anestesiòleg anestesiòloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en anestesiologia i reanimació.
anestesiologia
f. [MD] Especialitat mèdica que estudia els aspectes farmacològics, fisiològics i clínics de l’anestèsia.
anestesista
adj. i m. i f. [MD] [PR] [LC] Encarregat d’administrar l’anestèsia en el curs d’una intervenció quirúrgica.
anet
m. [LC] [BOS] Planta anual de la família de les umbel·líferes, de flaire forta, amb les fulles dividides en lacínies filiformes, flors grogues, en umbel·la força grossa, i fruit el·líptic de color bru fosc, originària de l’Àsia i introduïda al nostre país com a medicinal (Anethum graveolens).
ànet
m. [LC] [ZOO] [AGR] ÀNEC.
anetole
m. [QU] Derivat de l’anisole, constituent principal de les essències d’anís, de fonoll i d’altres, emprat en medicina, en perfumeria i en la fotografia en colors.
aneuploide
1 adj. [BI] Que té una dotació cromosòmica anormal que no és múltiple del genoma bàsic.
2 m. [BI] Cèl·lula, teixit o organisme aneuploide.
anèuria
f. [MD] Deficiència d’energia nerviosa.
aneurisma
1 m. [MD] Bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria, d’una vena o àdhuc del cor, en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas.
2 [MD] aneurisma cardíac Dilatació del cor, semblant a un aneurisma, consegüent a un infart de miocardi.
aneurismal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’aneurisma. Diàtesi aneurismal.
anfós
[pl. -ossos]
1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels serrànids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses més clares, molt sedentari, de carn molt apreciada (Epinephelus guaza).
2 [ZOP] anfós bord [o anfós jueu] Peix de la família dels serrànids, de cos robust i allargat, de fins a 80 centímetres de llargada, de color bru vermellós, amb taques més obscures i més clares irregulars i nebuloses, amb algunes ratlles fosques darrere els ulls en els individus adults i amb 8 o 9 ratlles obscures ondulants sobre el cos en els individus joves, amb el maxil·lar inferior prominent (Mycteroperca rubra).
3 [ZOP] anfós llis Peix de la família dels serrànids, de cos més aviat allargat, normalment de 50 a 80 centímetres de llargada, de color gris brunenc, més fosc al dors, tirant a groguenc al ventre, amb una gran taca daurada a cada flanc, sols visible a l’animal viu, en els individus adults, i amb 5 o 7 ratlles longitudinals obscures en els individus joves (Epinephelus alexandrinus).
4 [ZOP] anfós ratllat Fase juvenil de l’anfós bord.
5 [ZOP] anfós rosat ANFÓS BORD.
anfractuós -osa
adj. [LC] Ple de tortes i revolts, tortuós. Un camí anfractuós.
anfractuositat
1 f. [LC] Qualitat d’anfractuós.
2 1 f. [LC] Torta 2. Les anfractuositats d’una caverna.
2 2 f. [LC] Solc, canal, etc., sinuós.
2 3 [ZOA] anfractuositat cerebral Solc o cissura que limita les circumvolucions cerebrals.
angaria
1 f. [HIH] [DR] Antiga servitud o prestació personal.
2 f. [HIH] Regalia o dret de requisa dels mitjans de transport usurpat a la reialesa pels senyors feudals i per les ciutats italianes.
àngel
1 1 m. [LC] [RE] Ésser espiritual que, segons les religions bíbliques i l’alcorànica, és intermediari entre Déu i l’home.
1 2 m. [RE] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al tercer cor de la tercera jerarquia.
1 3 [LC] [RE] àngel de la guarda [o àngel bo, o àngel custodi, o àngel guardià, o àngel protector, o àngel tutelar] Àngel que suposadament té assignat cada persona per a la seva custòdia.
1 4 [LC] [RE] àngel exterminador Ministre de la còlera divina.
1 5 [LC] [RE] àngel rebel [o àngel caigut, o àngel dolent, o àngel de les tenebres] Àngel que es rebel·là contra Déu.
2 m. [LC] Persona molt bona, de molt bon cor.
3 m. [LC] [ZOP] ESCAT.
àngela
interj. [LC] AIXÒ MATEIX!.
angelada
f. [LC] Conjunt d’àngels.
angelet
1 m. [LC] Infant innocent.
2 1 m. [LC] angelets al cel Expressió de condol que s’adreça als pares que han perdut un infant.
2 2 [LC] estar amb els angelets Dormir, somiar.
3 m. [HIH] Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’Administració francesa en el segle XVII.
4 1 m. pl. [LC] [BOS] Blauet 2.
4 2 m. pl. [BOS] DENT DE LLEÓ.
4 3 m. pl. [BOS] FUMÀRIA.
angèlic -a
adj. [LC] [RE] Pertanyent als àngels, de la naturalesa dels àngels. Salutació angèlica.
angèlica
1 f. [RE] Lliçó que hom canta en la litúrgia de la vigília pasqual.
2 1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia robusta de la família de les umbel·líferes, de fulles dues o tres vegades compostes, amb els folíols oblongs, dilatades a la base en amples beines, flors verdoses o groguenques, en umbel·les de molts radis, i fruit comprimit, amb les costes laterals prolongades en ales gruixudes, freqüent a l’Europa septentrional i oriental i cultivada com a medicinal i aromàtica (Angelica archangelica).
2 2 [LC] [BOS] angèlica borda Planta de la família de les umbel·líferes, no tan robusta com l’angèlica, de flors blanques o rosades i les ales dels fruits més primes, que es fa a la muntanya humida, sovint vora els cursos d’aigua (Angelica sylvestris).
angelical
1 adj. [LC] [RE] ANGÈLIC.
2 adj. [LC] [RE] Que sembla un àngel o d’àngel per la seva bondat, candor, innocència, bellesa. És una criatura angelical. Té una cara angelical.
angelicalment
adv. [LC] D’una manera angelical, amb candor, amb innocència.
angèlicament
adv. [LC] D’una manera angèlica.
angelicar
v. tr. [LC] ANGELITZAR.
angelins
m. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les labiades, de tija ajaguda i radicant, fulles arrodonides i crenades i flors blanques poc o molt tenyides de porpra, amb un sol llavi, reunides en glomèruls apicals, comuna als prats secs de l’estatge montà (Teucrium pyrenaicum).
angelitzar
v. tr. [LC] [RE] Elevar a l’estat d’àngel.
angelofania
f. [LC] [RE] Aparició d’un àngel.
angelologia
f. [RE] Conjunt de doctrines i creences relatives als àngels.
angelot1
1 m. [LC] Persona molt bondadosa i afable.
2 1 m. [AR] Figura gran d’àngel pintada en els retaules o col·locada en les façanes.
2 2 [LC] fer l’angelot Fer el sord o el desentès.
angelot2
m. [LC] [MD] SARCOCOL·LA.
angelot3
m. [LC] [ZOP] ESCAT.
àngelus
m. [LC] [RE] Oració que diuen els catòlics al matí, al migdia i al vespre en recordança de la salutació angèlica. Dir l’àngelus.
angeví -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Anjou o d’Angers.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Anjou o a Angers.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als comtes o als ducs d’Anjou.
angi-
[LC] [MD] V. ANGIO-.
-angi
[LC] Forma sufixada del mot gr. angeîon, ‘vas’, ‘receptacle’. Ex.: esporangi.
angiïtis
f. [MD] Inflamació d’un vas de l’organisme.
angina
1 f. [LC] [MD] [usat generalment en pl.] Inflamació de les membranes mucoses de l’istme de la gola i de la faringe.
2 f. [LC] [MD] angina de pit Dolor constrictiu, localitzat a la regió precordial, que pot anar acompanyat d’angoixa i de sensació de mort imminent.
anginós -osa
adj. [LC] [MD] Pertanyent a l’angina o a l’angina de pit.
angio- [o angi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. angeîon, ‘vas’, ‘receptacle’. Ex.: angioneurosi, angiòleg, angièctasi.
angiocàrpic -a
adj. [BO] Que posseeix pericarpi.
angioespasme
m. [MD] Contracció espasmòdica de la túnica muscular dels vasos sanguinis.
angioespasmòdic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’angioespasme.
angioestenosi
f. [MD] En med., reducció del diàmetre d’un vas.
angiogènesi
f. [MD] Generació de vasos sanguinis.
angiòleg -òloga
adj. i m. i f. [MD] [PR] Especialista en angiologia.
angiologia
1 f. [MD] Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic.
2 f. [MD] Branca de l’anatomia vegetal i animal que estudia els sistemes conductors.
angioma
1 m. [MD] Tumoració, generalment subcutània o submucosa, de tipus congènit, deguda a la proliferació del teixit vascular sanguini o limfàtic.
2 [MD] angioma cavernós Angioma format per teixit conjuntiu que limita espais plens de sang.
angioscòpia
f. [MD] Exploració visual dels vasos sanguinis.
angiosperm -a
1 adj. [BO] Que té els primordis de les llavors dins un ovari clos o pistil.
2 1 f. pl. [BOS] Grup de plantes fanerògames angiospermes, el qual comprèn les dicotiledònies i les monocotiledònies.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.
angiospèrmia
f. [BO] Qualitat d’angiosperm.
angle1
1 m. [LC] [HIG] Espai inclòs entre dues línies o dos plans convergents, pròxim a la seva intersecció. Poseu una d’aquestes plantes a cadascun dels angles de la sala. Els angles d’un escut.
2 1 m. [LC] [MT] En mat., figura formada per dues rectes que es troben, per dos plans que es troben o per tres o més plans que es troben en un punt. Els costats d’un angle pla. Les cares i les arestes d’un angle sòlid. El vèrtex d’un angle. Angles adjacents.
2 2 [MT] angle agut Angle menor que un de recte.
2 3 [LC] [MT] angle de dues corbes Angle format per les tangents respectives en llur punt d’intersecció.
2 4 [MT] angle diedre Angle format per dos plans que es troben.
2 5 [LC] [MT] angle obtús Angle més gran que un de recte.
2 6 [MT] angle pla Angle de 180°.
2 7 [LC] [MT] angle recte Angle que formen dues rectes que s’intersequen formant quatre angles iguals.
2 8 [MT] angle sòlid Angle format per tres o més plans que es troben en un punt.
2 9 [MT] angles alterns Dels vuit angles formats per dues paral·leles i una secant, dos angles, ambdós interns o externs, situats a diferents costats de la secant i no adjacents.
2 10 [LC] [MT] angles contigus Angles continguts en el mateix pla, amb el vèrtex comú i situats a banda i banda d’un costat comú.
3 1 m. [LC] [MT] Grau d’obertura, diferència de direcció, de dues rectes.
3 2 [AGF] angle d’altura Angle comprès en un pla vertical, format pel pla visual que passa per un punt i el pla horitzontal.
3 3 [FIF] angle d’incidència En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per la seva direcció de propagació i la normal a la superfície en el punt esmentat.
3 4 [FIF] angle de reflexió Angle format pel raig reflectit en una superfície i la normal a la superfície.
3 5 [FIF] angle de refracció Angle format pel raig refractat i la normal a la superfície.
3 6 [FIF] [AGF] [IMI] angle de tall Angle format per la superfície d’incidència i la superfície d’atac d’una eina.
3 7 [MD] [ZOA] angle facial Angle format per l’eix de la cara i el del crani.
3 8 [FIA] angle horari Angle mesurat sobre l’equador celeste en sentit horari des del meridià local fins al meridià celeste que passa per l’astre.
3 9 [AGF] angle horitzontal Angle comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa.
3 10 [FIF] angle límit Angle d’incidència per sobre del qual es produeix reflexió total en passar una ona des d’un medi d’un cert índex de refracció fins a un altre medi d’índex de refracció inferior.
3 11 [AGF] angle vertical Angle comprès en un pla vertical com ara l’angle zenital o l’angle d’altura.
3 12 [FIF] [ZOA] angle visual Angle format per dos rajos de llum que van des dels punts extrems d’un cos al centre de l’ull.
3 13 [AGF] angle zenital Angle comprès en un pla vertical, format pel pla visual que passa per un punt i el pla vertical.
4 m. [SP] fer angle Unir les puntes dels esquís i clavar-ne els cantells interiors a la neu per reduir la velocitat.
angle2 angla
1 1 m. i f. [HIH] [LC] Individu d’un poble germànic establert a Anglaterra.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als angles.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte de l’anglès antic que es parlava al nord d’Anglaterra.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’angle.
anglès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Anglaterra.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Anglaterra o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua germànica parlada a la Gran Bretanya i als antics dominis britànics, als Estats Units i a gran part d’Irlanda.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’anglès.
3 m. i f. [LC] POP. CREDITOR, CREDITORA.
anglesina
f. [IT] Classe de fineta teixida amb cotó de baixa qualitat i de rebuig de filatura.
anglesita
f. [GLM] Mineral, sulfat anhidre de plom, de fórmula PbSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic i es forma com a producte d’oxidació de la galena.
anglicà -ana
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’Església d’Anglaterra. Ritual anglicà. Doctrines anglicanes. Comunió anglicana.
2 m. i f. [LC] [RE] Membre de l’Església d’Anglaterra.
anglicanisme
m. [LC] [RE] Doctrina de l’Església d’Anglaterra.
anglicisme
1 m. [LC] [FL] Idiotisme peculiar de la llengua anglesa.
2 m. [LC] [FL] Element lingüístic d’origen anglès introduït en una altra llengua.
anglicista
m. i f. [LC] Persona versada en anglística.
anglicitzar
1 1 v. tr. [LC] Conformar als gustos, als costums, a les maneres, etc., anglesos.
1 2 v. tr. [LC] Revestir de la forma anglesa.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., anglesos.
2 tr. [LC] [FL] Omplir d’anglicismes.
anglística
f. [LC] Estudi científic d’Anglaterra i els seus habitants, especialment de les civilitzacions antigues.
anglo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. anglus, ‘anglès’. Ex.: anglòfil, anglòfob, angloamericà, anglonormand, anglosaxó.
angloamericà -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als anglesos establerts a Amèrica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Anglaterra i a Amèrica.
anglòfil -a
adj. i m. i f. [LC] Partidari d’Anglaterra, dels anglesos o de tot allò que és anglès.
anglofília
f. [LC] Afecció a Anglaterra, als anglesos o a tot allò que és anglès.
anglòfob -a
adj. i m. i f. [LC] Adversari d’Anglaterra, dels anglesos o de tot allò que és anglès.
anglofòbia
f. [LC] Aversió a Anglaterra, als anglesos o a tot allò que és anglès.
anglòfon -a
adj. i m. i f. [LC] ANGLOPARLANT.
angloindi angloíndia
1 m. i f. [LC] Individu de nacionalitat britànica nascut o instal·lat a l’Índia durant la dominació de la Gran Bretanya.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als angloindis.
anglòman -a
adj. i m. i f. [LC] Que té una admiració exagerada pels costums, les institucions, les modes, etc., anglesos.
anglomania
f. [LC] Admiració exagerada que sent una persona que no és anglesa per les institucions, els costums, etc., d’Anglaterra.
anglonormand anglonormanda
1 1 m. i f. [LC] Individu d’un poble originari de Normandia que conquerí Anglaterra i s’hi establí.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als anglonormands.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte del francès antic parlat a Normandia i trasplantat a Anglaterra durant la conquesta.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’anglonormand.
angloparlant
adj. i m. i f. [LC] Que parla anglès.
anglosaxó anglosaxona
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [AN] Individu dels pobles germànics que envaïren les illes Britàniques al segle V.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als anglosaxons.
2 1 m. i f. [LC] Individu de qualsevol dels pobles de cultura britànica.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als pobles de cultura britànica.
3 m. [FL] [LC] Anglès antic.
angoixa
1 1 f. [LC] Respir fatigós degut a la xafogor de l’atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l’angoixa. Angoixa de la mort.
1 2 f. [LC] Estat de l’atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dona angoixa. Quina angoixa farà avui!
2 1 f. [LC] [MD] Opressió de l’ànim, fatic, afany extrem.
2 2 f. [MD] Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
angoixant
adj. [LC] Angoixós 1.
angoixar
1 v. tr. [LC] Causar angoixa (a algú).
2 intr. pron. [LC] Patir, sentir, angoixa. No t’angoixis, aviat tindrem notícies seves.
angoixós -osa
1 adj. [LC] Que causa angoixa. Fa un dia molt angoixós.
2 adj. [LC] [MD] Que té angoixa. Estava tot angoixós.
angoixosament
adv. [LC] Amb angoixa.
angolès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Angola.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Angola o als seus habitants.
angora
1 f. [LC] [IT] Pèl dels conills d’Angora.
2 f. [LC] [IT] Fibra tèxtil elaborada amb aquest pèl.
3 f. [LC] [IT] MOHER.
angorina
1 f. [IT] [LC] Fibra tèxtil que imita el pèl d’angora.
2 f. [IT] Teixit elaborat amb fibra d’angora o d’angorina.
angost -a
adj. [LC] Molt estret. Un camí angost. Una vall angosta i profunda.
angostura
1 f. [BOS] Arbre de la família de les rutàcies, originari de l’Amèrica tropical, del qual s’empra l’escorça, rica en olis essencials, en medicina i com a aromatitzant (Angostura trifoliata o Galipea officinalis).
2 f. [HO] Extret de l’escorça d’angostura, emprat en la preparació de diversos licors.
àngstrom
m. [BI] [FIM] Unitat de longitud, utilitzada en microfísica, que val 10-10 metres (símbol, Å).
anguatib
m. [ZOM] Primat del gènere Arctocebus, del grup dels lemuriformes, de color bru, de poc més d’un pam d’alçada i típicament africà.
ànguids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures, generalment sense potes i d’aspecte serpentiforme, però amb parpelles mòbils i obertura auditiva externa, que inclou el vidriol.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
anguiforme
adj. [ZOA] Que té forma de serp.
anguila1
f. [LC] [ZOP] [AGR] Peix de la família dels anguíl·lids, de cos molt llarg, subcilíndric, lleugerament comprimit a la part posterior, de pell molt llenegadissa, que pot superar 1 metre de llargada, viu a les albuferes, rius i llacs i retorna a la mar per fresar, de carn comestible i localment molt apreciada (Anguilla anguilla). Esmunyir-se com una anguila.
anguila2
f. [TRA] Base sobre la qual es basteix un vaixell, que llisca sobre les fustes en la varada o fusa.
anguilejar
1 1 v. intr. [LC] Ésser semblant a una anguila.
1 2 v. intr. [LC] Ésser com d’anguila.
2 intr. [LC] SERPENTEJAR.
anguilera
1 f. [LC] [AGR] [AGF] Viver d’anguiles.
2 f. [LC] [AGR] [AGF] Nansa per a pescar anguiles.
anguil·li-
[LC] Forma prefixada del mot ll. anguilla, ‘anguila’. Ex.: anguil·licultura.
anguil·licultura
f. [AGP] [AGF] Cria d’anguiles amb finalitats comercials o de repoblació.
anguíl·lids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos serpentiforme, sense aletes ventrals, amb aletes pectorals ben desenvolupades, aletes dorsal i anal confluents amb la caudal, ulls petits, mandíbula inferior un poc prominent i línia lateral ben visible, que són migratoris catàdroms.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
anguil·liforme
adj. [LC] Que té forma d’anguila.
anguiló
m. [AGF] [AGP] Cria de l’anguila, que té una longitud entre 10 i 35 centímetres.
angula
f. [LC] [ZOP] Forma postlarval de l’anguila, que migra cap a les aigües continentals.
angular
1 1 adj. [LC] [MT] Relatiu a l’angle.
1 2 adj. [LC] [MT] Que forma un angle. Artèria angular.
1 3 adj. [LC] [MT] Que està situat en un angle.
1 4 adj. [LC] [MT] Que és mesurat per mitjà d’un angle. Velocitat angular.
2 m. [ZOA] Os del maxil·lar inferior dels vertebrats no mamífers.
angularment
adv. [LC] En figura d’angle.
angulat -ada
adj. [HIG] En heràld., que conté figures llargues o afuades sortint dels angles, s’aplica generalment a la creu o al sautor.
angulositat
f. [LC] Qualitat d’angulós.
angúnia
1 1 f. [LC] [MD] Malestar degut a una depressió de l’activitat del cor en què hom té la sensació que hagi d’esmortir-se. En veure la ferida, li va agafar una angúnia que cuidà caure en basca.
1 2 [LC] fer angúnia a) Oprimir, engavanyar, estrènyer.
1 2 [LC] fer angúnia b) Produir una impressió de desplaer insuportable.
2 f. [LC] Malestar moral produït per la temença d’un esdeveniment desagradable. Veient que tardaves, ja començàvem a passar angúnia.
anguniar
v. tr. i intr. pron. [LC] ANGUNIEJAR.
anguniejar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer posar anguniós.
2 intr. pron. [LC] [MD] Posar-se anguniós. La manca de notícies teves ens angunieja.
anguniós -osa
1 adj. [LC] [MD] Que pateix angúnia. Estic anguniós: em sembla que els deu haver passat una desgràcia.
2 adj. [LC] [MD] Propens a patir d’angúnia per qualsevol cosa.
3 adj. [LC] Que dona angúnia. Les circumstàncies per què passaven eren certament angunioses.
anguniosament
adv. [LC] Amb angúnia.
anhel
m. [LC] Desig vehement. Ho espera amb anhel.
anhelació
f. [LC] [MD] ANT. Respiració curta i ràpida.
anhelar
1 v. tr. [LC] Tenir desig vehement (d’alguna cosa).
2 intr. [LC] [MD] ANT. Respirar amb dificultat, amb respiració curta i ràpida.
anhelós -osa
1 adj. [LC] Que sent anhel. Estava anhelós d’anar-hi.
2 1 adj. [LC] [MD] ANT. Relatiu o pertanyent a l’anhelació. Respiració anhelosa.
2 2 adj. [LC] [MD] ANT. Que pateix anhelació.
anhelosament
adv. [LC] Amb anhel.
anhidre -a
adj. [QU] En quím., destituït d’aigua, especialment d’aigua de cristal·lització. Sals anhidres.
anhidrèmia
f. [MD] Dèficit d’aigua a la sang.
anhídrid
1 m. [QU] Òxid que forma un oxoàcid en combinar-se amb l’aigua.
2 [QU] [FIF] anhídrid carbònic DIÒXID DE CARBONI.
3 [QU] anhídrid ftàlic Compost format en la reacció de dues molècules d’àcid ftàlic, amb pèrdua d’una molècula d’aigua, de fórmula (HOOC)C6H4COOOCC6H4(COOH).
4 [QU] anhídrid sulfurós DIÒXID DE SOFRE.
anhidrita
1 f. [GLM] Mineral, sulfat càlcic anhidre, de fórmula CaSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
2 f. [GL] [GLM] Roca sedimentària evaporítica formada majoritàriament per anhidrita.
anhidrització
f. [QU] Transformació d’una substància en anhídrid.
anhidrona
f. [QU] Perclorat de magnesi anhidre, utilitzat com a dessecant de gasos.
anhidrosi
f. [MD] Absència o deficiència de la secreció de la suor.
anhidròtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anhidrosi.
2 adj. [MD] Que redueix o atura la suor.
3 m. [MD] Agent que conté la secreció de suor.
aní
m. [ZOO] Ocell de la família dels cucúlids, de plomatge negrós, amb la cua llarga i el bec gros, insectívor, propi de l’Amèrica Central, que pertany a un gènere que conté diverses espècies.
anicònic -a
1 adj. [LC] Sense imatges. Culte anicònic.
2 adj. [AR] Que no representa realitats externes i concretes. Decoració anicònica.
anihilació
1 f. [LC] Acció d’anihilar; l’efecte.
2 f. [FIF] [FIN] Procés en què una partícula xoca amb la seva antipartícula per desaparèixer en forma de radiació electromagnètica.
anihilador -a
adj. [LC] Que anihila.
anihilament
m. [LC] ANIHILACIÓ.
anihilar
1 v. tr. [LC] Reduir a no res, destruir del tot. L’exèrcit enemic fou anihilat.
2 v. tr. [LC] Destruir la força, la virtut, l’eficàcia, etc., (d’alguna cosa). Han aconseguit d’anihilar l’activitat del virus.
anilina
1 f. [QU] [IQ] Amina aromàtica primària, de fórmula C6H5NH2, present en poca quantitat al quitrà d’hulla, que s’obté per reducció del nitrobenzè, té caràcter bàsic i és usada en la preparació de matèries colorants. Negre d’anilina.
2 f. [QU] Colorant sintètic derivat de l’anilina.
ànim
1 m. [LC] L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat.
2 m. [LC] Volença, intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l’ànim d’escriure. Dona-li ànims, que el veig molt abatut.
ànima
1 1 f. [LC] [FS] [RE] Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’ésser humà. Ésser com un cos sense ànima.
1 2 f. [LC] [FS] [RE] Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l’ànima.
1 3 f. [LC] [FS] [RE] Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i immortal. La immortalitat de l’ànima.
1 4 [LC] ànima de càntir Persona curta de gambals.
1 5 [LC] caure a algú l’ànima als peus Tenir un gran desengany.
1 6 [LC] [RE] [AN] donar l’ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l’ànima després de la mort a canvi d’obtenir riqueses, plaers, poder.
1 7 [LC] en cos i ànima V. COS1.
1 8 [LC] donar l’ànima a Déu Exhalar l’ànima (v. exhalar).
2 1 f. [LC] [RE] [FS] L’ànima separada del cos després de la mort. Les ànimes del purgatori. Pregar per l’ànima del difunt.
2 2 [LC] [RE] ànima en pena Ànima que sofreix les penes de l’infern o del purgatori.
2 3 [LC] com una ànima en pena Amb aspecte trist i abatut.
2 4 [LC] semblar una ànima en pena Tenir un aspecte trist i abatut.
3 f. [LC] [FS] Ésser humà, persona. És un poble de dotze mil ànimes. No hi havia una ànima. No hi vam trobar una ànima vivent.
4 f. [LC] [FS] Part moral i emocional de l’home. Tenir una bona ànima. Una ànima sensible, apassionada, caritativa. Un home sense ànima.
5 f. [LC] Allò que és respecte a una cosa com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa que li dona vida, vigor, força, etc. Ell fou l’ànima de la conjuració.
6 1 f. [LC] Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Un bastó amb ànima de ferro. L’ànima d’un botó.
6 2 f. [LC] En els instruments de corda, petit cilindre d’avet col·locat entre la tapa i el fons, que permet a la tapa de resistir la pressió del pontet.
6 3 f. [IMF] Llistó que fa de metxa postissa per a ésser allotjat als cadells de dues parts que cal encolar.
6 4 f. [LC] [DE] Buit o interior del canó d’una arma de foc.
6 5 f. [IMI] Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l’enfranc de la sabata.
6 6 f. [IMF] Part interior dels taulers contraplacats, constituïda per una o unes quantes fulloles que li donen consistència i que després són recobertes d’altres fulloles de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
6 7 f. [IT] Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
6 8 f. [TRA] Part central de l’arbre d’una nau format per diverses peces.
6 9 f. [TRA] Fil d’estopa, de fibra sintètica o metàl·lic, situat a l’interior d’algunes cordes i d’alguns cables.
6 10 f. [IT] Part del fil compost responsable de les propietats tècniques de resistència, elasticitat, estabilitat dimensional, etc.
6 11 f. [TRA] Cordeta o fileret que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.
6 12 f. [EI] Part central d’un perfil metàl·lic, d’una biga, que n’uneix les ales.
7 f. [HIG] En heràld., llegenda d’una divisa.
animable
adj. [LC] Que es pot animar.
animació
1 1 f. [LC] Acció d’animar; l’efecte.
1 2 f. [SO] [PE] Acció destinada a crear i desenvolupar activitats amb una finalitat educativa o recreativa.
1 3 [LC] [SO] [PE] animació cultural Animació que té per objecte la promoció de la cultura.
2 f. [LC] Qualitat d’animat. Fugir de l’animació de la ciutat. Haver-hi molta animació als carrers. Parlar, discutir amb animació.
animador -a
1 adj. [LC] Que anima. No li va dir cap paraula animadora.
2 m. i f. [JE] [CO] [SO] [PE] [PR] Persona que promou la participació i l’interès dels concurrents en una activitat col·lectiva. Animador cultural, animador d’una festa.
animadversió
1 f. [LC] Crítica adversa.
2 f. [LC] Disposició del tot desfavorable envers algú.
animal1
1 1 m. [LC] [ZOA] Ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. Els animals i les plantes. L’home és un animal dotat de raó.
1 2 [ZOA] [LC] animal brut ANIMAL IRRACIONAL.
1 3 [LC] [BI] [ZOA] animal de sang calenta Homeoterm 2.
1 4 [LC] [BI] [ZOA] animal de sang freda Peciloterm 2.
1 5 [LC] [ZOA] animal irracional Animal, llevat de l’home.
1 6 [LC] [ZOA] animal racional L’home.
2 1 m. [LC] [ZOA] Animal, llevat de l’home. L’home té el cervell molt més desenvolupat que els animals. Maltractar els animals. Animals de pèl, de ploma.
2 2 [LC] [AGR] animal de pèl ras Animal de pèl molt curt.
2 3 [LC] [ZOM] animal de peu forcat ARTIODÀCTIL.
2 4 [LC] [ZOM] [AGR] animal de peu rodó Perissodàctil 2.
3 1 m. [AGR] animal d’abastament Animal que tradicionalment s’escorxa.
3 2 [LC] [AGR] animal de companyia Animal que es té a casa perquè faci companyia.
3 3 [LC] [AGR] animal de bast Animal de càrrega.
3 4 [AGR] animal de sella Animal destinat a ésser cavalcat.
3 5 [LC] [AGR] animal de tir Animal que tira un vehicle, arrossega fusta, etc.
4 adj. i m. i f. [LC] Incivil, groller, rude, ignorant. Aquell home és un animal. Una colla de nois que són uns animalets. Quin animalàs, el seu marit! Té una germana que és una animal. No siguis animal.
animal2
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als animals. Funcions animals.
2 adj. [LC] Provinent d’animals. Calor animal. Magnetisme animal.
animalada
f. [LC] BESTIESA. No facis cas de les animalades que diu. Encendre foc a la sala ha estat una animalada.
animaler -a
adj. [LC] BESTIOLER.
animàlia
1 f. [LC] Animal nociu. Insectes, rosegadors i altres menudes animàlies delmaven el bladar.
2 f. [LC] ANT. ANIMAL IRRACIONAL.
animalístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als animals.
animalitat
1 f. [LC] Existència o vida animal.
2 f. [LC] Conjunt d’atributs de l’animal.
animalització
f. [LC] Acció d’animalitzar; l’efecte.
animalitzar
1 1 v. tr. [LC] Dotar de les propietats d’un animal.
1 2 v. tr. [LC] Reduir a l’estat d’animal irracional.
1 3 v. tr. [LC] Convertir en matèria animal per assimilació.
2 tr. [LC] Representar en forma d’animal.
animar
1 1 v. tr. [LC] Infondre l’ànima (a un ésser), dotar de vida.
1 2 v. tr. [LC] Donar (al marbre, a una estàtua) l’aparença de vida.
2 1 tr. [LC] Donar ànim (a algú). L’animava un desig ardent de glòria. El va animar a anar-hi el desig que tenia de veure’l. Anima’t a fer-ho.
2 2 intr. pron. [LC] El malalt s’anima quan rep visites. Animeu-vos; no us descoratgeu.
animat -ada
1 1 adj. [LC] Dotat de vida. Éssers animats.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una festa molt animada. Al capvespre, els carrers són animats. Quina conversa tan poc animada!
2 adj. [HIG] En heràld., que és d’un esmalt diferent de l’esmalt del cos, s’aplica als ulls dels animals.
animatisme
m. [AN] Creença segons la qual tot ésser o objecte està animat per una força sobrenatural.
animer animera
m. i f. [LC] [RE] Persona que captava per les ànimes del purgatori a les esglésies catòliques.
animeta
1 f. [LC] [RE] Ànima separada del cos. Pregueu per les animetes.
2 1 f. [LC] Mala ànima, mals sentiments. Per a fer això, es necessita tenir una animeta!
2 2 f. [LC] Home dolent, sense escrúpols per a fer qualsevol malifeta. En aquell barri hi ha unes animetes!
3 f. [LC] [ED] Xinxeta 2.
4 f. [RE] PÀL·LIA.
anímic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ànima.
2 adj. [LC] Que té ànima.
animisme
m. [LC] [AN] [FS] Doctrina que atribueix a tots els éssers o als objectes una ànima anàloga a la humana.
animista
m. i f. [LC] [AN] [FS] Persona que professa l’animisme.
animós -osa
adj. [LC] Ple d’ànim, coratjós.
animosament
adv. [LC] CORATJOSAMENT.
animositat
1 f. [LC] Qualitat d’animós.
2 f. [LC] Malvolença persistent.
anió
m. [QU] [IQ] IÓ NEGATIU.
aniònic -a
adj. [IQ] [QU] Relatiu o pertanyent a un anió o als anions.
aniquilació
f. [LC] ANIHILACIÓ.
aniquilament
m. [LC] ANIHILACIÓ.
aniquilar
v. tr. [LC] ANIHILAR.
anís
[pl. -issos]
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les umbel·líferes, pubescent, de fulles inferiors reniformes i lobades, les següents dividides en tres a cinc folíols, les superiors repetidament dividides en segments cintiformes, flors blanques, en umbel·la, i fruit petit i pubescent, d’origen oriental i cultivada pels seus fruits, medicinals i aromàtics (Pimpinella anisum).
1 2 m. [LC] [BOS] Fruit de l’anís.
1 3 [BOS] anís estrellat Fruit de la badiana, format per unes vuit parts disposades en estrella, emprat com a aromatitzant i en medicina.
2 1 m. [LC] [HO] Confit fet amb grans d’anís.
2 2 m. [LC] [HO] Confit petit. Una paperina d’anissos.
2 3 [LC] arribar als anissos Arribar a les acaballes d’una cosa.
3 m. [LC] [HO] Licor aromatitzat amb anís.
anisador
m. [HO] Destil·lador per a anisar.
anisar
v. tr. [LC] [HO] Adobar, aromatitzar, amb anís. Anisar uns bunyols. Aiguardent anisat.
anisat
1 m. [ED] [HO] Licor compost d’alcohol, essència d’anís i sucre.
2 m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de mida mitjana i barret verdós, que es caracteritza per l’olor d’anís (Clitocybe odora).
aniset
m. [LC] [HO] Licor aromatitzat amb anís i herbes aromàtiques.
anísic -a
adj. [LC] [QU] D’anís, derivat de l’anís. Àcid anísic.
anisidina
f. [QU] Metoxilanilina isòmera, de tipus orto-, meta- o para-, emprada com a primera matèria en la fabricació d’azocolorants.
aniso-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánisos, ‘desigual’. Ex.: anisofíl·lia, anisogàmia, anisometria, anisosfígmia, anisotropia.
anisofíl·lia
f. [BO] Presència de fulles de forma diferent en la mateixa rama d’una planta.
anisogàmia
f. [MD] [BI] HETEROGÀMIA.
anisole
m. [QU] Èter metílic del fenol.
anisolecític -a
adj. [BI] Que té el vitel format per plaquetes de diferent diàmetre distribuïdes irregularment. Ou anisolecític.
anisometria
f. [MD] Desigualtat de dimensions.
anisomètric -a
1 adj. [LC] Que presenta anisometria.
2 adj. [GL] Que és constituït per grans de mides diferents, s’aplica a les roques granuloses.
anisosfígmia
f. [MD] Desigualtat en l’amplitud de les pulsacions sense modificació del ritme cardíac.
anisosil·làbic -a
adj. [FL] Que no té el mateix nombre de síl·labes.
anisostèmon -a
adj. [BO] En bot., que té un nombre d’estams diferent del nombre de peces dels verticils del periant.
anisòtrop -a
adj. [GL] [QU] Que presenta anisotropia.
anisotropia
f. [GL] [IMF] [QU] [EE] [AGF] Qualitat de certes substàncies en què alguna de les propietats físiques varia segons la direcció. Anisotropia de la fusta a la flexió.
anit
1 adv. [LC] A la nit d’avui. On dormirà la núvia anit? Sota un roseret florit.
2 adv. [LC] A la nit d’ahir. Arribaren anit.
3 [LC] anit passada A la nit d’ahir.
anitis
f. [MD] Inflamació de l’anus.
anivellable
adj. [LC] Que es pot anivellar.
anivellació
1 f. [LC] Anivellament 1.
2 f. [AQ] Conjunt d’operacions que tendeixen a trobar les diferències d’altitud entre dos o més punts d’un terreny, en relació amb un pla de referència horitzontal.
anivellador -a
1 adj. [LC] Que anivella.
2 f. [OP] [AQ] [AGA] Giny automòbil emprat per a igualar un terreny, especialment en la construcció i el manteniment de carreteres i en els conreus.
3 f. [OP] Esplanadora proveïda d’una pala empenyedora, orientable i inclinable, que arrenca, empeny i diposita la terra, anivellant el terreny.
anivellament
1 m. [LC] Acció d’anivellar; l’efecte.
2 m. [FL] anivellament analògic Analogia sistemàtica consistent en la regularització de paradigmes mitjançant l’eliminació d’al·lomorfia.
anivellar
1 1 v. tr. [LC] Posar (un pla, una recta) en posició horitzontal perfecta.
1 2 v. tr. [LC] Fer que la superfície (d’una cosa) esdevingui plana i horitzontal.
1 3 v. tr. [LC] Posar (diferents coses) al mateix nivell.
2 1 tr. [LC] Igualar, llevar diferències de rang, condició, caràcter, etc., (entre dues o més coses).
2 2 tr. [LC] Fer que pugin igual els ingressos i les despeses (en un pressupost, en un balanç, etc.).
3 tr. [AQ] Determinar les altures de diferents punts (d’un tros de terra o d’un paviment) amb el nivell.
aniversari
1 m. [LC] Dia en què es compleixen anys d’algun fet o esdeveniment memorable. L’aniversari de la seva naixença, de la seva mort.
2 m. [LC] [RE] Ofici o missa que se celebra en sufragi de l’ànima d’algun difunt el dia que fa l’any de la seva mort.
ankerita
f. [GLM] Mineral del grup de la dolomita, carbonat de calci, magnesi i ferro, de fórmula Ca(Fe,Mg)(CO3)2, que cristal·litza en el sistema romboèdric, a la classe romboèdrica.
annalista
m. i f. [LC] [PR] [HIH] Autor d’annals.
annals
1 m. pl. [HIH] [FLL] Relació d’esdeveniments, per anys, que es publiquen periòdicament. Annals de l’Associació Mèdica.
2 m. pl. [HIH] Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre estrictament cronològic.
annamita
adj. i m. i f. [LC] VIETNAMITA.
ànnera
f. [LC] [ZOO] ÀNEC.
annex -a
1 adj. [LC] [AD] Annexat. Els documents annexos. Les dependències annexes. Un jardí annex a la casa.
2 1 m. [LC] [BB] Allò que hom ajunta a una cosa per complementar-la. Recolliré les estadístiques en un annex.
2 2 m. [AQ] [AR] Construcció menor o part accessòria d’un edifici principal, sovint formant un cos únic amb aquest. Un palau amb tots els annexos.
3 1 adj. [MD] En med., adjunt a algun òrgan o a alguna formació anatòmica.
3 2 m. pl. [MD] [ZOA] Conjunt anatòmic format pels lligaments uterins, les trompes uterines i els ovaris.
annexar
v. tr. [LC] [AD] Ajuntar (alguna cosa) a una altra de manera que aquella depengui d’aquesta, li serveixi de complement. Annexar un document a d’altres. Annexar a un estat una nova província.
annexió
f. [LC] [DR] Acció d’annexar, especialment una província, una regió, un municipi, etc. L’annexió de Puerto Rico als Estats Units.
annexionar
v. tr. [LC] [DR] Annexar (una província, una regió, etc.). Annexionar un municipi a una comarca.
annexionisme
m. [LC] Política que intenta l’annexió d’una província, d’una regió, etc.
annexionista
adj. i m. i f. [LC] [DR] Partidari de l’annexió d’una província, una regió, etc., a un estat.
annexitis
f. [MD] Inflamació dels annexos.
annona
f. [DR] A l’època romana, impost en espècie aplicat al proveïment de Roma i de l’exèrcit, estès també al manteniment dels funcionaris.
annonari
m. [HIH] [PR] Funcionari romà encarregat de rebre, administrar i distribuir l’annona com a autoritat superior.
ano-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot anus. Ex.: anococcigeal, anorectal.
anoa
m. [ZOM] Búfal nan de potes curtes i de banyes de secció triangular, de colors foscos o rogencs, que habita a Indonèsia (Bubalus depressicornis).
ànode
m. [FIF] [QU] [EE] [EL] Elèctrode receptor de càrregues negatives o emissor de càrregues positives. Ànode d’un bany electrolític.
anodí -ina
1 adj. [LC] [MD] En med., que calma el dolor.
2 1 adj. [LC] Inofensiu i ineficaç, que no fa mal ni bé.
2 2 adj. [LC] Sense interès, insubstancial. Versos anodins.
anòdic -a
adj. [QU] [FIF] [EL] [EE] Relatiu o pertanyent a l’ànode, que emana de l’ànode. Raigs anòdics. Corrent anòdic. Tensió anòdica.
anodínia
f. [LC] [MD] Absència de dolor.
anodització
f. [QU] Acció d’anoditzar; l’efecte.
anoditzar
v. tr. [QU] Protegir (els metalls lleugers i ultralleugers) recobrint-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua.
anoètic -a
adj. [PS] Que no està subjecte a l’atenció conscient.
anòfel
m. [ZOI] Mosquit del gènere Anopheles, transmissor del paràsit de la malària, el qual és inoculat als humans amb la picada.
anolis
m. [ZOR] Rèptil saure del gènere Anolis, de la família dels iguànids, que té un disc extensible a la gola, facilitat per a canviar de color i costums arborícoles o grimpadors.
anoll
1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Vedell que té entre un any i dos anys.
2 m. [AGR] Poltre que té de quinze a divuit mesos.
anom-
[LC] V. ANOMO-.
anòmal -a
adj. [LC] [FL] Que presenta una anomalia. Verbs anòmals. Malaltia anòmala. Moviment anòmal. Dispersió anòmala.
anòmalament
adv. [LC] D’una manera anòmala.
anomalia
1 1 f. [LC] Irregularitat, manca de conformitat a una regla general. El procediment emprat per a resoldre aquest cas presenta anomalies.
1 2 f. [FL] Desviació d’una oració respecte a les regles semàntiques d’una llengua.
1 3 f. [BI] En hist. nat., desviació de les característiques essencials d’un tipus.
1 4 [BI] anomalia cromosòmica ABERRACIÓ CROMOSÒMICA.
2 1 f. [FIA] Irregularitat aparent en el moviment d’un planeta.
2 2 f. [FIA] Angle que dona la posició d’un cos celeste al voltant d’un altre cos a partir d’un punt determinat de l’òrbita.
2 3 f. [GL] Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses a l’escorça terrestre.
2 4 [GL] anomalia gravimètrica Desviació entre el valor de la gravetat referit a l’el·lipsoide terrestre i els valors mesurats.
2 5 [GL] anomalia magnètica Desviació d’una magnitud magnètica respecte a un valor normal.
3 f. [LC] Cosa anòmala.
anomalista
m. i f. [FL] Entre els grecs i els llatins, gramàtic que sense rebutjar el caràcter regular del llenguatge, en remarcava les múltiples irregularitats.
anomalístic -a
1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’anomalia astronòmica.
2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al temps que necessita la Lluna per a acomplir una revolució completa des del perigeu fins que torna a aquest mateix punt. Revolució anomalística.
anomalúrids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors africans amb individus de cos allargat, de cap semblant al de l’esquirol i de colors generalment rogencs.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
anomenada
f. [LC] Fama, reputació. Bona anomenada. Mala anomenada. Un remei de molta anomenada.
anomenar
1 1 v. tr. [LC] Donar nom (a algú o a alguna cosa). Els nombres que no tenen altres submúltiples que ells mateixos i la unitat, els anomenem nombres primers.
1 2 intr. pron. [LC] Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.
2 tr. [LC] [AD] Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.
anomia
1 f. [LC] Absència de llei.
2 f. [SO] Estat social en què la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
anòmia
f. [MD] Pèrdua de la capacitat d’anomenar objectes o de reconèixer-los per llurs noms.
anomo- [o anom-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánomos, ‘sense llei’, ‘irregular’. Ex.: anomocèfal, anomodonts.
anonàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de flors molt oloroses, amb periant trímer i nombrosos estams, i fruit carnós format per un agregat de baies, d’origen tropical, a la qual pertanyen el xirimoier i l’ilang-ilang.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
anònim -a
1 adj. [LC] [FLL] [BB] Que no té nom d’autor. Un llibre anònim. Una carta anònima.
2 1 m. [LC] Carta anònima. Rebé un anònim.
2 2 m. [FLL] [BB] Llibre anònim.
3 1 adj. [LC] Que no fa conèixer el seu nom. Aquesta obra és d’un autor anònim.
3 2 m. [LC] [BB] [FLL] Autor anònim. Aquest article és d’un anònim.
3 3 m. [LC] ANONIMAT. L’autora desitja conservar l’anònim.
anònimament
adv. [LC] Amb caràcter d’anònim, sense donar el seu nom.
anonimat
m. [LC] Condició d’anònim. L’autor del poema resta en l’anonimat.
anopistògraf
m. [LC] [AF] Llibre que té els fulls impresos per una sola cara.
anoplurs
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes desproveïts d’ales, paràsits dels mamífers, que s’alimenten de sang i al qual pertanyen els polls.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
anòpsia
f. [MD] Manca o insuficiència de vista.
anorac
m. [ED] [LC] [SP] Jaqueta esportiva, generalment impermeable i amb caputxa.
anorc -a
adj. [LC] [MD] Que no té testicles.
anorèctic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anorèxia.
2 adj. i m. i f. [MD] [LC] Afectat d’anorèxia.
3 m. [MD] Fàrmac que redueix o suprimeix la gana.
anorèxia
1 f. [MD] Pèrdua o disminució de la gana.
2 f. [MD] ANORÈXIA NERVIOSA.
3 [MD] anorèxia nerviosa Síndrome caracteritzada pel rebuig a ingerir aliments, amb inducció al vòmit, generalment motivada per un desig compulsiu d’estar prim.
anorgànic -a
adj. [LC] INORGÀNIC.
anorgàsmia
f. [ZOA] Absència d’orgasme en l’acte sexual.
anormal
1 adj. [LC] No normal, contrari a una norma. Formació anormal d’un mot. Creixença anormal d’un òrgan. Densitat anormal d’un vapor.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de qualsevol síndrome psicopatològica.
anormalitat
f. [LC] Qualitat d’anormal.
anorquisme
m. [MD] Absència congènita de testicles.
anorreador -a
adj. [LC] Que anorrea.
anorreament
m. [LC] ANIHILACIÓ.
anorrear
v. tr. [LC] ANIHILAR.
anortita
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats, de fórmula CaAl2Si2O8, que presenta menys d’un 10 % de component molecular d’albita, és membre de la sèrie de les plagiòclasis i cristal·litza en el sistema triclínic.
anortòclasi
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats alcalins, de fórmula (Na,K)AlSi3O8, que conté entre un 10 i un 27 % de component molecular d’ortòclasi, és membre de les sèries d’alta temperatura, forma solució sòlida amb la sanidina, cristal·litza en el sistema triclínic i es troba en algunes roques volcàniques alcalines.
anortopia
f. [MD] Visió deformada en què les ratlles rectes apareixen corbades.
anortosa
f. [GLM] ANORTÒCLASI.
anòsmia
f. [MD] Pèrdua o afebliment del sentit de l’olfacte.
anostracis
1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis branquiòpodes amb el cos transparent i allargat.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
anostrament
m. [LC] Acció d’anostrar.
anostrar
1 v. tr. [LC] Ensenyar, ensinistrar, formar (algú), a la nostra manera.
2 v. tr. [LC] Fer nostre.
3 v. tr. [LC] Traduir a la nostra llengua.
anotació
f. [LC] Acció d’anotar; l’efecte.
anotador anotadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que anota.
anotar
1 v. tr. [LC] [DR] Posar o escriure notes (en un escrit, en un compte, etc.).
2 v. tr. [LC] Prendre nota per escrit (d’alguna cosa).
anovulació
f. [BI] [MD] [ZOA] Manca de l’ovulació com a conseqüència de l’administració d’un anovulatori o de la realització de qualsevol pràctica anovulatòria.
anovulatori -òria
1 adj. [MD] [BI] Que inhibeix l’ovulació.
2 m. [MD] [BI] Substància anovulatòria.
anoxèmia
f. [MD] Estat anormal degut a una aeració insuficient de la sang, com en el mal de muntanya.
anòxia
f. [MD] [BI] [ZOA] Disminució o manca d’oxigen respirable en les cèl·lules o els teixits d’un organisme.
anòxic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’anòxia.
anquejar
v. intr. [LC] [AGR] Especialment els animals de bast, moure les anques en caminar.
anquilosament
m. [LC] Acció d’anquilosar o d’anquilosar-se; l’efecte.
anquilosar
1 v. tr. [LC] [MD] Produir l’anquilosi (d’una articulació), paralitzar per anquilosi.
2 intr. pron. [LC] Patir anquilosi.
anquilosaures
1 m. pl. [GLP] Subordre de dinosaures ornitisquis, amb una coberta còrnia gruixuda proveïda de nombroses espines i protuberàncies, a vegades amb una maça a la cua, quadrúpedes i herbívors, que visqueren del juràssic superior al cretaci superior.
2 m. [GLP] Individu d’aquest subordre.
anquilosi
f. [LC] [MD] Rigidesa o fixació d’una articulació normalment mòbil.
anquilòstom
m. [MD] ANCILÒSTOM.
anquilostomiasi
f. [MD] ANCILOSTOMIASI.
anquilòtic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu a l’anquilosi.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Afectat d’anquilosi.
ansa
1 f. [LC] Part sortint d’un objecte, en forma d’arc, d’anell, etc., que serveix per a agafar-lo. Agafar la tassa per l’ansa. Un cove amb dues anses.
2 1 f. [LC] donar ansa Donar ocasió.
2 2 [LC] donar anses ENCORATJAR.
2 3 [LC] prendre ansa d’una cosa PRENDRE PEU D’UNA COSA.
3 f. [ZOA] [MD] Part anatòmica de forma corba. Ansa vascular. Ansa nerviosa.
4 f. [ZOA] [LC] [MD] ansa del coll a) Primera vèrtebra cervical.
4 [MD] [ZOA] [LC] ansa del coll b) NUCA.
4 [LC] [MD] [ZOA] ansa del coll c) CLAVÍCULA.
5 f. [LC] Badia petita.
ansadat
m. [LC] Quantitat de llet, sopes, etc., que cap en un ansat.
ansar
v. tr. [LC] Proveir d’anses (un cistell, un atuell, etc.).
ansat
m. [LC] [ED] Olla petita amb una sola ansa.
anserí -ina
adj. [LC] Relatiu a l’oca.
anseriformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells aquàtics, nedadors, palmípedes, de mida mitjana o gran, cos arrodonit, coll llarg i potes curtes, que comprèn dues famílies, una de les quals és integrada per espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
ansí
m. [LC] [AGA] Peça del jou de coll, en forma de U, que subjecta l’animal, en ésser fixada a la part superior del jou.
ànsia
1 1 f. [LC] Cura zelosa, sol·lícita, afanyosa. He de tenir ànsia de cobrar.
1 2 [LC] donar-se ànsia APRESSAR-SE.
2 1 f. [LC] [MD] Inquietud angoixosa. No en tinc encara cap nova: em fan estar amb ànsia.
2 2 f. pl. [LC] [MD] Nàusees.
3 f. [LC] Desig vehement.
ansiejar
v. intr. [LC] Estar amb ànsia.
ansietat
1 f. [LC] Viva inquietud a propòsit d’un esdeveniment futur o incert. Era gran l’ansietat de la gent per saber qui guanyaria.
2 f. [LC] [MD] [PS] En med., estat d’intranquil·litat i d’agitació amb sensació d’opressió al cor. Ansietat precordial.
3 f. [MD] [PS] Pertorbació psíquica caracteritzada per un estat d’extrema inseguretat i inquietud.
ansiolític -a
1 adj. [LC] [MD] Que calma l’ansietat.
2 m. [MD] Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquil·litat i l’excitació pròpies de l’ansietat.
ansiós -osa
1 adj. [LC] [MD] Que té ànsia.
2 adj. [LC] DESITJÓS. Ansiós de plaure, d’anar-hi, de veure’l.
ansiosament
adv. [LC] Amb ànsia. L’esperava ansiosament.
ant
m. [ZOM] Mamífer remugant de la família dels cèrvids, corpulent, de dors una mica geperut i amb un coll curt i amb cresta, que té unes defenses enormes espatulades i habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica (Alces alces).
-ant
[LC] Forma sufixada del mot gr. ánthos, ‘flor’. Ex.: periant.
anta
f. [LC] [AQ] [AR] Pilar adossat a un mur.
antagònic -a
adj. [LC] Que denota o implica antagonisme. Són dues doctrines antagòniques.
antagonisme
1 m. [LC] Estat de lluita, de rivalitat, d’oposició. Un tractat de pau acabà amb l’antagonisme entre les dues nacions. L’antagonisme de dues doctrines.
2 1 m. [MD] Acció o efectes d’un medicament oposats als d’un altre.
2 2 m. [ZOA] Acció oposada de substàncies, d’òrgans, de sistemes, etc., de l’organisme.
antagonista
1 adj. i m. i f. [LC] Que està en lluita, en oposició, amb un altre. Pompeu fou antagonista de Cèsar.
2 m. [MD] Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d’una substància per un mecanisme de competència.
3 m. i f. [FLL] Personatge que en una obra de ficció s’oposa a la figura del protagonista.
antanàclasi
f. [FL] [FLL] Repetició d’un mateix mot en un altre sentit.
antany
1 1 adv. [LC] L’any proppassat. Antany la festa major va ser molt lluïda.
1 2 adv. [LC] En temps passat. Antany la gent no viatjava tant com ara.
2 1 m. [LC] tenir molts antanys Ésser vell.
2 2 m. [LC] ANTIGOR.
antanyàs antanyassa
m. i f. [LC] Vell, de molts anys.
antanyasses
adv. [LC] Antany, anys endarrere.
antàrtic -a
adj. [LC] [FIA] [GG] [EG] [BO] Relatiu o pertanyent al pol Sud o a la regió que el circumda. Regions antàrtiques. Pol antàrtic. Regne antàrtic.
ante-
[LC] Prefix que indica anterioritat quant al temps o a la posició. Ex.: antediluvià, antepenúltim.
antebraquial
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’avantbraç. Índex antebraquial.
antec -a
adj. i m. i f. [LC] [GG] Que està situat en el mateix meridià però en paral·lels oposats equidistants de l’equador.
antecambra
1 1 f. [LC] [AQ] Peça o cambra abans de la sala o peça principal.
1 2 [LC] fer antecambra Esperar en l’antecambra.
2 f. [EI] Cambra auxiliar on desemboca l’injector dels motors amb precombustió.
antecapella
f. [LC] [AQ] Peça d’entrada a una capella.
antecedència
1 f. [LC] Qualitat d’antecedent, precedència.
2 f. [GL] Procés pel qual un curs d’aigua existent abans d’un aixecament tectònic progressiu manté el seu traçat després d’aquest aixecament i s’hi encaixa.
antecedent
1 adj. [LC] Que antecedeix, que precedeix, anterior.
2 1 m. [LC] Allò que antecedeix.
2 2 m. pl. [LC] Conjunt de les accions passades d’algú. Tenir antecedents penals.
3 1 m. [FL] En gram., constituent d’una oració al qual fa referència un altre constituent, i a partir del qual delimita el seu significat o la seva referència.
3 2 m. [FS] En lòg., primera proposició d’un argument que consta de dues proposicions.
3 3 m. [MT] En mat., primer terme d’una raó aritmètica o geomètrica.
3 4 m. [MU] En mús., primera proposició del tema en el contrapunt imitatiu.
4 adj. [GL] En geol., que ha sofert un procés d’antecedència.
antecedentment
adv. [LC] ANTERIORMENT.
antecedir
v. tr. [LC] Anar davant (d’altri o d’una altra cosa) en el temps, el lloc o l’ordre.
antecessor antecessora
m. i f. [LC] [HIG] Persona que en precedeix una altra en l’exercici d’un càrrec o dignitat.
antedata
f. [LC] [BB] Data d’un document que és anterior a la que hauria de portar.
antedatar
v. tr. [LC] [BB] Posar antedata (en un document).
antediluvià -ana
adj. [LC] Anterior al diluvi. Animals antediluvians.
antefirma
f. [LC] [AD] ANTESIGNATURA.
antefixa
f. [AR] En l’arq. clàssica, motiu ornamental molt freqüent col·locat en el coronament de les cornises per tal de dissimular-hi l’extrem de les teules.
anteflexió
f. [LC] [MD] Flexió cap endavant d’un òrgan, especialment de l’úter.
antela
f. [BO] En bot., panícula amb les rames inferiors desproporcionadament llargues, molt més que l’eix.
antelació
f. [LC] Anticipació amb què en el temps s’esdevé un fet respecte a un altre.
antelocació
f. [MD] Dislocació d’un òrgan cap endavant.
antemeridià -ana
1 1 adj. [LC] Anterior al migdia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al matí.
2 adj. [FIA] Anterior al pas pel meridià superior de l’observador, s’aplica a la posició d’un astre.
antemural
1 m. [LC] Mur de defensa o qualsevol altra defensa al davant del mur principal d’una fortalesa.
2 m. [HIG] Figura heràldica que representa un pany de muralla unit a una torre o a un castell.
antena
1 1 f. [LC] [TRA] Verga de la vela llatina fixada obliquament a l’arbre d’una nau, composta pel car i la pena.
1 2 f. [TRA] Pic1 5 1.
1 3 f. [LC] Braç d’un molí de vent on es fixa una ala.
2 1 f. [LC] [AQ] Pal llarg i gruixut clavat a terra verticalment per a bastir-hi alguna cosa. Les antenes d’un envelat, d’una bastida.
2 2 f. [AQ] Tronc dret, gruixut i llarg, plantat a terra verticalment, a l’extrem superior del qual hom fixa una politja o un ternal per a aixecar alguns elements constructius, com ara jàsseres i encavallades.
2 3 f. [LC] [TRA] Pal de la bandera en les naus.
3 1 f. [LC] [TC] Dispositiu aeri format per un conductor, o per un conjunt de conductors, destinat a la recepció o a l’emissió d’ones electromagnètiques.
3 2 [CO] [TC] antena col·lectiva Antena receptora que és utilitzada per diversos usuaris alhora.
3 3 [CO] [TC] antena direccional Antena que té la propietat de captar o d’emetre les ones electromagnètiques en una direcció determinada.
3 4 [LC] [TC] [CO] antena parabòlica Antena d’alta directivitat en forma de paraboloide de revolució emprada en emissors i receptors de radioenllaços, en comunicacions per satèl·lit i radar.
4 f. [LC] [ZOA] Apèndix segmentat i mòbil amb funcions sensorials, en nombre de dos o quatre, situat al cap dels insectes, dels miriàpodes i dels crustacis.
antenat1 -ada
1 adj. [ZOI] Proveït d’antenes.
2 1 m. pl. [ZOI] Grup d’artròpodes que comprèn els insectes i els miriàpodes.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
antenat2 antenada
m. i f. [LC] [DR] Fillastre, fillastra.
anteniforme
adj. [LC] Que té forma d’antena.
antènula
f. [ZOA] Antena davantera, generalment petita, dels crustacis.
antenupcial
adj. [LC] Que té lloc abans del matrimoni. Pactes antenupcials.
antependi
m. [AR] Frontal 2 1.
antepenúltim -a
adj. [LC] Immediatament anterior al penúltim. En els mots esdrúixols, l’accent cau sobre l’antepenúltima síl·laba.
anteposar
1 v. tr. [LC] Posar abans. Anteposar l’article al nom.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Anteposar la utilitat al deure.
anteposició
f. [LC] Acció d’anteposar; l’efecte. L’anteposició del verb al subjecte de la proposició.
antera1
f. [BO] Part de l’estam que conté el pol·len.
antera2
f. [LC] Andana 1.
anteridi
m. [BO] Cèl·lula o òrgan pluricel·lular en què es produeixen els gàmetes masculins o anterozoides.
anteridiòfor
1 m. [BO] Columna de cèl·lules o hifa que sosté un anteridi.
2 m. [BO] Lòbul modificat del gametòfit de les hepàtiques marcancials que porta els anteridis.
anterior
1 1 adj. [LC] Que és abans d’una altra cosa passada. Els segles anteriors al cristianisme. Els poetes anteriors a Maragall.
1 2 adj. [LC] Que és abans d’una altra cosa en ordre. És impossible d’aprendre aquesta lliçó sense saber les anteriors.
1 3 adj. [LC] Del davant. La part anterior i la part posterior d’un edifici. La façana anterior. Les potes anteriors d’un cavall.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula en algun punt de la meitat del davant de la cavitat bucal.
anterioritat
1 f. [LC] Qualitat d’anterior, prioritat.
2 [LC] [AD] amb anterioritat a loc. prep. ABANS DE.
anteriorment
adv. [LC] En un temps anterior.
antero-
[LC] Forma prefixada del mot anterior. Ex.: anteroinferior, anterosuperior, anterointerior, anteroexterior, anteromedial, anterolateral, anteroposterior.
anterozoide
m. [BO] [BI] Gàmeta masculí mòbil d’algunes plantes.
antesala
1 f. [LC] [AQ] Peça que es troba immediatament abans d’arribar a la sala.
2 [LC] fer antesala Esperar en l’antesala el moment d’ésser introduït a la peça on hi ha la persona a qui fem una visita, que tractem de veure.
antesignatura
f. [LC] [AD] Mot o mots que s’anteposen a la signatura d’una persona per indicar el càrrec que exerceix o alguna circumstància justificativa de la signatura.
antetipus
m. [RE] Prototip 1.
anteversió
f. [MD] Desviació en massa cap endavant d’un òrgan, especialment de l’úter, sense corbar-se com ocorre en l’anteflexió.
antevigília
f. [LC] Dia anterior a la vigília d’una festa.
anti-
1 [LC] Prefix que indica oposició o inverteix el sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: antinacionalista, antinatura.
2 [LC] Prefix que indica defensa, protecció. Ex.: antituberculós.
antiàcid -a
1 adj. [IQ] Que resisteix a l’acció dels àcids. Revestiment antiàcid. Vernís antiàcid.
2 1 adj. [LC] Que remeia o prevé l’acidesa de l’estómac, dels intestins, de l’orina, etc.
2 2 m. [MD] Fàrmac que actua neutralitzant l’acidesa per reacció química.
antiadherent
1 adj. [LC] [IQ] Que evita l’adherència.
2 m. [IQ] Substància antiadherent.
antiaeri -èria
1 adj. [DE] Destinat a la defensa contra els atacs dels avions. Un pla antiaeri.
2 m. [DE] Arma, míssil, etc., antiaeri.
antiafrodisíac -a
adj. [MD] ANAFRODISÍAC.
antialcalí -ina
1 adj. [QU] Que remeia o prevé l’alcalinitat.
2 adj. [IQ] Que resisteix a l’acció dels àlcalis. Revestiment antialcalí.
antiàlcali
m. [IQ] [QU] Agent antialcalí, que remeia o prevé l’alcalinitat.
antialcohòlic -a
adj. [LC] [MD] Que combat l’ús desmesurat de les begudes alcohòliques. Lliga antialcohòlica. Tractament antialcohòlic.
antialcoholisme
m. [LC] [MD] Oposició a l’ús desmesurat de les begudes alcohòliques.
antiàlgic -a
1 adj. [MD] Que combat el dolor.
2 m. [MD] Medicament antiàlgic.
antial·lèrgic -a
1 adj. [MD] Que combat l’al·lèrgia.
2 m. [MD] Medicament antial·lèrgic.
antiàpex
m. [FIA] Punt de l’esfera celeste d’on procedeix, en el seu moviment al voltant del centre de la Galàxia, el Sol.
antiapoplèctic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra l’apoplexia.
2 m. [LC] [MD] Remei antiapoplèctic.
antiarnes
1 adj. [LC] Que combat l’acció de les arnes.
2 m. [IQ] Producte que combat les arnes i, en general, tots els insectes que s’alimenten de fibres tèxtils, especialment de llana.
antiartrític -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra l’artritisme.
2 m. [MD] Fàrmac que combat l’artritisme.
antiasmàtic -a
1 adj. [LC] [MD] Que evita o combat l’asma.
2 m. [LC] [MD] Remei antiasmàtic.
antiatòmic -a
adj. [LC] [FIN] ANTINUCLEAR.
antiavalots
adj. [LC] ANTIDISTURBIS.
antibacterià -ana
1 adj. [MD] Que actua contra els bacteris o que n’impedeix l’aparició.
2 m. [MD] Fàrmac antibacterià.
antibales
adj. [LC] Resistent a les bales. Una armilla antibales. Vidres antibales.
antibaló
m. [IT] Dispositiu consistent en un anell de filferro o d’altres materials concèntric al fus, o en una planxa col·locada entre cada dos fusos de la màquina contínua de filar o de retòrcer, per tal d’impedir que els fils casin.
antibaloni
m. [IT] ANTIBALÓ.
antibel·licisme
m. [SO] Oposició al bel·licisme.
antibel·licista
1 adj. [SO] Contrari al bel·licisme.
2 m. i f. [SO] Persona antibel·licista.
antibiograma
m. [BI] Prova que permet determinar la sensibilitat dels microorganismes, principalment dels bacteris i, a vegades, dels fongs, als antibiòtics i als quimioteràpics.
antibiosi
f. [EG] Activitat d’un organisme, especialment d’un microorganisme, que s’oposa a la vida d’altres éssers vius.
antibioteràpia
f. [MD] Tractament d’una malaltia mitjançant antibiòtics.
antibiòtic -a
1 adj. [MD] [EG] [BI] Relatiu o pertanyent a l’antibiosi o als antibiòtics. Agent antibiòtic. Tractament antibiòtic.
2 m. [BI] [MD] Substància produïda per microorganismes que, a baixes concentracions, és capaç d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o de matar-los.
antiboira
[inv.]
adj. [LC] [TRG] Que il·lumina a través de la boira, dit d’alguns fars dels vehicles.
antibubònic -a
adj. [LC] [MD] Bo contra la pesta bubònica. Sèrum antibubònic.
antic -iga
1 1 adj. [LC] Que existeix des d’una època anterior, que no és nou o recent. El pont nou no és gaire més gran que l’antic. Aquells són els alumnes antics. Som antics companys.
1 2 adj. [LC] De més categoria, prestigi o prioritat.
2 1 adj. [LC] Que existí en una època anterior. L’església nova fou construïda en el mateix lloc que l’antiga. L’antiga Grècia.
2 2 [LC] els antics Els homes d’èpoques passades.
2 3 adj. [LC] Que pertany a la manera de viure d’una època anterior. Costums antics. Idees antigues.
2 4 [LC] a l’antiga loc. adv. A la manera antiga.
2 5 [LC] d’antic [o des d’antic] loc. adv. Des de temps antic, de fa molt temps.
2 6 [LC] en l’antic loc. adv. En temps passat i llunyà.
3 adj. [HIG] Representat en la seva forma antiga, s’aplica especialment a la representació heràldica d’una corona.
anticadència
1 f. [FL] En ling., entonació ascendent dels elements finals d’una oració que caracteritza un bon nombre d’oracions interrogatives en moltes llengües.
2 f. [FL] Diferenciació dels membres d’una oració encadenats mitjançant elements d’entonació tensa i que roman suspesa.
anticancerós -osa
1 adj. [MD] Que actua contra el càncer. Teràpia anticancerosa.
2 m. [MD] Fàrmac emprat en el tractament del càncer.
anticatarral
1 adj. [LC] [MD] Bo contra el catarro.
2 m. [MD] Vaccí o medicament que actua prevenint o guarint la inflamació i la hipersecreció de les mucoses de l’aparell respiratori.
anticàtode
m. [EL] Elèctrode de certs tubs electrònics que emet raigs X en incidir-hi els raigs catòdics.
anticíclic -a
adj. [ECT] Que s’oposa als cicles. Una política anticíclica.
anticicló
1 m. [LC] [ME] Estat de l’atmosfera oposat, quant a la direcció del vent i a la distribució de les pressions baromètriques, a l’estat de cicló.
2 1 m. [ME] Regió de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més alta a l’àrea central que a les àrees envoltants i on s’estableix una circulació de l’aire en el sentit de les busques del rellotge a l’hemisferi nord i en el sentit contrari a l’hemisferi sud.
2 2 [ME] anticicló càlid Anticicló en què l’aire de l’interior és més càlid que en les zones del seu voltant.
2 3 [ME] anticicló de blocatge Anticicló que se situa a les latituds mitjanes, es manté força estacionari i actua com a obstacle en el moviment d’oest a est de les depressions que es mouen lluny dels tròpics.
2 4 [ME] anticicló fred Anticicló en què l’aire de l’interior és més fred que en les zones del seu voltant.
anticiclogènesi
f. [ME] Procés d’iniciació o d’intensificació d’una circulació anticiclònica.
anticiclòlisi
f. [ME] Procés d’afebliment o d’aturada d’una circulació anticiclònica.
anticiclònic -a
1 adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent a l’anticicló.
2 adj. [ME] Que té el sentit de rotació d’un anticicló.
anticipació
1 f. [LC] Acció d’anticipar; l’efecte.
2 f. [FLL] [FL] [FS] PROLEPSI.
3 f. [LC] En mús., acord en què es fan sentir alguna nota o notes del següent.
4 f. [FLL] CIÈNCIA-FICCIÓ.
5 f. [PS] Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur.
6 f. [ECT] Previsió optimista o pessimista dels agents econòmics en relació amb la qual aquests prenen determinades decisions que sovint reforcen l’evolució dels esdeveniments en el sentit previst.
anticipadament
adv. [LC] Amb anticipació.
anticipant
adj. [LC] Que anticipa.
anticipar
1 1 v. tr. [LC] Fer, executar, abans del temps degut o normal. Anticipar un pagament.
1 2 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) s’esdevingui abans del temps assenyalat o prematurament. Han anticipat el dia de la marxa.
1 3 v. tr. [LC] Lliurar abans del temps regular o assenyalat (una quantitat de diners). Anticipar una paga, mitja paga.
2 1 intr. pron. [LC] Una persona, avançar-se a una altra en l’execució d’una cosa. El meu germà se m’ha anticipat a portar-li la nova.
2 2 intr. pron. [LC] Preveure un desig, una ordre, etc., d’altri i apressar-se a satisfer-lo abans que sigui manifestat. Jo em vaig anticipar als seus desitjos.
2 3 intr. pron. [LC] Esdevenir-se abans de temps. Aquest any l’hivern s’ha anticipat.
anticlàstic -a
adj. [MT] Que en un punt donat és corbat convexament segons una secció plana i còncavament segons la secció plana perpendicular a aquella, com la superfície d’una sella.
anticlerical
adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’anticlericalisme.
anticlericalisme
m. [LC] Doctrina o tendència contrària al domini polític o social de la clerecia.
anticlímax
1 m. [FLL] [FL] Figura que consisteix a passar, en el discurs, d’una gradació ascendent a una altra de descendent.
2 m. [FLL] En una obra dramàtica, acció descendent que segueix la culminació d’una acció tensa en què l’autor ha acumulat un gran nombre d’efectes expressius i conceptuals.
anticlinal1
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’anticlinal.
2 m. [GL] Plec simple de l’escorça terrestre de forma convexa, amb la roca més antiga al nucli.
anticlinal2
adj. [BO] [BI] En biol., perpendicular a la superfície d’un òrgan. Divisió cel·lular anticlinal.
anticlor
m. [IQ] Substància usada per a treure l’excés de clor lliure o d’hipoclorit en el blanqueig de la pasta de paper, dels teixits, etc.
anticoagulant
1 adj. [MD] Que evita la coagulació.
2 m. [MD] Substància anticoagulant.
anticodó
m. [BI] En la síntesi proteica, grup de tres nucleòtids de l’àcid ribonucleic de transferència, complementari del codó de l’àcid ribonucleic missatger.
anticomunisme
m. [PO] Oposició al comunisme.
anticomunista
1 adj. [PO] Contrari al comunisme.
2 m. i f. [PO] Persona anticomunista.
anticoncepció
f. [MD] [AGR] CONTRACEPCIÓ.
anticonceptiu -iva
adj. i m. [MD] [LC] CONTRACEPTIU.
anticongelant
1 adj. [LC] [IQ] Que evita la congelació.
2 m. [IQ] [LC] Substància que hom afegeix a un líquid, generalment aigua, per rebaixar-ne el punt de congelació.
anticonstitucional
adj. [LC] [DR] Contrari a la constitució. Una disposició anticonstitucional.
anticonstitucionalment
adv. [LC] D’una manera anticonstitucional. Governar anticonstitucionalment.
anticorrosiu -iva
1 adj. [LC] [IQ] Que evita la corrosió. Tractament anticorrosiu. Revestiment anticorrosiu.
2 m. [IQ] [LC] Producte que protegeix de la corrosió.
anticòs
[pl. -ossos]
m. [BI] [MD] Proteïna sèrica sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l’estimulació exercida per un antigen, amb el qual interacciona de forma específica.
anticresi
f. [DR] Forma de garantia hipotecària en què el creditor té el dret de percebre els fruits d’un immoble que pertany al seu deutor, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos deguts i al capital del crèdit.
anticresista
m. i f. [DR] Titular del dret d’anticresi.
anticrètic -a
adj. [DR] Relatiu o pertanyent a l’anticresi.
anticriptogàmic -a
adj. i m. [BO] [AGA] [AGF] [QU] FUNGICIDA.
anticrist
m. [LC] [RE] Persona enemiga de Crist i perseguidora del cristianisme que actua com l’Anticrist del Nou Testament.
anticristià -ana
adj. [LC] [RE] Contrari al cristianisme. Doctrina anticristiana. Creença anticristiana.
anticultural
adj. [AGA] [AGF] Que actua contra el bon conreu de la terra o del bosc. Una pràctica anticultural.
antideflagrant
1 adj. [DE] [QU] Que evita la deflagració.
2 adj. [EE] [MI] Que pot funcionar en una atmosfera inflamable sense provocar-hi deflagració. Un aparell antideflagrant.
3 m. [EE] Dispositiu o substància antideflagrants.
antidemocràtic -a
adj. [LC] Contrari als principis, a les pràctiques, etc., democràtics.
antidemoníac -a
adj. [LC] [RE] Que té poder contra el dimoni.
antidepressiu -iva
1 adj. [PS] [MD] Que actua contra la depressió.
2 m. [MD] [PS] Medicament antidepressiu.
antidetonant
1 adj. [IQ] Que impedeix la detonació.
2 m. [IQ] [QU] Substància que, afegida als combustibles líquids dels motors d’explosió, n’evita la detonació espontània.
antidiabètic -a
1 adj. [MD] Que combat la diabetis.
2 m. [MD] Fàrmac emprat en el tractament de la diabetis.
antidiarreic -a
1 adj. [MD] Que actua contra la diarrea.
2 m. [MD] Substància antidiarreica.
antidiftèric -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra la diftèria.
2 m. [LC] [MD] Remei antidiftèric.
antidisturbis
adj. [LC] Preparat per a contenir o reprimir disturbis. Una brigada antidisturbis.
antidiürètic -a
1 adj. [MD] Que actua contra la diüresi.
2 m. [MD] Fàrmac antidiürètic.
antídot
1 m. [LC] [MD] Substància o medicament que s’usa per a combatre l’acció d’una metzina.
2 m. [LC] Mitjà o preservatiu per a no caure en una falta o un vici.
antidroga
[inv.]
adj. [SO] Que combat el tràfic i el consum de drogues. Mesures antidroga.
antídrom -a
adj. [MD] Que es propaga en sentit contrari a l’habitual.
antidromia
f. [MD] Qualitat d’antídrom.
antiemètic -a
1 adj. [LC] [MD] Que evita el vòmit.
2 m. [LC] [MD] Agent antiemètic.
antienzim
m. [LC] [BI] [QU] Substància inhibidora dels enzims, d’acció directa i específica.
antiescorbútic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra l’escorbut.
2 m. [LC] [MD] Remei antiescorbútic.
antiescumejant
1 adj. [IQ] [HO] Que evita o redueix la formació d’escuma o que la destrueix un cop formada.
2 m. [IQ] [HO] Producte antiescumejant.
antiespasmòdic -a
1 adj. [LC] [MD] Que alleuja o suprimeix l’espasme.
2 m. [LC] [MD] Medicament antiespasmòdic.
antiesportiu -iva
adj. [SP] [LC] Que va en contra de l’esperit esportiu.
antiespumant
adj. i m. [IQ] [HO] ANTIESCUMEJANT.
antiestàtic -a
1 adj. [FIF] Que evita l’acumulació excessiva d’electricitat estàtica.
2 m. [QU] Compost que confereix conductivitat elèctrica a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
antiestètic -a
adj. [LC] Contrari a l’estètica.
antifaç
m. [LC] Careta que cobreix la part superior de la cara.
antifàding
1 adj. [EL] [EE] Que suprimeix o limita el fàding.
2 m. [EE] [EL] Dispositiu o circuit antifàding.
antifebril
adj. i m. [LC] [MD] ANTIPIRÈTIC.
antifebrina
f. [QU] Compost amb propietats analgèsiques i antipirètiques.
antifeixisme
m. [PO] Oposició al feixisme.
antifeixista
1 adj. [PO] Contrari al feixisme.
2 m. i f. [PO] Persona antifeixista.
antiferment
m. [LC] [IQ] [QU] Substància que té el poder de prevenir, evitar o aturar la fermentació.
antifernals
adj. [LC] [DR] [AD] béns antifernals V. BÉ1.
antiferromagnetisme
m. [FIF] Anisotropia magnètica que presenten alguns metalls, alguns aliatges i algunes sals dels elements de transició, que depèn de l’energia d’interacció entre els electrons que pertanyen a àtoms pròxims i afavoreix que els seus moments magnètics siguin antiparal·lels.
antifibril·lant
adj. [LC] [MD] Que evita la fibril·lació del miocardi. Fàrmac antifibril·lant.
antífona
f. [MU] [RE] Text bíblic o litúrgic curt que hom canta o recita al principi o al final d’un salm o un càntic o intercalat dins d’aquest.
antifonari
m. [LC] [MU] [RE] Llibre d’església que conté les antífones i altres cants dels oficis.
antifònic -a
1 adj. [MU] Relatiu a l’antífona.
2 adj. [MU] Cantat per dos cors alternativament. Un fragment antifònic.
antiforme
adj. [GL] plec antiforme V. PLEC.
antífrasi
f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a usar un mot o una expressió per dir el contrari del que significa.
antifràstic -a
adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’antífrasi.
antifràsticament
adv. [FL] [FLL] D’una manera antifràstica, amb antífrasi.
antifricció
[inv.]
1 adj. [ML] Que disminueix el fregadís entre els elements d’un mecanisme. Aliatge antifricció.
2 m. [ML] Metall antifricció.
antifúngic -a
adj. [IQ] [QU] Que destrueix els fongs o en detura el creixement i la reproducció. Vernís antifúngic.
antigalàctic -a
adj. [LC] [FIA] Situat prop dels pols de la Galàxia.
antigalla
1 f. [LC] Cosa molt antiga.
2 f. [LC] Notícia, costum, de temps antics.
3 [LC] a l’antigalla loc. adv. A L’ANTIGOR.
antigament
adv. [LC] En temps antic.
antigàs
[inv.]
adj. [FIF] Que protegeix dels gasos tòxics. Màscara antigàs, refugi antigàs.
antigen
m. [BI] [MD] [VE] Substància reconeguda com a estranya per l’organisme, capaç d’induir en aquest una resposta immunitària i la producció d’anticossos.
antigènic -a
1 adj. [MD] [VE] [BI] Relatiu o pertanyent als antígens.
2 adj. [MD] [VE] [BI] Que té propietats d’antigen.
3 adj. [MD] [BI] [VE] Que produeix antígens.
antigenicitat
f. [BI] Capacitat de reaccionar amb els anticossos.
antiginys
m. [DE] Antimíssils 2.
antigor
1 f. [LC] Temps antic. Cançons de l’antigor.
2 [LC] a l’antigor loc. adv. A la moda o manera antiga.
antigorita
f. [GLM] Mineral del grup de les serpentines, de fórmula Mg3Si2O5(OH)4, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de gra fi i de color verd fosc.
antigot
m. [LC] Edifici antic mig enrunat.
antigrisú
[inv.]
adj. [MI] Que evita la deflagració del grisú. Dispositiu antigrisú.
antiguitat
1 f. [LC] Qualitat d’antic. L’antiguitat d’un monument.
2 f. [LC] Període de temps antic en la història, els costums, la cultura, etc., d’un poble o una civilització. L’antiguitat egípcia. L’antiguitat clàssica.
3 f. pl. [LC] Objectes antics. Col·lecció d’antiguitats.
antihalo
m. [CO] Substància amb què, en les plaques fotogràfiques, s’evita l’halo que se sol produir prop dels punts més lluminosos de la imatge.
antiheli
m. [ME] [FIA] Taca blanca de forma arrodonida que apareix al cel a la banda oposada al Sol i a la mateixa altura, sobre l’horitzó.
antihèlix
f. [ZOA] [MD] Elevació curvilínia del pavelló de l’orella entre l’hèlix i l’excavació on s’obre el conducte auditiu extern.
antihelmíntic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra els cucs intestinals.
2 m. [MD] Remei antihelmíntic.
antihemofílic -a
1 adj. [MD] [LC] Que prevé o combat l’hemofília. Factor antihemofílic.
2 m. [MD] [LC] Remei antihemofílic.
antihemolític -a
1 adj. [LC] [MD] Que evita o combat l’hemòlisi.
2 m. [MD] Fàrmac antihemolític.
antihemorràgic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo per a deturar l’hemorràgia.
2 m. [MD] Remei antihemorràgic.
antihemorroidal
1 adj. [MD] Eficaç contra les hemorroides.
2 m. [MD] Remei antihemorroidal.
antiheroi antiheroïna
m. i f. [FLL] En una obra de ficció, personatge a qui són atribuïdes les característiques oposades a les que normalment distingeixen l’heroi i l’heroïna.
antiherpètic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra l’herpes.
2 m. [MD] Agent antiherpètic.
antihiàtic -a
adj. [FL] Que és inserit entre dues vocals per trencar un hiat, s’aplica a un so. La g antihiàtica de dugues.
antihidròpic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo per a alleujar la hidropesia.
2 m. [MD] Remei antihidròpic.
antihigiènic -a
adj. [LC] [MD] Contrari a la higiene.
antihipnòtic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra la son.
2 m. [MD] Agent antihipnòtic.
antihistamínic -a
1 adj. [MD] [QU] Que neutralitza l’acció de la histamina.
2 m. [MD] [QU] Fàrmac antihistamínic.
antihistèric -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra l’histerisme.
2 m. [LC] [MD] Remei antihistèric.
antihorari
adj. [FIA] [GG] sentit antihorari V. SENTIT1.
antiimatge
f. [MT] En una aplicació entre dos conjunts en la qual s’ha donat un subconjunt del segon, subconjunt format pels elements del primer conjunt que s’apliquen en elements del subconjunt donat.
antiimperialisme
m. [LC] [PO] Oposició a l’imperialisme.
antiimperialista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent a l’antiimperialisme.
2 m. i f. [PO] Persona que s’oposa a l’imperialisme.
antiincendis
adj. [LC] Que detecta o extingeix incendis. Una alarma antiincendis.
antiincrustant
1 adj. [QU] Que evita la incrustació. Pintura antiincrustant.
2 m. [QU] Producte afegit a les aigües dures a fi d’impedir-hi la formació d’incrustacions.
antiinfecciós -osa
1 adj. [MD] Que actua contra les infeccions.
2 m. [MD] Fàrmac antiinfecciós.
antiinflamatori -òria
1 adj. [MD] Que actua contra la inflamació.
2 m. [MD] Remei antiinflamatori.
antijuridicitat
f. [DR] Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva i que suposa un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret.
antilepsi
f. [MD] Tractament de les malalties per revulsió o derivació.
antilèptic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’antilepsi.
antillà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les Antilles.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquestes illes o als seus habitants.
antilliscant
adj. [LC] Que evita el lliscament. Pintura antilliscant.
antilocàprids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels artiodàctils remugants, amb banyes parcialment mudables i de característiques semblants a les dels cérvols i dels isards, que comprèn actualment una sola espècie, l’antílop americà.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
antilogaritme
m. [MT] Nombre del qual és logaritme un nombre donat.
antilogia
1 f. [FL] [FLL] Contradicció entre dos termes o dues idees.
2 f. [FL] [FLL] [MT] Paradoxa 2.
antilògic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’antilogia.
antilop
m. [LC] [IQA] Antílop 2.
antílop
1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil del grup dels antilopins.
1 2 [LC] [ZOM] antílop africà Antílop molt gros, de formes semblants als bous (Taurotragus oryx).
1 3 [LC] [ZOM] antílop americà Antílop de la família dels antilocàprids, propi de l’Amèrica del Nord (Antilocapra americana).
1 4 [LC] [ZOM] antílop nan Antílop d’espècies i gèneres diversos caracteritzat per les seves petites dimensions, propi de l’Àfrica.
2 1 m. [IQA] Pell adobada de l’antílop.
2 2 m. [IQA] Pell adobada de xai o de porc, que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
3 m. [HIG] antílop heràldic Representació d’un animal fabulós amb el cap semblant al d’un drac, les banyes gairebé rectes, el cos de cérvol i la cua dreçada sobre la gropa.
antilopins
1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers artiodàctils generalment de la família dels bòvids, gregaris, que comprèn els antílops.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
antimaculador
m. [AF] Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir que projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecament i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.
antimatèria
f. [FIN] [FIF] Matèria formada per les antipartícules dels components de la matèria.
antimefític -a
1 adj. [MD] Destructor dels gasos mefítics.
2 m. [MD] Agent antimefític.
antímer
m. [ZOA] Meitat d’un metàmer del cos dels animals segmentats.
antimeridià
m. [FIA] Meitat del meridià compresa entre els dos pols celestes que passa pel nadir.
antimicrobià -ana
1 adj. [MD] Que actua contra els microbis.
2 m. [MD] Fàrmac que combat els microbis.
antimilitarisme
1 m. [PO] [SO] [LC] Doctrina que propugna l’oposició a l’esperit de les institucions militars i de les guerres.
2 m. [PO] [SO] Actitud inspirada en aquesta doctrina.
antimilitarista
1 adj. [PO] [SO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antimilitarisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [SO] [LC] Partidari de l’antimilitarisme.
antimines
adj. [LC] [DE] Preparat per a resistir l’explosió de les mines. L’exèrcit presentà un nou carro antimines comandat a distància.
antimíssils
1 adj. [DE] Destinat a interceptar míssils.
2 m. [DE] Míssil o projectil que es llança contra un altre míssil per destruir-lo o desviar-ne la trajectòria.
antimitòtic -a
1 adj. [MD] Que impedeix la mitosi.
2 m. [MD] Agent que, per la seva acció blocadora de la divisió cel·lular, és emprat en el tractament del càncer i de les leucèmies.
antimonàrquic -a
adj. [LC] [PO] Contrari a la monarquia.
antimonat -ada
1 adj. [QU] Combinat o preparat amb antimoni. Tartrà antimonat.
2 m. [QU] Sal d’un àcid que conté antimoni pentavalent. Antimonat de potassi.
antimoni
m. [QU] [ML] Element químic semimetàl·lic, cristal·lí, d’un color de plom clar, dur i trencadís, que augmenta la duresa dels metalls amb què hom l’associa (símbol, Sb; nombre atòmic, 51; pes atòmic, 121,75). Antimoni cru. Pentaclorur d’antimoni.
antimonial
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’antimoni.
2 adj. [QU] Que conté antimoni.
3 m. [MD] Preparat o medicament que conté antimoni.
antimònic -a
adj. [QU] Que conté antimoni, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent. Àcid antimònic. Sals antimòniques.
antimonil
m. [QU] Radical univalent compost d’antimoni i oxigen, de fórmula SbO.
antimonit
m. [QU] Sal obtinguda dissolent el triòxid d’antimoni en solucions de bases fortes.
antimonopolista
adj. [ECT] Que s’oposa als monopolis.
antimonós -osa
adj. [QU] Que conté antimoni, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
antimonur
m. [QU] Compost binari de l’antimoni i un metall.
antimutagen -àgena
adj. [BI] Que impedeix la mutació. Agent antimutagen.
antimutagènic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent als agents antimutàgens.
antina
f. [LC] Roca situada a flor d’aigua prop de la costa.
antinatalisme
m. [MD] Conjunt de doctrines i pràctiques partidàries de la restricció de la natalitat.
antinatalista
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antinatalisme.
2 adj. i m. i f. [MD] [LC] Partidari de l’antinatalisme.
antinatural
adj. [LC] CONTRANATURAL.
antineoplàstic -a
1 adj. [MD] Que prevé o inhibeix el desenrotllament de les neoplàsies.
2 m. [MD] Fàrmac o agent amb aquestes propietats.
antinodal
adj. [FIF] En un sistema òptic, que presenta dos punts conjugats de l’eix principal tals, que qualsevol raig que passi pel primer surt del sistema passant pel segon, formant amb l’eix un angle igual i de signe contrari al que forma en el primer punt.
antinode
m. [FIF] Punt d’un cos vibrant, situat entre dos nodes adjacents i equidistant d’aquests, en què l’amplitud de la vibració és màxima.
antinòmia
1 f. [FS] Oposició d’una llei o regla a una altra llei o regla.
2 f. [FS] Contradicció, especialment entre dues proposicions que, considerades separadament, semblen igualment fonamentades.
antinòmic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’antinòmia.
antinuclear
1 adj. [LC] Contrari a l’ús de l’energia o de les armes nuclears.
2 adj. [LC] Que protegeix o defensa contra els efectes de les radiacions nuclears.
antinucleó
m. [FIN] Antipartícula d’un nucleó.
antioxidant
1 adj. [IQ] Que actua contra l’oxidació.
2 m. [IQ] [LC] [QU] Compost que, afegit a una substància autooxidable, en retarda o n’inhibeix l’autooxidació.
antiozonant
adj. [IQ] Que redueix o evita l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.
antipànic
[inv.]
adj. [LC] Que permet l’obertura fàcil i ràpida de les portes, en cas d’aglomeració de gent que vol sortir. Una porta equipada amb dispositiu antipànic.
antipapa
m. [LC] [RE] Papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
antipara
f. [LC] [ED] Peça de drap o de cuir que cobreix la cama fins al genoll i va botonada per la part de fora.
antiparal·lel -a
1 adj. [MT] En mat., que presenta angles iguals però en sentit oposat que una altra recta, en la intersecció d’ambdues amb una tercera. Els costats no paral·lels d’un trapezi isòsceles són línies antiparal·leles.
2 adj. [MT] Paral·lel i de sentit contrari. Vectors antiparal·lels.
antiparàsit -a
1 adj. [TC] [EL] Que elimina o redueix els efectes dels paràsits que dificulten la recepció dels senyals radioelèctrics.
2 m. [TC] [EL] Dispositiu antiparàsit.
antiparasitari -ària
1 adj. [BI] [MD] Que va contra els paràsits.
2 m. [BI] [MD] Agent antiparasitari.
antiparlamentari -ària
adj. [LC] [DR] [PO] Contrari al sistema parlamentari.
antiparlamentarisme
m. [LC] [DR] [PO] Aversió al sistema parlamentari.
antipartícula
f. [FIN] [FIF] En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i les mateixes càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra. Quan una partícula xoca amb la seva antipartícula, ambdues s’anihilen.
antipataris
1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats cnidaris de l’ordre dels zoantaris, constituït per pòlips petits que viuen en colònies en els fons marins.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
antipatia
f. [LC] Sentiment de repugnància envers alguna persona o cosa. Tenir, sentir, antipatia per algú, envers algú, contra algú.
antipàtic -a
adj. [LC] Que excita o causa antipatia. És un veí molt antipàtic: mai no saluda. Una feina antipàtica: es passa vuit hores davant de l’ordinador.
antipàticament
adv. [LC] D’una manera antipàtica.
antipatriota
m. i f. [LC] Persona antipatriòtica.
antipatriòtic -a
adj. [LC] Contrari al patriotisme. Un discurs, un article, antipatriòtic.
antipatriotisme
m. [LC] Aversió al patriotisme.
antiperistalsi
f. [ZOA] [MD] Contracció o acció antiperistàltica.
antiperistàltic -a
1 adj. [ZOA] [MD] En sentit invers al de la contracció o acció peristàltica.
2 adj. [ZOA] [MD] Que s’oposa al moviment peristàltic.
antiperspirant
1 adj. [MD] Que té acció inhibidora de la secreció de la suor.
2 m. [MD] Agent antiperspirant.
antiperthita
1 f. [GLG] Partícula de feldespat potàssic que es troba inclosa, juntament amb d’altres de similars, dins d’un cristall d’un feldespat sòdic i comparteix amb aquest l’orientació òptica atès que tots dos feldespats s’han format per un procés d’exsolució.
2 f. [GLG] Agregat cristal·lí generat per exsolució de feldespat potàssic dins de feldespat sòdic.
antipestilencial
adj. [LC] [MD] Que combat la pesta.
antipíic -a
1 adj. [LC] Que prevé la supuració.
2 m. [LC] Agent antipíic.
antipirètic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra la febre.
2 m. [LC] [MD] Agent antipirètic.
antipirina
f. [LC] [QU] Derivat de la pirazolona emprat en terapèutica com a analgèsic.
antiplàstic -a
1 adj. [LC] Que disminueix la plasticitat.
2 1 adj. [LC] En med., que impedeix el guariment de ferides o úlceres oposant-se a la formació de granulacions.
2 2 m. [LC] Agent antiplàstic.
antípoda
1 m. i f. [LC] Persona que ocupa en la Terra un punt diametralment oposat respecte a una altra.
2 m. i f. [LC] Persona o cosa diametralment contrària, pel seu caràcter o natura, a una altra. L’antípoda de la caritat és l’enveja.
3 1 m. [GL] [FIA] Punt de la superfície terrestre dels dos que estan situats als extrems d’un mateix diàmetre del geoide.
3 2 m. pl. [GL] Part de la Terra situada a l’altre extrem del mateix diàmetre. Nova Zelanda es troba als antípodes de Catalunya.
4 f. [BO] Cèl·lula situada en el sac embrionari, en nombre de tres, en el pol oposat a les sinèrgides i l’ovocèl·lula.
antipoètic -a
adj. [LC] [FLL] Contrari a la poesia.
antipolític -a
adj. [LC] Contrari a l’esperit polític. Una mesura antipolítica, un comportament antipolític.
antiprincipal
adj. [FIF] En un sistema òptic, que presenta dos plans conjugats normals a l’eix del sistema i amb un augment lateral igual a -1.
antiputrescent
adj. [LC] [MD] Que preserva de la putrefacció.
antipútrid -a
adj. [LC] ANTIPUTRESCENT.
antiquari antiquària
m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a estudiar, col·leccionar o vendre coses antigues.
antiquat -ada
adj. [LC] Propi de temps antics, passat d’ús o de moda.
antiquíssim -a
adj. [LC] Molt antic.
antiràbic -a
1 adj. [VE] [MD] Que prevé o combat la ràbia.
2 m. [MD] Medicament o agent antiràbic.
antiradar
[inv.]
1 adj. [DE] Que serveix per a anul·lar o reduir l’acció dels radars enemics. Míssil antiradar.
2 m. [DE] Avió equipat amb un antiradar.
antiraquític -a
1 adj. [LC] [MD] Que prevé o combat el raquitisme.
2 m. [MD] Medicament o agent antiraquític.
antireactivitat
f. [FIN] Reactivitat de signe negatiu.
antireglamentari -ària
adj. [LC] Que contravé al reglament.
antireligiós -osa
adj. [LC] Contrari a la religió.
antiressonància
f. [EE] [EL] Condició de màxima impedància en un circuit elèctric ressonant paral·lel.
antireumàtic -a
1 adj. [LC] [MD] Que prevé o combat el reumatisme.
2 m. [MD] Medicament o agent antireumàtic.
antirevolucionari -ària
adj. [LC] Oposat a la revolució.
antirobatori
[inv.]
1 adj. [LC] [EI] Que serveix per a impedir el robatori. Dispositiu antirobatori.
2 m. [LC] [TRG] Un antirobatori per al cotxe.
antirotatori -òria
adj. [LC] Que evita el moviment rotatori. Cable antirotatori.
antirovell
[inv.]
adj. [IQ] [LC] Que evita la formació de rovell.
antisci -íscia
adj. i m. i f. [LC] [FIA] Que està situat en el mateix meridià però en distint hemisferi i a igual distància de l’equador que un altre.
antisemita
1 adj. [PO] [SO] Relatiu o pertanyent a l’antisemitisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [SO] Partidari de l’antisemitisme.
antisemític -a
adj. [LC] [PO] [SO] ANTISEMITA.
antisemitisme
1 m. [PO] [SO] [HIH] [RE] Ideologia d’hostilitat contra els jueus com a grup religiós o ètnic.
2 m. [HIH] [RE] Animadversió envers els jueus.
antisèpsia
f. [LC] [MD] [BI] Prevenció de les infeccions, especialment de les que s’originen a partir de ferides, per destrucció dels microorganismes que les produeixen.
antisèptic -a
1 adj. [MD] [LC] [BI] [QU] Relatiu o pertanyent a l’antisèpsia.
2 adj. [LC] [MD] [BI] Que destrueix els gèrmens infectius.
3 m. [LC] Substància antisèptica.
antisèrum
m. [LC] [MD] Sèrum que conté anticossos específics tret de la sang d’un animal que ha rebut repetides dosis subletals d’un microorganisme.
antisifilític -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra la sífilis.
2 m. [LC] [MD] Remei antisifilític.
antisionisme
m. [PO] Actitud d’oposició a l’existència o a l’extensió de l’Estat d’Israel.
antisocial
adj. [LC] Contrari a l’ordre social. Doctrines antisocials.
antisol
m. [LC] [FIA] Punt de l’esfera celeste diametralment oposat al Sol.
antisolar1
adj. [LC] [FIA] Que, en l’esfera celeste, es troba diametralment oposat al Sol.
antisolar2
adj. [LC] [ED] [MD] Que evita l’eritema produït per l’exposició de la pell a la radiació solar. Crema antisolar.
antisonor -a
adj. [FIF] Que evita les vibracions sonores.
antispast
m. [LC] En mètrica, peu de quatre síl·labes, dues de llargues entre dues de breus.
antístrofa
1 f. [LC] [FLL] En el cant coral grec, la tornada dels cors responent exactament a una estrofa prèvia.
2 f. [LC] [FLL] Repetició de mots en un ordre invertit.
antisubmarí -ina
1 adj. [LC] Oposat als atacs de la guerra submarina.
2 adj. [DE] Destinat a combatre els submarins o a defensar-se’n.
antitabac
[inv.]
adj. [SO] [LC] Que combat el consum de tabac. Una campanya antitabac.
antitancs
adj. [DE] Destinat a destruir o inutilitzar tancs. Mines antitancs.
antitèrmic -a
1 adj. [FIF] Que s’oposa a la producció o a la transmissió de calor. Revestiment antitèrmic.
2 adj. [LC] [MD] ANTIPIRÈTIC.
antiterrorista
adj. [SO] [PO] [LC] Que combat el terrorisme. Llei antiterrorista.
antítesi
1 f. [LC] [FL] [FLL] Contrast que neix de l’acostament de dues idees, expressions, etc., que s’oposen l’una a l’altra.
2 f. [LC] Allò que forma antítesi amb una altra cosa.
antitetànic -a
1 adj. [LC] [MD] Bo contra el tètanus.
2 m. [LC] [MD] Remei antitetànic.
antitètic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antítesi.
2 adj. [LC] Que forma antítesi.
antitèticament
adv. [LC] D’una manera antitètica.
antitípia
f. [LC] Força que s’oposa a la penetració.
antitòxic -a
1 adj. [LC] [MD] Que obra contra una metzina o tòxic.
2 m. [MD] [LC] Substància que actua contra els efectes d’una metzina.
antitoxina
f. [LC] [MD] Anticòs sintetitzat en la resposta immunitària que neutralitza les substàncies tòxiques d’origen biològic.
antitragus
m. [MD] Prominència de l’orella, davant el tragus.
antitranspirant
1 adj. [LC] [ED] Que redueix la transpiració cutània, generalment per les seves propietats astringents.
2 m. [LC] Producte antitranspirant.
antitrinitari -ària
adj. [RE] Que nega el dogma cristià de la Trinitat. L’unitarisme és una confessió cristiana antitrinitària.
antitussigen -ígena
1 adj. [MD] Que combat la tos.
2 m. [MD] Substància antitussígena.
antivariolós -osa
1 adj. [LC] [MD] Bo contra la verola.
2 m. [MD] Medicament o agent antivariolós.
antiveneri -èria
1 adj. [LC] [MD] Bo contra el veneri.
2 m. [MD] Medicament o agent antiveneri.
antiverminós -osa
adj. [LC] [MD] Que combat els cucs.
antivici
[inv.]
adj. [LC] Que combat el tràfic il·legal d’estupefaents, la prostitució, etc. Brigades antivici.
antivíric -a
1 adj. [MD] Que combat els virus. Agent antivíric.
2 m. [MD] Substància antivírica.
antixocs
adj. [LC] Que resisteix o atenua els efectes dels xocs. Un casc antixocs.
antizimòtic -a
1 adj. [MD] [QU] Que prevé la fermentació o la descomposició.
2 m. [MD] [QU] Agent antizimòtic.
anto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánthos, ‘flor’. Ex.: antobiologia, antòfil, antòfor.
antocerotals
1 f. pl. [BOI] Ordre únic de briòfits de la classe de les antocerotes.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
antocerotes
f. pl. [BOI] ANTOCEROTÒPSIDS.
antocerotòpsids
1 m. pl. [BOI] Classe de briòfits de gametòfit laminar, amb pirenoides, i esporòfit cilíndric i erecte, que s’obre en dues valves, que comprèn les antocerotes.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta classe.
antocià
m. [QU] Compost responsable de les coloracions de les antocianines.
antocianina
f. [QU] Grup de pigments vegetals causants de les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors i d’algunes fruites i fulles.
antodi
m. [ZOA] Part ventral dels equinoderms, on hi ha els ambulacres i la boca.
antòfag -a
adj. [LC] [ZOA] Que s’alimenta de flors.
antòfil -a
adj. [LC] [ZOA] Que viu entre flors, dit especialment de les abelles.
antofil·le
m. [BO] Fulla molt modificada de les que componen la flor, com sèpals, pètals, estams i carpels.
antòfit
m. [BO] Planta que fa flors.
antòfor
m. [BO] Prolongació del receptacle entre el calze i els altres verticils florals, que presenten certes plantes.
antologia
1 f. [LC] [FLL] [FL] Recull de fragments escollits de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor. Antologia de la poesia noucentista. Una antologia de poemes de J. Salvat-Papasseit.
2 [LC] d’antologia loc. adj. Antològic 2. Una poesia d’antologia. Tenia un caparrot d’antologia. Ens serviren una cuixa de be d’antologia.
antològic -a
1 adj. [FL] [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a una antologia.
2 adj. [FL] [LC] [FLL] Digne de formar part d’una antologia. Una poesia antològica. Un disbarat antològic.
antoní -ina
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als antonins.
2 m. i f. [HIH] Membre d’una dinastia d’emperadors romans iniciada amb Nerva l’any 96 dC i acabada amb Còmmode l’any 192 dC.
antonià antoniana
m. i f. [RE] Persona que pertany a una confraria catòlica posada sota l’advocació de sant Antoni.
antònim -a
1 adj. [LC] [FL] Que té un significat directament oposat al d’un altre mot.
2 m. [LC] [FL] Mot antònim.
antonímia
f. [LC] [FL] Relació entre antònims.
antoninià
m. [NU] Moneda romana d’argent avaluada en 2 denaris.
antonomàsia
1 1 f. [LC] [FL] [FLL] Ús d’un epítet, d’un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d’una persona.
1 2 f. [LC] [FL] [FLL] Ús d’un nom propi en lloc d’un apel·latiu.
2 [LC] per antonomàsia loc. adv. PER EXCEL·LÈNCIA.
antonomàstic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’antonomàsia.
antonomàsticament
adv. [LC] [FL] PER ANTONOMÀSIA.
antosta
1 f. [LC] [IMF] Lleixa1 1.
2 f. [LC] [IMF] Sostremort per a mals endreços.
3 f. [LC] Envà 1.
antova
f. [LC] Peça que, per algun costat, dona a un forn o a un lloc d’on pren calor.
antozous
1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats de la classe dels cnidaris, format per pòlips que poden viure aïllats com les actínies, o en colònies com els coralls i les madrèpores.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
antra-
[LC] [QU] Prefixoide del mot antracè. Ex.: antraquinona, antrapurpurina.
antracè
m. [QU] [IQ] [GL] Hidrocarbur cristal·lí obtingut en la destil·lació del quitrà d’hulla, de fórmula C14H10.
antràcic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’àntrax.
antracita
f. [LC] [GL] [QU] Carbó mineral evolucionat, el més ric en carboni, d’aparença homogènia, lluent, fràgil i de fractura irregular, de color negre o gris de ferro, que es diferencia de l’hulla perquè conté una quantitat reduïda de matèries volàtils.
antracític -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a l’antracita, semblant a l’antracita.
antracitització
f. [GL] Formació natural de l’antracita per metamorfisme del carbó bituminós.
antracosi
f. [MD] Pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de carbó, que afecta els miners, els carboners, etc.
antranilat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid antranílic.
antranílic
adj. [QU] àcid antranílic V. ÀCID.
antraquinona
f. [IQ] Substància cristal·lina, de color groc, obtinguda per oxidació de l’antracè i usada en la fabricació de l’alitzarina.
antraquinònic
adj. [QU] colorant antraquinònic V. COLORANT.
àntrax
1 1 m. [LC] [MD] [VE] Tumor inflamatori que s’origina en les glàndules sebàcies de la pell i s’estén al teixit cel·lular subcutani, compost per diversos floroncos, que apareix generalment al clatell o a l’esquena.
1 2 m. [LC] [MD] [VE] Microorganisme que produeix l’àntrax.
2 m. [MD] Carboncle 3.
antre
1 1 m. [LC] COVA.
1 2 m. [LC] Local fosc i cavernós.
2 1 m. [MD] Cavitat o espai, especialment dins un os.
2 2 [MD] antre auricular Caixa del timpà.
2 3 [MD] antre pilòric Cul-de-sac de l’estómac immediatament per sota del pílor.