pícnic1
m. [HO] Menjada a l’aire lliure amb provisions ja preparades, especialment formant part d’una excursió.
pícnic2 -a
adj. i m. i f. [PS] Que té una constitució rabassuda i amb tendència a l’obesitat, a la qual s’associa un caràcter extravertit.
picnidi
m. [BO] Petit conceptacle esporífer de certs fongs i líquens on s’originen els conidis o els picnoconidis.
picnidiòspora
f. [BO] PICNOCONIDI.
picnoconidi
m. [BO] Conidi dels líquens, originat en un picnidi, que pot actuar com a gàmeta masculí.
picnogònids
1 m. pl. [ZOI] Classe d’artròpodes quelicerats, marins, amb el cap allargat, una trompa xucladora i quatre potes llargues al tòrax.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
picnòmetre
m. [QU] Recipient de capacitat i massa conegudes usat en la mesura de densitats de líquids.
picnòspora
f. [BO] PICNOCONIDI.
picó1
1 1 m. [LC] [IMI] [AQ] Eina consistent en un bloc de fusta de forma de tronc de con, fixat a l’extrem d’un mànec concèntric, emprada per a afermar una capa de terra, de grava, etc.
1 2 [OP] picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d’una eina plana que en percudir el sòl l’aplana.
2 m. [IMI] [LC] Martell de picapedrer que té un extrem de la cabota acabat en punta i l’altre en tall.
picó2 -ona
adj. [LC] [AGR] Que té el llavi i les dents superiors més sortits que els inferiors.
pico-
[LC] [FIM] Forma prefixada del mot italià piccolo, ‘petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la bilionèsima part d’aquesta unitat (símbol, p). Ex.: picofarad.
picola
f. [LC] [IMI] Escoda petita.
picoladora
f. [LC] Tallant per a picolar la carn.
picolar
v. tr. [LC] Capolar 1. Picolar la carn.
picolina
f. [QU] Derivat metílic de la piridina.
picona
f. [LC] Corcadura 1.
piconador -a
1 adj. [LC] [OP] Que picona. Màquina piconadora.
2 f. [LC] [OP] Màquina que serveix per a piconar.
piconament
m. [AQ] [OP] Acció de piconar; l’efecte.
piconar
v. tr. [LC] [OP] [AQ] Afermar (una capa de terra, de grava, etc.), amb el picó, amb la piconadora o amb una altra eina o màquina a propòsit.
piconatge
m. [OP] [AQ] Acció de piconar.
picor
f. [LC] [MD] Molèstia produïda per una cosa que pica, especialment a la pell, la qual fa venir ganes de rascar-se.
picornell
1 m. [BOB] LLENGUA DE BOU.
2 [BOB] picornell blanc LLENGUA DE BOU BLANCA.
3 [BOB] picornell de càrritx CAMAGROC.
4 [BOB] picornell de pi BOLET D’AGULLES RUFESCENT.
5 [BOB] picornell pelut LLENGUA DE BOU BLANCA.
6 [BOB] picornell vermellós BOLET D’AGULLES RUFESCENT.
7 m. [BOB] Rossinyol 2 1.
picossada
f. [LC] Quantitat indeterminada de diners. Va cobrar una bona picossada.
picossejar
v. tr. [LC] Picar o ferir amb el bec. Les gallines picossejaven la civada.
picot
1 m. [LC] [IMI] Martell emprat pels paletes, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal a l’altre.
2 m. [LC] [AGA] Magall 1.
3 m. [LC] [ZOO] PIGOT.
picota
1 1 f. [LC] Columna on hom exposava els caps dels ajusticiats o els reus a la vergonya.
1 2 [LC] posar algú a la picota Fer-ne evidents les faltes, posar-lo en evidència.
2 f. [LC] Destral 1.
picotejar
v. tr. [LC] Donar picades amb el bec (en alguna cosa).
picotera
f. [LC] PIGOTERA.
picotí
1 m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a grans, equivalent a la quaranta-vuitena part d’una quartera o a la quarta part d’un quartà.
2 [FIM] picotí de sembradura Extensió de terra que es pot sembrar amb un picotí de gra.
picràmic
adj. [QU] àcid picràmic V. ÀCID.
picrat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid pícric.
2 m. [QU] Complex de transferència de càrrega que forma l’àcid pícric amb molts hidrocarburs aromàtics, amines i fenols.
pícric
adj. [QU] àcid pícric V. ÀCID.
picrotoxina
f. [MD] Substància blanca, cristal·lina, amargant, altament metzinosa, extreta de l’Anamirta cocculus.
picte picta
m. i f. [HIH] Individu d’un grup precèltic de tribus establertes a Escòcia vers el 500 aC i cristianitzades per sant Columbà.
picto-
[LC] Forma prefixada del mot ll. pictus, ‘pintat’. Ex.: pictògraf.
pictografia
f. [FL] [LC] Escriptura per mitjà de pictogrames.
pictogràfic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la pictografia.
pictograma
m. [AR] [FL] [AF] Dibuix o jeroglífic que comunica continguts o descriu objectes sense relació amb la forma fonètica.
pictòric -a
adj. [LC] [AR] Que concerneix l’art de la pintura.
pidgin
m. [AN] [FL] Codi lingüístic creat a partir de dues o més llengües en situació de contacte l’ús del qual està restringit a àmbits determinats, com ara les relacions comercials.
pidolaire
adj. i m. i f. [LC] Que pidola.
pidolar
v. tr. [LC] Demanar humilment (un favor, una gràcia, una almoina).
pielitis
f. [MD] Inflamació de la pelvis renal.
pielo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pýelos, ‘cavitat’, que indica relació amb la pelvis. Ex.: pielografia, pielonefritis.
pielografia
f. [MD] Radiografia de la pelvis renal i dels urèters, mitjançant una substància de contrast opaca als raigs X.
pielonefritis
f. [MD] Inflamació del ronyó, dels calzes i de la pelvis renal.
piemont
m. [GL] Regió planera situada al peu d’un massís muntanyós, formada per materials detrítics acumulats pels rius i torrents en forma de glacis de sedimentació i de dissecció, els quals revelen les modificacions dels corrents muntanyosos causades per l’epirogènesi, l’orogènesi i els canvis climàtics.
piemontès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Piemont.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Piemont o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de dialectes italians parlats al Piemont.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al piemontès.
pierrot
1 m. [JE] [LC] Personatge de la pantomima francesa, vestit de blanc i amb la cara enfarinada.
2 m. [JE] [LC] Disfressa amb el vestit d’aquest personatge.
pietat
1 1 f. [LC] [RE] Devoció a les coses santes. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat.
1 2 [LC] pietat filial Respecte amorós envers els pares.
2 f. [LC] Sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Tingues pietat d’un pobre desgraciat: vulgues ajudar-lo. Excitar la pietat de tothom. Feia pietat de veure’l.
3 f. [HIG] En heràld., representació de les gotes de sang que cauen de les ferides del pit d’un pelicà produïdes per ell mateix per alimentar els seus polls.
4 f. [AR] Representació iconogràfica derivada del cicle de la passió que representa la Mare de Déu sostenint el fill mort.
pietisme
1 m. [RE] Moviment originat en les esglésies reformades, que posa l’accent en l’experiència interior i no en els dogmes o en les pràctiques externes.
2 m. [LC] Afectació de devoció.
pietista
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al pietisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Partidari del pietisme.
pietós -osa
adj. [LC] PIADÓS.
pietosament
adv. [LC] PIADOSAMENT.
piezo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. piézein, ‘comprimir’, ‘estrènyer’. Ex.: piezograma.
piezoelèctric -a
adj. [FIF] [GLG] Relatiu o pertanyent a la piezoelectricitat.
piezoelectricitat
f. [FIF] [GL] [EL] [GLG] Electricitat produïda per l’efecte d’una pressió.
piezòmetre
1 m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar la pressió.
2 m. [LC] [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar o demostrar la compressibilitat dels líquids.
3 m. [GL] Aparell per a mesurar el nivell piezomètric i determinar així les variacions de nivell de les aigües subterrànies, d’un pou.
piezometria
f. [FIF] Mesura de les pressions, especialment les que són molt elevades.
piezomètric -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la piezometria.
pífol
m. [MU] [LC] Pifre 1.
pifoler pifolera
m. i f. [MU] [PR] Persona que toca el pifre.
pif-paf
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dues bufetades, dos cops de puny, etc., donats l’un darrere l’altre.
pifre
1 m. [MU] Flautí de to molt agut.
2 m. [MU] Varietat de cornamusa italiana.
pig-
[LC] [MD] V. PIGO-.
piga
f. [LC] [MD] Taca petita groguenca o bruna que surt a la pell, especialment a les zones exposades al sol.
pigall1
m. [LC] Antigament, noi que acompanyava un cec.
pigall2
m. [LC] Pedra, roc, tros de conglomerat.
pigallat -ada
adj. [LC] [AGR] Clapat a clapes petites.
pigallós -osa
adj. [LC] PIGAT.
pigard -a
adj. [LC] PIGAT.
pigardós -osa
adj. [LC] PIGAT.
pigarg
m. [LC] [ZOO] ÀGUILA MARINA.
pigat -ada
adj. [LC] [MD] Que té pigues.
pigeonita
f. [GLM] Mineral, clinopiroxè de fórmula (Mg,Fe,Ca)MgSi2O6, que es troba en roques formades a alta temperatura.
pigidi
m. [ZOA] Darrer segment del cos dels poliquets, dels oligoquets i dels artròpodes.
pigment
1 1 m. [BI] [ZOA] [IQ] Substància dotada d’una coloració particular que existeix, normalment o patològicament, en les cèl·lules, en els teixits o en els líquids orgànics i els confereix color.
1 2 [ZOA] [QU] pigment biliar Pigment existent a la bilis, com ara la bilirubina, la biliverdina, etc.
2 1 m. [IQ] Substància colorant, natural o sintètica, orgànica o inorgànica, insoluble, que, dispersa en oli o en una altra base adequada, confereix el color a pintures i laques.
2 2 [QU] pigments de tiazole Grup de pigments obtinguts per escalfament de la toluïdina amb una massa fosa de polisulfurs alcalins, la molècula dels quals conté un o més cicles de tiazole.
pigmentació
1 1 f. [ZOA] [MD] Producció d’un pigment, d’una matèria colorant en un òrgan o en una part del cos.
1 2 f. [ZOA] [MD] Coloració d’un òrgan o d’una part del cos pel dipòsit d’un pigment.
2 f. [IQ] [QU] Acció de colorar un suport líquid afegint-hi un pigment.
pigmentar
v. tr. [LC] [IQ] Colorar amb pigments.
pigmentari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pigment.
2 adj. [LC] Que produeix o conté pigment. Degeneració pigmentària.
pigmeu pigmea
1 1 m. i f. [AN] Individu de diferents pobles de la selva equatorial africana caracteritzats per ésser d’estatura petita.
1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als pigmeus.
2 m. i f. [LC] [AN] Persona de molt petita estatura, extraordinàriament petita.
pignoració
f. [LC] Empenyorament 1.
pignorar
v. tr. [LC] [DR] EMPENYORAR.
pignoratiu -iva
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a l’empenyorament.
pigo- [o pig-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pygé, ‘natja’, ‘part posterior’. Ex.: pigobranquiats, pigòpodes, pigàlgia.
pigós -osa
adj. [LC] PIGAT.
pigostil
m. [ZOA] Darrer os de la columna vertebral dels ocells, format per vèrtebres caudals fusionades.
pigot
1 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels pícids, insectívor, de bec dret i agut, que fa niu als arbres i hi excava forats.
1 2 [ZOO] pigot garser dorsiblanc Ocell de la família dels pícids, d’uns 25 centímetres de llargada, amb el dors negre, el carpó blanc i el capell vermell el mascle (Dendrocopos leucotos).
1 3 [ZOO] pigot garser gros Ocell de la família dels pícids, d’uns 23 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i blanc i una taca vermella sota la cua (Dendrocopos major).
1 4 [ZOO] pigot garser mitjà Ocell de la família dels pícids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i blanc i el capell vermell (Dendrocopos medius).
1 5 [ZOO] pigot garser petit Ocell de la família dels pícids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i blanc (Dendrocopos minor).
1 6 [ZOO] pigot negre Ocell de la família dels pícids, d’uns 45 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i el capell vermell, habitant dels boscos subalpins (Dryocopus martius).
1 7 [ZOO] pigot verd Ocell de la família dels pícids, d’uns 31 centímetres de llargada, amb el dors verd, el capell vermell i el carpó groc (Picus viridis).
2 m. [ZOO] pigot terrer ABELLEROL.
pigotera
f. [LC] Forat rodó que el pigot fa amb el bec a la soca dels arbres el qual li serveix per a fer-hi el niu.
pigotós -osa
adj. [LC] [MD] VEROLÓS1.
pigre -a
1 adj. [LC] Peresós 1.
2 m. [ZOO] pigre gris Ocell de la família dels caràdrids, d’uns 28 centímetres de llargada, amb les parts superiors blanquinoses i tacades de gris i les inferiors negres, el carpó blanc i les plomes axil·lars negres, característic dels aiguamolls (Pluvialis squatarola).
pigrícia
f. [LC] PERESA.
pijama
m. [LC] [ED] Vestit de dormir, de tela lleugera, que consisteix generalment en una jaqueta i uns pantalons.
pila
1 f. [LC] Reunió d’objectes posats regularment els uns sobre els altres. Una pila de monedes. Els llibres posats a piles.
2 1 f. [LC] Munt d’una alçària relativament considerable. Una pila de fang.
2 2 [LC] [AGF] pila de carbó Carbonera 1 1.
3 f. [LC] Gran quantitat. Aquell té una pila d’amics. Això et costarà una pila d’afanys.
4 f. [IN] En inform., llista en què l’accés a les dades es fa de manera que l’últim element inserit és el primer que s’extreu.
5 f. [LC] [EE] [ED] Llanterna 1 2.
6 1 f. [LC] [EL] [EE] Generador electroquímic que produeix una tensió contínua mitjançant una reacció química i es compon essencialment d’un electròlit i dos elèctrodes, positiu i negatiu.
6 2 [FIN] pila atòmica REACTOR NUCLEAR.
6 3 [EE] pila de combustible Pila en què hi ha un combustible que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
6 4 [LC] [EE] [EL] pila elèctrica [o pila galvànica] Pila 6 1.
6 5 [EL] [EE] pila patró Pila concebuda per a fornir una tensió pràcticament constant destinada a donar una tensió de referència.
6 6 [EL] [EE] pila solar Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de l’energia solar.
6 7 [LC] [EE] [EL] pila voltaica Pila 6 1.
7 1 f. [LC] Recipient de pedra, ample, per a contenir aigua o un altre líquid.
7 2 f. [IMI] Recipient gran d’obra de fàbrica o metàl·lic que és emprat en diversos oficis i indústries per a tractar algun material amb algun bany, efectuar alguna mescla, etc.
8 f. [LC] [RE] Pica baptismal.
9 f. [HIG] En heràld., peça consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut, que baixa en angle agut cap a la vora inferior.
10 1 f. [NU] Encuny fix en l’encunyació de monedes a martell.
10 2 f. [NU] Conjunt de pesos o pesals que encaixen l’un dins l’altre, de forma decreixent, de manera que el més exterior fa de caixa i porta una tanca.
pilada
f. [LC] Porció d’una cosa que es treballa d’un cop en una pila.
pilanets
m. pl. [LC] Punt de ganxet que consisteix a passar el fil una o més vegades formant una sèrie de columnes de fil.
pilar
1 1 m. [LC] [AQ] [AR] [OP] Suport vertical, considerablement més alt que ample, fet de pedra, maons, formigó, ferro, etc. Un terrat sostingut per pilars.
1 2 m. [LC] Pila anàloga de pedres, maons, etc., que serveix de molló.
1 3 m. [LC] En un moble, columna.
2 m. [JE] Figura formada pels castellers, consistent en un sol casteller a cada pis.
3 m. [GL] pilar coronat Pinacle que es forma generalment en dipòsits incoherents, d’origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l’erosió els vessants quasi verticals del pinacle.
4 m. [MI] En una mina, massa vertical de mineral que hom ha deixat per tal d’evitar l’esfondrament del sostre d’una sala.
5 m. [GL] En alp., contrafort o esperó rocós i vertical, destacat com una torre, aferrat a la paret d’escalada.
pilastra
1 f. [LC] [AQ] [AR] Element de construcció anàleg a la columna però de secció quadrada o rectangular, sovint adossada a un mur o a una paret.
2 f. [LC] [AQ] Massís d’obra de secció rectangular que es posa de tant en tant en una balustrada, una barana, etc.
pilastró
m. [LC] [AQ] PILASTRA.
pilater pilatera
m. i f. [LC] [PR] [IQ] Persona que prepara la pasta per a la fabricació de paper.
pileal
adj. [BO] PILEIC.
pileic -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent al píleu.
piler pilera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa les piles de carbó o les de fang a les rajoleries.
pilera
f. [LC] Pila 1.
píleu
m. [BO] Part superior d’un bolet.
pili
1 m. [ZOA] Cim del cap d’un ocell des del bec a la part posterior del coll.
2 m. [HIH] [ED] [LC] Gorra usada pels esclaus romans alliberats.
3 m. [BO] PÍLEU.
pili-
[LC] V. PILO-.
pilífer -a
adj. [LC] Cobert de pèls.
piliforme
adj. [LC] FILAMENTÓS.
pillada
f. [LC] Acció pròpia d’un pillet.
pillar
v. tr. [LC] Emparar-se violentament (d’una cosa).
pillard pillarda
1 m. i f. [LC] Persona que té l’habitud de pillar.
2 m. i f. [LC] Noi, noia.
pillardejar
v. intr. [LC] Fer actes de pillard.
pilleria
f. [LC] Qualitat de pillet.
pillet pilleta
m. i f. [LC] Murri, múrria.
pilloc -a
adj. [LC] Embriac 1 1.
pilloscar
v. tr. [LC] Fer-se seva (una cosa que té un altre) furtant-la.
pil·lular
adj. [LC] Semblant a una píndola. Massa pil·lular.
piló
1 1 m. [LC] Bloc feixuc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual es posa la cosa que s’ha de tallar, capolar, picar. Piló de carnisser. Piló de cuina. El condemnat tenia ja el cap sobre el piló.
1 2 [LC] piló de sabater Piló quadrat que serveix als sabaters per a emmotllar la sola.
1 3 m. [IMI] Pedra grossa per a fer pes sobre la biga d’una premsa.
1 4 m. [IMI] Pes de la romana.
2 1 m. [LC] Munt 2.
2 2 m. [AQ] Pilot de fang treballat per a fer teules o altres objectes semblants.
2 3 m. [GG] PA DE SUCRE.
2 4 m. [IMI] Pa de verema trepitjada que es posa a la premsa per a esprémer-lo.
3 1 m. [IMI] Fonament consistent en un cilindre llarg de formigó armat que penetra profundament en el sòl i transmet la càrrega a terrenys més forts que els poc profunds.
3 2 m. [OP] Pilar petit, de pedra, de formigó o de ferro, generalment de forma de tronc de con o de tronc de piràmide, col·locat a la via pública per a privar el pas o l’aparcament de vehicles o per a senyalitzar un punt singular. Piló quilomètric.
4 m. [AQ] Construcció massissa, de quatre costats i un poc atalussada, que servia de portalada dels temples en l’art egipci.
5 1 m. [NU] PESAL.
5 2 m. [NU] Pila 10 1.
pilo- [o pili-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. pilus, ‘pèl’. Ex.: pilosebaci, piliforme.
pilona
f. [LC] [IMI] Piló gran.
pilonar
v. intr. [AQ] Clavar pilons.
pílor
m. [ZOA] [LC] [MD] Orifici de comunicació de l’estómac amb l’intestí.
pilòric -a
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al pílor.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] En la regió del pílor. Glàndules pilòriques.
piloroplàstia
f. [MD] Cirurgia plàstica del pílor, que consisteix a separar longitudinalment, per incisió, una estretor pilòrica i després a practicar transversalment una sutura.
pilorriza
f. [BO] Caliptra 1.
pilós -osa
1 adj. [ZOA] [BO] [MD] Pelut, pilífer.
2 adj. [MD] [ZOA] [BO] Relatiu o pertanyent als pèls. Fol·licles, bulbs, pilosos.
pilositat
1 f. [MD] Qualitat de pilós o pelós.
2 f. [MD] Indret pilós del cos humà.
pilot1
1 m. [LC] Munt de coses en desordre. En un racó de la cambra hi havia un pilot de llibres.
2 m. [LC] Matèria amassada formant una bola. Un pilot de cera. Un pilot de cabells, de palla. Els pilots de llana que es fan en els matalassos.
pilot2
1 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que pot menar per totes les mars del món una nau mercant que no excedeixi cert tonatge.
2 m. i f. [SP] [TRG] [PR] Persona que dirigeix una aeronau, un automòbil o una motocicleta, especialment en una competició.
3 m. i f. [LC] PER EXT. Ser el pilot d’una empresa.
4 [TRG] [PR] pilot de proves Persona especialitzada en la provatura d’automòbils o en la verificació de les qualitats tècniques d’aeronaus.
pilota
1 f. [LC] [SP] Cos esfèric que segons la seva grandària, la seva forma i els materials de què està fet, s’utilitza per a jugar a diversos jocs o en la pràctica d’esports com ara el tennis, el tennis de taula, el futbol, etc.
2 1 f. [LC] fer anar algú com una pilota Fer-lo anar d’un lloc a l’altre.
2 2 [LC] tornar la pilota Donar resposta escaient a una escomesa, una paraula ofensiva, etc.
3 f. [DE] Bala de pedra, de plom, etc., amb què es carregaven els canons, els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues.
4 1 f. [HO] [LC] Massa de pa ratllat, carn capolada, ou batut, farina, etc., que se sol afegir al bullit per a fer-lo més substanciós. Un tall de pilota. Tirar pilota a l’olla.
4 2 f. [LC] [HO] MANDONGUILLA.
5 1 f. pl. [LC] VULG. Testicles.
5 2 [LC] agafar algú en pilotes Agafar-lo d’improvís.
5 3 [LC] en pilotes loc. adv. Despullat, a pèl.
6 f. [SP] Esport en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb un estri, contra una paret d’un frontó o d’un trinquet.
7 f. [ECT] Procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici.
8 f. [IT] Manyoc de fils sobrers d’un ordit que el teixidor cabdella perquè no s’emboliquin amb els altres.
pilotada
f. [LC] Cop fort de pilota.
pilotaire
m. i f. [LC] [PR] Jugador de pilota, especialment de frontó.
pilotar
v. tr. [TRA] [TRG] [EI] Conduir (un vaixell, un avió, un automòbil de competició, una nau espacial).
pilotari
m. i f. [PR] [SP] [LC] Persona que practica l’esport de la pilota.
pilotatge
1 m. [TRG] [TRA] Acció de pilotar.
2 m. [LC] [TRA] [TRG] Ofici de pilot.
piloteig
1 m. [LC] Acció de pilotejar.
2 m. [LC] [SP] Sèrie de moviments de la pilota fins a fer un punt del joc.
pilotejar
v. intr. [LC] [SP] Els jugadors, intercanviar la pilota sense intenció ofensiva, especialment abans de començar un partit.
piloter pilotera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici fer pilotes.
2 adj. [LC] [ZOI] Que fa pilotes. Escarabat piloter.
pilotí
m. [TRA] Aprenent de pilot.
pilotilla
f. [LC] MANDONGUILLA. Pilotilles amb suc.
pilú
[pl. -ús]
m. [LC] [IT] Empesa amb lligat de plana, teixida amb ordit prim i trama gruixuda, que serveix per a fer la franel·la de cotó estampada.
pimelitis
f. [LC] [MD] Inflamació del teixit adipós.
piment
m. [LC] Pebre 1.
pimentó
m. [LC] Pebrot 1 1.
pim-pam
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll produït per una sèrie de cops secs o de trets d’arma de foc.
pimpinella
1 1 f. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les rosàcies, de tiges dretes, fulles pinnaticompostes amb els folíols ovats o oblongs i dentats, les fulles basals disposades en roseta, flors verdes i petites, agrupades en glomèruls esfèrics, i fruit en aqueni, que es fa a les pastures i als fenassars (Sanguisorba minor).
1 2 [BOS] pimpinella major Herba de la família de les rosàcies, semblant a la pimpinella, però més robusta i amb el calze vermell fosc, pròpia dels prats humits de muntanya (Sanguisorba officinalis).
1 3 [BOS] pimpinella petita Pimpinella 1 1.
2 1 f. [BOB] pimpinella morada Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, d’olor de fruita i aspecte variable, sovint amb reflexos bruns, però que presenta sempre tonalitats morades o blavoses, sobretot a les làmines i a la cama (Lepista nuda).
2 2 [BOB] pimpinella morada petita Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de color violeta, comestible poc apreciat (Laccaria amethystina).
2 3 [BOB] pimpinella rosada Bolet de l’ordre de les tricolomatals, més aviat petit, de color de rajola, amb làmines de color rosat, gruixudes i separades, comestible poc apreciat (Laccaria laccata).
pimpineta
f. [LC] [AGA] [BOS] Trepadella 1.
pinàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes del grup de les coníferes, generalment arbres resinosos, monoics, amb fulles aciculars, flors masculines amb estròbils i flors femenines molt reduïdes i agrupades en cons que, en madurar, esdevenen òrgans fructífers llenyosos, i llavors generalment amb una ala, pròpies en llur majoria de l’hemisferi boreal, a la qual pertanyen els pins, els avets i els cedres.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pinacle
1 m. [LC] [AR] Pilar terminal acabat generalment en punta. Els pinacles de les torres.
2 m. [LC] PER EXT. El pinacle de la glòria.
pinaco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pínax pínakos, ‘post’, ‘quadre pintat’. Ex.: pinacòleg.
pinacoide
m. [GL] Poliedre obert format per dues cares simètriques respecte a un centre d’inversió, un eix binari o un pla de simetria.
pinacòleg pinacòloga
m. i f. [AR] [PR] Persona que es dedica a la pinacologia.
pinacologia
f. [AR] Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la importància de l’empremta de les eines i llur recorregut.
pinacoteca
f. [AR] [LC] Galeria o museu de pintures, de representacions pictòriques.
pinar
m. [LC] [BOC] [AGF] PINEDA.
pinassa
1 1 f. [LC] [BOS] [AGF] Pi d’escorça grisenca i capçada amplament cònica, amb les fulles força llargues i gruixudes, de dues en dues, i les pinyes més aviat petites, d’un bru clar i gairebé simètriques, que fa boscos a la part inferior de l’estatge montà i sobretot a les contrades interiors (Pinus nigra ssp. salzmannii o P. clusiana).
1 2 [BOS] [AGF] pinassa austríaca Pinassa de fulles més fosques i rígides, pròpia de l’Europa centreoriental, plantada de vegades com a ornamental i per a repoblacions forestals (Pinus nigra ssp. nigra).
1 3 f. [LC] [BOS] [AGF] PI ROIG.
2 f. [LC] [BOS] [AGF] Fullaraca de pi.
pinastre
m. [BOS] [AGF] Pi d’escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster).
pinates
f. pl. [BOS] PINÒPSIDS.
pinc
m. [LC] [TRA] Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines.
pinça
1 f. [LC] [ECO] [usat generalment en pl.] Instrument format per dues peces a manera de mandíbules que poden estrènyer-se per l’acció de la mà o una molla, que serveix per a agafar coses petites, subjectar papers, objectes, etc. Pinces de dolços. Pinces de gel. Pinces de sucre. Pinces d’estendre la roba. Pinces de depilar. Pinces de cirurgia.
2 f. [LC] [ZOA] Pota anterior de certs crustacis que els serveix com a òrgan de prensió.
3 f. [LC] Plec cosit per a estrènyer certes parts d’un vestit.
pinçada
f. [LC] Acció de pinçar. Pegar pinçada.
pinçador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que serveix per a pinçar.
2 f. [IT] pinçadora de bales Obridora de bales que arrenca petits flocs de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i les barreja en proporcions determinades.
pinçament
m. [LC] [MD] Compressió d’un òrgan o part del cos entre dos ossos, dues superfícies, etc. Pinçament d’un nervi.
pinçanàs
[pl. -assos]
m. [LC] Ulleres que se subjecten al nas per mitjà d’una molla que el pinça.
pinçar
1 v. tr. [LC] Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces.
2 1 tr. [MU] En certs instruments de cordes, com la guitarra, l’arpa, etc., estirar (les cordes) amb els dits o un plectre i deixar-les anar a continuació.
2 2 tr. [MU] Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits.
pindàric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al poeta grec Píndar.
píndola
f. [LC] [MD] Medicament afaiçonat en forma de boleta recoberta d’una capa llisa per a facilitar-ne la deglució.
pinè
m. [QU] Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, de fórmula C10H16, principal constituent de l’essència de trementina.
pineal
1 adj. [ZOA] [LC] Que té forma de pinya.
2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la glàndula pineal.
pineda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de pins.
pinetell
1 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les russulals, de color més clar que el rovelló, ocre ataronjat, i làtex de color taronja, abundant en pinedes de muntanya (Lactarius deliciosus).
2 m. [LC] [BOB] Rovelló 1.
3 m. [BOB] Molleric 2.
4 [BOB] pinetell boixat a) Pinetella 3.
4 [BOB] pinetell boixat b) Rovellola 1.
5 [LC] [BOB] pinetell bord a) ROVELLÓ DE CABRA.
5 [BOB] pinetell bord b) LLETEROLA DE LLET GROGA.
6 [BOB] pinetell clar MOLLERIC CLAR.
7 [BOB] pinetell d’avet Bolet de l’ordre de les russulals, propi de les avetoses i més fat que el pinetell (Lactarius salmonicolor).
8 [BOB] pinetell de cabra ROVELLÓ DE CABRA.
9 [BOB] pinetell de calceta MOLLERIC DE CALCETA.
pinetella
1 f. [BOB] Pinetell 1.
2 f. [BOB] Rovelló 1.
3 f. [BOB] Pinetell parasitat per l’ascomicet Peckiella lateritia, i, com a conseqüència, de carn més densa, deformada i sense làmines.
pinetó
m. [LC] Pi petit.
pingdai
m. [ZOO] GAVOT.
ping-pong
m. [LC] [SP] TENNIS DE TAULA.
pingponguista
m. i f. [SP] [PR] Jugador de tennis de taula.
pingüí
m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels esfenisciformes, de plomatge fosc al dors i blanc al pit i al ventre, de plomes curtes i ales semblants a alots, impròpies per al vol.
pingüícula
f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Pinguicula, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, un xic suculentes i amb glàndules viscoses, que digereixen petits insectes, i flors violàcies, bilabiades i amb un esperó, sobre llargs peduncles, pròpia d’indrets humits i de degotalls.
pinífer -a
adj. [LC] Que produeix pins.
pinna
f. [BO] Divisió de primer grau de la fulla pinnada d’una falguera.
pinnat -ada
1 adj. [BO] Compost de parts o branques disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma. Nervadura pinnada. Fulles pinnades.
2 adj. [BO] PINNATICOMPOST.
pinnaticompost -a
adj. [BO] Amb folíols disposats d’una manera pinnada. Fulla pinnaticomposta.
pinnatífid -a
adj. [BO] Fes d’una manera pinnada. Fulla pinnatífida.
pinnatilobat -ada
adj. [BO] Lobat d’una manera pinnada.
pinnatilobulat -ada
adj. [BO] Lobulat d’una manera pinnada.
pinnatinervat -ada
adj. [BO] PINNATINERVI.
pinnatinervi -èrvia
adj. [BO] De nervadura pinnada. Fulla pinnatinèrvia.
pinnatipartit -ida
adj. [BO] Partit d’una manera pinnada. Fulla pinnatipartida.
pinnatisecte -a
adj. [BO] Seccionat d’una manera pinnada. Fulla pinnatisecta.
pinnípedes
1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers carnívors, caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica, amb les potes a propòsit per a la natació i el cos fusiforme, que comprèn les foques, les morses i els otàrids.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
pínnula
1 f. [FIA] [AQ] En un instrument topogràfic o astronòmic, conjunt de dos fils paral·lels o de dues plaques amb escletxes encarades que serveix per a dirigir visuals.
2 f. [BO] Divisió de segon o tercer grau de la fulla pinnada d’una falguera.
pinocitosi
f. [BI] Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics.
pinòpsids
1 m. pl. [BOS] Classe de plantes de la subdivisió dels coniferofitins, amb les flors femenines molt reduïdes i agrupades en òrgans amb estròbils, que inclou, a part de diversos representants fòssils, les coníferes pròpiament dites i el petit grup dels teixos.
2 m. [BOS] Individu d’aquesta classe.
pinsà
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 15 centímetres de llargada, de plomatge castany al dors, gris blavós al cap i amb dues barres blanques a les ales (Fringilla coelebs).
2 [ZOO] pinsà borroner Ocell de la família dels fringíl·lids, d’aspecte arrodonit, amb el dors blau i negre i l’abdomen vermell (Pyrrhula pyrrhula).
3 [ZOO] pinsà carminat Ocell de la família dels fringíl·lids, amb el plomatge del cap, del pit i del carpó de color carmí (Carpodacus erythrinus).
4 [ZOO] pinsà mec Ocell de la família dels fringíl·lids, amb el carpó blanc i el pit i les espatlles rogenques (Fringilla montifringilla).
5 [ZOO] pinsà trompeter Ocell de la família dels fringíl·lids, propi del nord d’Àfrica (Rhodopechys githagineus).
pinsap
m. [BOS] [AGF] Arbre del grup de les coníferes, semblant a l’avet, però de fulles rígides i disposades tot al volt de les tiges, propi de les muntanyes d’Andalusia i sovint cultivat com a ornamental (Abies pinsapo).
pinso
1 m. [LC] [AGR] Aliment sec que es dona al bestiar.
2 [AGR] pinso compost Pinso complementat amb vitamines i minerals, habitualment preparat d’una manera industrial.
pinta1
1 1 f. [LC] [ED] Estri que consisteix en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, etc., proveïda de dents o pues més o menys espesses en una de les seves vores llargues o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar el cabell. Pinta de pua.
1 2 f. [LC] [ED] Làmina anàloga a la pinta, de forma més o menys arquejada, que s’empra per a subjectar el cabell o com a adornament.
2 1 f. [LC] Estri de funció anàloga a la d’una pinta en alguns oficis.
2 2 [IT] pinta de desfer Pinta d’agulles d’acer emprada pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.
2 3 f. [IMF] Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques.
3 f. [IMF] Testa d’una doga de barril.
4 f. [BO] Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les làmines o als porus.
5 f. [LC] [ZOP] ESPARRALL.
6 1 f. [BOS] CARDÓ.
6 2 [BOS] pinta de bruixa AGULLETES DE BRUIXA.
6 3 [BOS] pinta de moro CARDÓ.
6 4 [LC] [BOS] pinta de Venus AGULLES DE PASTOR.
pinta2
1 f. [LC] Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal, en la massa d’un mineral.
2 f. [LC] [JE] Senyal que tenen les cartes en els seus dos extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen.
pinta3
1 f. [LC] Aspecte 1. Aquell noi fa mala pinta.
2 1 m. i f. [LC] POP. Sovint precedit de l’adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta.
2 2 adj. [LC] És una criatura bastant mala pinta.
pintada1
1 f. [LC] Acció de pintar; l’efecte.
2 f. [LC] Paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d’un lloc públic. L’endemà aparegueren pintades demanant l’alliberament dels presos polítics.
pintada2
f. [LC] [ZOO] POLLA PINTADA.
pintador pintadora
m. i f. [IT] [PR] [LC] Operari encarregat del funcionament d’una màquina d’estampar.
pintaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica o ven pintes.
pintallavis
m. [ED] [LC] Cosmètic en forma de barreta per a pintar-se els llavis.
pintar
1 1 v. tr. [LC] [AR] Revestir d’una capa de color. Pintar les portes d’una casa, els ferros d’una reixa. Pintar de blau, de vermell. Pintar-se les ungles.
1 2 v. tr. [LC] MAQUILLAR. Pintar-se la cara, les pestanyes, els ulls, etc.
2 1 tr. [LC] [AR] Representar en una superfície per mitjà de colors. Pintar un paisatge.
2 2 tr. [LC] PER EXT. La imatge dels objectes es pinta a la retina.
2 3 tr. [LC] Descriure 1. No és tan boig com el pintes. Ell, això, ens ho pinta molt fàcil, però ja veureu com no ho és gens. L’autora ha pintat admirablement els costums d’aquella gent.
2 4 [LC] no pintar-hi res No tenir-hi cap paper, no importar, no significar res. Tu, aquí, no hi pintes res.
2 5 [LC] pintar la cigonya Fer creure el que no és.
3 tr. [IT] Estampar (teixits), especialment a mà.
pintat2
1 m. [LC] Operació de pintar.
2 m. pl. [LC] Robes pintades o estampades. Una fàbrica de pintats de cotó.
pintat3 -ada
1 adj. [LC] Naturalment matisat de diversos colors.
2 [LC] anar que ni pintat [o anar com a pintat, o anar pintat] Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos. Aquest vestit et va pintat.
3 [LC] el més pintat El més hàbil, apte, experimentat.
pintatge
m. [IT] Estampació de robes.
pinte
1 m. [IT] [LC] Instrument proveït de pues, que serveix per a pentinar el jute, rastellar o pentinar el cànem, cardar la llana.
2 1 m. [IT] Joc de lliços.
2 2 [IT] passar un pinte Passar un mateix ordit pels lliços i la pua.
3 m. [LC] ANT. Pinta11.
4 m. [LC] Relleix en una paret per a tenir-hi alguns objectes, especialment el que hi ha a la part inferior de la campana d’una xemeneia.
pinter pintera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven pintes.
pintor pintora
1 m. i f. [LC] [PR] [AR] Persona que té per ofici pintar parets, sostres, portes, etc. Un pintor decorador.
2 m. i f. [LC] [AR] Persona que exerceix l’art de la pintura. Un pintor de paisatges, de retrats.
pintoresc -a
1 adj. [LC] [AR] Que per l’efecte agradable o curiós que fa a la vista sembla a propòsit per a fer-ne una pintura. Un paratge pintoresc.
2 adj. [LC] Que descriu vivament, animadament, les coses. Un autor amb un estil pintoresc.
3 adj. [LC] Estrany, estrafolari.
pintorescament
adv. [LC] D’una manera pintoresca.
pintoresquisme
m. [LC] Qualitat de pintoresc.
pintura
1 f. [LC] [AR] Art de pintar. Escola de pintura.
2 1 f. [LC] [AR] Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa.
2 2 f. [LC] [AR] Representació pictòrica. Una exposició de pintures.
2 3 f. [LC] PER EXT. L’escriptora fa una pintura exacta dels costums dels pobles melanesis.
2 4 [LC] [AR] pintura a l’oli Pintura feta emprant colors preparats amb oli.
2 5 [AR] pintura al fresc Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una capa fresca de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua.
2 6 [AR] pintura al tremp Pintura feta amb colors preparats amb líquids glutinosos: goma, aiguacuit, etc.
2 7 [AR] pintura de gènere Pintura que representa escenes de costums, de la vida comuna.
2 8 [AR] pintura encàustica Pintura feta amb cera amb què els colors es combinen, la qual es fon després mitjançant ferros calents restant així fixats els colors.
3 f. [AQ] Revestiment d’una superfície fet amb pintura.
4 f. [IQ] [LC] [QU] Matèria líquida o pastosa acolorida amb un pigment i preparada per a pintar superfícies. Un pot de pintura. Agafar la pintura amb el pinzell.
pinxar
v. tr. [LC] [JE] Algú, fer sortir successivament les pintes (de les cartes) que té a la mà per saber-ne el joc.
pinxejar
v. intr. [LC] Fer el pinxo.
pinxo
m. [LC] Home que fa gala d’ésser valent, que tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por. Una colla de pinxos dels barris baixos.
pinya
1 1 f. [LC] [BO] [BOS] Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d’altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoidalment, d’una manera densa, damunt una tija curta. Esberlar una pinya per treure’n els pinyons.
1 2 f. [BOS] Pinya del pi pinyer.
2 1 f. [BO] Òrgan o part vegetal en forma de pinya.
2 2 [AGA] pinya americana [o pinya tropical] Infructescència comestible de l’ananàs.
3 1 f. [BOS] [AGA] pinya blava Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles cintiformes totes basals i flors d’un blau violaci, en inflorescència corimbiforme terminal, pròpia de les terres mediterrànies meridionals i de vegades cultivada als jardins (Scilla peruviana).
3 2 [BOS] pinya groga Planta de la família de les crassulàcies, de tija un xic llenyosa i ramificada, fulles suculentes, espatulades i reunides en rosetes terminals i flors grogues, molt nombroses i en panícula compacta, originària del nord d’Àfrica i cultivada a les contrades litorals (Aeonium arboreum).
3 3 [BOS] pinya de cardar borda CARDÓ.
3 4 [LC] [BOS] pinya de Sant Joan Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatipartides o pinnatisectes, blanquinoses per sota, i flors purpúries o blanquinoses agrupades en capítols grossos amb aspecte de pinya, pròpia de contrades mediterrànies (Leuzea conifera).
4 1 f. [LC] Conjunt de persones o coses unides o agregades estretament. Una colla d’amics, formar una pinya.
4 2 f. [LC] [JE] [AN] Conjunt de persones que sostenen el basament d’un castell humà.
5 f. [LC] agafar la pinya EMBRIAGAR-SE.
6 f. [LC] Cop, especialment cop de puny.
7 f. [LC] [IT] TEMPLÀS.
8 f. [IMI] [ML] Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat l’or o l’argent.
9 1 f. [TRA] Nus fet al cap d’una corda teixint els seus blens.
9 2 [LC] [TRA] pinya de rosa Nus de pescador en forma de pom.
pinyac
m. [LC] Cop de puny.
pinyata
f. [LC] [JE] Olla, especialment la que es posa penjada a certa altura perquè hom procuri rompre-la d’un cop de bastó anant amb els ulls tapats.
pinyer -a
adj. [LC] Que fa pinyes.
pinyera
f. [BOS] PINYA DE SANT JOAN.
pinyin
m. [FL] Sistema oficial de transcripció dels sons del xinès mandarí a l’alfabet llatí.
pinyó1
1 1 m. [LC] [BOS] Llavor del pi, de forma el·lipsoidal i clofolla molt dura, generalment amb una ala en forma de mitja hèlice.
1 2 m. [BOS] Llavor comestible del pi pinyer, grossa i sense ala o quasi.
2 m. [BOS] pinyons de rata CRESPINELL GROS.
3 m. pl. [LC] Diner 2 1. Té molts pinyons.
4 m. [IMI] Tap cònic, petit, per a ampolles petites.
pinyó2
1 1 m. [LC] [EI] Roda dentada petita que engrana, directament o per mitjà d’una cadena, amb una roda dentada més gran. Pinyó de bicicleta. Els pinyons d’un rellotge.
1 2 [EI] pinyó lliure Pinyó que transmet el moviment en un únic sentit de rotació.
2 m. [AR] [AQ] Part superior, de forma triangular, de la façana d’un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat.
3 1 m. [HIG] En heràld., figura en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons que representa el pinyó arquitectònic.
3 2 m. [HIG] En heràld., muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles alternats de metall i color.
pinyoc
m. [LC] PINYOCA.
pinyoca
f. [LC] Pinya del pi negre.
pinyol
1 1 m. [LC] [BO] Part interna, llenyosa, d’un fruit carnós, que sol correspondre a l’endocarpi. Un pinyol de préssec. Pinyol d’oliva.
1 2 m. [LC] PINYOLADA.
2 1 m. [LC] Pedra en una rajola, teula, etc., que es converteix en calç quan es cou.
2 2 m. [LC] Part granelluda i inservible de la terra de terrisser.
3 m. [IT] Residus dels rebutjos de la borra del cotó.
4 m. [LC] [MU] Nota aguda i sostinguda donada per un cantant. Ha acabat l’ària amb un pinyol.
5 [LC] de pinyol vermell loc. adj. De gran qualitat.
pinyola
f. [LC] [AGA] PINYOLADA.
pinyolada
f. [LC] [AGA] Residu de l’oliva després de l’extracció de l’oli.
pinyolar
v. intr. [LC] [BO] [AGA] Una fruita, formar i endurir el pinyol. Les olives pinyolen pel juliol.
pinyolenc -a
adj. [LC] Amb molt pinyol. Una magrana pinyolenca.
pinyolet
m. [AQ] [OP] Granulat de pedra de 5 a 18 mil·límetres de grandària.
pinyonada
f. [LC] [HO] Menja feta de pinyons cuits amb sucre i blanc d’ou.
pinyonaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a abastar pinyes dels pins, a vendre pinyons torrats.
pinyonat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., format per pinyons, s’aplica a una línia de partició.
2 adj. [HIG] Compost per línies disposades en angles rectes en forma de graons, s’aplica a un escut quarterat en sautor.
pinyonenc -a
adj. [LC] [GL] Constituït per elements de la mida d’un pinyó, s’aplica a una roca conglomerada.
pinyonets
m. pl. [BOS] CRESPINELL BLANC.
pinzell
1 1 m. [LC] [IMI] Feix de pèls fixat a l’extrem d’un mànec de fusta, de ploma, etc., per a estendre els colors sobre la superfície que hom pinta.
1 2 m. [LC] Treball del pintor, manera individual d’un pintor. S’hi veu el pinzell del Ticià.
1 3 m. [LC] PER EXT. El vigor del pinzell de Sèneca.
2 m. [LC] Feix de pèls, de plomes, de fils, anàleg a un pinzell.
3 m. [LC] [BOS] Mata petita de la família de les compostes, grisenca, de fulles linears, tomentoses i blanquinoses per sota, i capítols purpuris, estretament cilíndrics i situats al capdamunt de les branquetes, que es fa a les brolles mediterrànies (Staehelina dubia).
pinzellada
1 f. [LC] Traç fet amb un pinzell.
2 f. [LC] Expressió viva d’un tret característic. Amb una pinzellada, l’autor aclareix tot un període històric.
pinzellar
v. tr. [LC] Pintar, untar, xopar, amb un pinzell.
pió
m. [FIN] Partícula hadrònica de la família dels mesons, de spin nul i de massa aproximadament igual a 276 vegades la de l’electró.
pio- [o pi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pýon, ‘pus’. Ex.: piòcit, piogènic, piofilàtic, piorrea, piohèmia, pièmia.
pioc1
m. [LC] [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en un cap que sosté diferents cordills proveïts d’un ham.
pioc2
1 m. [LC] [ZOO] [AGR] GALL DINDI.
2 m. [ZOO] Ocell de la família dels otídids, d’aproximadament 1 metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries eurasiàtiques (Otis tarda).
3 [ZOO] pioc salvatge Pioc2 2.
pioc3 -a
1 adj. [MD] Defallit, malalt. La noia semblava desganada i tota pioca.
2 [LC] estar pioc [o anar pioc] Estar clocpiu. Els pollets van piocs.
pioca
f. [ZOO] POLLA DÍNDIA.
piodèrmia
f. [MD] Dermatosi supurativa.
piogen -ògena
adj. [MD] Que provoca supuració. Microbi piogen.
piogènesi
f. [MD] Formació de pus.
pioide
1 adj. [LC] [MD] Semblant al pus.
2 adj. [LC] [MD] De la naturalesa del pus.
pioixa
1 f. [LC] Eina que per un cap té una punta i per l’altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per a remoure la terra, tallar branques, etc.
2 [LC] anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat.
piola
f. [IT] Fil de cànem fet amb bri, emprat especialment per a armar peces de xarxa.
piolet
m. [LC] [SP] Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç o neu.
pioner pionera
m. i f. [LC] Persona que va obrint camí en les exploracions de noves terres, en els avenços científics, en el progrés, etc. Aquelles dones van ser les veritables pioneres del feminisme.
pioquejar
v. intr. [LC] MALALTEJAR.
pioquer pioquera
m. i f. [LC] [PR] INDIOTAIRE.
piorna
f. [BOS] PEÒNIA DE MUNTANYA.
piorrea
1 f. [MD] Inflamació purulenta a l’entorn de les dents.
2 [MD] piorrea alveolar PERIODONTITIS.
pipa
1 f. [LC] [ED] [AGF] Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, rabassa de bruc, guix, escuma de mar, amb un tub prim que arrenca del fons terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, usat per a fumar tabac i a vegades altres substàncies com l’opi. Omplir la pipa. Fumar una pipa.
2 1 f. [LC] XUMET.
2 2 [LC] fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca.
2 3 [LC] fer pam i pipa V. PAM1.
3 f. [AGA] Bota de fusta petita.
4 f. [LC] [BOB] Bolet de consistència llenyosa i color bru vermellós, com lacat, medicinal, que creix al peu de troncs tallats o sobre arrels soterrades (Ganoderma lucidum).
5 f. [EI] Peça giratòria del distribuïdor d’encesa d’un motor que trasllada l’alta tensió de la bobina a cadascuna de les bugies.
pipada
f. [LC] Xuclada de fum d’una pipa, d’un cigar.
pipar
1 v. intr. [LC] Xuclar el fum d’una pipa, d’un cigar. No pipis tan fort, que et marejaràs.
2 intr. [LC] POP. Beure1 1 14.
pipella
f. [LC] PARPELLA.
pipellejar
v. intr. [LC] PARPELLEJAR.
piperàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres, arbustos i lianes, de fulles simples amb glàndules que contenen essències, flors molt petites, sense periant, disposades en raïms o espigues, i fruit en drupa, pròpies de les terres intertropicals, a la qual pertanyen el bètel, la cubeba i el pebrer.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
piperazina
f. [QU] Compost heterocíclic saturat amb un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen en posicions diametralment oposades, que ha estat emprat com a remei contra la gota.
piperidina
f. [QU] Compost heterocíclic saturat amb un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen, bàsic, amb forta olor de pebre.
piperina
f. [QU] Alcaloide del grup de la piperidina, obtingut del pebre.
piperita
adj. [BOS] menta piperita V. MENTA.
piperonal
m. [QU] Aldehid aromàtic bicíclic, de fórmula C8H6O3, emprat en medicina i perfumeria.
pipeta
f. [LC] [QU] Tub de vidre eixamplat en la seva part mitjana que, omplert de líquid per succió o per immersió, no el deixa anar fins a treure el dit amb què s’ha obturat el seu extrem superior, i serveix per a transvasar volums coneguts de líquid.
pipínid pipínida
1 m. i f. [HIH] Membre d’una família descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als pipínids.
pipioli
m. [LC] Jove de la primera volada, inexpert. Necessito algú que s’hi entengui i no aquest pipioli.
pipirigall
m. [LC] [BOS] [AGA] Trepadella 1.
pipiripip
m. [LC] [BOS] ROSELLA.
pipiu
1 m. [BOS] pipiu blanc Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles linears, totes basals, flors blanques, amb el nervi medial dels tèpals verdós, reunides en llarg raïm, i fruit en càpsula, que es fa als fenassars i als marges de camps de les terres mediterrànies (Ornithogalum narbonense).
2 [BOS] pipiu blau CALABRUIXA GROSSA.
piqué
[pl. -és]
m. [LC] [IT] Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què es fabrica.
piquer
m. [LC] [DE] [PR] Soldat armat d’una pica.
piquet1
1 m. [LC] [DE] Grup poc nombrós de soldats, que sol dur a terme serveis extraordinaris.
2 m. [ECT] Grup poc nombrós de persones que impedeix que altres entrin al treball, vagin a votar, etc., o bé que es manifestin a favor o en contra d’alguna idea.
piquet2
m. [TRA] Part sobirana de la roda de proa d’un llagut de l’Ebre.
piquet3
m. [AQ] [OP] Peça petita, generalment de fusta, per a clavar en un punt o en una alineació que cal assenyalar.
pir-
[LC] V. PIRO-.
pira
f. [LC] Foguera emprada en algunes cultures per a cremar els cossos dels difunts, i antigament per a executar els condemnats a morir cremats pel foc.
piracant
m. [LC] [BOS] Arbust de la família de les rosàcies, espinós i semicaducifoli, de fulles el·líptiques i dentades, flors blanques en corimbes i fruits vermells, que es fa de vegades a les bardisses i es cultiva com a ornamental (Pyracantha coccinea o Cotoneaster pyracanthus).
piragua
f. [LC] [TRA] [SP] Embarcació estreta, llarga i molt lleugera, propel·lida amb pales.
piragüisme
m. [SP] Esport nàutic que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac en aigües tranquil·les o en aigües vives.
piragüista
m. i f. [SP] [PR] Persona que practica el piragüisme.
piral
m. [AGA] [ZOI] Insecte lepidòpter de famílies diverses, que causa danys als cultius. Piral de la vinya. Piral de l’olivera.
piramidal
1 1 adj. [LC] [GLG] Relatiu o pertanyent a la piràmide.
1 2 adj. [GLG] En forma de piràmide.
2 adj. [LC] Extraordinari 2. Herois d’una força colossal, piramidal.
piramidalment
adv. [LC] EXTRAORDINÀRIAMENT.
piramidat -ada
adj. [GL] Que ha adquirit la forma de piràmide, s’aplica en cristal·lografia a la cara d’un poliedre.
piràmide
1 1 f. [LC] [MT] [GL] Poliedre que té una cara que és un polígon qualsevol, la base, i les altres cares del qual són triangles que tenen un vèrtex comú.
1 2 [MT] piràmide truncada Tronc de piràmide.
2 f. [HIA] [AR] Edifici en forma de piràmide, especialment de base quadrada. Les piràmides d’Egipte.
3 1 f. [GG] piràmide d’edats TRIANGLE D’EDATS.
3 2 [EG] piràmide ecològica Diagrama en què es representa la biomassa o el nombre d’organismes dels nivells tròfic successius d’un ecosistema.
4 1 f. [ZOA] [MD] Formació anatòmica de forma semblant a una piràmide.
4 2 [ZOA] piràmide nasal Nas.
5 f. [GL] Cim agut piramidal. La piràmide de l’Everest.
6 f. [GL] Poliedre cristal·lí obert constituït per un conjunt de cares simètriques a un eix de simetria ternari, quaternari o senari que el tallen en el mateix punt.
piramidó
m. [AR] Petita piràmide quadrangular col·locada damunt un obelisc.
piran
m. [QU] Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté un àtom d’oxigen.
pirandó
m. [LC] tocar pirandó [o tocar el pirandó] V. TOCAR.
piranòmetre
m. [ME] Aparell per a mesurar la radiació total difusa de petita longitud d’ona, incloent-hi la de tot el cel i la reflectida per la superfície terrestre.
piranosa
f. [QU] Forma natural d’alguns sucres, constituïda per un anell de sis membres, que hom pot considerar derivada del piran.
piranya
f. [ZOP] Peix del gènere Serrasalmo, dels rius sud-americans tropicals, de gran voracitat, que, en moles, ataca el bestiar que acudeix a beure al riu.
pirar
v. intr. [LC] POP. Anar-se’n. Pirem, noi, que aquesta discussió acabarà malament.
pirargirita
f. [GLM] Mineral, sulfosal amb antimoni i argent, de fórmula Ag3SbS3, terme extrem antimonial de la sèrie pirargirita-proustita, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color roig sang brillant i és mena d’argent.
pirata
1 adj. [TRA] Relatiu o pertanyent als pirates o a la pirateria.
2 1 m. i f. [LC] [TRA] Lladre de mar, que corre els mars per fer preses.
2 2 m. i f. [LC] Persona cruel i aprofitada.
3 1 adj. [LC] [AF] [TC] [CO] [EL] Mancat de la deguda llicència. Edició pirata. Emissora, ràdio, pirata.
3 2 m. i f. [IN] pirata informàtic Persona que obté il·legalment programes o dades informàtiques sense la llicència corresponent.
piratejar
1 v. intr. [LC] Fer el pirata.
2 tr. [LC] [IN] Copiar il·legalment. Un altre arquitecte li va piratejar el projecte abans de presentar-lo.
pirateria
1 f. [LC] Ofici de pirata.
2 f. [LC] Acte de pirata.
pirazina
f. [QU] Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen en posicions diametralment oposades.
pirazole
m. [QU] Compost heterocíclic insaturat, d’elevada toxicitat, amb un anell de cinc membres que conté dos àtoms de nitrogen en posicions contigües.
pirazolona
f. [QU] Compost carbonílic heterocíclic derivat formalment del pirazole, de fórmula C3H4N2O, que actua com a base copulable en la fabricació d’un grup important de colorants azoics.
pírcing
m. [LC] Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals.
pirè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, de fórmula C16H10.
pirenaic -a
adj. [LC] PIRINENC.
pirenoide
m. [BO] Corpuscle refringent de la cèl·lula de moltes algues, involucrat en el metabolisme dels glúcids.
pirenolíquens
1 m. pl. [BOB] Grup artificial de fongs ascomicets que han sofert liquenificació, caracteritzats per formar les espores en peritecis.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
pirenomicets
1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs ascomicets, que formen els ascs a l’interior de peritecis.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
pirètic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la febre.
2 adj. [MD] De la natura de la febre.
pireto-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pyretós, ‘febre’. Ex.: piretogènesi, piretologia.
piretogen -ògena
adj. [MD] Que provoca febre.
piretre
m. [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles sedoses i grisenques, dos o tres cops pinnatisectes, amb punts glandulosos, i capítols solitaris sobre llargs peduncles, amb el botó groc i la corona de lígules blanques, originària del Mediterrani nord-oriental, antigament força cultivada i emprada com a insecticida (Tanacetum cinerariifolium).
pirèxia
f. [MD] Condició febril.
pirheliòmetre
m. [FIM] [FIF] [ME] Actinòmetre per a mesurar la radiació solar directa que incideix normalment dins un petit angle sòlid, sobre una superfície perpendicular a l’eix d’aquest angle.
píric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al foc.
piridina
f. [MD] [QU] Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen, de fórmula C5H5N, d’olor picant, usat com a antisèptic i com a antiasmàtic.
piridínic -a
1 adj. [QU] Relatiu a la piridina.
2 adj. [QU] Derivat de la piridina.
piriforme
adj. [LC] Que té forma de pera.
pirimidina
f. [QU] [BI] Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen, del qual deriven diverses bases constituents dels àcids nucleics.
pirimidínic -a
adj. [BI] [QU] Relatiu o pertanyent a la pirimidina.
pirineisme
m. [LC] [SP] Pràctica de l’excursionisme als Pirineus amb finalitats culturals i científiques.
pirineista
m. i f. [LC] [SP] Persona que practica el pirineisme.
pirinenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Pirineus.
pirita
1 f. [GLM] [LC] Mineral dimorf del disulfur de ferro, de fórmula FeS2, que cristal·litza en el sistema cúbic, de color groc amb lluïssor metàl·lica, el qual és el sulfur més corrent i s’empra en la fabricació de l’àcid sulfúric i com a font de sofre.
2 [GLM] pirita arsenical ARSENOPIRITA.
3 [GLM] pirita blanca MARCASSITA.
4 [GLM] pirita capil·lar MIL·LERITA.
5 [GLM] pirita de coure CALCOPIRITA.
6 [GLM] pirita de níquel PIRITA CAPIL·LAR.
piriti-
[LC] V. PIRITO-.
piritífer -a
adj. [GL] Que conté pirita.
piritització
f. [GLG] [MI] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de pirita.
pirito- [o piriti-]
[LC] Forma prefixada del mot pirita. Ex.: piritoedre, piritífer.
piritoedre [o piritòedre]
m. [GL] DODECAEDRE PENTAGONAL.
piritós -osa
1 adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a la pirita.
2 adj. [GL] Que conté pirita.
piro- [o pir-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. pŷr, ‘foc’, utilitzada també en química per a indicar que un àcid és derivat d’un altre per la pèrdua d’una molècula d’aigua. Ex.: pirofòbia, piròfil, pirheliòmetre; pirofosfòric, pirogàl·lic, pirofosfat, pirogal·lat.
pirocatecol
m. [QU] Compost fenòlic cristal·lí incolor, de fórmula C6H4(OH)2, emprat en fotografia, en l’obtenció de colorants, com a antisèptic i com a antioxidant.
pirocatequina
f. [QU] Fenol blanc, cristal·lí, produït en la destil·lació de la catequina, usat en fotografia.
piroclast
m. [GL] Fragment de lava o de roca encaixant expulsat per un volcà, de dimensions variables, que arriba al sòl gairebé consolidat.
piroclàstic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als piroclasts.
2 adj. [GL] Format per acumulació de piroclasts. Roca piroclàstica.
piroclor
m. [GLM] Mineral, òxid complex de niobi, tàntal, urani, elements alcalins i de les terres rares, de fórmula (Ca,Na)2Nb2O6(OH,F), que cristal·litza en el sistema cúbic, es troba en pegmatites granítiques d’elements rars i en carbonatites, i és mena de niobi.
piroelèctric -a
adj. [FIF] [GLG] [GL] Relatiu o pertanyent a la piroelectricitat.
piroelectricitat
f. [FIF] [GL] [GLG] Polaritat elèctrica produïda en certs cristalls per un canvi de temperatura.
piròfan -a
adj. [LC] [FIF] Que esdevé transparent per la calor.
piròfil -a
adj. [EG] Que resisteix el foc o que ressorgeix després dels incendis, s’aplica a algunes plantes. La surera, les porrasses i les estepes són plantes piròfiles.
pirofil·lita
f. [GLM] Mineral, fil·losilicat dioctaèdric, de fórmula Al2Si4O10(OH)2, que presenta estrat doble i té les mateixes propietats i aplicacions industrials que el talc.
piròfit
m. [BO] [EG] Planta piròfila.
pirofitisme
m. [EG] Qualitat de piròfil.
pirofòric -a
adj. [IQ] [QU] Que s’inflama espontàniament en entrar en contacte amb l’aire. Ferro pirofòric.
pirofosfat
1 m. [QU] Sal de l’anió de fórmula P2O74-.
2 m. [QU] Anió de fórmula P2O74-.
pirogal·lol
m. [QU] Compost fenòlic cristal·lí, de fórmula C6H3(OH)3, metzinós, emprat en fotografia, obtingut per descarboxilació de l’àcid gàl·lic.
pirogènesi
f. [FIF] Producció de calor.
pirogènic -a
1 adj. [FIF] Que produeix calor.
2 adj. [FIF] Que eleva la temperatura del cos i causa febre.
pirognòsia
f. [QU] Coneixement de les substàncies a través d’assajos pirognòstics.
pirognòstic -a
adj. [FIF] Desenvolupat per la calor. Caràcters pirognòstics d’una substància.
pirogravar
v. tr. [AR] Dibuixar (damunt una superfície de fusta, de cuir, de suro) amb una punta roent.
pirogravat
1 m. [AR] Art de pirogravar.
2 m. [AR] Composició artística o decorativa obtinguda pirogravant.
pirolàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pirolignit
m. [QU] Acetat impur produït per l’acció de l’àcid pirolignós sobre un metall o una substància bàsica.
pirolignós -osa
adj. [IMF] Obtingut per destil·lació de la fusta.
piròlisi
f. [QU] Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.
pirolusita
f. [GLM] Mineral, òxid de manganès, de fórmula MnO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és de color negre i és la mena principal de manganès.
piromagnètic -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al piromagnetisme.
2 adj. [FIF] Que presenta piromagnetisme.
3 m. [FIF] Substància piromagnètica.
piromagnetisme
m. [FIF] Augment de les propietats magnètiques de certs cossos per elevació de la temperatura.
piròman -a
adj. i m. i f. [PS] [LC] [MD] Que pateix de piromania.
piromància
f. [AN] [LC] Endevinació per l’observació de la flama dels sacrificis.
piromania
f. [PS] [MD] Propensió patològica a provocar incendis o a presenciar-los.
pirometamorfisme
m. [GL] Metamorfisme produït a altes temperatures i pressió baixa, especialment pel contacte del magma amb les roques en què encaixa.
piròmetre
m. [FIM] [FIF] Aparell per a mesurar temperatures elevades.
pirometria
f. [FIM] Mesura de la temperatura per mitjà del piròmetre.
piromètric -a
1 adj. [FIM] Relatiu o pertanyent a la pirometria.
2 adj. [FIM] Obtingut per mitjà del piròmetre.
piromorfita
f. [GLM] Mineral, clorofosfat de plom, de fórmula PbPO4Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal, generalment en forma de prismes de color verd.
piromusical
1 adj. [LC] De pirotècnia i música.
2 m. [LC] Espectacle piromusical.
pirona
f. [QU] Oxoderivat del piran.
pirop
m. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Mg3Al2(SiO4)3, de color magrana, que apareix com a mineral accessori de certes roques ultrabàsiques i en roques metamòrfiques riques en magnesi, i és considerat gemma.
piròscaf
m. [TRA] Nau moguda per una màquina de vapor.
piroscopi
m. [FIF] [FIM] Termòmetre diferencial per a mesurar la calor radiant, que té una de les boles argentada o daurada.
pirosi
f. [MD] Sensació de cremor a l’estómac acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent.
piròstat
m. [EI] [FIF] Termòstat per a altes temperatures.
pirosulfat
1 m. [QU] Sal o èster de l’oxoàcid de sofre, de fórmula H2S2O7-.
2 m. [QU] Anió de fórmula S2O72-.
pirotècnia
1 f. [IQ] [JE] [LC] Tècnica de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra.
2 f. [LC] [JE] Lloc on es fabriquen explosius o focs artificials.
pirotècnic -a
1 adj. [IQ] [JE] Relatiu o pertanyent a la pirotècnia.
2 1 m. i f. [PR] [JE] [IQ] Persona versada en pirotècnia.
2 2 m. i f. [JE] [PR] [LC] Persona que fabrica o ven articles de pirotècnia.
piroxènic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al piroxè.
2 adj. [GL] Que conté piroxè.
piroxenoides
1 m. pl. [GLM] Grup d’inosilicats anhidres de simetria triclínica i cadena simple.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels piroxenoides.
piroxens
1 m. pl. [GLM] Grup d’inosilicats anhidres de simetria ròmbica o monoclínica en què cada tetraedre de l’estructura comparteix dos dels seus vèrtexs amb altres dos tetraedres, de manera que es generen cadenes simples de longitud infinita unides entre si mitjançant cations.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels piroxens.
3 [GLM] piroxens alcalins PIROXENS SÒDICS.
4 [GLM] piroxens calcicosòdics Subgrup de piroxens que presenten entre el 20 i el 80 % de les posicions de cations d’enllaç de l’estructura ocupades per ferro, magnesi o calci, i la resta, per sodi.
5 [GLM] piroxens càlcics Subgrup de piroxens en què la posició de coordinació més elevada està ocupada principalment per calci.
6 [GLM] piroxens quadrilaterals Subgrup de piroxens que presenten més del 80 % de les posicions de cations d’enllaç de l’estructura ocupades per ferro divalent, magnesi o calci.
7 [GLM] piroxens sòdics Subgrup de piroxens que presenten més del 20 % de les posicions de cations d’enllaç de l’estructura ocupades per sodi, i la resta, per ferro, magnesi o calci.
piroxilina
f. [IQ] Nitrocel·lulosa amb menys d’un 12 % de nitrogen.
piroxmangita
f. [GLM] Mineral, inosilicat piroxenoide de manganès, de fórmula MnSiO3, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color rosat i s’utilitza com a roca ornamental.
pirral
m. [NU] Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere el Gran i els seus successors.
pírric -a
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a Pirros, rei de l’Epir.
2 f. [LC] [HIH] Dansa marcial de l’antiga Grècia.
pirriqui
m. [FLL] Peu de la poesia grega i llatina que consta de dues síl·labes breus.
pirròfits
m. pl. [BOI] DINÒFITS.
pirrole
m. [QU] Compost heterocíclic, de fórmula C4H5N, consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
pirrolidina
f. [QU] Compost heterocíclic consistent en un anell de pirrole totalment hidrogenat, de fórmula C4H9N, que es troba a les fulles del tabac.
pirrolidona
f. [QU] Oxoderivat de la pirrolidina, de fórmula C4H7NO, emprat com a solvent i en la preparació de polímers.
pirrònic -a
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al filòsof grec Pirró o al pirronisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Seguidor del pirronisme.
pirronisme
m. [FS] [LC] Doctrina escèptica de Pirró i dels pirrònics.
pirrossa
f. [BO] Part d’un vegetal en forma de porra.
pirrotina
f. [GLM] OBS. PIRROTITA.
pirrotita
f. [GLM] Mineral, sulfur de ferro, de fórmula Fe1-xS, on x<=0,2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i hexagonal, és magnètic i de color de bronze.
pirueta
f. [LC] [JE] Figura en què el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa d’eix, i sense canviar de lloc.
piruleta
f. [HO] Caramel que s’aguanta amb un pal petit.
pirulí
m. [LC] PIRULETA.
piruvat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid pirúvic.
pirúvic
adj. [QU] àcid pirúvic V. ÀCID.
pis
1 1 m. [LC] [AQ] Divisió horitzontal d’un edifici, llevat de la planta baixa. Primer pis. Pis cinquè. Pis principal. Una casa de cinc pisos.
1 2 m. [LC] En un edifici, apartament que és llogat o venut separadament. Encara no hem trobat pis. Parar pis.
2 m. [ME] pis de núvols Part de l’atmosfera, compresa entre dos nivells, de límits variables en funció de la latitud, en què hi ha normalment els núvols d’un determinat gènere.
pisa
f. [LC] [AR] Ceràmica recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
pisà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pisa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pisa o als seus habitants.
pisada
f. [LC] TREPITJADA.
pisana1
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Blat d’espiga comprimida amb arestes, amb l’eix fràgil, i gra adherent al boll, cultivat des de temps antics (Triticum dicoccon).
2 [BOS] [AGA] pisana blanca Blat d’espiga densa i gruixuda amb arestes, i gra dur molt ric en midó, no gaire productiu (Triticum turgidum).
3 [BOS] [AGA] pisana roja Blat, molt semblant a la pisana blanca, però d’espiga i gra rogencs (Triticum turgidum var. speciosum).
4 [BOS] [AGA] pisana silvestre Blat que creix espontàniament al Pròxim i Mitjà Orient (Triticum diccocoides).
pisana2
f. [LC] [IT] Roba, primerament de fil, després de cotó, actualment també de polièster i cotó, amb lligat de plana i combinacions de colors especialment llistats per ordit.
pisar
v. tr. [LC] Trepitjar 1.
piscar
v. tr. [LC] PELLUCAR. Qui no s’arrisca no pisca.
piscatori -òria
adj. [AGP] Halièutic 1.
pisces
m. i f. [FIA] [AN] En astrol., peixos.
pisci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. piscis, ‘peix’. Ex.: piscifauna.
piscícola
adj. [AGR] [AGP] Relatiu o pertanyent a la piscicultura.
piscicultor piscicultora
m. i f. [AGR] [PR] [LC] Persona dedicada a la piscicultura.
piscicultura
f. [AGR] [LC] [AGP] Cria de peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
piscifactoria
f. [AGR] Establiment o conjunt d’instal·lacions on es practica la piscicultura.
pisciforme
adj. [LC] Que té forma de peix.
piscina
1 f. [LC] [AQ] Dipòsit d’aigua, generalment en un jardí, per a tenir-hi peixos vius.
2 f. [AQ] Dipòsit d’aigua destinat a banyar-s’hi, a nedar o a practicar-hi diversos esports relacionats amb la natació.
3 f. [LC] [RE] Lloc on es llencen algunes matèries sacramentals, com l’aigua del baptisme, les cendres dels llenços que han servit per als sants olis, etc.
piscívor -a
adj. [LC] Que s’alimenta de peixos.
piscolabis
m. [HO] Refrigeri, menjar o beguda que es fa fora dels àpats normals.
pisiforme
adj. [LC] Que té forma de pèsol.
pisòlit
m. [GL] Concreció calcària que es forma al voltant d’un nucli mineral o orgànic d’unes dimensions superiors a 2 mil·límetres.
pisolita
f. [GL] Roca calcària que té pisòlits.
pisolític -a
adj. [GL] Que conté pisòlits. Roca pisolítica.
pispa
m. i f. [LC] POP. Lladre 1.
pispar
v. tr. [LC] POP. FURTAR.
pissarra
1 f. [LC] [GL] [AQ] Llicorella, especialment en forma de llosa. Una coberta de pissarra.
2 1 f. [LC] [PE] Placa de pissarra o superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix. Fer números a la pissarra. Fer anar, sortir, un alumne a la pissarra.
2 2 f. [LC] [ECO] [PE] Superfície rígida de color clar apta per a escriure-hi i dibuixar-hi amb retoladors especials.
pissarrenc -a
adj. [LC] Pertanyent a la pissarra, semblant a la pissarra.
pissarrer pissarrera
m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa les pissarres.
pissarreria
f. [LC] Lloc on s’extreuen i treballen les pissarres.
pissarrí
m. [LC] [PE] Barra curta i estreta de pissarra que serveix per a escriure sobre pissarra.
pissarrós -osa
adj. [LC] Abundant en pissarra.
pista
1 1 f. [LC] Seguit de petjades. Els caçadors havien perdut la pista del senglar.
1 2 f. [JE] [LC] [DE] Senyal o indici que porta al descobriment d’un fet. Seguir la pista d’un lladre.
2 f. [LC] [JE] Superfície, generalment plana, adequada convenientment per a fer-hi activitats diverses. Hi havia una pista de ball, una pista de patinatge, una pista coberta.
3 1 f. [OP] Via destinada a un ús molt específic, com per exemple la circulació de bicicletes, fer-hi curses, etc.
3 2 f. [LC] [SP] Superfície delimitada generalment per línies en què es desenvolupa una competició. Pista d’atletisme.
3 3 f. [OP] Camí o franja longitudinal d’una calçada destinada a circular-hi normalment en un sol sentit.
3 4 f. [OP] Via no asfaltada, apta per al pas d’automòbils. Pista forestal. Pista militar. Pista provisional.
4 f. [IN] [EL] En els sistemes magnètics d’enregistrament d’informació, zona del suport mòbil, ja sigui cinta, disc, tambor, etc., en què és enregistrada la informació, la qual constitueix el camí que ha de recórrer el cap magnètic.
5 f. [EL] Zona conductora en forma de tira estreta i allargada d’un circuit imprès, destinada a establir les connexions elèctriques entre els diferents components que conté i que hi van soldats.
pistatxer
m. [BOS] [AGA] Festuc 1.
pistil
1 m. [LC] [BO] Òrgan de les flors de les angiospermes que enclou dintre seu els primordis seminals, constituït normalment per ovari, estil i estigma, que en els gineceus apocàrpics correspon a cadascun dels carpels i en els sincàrpics, al conjunt de carpels soldats.
2 m. [BO] Gineceu 2.
pistil·lar
adj. [BO] Relatiu o pertanyent al pistil.
pistil·lat -ada
adj. [BO] Que té pistil.
pistó
1 1 m. [LC] [EI] Èmbol 1.
1 2 m. [MU] Vàlvula vertical dels instruments de vent, de metall, que permet de modificar els tons. Un cornetí de pistons.
2 1 m. [LC] [DE] Part central de la càpsula d’un cartutx, que conté el fulminant.
2 2 m. [DE] Càrrega detonant de les pistoles, dels revòlvers, etc., de joguina.
pistola1
1 f. [LC] [DE] Arma de foc curta, lleugera, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata.
2 f. [LC] [EI] Aerògraf per a pintar, envernissar, etc., proveït d’un dipòsit per a la pintura o el vernís i un cilindre d’aire comprimit o connectat a un compressor.
pistola2
f. [ZOP] BALLESTA2.
pistoler pistolera
m. i f. [LC] [HIH] Persona armada de pistola que se’n serveix sovint i d’això en fa ofici.
pistolera
f. [LC] [DE] Estoig de cuir per a portar-hi una pistola.
pistolerisme
m. [HIH] Activitat pròpia dels pistolers.
pistolet
m. [LC] [IQ] Flascó que s’omple d’una mescla detonant, especialment hidrogen i aire, que fa explosió i llança el tap en travessar-la una guspira elèctrica.
pistonera
f. [LC] [DE] Caixa petita o bossa on es porten els pistons.
pistrincs
m. pl. [LC] POP. Diner 2 1.
pit
1 1 m. [LC] [MD] Part del cos humà que s’estén des del coll fins al ventre i conté el cor i els pulmons, especialment la seva part anterior.
1 2 m. [LC] [ZOA] La part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll. Pit de bou, de vedella.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Mamella 1. Ensenyar els pits. Donar el pit a una criatura. Una criatura de pit.
3 m. [LC] [ZOA] Conjunt d’òrgans de la respiració continguts en el pit. Una malaltia de pit. Patir del pit. Fatigar-se el pit cantant.
4 m. [LC] Valor 2. Es necessita pit per a envestir aquesta empresa. Prendre a pit una cosa. És un home de pit. Pit i fora!
pita
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] ATZAVARA.
1 2 f. [LC] [IT] Fibra tèxtil d’origen natural procedent de les fulles d’atzavara.
2 1 f. [LC] [IT] Teixit d’ordit de pèl de cabra i tramat de cotó, llustrós, usat per a folres de mànigues en els vestits d’home.
2 2 [LC] [IT] pita esponja Roba de seda rentable, teixida en cru, amb lligat de plana.
pitafi
m. [LC] PATAFI.
pitagòric -a
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a les teories del matemàtic i filòsof grec Pitàgores o al pitagorisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del pitagorisme.
pitagorisme
m. [LC] [FS] Corrent filosoficoreligiós inspirat en la doctrina de Pitàgores.
pitalassa
f. [LC] [BOS] [AGA] ATZAVARA.
pitam
m. [LC] MAMELLAM.
pitança
1 1 f. [LC] [ED] Ració de menjar que es dona en els establiments de beneficència. Anaven al convent els dies de pitança.
1 2 f. [LC] [ED] Menjar2 1. Que no ens falti la pitança!
2 f. [LC] [ED] Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi.
pitancer pitancera
m. i f. [LC] [PR] Persona que reparteix les pitances.
pitavola
f. [LC] [ZOI] [AGA] Papallona 1.
pitecantrop
m. [GLP] Homínid extingit, d’aspecte similar als humans actuals però més baix, de capacitat cranial inferior i de mandíbula prominent, capaç de fabricar estris i usar el foc, que visqué a Àfrica, Europa i Àsia de principis a mitjan plistocè (Homo erectus).
pitejar
v. intr. [LC] El pinsà i altres ocells, cantar.
pitera1
f. [LC] [BOS] [AGA] ATZAVARA.
pitera2
1 adj. [LC] Ben cossada.
2 f. [LC] Dona ben cossada.
pitet
m. [LC] [ED] Tros de tela més o menys llarg i ample que cobreix la part superior del pit, especialment el que es posa a les criatures quan mengen perquè no s’embrutin el vestit.
piteu
m. [IT] Drap ordinari, de color blanc, negre o blau, emprat antigament per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer.
pític -a
1 adj. [AN] Relatiu o pertanyent a Apol·lo com a patró de Delfos.
2 adj. [AN] [FLL] Relatiu o pertanyent als jocs atlètics que se celebraven a Delfos en honor del déu Apol·lo i als cants que s’hi cantaven en honor dels vencedors.
pítima
f. [LC] POP. EMBRIAGUESA. Ha agafat una pítima que no s’aguanta dret.
pitiriasi
1 f. [MD] Malaltia de la pell caracteritzada per una descamació furfuràcia.
2 [BOB] [MD] pitiriasi versicolor Micosi de la pell produïda pel fong deuteromicet Malassezia furfur.
pitja
1 1 f. [LC] [IMI] Falca 1.
1 2 f. Call2 3.
2 1 f. [LC] [IMI] Puntal 1.
2 2 f. [AGA] Barra o branca on s’aguanten les branques massa carregades de fruit.
pitjada
f. [LC] Acció de pitjar.
pitjador -a
1 adj. [LC] Que pitja.
2 m. [EI] Peça del sistema d’accionament de les vàlvules dels motors endotèrmics que rep el moviment de l’arbre de lleves.
pitjallida
f. [LC] [ZOI] PAGELLIDA.
pitjament
m. [LC] PITJADA.
pitjapapers
m. [ECO] [LC] PETJAPAPERS.
pitjar
1 1 v. tr. [LC] Exercir una pressió sense cop (sobre una cosa) amb el propòsit de moure-la, de comprimir-la, de fer-la més compacta. Pitjar o empènyer una porta. Pitjar la llana de dins d’un coixí. La terra sobreposada s’ha de pitjar més: si hi passa un vehicle s’hi encallarà.
1 2 v. tr. [LC] Trepitjar 1. Pitjar el raïm.
2 intr. [LC] Intensificar-se, deixar-se sentir fort. El sol pitja de valent.
3 intr. [LC] VULG. Copular 1 2.
pitjor
1 1 adj. [LC] Més dolent. És la cosa pitjor que li podies dir: botifler. Tu t’has guardat la millor i a ell li has donat la pitjor.
1 2 [LC] ésser pitjor el remei que la malaltia Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l’empitjora.
2 adv. [LC] Més malament. Cada dia ho fas pitjor.
pitjora
f. [LC] EMPITJORAMENT.
pitjorar
v. tr. i intr. [LC] EMPITJORAR.
pitjoria
f. [LC] EMPITJORAMENT.
pitnegre
m. [LC] [ZOO] REMENA-ROCS.
pitó1
m. [LC] [ZOR] Serp del gènere Python, de la família dels pitònids, semblant a la boa, de grans dimensions, crani gros i dents molt desenvolupades, amb restes de cintura pelviana, que té cura dels ous que pon.
pitó2
m. [SP] Clau emprat en escalada, en espeleologia, etc., que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l’estrep.
pitof pitofa
m. i f. [LC] POP. Embriac 1 1. No facis cas del que diu: no veus que està pitof?
pitoliu
m. [LC] [ZOO] COTOLIU.
pitònids
1 m. pl. [ZOR] Família de serps semblants als boids però que ponen ous i en tenen cura, que viuen a l’Àfrica, a Austràlia i a l’Àsia sud-oriental.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
pitòspor
m. [AGA] [BOS] Arbust o arbret perennifoli de la família de les pitosporàcies, de fulles oblongues i espatulades, d’un verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbel·liformes, fruit en càpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental i per a fer tanques (Pittosporum tobira).
pitosporàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes de fulles coriàcies i persistents, flors regulars pentàmeres i fruit en càpsula o baia, esteses per l’Àfrica, l’Àsia sud-oriental i Oceania, a la qual pertany el pitòspor.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pitrada
1 f. [LC] Cop, estrebada, donats amb el pit.
2 f. [LC] Reprensió forta. Tothom va callar després d’aquella pitrada.
pitral
m. [LC] [AGR] Corretja de l’ensellament que passa pel pit de les bèsties.
pitralada
f. [LC] Pitrerada 1.
pitram
m. [LC] [MD] MAMELLAM.
pitrera
1 f. [LC] [MD] Part anterior del pit, especialment les mamelles. Portava la pitrera nua.
2 f. [LC] Espai entre el pit i l’abrigall que el cobreix. Portava el conill amagat a la pitrera.
3 f. [LC] Part anterior de la camisa o d’una altra peça. Pitrera emmidonada.
pitrerada
1 f. [LC] Allò que cap o es porta a la pitrera.
2 f. [LC] Pitrera d’una dona mamelluda.
pit-roig -roja
1 adj. [LC] Que té el pit vermell. Corriol pit-roig.
2 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d’un color roig pàl·lid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus rubecula).
pituïta
1 f. [ZOA] [MD] Humor viscós i aquós que segreguen alguns òrgans, especialment les membranes del nas.
2 f. [MD] Líquid que alguns malalts, particularment els alcohòlics, expulsen per la boca al matí en dejú.
pituïtari -ària
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la hipòfisi.
2 adj. [ZOA] [MD] Que secreta pituïta.
3 f. [MD] [ZOA] MEMBRANA PITUÏTÀRIA.
pituïtós -osa
adj. [ZOA] [MD] Abundant en pituïta.
pitxell
1 m. [LC] [ED] Gerro amb broc per a servir aigua o vi.
2 m. [LC] [ED] Càntir petit per a beure a galet.
pitxella
f. [LC] Gerro de terra cuita, envernissat, que té una ansa i un broc a la part superior.
pitxer
1 m. [LC] [ED] Gerro, especialment per a posar-hi flors.
2 m. [LC] Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda.
3 m. [LC] Gerro amb broc i una ansa, especialment per a abocar aigua.
pitxol
m. [NU] Diner de billó, especialment a Sicília i a Sardenya.
pitxola
f. [TRA] Vela llatina petita que empren les barques com a vela mestra quan fa mal temps.
pitxolí
1 m. [LC] [AQ] Melindro 3.
2 m. [LC] [IMF] Aixeta de fusta tornejada, adaptada a un tap cònic, que pot ésser aplicada a barralons, botes i altres recipients.
3 m. [IMF] Bastiment per a fixar a parets de 10 centímetres de gruix.
piu1
1 1 m. [LC] [IMI] [IMF] [AQ] Petita peça sortint per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori.
1 2 m. [IMI] Extrem de l’eix de les rodes del rellotge.
2 m. [LC] POP. Penis 1.
piuar
v. intr. [LC] PIULAR.
piula1
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels motacíl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, propi de l’Àsia central i oriental (Anthus novaeseelandiae).
2 [ZOO] piula del Petxora Ocell de la família dels motacíl·lids, propi del nord-est d’Europa i d’Àsia (Anthus gustavi).
3 [ZOO] piula dels arbres Ocell de la família dels motacíl·lids, de color terrós, amb el ventre blanquinós (Anthus trivialis).
4 [ZOO] piula gola-roja Ocell de la família dels motacíl·lids, rar a les nostres contrades (Anthus cervinus).
5 [ZOO] piula grossa Piula11.
piula2
f. [LC] [JE] Petard petit i de poca potència.
piulada
1 f. [LC] Acció de piular.
2 f. [LC] Manera de piular.
piuladissa
f. [LC] Seguit de piulets, xerradissa d’ocells.
piulador -a
adj. [LC] Que piula.
piulaire
adj. [LC] PIULADOR.
piular
1 v. intr. [LC] [AGR] Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar.
2 1 intr. [LC] Parlar11 1. No et vull sentir piular en tot el dinar.
2 2 [LC] no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell.
2 3 [LC] no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es parla.
piulejar
v. intr. [LC] [AGR] Piular 1.
piulet
1 m. [LC] [AGR] Crit del pollet, de l’ocell que piula.
2 m. [LC] So agut i estrident de la veu. Aquella nena té un piulet que eixorda.
piuló
m. [ZOO] ÀNEC XIULADOR.
piúria
f. [MD] Expulsió de pus per l’orina.
pivet
m. [LC] [BOS] [AGF] AVET.
pivot
1 m. [SP] [EI] Acció de pivotar; l’efecte.
2 m. [EI] En enginyeria mecànica, piu, especialment l’extrem inferior d’un arbre vertical.
3 m. i f. [SP] En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l’adversari, que en la fase d’atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar rebots.
pivotar
1 v. intr. [EI] [FIF] Voltar sobre un pivot o a l’entorn d’un pivot.
2 v. intr. [EI] [FIF] Un sòlid amb un únic punt de contacte amb un altre, girar al voltant d’un eix perpendicular al pla tangent entre ells i sense que hi hagi desplaçament.
3 v. intr. [SP] Un jugador de bàsquet o d’handbol, fer un moviment de gir consistent a desplaçar un peu, girant sobre l’altre peu, que fa d’eix, per tal de protegir la pilota de l’acció d’un defensor.
pixa
f. [LC] VULG. Penis 1.
pixacà
1 1 m. [BOS] DENT DE LLEÓ.
1 2 m. [BOS] BLET PUDENT.
2 1 m. [BOB] Bolet tòxic del grup de les amanites, de l’ordre de les agaricals, de barret bru, pigallat de blanc i de cama amb una volva escindida en bandes transversals (Amanita pantherina).
2 2 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, semblant al bolet de tinta, però tòxic quan és ingerit en combinació amb begudes alcohòliques (Coprinus atramentarius).
2 3 m. [BOB] GÍRGOLA D’OLIVERA.
2 4 m. [LC] [BOB] Bolet del gènere Hygrocybe, de l’ordre de les tricolomatals, de barret sovint cònic i de colors vius, vermell, groc o verd, en general no comestible.
2 5 [BOB] pixacà barbut BOLET DE TINTA.
2 6 [BOB] pixacà canyella Bolet de l’ordre de les cortinarials, de barret radialment sedós i làmines grogues o taronja (Cortinarius cinnamomeus i espècies afins).
2 7 [BOB] pixacà de garsa BOLET DE FEMER CLAPAT.
2 8 [BOB] pixacà verd Pixacà de colors verd i groc, i molt viscós (Hygrocybe psittacina).
2 9 m. [BOB] Bolet dels gèneres Boletus, Leccinum, Suillus, Xerocomus i Gyroporus, quan es considera no comestible o de poca qualitat.
pixaconill
1 m. [LC] [BOB] Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de barret típicament cònic, de color taronja, agut i viscós (Hygrocybe conica).
2 m. [BOB] Bolet no comestible de qualsevol espècie.
3 m. [LC] [BOB] LLENGUA DE BOU.
4 [BOB] pixaconill blanc [o pixaconill bord] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret groc brunenc i làmines i cama blanques (Tricholoma sejunctum).
pixada
f. [LC] POP. Acció de pixar.
pixadina
1 f. [BOB] PIXACONILL.
2 [BOB] pixadina vermella Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de color vermell intens (Hygrocybe punicea i espècies afins).
pixador1
m. [LC] POP. ORINADOR.
pixador2 -a
adj. [LC] POP. Que pixa.
pixaner -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] POP. Que pixa molt sovint.
pixar
1 v. intr. [MD] [LC] POP. ORINAR.
2 tr. [LC] POP. Pixar sang.
3 intr. pron. [LC] [MD] POP. És un caganerot que se li pixarà a la falda.
4 tr. [LC] POP. pixar aigua beneita Ésser molt devot.
5 [LC] POP. pixar alt Tenir moltes pretensions.
6 [LC] POP. pixar fora de test Parlar sense raó, fugir de la qüestió, dir disbarats.
7 intr. pron. [LC] POP. pixar-se a la sabata Ésser molt vell.
8 intr. pron. [LC] POP. pixar-se de riure Riure molt.
pixarada
1 f. [LC] [MD] POP. Orina que s’evacua d’una vegada.
2 f. [LC] POP. Rastre que deixa una pixarada.
pixa-reixes
m. i f. [LC] POP. PIXAVAGANT.
pixarelles
1 f. pl. [LC] [AGA] [HO] POP. Vi premsat de baixa qualitat.
2 f. pl. [LC] [AGA] [HO] POP. Licor molt aigualit.
pixat
1 m. [LC] [MD] [usat generalment en pl.] POP. ORINS.
2 1 m. [AGF] pixat de conill Taca pudent del suro, produïda per haver-hi tocat el suc que raja d’una nafra.
2 2 [AGF] pixat de corc Taca que sol deixar el corc del suro.
pixatinters
m. i f. [LC] POP. Dependent d’escriptori.
pixavagant
m. i f. [LC] POP. Persona ociosa.
píxel
m. [TC] [IN] [FIA] Unitat mínima d’informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic.
pixera
f. [LC] [MD] POP. ORINERA.
píxide
f. [RE] [AR] Copó sense peu.
pixidi
m. [BO] Fruit capsular que s’obre segons una fissura transversal circular que en separa l’opercle, a manera de tapadora.
pixis
m. [IMI] PÍXIDE.
pixosa
adj. [BOS] herba pixosa V. HERBA.
pixota1
1 f. [ZOP] pixota blanca Metge 3 1.
2 [ZOP] pixota de llanguet Peix de la família dels caràpids, de cos comprimit i molt allargat, que viu comensal en el tub digestiu de les holotúries (Carapus acus).
3 [ZOP] pixota vermella VETA2.
pixota2
f. [EI] OBS. Contrapunt 2.
pixotera
f. [LC] BOIRA PIXANERA.
pixum
m. [LC] POP. Mullena de pixats.
pizza
[it.]
f. [HO] Plat d’origen italià preparat amb una base de massa de pa ordinàriament rodona, coberta amb salsa de tomàquet, formatge fos i espècies, guarnida amb altres ingredients com olives, anxoves, etc. En aquest restaurant fan unes pizzes molt bones.
pizzer pizzera
1 m. i f. [PR] [HO] Persona que s’ocupa de fer pizzes.
2 m. i f. [PR] [HO] Persona que reparteix pizzes a domicili.
pizzeria
f. [HO] Establiment on es preparen i se serveixen pizzes i sovint també altres plats italians.
pizzicato
[it.]
m. [MU] Indicació per als instruments d’arquet que un passatge donat s’ha d’interpretar pinçant les cordes amb els dits.
pla1
1 1 m. [LC] [MT] [FIF] En geom., superfície tal que si tracem una recta que passi per dos qualssevol dels seus punts, aquesta es troba tota ella continguda en la dita superfície. Un pla vertical, horitzontal. La intersecció de dos plans és una recta. Dos plans paral·lels.
1 2 [MT] [FIF] pla inclinat Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
2 1 m. [LC] Superfície d’un cos més o menys acostada per la seva configuració a un pla geomètric.
2 2 [GL] [MI] pla d’aigua Interfície de separació, en un jaciment d’hidrocarburs, entre el petroli i l’aigua.
2 3 [GL] pla de falla Superfície de fractura d’una falla quan és plana.
2 4 [GL] pla d’estratificació Superfície que separa dos estrats.
2 5 [GL] [GLG] pla de macla Pla reticular de l’estructura cristal·lina d’una substància que actua com a nexe d’unió dels cristalls que formen una macla.
2 6 [MI] [GL] pla inclinat Rampa o galeria amb pendent d’una excavació a cel obert o d’una mina.
2 7 [GG] [FIA] pla meridià d’un lloc Pla vertical que passa per l’eix de la Terra i el dit lloc.
2 8 m. [EI] Barra metàl·lica de secció rectangular.
2 9 m. [EI] Superfície d’una aeronau que serveix per a sustentar-la, estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
3 m. [LC] [GL] Porció bastant extensa de terreny que no presenta grans elevacions i depressions. El pla del Llobregat.
4 1 m. [FIF] Superfície real o imaginària relativa a uns punts, a uns fenòmens o a uns objectes situats o esdevinguts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat nivell de referència estable.
4 2 [GL] pla axial En geol., superfície que uneix totes les xarneres d’un plec.
4 3 [FIF] pla d’incidència Pla determinat per un projectil o per un raig incident i la recta normal a la superfície en un punt d’incidència.
4 4 [OP] pla de comparació [o pla de referència] Pla horitzontal de cota fixa i constant, presa com a base, sobre el qual es fa la projecció del traçament i es consignen les cotes dels diversos punts de la rasant i del terreny.
4 5 [AQ] pla de nivell Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny.
4 6 [FIF] pla de polarització En la propagació d’una ona transversal, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració d’aquesta.
4 7 [MT] [FIF] pla de simetria a) Pla que travessa un cos o un sistema i respecte del qual les parts d’aquest estan disposades simètricament.
4 7 [GL] pla de simetria b) Pla d’un cristall sobre el qual es realitza una reflexió.
4 8 [FIF] pla focal Pla normal a l’eix òptic del sistema en el focus.
4 9 [FIA] pla galàctic Pla que passa pel disc i pel centre galàctics i divideix la Galàxia en dues parts simètriques.
4 10 [GL] pla reticular Conjunt de nusos d’una xarxa cristal·lina que es troben sobre un pla.
4 11 [MT] pla tangent Pla que conté les rectes tangents a la superfície en un punt determinat.
5 1 m. [FL] pla del contingut En glossemàtica, dimensió relativa al significat dels signes, constituïda per una forma del contingut i una substància del contingut.
5 2 [FL] pla de l’expressió En glossemàtica, dimensió relativa al significant dels signes, constituïda per una forma de l’expressió i una substància de l’expressió.
6 m. [LC] Superfície imaginària d’una representació gràfica, determinada per la distància que manté respecte a la superfície real de la dita representació, i en la qual hom situa les diverses figures que integren el conjunt. El primer pla d’un paisatge. Figures que es troben al primer, al segon, pla.
7 1 m. [CO] Conjunt d’imatges cinematogràfiques o televisives enregistrades per la càmera en continuïtat, sense interrupcions.
7 2 [CO] pla contrapicat Pla obtingut per inclinació de la càmera cap amunt, que, situada en posició baixa, capta una imatge engrandida de l’objecte o de la figura humana que es vol enregistrar.
7 3 [CO] pla picat Pla obtingut quan la càmera se situa en una posició alta respecte a l’objecte o a la figura humana que es vol enregistrar.
7 4 m. [CO] Tros d’espai seleccionat i descrit a través de l’enquadrament.
8 m. [LC] [AQ] [OP] PLÀNOL.
9 1 m. [LC] [AD] Projecte ordenat per a aconseguir un fi. El pla d’un drama, d’una novel·la. Un pla de batalla. Un pla d’estudis. Els plans del Govern. Cal fer-se un nou pla de vida.
9 2 m. [PO] [SO] Conjunt orgànic de directrius i de mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats. El Pla Marshall. Un pla de desenvolupament.
9 3 [ECT] pla quinquennal Pla econòmic, de cinc anys de durada, establert per primera vegada a la Unió Soviètica el 1928.
9 4 [AQ] pla urbanístic Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
pla2
1 adv. [LC] [de vegades reforçat per bé] Prou 1 2. Ell pla ha fet tal cosa. Ell se n’és pla bé guardat.
2 adv. [LC] Usat irònicament, expressa negació. Ell pla ho farà.
3 [LC] ara pla! interj. Exclamació de sorpresa, de desaprovació.
pla3 plana
1 1 adj. [LC] Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part, aproximadament, d’un pla geomètric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions. Un dipòsit de fons pla. La superfície plana de l’aigua d’un estany. Un país pla. Posar ben plana una peça de roba al fons d’un calaix.
1 2 [LC] caure tot pla Caure com un sac, sense fer contorsions.
1 3 adj. [MT] En geom., que té tots els seus elements situats en un pla. La circumferència és una corba plana.
2 1 adj. [LC] Corrent i senzill, sense afectació. És un home tot pla. Un parlar, un estil, pla. En pla català.
2 2 [LC] de pla loc. adv. Amb rapidesa, sense grans formalitats. Tals qüestions han de ser judicades i sentenciades pels cònsols sumàriament i de pla.
3 adj. [FL] Paroxíton 1. Mot pla, rima plana, vers pla.
4 adj. [HIG] En heràld., que té el camper d’un sol esmalt i no porta cap càrrega, s’aplica a un escut.
placa
1 1 f. [LC] [IMF] Làmina rígida de metall, de vori, de fusta, de plàstic, etc., generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana. A la porta hi ha una placa de llautó amb lletres negres que diuen R. Puigcercós, metge. El gos portava una placa al collar amb el número d’inscripció. La placa de la Legió d’Honor.
1 2 [ED] placa de cocció [o placa de focs] Cuina amb els fogons integrats sobre una placa metàl·lica que s’encasta dins una obertura feta en un marbre o en un moble.
1 3 [AQ] placa de guix armada Placa armada amb fibres naturals o sintètiques utilitzada sobretot per a fer cels rasos.
1 4 [TRG] [LC] placa de matrícula Matrícula 2.
1 5 [QU] placa de tocs Placa de porcellana amb diverses concavitats, emprada per a efectuar reaccions a la gota.
1 6 [QU] [FIF] placa filtrant Làmina constituïda per un material porós a través de la qual hom pot efectuar filtracions.
2 f. [AQ] placa d’anivellació Clau amb cabota semiesfèrica i una virolla soldada que serveix per a assenyalar nivells de caire provisional.
3 1 f. [CO] En fot., làmina de vidre cobert en una de les seves cares d’una substància alterable per la llum, que serveix per a obtenir una prova negativa.
3 2 f. [MU] DISC DE PEDRA.
4 1 f. [MD] Zona diferent de la resta d’una superfície.
4 2 f. [MD] Taca que es fa a la pell o en una mucosa en certes malalties.
4 3 f. [ZOA] Formació plana de material dur que forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
5 1 f. [GG] Porció de la superfície terrestre que llisca sobre el magma.
5 2 [GL] [GG] placa litosfèrica Bloc dels que constitueixen la litosfera.
6 f. [EL] [EE] Ànode de certs tubs electrònics.
7 f. [GL] En alp., superfície llisa d’una paret rocosa.
plaça
1 1 f. [LC] [AQ] Espai públic rectangular, trapezial, quadrat o circular, sense edificar, situat a l’interior d’una població. La plaça del Rei, de Catalunya.
1 2 f. [LC] Mercat 2 1. Anar a plaça.
1 3 [JE] plaça de bous [o plaça de toros] Clos rodó voltat de grades, on es fan les corregudes de bous.
1 4 [DE] plaça d’armes Espai on la guarnició d’una ciutat fa els seus exercicis.
2 1 f. [LC] Població com a centre on es fan operacions de comerç a l’engròs, operacions bancàries, etc. Aquest viatjant fa les places del sud d’Espanya.
2 2 f. [DE] Ciutat com a centre de defensa o d’altres operacions de guerra.
2 3 [DE] plaça forta [o plaça de guerra] Ciutat fortificada.
3 1 f. [LC] Lloc, seient, assignat a una persona o a una cosa. A l’autobús no hi havia sinó dues places buides.
3 2 f. [LC] Lloc a ocupar, que hom ocupa, en una oficina o en un centre de treball. Hi ha una plaça de sotsoficial vacant. Perdre la seva plaça.
plaçada
f. [LC] Vianda per a un dia, que hom ha comprat a plaça.
placar
v. tr. [SP] Un jugador de rugbi o futbol americà, interceptar l’avanç d’un contrari que té la pilota subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra.
plaçar
v. tr. [LC] Posar en un lloc determinat.
placard
m. [LC] Escrit o imprès que s’afixa a una paret.
placatge
m. [SP] Acció de placar; l’efecte.
placebo
m. [MD] Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts, emprat en la investigació farmacològica.
placenta
1 1 f. [MD] [ZOA] [BI] Òrgan matern dels mamífers teris a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
1 2 [MD] [ZOA] placenta prèvia Placenta que s’insereix en el segment inferior de l’úter.
2 1 f. [BO] Zona de la superfície interna de l’ovari d’una planta on es desenvolupen els primordis seminals.
2 2 f. [BO] Protuberància de teixit foliar de les falgueres on es formen els esporangis d’un sorus.
placentació
1 f. [ZOA] Implantació dels teixits embrionaris en la placenta.
2 f. [ZOA] [BO] Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l’ovari i en els carpels.
3 [LC] [MD] [ZOA] placentació parietal Implantació de les placentes a les parets de l’ovari.
placentari -ària
1 adj. [ZOA] [BO] [LC] Relatiu o pertanyent a la placenta.
2 1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter.
2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
placentats
m. pl. [ZOM] PLACENTARIS.
placentitis
f. [MD] Inflamació de la placenta.
placer1
1 m. [GL] Dipòsit detrític de sorra o de grava que conté partícules de minerals, palletes d’or i d’altres minerals preciosos com el diamant, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
2 m. [GL] Paratge de la mar on abunda la pesca.
placer2 placera
m. i f. [LC] Pagès, hortolà, que va a vendre regularment a plaça.
plàcet
1 m. [PO] [DR] [LC] Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l’autoritat eclesiàstica.
2 m. [LC] [DR] [PO] Acceptació d’una decisió de l’autoritat d’un estat per part del poder polític d’un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador.
3 m. [LC] Assentiment, aprovació.
plàcid -a
adj. [LC] Que està en calma, en pau. Un son plàcid. Una nit plàcida.
plàcidament
adv. [LC] Amb placidesa, d’una manera plàcida.
placidesa
f. [LC] Qualitat de plàcid.
placiditat
f. [LC] PLACIDESA.
placoderms
1 m. pl. [GLP] [ZOP] Classe extingida de peixos, amb la part anterior del cos coberta de plaques òssies, que visqueren a les aigües marines i continentals des del devonià fins al carbonífer.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.
placoide
adj. [ZOA] [ZOP] Que té forma de placa.
plaent
adj. [LC] Que plau.
plaentment
adv. [LC] D’una manera plaent.
plaer
1 m. [LC] [PS] [PE] Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer.
2 m. [LC] [PS] [PE] Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de la seva companyia.
plaf
interj. [LC] PLOF.
plafó
1 1 m. [LC] [AQ] [IMF] Peça plana que, en un moble, en una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers.
1 2 m. [IMF] Cassetó o clavenda tancada amb una motllura d’una porta emplafonada.
2 m. [AQ] Pla inferior d’una cornisa o d’un altre cos en voladís.
3 m. [CO] Objecte format per una superfície plana de materials diversos, disposat per a situar-hi informació.
plaga1
1 f. [LC] [MD] Úlcera, solució de continuïtat a la superfície de la pell o d’una membrana mucosa, amb desorganització dels teixits, produïda per una ferida o una causa morbosa.
2 1 f. [AGF] [AGA] [MD] Proliferació d’un organisme vivent, animal o vegetal, que afecta la salut de les persones o bé ataca recursos seus com el bestiar i les plantes. Una plaga de llagostes.
2 2 f. [LC] [RE] Flagell, càstig. Les plagues d’Egipte.
plaga2
m. i f. [LC] Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. És un plaga: no s’hi pot parlar seriosament. Ja fa una estona que fa el plaga i tothom li riu les gràcies.
plagal
adj. [MU] En mús., que deriva d’un altre de principal o autèntic. Mode plagal.
plagasitat
f. [LC] Acte propi d’un plaga.