terapèutic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al tractament de les malalties.
2 1 f. [MD] Part de la medicina que s’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les malalties i de la manera d’aplicar-los.
2 2 [MD] terapèutica física FISIOTERÀPIA.
2 3 [MD] terapèutica ocupacional Planificació de les activitats físiques i mentals amb finalitat terapèutica.
2 4 [MD] terapèutica química QUIMIOTERÀPIA.
2 5 [MD] terapèutica quirúrgica CIRURGIA.
teràpia
f. [LC] [MD] TERAPÈUTICA.
teràpsids
1 m. pl. [GLP] Ordre de rèptils sinàpsids, alguns de fins a 4 metres de longitud, de morfologies diverses, herbívors o carnívors, que visqueren del permià al juràssic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
terato-
[LC] Forma prefixada del mot gr. téras tératos, ‘monstre’. Ex.: teratogènia, teratologia.
teratogen -ògena
1 adj. [MD] Que pot provocar malformacions en el fetus.
2 m. [MD] Substància teratògena.
teratologia
f. [MD] [BI] Estudi de les anomalies i de les monstruositats de l’organisme animal o vegetal.
teratològic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la teratologia.
teratoma
m. [MD] Tumor complex de teixits múltiples que conté restes fetals, dents, cabells, etc.
teratomatós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un teratoma.
2 adj. [MD] De la naturalesa d’un teratoma.
terbi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, semblant a l’itri (símbol, Tb; nombre atòmic, 65; pes atòmic, 158,92).
tèrbic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al terbi.
2 adj. [QU] [ML] Que conté terbi.
tèrbol -a
1 1 adj. [LC] Que té en suspensió partícules d’una substància estranya que li lleven la limpidesa, la transparència. Aquest vi és tèrbol: l’heu de deixar reposar. Dona’m aigua clara, que aquesta és tèrbola.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Tenir l’ull tèrbol, la mirada tèrbola. Veure-hi tèrbol.
2 1 adj. [LC] Confús, poc clar, no gens net. Tenir el cap tèrbol. Una conducta tèrbola.
2 2 adj. [LC] PER EXT. És un home tèrbol.
tèrbolament
adv. [LC] D’una manera tèrbola.
terbolenc -a
adj. [LC] Lleugerament tèrbol.
terbolesa
f. [LC] Qualitat de tèrbol. La terbolesa de l’aire.
terbolí
m. [LC] [ME] Remolí de vent.
terbolina
f. [LC] [ME] Temps revolt i tempestuós.
terbolinar
v. intr. [LC] Moure’s formant terbolí.
terç -a
1 adj. [LC] [MT] Tercer.
2 1 m. [LC] [MT] Part d’una cosa dividida en tres parts iguals. Un terç, 1/3. Dos terços, 2/3.
2 2 [LC] fer un mal terç a algú Fer-li una mala passada, una injustícia.
2 3 [TRA] terç d’una antena Part de les tres que formen l’antena d’una barca.
2 4 [TRA] terç d’una verga Punt mitjà de qualsevol dels braços de la verga d’una embarcació.
3 m. pl. [AN] [JE] [LC] Castellers que formen el tercer pis d’un castell humà.
4 1 m. [DE] A l’exèrcit espanyol, unitat de la legió, la infanteria de marina i la Guàrdia Civil, equivalent a un regiment.
4 2 m. [HIH] [PO] En el carlisme, unitat superior de l’organització paramilitar del requetè.
terça
f. [LC] [FIM] Pes de carn o de peix equivalent a la tercera part de la lliura carnissera, que són 400 grams.
terçament
adv. [LC] TERCERAMENT.
terçana
adj. [LC] [MD] febre terçana V. FEBRE.
terçanell
m. [LC] [IT] Tela de seda que fa un cordonet molt gros.
terçar
v. tr. [LC] [AGA] Llaurar per tercera vegada. Terçar un camp.
terçat -ada
1 adj. [LC] [AGR] Que té de tres a quatre anys, s’aplica a un animal oví o cabrum.
2 m. [LC] [AGR] Animal terçat.
tercejat -ada
adj. [HIG] En heràld., dividit en tres parts per línies rectes horitzontals, verticals o diagonals, s’aplica a un escut.
tercer -a
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té dos davant seu, el que fa tres. El capítol tercer. Ell és el tercer de la classe.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les tres parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. En moriren les dues terceres parts.
2 m. i f. [LC] Mitjancer entre dos. Solucionaren el conflicte amb l’ajuda d’un tercer.
3 m. [LC] Persona que no és cap de les dues que intervenen en un afer. Això seria fer mal a un tercer.
4 1 f. [MU] Tercer grau de l’escala musical diatònica.
4 2 f. [MU] En mús., interval que abraça tres graus consecutius de l’escala.
4 3 [MU] tercera major Tercera de dos tons.
4 4 [MU] tercera menor Tercera d’un to i un semitò.
tercerament
adv. [LC] En tercer lloc.
tercerejar
v. intr. [LC] Intervenir com a tercer o mitjancer en una contesa, en un plet, etc.
terceria
1 1 f. [LC] Mediació, entremetiment, d’un tercer en una contesa, un negoci, etc.
1 2 f. [LC] Avantatge que en treu.
2 f. [DR] Recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més litigants per un tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en litigi.
tercermundisme
m. [LC] Conjunt de problemes i fenòmens del Tercer Món.
tercermundista
1 adj. [LC] [SO] [PO] Relatiu o pertanyent al Tercer Món.
2 adj. [LC] [SO] [PO] Propi del Tercer Món.
tercerol tercerola
1 m. i f. [LC] Tercer pel seu lloc, pel seu rang.
2 1 m. [TRA] El tercer ris o faixa de botafions de la vela llatina.
2 2 m. [TRA] Ris o porció de la superfície d’una vela llatina.
2 3 m. [TRA] La vela tercera de tres que en portava una nau. L’artimó, la mitjana i el tercerol.
3 m. [ZOM] Conill que encara no ha aconseguit l’edat adulta.
tercerola
f. [DE] Arma de foc, més curta que la carrabina, que fou emprada per la cavalleria i, posteriorment, per la policia i altres forces armades.
tercet
1 m. [LC] [MU] Trio 1 1.
2 m. [LC] Tres persones que van plegades. Quin tercet!
3 m. [FLL] Estrofa de tres versos.
tèrcia
1 f. [HIH] [LC] Segona de les parts en què dividien el dia els romans.
2 f. [RE] Part de l’ofici diví que es deia entre la prima i la sexta.
terciaire
m. i f. [LC] [PR] [TRA] Tercer tripulant d’una barca de pesca, a càrrec del qual estan les feines petites.
terciana
adj. [LC] [MD] febre terciana V. FEBRE.
terciari -ària
1 1 adj. [LC] Tercer en ordre o grau.
1 2 m. i f. [RE] Membre d’un tercer orde religiós. Terciari franciscà.
2 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al terciari.
2 2 m. [GL] Primera subera i suberatema del cenozoic, situada entre el cretaci i el quaternari, que va de 65 a 2 milions d’anys.
3 1 adj. [QU] Que en una estructura complexa es troba unit a tres àtoms de carboni, s’aplica a un àtom de carboni saturat.
3 2 adj. [QU] Unit a un àtom de carboni terciari, s’aplica a grups funcionals.
3 3 adj. [QU] Que conté el grup –N unit a tres àtoms de carboni diferents, s’aplica a una amina.
tercina
f. [FLL] [FL] Estrofa de tres versos, normalment decasíl·labs, en què el primer rima amb el tercer, i el segon rima amb el primer i el tercer de l’estrofa següent, i que es tanca amb un quartet.
terciogènit -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als terciogènits.
2 m. i f. [LC] Fill tercer.
terçó
m. [LC] [AGR] Animal de peu rodó de tres a quatre anys.
terebè
m. [QU] Mescla de terpens que hom obté per tractament amb àcid sulfúric de l’oli de trementina.
terebentè
m. [QU] Component principal de l’essència de trementina.
terebint
m. [BOS] NOGUEROLA.
terebració
f. [MD] Perforació o trepanació d’un òrgan del cos.
terebrant
1 adj. [ZOA] Que forada la roca, la fusta, etc., s’aplica a alguns mol·luscos.
2 adj. [MD] Que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta. Dolor terebrant.
terebràtula
f. [GLP] Gènere de braquiòpodes, que dona nom a l’ordre dels terebratúlids, aparegut al neogen.
terebratúlids
1 m. pl. [GLP] Ordre de braquiòpodes, amb conquilla globosa, generalment llisa, amb una estructura calcària interna en forma de llaç, que han viscut del devonià a l’actualitat i tenen un important registre fòssil del mesozoic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
tereftalat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid tereftàlic.
tereftàlic
adj. [QU] àcid tereftàlic V. ÀCID.
tereseta
[usat generalment en pl.]
f. [LC] Titella, ninot.
teresià -ana
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a santa Teresa de Jesús o als ordes religiosos fundats sota la seva advocació. Esperit teresià.
2 f. [LC] [RE] Religiosa d’un orde teresià.
tergal
m. [LC] Fibra tèxtil sintètica seca i lleugera.
tergiversable
adj. [LC] Que pot ésser tergiversat.
tergiversació
f. [LC] Acció de tergiversar; l’efecte.
tergiversador -a
adj. i m. i f. [LC] Que tergiversa.
tergiversar
v. tr. [LC] Contar (fets), reportar (paraules), deformant-los intencionadament.
teringa
f. [LC] Fila 1 1.
teriomorf -a
adj. [LC] Que té forma d’animal. Déus teriomorfs.
teriomorfisme
m. [HIH] [AN] En algunes religions, forma animal atribuïda a les divinitats, als esperits, als dimonis, etc.
teris
1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers que, llevat dels prototeris, comprèn tots els existents: els metateris o marsupials, que nodreixen la cria en el desenvolupament embrionari amb una placenta rudimentària, i els euteris o placentaris, que la nodreixen amb una placenta completa.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
terliç
m. [LC] [IT] Roba de cotó feta amb lligat de sarja de tres punts de curs, amb combinacions de colors a llistes, emprada per a fer matalassos.
term-
[LC] V. TERMO-.
-term -terma
[LC] Forma sufixada del mot gr. thermós, ‘calent’. Ex.: isoterm, homoterma.
termal
adj. [LC] Que té una temperatura elevada en brollar de terra. Aigües termals.
termalisme
m. [LC] Conjunt dels serveis mèdics, assistencials, hotelers, etc., destinats a la utilització de les aigües termals.
termalitat
f. [LC] Qualitat de termal.
termàntic -a
adj. [MD] En med., que escalfa. Medicament termàntic.
termatologia
f. [MD] Estudi científic de la calor com a agent terapèutic.
terme
1 1 m. [LC] [DR] Fita que assenyala els límits d’una extensió. Posar termes a un camp.
1 2 m. [LC] [DR] [AD] Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme.
1 3 m. [AGR] Terreny bo per a la pastura.
2 1 m. [LC] Fi d’un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa.
2 2 [LC] portar a terme una cosa PORTAR A CAP UNA COSA. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes.
3 1 m. [LC] Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme.
3 2 m. [LC] Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d’exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme.
4 1 m. [LC] Fi d’un període de temps, època en què quelcom fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, etc. Cal posar terme a les seves disbauxes. Aquest teu procedir, quan tindrà terme?
4 2 m. [LC] [ECT] TERMINI. En el terme de cinc anys. Pagar el primer terme. Manllevar una cosa a llarg terme. Vendre, comprar, alguna cosa a termes.
5 1 m. [LC] [FL] Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat.
5 2 m. [FL] Element que estableix amb un o uns altres una relació, una oposició, etc.
5 3 [FL] terme de polaritat Element lingüístic que requereix un context positiu o negatiu per a poder ésser utilitzat en l’oració.
5 4 [FL] terme d’una preposició Complement d’una preposició.
5 5 m. [FL] En gram., acabament d’un procés verbal.
6 1 m. [LC] [FS] En lòg., subjecte o predicat d’una proposició.
6 2 m. [LC] [FS] Component integrant, amb dos més, d’un sil·logisme, on tots tres figuren dues vegades. Terme major, terme mitjà, terme menor.
7 1 m. [LC] [MT] En mat., part d’una expressió algebraica separada de les altres pel signe més o pel signe menys.
7 2 m. [MT] [LC] Quantitat que entra en una raó, una proporció, una progressió, una sèrie, etc.
7 3 m. [LC] [MT] Nombre enter dels dos que serveixen per a escriure un trencat.
7 4 [LC] terme mitjà Quantitat que resulta de sumar un cert nombre de quantitats i dividir la suma pel nombre d’elles.
7 5 [MT] termes algebraics semblants Termes que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents.
7 6 [MT] termes homòlegs d’una sèrie de raons Antecedents o consegüents.
7 7 [MT] termes mitjans d’una proporció Termes que es troben entre el primer i el quart. En una proporció el producte dels termes mitjans és igual al producte dels extrems.
8 m. [FS] [FL] [MT] terme consegüent Consegüent 2.
9 1 m. pl. [LC] [DR] Condicions, circumstàncies que limiten quelcom.
9 2 m. pl. [LC] [DR] Proposicions, limitacions, establertes en un contracte.
termenal
m. [LC] [AGF] Partió 2.
termenejar
v. intr. [LC] Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt.
termener -a
adj. [LC] Que serveix com a terme o fita. Pedra termenera.
termes
1 f. pl. [LC] Lloc d’aigües medicinals calentes.
2 f. pl. [HIH] [AQ] En l’antiguitat clàssica, establiment públic de banys.
tèrmia
f. [FIM] Unitat d’energia equivalent a 106 calories (símbol, th).
-tèrmia
[LC] Forma sufixada derivada de -term, derivat del mot gr. thermós, ‘calent’. Ex.: radiotèrmia.
tèrmic -a
1 adj. [LC] [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia calorífica. Dilatació tèrmica. Màquina tèrmica.
2 adj. [EI] Que transforma l’energia calorífica en energia mecànica.
terminable
adj. [LC] Que pot ésser terminat.
terminació
1 f. [LC] Acció de terminar; l’efecte.
2 1 f. [LC] Darrera de les parts en què es considera dividida alguna cosa.
2 2 f. [FL] Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final. La terminació d’infinitiu -ar. Dos mots amb la mateixa terminació.
terminador
m. [FIA] Línia que separa la part il·luminada de la part fosca de la Lluna o d’un planeta.
terminal
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la terminació, que forma la terminació.
1 2 adj. [LC] Que creix a l’extrem del tronc, d’una branca, etc.
1 3 adj. [LC] Que precedeix la mort, que està a punt de morir. Un malalt terminal.
2 f. [LC] Estació d’un determinat transport o zona d’un aeroport d’on surten i on arriben els passatgers.
3 1 m. [CO] [IN] Perifèric o equip informàtic connectat a una línia de transmissió, per mitjà de la qual exerceix les funcions d’emissor i receptor, de forma subordinada al sistema central distant.
3 2 m. [CO] Dispositiu emprat per a enviar i rebre dades en un sistema de comunicacions.
4 m. [EE] [EL] Born 5.
terminant
1 adj. [LC] Que termina.
2 adj. [LC] Exempt de tota imprecisió. Manar d’una manera terminant.
3 adj. [LC] CONCLOENT.
terminantment
adv. [LC] D’una manera terminant.
terminar
1 v. tr. [LC] Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions.
2 v. tr. [LC] Formar la darrera part (d’alguna cosa). La síl·laba que termina un mot.
3 intr. [LC] Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda.
terminatiu -iva
1 adj. [LC] Que serveix per a terminar, que dona terme a alguna cosa.
2 adj. [LC] [FL] Que expressa l’acció en el moment final d’un procés duratiu, sense fer referència ni a l’inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu.
termini
1 1 m. [LC] [DR] Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la interposició d’una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial.
1 2 [AD] a curt termini loc. adv. Dins d’un període breu de temps.
1 3 [AD] a llarg termini loc. adv. Dins d’un període llarg de temps.
1 4 [LC] [ECT] a terminis loc. adv. Mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda. Comprar a terminis. Venda a terminis.
2 m. [LC] [ECT] Suma que s’ha de pagar en escaure’s un termini. Pagar el primer termini.
terminòleg terminòloga
m. i f. [PR] [FL] Persona versada en terminologia.
terminologia
1 f. [FL] Estudi de les nocions pròpies de les llengües d’especialitat i de llurs denominacions.
2 f. [LC] [FL] Conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat.
terminològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la terminologia.
termistància
f. [EL] [FIF] Dispositiu proveït d’una resistència elèctrica variable amb la temperatura, emprat per a mesurar aquesta magnitud.
termistor
m. [FIF] TERMISTÀNCIA.
tèrmit
m. [ZOI] Insecte de l’ordre dels isòpters, que viu en societat i s’alimenta principalment de fusta.
termita
f. [ML] [QU] Mescla de llimalla d’alumini i un òxid metàl·lic, generalment òxid de ferro(III), emprada en aluminotèrmia per a soldar peces de ferro.
termiter
m. [ZOI] Niu de tèrmits, que pot ésser enterrat o superficial.
termo- [o term-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. thermós, ‘calor’. Ex.: termoquímica, termòmetre, termistància.
termocauteri
m. [MD] Cauteri per l’aplicació de la calor.
termoclina
f. [EG] [FIF] Zona d’un sistema aquàtic en què el gradient vertical de temperatura és molt notable, de manera que pot arribar a establir una barrera per a l’intercanvi de certes substàncies.
termocroic -a
adj. [FIF] Que és absorbit per la matèria, s’aplica a les radiacions infraroges.
termocroisme
m. [FIF] Qualitat de termocroic.
termocrosi
f. [FIF] Propietat per la qual un raig de llum és més o menys transmissible a través d’una substància diatèrmana.
termodifusió
f. [FIF] Difusió de matèria deguda a un gradient de temperatura.
termodinàmic -a
1 adj. [FIF] [LC] Relatiu o pertanyent a la termodinàmica.
2 1 f. [FIF] [LC] Part de la física que, a partir dels principis de conservació de l’energia i d’augment de l’entropia en sistemes aïllats, estudia les relacions entre els fenòmens mecànics, químics, elèctrics, magnètics, etc., i els calorífics, i les relacions entre les diverses magnituds macroscòpiques dels sistemes físics.
2 2 [FIF] [QU] termodinàmica química Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
termoelèctric -a
adj. [FIF] [EE] Relatiu o pertanyent a la termoelectricitat. Efectes termoelèctrics.
termoelectricitat
1 f. [FIF] [EE] [GL] Electricitat produïda per l’acció directa de la calor.
2 f. [FIF] [EE] Branca de l’electricitat que tracta de la termoelectricitat.
termoelectrònic -a
adj. [EL] Relatiu o pertanyent a l’emissió d’electrons produïda per agitació tèrmica a temperatures elevades.
termoendurible
adj. [EI] Que se solidifica després d’ésser escalfat a pressió i que no es pot tornar a fondre o emmotllar sense destruir-ne les característiques primitives, s’aplica a un tipus de plàstic.
termoestable
adj. [EI] [FIF] [QU] Que no es descompon ni canvia de propietats quan varia la temperatura. Substància termoestable.
termòfil -a
1 adj. [BI] [ZOA] Que viu en zones càlides i no tolera bé el fred.
2 adj. [BI] [ZOA] Que presenta un creixement òptim a temperatures superiors a 45 °C, s’aplica a alguns microorganismes.
termofília
f. [ZOA] Qualitat de termòfil.
termofixar
v. tr. [IT] Fixar les dimensions (d’un teixit) per l’acció combinada de temperatura i temps.
termòfon
m. [FIF] Transductor electroacústic en què les ones acústiques són produïdes per variacions de temperatura al voltant d’un conductor on circula un corrent variable.
termogen -ògena
adj. [LC] [MD] [ZOA] Que produeix calor.
termogènesi
f. [MD] [ZOA] Producció de calor dins el cos per oxidació.
termogènic -a
adj. [MD] Causat per l’elevació de la temperatura o per la calor.
termògraf
m. [ME] Termòmetre que enregistra d’una manera continuada les variacions de la temperatura de l’aire.
termografia
f. [EI] Sistema de mesura de la temperatura superficial de cossos o objectes basat en la identificació de les radiacions infraroges.
termograma
m. [FIF] [ME] Diagrama o registre obtingut mitjançant el termògraf, que recull les variacions de la temperatura en funció del temps.
termogravimetria
f. [QU] Tècnica analítica per a determinar la variació de la massa d’una mostra en funció de la temperatura mentre la mostra és sotmesa a un programa controlat de variació de temperatura, i també per a estudiar algunes reaccions de descomposició tèrmica de la substància que s’analitza.
termohigrògraf
m. [ME] Aparell per a mesurar i enregistrar la temperatura de l’aire i la humitat relativa.
termohigroscopi
m. [ME] Aparell per a mesurar el punt de rosada.
termoiònic -a
adj. [EL] Relatiu o pertanyent a l’emissió d’ions produïda per agitació tèrmica.
termolàbil
adj. [QU] Que modifica o perd certes propietats en variar la temperatura. Substància termolàbil.
termolabilitat
f. [QU] Qualitat de termolàbil.
termòlisi
f. [QU] Descomposició d’una substància per acció de la calor.
termolític -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la termòlisi.
termologia
f. [FIF] TERMODINÀMICA.
termològic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la calor.
termoluminescència
f. [FIF] [GL] Luminescència produïda per l’augment de temperatura en certes substàncies.
termoluminescent
adj. [FIF] Que produeix termoluminescència.
termomecànic -a
adj. [FIF] Relatiu a l’acoblament entre efectes mecànics i efectes tèrmics.
termòmetre
m. [ME] [FIM] [FIF] [AGF] Aparell per a mesurar temperatures. Termòmetre de mercuri, clínic. Termòmetre d’alcohol, de gas, elèctric, d’aspiració. Termòmetre de màxima, de mínima. Termòmetre humit, sec.
termometria
f. [LC] [FIM] [FIF] Mesurament de la temperatura.
termomètric -a
adj. [FIF] [FIM] Relatiu o pertanyent al termòmetre o a la termometria. Escala termomètrica.
termomotor
1 m. [EI] Motor que funciona per l’acció de la calor.
2 m. [EI] Motor d’aire calent.
termonuclear
adj. [FIN] [QU] Relatiu o pertanyent a la fusió nuclear per la qual dos àtoms lleugers es fusionen en un de sol amb pèrdua de massa i alliberament d’una quantitat considerable d’energia.
termoparell
m. [FIF] [EE] PARELL TERMOELÈCTRIC.
termopausa
f. [ME] Zona límit superior de la termosfera, que la separa de l’exosfera.
termopila
f. [EE] Generador format per un o més parells termoelèctrics que converteixen l’energia tèrmica en energia elèctrica.
termoplàstic -a
adj. [EI] [IQ] [QU] Que s’estova i adquireix plasticitat per escalfament, i s’endureix de nou en refredar-se, s’aplica a substàncies polímeres.
termoquímic -a
1 adj. [QU] [FIF] Relatiu o pertanyent a la termoquímica.
2 f. [QU] [FIF] Part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
termoregulador -a
1 adj. [LC] Que regula o controla la calor.
2 m. [EI] Aparell destinat a mantenir constant la temperatura d’un objecte, d’un recinte, d’un líquid, d’un gas, etc.
termoretracció
f. [EI] Encongiment d’un film o làmina de material plàstic per efecte de la calor.
termos
m. [LC] [ED] Aparell constituït essencialment per dues ampolles que van l’una dins l’altra, en el qual, havent-se fet el buit en l’espai comprès entre les dues ampolles, un cos que es posa a dins de la més interior a una temperatura superior o inferior a la de l’aire ambient conserva llarg temps l’escalfor o la fredor.
termosfera
f. [ME] [QU] Capa de l’atmosfera terrestre situada entre la mesopausa i la termopausa, que s’estén entre uns 85 i 800 quilòmetres d’altitud, i on la temperatura creix regularment amb l’altitud a causa de l’energia radiant que hi és absorbida i de les reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc.
termosifó
1 m. [AQ] Aparell format per tubs de sifó per on es fa circular aigua calenta per a la calefacció d’un edifici.
2 m. [AQ] Escalfador elèctric d’aigua que funciona mitjançant una resistència elèctrica que escalfa l’aigua d’un dipòsit.
termòstat
m. [LC] [EI] [QU] Aparell per a detectar la temperatura a l’interior d’un recinte i regular-la per mantenir-la a un nivell determinat.
termoteràpia
f. [MD] Tractament d’una malaltia per la calor, especialment per l’aire calent.
termotropisme
m. [BO] Tropisme degut a estímuls calorífics.
tern
1 1 m. [LC] [MT] Conjunt de tres coses d’una mateixa espècie.
1 2 m. [LC] Conjunt de pantaló, armilla i americana o altra peça anàloga fets de la mateixa roba.
2 1 m. [LC] [JE] Jugada de tres números en el joc de la loteria antiga.
2 2 m. [LC] [JE] En la plena i en altres jocs, conjunt de tres números sortits que es troben a la mateixa línia horitzontal d’un cartó.
3 1 m. [RE] Antigament, conjunt de l’oficiant, el diaca i el sotsdiaca.
3 2 m. [RE] [HIH] Llur vestuari exterior.
4 m. [NU] [HIH] Llei de tres diners d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó. Moneda de tern. Diner de tern.
terna
1 f. [DR] [LC] Conjunt de tres persones proposades a la superioritat perquè en designi una d’entre elles per a l’exercici d’un càrrec.
2 f. [MT] En mat., conjunt de tres elements.
ternal
m. [LC] [IMI] Bossell de tres politges.
ternari -ària
1 adj. [LC] [QU] [MU] Format per la reunió de tres elements. Un compost químic ternari. Combinació ternària.
2 1 adj. [MU] En mús., que es pot dividir en tres temps. Compàs ternari.
2 2 adj. [MU] De compàs ternari. Ritme ternari.
3 adj. [LC] [MT] En mat., que té com a base el nombre 3. Sistema de numeració ternari.
teròfit
m. [BO] [EG] Planta que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la producció de diàspores, en un sol període vegetatiu de menys d’un any, i tot seguit mor.
teròpodes
1 m. pl. [GLP] Subordre de dinosaures saurisquis, de cap petit, cua i coll molt llargs, amb les potes posteriors altes i les anteriors molt curtes, bípedes i carnívors, que comprenen els progenitors de les aus actuals i visqueren del triàsic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest subordre.
terpè
m. [QU] Hidrocarbur de fórmula general (C5H8)n, que ocorre en la majoria d’olis essencials i d’oleoresines i que pot ésser considerat com a oligòmer o polímer de l’isoprè.
terpènic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als terpens o als terpenoides.
terpenoide
m. [QU] Terpè d’ocurrència natural, i els seus derivats.
terpineol
m. [QU] [IMI] Terpenoide de la sèrie del mentà, que es troba a la nou moscada.
terpinol
m. [QU] [IMI] OBS. TERPINEOL.
terra
1 1 f. [LC] [FIA] Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna.
1 2 f. [LC] Món en què transcorre la vida dels éssers humans, en contraposició a l’altre món, a la vida futura.
2 1 f. [LC] Part sòlida de la Terra. En aquesta platja de seguida ja no toques terra.
2 2 f. [LC] La terra com a medi. Els habitants de la terra, els de l’aire i els de l’aigua.
2 3 f. [LC] Part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició als mars. Érem tan mar endins, que ja no vèiem terra.
2 4 [LC] [TRA] prendre terra Atracar, desembarcar.
2 5 [LC] terra ferma Continent2 3 1.
3 1 f. [LC] Part sòlida de la superfície de la Terra considerada com a suport dels éssers humans, de les plantes, etc.
3 2 [LC] terra a terra loc. adv. A peu pla, molt arran de terra.
3 3 m. [LC] Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d’una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se’n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra.
4 1 f. [LC] Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble. Les terres àrtiques. Ve de llunyes terres.
4 2 [LC] terra baixa Terra de poca altitud, que no és muntanya.
4 3 f. [LC] Contrada, país, pàtria. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana: Catalunya, el País Valencià, les Balears… A la meva terra no hi ha aquest costum.
4 4 [LC] de la terra loc. adj. No foraster. Fruites de la terra.
4 5 [DE] terra de ningú Territori sobre el qual cap estat no exerceix la sobirania i, en conseqüència, és considerat susceptible d’ésser adquirit mitjançant l’ocupació.
4 6 [LC] [RE] terra promesa [o terra de promissió] Terra promesa per Déu als israelites en l’Antic Testament.
5 1 f. [LC] [AGA] Material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l’agricultura. Conrear la terra. Una terra sorrenca, argilosa. Terra de conreu, de sembradura. Terra grassa, prima. Terra de secà. Terra negra fa bon blat. Una paletada de terra.
5 2 [GL] terra bruna Sòl amb humus caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
5 3 [LC] [IMI] [AGA] terra campa Terra sense arbres destinada al conreu de cereals.
5 4 [AGA] terra de castanyer Terra vegetal que s’empra per a sembrar-hi plantes de jardí.
5 5 [LC] [AGA] terra lleugera Terra poc compacta.
5 6 [GL] terra negra TXERNOZEM.
5 7 [LC] [AGA] terra vegetal Terra àcida, rica en humus, no calcària, resultant de la descomposició de la fusta i altres restes vegetals, bona per al conreu.
6 1 f. [LC] [GL] terra d’escudelles Mescla de sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, especialment, atuells de cuina.
6 2 [QU] [GL] [BOI] terra d’infusoris Argila formada per un dipòsit de frústuls de diatomea, emprada industrialment com a adsorbent.
6 3 [QU] [GL] [GLM] terra de batan [o terra de paraire] ESMECTITES.
6 4 [LC] [GL] [IMI] terra de rajoler Argila plàstica.
6 5 [LC] [IMI] [GL] [MD] terra galba Creta d’un color blanc verdós usada contra les excoriacions de la pell.
7 1 f. [QU] Òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l’alúmina.
7 2 [QU] [GLM] terres rares Grup d’òxids dels metalls de la família dels lantànids.
7 3 [QU] OBS. terres alcalines Òxids de bari, de calci, d’estronci.
8 1 f. [EE] [EL] [TC] Massa de la terra utilitzada com a conductor en telecomunicacions i com a protecció en instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
8 2 m. [EE] [EL] Cable connectat amb la terra.
terrabastada
1 1 f. [LC] Terrabastall 1.
1 2 f. [LC] [ME] Xàfec molt intens.
2 1 f. [LC] Munió de coses que sobrevenen d’un plegat.
2 2 f. [LC] Grossa malaltia, desgràcia, etc., que sobrevé a algú.
terrabastall
1 m. [LC] Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.
2 m. [LC] [AQ] Divisió superior de les dues en què és dividit parcialment un apartament o una habitació per un sostre fet a certa altura del soler.
3 m. [AQ] Construcció rural feta de tres parets, oberta pel davant, que conté una planta baixa per a guardar-hi carros i eines del camp i un pis format de fustes i cobert de teulada o llosat per a guardar-hi palla o farratge per al bestiar i deixar-lo assecar pel contacte amb l’aire.
terrabastejar
1 v. intr. [LC] Fer un gran soroll.
2 v. intr. [LC] [ME] Caure una terrabastada d’aigua.
terracota
1 f. [AR] [HIA] En arqueol. protohistòrica i clàssica, element escultural figurat, amb motius antropomorfs, zoomorfs o vegetals, fet amb argila modelada i cuita.
2 [AR] [AQ] terracota arquitectònica Terracota emprada en la decoració d’edificis.
terrada
f. [LC] [AQ] Terrat gran, ordinàriament cobert.
terraire
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven terra d’escudelles.
terral
1 1 adj. [ME] Que ve de terra. Un fort vent terral va somoure la nostra embarcació.
1 2 m. [ME] BRISA DE TERRA.
2 m. [LC] [IMI] [AR] Terrer d’on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, les teules, etc.
terralada
f. [LC] [AQ] Terral fort.
terraló
m. [LC] [ME] Terral fluix.
terralta
f. [LC] [AGA] Olivera d’una varietat que dona una oliva negra, de forma allargada i asimètrica.
terramicina
f. [QU] Antibiòtic natural del grup de les tetraciclines, descobert en el bacteri Streptomyces rimosis, d’extensa aplicació terapèutica.
terranc
m. [LC] Terròs empedreït.
terrancós -osa
adj. [LC] Ple de terrancs.
terrandòs
[pl. -ossos]
1 m. [LC] [BOB] Pebràs 1.
2 m. [BOB] PEBRÀS LLETER.
3 [BOB] terrandòs de cabra PEBRÀS LLETER VELLUTAT.
terranova
m. [ZOM] Gos de guarda de grans dimensions i força corpulent.
terraplè
m. [LC] [OP] Plataforma feta amb terra sobreposada, a voltes compactada, i sostinguda amb parets d’obra o d’escullera.
terraplenada
f. [LC] TERRAPLENAMENT.
terraplenament
m. [LC] Acció de terraplenar.
terraplenar
1 v. tr. [LC] Sobreposar terra (a un terreny) de manera que, omplint els clots, formi una superfície plana.
2 v. tr. [GL] Reblir amb sediments (el fons d’una vall, d’un llac, d’una conca sedimentària, d’un piemont).
3 intr. pron. [LC] Un clot, una séquia, etc., omplir-se de terra. L’estany havia estat més gran, però començà a terraplenar-se fa un segle.
terraprim
m. [LC] Terreny sorrenc, generalment de secà.
terraqüi -àqüia
adj. [LC] De la Terra. Esfera terràqüia. Globus terraqüi.
terrari
m. [LC] [JE] Instal·lació adequada per a mantenir-hi vius i en les millors condicions certs animals com rèptils, amfibis o artròpodes.
terràrium
m. [LC] [JE] TERRARI.
terrassa
1 1 f. [LC] Espai de terreny pla i elevat terminat en un o més dels costats per un mur, un talús o altre desnivell.
1 2 f. [LC] [GL] Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d’un riu, d’un llac, del litoral, en un vessant de muntanya, originada per l’erosió i sovint recoberta per un dipòsit d’arrossegalls.
1 3 f. [GL] En alp., relleix pla i horitzontal en una paret.
2 f. [LC] [HO] Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients.
3 f. [HIG] Figura heràldica que representa el sòl i que, situada generalment a la punta de l’escut, serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.
terrassà terrassana
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica al conreu de la terra.
2 m. i f. [LC] En els pobles de marina, persona que no és mariner ni pescador.
terrassenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Terrassa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Terrassa o als seus habitants.
terrat
m. [LC] [AQ] Coberta plana d’un edifici o d’una part d’un edifici destinada a poder-hi caminar. Pugem al terrat i veuràs quina vista té. Estendre la roba al terrat. La meva cambra dona a un terradet.
terratge
1 m. [LC] [DR] Allò que paga a l’amo d’una terra qui la conrea.
2 m. [HIH] Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
terratger
m. [LC] [DR] Conrador que paga terratge.
terratinent
m. i f. [LC] [PR] Persona que és posseïdora de terres.
terratrémer
v. intr. [LC] La terra, tremolar.
terratrèmol
m. [LC] [GG] [GL] Moviment vibratori, sacseig o tremolor de l’escorça terrestre, perceptible en una zona més o menys extensa, de durada breu, que pot ésser repetitiu, provocat per l’energia generada sobtadament a la litosfera i que es propaga en forma d’ones elàstiques, com a resultat de la relaxació sobtada d’un estat de forces produït per un moviment brusc entre compartiments rocosos.
terrè -ena
adj. [LC] TERRENAL.
terregada
1 f. [LC] Gran quantitat de terra dipositada en un lloc o alçada pel vent.
2 1 f. [LC] Menudall de carbó, solatge de les piles.
2 2 f. [LC] PER EXT. Ja no queda sinó la terregada: els bons ja han trobat col·locació.
terregall
m. [LC] Munt de pedres menudes, de runes, d’escòries, etc.
terregaller
m. [LC] Paratge ple de pedres menudes movedisses.
terregam
m. [LC] TERREGALL.
terreguer
m. [LC] TERREGALLER.
terrejador
m. [LC] [AGA] Garbell per a separar la terra del gra.
terrejant
adj. [ZOA] Que viu, s’alimenta i cria arran de terra, s’aplica especialment a alguns ocells.
terrejar
1 v. intr. [LC] [AGA] El gra, l’herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s’ha de garbellar, terreja molt.
2 intr. [LC] Tenir gust de terra, un color terrós, etc.
3 intr. [LC] Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t’has embrutat el vestit, terrejant?
4 intr. [LC] Els ocells, viure, criar o alimentar-se arran de terra. Les perdius terregen.
5 intr. [LC] Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S’estima més terrejar que no pas marinejar.
6 tr. [LC] Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa.
7 tr. [LC] Fer caure a terra (l’adversari). Com t’has deixat terrejar, per un noi més petit que tu?
8 intr. [LC] [TRA] Una nau, navegar prop de terra.
9 intr. [LC] Ésser poc espiritual, estar excessivament lligat a les coses terrenals.
terrella
f. [LC] [AGA] Tros de terra improductiu, on no creix herba.
terreller
m. [LC] Tros en el pendent d’una muntanya en el qual es veu la terra pelada, sense herbes ni arbres.
terrellera
f. [LC] TERRELLER.
terrelló terrellona
1 1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Jornaler de la terra, especialment l’obrer ocupat a traginar terra.
1 2 m. i f. [LC] PEÓ DE CAMINS.
2 [LC] [OP] a terrelló loc. adv. Per prestació personal en la reconstrucció de camins. Han fet les obres a terrelló.
3 m. [LC] Cabàs petit utilitzat per a traginar terra.
4 m. [LC] Pa de terra que fa de guarda-rodes.
terrelloner terrellonera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] TERRELLÓ, TERRELLONA.
terrenal
adj. [LC] [RE] Pertanyent a la terra. Els béns terrenals no serveixen per a assolir la glòria celestial.
terrenalment
adv. [LC] D’una manera terrenal.
terrenc -a
adj. [LC] De la naturalesa de la terra.
terrenejar
v. intr. [LC] Caminar per damunt de terra.
terreny
1 1 m. [LC] [GL] Extensió de terra quant a la seva naturalesa, als seus accidents, etc. Un terreny fèrtil. Un terreny pedregós. Un terreny accidentat.
1 2 [GL] [MI] terreny mixt En alp., relleu d’una paret en part rocosa, en part coberta pel glaç o per la neu.
2 1 m. [GL] Àrea d’un territori que és objecte d’un estudi geològic.
2 2 m. [GL] Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comuna. Un terreny argilós, granític, al·luvial.
2 3 m. [GL] Conjunt de sediments pertanyents a una edat estratigràfica determinada. Els terrenys juràssics, paleozoics.
2 4 [GL] [MI] terreny mort Terreny superficial, de natura qualsevol, que recobreix un jaciment mineral, una roca d’interès econòmic, un jaciment d’hidrocarburs.
2 5 [GL] OBS. terrenys al·luvials Terrenys del quaternari recent.
2 6 [LC] [GL] OBS. terrenys diluvials Terrenys del quaternari inferior, formats per materials arrossegats per grans corrents d’aigua.
2 7 [GL] OBS. terrenys primitius Els terrenys formats més antigament.
3 m. [LC] Espai de terra destinat a alguna cosa, a un determinat ús. Comprar un terreny per edificar-hi una casa. Especular amb els terrenys. Un terreny bo per a jugar-hi a rescats.
4 1 m. [LC] Extensió de terra usada com a camp de batalla o camp d’acció. Disputar el terreny a l’enemic.
4 2 [LC] perdre terreny a) Recular davant l’enemic. La lluita era cada cop més acarnissada i les tropes anaven perdent terreny.
4 2 [LC] perdre terreny b) PER EXT. Perdre terreny en un afer.
4 3 [LC] posar-se en bon terreny Posar-se en una situació avantatjosa, enraonada, etc.
4 4 [LC] posar-se en mal terreny Posar-se en una situació desavantatjosa, desenraonada, etc.
4 5 [LC] sobre el terreny loc. adv. Al mateix lloc o en les mateixes circumstàncies de què es tracta.
5 m. [LC] Àmbit, tipus de matèria on s’exerceix una activitat. Es movia molt bé en el terreny polític.
terrenyar
v. intr. [LC] BRULLAR.
terrer1
1 m. [LC] Terra on hom s’ha criat, on hom viu. L’agre del terrer.
2 m. [LC] Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició a altres tipus de sòls.
3 m. [LC] [IMI] [AR] Lloc d’on treuen la terra per als terrissers.
4 m. [LC] Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau.
5 m. [MI] A les labors mineres, munt format per l’abocament dels estèrils, la ganga, el rebuig del tractament del mineral.
terrer2 -a
1 adj. [LC] Relatiu a la terra.
2 m. i f. [LC] [IMI] Persona que extreu o prepara terra per a la indústria terrissera o per a altres aplicacions.
terrera
1 f. [LC] [MI] Terrer13.
2 f. [LC] [AQ] Teula grossa que es fa servir de canal d’una teulada. Ja ragen les terreres.
3 f. [BOS] [AGA] CAPS BLANCS.
terrerol
1 1 m. [BOB] Camperol 3.
1 2 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, de làmines aviat brunes i cama amb anell, que viu en camps de sòl nu i a les vores de camins (Agaricus bitorquis i espècies afins).
2 m. [ZOO] TERREROLA.
terrerola
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels alàudids, d’uns 15 centímetres de llargada, amb el plomatge terrós a les parts superiors i amb l’abdomen completament blanc (Calandrella brachydactyla).
2 [ZOO] terrerola rogenca Ocell de la família dels alàudids, amb el pit i els flancs finament ratllats (Calandrella rufescens).
terrestre
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Terra. L’esfera terrestre.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra. Magnetisme terrestre. La política econòmica afavoreix el comerç terrestre i el marítim. Serpents terrestres i aquàtiques.
1 3 adj. [LC] Que habita a la Terra.
2 adj. [FIA] Que forma part del grup de planetes que tenen característiques semblants a les de la Terra. Els planetes terrestres són Mercuri, Venus i Mart.
terrestritat
f. [LC] Condició de terrestre, de terrenal.
terreta
f. [LC] [GL] TERRA D’ESCUDELLES.
terretita
f. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 14 centímetres de llargada, plomatge gris amb l’abdomen blanc i les potes clares (Calidris temminckii).
terretitona
f. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el mantell gris a l’hivern, les celles, el front i l’abdomen blancs, i el bec recte i negre (Calidris minuta).
terri tèrria
1 1 adj. [LC] [GL] De terra. Una substància tèrria.
1 2 adj. [LC] [GL] Que té aspecte de terra.
2 adj. [QU] OBS. Pertanyent a qualsevol dels elements metàl·lics que es troben a la natura com a òxids bàsics o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
terri-
[LC] Forma prefixada del mot terra. Ex.: terrícola.
terribilitat
f. [LC] Qualitat de terrible.
terrible
1 adj. [LC] Tal que és per infondre terror a qualsevol. Era prudent en la pau i terrible en la guerra. Una amenaça terrible. El temporal provocava onades terribles.
2 adj. [LC] Excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant. Tinc una fam terrible. Sentia uns dolors terribles, insuportables.
terriblement
adv. [LC] D’una manera terrible. És terriblement astut. Una ferida terriblement dolorosa.
terrícola
1 m. i f. [LC] Habitant de la Terra.
2 adj. [EG] Que viu al sòl.
terrífic -a
adj. [LC] Terrible 1.
terrigen -ígena
adj. [LC] [GL] Produït per la terra, s’aplica especialment al sediment procedent de la terra emergida.
terrina
f. [LC] [AR] [ED] Petit vas de fons pla, generalment de terrissa envernissada i de forma circular, en què es conserven algunes viandes. Una terrina de foie-gras.
terrissa
1 f. [LC] [AR] [ED] Objecte fet de terra afaiçonada quan és molla, i després cuita.
2 f. [LC] Conjunt d’objectes fets de terra afaiçonada quan és molla, i després cuita.
3 f. [LC] [AR] [ED] Material de què és feta la terrissa.
terrissaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven terrissa.
terrisser terrissera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] TERRISSAIRE.
terrisseria
f. [LC] [IMI] [AR] Obrador o botiga de terrisser.
territ
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 25 centímetres de llargada i aspecte rabassut (Calidris canutus).
2 [ZOO] territ becadell Ocell de la família dels escolopàcids (Limicola falcinellus).
3 [ZOO] territ becllarg Ocell de la família dels escolopàcids, de bec llarg, corbat cap avall (Calidris ferruginea).
4 [ZOO] territ camallarg Ocell de la família dels escolopàcids, propi d’Amèrica (Micropalama himantopus).
5 [ZOO] territ cuablanc Ocell de la família dels escolopàcids, propi d’Amèrica (Calidris fuscicollis).
6 [ZOO] territ de Bering Ocell de la família dels escolopàcids, propi del nord-est de Sibèria (Calidris tenuirostris).
7 [ZOO] territ de tres dits Ocell de la família dels escolopàcids, caracteritzat per la manca de dit posterior (Calidris alba).
8 [ZOO] territ fosc Ocell de la família dels escolopàcids, que nia a Islàndia i a Noruega (Calidris maritima).
9 [ZOO] territ gros Territ 1.
10 [ZOO] territ rogenc Ocell de la família dels escolopàcids, propi de la tundra àrtica d’Amèrica (Tryngites subruficollis).
11 [ZOO] territ variant Ocell de la família dels escolopàcids, un dels ocells limícoles més nombrosos a les costes d’Europa i del nord d’Àfrica (Calidris alpina).
territori
1 m. [LC] [DR] [AD] Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa. Això va passar en territori portuguès. Violació d’un territori. Territori nacional, internacional. Territori autònom.
2 m. [GG] [AD] Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística. Territori urbanístic, urbà.
3 m. [GG] Porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat.
territorial
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al territori. Engrandiments territorials. Milícia territorial.
territorialitat
1 1 f. [LC] [DR] Qualitat o condició de territorial.
1 2 [DR] territorialitat de les lleis Principi segons el qual la llei obliga totes les persones que es troben en el territori de l’ens que l’ha dictada.
2 f. [DR] Condició d’aquelles coses que, estant fora del territori d’una nació, es consideren com a formant-ne part. Principi de territorialitat.
terrola
f. [ZOO] Alosa 1.
terrolà
m. [BOB] TÒFONA D’HIVERN.
terrolenc
adj. [BOB] bolet terrolenc V. BOLET.
terror
1 1 m. o f. [LC] [PS] Por extrema, que fa tremolar. Causar, infondre, terror.
1 2 m. o f. [LC] [PS] Persona o cosa que l’infon. Ell fou el terror dels seus enemics.
2 m. o f. [PO] [SO] Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física. El terror de la dictadura. El terror dels radicals.
terrorífic -a
adj. [LC] Terrible 1.
terroríficament
adv. [LC] D’una manera terrorífica.
terrorisme
m. [LC] [SO] [PO] Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.
terrorista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al terrorisme.
2 m. i f. [LC] [SO] [PO] Persona que afavoreix, que practica, el terrorisme.
terroritzar
v. tr. [LC] Sotmetre a un règim d’intimidació amb amenaces, violències, crueltats, etc.
terrós -osa
1 adj. [LC] Que és de la naturalesa de la terra. Substàncies terroses.
2 adj. [LC] Que està barrejat amb terra. Sorra terrosa. Blat terrós.
3 adj. [LC] Que és del color de la terra. Té la pell terrosa.
4 adj. [GL] MAT2. Un mineral terrós.
terròs
[pl. -ossos]
1 1 m. [LC] [GL] [AGA] Tros petit i solt de terra compacta. Aixafar els terrossos d’un camp.
1 2 m. [LC] Agregat anàleg de partícules o petits cristalls. Un terròs de sucre. Cal posar-hi un terrosset de sal.
2 1 m. [LC] [AGA] Tros de terra que hom conrea.
2 2 m. [LC] Terrer11.
terrossada
1 f. [LC] Acció de tirar un terròs a tall de pedra.
2 f. [LC] Cop donat amb el terròs tirat.
terrossar
m. [LC] Estesa de terrossos.
terrossenc -a
adj. [LC] Que forma terrossos.
terrossós -osa
adj. [LC] Ple de terrossos.
terrotxa
f. [LC] Terra dolenta i erma.
terrús-terrús
1 adv. [LC] [TRA] Prop de terra.
2 [LC] [TRA] anar terrús-terrús Terrejar, costejar.
tertulià -ana
adj. [LC] Concurrent a una tertúlia.
tertúlia
1 f. [LC] Reunió de persones que s’apleguen habitualment per conversar o per qualsevol altre passatemps.
2 [LC] fer tertúlia Entretenir-se conversant amb un grup de persones.
tes -a
1 adj. [LC] Que es manté dret, pla, ben llis, tibant. Les veles teses.
2 [LC] a tesa [o a tota tesa] loc. adv. a) En tota l’extensió, sense limitació. Regar a tesa.
2 [LC] a tesa [o a tota tesa] loc. adv. b) Sense interrupció, a totes hores. Treballar a tota tesa.
tesar
1 v. tr. [LC] Posar tes. Teseu bé les cordes, que no s’afluixin. Tesar una vela.
2 v. tr. [OP] Posar en tensió (les armadures actives d’una peça de formigó pretesat).
tesaurismosi
f. [MD] Malaltia genètica caracteritzada per una acumulació o un emmagatzematge excessiu de substàncies metabòliques, quasi sempre deguda a un blocatge de la via de degradació.
tesaurus
1 m. [LC] Tresor 2 1.
2 m. [BB] Llista alfabètica de paraules que s’utilitzen per a classificar la documentació.
tesi
1 f. [LC] [PE] [AD] Proposició que hom enuncia i es proposa mantenir. Sostenir una tesi.
2 1 f. [LC] [PE] [AD] Dissertació escrita sobre un tema determinat presentada per un candidat per adquirir un grau universitari. Una tesi doctoral. Una tesi de llicenciatura.
2 2 f. [LC] [PE] Tesi doctoral.
3 f. [FLL] En mètrica, temps feble d’un peu.
tesina
f. [PE] Tesi de llicenciatura.
tesla
m. [FIM] Unitat d’inducció magnètica del sistema internacional, equivalent a un flux magnètic d’1 weber per metre quadrat (símbol, T).
tesor
f. [LC] Qualitat de tes.
tessali -àlia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tessàlia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tessàlia o als seus habitants.
tessàlic -a
adj. [LC] TESSALI.
tessel·la
f. [LC] [AR] Petita peça cúbica de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., que forma part d’un mosaic.
tessel·lat -ada
adj. [LC] [AR] Format amb tessel·les. Paviment tessel·lat.
tessitura
1 f. [MU] [LC] Part de l’extensió d’una veu o d’un instrument dins la qual estan continguts els tons o la major part dels tons d’una melodia.
2 f. [MU] Extensió de les notes que pot cobrir una veu determinada.
3 f. [MU] Conjunt de notes que es troben amb més freqüència en una peça, les quals formen una mena de nucli al voltant del qual es mou la melodia.
test1
1 m. [LC] Bocí d’un objecte de terrissa trencat.
2 1 m. [LC] [AGA] Vas de terrissa o d’altres materials, generalment de forma de con truncat amb la boca més ampla que el fons i un forat ordinàriament al mig d’aquest, el qual, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta.
2 2 [LC] els testos s’assemblen a les olles Els fills hereten les qualitats o els defectes dels pares.
test2
1 1 m. [LC] [PS] Subjecció a condicions que mostren el caràcter real d’una persona o d’una cosa en un punt o en un aspecte determinat.
1 2 m. [PS] [PE] Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus.
1 3 [SO] test sociomètric Tècnica utilitzada en sociometria consistent a proposar, a tots els membres d’un grup prèviament delimitat, una sèrie de preguntes relatives a les relacions reals o hipotètiques amb els altres integrants del grup.
2 m. [LC] [EI] [MD] Prova, reacció, assaig.
test3 -a
adj. [LC] Dret i rígid. Test com un rave. Una serra testa i espadada.
testa
1 1 f. [LC] [MD] Cap11. Ha caigut i ha pegat de testa.
1 2 [LC] testa coronada MONARCA.
2 1 f. [LC] [IMF] Cap o extrem d’una post, d’un tauló, o de qualsevol altra peça de fusta, des d’un arbre fins a una estella.
2 2 [LC] [EI] [IMF] per testa loc. adv. De manera que quedin units pels extrems i sense sobreposar-se. Taulons ajuntats per testa.
2 3 f. [LC] [IMF] Part de dalt i de baix d’una bota o d’un barril, amb el cèrcol que hi va col·locat.
2 4 f. [LC] Frontal o cara anterior d’una cosa. La testa d’un tap.
3 f. [BO] EPISPERMA.
testaci -àcia
adj. [ZOA] Que té closca. Els mol·luscos són animals testacis.
testador testadora
m. i f. [LC] Persona que fa testament.
testaferro
m. i f. [LC] [DR] Persona que firma un contracte de fidúcia, pel qual una persona deixa a una altra el seu nom per a poder efectuar actes que altrament no podria efectuar.
testament
1 1 m. [LC] [DR] Negoci jurídic en virtut del qual el causant regula la seva successió instituint un o més hereus. Fer testament. Ha mort sense fer testament. Les clàusules del testament. Testament hològraf, públic, secret. Testament sacramental.
1 2 m. [LC] PER EXT. El testament polític d’un home d’estat.
1 3 [DR] testament nuncupatiu Testament fet per simple declaració de viva veu davant testimonis.
1 4 [DR] testament obert Testament atorgat davant de notari.
1 5 [DR] testament tancat Testament autògraf que, en un sobre tancat, es lliura a un notari perquè el custodiï.
2 m. [RE] Aliança 1 3.
testamentari -ària
1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a un testament. Disposicions testamentàries.
2 m. i f. [DR] MARMESSOR, MARMESSORA.
testamentaria
1 f. [DR] Execució judicial d’allò que està disposat en un testament.
2 f. [DR] Documents i papers que comporta aquesta execució.
3 f. [DR] Junta dels executors testamentaris.
4 f. [DR] Procés judicial per a l’execució d’una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus.
testar
v. intr. [LC] [DR] Fer testament.
testard -a
adj. [LC] PORFIDIÓS.
testarrada
f. [LC] Cop donat amb el cap.
testarral
m. [LC] BRASQUER.
testarrer
m. [LC] BRASQUER.
testarrudament
adv. [LC] PORFIDIOSAMENT.
testarrudesa
f. [LC] PORFÍDIA.
testarrut -uda
adj. [LC] PORFIDIÓS.
testavirar
v. tr. i intr. pron. [LC] TRASTOCAR.
testera
1 1 f. [LC] Front, cara anterior, d’algunes coses.
1 2 f. [LC] Part anterior i principal d’una sala, d’un lloc d’habitació, d’una taula.
1 3 f. [MI] Front d’arrencada d’una mina, la cara anterior del mineral.
2 1 f. [AQ] Part triangular superior de la façana d’un edifici amb coberta de dos vessants en la qual descansen aquests.
2 2 f. [MI] Massís de mineral amb dues cares descobertes.
3 f. [LC] [TRG] [AGR] Part de l’arnès que passa per darrere les orelles del cavall per tal d’unir les dues galteres.
testerola
1 f. [LC] Closca del cap.
2 f. [LC] El cap com a seu de l’enteniment. Mira quines idees se li han clavat a la testerola!
testicle
m. [LC] [ZOA] [MD] Glàndula sexual d’un gran nombre d’animals que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
testicular
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als testicles.
testificable
adj. [LC] Que pot ésser testificat.
testificació
f. [LC] Acció de testificar; l’efecte.
testificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que testifica.
testifical
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als testimonis.
testificar
1 v. tr. [LC] Provar (alguna cosa) valent-se de testimonis o de documents autèntics. La manca de documents ens priva de testificar-ho.
2 v. tr. [LC] Declarar com a testimoni en un acte judicial. Va testificar que havia vist com l’agredien.
testificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a testificar. Documents testificatius.
testimoni
1 1 m. i f. [LC] [DR] Persona que compareix a declarar davant la justícia el que ha vist o sentit, el que sap d’alguna cosa, que compareix a certificar la identitat d’algú, l’exactitud d’una declaració, etc. Citar algú com a testimoni. Un testimoni de vista. Un testimoni d’oïda. Testimonis de càrrec, de descàrrec. Un testimoni fals.
1 2 m. i f. [LC] Persona que ha vist o sentit alguna cosa. Ell no ha volgut ni escoltar-me: tu n’ets testimoni.
1 3 [LC] testimoni auricular Testimoni que ha sentit allò que diu.
1 4 [LC] testimoni ocular Testimoni que ha vist el que refereix.
2 1 m. [LC] Cosa per la qual s’infereix la veritat d’un fet.
2 2 m. [AD] Testimoniatge escrit.
3 m. [IMI] [AQ] Mitjà emprat per a veure com evoluciona una fissura o esquerda al llarg del temps, consistent generalment en un pegot de guix.
4 1 m. [AGF] Pedreta col·locada al costat d’una fita que, juntament amb altres, serveix per a donar prova que aquesta és realment una fita i no una pedra qualsevol.
4 2 [AQ] [AGF] testimonis muts Trossos de carbó, de vidre, de rajoles, closques de caragols, etc., que es posen sota una fita per poder provar l’existència d’aquesta posat cas que fos arrencada i hi hagués discussions sobre la seva situació.
5 m. [SP] Tub lleuger que l’atleta porta a les mans en les curses de relleus i que, en un punt determinat del recorregut, cedeix al següent atleta del mateix equip.
6 m. [AGF] [GL] Mostra extreta d’un terreny per a l’anàlisi en laboratori.
7 m. [FL] [FLL] Còdex, autor, citacions, etc., que transmeten un text.
testimonial
1 adj. [LC] Mitjançant testimonis. Prova testimonial.
2 f. pl. [DR] Document en què es testifica alguna cosa.
testimoniança
f. [LC] Testimoniatge 2.
testimoniar
v. tr. [LC] Mostrar manifestament (alguna cosa). Abans de separar-nos vaig poder-li testimoniar la meva estimació.
testimoniatge
1 1 m. [LC] [DR] Declaració d’algú per a certificar una cosa que ha vist o sentit per tal d’establir o provar un fet, especialment la feta davant la justícia. Portar, retre, testimoniatge d’alguna cosa.
1 2 m. [DR] Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.
1 3 m. [LC] PER EXT. El testimoniatge dels sentits.
2 m. [LC] Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa. En testimoniatge de gratitud, de respecte, d’admiració, d’amistat.
testimoniejar
v. tr. [LC] TESTIMONIAR.
testó
m. [NU] Moneda europea múltiple del ral d’argent, i especialment de la peça de 4 rals, usada a Itàlia, França, Anglaterra, etc.
testosterona
f. [ZOA] [MD] [BI] Principal androgen secretat pels testicles.
testudinat -ada
adj. [LC] Formant volta com la closca d’una tortuga.
testudínids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils del grup dels quelonis, terrestres, amb el coll completament retràctil i la closca i el plastró soldats com una cloïssa, que inclou la majoria de tortugues de terra.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
tet
f. [RE] [FL] Novena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
teta
1 1 f. [LC] En el llenguatge infantil, germana gran.
1 2 f. [LC] MAINADERA.
2 f. [LC] [MD] POP. Mamella 1.
tètan
m. [MD] [LC] TÈTANUS.
tetània
1 f. [MD] Afecció caracteritzada per l’exaltació permanent de l’excitabilitat mecànica i elèctrica dels nervis perifèrics, deguda a la hipocalcèmia.
2 f. [MD] Espasme tònic continu d’un múscul.
tetànic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent al tètanus o a la tetània.
2 adj. [LC] [MD] Que produeix o tendeix a produir tètanus.
3 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de tètanus o de tetània.
tetanina
f. [BI] [MD] Substància tòxica aïllada de cultius de bacils tetànics i dels teixits de pacients tetànics.
tetanització
f. [MD] Acció de tetanitzar; l’efecte.
tetanitzar
v. tr. [MD] Posar (un múscul) en estat de contracció convulsiva permanent.
tètanus
m. [LC] [MD] Malaltia infecciosa aguda d’origen bacterià, caracteritzada per la contracció convulsiva permanent dels músculs voluntaris.
tetartoedre [o tetartòedre]
m. [GL] Poliedre cristal·lí pertanyent a una classe tetartoèdrica d’un sistema cristal·lí.
tetartoèdria
f. [GL] Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la quarta part de les cares de les formes holoèdriques.
tetartoèdric -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a una tetartoèdria.
2 adj. [GL] Que és el resultat d’una tetartoèdria. Un cristall tetartoèdric. Una forma tetartoèdrica.
tetartoide
m. [GL] Poliedre cristal·lí de la classe tetartoèdrica del sistema cúbic, de dotze cares pentagonals irregulars i asimètriques.
tetera
f. [LC] [ED] Recipient per a fer i servir el te.
tetina
f. [LC] [MD] [AGR] Peça, generalment de goma, que es posa al broc d’un biberó, en una màquina d’alletar, per a fer de mugró.
tètol
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids.
2 [ZOO] tètol cuabarrat Ocell de la família dels escolopàcids, amb diverses barres negres a la cua, rar a les nostres contrades (Limosa lapponica)
3 [ZOO] tètol cuanegre Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 40 centímetres de llargada, amb una barra negra al final de la cua molt visible quan vola (Limosa limosa).
tetr-
[LC] V. TETRA-.
tetra- [o tetr-]
[LC] Forma prefixada que significa ‘quatre’. Ex.: tetradàctil, tetrapètal, tetrasèpal, tetròxid, tetraxial.
tetrabàsic -a
adj. [QU] Que té en la molècula quatre àtoms d’hidrogen àcid, dissociable, reemplaçable per un ió metàl·lic o un radical bàsic. L’àcid silícic és tetrabàsic.
tetrabòric
adj. [QU] àcid tetrabòric V. ÀCID.
tetrabromofluoresceïna
f. [QU] Eosina groguenca, colorant àcid vermell emprat en cosmètica i en la tintura de llana, de seda i de paper.
tetraciclina
f. [QU] Antibiòtic natural amb una estructura molecular basada en un sistema de quatre cicles benzènics condensats.
tetràcid -a
adj. [QU] Base que té en la molècula quatre grups OH, dissociables com a ions hidròxid i reemplaçables per l’anió d’un àcid.
tetracloroetilè
m. [QU] Compost en què tots els àtoms d’hidrogen de la molècula d’etilè han estat substituïts per clor, solvent no inflamable molt emprat per al rentatge en sec i altres aplicacions generals.
tetraclorometà
m. [QU] Líquid incolor, transparent, no inflamable, tòxic per inhalació, ingestió o absorció cutània, emprat com a ignífug i com a solvent.
tetracoral·laris
m. pl. [GLP] RUGOSOS.
tetracord
m. [MU] Sèrie de quatre sons que formen un interval de quarta.
tètrada
f. [LC] [BO] [BI] Col·lecció, grup, de quatre. Tètrada cromosòmica. Tètrada de grans de pol·len.
tetradàctil -a
adj. [ZOA] Que té quatre dits.
tetradínam -a
adj. [BO] Que té sis estams, quatre més llargs que els altres dos.
tetraedre [o tetràedre]
1 1 m. [MT] Poliedre de quatre cares.
1 2 [MT] tetraedre regular Tetraedre en què les cares són triangles equilàters.
2 1 m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de quatre cares triangulars equilàteres, quatre eixos ternaris i tres de binaris, i sense centre de simetria.
2 2 [GL] tetraedre piramidat TRISTETRAEDRE.
tetraèdric -a
1 adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent al tetraedre.
2 adj. [LC] [MT] Que consta de quatre cares.
tetraedrita
f. [GLM] Mineral, sulfosal d’antimoni amb coure, ferro, zinc i argent, de fórmula (Cu,Fe)12Sb4S13, que cristal·litza en el sistema cúbic en cristalls normalment tetraèdrics, forma masses granulars, és terme extrem de la sèrie tetraedrita-tennantita i pot ésser mena d’algun dels elements que conté.
tetraetilplom
m. [QU] Derivat del plom, de fórmula Pb(C2H5)4, emprat com a additiu de la benzina per a evitar ignicions fora de temps en els motors d’explosió.
tetrafluoroetilè
m. [QU] Gas incolor, de fórmula F2C=CF2, per polimerització del qual hom obté el tefló.
tetrafluorometà
m. [QU] Gas incolor, de fórmula CF4, de bones propietats termodinàmiques per a actuar en circuits frigorífics.
tetrafonia
f. [EL] QUADRIFONIA.
tetragonal
1 adj. [MT] Que té quatre angles.
2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema tetragonal.
tetragrama
1 m. [MU] Conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià.
2 m. [RE] Conjunt de les quatre lletres hebrees que formen el nom diví de Jahvè.
tetrahexaedre [o tetrahexàedre]
1 m. [MT] Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
2 m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema cúbic, de vint-i-quatre cares rectangulars isòsceles, resultat del bisellament de les dotze arestes del cub.
tetrahexaèdric -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al tetrahexaedre.
tetrahidrofuran
m. [QU] Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura i és emprat com a dissolvent.
tetrahidronaftalè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic derivat del naftalè per hidrogenació d’un dels seus dos anells, emprat com a dissolvent industrial.
tetralina
f. [QU] TETRAHIDRONAFTALÈ.
tetralogia
1 f. [LC] Conjunt de quatre coses.
2 f. [MD] Conjunt dels quatre símptomes que caracteritzen una malaltia.
3 f. [JE] [FLL] [LC] Sèrie de quatre peces dramàtiques o novel·lesques.
tetràmer -a
adj. [LC] Que consta de quatre parts o peces. Verticil tetràmer.
tetrametilendiamina
f. [QU] Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina.
tetràmetre
m. [FLL] En mètrica grega i llatina, vers format per quatre metres.
tetramorf
m. [AR] Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels símbols tradicionals dels quatre evangelistes units en una sola figuració.
tetraònids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells terrejants, de cos feixuc i poc voladors, a la qual pertany el gall fer.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
tetraplegia
f. [MD] Paràlisi de les quatre extremitats.
tetrapolar
1 adj. [LC] [EE] Que té quatre pols.
2 adj. [EE] Que actua sobre quatre pols. Commutador tetrapolar.
3 adj. [EE] Que té quatre pols en el circuit magnètic. Màquina dinamoelèctrica tetrapolar.
tetràpter -a
adj. [LC] Que té quatre ales.
tetraqueni
m. [BO] Fruit format per la reunió de quatre aquenis, com el de les labiades i les boraginàcies.
tetrarca
m. [HIH] [PR] [LC] [RE] En l’antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d’una província o sobirà dependent d’un poder superior i de rang inferior a un rei.
tetrarcat
1 m. [HIH] Càrrec d’un tetrarca.
2 m. [HIH] Jurisdicció d’un tetrarca.
tetrarquia
f. [HIH] Dignitat, jurisdicció d’un tetrarca.
tetrasíl·lab -a
1 1 adj. [FL] [LC] [FLL] De quatre síl·labes.
1 2 m. [LC] [FL] [FLL] Mot de quatre síl·labes.
2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers de quatre síl·labes mètriques.
tetrasil·làbic -a
adj. [FL] [LC] [FLL] Tetrasíl·lab 1 1.
tetravalència
f. [QU] Qualitat de tetravalent.
tetraxial
adj. [LC] Que té quatre eixos.
tètric -a
adj. [LC] D’una tristesa llòbrega, depriment.
tètricament
adv. [LC] D’una manera tètrica.
tètrode
m. [EL] Tub electrònic de quatre elèctrodes: un ànode, un càtode i dues reixes, la de control i una altra d’auxiliar.
tetrosa
f. [QU] [BI] Monosacàrid la molècula del qual conté quatre àtoms de carboni.
teu teva [o teua]
1 1 adj. [LC] De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva.
1 2 adj. [LC] Precedit d’una preposició que indica situació en l’espai o en el temps respecte d’alguna cosa, de tu. Prop teu.
2 f. [LC] la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis on no et demanen. No m’agrada que sempre vagis a la teva. Sempre hi has de dir la teva, tu.
teula
1 f. [LC] [AQ] Peça de terra cuita que serveix per a formar, encaixada amb d’altres, la coberta exterior dels edificis.
2 f. [AF] Motlle tipogràfic que, fent parell amb un altre, forma el cilindre de les màquines rotatives.
3 f. [LC] [ED] Barret emprat pels eclesiàstics en què l’ala, alçada dels dos costats, té una forma anàloga a la d’una teula.
4 f. [IT] Planxa metàl·lica de forma d’arc, que es posa roent per igualar l’alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l’estampació, passant-les pel seu damunt.
5 f. [LC] Cabal d’aigua de 80 plomes, ara de 5.000 litres.
teulada
1 1 f. [LC] [AQ] Coberta feta amb teules.
1 2 f. [AQ] Coberta d’un edifici. Teulada de lloses.
2 [TRA] a teulada loc. adv. Amb les posts del folre del buc encavalcades com en una teulada de pissarra. La nau vikinga està construïda a teulada.
teuladí
1 m. [LC] [ZOO] Pardal 1.
2 [ZOO] teuladí de canyar REPICATALONS.
3 [ZOO] teuladí moresc PARDAL XARREC.
teular1
m. [AQ] Teuleria 2.
teular2
v. tr. [LC] [AQ] Fer la teulada (d’un edifici).
teulat1
m. [LC] [AQ] TEULADA.
teulat2
m. [LC] [ZOO] Pardal 1.
teuler teulera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven teules.
teuleria
1 f. [IMI] Ofici de teuler.
2 f. [LC] [IMI] [AQ] Fàbrica de teules.
teulís
[pl. -issos]
m. [LC] [AQ] Tros de teula, de rajola, etc., rompudes.
teürg teürga
m. i f. [RE] [PR] Persona que practica la teúrgia.
teúrgia
f. [RE] Màgia mitjançant la qual es pretenia exercir una influència sobre els esperits celestes.
teúrgic -a
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la teúrgia.
teutó teutona
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [AN] [FL] Individu d’un antic poble germànic.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als teutons.
2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Alemany 1.
teutònic -a
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als teutons.
2 adj. i m. [LC] [AN] [FL] Germànic2 2. Llengües teutòniques.
tevet
1 m. [RE] Desè mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Quart mes de l’any civil jueu.
tex
[pl. texs]
m. [IT] [FIM] Unitat fonamental del sistema de numeració mètric directe dels fils que representa el pes en grams de 1.000 metres de fil.
texà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Texas.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Texas o als seus habitants.
2 1 m. pl. [LC] [ED] Pantalons de teixit gruixut de cotó.
2 2 adj. [LC] [ED] Fet amb la mateixa roba i el mateix estil que els texans. Una jaqueta, una caçadora, texana.
text
1 1 m. [LC] Contingut d’un escrit, les pròpies paraules d’un autor, d’una llei, d’una acta, etc., especialment en contraposició als comentaris, a les notes i a les paràfrasis que hom hi fa.
1 2 m. [LC] Cos d’una obra, en contraposició a les notes, als índexs, a les portades, a les figures, etc.
1 3 [FL] [FLL] [BB] text crític Text restablert per la crítica textual.
1 4 m. [BB] Part central d’un diploma o document jurídic que expressa el fet documentat, la seva justificació, circumstàncies, disposició i clàusules destinades a assegurar-ne l’execució.
2 1 m. [LC] Passatge citat d’una obra.
2 2 m. [LC] [RE] Paraules tretes de la Sagrada Escriptura, amb les quals se sol començar un sermó.
3 1 m. [AF] Conjunt de les lletres i dels signes ortogràfics amb què s’expressa per escrit una comunicació, un pensament, etc.
3 2 m. [CO] [FL] Successió lineal de signes lingüístics proveïts de sentit general que superen l’extensió d’una oració i que han estat combinats segons les regles d’una gramàtica.
tèxtil
1 1 adj. [LC] [IT] Que pot ésser teixit o que pot fornir fils que poden ésser teixits. Fibres tèxtils. Matèries tèxtils: cotó, cànem, lli, pita, llana, seda, etc.
1 2 adj. [LC] [IT] Relatiu o pertanyent a les indústries de filats i teixits. Arts tèxtils. Maquinària tèxtil.
2 m. [IT] Matèria, producte, tèxtil.
textual
1 adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent al text.
2 adj. [LC] [FL] [FLL] Contingut en un text. Una citació textual.
3 adj. [LC] PER EXT. Aquestes foren les seves paraules textuals.
textualista
m. i f. [LC] Persona que segueix rígidament la lletra d’un text o d’uns textos.
textualment
adv. [LC] D’una manera textual.
textura
1 1 f. [LC] [IT] Disposició i ordre dels fils i passades en un teixit.
1 2 f. [IT] Aspecte perceptiu visual i tàctil d’un teixit o d’un material tèxtil.
1 3 f. [LC] [FLL] PER EXT. La textura d’una obra dramàtica.
2 1 f. [LC] Manera com estan disposades les partícules d’un cos o d’una substància. Textura compacta.
2 2 f. [GL] En un sediment, en un sòl, proporció de les diverses fraccions granulomètriques. Textura arenosa, llimosa, argilosa, argil·loarenosa, franca, etc.
2 3 f. [GL] Relació entre els minerals constituents d’una roca pel que fa a les dimensions dels grans, els seus contactes i l’estructura interna de la roca.
3 f. [HO] Conjunt de propietats físiques d’un aliment.
texturació
f. [IT] Acció de texturar; l’efecte.
texturar
v. tr. [IT] Tractar (els fils sintètics de filament continu) amb tractaments fixos, químics, termomecànics per donar-los un major volum, una major extensibilitat o un tacte diferent.
tha
[pl. thas]
f. [FL] Quarta lletra de l’alfabet àrab.
thai
adj. i m. i f. [AN] [FL] TAI.
thenardita
f. [GLM] Mineral, sulfat de sodi, de fórmula Na2SO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic i es forma en ambients evaporítics.
theta
f. [LC] [RE] Vuitena lletra de l’alfabet grec (θ, Θ).
tia
1 1 f. [LC] [HIG] Germana del pare o de la mare.
1 2 [LC] tia valenciana Cosina del pare o de la mare.
2 1 f. [LC] Dona soltera de molta edat.
2 2 [LC] quedar per tia Una dona, quedar soltera.
tiama
1 f. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les meliàcies, proper del sapel·li, propi de l’Àfrica tropical, explotat per la seva fusta (Entandrophragma angolense).
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de tiama.
tiamina
f. [QU] Compost heterocíclic que conté un anell de pirimidina i un de tiazole, conegut també per vitamina B2, que és un dels constituents del complex vitamínic B1.
tiara
1 f. [LC] [HIH] Barret alt que usaven els antics perses.
2 f. [LC] [RE] Mitra alta cenyida per tres corones i acabada en una creu sobre una bola, que usava el papa com a insígnia de la seva autoritat.
tiastra
f. [HIG] Germana del padrastre o de la madrastra.
tiazina
f. [QU] Compost heterocíclic la molècula del qual conté un cicle diinsaturat de sis baules, una de les quals és un grup divalent NH i una altra és un àtom de sofre.
tiazole
m. [QU] Compost heterocíclic la molècula del qual és formada per un anell de cinc baules, diinsaturat, que conté un àtom de nitrogen i un de sofre en posició 1,3.
tibadament
adv. [LC] Amb tibantor.
tibament
m. [LC] Acció de tibar; l’efecte.
tibant
1 1 adj. [LC] Que esdevé rígid per l’acció de les forces que l’estiren. La corda està massa tibant: cal afluixar-la una mica.
1 2 adj. [LC] Que està a punt de rompre’s, s’aplica a les relacions entre persones. La relació entre els cosins és molt tibant.
2 m. pl. [AGP] [IT] Defecte produït en les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.
tibantor
f. [LC] Qualitat de tibant. La tibantor d’una corda, d’una pell. La tibantor de relacions.
tibar
1 1 v. tr. [LC] Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s’han de tibar.
1 2 [LC] tibar la corda ESTIRAR LA CORDA.
2 1 intr. [LC] Estar tibant. Els cables no tiben prou.
2 2 intr. [LC] Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar.
tibat -ada
adj. [LC] Que es capté d’una manera orgullosa i altiva. El comissari era un home de bona estatura, elegant i tibat.
tiberi
m. [LC] [HO] POP. Àpat suculent.
tibetà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Tibet.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Tibet o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua sinotibetana parlada pels tibetans.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al tibetà.
tibetobirmà -ana
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües tibetobirmanes.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües tibetobirmanes.
tíbia
f. [ZOA] [LC] [MD] El més gros dels dos ossos de la cama de la persona o de la part de l’extremitat posterior d’un animal compresa entre el genoll i el turmell.
tibial
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la tíbia. Artèries tibials.
tibio-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot tíbia. Ex.: tibiofemoral, tibiotars.
tibiotars
m. [ZOA] Os de la pota dels ocells format per la fusió de la tíbia i la part proximal del tars.
tible
1 m. [MU] [LC] Instrument músic anàleg a l’oboè, però de sons menys suaus, usat en les cobles de sardana.
2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el tible.
tibossa
f. [AGF] Branca de l’alzina surera que queda seca a l’arbre, la fusta de la qual es podreix i només en queda el pelagrí, on els ocelles hi solen fer niu.
tic
1 m. [LC] [MD] [PS] Moviment convulsiu habitual de certs músculs, especialment de la cara.
2 m. [LC] Detall característic, rutinari, repetitiu, de la manera de procedir, de parlar, d’algú. Tics d’estil.
tic-tac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un mecanisme, especialment el d’un rellotge.
2 m. [LC] Soroll d’un mecanisme, especialment el d’un rellotge.
tifa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que no sosté cap opinió, que no fa cap acte, etc., que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia o despreocupació. No esperis que surti en defensa teva, perquè aquest home és un tifa.
1 2 [LC] fer el tifa Exhibir una presumpció ridícula.
2 f. [LC] [AGR] POP. CAGARADA.
tifàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies aquàtiques, que comprèn grans herbes de fulles linears, llargues i esponjoses, quasi totes basals, flors diminutes reunides en densos espàdixs cilíndrics i fruit en petit aqueni portat per una cama coberta de pèls, a la qual pertanyen les bogues.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
tifarada
f. [LC] [AGR] POP. Cagarada grossa.
tifejar
v. intr. [LC] Fer actes propis d’un tifa.
tiferia
f. [LC] Condició d’una persona tifa.
tífic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent al tifus o a la febre tifoide.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de tifus o de febre tifoide.
tifl-
[LC] [MD] V. TIFLO-.
tiflitis
f. [MD] Inflamació de l’intestí cec.
tiflo- [o tifl-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. typhlós, ‘intestí cec’. Ex.: tiflostomia, tiflèctasi.
tifó
m. [LC] [ME] Cicló tropical a l’àrea nord-oest del Pacífic, especialment al mar de la Xina.
tifoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la febre tifoide.
tifoide
adj. [MD] [LC] Semblant al tifus.
tifort
m. [ZOO] GAMBA ROJA.
tigmotropisme
m. [BO] HAPTOTROPISME.
tigrat -ada
adj. [LC] Que presenta ratlles anàlogues a les del tigre.
tigre
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, el més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques, que habita l’Àsia (Panthera tigris).
2 m. [LC] Persona molt cruel.
3 m. [AGA] [ZOI] Insecte heteròpter que ataca diversos cultius, com la perera, el plataner o l’ametller.
tigressa
1 f. [ZOM] [LC] Femella del tigre.
2 f. [LC] POP. Dona atractiva, provocadora, activa amorosament i sexualment.
tija
1 f. [LC] [BO] Òrgan de les plantes cormofítiques, generalment cilíndric i aeri, que porta les fulles.
2 f. [LC] [EI] Barreta llarga i prima, especialment la que sosté alguna peça, l’empeny o en rep el moviment.
3 f. [MD] Estructura anatòmica en forma de barreta llarga i prima.
tijat -ada
1 adj. [LC] [BO] Que té tiges.
2 adj. [HIG] En heràld., que té la tija d’un esmalt diferenciat, s’aplica a una planta, una flor, un fruit.
til
m. [GL] Roca sedimentària detrítica constituïda per grans de mides diverses i dipositada per una glacera.
tílburi
m. [LC] [TRG] Carruatge de dues rodes, sense coberta, per a dues persones i tirat per un sol cavall.
tiliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos, de fulles simples, flors petites disposades en cimes unides a una bràctea tectriu i fruit en càpsula o núcula, a la qual pertanyen els tells, l’esparmània i el jute.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
til·la
1 f. [MD] [BOS] [LC] [AGA] [AGF] Conjunt de flors i bràctees de tell, amb què es preparen infusions de propietats sedants.
2 f. [LC] [MD] Infusió que es prepara amb aquestes parts vegetals.
tíl·lide
f. [BI] [BO] Hèrnia de les cèl·lules parenquimàtiques contigües a un vas lignós que a través dels porus penetra en aquest com a resposta a un procés infecciós.
til·lita
f. [GL] Til consolidat.
tilòpodes
1 m. pl. [ZOM] Subordre de vertebrats mamífers de l’ordre dels artiodàctils, amb una única família, els camèlids, que comprèn els camells i les llames.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest subordre.
tim
m. [MD] [BI] Glàndula situada darrere l’estern a la part inferior del coll que té un paper essencial en l’establiment de les funcions immunitàries i desapareix o esdevé rudimentària en l’individu adult.
tímal
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels salmònids, similar a la truita de riu, amb l’aleta dorsal molt llarga, de carn molt apreciada, aliè a la nostra fauna (Thymallus thymallus).
timàlids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la qual la mallerenga de bigotis és l’únic representant en la nostra avifauna.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
timba
1 f. [LC] PRECIPICI.
2 1 f. [LC] [JE] CASA DE JOC.
2 2 f. [LC] [JE] POP. Partida de cartes en què s’arrisquen diners.
timbala
f. [LC] [MU] Instrument de percussió que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica closa en la base per una pell tibant, que figura en les orquestres en nombre de dos, tres o més elements, acordats en to diferent i tocats per un sol músic.
timbalejar
v. intr. [LC] [MU] Tocar el timbal.
timbaler timbalera
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el timbal o les timbales.
timbarro
m. [LC] Tros gros de pa, de carn, etc.
timbera
f. [LC] PRECIPICI.
tímbola
1 f. [LC] Acció de beure sense interrupció.
2 f. [LC] Quantitat de líquid que es beu d’una tirada.
timbrar
1 v. tr. [LC] [HIG] Posar el timbre (en l’escut d’armes).
2 v. tr. [LC] Estampar o posar el timbre (en un paper, en un document, etc.).
timbrat -ada
adj. [MU] De bon timbre i sonoritat agradable. Una veu timbrada. Un so timbrat.
timbratge
m. [LC] Acció de timbrar.
timbre
1 1 m. [LC] [HIG] Acompanyament que es col·loca sobre l’escut d’armes.
1 2 m. [LC] PER EXT. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria.
2 1 m. [AD] [HIH] [DR] [AF] Marca estampada amb un segell, especialment la que, en el paper on s’estenen certs documents, estampa l’Estat o una altra institució pública, indicant la quantitat que se li ha de pagar en concepte de drets, o bé la gravada en un trosset de paper que cal enganxar a un document per a pagar l’impost, a una carta per a franquejar-la o certificar-la, etc.
2 2 m. [NU] Moneda medieval amb l’escut reial gravat. Timbre de Perpinyà de Joan I. Timbre de València d’Alfons IV.
3 m. [LC] Aparell sonor per a avisar o cridar algú, que consisteix generalment en un casquet esfèric metàl·lic que és colpit a voluntat per un martellet. El timbre de la porta. Un timbre per a una bicicleta. El timbre de la recepció de l’hotel.
4 1 m. [MU] Qualitat del so que fa que es distingeixin dos sons de la mateixa altura i intensitat produïts per instruments diferents, el qual depèn de les notes harmòniques que acompanyen la fonamental.
4 2 m. [FL] Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonètiques.
timbro-
[LC] Forma prefixada del mot timbre. Ex.: timbrologia.
timbròfil -a
adj. i m. i f. [LC] Que col·lecciona timbres impresos en paper segellat de l’Estat.
timbròleg timbròloga
m. i f. [LC] [PR] Persona versada en timbrologia.
timbrologia
f. [LC] Conjunt de coneixements referits al paper timbrat.
timeleàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbustos i herbes de fulles enteres, flors regulars, amb els sèpals petaloides i els pètals atrofiats o nuls, i fruit molt divers, a la qual pertanyen les bufalagues, la flor de pastor, el lloreret i el matapoll.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
-tímia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. thymós, ‘ànim’, ‘esperit’. Ex.: ciclotímia.
tímic1 -a
1 adj. [BOS] Pertanyent a la farigola.
2 adj. [QU] [BOS] Extret de la farigola. Àcid tímic o timol.
tímic2 -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al tim.
tímid -a
1 adj. [LC] [PS] Poc animós, no gens agosarat, per una manca de confiança en si mateix.
2 adj. [LC] PER EXT. Un gest tímid.
tímidament
adv. [LC] Amb timidesa.
timidesa
1 f. [LC] [PS] Qualitat de tímid.
2 f. [PS] Disposició afectiva que es caracteritza per una la manca de seguretat en si mateix.
timidina
f. [BI] Nucleòsid de timina.
timiditat
f. [LC] TIMIDESA.
timina
f. [BI] Base pirimidínica constituent de la timidina, dels nucleòtids que en deriven i de l’àcid desoxiribonucleic.
timó1
1 1 m. [LC] [TRA] Òrgan que dirigeix la nau consistent en una post plana articulada a la roda de popa mitjançant la ferramenta.
1 2 m. [LC] Direcció o govern d’un afer.
2 1 m. [LC] [AGA] Llança d’un carro.
2 2 m. [AGA] Peça de l’antiga arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
timó2
1 m. [BOS] [LC] FARIGOLA.
2 [LC] [BOS] timó baleàric FRÍGOLA BORDA.
3 [LC] [BOS] timó blanc Mata de la família de les labiades, molt semblant al timó mascle, però de flors més petites i de glomèruls florals més petits i disposats en inflorescència laxa, que es fa a les brolles i erms de les contrades mediterrànies seques o subàrides (Teucrium polium ssp. capitatum).
4 [LC] [BOS] [AGA] timó de jardí Sajolida 1.
5 [BOS] timó de llei GITAM.
6 [LC] [BOS] timó de prat SERPOLL.
7 [LC] [BOS] timó groc Mata de la família de les labiades, semblant al timó mascle, però amb la part superior de les tiges coberta d’un toment groc i les corol·les també grogues, pròpia dels matollars i les pastures de la muntanya mediterrània (Teucrium polium ssp. aureum).
8 [LC] [BOS] timó llanut Mata de la família de les labiades, semblant al timó mascle, però coberta d’una pilositat llanosa, de tiges ajagudes i flors purpúries, que es fa a les timonedes de les contrades mediterrànies continentals (Teucrium polium ssp. gnaphalodes).
9 [LC] [BOS] timó mascle Mata de la família de les labiades, tota coberta d’una pilositat fina grisenca, de fulles oblongues o linears i crenades i flors blanquinoses agrupades en diversos glomèruls terminals, que es fa a les brolles i als prats secs de les terres mediterrànies poc seques (Teucrium polium ssp. polium).
10 [LC] [BOS] timó mascle d’Aragó Mata de la família de les labiades, semblant al timó mascle, però no tan pilosa i amb glomèruls florals poc nombrosos o solitaris, amb les flors blanquinoses o purpúries, que es fa a les pastures seques de la baixa muntanya mediterrània (Teucrium polium ssp. aragonense).
11 [LC] [BOS] timó negre TIMÓ DE PRAT.
12 [BOS] timó reial GITAM.
timo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot tim. Ex.: timopriu.
timocràcia
f. [PO] [LC] Forma de govern en què els drets i els deures dels ciutadans són establerts atenent a les seves rendes.
timòcrata
adj. i m. i f. [LC] Partidari de la timocràcia.
timocràtic -a
adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a la timocràcia.
timol
m. [QU] Substància blanca, cristal·lina, que ocorre en l’oli essencial de farigola.
timolada
adj. [QU] aigua timolada V. AIGUA.
timolftaleïna
f. [QU] Colorant derivat del trifenilmetà que és emprat com a indicador de grau d’acidesa.
timoneda
1 f. [LC] [BOC] FARIGOLAR.
2 f. [BOC] Matollar baix i poc dens semblant a un farigolar, present sobretot en terres poc plujoses.
timonejar
v. tr. [LC] [TRA] Dirigir per mitjà del timó.
timoner1
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, molsut, de cama esquamosa a la part superior i barret de color ocre pàl·lid amb el marge involut i làmines groguenques, que es fa en boscos mixtos (Tricholoma acerbum).
timoner2 -a
1 adj. [SP] Relatiu o pertanyent al timó.
2 m. i f. [SP] [TRA] [PR] Membre de la tripulació encarregat de maniobrar el timó.
timonera
1 f. [ZOA] RECTRIU.
2 1 f. [TRA] Lloc de la coberta on era col·locada la roda del timó.
2 2 f. [TRA] Tub metàl·lic per l’interior del qual passa l’eix del timó.
2 3 f. [TRA] Obertura feta a la popa d’una embarcació, sobre el codast, que dona pas al tub metàl·lic pel qual passa l’eix del timó o, eventualment, el mateix eix.
timorat -a
1 adj. [LC] Que té el sant temor de Déu, que tem d’ofendre Déu en les seves accions.
2 adj. [LC] Excessivament tímid.
timpà
1 1 m. [LC] [AQ] [AR] En l’arq. clàssica, frontó.
1 2 m. [AQ] [AR] A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
1 3 m. [AQ] [AR] Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc.
2 m. [LC] [AF] Marc de ferro cobert de roba o de pell i folrat de feltre i paper de les antigues premses tipogràfiques, sobre el qual hom posava el paper que es volia imprimir.
3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Cavitat que forma l’orella mitjana.
3 2 m. [LC] [MD] Membrana tensa que clou exteriorment el timpà.
timpan-
[LC] [MD] V. TIMPANO-.
timpànic -a
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al timpà de l’orella.
2 adj. [MD] Que és emès per una cavitat plena de gasos en ésser percudida. So timpànic.
timpanisme
m. [MD] Soroll de to agut i de ressonància exagerada que s’obté en percudir òrgans o parts del cos que contenen gasos o estan en tensió.
timpanític -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la timpanitis o al timpanisme.
timpanitis
f. [MD] Inflamació de la membrana del timpà.
timpano- [o timpan-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot timpà. Ex.: timpanoplàstia, timpanectomia.
timpanoplàstia
f. [MD] Restauració quirúrgica del mecanisme de transmissió sonora en l’orella mitjana.
timúrida
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia musulmana formada pels descendents de Tamerlà que governaren la Pèrsia oriental.
2 adj. [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als timúrides.
timus
m. [ZOA] [BI] [MD] TIM.
tina
1 f. [LC] Recipient gran i obert per dalt. Una tina de vi.
2 f. [LC] [IMI] Dipòsit on es prepara el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Blau de tina.
tinamiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells, amb una sola família, considerats molt primitius, que per l’aspecte recorden els fasiànids i són exclusius de l’Amèrica del Sud.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
tinamú
[pl. -ús]
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels tinamiformes, d’uns 42 centímetres de llargada i cos robust, semblant als gal·liformes, propi del centre i del sud d’Amèrica (Tinamus robustus).
tinard
m. [LC] Cubell 1.
tindre
[LC] V. TENIR.
tinell
1 1 m. [LC] [ED] ESCUDELLER1.
1 2 m. [LC] [ED] Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors que era posat generalment a les sales de recepció.
2 m. [LC] [ED] Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes.
tinença
1 f. [LC] Acció de tenir o posseir una cosa.
2 f. [LC] Tinguda 1 1.
3 f. [LC] Territori que hom posseïa en qualitat de feu.
tinència
1 f. [DE] Càrrec o ofici de tinent.
2 f. [DE] Oficina del tinent.
tinent1
1 adj. [LC] Que té o posseeix una cosa.
2 adj. [LC] CONTIGU.
3 adj. [LC] Que resisteix a qualsevol esforç que tendeix a deformar-lo.
4 m. i f. [LC] Persona que té o posseeix una cosa.
5 m. [LC] Roca o qualsevol altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormejos de pesca.
6 m. [HIG] En heràld., figura humana que aguanta o acompanya un escut.
tinent2 tinenta
1 1 m. i f. [LC] [PR] [DE] Militar de grau intermedi entre alferes i capità.
1 2 [PR] [HIH] [DE] segon tinent Militar de categoria immediatament inferior al tinent.
1 3 [LC] [PR] [DE] tinent coronel Militar de grau intermedi entre comandant i coronel.
1 4 [TRA] [PR] [DE] tinent de vaixell Oficial de l’armada amb una graduació equivalent a la de capità de l’exèrcit.
1 5 [LC] [DE] tinent general Militar de categoria immediatament inferior a capità general.
2 1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament pertany a una altra, que actua en lloc i representació d’una altra.
2 2 [AD] [DR] [PR] tinent d’alcalde Regidor encarregat de certes funcions d’alcaldia.
2 3 m. [DE] [PR] Antigament, auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i de Tortosa.
tingla
f. [IMI] Làmina de ferro, de vori, etc., que usen els vidriers per a obrir les tires de plom on encaixen els vidres.
tinglat -ada
adj. [HIH] Que té les taules que cobreixen el buc disposades a teulada. Nau tinglada.
tinguda
1 1 f. [LC] Capacitat d’un receptacle. Una pica d’una tinguda de 100 quartans.
1 2 f. [LC] Extensió d’un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda.
2 f. [LC] Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l’amo que paga la pastura.
3 f. [LC] Acció de tenir una junta, una reunió, etc.
4 f. [LC] tinguda de llibres Art de portar els llibres de comptabilitat.
tinoi
m. [LC] Tina petita.
tinquicultura
f. [AGF] [AGP] Cria de tenques amb finalitats comercials o de repoblació.
tint
1 m. [LC] Acció de tenyir; l’efecte.
2 m. [LC] Color amb què es tenyeix.
3 m. [LC] Obrador de tintorer.
tinta
1 1 f. [CO] [AF] Substància fluida o viscosa, de diferents colors, usada per a escriure, dibuixar o imprimir. Una ampolla de tinta.
1 2 f. [LC] [AF] Substància sòlida que, deixatada, forneix tinta. Una barreta de tinta xinesa.
1 3 [AF] tinta bitò Tinta especial que en una sola impressió produeix el mateix efecte que dos tiratges successius.
1 4 [FL] [AF] tinta d’impremta Tinta emprada en les arts gràfiques.
1 5 [AF] tinta electrònica Conjunt de partícules que per mitjà d’impulsos elèctrics permet d’escriure o de dibuixar en un suport de paper electrònic.
1 6 [LC] tinta simpàtica Tinta que fa un traç invisible, però que es pot fer després visible per l’acció d’un reactiu.
1 7 [LC] tinta xinesa Tinta feta amb fum d’estampa o negre de vori barrejat amb una matèria glutinosa.
2 f. [LC] [ZOA] Secreció protectora negra d’un cefalòpode.
3 1 f. [LC] Color estès sobre un fons, del qual modifica el to, el matís.
3 2 f. pl. [LC] Colors dominants d’una pintura i llurs gradacions.
3 3 [LC] [AF] mitja tinta To intermediari entre el clar i l’obscur, la llum i l’ombra.
3 4 [LC] mitges tintes Paraules o accions no gens precises dictades per una cautela excessiva.
4 f. [AGF] [BOB] [AGA] tinta del castanyer Malura del castanyer, produïda pel fong Phytophthora cambivora, que es manifesta pel podriment de les arrels i per l’enfosquiment de la fusta i el clivellament de l’escorça a la base del tronc.
tintada
f. [LC] Material que s’ha tenyit d’una vegada.
tintatge
m. [LC] [IMI] [BI] [AF] Acció de tintar.
tinter
1 m. [LC] [AF] Vas petit on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma quan hom escriu.
2 m. [LC] [AF] En una màquina d’imprimir, dipòsit on es posa la tinta tipogràfica i d’on la pren un joc de roleus que l’estenen sobre les formes.
tintinabulació
f. [LC] Repic o so com de campanes.
tintinabular
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les campanes o a llur so.
2 adj. [LC] Que fa el so d’una campana.
tintínids
1 m. pl. [GLP] Grup de protozous, de dimensions micromètriques, amb esquelet orgànic, pelàgics, que han estat relacionats amb els extingits calpionèl·lids.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
tintorell
m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les timeleàcies, de mida petita, de fulles lanceolades, flors tubuloses de color de rosa i molt flairoses i fruit en drupa ovoide i vermella, que es fa sobretot en fagedes i en avetoses, els fruits del qual són molt tòxics (Daphne mezereum).
tintorer tintorera
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que té per ofici de tenyir o netejar matèries tèxtils.
tintorera
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels carcarrínids, de cos llarg i elegant, que pot atènyer 3 metres de llargada, amb el dors blau verdós i el ventre blanc, amb el musell llarg i agut, les dents triangulars corbades, amb dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona, l’aleta caudal asimètrica, amb el lòbul superior més llarg que l’inferior i les aletes pectorals llargues i acabades en punta (Prionace glauca).
tintoreria
1 f. [LC] [IMI] Art i ofici de tintorer.
2 f. [LC] [IMI] Establiment on es tenyeixen i netegen peces de vestir, cortines i catifes.
tintori -òria
adj. [LC] Que serveix per a tenyir. Matèries tintòries.
tintura
1 1 f. [LC] [IMI] [IQ] Acció de tenyir.
1 2 f. [IT] Resultat de l’operació de tenyir.
1 3 f. [IQA] Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada.
2 1 f. [LC] Tint 2.
2 2 f. [LC] [IQ] [QU] Solució d’una substància de color intens en aigua, alcohol o èter. Tintura de iode.
tinya
1 1 f. [LC] [MD] [BOB] Afecció contagiosa de la pell, deguda a fongs, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escames, de crostes, etc., o per la caiguda del cabell.
1 2 [LC] [MD] [BOB] tinya antropòfila Tinya que ataca les ungles, produïda pel fong Trichophyton rubrum, i tinya que ataca els espais interdigitals dels peus en l’espècie humana, produïda pel fong Epidermophyton floccosum.
1 3 [LC] [MD] [BOB] tinya zoòfila Tinya que ataca els conills, produïda pel fong Trichophyton mentagrophytes, i tinya que ataca els gats i els gossos, produïda pel fong Microsporum canis, i que pot passar a les persones.
2 1 f. [LC] [ZOI] Arna2 1.
2 2 f. [AGA] Insecte lepidòpter de famílies diverses que ataca alguns cultius. Tinya del llimoner. Tinya oriental del presseguer.
3 1 f. [LC] [BOS] Morró 1.
3 2 f. [LC] [BOS] ANAGALL.
3 3 f. [BOS] [AGA] CABELLS D’ÀNGEL.
tinyadura
f. [LC] Senyal que les arnes deixen a la roba.
tinyar-se
v. intr. pron. [LC] ARNAR-SE.
tinyeta
1 m. i f. [LC] Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació.
2 m. i f. [LC] Persona que arterosament va dreta al seu profit sense mirar si en perjudica una altra.
tinyol
1 m. [LC] Crostó de pa.
2 m. [LC] Llesca grossa de pa.
tinyós -osa
1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la tinya.
1 2 adj. [LC] Que té tinya.
2 1 adj. [LC] Que és miserable, mancat de béns o de poder.
2 2 adj. [LC] MENYSPREABLE.
2 3 adj. [LC] Que és gasiu, avariciós.
tió
1 m. [LC] [IMF] Tros de tronc per a cremar a la llar.
2 m. [AN] [IMF] Tronc que per Nadal hom fingeix que, picant-lo, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.
tio-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot gr. theîon, ‘sofre’, usada en química per a indicar que l’oxigen d’un compost es troba totalment o parcialment reemplaçat per sofre. Ex.: tioàcid, tioalcohol, tioaldehid, tioglicol, tiofenol, tioèter; tioantimònic, tioantimoniós, tiocarbònic, tiociànic, tiocarbonat, tiocianat.
tioàcid
m. [QU] Àcid resultant de la substitució per sofre d’un o més àtoms d’oxigen d’un oxoàcid.
tiobacil
m. [BI] Bacteri del gènere Thiobacillus, bacil gramnegatiu que obté energia de l’oxidació de compostos de sofre reduïts o parcialment reduïts.
tiocianat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid tiociànic.
2 m. [QU] Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula SCN-.
tiociànic
adj. [QU] àcid tiociànic V. ÀCID.
tiocol
m. [QU] [MD] Sal potàssica de l’àcid guaiacolsulfònic, emprat en medicina com a expectorant.
tioèter
m. [QU] Compost formalment resultant de la substitució per sofre de l’àtom d’oxigen d’un èter.
tiofè
m. [QU] Compost heterocíclic aromàtic, de molècula constituïda per un anell de cinc baules una de les quals és un àtom de sofre, que ocorre en el quitrà de carbó, en el petroli i en el benzè de grau tècnic, emprat com a solvent similar al benzè.
tiol
m. [QU] Compost orgànic caracteritzat per la presència d’un grup –SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
tiolat
m. [QU] Sal metàl·lica d’un tiol, l’àtom d’hidrogen del grup del qual és substituïble per ions metàl·lics, atès el seu caràcter feblement àcid.
tionada
f. [LC] Cop donat amb un tió.
tiònic -a
adj. [LC] [QU] Que conté sofre.
tionil
m. [QU] Radical de fórmula –SO–, considerat com a derivat de l’àcid sulfurós per pèrdua dels dos hidroxils de la seva molècula.
tiorba
f. [MU] Instrument musical semblant al llaüt, però més gros i amb dos clavillers.
tiosulfat
1 m. [QU] Sal de l’àcid tiosulfúric.
2 m. [QU] Anió de l’àcid tiosulfúric, de fórmula S2O32-, el poder reductor del qual té aplicacions pràctiques en fotografia i en anàlisi química.
3 [QU] tiosulfat de sodi Sal cristal·lina incolora, de fórmula Na2S2O3, emprada pels fotògrafs com a fixador.
tiosulfúric
adj. [QU] àcid tiosulfúric V. ÀCID.
tiourea
f. [QU] Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2)2C=S.
tip1
1 m. [LC] [HO] Acció de menjar o beure en gran quantitat; l’efecte. A la font, ens hem fet un tip d’aigua.
2 m. [LC] PER EXT. Quin tip de riure que ens hem fet! N’hi ha un tip, d’aquesta criatura: tot el sant dia plora.
tip2 -a
1 adj. [LC] Que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit. No vol menjar res més: diu que ja està tip. Estic ben tip: hem fet un bon dinar.
2 adj. [LC] Cansat, enfastidit d’una cosa. Tips d’esperar-lo van decidir anar-se’n sense ell.
-tip
[LC] Forma sufixada del mot gr. týpos, ‘tipus’. Ex.: somatotip.
tipi
m. [AN] Tenda de forma cònica, utilitzada pels indis de les planes centrals dels Estats Units.
-típia
[LC] Forma sufixada del gr. -typía, derivat del mot týpos, ‘tipus’. Ex.: platinotípia.
típic -a
1 1 adj. [LC] De la naturalesa d’un tipus.
1 2 adj. [LC] Propi d’un tipus.
1 3 adj. [LC] Que presenta les característiques essencials d’un grup.
2 adj. [LC] Característic i tradicional. Duia vestits típics d’Escòcia.
típicament
adv. [LC] D’una manera típica.
tipicitat
1 f. [LC] Qualitat de típic.
2 f. [DR] Element constitutiu del delicte o falta consistent en l’adequació del fet delictiu al tipus legal previst i recollit per la llei.
tipificació
f. [LC] Acció de tipificar; l’efecte.
tipificar
1 v. tr. [LC] Establir les característiques d’una cosa, reduir-la a un tipus. El codi penal tipifica la prevaricació.
2 1 tr. [ECT] Estandarditzar 1.
2 2 tr. [ECT] Normalitzar 1 2.
tipisme
m. [LC] Qualitat de típic.
tiple
m. i f. [LC] [MU] [PR] Soprano 1.
tipo-
[LC] Forma prefixada del mot tipus. Ex.: tipogènesi.
tipògraf tipògrafa
m. i f. [PR] [AF] [LC] Persona que exerceix la tipografia.
tipografia
1 f. [LC] [AF] [CO] Tècnica de dissenyar, compondre i imprimir en què s’utilitzen tipus mòbils.
2 f. [AF] Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que després d’entintats són aplicats fent pressió sobre la superfície d’un paper.
3 f. [AF] Taller on s’imprimeix per tipografia.
tipogràfic -a
adj. [AF] [LC] Relatiu o pertanyent a la tipografia.
tipogràficament
adv. [LC] [AF] D’una manera tipogràfica.
tipòleg tipòloga
m. i f. [PR] Persona versada en tipologia.
tipolitografia
f. [AF] [LC] [AR] Art de reproduir litogràficament composicions tipogràfiques transportant-les a la pedra.
tipolitogràfic -a
adj. [LC] [AF] Relatiu o pertanyent a la tipolitografia.
tipologia
1 1 f. [LC] Classificació en tipus.
1 2 f. [PS] [AN] Branca de la psicologia que estudia els diferents tipus constitucionals a partir dels quals es poden classificar els individus segons determinats trets específics comuns.
1 3 f. [AR] Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables.
1 4 [FL] tipologia lingüística Descripció em classificació de les llengües en funció d’uns determinats trets estructurals elegits prèviament i de les afinitats que en resulten.
2 f. [AF] Disciplina dedicada a l’estudi de les formes de les lletres i, per extensió, de qualsevol forma gràfica.
tipològic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tipologia.
2 adj. [LC] Segons una tipologia.
tipòmetre
m. [AF] Regle de metall, plàstic, etc., dividit en cíceros i punts, i en centímetres i mil·límetres, que serveix per a mesurar material tipogràfic i per a dissenyar impresos.
tipometria
f. [AF] Activitat que estudia el disseny i les mides de l’espai tipogràfic.
tiptologia
f. [AN] Coneixement de les comunicacions que suposadament estableixen els esperits a través de cops donats per objectes diversos.
tipuana
f. [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les papilionàcies, de fusta molt fràgil, fulles pinnaticompostes, flors grogues, en panícules terminals, vistoses, i fruit en sàmara, semblant a mig fruit dels aurons, originari d’Amèrica del Sud i molt conreat en carrers i jardins com a planta ornamental i espècie d’ombra (Tipuana tipu).
típula
f. [ZOI] [AGA] Mosquit del gènere Tipula, de grans dimensions, potes llargues i primes i sense ocels, les larves del qual són fitòfagues i causen molts danys als prats.