguenc, blanquinós, rosat o purpuri, reunides en glomèruls oblongs, i de llegum cilíndric i un xic corbat, que es fa a les pastures seques de l’Europa meridional i del nord d’Àfrica (Astragalus monspessulanus).

6 137 [BOS] herba de Sant Pelegrí Herba robusta de la família de les labiades, densament tomentosa i d’un blanc argentat, de fulles lanceolades o el·líptiques i flors roses, en inflorescència força densa, cultivada com a ornamental i rarament espontània (Stachys byzantina o S. lanata).

6 138 [LC] [BOS] herba de Sant Pere a) MORELLA ROQUERA.

6 138 [LC] [BOS] herba de Sant Pere b) ESPERNALLAC.

6 139 [BOS] herba de Sant Ponç a) POLIOL D’AIGUA.

6 139 [BOS] herba de Sant Ponç b) TIMÓ BLANC.

6 140 [BOS] herba de Sant Robert Herba de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, pudent, de fulles palmaticompostes de contorn pentagonal o triangular, flors roses, regulars, i fruit prolongat en bec, que es fa als boscos i en indrets ombrívols (Geranium robertianum).

6 141 [LC] [BOS] herba de Sant Roc Herba de la família de les compostes, pilosa i llanosa, de fulles abraçadores i amb orelletes, i de capítols grocs, força grossos i nombrosos, pròpia dels indrets humits (Pulicaria dysenterica).

6 142 [BOS] herba de Sant Segimon Herba de la família de les saxifragàcies, glandulosa, que forma petits coixinets, de fulles cuneïformes, palmatipartides, i flors blanques, que es fa només a les zones rocoses del Montseny i és emprada en medicina popular (Saxifraga vayredana).

6 143 [BOS] herba de Santa Bàrbara Herba de la família de les crucíferes, glabra i erecta, de fulles lobades o pinnatipartides, lluents, flors grogues en raïm i fruit en síliqua erecta, que es fa en sòls nitrificats i humits (Barbarea vulgaris).

6 144 [LC] [BOS] herba de Santa Llúcia BISCUTEL·LA.

6 145 [BOS] herba de Santa Margarida Herba biennal o anual de la família de les gencianàcies, de fulles el·líptiques o lanceolades, les basals en roseta, les caulinars oposades, i de flors rosades o purpúries, tubuloses i amb el limbe de cinc pètals estesos, reunides en cimes corimbiformes, de gust amargant, emprada com a tònica, que es fa als prats i en indrets poc secs (Centaurium erythraea).

6 146 [BOS] herba de Santa Sofia Herba de la família de les crucíferes, erecta, d’un verd cendrós, de fulles repetidament pinnatisectes, amb els segments linears o oblongs, flors grogues en raïm i fruit en síliqua, que es fa en llocs ruderals i era emprada antigament per a prevenir i guarir l’escorbut (Descurainia sophia).

6 147 [LC] [BOS] herba de tres claus ESPINA-XOCA.

6 148 [BOS] herba de xai MILFULLES.

6 149 [LC] [BOS] herba del ballester VERATRE.

6 150 [BOS] herba del bàlsam Mata de la família de les labiades, de mida petita, de fulles lanceolades o estretament lanceolades, sovint dentades, i flors grogues, agrupades en una inflorescència terminal densa, que es fa als prats secs de muntanya i és emprada en medicina popular (Sideritis hyssopifolia).

6 151 [BOS] herba del borm HERBA COTONERA.

6 152 [LC] [BOS] herba del carboner SARRONETS DE PASTOR.

6 153 [BOS] herba del caragol MORELLA ROQUERA.

6 154 [LC] [BOS] herba del cor MASERA.

6 155 [LC] [BOS] herba del diable Carnassa 3.

6 156 [BOS] herba del git Niella 1.

6 157 [BOS] herba del ferro DESFERRACAVALLS.

6 158 [BOS] herba del fum FUMÀRIA.

6 159 [LC] [BOS] herba del lladre Xereix 1.

6 160 [LC] [BOS] herba del mal blanc PELOSELLA.

6 161 [LC] [BOS] herba del mal de cor Herba robusta de la família de les labiades, erecta, de fulles palmatífides o palmatipartides i flors purpúries, en verticil·lastres densos, axil·lars, força distants entre ells, d’origen asiàtic, espontània en alguns herbassars humits de muntanya i antigament cultivada com a medicinal (Leonorus cardiaca).

6 162 [LC] [BOS] herba del mal de pedra Trencapedra 1.

6 163 [BOS] herba del mal estrany a) Herba de la família de les compostes, glandulosa, de rizoma tuberós, fulles estretament lanceolades i capítols grocs, que es fa en sòls margosos, humits en temps de pluja, emprada en medicina popular (Jasonia tuberosa).

6 163 [LC] [BOS] herba del mal estrany b) SERVEROLA.

6 164 [BOS] herba del mal gra RANUNCLE DE PEDRUSCA.

6 165 [BOS] herba del mesc Almescat 2.

6 166 [BOS] herba del meu MEU¹.

6 167 [BOS] herba del nuset Herba prima A).

6 168 [LC] [BOS] herba del nord Herba de la família de les saxifragàcies, viscosa, que fa tofes laxes, de fulles palmatipartides, llargament peciolades, i flors blanques, que viu als indrets rocosos ombrívols de la muntanya mediterrània (Saxifraga cuneata).

6 169 [LC] [BOS] herba del passerell SARRONETS DE PASTOR.

6 170 [BOS] herba del pastell Glast 1.

6 171 [BOS] herba del pastoret SARRONETS DE PASTOR.

6 172 [LC] [BOS] herba del pigot DESFERRACAVALLS.

6 173 [BOS] herba del pobre home a) FILIPÈNDULA.

6 173 [BOS] herba del pobre home b) GRACÍOLA.

6 174 [BOS] herba del traïdor PRUNEL·LA DE MUNTANYA.

6 175 [LC] [BOS] herba del vent ANEMONE ALPINA.

6 176 [BOS] [AGA] herba dels canonges Herba de la família de les valerianàcies, de fulles oblongues, flors petites blavenques, en glomèruls, i fruit inflat i esponjós, pròpia de les terres de conreu i d’indrets ruderals, cultivada per menjar en amanida quan encara és tendra (Valerianella locusta).

6 177 [BOS] herba dels cirurgians HERBA DE SANTA SOFIA.

6 178 [BOS] herba dels fics a) OLIVERETA.

6 178 [BOS] herba dels fics b) TINTORELL.

6 178 [BOS] herba dels fics c) ALADERN DE FULLA ESTRETA.

6 178 [BOS] herba dels fics d) CELIDÒNIA.

6 178 [BOS] herba dels fics e) OLIVELLA.

6 179 [BOS] herba dels gats Mata de la família de les labiades, molt semblant a l’eixorba-rates blanc, però més laxa i no tan espinosa, que es fa en sòls calcaris a les brolles de Menorca (Teucrium marum ssp. spinescens).

6 180 [BOS] herba dels innocents FUMÀRIA.

6 181 [LC] [BOS] herba dels tintorers Roja 1.

6 182 [LC] [BOS] herba desinflamatòria Peucrist 2.

6 183 [LC] [BOS] herba didalera Digital 3 1.

6 184 [BOS] herba disentèrica HERBA DE SANT ROC.

6 185 [AGA] [BOS] herba donzella VINCA.

6 186 [LC] [BOS] [AGA] herba dormidora Cascall 1 1.

6 187 [LC] [BOS] herba emperadora Salsufragi 2.

6 188 [BOS] herba escombrera Herba de la família de les compostes, erecta i ramosa, de fulles lanceolades i linears, dentades o pinnatipartides, i capítols florals purpuris, amb les bràctees de l’involucre terminades en espina curta, que es fa en indrets secs i assolellats de les terres mediterrànies (Mantisalca salmantica o Centaurea salmantica).

6 189 [BOS] herba escurçonera Escurçonera 1.

6 190 [BOS] herba espitllera a) Obriülls 1.

6 190 [BOS] herba espitllera b) CARD FUELL.

6 191 [BOS] herba espunyidera Espunyidella 1.

6 192 [BOS] herba esquellera Planta anual del gènere Rhinantus, de la família de les escrofulariàcies, de tiges erectes, fulles oblongues i dentades, oposades, flors en raïm terminal, amb el calze inflat i comprimit i la corol·la tubulosa i bilabiada, groga i amb dues dents violàcies al llavi superior, els fruits madurs de la qual aboquen les granes dins els calzes secs i membranosos, els quals, en ésser moguts, fan un soroll semblant al dels esquellots o sonalls, que es fa als prats i als herbassars.

6 193 [BOI] herba estanyera CUA DE CAVALL.

6 194 [BOS] herba felera a) Planta de la família de les labiades, pilosa i molt foliosa, de fulles tripartides amb els segments linears i flors grogues tacades de vermell, amb un sol llavi, de gust molt amarg, que es fa als erms i als prats secs (Ajuga chamaepitys).

6 194 [BOS] herba felera b) HERBA DE LA CARABASSETA.

6 194 [BOS] herba felera c) HERBA FETGERA.

6 194 [BOS] herba felera d) HERBA PRESSEGUERA.

6 195 [BOS] herba fetgera Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles totes basals, trilobades i coriàcies, sovint vermelloses al revers i tacades de blanc a l’anvers, i flors solitàries, generalment blaves o blanques, freqüent als boscos frescals (Anemone hepatica o Hepatica nobilis).

6 196 [BOS] herba flatera HERBA FETGERA.

6 197 [BOS] herba foradada Pericó 1.

6 198 [LC] [BOS] herba formiguera TE BORD.

6 199 [BOS] herba forrera Pimpinella 1 1.

6 200 [BOI] herba freixurera a) Planta de la classe de les hepàtiques, constituïda per un tal·lus laminar ramificat dicotòmicament i esporangis sobre lòbuls modificats pedicel·lats (Marchantia polymorpha).

6 200 [BOI] herba freixurera b) LLENGUA DE CÉRVOL.

6 201 [BOI] herba garriguera HERBA CARAGOLERA.

6 202 [BOS] herba gatera a) NEPTA.

6 202 [BOS] herba gatera b) VALERIANA.

6 203 [BOS] herba gelada HERBA CRISTAL·LINA.

6 204 [LC] [BOS] herba joca Vesc 1.

6 205 [BOS] herba llanera GALDA.

6 206 [BOS] herba llarga PASSACAMINS.

6 207 [LC] [BOS] herba llimonera Tarongina 1.

6 208 [BOS] herba llombriguera Barretet 3.

6 209 [LC] [BOS] herba madrona SÀLVIA ROMANA.

6 210 [LC] [BOS] herba matapolls ESTAFISÀGRIA.

6 211 [BOS] herba mate MATE.

6 212 [LC] [BOS] herba maura MORELLA VERA.

6 213 [LC] [BOS] herba melera ABELLERA².

6 214 [BOI] herba melsera a) LLENGUA DE CÉRVOL.

6 214 [BOS] herba melsera b) HERBA FETGERA.

6 215 [BOS] herba menuda Mateta de la família de les compostes, sovint grisenca, amb olor de càmfora, de fulles dividides en segments linears i de capítols groguencs petits, disposats en raïm o en panícula, que es fa a les pastures seques de l’estatge montà i és emprada per a guarir els animals que tenen dolors abdominals (Artemisia alba).

6 216 [LC] [BOS] herba molla Herba anual de la família de les teligonàcies, tendra i molt fràgil, decumbent, de fulles ovades llargament peciolades i flors unisexuals, petites i verdoses, en petits grups, que viu arrapada als murs de pedra seca i als marges ombrejats (Theligonum cynocrambe).

6 217 [BOS] herba mora MORELLA VERA.

6 218 [LC] [BOS] herba morenera Mata del gènere Phagnalon, de la família de les compostes, de tiges tomentoses i blanques, fulles linears o lanceolades, blanques i tomentoses per sota, i capítols al principi globulosos, llargament pedunculats, d’un groc pàl·lid, que es fa als llocs pedregosos i a les brolles, en indrets assolellats de les terres mediterrànies.

6 219 [LC] [BOS] herba mosquera Espunyidella 1.

6 220 [BOI] herba napolitana COLETA.

6 221 [BOS] herba negra a) Herba de la família de les dipsacàcies, erecta, de fulles oposades oblongues, dentades o enteres, flors rosades o violàcies en capítols terminals i fruits tancats dins un receptacle coriaci coronat per vuit arestes, que es fa a les vorades de bosc i als prats frescals (Knautia arvernensis o K. sylvatica).

6 221 [BOS] herba negra b) BOTJA PELUDA.

6 221 [BOS] herba negra c) LLUQUETA DE ROCA.

6 221 [BOS] herba negra d) TEM BORD.

6 222 [LC] [BOS] herba nuada ESPUNYIDELLA GROGA.

6 223 [LC] [BOS] herba nusosa RIPOLL.

6 224 [BOS] herba paixellera HERBA BERRUGUERA.

6 225 [BOS] herba palma LLIRI DELS BLATS.

6 226 [BOS] herba passerella a) HERBA VERMELLA.

6 226 [BOS] herba passerella b) HERBA BERRUGUERA.

6 226 [BOS] herba passerella c) Trencapedra 1.

6 227 [BOS] herba pedrera Mata de la família de les ericàcies, que pot formar catifes extenses, de fulles petites, lanceolades i oposades, coriàcies i persistents, densament disposades sobre les tiges, flors petites, rosades o rogenques, en grupets terminals, i fruit en càpsula, que es fa a les carenes i als indrets ventejats de l’estatge alpí (Loiseleuria procumbens).

6 228 [BOS] herba pelada XENIXELL.

6 229 [LC] [BOS] herba peluda a) Herba de la família de les gramínies, estolonífera, amb els nusos de la tija pilosos i les beines foliars escabres, i amb les espiguetes uniflores, disposades en panícula laxa i de branquetes flexuoses, que es fa als aiguamolls de terra baixa (Leersia oryzoides).

6 229 [LC] [BOS] herba peluda b) ORELLA D’OS.

6 230 [LC] [BOS] herba pixanera CAPS BLANCS.

6 231 [LC] [BOS] herba pixosa [o herba pixotera] Trencapedra 1.

6 232 [LC] [BOS] herba plana Herba anual de la família de les compostes, híspida, de fulles oblongues, capítols grocs ligulats i fruits quasi tots amb bec i amb un plomall de setes plomoses, dilatades a la base, freqüent als llistonars i als erms de les illes Balears (Hypochoeris achyrophorus).

6 233 [LC] [BOS] herba platera SANGUINÀRIA BLANCA.

6 234 [BOS] herba ploranera [o herba plorosa] HERBA BLENERA.

6 235 [LC] [BOS] herba pollera [o herba pollosa] a) ESTAFISÀGRIA.

6 235 [LC] [BOS] herba pollera [o herba pollosa] b) MATAPOLL.

6 236 [BOS] herba poma Herba de la família de les escrofulariàcies, poc o molt glandulosa i viscosa, erecta, d’un verd clar, amb ramificacions molt obertes, fulles linears i enteres, oposades, flors grogues i petites, en raïms terminals, i fruit en càpsula, que es fa sobretot a les vorades i clarianes forestals de la baixa muntanya (Odontides viscosus).

6 237 [LC] [BOS] [AGA] herba presonera Herbacol 1.

6 238 [BOS] herba presseguera Herba de la família de les poligonàcies, de tija erecta i ascendent sovint vermellosa, amb òcrees ciliades, fulles lanceolades sovint amb una taca fosca a l’anvers, flors rosades o blanques en espigues denses cilíndriques i la majoria de fruits lenticulars, que es fa en conreus i en indrets ruderals humits (Polygonum persicaria).

6 239 [BOS] herba prima a) Herba perenne de la família de les rubiàcies, de tiges molt primes, nuoses i difuses, fulles molt estretes, oposades o verticil·lades, i flors tubuloses, blanques o rosades, en inflorescències laxes, que es fa als prats secs i és utilitzada en medicina popular com a diurètica (Asperula cynanchica).

6 239 [BOS] herba prima b) Herba de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de tiges febles, fulles linears oposades i flors blanques en cimes laxes, que es fa a les roques ombrívoles de muntanya (Moehringia muscosa).

6 239 [BOS] herba prima c) Margall 1.

6 239 [BOS] herba prima d) Salsufragi 1.

6 240 [BOS] herba pucera Plantatge 1 1.

6 241 [BOS] herba queixalera JUSQUIAM.

6 242 [LC] [BOS] herba remuguera Rogeta 1.

6 243 [LC] [BOS] herba rodona Herba de la família de les gramínies, amb les bases de les tiges engruixides i cobertes de fibres entrecreuades, fulles convolutes i sovint arquejades i inflorescències en panícula densa, freqüent a les pastures de les terres calcàries (Koeleria vallesiana).

6 244 [LC] [BOS] herba roja Herba de la família de les rosàcies, estolonífera i poc o molt pilosa, de fulles que tenen de cinc a set folíols ovats, dentats a la part apical, i flors grogues amb calicle, freqüent a les pastures seques (Potentilla neumanniana o P. verna).

6 245 [BOS] herba sabonera a) Anagall 1.

6 245 [BOS] [ED] herba sabonera b) Herba de la família de les cariofil·làcies, de tija erecta i nuosa, fulles oposades, lanceolades o oblongues, flors regulars força grosses, amb el calze tubulós i cinc pètals de color de rosa, en inflorescència terminal més aviat densa, i fruit en càpsula, que creix en llocs humits, rica en saponines per la qual cosa ha estat emprada com a succedani del sabó (Saponaria officinalis).

6 246 [LC] [BOS] herba salada CIRIALERA.

6 247 [BOS] [AGA] herba sana MENTA PEBRERA.

6 248 [LC] [BOS] herba sanguina SANGUINÀRIA BLANCA.

6 249 [LC] [BOS] herba sanguinària a) Herba de les set sagnies A).

6 249 [BOS] [LC] herba sanguinària b) MILL DE SOL.

6 249 [LC] [BOS] herba sanguinària c) SANGUINÀRIA BLANCA.

6 250 [LC] [BOS] herba santa a) HERBA MORENERA.

6 250 [LC] [BOS] herba santa b) SÀLVIA ROMANA.

6 251 [LC] [BOS] herba santjoanera MALEÏDA.

6 252 [LC] [BOS] herba sardinera BLET PUDENT.

6 253 [BOS] herba sense virtut MALEÏDA.

6 254 [LC] [BOS] herba soldadora Pinzell 3.

6 255 [BOS] herba tacada HERBA PRESSEGUERA.

6 256 [BOS] herba talpera [o herba talpinera] ESTRAMONI.

6 257 [LC] [BOS] herba tana TANARIDA.

6 258 [BOS] herba tora Tora¹ 1.

6 259 [BOS] herba torçonera HERBA MENUDA.

6 260 [BOI] herba torta HERBA CARAGOLERA.

6 261 [LC] [BOS] herba tossera [o herba tossina] ORELLA D’OS.

6 262 [BOS] herba turmera HERBA D’OR.

6 263 [LC] [BOS] herba ventolera Ventolera.

6 264 [LC] [BOS] [AGA] herba vergera Herba de la família de les compostes, menuda i cespitosa, de fulles ovades i llargament peciolades, en rosetes basals, i capítols sobre llargs peduncles, amb el botó groc i la corona blanca, freqüent als pradells de les illes Balears (Bellium bellidioides).

6 265 [BOS] herba verinosa Tora¹ 1.

6 266 [BOS] herba vermella Herba de la família de les cariofil·làcies, gràcil, glandulosa i viscosa, de fulles linears oposades, amb estípules papiràcies platejades, flors rosades en inflorescència laxa, fruit en càpsula i granes negroses, que es fa als camins i llocs erms (Spergularia rubra).

herbaci -àcia

1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’herba o a les herbes.

2 adj. [BO] [LC] Amb aspecte o amb característiques d’herba. Plantes herbàcies.

3 adj. [BO] Format per herbes. Vegetació herbàcia.

herbacol

1 f. [BOS] [LC] [AGA] Herba de la família de les compostes, robusta, semblant a la carxofera, però de fulles i bràctees involucrals espinoses, i amb els capítols d’un blau intens, cultivada per aprofitar-ne les penques, comestibles quan són tendres, les flors per a fer quallar la llet, les arrels com a medicinals, i també com a planta ornamental (Cynara cardunculus).

2 f. [BOI] FULLA DE COL.

herbada

1 f. [LC] Gran quantitat d’herbes.

2 f. [LC] [MD] Metzina feta amb herbes metzineres.

herbafam

f. [BOS] [LC] Planta de la família de les plantaginàcies, grisenca, de fulles basals estretament lanceolades, i flors petites de corol·la escariosa, disposades en espiga allargada, que es fa en llocs àrids (Plantago albicans).

herbam

m. [LC] [BOC] Conjunt d’herbes que creixen abundosament en un terreny.

herbari

1 m. [BO] [LC] Col·lecció de plantes dessecades i premsades, sovint ordenades sistemàticament i generalment destinades a la investigació o a l’ensenyament.

2 m. [LC] [FLL] Obra medieval al·legòrica o moralitzadora que descriu les herbes i llurs virtuts guaridores o sobrenaturals.

herba-sana

f. [LC] [BOS] [AGA] Menta 1 1.

herbassar

m. [LC] [BOC] Conjunt d’herbes altes i esponeroses.

herbasseguer

m. [BOC] HERBASSAR.

herbassejar

v. intr. [AGA] [LC] HERBEJAR.

herbat -ada

1 adj. [AGA] [LC] Cobert d’herba. Un terreny herbat.

2 m. [AGA] [BOC] [LC] Camp sense conrear ple d’herbes.

herbatge

m. [LC] [BOC] [AGR] Herba dels prats.

herbatger herbatgera

m. i f. [AGA] [PR] [LC] FARRATJADOR, FARRATJADORA.

herbei

m. [LC] [BOC] Herba fina i més o menys densa que cobreix el sòl.

herbejar

1 v. intr. [AGR] [LC] Pasturar l’herba dels prats.

2 intr. [LC] BIRBAR.

herbera

f. [AGA] [LC] Lloc on es guarda l’herba seca.

herberola

f. [BOS] [LC] SERVEROLA.

herbi-

[LC] Forma prefixada del mot herba. Ex.: herbícola.

herbicida

1 adj. [AGA] [IQ] [AGF] Que destrueix les herbes.

2 m. [AGA] [IQ] [AGF] Producte utilitzat per a destruir les males herbes.

herbívor -a

adj. [ZOA] [LC] Que es nodreix de plantes. Animals herbívors.

herbolari herbolària

m. i f. [PR] [MD] [LC] Persona que ven herbes i plantes medicinals.

herborista

m. i f. [LC] [PR] [BO] Col·leccionista de plantes.

herborització

f. [BO] Acció d’herboritzar; l’efecte.

herboritzar

v. intr. [BO] [LC] Recollir herbes i plantes per estudiar-les o col·leccionar-les.

herbós -osa

adj. [BO] [LC] Poblat d’herba.

hercinià -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’hercinià. Cadenes muntanyoses hercinianes.

2 m. [GL] Cicle orogènic iniciat en el devonià superior i acabat al final del paleozoic.

hercògam -a

1 adj. [BO] Relatiu a l’hercogàmia.

2 adj. [BO] Que presenta hercogàmia.

hercogàmia

f. [BO] Posició distanciada de les anteres i l’estigma d’una mateixa flor, la qual cosa fa difícil o impossible l’autopol·linització.

hèrcules

m. [LC] Home d’una extraordinària força física.

herculi -úlia

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’heroi mitològic Hèrcules.

2 adj. [LC] Que exigeix la força d’un hèrcules. Una tasca hercúlia.

3 adj. [LC] Que té una força extraordinària. Uns braços herculis.

hereditari -ària

1 adj. [LC] [DR] [MD] Relatiu o pertanyent a l’herència.

2 adj. [LC] [DR] Que s’adquireix per herència. Béns hereditaris.

3 adj. [LC] [MD] Que es transmet dels ascendents als descendents. Malalties hereditàries.

hereditat

f. [BI] [MD] Herència 2.

herència

1 1 f. [DR] [LC] [ECT] Conjunt de drets, obligacions i béns que, mort el causant, poden ésser transmesos a l’hereu o legatari. Una grossa herència. Acceptar l’herència.

1 2 [DR] herència jacent Situació de l’herència des del moment de la mort del causant fins a la seva acceptació.

1 3 f. [LC] [DR] Dret d’heretar. Renunciar a l’herència.

2 f. [BI] [LC] [MD] Transmissió, per mitjà dels gens, dels caràcters biològics dels genitors als descendents.

herent

m. i f. [DR] Persona que posseeix alguna cosa per herència.

heresiarca

m. i f. [RE] Autor d’una heretgia, cap d’una secta d’heretges.

heretabilitat

f. [BI] Variabilitat fenotípica d’una població que es deguda a diferències genètiques.

heretable

adj. [LC] Que pot ésser heretat.

heretament

1 m. [LC] [DR] Acció d’heretar.

2 m. [HIH] Assignació de terres en benefici d’un infant altre que l’hereu feta pel sobirà per tal d’assegurar-li un mitjà de vida d’acord amb el seu rang.

3 m. [DR] Modalitat de successió pactada.

heretant

m. i f. [DR] Persona que atorga heretament.

heretar

1 v. tr. [LC] [DR] Succeir en la propietat (dels béns, dels drets, de les obligacions) d’un difunt. Ha heretat dues cases i un tros de terra. Ha heretat d’un parent llunyà.

2 tr. [DR] Fer hereu (algú).

3 1 tr. [BI] Els descendents, rebre (característiques físiques o psíquiques, normals o patològiques) dels genitors. Ha heretat el talent del seu pare.

3 2 intr. pron. [LC] Són qualitats que no s’hereten.

heretat

f. [DR] [LC] Propietat rústica.

heretatge

1 m. [DR] [LC] Herència 1.

2 m. [DR] [LC] HERETAT.

hereter heretera

m. i f. [DR] [LC] HEREU, HEREVA.

heretge

m. i f. [RE] [LC] Persona que sosté una heretgia.

heretgia

1 f. [RE] Doctrina que l’Església considera contrària als seus dogmes, especialment quan tendeix a promoure un cisma o separació.

2 1 f. [LC] Greu error contra els principis tinguts per certs en una ciència, en un art.

2 2 f. [LC] Opinió en oposició amb les idees rebudes.

herètic -a

adj. [RE] [LC] Que conté una heretgia, entecat d’heretgia. Una doctrina herètica.

heretical

adj. [RE] HERÈTIC.

hereticalment

adv. [RE] HERÈTICAMENT.

herèticament

adv. [RE] [LC] D’una manera herètica.

hereu hereva

1 1 m. i f. [DR] [HIG] Persona que rep una herència o part d’ella per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal. Ell serà el nostre hereu. Instituir hereu, fer hereu, algú.

1 2 m. i f. [LC] PER EXT. Hereu d’un nom respectable.

1 3 [DR] hereu abintestat HEREU LEGÍTIM.

1 4 [LC] [DR] hereu beneficiari Hereu a benefici d’inventari.

1 5 [DR] hereu de confiança Persona nomenada en testament que rep una herència o part d’ella amb encàrrec de destinar-la als fins que el testador li ha comunicat reservadament.

1 6 [LC] hereu escampa DILAPIDADOR.

1 7 [DR] hereu legítim Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.

1 8 [DR] hereu forçós LEGITIMARI, LEGITIMÀRIA.

1 9 [LC] [DR] hereu universal Hereu de tots els béns.

2 m. [DR] [LC] Primer fill mascle que, d’acord amb la tradició catalana, és l’hereu universal dels béns dels seus pares.

hereua

f. [DR] [LC] HEREVA.

hereuer

m. [LC] [DR] [HIG] PUBILL.

hermafrodita

1 adj. [BI] [VE] Que té els òrgans reproductors propis dels dos sexes, s’aplica a un animal o a una flor.

2 1 adj. [BI] [MD] Que té els dos sexes, l’un d’ells o ambdós gairebé sempre imperfectament desenvolupats, s’aplica a una persona.

2 2 m. [BI] [MD] Persona hermafrodita.

hermafroditisme

m. [MD] [BI] [LC] Qualitat d’hermafrodita.

hermeneuta

m. i f. [LC] [RE] Persona versada en hermenèutica.

hermenèutic -a

1 adj. [RE] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’hermenèutica.

2 f. [FLL] [RE] Teoria de la interpretació dels textos, especialment dels sagrats.

3 f. [FS] [RE] Teoria filosòfica de la interpretació.

hermètic -a

1 1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist o a l’hermetisme. Filosofia hermètica. Llibres hermètics.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a l’alquímia.

2 adj. [LC] [EI] Que tanca perfectament, que no deixa passar ni l’aire. Un tapament hermètic. Una cambra hermètica.

hermèticament

adv. [LC] Amb tancadura hermètica. Hermèticament tancat.

hermeticitat

f. [LC] Qualitat d’hermètic.

hermetisme

1 m. [FS] Corrent doctrinal i religiós dels primers segles de l’era cristiana, que va prendre el nom d’Hermes Trismegist.

2 m. [FLL] Tendència poètica italiana de mitjan del segle XX, que posa l’èmfasi en el simbolisme ocult i en la musicalitat dels mots per damunt dels elements lògics.

hermitià -ana

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic francès Charles Hermite. Matriu hermitiana. Producte hermitià.

hermític -a

adj. [MT] HERMITIÀ.

hèrnia

1 1 f. [MD] [LC] Sortida total o parcial d’un òrgan per una obertura anormal del seu receptacle. Reduir una hèrnia. Hèrnia umbilical.

1 2 [LC] [MD] hèrnia escanyada Hèrnia en què l’intestí és comprimit per l’obertura per on ha sortit de la cavitat que el contenia.

2 f. [AGA] [LC] hèrnia de la col Malaltia de la col causada pel fong Plasmodiophora brassicae.

herniar

1 v. tr. [MD] Produir hèrnia (a algú).

2 intr. pron. [MD] Contraure una hèrnia. Es va herniar aixecant tant de pes.

herniari -ària

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’hèrnia. Tumor herniari.

herniat -ada

1 adj. [MD] [LC] [AGR] Que constitueix l’hèrnia. La part herniada del budell.

2 adj. [MD] [LC] [AGR] HERNIÓS.

herniós -osa

adj. [MD] [LC] [AGR] Que pateix d’hèrnia.

herniotomia

f. [MD] Secció de l’anell herniari per a tractar l’hèrnia estrangulada.

heroi heroïna

1 m. i f. [LC] [AN] Semideu, semideessa.

2 1 m. i f. [LC] [CO] Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Els herois de la guerra.

2 2 m. i f. [LC] [CO] [FLL] Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc. Els herois de la faula. L’heroïna d’una novel·la.

2 3 m. i f. [LC] [CO] Persona prominent d’un acte, d’un esdeveniment, etc. Ha estat l’heroi de la festa.

heroic -a

1 adj. [LC] [FLL] Relatiu a un heroi o als herois.

2 adj. [LC] [FLL] Propi, digne, d’un heroi, que demostra heroisme. Una acció heroica. Una dona heroica.

3 adj. [LC] [FLL] En què abunden els herois. Un temps heroic.

heroicament

adv. [LC] D’una manera heroica, amb heroïcitat. Han combatut heroicament.

heroïcitat

1 f. [LC] Qualitat d’heroic.

2 f. [LC] Acció heroica.

heroïna

f. [QU] Derivat diacetil de la morfina, de fórmula C₂₁H₂₃NO₅, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic, i el consum del qual crea dependència.

heroïnòman -a

adj. i m. i f. [PS] [MD] Que sofreix d’heroïnomania.

heroïnomania

f. [PS] [MD] Addicció a l’heroïna.

heroisme

1 m. [LC] Conjunt de les qualitats que fan l’heroi.

2 m. [LC] Desplegament d’aquestes qualitats.

herpes

m. [MD] [LC] Inflamació de la pell d’origen víric, caracteritzada per la formació de petites vesícules que suquegen i que en assecar-se formen crostes o escames.

herpèstids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels carnívors, de cos allargat, cua no gaire llarga, orelles petites i arrodonides, potes curtes i ungles no retràctils, que habiten el sud de la península Ibèrica i d’Itàlia, Àfrica, Madagascar i l’Àsia occidental i meridional, la qual inclou la mangosta.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

herpesvirus

m. [BI] Virus DNA de la família Herpetoviridae que té una càpsida llarga composta de 162 capsòmers, agent causal dels diferents tipus d’herpes.

herpètic -a

1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’herpes, de la natura de l’herpes. Erupció herpètica.

1 2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’herpes.

2 1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent als rèptils o als amfibis.

2 2 adj. [ZOA] Que té caràcter de rèptil o d’amfibi.

herpetisme

m. [MD] OBS. Estat constitucional hereditari, caracteritzat sobretot per determinades lesions traumàtiques dels teguments.

herpetologia

f. [ZOA] Branca de la zoologia que estudia els rèptils i els amfibis.

herpetològic -a

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’herpetologia.

hèrpon

m. [EG] Comunitat d’organismes, generalment animats per un cert moviment de reptació, que viuen sobre els sediments dels fons dels bassals, llacs, rius, etc.

hertz

m. [TC] [FIM] Unitat de freqüència del sistema internacional, igual a 1 cicle per segon (símbol, Hz).

hertzià -ana

adj. [FIF] [TC] Relatiu o pertanyent al físic alemany Heinrich Hertz o a les seves teories sobre les ones.

hesitació

f. [LC] Acció d’hesitar.

hesitar

v. intr. [LC] No decidir-se a fer quelcom, a prendre un partit, per dubte o temença. Va hesitar un moment; després, es decidí a fer-ho.

hesperidi

m. [BO] Fruit carnós dels cítrics, d’epicarpi prim, de mesocarpi esponjós i d’endocarpi dividit en grills sucosos, com la taronja i la llimona.

hessià -ana

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic alemany Otto Hesse. Matriu hessiana.

het

f. [RE] [FL] Vuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

heter-

[LC] V. HETERO-.

hetera

f. [HIH] [PR] Entre els grecs antics, cortesana d’alta categoria.

hetero- [o heter-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. héteros, ‘altre’, que significa ‘altre que l’habitual o normal’, ‘diferents entre si’. Ex.: heterodàctil, heteromorf, heteroeducació, heteroftàlmia, heterònim.

heteroàtom

1 m. [QU] En una cadena d’àtoms no tots idèntics, àtom o àtoms diferents dels numèricament predominants.

2 m. [QU] En una molècula orgànica, àtom d’un element altre que carboni o hidrogen.

heteroatòmic -a

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a un heteroàtom.

2 adj. [QU] Que conté heteroàtoms.

heterobasidiomicets

1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs basidiomicets, sovint gelatinosos, caracteritzats per tenir basidis amb septes transversals o longitudinals, o atípics.

2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.

heterocarp -a

adj. [BO] HETEROCÀRPIC.

heterocàrpic -a

adj. [BO] Que dona fruits de més d’una mena.

heterocíclic -a

adj. [QU] Que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom, s’aplica a un compost cíclic.

heterocist

m. [BO] Cèl·lula de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l’alga de compostos nitrogenats.

heteroclamidi -ídia

adj. [BO] Que té el calze i la corol·la diferents.

heteròclit -a

adj. [LC] Que es desvia de les formes o les regles ordinàries. Una classificació heteròclita i arbitrària.

heterocontòfits

m. pl. [BOI] CRISÒFITS.

heterocromatina

f. [BI] Cromatina molt condensada, que correspon a regions dels cromosomes o als cromosomes sencers fortament enrotllats.

heterocromosoma

m. [MD] [BI] Cromosoma que intervé en la determinació del sexe.

heteròcron -a

adj. [LC] Que ocorre a intervals desiguals.

heterodí -ina

adj. [TC] [EL] Que mescla dues oscil·lacions per a obtenir-ne una altra de freqüència igual a la diferència entre elles, s’aplica a un procediment de recepció d’ones electromagnètiques.

heterodinar

v. tr. [TC] [EL] Mesclar (dues oscil·lacions) mitjançant el procediment heterodí.

heterodont -a

adj. [ZOA] [MD] Que té les dents diferenciades en incisives, canines, premolars i molars.

heterodox -a

adj. [LC] [RE] Que se separa de l’ortodòxia. Doctrina heterodoxa. Autor heterodox.

heterodòxia

f. [LC] [RE] Qualitat d’heterodox.

heteròfil -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’heterofília.

2 adj. i m. i f. [MD] Heterosexual 1.

heterofília

1 f. [MD] [PS] Amor envers les persones de sexe diferent.

2 f. [MD] [PS] HETEROSEXUALITAT.

heterofil·le -a

adj. [BO] Que fa fulles de menes diferents en diverses parts del cos vegetatiu.

heteròfon -a

adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’heterofonia.

heterofonia

1 f. [MU] [MD] Estat anormal de la veu.

2 1 f. [MU] Conjunt de sons lliures discordants.

2 2 f. [MU] Acord de dos sons propi de la música grega clàssica.

heterofòria

f. [MD] ESTRABISME.

heteroftàlmia

f. [MD] Diferència entre els dos ulls en color, en grandària, etc.

heterògam -a

1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a l’heterogàmia.

2 adj. [BO] Que conté flors hermafrodites i flors unisexuals, s’aplica a la inflorescència de les compostes.

heterogàmia

f. [BI] [MD] Reproducció sexual en què els gàmetes són diferents tant de forma com de dimensions.

heterogeneïtat

f. [LC] Qualitat d’heterogeni.

heterogènesi

f. [BI] Reproducció alternant entre una fase asexuada i una de sexuada, o entre una fase haploide i una de diploide.

heterogeni -ènia

1 1 adj. [LC] Format per elements de naturalesa distinta. Una societat heterogènia.

1 2 adj. [LC] De distinta espècie o naturalesa. Un cos format de parts heterogènies.

2 1 adj. [QU] En quím., constituït per fases distintes. Un sistema heterogeni.

2 2 adj. [QU] Que s’esdevé entre substàncies que es troben en fases distintes. Una reacció heterogènia.

heterogonia

f. [BI] Partenogènesi cíclica en què alternen una o més generacions partenogenètiques amb generacions bisexuals.

heterògraf

m. [BB] Document, text o carta, escrit materialment per una persona distinta de l’actor o de l’autor.

heteroic -a

1 adj. [EG] En ecol., que pot viure en medis molt diferents.

2 adj. [BO] Que al llarg del seu cicle biològic es desenvolupa sobre hostes diferents, s’aplica a certs fongs paràsits.

heterolecític -a

adj. [BI] Que té el vitel nutritiu situat en un pol i el vitel germinatiu en l’altre. L’ou heterolecític és propi dels amfibis.