glicèmia
f. [MD] GLUCÈMIA.
gliceraldehid
m. [QU] Aldehid, de fórmula CH2OHCHOHCHO, obtingut del glicerol per oxidació amb peròxid d’hidrogen.
glicèric -a
adj. [QU] Pertanyent a la glicerina, derivat de la glicerina. Àcid glicèric.
glicèrid
m. [BI] [QU] Lípid simple format per l’esterificació d’una, dues o tres molècules d’àcids grassos amb el glicerol, i que és constituent dels greixos.
glicerina
1 f. [LC] [ED] Producte cosmètic emprat per a suavitzar i cicatritzar la pell.
2 f. [QU] [LC] [BI] OBS. GLICEROL.
glicero-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot glicerina. Ex.: glicerofosfòric, glicerofosfat, glicerogelatina.
glicerol
m. [BI] [QU] Trialcohol component d’olis, greixos i altres lípids, on és present esterificat amb àcids grassos.
glícid
m. [BI] [MD] [QU] Substància orgànica que és un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona, un derivat d’aquests compostos o un dels seus polímers.
glicina
1 f. [BOS] [LC] [AGA] Liana caducifòlia de la família de les papilionàcies, de tiges robustes, fulles pinnaticompostes, flors d’un blau violeta o blanques, en grans raïms pènduls, i llegum pilós, originària de l’Àsia oriental i cultivada en pèrgoles i murs (Wisteria sinensis o Glycine sinensis).
2 f. [BI] [QU] El més simple dels aminoàcids proteics, precursor en la biosíntesi de creatina, purines i porfirines.
3 f. [FIF] [CO] En fot., àcid emprat com a revelador d’emulsions negatives.
glico- [o glic-, o gluco-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. glykýs, ‘dolç’. Ex.: glicolípid, glicoproteïna, glicèmia, glucòlisi.
glicocol·la
f. [BI] [QU] Glicina 2.
glicocorticoide
m. [BI] GLUCOCORTICOIDE.
glicogen -ògena
1 adj. [QU] Que produeix sucre. Matèria glicògena.
2 m. [BI] [QU] Polisacàrid ramificat constituït per unitats de glucosa, molt abundant en el fetge i en els músculs com a substància de reserva.
glicol
1 m. [QU] Alcohol dihidroxílic, líquid incolor i viscós.
2 m. [QU] Alcohol que conté dos grups hidroxil units a dos àtoms de carboni distints d’una mateixa cadena alifàtica.
glicòlic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al glicol o als glicols. Àcid glicòlic.
glicolípid
m. [QU] [BI] Lípid complex que conté unitats de monoglícids o de derivats, especialment abundant al teixit nerviós.
glicòlisi
f. [BI] Degradació de glícids que es produeix a les cèl·lules i té per funció obtenir energia.
gliconeogènesi
f. [BI] Procés cel·lular de síntesi de glícids a partir de precursors que no pertanyen als glícids.
glicoproteïna
f. [QU] [BI] Proteïna que conté cadenes d’oligosacàrids unides per enllaços covalents.
glicorràquia
f. [MD] Presència de qualsevol sucre en el líquid cefalorraquidi.
glicosa
f. [QU] OBS. GLUCOSA.
glicòsid
m. [BI] Substància constituïda per un monoglícid unit a un altre compost mitjançant un enllaç glicosídic.
glicosídic -a
adj. [BI] Constituït entre un monoglícid i un altre compost, s’aplica a un enllaç acetàlic.
glicosúria
f. [MD] Excreció urinària d’hidrats de carboni.
glifografia
f. [AR] Procediment per a reproduir, per galvanoplàstia, els gravats en fusta.
glioxal
m. [QU] Dialdehid de fórmula CHOCHO, derivat formalment del glicol per oxidació.
glíptic -a
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’art de gravar les pedres fines.
glipto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. glyptós, ‘gravat’, ‘cisellat’. Ex.: gliptologia.
gliptografia
1 f. [AR] Art de gravar les pedres fines.
2 f. [AR] Estudi o descripció de les pedres gravades antigues.
gliptoteca
f. [AR] Museu de pedres gravades i d’escultures.
glírids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors que comprèn el liró i la rata cellarda.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
global
adj. [LC] Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts.
globalització
f. [SO] [ECT] Acció de globalitzar; l’efecte. La globalització del sector de l’automòbil.
globalitzador -a
adj. [LC] Que globalitza.
globalitzar
1 1 v. tr. [SO] Considerar (un problema, una sèrie d’informacions, etc.), en conjunt, sense especificar-ne les parts.
1 2 v. tr. [ECT] Totalitzar 1.
2 tr. [ECT] Considerar, avaluar, a escala mundial. Cal globalitzar el mercat de divises.
globalment
adv. [LC] D’una manera global.
globigerina
f. [GLP] Gènere de microforaminífers de forma globosa, amb una closca constituïda per lòculs esfèrics disposats en espiral irregular, que dona nom a un grup molt usat en bioestratigrafia.
globós -osa
adj. [LC] Que té forma de globus.
glòbul
1 m. [LC] [MD] Corpuscle de forma esfèrica o esferoidal. Glòbuls de la sang, de la limfa, de la llet.
2 [ZOA] [MD] [LC] [BI] glòbul blanc LEUCÒCIT.
3 [MD] [ZOA] OBS. glòbul organoplàstic Cèl·lula embrionària.
4 [LC] [MD] [ZOA] [BI] glòbul vermell ERITRÒCIT.
globular
1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un globus.
1 2 adj. [LC] [MD] De forma esfèrica o esferoidal.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als glòbuls.
2 2 adj. [LC] [MD] Globulós 1.
globulariàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbes o mates de fulles simples i de flors bilabiades reunides en densos capítols, estesa per Europa i l’Àfrica septentrional, a la qual pertanyen la foixarda, les lluquetes i el senet de pobre.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
globulífer -a
adj. [LC] [MD] Que conté glòbuls.
globulina
f. [MD] [BI] [QU] Proteïna animal o vegetal que es caracteritza perquè precipita amb sulfat amònic a semisaturació.
globulínic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la globulina.
globus
1 1 m. [LC] Cos de forma esfèrica o esferoidal.
1 2 [FIA] globus celeste Esfera sostinguda per un peu, en què hi ha representats els cossos celestes i els diferents cercles astronòmics.
1 3 [LC] globus terraqüi [o globus terrestre] a) La Terra.
1 3 [LC] globus terraqüi [o globus terrestre] b) Esfera sostinguda per un peu, en què hi ha representada la Terra i els accidents de la seva superfície.
2 m. [LC] Bomba o bufeta de goma que s’infla i es fa volar o serveix de joguina o guarniment.
3 1 m. [TRG] globus aerostàtic Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire, proveït generalment d’una cistella per a dur tripulants.
3 2 [LC] globus captiu Globus aerostàtic que, retingut per un cable, no pot elevar-se més enllà d’una certa altura.
3 3 [ME] globus sonda Globus lliure que porta instruments meteorològics per a mesurar en altitud diferents variables meteorològiques.
4 m. [AQ] Esfera que cobreix un llum per a protegir-lo, difondre i repartir la llum de la làmpada o canviar-ne el color.
5 1 m. [ZOA] [MD] globus epidèrmic Formació esferoidal constituïda de cèl·lules imbricades en capes concèntriques, present en els epiteliomes.
5 2 [ZOA] [MD] globus pàl·lid Pol inferior del nucli lenticular.
5 3 [ZOA] [MD] globus de seguretat Massa rodona formada a l’abdomen de les parteres quan l’úter s’ha contret.
6 m. [LC] [AF] Bafarada 2.
gloc-gloc
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un líquid en sortir d’una ampolla de coll estret al mateix temps que hi va entrant aire.
glom
m. [MD] Apilotament de vasos sanguinis.
glomals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs zigomicets, de vida simbiòtica obligada amb les arrels de moltes plantes vasculars.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
glomèrul
1 m. [BO] Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa compacta.
2 m. [ZOA] [MD] [BI] En anat., petita formació constituïda per fibres o capil·lars cabdellats. Glomèrul renal.
glomerular
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al glomèrul, especialment al glomèrul renal.
glomerulonefritis
f. [MD] Nefritis que causa lesions en els glomèruls.
glòmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un glom.
glop1
1 m. [LC] Porció d’un líquid que hom beu, que cap d’una vegada a la boca. Beure a glops.
2 m. [LC] Petita quantitat de beguda. Beure un glop d’aigua, un glop de vi.
glop2
m. [BOS] [AGF] POLLANCRE.
glopada
1 f. [LC] Porció de líquid o de fum que omple la boca, especialment en ésser llançat de la boca.
2 f. [LC] D’un líquid, fum, vapor, etc., que surt intermitentment per un orifici o pas estret, porció que surt d’un cop.
3 f. [LC] PER EXT. La gent sortia a glopades.
4 f. [LC] Xàfec 1.
5 f. [LC] Bufada de vent.
glopdeneu
m. [BOS] MALEÏDA.
glopeig
m. [LC] Acció de glopejar.
glopejar
v. tr. [LC] Tenir per un temps dins la boca agitant-lo (un glop d’un líquid) per rentar-se la boca, per assaborir-lo, etc.
gloquidi
m. [BO] En bot., tricoma o apèndix proveït a la punta de pues recorbades.
gloquidiat -ada
adj. [LC] [BO] Proveït de gloquidis. Un pèl gloquidiat. Un fruit gloquidiat.
glòria
1 1 f. [LC] Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. Treballar per la glòria.
1 2 f. [LC] Allò que dona aquest honor, aquesta distinció, etc. La glòria d’haver salvat la pàtria.
1 3 [LC] sense pena ni glòria V. PENA1.
2 1 f. [LC] Esplendor, esclat de la grandesa. Shakespeare és una glòria d’Anglaterra. La glòria de Grècia, de Roma. La glòria de Déu. A major honra i glòria de Déu.
2 2 f. [LC] [RE] [AR] El cel com a estat dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu.
2 3 [RE] [AR] [LC] glòria eterna [o glòria del cel, o glòria celestial] Glòria 2 2.
2 4 f. [AR] Fons de cel on es pinten resplendors, àngels, etc.
2 5 m. [RE] Càntic de la litúrgia cristiana que comença en llatí amb els mots «Gloria in excelsis Deo».
3 f. [ME] Conjunt d’anells de colors que envolten l’ombra d’un observador sobre un banc de boira o sobre un núvol.
gloriapatri
m. [RE] [LC] Versicle en honor de la Trinitat que l’Església acostuma a resar després de cada salm de la litúrgia de les hores, de certes pregàries, etc.
gloriar-se
v. intr. pron. [LC] VANAR-SE. Gloriar-se dels seus coneixements. Es glorien d’haver obtingut la victòria.
gloriejament
m. [LC] GLORIFICACIÓ.
glorieta
f. [AQ] [LC] Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses.
glorificable
adj. [LC] Digne de glorificació.
glorificació
f. [LC] Acció de glorificar; l’efecte.
glorificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que glorifica.
glorificament
m. [LC] GLORIFICACIÓ.
glorificar
1 v. tr. [LC] [RE] Conferir la glòria (a algú o a alguna cosa), fer gloriós. Glorificar els herois. Glorificar els actes heroics.
2 v. tr. [LC] [RE] Elevar a la glòria celestial. Els suplicis el van glorificar.
gloriós -osa
1 1 adj. [LC] Que dona glòria. Fets gloriosos.
1 2 adj. [LC] Digne de glòria. Els nostres gloriosos soldats. Fou una mort gloriosa.
2 adj. [RE] Que participa de l’esplendor divina, que pertany a la glòria o benaventurança. La gloriosa Verge Maria. La gloriosa ascensió del Senyor.
gloriosament
adv. [LC] D’una manera gloriosa, amb glòria.
glosa
1 f. [FLL] [LC] GLOSSA.
2 1 f. [FLL] [LC] Corranda 2.
2 2 f. [MU] Disminució d’una part del contrapunt, pròpia d’algunes composicions dels segles XVI i XVII.
2 3 f. [MU] Ampliació d’una melodia o d’un ritme.
glosada
f. [MU] Glosa llarga o sèrie de gloses.
glosador glosadora
m. i f. [FLL] [PR] [AN] Poeta popular de Mallorca i Menorca que compon, sovint d’una manera improvisada, gloses i glosats.
glosar
v. tr. [LC] Fer corrandes, cançons, (sobre algun tema, d’algun esdeveniment, etc.).
glosat
m. [LC] [MU] Glosa llarga feta per un glosador, típica de Mallorca i Menorca.
gloss-
[LC] [MD] V. GLOSSO-.
glossa
1 1 f. [FLL] [LC] Mot que requereix una explicació, especialment acompanyat d’aquesta explicació.
1 2 f. [FLL] [LC] Explicació dels mots obscurs o difícils d’un autor, d’un text.
1 3 f. [LC] Amplificació, variació, etc., d’un tema.
2 f. [FLL] [LC] Composició poètica, amplificació d’una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de versos d’aquella estrofa.
glossador glossadora
m. i f. [FLL] [PR] [LC] Persona que fa o recull glosses.
glossar
v. tr. [LC] [FLL] Aclarir el sentit (d’un mot, d’un passatge, difícils), amb una glossa o amb un comentari. El presentador glossa un fragment de la cançó.
glossari
m. [FLL] [LC] Col·lecció de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d’un autor o d’una obra.
glossemàtica
f. [FL] Corrent lingüístic que concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals.
-glòssia
[LC] Forma sufixada del mot gr. glôssa, ‘llengua’. Ex.: diglòssia, idioglòssia.
glòssic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la llengua.
glossilla
f. [AF] Caràcter d’impremta de set punts.
glossitis
f. [MD] Inflamació de la llengua.
glosso- [o gloss-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. glôssa, ‘llengua’. Ex.: glossofaringi, glossotomia, glossàlgia, glossitis, glossàntrax.
glossofaringi -íngia
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la llengua i a la faringe.
glossolàlia
1 f. [RE] Carisma propi del cristianisme primitiu consistent a expressar-se en un llenguatge inintel·ligible per als oients o, fins i tot, per al parlant.
2 f. [PS] Llenguatge inintel·ligible expressat en determinats estats hipnòtics i en processos psicòtics.
glossopeda
f. [VE] [AGR] Malaltia epizoòtica dels ramats que es manifesta per la formació d’aftes a la boca i entre les ungles.
glossopetra
f. [GL] Dent de peix fòssil que es prenia abans per una llengua de serp petrificada.
glot -a
adj. i m. i f. [LC] GOLAFRE.
glotal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la glotis.
2 adj. [ZOA] [FL] Produït a la glotis. Una consonant oclusiva glotal.
glotalitzat -ada
adj. [FL] Produït amb una oclusió de la glotis simultània a una oclusió oral, s’aplica a un so.
glotament
adv. [LC] Amb golafreria.
glòtic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la glotis.
glotis
f. [ZOA] [LC] [MD] Part de la laringe compresa entre les dues cordes vocals.
glotitis
f. [MD] Inflamació de la glotis.
glotó -ona
adj. i m. i f. [LC] GOLAFRE.
gloto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. glotta, ‘llengua’. Ex.: glotofàgia.
glotogonia
f. [FL] Ciència que estudia l’origen del llenguatge humà i les seves implicacions biològiques i culturals.
glotòleg glotòloga
m. i f. [FL] [PR] LINGÜISTA.
glotologia
f. [FL] LINGÜÍSTICA.
glotonia
f. [LC] GOLAFRERIA.
gloxínia
f. [BOS] [LC] [AGA] Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, de fulles llargament peciolades i de flors grosses i vistoses, de color purpuri, violaci o blanc, originària d’Amèrica del Sud i cultivada com a decorativa d’interior o d’hivernacle (Sinningia speciosa).
gluc-
[LC] [MD] V. GLUCO-2.
glucagó
m. [BI] [MD] Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees, que contribueix a regular el metabolisme dels glícids i dels lípids i és antagònica de la insulina.
glucan
m. [QU] [BI] Polisacàrid de reserva o estructural constituït per unitats de glucosa, com el midó, el glicogen i la cel·lulosa.
glucèmia
f. [MD] [LC] Concentració de glucosa a la sang, que normalment oscil·la entre 60 i 120 mil·ligrams per cada 100 mil·lilitres de sang total.
glúcid
m. [BI] GLÍCID.
glucina
f. [QU] OBS. Òxid de beril·li.
glucini
m. [QU] OBS. BERIL·LI.
gluco-1
[LC] [MD] V. GLICO-.
gluco-2 [o gluc-]
[LC] [MD] Prefixoide del mot glucosa. Ex.: glucorràquia, glucèmia.
glucocorticoide
m. [MD] [BI] Hormona corticoesteroide produïda per influència de la corticotropina, que regula el metabolisme dels lípids, els glícids i les proteïnes.
glucolípid
m. [QU] GLICOLÍPID.
glucòlisi
f. [BI] GLICÒLISI.
glucòmetre
m. [LC] [QU] [MD] [FIM] Densímetre per a mesurar la quantitat de sucre dissolt en un líquid.
gluconeogènesi
f. [BI] GLICONEOGÈNESI.
glucopiranosa
f. [QU] Forma cíclica de la glucosa, amb un enllaç de glucòsid intramolecular, entre els àtoms de carboni 1 i 5, que dona un anell estable de sis baules que pot ésser considerat derivat del piran.
glucoproteïna
f. [QU] GLICOPROTEÏNA.
glucopròtid
m. [QU] GLICOPROTEÏNA.
glucorràquia
f. [MD] Concentració de glucosa en el líquid cefalorraquidi.
glucosa
f. [QU] [LC] [BI] Aldohexosa molt abundant a la natura, de fórmula empírica C6H12O6, que es troba a la sang, als fruits i en altres parts de molts vegetals i també combinada en glucòsids, oligosacàrids i polisacàrids.
glucosamina
f. [QU] Amina derivada de la glucosa per substitució d’un grup OH per un grup NH2, que es troba a la quitina, a les mucoproteïnes i als mucopolisacàrids.
glucosat -ada
adj. [LC] Que conté glucosa.
glucòsid
m. [BI] [QU] Glicòsid constituït per glucosa.
glucosidasa
f. [QU] [BI] Enzim que mitjançant una hidròlisi separa residus de glucosa de l’extrem d’un oligosacàrid o un polisacàrid.
glucosúria
f. [MD] Presència de glucosa a l’orina.
glucurònic
adj. [QU] àcid glucurònic V. ÀCID.
gluma
1 f. [BO] Bràctea situada, fent parell amb una altra, a la base de les espiguetes de les gramínies.
2 f. [BO] Òrgan semblant a una gluma.
glumaci -àcia
adj. [BO] Semblant a una gluma.
glumel·la
f. [BO] Peça estèril i bracteïforme que, en nombre de dues, forma part de la flor de les gramínies.
glumèl·lula
f. [BO] Petita peça que, en nombre de dues, es troba sovint a la base de l’ovari de les gramínies i que, en esdevenir turgent, provoca l’obertura de la flor.
glumi-
[LC] Forma prefixada del mot gluma. Ex.: glumífer.
glumífer -a
adj. [BO] Que porta glumes.
glumiflor -a
1 adj. [BO] En bot., que té les espícules protegides per glumes.
2 1 f. pl. [BOS] Grup de plantes, en què de vegades s’engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i en l’estructura floral.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquest grup.
gluó
m. [FIN] Quàntum de les forces de color que uneixen els quarks entre ells per a formar els hadrons.
glutamat
1 m. [QU] Sal de l’àcid glutàmic.
2 [QU] glutamat monosòdic Additiu alimentari que intensifica el gust, de fórmula HOOCCH2CH2CH(NH2)COONa, emprat en derivats de la carn, sopes preparades i altres aliments en conserva.
glutàmic
adj. [QU] àcid glutàmic V. ÀCID.
glutamina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic, amida de l’àcid glutàmic, precursor en la biosíntesi de purines.
glutatió
m. [QU] Tripèptid que es pot descompondre per hidròlisi en cisteïna, glicina i àcid glutàmic i que freqüentment es troba en cèl·lules vegetals i animals.
glutelina
f. [BI] [QU] Component d’un grup de proteïnes vegetals que es troben en les llavors dels cereals.
gluten
m. [LC] [BI] [QU] Substància proteica del blat present a l’endosperma, que és formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina, i que s’empra com a adhesiu i com a substitut del midó.
glutenina
f. [BI] [QU] Proteïna del grup de les glutelines que es troba especialment en el blat.
gluti glútia
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les natges. Artèria glútia. Músculs glutis.
glutinós -osa
adj. [LC] [BO] Viscós, adhesiu. La llenega té el barret i el peu glutinosos.
-gnat -gnata
[LC] Forma sufixada del mot gr. gnáthos, ‘mandíbula’. Ex.: opistògnat, braquígnata.
gneis
[pl. gneissos]
m. [GL] Roca metamòrfica de gra mitjà, caracteritzada per la foliació sovint molt neta, amb bandes de minerals clars alternant amb altres de minerals foscos, que per la seva composició recorda el granit.
gnèissic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al gneis.
2 adj. [GL] Que conté gneis.
gneissoide
adj. [GL] Que s’assembla al gneis.
gnetàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes de la classe dels gnetòpsids, constituïda pel gènere Gnetum, que comprèn lianes, arbustos o, més rarament, arbres, propis de la selva plujosa tropical, d’amples fulles penninèrvies persistents i flors petites en inflorescències espiciformes.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
gnetates
f. pl. [BOS] GNETÒPSIDS.
gnetòpsids
1 m. pl. [BOS] Classe de plantes del grup de les gimnospermes, relativament evolucionades, que engloba plantes de fulles simples i flors unisexuals amb un periant rudimentari, com les efedres i la welwítsquia.
2 m. [BOS] Individu d’aquesta classe.
gnom
m. [AN] [LC] Ésser fabulós, en figura de nan, que viu a les parts interiors de la terra i és guardià de les mines.
gnòmic -a
1 adj. [FLL] Que conté màximes.
2 adj. [FLL] Que compon màximes. Poetes gnòmics.
3 adj. [FLL] Pertanyent als poetes gnòmics.
gnomologia
1 f. [FLL] Col·lecció o tractat d’aforismes.
2 f. [FLL] Ús de màximes en escriure o parlar.
gnomològic -a
adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a la gnomologia.
gnòmon
m. [FIA] [IMI] Estil o tija que per la posició i llargària de la seva ombra serveix com a indicador de l’hora, de l’altura del sol, etc.
gnomònic -a
1 adj. [FIA] [IMI] Relatiu o pertanyent als gnòmons.
2 f. [IMI] [FIA] Art o ciència dels rellotges de sol.
gnoseologia
f. [FS] Teoria filosòfica del coneixement.
gnosi
f. [RE] Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’ésser humà.
-gnòsia
[LC] Forma sufixada del mot gr. gnôsis, ‘coneixement’. Ex.: baragnòsia.
gnòstic -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la gnosi o al gnosticisme.
2 adj. i m. i f. [RE] Que professa el gnosticisme.
gnosticisme
m. [RE] Conjunt d’escoles jueves i cristianes dels primers segles de la nostra era, que professaven la salvació per la gnosi.
goa
f. [TRA] GÚA.
gobelet
m. [JE] [LC] Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, especialment el de llauna, coure o altre material opac, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.
gobi
1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels ciprínids, de no més de 15 centímetres, de color bru verdós amb una sèrie de taques fosques sobre els flancs, amb un parell de barbellons, que ha estat introduït en els nostres rius (Gobio gobio).
2 m. [ZOP] Peix de diverses espècies del gènere Gobius, de la família dels gòbids, amb el cap gros i les aletes ventrals unides formant una ventosa. Gobi d’alga. Gobi de roca.
3 [ZOP] [LC] gobi de fang CALACABOT.
gòbids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ulls a la part superior del cap i molt junts, aletes pelvianes unides formant una ventosa feble, generalment de menys de 15 centímetres, de coloració mimètica i poc vistosa, en general bentònics i propis de la zona litoral a poca profunditat.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
gobiesòcids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el cap deprimit i eixamplat a la part posterior, amb un potent òrgan adhesiu situat sobre el ventre entre les aletes ventrals, normalment de menys de 7 centímetres, que viuen en aigües litorals molt poc profundes, que inclou el xucladits.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
gòbit
m. [LC] [ZOP] GOBI.
godall
m. [ZOM] [AGR] [LC] GARRÍ.
godalla
f. [AGA] [LC] DALLA.
godallada
f. [AGR] GARRINADA.
godallar
v. intr. [ZOA] [AGR] [LC] GARRINAR.
godí
m. [ZOM] [AGR] [LC] GARRÍ.
godinar
v. intr. [ZOA] [AGR] [LC] GARRINAR.
gódua
f. [BOS] [LC] Arbust de la família de les papilionàcies, de tiges verdes poc folioses i solcades, flors grogues i llegum comprimit negrós, que es fa sobretot a les terres plujoses de l’Europa occidental, on forma sovint extenses bosquines (Sarothamnus scoparius o Cytisus scoparius).
goècia
f. [AN] MÀGIA NEGRA.
goethita
f. [GLM] Mineral, òxid de ferro, de fórmula FeO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic, té hàbit fibrós, és de color bru, forma part de la limonita i és molt corrent a les roques sedimentàries.
goètic -a
adj. [AN] Relatiu o pertanyent a la goècia.
gofrar
v. tr. [IMI] [LC] [AF] Gravar en relleu dibuixos (sobre teixits, pells, etc.), valent-se de motllos calents.
gofrat
m. [IMI] [LC] Operació de gofrar.
gofratge
m. [AF] GOFRAT.
gogista
1 m. i f. [AN] [FL] [LC] Col·leccionador de goigs.
2 m. i f. [AN] [PR] [FLL] Autor de goigs.
gogístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als goigs.
goig
1 1 m. [LC] [RE] Emoció causada per la contemplació d’una cosa que plau granment, per l’esperança d’obtenir allò que abelleix, per l’adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre’l.
1 2 [LC] fer goig una cosa Fer bo de mirar-la per la seva ufana, la seva bellesa, etc. Aquest jardí fa goig.
1 3 [LC] fer goig a algú una cosa Abellir-li la seva adquisició o obtenció. Si aquest vestit no et fa goig, queda-te’n un altre.
1 4 [LC] goig sense alegria Esperança frustrada.
1 5 [LC] no fer goig a algú una cosa Esperar-ne alguna cosa de desagradable, d’enutjós, etc.
1 6 [LC] bon goig que Contents podríem estar si.
2 m. pl. [FLL] [AN] [LC] Composició poètica en llaor de la Verge o d’un sant.
goja
f. [AN] [LC] FADA.
gojaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que canta goigs.
gojar
v. tr. [AN] [LC] Fadar, embruixar.
gojós -osa
adj. [LC] Que sent goig.
gojosament
adv. [LC] Amb goig.
gol
1 m. [SP] [LC] Porteria 2.
2 m. [SP] [LC] Acte de fer passar la pilota o la bola per la porteria.
gola
1 1 f. [ZOA] [MD] Part anterior del coll. Penjar per la gola.
1 2 f. [ZOA] [MD] Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l’esòfag. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola.
1 3 f. [ZOA] Boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com una gola de llop.
2 1 f. [GG] Pas estret d’entrada a certs indrets. La gola del port, d’un riu. La gola de l’avenc, de l’abisme.
2 2 f. [GL] Paratge de molta profunditat en el curs d’un riu.
2 3 f. [GL] Grau 1 3.
3 f. [LC] [RE] Apetit desordenat de menjar i beure. El pecat de gola. Contra gola temprança.
4 1 f. [ED] Coll fort proveït d’una petita valona de tela blanca emmidonada.
4 2 f. [DE] Mitja lluna de metall que portaven penjant del coll, com a insígnia, els oficials de l’exèrcit quan estaven de facció.
5 f. [AQ] [IMF] Motllura el perfil de la qual es compon de dos arcs del mateix radi, còncava a la part superior i convexa a l’inferior.
6 f. [DE] Línia recta que uneix els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.
7 f. [BOS] [AGA] CONILLETS.
golada
f. [LC] [AGR] Porció de líquid que llança un animal per la gola.
golafre
adj. i m. i f. [LC] Que menja molt, d’un apetit insaciable.
golafrejar
v. intr. [LC] Menjar com un golafre.
golafreria
f. [LC] Qualitat de golafre.
golanegre -a
adj. [ZOO] Que té la gola negra. Passerell golanegre.
gola-roig -roja
adj. [ZOO] Que té la gola roja. Piula gola-roja.
golejador golejadora
m. i f. [SP] Jugador que es caracteritza per la seva capacitat de marcar gols.
golejar
v. tr. [SP] Un equip, marcar molts més gols que (l’equip contrari) en un partit.
goleró
1 1 m. [GL] [LC] Pas obert en un cingle.
1 2 m. [GL] Gorg 1.
2 m. [DE] Peça de l’armadura destinada a cobrir i defensar la part anterior del coll.
3 m. [AGP] Part més estreta de la mànega en un art de bou.
goleta
1 f. [TRA] [LC] Nau, la forma clàssica de la qual té dos o més arbres de dues peces i va aparellada principalment amb veles de tall.
2 f. [IMF] Eina de fuster, del grup dels ribots, amb el tall corbat convenientment per a fer goles.
golf1
m. [GL] [LC] [GG] Porció gran de mar voltada parcialment de terra. Golf de Roses.
golf2
m. [SP] [LC] Joc de pilota que consisteix a anar introduint en una sèrie de forats, distribuïts al llarg d’un circuit accidentat, una pilota, mitjançant una successió de cops efectuats amb un bastó adequat.
golfa
f. [AQ] [LC] Part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc.
golfàs
m. [ZOP] Tonyina jove.
golfista
m. i f. [SP] [PR] Persona que practica el golf.
golfístic -a
adj. [SP] Relatiu o pertanyent a l’esport del golf.
golfo
m. [AQ] [LC] [IMF] Conjunt de dues peces de metall, enllaçades per un piu de l’una que es fica i gira dins de l’ull de l’altra, que serveix per a sostenir la fulla d’una porta o d’una finestra i permet que aquesta pugui obrir-se i tancar-se.
goliard
m. [PR] [HIH] A l’edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d’estudi, de guany, i a la recerca d’una vida lliure i joiosa.
goliardesc -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als goliards. Vida goliardesca.
goll
m. [MD] [LC] Tumefacció de la glàndula tiroide que origina una prominència a la cara anterior del coll.
golleta
f. [ZOP] LLENGUADO MENUT.
gollut -uda
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que té goll.
2 adj. i m. i f. [MD] Que té el sotabarba molt prominent.
golós -osa
adj. [LC] Que té un apetit desordenat.
golosament
adv. [LC] Amb golosia.
golosia
f. [LC] Apetit desordenat, desig desordenat de qualsevol cosa.
goludament
adv. [LC] VORAÇMENT.
golut -uda
adj. [LC] D’apetit insaciable. Era goluda de fruites seques i tendres.
goma
1 1 f. [QU] [IQ] Substància d’alt pes molecular que en contacte amb l’aigua s’infla i forma una gelatina o una solució col·loidal viscosa.
1 2 [ECO] goma d’enganxar Substància que serveix per a unir o adherir.
2 1 f. [AGA] Exsudació dels arbres, de caràcter gomós, generalment deguda a malalties variades.
2 2 f. [LC] [IQ] [ECO] [QU] [FIF] CAUTXÚ. Goma per a pneumàtics.
2 3 [IQ] goma amoníaca Resina aromàtica que es presenta en forma de grumolls grocs, de sabor acre i repugnant, obtinguda de l’umbel·lífera Dorema ammoniacum.
2 4 [ECO] [IQ] [BOS] goma aràbiga Goma obtinguda per exsudació del tronc de l’acàcia Acacia senegal i altres arbrets afins, propis de terres àrides del nord d’Àfrica, emprada com a adhesiu, emol·lient i emulsionant.
2 5 [IQ] [ECO] [LC] [FIF] [QU] goma elàstica CAUTXÚ.
2 6 [IMF] [QU] [LC] [BOS] goma laca Laca 1.
2 7 [QU] [IQ] [LC] [BOS] goma resina Producte secretat per alguns vegetals, constituït per una resina i olis essencials.
3 1 f. [ECO] Anella de cautxú que serveix per a subjectar llapis, papers, etc.
3 2 [ECO] [LC] goma d’esborrar a) Substància feta a base de cautxú i emprada per a esborrar.
3 2 [ECO] [LC] goma d’esborrar b) Peça feta d’aquesta substància.
3 3 [LC] [IMI] goma escuma Material semblant a l’esponja amb què es fabriquen matalassos, coixins, etc.
4 f. [MD] Tumor generalment d’origen sifilític.
5 1 f. [LC] Conjunt de gomosos.
5 2 f. [LC] Ostentació del gomós.
5 3 [LC] fer goma Presumir 2.
goma-2
f. [IQ] [QU] Explosiu fet a base de ciclonita, de color verdós i insensible als xocs.
gomat -ada
adj. [QU] Que conté goma. Diaquiló gomat. Cera gomada.
gomboldar
1 v. tr. [LC] Tenir sol·lícitament cura (d’algú) fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer. Morta la seva filla, pobre vellet, qui el gomboldarà?
2 tr. [LC] Posar (alguna cosa) en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?
gomboldatge
m. [LC] Acció de gomboldar.
gomet
m. [ZOO] Individu adult del martinet menut.
gomfals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, carnosos, al qual pertanyen el got de vi i els peus de rata.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
gomfolita
f. [GL] Conglomerat massís que es troba en terrenys del miocè.
gomfosi
f. [ZOA] [MD] Articulació en què un cos dur, com ara un os o una dent, encaixa i queda fix.
gomífer -a
adj. [LC] [QU] Que produeix goma.
gomós -osa
1 1 adj. [LC] [QU] Que és de la natura de la goma. Una substància gomosa.
1 2 adj. [LC] [QU] Que sembla goma.
2 adj. [MD] Que pateix de gomes.
3 m. [LC] Home exageradament curós en el vestir i que segueix rigorosament la moda.
gomosi
f. [AGA] [AGF] Malaltia dels arbres caracteritzada per la presència de nòduls gomosos a l’escorça i als fruits.
gomositat
f. [LC] [QU] Qualitat de gomós.
gon-
[LC] [MD] V. GONO-.
-gon -gona
[LC] Forma sufixada del mot gr. gônia, ‘angle’. Ex.: octògon, hexàgon, tetràgona.
gònada
f. [ZOA] [MD] Glàndula sexual productora de gàmetes masculins o femenins i sintetitzadora d’hormones sexuals.
gonadal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les gònades.
gonadotròpica
adj. [MD] [BI] hormona gonadotròpica V. HORMONA.
góndol
m. [TRA] Anella del joc sobirà de la ferramenta del timó que va a la roda i casa amb l’agullot.
góndola
f. [TRA] [LC] Embarcació llarga, estreta, de poc fons, alta de popa i de proa, usada en els canals de Venècia.
gondoler gondolera
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Persona que mena una góndola.
gonella
f. [LC] [HIH] Túnica llarga cenyida a la cintura duta antigament per homes i dones.
goneta
f. [TRA] Vela situada damunt del velatxo i de la gàbia.
gonfanó
1 m. [HIH] [DE] [LC] [HIG] Estendard usat com a insígnia de guerra a l’edat mitjana. El gonfanó papal.
2 m. [HIH] [LC] [HIG] Estendard 2 1.
gonfanoner gonfanonera
1 m. i f. [HIH] [LC] [PR] Persona que porta un gonfanó.
2 m. [HIH] [PR] [LC] Dignitat conferida pel poder eclesiàstic a prínceps, reis o nobles per a custodiar el gonfanó de l’Església.
gong
m. [MU] [LC] Instrument de percussió format per un disc de metall de vores alçades que, copejat, produeix un so fort i ressonant.
gongorí -ina
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al poeta Luis de Góngora.
2 adj. [FLL] Gongorista 1.
gongorisme
1 m. [LC] [FLL] Corrent literari castellà, concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora.
2 m. [FLL] Afectació de l’estil que defuig l’expressió natural dels conceptes i es plau a usar mots estranys, girs forçats, etc.
gongorista
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al gongorisme.
2 m. i f. [FLL] Persona donada al gongorisme.
-goni
[LC] Forma sufixada del mot gr. gónos, ‘procreació’, emprada per a indicar les cèl·lules germinals i els òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que les originen. Ex.: arquegoni, carpogoni, oogoni.
-gonia
[LC] Forma sufixada del gr. -gonía, derivat del mot gígnesthai, ‘generar’. Ex.: pecilogonia.
goniatit
m. [GLP] Gènere de cefalòpodes ammonoïdeus, amb la conquilla enrotllada en espiral i plana, especialment important al paleozoic.
gonidi
m. [BO] Cèl·lula algal que forma part d’un liquen.
gonimoblast
m. [BO] CARPOSPORÒFIT.
gonió
m. [DE] Túnica de malles o d’escates usada antigament per a protegir el cos.
gonio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gônía, ‘angle’. Ex.: goniògraf.
goniògraf
m. [AQ] Aparell per a determinar gràficament angles sobre un pla, sense indicar-ne el valor en graus.
goniòmetre
m. [FIM] [GL] Aparell per a mesurar angles, especialment dels cristalls.
goniometria
f. [FIM] [GL] Mesurament d’angles.
goniomètric -a
1 adj. [FIM] Relatiu o pertanyent a la goniometria.
2 adj. [FIM] Determinat per mitjà del goniòmetre.
gono- [o gon-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. gónos, ‘esperma’, ‘aparell reproductor’. Ex.: gonorrea, gonococ, gonòcit, gonacràcia.
gonòcit
m. [BI] Cèl·lula sexual immadura.
gonococ
m. [BI] Bacteri gramnegatiu que es presenta en forma de diplococ i produeix la blennorràgia.
gonocòccia
f. [MD] Malaltia causada per una infecció de gonococs.
gonoducte
m. [ZOA] Conducte pel qual es desplacen les cèl·lules reproductores.
gonorreic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la gonorrea.
gord -a
1 1 adj. [LC] CORPULENT.
1 2 adj. [LC] Grosser, no gens delicat.
2 adj. [LC] [ED] Endurit per manca d’humitat. Pa gord, coca gorda.
gordià
adj. [LC] nus gordià V. NUS.
gordiacis
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats del grup dels nematohelmints formada per cucs no segmentats i filamentosos, que viuen a la mar i en aigües dolces.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
gorg
1 m. [GL] [LC] [GG] Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el curs.
2 1 m. [GL] Estanyol no permanent que s’allarga seguint l’eix del llit major d’un curs d’aigua.
2 2 m. [GL] Estany de muntanya relativament petit.
gorga2
f. [MD] ANT. Gola 1 2.
gorgera
1 f. [HIH] [DE] Peça de l’armadura que protegia la gola.
2 f. [ED] [LC] Adorn del coll fet amb tela a plecs, randes, etc., usat antigament.
3 f. [ZOA] [AGR] Papada d’un animal, especialment del porc.
gorgerí
m. [HIH] [DE] Peça de l’armadura que s’ajustava al coll.
gorgònia
f. [ZOI] Invertebrat cnidari del grup dels alcionaris.
gorgonzola
m. [HO] Formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta semitova viada d’un color blau i de gust lleugerament picant, originari del municipi italià de Gorgonzola.
gorgorà
m. [IT] Antic teixit de seda, sense dibuix, de trama molt gruixuda, de manera que sembla fet amb cordill.
gorguet
m. [ED] [LC] CAPIROT.
gori-gori
m. [LC] POP. Cant fúnebre dels enterraments.
goril·la
1 1 m. [ZOM] [LC] Mamífer primat de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis (Gorilla gorilla).
1 2 [ZOM] [LC] goril·la de costa Goril·la d’una subespècie que viu a la conca del Congo (Gorilla gorilla ssp. gorilla).
1 3 [LC] [ZOM] goril·la de muntanya Goril·la d’una subespècie que viu al Gabon, al Camerun i a l’oest del Congo (Gorilla gorilla ssp. beringei).
2 m. i f. [LC] Guardaespatlles 2.
gorja
1 f. [ZOA] [MD] [LC] Gola 1 2.
2 1 f. [GL] [LC] Pas estret entre cingleres.
2 2 f. [GL] AVENC.
3 f. [BO] Estrenyiment d’un calze gamosèpal, d’una corol·la gamopètala, etc.
4 1 f. [EI] Coll o ranura d’una peça.
4 2 f. [IMF] Acoblament de les dues fulles d’una porta o finestra.
5 1 f. [IMI] [IMF] Peça mòbil de metall a l’interior d’un pany que accionada per la clau permet córrer el pestell.
5 2 f. [IMI] Dent d’una clau que en girar mou les gorges del pany.
gorjada
f. [GL] [LC] ENGORJADA.
gorjal
1 m. [HIH] [DE] Part de l’armadura que cobria el coll.
2 m. [ED] [LC] Part de la vestidura d’un sacerdot que circumda el coll.
gorjut -uda
adj. [LC] Golut, golafre.
gormand -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HO] Que té afecció per al bon menjar.
2 adj. i m. i f. [LC] [HO] Que té afecció a una menja determinada. Els gats són gormands de sardines.
3 adj. i m. i f. [LC] Molt menjador.
gormandejar
v. intr. [LC] Ésser gormand.
gormanderia
f. [LC] Qualitat de gormand.
gorra
1 1 f. [ED] [LC] Lligadura de tela, pell o punt sense ales ni copa, generalment amb visera.
1 2 f. [ED] [LC] Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i s’hi assegura amb vetes lligades sota la barba.
1 3 [ED] [LC] gorra de cop Gorra de palla que porten els infants amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap.
2 1 f. [LC] fer una gorra a algú Fer alguna cosa per la qual hom hauria de pagar i que no li costa res perquè ho paga un altre.
2 2 [LC] de gorra loc. adv. Pagant altri.
gorrada
f. [LC] Salutació llevant-se la gorra.
gorrejar
v. intr. [LC] Menjar, beure, etc., de gorra.
gorrer gorrera
m. i f. [LC] Persona que és afectada a gorrejar.
gorreter gorretera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven gorres.
gorreteria
f. [IMI] [LC] Obrador o botiga de gorreter.
gorrí
m. [LC] [ZOM] GARRÍ.
gos
[pl. gossos]
1 1 m. [ZOM] [AGR] Mamífer carnívor de la família dels cànids, tingut en domesticitat des dels temps prehistòrics, animal molt intel·ligent i fidel als humans, les varietats del qual difereixen granment entre elles per la grandària, la forma, el pelatge, el color, etc. (Canis familiaris). Gos llebrer, coniller, perdiguer, de pastor, de ramat, d’aigua, de caça, de falda, peter, de parada o de mostra, de rastre, tofoner. El gos lladra, clapeix, udola, borda, grinyola. Fidel com un gos.
1 2 [LC] [ZOM] gos d’atura Gos que serveix per a guiar el ramat.
1 3 [SP] gos de presa Gos fort que no deixa anar la presa que ha agafat amb les dents.
1 4 [LC] [ZOM] gos esquimal Gos gran de pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al morro, utilitzat com a animal de tir per als trineus.
1 5 [LC] gos pigall Gos ensinistrat que acompanya una persona cega.
1 6 [LC] ésser el gos d’algú Ésser el seu servidor o seguidor submís, incondicional.
1 7 [LC] estar com el gat i el gos V. GAT.
1 8 [LC] gos que lladra no mossega Els qui criden molt i amenacen no solen escometre.
2 1 m. i f. [LC] [fem. gossa] Persona mandrosa.
2 2 m. [LC] PERESA. Tenia gos d’escriure.
3 1 m. pl. [BOS] [AGA] CONILLETS.
3 2 m. pl. [BOS] ESPINA-XOCA.
gosadament
adv. [LC] AUDAÇMENT.
gosadia
f. [LC] AUDÀCIA.
gosar1
v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t’ho.
gosar2
m. [LC] Acció de gosar. Ningú no tenia el gosar d’acostar-s’hi.
gosat -ada
adj. [LC] AUDAÇ.
gossa
f. [ZOM] [LC] Femella del gos.
gossada
f. [ZOA] [SP] [LC] Conjunt de gossos, especialment que cacen plegats.
gosser gossera
m. i f. [SP] [LC] [PR] Persona que mena una gossada.
gosset
m. [ZOM] gosset de les praderies Mamífer rosegador del gènere Cynomys, de la família dels esciúrids, que és excavador i emet un crit semblant al lladruc d’un gos i viu en colònies al centre i al nord d’Amèrica.
gossets
1 m. pl. [BOS] Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades i flors en raïm terminal foliós, semblants a les dels conillets però molt més petites, que es fa als prats secs i als conreus de secà (Antirrhinum orontium o Misopates orontium).
2 m. pl. [BOS] [AGA] CONILLETS.
3 m. pl. [BOS] ESPINA-XOCA.
4 m. pl. [BOS] LLAPASSA BORDA.
got1
1 1 m. [ED] Vas de vidre, de metall, etc., cilíndric o lleugerament cònic, sense peu, que serveix per a beure. Porteu una ampolla de vi i tres gots.
1 2 m. [HO] [LC] Quantitat de líquid que cap en un got. S’ha begut dos gots d’aigua.
2 m. [TRA] GÓNDOL.
3 m. [BOB] got de vi Bolet comestible de l’ordre de les gomfals, de color lila, de cos cònic truncat que, en envellir, pren forma de copa i es torna bru (Gomphus clavatus).
got2 goda
1 m. i f. [HIH] Individu d’un antic poble germànic que en les primeres centúries del cristianisme envaí gran part de l’Imperi romà, la branca occidental del qual establí, a Hispània i a la Gàl·lia meridional, la monarquia visigòtica.
2 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent als gots.
gota
1 1 f. [LC] Petita quantitat d’un líquid que cau formant una massa esfèrica o esferoidal. Gotes de pluja. Les gotes de suor li queien cara avall. Assemblar-se com dues gotes d’aigua. Una gota de sang. Vessar la sang fins a l’última gota. Vessar un líquid gota a gota.
1 2 [LC] caure a algú la gota del nas Rajar-li mucositat.
1 3 [LC] [ME] caure gotes Ploure a gotes molt disseminades.
1 4 [LC] ésser la gota que fa vessar el vas Un greuge, una molèstia, etc., ésser el que fa que hom no pugui endurar més una cosa.
1 5 [LC] no restar una gota de sang a les venes Expressió amb què es pondera l’espant o el terror d’una persona.
2 m. [MD] gota a gota Sistema d’administració, mesurada i lenta, d’un líquid medicinal, bé en el recte, bé dins un vas sanguini.
3 f. pl. [MD] Forma farmacèutica en què es presenten alguns medicaments líquids per tal de facilitar-ne la dosificació mitjançant el comptagotes. Li han receptat unes gotes.
4 f. [LC] Petita porció d’un líquid. Com vols que li hagi fet mal, una gota de vi que ha pres?
5 1 f. [AQ] Element decoratiu de l’entaulament dòric en forma de petit prisma trapezial, situat sota un llistó que es troba sota el tríglif.
5 2 f. [HIG] En heràld., moble en forma de llàgrima o gota.
6 f. [ME] gota freda Depressió atmosfèrica freda en altura les característiques de la qual s’originen en la circulació de la troposfera mitjana o alta i que en superfície no es correspon amb una zona depressionària.
7 1 f. [MD] Malaltia caracteritzada per crisis inflamatòries molt doloroses de les parts fibroses i lligamentoses de les articulacions, en què es formen dipòsits de cristalls d’àcid úric.
7 2 [MD] gota serena AMAUROSI.
7 3 [MD] gota ciàtica CIÀTICA.
8 adv. [LC] GENS. No hi veig gota. No té gota de paciència.
gotellada
f. [LC] [ME] Pluja de curta durada de gotes grosses i espaiades.
gotellera
f. [LC] GOTERA.
gotellim
m. [LC] PLOVISQUEIG.
gotellimar
v. intr. [LC] PLOVISQUEJAR.
gotera
1 f. [LC] [AQ] Degotall, especialment el produït en un sostre, una coberta, etc. Quan plou fort, tenim goteres en aquesta habitació.
2 f. [LC] [AQ] Esquerda o forat en un sostre, una coberta, etc. Si no adoben la teulada, s’hi faran goteres.
goteró
m. [IMF] [AQ] TRENCAAIGÜES.
gotets
m. pl. [BOS] [LC] JUSQUIAM.
gòtic -a
1 adj. [HIH] [FL] [LC] Relatiu o pertanyent als gots.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua germànica parlada pels gots.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gòtic. Versió gòtica de la Bíblia.
3 1 adj. [HIH] [AR] [LC] Característic de la baixa edat mitjana.
3 2 adj. [AQ] [AR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’art, a l’estil arquitectònic, estès per Europa des del segle XII al Renaixement. Arquitectura gòtica. Una església gòtica. Un retaule gòtic.
3 3 m. [AR] Art o estil arquitectònic gòtic.
goticista
adj. i m. i f. [AR] Afeccionat a l’estil gòtic, que imita l’estil gòtic.
goticitat
f. [AR] Qualitat de gòtic.
goticitzant
adj. [AR] Que tendeix a l’estil gòtic o en té reminiscències.
gotimall
m. [LC] DEGOTALL.
gotirló
m. [LC] [MD] GOLL.
gotós -osa
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la malaltia de la gota.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de gota.
gotxa
f. [LC] [AGR] [ZOM] Truja 1.
gotzo -a
adj. [LC] Obès i panxarrut. Un home baixet i gotzo.
gouda
m. [HO] Formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta semidura i en forma de roda, originari de Gouda.
govern
1 m. [PO] [LC] Acció de governar; l’efecte. El govern d’una nau. Ella té el govern de la casa. El govern dels estats.
2 1 m. [PO] [LC] [AD] Organisme en el qual resideix el poder executiu de l’Estat, format per ministres i dirigit per un president o un primer ministre. Un canvi de govern.
2 2 m. [PO] [LC] [AD] Organisme que deté el poder polític en una ciutat o en una província. El govern municipal.
2 3 [PO] [LC] [AD] govern d’unitat nacional Govern constituït per membres pertanyents a la majoria o a la totalitat dels partits polítics d’un país, amb el propòsit de superar una situació de crisi greu.
3 m. [PO] [LC] Forma política segons la qual un estat és governat. Un govern monàrquic, republicà.
governabilitat
f. [LC] Qualitat de governable. La governabilitat de l’Estat.
governable
adj. [LC] [PO] Que pot ésser governat.
governació
1 f. [PO] [LC] GOVERNAMENT.
2 f. [PO] Departament ministerial del Govern central i dels governs autonòmics a l’Estat espanyol.
3 f. [GG] Divisió administrativa d’Egipte i de Tunísia.
governador -a
1 1 adj. i m. i f. [PO] [LC] [PR] Que governa, especialment una província, una ciutat, etc., en nom del sobirà. El governador de Menorca.
1 2 [AD] [PR] [DR] governador civil Representant permanent del Govern en una província, al qual correspon la direcció i la coordinació de l’Administració civil de l’Estat a l’esmentat àmbit territorial.
1 3 [PR] [AD] [DE] governador militar Oficial que exerceix el comandament de les forces militars d’una província militar.
2 m. [HIH] [PR] governador general a) Antic càrrec creat com a substitució del de procurador general i vinculat a l’hereu de la Corona catalanoaragonesa.
2 [HIH] [PR] governador general b) En territoris de jurisdicció baronial, funcionari designat pel baró amb jurisdicció sobre els batlles i assistit per una cort pròpia.
governall
m. [TRG] [TRA] Aparell o dispositiu que serveix per a governar una nau, un aeroplà, etc.
governament
1 m. [LC] [PO] Acció de governar; l’efecte.
2 m. [LC] [PO] Exercici del govern.
governamental
adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al governament de l’Estat.
governant
adj. i m. i f. [PO] [LC] Que governa, especialment que té la direcció política d’un estat.
governar
1 1 v. tr. [TRA] Dirigir amb el timó (una nau). El mariner que governava l’embarcació.
1 2 v. tr. [TRG] PER EXT. Governar un vehicle, un avió.
1 3 intr. [TRA] La nau, obeir el timó.
2 tr. [LC] Dirigir la conducta (d’algú o d’alguna cosa). El seu germà mai no ha sabut governar la família. Saber governar les passions. No et saps governar a tu mateix i vols governar els altres. Ací, és el fill qui governa; no el pare.
3 tr. [PO] Dirigir els afers (d’un estat). Els que llavors governaven Espanya. Qui governava en aquella època? L’art de governar.
4 tr. [LC] Mantenir 2. Pobra! Viuda i amb quatre criatures per governar.
governatiu -iva
adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al govern.
governativament
adv. [PO] [LC] Per procediment governatiu.
gra
1 1 m. [BOS] [AGA] Fruit dels cereals, com el blat, l’ordi, el sègol, la civada, el blat de moro, etc.
1 2 m. [AGA] Conjunt dels fruits o llavors de diverses plantes alimentoses separats de l’espiga, de la tavella, etc.
1 3 m. [AGA] Baia d’un raïm, d’un penjoll de riber, etc.
1 4 m. [AGA] Llavor petita. Un gra de mostassa. Un gra de cascall.
1 5 m. [AGA] Part o llavor de certs fruits. Un gra de magrana. Un gra de cafè.
1 6 m. [AGA] Part de certs bulbs. Un gra d’all.
2 1 m. [LC] Tros petit, més o menys rodó, d’una substància qualsevol, especialment el perforat per enfilar-lo. Els grans d’un rosari, d’un collaret.
2 2 [LC] un gra massa Una mica massa.
3 1 m. [GL] Partícula 1. Gra de sorra. Gra de pebre. Gra de sucre.
3 2 m. [GL] Partícula mineral d’un sediment o d’una roca ígnia, de dimensions compreses entre 2 mil·límetres i 1/16 de mil·límetre.
3 3 [GL] [ML] gra cristal·lí Element monocristal·lí d’un agregat homogeni que no té eix de simetria.
3 4 m. [ML] Cristall més o menys polièdric que és part fonamental de l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
4 m. [LC] Forma d’agregació de les partícules constituents d’una substància que determina la seva major o menor aspror al tacte, la seva duresa. Una pedra, un marbre, de gra fi.
5 1 m. [LC] Punt en relleu en una superfície, comparable a un petit gra.
5 2 [IQA] gra natural Gra propi de la flor del cuir que no ha estat modificat.
6 1 m. [MD] Petita lesió cutània, element eruptiu primari propi de la fol·liculitis i de la pústula fol·licular.
6 2 m. [MD] Formació orgànica, normal o patològica, que pel seu aspecte recorda les llavors dels cereals.
6 3 m. [MD] Petit tumor que neix en alguna part del cos i cria pus.
7 m. [AGF] Defecte del suro que es manifesta en uns forats plens de polsim.
8 m. [TRA] gra d’ordi a) Nus de pescador més petit que la pinya de rosa.
8 [ML] gra d’ordi b) Estri metàl·lic amb una o més canals en forma de V que serveix per a suportar peces rodones.
9 1 m. [FIM] [MD] Pes igual a la vint-i-quatrena part d’un escrúpol.
9 2 m. [NU] Pes equivalent a una trenta-sisena part de l’argenç.
10 1 m. [NU] Vint-i-quatrena part del diner de llei.
10 2 m. [NU] Moneda de metalls i valors diversos usada a l’àmbit de Nàpols i Sicília durant els períodes medieval i modern.
11 m. [AGP] Mesura de la grandària del peix, generalment peix blau, que s’expressa amb el nombre d’exemplars que entren en un quilogram.
graben
m. [GG] [GL] Estructura tectònica formada per un o més blocs abaixats respecte dels blocs adjacents.
gràcia
1 1 f. [LC] Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, d’algú. Ballar amb gràcia.
1 2 f. [LC] Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Tenir gràcia a ballar. No tenir gràcia a fer una cosa.
1 3 f. [LC] Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, l’espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat, etc., no per la força, la potència, la sublimitat. Una persona plena de gràcies.
1 4 [LC] fer gràcia a) Algú o alguna cosa, plaure, especialment per la seva gràcia o gràcies. En aquesta edat, les preguntes dels infants fan gràcia.
1 4 [LC] fer gràcia b) Irònicament, causar sorpresa, irritació, etc. El nen vol un tambor: pots comptar la gràcia que em fa!
1 5 [LC] no fer gràcia una cosa Desplaure, desvetllar recel, etc.
1 6 [LC] no tenir cap gràcia una cosa Ésser desplaent, molesta, etc.
2 1 f. [LC] Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Estar en gràcia prop del rei. Caure en gràcia a algú.
2 2 f. [LC] Allò que és acordat a algú per ésser-li agradable, sense ésser-li estrictament degut. Demanar una gràcia. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Obtenir una gràcia. Demanar alguna cosa a algú com una gràcia, com a gràcia. Una gràcia de caritat.
2 3 f. [RE] Ajut sobrenatural que, segons el cristianisme, Déu concedeix a la persona per a l’exercici del bé i l’abast de la benaventurança. Rei per la gràcia de Déu i la constitució. Implorar la divina gràcia.
2 4 f. [RE] Absència de pecat mortal. Viure, morir, en gràcia de Déu.
3 1 f. [LC] Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.
3 2 [LC] fer gràcia d’alguna cosa No exigir-la. Li va fer gràcia dels diners que li devia.
4 1 f. pl. [LC] Testimoniatge d’agraïment. Donar les gràcies a algú d’alguna cosa, per alguna cosa. Acció de gràcies. Gràcies! Moltes gràcies! Gràcies a Déu.
4 2 [LC] donar gràcies a algú Atribuir-li un resultat favorable, un mèrit.
4 3 [LC] gràcies a loc. prep. MITJANÇANT. Ho heu obtingut gràcies a la seva intervenció.
4 4 [LC] gràcies a Déu que… Expressió emprada per a manifestar que ens felicitem d’alguna cosa.
graciable
adj. [LC] Que pot ésser graciat.
graciar
v. tr. [LC] Indultar 1.
gràcil
adj. [LC] Prim i delicat.
gracilitat
f. [LC] Qualitat de gràcil.
gracíola
f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les escrofulariàcies, de fulles oposades, lanceolades i dentades, i flors axil·lars, blanques o rosades amb el tub groguenc i amb els lòbuls disposats en dos llavis, emprada en medicina com a purgant i vomitiu, que es fa en prats humits i a les vores de corrents d’aigua (Gratiola officinalis).
graciós -osa
1 1 adj. [LC] Que plau i atreu per la seva gràcia. Ser graciós en el caminar, en l’enraonar.
1 2 adj. [LC] Ple de gràcia. Tenir un caminar, un enraonar, graciós.
2 1 adj. [LC] Concedit com una gràcia. Un do graciós.
2 2 adj. [LC] Que acorda una gràcia. Sa Graciosa Majestat.
graciosament
adv. [LC] D’una manera graciosa, amb gràcia.
graciositat
1 f. [LC] Qualitat de graciós.
2 f. [LC] Perdó, indulgència, etc., acordats graciosament.
-grad -grada
[LC] Forma sufixada del ll. -gradus, derivat del mot gradi, ‘avançar’, ‘desplaçar-se’. Ex.: digitígrad, plantígrada.
grada
1 1 f. [AQ] [LC] [JE] Seient col·lectiu que fa com un esglaó.
1 2 f. [LC] [JE] En un teatre, un estadi, etc., conjunt de seients que formen una graderia.
2 f. [AQ] [LC] Estrada davant un altar.
3 f. [TRA] [AQ] [LC] Lloc d’una drassana o mestrança a propòsit per a construir o carenar les naus i avarar-les.
gradació
1 1 f. [LC] Pas d’un estat a un altre per graus, passant per tots els estats intermediaris. Una gradació creixent, decreixent, ascendent, descendent.
1 2 f. [LC] Sèrie de tots aquests estats. Una gradació de sons, de colors.
1 3 [SO] gradació social Escala mitjançant la qual hom representa els diferents nivells de les classes socials.
2 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a repetir en el discurs mots o sintagmes en escala ascendent o clímax, o en escala descendent o anticlímax.
graderia
f. [AQ] [LC] [JE] Sèrie de grades esglaonades.
gradeta
f. [MD] [QU] Estri de laboratori per a col·locar-hi drets els tubs d’assaig i els d’hemòlisi.
gradient
1 m. [MT] Vector ortogonal a les línies o superfícies de nivell d’una funció, que dona la direcció de màxima variació de la funció, el qual té per mòdul la derivada de la funció en aquella direcció de màxima variació.
2 1 m. [LC] [FIF] Grau de variació d’una magnitud en variar la posició. Gradient d’un potencial.
2 2 [FIF] gradient adiabàtic [o gradient de convecció] Diferència tèrmica entre les capes superiors i inferiors de l’atmosfera terrestre, per sobre del valor de la qual es produeixen moviments de convecció de l’aire.
2 3 [GL] [FIF] gradient geotèrmic Increment de temperatura que hom observa per cada 100 metres de penetració cap al centre de la Terra.
graduable
adj. [LC] Que pot ésser graduat.
graduació
1 f. [LC] Acció de graduar o de graduar-se; l’efecte.
2 f. [DE] Categoria d’un militar en la seva carrera.
3 f. [AGA] Grau d’alcohol, d’acidesa, etc., d’una beguda alcohòlica, de la llet o d’un altre líquid.
graduadament
adv. [LC] D’una manera graduada.
graduador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que gradua.
2 m. [IQA] Aeròmetre emprat a les adoberies per a determinar la densitat de les dissolucions.
gradual
1 adj. [LC] Que té lloc per graus. Augment gradual.
2 1 m. [RE] [MU] Abans de la reforma litúrgica, cant de la missa entre l’epístola i l’evangeli.
2 2 m. [MU] Llibre que conté els cants gregorians de la missa.
3 1 adj. [FL] En fonèt., que es comporta com a variant consonàntica d’una vocal. Consonant aproximant gradual.
3 2 m. [FL] So gradual.
gradualment
adv. [LC] D’una manera gradual, per graus.
graduand graduanda
m. i f. [PE] [LC] Persona que està pròxima a rebre un grau o títol.
graduar
1 v. tr. [LC] Marcar (en una cosa) els graus en què es divideix. Graduar un termòmetre.
2 1 tr. [LC] Sotmetre a una gradació. Cal graduar les dificultats.
2 2 tr. [LC] Donar (a una cosa) el grau que li correspon. Cal graduar la temperatura.
2 3 tr. [LC] Determinar la graduació (d’una beguda).
3 1 tr. [DE] [PE] Concedir (a algú) un grau en la milícia, un grau o títol en una universitat o en un centre educatiu. Graduar algú de comandant. Graduar en geologia.
3 2 intr. pron. [LC] [PE] Obtenir un grau o títol en una universitat. Graduar-se en ciències polítiques.
graduat graduada
1 m. i f. [PE] [LC] Persona que ha aconseguit un grau o títol d’estudis. Graduat escolar. Graduat en educació secundària.
2 [SO] graduat social Tècnic que realitza funcions d’organització, control, assessorament i aplicació de la legislació social.
graella
1 f. [ED] [usat generalment en pl.] Estri de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles amb intersticis, sobre les quals es posa la vianda perquè rebi l’acció directa del foc.
2 f. [LC] TEIERA.
3 f. [AQ] [OP] Conjunt de barres de ferro que formen l’armadura del fonament d’un pilar.
4 f. [IT] Reixa de fusta de les antigues màquines jacquard que servia perquè no s’entregiressin els ganxos.
5 f. [IT] Baiard emprat pels tintorers de seda per al transport de les madeixes.
6 f. [SP] graella de sortida En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es col·loquen els vehicles participants per començar la cursa.
graellada
1 f. [HO] [LC] Allò que cap o que es pot rostir d’un cop en unes graelles.
2 f. [HO] [LC] Menja composta de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella. Van menjar una graellada de peix.
graf
m. [MT] Conjunt format per vèrtexs units per camins o arestes.
-graf -grafa
[LC] Forma sufixada del gr. -graphos, derivat del mot graphé, ‘escriptura’, que indica l’instrument que escriu, que enregistra, o qui escriu, qui compon, o qui descriu, qui estudia. Ex.: anemògraf, heliògraf, miògraf, sismògraf; biògraf, coreògrafa, comediògraf, cartògraf, taquígraf, dactilògrafa, estilògraf, mecanògraf; geògraf, lexicògrafa, oceanògraf.
grafema
m. [FL] Unitat ortogràfica mínima d’un sistema d’escriptura.
grafia
f. [FL] [LC] Símbol o conjunt de símbols amb què es representa un so o un mot.
-grafia
[LC] Forma sufixada del gr. -graphía, derivat del mot gráphein, ‘escriure’. Ex.: cal·ligrafia, geografia.
gràfic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la grafia. Signes gràfics. Accentuació gràfica.
2 adj. [AF] Relatiu o pertanyent a la impremta o a d’altres formes de reproducció mecànica. Arts gràfiques.
3 1 m. [AF] [MT] Representació per mitjà del dibuix.
3 2 m. [AF] Traçat descrit per un aparell enregistrador, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades.
4 f. [MT] gràfica d’una funció Lloc geomètric determinat pels punts del domini de la funció i llurs imatges.
5 1 adj. [LC] Dit clarament, vívidament, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades. Una expressió gràfica.
5 2 adj. [LC] PER EXT. Un autor gràfic.
6 adj. [GLG] Que presenta interpenetració dels cristalls de manera que recorda una inscripció cuneïforme, s’aplica a la textura d’una roca.
gràficament
adv. [LC] D’una manera gràfica.
gràfila
1 f. [NU] Voreta o cordó que adorna una moneda.
2 f. [EI] Conjunt d’estries que hom grava a la part exterior de peces petites que s’han d’agafar o prémer amb la mà.
grafilar
v. tr. [EI] Efectuar gràfiles (en una peça) mitjançant la moleta o roda de grafilar.
grafiosi
f. [BOB] [AGF] [AGA] Greu malura de l’om, causada pel fong ascomicet Ceratocystis ulmi, propagada per coleòpters escolítids, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, un assecament posterior de les branques i la mort.
grafisme
m. [AF] [AR] [CO] Especialitat de les arts gràfiques que s’ocupa del disseny i la composició dels elements gràfics que intervenen en la pàgina impresa i de tots els processos de reproducció i estampació que s’hi relacionen.
grafista
m. i f. [AF] [AR] [PR] Professional del grafisme.
grafit
1 m. [GLM] [LC] [QU] Mineral, forma al·lotròpica del carboni, de fórmula C, que cristal·litza en el sistema hexagonal, és de color negre amb lluïssor metàl·lica, untuós al tacte, refractari i bon conductor de l’electricitat, presenta bon clivatge i s’usa per a fer llapis, gresols, ànodes electrolítics, lubrificants, etc.
2 m. [LC] Inscripció o dibuix fet en una paret, un monument, etc.
grafític -a
1 adj. [GL] [QU] [LC] Pertanyent al grafit.
2 adj. [GL] [QU] [LC] Derivat del grafit. Àcid grafític.
grafitoide
adj. [LC] [GL] [QU] Semblant al grafit.
grafitós -osa
1 adj. [LC] [GL] [QU] Que conté grafit.
2 adj. [LC] [GL] [QU] Semblant al grafit.
grafo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. gráphein, ‘escriure’. Ex.: grafomància, grafoscopi.
grafoespasme
m. [MD] Contractura d’alguns músculs que intervenen en l’acte d’escriure, que en priva la realització.
grafoestàtica
f. [FIF] Estudi de la solució dels problemes d’estàtica per mitjans gràfics.
grafòleg grafòloga
m. i f. [PS] [PR] [LC] Persona versada en grafologia.
grafologia
f. [PS] [LC] Art de jutjar el caràcter, la disposició i les aptituds d’una persona per les característiques de la seva lletra en escriure.
grafològic -a
adj. [PS] [LC] Relatiu o pertanyent a la grafologia.
grafòman -a
adj. i m. i f. [PS] [FL] [MD] Que pateix de grafomania.
grafomania
f. [PS] [FL] Mania d’escriure.
grafòmetre
m. [FIM] [AQ] Aparell per a mesurar angles que s’utilitzava en topografia.
grafomètric -a
adj. [FIM] [AQ] Relatiu o pertanyent al grafòmetre.
grafoteràpia
f. [PE] [PS] Teràpia que utilitza exercicis d’escriptura.
grall
1 m. [LC] Crit estrident.
2 1 m. [MU] [LC] Tub del sac de gemecs, proveït de forats, que fa la melodia.
2 2 m. [MU] Melodia del sac de gemecs.
gralla
1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar, comú als nostres camps, on vola en estols (Corvus monedula).
1 2 [ZOO] gralla de bec groc Ocell de la família dels còrvids, amb el bec groc i les potes vermelles, que viu a l’alta muntanya (Pyrrhocorax graculus).
1 3 [ZOO] gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d’un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax).
2 f. [MU] [LC] Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d’ús popular.
grallar
v. intr. [ZOA] [LC] El corb, la gralla, cridar.
graller grallera
m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona que toca la gralla.
grallera
1 f. [ZOA] [EG] [LC] Niu de gralles.
2 f. [LC] Dipòsit acumulat de dejeccions de gralla.
gralló
m. [ZOO] [LC] Poll de la gralla.
gram1
1 m. [BOS] [AGA] Herba de la família de les gramínies, amb llargs estolons, beines foliars piloses i de dos a set espigues reunides al capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada, molt comuna en camps i terrenys abandonats, preferentment humits, que forma part de les gespes dels jardins (Cynodon dactylon).
2 [BOS] [AGA] gram d’Amèrica Herba de la família de les gramínies, estolonífera, de fulles força amples i inflorescències espiciformes comprimides, originària dels països tropicals i cultivada per a fer gespes (Stenotaphrum secundatum).
3 [BOS] [LC] gram d’olor Planta de la família de les gramínies, de fulles planes i inflorescència oblonga i densa, finalment d’un groc pallós, freqüent en terrenys àrids, que fa olor de cumarina (Anthoxanthum odoratum).
4 [BOS] gram estrellat Petita herba de la família de les gramínies, de fulles pubescents i inflorescència globosa proveïda d’apèndixs espinosos, que es fa als erms d’anuals de les terres mediterrànies (Echinaria capitata).
5 [BOS] [LC] gram negre [o gram porquí] Planta de la família de les rosàcies, amb llargs estolons, fulles dividides en cinc folíols dentats i flors grogues sobre llargs peduncles, que es fa en llocs poc o molt humits i en sòls compactes, emprada popularment com a astringent (Potentilla reptans).
gram2
1 1 m. [FIM] [LC] [FIF] Unitat de massa del sistema cegesimal, equivalent a la mil·lèsima part del quilogram (símbol, g).
1 2 m. [FIM] Unitat de pes, equivalent a la força o al pes de 981 dines, corresponent a l’atracció terrestre d’una massa d’un gram (símbol, gf).
1 3 [FIM] gram força Gram2 1 2.
1 4 [FIM] gram massa Gram2 1 1.
2 m. [LC] Peça metàl·lica d’un gram de massa, emprada per a pesar.
-grama
[LC] Forma sufixada del gr. -gramma, derivat del mot grámma, ‘representació’, ‘escrit’, ‘dibuix’. Ex.: telegrama, histograma.
gramalla
1 f. [HIH] [ED] [LC] Túnica llarga fins als peus, usada antigament.
2 f. [HIH] Vestidura pròpia dels consellers de Barcelona i dels jurats de València.
gramalleta
f. [HIH] Gramalla infamant que portaven els condemnats per la Inquisició.
gramatge
m. [EI] Pes per unitat de superfície d’un cos en forma de làmina.
gramàtic gramàtica
1 m. i f. [FL] [LC] [PR] Persona versada en gramàtica.
2 1 f. [FL] Ciència que estudia i descriu l’estructura de les llengües o d’una llengua en particular.
2 2 [FL] gramàtica comparada LINGÜÍSTICA COMPARADA.
2 3 [FL] gramàtica descriptiva Gramàtica basada en els usos lingüístics reals sense considerar-ne el grau de correcció.
2 4 [FL] gramàtica històrica Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats per una llengua al llarg del temps.
3 1 f. [FL] Sistema fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic i lèxic d’una llengua. La gramàtica del basc.
3 2 [FL] gramàtica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars.
4 f. [FL] Text que recull la descripció d’una llengua. He comprat una gramàtica del txec.
5 1 f. [FL] Teoria o model d’anàlisi de l’estructura de les llengües. La gramàtica de Port-Royal. La gramàtica de Chomsky.
5 2 [FL] gramàtica estructural Gramàtica basada en l’estructuralisme.
5 3 [FL] gramàtica funcional Funcionalisme 3.
5 4 [FL] gramàtica generativa GENERATIVISME.
5 5 [FL] gramàtica oracional Gramàtica que té com a unitat d’anàlisi l’oració.
5 6 [FL] gramàtica textual Gramàtica que descriu els fenòmens lingüístics que ultrapassen el marc de l’oració.
6 1 f. [LC] [FL] Conjunt de normes relatives a l’estructura d’una llengua que s’han de seguir per parlar-la i escriure-la correctament. Avui estudiarem ortografia i gramàtica.
6 2 f. [FL] Ús de la llengua d’acord amb les normes de la gramàtica. Dues faltes d’ortografia i una de gramàtica.
6 3 [FL] gramàtica normativa [o gramàtica preceptiva] Gramàtic 6 1.
7 f. [LC] Elements o principis d’una ciència o art.
gramatical
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la gramàtica. Anàlisi gramatical. Correcció gramatical.
2 adj. [FL] Conforme a les regles de la gramàtica. Aquesta construcció és gramatical.
gramaticalitat
f. [FL] Qualitat de gramatical.
gramaticalització
f. [FL] Acció de gramaticalitzar o gramaticalitzar-se; l’efecte.
gramaticalitzar
1 v. tr. [FL] Convertir (un mot o expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial.
2 intr. pron. [FL] El substantiu cap es va gramaticalitzar i es va convertir en l’indefinit negatiu cap.
gramaticalment
adv. [FL] [LC] Segons les regles de la gramàtica.
gramaticastre gramaticastra
m. i f. [LC] Gramàtic ignorant i pedant.
gramatitzar
v. tr. [FL] Fer gramatical, sotmetre a les regles de la gramàtica.
gramenera
f. [LC] [ZOI] Insecte lepidòpter nocturn la larva del qual s’alimenta del gra del blat.
gramenet
m. [BOC] Prat de gramínies.
gramera
f. [BOC] Gespa de gram.
gramini-
[LC] Forma prefixada del mot gramínia. Ex.: graminiforme.
gramínies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i indehiscent, que comprèn els cereals i moltes herbes de prat.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
graminífer -a
adj. [AGA] Que produeix cereals.
graminiforme
adj. [BO] Semblant a una gramínia.
graminívor -a
adj. [ZOA] Que es nodreix de cereals.
graminoide
adj. [BO] GRAMINIFORME.
gramnegatiu -iva
adj. [BI] Que, un cop tenyit pel mètode de Gram, es descoloreix en tractar-lo amb alcohol, s’aplica a alguns bacteris o a d’altres elements cel·lulars.
gramòfon
m. [EI] [FIF] [LC] Fonògraf que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
gramofònic -a
adj. [CO] Relatiu o pertanyent al gramòfon.
gramola
f. [LC] [EI] [FIF] GRAMÒFON.
gramós -osa
adj. [AGA] [LC] Que cria gram en abundància. Un jardí gramós.
grampilló
m. [IMF] Clau sense cabota, en forma de U, amb punta a cada extrem.
grampó
1 m. [SP] Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes que se subjecta sota la sola de les botes per a avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
2 1 m. [LC] Pern 1 1.
2 2 m. [LC] Caragol 3 1.
gràmpola
f. [TRA] Anella del joc sobirà de la ferramenta del timó que va a la roda i casa amb l’agullot.
grampositiu -iva
adj. [BI] Que, un cop tenyit pel mètode de Gram, no es descoloreix en tractar-lo amb alcohol, s’aplica a alguns bacteris o a d’altres elements cel·lulars.
gran
1 1 adj. [LC] De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d’intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. El carrer gran o major d’un poble. Un safareig molt gran. Aquestes sabates em són grans. Un gran esforç. Un gran soroll. Un gran nombre. Una gran fortuna. Grans obstacles, grans dificultats. A grans mals grans remeis.
1 2 [LC] en gran loc. adv. En grans proporcions. Despendre en gran. Fer les coses en gran.
1 3 m. [LC] GRANDÀRIA. De quin gran han de ser?
2 1 adj. [LC] Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de la seva creixença. Un home gran. Un noi gran. Fer-se gran un nen.
2 2 adj. [LC] De més edat. El germà gran. Els grans d’estudi.
3 1 adj. [LC] Que ultrapassa el nivell ordinari quant a la condició, els mèrits, les qualitats intel·lectuals, morals. Un gran personatge. Un gran senyor. Un gran escriptor. Un gran home. Una gran ànima.
3 2 m. [LC] [HIH] [PR] Personatge elevat en dignitat. Gran d’Espanya.
grana
1 1 f. [BO] [LC] Llavor 1.
1 2 f. [AGA] [AGR] [LC] Porció de civada o altre gra que es dona a les haveries.
1 3 [LC] [HO] grana de capellà POSTRES DE MÚSIC.
2 1 f. [LC] [AGA] [ZOI] Cotxinilla que produeix una substància colorant.
2 2 f. [HIH] [AR] [LC] Matèria de color vermell purpuri usada antigament a la indústria tèxtil.
granada1
1 1 f. [LC] [DE] Bola de ferro emplenada de pólvora o un altre explosiu destinada a ésser llançada a mà i disposada de manera que exploti en el moment de l’impacte.
1 2 [LC] [DE] granada de mà Granada11 1.
2 f. [LC] [DE] Projectil rodó anàleg a la granada de mà, que es dispara amb un obús o una altra peça d’artilleria.
granada2
f. [AGA] [LC] Fet de granar. Hem tingut bona florida i bona granada.
granadella
f. [BOS] [LC] MORELLA ROQUERA.
granader
m. [DE] [PR] [LC] Soldat que portava i llançava granades de mà.
granadí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Granada.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Granada o als seus habitants.
granadilla
f. [BOS] FRUITA DE LA PASSIÓ.
granadina1
1 f. [IT] Pèl de seda sotmès a una gran torsió.
2 f. [IT] Teixit fet amb aquesta seda.
granadina2
f. [HO] [LC] Xarop fet amb suc de magrana.
granadura
f. [LC] Grans de vidre, de gaieta, etc., perforats, amb què es fan brodats, rosaris i collars.
granalla
f. [ML] [LC] Metall reduït a partícules més o menys esfèriques.
granallar
v. tr. [EI] Arrencar les partícules d’òxid (d’una superfície metàl·lica) projectant-hi granalla.
granar
1 1 v. intr. [BO] [AGA] Un cereal, produir gra. El blat ha granat tard.
1 2 v. intr. [BO] [AGA] Una planta, fer grana.
2 tr. [LC] Granejar 2 1.
granat -ada
1 1 adj. [BO] Que té el gra ben format. Una espiga granada.
1 2 adj. [LC] Que té grans. Una pedra granada. Una pell granada.
1 3 adj. [LC] Gran, ja fet. Un noi granat.
1 4 adj. [LC] Important, escollit. La gent granada de la ciutat.
2 1 m. [IMI] Carrac amb suro abundant per a fer taps del calibre desitjat.
2 2 m. [IMI] Tap del calibre màxim de la partida corresponent.
granatífer -a
adj. [GLM] Que conté granats.
granats
1 1 m. pl. [GLM] Grup de minerals de la subclasse dels nesosilicats, que cristal·litzen en el sistema cúbic en forma de rombododecaedres o trapezoedres i són durs, no exfoliables i transparents o translúcids.
1 2 m. [GLM] Espècie o varietat del grup dels granats.
1 3 m. [GLM] granat comú ALMANDINA.
2 m. [GLM] Silicat de ferro i alumini, pedra fina, d’un color vermell fosc.
3 1 m. [LC] Color d’aquesta pedra.
3 2 adj. [LC] Un vestit de seda granat.
grandalla
f. [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles planes i cintiformes i flors solitàries blanques, amb una corona groga de vores vermelles o ataronjades, que es fa sobretot als prats de dall i a les pastures de muntanya (Narcissus poeticus).
grandària
f. [LC] Grandor física. La grandària d’una sala.
grandejar
1 v. intr. [LC] Tirar a gran, ésser més o menys gran. Aquestes sabates li grandegen.
2 tr. [LC] Enaltir, magnificar.
grandesa
1 1 f. [LC] Cosa pròpia d’una persona, d’un poble, puixants. Les grandeses del poble romà.
1 2 f. [LC] Grandor moral. Grandesa d’ànima.
2 f. [HIH] Dignitat de gran d’Espanya.
grandier -a
adj. [LC] Que es lleva tard.
grandiloqüència
f. [LC] Eloqüència gran i elevada.
grandiloqüent
adj. [LC] Que parla amb grandiloqüència.
grandiós -osa
1 adj. [LC] Que imposa per la seva grandor. Un edifici grandiós.
2 adj. [LC] PER EXT. Un espectacle grandiós.
grandiosament
adv. [LC] Amb grandiositat.
grandiositat
f. [LC] Qualitat de grandiós.
grandirostre
adj. [LC] Que té el bec llarg.
grandolàs -assa
adj. [LC] Gran en excés.
grandor
f. [LC] Qualitat de gran. Un estel de primera grandor o magnitud. Dos dipòsits de la mateixa grandor. La grandor del seu geni.
granducal
adj. [HIG] Relatiu o pertanyent al gran duc o al gran ducat.
granejador granejadora
1 m. i f. [AF] Operador que fa anar la granejadora.
2 f. [AF] Màquina de granejar.
granejar
1 1 v. intr. [LC] No mirar prim en les despeses, anar en gran. Avui, que ha cobrat, com graneja!
1 2 v. intr. [LC] Produir-se repetidament. L’animació creixia, i granejaven les rialles.
2 1 tr. [LC] Reduir a grans, a granalla.
2 2 tr. [EI] [IMI] Treure gra a la superfície (d’una pedra litogràfica, d’una sola, etc.).
granejat
m. [IMI] Acabat mat que s’obté projectant grans de sorra, de vidre, d’acer, etc., a pressió sobre el metall.
granejatge
1 m. [EI] [IMI] Tècnica emprada en metal·lografia perquè les planxes retinguin millor les tintes del roleu.
2 m. [IQA] Operació d’estovament del cuir que consisteix a doblegar-lo, flor contra flor, i desplaçar el plec al llarg de la peça.
granellada
f. [MD] Erupció cutània en forma de petits grans.
granelló
m. [LC] Pinyol o llavor del raïm.
granellons
m. pl. [BOS] [LC] HERBA ESCOMBRERA.
granellós -osa
adj. [MD] GRANELLUT.
granellut -uda
adj. [MD] Ple de grans, que fa grans. Una pell granelluda.
graner1
1 m. [AGA] [AQ] [LC] Lloc on es guarda el gra.
2 m. [AGA] [LC] Territori molt abundant en gra.
graner2 granera
m. i f. [PR] [LC] Persona que comercieja en grans.
granerada
f. [LC] Cop donat amb una granera.
graneria
f. [LC] [IMI] Botiga on es ven gra.
granet
m. [IT] Lligat derivat del setí, en què la juxtaposició de bastes d’ordit produeix uns granets molt marcats en la superfície del teixit.
granger grangera
m. i f. [AGR] [PR] [LC] Persona que mena una granja.
grani-
[LC] V. GRANO-.
granífer -a
adj. [BO] Que produeix grans.
graniforme
adj. [LC] Que té forma de gra.
granífug -a
adj. [AGA] Que s’empra per a evitar la formació d’una pedregada. Coet granífug.
granís
[pl. -issos]
1 1 m. [BO] [LC] Llavor menuda d’algunes plantes.
1 2 m. [AGA] [LC] Conjunt de grans que no es poden aprofitar.
2 m. [ME] [LC] CALAMARSA.
granissa
1 f. [LC] GRANADURA.
2 f. [IT] Teixit de cotó gruixut, amb granets blancs i blaus, emprat en confecció.
3 f. [ME] CALAMARSA.
granissar
1 v. intr. [ME] [LC] Caure granissa.
2 1 tr. [HO] [LC] Fer que (un líquid) es prengui formant grumolls.
2 2 tr. [HO] [LC] GARAPINYAR.
granissat
m. [HO] Beguda refrescant mig glaçada que forma grumolls.
granissó
m. [ME] [LC] CALAMARSÓ1.
granissol
m. [LC] [ME] CALAMARSÓ1.
granissolar
v. intr. [ME] [LC] Caure granissol.
granit
m. [GL] [LC] Roca ígnia plutònica, cristal·lina, composta essencialment de quars, feldespats alcalins, plagiòclasis en proporcions variables, biotita i hornblenda, de tons no gaire foscos i molt abundant en la natura.
granité
[pl. -és]
m. [IT] Teixit de seda, de lligat derivat dels acanalats alternatius amb relleus bastant marcats, emprat per a fer mocadors i corbates.
granític -a
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al granit.
2 adj. [GL] [LC] Semblant al granit.
3 adj. [GL] [LC] Que és de la naturalesa del granit, que conté granit.
granitoide
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al granitoide.
2 m. [GL] Roca ígnia plutònica, granada, que comprèn totes les varietats del granit.
granívor -a
adj. [ZOA] Que es nodreix de grans.
granja
1 1 f. [AGA] [AGR] [LC] [AQ] MAS.
1 2 f. [AGA] [AGR] Lloc destinat a l’explotació de l’aviram o del bestiar. Granja de porcs.
1 3 [AGF] [AGR] granja cinegètica Granja de cria d’espècies de caça.
2 f. [LC] [HO] Lleteria en què se serveixen esmorzars i berenars.
granment
adv. [LC] Molt, en extrem, en gran manera.
grano- [o grani-]
[LC] Forma prefixada del mot gra. Ex.: granoblast, granífug.
granoblàstic -a
adj. [GL] Constituït per grans equidimensionals sense orientació preferent. La textura granoblàstica d’algunes roques metamòrfiques.
granodiorita
f. [GL] Roca ígnia plutònica, holocristal·lina, composta essencialment de quars, plagiòclasis en major proporció que en el granit i quantitats més petites de biotita i d’hornblenda, molt freqüent a les serralades catalanes.
granollerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Granollers.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Granollers o als seus habitants.
granor
f. [AGA] [LC] Acció de granar.
granot
m. [ZOR] [LC] Granota 1.
granota
1 1 f. [ZOR] [LC] Amfibi anur, saltador, de pell llisa, ulls sobresortints amb la pupil·la horitzontal, timpà ben visible i dits posteriors units per una membrana.
1 2 [ZOR] granota bramadora Granota de la família dels rànids, de grans dimensions i cant característic similar al bramul d’un bou, originària de l’Amèrica del Nord, però estesa i naturalitzada en diversos indrets del continent europeu, on arribà per tal de criar-la en granges (Rana catesbeiana).
1 3 [ZOR] granota comuna Granota de la família dels rànids, de coloració verda típica (Rana perezi).
1 4 [ZOR] granota d’ungles Granota del gènere Xenopus, de cos comprimit, amb canals sensorials situats als dos costats del cos, ulls orientats cap a dalt, ungletes als tres dits interiors de les extremitats inferiors, cosa que li permet gratar els fons fangosos de les tolles i els rierols, que viu a l’Àfrica subsahariana.
1 5 [ZOR] granota marsupial Granota de la família dels hílids, de cap ample i cos rabassut, que té un sac incubador a l’esquena, sobre la cloaca (Rhinoderma darwini).
1 6 [ZOR] granota peluda Granota de la família dels rànids, de cos robust i dits de les extremitats posteriors amb ungles esmolades, els mascles de la qual desenvolupen, durant el període d’aparellament, unes expansions epitelials laterals que semblen pèls, pròpia de l’Àfrica equatorial (Trichobatrachus robustus).
1 7 [ZOR] granota pintada Granota del gènere Discoglossus, de la família dels discoglòssids, de musell agut, pupil·la bombada i membranes interdigitals reduïdes a les extremitats posteriors.
1 8 [ZOR] granota pirinenca Granota de la família dels rànids, bruna i esvelta, que viu en alguns rierols de Navarra i d’Osca (Rana pyrenaica).
1 9 [ZOR] granota roja Granota de la família dels rànids, bruna, pròpia d’aiguamolls i basses del Pirineu (Rana temporaria).
1 10 [ZOR] granota verda GRANOTA COMUNA.
2 f. [ED] [LC] Vestit d’una sola peça amb mànigues i cuixots com el que se solen posar els mecànics per a treballar.
granoteta
1 f. [ZOR] Amfibi anur de pell llisa i mida petita.
2 [ZOR] granoteta de punts Granoteta de pupil·la vertical, amb el dors recobert de petites berrugues alineades de color verd intens i d’hàbits nocturns (Pelodytes punctatus).
grànul
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Petit gra o partícula. Un grànul de cromatina.
1 2 m. [BI] [BO] GRÀNUM.
1 3 m. [GL] Clast de dimensions compreses entre 2 i 4 mil·límetres.
2 m. [MD] Boleta de sacarosa, de goma aràbiga o de lactosa, que conté una petita dosi d’un medicament. Grànuls homeopàtics.
3 m. [FIA] Bombolla de gas calent situada a la fotosfera solar, d’uns 1.000 quilòmetres de diàmetre.
granul-
[LC] V. GRANULO-.
granulació
1 f. [LC] [MD] Acció de granular o de granular-se; l’efecte.
2 1 f. [MD] Lesió consistent en la formació de petites nodositats constituïdes per aglomeracions de fol·licles tuberculosos.
2 2 f. [MD] Eminència formada per fol·licles de la conjuntiva que s’hipertrofien.
3 f. [FIA] Multitud de cel·les o grànuls que constitueix l’estructura de la fotosfera.
granulador -a
1 adj. i m. i f. [IQ] [EI] [IMI] Que granula.
2 m. [LC] [IQ] Aparell granulador.
granular2
1 1 v. tr. [LC] [MD] Reduir a grans o a grànuls.
1 2 v. tr. [EI] Convertir en grànuls (les escòries obtingudes en un forn) per poder-ne separar el metall que hi ha barrejat.
1 3 v. tr. [EI] Convertir (un metall fos) en granalla.
2 1 intr. pron. [LC] [MD] Prendre’s o cristal·litzar en grans o en grànuls. El sucre s’ha granulat.
2 2 intr. pron. [MD] Experimentar una granulació.
granulat
m. [OP] Àrid 3.
granuli-
[LC] V. GRANULO-.
granulífer -a
1 adj. [LC] [MD] Que produeix grànuls.
2 adj. [LC] [MD] Ple de grànuls.
granuliforme
adj. [LC] [MD] Que té forma de grànul.
granulita
1 f. [GL] Roca metamòrfica de catazona, d’alta pressió i d’alta temperatura, clara, de gra fi, amb quars, albita, actinolita, clorita, epidota, granats, etc., fortament bandada i típica de sòcols antics.
2 f. [GL] OBS. Granit de dues miques.
granullada
f. [LC] GRANELLADA.
granulo- [o granuli-, o granul-]
[LC] Forma prefixada del mot grànul. Ex.: granuloblast, granulífer, granulosi.
granulòcit
1 m. [BI] Cèl·lula proveïda de grànuls.
2 m. [BI] Leucòcit que conté grànuls en el seu citoplasma i un nucli irregular o segmentat.
granuloma
m. [MD] Lesió nodular inflamatòria, formada per teixit conjuntiu amb gran quantitat de vasos i infiltrat de cèl·lules diverses.
granulomatós -osa
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al granuloma.
granulomatosi
f. [MD] Afecció en què es formen múltiples granulomes.
granulometria
f. [GL] [QU] Tècnica per a la mesura, la separació per dimensions i la determinació formal dels grans detrítics d’una substància granulosa, un sòl, un sediment.
granulomètric -a
adj. [QU] [GL] Relatiu o pertanyent a la granulometria.
granulós -osa
1 adj. [LC] [MD] GRANULAR1.
2 f. [MD] Capa granulosa dels fol·licles ovàrics.
3 f. [QU] Constituent dels grans de midó, soluble en la saliva.
grànum
m. [BI] [BO] Vesícula aplanada que es troba dins dels cloroplasts i conté clorofil·la.
graó
m. [AQ] [LC] ESGLAÓ.
graonada
f. [AQ] [LC] Conjunt de graons.
graonat -ada
adj. [AQ] Que té graons. Rampa graonada.
grapa
1 1 f. [ZOA] [AGR] Part de les extremitats d’un quadrúpede que recolza a terra quan aquest camina, especialment quan constitueix un òrgan de prensió. Caigué a les grapes del lleó.
1 2 f. [LC] PER EXT. Caure a les grapes d’un usurer.
1 3 [LC] de quatre grapes [o a quatre grapes, o de grapes] loc. adv. Posant peus i mans a terra. L’Uriel camina de quatre grapes.
1 4 [LC] tenir grapes Tenir mans grans, d’una estreta potent.
2 1 f. [LC] Traça, destresa, especialment per a atreure’s l’atenció, la simpatia. Té molt bona grapa per a fer conferències.
2 2 f. [LC] PER EXT. Una novel·la amb molta grapa.
3 f. [BO] Arrel, circell, etc., amb què una planta enfiladissa s’arrapa a les parets, a les roques o als troncs d’arbre.
4 f. [EI] [IMF] Peça de ferro o altre metall doblegada en les seves extremitats, amb què es mantenen unides fustes, pedres, papers, teixits, o bé que fixa un fil conductor, un cable, a un suport.
5 f. pl. [AGA] Eina de pagès, de pues ganxudes.
6 f. pl. [VE] [AGR] Excrescències ulceroses que es formen als junts de les cames de les haveries.
grapada
1 1 f. [LC] Cop de grapa.
1 2 f. [LC] Acció de posar la grapa o la mà sobre alguna cosa fent-hi presa. Amb una grapada la va treure de sota mateix de les rodes. Li vaig pegar grapada i no el vaig deixar fugir.
1 3 [LC] amb una grapada [o amb dues grapades, o amb quatre grapades] loc. adv. De pressa i de qualsevol manera. Ha fet els deures amb una grapada.
2 f. [LC] Grapat 1.
grapadora
f. [ECO] [IMI] [LC] [EI] Màquina per a grapar.
grapaldina
f. [IT] Polleguera on giren els eixos verticals i els fusos d’algunes màquines tèxtils.
grapallut -uda
adj. [LC] Que té bona grapa.
grapat
1 1 m. [LC] Porció d’alguna cosa que cap dins el puny o la mà closa. Amb un grapat d’ordi en té prou. Tirar la llavor a grapats. Collir els raïms a grapats.
1 2 m. [LC] PER EXT. Despendre els diners a grapats.
2 m. [LC] Gran nombre, gran quantitat. Té un grapat d’anys. Hi ha un grapat de feina.
grapeig
m. [LC] Acció de grapejar; l’efecte.
grapejament
m. [LC] GRAPEIG.
grapejar
v. tr. [LC] Palpar grollerament, regirar amb la mà.
grapialtesa
1 f. [MD] Ungüent compost bàsicament d’oli de malví, resina de pi i cera groga, emprat popularment per a curar les galteres.
2 f. [LC] POP. Diners.
grapiola
f. [LC] [AGA] Grapes de quatre o cinc pues.
grapiots
m. pl. [AGA] [LC] Arpiots 1.
grapissar
m. [EG] Vegetació marina en què predominen les algues coral·lígenes.
grapissos
m. pl. [AGA] [LC] Gra brut mesclat amb terra i arestes que resulta de porgar el blat.
graponar
v. intr. [LC] Anar de grapes.
graponejar
v. tr. [LC] GRAPEJAR.
graponer -a
1 adj. [LC] Mancat d’habilitat, de destresa, a manejar, a fer les coses. Té uns dits graponers.
2 adj. [LC] PER EXT. D’una manera graponera.
graponerament
adv. [LC] D’una manera graponera.
graponeria
f. [LC] Qualitat de graponer.
grappa
[it.]
f. [LC] Aiguardent de brisa elaborat a Itàlia.
graptòlits
1 m. pl. [GLP] Classe extingida d’estomocordats colonials, d’esquelet proteic, marins i d’hàbit planctònic o bentònic, freqüents a les roques del paleozoic, que visqueren del cambrià al carbonífer.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.
gras grassa
1 1 adj. [LC] Que conté greix. Les parts grasses del cos de l’home, dels animals. El formatge gras es fa amb llet sencera. Carn grassa.
1 2 m. [LC] [HO] Part grassa de la carn. El gras i el magre del pernil. Preferir el magre al gras.
2 1 adj. [LC] Abundant en greix. Un home gras. Una dona grassa. Abans no estava tan gras com ara. Gras com un toixó.
2 2 adj. [GL] [GLG] Que té una lluïssor o un aspecte untuós, s’aplica a un mineral.
3 adj. [LC] [GL] Caracteritzat per algun element de riquesa. Argila grassa. Terra grassa. Un sou gras. Una collita grassa.
grassament
adv. [LC] ABUNDOSAMENT.
grassesa
f. [LC] GRASSOR.
grasset
1 m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels motacíl·lids, d’uns 16 centímetres de llargada, de plomatge ratllat de color marró a les parts superiors i clar al pit i l’abdomen, que comprèn dues subespècies que només es distingeixen pel tipus de terreny on viuen (Anthus spinoletta).
2 [ZOO] grasset d’aigua Grasset que viu en zones humides (Anthus spinoletta petrosus).
3 [ZOO] grasset de muntanya Grasset que viu en zones muntanyoses (Anthus spinoletta spinoletta).
grassor
f. [LC] Qualitat de gras.
grat1
1 m. [LC] Satisfacció que hom troba en algú o en alguna cosa, que hom testimonieja a qui ha fet alguna cosa per ell, o amb què estem disposats a fer quelcom. Són persones que no són del meu grat. No hi ha res que sigui del seu grat? Saber, sentir, grat a algú d’un favor, d’un servei. Fer alguna cosa de grat, de bon grat. Si no ho fas de grat, ho hauràs de fer per força. Mig per força, mig per grat.
2 [LC] de bon grat loc. adv. Amb gust, voluntàriament.
3 [LC] de mal grat loc. adv. Per força, contra voluntat.
grat2 -a
adj. [LC] Agradable, conforme als nostres gustos o sentiments. Grat a la vista, a l’orella. Una estada molt grata. Una companyia grata.
gratabous
m. [BOS] [LC] Herba de la família de les compostes, de fulles pinnatipartides i de flors purpúries en capítols apicals, envoltats de bràctees terminades en un apèndix ciliat, bru o negrós, que es fa a les pastures i a les messes, sobretot a muntanya (Centaurea scabiosa).
gratacel
1 m. [AQ] [LC] Casa que consta d’un gran nombre de pisos i ateny una alçària molt gran.
2 m. [TRA] GRATANÚVOLS.
gratada
f. [LC] Acció de gratar; l’efecte.
gratador -a
adj. [LC] Que grata.
gratament1
m. [LC] Acció de gratar; l’efecte.
gratament2
adv. [LC] D’una manera grata. Gratament sorprès.
gratanúvols
m. [TRA] Vela petita que s’hissa a vegades al cim de l’arbre mestre.
gratapalles
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels emberízids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge de color groc verdós clapat de negre i castany (Emberiza cirlus).
gratapeus
m. [BOB] [LC] PEU DE RATA.
gratar
1 1 v. tr. [LC] Fregar amb les ungles. La Carmina s’adorm quan li graten l’esquena. Encara que tinguis picor no et gratis. Si et grates el gra se t’endenyarà. Quan no sap què contestar, es grata el cap, l’orella.
1 2 [LC] gratar-se la butxaca [o gratar-se la bossa] Despendre diners.
1 3 [LC] gratar-se la panxa Estar ociós.
2 1 tr. [LC] [AGR] Fregar fortament amb les ungles, amb les urpes, (una superfície), enduent-se’n una part. Les gallines graten la terra per veure de trobar-hi cucs.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Gratar la pintura d’una paret per pintar-la, després, de nou.
gratella
f. [LC] SARNA.
gratera
f. [LC] Ganes de gratar-se.
gratibuixar
v. tr. [IMI] Sotmetre a l’acció del gratibuixes.
gratibuixes
m. [IMI] Raspall de fils metàl·lics emprat pels argenters.
gratificació
1 f. [LC] Recompensa especialment pecuniària a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc.
2 f. [AD] Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d’uns serveis determinats.
gratificador -a
adj. [LC] Que gratifica.
gratificant
adj. [LC] GRATIFICADOR.
gratificar
v. tr. [LC] Donar una gratificació (a algú).
gràtil
m. [TRA] Costat d’una vela per on aquesta s’enverga a l’antena, a la verga o a l’estai.
gratinador
m. [ED] Aparell d’un forn de cuina que serveix per a gratinar.
gratinar
v. tr. [HO] [LC] [ED] Torrar la part superior (d’una menja) abans de servir-la.
gratis
adv. [LC] DE FRANC.
gratitud
f. [LC] Sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor. La meva gratitud serà eterna. En prova de gratitud.
gratuït -a
1 adj. [LC] Donat, concedit, sense haver de pagar-ho. Una entrada gratuïta. L’ensenyament és gratuït però els impostos són onerosos. Escoles gratuïtes. Consultes gratuïtes.
2 adj. [LC] No motivat. Una suposició gratuïta.
gratuïtament
adv. [LC] D’una manera gratuïta.
gratuïtat
f. [LC] Qualitat de gratuït.
gratulació
f. [LC] CONGRATULACIÓ.
gratular
v. tr. i intr. pron. [LC] CONGRATULAR.
gratulatori -òria
adj. [LC] CONGRATULATORI. Una carta gratulatòria.
gratussa
1 f. [IT] [AGR] Llana d’ínfima qualitat.
2 f. [IMI] [IMF] Eina d’escloper o de fuster que serveix per a buidar esclops i altres peces de fusta.
grau
1 1 m. [GG] Pas a través d’una costa abrupta.
1 2 m. [GG] Pas a través d’un cingle o cinglera que permet assolir-ne la part superior.
1 3 m. [LC] [GG] Boca o petit canal que comunica un estany amb la mar.
2 1 m. [GG] [LC] Punt de la riba que serveix de desembarcador.
2 2 m. [LC] Port de mar.
2 3 m. [LC] [GG] Nucli de població adjacent a un grau.
3 f. [LC] ESGLAÓ.
4 1 m. [LC] Estat intermediari que condueix d’un estat a un altre. Avançar per graus. Graus de parentiu.
4 2 m. [PE] Títol assolit en superar un nivell d’estudis. Grau de llicenciat, de doctor. Grau elemental.
4 3 m. [DE] Categoria dins de la jerarquia militar. Grau de capità, de comandant.
4 4 m. [MD] Intensitat d’una malaltia, d’un traumatisme. Una cremada de segon grau.
5 1 m. [FIM] [LC] Valor que pot atènyer o tenir una cosa susceptible de variació. Un alt grau de cultura. Un home eloqüent en alt grau.
5 2 m. [FIM] [LC] En una sèrie de termes en progressió creixent o decreixent, un dels seus termes. El grau de cocció d’un aliment. Un tal grau d’insolència és intolerable.
6 m. [FL] Nivell d’intensitat que poden expressar un adjectiu o un adverbi, generalment a través d’unes marques morfològiques o sintàctiques. Grau comparatiu, superlatiu.
7 m. [FL] grau d’obertura En fonèt., distància que separa el paladar i la llengua en una emissió vocàlica normal.
8 1 m. [MT] grau d’un polinomi El més gran dels graus dels termes. Un polinomi de quart grau. Una equació de segon grau.
8 2 [MT] grau d’un terme Suma dels exponents dels seus factors literals.
8 3 [MT] grau d’una potència En mat., nombre de factors iguals que la constitueixen.
9 m. [MU] En mús., so que forma part d’una escala diatònica.
10 m. [DR] En jur., part resultant de la divisió de la durada de les penes.
11 m. [FIF] [FIM] grau de llibertat En fís., magnitud necessària per a definir la configuració d’un sistema.
12 m. [FIF] grau de mobilitat En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment que hom pot assignar lliurement a les articulacions i que determinen totes les restants condicions de moviment de l’estructura.
13 1 m. [FIM] [FIF] Divisió igual a unes altres, numerades totes elles correlativament, d’una escala com ara la d’un termòmetre, d’un areòmetre, d’un alcoholímetre, etc.
13 2 m. [FIM] [FIF] Unitat de mesura de la temperatura com ara el grau Celsius o grau centígrad (símbol, °C), el grau Fahrenheit (símbol, °F) i el grau Kelvin (símbol, K).
13 3 [GL] [FIF] grau geotèrmic Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per experimentar un augment de temperatura d’1 °C.
14 1 m. [FIM] [MT] [FIF] grau sexagesimal Unitat de mesura d’angles i d’arcs de circumferència, equivalent a la norantena part d’un angle recte (símbol, °). La circumferència té 360°. Un arc de 90 graus.
14 2 [FIM] [FIF] grau centesimal Unitat de mesura d’angles i d’arcs de circumferència equivalent a la centèsima part d’un angle recte. La circumferència té 400 graus centesimals.
15 m. [FIM] Unitat de mesura de la concentració alcohòlica d’una beguda o d’una dissolució qualsevol, equivalent al percentatge d’etanol mesurat a 20 °C o a 15 °C (símbol, °). Alcohol de 90°.
grauer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’un grau o del barri adjacent.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un grau, al barri adjacent o als seus habitants.
grauera
f. [TRA] Guia de l’escota.
graula
f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels còrvids, de mida semblant a la de la cornella, amb el plomatge negre amb reflexos virolats i la base del bec i una part de la cara nues de plomes que mostren la pell blanca tirant a grisa (Corvus frugilegus).
grausí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Graus.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Graus o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Parlar aragonès de Graus a la Ribagorça occidental.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al grausí.
grava
1 f. [AQ] [OP] Pedra reduïda a trossos petits amb què s’aferma el sòl d’una calçada.
2 f. [GL] Fracció del sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mil·límetres de diàmetre.
3 f. [GL] Roca sedimentària detrítica les partícules constituents de la qual tenen un diàmetre superior als 2 o 4 mil·límetres.
4 f. [GL] Conjunt de fragments de roca dura, còdols, palets o cairells que fan entre 4 i 254 mil·límetres de diàmetre, d’origen natural o producte del trossejament.
gravable
adj. [LC] Que pot ésser gravat.
gravació
1 f. [LC] Acció de gravar; l’efecte.
2 f. [LC] Enregistrament de dades, de música, etc.
gravador gravadora
1 m. i f. [PR] [LC] [AF] Persona que té la professió de gravar, especialment en la indústria de les arts gràfiques.
2 f. [AF] Màquina de gravar.
graval
adj. [GL] Que conté grava.
gravamen
1 1 m. [ECT] [DR] [LC] Càrrega, obligació onerosa.
1 2 m. [ECT] [DR] Càrrega que afecta un bé moble o immoble en benefici d’un tercer.
2 m. [DR] Diferència entre el que ha demanat una part i el que se li ha concedit en la resolució judicial, la qual fonamenta un recurs.
gravar1
1 1 v. tr. [IMI] [AF] [LC] Traçar en una matèria dura per mitjà del burí, del cisell, (una figura, una inscripció, etc.). Gravar el seu nom en marbre.
1 2 v. tr. [IMI] [AF] [LC] Traçar sobre una planxa de metall o de fusta (la còpia d’un dibuix, música, etc.), per reproduir-la en un cert nombre d’exemplars.
1 3 v. tr. [LC] Fixar profundament en l’ànim (una idea, un sentiment).
2 tr. [IMI] Enregistrar 2.
gravar2
1 v. tr. [ECT] [DR] [LC] Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost.
2 v. tr. [ECT] [DR] [LC] Imposar un gravamen (sobre una finca).