N
n’1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N’ha comprats dos. No n’hi veig cap.
n’2
1 art. [LC] Forma que revesteix l’article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N’Antoni i en Joan. N’Alemany i en Pujol.
2 art. [LC] Forma que revesteix l’article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N’Aina i na Isabel.
’n
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom feble en quan va darrere un verb acabat en vocal altra que u o d’un pronom feble acabat en vocal, llevat el cas en què el segueixi el pronom hi. Porta’n un. Dona-me’n un.
na
[pot revestir la forma n’]
1 art. [LC] En el baleàric en registres informals, forma femenina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. He vist na Catalina amb n’Aina. Na Capbuit, na Remuga.
2 art. [LC] Títol de cortesia que s’anteposava als noms propis de persona. A la senyora Na Teresa Pujols.
nabab
1 m. [HIH] [PR] [ISL] Príncep musulmà de l’Índia.
2 m. [LC] Persona que posseeix una gran fortuna, especialment la que torna d’un país llunyà, d’una colònia.
nabateu nabatea
1 m. i f. [HIH] Individu d’un antic poble semita enclavat en la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als nabateus.
nabera
f. [BOS] [AGA] Nap 1 1.
nabí
[pl. -ís]
1 m. i f. [AR] Membre d’un grup artístic francès del final del segle XIX, derivat del simbolisme, que potencià el valor de la pintura en ella mateixa abans que el del seu contingut.
2 m. [RE] [ISL] PROFETA.
nabinera
f. [BOS] Mata caducifòlia de la família de les ericàcies, de branquillons verds i angulosos, fulles ovades i dentades, flors blanques o rosades, en forma de petita esquella, i fruit en baia, el nabiu, pròpia sobretot dels matollars i boscos de l’alta muntanya (Vaccinium myrtillus).
nabissera
f. [BOS] NABINERA.
nabiu
1 m. [BOS] Fruit comestible de la nabinera, de la mida d’un petit pèsol, de color negre blavós i coronat per una mena de rivet.
2 m. [BOS] [LC] NABINERA.
nació
1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
2 f. [PO] Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.
3 [PO] nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.
nacional
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una nació. Bandera nacional. La llengua nacional. Les indústries nacionals.
2 m. i f. [PO] [DR] Natural d’una nació. Al poble conviuen nacionals i estrangers.
nacionalcatolicisme
m. [HIH] Situació politicoreligiosa que, durant el franquisme, identificava la condició d’espanyol amb la de catòlic.
nacionalisme
m. [LC] [PO] Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.
nacionalista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al nacionalisme. Doctrines nacionalistes.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. Els nacionalistes catalans.
nacionalitat
1 f. [LC] [PO] [DR] Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. La nacionalitat jueva.
2 f. [LC] [DR] [PO] Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. Un individu de nacionalitat italiana.
nacionalització
f. [LC] [ECT] [DR] [AD] Acció de nacionalitzar.
nacionalitzar
1 1 v. tr. [LC] [ECT] [DR] Fer nacional.
1 2 v. tr. [LC] [ECT] [DR] Admetre com a ciutadà d’una nació, naturalitzar. Un català nacionalitzat anglès.
2 tr. [DR] [ECT] ESTATITZAR. Nacionalitzar la indústria.
nacionalment
adv. [LC] Segons la manera d’ésser d’una nació.
nacionalsindicalisme
m. [PO] Doctrina política oficial promoguda per la dictadura del general Franco, que pretenia organitzar les institucions estatals sobre la base dels sindicats únics obligatoris, els municipis i les famílies.
nacionalsindicalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al nacionalsindicalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del nacionalsindicalisme.
nacionalsocialisme
m. [PO] [HIH] Doctrina política oficial de la dictadura d’Adolf Hitler, basada en l’exaltació del nacionalisme i del racisme i en la promoció de l’expansió militar de l’Estat alemany.
nacionalsocialista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al nacionalsocialisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del nacionalsocialisme.
nacra1
f. [MU] Timbal petit usat antigament.
nacra2
f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, amb moltes escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla, el més gros de la Mediterrània (Pinna squamosa).
nacrat -ada
1 adj. [GL] [IMI] [ED] Que té la iridescència del nacre.
2 adj. [LC] [ED] Ornamentat amb nacre.
nacre
m. [ZOA] [ED] [LC] Substància dura, blanca, iridescent, que forma la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons i d’altres articles.
nacte -a
1 adj. [NU] Fals, s’aplica a les monedes.
2 adj. [NU] Rebaixat, s’aplica a les mesures de capacitat.
nadada
f. [LC] NEDADA.
nadador1
m. [LC] [SP] NEDADOR1.
nadador2 -a
adj. i m. i f. [LC] NEDADOR2.
nadal
1 m. [RE] [LC] Festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist. Hem passat molts nadals junts.
2 [LC] per Nadal cada ovella a son corral Expressió per a indicar que el Nadal s’ha de passar en família.
nadala
1 f. [AGA] [BOS] Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, cintiformes i planes, flors en petita umbel·la, mig penjants, amb sis pètals blancs i una corona groga al mig, en forma de cèrcol acampanat, i fruit en càpsula, que floreix en ple hivern i sovint es conrea als jardins (Narcissus tazetta).
2 1 f. [LC] [MU] [FLL] Cançó pròpia de la festa de Nadal.
2 2 f. [LC] Imprès o postal que es tramet com a felicitació de Nadal.
2 3 f. [FLL] Composició poètica que, amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o bé de manifestar l’estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics.
nadalenc -a
adj. [LC] [RE] De Nadal, relatiu al Nadal.
nadant
adj. [HIG] NEDANT.
nadar
v. intr. [LC] NEDAR.
nadilla
f. [IMI] [AGA] Peça de ferro sobre la qual descansa la mola volant d’un molí fariner.
nadillat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té la nadilla d’un esmalt diferenciat, s’aplica a una mola.
nadiller
m. [IMI] [AGA] Encaix de la mola on va la nadilla.
nadir
m. [FIA] Punt de l’esfera celeste diametralment oposat al zenit, situat exactament sota els peus de l’observador.
nadís
[pl. -issos]
m. [ZOA] [LC] [AGR] Animal nat de poc. L’ovella anava amb el seu nadís darrere.
nadiu -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que és fill de tal poble o nació. Nadiu d’aquella ciutat.
2 1 adj. [LC] Que és el lloc de naixença d’una persona. El poble nadiu. La casa nadiua de Pau Casals.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquest lloc.
nadó
m. [LC] [MD] [AGR] Infant o animal nat de poc.
nafil
m. [MU] ANAFIL.
nafra
1 f. [MD] Ferida, solució de continuïtat en un teixit orgànic amb pèrdua de substància, produïda per un cop o una causa morbosa. Curar una nafra. Ple de nafres.
2 f. [LC] PER EXT. Una soca plena de nafres.
naframent
m. [MD] [LC] Acció de nafrar; l’efecte.
nafrar
1 v. tr. [LC] [MD] Ferir, fer o causar una nafra o nafres (en alguna persona o animal). La sella li ha nafrat l’esquena.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Els desenganys li han nafrat el cor.
nafta
f. [IQ] [QU] Fracció del petroli de punt d’ebullició baix, constituïda per mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs de la sèrie del metà, principalment pentans i hexans, emprada majorment com a solvent.
naftacè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, present en el quitrà d’hulla.
naftalè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic, de fórmula C10H8, format per dos anells benzènics condensats.
naftalina
f. [QU] [LC] NAFTALÈ. Una bola de naftalina.
naftè
m. [IQ] [QU] Cicloalcà de cinc o de sis àtoms de carboni, o els seus derivats alquílics, que es troba en el petroli cru.
naftenat
m. [QU] Sal de l’àcid naftènic, com ara la sal de manganès i de cobalt, soluble en els olis assecants per a vernissos i pintures, on actua com a catalitzador d’oxidació.
naftènic
adj. [QU] àcid naftènic V. ÀCID.
naftil
m. [QU] Radical univalent, de fórmula C10H7–.
naftol
m. [QU] Derivat fenòlic del naftalè.
naftoquinona
f. [QU] Quinona derivada del naftalè, de fórmula C10H6O2.
nagana
f. [VE] Malaltia del bestiar boví i equí deguda a Trypanosoma brucei, transmesa per la mosca tse-tse.
nahua
1 1 m. i f. [AN] [LC] Individu de qualsevol dels pobles de llengua nahua que habiten a l’Amèrica Central, principalment a Mèxic.
1 2 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent als nahues.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua utoasteca parlada a Mèxic.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al nahua.
naia
1 f. [AQ] [LC] Passadís porticat.
2 f. [AQ] [LC] Replà llarg que va des del graó més alt d’una escala fins al portal, formant com una galeria.
nàiada
f. [AN] Nimfa que, segons els antics, habitava les fonts, els rius, els llacs.
naiadàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, integrada per herbes aquàtiques de tiges gràcils, fulles linears, flors unisexuals i nues, les masculines acompanyades de dues bràctees, i les femenines, només d’una, i fruit en petita núcula.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
naïf
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al corrent artístic, especialment pictòric, practicat amb la ingenuïtat d’un inexpert i valorat sobretot per certs grups intel·lectuals a partir dels inicis del segle XX.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor de l’art naïf.
naip
m. [LC] [JE] Carta de jugar.
naiper naipera
m. i f. [HIH] [LC] Fabricant de naips.
naixedor -a
adj. [LC] Que pot néixer. Els fills nats o naixedors.
naixedura
f. [MD] [LC] PANADÍS.
naixement
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] NAIXENÇA.
1 2 m. [LC] [RE] Naixença de Jesucrist.
1 3 m. [RE] [AR] Representació iconogràfica de la naixença de Jesucrist al portal de Betlem.
2 1 m. [LC] Lloc o fet que dona origen a una cosa.
2 2 m. [ZOA] [MD] Punt d’origen d’una artèria, d’un tumor, etc.
3 [LC] de naixement loc. adj. Congènit 1.
naixença
1 1 f. [LC] [MD] Acció de néixer, de venir al món. El dia de la seva naixença. Abans de la meva naixença. Ésser sord de naixença. El centenari de la seva naixença.
1 2 f. [LC] Condició d’una persona segons la categoria social dels seus progenitors o bé el lloc on ha nascut. Era d’una il·lustre naixença. És francès de naixença, però català d’adopció.
2 f. [LC] Moment, indret, en què una cosa comença.
naixent
1 adj. [LC] Que neix. Sol naixent.
2 adj. [HIG] En heràld., que té la seva meitat superior al centre d’una partició o d’una peça o per damunt d’un escut, d’una corona o d’un elm, s’aplica a figures humanes o animals. Un lleó naixent.
nàixer
[LC] [ZOA] [MD] V. NÉIXER.
naixó
f. [LC] [MD] NAIXENÇA.
nan -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que és d’una petitesa extraordinària dins la seva espècie. Una persona nana. Plantes nanes.
1 2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de nanisme.
2 m. [LC] [AN] [JE] Figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l’aspecte de curt de cos.
3 1 m. [FIA] nan blanc Estel evolucionat molt dens, amb un radi d’uns 5.000 quilòmetres i una massa equivalent aproximadament a una massa solar.
3 2 [FIA] nan marró Objecte celeste d’una massa superior a la d’un planeta, però inferior a 0,08 masses solars, que no presenta les reaccions termonuclears pròpies d’un estel.
nanisme
m. [MD] Condició de l’individu de pes i talla inferiors en un 40 % als que presenta un individu de la seva mateixa edat.
nannar
v. intr. [LC] En el llenguatge infantil, passejar. Anar a nannar.
nano-
[LC] [FIM] Forma prefixada del mot gr. nánnos, ‘nan’, utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la mil milionèsima part d’aquesta unitat (símbol, n). Ex.: nanoplàncton; nanosegon, nanòmetre.
nanoelectrònica
f. [EL] Especialitat de l’electrònica que estudia els dispositius de dimensions nanomètriques i les seves aplicacions.
nanquins
m. pl. [IT] ALANQUINS.
nansa2
1 f. [AGP] Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça en forma de cúpula la base de la qual va unida a una altra peça en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, per on entra el peix.
2 [LC] [AGP] nansa roquera LLAGOSTERA.
nansaire
m. i f. [AGP] [PR] [LC] Persona que pesca amb nanses.
nansat -ada
1 adj. [LC] [ED] Proveït d’una ansa o d’anses. Un atuell nansat.
2 m. [ED] Càntir, tupí, etc., amb una ansa.
nanser nansera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] [AGP] Persona que fa nanses de pescar.
nanset
m. [AGP] [LC] Forat d’una nansa per on es treu el peix.
nansú
[pl. -ús]
m. [IT] Batista de cotó feta amb fils molt prims.
nap
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les crucíferes, d’arrel poc o molt engruixida, fulles inferiors lirades, glauques, les superiors quasi enteres i abraçadores, flors grogues en raïm corimbiforme i fruit en síliqua bequeruda, cultivada des de temps molt reculats per les seves arrels (Brassica napus).
1 2 m. [BOS] [AGA] Arrel comestible, engruixida i carnosa, d’aquesta planta, fusiforme i de coloració variable.
1 3 [BOS] nap bord REPUNXÓ.
1 4 [BOS] nap rodó a) Herba de la família de les crucíferes, molt semblant al nap, però de fulles basals verdes i glabres, cultivada per les seves arrels (Brassica rapa).
1 4 [BOS] nap rodó b) Arrel comestible del nap rodó, carnosa i globulosa o fusiforme.
2 1 m. [LC] ara per naps ara per cols Adés per un motiu, adés per un altre. Ara per naps, ara per cols, mai no treballa.
2 2 [LC] tant se li’n dona naps com cols Tant li és una cosa com una altra.
3 m. [LC] Noi molt petit.
napa
1 f. [IT] [LC] Conjunt de fibres disposades formant com una tela prima, com quan han d’ésser treballades en les màquines pentinadores o en les punxonadores.
2 f. [IQA] [AGR] Pell d’ovella, de cabra o de boví, generalment adobada amb sals de crom, tenyida amb penetració completa del colorant, de plena flor, suau i acabada pel costat de la flor.
napada
f. [LC] Menjada de naps.
napalm
m. [IQ] [QU] Precipitat de sals d’alumini d’àcids naftènics i d’àcids grassos, sovint de coco, gelificat per l’addició de gasolina, que s’utilitza com a producte incendiari i bèl·lic.
napar
m. [AGA] [LC] Camp plantat de naps.
napbuf
1 m. [LC] Criatura de poca alçada, especialment per l’edat que té.
2 m. [LC] Persona de poca alçada.
napea
f. [AN] Nimfa que, segons els antics, habitava els boscos.
napejar
1 v. intr. [LC] Els naps, tenir un gust més fort que d’ordinari.
2 v. intr. [LC] Algun menjar, deixar sentir el gust i l’olor del nap.
napel
m. [MD] [BOS] [LC] TORA BLAVA.
napel·lina
f. [QU] Alcaloide extret de l’acònit.
nàpia
f. [LC] POP. Nas gros.
napicol
m. [BOS] [LC] Nap rodó A).
napiforme
adj. [LC] [BO] Que té forma de nap.
napoleó
m. [NU] [LC] Moneda francesa de 5 francs que tingué curs a Espanya amb el valor de 19 rals.
napoleònic -a
adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent als emperadors francesos Napoleó I i Napoleó III. Les guerres napoleòniques.
napolità -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Nàpols.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Nàpols o als seus habitants.
naquera
1 f. [LC] [IMI] Recipient que, en una sínia, rep l’aigua que hi aboquen els catúfols.
2 f. [AGR] Pica per a abeurar el bestiar en el corral.
naquis nàquissa
adj. [LC] ANT. Mancat de pes o de volum, menut.
narbonès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Narbona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Narbona o als seus habitants.
narc-
[LC] [MD] V. NARCO-.
narceïna
f. [QU] Alcaloide del grup de la isoquinolina.
narcís
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Herba del gènere Narcissus, de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, cintiformes, flors blanques o grogues, regulars, amb una corona en forma d’embut al mig, i fruit en càpsula, que es fa als prats de muntanya i es cultiva sovint com a ornamental.
1 2 [BOS] [AGA] narcís de tardor Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears, i de flors tardorals regulars, d’un groc viu, sense corona, que es fa espontàniament en alguns països mediterranis i es cultiva com a ornamental (Sternbergia lutea).
2 m. [LC] Home enamorat o molt satisfet d’ell mateix.
narcisisme
1 m. [LC] [PS] Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres.
2 m. [MD] [PS] Amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo.
narcisista
1 adj. [LC] [MD] [PS] Relatiu o pertanyent al narcisisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] [PS] Afectat de narcisisme.
narco- [o narc-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. nárke, ‘sopor’. Ex.: narcosi, narcoteràpia.
narcosi
f. [MD] Estat de sopor produït per un narcòtic.
narcòtic -a
1 1 adj. [LC] [MD] Que produeix un estat de sopor. Substància narcòtica.
1 2 adj. [LC] [MD] Caracteritzat per la narcosi. Efecte narcòtic.
2 m. [MD] Substància que, subministrada en dosis moderades, produeix un son profund, i en dosis més fortes, coma i convulsions.
narcotina
f. [MD] [QU] Alcaloide de la papaverina, emprat en medicina com a antiespasmòdic.
narcotisme
1 m. [MD] Conjunt d’efectes produïts per les substàncies narcòtiques.
2 m. [MD] Desig immoderat de narcòtics.
3 m. [MD] Producció de la narcosi.
narcotització
f. [MD] Acció de narcotitzar.
narcotitzar
1 v. tr. [LC] [MD] Subministrar un narcòtic (a algú).
2 v. tr. [LC] [MD] Posar en estat de narcosi.
narcotràfic
m. [LC] Tràfic de drogues. Els acusats de narcotràfic passaran a disposició judicial.
narcotraficant
m. i f. [LC] [PR] Traficant de drogues.
nard
m. [AGA] [BOS] [LC] Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears amb canalicles, un xic carnoses, i flors blanques o tenyides de rosa, agrupades en espiga i molt flairoses, originària de Mèxic, cultivada com a ornamental i per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria (Polianthes tuberosa).
narguil
m. [ED] [LC] Aparell oriental per a fumar tabac, proveït d’un llarg tub flexible, en què el fum travessa una capa d’aigua perfumada.
naringina
f. [BI] Glucòsid present a les flors i als fruits del taronger.
nariu
m. [LC] [ZOA] [AGR] Forat del nas.
naronger
m. [AGA] [BOS] [LC] PONCEMER.
naronja
f. [AGA] [BOS] [LC] PONCEM.
narrable
adj. [LC] Que pot ésser narrat o contat.
narració
1 f. [LC] [FLL] Acció de narrar; l’efecte. Començar una narració. Prosseguir la narració.
2 f. [CO] En ràdio i en televisió, exposició ordenada cronològicament d’un fet real o imaginari.
3 1 f. [LC] [FLL] Escrit de creació literària en prosa d’extensió superior al conte i inferior a la novel·la.
3 2 [FLL] narració especular Narració a l’interior de la qual es reflecteix, en forma reduïda i per homologia, el conjunt o una part de la seva estructura i el seu contingut.
narrador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [FLL] [PR] Que narra. En Pere és un bon narrador.
2 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Autor de narracions.
narrar
1 v. tr. [LC] CONTAR. Narrar una història. Narrava lluites i combats d’altres temps.
2 v. tr. [LC] [FLL] [PE] Escriure en forma de narració.
narratari narratària
m. i f. [FLL] Destinatari més o menys explícit a qui s’adreça el narrador d’un conte o novel·la.
narratiu -iva
1 1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la narració. Estil narratiu.
1 2 adj. [FLL] Que narra.
1 3 adj. [FLL] Que conté una exposició ordenada de fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Poema narratiu. Gènere narratiu. Prosa narrativa.
2 1 f. [LC] [FLL] Narració 1.
2 2 f. [LC] [FLL] Conjunt dels gèneres literaris narratius.
narrativament
adv. [LC] A manera de narració.
narratori -òria
adj. [LC] [FLL] Narratiu 1.
nàrtex
m. [AQ] [LC] [AR] Vestíbul, pòrtic, davant la porta d’una església o d’un temple.
narval
m. [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, d’uns 6 metres de llarg, amb una incisiva esquerra, els mascles, que surt de la barra superior formant com una banya horitzontal, que habita l’oceà Àrtic (Monodon monoceros).
nas
[pl. nassos]
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan de l’olfacte, que consisteix en dues cavitats revestides d’una membrana mucosa que comuniquen posteriorment amb la faringe.
1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Part prominent de la cara entre el front i la boca, on hi ha els dos forats amb què les fosses nasals comuniquen amb l’exterior. Nas llarg, de pam. Tenir el nas tapat.
1 3 m. [LC] PER EXT. Topar-se amb algú nas a nas. Tenir una cosa davant el nas. Tancar a algú la porta pels nassos.
1 4 [LC] nas aguilenc [o nas aquilí] Nas prim i un poc corbat, a semblança del bec de l’àguila.
1 5 [LC] nas arreveixinat Nas amb la punta cap amunt.
1 6 [LC] nas camús [o nas xato] Nas curt i aplanat.
1 7 [LC] tenir el nas embossat Estar refredat del nas.
2 1 m. [LC] ésser de nassos Ésser molt bo.
2 2 [LC] no veure-hi més enllà del nas Ésser curt de gambals o excessivament ingenu.
2 3 [LC] tenir nassos Tenir barra.
2 4 [LC] treure el nas per un forat Deixar-se veure a penes.
3 1 m. [LC] [ZOA] OLFACTE. Tenir bon nas. Tenir el nas fi.
3 2 [LC] tenir nas Ésser perspicaç.
4 1 m. [AQ] [IMF] Part sortint d’alguns objectes.
4 2 m. [AQ] [IMF] Peça de ferro que serveix d’encaix a la balda.
nasal
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al nas o a l’aparell olfactori. Fosses nasals. Ossos nasals. Ressonància nasal.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb abaixament del vel del paladar, de manera que l’aire surt exclusivament o parcialment per les cavitats nasals. La m i la n són consonants nasals. Les vocals nasals del francès.
nasalitat
1 f. [ZOA] [FL] [LC] Qualitat de nasal.
2 f. [FL] Ressonància nasal que és deguda a la sortida de l’aire per les cavitats nasals, durant l’articulació d’una vocal o d’una consonant.
nasalització
f. [FL] [LC] Acció de nasalitzar o de nasalitzar-se; l’efecte.
nasalitzar
1 v. tr. [FL] [LC] Fer esdevenir nasal (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir nasal.
nasalment
adv. [FL] [LC] Amb un so nasal.
nasard
m. [MU] Registre de l’orgue que imita la veu de nas.
nascut -uda
adj. [DR] En jur., que ha viscut 24 hores separat del si de la mare i al qual ha estat tallat el cordó umbilical, s’aplica a l’ésser amb forma i característiques humanes.
naso-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot nas. Ex.: nasofaringi, nasolabial, nasopalatal.
nasofaringe
f. [ZOA] Regió posterior de les fosses nasals que connecta amb la faringe.
nasogàstric -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al nas i a l’estómac.
naspra
f. [LC] [AGA] ASPRE1.
nasprar
v. tr. [LC] [AGA] ASPRAR.
nassada
1 1 f. [LC] Presa d’alguna cosa pel nas. Una nassada de rapè.
1 2 f. [LC] ENSUMADA.
1 3 [LC] donar nassades TAFANEJAR.
2 f. [LC] Cop de nas.
nassal
m. [DE] Part de l’elm corresponent al nas.
nassí
[pl. -ís]
m. [HIH] [RE] President del sanedrí.
nassut -uda
adj. [LC] Que té el nas gros.
nàstia
f. [BO] Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul difús que no en condiciona la direcció.
nat nada
1 adj. [LC] [AD] [AGR] NASCUT. Nat d’ahir. Nada l’any 67. Nat a Reus de família pagesa.
2 adj. [AD] Que es té pel sol fet de tenir un altre títol o càrrec. El president de cada secció serà vocal nat de la Junta Directiva.
nata1
1 f. [LC] [HO] Substància untuosa, d’un blanc groguenc, que forma una capa sobre la llet quan aquesta es deixa en repòs o que és obtinguda per centrifugació i emprada en pastisseria i alimentació.
2 1 f. [LC] Flor 4 1. Uns pèsols primerencs que són la nata.
2 2 [LC] ésser la nata per a una cosa Ésser la cosa millor, la més adequada.
2 3 [LC] la flor i nata Flor 4 1. Hi havia la flor i nata de la ciutat.
3 f. [LC] BUFETADA. Donar una nata. Rebre una nata.
nata2
f. [AGP] Part d’un ormeig de pesca on van enganxats els ploms.
natació
1 f. [LC] [SP] Acció i efecte de nedar.
2 f. [LC] [SP] Art de nedar. Escola de natació.
3 f. [SP] Conjunt d’activitats esportives que es desenvolupen en una piscina. Natació sincronitzada.
4 f. [SP] Esport aquàtic que consisteix a recórrer una distància determinada nedant i en un temps mínim. Concurs de natació.
natal
adj. [LC] Relatiu a la naixença d’algú. El dia natal. El país natal.
natalici -ícia
1 adj. [LC] Relatiu al dia de la naixença d’algú.
2 1 m. [LC] Dia de naixença.
2 2 m. [LC] Aniversari del dia de naixença.
natalitat
f. [LC] [SO] Nombre de naixements en una població i en un temps determinat.
natatori -òria
1 adj. [LC] [ZOA] [SP] Relatiu o pertanyent a la natació.
2 adj. [SP] Que serveix per a nedar. Veixiga o bufeta natatòria dels peixos.
natgera
f. [ZOA] [LC] [AGR] Regió del cos formada per les dues natges.
natilla
f. [LC] [HO] Nata, especialment la preparada amb sucre.
natiu -iva
1 adj. [LC] Conferit amb la naixença, nat amb un mateix, no adquirit. Les qualitats natives d’un individu.
2 1 adj. [LC] No preparat artificialment.
2 2 adj. [LC] [GL] En quím., que es presenta no combinat en la naturalesa. Or natiu. Argent natiu.
3 adj. [LC] Natal, nadiu. El país natiu.
nativament
adv. [LC] Amb la naixença, no havent-ho adquirit després.
nativisme
1 m. [FS] OBS. INNATISME.
2 m. [AN] Moviment de defensa d’un ordre social i cultural en crisi, sovint com a resultat del domini colonial, que proposa com a solució el retorn als orígens i l’eliminació de tots els elements forasters.
nativista
adj. i m. i f. [LC] [FS] OBS. INNATISTA.
nativitat
1 f. [LC] Naixença 1 1.
2 f. [LC] [RE] Festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist, el de la Mare de Déu o el de Joan Baptista.
natja
1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Part carnosa de la regió posterior del cos immediatament sobre la cuixa.
2 f. [LC] NATJADA.
natjada
f. [LC] Cop donat, especialment amb la mà, a les natges o a una natja.
natjar
v. tr. [LC] Donar natjades (a algú).
nató
m. [AGP] NATA2.
natró
m. [QU] [GLM] Mineral, carbonat de sodi hidratat, de fórmula Na2CO3·10H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i es forma principalment en alguns llacs salats continentals.
natura
1 1 f. [LC] [FS] Conjunt de les coses creades. Les meravelles de la natura. L’ordre de la natura. Els misteris de la natura.
1 2 f. [LC] [FS] L’Univers considerat com un tot i dotat de lleis. L’estudi de la natura. Els tres regnes de la natura: animal, vegetal i mineral.
1 3 [LC] natura viva Animals i plantes.
1 4 f. [LC] Força vital de l’ésser humà. El metge sovint ha de deixar obrar la natura.
2 1 f. [LC] [AR] Conjunt de les produccions en què no intervé l’ésser humà. La imitació de la natura. Estimar la natura: els camps, els boscos, les muntanyes, la mar.
2 2 [LC] [AR] natura morta Representació artística d’objectes inanimats.
3 1 f. [LC] [FS] Essència, atributs, propis d’un ésser. La natura humana, divina. L’ase és pacient per natura. La natura fogosa del cavall. La natura d’un clima.
3 2 f. [LC] Conjunt de les condicions físiques i morals de l’ésser humà. Ofegar els sentiments de la natura. L’habitud és com una segona natura.
3 3 [FS] contra natura loc. adv. Contra el que es considera com a exigit per la natura humana. Actuar contra natura. És un acte contra natura.
3 4 f. [RE] En teol. cristiana, estat natural de l’home.
4 f. [LC] Classe, espècie.
5 f. [AGR] Òrgans genitals externs, especialment de les femelles.
natural
1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la natura. Fenòmens naturals. Ciències naturals.
1 2 adj. [LC] [FS] Produït per la natura, no degut a la mà de l’home. Morir de mort natural. Un port natural.
1 3 adj. [LC] [FS] No degut a l’educació.
1 4 adj. [LC] Sense afectació. Una persona natural.
2 [LC] al natural loc. adv. a) En l’estat propi de la natura.
2 [HIG] al natural loc. adv. b) En heràld., que presenta la coloració real o pròpia.
3 adj. [LC] Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les condicions, les circumstàncies, etc., del cas, no anormal. Abandonar-se a les inclinacions naturals. L’aliment natural del gos és la carn. El pare és el protector natural dels seus fills. És natural que ell s’hagi indignat.
4 interj. [LC] Expressió usada per a confirmar o assegurar allò que acaba de dir un altre.
5 1 adj. [MU] No alterat per cap accident, s’aplica a un to de l’escala musical.
5 2 adj. [MU] En els instruments de vent, produït per simple pressió del buf, sense modificar la llargària del tub. Un so natural.
5 3 adj. [MU] Sense pistons, s’aplica a alguns instruments de vent. Una trompeta natural.
6 adj. [DR] Fonamentat en el dret natural i no exigible legalment pel creditor. Obligació natural.
7 adj. i m. i f. [LC] Nadiu 1. Els naturals de Borneo.
8 m. [LC] Natura pròpia a una persona: índole, geni, temperament, complexió, etc. Tenir un bon natural. És el seu natural: s’enrabia, però tot seguit li passa.
naturalesa
1 f. [LC] NATURA.
2 1 f. [DR] Fet d’ésser de tal o tal país.
2 2 f. [LC] [HIH] ANT. VASSALLATGE.
naturalisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica que posa com a primer principi la natura, sense recurs a cap principi transcendent, que no admet altra realitat o altra norma que la natura.
2 1 m. [AR] [LC] Tendència dins del realisme artístic més lliure temàticament i tècnicament, especialment en les arts plàstiques.
2 2 m. [FLL] Escola literària de final del segle XIX i del començament del segle XX, d’origen francès, que propugna la utilització dels mètodes de les ciències experimentals amb la finalitat de reproduir i d’explicar la realitat d’una manera objectiva i crítica.
naturalista
1 adj. i m. i f. [BI] [PR] [LC] Versat en història natural.
2 1 adj. [LC] [FS] [FLL] Relatiu o pertanyent al naturalisme.
2 2 adj. i m. i f. [AR] [FS] [FLL] Seguidor del naturalisme.
naturalitat
1 f. [LC] Qualitat de natural.
2 f. [LC] Espontaneïtat, manca d’afectació o d’artificialitat. Recita amb molta naturalitat.
naturalització
f. [LC] [DR] Acció de naturalitzar o de naturalitzar-se; l’efecte.
naturalitzar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Fer ciutadà d’un estat (algú que no n’és natural). El Govern vol naturalitzar els estrangers.
1 2 intr. pron. [LC] Obtenir la ciutadania d’un estat.
1 3 v. tr. [LC] Aclimatar completament (una espècie animal o vegetal). Moltes espècies que l’ésser humà ha naturalitzat s’han estès amb rapidesa sobre nous països.
1 4 v. tr. [LC] [FL] Adoptar com a natiu o vernacular. Naturalitzar un mot.
2 tr. [LC] Fer natural, menys artificial.
naturalment
1 adv. [LC] D’una manera natural.
2 adv. [LC] Com a conseqüència natural.
naturisme
1 m. [LC] Doctrina que propugna el retorn a una manera de viure no modificada per la civilització.
2 m. [LC] [MD] Doctrina segons la qual la naturalesa mateixa i els seus productes guaririen totes les malalties.
naturista
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al naturisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Partidari del naturisme.
naturòpata
m. i f. [MD] Naturista 2.
natzarè -ena
1 1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Natural de Natzaret.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Natzaret o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [RE] Imatge de Jesucrist amb la creu i vestit amb túnica llarga.
2 2 m. i f. [RE] [AN] Penitent que va a les processons de setmana santa vestit amb una túnica morada.
natzarenisme
m. [AR] Moviment estètic romàntic que aspirava a conciliar les formes del neoclassicisme amb un renovat esperit cristià.
nau1
m. [IQA] Clot o dipòsit obrat a terra, revestit de cairons, emprat en l’adob de pells.
nau2
1 1 f. [LC] [TRA] Construcció de fusta, de metall o d’un altre material, disposada per a surar i córrer sobre l’aigua, sovint de forma escafoide, amb mitjans de propulsió, destinada a transportar persones o coses. Nau cuirassada. Nau de vela, de vapor. Varar una nau. Armar, amarinar, una nau.
1 2 f. [LC] PER EXT. La nau de l’Estat.
1 3 f. [TRA] Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, aparell rodó al trinquet i a l’arbre mestre i aparell llatí a l’arbre de mitjana.
1 4 [LC] [DE] nau almirall Nau que porta el pavelló de l’almirall.
1 5 [LC] [TRA] nau capitana Nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra.
1 6 [LC] portar la nau a port Menar a fi un afer difícil.
2 1 f. [TRG] nau aèria AERONAU.
2 2 f. [TRG] nau espacial Vehicle destinat a la navegació extraatmosfèrica. La nau espacial va tornar dos dies després del que s’havia previst.
3 f. [ED] PICA2.
4 f. [AQ] [AR] Espai que s’estén al llarg d’una església i d’altres edificis, entre murs o rengleres d’arcades. La nau principal, central. Les naus laterals.
5 f. [LC] [AGR] [IMI] Construcció, sovint prefabricada, que s’usa amb finalitats industrials o d’emmagatzematge. Nau industrial. Nau ramadera.
nàufrag -a
adj. i m. i f. [LC] [TRA] Que ha fet naufragi. Els nàufrags del Titanic. Salvament de nàufrags.
naufragar
1 1 v. intr. [LC] [TRA] Una nau, perdre’s, anar a fons. La nau naufragà davant Tarifa.
1 2 v. intr. [LC] [TRA] Les persones que anaven en una nau naufragada, perdre’s, anar a fons. Naufragàrem prop de l’estret.
2 intr. [LC] Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa.
naufragi
1 m. [LC] [TRA] Fet de naufragar. Aquest hivern hi ha hagut molts naufragis. Fer naufragi una nau.
2 m. [LC] Ruïna completa. La poca cosa que ha pogut salvar del naufragi de la seva fortuna.
naufraig
m. [LC] [TRA] [DR] NAUFRAGI.
naumàquia
f. [HIH] [JE] En l’antiguitat romana, espectacle representant un combat naval.
nàusea
1 f. [LC] [MD] [usat generalment en pl.] Ganes de vomitar.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Fàstic, profund disgust, moral.
nauseabund -a
adj. [LC] [MD] Que causa nàusea.
nauta
m. [TRA] [LC] Mariner, navegant.
nàutic -a
1 adj. [LC] [TRA] Relatiu o pertanyent a la navegació. Escola nàutica. Rosa nàutica.
2 f. [TRA] Ciència i art de navegar.
nàutil
m. [ZOI] [LC] Mol·lusc tetrabranquiat del gènere Nautilus, del grup dels cefalòpodes, que presenta una conquilla externa.
nautiloïdeus
1 m. pl. [GLP] Ordre de mol·luscos cefalòpodes tetrabranquiats, amb nombrosos tentacles prims, coneguts des del paleozoic, molts representants del qual s’han extingit.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
nauxer
m. [TRA] [PR] Mariner d’alta graduació que dirigia la maniobra d’un vaixell.
nauxeria
f. [TRA] Ofici de nauxer.
navader navadera
m. i f. [AGF] [PR] Raier 2.
naval
adj. [LC] [TRA] Relatiu o pertanyent a les naus. Enginyer naval. Combat naval.
navalla
1 1 f. [LC] [ED] Coltell que es plega ficant-se la fulla en una ranura que forma el mànec.
1 2 f. [LC] [ED] Raor 1.
2 f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla allargada i arrodonida, que viu a la sorra fangosa, comestible i molt apreciat (Ensis ensis).
navalló
m. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla ovalada i xarnera molt llarga, que viu colgat profundament a la sorra (Lutraria lutraria).
navarrès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Navarra.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Navarra o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Dialecte del basc.
2 2 [FL] alt navarrès Dialecte basc parlat a Navarra i en una petita part de Guipúscoa.
2 3 [FL] baix navarrès Dialecte basc parlat a la Baixa Navarra i en alguns pobles limítrofs.
navegabilitat
f. [TRA] [LC] Qualitat de navegable.
navegable
1 adj. [LC] [TRA] Per on hom pot navegar, prou pregon i ample perquè s’hi pugui navegar. Un riu navegable.
2 adj. [LC] Que està en condicions de navegar. La barca tornarà a ésser navegable després de la reparació.
navegació
1 f. [LC] [TRA] Acció de navegar.
2 1 f. [LC] [TRA] [SP] [TRG] Conjunt de tècniques que permeten d’establir el camí que ha de seguir un vehicle, especialment una nau o una aeronau, per tal de traslladar-se d’un indret a un altre.
2 2 [TRA] navegació hiperbòlica Fonament dels sistemes de radionavegació que empren hipèrboles com a llocs geomètrics.
2 3 [TRA] navegació per inèrcia Sistema de navegació que empra les forces d’inèrcia induïdes pel moviment d’un vehicle per a determinar-ne la situació.
3 f. [TRA] Transport marítim. Companyies de navegació.
navegador
m. [IN] Programa informàtic utilitzat per a navegar.
navegant
adj. i m. i f. [LC] [TRA] [PR] Que navega. Un escull perillós per als navegants.
navegar
1 1 v. intr. [LC] [TRA] Anar, viatjar, amb una nau. És perillós de navegar prop de la costa. Ha navegat per tots els mars. Carta de navegar.
1 2 v. intr. [LC] Viure, deambular, campar. Va jugar la carta de la República, i actualment no sé per quins mars deu navegar.
1 3 [LC] no saber per quin mar es navega PERDRE LA CARTA DE NAVEGAR.
1 4 [LC] navegar entre dues aigües Sentir-se empès a accions, inclinat cap a criteris, etc., que es troben en contradicció.
2 1 intr. [LC] [TRA] La nau, anar.
2 2 [TRA] navegar de bolina Cenyir 4.
2 3 [LC] navegar a la vela Navegar amb totes les veles desplegades.
2 4 [TRA] navegar per l’aleta El veler, navegar amb el vent entre les deu o les catorze quartes, per estribord, i les divuit i les vint-i-dues quartes, per babord.
3 intr. [IN] Moure’s pels diversos serveis, recursos o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació.
navei
m. [AGP] Embarcació rudimentària, de riu, que consistia en dues bigues lligades, assegut damunt les quals el pescador remava i tirava les xarxes.
naveta
1 f. [HIA] [LC] Vas en forma de nau on es guarda l’encens per a les cerimònies del culte.
2 f. [HIA] Monument megalític prehistòric propi de les Balears, que té forma de nau invertida.
3 f. [QU] Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per a cremar-hi compostos orgànics dins un tub de combustió.
navícula
f. [BOI] Diatomea del gènere Navicula, de l’ordre de les pennals, comuna a les aigües dolces i salades.
navili
1 1 m. [TRA] [DE] [LC] Nau gran, especialment de guerra.
1 2 m. [DE] Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i amb seixanta canons o més.
2 m. [TRA] [LC] Conjunt de naus.
navilier naviliera
1 adj. [TRA] [LC] Relatiu o pertanyent a les naus mercants. Companyia naviliera. Actualment la indústria naviliera construeix sobretot vaixells de motor.
2 m. i f. [TRA] [PR] [LC] Propietari d’una o més naus mercants.
nazi
adj. i m. i f. [LC] NACIONALSOCIALISTA.
nazireu -ea
adj. i m. i f. [RE] Hebreu consagrat a Déu que, segons l’Antic Testament, havia d’abstenir-se de begudes fermentades, evitar tocar cadàvers i deixar-se créixer els cabells.
nazisme
m. [LC] NACIONALSOCIALISME.
ne
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne.
neandertal
m. [GLP] Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que poblà Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neanderthalensis).
neàrtic -a
adj. [GG] [BO] [EG] Relatiu o pertanyent a l’Amèrica àrtica i a les parts septentrionals i muntanyoses de l’Amèrica del Nord. Regió neàrtica.
neartrosi
f. [MD] Formació d’una falsa articulació com a resultat d’una fractura, d’una operació, etc.
neboda
1 f. [LC] [HIG] Filla d’un germà o d’una germana.
2 f. [LC] [HIG] RENEBODA.
3 1 f. [LC] neboda valenciana Filla d’un cosí o d’una cosina.
3 2 f. [LC] NEBODA VALENCIANA.
nebodalla
f. [LC] Conjunt dels nebots d’algú.
nebodastra
f. [HIG] Filla d’un germanastre o d’una germanastra.
nebodastre
m. [HIG] Fill d’un germanastre o d’una germanastra.
neboder
m. [LC] [HIG] RENEBOT.
nebodera
f. [LC] RENEBODA.
nebot
1 m. [LC] [HIG] Fill d’un germà o d’una germana.
2 m. [LC] [HIG] RENEBOT.
3 1 m. [LC] nebot valencià Fill d’un cosí o d’una cosina.
3 2 m. [LC] NEBOT VALENCIÀ.
nebular
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a una nebulosa. Teoria nebular.
nebulat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors torçuts en forma d’ones que imiten núvols, de manera que els núvols d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre, s’aplica a una peça.
2 adj. [HIG] Dividit al llarg en dues parts iguals per un torçut en forma de núvols i d’esmalts diferents, s’aplica a una peça.
3 adj. [HIG] Que té la línia divisòria torçuda en forma de núvols, s’aplica a una partició.
nebulitzador -a
1 adj. [MD] [AGF] Que nebulitza una substància medicamentosa.
2 1 m. [AGF] [MD] [AGA] Aparell nebulitzador.
2 2 m. [AGA] Difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda i s’utilitza en hivernacles per a aconseguir una alta humitat ambiental.
nebulitzar
v. tr. [LC] Espargir (un líquid) en gotes molt petites.
nebulós -osa
1 1 adj. [LC] [ME] Velat per núvols o boires. Fer un dia nebulós.
1 2 adj. [LC] Mancat de lucidesa, de claredat. Estil nebulós. Doctrines nebuloses.
2 1 f. [FIA] Condensació de matèria interestel·lar en forma de núvol que pertany a una galàxia.
2 2 [FIA] nebulosa d’absorció NÚVOL FOSC.
2 3 [FIA] nebulosa de reflexió Núvol brillant de gas i pols interestel·lars que és visible a causa de la reflexió de la llum dels estels en la pols.
2 4 [FIA] nebulosa planetària Sistema físic format per un estel nan blanc i un embolcall esfèric de gas.
2 5 [FIA] nebulosa primordial Núvol de gas i pols interestel·lars que es contrau a causa de la gravetat i forma un estel en el seu centre i un disc pla al seu voltant on es formen planetes per acreció.
3 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears o lanceolades i de flors molt petites, blanques amb venes purpúries, disposades en grans inflorescències molt laxes i delicades, originària del Caucas i de l’Àsia Menor i plantada com a ornamental (Gypsophila elegans).
3 2 f. [BOS] Planta del gènere Aira, de la família de les gramínies, gràcil, de fulles setàcies i d’espiguetes diminutes, disposades en panícula molt laxa, pròpia dels pradells d’anuals.
3 3 f. [BOS] Planta de la família de les gramínies, pilosa, de fulles linears i flors diminutes en panícula molt laxa de branquillons capil·lars, originària d’Amèrica del Nord i cultivada com a ornamental (Panicum capillare).
3 4 f. [BOS] ENSOPEGUERA.
3 5 f. [BOS] PELAGUER PLOMÓS.
nebulosament
adv. [LC] D’una manera nebulosa, no gens lúcida.
necessari -ària
1 adj. [LC] De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. Manca l’espai necessari. És una cosa útil, però no necessària. El necessari per a viure.
2 adj. [FS] Que no pot deixar d’ésser o d’esdevenir. La conseqüència necessària d’un principi.
3 f. [LC] ANT. Comú 8.
necessàriament
adv. [LC] D’una manera necessària.
necesser
m. [LC] [ED] Capsa o estoig en què es porten els estris necessaris de costura, de tocador o d’higiene personal.
necessitar
v. tr. [LC] Tenir necessitat (d’algú o d’alguna cosa). No en pot prescindir: ho necessita.
necessitat1
1 1 f. [LC] Qualitat de necessari. La necessitat de treballar per a viure.
1 2 f. [LC] Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. Alimentar-se diàriament és una necessitat ineludible. Hem d’atendre les necessitats d’aquests infants.
1 3 [LC] fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament el que hom ha de fer per força.
1 4 [LC] de necessitat loc. adv. Necessàriament. La seva malaltia era mortal de necessitat.
1 5 [LC] de primera necessitat loc. adj. De què hom no pot prescindir. Tothom està d’acord que el pa i la llet són articles de primera necessitat.
2 f. [LC] Mancança del necessari per a viure. La necessitat m’obliga a demanar-vos aquest ajut.
3 1 f. [LC] L’anar de ventre, l’orinar. Tenir una necessitat. Fer les seves necessitats.
3 2 [LC] [ZOA] [MD] necessitat natural Necessitat13 1.
4 f. [FS] [LC] Impossibilitat de deixar d’ésser o d’esdevenir. Necessitat metafísica. La necessitat d’una conseqüència.
necessitat2 -ada
1 adj. [LC] Que necessita. És un noi necessitat de comprensió.
2 adj. i m. i f. [LC] Que manca del necessari. Ajudar els necessitats.
necessitós -osa
adj. [LC] Pobre, necessitat.
neci nècia
1 adj. i m. i f. [LC] Que no sap el que podria o deuria saber.
2 adj. i m. i f. [LC] XIMPLE.
neciesa
f. [LC] NICIESA.
nècora
f. [ZOI] Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de front llis, sense dents ni lòbuls, comestible (Macropipus arcuatus).
necr-
[LC] [MD] V. NECRO-.
necro- [o necr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. nekrós, ‘cos mort’. Ex.: necròfag, necrofília, necròpsia.
necrobiosi
f. [MD] Mort local d’una part o d’un òrgan.
necrobiòtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la necrobiosi.
necròfag -a
adj. [ZOA] [LC] Que s’alimenta de cadàvers.
necrofàgia
f. [LC] Sistema d’alimentació propi dels animals necròfags.
necròfil -a
adj. i m. i f. [PS] Afectat de necrofília.
necrofília
f. [PS] Atracció pels morts.
necrofòbia
f. [PS] Por exagerada dels morts.
necrogen -ògena
adj. [EG] Que creix o viu sobre un organisme mort.
necrolatria
f. [LC] [MD] [AN] Veneració excessiva als morts.
necrologi
m. [LC] [BB] Llista de persones mortes dins un període de temps, en una comunitat, etc.
necrologia
1 f. [LC] Notícia d’un personatge, d’una persona notable, morta de poc.
2 f. [FLL] Article o discurs breu, escrit o pronunciat en elogi d’una personalitat difunta.
necrològic -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la necrologia. Un article necrològic.
2 f. [LC] NECROLOGIA.
necromassa
f. [EG] Massa total de la matèria morta existent en una comunitat o en un ecosistema.
necròpoli
f. [HIA] [LC] NECRÒPOLIS.
necròpolis
f. [HIA] Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval. Una necròpolis etrusca.
necròpsia
f. [MD] AUTÒPSIA.
necrosar
1 v. tr. [MD] Produir necrosi (en un organisme).
2 intr. pron. [MD] Sofrir necrosi. Els teixits ossis se li necrosen.
necroscòpia
f. [MD] AUTÒPSIA.
necroscòpic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la necròpsia o necroscòpia.
necrosi
f. [MD] Mort de cèl·lules i de teixits dels organismes vivents.
necròtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la necrosi.
nèctar
1 1 m. [AN] En la mitologia clàssica, beguda dels déus.
1 2 m. [LC] [HO] Beguda deliciosa.
1 3 m. [HO] Beguda elaborada a base d’una barreja de sucs de fruites polposes, aigua i sucre.
2 m. [LC] [BO] Líquid dolç que secreten els nectaris de les plantes, el qual atreu els insectes i els ocells que se’n nodreixen, responsables de llur pol·linització.
nectari -ària
1 1 adj. [LC] [BO] De nèctar.
1 2 adj. [LC] [BO] Que conté nèctar.
1 3 adj. [LC] Dolç com el nèctar.
2 m. [BO] Òrgan glandular que secreta nèctar, generalment situat dins la flor.
nectarífer -a
adj. [BO] Proveït de nèctar o que en secreta.
nectarina
f. [AGA] [BOS] Fruit comestible del nectariner, semblant al préssec, però no tan olorós, un xic més petit, amb la pell llisa i la polpa de color groc viu.
nectariner
m. [BOS] [AGA] Presseguer d’una varietat que produeix nectarines (Prunus persica var. nucipersica).
nècton
m. [EG] Conjunt d’organismes aquàtics amb prou capacitat natatòria per a ésser considerats independents de l’acció dels corrents.
nectònic -a
adj. [EG] Relatiu o pertanyent al nècton.
nedada
f. [LC] [SP] Fet de nedar durant un temps més o menys llarg. He fet una bona nedada.
nedador1
m. [LC] [SP] Lloc a propòsit per a nedar.
nedador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que neda. Ésser un bon nedador.
2 m. i f. [SP] [PR] Persona que practica la natació.
nedant
adj. [HIG] En heràld., posat recte en faixa, s’aplica a peixos o cetacis. Un dofí nedant.
nedar
1 1 v. intr. [LC] Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels membres. Els peixos neden sota l’aigua. Travessar un riu nedant. El meu germà neda com un peix. Nedar contra corrent.
1 2 [LC] nedar entre dues aigües Obrar hàbilment mantenint-se entre dos partits, opinions, etc.
1 3 [LC] nedar i guardar la roba Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res.
1 4 [LC] nedar sense carabasses No necessitar, en una empresa, etc., ajut de ningú.
2 1 intr. [LC] Una cosa, flotar, mantenir-se, sobre l’aigua o un líquid qualsevol. L’oli no es barreja amb l’aigua; neda sobre l’aigua. Unes palletes nedaven en el got d’aigua.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Nedar en la prosperitat.
2 3 [LC] nedar una cosa en un líquid Estar mesclada amb gran quantitat d’aquest líquid. Les patates hi nedaven, en l’oli.
2 4 [LC] nedar en sang Ésser enmig d’una carnisseria, d’un carnatge.
2 5 [LC] nedar en l’abundància Estar dins una gran abundància d’alguna cosa, especialment de riqueses.
3 intr. [LC] El cavall, quan va al galop, alçar massa les potes de davant.
nèdol
m. [AGR] [LC] Redol d’herba on no s’ha deixat encara pasturar el bestiar.
neerlandès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Holanda o dels Països Baixos.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Holanda o als Països Baixos o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua germànica parlada als Països Baixos, incloent-hi el Flandes belga i el francès.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al neerlandès.
nefand -a
adj. [LC] Horriblement dolent. Un crim nefand. Un home nefand.
nefandament
adv. [LC] D’una manera nefanda.
nefari -ària
adj. [LC] MALVAT.
nefast -a
1 adj. [LC] Que ha estat marcat per esdeveniments funestos, tràgics. Un dia nefast.
2 adj. [LC] FUNEST. Un home nefast. Una cosa nefasta.
nefelina
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespatoides, de fórmula (Na,K)AlSiO4, que cristal·litza en el sistema hexagonal i és constituent de roques ígnies alcalines subsaturades en sílice i riques en àlcalis.
nefelínic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la nefelina.
nefelòmetre
m. [QU] Instrument que consta essencialment d’una font lluminosa, d’una cel·la per a la mostra i d’un detector fotoelèctric per a mesurar la intensitat de la llum dispersada en direcció perpendicular al feix incident.
nefelometria
f. [QU] Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada per les partícules presents en una suspensió.
nefo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. néphos, ‘núvol’. Ex.: nefologia, nefoscopi, nefòmetre.
nefologia
f. [ME] Estudi dels núvols.
nefòmetre
m. [ME] Aparell per a mesurar la nuvolositat.
nefoscopi
m. [ME] Aparell per a mesurar la direcció del desplaçament dels núvols i llur velocitat aparent.
nefr-
[LC] [MD] V. NEFRO-.
nefràlgia
f. [MD] Dolor neuràlgic als ronyons.
nefridi
m. [ZOA] Òrgan excretor típic dels metazous triploblàstics celomats i segmentats.
nefrita
f. [GLM] Varietat de l’actinolita, inosilicat amfíbol criptocristal·lí que presenta hàbit fibrós amb fibres entreteixides i és un dels minerals del jade.
nefrític -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la nefritis. Abscés nefrític. Còlic nefrític.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de nefritis.
nefritis
f. [LC] [MD] Inflamació dels ronyons.
nefró
m. [ZOA] [BI] Unitat estructural i funcional del ronyó, filtradora de la sang i formadora de l’orina.
nefro- [o nefr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. nephrós, ‘ronyó’. Ex.: nefrotomia, nefropatia, nefrologia, nefrectomia.
nefrogènic -a
adj. [MD] D’origen renal.
nefròleg nefròloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en nefrologia.
nefrolític -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als càlculs renals.
nefrologia
f. [MD] Branca de la medicina interna que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó.
nefrona
f. [BI] [ZOA] NEFRÓ.
nefropatia
f. [MD] Malaltia renal.
nefrosi
f. [MD] Malaltia renal no inflamatòria, ocasionada per lesions degeneratives difuses de la membrana basal del glomèrul.
negable
adj. [LC] [FS] Que es pot negar, refutar, denegar.
negació
1 1 f. [LC] [FS] Acció de negar. Parlen de l’afirmació i la negació de l’existència de Déu.
1 2 f. [FL] Procediment gramatical pel qual es nega.
1 3 f. [LC] [FL] Mot que expressa una negació.
2 f. [LC] Cosa absolutament contrària a una altra. La seva manera de pensar és la negació del progrés.
negada
1 f. [LC] Acció de morir ofegat dins un líquid. Morir de negada.
2 [LC] mala negada facis! Expressió per a manifestar la ira contra algú.
negadívol -a
adj. [LC] [GL] Que les riuades inunden fàcilment. Terres negadívoles.
negament
m. [LC] [GL] INUNDACIÓ.
negar1
1 1 v. tr. [LC] Declarar que no és (allò que altri afirma, suposa, pregunta). Ell va negar que fos italià. Ell no pot negar que això és veritat. Ell no ho afirma ni ho nega.
1 2 [RE] negar Déu Declarar que no existeix.
1 3 v. tr. [LC] Algú, no confessar (el delicte de què és acusat). Les proves són evidents, però ell ho nega tot.
2 1 tr. [LC] Dir que no (a allò demanat), no concedir. Ell no em pot negar cap favor. Va negar-los el permís.
2 2 intr. pron. [LC] Negar-se a fer una cosa.
2 3 [LC] negar la cara a algú Negar-li la salutació.
negar2
1 1 v. tr. [LC] Asfixiar per immersió en un líquid. El va ficar dins de l’aigua i el va negar.
1 2 intr. pron. [LC] S’ha bolcat la barca i s’han negat tots els qui hi anaven.
1 3 intr. pron. [LC] negar-se en poca aigua OFEGAR-SE EN UN GOT D’AIGUA.
2 tr. [LC] Inundar, cobrir d’aigua. La riuada ha negat tots els camps.
3 1 tr. [HO] [LC] Fer massa clara (una salsa), posar-hi tant de líquid que no arriba a lligar.
3 2 intr. pron. [LC] [HO] Una salsa, no lligar-se. L’allioli s’ha negat.
4 1 tr. [LC] [EI] Provocar l’arribada d’un excés de combustible a la cambra de combustió (d’un motor d’explosió) que pot fer-ne difícil l’engegada o, si el motor està en marxa, pot aturar-lo.
4 2 intr. pron. [LC] [EI] S’ha negat el motor.
negat -ada
adj. [LC] Del tot inepte per a una cosa. Explica-m’ho a poc a poc, que soc negat per a la informàtica.
negatiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Que expressa una negació, que implica negació, que conté una negació. Un mot negatiu. Un adverbi negatiu. Una resposta negativa. Una oració negativa.
2 adj. [LC] No positiu, que no consisteix sinó en la negació o en l’absència d’una cosa. Crítica negativa. Caràcter negatiu. El resultat de l’anàlisi és negatiu. Que ell hagi renunciat, és positiu o negatiu?
3 1 adj. [MT] Que s’oposa a la corresponent direcció, semirecta, superfície, positiva. Ordenada negativa. Sinus negatiu. Abscissa negativa. Cotangent negativa.
3 2 adj. [LC] [MT] Que ha d’ésser restat, que es compta en sentit oposat al que s’ha pres com a positiu. Una acceleració negativa.
3 3 adj. [MT] Inferior a zero, s’aplica a un nombre i a una magnitud.
3 4 adj. [FIF] Que té el signe de la càrrega de l’electró electronegatiu. Electricitat negativa.
4 m. [AF] [CO] Reproducció fotogràfica en paper que mostra els clarobscurs invertits amb relació a la realitat.
5 f. [LC] Refús, no concessió.
negativament
adv. [LC] D’una manera negativa. Respongué negativament.
negativar
v. tr. [AF] Invertir els valors de blanc i negre (d’un document gràfic) per mitjà d’una pel·lícula fotogràfica.
negativisme
m. [PS] Comportament patològic típic d’algunes formes d’esquizofrènia catatònica, caracteritzat per unes actituds contràries a aquelles que es podia esperar dels estímuls presentats.
negativitat
f. [LC] Condició de negatiu.
negligé
[pl. -és]
m. [ED] [LC] Vestit femení d’estar per casa.
negligència
1 f. [LC] Acció de negligir.
2 f. [LC] Manca de la deguda diligència o cura. La negligència dels vigilants va permetre que els presos escapessin.
3 f. [LC] Falta, error, etc., en què hom incorre per negligència. No es pot castigar els nois per unes negligències tan petites.
negligent
1 adj. i m. i f. [LC] Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l’edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure.
2 adj. [LC] Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer.
negligentment
adv. [LC] Amb negligència.
negligible
adj. [LC] Que pot ésser negligit.
negligir
1 v. tr. [LC] Deixar (algú o alguna cosa) sense tenir-ne cura. Darrerament ha negligit les seves responsabilitats.
2 v. tr. [LC] No tenir en compte. Aquestes dades es poden negligir.
negoci
1 1 m. [LC] [ECT] Afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s’espera obtenir avantatge, profit o beneficis.
1 2 [LC] el negoci d’en Robert amb les cabres Mal negoci.
1 3 [LC] fer un bon negoci Sortir guanyant en un afer.
1 4 [LC] fer un mal negoci Sortir perdent en un afer.
1 5 [LC] negoci rodó Negoci totalment favorable.
2 1 m. [LC] Utilitat aconseguida en un afer, guany que hom n’obté.
2 2 [LC] fer negoci Obtenir guanys d’alguna cosa.
3 m. [DR] negoci jurídic Declaració de voluntat d’una o més persones a la qual la llei reconeix efectes jurídics. Un contracte, un testament són negocis jurídics.
negociable
adj. [LC] Que pot ésser negociat.
negociació
1 f. [LC] Acció de negociar, amb la intenció d’arribar a un acord. La negociació d’un tractat. Les negociacions per a un tractat.
2 [ECT] negociació col·lectiva Establiment de normes sobre la regulació de salaris i d’altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i la part empresarial, les quals superen la forma de contacte individual en una empresa.
negociador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fa una negociació o negociacions.
negociant
adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] Que negocieja o comercia. És negociant en sucre.
negociar
1 v. intr. [LC] [ECT] Tractar, comerciar, comprant i venent mercaderies, valors, etc., fer negoci. Negocia en vins, en grans.
2 tr. [ECT] Ajustar el traspàs, l’endossament, etc., (d’un valor, d’un efecte). Negociar una lletra.
3 tr. [LC] Discutir o tractar (d’alguna cosa) amb algú per tal d’aconseguir-la, d’establir-la, d’arribar a un acord. Ell negocià la pau amb el Govern anglès.
negociat
m. [ECT] [LC] Divisió de certes oficines on es classifiquen els assumptes.
negociejar
v. intr. [LC] [ECT] Negociar 1. Negocieja amb tot.
negociós -osa
adj. [LC] Diligent, curós, en els seus negocis.
negra
f. [MU] Figura de nota musical equivalent a la quarta part d’una rodona.
negrada
f. [LC] [HIH] Conjunt de negres que es portaven d’un cop en un vaixell negrer.
negral
adj. [LC] NEGRÓS.
negrall
m. [LC] Clap, cosa, que es destaca d’allò que la circumda pel seu color fosc.
negre -a
1 1 adj. [LC] Del color del sutge o del carbó, completament fosc. Negre com el carbó, com el sutge, com l’atzabeja. Tenir els cabells negres, els ulls negres. Un gat negre.
1 2 adj. [LC] Molt fosc. Un núvol negre. Hi havia un cel tot negre.
2 1 adj. [LC] Privat totalment de claror. Era negra nit.
2 2 [LC] ésser negre com una gola de llop ÉSSER FOSC COM UNA GOLA DE LLOP.
2 3 [LC] veure-ho tot negre Veure-ho tot difícil i ple d’obstacles insuperables, poc probable.
3 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça etiòpica. La discriminació dels negres.
3 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als negres. Música negra. Art negre.
3 3 m. [LC] Persona que fa treballs literaris per a un altre que és qui se’n presentarà com a autor davant el públic.
4 1 adj. [LC] Enfosquit per la brutor. Dur les ungles negres.
4 2 adj. [LC] PER EXT. Tenir el cor negre, l’ànima negra. Té la consciència molt negra.
4 3 adj. [LC] Infernal 1. Màgia negra.
5 1 adj. [LC] Summament trist, malenconiós. D’humor negre. Idees negres.
5 2 adj. [LC] INFAUST.
5 3 adj. [LC] [JE] [FLL] De temàtica centrada en la violència, la criminalitat, el sexe, la corrupció i la marginalitat. Cinema negre. Novel·la negra.
5 4 adj. [LC] En gran destret. Em vaig veure negre per a sortir-me’n. Passar-la negra.
5 5 adj. [LC] CLANDESTÍ. Mercat negre. Treball negre.
6 1 m. [LC] Color negre. D’un negre d’atzabeja. Anar vestit de negre.
6 2 [LC] [AR] en blanc i negre V. BLANC.
7 1 m. [IQ] Matèria colorant negra. Negre animal. Negre de vori.
7 2 [QU] negre d’acetilè Pólvores carbonoses obtingudes per la descomposició tèrmica de l’acetilè.
7 3 [QU] negre d’anilina Colorant resultant de l’oxidació de diverses molècules d’anilina mitjançant el dicromat.
7 4 [QU] negre d’eriocrom Azocolorant amb grup hidroxil que és un bon complexant d’ions metàl·lics, emprat com a colorant que es pot metal·litzar per a llana i com a indicador en les determinacions complexomètriques, com la de la duresa total de l’aigua.
7 5 [QU] negre de fum FUM D’ESTAMPA.
7 6 [QU] negre de platí Platí, finament dividit, que s’obté per precipitació d’una dissolució d’una sal de platí amb un agent reductor.
8 1 m. [LC] [AGA] Malaltia de l’olivera deguda al fong Capnodium elaeophilum associat a la cotxinilla Saissetia oleae que fa que l’arbre quedi cobert d’un polsim negre.
8 2 [BOB] [AGA] negre dels arbres Negre 8 1.
9 m. [AF] Conjunt de formes gràfiques que es contraposen al blanc del paper.
negrejar
1 v. intr. [LC] Una cosa, mostrar-se negra, tirar a negra.
2 intr. [LC] Fer-se fosc, de nit. Quan vam arribar al poble, ja negrejava.
negrenc -a
adj. [LC] NEGRÓS.
negrentí
m. [BOB] Fredolic 2.
negrer -a
1 1 adj. [LC] Que servia per a fer el tràfic de negres. Un vaixell negrer.
1 2 m. [LC] Home que feia tràfic de negres.
2 m. i f. [LC] Dèspota 2.
negret
1 1 m. [LC] [ZOP] Peix condricti de la família dels esquàlids, de fins a 45 centímetres de llargada, de color gris negrós amb el ventre negre vellutat, amb fortes espines a les aletes dorsals que són de mida semblant, sense aleta anal i amb el ventre flàccid (Etmopterus spinax).
1 2 [ZOP] negret xato Peix de la família dels esquàlids, de fins a 180 centímetres de llargada, de color uniforme, bru fosc o negrós, amb reflexos violacis, sense espines a les aletes dorsals i amb el musell carnós, curt i arrodonit (Dalatias licha).
2 m. [AGA] Avellaner d’una varietat que dona avellanes petites i fosques.
3 m. [LC] [BOB] Fredolic 2.
negreta
1 f. [LC] [AF] Lletra d’impremta de traç més gruixut que les altres de la mateixa família.
2 f. [AGA] Olivera d’una varietat originària de Vilanova de Meià.
3 f. [BOB] Fredolic 2.
negrilló
m. [BOS] Herba alta de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, la majoria oposades, un xic abraçadores, i capítols grocs, ordinàriament amb vuit lígules, pròpia de l’Àfrica oriental, la grana de la qual, de color negre, és venuda com a menjar d’ocells (Guizotia abyssinica).
negritud
f. [SO] Moviment social i intel·lectual sorgit entre la població negra com a resposta a les actituds racistes de la població blanca.
negroide
1 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent als negroides.
2 m. i f. [LC] [AN] Individu de característiques properes als individus de la raça etiòpica, que pertany a certs pobles d’Àfrica, de les illes de l’oceà Índic, del sud-est d’Àsia i d’Oceania.
negror
1 f. [LC] Qualitat de negre.
2 1 f. [LC] Cosa negra.
2 2 f. [LC] Espessor de núvols negres en el cel que sol ésser senyal de gropada. Renoi quina negror! Em sembla que ens mullarem.
3 f. [BOB] [AGA] negror de l’olivera Negre 8 1.
negrós -osa
adj. [LC] Que tira a negre. Un núvol negrós. Una roba negrosa.
neguit
m. [LC] Inquietud, molèstia, que dona una forta excitació, una gran impaciència. No tinguis neguit: ja vindrà. Passar neguit. El malalt ja està més tranquil: li ha passat el neguit.
neguitejar
1 v. tr. [LC] Donar neguit (a algú). Aquesta inseguretat el neguiteja.
2 intr. pron. [LC] Tenir neguit. Es neguiteja per no res.
3 intr. [LC] Tingues paciència: no neguitegis.
neguitós -osa
1 adj. i m. i f. [LC] Que té neguit, que es neguiteja. Estar neguitós.
2 adj. [LC] Que denota neguit. Dirigia mirades neguitoses cap a l’indret d’on venien els esgarips.
neguitosament
adv. [LC] Amb neguit.
negundo
m. [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, dioic, amb fulles compostes, de tres a set folíols ovats, flors verdoses sense pètals, en inflorescències pèndules, i fruits en disàmara, amb les ales fent un angle agut, originari de l’est d’Amèrica del Nord i conreat en parcs i jardins (Acer negundo).
negus
m. [HIH] [PR] [LC] Títol del sobirà d’Abissínia.
néixer
[inf. néixer o nàixer; ger. naixent; p. p. nascut; ind. pr. neixo o naixo, neixes o naixes, neix o naix, naixem, naixeu, neixen o naixen; ind. imperf. naixia, etc.; ind. fut. naixeré, etc.; subj. pr. neixi o naixi, neixis o naixis, neixi o naixi, naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o naixin; subj. imperf. naixés o nasqués, etc.]
1 1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Venir al món, sortir del ventre de la mare. L’àvia va néixer a Pollença l’any 1931. Li ha nascut un fill. La ciutat que l’ha vist néixer. Un infant acabat de néixer. Néixer de pares pobres.
1 2 v. intr. [LC] [ZOA] Un animal ovípar, sortir de l’ou. Uns pollets acabats de néixer.
1 3 v. intr. [LC] Ésser des de la naixença. Néixer pobre, ric. Néixer sa. Néixer sord, esguerrat. Néixer per a poeta. L’home neix per a patir. Ningú no neix mestre. Ningú no neix ensenyat.
1 4 [LC] néixer a alguna cosa Començar a conèixer-la o a fer-ne l’experiència. Gràcies a tu vaig néixer a la felicitat.
1 5 [LC] tornar a néixer Salvar-se d’un perill molt greu d’una manera sorprenent.
2 1 intr. [LC] Una planta, sortir de la llavor, de terra. En aquest racó, hi neix herba.
2 2 intr. [LC] El pèl, la ploma, sortir en el cos d’un animal. Ja li neix el pèl.
2 3 intr. [LC] Els brots, flors, etc., sortir en una planta.
2 4 intr. [LC] Una font, un corrent d’aigua, etc., brollar d’un indret. El riu Segre neix a la Cerdanya.
2 5 intr. [LC] Un astre, començar a deixar-se veure a l’horitzó.
3 intr. [LC] Començar a ésser, prendre el seu origen. Néixer un dubte, una sospita. Néixer una guerra. Néixer una opinió.
nelumbe
m. [BOS] [AGA] Planta de la família de les nimfeàcies, aquàtica, de grans fulles arrodonides i peltades, que sobresurten de l’aigua, flors grosses, rosades i amb nombrosos pètals i fruits en núcula encastats en el tàlem acrescent cònic, que es fa a diversos països asiàtics i ateny el delta del Volga, sovint cultivada com a decorativa (Nelumbo nucifera).
nemalionals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles de la classe de les floridofícies, que inclou diversos grups primitius, de cicle reproductor sexual generalment simplificat, com ara les dels gèneres Nemalion i Lemanea.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
nemat-
[LC] V. NEMATO-.
nemati-
[LC] V. NEMATO-.
nematicida
m. [AGA] Substància emprada per al control de nematodes.
nemato- [o nemati-, o nemat-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. nêma nématos, ‘fil’. Ex.: nematògnat, nematocida o nematicida, nemathelmint.
nematodes
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats del grup dels nematohelmints, d’organització interna molt simplificada, sense aparell respiratori ni circulatori, que comprèn diversos ordres que es diferencien pel lloc on habiten, alguns dels quals ataquen les arrels de moltes plantes.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
nematohelmints
1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats que són cucs de cos cilíndric amb simetria bilateral, aquàtics o terrestres, que comprèn els nematodes i els gordiacis.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
nematòleg nematòloga
m. i f. [PR] [ZOI] [IMI] Persona versada en nematologia.
nematologia
1 f. [MD] [ZOI] Branca de la zoologia que s’ocupa dels nematodes.
2 f. [IMI] Ciència que estudia les estructures i la composició dels fils, les seves mesures, les condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformació i presentació a què poden ésser sotmesos.
nemertins
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous, cucs, sense celoma ni aparell respiratori, carnívors i gairebé tots marins.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
nemoral
adj. [EG] Que viu als boscos.
nemorós -osa
1 adj. [EG] Relatiu o pertanyent al bosc.
2 adj. [EG] Cobert de bosc.
nen nena
m. i f. [LC] Persona que està en els primers anys de la vida. Anava a recollir els nens a l’escola. Van tenir una nena preciosa.
nènia
f. [FLL] Cant funeral de lamentació i de pregària per un difunt.
nenúfar
m. [LC] [BOS] [AGA] NIMFEA.
neó
m. [LC] [QU] Element químic del grup dels gasos nobles, inert químicament, que ocorre en l’atmosfera en una proporció molt petita, emprat en l’enllumenat (símbol, Ne; nombre atòmic, 10; pes atòmic, 20,18).
neo-
1 [LC] Prefix que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’. Ex.: neoclàssic, neogòtic, neocatòlic, neoplatonisme.
2 [GL] En geol., prefix que indica la darrera subdivisió d’un període. Ex.: neocretaci, neodevonià.
neoàtic -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’art desenvolupat durant l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
neobabilònic -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a la darrera etapa de l’Imperi babilònic i de l’art babilònic.
neocapitalisme
m. [ECT] Sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta.
neocapitalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neocapitalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neocapitalisme.
neoclàssic -a
adj. [AR] [LC] Relatiu o pertanyent al neoclassicisme. Arquitectura neoclàssica.
neoclassicisme
1 m. [AR] [FLL] Moviment artístic i literari, a cavall entre el segle XVIII i el XIX, que es caracteritza pel retorn a les formes i als temes canònics de la tradició grega i llatina.
2 m. [MU] Moviment musical de començament del segle XX caracteritzat pel retorn a la música clàssica.
neoclassicista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neoclassicisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neoclassicisme.
neocolonial
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neocolonialisme.
neocolonialisme
m. [HIH] Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i sobre els països subdesenvolupats en general.
neodadaisme
m. [AR] Moviment artístic dels anys cinquanta i seixanta del segle XX caracteritzat pel retorn a certs trets del dadaisme, especialment l’ús descontextualitzat i combinat d’objectes i imatges del món quotidià.
neodadaista
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al neodadaisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del neodadaisme.
neodarwinisme
m. [BI] Teoria que sosté que l’evolució és conseqüència únicament de la selecció natural, excloent-ne l’herència dels caràcters adquirits, i que actualment incorpora els coneixements aportats per la genètica.
neodarwinista
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al neodarwinisme.
2 adj. i m. i f. [BI] Seguidor del neodarwinisme.
neodimi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Nd; nombre atòmic, 60; pes atòmic, 144,24).
neoescolàstic -a
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la neoescolàstica.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor de la neoescolàstica.
3 f. [FS] Corrent filosòfic que a partir del segle XIX preconitza el retorn als grans clàssics medievals, especialment a Tomàs d’Aquino.
neoexpressionisme
m. [AR] Moviment artístic dels anys vuitanta del segle XX caracteritzat per un ús violent i espontani del color i del volum.
neofeixisme
m. [PO] Corrent ideològic i polític basat en els principis del feixisme i del nacionalsocialisme, que a Europa ha inspirat diversos grups d’extrema dreta.
neofeixista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neofeixisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neofeixisme.
neofigurativisme
m. [AR] Moviment pictòric del segle XX que reacciona contra l’informalisme i proposa un retorn a la figuració.
neofigurativista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neofigurativisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Seguidor del neofigurativisme.
neòfit neòfita
1 1 m. i f. [LC] [RE] [AN] Persona que ha abraçat de poc una religió.
1 2 m. i f. [LC] [AN] Persona que ha abraçat de poc una opinió, un partit, etc.
2 m. [BO] Planta naturalitzada en un territori en temps recents.
neòfob neòfoba
m. i f. [LC] Persona que té aversió a les innovacions.
neofòbia
f. [LC] [PS] Aversió a les innovacions.
neogen -ògena
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al neogen.
2 m. [GL] Segon sistema i període del terciari, que comprèn el miocè i el pliocè, que va de 23,8 a 1,8 milions d’anys.
neogènic -a
adj. [GL] Neogen 1.
neogòtic -a
1 adj. [AQ] Relatiu o pertanyent al neogòtic.
2 m. [AQ] [AR] Moviment artístic caracteritzat per un retorn a les formes gòtiques.
neogramàtic -a
1 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la neogramàtica.
1 2 f. [FL] Escola lingüística que postula que tots els canvis fonètics, com a processos mecànics, tenen lloc d’acord amb lleis fonètiques que només admeten excepcions que són degudes a altres lleis.
2 m. i f. [FL] Lingüista de l’escola neogramàtica.
neogrec -ega
1 adj. [AR] [LC] Inspirat en l’art grec antic. Edifici neogrec.
2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’art, la història, la llengua i la literatura gregues des de l’època medieval.
3 m. [FL] [LC] Llengua grega des de l’època medieval fins avui.
neohegelià -ana
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al neohegelianisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Seguidor del neohegelianisme.
neohegelianisme
m. [FS] Moviment filosòfic caracteritzat per un retorn a Hegel, interpretat principalment com a pensador romàntic.
neohistoricisme
m. [FLL] NOU HISTORICISME.
neoimpressionisme
m. [AR] Escola pictòrica que constitueix la radicalització de l’impressionisme, emprant únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregen i complementen a la retina de l’espectador.
neoimpressionista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neoimpressionisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neoimpressionisme.
neokantià -ana
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al neokantisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del neokantisme.
neokantisme
m. [FS] Corrent filosòfic de la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX que preconitza el retorn a Kant.
neolamarckià -ana
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al neolamarckisme.
2 adj. i m. i f. [BI] Seguidor del neolamarckisme.
neolamarckisme
m. [BI] Teoria segons la qual el factor principal de l’evolució seria la influència de l’ambient, en comptes de la selecció natural.
neolector neolectora
m. i f. [PE] Persona adulta que acaba d’aprendre a llegir.
neolingüístic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la neolingüística.
2 f. [FL] Escola lingüística que, com a reacció enfront dels neogramàtics, insisteix en els aspectes psicològics de la llengua.
neolític -a
1 adj. [HIH] [HIA] [GL] Relatiu o pertanyent al neolític.
2 m. [HIH] [GL] [HIA] Fase de la prehistòria que segueix el mesolític i precedeix l’edat dels metalls.
neollatí -ina
adj. [FL] [LC] En ling., que prové del llatí vulgar. Llengües neollatines.
neologia
f. [FL] Conjunt de processos de formació de noves unitats lèxiques.
neològic -a
adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al neologisme.
neologisme
m. [FL] [LC] Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.
neologista
1 m. i f. [FL] [LC] Persona que empra neologismes.
2 m. i f. [FL] Estudiós de neologismes.
neomènia
f. [AN] [FIA] [HIH] Primer dia del mes lunar.
neonatologia
f. [MD] Branca de la pediatria que comprèn l’estudi i l’assistència dels nadons.
neonazi
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neonazisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neonazisme.
neonazisme
m. [PO] Moviment ideològic i polític inspirat en el nacionalsocialisme.
neopal·li
m. [ZOA] [MD] Àrea de l’escorça cerebral dels mamífers, molt desenvolupada, en què tenen lloc les impressions dels sentits excepte l’olfacte.
neopitagòric -a
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al neopitagorisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del neopitagorisme.
neopitagorisme
m. [FS] Corrent filosoficoreligiós dels segles I aC i I dC, inspirat en les antigues doctrines pitagòriques.
neoplàsia
1 f. [BI] [MD] Formació d’un teixit nou, anormal, especialment de caràcter tumoral, benigne o maligne.
2 f. [BI] [MD] Tumor de teixit anormal.
neoplasma
m. [MD] Neoplàsia 2.
neoplàstia
f. [MD] Formació d’un nou teixit amb una operació plàstica.
neoplàstic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la neoplàsia.
neoplasticisme
m. [AR] Moviment artístic holandès, aparegut al primer terç del segle XX, que, partint de la raó i de modes teoricopràctics concrets, proposa un nou estil basat en la representació de composicions geomètriques.
neoplasticista
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al neoplasticisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del neoplasticisme.
neoplatònic -a
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al neoplatonisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del neoplatonisme.
neoplatonisme
m. [FS] Moviment filosòfic inspirat en Plató, que apareix al segle III dC, i té en Plotí el seu principal representant.
neopositivisme
m. [SO] [FS] Doctrina filosòfica que actualitza la tradició positivista, conjugant-la amb el cultiu de la lògica i extremant la crítica metafísica.
neopositivista
1 adj. [FS] [SO] Relatiu o pertanyent al neopositivisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [SO] Seguidor del neopositivisme.
neoprè
m. [QU] Cautxú sintètic obtingut per polimerització del 2-clorobutadiè.
neorama
m. [LC] Panorama de l’interior d’un edifici vist de dins.
neorealisme
1 m. [AR] Tendència artística i filosòfica que valora el realisme enfront de l’abstracció i l’idealisme.
2 m. [JE] [AR] [FLL] Tendència artística, especialment de la narrativa i del cinema italians de la segona meitat del segle XX, que es caracteritza per la voluntat objectiva i documental de les seves obres.
neorealista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neorealisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neorealisme.
neoromànic -a
1 adj. [AQ] Relatiu o pertanyent al neoromànic.
2 m. [AQ] [AR] Corrent arquitectònic del segle XIX caracteritzat per un retorn a les formes romàniques.
neoromàntic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al neoromanticisme.
2 adj. i m. i f. [FLL] Seguidor del neoromanticisme.
neoromanticisme
m. [FLL] Reacció contra el naturalisme en la literatura europea de final del segle XIX i del començament del XX, que renovà en part el Romanticisme.
neossina
f. [ZOA] Component principal dels nius d’ocell comestibles, que és una secreció d’unes glàndules anàlogues a les salivals.
neotectònica
f. [GL] Estudi de les deformacions recents que afecten un orogen ja format o que afecten l’escorça terrestre.
neotènia
f. [ZOA] Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament.
neotènic -a
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la neotènia.
2 adj. [ZOA] Que presenta neotènia.
neotestamentari -ària
adj. [RE] Relatiu o pertanyent al Nou Testament.
neotomisme
m. [FS] Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme.
neotomista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al neotomisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del neotomisme.
neotropical
adj. [EG] [BO] Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’Amèrica. Regne neotropical.
neozelandès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Nova Zelanda.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Nova Zelanda o als seus habitants.
nepalès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Nepal.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Nepal o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua indoirànica parlada al Nepal.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al nepalès.
nepentàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, formada per herbes i arbustos, de flors petites unisexuals, agrupades en espigues, i fruit en càpsula, conegudes sobretot perquè les seves fulles es prolonguen en una mena de circell que porta una gran urna, molt vistosa, mitjançant la qual capturen petits insectes, pròpies de l’Àsia sud-oriental, Austràlia i Madagascar, a la qual pertanyen les nepentes.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
nepentes
f. pl. [BOS] Planta del gènere Nepenthes, de la família de les nepentàcies, carnívora, de fulles terminades en una mena de gerres, de distribució tropical.
neperià -ana
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic anglès John Neper. Logaritme neperià.
nepotisme
1 m. [LC] [SO] Favoritisme envers els parents. Han acusat de nepotisme el president del tribunal.
2 m. [LC] [SO] Abús de poder comès a favor de parents i d’amics.
nepta
f. [BOS] [MD] [LC] Herba de la família de les labiades, pubescent, de flaire poc agradable, amb les fulles cordiformes i dentades, i les flors blanques amb pics vermellosos, agrupades en inflorescències espiciformes ramoses, que es fa sobretot en els indrets ruderals de muntanya i ha estat cultivada des de temps antic com a medicinal (Nepeta cataria).
neptuni
m. [QU] Element químic radioactiu artificial, de la família dels actínids, de color blanc d’argent, molt mal·leable, la desintegració de l’isòtop 239 del qual genera plutoni (símbol, Np; nombre atòmic, 93; pes atòmic de l’isòtop més estable, 237).
neptunià -ana
adj. [FIA] [AN] [LC] Neptúnic 1.
neptúnic -a
1 adj. [FIA] [AN] [LC] Relatiu o pertanyent al planeta Neptú o al déu Neptú.
2 adj. [GL] OBS. En geol., format per l’acció de les aigües, especialment marines.
neptunisme
m. [GL] Teoria geològica antiga que atribuïa a totes les roques un origen aquàtic o marí.
neptunista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neptunisme.
2 adj. i m. i f. [GL] Partidari del neptunisme.
nequícia
f. [LC] MALDAT.
nereida
f. [AN] Nimfa del mar.
neret
m. [BOS] [LC] Arbust de la família de les ericàcies, de fulles persistents, coriàcies i lanceolades, ferruginoses al revers, flors tubuloses de color rosa vermellós i fruit en càpsula, que abunda als sòls àcids a l’alta muntanya (Rhododendron ferrugineum).
neretar
m. [BOC] Matollar de nerets.
nerita
f. [ZOI] [LC] Mol·lusc del gènere Natica, de la classe dels gastròpodes, de conquilla rodona i gruixuda i amb un peu molt ample i extensible, que habita els fons marins sorrencs.
nerític -a
adj. [EG] Relatiu o pertanyent a la zona nerítica.
nero
m. [LC] [ZOP] ANFÓS.
neró
m. [LC] [HIH] Home cruel i despietat. És un neró.
neronià -ana
adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’emperador romà Neró.
nervació
f. [BO] Nervadura 1.
nervadura
1 f. [BO] [LC] Conjunt i disposició dels nervis, especialment dels nervis de les fulles i de les ales dels insectes.
2 f. [AQ] [LC] [AR] Nervi 8 1.
3 f. [AQ] Elements de ferro o de formigó armat que formen l’estereoestructura d’una construcció.
4 f. [AQ] Ogiva 1.
nervat -ada
adj. [ZOA] [BO] Que té els nervis prominents. Una ala nervada, una fulla nervada.
nervi
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Feix de fibres en forma de cordó que posa en comunicació els centres nerviosos entre ells o amb les diferents parts del cos i transmet les sensacions i els impulsos motrius. Nervi acústic, òptic. Sota l’excitació dels nervis es contrauen els músculs.
1 2 [MD] nervi ciliar Nervi del globus de l’ull situat entre l’iris i la còrnia.
1 3 [MD] nervi conjugat Nervi que concorre amb altres a fer les mateixes funcions.
1 4 [MD] nervi depressor Nervi que abaixa l’activitat d’un òrgan.
1 5 [LC] [ZOA] [MD] nervi tibial anterior Branca del nervi ciàtic que innerva els músculs tibials extensors del peu i les articulacions del turmell, del tars i de les falanges.
1 6 [LC] [ZOA] [MD] nervi tibial posterior Continuació del nervi ciàtic que innerva les articulacions del genoll i del turmell i els músculs posteriors de la cama.
1 7 [LC] [ZOA] [MD] nervi vague Nervi mixt que s’origina a la cara externa del bulb raquidi.
2 1 m. pl. [LC] Els nervis considerats com a seu de l’estat d’excitació d’una persona. Irritar els nervis. Calmar els nervis. Un atac de nervis. Sofreix molt dels nervis. Té els nervis de ferro.
2 2 [LC] tenir els nervis de punta Ésser molt fàcilment irritable.
2 3 [LC] tenir nervis ESTAR NERVIÓS.
3 1 m. [LC] Part d’alguna cosa que és considerada com la font de la seva vitalitat, força, etc. El nervi d’una qüestió.
3 2 m. [LC] Vigor físic, mental. És un home de nervi.
3 3 [LC] tenir nervi Tenir caràcter, fermesa.
4 1 m. [LC] [ZOA] [MD] TENDÓ. Una carn plena de nervis.
4 2 [LC] [ZOA] [MD] nervi de bou Vit de bou.
5 1 m. [BO] Feix vascular que hi ha en el limbe de les fulles i altres òrgans de naturalesa foliar, sovint ben visible a manera de ressalt filiforme de disposició característica.
5 2 m. [ZOA] Relleu anàleg dels que donen rigidesa a les ales dels insectes.
6 1 m. [AF] Cordill dels que es col·loquen al través en el llom d’un llibre, als quals són nuats els fils dels plecs que s’han d’enquadernar.
6 2 m. [AF] Relleu que presenten els llibres enquadernats en pell.
7 1 m. [TRA] Corda gruixuda o cable metàl·lic que va d’un penol a l’altre d’una verga i serveix per a assegurar l’envergadura de les veles.
7 2 m. [TRA] Corda o cable metàl·lic al qual són envergats i pel qual corren els flocs i les veles d’estai quan són hissats o arriats.
8 1 m. [AQ] [AR] [LC] Motllura que sobresurt de l’intradós d’una volta amb la finalitat de reforçar-la o de decorar-la.
8 2 [AQ] [AR] nervi d’aresta Nervi que assenyala la intersecció de dues voltes.
8 3 [AQ] [AR] nervi faixó Nervi que segueix exactament el perfil de l’intradós d’una volta.
8 4 [AQ] nervi secundari Nervi que enllaça transversalment els nervis principals o els intermedis d’una volta.
nerví -ina
1 adj. [MD] Que serveix per a tonificar els nervis.
2 adj. [MD] Que afecta els nervis o és semblant als nervis.
-nervi -nèrvia
[LC] [BO] Forma sufixada del mot nervi, que indica que una planta té tal nombre o tal mena de nervis. Ex.: uninervi, curvinèrvies.
nerviós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als nervis o al sistema nerviós. Fibres nervioses. Malaltia nerviosa. Teixit nerviós. Centres nerviosos.
2 1 adj. [LC] Que té els nervis fàcilment excitables. És un home extraordinàriament nerviós.
2 2 [LC] estar nerviós Estar en un estat d’excitació nerviosa.
3 adj. [LC] [ZOA] Abundant en nervis, en tendons. La part nerviosa de la carn.
nerviosament
adv. [LC] Amb excitació nerviosa.
nerviosisme
m. [MD] [LC] Estat d’excitació nerviosa.
nerviositat
f. [LC] [MD] Qualitat de nerviós.
nerviüt -üda
adj. [LC] De nervi, vigorós.
nesosilicats
1 m. pl. [GLM] Subclasse de silicats que presenten tots els tetraedres sense polimeritzar, de manera que l’enllaç entre ells es realitza mitjançant cations.
2 m. [GLM] Mineral de la subclasse dels nesosilicats.
nespla
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit del nespler, esferoidal o piriforme, bru, pubescent, coronat pels lòbuls acrescents del calze, comestible quan és un xic passat.
2 f. [LC] Cop violent, especialment el que es dona en agressió o es rep en accident.
nespleda
f. [BOC] [AGA] Plantació de nesplers.
nespler
m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre o arbust caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles oblongues, gairebé enteres i pubescents al revers, flors blanques i solitàries i fruits carnosos, les nesples, originari de l’Europa sud-oriental i les terres asiàtiques properes, cultivat, sobretot antigament, i naturalitzat de vegades en els boscos un xic humits (Mespilus germanica).
nesplera
f. [LC] [BOS] [AGA] NESPLER.
nespra
1 f. [LC] [AGA] [BOS] NESPLA. Amb temps i palla maduren les nespres.
2 f. [BOS] [AGA] Fruit del nesprer del Japó, subesfèric o piriforme, groc o ataronjat, coronat pels lòbuls poc acrescents del calze, comestible així que madura.
nesprer
1 m. [LC] [BOS] [AGA] NESPLER.
2 m. [LC] [BOS] [AGA] NESPRER DEL JAPÓ.
3 [BOS] [AGA] nesprer del Japó Arbre perennifoli de la família de les rosàcies, de mida petita, de fulles oblongues o ovades, dentades, coriàcies i rugoses, d’un verd fosc a l’anvers, tomentoses i rogenques al revers, flors blanquinoses en panícula i fruits carnosos, les nespres, originari de l’Àsia oriental i cultivat als països càlids o temperats (Eriobotrya japonica).
nesprera
f. [LC] [BOS] [AGA] NESPLER.
nestorià -ana
1 adj. [FS] [RE] Relatiu o pertanyent a Nestori o al nestorianisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] [RE] Seguidor del nestorianisme.
nestorianisme
m. [HIH] [RE] Doctrina teològica de Nestori que sosté que hi ha en Jesucrist dues persones, divina i humana.
net1
adv. [LC] D’una manera precisa, no confusa.
net2 -a
1 1 adj. [LC] Exempt de taca, de brutícia. Ja s’ha rentat les mans: ara ja les té netes. Aquest plat és brut: porta’n un de net.
1 2 [LC] net com una patena Molt net.
1 3 adj. [LC] Que habitualment té netes la seva persona i les seves coses. Una noia neta.
1 4 adj. [LC] PER EXT. Net de pecat, de culpa. Tenir la consciència ben neta. Un cel net de núvols. Un clatell net de pèl.
1 5 [LC] ésser net de clatell Ésser molt espavilat.
1 6 [LC] [JE] fer cau i net V. CAU2.
1 7 [LC] fer net a) NETEJAR.
1 7 [LC] [JE] fer net b) En certs jocs de cartes, tirar una carta amb què el jugador s’emporta totes les que hi ha damunt la taula.
1 8 [LC] fer net d’una cosa Desfer-se’n, consumir-la, totalment.
2 1 adj. [LC] Que no té mescla d’altra cosa, que no conté cap element estrany. Ja tenim el gra net, sense palla.
2 2 adj. [ECT] [LC] De què s’han deduït les despeses. Benefici net. Guany net. Producte net.
3 1 adj. [LC] De contorn ben precís, no confós o indecís. Escrit o imprès en caràcters nets. Tenir la imatge neta d’una cosa.
3 2 [LC] en net loc. adv. En la forma correcta i definitiva, fent referència a un escrit, un dibuix, etc. L’esborrany, posa’l en net. Ja pots passar-ho en net.
3 3 [LC] treure’n en net Concloure’n.
3 4 [LC] ben net [o clar i net, o net i cru, o net i pelat] loc. adv. Amb tota claredat, sense embuts.
net3
1 1 m. [LC] [HIG] Fill d’un fill o d’una filla. Té un net que es diu Tomàs.
1 2 m. [LC] Descendent mascle a comptar des dels nets.
2 m. pl. [LC] [HIG] Les generacions a venir. La història d’ara, l’escriuran els nostres nets.
neta
1 f. [LC] [HIG] Filla d’un fill o d’una filla.
2 f. [LC] [HIG] Descendent femella a comptar des dels nets.
netament
adv. [LC] D’una manera neta.
netastra
f. [LC] [HIG] Filla d’un fillastre o d’una fillastra.
netastre
m. [LC] [HIG] Fill d’un fillastre o d’una fillastra.
netedat
f. [LC] Qualitat de net. La netedat d’una casa. La netedat d’una còpia. La netedat de l’estil, de la dicció.
netegies
f. pl. [LC] [HO] Allò que es treu d’un llegum, d’una hortalissa, etc., en netejar-los.
neteja
1 f. [LC] [AGF] Acció de netejar. Fer la neteja d’una casa. Servei de neteja. Neteja de cutis. Neteja del bosc.
2 f. [LC] PER EXT. Hi havia molts lladregots; però se n’ha fet una bona neteja: ja no se sent a parlar de robatoris.
netejada
f. [LC] NETEJA.
netejador -a
adj. i m. i f. [LC] [ED] [PR] Que neteja.
netejament
m. [LC] NETEJA.
netejar
1 v. tr. [LC] Treure la brutícia, les taques, (d’una cosa), fer-la neta. Neteja’t el cap, que el portes brut.
2 v. tr. [LC] Treure (d’una cosa) els elements estranys que l’alteren. Aquest gra, netegeu-lo millor.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Netejar la contrada de malfactors. Els lladres han netejat el pis: s’ho han endut tot.
netejavidres
m. i f. [PR] Persona que té per ofici netejar vidres.
neu
1 1 f. [LC] [ME] [GL] Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d’aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs. Blanc com la neu. Caminar sobre la neu. Fondre’s la neu. Any de neu.
1 2 [LC] [ME] fer neu NEVAR.
1 3 [GL] [ME] neu congesta Neu caiguda fa temps amb bombolles d’aire barrejades amb els cristalls de glaç, que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
1 4 [ME] neu granulada Hidrometeor sòlid, opac i petit, format per cristalls de gel, propi de l’alta muntanya.
1 5 [ME] [GL] neu pols Neu caiguda recentment, constituïda per cristalls dispersos de formes molt variades i de textura pulverulenta.
1 6 [ME] [GL] neu primavera Neu que s’ha humitejat per la curta fusió del migdia i, en tornar a glaçar-se, constitueix una capa granada i dura.
1 7 [ME] [GL] neu sorra Neu que es diposita a temperatures molt baixes i té una consistència semblant a la sorra seca i lleugera.
1 8 [ME] [GL] neu ventada Neu pols transportada, acumulada i compactada pel vent.
2 f. [QU] neu carbònica Anhídrid carbònic en estat sòlid, de color blanc, que manté la temperatura de -78,5 °C en ésser sublimat a la pressió atmosfèrica i és emprat com a refrigerant.
3 f. [TC] Interferència que apareix a la pantalla d’un televisor o d’un radar, semblant a una tempesta de neu, causada per paràsits, per un senyal insuficient o per senyals de soroll produïts en el mateix receptor.
neula
1 f. [LC] BOIRA.
2 f. [AGA] [BOB] Malura de les plantes causada per adversitats diverses, principalment per un fong paràsit afavorit per la boira o la humitat excessiva.
3 1 f. [HO] [LC] Full prim de pasta feta amb farina, sucre i una essència, enrotllat en forma de canó.
3 2 f. [LC] Pasteta fina de farina cuita amb motlle.
4 1 f. [LC] Cosa de cap valor en el seu gènere. Aquest quadre és la neula de l’exposició.
4 2 adj. i m. i f. [LC] No té gens de talent: és un neula.
neulada
1 f. [LC] [HO] Menjada de neules.
2 f. [LC] [HO] Gran quantitat de neules.
neular-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes, malmetre’s per la neula. Les faveres no granaran perquè se n’ha neulat la flor.
neulella
f. [LC] [ZOA] [MD] APÈNDIX XIFOIDE.
neuler neulera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven neules.
2 m. pl. [IMI] [HO] Aparell de fer neules.
neulia
f. [LC] BOIRA.
neulim
m. [LC] ESCARRANSIMENT. Un neulim de criatura que vol fer coses d’home.
neulir-se
v. intr. pron. [LC] DECANDIR-SE.
neulit -ida
adj. [LC] Privat de vigoria, d’ufana. Criatures neulides per la manca d’aliments.
neulós -osa
adj. [LC] BOIRÓS.
neuma
1 m. [MU] Signe emprat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l’ambrosià, del visigòtic i d’altres.
2 1 m. [MU] Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final.
2 2 m. [MU] Melodia sense paraules.
neumàtic1
m. [LC] [TRG] Pneumàtic 5.
neumàtic2 -a
adj. [MU] Escrit amb neumes, s’aplica a una notació musical.
neur-
[LC] [MD] V. NEURO-.
neural
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als nervis o al sistema nerviós.
2 adj. [MD] Situat a la regió de la medul·la espinal.
neuràlgia
f. [MD] [LC] Dolor viu al llarg d’un nervi i les seves ramificacions.
neuràlgic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la neuràlgia.
2 adj. [MD] De la natura de la neuràlgia.
neurastènia
f. [LC] [PS] [MD] Neurosi manifestada per astènia nerviosa, debilitat, incapacitat d’esforç i d’atenció i irritabilitat.
neurastènic -a
1 adj. [LC] [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a la neurastènia.
2 adj. i m. i f. [PS] [MD] Que pateix de neurastènia.
neuri-
[LC] [MD] V. NEURO-.
neurilemma
m. [ZOA] Coberta exterior d’una fibra nerviosa.
neurític -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la neuritis.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de neuritis.
neuritis
f. [MD] Inflamació dels nervis perifèrics.
neuro- [o neuri-, o neur-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. neûron, ‘nervi’. Ex.: neurotomia, neurotròfia, neurilemma, neurosi.
neuroblast
m. [BI] Cèl·lula embrionària dels vertebrats de la qual deriva una neurona.
neurocirurgià neurocirurgiana
m. i f. [LC] Metge cirurgià especialitzat en neurologia.
neurocrani
m. [ZOA] Part del crani que recobreix l’encèfal i va unida a la columna vertebral per la regió occipital.
neuroesquelet
m. [ZOA] Part de l’endoesquelet dels vertebrats que recobreix i protegeix el sistema nerviós central.
neurofibril·la
f. [BI] Fibril·la del citoplasma de les neurones i les seves prolongacions.
neurofisiologia
f. [ZOA] [BI] [MD] Branca de la fisiologia que estudia les funcions biològiques del sistema nerviós.
neurofisiològic -a
adj. [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a la neurofisiologia.
neurogàs
m. [DE] Compost altament metzinós del grup dels èsters orgànics derivats de l’àcid fosfòric.
neurogènic -a
adj. [MD] Que és d’origen nerviós.
neuròglia
f. [BI] Teixit de sosteniment propi del sistema nerviós.
neurohipòfisi
f. [ZOA] Lòbul posterior de la hipòfisi, unit a l’hipotàlem per la tija hipofisiària, on s’emmagatzemen les hormones vasopressina i oxitocina.
neurohormona
f. [ZOA] [MD] Hormona produïda i alliberada per cèl·lules nervioses especialitzades.
neuròleg neuròloga
m. i f. [LC] [MD] [PR] Especialista en neurologia.
neurologia
f. [LC] [MD] Branca de la medicina que tracta del sistema nerviós.
neurològic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la neurologia.
neuroma
m. [MD] Tumor desenvolupat en un nervi.
neuromotor -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’impuls nerviós eferent.
neuromotriu
adj. [ZOA] Neuromotora.
neurona
1 f. [LC] [ZOA] [BI] Cèl·lula pròpia del teixit nerviós, formada pel cos cel·lular, unes prolongacions dendrítiques, que li serveixen per a establir relacions amb les neurones veïnes, i l’àxon, que condueix l’impuls nerviós.
2 [ZOA] neurona piramidal Neurona de l’escorça cerebral.
neuronal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les neurones.
neuropatia
f. [MD] [PS] Malaltia del sistema nerviós, especialment no inflamatòria.
neuropàtic -a
1 adj. [LC] [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a la neuropatia.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de neuropatia.
neuropsicologia
f. [PS] Disciplina psicofisiològica que estudia les relacions entre l’activitat mental i del comportament i les estructures cerebrals.
neuròpters
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes holometàbols caracteritzats per quatre ales membranoses i reticulades.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
neurosecreció
f. [ZOA] Producció i alliberament al corrent circulatori de substàncies de secreció per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell.
neurosi
f. [LC] [PS] [MD] Malaltia mental caracteritzada per trastorns afectius i emocionals que no alteren la integritat de les funcions mentals essencials d’un individu.
neuròtic -a
1 adj. [LC] [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a la neurosi.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de neurosi.
neurotitzar-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir neuròtic. La persona frustrada té moltes probabilitats de neurotitzar-se.
neurotòxic -a
adj. [ZOA] [MD] [QU] [BI] Que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissió dels impulsos. Verí neurotòxic.
neurotoxina
f. [BI] [ZOA] [QU] [MD] Substància caracteritzada per la seva acció neurotòxica.
neurotransmissor
m. [BI] [ZOA] [MD] Substància alliberada per la neurona presinàptica a conseqüència d’una excitació neuronal que, a través de la sinapsi, estimula o inhibeix les cèl·lules postsinàptiques.
neurotropisme
m. [ZOA] Afinitat amb el sistema nerviós que presenten alguns microbis o llurs toxines.
nèuston
m. [EG] Comunitat d’organismes que habiten la pel·lícula superficial de l’aigua.
neutral
1 adj. [LC] [DR] Que no és ni de l’un ni de l’altre de dos partits en pugna.
2 adj. [LC] [DR] Que, en una contesa, una guerra, etc., no intervé a favor de l’un ni de l’altre. En l’última guerra, el país restà neutral.
3 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a un estat neutral. Un territori neutral.
neutralisme
m. [PO] Fórmula del dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.
neutralista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al neutralisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del neutralisme.
neutralitat
f. [LC] [DR] Qualitat de neutral.
neutralitzable
adj. [LC] Que pot ésser neutralitzat.
neutralització
1 f. [LC] Acció de neutralitzar; l’efecte.
2 f. [EL] Mètode emprat per a contrarestar la retroacció positiva en un amplificador de tubs o de transistors.
3 f. [FL] Desaparició de la distinció entre elements d’una oposició fonològica, en un context determinat. La neutralització de b i p en posició final de mot.
neutralitzador -a
adj. [LC] Que neutralitza.
neutralitzar
1 1 v. tr. [LC] [QU] Fer neutre. Neutralitzar un àcid amb una base.
1 2 v. tr. [LC] [AQ] Destruir els efectes (d’alguna cosa), contraposant una força, una acció, etc., contrària. Aquest remei neutralitza ràpidament els efectes de la metzina.
2 intr. pron. [FL] Dos elements d’una oposició fonològica, perdre en un context determinat la distinció que els oposa.
neutralment
adv. [LC] D’una manera neutral.
neutre -a
1 adj. [LC] Que es manifesta d’una manera intermèdia entre els dos extrems o matisos que pot adoptar. Una solució neutra acceptada pels dos bàndols.
2 adj. [LC] Que té un caràcter indefinit.
3 adj. [LC] Desproveït de tot matís intencional o afectiu. Ho comentava en to neutre.
4 adj. [LC] [FL] En gram., relatiu o pertanyent al gènere neutre. Un pronom neutre.
5 1 adj. [LC] [QU] En quím., que no és àcid ni bàsic. Una sal neutra.
5 2 adj. [QU] Que conté els ions H+ i OH- en quantitats idèntiques, s’aplica especialment a una solució aquosa.
6 1 adj. [FIF] Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.
6 2 adj. [FIF] Que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantat artificialment, s’aplica a una substància ferromagnètica.