I
i1
[pl. is]
1 1 f. [LC] [FL] Lletra i I.
1 2 [LC] i llatina I11 1.
2 f. [LC] [FL] i grega Lletra y Y.
i2
1 1 conj. [LC] Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l’addició d’allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu. Un carrer ample i llarg. Té una col·lecció de monedes d’or i d’argent. Ha comprat un sofà i dues butaques. Hem escrit als parents i als amics. En Joan i en Pere estan tots dos malalts. N’hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar.
1 2 conj. [LC] Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou.
2 conj. [LC] S’usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que s’acaba de dir, afegim un comentari a una exclamació, expressem la nostra estranyesa davant una pregunta, fem un aclariment a manera de parèntesi, etc. I si no arriba a temps? I tu, què faràs? Quina desgràcia! I la meva mare que no en sap res. -Ací, vols esperar-lo? -I, doncs, a on? Quan s’enutja -i s’enutja molt sovint- és qüestió d’esperar que es calmi.
3 conj. [LC] S’usa, també, després d’haver expressat una cosa, per a afegir-hi un atribut o modificador. És una mentida, i de les més grosses. Ves-te’n del meu davant, i de pressa.
iac
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de cap petit i banyes cilíndriques, que viu al Tibet (Bos grunniens).
iacetà iacetana
m. i f. [HIH] Jacetà, jacetana.
iai
m. [LC] Vell2 2.
iambe
m. [FLL] Peu compost de dues síl·labes, la primera breu i la segona llarga.
iàmbic -a
1 adj. [FLL] Compost de iambes.
2 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al iambe.
ianqui
adj. i m. i f. [AN] [LC] Nord-americà 2.
iar
1 m. [RE] Segon mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Vuitè mes de l’any civil jueu.
iarda
f. [FIM] [LC] Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres.
-iasi
[LC] Forma sufixada del gr. -íasis, derivat de verbs terminats en -iáo, que indica un estat patològic. Ex.: teniasi.
-iatre -iatra
[LC] Forma sufixada del mot gr. iatrós, ‘metge’. Ex.: psiquiatre, pediatre, geriatre.
-iatria
[LC] Forma sufixada del mot gr. iatreía, ‘tractament’. Ex.: psiquiatria, pediatria, geriatria.
iàtric -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als metges o a la medicina.
iatro-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. iatrós, ‘metge’. Ex.: iatroquímica, iatrologia.
iatroquímica
f. [HIH] Escola química del segle XVI, fundada per Paracels, que pretenia d’obtenir alquímicament substàncies medicinals a partir de compostos inorgànics.
iber ibera
1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia.
2 m. i f. [HIH] Habitant de l’antiga regió caucàsica d’Ibèria o de la Geòrgia en general.
ibèric -a
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Ibèria o als ibers. Civilització ibèrica.
iberisme
1 m. [LC] Afecció a l’estudi de tot allò relatiu als pobles ibèrics.
2 m. [HIH] Doctrina de qui pretén la unió política de les diferents nacions de la península Ibèrica.
iberista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’iberisme.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que es dedica a l’estudi de temes ibèrics, a l’iberisme.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’iberisme.
iberoamericà -ana
adj. i m. i f. [LC] Hispanoamericà 1.
iberollatí -ina
adj. [LC] [HIH] IBEROROMÀ.
iberoromà iberoromana
1 m. i f. [HIH] Iber sota la influència romana.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als iberoromans.
iberoromànic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’iberoromànic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües romàniques parlades a la península Ibèrica.
iberut -uda
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Ibi.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ibi o als seus habitants.
ibídem
adv. [FL] Expressió que remet a les dades bibliogràfiques d’un text ja citat.
ibis
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels tresquiornítids, de mida mitjana o gran, amb el bec llarg i encorbat, propi de les zones càlides i temperades.
ica
adj. [AN] Propi de l’època precolombina del Perú. Cultura ica.
icac
1 m. [BOS] [LC] Arbret de la família de les crisobalanàcies, de fulles ovades i fruits drupacis, originari de l’Amèrica tropical i cultivat com a fruiter (Chrysobalanus icaco).
2 m. [BOS] Fruit de l’icac, semblant a una pruna, vermell, groguenc o bru, comestible en forma de compotes i melmelades.
iceberg
m. [GL] [LC] [GG] Massa de glaç d’aigua dolça de grans dimensions, fragmentada d’una glacera o d’una barrera glacial, que sura pel mar a la deriva dels corrents marins.
icnèumon
m. [ZOI] Insecte del gènere Ichneumon, de l’ordre dels himenòpters, amb bandes transversals grogues i negres, les larves del qual són paràsits interns de les larves d’altres insectes.
icnita
f. [GLP] Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat, en un sediment.
icno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. íkhnos, ‘empremta’, ‘petjada’. Ex.: icnoscòpia.
icnografia
f. [AQ] [AR] Secció horitzontal d’un edifici.
icnogràfic -a
adj. [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a la icnografia.
icnologia
f. [LC] [GLP] Estudi de les icnites.
icona
1 f. [RE] [AR] [LC] Imatge pintada, en baix relleu o en mosaic, de Jesucrist, de la Mare de Déu, d’un sant o d’una santa, especialment d’estil bizantí.
2 f. [LC] Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança.
3 f. [IN] En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjançant el ratolí o el cursor.
icònic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la icona, a la imatge entesa com a signe.
icono-
[LC] Forma prefixada del mot gr. eikón, ‘imatge’. Ex.: iconodulia, iconoscopi.
iconoclasta
1 adj. i m. i f. [RE] [LC] Contrari al culte de les imatges sagrades.
2 m. i f. [LC] Persona que ataca com a impostures creences cares a la gent.
iconoclàstia
f. [LC] [RE] Doctrina dels iconoclastes.
iconoclàstic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als iconoclastes.
iconògraf iconògrafa
m. i f. [AR] [PR] Persona versada en iconografia.
iconografia
f. [AR] Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l’objecte representat i la manera de representar-lo.
iconogràfic -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a la iconografia.
iconòlatra
m. i f. [RE] Adorador de les imatges, nom donat pels iconoclastes als catòlics.
iconolatria
f. [RE] Adoració de les imatges o icones.
iconologia
f. [AR] Estudi i interpretació de les imatges i les representacions artístiques figurades.
iconòmac iconòmaca
m. i f. [RE] Contrari al culte de les imatges sagrades.
iconòmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar la distància d’un objecte de grandària coneguda o la grandària d’un objecte situat a una distància coneguda, segons la imatge que en dona una lent de longitud focal coneguda.
iconoscopi
m. [EL] Tub analitzador d’imatge, emprat en les càmeres de televisió. Iconoscopi d’imatge.
iconòstasi
m. [AR] [AQ] Mur d’una església oriental, de fusta o d’obra, que separa el santuari de la nau.
icor
1 m. [GL] Fase petrogràfica fluida d’origen profund i de gran mobilitat.
2 m. [MD] OBS. Humor serós que flueix de les plagues i els tumors ulcerats.
icorós -osa
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’icor, de la naturalesa de l’icor.
icos-
[LC] V. ICOSA-.
icosà
m. [QU] Hidrocarbur alifàtic de fórmula C20H42.
icosa- [o icosi-, o icos-]
[LC] Forma prefixada que significa ‘vint’. Ex.: icosàgon, icositetràedre, icosandre.
icosaedre [o icosàedre]
1 m. [MT] [LC] Poliedre de vint cares.
2 [MT] icosaedre regular Icosaedre en què les cares són triangles equilàters.
icosi-
[LC] V. ICOSA-.
icositetraedre [o icositetràedre]
m. [GL] Poliedre de vint-i-quatre cares. Icositetraedre deltoidal. Icositetraedre pentagonal.
ics
f. [FL] [LC] Lletra x X.
ictèric -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la icterícia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’icterícia.
icterícia
f. [MD] [LC] Malaltia deguda a l’augment de bilirubina a la sang, caracteritzada per la grogor dels ulls, de la pell, dels orins, etc.
ictio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ikhthýs, ‘peix’. Ex.: ictiopterigi, ictiomància.
ictiocol·la
f. [HO] [MD] Substància gelatinosa, semitransparent i molt pura, que s’extreu de la bufeta natatòria de certs peixos. Clarificar un vi amb ictiocol·la.
ictiòfag -a
adj. [ZOA] [LC] Que es nodreix de peixos.
ictiofàgia
f. [ZOA] [LC] Habitud de nodrir-se de peixos.
ictiòleg ictiòloga
m. i f. [PR] [ZOA] [LC] Persona versada en ictiologia.
ictiòlit
m. [GL] Peix fòssil.
ictiologia
f. [ZOA] [LC] Part de la zoologia que tracta dels peixos.
ictiològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ictiologia.
ictiònim
m. [FL] [LC] Nom de peix.
ictioparasitologia
f. [AGF] [AGP] Estudi dels paràsits dels peixos.
ictiosaures
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de rèptils arcosaures, amb el cos fusiforme i les extremitats modificades en aletes, que visqueren en els mars del mesozoic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
ictiosi
f. [MD] Afecció distròfica cutània caracteritzada per pell seca coberta d’escates lliures semblants a les d’un peix.
ictus
1 m. [RE] Símbol cristià primitiu de Jesucrist, que consisteix en un peix o en el nom grec ikhthýs, ‘peix’.
2 m. [MU] Accent al començament i al final d’una frase musical o d’un grup melòdic.
3 1 m. [MD] Manifestació morbosa sobtada, atac. Ictus cardíac, meningític.
3 2 [MD] ictus apoplèctic APOPLEXIA.
idea
1 1 f. [FS] Representació mental d’una cosa real o imaginària. Una idea clara, exacta, justa, falsa, obscura, inexacta, aproximada. La paraula és expressió de la idea. He pensat en ell per associació d’idees.
1 2 f. [FS] Concepció elemental, noció general, d’una cosa. No tenia la més petita idea del que era un cilindre. Això et donarà una idea de la gentada que hi havia. Tinc idea que ja són aquí. Encara no se n’ha format una idea.
2 1 f. [FS] Concepció a realitzar, pla d’acció, propòsit, intenció. La idea d’un sermó. Vaig anar allà amb la idea d’emportar-me’l. Aquesta seria la meva idea. Tenim la mateixa idea. Mudar d’idea. La primera idea d’això fou nostra. Ara em ve una idea. M’agrada, la idea!
2 2 f. [FS] Part fonamental, substancial, d’una doctrina, d’un raonament, etc. La idea cristiana.
3 f. [LC] Enginy per a disposar, inventar. És un home d’idea. Té males idees.
ideació
f. [PS] Procés de formació de les idees.
ideal
1 adj. [FS] [LC] Que no té existència sinó en la imaginació. Ordre real i ordre ideal.
2 adj. [LC] Que respon a la idea que concebem del perfecte. La bellesa ideal. És una dona ideal.
3 1 m. [LC] Patró de perfecció, bellesa, excel·lència física o moral.
3 2 m. [LC] Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc. El meu ideal fora de veure tothom feliç. No té altre ideal que fer diners.
idealisme
1 1 m. [FS] Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l’esperit, de les idees o dels ideals. Idealisme platònic.
1 2 m. [FS] Doctrina filosòfica que nega l’existència de substàncies materials, de realitats heterogènies a la consciència. Idealisme de Berkeley, de Kant, de Hegel.
2 m. [FS] [LC] Tendència a guiar-se més per ideals que per consideracions pràctiques o per interessos materials.
3 m. [LC] Teoria estètica que persegueix l’ideal en les obres d’art i afirma la preeminència de la imaginació sobre la còpia fidel de la realitat.
idealista
1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a l’idealisme.
1 2 adj. i m. i f. [FS] [AR] Seguidor de l’idealisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que es capté més per ideals que per consideracions pràctiques o per interessos materials.
idealitat
f. [LC] Qualitat d’ideal.
idealització
f. [LC] Acció d’idealitzar; l’efecte.
idealitzar
v. tr. [LC] Atribuir (a quelcom) característiques i excel·lències ideals.
idealment
adv. [LC] D’una manera ideal.
idear
1 v. tr. [LC] [PS] Formar en idea, concebre, especialment inventant.
2 v. tr. [LC] Formar el propòsit (de fer quelcom).
ideari
m. [LC] [PE] Conjunt d’idees, de principis doctrinals, estructurat en forma de programa. Ideari educatiu.
ídem
[escrit abreujadament íd.]
adv. [LC] Igual, la mateixa cosa, usat en les enumeracions, citacions, etc., per a evitar la repetició d’un mot, d’una frase.
idèntic -a
adj. [LC] Exactament igual, sense la més petita diferència. És idèntic a l’original. Una proposició idèntica a una altra.
idènticament
adv. [LC] D’una manera idèntica. Digueren idènticament el mateix.
identificable
adj. [LC] Que pot ésser identificat.
identificació
1 f. [LC] [DE] Acció d’identificar o identificar-se; l’efecte.
2 f. [MD] Procés psíquic de l’inconscient que fa que un individu, pel fet de sentir-se lligat emotivament a un altre, sigui afectat per situacions que no viu directament.
identificador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que identifica.
2 m. [IN] En inform., símbol, caràcter o grup de caràcters, usat per a designar un element individual de les dades d’un programa.
identificar
1 1 v. tr. [LC] Provar la identitat (d’una cosa) amb una altra, reconèixer com a idèntic.
1 2 v. tr. [LC] [DE] Reconèixer que (una persona o cosa) és realment tal o tal persona o cosa.
1 3 intr. pron. [LC] [DE] Demostrar la pròpia identitat, especialment amb els documents que l’acrediten. Facin el favor d’identificar-se abans d’entrar a la sala.
2 1 intr. pron. [LC] Esdevenir una mateixa cosa amb una altra. Les vacances, per a ell, s’identifiquen amb viatges a països remots.
2 2 intr. pron. [LC] Coincidir exactament en idees, gustos, propòsits, sentiments, etc., amb un altre. Identificar-se amb un personatge literari.
identitat
1 1 f. [LC] Qualitat d’idèntic.
1 2 f. [LC] Fet d’ésser una persona o una cosa la mateixa que se suposa o se cerca. Comprovar la identitat d’una persona, d’una firma, d’un objecte robat. No s’ha descobert la identitat de l’assassí.
2 1 f. [PS] Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.
2 2 f. [LC] [AN] [SO] Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua forma part essencial de la identitat d’un poble. Identitat nacional.
3 1 f. [MT] En mat., igualtat que és satisfeta qualssevol que siguin els valors que donem als seus símbols literals.
3 2 f. [MT] Transformació que aplica tot element a ell mateix.
4 f. [FL] Igualtat que hi ha entre les diverses realitzacions d’un element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua o en les diverses etapes de la seva evolució.
ideo-
[LC] Forma prefixada del mot idea. Ex.: ideogènic, ideogràfic.
ideogènia
f. [FS] [PS] Estudi de l’origen de les idees.
ideogènic -a
adj. [PS] [FS] Relatiu o pertanyent a la ideogènia.
ideografia
f. [FL] [LC] [AF] Escriptura mitjançant signes que representen directament les idees de les coses, no els sons del llenguatge.
ideogràfic -a
adj. [FL] [LC] [AF] Relatiu o pertanyent a la ideografia o a un ideograma.
ideograma
m. [FL] [LC] [AF] Signe gràfic que representa un concepte.
ideòleg ideòloga
m. i f. [FS] [LC] [PR] Persona que professa o que elabora una ideologia.
ideologia
1 f. [FS] [LC] Sistema d’idees. Una ideologia religiosa.
2 f. [FS] [PO] Sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials que configuren la visió de la realitat. La ideologia socialista.
ideològic -a
adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a la ideologia.
idil·li
1 1 m. [FLL] Gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal.
1 2 m. [FLL] Composició d’aquest gènere.
2 m. [LC] Incident, episodi, etc., que podria ésser l’assumpte d’un idil·li.
idíl·lic -a
adj. [LC] Pertanyent a un idil·li, que podria ésser l’assumpte d’un idil·li.
idio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ídios, ‘peculiar’, ‘personal’. Ex.: idioblast, idiomorf, idiògraf.
idioblast
1 m. [BI] Cèl·lula d’un teixit que es diferencia de les altres per la forma, l’estructura, el contingut o la funció.
2 m. [GL] Cristall d’una roca metamòrfica que presenta una forma cristal·lina ben desenvolupada.
idioblàstic -a
adj. [GL] Constituït per grans que presenten una forma cristal·lina pròpia i completament desenvolupada. La textura idioblàstica d’algunes roques metamòrfiques.
idiòcia
f. [MD] [PS] Estat de dèficit d’intel·ligència en què l’individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres.
idiocromàtic -a
adj. [GL] En miner., que deu el seu color a les seves propietats i no a les impureses. Cristall idiocromàtic. Mineral idiocromàtic.
idioelèctric -a
adj. [FIF] Que es pot electritzar per fricció.
idiòfon -a
1 adj. [MU] Que produeix el so per la vibració de tot el material de què és format i no pas per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
2 m. [MU] Instrument idiòfon.
idiolatria
f. [PS] Amor exagerat de si mateix.
idiolecte
m. [FL] Conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant.
idioma
m. [FL] Llengua, especialment considerada com a pròpia d’una comunitat determinada.
idiomàtic -a
1 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’idioma.
1 2 adj. [FL] Que és característic d’un idioma.
2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent als idiotismes.
idiomatisme
m. [FL] IDIOTISME1.
idiomorf -a
adj. [GLG] EUÈDRIC. Mineral idiomorf.
idiopatia
f. [MD] Malaltia no precedida o ocasionada per una altra malaltia.
idiopàtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la idiopatia.
2 adj. [MD] Originat espontàniament.
idiosincràsia
1 f. [PS] [LC] Peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, temperament personal.
2 f. [LC] Peculiaritat d’un poble, d’un grup.
idiosincràtic -a
adj. [PS] [LC] Relatiu o pertanyent a la idiosincràsia.
idiota
1 adj. i m. i f. [PS] [LC] [MD] Que pateix idiòcia.
2 adj. i m. i f. [LC] ESTÚPID. Un somriure idiota. No facis l’idiota.
idiotesa
1 f. [PS] [LC] [MD] Qualitat d’idiota, manera d’ésser de l’idiota.
2 f. [PS] [LC] Paraula, fet, propis d’un idiota.
idiotip
m. [BI] Antigen que es presenta només en cas d’especificitat d’anticossos.
idiotisme1
m. [FL] [LC] Construcció o locució peculiar d’una llengua.
idiotisme2
m. [LC] [MD] IDIOTESA.
ídix
1 adj. [FL] [RE] Relatiu o pertanyent a l’ídix.
2 m. [FL] [RE] Llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del món.
idò
conj. [LC] Doncs 1.
idocrasa
f. [GLM] OBS. VESUVIANITA.
ídol
1 m. [RE] [AN] Imatge d’una divinitat.
2 m. [LC] Persona o cosa que és objecte d’un culte, excessivament amada.
ídola
f. [AN] [LC] ÍDOL.
idòlatra
1 adj. i m. i f. [RE] [AN] Adorador d’ídols.
2 adj. i m. i f. [LC] Que té com un culte per alguna persona o cosa.
idolatrar
1 v. tr. [RE] [AN] Adorar (algú o alguna cosa) com a ídol.
2 v. tr. [LC] Estimar idolàtricament.
idolatria
1 f. [RE] [AN] Adoració d’ídols.
2 f. [LC] Culte, amor excessiu, a una persona, a una cosa.
idolàtric -a
adj. [LC] [RE] [AN] Que implica idolatria. Una veneració idolàtrica.
idolàtricament
adv. [LC] [RE] [AN] D’una manera idolàtrica, amb idolatria.
idolo-
[LC] Forma prefixada del mot ídol. Ex.: idoloclasta, idologia.
idoneïtat
f. [LC] Qualitat d’idoni.
idoni -ònia
adj. [LC] Que té les qualitats necessàries. No és una persona idònia per a aquest càrrec.
idòniament
adv. [LC] Amb idoneïtat.
idumeu -ea
1 m. i f. [RE] Individu d’un poble de l’època hel·lenística i romana establert al sud de la regió de Judea, en el territori occidental de l’antiga Edom.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als idumeus.
idus
m. pl. o f. pl. [HIH] En el calendari romà, el dia 15 de març, maig, juliol i octubre i el 13 dels altres mesos.
ieisme
1 m. [FL] Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l’evolució dels grups C’L, G’L, T’L i LY del llatí vulgar.
2 m. [FL] Defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de i en comptes de ll.
ien
1 m. [ECT] Unitat monetària del Japó.
2 m. [ECT] Moneda d’un ien.
iglú
[pl. -ús]
m. [LC] Habitatge semiesfèric fet de blocs de gel, propi dels esquimals.
ignar -a
adj. [LC] Que no sap res.
igni ígnia
adj. [LC] De foc, que té la natura del foc.
igni-
[LC] Forma prefixada del mot ll. ignis, ‘foc’. Ex.: ignívom.
ignícola
m. i f. [LC] Adorador del foc.
ignífer -a
adj. [LC] [QU] Que produeix foc.
ignífug -a
adj. [EI] [QU] Que protegeix del foc.
ignifugar
1 v. tr. [QU] Tractar (una matèria combustible) amb un producte ignífug.
2 v. tr. [QU] Fer esdevenir ignífug.
ignimbrita
f. [GL] Dipòsit d’origen volcànic produït per una colada piroclàstica rica en fragments de pumicita, que pot presentar diferents graus de soldadura segons la temperatura.
ignimbrític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les ignimbrites.
ignipotent
adj. [LC] Que té poder sobre el foc, pel foc.
ignitró
m. [EL] Vàlvula de vapor de mercuri utilitzada per a la rectificació de corrents elèctrics de gran intensitat.
ignívom -a
adj. [LC] Que vomita foc.
ignomínia
1 f. [LC] Menyspreu públic. Exposat a la ignomínia de tothom. Morir amb ignomínia.
2 f. [LC] Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic. Maltractar aquesta pobra gent és un escàndol, una ignomínia!
ignominiós -osa
1 adj. [LC] Que mereix el menyspreu públic.
2 adj. [LC] Que és causa d’ignomínia, humiliant en alt grau.
ignominiosament
adv. [LC] Amb ignomínia.
ignorància
f. [LC] Estat de qui és ignorant. Una ignorància crassa. La ignorància d’un fet.
ignorant
adj. [LC] Que no sap res en general o amb relació a una cosa. És un ignorant: no sap res de res. Jo era llavors ignorant d’aquest fet.
ignorantisme
m. [LC] [PO] OBSCURANTISME.
ignorantment
adv. [LC] Amb ignorància.
ignorar
1 v. tr. [LC] No saber (alguna cosa), no tenir coneixement o notícia (d’una cosa).
2 v. tr. [LC] No tenir en compte. Hom no pot ignorar la importància dels moviments ecologistes.
ignot -a
adj. [LC] No conegut. Les regions ignotes de l’Àfrica.
igual
1 1 adj. [LC] [MT] Que no difereix gens d’un altre, d’una altra cosa. La teva corbata és igual a la meva. Té un piano igual que el meu. Dues quantitats iguals a una tercera són iguals entre elles. Dues llargàries iguals. Dos gruixos iguals. Són iguals d’ample, de llarg. Tots sou iguals: uns deixats. No he vist una cosa igual!
1 2 adj. [LC] En geom., que superposat a un altre, hi coincideix exactament. Figures iguals.
1 3 [LC] ésser-li igual una cosa a algú Ésser-li indiferent. Feu el que vulgueu, m’és igual. Tot li és igual: tant li és una cosa com una altra.
2 1 m. i f. [LC] Persona de la mateixa condició, rang, etc. És superbiós àdhuc amb els seus iguals.
2 2 [LC] d’igual a igual loc. adv. Sense establir distinció de rang o condició, com a iguals. Hem tingut una conversa d’igual a igual.
2 3 m. [LC] [MT] Signe gràfic que indica igualtat (=).
2 4 [LC] a l’igual de loc. prep. D’una manera igual a la de.
3 adv. [LC] De la mateixa manera. Tots caminen igual.
4 1 adj. [LC] Que és sempre el mateix. Amb un pas igual. Un pols igual.
4 2 adj. [LC] Que no admet diversitat en el seu procedir. La llei és igual per a tothom.
4 3 adj. [LC] Que és llis, uniforme, no divers en les seves parts. Un terreny, una superfície, igual, que no té alts i baixos. Una planura sempre igual.
igualable
adj. [LC] Que pot ésser igualat.
igualació
f. [LC] Acció d’igualar o d’igualar-se; l’efecte.
igualadí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Igualada.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Igualada o als seus habitants.
igualador -a
adj. i m. i f. [LC] Que iguala.
igualar
1 1 v. tr. [LC] [IMF] Fer igual, fer iguals entre elles (dues o més coses). S’ha d’igualar l’equació a x. Aquestes posts són l’una més llarga que l’altra: caldrà igualar-les.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir igual a un altre. S’ha igualat als millors prosistes. Puc igualar-me amb aquells que no moren? L’atracció i la repulsió s’igualen en el punt d’equilibri.
2 tr. [LC] Considerar (una cosa) com a igual a una altra. Jo igualo el seu mèrit al vostre.
3 tr. [LC] Una cosa, ésser igual (a una altra). Una quantitat que n’iguala una altra.
igualitari -ària
adj. [LC] Que tendeix a igualar.
igualment
adv. [LC] D’una manera igual.
igualtat
1 f. [LC] [MT] Condició d’ésser igual una cosa a una altra, d’ésser iguals dues o més coses, qualitat d’igual. La igualtat de dos triangles.
2 f. [MT] En mat., expressió d’aquesta condició.
3 [LC] [DR] igualtat confessional Igualtat, davant la llei, de les persones que professen credos diferents.
iguana
1 f. [ZOR] [LC] Rèptil saure del gènere Iguana, de la família dels iguànids, de fins a 1,5 metres de llargada, amb un pap que li penja sota la mandíbula inferior i una cresta al llarg de l’esquena.
2 [ZOR] iguana banyuda Iguana de musell xato, cua comprimida i cresta dorsal en forma de serra, que viu a les costes rocalloses de les illes Galàpagos, on s’alimenta d’algues marines (Ambyrhynchus cristatus).
3 [ZOR] iguana rinoceront Iguana que té tres banyetes còniques sobre el musell i viu a Haití i Puerto Rico (Cyclura cornuta).
iguànids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures, de cap gros i aixecat, sovint allargat, extremitats ben desenvolupades, llengua curta i carnosa i cua generalment llarga, que es troba a Amèrica i Madagascar.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
iguanodont
m. [GLP] Gènere de dinosaures ornitisquis, de potes posteriors molt desenvolupades, d’uns 10 metres d’alçada, herbívors, que visqueren durant el cretaci.
il-
[LC] V. IN-.
ilang-ilang
1 m. [BOS] Arbre de la família de les annonàcies, de fulles enteres oposades i flors acampanades d’un verd groguenc, molt oloroses, originari de l’Àsia oriental i cultivat en diversos països càlids (Cananga odorata).
2 m. [BOS] Oli obtingut de les flors de l’ilang-ilang, molt emprat en perfumeria.
ile-
[LC] V. ILEO-.
ileal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’intestí ili.
ileo- [o ile-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. ileus, ‘ili’. Ex.: ileocolitis, ileïtis.
ileocecal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ili i al cec. Vàlvula ileocecal.
ilercavó ilercavona
m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
ilerdenc -a
adj. [LC] Lleidatà 1.
ilerdense
adj. [LC] Lleidatà 1.
ilerget ilergeta
1 m. i f. [HIH] Individu d’un dels pobles preromans més importants del grup ibèric, ubicat a la vall central de l’Ebre.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als ilergets.
íleum
m. [ZOA] [MD] Ili 1 1.
íleus
m. [MD] [ZOA] Obstrucció intestinal.
ili
1 1 m. [ZOA] [MD] Darrera porció de l’intestí prim, entre el jejú i el cec.
1 2 m. [MD] ÍLEUS.
2 1 m. [ZOA] [MD] En l’ésser humà, la part més estreta de l’os coxal.
2 2 m. [ZOA] Os del coxal dels vertebrats terrestres.
ilíac1 -a
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’ili, a la regió coxal.
2 adj. [ZOA] [MD] Situat a la pelvis. Artèria ilíaca.
ilíac2 -a
adj. [ZOA] Relatiu a l’íleus.
ilicina
f. [QU] Substància cristal·lina amargant que ocorre en les fulles del grèvol.
ilio-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. ilium, ‘flanc’. Ex.: iliofemoral.
ílium
m. [ZOA] [MD] Ili 2 1.
illa
1 f. [GG] [LC] Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent. L’illa de Mallorca. Les illes Medes.
2 f. [AQ] [LC] En una població, edifici o conjunt de cases contigües separat dels altres pels carrers, les places, etc.
il·lació
1 f. [LC] [FS] Acció d’inferir una cosa d’una altra.
2 f. [LC] [FS] Connexió entre les premisses i la conclusió.
illada
f. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Regió a cada costat del cos compresa entre les costelles falses i els ossos de la pelvis.
il·latiu -iva
1 1 adj. [LC] [FL] Que s’infereix. Una conseqüència il·lativa.
1 2 adj. [LC] [FL] Consecutiu 3. Una conjunció il·lativa. Una oració il·lativa.
2 1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el finès o l’hongarès que indica moviment cap endins.
2 2 adj. [FL] Cas il·latiu.
il·legal
adj. [LC] [DR] No conforme, contrari, a la llei.
il·legalitat
1 f. [DR] Qualitat d’il·legal.
2 f. [LC] [DR] Acció il·legal.
il·legalitzable
adj. [LC] [DR] Que no pot ésser legalitzat.
il·legalitzar
v. tr. [LC] Declarar il·legal.
il·legalment
adv. [LC] [DR] D’una manera il·legal. Obrar il·legalment.
il·legibilitat
f. [LC] Qualitat d’il·legible.
illegible
adj. [LC] IL·LEGIBLE.
il·legible
adj. [LC] Que no pot ésser llegit.
il·legítim -a
adj. [LC] [DR] No legítim.
il·legítimament
adv. [LC] [DR] D’una manera il·legítima.
il·legitimitat
1 f. [DR] [LC] Qualitat d’il·legítim.
2 f. [DR] Manca d’algun requisit per a ésser legítim.
illenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] [GG] Natural d’una illa.
2 adj. [GG] Relatiu o pertanyent a una illa o als seus habitants.
il·lès -esa
adj. [LC] Que no ha sofert cap dany. Sortir il·lès d’una explosió, d’un atemptat. Conservà il·lès el seu candor.
illetrat -ada
adj. [LC] Que no és lletrat.
il·liberal
adj. [LC] No liberal.
il·lícit -a
1 adj. [LC] [DR] No lícit.
2 m. [DR] Acció contrària a la llei. Un il·lícit penal.
il·licità -ana
adj. i m. i f. [LC] ELXÀ.
il·lícitament
adv. [LC] [DR] D’una manera il·lícita.
il·licitud
f. [DR] [LC] Qualitat d’il·lícit.
il·limitable
adj. [LC] Que no pot ésser limitat.
il·limitadament
adv. [LC] D’una manera il·limitada.
il·limitat -ada
adj. [LC] No limitat, sense límits.
il·liri -íria
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Il·líria.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Il·líria o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua indoeuropea parlada a la costa adriàtica i al sud-est d’Itàlia a l’època preromana.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’il·liri.
il·lita
f. [GLM] Mineral del grup de les hidromiques, de fórmula (K,H3O+)Al2Si4-xAlxO10(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, forma grans microscòpics procedents essencialment de l’alteració de la moscovita, i es troba d’una manera abundant en algunes roques argiloses i en roques metamòrfiques de grau baix.
il·literari -ària
adj. [LC] [FLL] No literari.
il·literat -ada
adj. [LC] [FLL] No versat en el coneixement de les humanitats, de les ciències.
il·lític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la il·lita.
il·localitzable
adj. [LC] No localitzable.
il·locutiu -iva
adj. [FL] Que fa referència a la intenció o a la configuració com a pregunta, asserció, ordre, etc., d’un enunciat significatiu. Acte de parla il·locutiu. Component il·locutiu d’un acte de parla.
il·lògic -a
adj. [LC] Que no observa les regles de la lògica.
il·lògicament
adv. [LC] D’una manera il·lògica.
illot
1 m. [GG] [LC] Illa molt petita.
2 m. [OP] Andana situada enmig de les vies públiques molt amples, per a separar i encarrilar el trànsit i especialment perquè qui va a peu pugui guardar-se dels vehicles.
il·luminable
adj. [LC] Que pot ésser il·luminat.
il·luminació
1 1 f. [LC] [FIF] Acció d’il·luminar; l’efecte.
1 2 f. [LC] [AQ] Acció d’il·luminar monuments, places, etc., per celebrar una festa o per remarcar-ne el valor.
1 3 f. [JE] [CO] Acció d’il·luminar un espai escènic per fer-hi fotografies o enregistrar-hi una seqüència de cinema o de televisió.
2 f. [AQ] [FIF] Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i l’àrea d’aquesta superfície.
il·luminador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que il·lumina.
2 m. i f. [AF] [PR] Persona que il·lumina llibres, estampes, etc.
il·luminar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Donar llum, fornir claror (a alguna cosa). El Sol il·lumina els planetes. Tres llums il·luminen el saló.
1 2 v. tr. [AQ] Enllumenar (monuments, places, etc.) per celebrar una festa o remarcar-ne el seu valor.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. L’alegria li il·luminava el rostre. Il·luminar l’enteniment. Que Déu t’il·lumini!
2 tr. [AF] Donar color a les figures, a les lletres, etc., (d’un llibre, d’una estampa, etc.).
il·luminat il·luminada
1 m. i f. [LC] Persona que creu tenir visions celestes.
2 m. i f. [RE] Membre de diferents sectes religioses que es proclamaven il·luminades per Déu.
il·luminatiu -iva
adj. [LC] Capaç d’il·luminar.
il·luminisme
m. [RE] [LC] Doctrina dels il·luminats.
il·lús -usa
adj. [LC] Que està enganyat per una il·lusió o il·lusions.
il·lusió
1 1 f. [FS] [PS] [LC] Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. Una il·lusió òptica.
1 2 f. [FS] [PS] [LC] Engany degut a una falsa aparença.
2 1 f. [LC] Esperança sense fonament real. No et facis il·lusions: aquest càrrec no serà per a tu. Viure d’il·lusions.
2 2 f. [LC] Engrescament que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa. Anar de viatge li fa molta il·lusió.
il·lusionable
adj. [LC] Susceptible d’il·lusionar-se.
il·lusionar
1 v. tr. [LC] Causar il·lusió (a algú). Què t’il·lusiona, a tu?
2 intr. pron. [LC] Fer-se una il·lusió o il·lusions. Els nens s’il·lusionen de seguida.
il·lusionisme
1 m. [AR] Tècnica artística, especialment pictòrica, que utilitza efectes com el relleu, la perspectiva o les impressions tàctils per a produir la il·lusió que és composta d’objectes o figures reals.
2 m. [JE] [LC] Art de produir en l’espectador la il·lusió d’assistir a fenòmens extraordinaris i increïbles, mitjançant trucs, jocs de mans, etc.
il·lusionista
1 adj. [JE] [FS] Relatiu o pertanyent a l’il·lusionisme.
2 m. i f. [JE] [LC] [PR] Persona que practica l’art de l’il·lusionisme.
il·lusori -òria
adj. [LC] Que no és sinó una il·lusió. Les seves esperances d’esdevenir director són il·lusòries.
il·lusòriament
adv. [LC] D’una manera il·lusòria.
il·lustració
1 1 f. [LC] Acció d’il·lustrar o d’il·lustrar-se; l’efecte.
1 2 f. [FLL] [AF] [CO] Comentari, làmina, etc., amb què s’il·lustra un text, un llibre o un imprès.
2 1 f. [AF] Planxa gravada que representa un dibuix o una fotografia, la qual en ésser impresa reprodueix fidelment l’original primitiu.
2 2 f. [AF] Impressió aconseguida amb una planxa gravada.
3 1 f. [FLL] [HIH] [FS] Moviment intel·lectual europeu, propi del segle XVIII, caracteritzat per la confiança en la raó i pel foment de l’educació. La Il·lustració francesa.
3 2 f. [FS] Moviment intel·lectual de qualsevol època similar a la il·lustració del segle XVIII. La il·lustració grega.
il·lustrador -a
adj. i m. i f. [FL] [PR] [LC] Que il·lustra, especialment un llibre, un conte, etc.
il·lustrar
1 1 v. tr. [LC] Donar llum a l’enteniment (d’una cosa).
1 2 v. tr. [LC] Aclarir (un punt, un text) amb comentaris.
2 intr. pron. [LC] Instruir-se, adquirir cultura. Ara que s’ha enriquit, vol il·lustrar-se per poder freqüentar certs ambients.
3 tr. [LC] [AF] Adornar (un llibre, un imprès) amb làmines, gravats, etc., al·lusius al text.
4 tr. [LC] Fer il·lustre.
il·lustrat -ada
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a la Il·lustració.
2 m. i f. [FLL] Persona il·lustrada.
il·lustratiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a il·lustrar, per a explicar.
il·lustre
adj. [LC] De gran renom per les seves qualitats, els seus actes, el seu origen. Un ciutadà il·lustre. Un savi il·lustre. Una família il·lustre. Un nom il·lustre.
il·lustrement
adv. [LC] D’una manera il·lustre.
il·lustríssim -a
adj. [LC] Tractament donat a determinades personalitats o càrrecs com ara coronels, bisbes o acadèmics.
il·luviació
f. [GL] Fenomen de formació d’horitzons d’acumulació o il·luvials.
il·luvial
adj. [GL] Format per elements transportats per l’aigua des d’un horitzó superior o per migracions laterals, s’aplica a l’horitzó d’un sòl.
ilmenita
f. [GLM] Mineral, òxid de ferro divalent i titani, de fórmula Fe2+TiO3, que cristal·litza en el sistema trigonal i és mena de titani.
ilota
1 m. i f. [HIH] Esclau dels lacedemonis.
2 m. i f. [SO] Persona que, en una societat, es troba desposseïda dels drets de ciutadà, reduïda a l’últim grau d’abjecció.
ilotisme
m. [HIH] [SO] Condició d’ilota.
ilurenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Iluro.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Iluro o als seus habitants.
3 adj. i m. i f. [LC] [HIH] MATARONÍ.
im-
[LC] V. IN-.
imada
f. [TRA] Conjunt de filades de fusta disposades en sentit longitudinal a cada banda de la quilla en el procés de construcció de la nau, que serveix per a la fusa.
imaginable
adj. [LC] Que pot ésser imaginat.
imaginació
1 1 f. [PS] [PE] Facultat de formar imatges mentals.
1 2 f. [PS] [PE] Facultat de formar combinacions d’imatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat. Imaginació creadora. Un poeta que manca d’imaginació. Té una imaginació esbojarrada.
1 3 f. [PS] [PE] Facultat d’organitzar d’una manera nova, en forma d’imatges, els materials procedents de l’experiència perceptiva anterior.
2 f. [LC] [PE] Allò que hom imagina. Això són imaginacions teves.
imaginaire
m. i f. [AR] [PR] Pintor, escultor, d’imatges.
imaginar
1 v. tr. [LC] [PS] [PE] Formar la imatge mental (d’alguna cosa), representar-se (alguna cosa) en l’esperit.
2 v. tr. [LC] [PE] Concebre, inventar. La bellesa d’aquells indrets no es pot imaginar. Ha imaginat una màquina curiosa.
3 tr. pron. [LC] [PE] Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar. Ja m’imagino el que t’haurà dit.
imaginari -ària
adj. [LC] Que no existeix sinó en la imaginació. Un món imaginari.
imaginària
1 f. [DE] Guàrdia o militar que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari.
2 f. [DE] Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d’una caserna.
3 m. [DE] Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia.
imaginàriament
adv. [LC] D’una manera imaginària.
imaginatiu -iva
1 adj. [LC] [PS] Relatiu o pertanyent a la imaginació.
2 adj. [LC] [PS] Capaç d’imaginar.
3 adj. [LC] [PS] Donat a imaginar.
4 f. [LC] [FS] Facultat imaginativa.
imago
m. [ZOA] Adult dels insectes holometàbols i hemimetàbols.
imam
1 m. [AN] [LC] [PR] [PO] [ISL] Persona que dirigeix l’oració en les pràctiques religioses musulmanes.
2 m. [AN] [HIH] [PO] [ISL] Líder espiritual, i a vegades polític, d’algunes comunitats musulmanes, especialment dels xiïtes.
imamat
m. [AN] [ISL] Càrrec o dignitat d’imam.
imant
1 m. [FIF] [LC] [GLM] Mineral que té la propietat d’atreure el ferro.
2 m. [GLM] Material, generalment ferro o acer, que ha adquirit artificialment la propietat d’atreure el ferro.
imantació
1 f. [FIF] [LC] Acció d’imantar o d’imantar-se; l’efecte.
2 1 f. [FIF] Magnitud vectorial pròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa donada.
2 2 f. [FIF] POLARITZACIÓ MAGNÈTICA.
imantar
1 v. tr. [FIF] [LC] Comunicar (a un tros de ferro o d’acer) la propietat d’atreure el ferro. Imantar un tros d’acer per construir una brúixola. Una agulla imantada.
2 intr. pron. [FIF] Un tros de ferro o d’acer, adquirir la propietat d’atreure el ferro. Una molla de rellotge, com que és d’acer trempat, s’imanta fàcilment.
imatge
1 1 f. [AR] Aparença visible d’un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l’escultura, especialment de Jesucrist, de la Verge Maria, d’un sant o d’una santa. Una imatge de sant Joan. Imatges votives.
1 2 f. [LC] Cosa que en representa exactament una altra.
1 3 f. [LC] PER EXT. Aquesta nena és la imatge de la seva àvia. Déu creà l’home a imatge seva.
2 1 f. [FIF] Reproducció de la figura d’un objecte formada per la reflexió o la refracció dels raigs de llum que en dimanen.
2 2 [CO] [FIF] [EL] imatge latent Imatge invisible obtinguda en els cristalls de les emulsions fotogràfiques.
2 3 [FIF] imatge real Imatge formada realment en el punt on convergeixen els rajos reflectits o refractats.
2 4 [FIF] imatge virtual Imatge que es veu en el punt de convergència de les prolongacions dels rajos lluminosos que arriben a l’ull de l’observador.
3 1 f. [LC] Representació d’alguna cosa en la ment.
3 2 f. [LC] Reproducció, en la memòria, de sensacions de la vista, de l’oïda, etc. Imatge acústica.
3 3 [PS] imatge eidètica Imatge mental que reprodueix en aparença tots els detalls d’una realitat, sense tenir-la físicament al davant.
4 1 f. [PS] [PE] Idea feta sensible a l’esperit per alguna analogia material.
4 2 f. [CO] Representació gràfica d’alguna cosa, percebuda com a conseqüència de l’objecte que l’ha causada.
5 1 f. [MT] En una aplicació entre dos conjunts, subconjunt format pels elements del segon conjunt que provenen d’algun element del primer.
5 2 f. [MT] Element d’aquest subconjunt.
6 f. [CO] [EL] En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d’electrons en els tubs analitzadors i en els raigs catòdics.
imatger imatgera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven imatges.
imatgeria
1 f. [IMI] [LC] Fabricació d’imatges.
2 f. [AR] Escultura en fusta policromada.
3 f. [FLL] Conjunt d’imatges emprades en un escrit, per un escriptor, etc.
imatjat -ada
adj. [LC] Guarnit amb imatges.
imbatibilitat
f. [LC] Qualitat d’imbatible.
imbatible
adj. [LC] Que no pot ésser batut.
imbatut -uda
adj. [LC] INVICTE.
imbècil [o imbecil]
1 1 adj. [LC] [PS] ESTÚPID. És un pobre desgraciat, mig imbècil.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una conducta imbècil.
2 adj. i m. i f. [MD] [PS] Que pateix imbecil·litat.
imbecil·litat
1 f. [LC] [PS] Qualitat d’imbècil.
2 f. [MD] [PS] Forma de deficiència psíquica menys greu que la idiòcia.
imbècilment [o imbecilment]
adv. [LC] [PS] Amb imbecil·litat.
imberbe
adj. [LC] Sense barba, especialment que encara no té barba. Tenia vint-i-un anys i era imberbe. Dos joves imberbes.
imbescanviable
adj. [LC] No bescanviable.
imbevible
adj. [LC] Que no es pot beure.
imbibició
1 f. [LC] [QU] Acció d’embeure; l’efecte.
2 f. [QU] Absorció d’un líquid dins els porus físics d’una matèria sòlida.
imbricació
1 f. [LC] Disposició de fulles, escames, etc., a la manera de les teules d’una teulada.
2 f. [AQ] Ornament arquitectònic que decora un ràfec o una cornisa, fet amb trossos de teula o amb dents de pedra col·locats linealment i formant fileres superposades de volada creixent.
3 f. [IN] En inform., inclusió d’una estructura, d’una subrutina, d’un bloc d’instruccions, etc., dins una altra de tipus semblant.
imbricar
v. tr. [LC] Disposar (coses) en sèrie, superposades parcialment.
imbricat -ada
adj. [LC] [BO] Disposat com les teules d’una teulada. Prefloració imbricada. Esquàmules imbricades.
imbuïble
adj. [LC] Que pot ésser imbuït.
imbuïment
m. [LC] Acció d’imbuir.
imbuir
v. tr. [LC] INFONDRE.
imida
f. [QU] Substància orgànica caracteritzada pel fet de tenir en la seva molècula el grup –CONHCO–.
imidazole
m. [QU] Compost heterocíclic cromàtic amb un anell de cinc baules que conté dos àtoms de nitrogen no contigus, de caràcter bàsic.
imido
m. [QU] Grup funcional de fórmula –CONHCO–.
imina
f. [QU] Substància orgànica caracteritzada pel fet de tenir en la seva molècula el grup funcional =NH.
imino
m. [QU] Grup funcional de fórmula >NH.
imitable
adj. [LC] Que pot ésser imitat.
imitació
1 f. [LC] Acció d’imitar; l’efecte.
2 f. [MU] En mús., procediment bàsic del contrapunt que consisteix en la repetició d’una sèrie de notes, o d’un motiu, en una o diferents veus.
3 f. [PS] [PE] Fenomen psíquic caracteritzat per la reproducció activa d’una conducta observada anteriorment en un altre individu.
imitador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [JE] [PR] Que imita.
2 m. i f. [JE] [PR] Artista de varietats especialitzat en la imitació de personatges.
imitar
1 v. tr. [LC] Fer la mateixa cosa (que un altre). Ell vol imitar-me en tot. El simi imita l’ésser humà.
2 v. tr. [LC] Prendre per model (alguna cosa), l’obra (d’algú). Imitar l’exemple dels pares. Aquest escriptor imita l’estil de Mercè Rodoreda. Imitar Ausiàs Marc.
3 v. tr. [LC] Presentar l’aparença (d’alguna cosa). Trossets de vidre que imiten diamants.
imitatiu -iva
adj. [LC] [PE] [PS] Que imita, donat a la imitació. Arts imitatives. Harmonia imitativa. L’home és un ésser imitatiu.
imitativament
adv. [LC] Imitant, per imitació.
immaculat -ada
adj. [LC] Sense taca.
immadur -a
adj. [PS] [LC] [PE] Que no està plenament desenvolupat físicament o psíquicament. Un estudiant immadur per a accedir a la universitat.
immaduresa
f. [LC] [PS] [PE] Qualitat d’immadur.
immancable
adj. [LC] Que no pot mancar.
immancablement
adv. [LC] D’una manera immancable.
immanejable
adj. [LC] Que no pot ésser manejat.
immanència
f. [FS] Qualitat d’immanent.
immanent
1 adj. [FS] Que és interior a un ésser o a una acció, que no depassa la seva naturalesa. Segons el panteisme, Déu és immanent al món. La sanció immanent a una acció.
2 adj. [FS] Que té el seu terme en l’agent mateix.
immanentisme
m. [FS] Doctrina filosòfica que nega l’existència de tota realitat transcendent al món.
immanentista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’immanentisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari de l’immanentisme.
immarcescible
adj. [LC] Que no es marceix.
immarcesciblement
adv. [LC] D’una manera immarcescible.
immaridable
adj. [LC] Que no es pot maridar.
immaterial
adj. [LC] Que no és material.
immaterialisme
m. [FS] Idealisme 1 2.
immaterialitat
f. [LC] Qualitat d’immaterial.
immaterialització
f. [LC] Acció d’immaterialitzar.
immaterialitzar
v. tr. [LC] Fer immaterial (alguna cosa).
immaterialment
adv. [LC] D’una manera immaterial.
immatriculació
f. [AD] Acció d’immatricular; l’efecte.
immatricular
v. tr. [AD] Inscriure (una finca) en el registre de la propietat per primera vegada.
immatur -a
adj. [LC] [PS] [PE] IMMADUR.
immaturitat
f. [LC] [PS] [PE] IMMADURESA.
immediat -a
1 adj. [LC] Que es produeix sense intermediari. Causa immediata. Efecte immediat. Hereu immediat.
2 adj. [LC] No distant o separat en el temps o en l’espai. Contacte immediat. Futur immediat.
immediatesa
f. [LC] Qualitat d’immediat.
immedicable
adj. [MD] Que no es pot medicar, incurable amb medicaments.
immeditat -ada
adj. [LC] No meditat.
immemorable
adj. [LC] No memorable.
immemorial
adj. [LC] D’origen tan llunyà que se n’ha perdut la memòria. Un costum immemorial.
immenjable
adj. [LC] Que no es pot menjar.
immens -a
1 adj. [LC] Tan gran que no es pot mesurar.
2 adj. [LC] Molt gran. El món és immens. Una multitud immensa.
immensament
adv. [LC] D’una manera immensa, en grau extrem. És immensament ric.
immensitat
f. [LC] Qualitat d’immens. La immensitat del món. La immensitat de l’oceà. La immensitat de les seves riqueses.
immerescudament
adv. [LC] Sense haver-ho merescut.
immerescut -uda
adj. [LC] No merescut.
immergent
adj. [LC] Que s’immergeix.
immergible
adj. [LC] Que pot ésser immergit.
immergir
1 v. tr. [LC] Ficar dins un líquid.
2 intr. pron. [LC] El submarinista s’immergeix en l’aigua del llac.
immeritat -ada
adj. [LC] IMMERESCUT.
immeritori -òria
adj. [LC] No meritori.
immers -a
adj. [LC] Immergit, en sentit figurat. Ens vam trobar immersos en una multitud. Immers en un mar de dubtes.
immersió
1 1 f. [LC] Acció d’immergir o d’immergir-se; l’efecte.
1 2 f. [LC] [PE] PER EXT. Immersió lingüística.
2 f. [FIA] Desaparició d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere seu.
immersionisme
m. [SP] Especialitat esportiva del submarinisme consistent a submergir-se en l’aigua fins a la màxima profunditat possible sense ajut d’escafandre ni d’equip d’oxigen.
immersionista
1 adj. [SP] Relatiu o pertanyent a l’immersionisme.
2 m. i f. [SP] Persona que practica l’immersionisme.
immersiu -iva
adj. [LC] Que enclou immersió.
immersor -a
adj. [LC] Que immergeix o serveix per a immergir.
immesurabilitat
f. [LC] Qualitat d’immesurable.
immesurable
adj. [LC] Que no pot ésser mesurat.
immetòdic -a
adj. [LC] No metòdic.
immetòdicament
adv. [LC] Sense mètode.
immigració
f. [LC] [SO] Acció d’immigrar; l’efecte.
immigrant
adj. i m. i f. [LC] [SO] Que immigra, que ha immigrat. Una política d’ajuda als treballadors immigrants.
immigrar
v. intr. [LC] [SO] Venir a establir-se en un país que no és el propi.
immigrat -ada
adj. i m. i f. [LC] Que s’ha establert en un país que no és el propi. Sempre havia afavorit la integració dels treballadors immigrats. Un immigrat polonès era el seu soci.
immigratori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la immigració.
immillorable
adj. [LC] Tan bo que no es pot millorar.
immillorablement
adv. [LC] D’una manera immillorable.
imminència
f. [LC] Qualitat d’imminent. La imminència del perill.
imminent
adj. [LC] Que ha d’ocórrer immediatament. Un perill imminent. L’arribada imminent de la directora.
imminentment
adv. [LC] D’una manera imminent.
immiscibilitat
f. [LC] Qualitat d’immiscible.
immiscible
adj. [LC] Incapaç de mesclar-se o barrejar-se.
immiscir-se
v. intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat. La Unió Europea s’absté d’immiscir-se en els afers interns de qualsevol país.
immissari
m. [GG] Riu que desguassa en un llac o en un altre riu.
immitigable
adj. [LC] Que no pot ésser mitigat.
immixtió
1 f. [LC] Acció de mesclar íntimament; l’efecte.
2 f. [LC] Acció d’immiscir-se; l’efecte.
immòbil
adj. [LC] [FIF] Que no es mou, que no pot ésser mogut. Ell va restar immòbil llarg temps. Els antics creien que la Terra era immòbil.
immobiliari -ària
1 adj. [DR] [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a béns immobles.
2 f. [LC] [ECT] Empresa dedicada a la construcció i la transacció de béns immobles, especialment habitatges.
immobilisme
m. [LC] [SO] [PO] Actitud oposada al canvi, especialment de les estructures socials, econòmiques, polítiques, etc.
immobilista
1 adj. [LC] [SO] [PO] Relatiu o pertanyent a l’immobilisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] [PO] Partidari de l’immobilisme.
immobilitat
f. [LC] Qualitat d’immòbil, d’immoble.
immobilització
1 f. [LC] Acció d’immobilitzar o d’immobilitzar-se; l’efecte.
2 f. [ECT] immobilització de capital Conversió de recursos monetaris líquids en béns de producció de realització a llarg termini.
3 1 f. [MD] Supressió de les possibilitats de moviment d’un òrgan malalt o de tot l’organisme.
3 2 f. [MD] Tractament emprat en fractures, malalties articulars i en algunes afeccions nervioses i mentals.
4 f. [AGA] Fixació en el sòl del nitrogen assimilable per les plantes, degut a la competència de certs microorganismes.
immobilitzar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir immòbil, fer restar immòbil. Immobilitzar un braç. Immobilitzar un cos d’exèrcit. Immobilitzar un capital.
2 intr. pron. [LC] Romandre immòbil.
immobilitzat -ada
adj. [ECT] Que no és convertible immediatament en líquid, s’aplica, en l’activitat empresarial, al conjunt de béns de llarga durada.
immòbilment
adv. [LC] D’una manera immòbil.
immoble
1 adj. [LC] [DR] [ECT] Que no es pot transportar, s’aplica als béns.
2 m. [LC] [DR] [ECT] Bé immoble, especialment un edifici.
immoderació
f. [LC] Manca de moderació.
immoderadament
adv. [LC] Sense moderació.
immoderat -ada
adj. [LC] Que manca de moderació.
immodest -a
adj. [LC] Que manca de modèstia.
immodestament
adv. [LC] D’una manera immodesta.
immodèstia
f. [LC] Manca de modèstia.
immòdic -a
adj. [LC] No mòdic.
immodificable
adj. [LC] Que no pot ésser modificat.
immodulable
adj. [LC] [MU] No modulable.
immodulat -ada
adj. [LC] [MU] No modulat.
immolació
f. [LC] [RE] [AN] Acció d’immolar o d’immolar-se; l’efecte.
immolador -a
adj. i m. i f. [LC] [RE] [AN] Que immola.
immolar
1 v. tr. [LC] [RE] [AN] Sacrificar, oferir en sacrifici. Immolar una víctima.
2 intr. pron. [LC] Donar la vida, els béns, etc., en profit d’algú o d’alguna cosa. L’apòstol va fent el seu camí, s’immola i se sacrifica.
immoral
adj. [LC] Que viola o ofèn la moral. Un home immoral. Una acció immoral.
immoralitat
1 f. [LC] Qualitat d’immoral. La immoralitat de la seva conducta.
2 f. [LC] Cosa, acte, immoral. Ha comès moltes immoralitats.
immoralment
adv. [LC] D’una manera immoral.
immortal
1 1 adj. [LC] No mortal, que no pot morir. Els déus immortals de la mitologia grega.
1 2 adj. [LC] Que no pot caure en l’oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes. És un poema immortal.
2 f. [BOS] Herba anual de la família de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i capítols solitaris força grossos, amb les bràctees involucrals internes més llargues que les flors, engruixides i coriàcies a la base, papiràcies i lluents a la resta, de color vermell, ataronjat o d’un groc daurat, originària d’Austràlia i cultivada com a ornamental, sobretot per a flor seca (Bracteantha bracteata o Helichrysum bracteatum).
immortalitat
1 f. [LC] Qualitat d’immortal. La immortalitat de l’ànima.
2 f. [HIG] Foguera sobre la qual és representat el fènix.
immortalitzar
v. tr. [LC] Fer immortal, fer perpetu en la memòria dels homes.
immortalment
adv. [LC] D’una manera immortal.
immortificació
f. [LC] Manca de mortificació.
immortificat -ada
adj. [LC] No mortificat.
immotivadament
adv. [LC] Sense motiu.
immotivat -ada
adj. [LC] Que és fet, dit, etc., sense motiu.
immune
1 adj. [LC] No subjecte a una obligació, a una pena, a una autoritat.
2 adj. [MD] Que posseeix immunitat, exempt de la possibilitat de contreure una determinada malaltia infecciosa.
immunitari -ària
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la immunitat. Procés immunitari.
immunitat
1 f. [LC] [MD] Qualitat d’immune. La immunitat dels diputats.
2 f. [LC] [MD] [ZOA] Estat del cos de poder resistir el desenvolupament d’una malaltia determinada. La immunitat contra la verola. Immunitat adquirida. Immunitat innata.
3 [MD] [BI] immunitat cel·lular Conjunt de processos immunitaris que són portats a terme en absència d’anticossos.
4 [MD] [BI] immunitat humoral Conjunt de processos immunitaris relacionats amb la presència d’anticossos.
immunització
f. [LC] [MD] [BI] Acció d’immunitzar, de fer immune una persona, un animal o una planta.
immunitzador -a
adj. [MD] Que produeix immunitat.
immunitzar
v. tr. [MD] [LC] Fer esdevenir immune. La vacuna l’ha immunitzat contra la ràbia.
immuno-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. immunis, ‘lliure de càrregues’. Ex.: immunoproteïna.
immunodeficiència
f. [MD] [BI] Incapacitat total o parcial per a generar l’adequada resposta immunitària davant l’estímul d’un antigen.
immunodeficient
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix d’immunodeficiència.
immunodepressor -a
adj. i m. [BI] [MD] IMMUNOSUPRESSOR.
immunofluorescència
f. [BI] Mètode immunològic que permet de localitzar un antigen en un teixit o en unes cèl·lules aïllades, gràcies al marcatge d’un anticòs específic amb una substància fluorescent que no modifica les seves propietats immunològiques.
immunogen -ògena
1 adj. [MD] Que produeix immunitat.
2 m. [MD] Substància immunògena.
immunoglobulina
f. [BI] [MD] Proteïna sintetitzada pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, responsable de la immunitat humoral.
immunòleg immunòloga
m. i f. [BI] [PR] [MD] Especialista en immunologia.
immunologia
f. [MD] [BI] Branca de la biomedicina que estudia les reaccions cel·lulars dels organismes enfront de la presència de microorganismes, toxines o antígens.
immunològic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la immunologia.
immunosupressió
f. [MD] [BI] Supressió de la resposta immunitària deguda a l’administració de fàrmacs, a la irradiació o a altres agents.
immunosupressor -a
1 adj. [BI] [MD] Que inhibeix la resposta immunitària.
2 m. [BI] [MD] Fàrmac immunosupressor.
immunoteràpia
f. [BI] Immunització passiva d’un individu per mitjà de l’administració d’anticossos específics procedents d’individus sensibilitzats o de cèl·lules limfàtiques d’individus igualment sensibilitzats.
immusteïble
adj. [LC] IMMARCESCIBLE.
immustigable
adj. [LC] IMMARCESCIBLE.
immutabilitat
f. [LC] Qualitat d’immutable.
immutable
1 adj. [LC] No mudable, no susceptible de canvi.
2 adj. [LC] Que no s’immuta.
immutablement
adv. [LC] D’una manera immutable.
immutació
f. [LC] Acció d’immutar o d’immutar-se; l’efecte.
immutar
1 v. tr. [LC] Fer sofrir una mutació (a algú o a alguna cosa).
2 1 tr. [LC] Provocar una commoció en l’ànim (d’algú), que es manifesta en el semblant, el posat, etc. Les rialles no la immutaven i continuava parlant.
2 2 intr. pron. [LC] Sentir una commoció de l’ànim que es manifesta en el semblant, el posat, etc. En sentir això es va immutar.
immutatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut d’immutar.
impaciència
f. [LC] Manca de paciència per a esperar, per a suportar.
impacient
adj. [LC] Que manca de paciència per a esperar, per a suportar.
impacientar
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir impacient.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir impacient. No t’impacientis, encara trigarem força a arribar.
impacientment
adv. [LC] Amb impaciència.
impactar
v. intr. [SP] Un projectil, tocar el blanc.
impacte
1 1 m. [FIF] [LC] [MD] [DE] Xoc amb penetració.
1 2 m. [LC] Senyal que deixa aquest xoc.
2 1 m. [LC] Efecte produït per alguna cosa. L’impacte de la publicitat.
2 2 m. [LC] Impressió intensa causada per algú o algun esdeveniment.
impagable
adj. [LC] [ECT] Que no es pot pagar.
impagat -ada
1 adj. [DR] No pagat.
2 m. [DR] [ECT] [LC] Document o efecte mercantil, l’obligació de pagament del qual no ha estat efectiva en la data del seu venciment.
impaïble
adj. [LC] [MD] INDIGERIBLE.
impala
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, de cos esvelt i banyes en forma de lira, que habita la meitat sud de l’Àfrica (Aepyceros melampus).
impalpabilitat
f. [LC] Qualitat d’impalpable.
impalpable
1 adj. [LC] No palpable.
2 adj. [LC] En un estat extrem de divisió. Pólvores impalpables.
impanació
f. [RE] CONSUBSTANCIACIÓ.
imparable
adj. [LC] Que no pot ésser parat. El progrés imparable de la tècnica.
imparcial
adj. [LC] No parcial, que no afavoreix un més que un altre. Un jutge imparcial. Un judici imparcial.
imparcialitat
f. [LC] Qualitat d’imparcial. La imparcialitat del jutge.
imparcialment
adv. [LC] D’una manera imparcial, sense parcialitat.
imparell -a
1 adj. [LC] Que no té igual.
2 adj. [MT] [LC] Senar 2. El 3 i el 5 són nombres imparells.
imparipinnat -ada
adj. [BO] Pinnaticompost i amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol, s’aplica a les fulles.
imparisil·làbic -a
adj. [FL] Que no té el mateix nombre de síl·labes en el genitiu, el datiu, etc., que en el nominatiu.
imparitat
f. [LC] Manca de paritat.
impartibilitat
f. [LC] Qualitat d’impartible.
impartible
adj. [LC] Que no pot ésser partit.
impartir
1 v. tr. [LC] Partir (quelcom) distribuint, assignant, a cadascú la seva part.
2 tr. [AD] [PE] Ensenyar públicament (una assignatura o una disciplina científica).
impassable
adj. [LC] No passable.
impassibilitat
f. [LC] Qualitat d’impassible.
impassible
1 adj. [LC] Insensible al dolor físic o moral. Enmig dels turments, semblava impassible.
2 adj. [LC] Insensible a les emocions. Contemplava aquells horrors impassible.
impassiblement
adv. [LC] D’una manera impassible.
impàvid -a
1 adj. [LC] Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l’escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid.
2 adj. [LC] Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l’hora d’endur-se el mort al cementiri.
impàvidament
adv. [LC] Sense por.
impavidesa
f. [LC] Qualitat d’impàvid.
impecabilitat
f. [LC] Qualitat d’impecable.
impecable
1 adj. [LC] [RE] Incapaç de pecar. Ningú no és impecable.
2 adj. [LC] Que no té la més petita falta. És un treball impecable.
impedància
1 f. [FIF] [EE] Relació entre la diferència de potencial i el corrent en un circuit de corrent altern.
2 [FIF] impedància acústica Magnitud igual al quocient entre l’amplitud de pressió acústica i l’amplitud de velocitat de les partícules del medi.
impedible
adj. [LC] Que pot ésser impedit.
impedient
adj. [LC] Que impedeix. Els factors impedients de la fecundació.
impediment
1 1 m. [LC] Acció d’impedir. Fer impediment.
1 2 m. [LC] Allò que impedeix, que és un obstacle. L’edat no era un impediment per a l’elecció. Servir d’impediment.
2 1 m. [DR] Circumstància relativa al consentiment o a les parts contraents que, en virtut d’una llei eclesiàstica o civil, invalida el matrimoni.
2 2 [DR] impediment diriment Situació que no permet que una persona pugui contraure matrimoni canònic.
2 3 [DR] impediment impedient Situació que impediria el matrimoni canònic si no fos objecte de dispensació.
3 m. [QU] impediment estèric En quím., dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.
impedimenta
f. [DE] [LC] Bagatge que porta la tropa i que dificulta la celeritat de les marxes i les operacions.
impedir
v. tr. [LC] Ésser obstacle a l’execució (d’una cosa), fer irrealitzable. Una pedra impedia el pas. Aquesta paret impedeix de veure el mar. No li impedeixi l’entrada. La llei ho impedeix.
impedit -ida
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que no pot usar els seus membres per a caminar.
impeditiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a impedir.
impel·lent
adj. [LC] Que impel·leix. Una bomba impel·lent.
impel·lir
1 v. tr. [LC] Fer moure empenyent.
2 v. tr. [LC] Incitar a fer quelcom.
impenetrabilitat
1 f. [LC] Qualitat d’impenetrable.
2 f. [FIF] Propietat en virtut de la qual dues porcions de matèria no poden ocupar al mateix temps la mateixa porció d’espai.
impenetrable
1 adj. [LC] Incapaç d’ésser penetrat.
2 1 adj. [LC] Incapaç d’ésser comprès.
2 2 adj. [LC] Inaccessible a la raó, als sentiments, a la simpatia, etc.
3 adj. [LC] [FIF] Que té la propietat de la impenetrabilitat.
impenetrablement
adv. [LC] D’una manera impenetrable.
impenitència
f. [LC] [RE] Qualitat d’impenitent, obstinació en el pecat.
impenitent
adj. [LC] [RE] Que no es penedeix dels seus pecats. Pecador impenitent.
impenitentment
adv. [LC] [RE] Amb impenitència.
impennat -ada
adj. [ZOA] Que té ales rudimentàries.
impensa
f. [ECT] Despesa que es fa en la cosa posseïda.
impensable
1 adj. [LC] Que no pot ésser pensat.
2 adj. [LC] Altament improbable.
impensadament
adv. [LC] Sense pensar-hi, d’una manera impensada.
impensat -ada
1 adj. [LC] No pensat, que s’esdevé sense haver-hi pensat.
2 [LC] a la impensada loc. adv. D’una manera imprevista.
imperant
adj. [LC] Que impera.
imperar
1 1 v. intr. [LC] Dominar 1. Roma imperà en territoris immensos.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Aquí impera la llei.
2 intr. [LC] Ésser emperador, sobirà absolut. Llavors imperava Napoleó.
imperatiu -iva
1 adj. [LC] Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu.
2 adj. [LC] [FL] Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu.
3 m. [LC] L’imperatiu moral.
4 m. [FL] MODE IMPERATIU. Un verb en imperatiu.
imperativament
adv. [LC] D’una manera imperativa.
imperatorial
adj. [PO] [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a un emperador.
imperatorialment
adv. [PO] [HIH] [LC] Com a emperador, a tall d’emperador.
imperceptibilitat
f. [LC] Qualitat d’imperceptible.
imperceptible
adj. [LC] No perceptible. Un canvi imperceptible. Una diferència imperceptible. Un soroll gairebé imperceptible.
imperceptiblement
adv. [LC] D’una manera imperceptible.
imperdonable
adj. [LC] Que no pot ésser perdonat. Ha comès una falta imperdonable.
imperdonablement
adv. [LC] D’una manera imperdonable.
imperfecció
1 1 f. [LC] Qualitat d’imperfecte. La imperfecció del seu treball.
1 2 f. [LC] Defecte 3. No hi ha ningú sense cap imperfecció.
2 f. [GL] imperfecció cristal·lina Alteració de la regularitat ideal d’un cristall.
imperfectament
adv. [LC] D’una manera imperfecta.
imperfecte -a
adj. [LC] Que no és perfecte. És un treball imperfecte.
imperfectibilitat
f. [LC] Qualitat d’imperfectible.
imperfectible
adj. [LC] Incapaç d’esdevenir o d’ésser fet perfecte.
imperfectiu -iva
adj. [FL] Que designa situacions en curs o situacions repetides d’una manera habitual en el moment que es pren com a referència. El present i l’imperfet tenen aspecte imperfectiu. Temps imperfectiu.
imperfet -a
1 adj. [LC] No perfet, no completament acabat.
2 1 adj. [FL] En gram., que té aspecte imperfectiu.
2 2 m. [FL] [LC] Temps verbal passat amb aspecte imperfectiu. L’imperfet d’indicatiu i el de subjuntiu.
imperforable
adj. [LC] No perforable.
imperforació
f. [LC] [MD] Oclusió anormal. Imperforació de l’anus.
imperforat -ada
1 adj. [LC] [MD] No perforat.
2 adj. [LC] [MD] Que presenta una imperforació.
imperi
1 m. [LC] Acció d’imperar. L’imperi de la voluntat en les accions humanes. L’imperi de la llei. Neptú té l’imperi del mar.
2 1 m. [HIH] [PO] Autoritat sobirana d’un monarca que porta el títol d’emperador. L’imperi de Napoleó.
2 2 m. [LC] [HIH] [PO] Estat sotmès a aquesta autoritat. L’Imperi romà. L’Imperi d’Occident. L’Imperi d’Orient. El primer Imperi francès. El Celeste Imperi.
2 3 [HIH] baix imperi Imperi romà en el seu darrer període.
3 1 m. [HIH] Dret jurisdiccional de jutjar i executar les sentències.
3 2 [HIH] mer imperi Imperi que afectava els procediments que duien aparellada la pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
3 3 [HIH] mixt imperi Facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que duien aparellades les penes lleus.
imperial
1 adj. [HIH] [PO] [LC] [HIG] Pertanyent a l’imperi, a l’emperador. Dignitat imperial. Els dominis imperials. Corona imperial.
2 adj. [LC] Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Aigua imperial. Te imperial. Paper imperial.
3 m. [LC] [TRG] Part superior d’un cotxe disposada per a rebre-hi passatgers. Un tramvia amb imperial.
imperialisme
m. [LC] [PO] [ECT] [DE] Tendència d’alguns estats a imposar el seu domini sobre els altres, tant en l’esfera política com en l’esfera econòmica. L’imperialisme nord-americà. L’imperialisme soviètic.
imperialista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’imperialisme.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari de l’imperialisme.
imperible
adj. [LC] Que no pot ésser destruït o anorreat, que és de llarga durada. Glòria, fama, imperible.
imperícia
f. [LC] Manca de perícia.
imperiós -osa
1 1 adj. [LC] Que mana amb imperi. Un home imperiós.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un caràcter imperiós. Un to imperiós.
2 adj. [LC] Que obliga a cedir. Una necessitat imperiosa.
imperiosament
adv. [LC] D’una manera imperiosa, amb imperi.
imperit -a
adj. [LC] INEXPERT.
imperitament
adv. [LC] Amb imperícia.
impermeabilitat
f. [LC] Qualitat d’impermeable.
impermeabilització
f. [LC] Acció d’impermeabilitzar.
impermeabilitzant
m. [AQ] Producte que confereix a un altre la qualitat d’ésser impermeable.
impermeabilitzar
v. tr. [LC] Fer impermeable. Impermeabilitzar una tela.
impermeable
1 adj. [LC] Que no permet el pas d’un fluid a través seu. Un terreny impermeable a la pluja.
2 1 m. [IT] Teixit aprestat de manera que no pot ésser travessat ni per l’aire ni per l’aigua.
2 2 m. [ED] [LC] Sobretot de roba impermeable.
impermeablement
adv. [LC] D’una manera impermeable.
impermissible
adj. [LC] No permissible.
impermutabilitat
f. [LC] Qualitat d’impermutable.
impermutable
adj. [LC] No permutable.
impersonal
1 1 adj. [LC] No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones.
1 2 adj. [LC] Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual.
2 adj. [FL] En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga en tercera persona. La construcció impersonal amb el verb haver-hi.
impersonalitat
1 f. [LC] Condició d’impersonal.
2 f. [LC] Manca de personalitat.
impersonalitzar
v. tr. [LC] Fer impersonal.
impersonalment
adv. [LC] D’una manera impersonal.
impersuasibilitat
f. [LC] Qualitat d’impersuasible.
impersuasible
adj. [LC] No persuasible.
impertèrrit -a
adj. [LC] Que res no l’intimida.
impertèrritament
adv. [LC] Sense intimidar-se per res.
impertinència
1 f. [LC] Qualitat d’impertinent.
2 f. [LC] Paraula, acció, pròpies d’un impertinent.
impertinent
1 adj. [LC] No pertinent, fora de propòsit. Una pregunta impertinent.
2 adj. i m. i f. [LC] Que diu o fa coses fora de propòsit, irreverents, etc. Quin home més impertinent: m’ha preguntat quina edat tinc. Els comentaris sarcàstics que ha fet dels nuvis demostren que és una impertinent.
impertinentment
adv. [LC] Amb impertinència.
impertorbabilitat
f. [LC] Qualitat d’impertorbable.
impertorbable
adj. [LC] Que no pot ésser pertorbat, que no es pertorba per res.
impertorbablement
adv. [LC] D’una manera impertorbable.
impetigen
m. [MD] Infecció de la pell caracteritzada per l’aparició de vesícules o pústules que contenen un líquid que, quan s’asseca, es concreta en crostes groguenques.
impetiginós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’impetigen.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’impetigen.
impetrable
adj. [LC] Que es pot impetrar.
impetració
f. [LC] Acció d’impetrar.
impetrant
adj. [LC] Que impetra.
impetrar
1 v. tr. [LC] Obtenir suplicant.
2 v. tr. [LC] Demanar amb insistència.
impetratori -òria
adj. [LC] Que serveix per a impetrar.
ímpetu
m. [LC] Força o violència amb què es mou alguna cosa.
impetuós -osa
1 adj. [LC] Que es mou, es llança, amb força i violència. Un vent impetuós.
2 adj. [LC] Que s’abriva fàcilment. Un torrent impetuós.
3 adj. [LC] Violent, precipitat. Caràcter impetuós.
impetuosament
adv. [LC] D’una manera impetuosa.
impetuositat
f. [LC] Qualitat d’impetuós.
impiadosament
adv. [LC] [RE] IMPIAMENT.
impiament
adv. [LC] [RE] Amb menyspreu de la religió.
impietat
f. [LC] [RE] Manca de pietat.
impietós -osa
adj. [LC] [RE] No pietós, mancat de pietat.
impietosament
adv. [LC] [RE] Sense pietat.
impiu -ia
adj. [LC] Que mostra menyspreu envers la religió, mancat de religió.
implacabilitat
f. [LC] Qualitat d’implacable.
implacable
adj. [LC] Que no pot ésser aplacat. Enemic implacable. Odi implacable.
implacablement
adv. [LC] D’una manera implacable.
implacentari -ària
adj. [ZOA] Desproveït de placenta. El cangur és un mamífer implacentari.
implant
m. [MD] Material fixat, inserit o empeltat en el cos.
implantació
1 f. [LC] Acció d’implantar; l’efecte.
2 1 f. [MD] Acció d’implantar, d’inserir, un material biològic, inert o radioactiu, en alguna part del cos.
2 2 f. [MD] Fixació a la mucosa uterina de l’ou fecundat.
3 f. [GG] implantació cartogràfica Forma elemental de la representació dels objectes geogràfics en el mapa.
implantar
1 v. tr. [LC] Plantar sòlidament, pregonament (alguna cosa) en una altra, fer que arreli.
2 v. tr. [LC] Establir (una institució, un costum, etc.).
implegable
adj. [LC] No plegable.
implementació
f. [IN] [ECT] Acció d’implementar; l’efecte.
implementar
1 v. tr. [IN] [ECT] [SO] Convertir (una idea, un mètode, un esquema, un algorisme, etc.) en un circuit, un objecte o un procés informàtic en estat operatiu.
2 v. tr. [LC] Posar en pràctica. Implementar un pla d’estabilització.
implexió
f. [HIG] Percentatge de pèrdua d’avantpassats teòrics en una generació concreta, tenint per norma que tots són diferents.
implicació
1 f. [LC] Acció d’implicar.
2 f. [FS] [FL] Relació lògica entre dues proposicions, una de les quals implica l’altra.
3 f. [FL] implicació indirecta Implicació que es dedueix de la forma d’un enunciat i sobre la base d’una norma social determinada.
implicar
1 1 v. tr. [LC] [FS] Contenir com a conseqüència, com a inferència natural. Això implica contradicció.
1 2 v. tr. [LC] [FS] Contenir implícitament, virtualment. Això implica una guerra.
1 3 [LC] no implicar No ésser obstacle. La falta del permís no implica que no es puguin començar les obres.
2 tr. [LC] Involucrar, comprometre, (algú) en un afer, especialment delictuós. Alguns militars han estat implicats en el cop d’estat. El van implicar en un afer de corrupció.
implícit -a
adj. [LC] Que s’entén inclòs sense ésser expressat formalment. Una suposició implícita.
implícitament
adv. [LC] D’una manera implícita.
implorable
adj. [LC] Que pot ésser implorat.
imploració
f. [LC] Acció d’implorar; l’efecte.
implorador -a
adj. [LC] Que implora.
implorar
v. tr. [LC] Demanar suplicant.
implosió
1 f. [FIF] [EI] Acció d’esbotzar-se, de rompre’s de fora a dins.
2 1 f. [LC] [FL] En fonèt., fase inicial de l’articulació d’una consonant oclusiva, caracteritzada per un tancament dels òrgans que intervenen en la realització del so.
2 2 f. [FL] Tancament de la sortida de l’aire que es produeix al final d’una síl·laba acabada en consonant.
3 f. [FIA] Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre.
implosiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Format amb implosió.
2 1 adj. [FL] En fonèt., que es produeix tot disminuint l’obertura bucal.
2 2 adj. [FL] Que té la fase d’implosió i no la d’explosió, s’aplica a una consonant oclusiva.
2 3 adj. [FL] Que es troba després de la vocal, en posició de coda sil·làbica. Posició implosiva.
implume
adj. [ZOA] [LC] [AGR] Que no té plomes.
impluvi
m. [AQ] Cisterna en l’atri o peristil de la casa romana, per a rebre l’aigua de pluja.
impolaritzable
adj. [LC] No polaritzable.
impolític -a
adj. [LC] [PO] Contrari a la bona política. Una mesura impolítica.
impolíticament
adv. [LC] [PO] D’una manera impolítica. Obrar impolíticament.
impol·lut -a
adj. [LC] No tacat.
imponderabilitat
f. [LC] Qualitat d’imponderable.
imponderable
1 adj. [LC] Que no es pot pesar, que no té pes sensible o apreciable. Un fluid imponderable.
2 adj. [LC] Que excedeix tota ponderació.
3 m. [LC] Element imprevisible.
imponderablement
adv. [LC] Excedint tota ponderació.
imponent
adj. [LC] Que imposa. Una cerimònia imponent. Un to imponent.
imponentment
adv. [LC] D’una manera imponent.
impopular
adj. [LC] No popular, que no és grat al poble, a la multitud.
impopularitat
f. [LC] Qualitat d’impopular.
impopularment
adv. [LC] Amb impopularitat.
import
m. [LC] [ECT] Quantitat de diners a què puja el cost o el preu d’una cosa. L’import de les vendes. A quin import puja?
importable
adj. [ECT] [LC] Que es pot importar.
importació
1 f. [ECT] [LC] Acció d’importar o introduir gèneres estrangers. Comerç d’importació.
2 f. [ECT] [LC] Allò que és importat.
importador -a
adj. i m. i f. [ECT] [PR] [LC] Que importa o introdueix gèneres estrangers.
importància
f. [LC] Qualitat d’important. La importància de la pregunta. La importància d’un negoci. Una cosa sense importància. Donar importància a una cosa. Aquest càrrec li dona molta importància. Algú, donar-se importància.
important
1 1 adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa. La pregunta és important. Una ocasió important. L’important és que t’ho paguin.
1 2 adj. [LC] CONSIDERABLE. Una quantitat important de cotó.
2 adj. [LC] A qui la seva situació dona una autoritat, una representació, considerable. Ell és un personatge, una persona, important. Li agrada fer l’important: i és un ningú.
importantment
adv. [LC] Amb importància.
importar
1 1 v. tr. [LC] Emmenar com a conseqüència. Això importa una despesa considerable.
1 2 v. tr. [LC] Una cosa que hom ha de pagar, pujar (a tant). No hi anirem perquè el viatge importa molts diners.
2 intr. [LC] Ésser de conseqüència, ésser d’importància, per a algú. M’importa molt de saber-ho. Això són coses que a ell no li importen. Importa que hi vagis. No importa!
3 tr. [ECT] Introduir en un país (productes estrangers). Importaven fruites exòtiques.
importú -una
adj. [LC] Molestós, enutjós, per la insistència especialment a demanar, per ésser intempestiu. Els faria una altra pregunta encara, si no temés ser importú.
importunament
adv. [LC] D’una manera importuna.
importunar
v. tr. [LC] Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m’importuna amb preguntes.
importunitat
f. [LC] Qualitat d’importú.
imposable
adj. [LC] Que pot ésser imposat.
imposant1
adj. i m. i f. [ECT] [LC] Que posa diners a rèdit o en dipòsit.
imposant2
adj. [LC] IMPONENT.
imposantment
adv. [LC] IMPONENTMENT.
imposar
1 1 v. tr. [LC] Posar sobre, especialment en litúrgia.
1 2 [RE] imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap.
2 tr. [LC] [AD] Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa. Imposar una pena, una penitència, una obligació. Imposar algú la seva voluntat als altres. Imposar unes condicions molt dures als vençuts. Imposar silenci a la multitud. Imposar un tribut, un impost. S’ha imposat un règim estricte.
3 1 intr. [LC] Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força.
3 2 intr. pron. [LC] Cal un mestre que sàpiga imposar-se.
3 3 intr. pron. [LC] Prevaler 1. S’imposa per la seva intel·ligència.
4 tr. [LC] ALLEVAR.
5 tr. [LC] Instruir en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.
6 tr. [LC] [AF] Col·locar en l’ordre adequat (les pàgines i els blancs) en la platina d’una màquina tipogràfica.
7 tr. [ECT] [LC] Posar (diners) a rèdit o en dipòsit.
imposició
1 1 f. [LC] [AD] Acció d’imposar. La imposició d’una obligació, d’una càrrega, d’un tribut. Imposició de les mans.
1 2 f. [LC] [AD] La cosa imposada. No tolero imposicions de ningú.
2 1 f. [ECT] IMPOST.
2 2 f. [HIH] DRET DE CISA.
2 3 f. [ECT] Volum d’impostos atribuïts en un període.
3 f. [AF] Peça de fusta o de metall, de mides tipogràfiques, que hom empra per a separar les pàgines d’una forma.
impòsit
m. [ECT] [DR] [LC] IMPOST.
impositiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als impostos. Valors impositius.
impositor impositora
m. i f. [ECT] [LC] Persona que posa diners a rèdit o en dipòsit.
impossibilitar
v. tr. [LC] Fer impossible.
impossibilitat1
f. [LC] Qualitat d’impossible.
impossibilitat2 -ada
adj. [LC] Que no es pot valer dels seus membres.
impossible
1 adj. [LC] Que no és possible. S’assemblen tant que és impossible distingir-les.
2 [LC] materialment impossible Impossible de fet.
3 m. [LC] Hem fet els impossibles per aconseguir-ho.
impossiblement
adv. [LC] Amb impossibilitat.
impost
m. [DR] [ECT] [AD] Quantitat de diners exigida sense contraprestació per les administracions públiques a cada ciutadà i a cada empresa com a contribució a la despesa pública segons llurs activitats i resultats econòmics. Impost sobre la renda. Impostos indirectes. Impost sobre el valor afegit.
imposta
1 f. [AQ] [LC] Pedra o filada de pedres que sobresurt de la superfície del mur, la qual, situada a l’arrencada d’un arc, suporta el salmer.
2 f. [AQ] Faixa disposada a la façana d’un edifici a l’altura de cadascun dels pisos.
3 f. [OP] [AQ] Relleu o faixa que, en un pont o en un mur de sosteniment, marca la línia de coronament i desvia l’aigua que regalima per la paret.
impostació
f. [MU] Acció d’impostar; l’efecte.
impostar
v. tr. [MU] Fixar (la veu) de manera que permeti de produir els sons del cant amb claredat i fermesa sense haver de forçar les cordes vocals.
impostor impostora
1 m. i f. [LC] Persona que imposa els altres amb falses aparences.
2 m. i f. [LC] Persona que cerca d’enganyar assumint un caràcter, un títol, etc., que no és el seu.
3 m. i f. [LC] Persona que fa falses imputacions.
impostura
1 f. [LC] Acte, conducta, propis d’un impostor.
2 f. [LC] Falsa imputació.
impotable
adj. [LC] No potable.
impotència
1 f. [LC] Qualitat d’impotent. Reduir a la impotència.
2 1 f. [MD] Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.
2 2 f. [LC] [MD] [ZOA] Impossibilitat de procrear.
impotent
1 adj. [LC] Mancat de potència, força, mitjans, suficients a fer quelcom.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat d’impotència.
impotentment
adv. [LC] Amb impotència.
impracticabilitat
f. [LC] Qualitat d’impracticable.
impracticable
1 adj. [LC] No practicable. Un projecte impracticable. Un mètode impracticable.
2 adj. [LC] Per on és impossible o molt difícil de passar. Un camí impracticable.
imprecació
f. [LC] Acció d’imprecar.
imprecador -a
adj. i m. i f. [LC] Que impreca.
imprecar
v. tr. [LC] Invocar (un mal) contra algú. Imprecar la mort d’un enemic.
imprecatori -òria
adj. [LC] Que implica o denota imprecació. Exclamació, fórmula, imprecatòria.
imprecís -isa
adj. [LC] No precís.
imprecisió
1 f. [LC] Qualitat d’imprecís.
2 f. [LC] Cosa imprecisa.
impredictible
adj. [LC] Que no pot ésser predit.
impregnabilitat
f. [LC] Qualitat d’impregnable.
impregnable
adj. [LC] Que pot ésser impregnat.
impregnació
f. [LC] [IMF] Acció d’impregnar o d’impregnar-se; l’efecte.
impregnar
1 1 v. tr. [LC] Introduir entre les partícules (d’una substància) partícules d’una altra. Impregnar goma amb sofre, de sofre.
1 2 intr. pron. [LC] Una substància, rebre partícules d’una altra entre les seves partícules. La goma s’impregna de sofre.
1 3 intr. pron. [LC] S’ha impregnat de prejudicis.
2 tr. [LC] [IMF] Introduir (a la fusta) una substància química per fer-la més resistent als atacs dels insectes, els fongs i la humitat.
impremeditació
f. [LC] Manca de premeditació.
impremeditadament
adv. [LC] D’una manera impremeditada.
impremeditat -ada
adj. [LC] Que ha estat fet, dit, etc., sense premeditació.
impremta
1 1 f. [AF] [LC] Art i tècnica d’imprimir. La invenció de la impremta.
1 2 f. [AF] [CO] Procés industrial que permet de reproduir un nombre indeterminat de còpies d’un missatge visual format per un text o una il·lustració sobre determinats materials lleugers com fulls de paper, cartó, plàstic, metall, etc., d’una manera durable.
2 f. [AF] [LC] Establiment on s’imprimeix. Els obrers d’una impremta.
impremtar
v. tr. [AF] [LC] Imprimir, estampar.
impremter impremtera
m. i f. [AF] [PR] [LC] IMPRESSOR, IMPRESSORA.
imprès
m. [AF] [LC] Escrit imprès.
imprescindible
adj. [LC] De què no es pot prescindir.
imprescindiblement
adv. [LC] D’una manera imprescindible.
imprescriptibilitat
f. [LC] Qualitat d’imprescriptible.
imprescriptible
adj. [LC] No subjecte a prescripció.
imprescriptiblement
adv. [LC] Sense que pugui prescriure.
impresentable
adj. [LC] No presentable. Un treball impresentable.
impressió
1 1 f. [AF] [LC] [CO] Acció d’imprimir; l’efecte. La impressió d’un llibre. Una impressió acurada. Procedir a la segona impressió d’una obra.
1 2 f. [LC] PER EXT. Rebre la impressió de la llum sobre els ulls. Tenir una impressió de fred.
1 3 [AF] impressió en negatiu Manera d’imprimir en què la tinta omple els fons, i les il·lustracions o les lletres es distingeixen per manca d’impressió.
2 f. [MD] [LC] [ZOA] Excitació fisiològica d’un sentit a part de la sensació desvetllada.
3 1 f. [MD] Marca o senyal produït en la superfície d’un òrgan per la pressió exercida per un altre.
3 2 [LC] [FIF] impressió digital EMPREMTA DIGITAL.
4 f. [LC] Efecte sobre l’ànim, especialment viu, pregon. El discurs els va fer una forta impressió. Una cosa, fer una bona, una mala, impressió. Una cosa, fer impressió.
5 f. [MD] Depressió en la superfície d’un os.
impressionabilitat
f. [LC] Qualitat d’impressionable.
impressionable
1 adj. [LC] Que pot ésser impressionat.
2 adj. [LC] Que fàcilment s’impressiona.
impressionant
adj. [LC] Que impressiona.
impressionar
1 1 v. tr. [LC] Produir una impressió en l’ànim (d’algú). La vista d’aquella desgràcia el va impressionar fortament. No res l’impressiona. Em va impressionar favorablement.
1 2 intr. pron. [LC] Em vaig impressionar molt davant d’aquella desgràcia.
2 1 tr. [AF] La llum, obrar (sobre una placa fotogràfica).
2 2 tr. [AF] [CO] Insolar (una placa fotogràfica).
impressionisme
m. [AR] [LC] Corrent estètic, especialment pictòric, iniciat i desenvolupat sobretot a França, que se centra en el paisatge o en els temes quotidians i cerca de donar la impressió immediata produïda a l’artista per la vista dels objectes.
impressionista
1 adj. [AR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’impressionisme.
2 adj. i m. i f. [AR] [LC] Seguidor de l’impressionisme. Els impressionistes francesos.
impressor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que imprimeix.
2 1 m. i f. [AF] [PR] [LC] Amo d’una impremta.
2 2 m. i f. [AF] [PR] [LC] Obrer que treballa en una impremta.
3 1 f. [IN] [AF] Perifèric d’un sistema informàtic que serveix per a imprimir dades en forma de caràcters gràfics. Impressora d’injecció. Impressora matricial.
3 2 [AF] impressora d’agulles [o impressora de punts] Impressora en què un conjunt de petites agulles percudeixen la cinta entintada, de manera que els caràcters o dibuixos impresos són formats per punts.
3 3 [AF] impressora làser Impressora que genera textos i imatges per mitjà d’un raig làser.
imprestable
adj. [LC] Que no pot ésser prestat.
imprevisible
adj. [LC] No previsible.
imprevisió
f. [LC] Manca de previsió.
imprevisor -a
adj. [LC] Que manca de previsió.
imprevist -a
adj. [LC] Que hom no ha pogut preveure. Una despesa imprevista. No li agraden les visites imprevistes.
imprevistament
adv. [LC] D’una manera imprevista.
imprimàtur
m. [RE] Llicència de l’autoritat eclesiàstica per a imprimir o publicar un llibre, un full, etc.
imprimibilitat
f. [AF] Qualitat d’imprimible. Paper de bona imprimibilitat.
imprimible
adj. [LC] [AF] Que pot ésser imprès.
imprimir
[p. p. imprès]
1 1 v. tr. [LC] Deixar la marca (d’una cosa) sobre una altra prement l’una contra l’altra.
1 2 v. tr. [AF] Deixar, sobre paper o sobre un suport anàleg, la marca en tinta (d’un escrit, d’un dibuix, etc., gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra o una figura). Imprimir un gravat. Imprimir setze planes. Imprimir un llibre.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. La imatge de la mort s’havia imprès en la seva ment.
1 4 [LC] imprimir en la memòria Fixar indeleblement en la memòria.
2 tr. [LC] Comunicar (un moviment, una influència, etc.). Imprimir a una bola un moviment de rotació.
3 tr. [AF] Obtenir (discos fonogràfics) a fi d’aconseguir-ne un gran nombre d’exemplars.
improbabilitat
f. [LC] Qualitat d’improbable.
improbable
adj. [LC] No probable.
improbablement
adv. [LC] No probablement.
ímprobament
adv. [LC] Sense probitat, d’una manera ímproba.
ímprobe -a
1 adj. [LC] Mancat de probitat. Un home ímprobe.
2 adj. [LC] Excessiu i continuat, s’aplica a un treball. Tasca ímproba.
improbiós -osa
adj. [LC] ÍMPROBE.
improbiosament
adv. [LC] ÍMPROBAMENT.
improbitat
f. [LC] Manca de probitat.
improcedència
f. [LC] Qualitat d’improcedent.
improcedent
adj. [LC] No procedent.
improcedentment
adv. [LC] D’una manera improcedent.
improductiu -iva
adj. [LC] [ECT] Que no produeix. Un terreny improductiu. Un capital improductiu. Treball improductiu.
improductivament
adv. [LC] No productivament.
improductivitat
f. [LC] [ECT] Qualitat d’improductiu.
improduïble
adj. [LC] No produïble.
impromptu
m. [LC] [MU] [FLL] Peça musical o literària de curta durada basada en la improvisació.
impronunciable
adj. [LC] [FL] Que no es pot pronunciar.
improperar
v. tr. [LC] Dir improperis (a algú).
improperi
m. [LC] Insult, retret que hom fa a algú. El vaig omplir d’improperis.
improperiós -osa
adj. [LC] Que enclou improperi.
impropi -òpia
1 1 adj. [LC] Que no és adient amb les circumstàncies, amb la manera d’ésser d’algú o d’alguna cosa. Fa una calor impròpia del mes que som. Aquest llenguatge és impropi d’un cavaller.
1 2 adj. [LC] Que no expressa exactament, amb propietat, la idea. És una manera de dir impròpia.
2 1 adj. [LC] No format normalment.
2 2 adj. [LC] No pròpiament així anomenat.
impròpiament
adv. [LC] D’una manera impròpia. Expressar-se impròpiament.
impropietat
1 f. [LC] Qualitat d’impropi.
2 f. [LC] Allò que és impropi.
improrrogable
adj. [LC] No prorrogable.
improvació
f. [LC] Acció d’improvar.
improvar
v. tr. [LC] No aprovar.
improvatiu -iva
adj. [LC] Que improva.
improvís -isa
1 adj. [LC] Que ve tot d’un cop sense poder-se preveure.
2 [LC] d’improvís loc. adv. Inesperadament, sense preparació.
improvisable
adj. [LC] Que pot ésser improvisat.
improvisació
1 f. [LC] [JE] Acció d’improvisar.
2 f. [LC] [JE] Cosa improvisada. És un autor especialista en improvisacions.
improvisadament
adv. [LC] D’una manera improvisada.
improvisador -a
adj. i m. i f. [LC] Que improvisa.
improvisament
adv. [LC] Sense poder-se preveure.
improvisar
1 v. tr. [LC] [JE] Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se’n presenta la necessitat. Improvisar un discurs.
2 v. tr. [MU] Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada.
imprudència
1 1 f. [LC] Manca de prudència. Obrar amb imprudència.
1 2 f. [LC] Acte mancat de prudència. Has comès moltes imprudències.
2 f. [DR] En jur., negligència o manca de precaucions que porta a actes que serien delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor. Imprudència temerària.
imprudent
adj. i m. i f. [LC] Mancat de prudència. No siguis imprudent: no t’acostis al perill. Una paraula imprudent. Ets un imprudent: per què has entrat tot sol a la cova?
imprudentment
adv. [LC] D’una manera imprudent.
impúber
adj. [DR] [MD] Que no ha arribat a la pubertat.
impublicable
adj. [LC] [CO] [AF] No publicable.
impudència
f. [LC] Qualitat d’impudent.
impudent
adj. [LC] Desvergonyit sense pudor, amb menyspreu i falta de consideració als altres.
impudentment
adv. [LC] D’una manera impudent.
impúdic -a
adj. [LC] Mancat de pudor, que ofèn el pudor. Un home impúdic. Una paraula impúdica. Una mirada impúdica.
impúdicament
adv. [LC] D’una manera impúdica.
impudícia
f. [LC] IMPUDICÍCIA.
impudicícia
f. [LC] Qualitat d’impúdic.
impudicitat
f. [LC] IMPUDICÍCIA.
impudor
m. [LC] Manca de pudor.
impugnabilitat
f. [LC] Qualitat d’impugnable.
impugnable
adj. [LC] Que pot ésser impugnat.
impugnació
f. [LC] [DR] [AD] Acció d’impugnar; l’efecte.
impugnador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que impugna.
impugnant
adj. i m. i f. [LC] [DR] IMPUGNADOR.
impugnar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Combatre, refutar. És una veritat que no es pot impugnar. Impugnar la validesa d’una sentència. Impugnar una opinió.
impugnatiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a impugnar.
impujable
adj. [LC] Que no pot ésser pujat.
impuls
1 1 m. [LC] [FIF] IMPULSIÓ.
1 2 m. [LC] Força comunicada de manera que produeix moció sobtosament, immediatament; l’efecte d’aquesta força. Moure’s amb l’impuls del vent. Un petit impuls la fa moure. Dona-li impuls, i després ja continuarà movent-se tot sol. Portar impuls.
1 3 m. [LC] PER EXT. Donar impuls a la indústria.
1 4 m. [LC] Tendència involuntària a executar un acte. Ho fa per impuls natural. Obeir, seguir, els impulsos del cor.
2 1 m. [FIF] Integral d’una força sobre el temps durant el qual actua.
2 2 m. [FIF] [EL] Senyal elèctric molt breu que presenta un augment del seu valor, seguit d’una disminució brusca fins al valor que tenia inicialment.
impulsar
v. tr. [LC] [FIF] [AD] IMPEL·LIR.
impulsió
f. [LC] [FIF] Acció d’impel·lir.
impulsiu -iva
1 adj. [LC] Que dona impuls. Força impulsiva.
2 adj. i m. i f. [LC] Que es deixa emportar pels impulsos naturals. És un home impulsiu.
impulsivament
adv. [LC] D’una manera impulsiva, obeint a un impuls natural.
impulsivitat
f. [LC] Qualitat d’impulsiu.
impulsor -a
adj. i m. i f. [LC] Que impel·leix.