set-cents -centes

1 adj. [LC] [MT] Set vegades cent. Set-cents bous. Set-centes ovelles.

2 1 m. [LC] [MT] El nombre set-cents, 700. Set per cent fan set-cents.

2 2 m. [LC] El que fa set-cents en una sèrie numerada. Ja soc a la pàgina set-cents.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre set-cents. Aquest 700 té els zeros massa petits.

setciències

m. i f. [LC] Persona que presumeix de saber molt.

setè -ena

1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El pis setè. El setè cel.

1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les set parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una setena part s’han de llençar.

1 3 m. [LC] [MT] Un setè, 1/7.

2 1 f. [MU] En mús., interval que abraça set graus consecutius de l’escala.

2 2 [MU] setena major Setena de cinc tons i un semitò.

2 3 [MU] setena menor Setena de cinc tons.

setembre

m. [LC] Novè mes de l’any. Al setembre, el vi està per vendre.

setembrí -ina

adj. [LC] Propi del mes de setembre.

setena

f. [LC] Conjunt de set unitats.

setet

m. [MU] Grup de set notes iguals que s’han d’executar en el temps que correspon a vuit de la mateixa figura.

setge

1 m. [LC] [HIH] [DE] Fet d’encerclar una ciutat, una fortalesa, etc., per combatre-la i emparar-se’n. Posar setge a una ciutat. Alçar el setge d’una ciutat.

2 m. [LC] [BOS] SERVEROLA.

seti

1 m. [LC] Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.

2 m. [LC] Lloc on es pot col·locar o destinat a col·locar-hi algú o alguna cosa.

setí

1 1 m. [LC] [IT] Lligat quadrat amb punts d’encreuament distribuïts talment que les cares del teixit presenten un aspecte de superfícies llises.

1 2 m. [IT] Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat de setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d’ordit adjacents.

1 3 [IT] setí de la reina Setí de sis fils i sis passades de curs, de lligat irregular.

1 4 [IT] setí duquessa Teixit de seda, tenyit en madeixa, blanc o negre, amb lligat de setí de vuit.

2 m. [IMF] [AGF] Fusta molt dura, d’un bru groguenc, obtinguda principalment d’arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria.

3 m. pl. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les crucíferes, de tiges dretes, fulles ovades i cordiformes, dentades, flors purpúries, en raïm terminal, molt vistós, notable per les seves silícules molt grosses, el·líptiques i amb envà blanc i lluent, originària de l’Europa sud-oriental i plantada com a ornamental (Lunaria biennis).

setial

m. [LC] Seient de cerimònia.

setiar

v. tr. [LC] Instal·lar en el seti. Setiar una bota en el celler.

setiforme

adj. [BO] Semblant a una seta.

setina

f. [LC] [IT] Teixit amb lligat de setí de quatre fils i quatre passades.

setinar

v. tr. [LC] [EI] [IMI] Donar (a un paper, a una tela, etc.), una llisor i un llustre com de setí. Setinar el cartó.

setinat -ada

adj. [LC] Llis i fi com el setí. Tenir una pell setinada.

setmana

1 1 f. [LC] [HIH] Període de set dies naturals que comença en diumenge i acaba en dissabte o que comença en dilluns i acaba en diumenge, segons es consideri. La setmana entrant.

1 2 [LC] entre setmana loc. adv. Un dia de la setmana que no sigui el primer o el darrer.

1 3 [LC] l’altra setmana La setmana anterior.

1 4 [LC] la setmana dels tres dijous [o la setmana dels set dijous] Expressió humorística emprada per a indicar que una cosa és impossible, que no succeirà mai. Espera’t assegut, que no ho tindràs fins a la setmana dels set dijous!

1 5 [RE] setmana de passió En l’antiga litúrgia, setmana abans de la setmana santa.

1 6 [LC] setmana dels barbuts Setmana del mes de gener en què s’escauen Sant Pau ermità i Sant Antoni abat.

1 7 [RE] setmana santa Setmana que precedeix la Pasqua de Resurrecció.

2 f. [LC] Espai de temps igual a set dies. Fa més d’una setmana que és aquí.

setmanada

f. [LC] [ECT] Salari o paga d’una setmana.

setmanal

1 1 adj. [LC] Que s’esdevé un cop cada setmana. Pagament setmanal. Gaseta setmanal.

1 2 adj. [LC] Que dura una setmana.

2 m. [LC] Import de les setmanades dels treballadors d’una empresa.

setmanalment

adv. [LC] Per setmanes, cada setmana.

setmanari

m. [LC] [CO] [AF] Periòdic setmanal. Un setmanari il·lustrat.

setmaner setmanera

m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix una funció durant una setmana quan li toca per torn.

setmania

f. [LC] Ofici o càrrec de setmaner.

setmesó -ona

1 adj. i m. i f. [LC] Que ha nascut el setè mes d’ésser engendrat.

2 m. [LC] [ZOO] CABUSSET.

setra

f. [LC] [ED] GERRO.

setrill

1 m. [LC] [ED] Vas o gerret, generalment de vidre, en què es posa l’oli o el vinagre d’amanir.

2 [IT] setrill d’amanir Pot de metall amb tres brocs que era emprat antigament pels paraires i pels filadors per a mullar amb oli, amb aigua sabonosa, etc., les fibres que havien d’ésser cardades.

setrilla

f. [LC] [ED] Setrill gros.

setrillada

f. [LC] [ED] [HO] Contingut d’un setrill.

setrilleres

f. pl. [LC] [ED] Peça de metall, de fusta o de plàstic que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre.

setze

1 adj. [LC] [MT] Quinze més un. Una noia de setze anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el quinze, 16. L’arrel quadrada de 16 és 4.

2 2 m. [LC] El que fa setze en una sèrie numerada. Lluís XVI (setze). El 16 de juny és el seu sant.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre setze. El setze gairebé no es veu.

3 [LC] fer setze Expel·lir els mocs del nas, sense mocador, ajudant-se amb els dits.

setzè -ena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les setze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Som setze; a cadascú ens ha de tocar una setzena part.

3 m. [LC] [MT] Cinc setzens, 5/16.

setzena

f. [LC] Mesura de capacitat equivalent a 8 porrons.

seu¹

1 1 f. [RE] Seti o centre d’un poder o autoritat, especialment del poder o autoritat d’un bisbe o del papa.

1 2 f. [RE] Aquesta jurisdicció i potestat. Seu episcopal.

2 f. [LC] [RE] Església catedral. Fou batejat a la seu de Barcelona.

3 f. [ECT] Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc.

seu² seva [o seua]

1 1 adj. [LC] D’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere i el seu fill. La Maria i la seva germana. En Pere, la Maria i els seus fills.

1 2 adj. [LC] Precedit d’una preposició que indica situació en l’espai o en el temps respecte d’alguna cosa, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. A la vora seu.

2 f. [LC] la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva.

seu³

1 m. [LC] [ZOA] Greix fos dels animals remugants que serveix per a fer candeles, sabons, etc. Una candela de seu. Untar les rodes amb seu.

2 m. [MD] Material lipídic secretat per les glàndules sebàcies, constituït per una mescla de glicèrids i àcids grassos, esqualè i èsters de cera.

seuós -osa

1 adj. [LC] Que té o conté sèu.

2 adj. [LC] Que és untat de sèu.

seure

[ger. seient; p. p. segut; ind. pr. sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen; ind. imperf. seia, etc.; subj. pr. segui, etc.; subj. imperf. segués, etc.]

v. intr. [LC] Algú, estar sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferoposterior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. Si esteu cansat, seieu una estona. No podreu seure: ja no trobareu cadires. Seure a terra.

sever -a

1 adj. [LC] No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles.

2 adj. [LC] Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Un jutge sever.

3 adj. [LC] PER EXT. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever.

sèver

m. [LC] [BOS] [MD] [QU] Producte obtingut de l’àloe fent incisions a les fulles, recollit en forma líquida i finalment solidificat en una massa fosca i amargant, emprat en medicina.

severament

adv. [LC] D’una manera severa.

severitat

f. [LC] Qualitat de sever. La severitat d’un jutge. La severitat d’un càstig.

sevícia

f. [LC] Acte de brutalitat envers algú.

sevillà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sevilla.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sevilla o als seus habitants.

2 f. [LC] [JE] [AN] [MU] Dansa andalusa de compàs ternari i moviment ràpid.

3 f. [AGA] SEVILLENCA.

sevillenca

1 f. [AGA] Olivera d’una varietat de branques grosses que dona olives ovalades.

2 f. [AGA] [LC] Oliva d’olivera sevillenca.

sevir

m. [HIH] [PR] Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres dedicada al culte a l’emperador.

sex-

[LC] Forma prefixada que significa ‘sis’, ‘sis vegades’. Ex.: sexpartit, sexcentenari.

sexagenari -ària

adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els seixanta anys i no arriba als setanta.

sexagèsim -a

1 adj. [LC] [MT] SEIXANTÈ.

2 f. [RE] Segon dels tres diumenges que precedeixen el primer diumenge de quaresma.

sexagesimal

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al seixanta o a la seixantena.

2 adj. [LC] [MT] Que procedeix o es compta per seixantenes. Divisió sexagesimal del grau, divisió sexagesimal del minut.

sexar

v. tr. [AGR] Determinar el sexe (d’un animal). Sexar un pollet en néixer.

sexatge

m. [AGR] Acció de sexar.

sexdigitat -ada

adj. [MD] Que té sis dits.

sexe

1 1 m. [LC] [ZOA] [BI] Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

1 2 m. [LC] [MD] SEXUALITAT.

2 1 m. [LC] [BI] Conjunt d’individus de l’un o de l’altre sexe. S’admeten socis d’ambdós sexes.

2 2 [LC] el bell sexe [o el sexe dèbil] Les dones.

3 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgans genitals externs.

sexennal

1 adj. [LC] Que dura sis anys.

2 adj. [LC] Que té lloc un cop cada sis anys.

sexenni

m. [LC] Període de sis anys.

sexisme

1 m. [PS] Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d’unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió.

2 m. [PS] Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

sexista

1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent al sexisme.

2 adj. i m. i f. [PS] Partidari del sexisme.

sexo-

[LC] Forma prefixada del mot sexe. Ex.: sexoaddicció.

sexofília

f. [PS] Inclinació, predisposició, exagerada vers el sexe o la sexualitat.

sexofòbia

f. [PS] Aversió morbosa al sexe o a la sexualitat.

sexòleg sexòloga

m. i f. [MD] [PR] Persona versada en sexologia.

sexologia

f. [MD] Ciència que tracta de la sexualitat, del comportament sexual i de les seves diferents manifestacions.

sexològic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la sexologia.

sexpartit -ida

adj. [LC] Dividit en sis parts.

sext -a

1 adj. [LC] [MT] Sisè 1.

2 1 f. [LC] [HIH] Tercera de les quatre parts en què els romans dividien el dia.

2 2 f. [RE] Part de l’ofici diví que es deia entre la tèrcia i la nona.

sextant

1 m. [MT] Sisena part d’un cercle.

2 m. [FIM] [LC] [TRA] [FIA] Instrument que consisteix en un sector circular de 60° proveït d’una ullera i dos miralls, l’un fix i l’altre movible, que serveix per a mesurar distàncies angulars i s’empra ordinàriament per a observar altituds.

3 m. [NU] Moneda romana de bronze corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as).

sextet

1 1 m. [MU] Composició musical per a sis instruments o per a sis veus.

1 2 m. [MU] Conjunt dels sis executants de sextets.

2 m. [LC] Grup de sis.

3 m. [FLL] Estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs.

sextifoli

m. [HIG] Moble heràldic que representa una flor perforada de sis pètals arrodonits i puntuts.

sextil

adj. [FIA] Distant l’un de l’altre 60° des de la perspectiva d’un observador, s’aplica a dos cossos celestes.

sextina

f. [FLL] [FL] Composició poètica formada per sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs, que tenen rima i una tornada de tres versos, habitualment sense rima.

sèxtuple¹

adj. [LC] Format per sis.

sèxtuple² -a

1 adj. [LC] [MT] Que és com sis vegades un altre nombre, una altra quantitat. Divuit és un nombre sèxtuple de tres.

2 m. [LC] [MT] Divuit és el sèxtuple de tres.

sextuplicar

v. tr. [LC] [MT] Fer sèxtuple, multiplicar per sis, (una quantitat).

sexual

1 adj. [MD] [ZOA] [BI] Relatiu o pertanyent al sexe. Òrgans sexuals. Reproducció sexual.

2 adj. [ZOA] [BI] SEXUAT.

sexualitat

1 f. [LC] [ZOA] [MD] Conjunt de fenòmens sexuals o lligats al sexe.

2 f. [LC] [MD] Manera de comportar-se respecte a l’instint sexual i a la seva satisfacció.

sexualment

adv. [LC] En una manera o relació sexual.

sexuat -ada

1 adj. [LC] [BI] [MD] Que té sexe, que és mascle o femella.

2 1 adj. [ZOA] Que es reprodueix mitjançant la intervenció de dos individus de sexe distint. Espècie sexuada.

2 2 adj. [ZOA] Propi de les espècies sexuades, s’aplica a un tipus de reproducció.

-sfera

[LC] Forma sufixada del mot gr. sphaîra, ‘esfera’. Ex.: criosfera.

sfumato

[it.]

m. [AR] Tècnica pictòrica introduïda al Renaixement per a augmentar mitjançant la degradació dels tons la sensació de naturalitat.

shakespearià -ana

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al dramaturg i poeta anglès William Shakespeare i a la seva obra.

2 adj. i m. i f. [LC] Estudiós de Shakespeare i de la seva obra.

shigel·la

f. [BI] Bacteri gramnegatiu immòbil del gènere Shigella, de la família de les enterobacteriàcies, patogen per a l’ésser humà, agent de la disenteria.

si¹

1 1 m. [ZOA] Cavitat o depressió, especialment orgànica.

1 2 m. [MD] [ZOA] Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar.

1 3 m. [ZOA] Dilatació en un conducte o vas. Si de l’aorta.

1 4 m. [ZOA] Depressió entre dos lòbuls adjunts.

1 5 m. [MD] Cavitat pregona i estreta plena de pus.

1 6 [MD] [ZOA] si cavernós Si venós en l’os esfenoide.

2 m. [LC] [ZOA] Part del cos on la dona porta l’infant concebut. L’infant que portava en el seu si. El fruit del vostre si beneit.

3 1 m. [LC] [ZOA] Part anterior del pit.

3 2 m. [LC] [ZOA] Pitrera 1 i 2. Es tragué del si una bossa.

3 3 m. [LC] Cor¹2 1. Deposo en el teu si aquest secret.

3 4 m. [LC] Part interna d’alguna cosa. En el si de la comissió.

3 5 [RE] si d’Abraham Lloc on, segons els rabins, es troben els justos en el més-enllà reunits amb Abraham.

4 m. [LC] BADIA². La lluna enjoiellava l’ample si del riu.

si²

[pl. sis]

m. [MU] [LC] Setena nota de l’escala musical diatònica.

si³

pron. [LC] Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d’un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si.

si⁴

1 1 conj. [LC] En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre.

1 2 conj. [LC] Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.

2 1 conj. [LC] Amb el verb de la proposició principal en condicional, en el cas, merament suposat, en què. Si li ho deies, no s’ho creuria. Si callessis, ho sentiries. Si haguessis vingut, l’hauries vist.

2 2 conj. [LC] Introdueix una exclamació amb què s’expressa el desig que una cosa s’esdevingui. Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!

2 3 [LC] si no loc. conj. Altrament 2. Claveu-ho; si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran.

3 conj. [LC] Concedint que… Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si té diners, els seus afanys li costen. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.

4 conj. [LC] Serveix per a reemplaçar un que darrere el que que introdueix el segon terme d’una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.

5 [LC] si, doncs loc. conj. Expressa l’única condició en què una cosa pot deixar d’ésser, d’esdevenir-se.

6 [LC] si que loc. conj. Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., davant d’una constatació. Si que triga! Si que anem bé!

sí

1 1 adv. [LC] Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. -Vindràs, demà? -Sí. -I què va respondre ell? -Que sí. Respon: sí o no. Sí, hem d’anar-hi.

1 2 adv. [LC] Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir.

2 1 m. [LC] [pl. sís] AFIRMACIÓ. Ell va respondre amb un sí sec.

2 2 [LC] donar el sí Concedir el que ens demanen.

sia

1 1 conj. [LC] Marca l’alternativa. Sia veritat sia mentida.

1 2 [LC] sia… o… loc. conj. Sia… sia… La fortuna, sia bona o dolenta.

2 conj. [LC] Pot reforçar la conjunció o quan denota equivalència. El protagonista, o sia, el personatge principal.

sial

m. [GG] [GL] Capa superior de l’escorça terrestre, de densitat baixa, formada essencialment per sílice i alumini.

sial-

[LC] [MD] V. SIALO-.

sialagog -a

1 adj. [MD] Que estimula la formació de saliva.

2 m. [MD] Medicament sialagog.

siàlic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la saliva.

sialisme

m. [MD] PTIALISME.

sialo- [o sial-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. síalon, ‘saliva’. Ex.: sialorrea, sialagog.

sialoide

adj. [LC] [ZOA] [MD] Semblant a la saliva.

siamang

m. [ZOM] Mamífer primat antropomorf del gènere Symphalangus, de la família dels hilobàtids, que té una membrana interdigital entre els dits segon i tercer del peu, propi d’Àsia.

siamès -esa

1 1 adj. [LC] [MD] Que ha nascut unit per alguna part del cos a un germà bessó, amb el qual pot compartir alguns òrgans.

1 2 m. [LC] Germà siamès.

2 adj. [LC] Que va sempre amb un altre, inseparable, s’aplica a les persones.

3 adj. i m. i f. [LC] ANT. TAILANDÈS.

sibarita

adj. i m. i f. [LC] Donat a les blandícies i als refinaments d’una vida regalada.

sibarític -a

adj. [LC] Propi d’un sibarita.

sibaríticament

adv. [LC] D’una manera sibarítica.

sibaritisme

m. [LC] Vida regalada del sibarita.

siberià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Natural de Sibèria.

2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a Sibèria o als seus habitants.

sibilació

f. [MD] So sibilant que acompanya la respiració en certes afeccions bronquials.

sibilant

1 adj. [LC] Que xiula, que fa un xiulet.

2 adj. [LC] [FL] En fonèt., que presenta una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més, s’aplica a una articulació fricativa o africada.

3 adj. [MD] D’un to més o menys agut, s’aplica a un so o xiulet que, en casos de constricció bronquial, acompanya el murmuri respiratori i pot tapar-lo.

sibil·la

f. [AN] [PR] [LC] En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.

sibil·lí -ina

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les sibil·les.

2 adj. [LC] Misteriós o enigmàtic. Parlava amb un aire sibil·lí.

sibil·lític -a

adj. [LC] SIBIL·LÍ.

siboc

m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels caprimúlgids, d’uns 30 centímetres de llargada, de plomatge de tons bruns i grisos, semblant a l’enganyapastors, però més clar i amb una taca blanca a la gorja (Caprimulgus ruficollis).

sic

adv. [LC] En una transcripció, mot que es posa, entre parèntesis o entre claudàtors, al costat d’un mot equivocat o inintel·ligible en el text, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor.

sicari sicària

1 m. i f. [HIH] [RE] Membre d’un grup fanàtic jueu que fou molt actiu en la resistència contra els romans durant el segle I aC.

2 m. i f. [LC] Persona que segresta, reprimeix, tortura o mata per encàrrec d’algú. Van detenir el cap mafiós i els seus dos sicaris.

sicilià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sicília.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sicília o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte italià parlat a Sicília.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sicilià.

3 f. [MU] Dansa barroca de moviment moderat en compàs de 6/8, generalment en to menor.

sicló

adj. i m. [LC] [AGR] XISCLÓ.

sicofanta

m. i f. [HIH] DELATOR.

sicòmor

1 m. [LC] [BOS] Arbre de la família de les moràcies, d’escorça groguenca i capçada arrodonida, fulles ovades o arrodonides, coriàcies i d’un verd fosc per sobre, amb infructescències comestibles en siconi, una mena de figues globoses o aplanades, cobertes d’una pilositat blanca, que neixen al tronc i a les branques, originari de l’Àfrica oriental i del Pròxim Orient (Ficus sycomorus).

2 m. [IMF] [AGF] Fusta de sicòmor.

siconi

m. [BO] Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els fruits veritables, com és el cas de la figa.

sicosi

f. [MD] Dermatosi caracteritzada per la inflamació dels fol·licles pilosos, especialment de la barba i del bigoti.

sícul sícula

1 m. i f. [HIH] Individu d’una antiga població de la Sicília oriental.

2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als sículs.

siculonormand -a

adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil arquitectònic desenvolupat a Sícilia i a la Itàlia meridional durant els segles XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.

sida

[de la sigla SIDA, ‘síndrome d’immunodeficiència adquirida’]

f. [MD] [LC] Malaltia epidèmica infecciosa causada per un o més virus, que ataca el sistema immunitari.

sidecar

1 m. [SP] [TRG] Caixa muntada sobre un bastiment proveït d’una roda lateral i amb un o dos seients que, fixada a un dels costats d’una motocicleta, permet d’augmentar-ne la capacitat.

2 m. [SP] Motocicleta proveïda de sidecar.

sider-

[LC] V. SIDERO-.

sideració

1 1 f. [AN] [FIA] Influència atribuïda als astres sobre el destí, sobre la salut, de les persones.

1 2 f. [MD] Daltabaix de salut que sobrevé sobtosament i sense causa aparent.

1 3 f. [MD] Aplicació terapèutica de descàrregues elèctriques.

2 f. [AGA] Ús d’adobs verds.

sideral

1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent als astres. Any sideral.

2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al temps que necessita un cos del sistema solar per a fer una revolució completa entre dues posicions iguals respecte a un estel. Revolució sideral.

siderèmia

f. [ZOA] Presència de ferro a la sang.

sideri -èria

adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al punt vernal. Temps sideri, hora sidèria.

siderisme

m. [AN] [FIA] Creença en la influència dels astres.

siderit

m. [FIA] [GL] [QU] Meteorit constituït essencialment per aliatges de ferro i níquel.

siderita

f. [GLM] Mineral del grup de la calcita, carbonat de ferro, de fórmula FeCO₃, que cristal·litza en el sistema trigonal i és mena de ferro.

sidero- [o sider-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. síderos, ‘ferro’. Ex.: siderotècnia, siderúrgia.

siderobacteri

m. [BI] Bacteri de ferro que forma precipitats de ferro o manganès oxidats extracel·lulars.

sideròlit

m. [FIA] [GL] [QU] Meteorit compost essencialment per aliatges de ferro i níquel i per silicats en proporcions molt semblants.

siderosa

f. [GLM] SIDERITA.

siderosi

1 f. [MD] Acumulació de ferro en els teixits procedent de l’exterior o del catabolisme orgànic.

2 f. [MD] Excés de ferro a la sang.

sideròstat

m. [FIA] Instrument d’observació astronòmica emprat per a reflectir una porció determinada de la volta celeste en una direcció fixada.

siderúrgia

f. [ML] [EI] [LC] Metal·lúrgia del ferro.

siderúrgic -a

adj. [ML] [EI] [LC] Relatiu o pertanyent a la siderúrgia.

sidós -osa

adj. i m. i f. [BI] [MD] Afectat de sida.

sidra

f. [LC] [HO] [AGA] Beguda alcohòlica que s’obté per la fermentació del suc de les pomes.

sidral

m. [LC] Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència, que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc.

siemens

m. [FIM] Unitat de conductància, d’admitància i de susceptància, del sistema internacional, igual a la inversa de l’ohm (símbol, S).

siena

1 adj. [AR] D’un color que varia entre l’ocre fosc i el terrós.

2 m. [LC] [AR] Color siena.

sienita

f. [GL] Roca ígnia plutònica constituïda majoritàriament per feldespat alcalí i subordinadament per plagiòclasi sòdica, biotita, piroxè o amfíbol, de tons vermells o verds, emprada com a roca ornamental.

sievert

m. [FIN] [FIF] [FIM] Unitat d’equivalència d’una dosi de radiació ionitzant, del sistema internacional, igual a un joule dividit per quilogram (símbol, Sv).

sifílide

f. [MD] Manifestació cutània de la sífilis.

sífilis

f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa per contacte sexual, que produeix lesions cutànies i viscerals.

sifilític -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sífilis.

2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de sífilis.

sifilografia

f. [MD] Tractat de la sífilis.

sifilogràfic -a

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sifilografia.

sifó

1 m. [LC] [FIF] Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un altre situat en un nivell inferior passant per un nivell superior a ambdós.

2 1 m. [IMI] Ampolla que conté aigua amb gas carbònic, proveïda d’un tap amb una vàlvula i un tub que el travessa i arriba fins prop del fons de l’ampolla, pel qual, en obrir la vàlvula, puja l’aigua pressionada pel gas.

2 2 m. [LC] Aigua carbònica artificial, especialment la continguda o preparada en sifó.

3 m. [OP] Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.

4 m. [LC] [AQ] En una canonada, part en forma de S ajaguda en què l’aigua detinguda en el tros en què la convexitat mira avall impedeix la comunicació dels gasos que hi ha en una i altra banda.

5 m. [ZOA] En alguns animals, vas conductor d’aigua, d’aire, d’excrements, etc.

sifon-

[LC] V. SIFONO-.

sifonal

adj. [BO] Constituït per una massa citoplasmàtica amb molts nuclis i amb paret cel·lular. Un filament sifonal.

sifonàpters

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes holometàbols, àpters, de cos comprimit, de potes adaptades al salt i de boca xucladora, que comprèn les puces.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

sifonat -ada

1 adj. [ZOA] Proveït de sifons.

2 adj. [BO] Que es caracteritza per l’absència de septes que separin les cèl·lules i per la freqüent aparició de tal·lus formats per filaments tubulars. Algues sifonades. Miceli sifonat. Hifa sifonada.

sifono- [o sifon-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. síphon, ‘tub’. Ex.: sifonòfor, sifonàpters.

sigil

m. [LC] Compte, precaució, amb què es guarda un secret.

sigil·lació

f. [HIH] Acció de sigil·lar; l’efecte.

sigil·lar¹

adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als segells.

sigil·lar²

1 v. tr. [LC] SEGELLAR.

2 v. tr. [LC] Decorar amb taques semblants a un segell.

sigil·lat -ada

1 adj. [LC] Que ha estat segellat. Carta sigil·lada.

2 adj. [LC] Que ha estat marcat amb taques anàlogues a segells.

sigil·lògraf sigil·lògrafa

m. i f. [HIH] [PR] Persona versada en sigil·lografia.

sigil·lografia

f. [HIH] Estudi dels segells.

sigil·logràfic -a

adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la sigil·lografia.

sigil·lós -osa

adj. [LC] Que actua amb sigil, que denota sigil.

sigla

1 f. [LC] [FL] Lletres inicials o altres signes emprats com a abreviació dels mots sencers en els manuscrits antics, en inscripcions, etc.

2 f. [LC] [FL] Lletra o lletres inicials d’un o més mots usades com a abreviació.

siglot

m. [ZOO] Becut 2.

sigma

f. [LC] [RE] Divuitena lletra de l’alfabet grec (σ / ς, Σ).

sigmàtic -a

adj. [FL] Que presenta l’afix s com a marca de perfet. El perfet sigmàtic llatí.

sigmatisme

m. [FL] Ocurrència freqüent del so s.

sigmoidal

adj. [MD] Relatiu o pertanyent al còlon sigmoide.

sigmoide

adj. [ZOA] [MD] De forma semblant a la S o a la lletra grega ς (sigma). Cavitats sigmoides del cúbit.

signacle

m. [LC] Senyal imprès.

signador -a

adj. i m. i f. [LC] Que signa.

signament

m. [LC] Acció de signar.

signant

adj. i m. i f. [LC] Que signa o firma una carta, un document, etc.

signar

1 v. tr. [LC] Assenyalar, expressar amb un moviment, una acció o un gest. No el signis amb el dit. Ell va signar-me que ja era hora que ens n’anéssim.

2 1 tr. [LC] Posar la signatura (en un escrit, en una obra d’art). Ja he escrit la carta; només em manca signar-la.

2 2 [ECT] signar en blanc Signar un taló, un contracte, un full, sense que al lloc corresponent consti cap dada, cap limitació, etc.

signat -ada

adj. [LC] Que porta una signatura.

signatari -ària

adj. i m. i f. [LC] SIGNANT.

signatura

1 f. [LC] Acció de signar; l’efecte.

2 1 f. [AD] [AR] [BB] Nom d’una persona que aquesta escriu al peu d’una carta, d’un rebut, etc., per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut.

2 2 f. [IN] Identificació personal en l’entorn informàtic.

3 1 f. [BB] Senyal que es posa en un llibre, en un document, etc., per indicar la seva col·locació en una biblioteca o en un arxiu. Signatura topogràfica.

3 2 f. [AF] [BB] Senyal que es posa al peu de la primera o darrera pàgina de cada plec d’un llibre per indicar-ne l’ordre al relligador o enquadernador.

3 3 f. [AF] Plec que forma part d’un volum.

signe

1 1 m. [LC] [MT] [AF] [MU] Allò amb què quelcom és representat, generalment una forma gràfica el valor de la qual pot ésser normalitzat o codificat.

1 2 [FL] [LC] signe d’admiració [o signe d’exclamació] Signe gràfic que es posa a la fi (!), i en algunes llengües també al començament (¡), d’una oració exclamativa, d’una interjecció.

1 3 [FL] [LC] signe d’interrogació Interrogant 1.

1 4 [FL] signe de puntuació Signe gràfic que forma part del sistema de puntuació d’una llengua.

1 5 [FL] signe diacrític Signe gràfic que confereix a un altre signe un valor diferent.

1 6 [FL] signe gràfic Signe la forma del qual és dibuixada o escrita.

1 7 [LC] [FL] signes ortogràfics Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons i també l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.

1 8 [MT] signe matemàtic Signe gràfic que serveix per a indicar una operació matemàtica.

1 9 [MT] signe negatiu Signe que designa els nombres negatius i les magnituds negatives.

1 10 [BB] signe rodat Rota³ 1.

1 11 [MT] signe sumatori Signe matemàtic, representat per la lletra grega Σ, sigma, que hom empra per a simplificar la notació additiva.

2 m. [FL] signe lingüístic Associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant.

3 1 m. [LC] [FIA] [AN] Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent a llevant, a comptar des del punt vernal, Àries, Taure, Bessons, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos, ocupades respectivament, en el seu origen, per les constel·lacions del mateix nom.

3 2 [FIA] [AN] signe del zodíac a) Signe 3 1.

3 2 [LC] [AN] [FIA] signe del zodíac b) Figura amb què es representa qualsevol de les dotze parts iguals en què es divideix el zodíac.

4 m. [LC] Moviment, acció, gest, amb què assenyalem un objecte, expressem un pensament, donem a conèixer una ordre, un desig. Si em parles amb signes, no t’entenc. Em va fer signe que el seguís.

5 m. [MD] Fenomen que, reconegut pel metge en l’organisme del malalt i apreciat per ell, permet d’arribar al diagnòstic i al pronòstic d’una malaltia determinada. Signes diagnòstics.

signífer -a

1 adj. [LC] Que porta la insígnia o senyal.

2 m. [LC] [FIA] [AN] ZODÍAC.

significació

1 1 f. [LC] Acció de significar a algú alguna cosa.

1 2 f. [LC] IMPORTÀNCIA.

2 1 f. [LC] [FL] Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe.

2 2 f. [FL] Procés psíquic pel qual s’associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic.

significador -a

adj. i m. i f. [LC] Que significa.

significament

m. [LC] Significació 1 1.

significança

f. [LC] Significació 1 1.

significant

1 adj. [LC] Que significa.

2 m. [FL] En ling., seguit de fonemes que configuren la imatge acústica d’un signe lingüístic.

significar

1 v. tr. [LC] [FL] Una cosa, ésser senyal (d’una altra), ésser equivalent (a una altra). El teu silenci sembla significar que hi estàs conforme. No sé què significa la seva actitud en aquesta ocasió. Saps què significa aquest mot? En francès, maison significa ‘casa’.

2 1 tr. [LC] Fer saber amb signes o paraules. Amb la mirada li significava les seves intencions.

2 2 intr. pron. [LC] Algú, donar-se clarament a conèixer com a tal o tal cosa.

significat -ada

1 adj. [LC] Que és important i remarcable. Un personatge ric i significat.

2 1 m. [LC] [FL] Significació 2 1.

2 2 m. [FL] En ling., representació mental d’una classe d’objectes.

significatiu -iva

adj. [LC] Que significa ben marcadament una cosa.

significativament

adv. [LC] D’una manera significativa.

sikh

1 adj. [LC] [HIH] [AN] [RE] Relatiu o pertanyent al sikhisme.

2 m. i f. [LC] [HIH] [AN] [RE] Seguidor del sikhisme.

sikhisme

m. [RE] [HIH] [AN] Moviment politicoreligiós sorgit a l’Índia al segle XV i establert bàsicament al Panjab, que integra elements de l’hinduisme i de l’islam.

sil

m. [MI] [GL] Magma injectat entre dues capes sedimentàries. Sil mineralitzat.

sil-

[LC] V. SIN-.

silà

1 m. [QU] Hidrur de silici, de fórmula general Si_nH_2n+2.

2 m. [QU] El més simple dels hidrurs de silici, de fórmula SiH₄.

silanol

m. [QU] Compost que conté el grup ≡Si–OH en la seva molècula.

silè

m. [AN] Ésser de la mitologia grega imaginat en forma humana, però amb orelles, cua i, a vegades, cascos de cavall.

silenci

1 1 m. [LC] Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. Hi hagué un llarg silenci. Rompre el silenci.

1 2 m. [LC] Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit. Fa dos mesos que no he rebut carta teva i m’estranya molt el teu silenci. Imposar silenci als calumniadors.

1 3 [LC] passar una cosa en silenci [o passar una cosa sota silenci] No parlar-ne.

1 4 [AD] [DR] silenci administratiu Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una sol·licitud o a un recurs, que pot tenir efectes positius o negatius d’acord amb la normativa jurídica que en reguli el procediment.

2 1 m. [LC] Absència de tot so o soroll.

2 2 [LC] silenci sepulcral Silenci total.

2 3 m. [MU] En mús., pausa.

2 4 m. [MU] Signe de notació musical que indica la duració d’una pausa.

silenciador

m. [EI] [DE] Dispositiu que serveix per a esmorteir el soroll d’un tret, d’un motor, dels gasos d’escapament d’un motor, etc.

silenciar

1 v. tr. [LC] No esmentar.

2 tr. [LC] Fer silenciós (un mecanisme), apaivagar el soroll (d’un tret, dels gasos d’escapament d’un motor, etc.).

silenciós -osa

1 adj. [LC] Que guarda silenci. Ell estava silenciós.

2 adj. [LC] On regna silenci. Una nit silenciosa.

3 adj. [LC] Que fa poc soroll o que no en fa gens. Un motor silenciós.

silenciosament

adv. [LC] D’una manera silenciosa.

silent

adj. [LC] SILENCIÓS.

silesià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Silèsia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Silèsia o als seus habitants.

2 f. [IT] Teixit amb ordit de seda i trama de llana emprat com a tela de paraigua i com a folre.

sílex

m. [GL] [LC] [GLM] Varietat criptocristal·lina de quars, de color grisenc o blanquinós, que es troba en forma de nòduls en medis sedimentaris o diagenètics.

silf sílfide

1 m. i f. [AN] Ésser imaginari que habita l’aire, esperit elemental de l’aire.

2 f. [LC] Dona bella i esvelta.

silicat

1 1 m. [QU] [GLM] Oxoanió que conté silici com a àtom central de tetraedres que tenen en els vèrtexs quatre àtoms d’oxigen que poden ésser compartits entre diferents tetraedres, tot produint estructures dímeres o polímeres de diversos graus de complexitat.

1 2 m. [QU] [GLM] Sal metàl·lica que conté aquests oxoanions.

2 1 m. pl. [QU] [GLM] Classe de minerals formats essencialment per grups tetraèdrics SiO₄ units entre ells directament compartint els oxígens dels vèrtexs, o bé mitjançant cations.

2 2 m. [GLM] Mineral de la classe dels silicats.

2 3 [GLM] silicats d’anells CICLOSILICATS.

2 4 [GLM] silicats de cadenes INOSILICATS.

2 5 [GLM] silicats de fulls FIL·LOSILICATS.

2 6 [GLM] silicats d’illes NESOSILICATS.

2 7 [GLM] silicats tridimensionals TECTOSILICATS.

sílice

f. [GLM] [LC] [QU] [GL] Diòxid de silici.

silici¹

m. [QU] [ML] Element químic semimetàl·lic, químicament anàleg en alguns aspectes al carboni, molt difós en la litosfera com a constituent de la sílice i dels silicats, que és després de l’oxigen l’element més abundant de l’escorça terrestre (símbol, Si; nombre atòmic, 14; pes atòmic, 28,09).

silici² -ícia

1 adj. [GL] [QU] [GLG] De la naturalesa del sílex.

2 1 adj. [GLG] [GL] Relatiu o pertanyent a la sílice.

2 2 adj. [GL] [QU] [GLG] Que conté sílice.

2 3 adj. [GL] [GLG] Que no conté carbonat càlcic i té un predomini de sílice, s’aplica a un sòl.

silícic -a

1 adj. [QU] [GLG] Relatiu o pertanyent al silici.

2 adj. [QU] [GLG] Que conté silici.

silicícola

adj. [EG] Que viu en sòls o substrats silicis. Planta silicícola.

silicificació

1 f. [GL] Acció de silicificar o de silicificar-se; l’efecte.

2 f. [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de quars o òpal.

silicificar

1 v. tr. [GL] Convertir en sílice.

2 v. tr. [GL] Impregnar amb sílice.

3 v. tr. [GLG] Produir un procés de silicificació.

4 intr. pron. [LC] La crocidolita se silicifica i es converteix en l’ull de tigre.

silico-

[LC] [QU] Forma prefixada del mot silici. Ex.: silicoacètic.

silicoflagel·lades

f. pl. [BOI] DICTIOCALS.

silicoflagel·lats

m. pl. [BOI] DICTIOCALS.

silicona

f. [QU] [IQ] [LC] Compost químic de caràcter orgànic que conté àtoms de silici, que dona substàncies amb propietats aïllants i antitèrmiques, de diverses utilitzacions.

silicosi

f. [MD] Pneumoconiosi produïda per la inhalació de pols de sílice.

silícula

f. [BO] En bot., síliqua que és gairebé tan ampla com llarga.

siliculós -osa

adj. [BO] Que lleva silícules.

silicur

m. [QU] Compost binari del silici amb elements més electropositius que ell.

silil

m. [QU] Radical monovalent format per la pèrdua d’un àtom d’hidrogen del silà.

sililació

f. [QU] Procés mitjançant el qual hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil, de fórmula –Si(CH₃)₃.

sililar

v. tr. [QU] Efectuar una sililació.

síliqua

1 f. [BO] Fruit capsular allargat, bicarpel·lar, que s’obre en dues valves tot conservant un septe medial generalment prim i translúcid.

2 f. [NU] Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran, també encunyada pels bizantins i per alguns pobles bàrbars.

siliqüiforme

adj. [BO] En bot., que té forma de síliqua.

siliquós -osa

adj. [BO] En bot., que lleva síliqües.

síl·laba

1 f. [LC] [FL] Unitat fonètica i fonològica bàsica constituïda per un nucli, que correspon a un so de sonicitat elevada, precedit i seguit opcionalment per un o més sons de sonicitat menor.

2 [FL] síl·laba àtona a) Síl·laba no accentuada.

2 [FL] síl·laba àtona b) Síl·laba que no presenta una alteració del to.

3 [FL] síl·laba breu Síl·laba que acaba en vocal breu.

4 [FL] síl·laba comuna Síl·laba que pot ésser llarga o breu a voluntat.

5 [FL] síl·laba feble Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc forta.

6 [FL] síl·laba llarga Síl·laba que conté una vocal llarga o un diftong, o bé una vocal breu seguida de dues o més consonants.

7 [FL] síl·laba lliure Síl·laba que acaba en vocal.

8 [FLL] síl·laba mètrica Unitat de mesura del vers, constituïda per cada una de les síl·labes, àtones i tòniques, de què es compon fins a la darrera tònica, llevat dels versos amb cesura, el primer hemistiqui dels quals termina en paraula plana o esdrúixola, especialment en els alexandrins.

9 [FL] síl·laba mixta Síl·laba començada i acabada amb consonants.

10 [FL] síl·laba tònica a) Síl·laba accentuada.

10 [FL] síl·laba tònica b) Síl·laba que presenta una alteració del to.

11 [FL] síl·laba travada Síl·laba que acaba en consonant.

sil·labació

f. [FL] SIL·LABIFICACIÓ.

sil·labari

m. [LC] [PE] Llibre preparat perquè els infants aprenguin a llegir, d’acord amb la progressió lletra, síl·laba, paraula, frase.

sil·labejar

v. tr. [LC] Pronunciar (un mot o mots) separant-ne les síl·labes.

sil·làbic -a

1 adj. [LC] [MU] [FL] Relatiu o pertanyent a la síl·laba. Accent sil·làbic.

2 adj. [FL] Que és el nucli d’una síl·laba.

sil·labificació

f. [FL] Procés d’assignació d’estructura sil·làbica a una seqüència fonològica.

síl·labus

1 m. [LC] [PE] Llista o catàleg d’alguna cosa. El síl·labus de l’assignatura de física.

2 m. [LC] [RE] Llista d’errors condemnats pel papa. El síl·labus de Pius IX.

sil·lepsi

1 f. [FLL] [FL] Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa.

2 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora.

sil·lèptic -a

1 adj. [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent a la sil·lepsi.

2 adj. [FL] [FLL] Que enclou una sil·lepsi.

sil·limanita

f. [GLM] Mineral, nesosilicat de fórmula Al₂[SiO₅], que cristal·litza en el sistema ròmbic, és fibrós o prismàtic, de color gris o bru clar, i es forma en metamorfisme d’alta pressió i d’alta temperatura de roques alumíniques.

sil·logisme

m. [FS] [LC] Raonament que consta de tres proposicions, una de les quals es dedueix necessàriament de les altres dues.

sil·logístic -a

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al sil·logisme.

2 adj. [FS] Que procedeix per sil·logismes.

sil·logísticament

adv. [LC] [FS] En forma de sil·logisme.

sil·logitzar

v. intr. [FS] Raonar per mitjà de sil·logismes.

siloxà

m. [QU] Compost polímer de cadenes constituïdes per àtoms de silici i d’oxigen alternats, que es forma per condensació de molècules de silanols.

silueta

1 1 f. [LC] [AR] Dibuix fet seguint el contorn de l’ombra d’un objecte i pintant de negre o d’un color uniforme l’espai circumscrit pel contorn.

1 2 f. [AR] Retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar.

1 3 f. [AR] Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o d’una cosa.

2 f. [LC] Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta.

silur

m. [LC] [ZOP] Peix d’aigua dolça de la família dels silúrids, que pot superar els 30 quilos de pes, de cap ample, un poc aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l’inferior, amb una sola aleta dorsal molt petita i aletes pectorals amb una espina molt forta (Silurus glanis).

silurià -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al silurià.

2 m. [GL] Tercer sistema i període del paleozoic, situat entre l’ordovicià i el devonià, que va de 439 a 408 milions d’anys.

silúric -a

adj. [GL] Silurià 1.

silúrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis d’aigua dolça, de cos allargat i sense escates, cap gros i boca ampla, amb barbellons, aleta dorsal única i molt curta, aleta anal molt llarga, aliens a la fauna ibèrica, que inclou el silur.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

silva

f. [FLL] Combinació mètrica en què alternen versos de diferents mesures, sense estructura estròfica.

silvà

m. [AN] Divinitat dels boscos.

silvestre

1 adj. [LC] Pertanyent als boscos, que es cria naturalment als boscos i als camps. Plantes silvestres.

2 adj. [LC] Mancat de cultura.

silvestrè

m. [QU] Terpè present a l’essència de trementina i en alguns olis de pi.

silvi-

[LC] V. SILVO-.

silvícola

adj. [EG] Que viu al bosc.

silvicultor silvicultora

m. i f. [AGF] [PR] [LC] Persona que es dedica a la silvicultura.

silvicultura

f. [LC] [AGF] Conreu dels boscos, especialment per a llur aprofitament racional.

silvina

f. [GLM] SILVITA.

silvinita

f. [GLM] Roca formada majoritàriament per silvita.

silvita

f. [GLM] Mineral, clorur de potassi, de fórmula KCl, que cristal·litza en el sistema cúbic, és incolor o rogenc, de gust salat picant, molt soluble, evaporític, es troba associat a l’halita i és mena principal de potassi.

silvo- [o silvi-]

[LC] Forma prefixada del mot ll. silva, ‘bosc’. Ex.: silvoestepa, silvicultura.

sim-

[LC] V. SIN-.

sima¹

m. [GG] [GL] Capa inferior de l’escorça terrestre.

sima²

f. [LC] [TRA] Corda gruixuda.

simaruba

f. [BOS] [LC] [MD] Arbre de la família de les simarubàcies, que presenta fulles pinnades, flors grogues reunides en panícules axil·lars i terminals i fruits amb drupes blaves o purpúries, és originari de l’Amèrica Central i del Carib i la seva escorça és emprada en medicina com a tònic (Quassia simarouba).

simarubàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos, de fulles generalment pinnades, flors sovint petites amb un disc en forma de copa, disposades en espigues o en panícules denses, i fruit sec força divers, de distribució tropical, a la qual pertanyen les quàssies, l’ailant i la simaruba.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

simbiont

m. [BI] [EG] Organisme que viu en simbiosi.

simbiosi

1 f. [EG] [BI] [LC] Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc.

2 f. [SO] Relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball, i inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.

simbiòtic -a

1 adj. [LC] [EG] Pertanyent a la simbiosi.

2 adj. [LC] [EG] Que viu en estat de simbiosi.

simblefària

f. [MD] Adherència, parcial o completa, entre les parpelles i el globus de l’ull.

simblèfaron

m. [MD] SIMBLEFÀRIA.

símbol

1 m. [LC] [AN] Element sensible que es pren com a signe figuratiu d’un altre per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre ells o d’una convenció. La balança és el símbol de la justícia. La bandera és el símbol de la pàtria.

2 1 m. [RE] [AN] Signe que representa una religió o una forma de vida o de pensament religiós. El símbol de la creu. El símbol de Tao.

2 2 m. [RE] Fórmula concisa de la fe cristiana, procedent dels primers segles del cristianisme. El símbol dels apòstols.

3 1 m. [LC] [QU] En formalització científica, lletra o conjunt de lletres usades per a representar magnituds, quantitats, unitats, operacions, etc. El símbol del metre és m.

3 2 [LC] [QU] símbol químic Símbol per a representar els elements químics. El símbol químic del sofre és S. El símbol químic del platí és Pt.

4 m. [FL] Signe gràfic constituït per lletres, xifres o pictogrames, que serveix per a designar una noció o una operació lingüística.

simbòlic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un símbol o als símbols.

2 adj. [LC] De la naturalesa d’un símbol.

3 adj. [LC] Que expressa o significa alguna cosa per mitjà d’un símbol o de símbols.

simbòlicament

adv. [LC] D’una manera simbòlica.

simbolisme

1 m. [LC] Qualitat de simbòlic.

2 1 m. [LC] [AN] Representació d’objectes, de qualitats, d’idees, per mitjà de símbols.

2 2 m. [LC] [AN] Sistema de símbols o representacions.

3 m. [LC] [FLL] [AR] Moviment artístic i literari, que s’inicia al final del segle XIX, caracteritzat per l’ús d’objectes, llocs o personatges de la realitat visible com a símbols o representacions d’una realitat essencial, oculta, a la qual s’accedeix per la intuïció més que no pel coneixement racional.

simbolista

1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al simbolisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [AR] [FLL] Seguidor del simbolisme, especialment en literatura i art.

simbolització

1 f. [LC] Acció de simbolitzar.

2 f. [LC] Representació simbòlica.

3 f. [PS] Mecanisme mental que consisteix en la representació d’una idea, d’un objecte o d’una qualitat per uns altres.

simbolitzar

1 v. tr. [LC] Una cosa, servir com a símbol (d’una altra). La bandera simbolitza la pàtria.

2 v. tr. [LC] Representar per mitjà d’un símbol. Simbolitzar la justícia amb una balança.

simbologia

1 f. [LC] [FL] Ciència que estudia els símbols i llur utilització.

2 f. [FLL] Simbolisme 1.

simbomba

f. [LC] [MU] Instrument músic que consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d’un vas, amb una canya fixada al centre, que, en ésser fregada amunt i avall amb la mà humida, produeix un so.

simetria

1 1 f. [LC] [MT] [FIF] Proporció deguda de les diferents parts d’un tot les unes amb les altres.

1 2 f. [LC] [MT] [FIF] Correspondència regular de posició, de forma i de dimensions de les parts d’un cos, d’una figura plana, a l’un i a l’altre costat d’un pla transversal.

1 3 f. [LC] [MT] [FIF] Arranjament regular de les parts similars d’un cos al voltant d’un eix.

1 4 f. [MT] En mat., moviment del pla o de l’espai que, aplicat dues vegades, deixa tots els punts invariants. Simetria central, axial, especular.

2 1 f. [MD] [ZOA] En anat., igualtat o analogia entre dos òrgans que en componen un, o entre dues parts que en formen una.

2 2 f. [ZOA] Disposició repetitiva dels diferents òrgans o parts del cos d’un animal en relació amb un pla o plans imaginaris.

3 f. [GL] [FIF] simetria cristal·lina Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines en què un motiu estructural o morfològic es pot dur a la coincidència amb un o diversos homòlegs mitjançant una operació de simetria.

simètric -a

adj. [LC] [MT] Que té simetria.

simètricament

adv. [LC] [MT] Amb simetria, d’una manera simètrica.

simetritzar

v. tr. [LC] Reduir a simetria, fer simètric.

simfisandre -a

adj. [BO] Adherit pels filaments i per les anteres, s’aplica a l’estam.

símfisi

1 f. [ZOA] [MD] Articulació immòbil o de moviments molt restringits, que hi ha entre certs ossos. Símfisi mandibular. Símfisi púbica.

2 f. [MD] Adherència anormal de dues superfícies seroses a causa d’una inflamació.

simfonia

f. [LC] [MU] Composició musical en forma de sonata escrita per a orquestra simfònica. La Setena simfonia de Beethoven.

simfònic -a

adj. [LC] [MU] Relatiu o pertanyent a la simfonia.

simfonista

m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que compon o executa simfonies.

simi

m. [LC] [ZOM] Mamífer de l’ordre dels primats, especialment primat antropomorf.

simiesc -a

adj. [LC] [ZOA] Que sembla un simi, propi d’un simi.

símil

1 1 m. [FLL] [LC] Comparació 3.

1 2 m. [LC] Cosa semblant a una altra.

2 adj. [LC] ANT. Semblant² 1 1.

similar

adj. [LC] Que té semblança o analogia amb una altra cosa.

similicadència

f. [FLL] Derivació 4.

similitud

f. [LC] Qualitat de similar.

similitudinari -ària

adj. [LC] SIMILAR.

similor

m. [ML] Aliatge de zinc i coure, que té el color i la brillantor de l’or.

simitarra

f. [DE] [LC] [ISL] Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ample usat principalment per àrabs, perses i turcs.

simonia

f. [RE] [HIH] Compra de càrrecs eclesiàstics amb diners.

simoníac -a

1 adj. i m. i f. [LC] Culpable de simonia.

2 adj. [LC] Que implica simonia.

simoníacament

adv. [LC] Amb simonia.

simpatectomia

f. [MD] Secció quirúrgica d’una part del sistema nerviós simpàtic.

simpatia

1 f. [LC] Qualitat d’ésser afectat per allò que afecta un altre. Posar-se una corda a vibrar per simpatia quan se’n fa vibrar una altra.

2 1 f. [LC] Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenia simpatia per aquella xicota. No sento cap simpatia per aquest parell de col·laboradors.

2 2 f. [LC] Tendència de dues coses a unir-se o actuar l’una sobre l’altra. La simpatia de l’or pel mercuri. La simpatia entre el ferro i l’imant.

3 1 f. [MD] Relació que existeix entre el cos i la ment per la qual ambdós s’influencien mútuament.

3 2 f. [MD] Influència morbosa produïda en un òrgan o una part per malaltia o alteració d’un altre. La simpatia entre dos òrgans que no tenen entre ells una connexió directa.

simpàtic -a

1 adj. [LC] Que inspira simpatia. L’Alfred no m’és simpàtic. És una persona molt simpàtica.

2 adj. [LC] Degut a la simpatia. Sons simpàtics. Afecció simpàtica d’un òrgan.

3 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al sistema simpàtic.

3 2 m. [ZOA] [MD] gran simpàtic Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos situats al llarg de la columna vertebral.

simpàticament

adv. [LC] D’una manera simpàtica, amb simpatia.

simpaticolític -a

1 adj. [MD] Que inhibeix els efectes produïts pels estímuls del gran simpàtic.

2 m. [MD] Agent simpaticolític.

simpaticomimètic -a

1 adj. [MD] Que té efectes similars als dels impulsos del gran simpàtic.

2 m. [MD] Agent simpaticomimètic.

simpatitzant

adj. i m. i f. [PO] [LC] Que simpatitza amb un partit, amb una doctrina política, amb una idea, etc.

simpatitzar

v. intr. [LC] Tenir simpatia per algú o per alguna cosa. És una persona amb qui no he pogut simpatitzar.

simpètal -a

adj. [BO] [LC] GAMOPÈTAL.

simpiezòmetre

m. [FIM] [FIF] [ME] Baròmetre en què la pressió atmosfèrica sobre el líquid comprimeix un gas contingut en el tub.

simple

1 1 adj. [LC] Que no té parts. Una màquina simple. L’ànima és simple, sense composició.

1 2 adj. [LC] No doble o múltiple, sense subdivisió. Una flor simple. Una fulla simple. Regla de tres simple.

2 1 adj. [LC] Exempt de complexitat. Una explicació simple.

2 2 adj. [LC] Anteposat al substantiu, que és tal o tal cosa i no res més. És un simple obrer. Per a això bastarà una simple enumeració de les seves obres.

2 3 adj. [LC] No complicat, no gens artificiós. Un estil simple.

3 adj. [FL] Constituït per un element lingüístic. Oració simple. Mot simple.

simplèctic

adj. [ZOA] os simplèctic V. OS.

simplectita

f. [GLG] Textura d’intercreixement de dos minerals en què un d’ells, vermiforme, és contingut dins l’altre, la qual es produeix per reacció d’un agregat mineral primitiu amb un fluid o magma intersticial.

simplement

adv. [LC] D’una manera simple.

símplex

1 adj. [TC] Que només permet d’enviar missatges en un sol sentit, s’aplica a un sistema de transmissió d’informació.

2 m. [MT] Clausura convexa d’un conjunt de punts situats en posició general dins d’un espai afí.

simplicidentats

m. pl. [ZOM] ROSEGADORS.

simplicíssim -a

adj. [LC] Molt simple.

simplicitat

f. [LC] Qualitat de simple. La simplicitat de l’ànima. Escriu amb simplicitat. Simplicitat de costums.

simplificable

adj. [LC] Que pot ésser simplificat.

simplificació

f. [LC] Acció de simplificar; l’efecte.

simplificador -a

adj. [LC] Que simplifica.

simplificar

1 v. tr. [LC] Fer més simple, menys complex.

2 v. tr. [MT] En mat., convertir (una expressió) en una altra d’equivalent, però més simple.

3 v. tr. [MT] Trobar el representant de menor denominador positiu (d’un nombre racional).

simplificatiu -iva

adj. [LC] Que tendeix a simplificar.

simplisme

m. [LC] Qualitat de simplista.

simplista

adj. i m. i f. [LC] Que no sap o no vol veure o tenir en compte la complexitat d’un afer, d’una qüestió, etc., jutjant-los més simples que no són.

simpodi

m. [BO] Eix aparent d’una planta, format per segments corresponents a eixos d’ordre successiu, conseqüència d’un sistema de ramificació cimós.

simpòdic -a

1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent al simpodi.

2 adj. [BO] De la naturalesa d’un simpodi.

3 adj. [BO] Cimós 1 i 2.

simposi

m. [LC] SIMPÒSIUM.

simpòsium

m. [LC] Reunió de professionals, d’investigadors i d’altres experts d’una mateixa àrea per a discutir i estudiar qüestions relacionades amb llur activitat.

símptoma

1 1 m. [LC] [MD] Canvi perceptible en el cos o en les seves funcions revelador d’una malaltia o d’una fase d’una malaltia. Els primers símptomes del còlera. Això és un bon símptoma, un mal símptoma.

1 2 [MD] símptoma patognòmic Símptoma característic d’una malaltia determinada, amb el qual hom estableix d’una manera segura el diagnòstic.

1 3 [LC] [MD] símptoma secundari En una malaltia, símptoma subsegüent als altres. La febre és un símptoma secundari.

2 m. [LC] INDICI. Hi ha símptomes d’una pròxima ruptura.

simptomàtic -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al símptoma.

2 adj. [MD] Indicatiu d’una malaltia o d’un trastorn determinats.

3 adj. [MD] Dirigit a alleujar els símptomes. Un tractament simptomàtic.

simptomatologia

1 f. [MD] [LC] Part de la medicina que tracta dels símptomes d’una malaltia.

2 f. [MD] Conjunt dels símptomes d’una malaltia o d’un malalt.

simptomatològic -a

adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la simptomatologia.

simulació

1 f. [LC] Acció de simular.

2 1 f. [IN] En inform., representació del comportament d’un sistema mitjançant l’actuació d’un altre.

2 2 f. [IN] Tècnica que simula un fenomen determinat, ja sigui resolent per ordinador les equacions que el regeixen o, també, observant un altre fenomen anàleg governat per les mateixes equacions.

3 f. [DR] En jur., alteració aparent de la causa, l’índole o l’objecte veritable d’un acte o contracte.

simulacre

1 m. [LC] Imatge feta a semblança d’una cosa.

2 1 m. [LC] Acció simulada.

2 2 m. [LC] [DE] Exercici de la instrucció militar fet en condicions simulades. Un simulacre de combat naval.

simuladament

adv. [LC] Amb simulació.

simulador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que simula.

2 m. [IN] Dispositiu, mecanisme o programa informàtic que permet representar artificialment un funcionament real. Simulador de vol.

simular

1 v. tr. [LC] FINGIR. Heu de simular estar malalts. Simular un combat. Van simular la firma d’un contracte.

2 tr. [IN] En inform., fer una simulació del comportament (d’un sistema).

simultaneïtat

f. [LC] Qualitat de simultani.

simultani -ània

adj. [LC] [FIF] Que té lloc al mateix temps que una altra cosa.

simultàniament

adv. [LC] D’una manera simultània.

simultaniejar

v. tr. [LC] Fer simultànies (dues o més coses).

simun

m. [ME] [GL] Vent violent i abrasador que s’alça en els deserts de sorra i bufa sovint a Aràbia, Síria, etc.

sin

f. [FL] Dotzena lletra de l’alfabet àrab.

sin- [o sim-, o sil-]

[LC] Prefix que significa ‘plegats’, ‘alhora’. Ex.: sindàctil, sincrònic, simplasma, sil·logisme.

sina

f. [LC] [ZOA] [MD] Pitrera 1 i 2.

sinagoga

1 f. [LC] [RE] [AN] Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.

2 f. [RE] Comunitat jueva que estava formada pels fidels d’una població o barri.

3 f. [LC] [RE] [AN] Comunitat jueva.

sinagües

1 f. pl. [LC] ENAGOS.

2 m. [LC] Home fluix de caràcter i condescendent.

sinalbina

f. [BI] [QU] Substància cristal·lina que ocorre en les llavors de la mostassa blanca.

sinalefa

f. [FL] [FLL] Fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte situades l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.

sinal·lagmàtic -a

adj. [LC] [DR] Bilateral, que imposa obligacions recíproques. Pacte sinal·lagmàtic.

sinamai

m. [IT] Roba fabricada a les Filipines amb les fibres de l’abacà.

sinangi

m. [BO] Conjunt de dos o més esporangis soldats entre ells.

sinanteri -èria

adj. [BO] D’anteres soldades entre elles. Plantes sinantèries.

sinantròpic -a

adj. [BI] Que ha arribat a establir-se en localitats situades al defora de la seva àrea de distribució natural per influència de l’home, s’aplica a un organisme vegetal o animal.

sinapílic

adj. [QU] alcohol sinapílic V. ALCOHOL.

sinapisme

m. [MD] Revulsiu fet de pólvores de llavor de mostassa que s’aplica sobre la pell.

sinapsi

1 f. [MD] [ZOA] Regió de comunicació i de transmissió d’impulsos nerviosos entre les neurones o entre una neurona motora i el múscul.

2 f. [BI] [MD] Aparellament de dos cromosomes homòlegs durant la profase meiòtica.

3 f. [BO] [BI] Comunicació citoplasmàtica entre dues cèl·lules, en moltes algues vermelles.

sinàpsids

1 m. pl. [GLP] Subclasse de rèptils, quadrúpedes, generalment heterodonts, amb cintura pectoral desenvolupada i caràcters intermedis entre rèptils i mamífers, que visqueren del carbonífer al juràssic.

2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.

sinàptic -a

adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la sinapsi.

sinartrosi

f. [ZOA] [MD] Articulació no movible com la dels ossos del crani.

sinaxi

f. [RE] Assemblea litúrgica.

sincàrpic -a

adj. [BO] Que té els carpels concrescents en un sol ovari.

sincer -a

1 adj. [LC] Exempt d’hipocresia o simulació. És un home sincer.

2 adj. [LC] Que és sentit o pensat realment, no fals, no simulat. Un penediment sincer. Un afecte sincer.

sincerament

adv. [LC] Amb sinceritat, d’una manera sincera.

sincerar

1 v. tr. [LC] Provar la inculpabilitat (d’algú) en allò que se li atribueix.

2 intr. pron. [LC] Explicar-se sincerament. Per desfer aquest malentès hauríem de sincerar-nos.

sinceritat

f. [LC] Qualitat de sincer. Parlar amb sinceritat. La sinceritat de la seva resposta. La sinceritat del seu afecte.

sincípit

m. [ZOA] [MD] Part superior i anterior del cap.

sincipital

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al sincípit.

sinclàstic -a

adj. [MT] Corbat en el mateix sentit en totes direccions.

sinclinal

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sinclinal.

2 m. [GG] [GL] Plec de l’escorça terrestre en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents.

sincondrosi

f. [ZOA] [MD] Articulació no movible en què la unió és cartilaginosa.

sincopadament

adv. [LC] Amb síncope.

sincopar

v. tr. [LC] Fer una síncope.

sincopat

m. [MU] [LC] Ritme que té sons formant síncopes.

síncope

1 1 f. [FL] Elisió de sons a l’interior d’un mot.

1 2 f. [FLL] [FL] Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió de síl·labes o de sons a l’interior d’un mot.

2 f. [MU] En mús., desplaçament de l’accent rítmic per prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.

3 f. [MD] [LC] Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral.

sincrasi

f. [LC] Fusió o combinació de coses diferents.

sincrètic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sincretisme.

sincretisme

1 m. [LC] [FS] [RE] [AN] Síntesi d’elements culturals o religiosos d’origen diferent que experimenten una reinterpretació.

2 m. [FL] Fenomen pel qual un element lingüístic assumeix més d’un valor.

sincro-

[LC] V. SINCRONO-.

sincrociclotró

m. [FIN] Ciclotró destinat a accelerar partícules a velocitats molt elevades.

síncron -a

1 adj. [LC] Que s’esdevé al mateix temps.

2 adj. [LC] [FIF] En fís., que té el mateix període. Vibracions síncrones.

3 adj. [EL] [EE] Que té una velocitat en funció de la freqüència del corrent d’alimentació. Funcionament síncron. Màquina síncrona. Motor síncron.

4 1 adj. [GL] Que representa igualtat de temps en tots els punts.

4 2 f. [GL] Superfície, línia o zona estratigràfica síncrona.

5 adj. [GL] Que ha viscut en el mateix instant o en el mateix nivell estratigràfic que un altre fòssil.

sincronia

1 f. [LC] [FL] Punt de vista sincrònic.

2 f. [EL] [MU] Qualitat, condició, de síncron.

sincrònic -a

1 1 adj. [LC] [FL] [EL] Síncron 1.

1 2 adj. [LC] [FL] [EL] Relatiu als fets que tenen lloc al mateix temps.

2 adj. [FL] Que considera els fets o elements d’un sistema en un moment determinat del temps sense tenir en compte la seva evolució. Lingüística sincrònica.

3 adj. [GL] Esdevingut o format al mateix temps que un altre fenomen geològic.

4 adj. [FIA] En què el període de rotació és igual al període de translació, s’aplica a un satèl·lit.

sincronisme

1 m. [LC] [FIF] [EL] Qualitat de síncron.

2 m. [IN] Manera de funcionar d’un ordinador en què cada seqüència d’operacions està subjecta a intervals de temps programats.

3 m. [EL] Identitat de freqüència entre dos fenòmens periòdics.

sincronització

f. [LC] [EL] Acció de sincronitzar; l’efecte.

sincronitzador -a

1 adj. [LC] Que sincronitza, que serveix per a sincronitzar.

2 m. [EI] Dispositiu d’alguns canvis de marxa d’un vehicle que permet de passar d’una marxa a una altra amb suavitat.

sincronitzar

1 v. tr. [LC] Assignar la mateixa data (a dos o més fets).

2 v. tr. [LC] Fer ésser síncrones (dues o més coses).

sincrono- [o sincro-]

[LC] Forma prefixada del mot síncron. Ex.: sincronoscopi, sincrociclotró.

sincrotró

m. [FIN] [FIF] Accelerador de partícules en què aquestes són guiades per un camp magnètic variable i accelerades per un camp elèctric de manera que són obligades a recórrer una trajectòria circular.

sindàctil -a

adj. [MD] [ZOA] Que té dos o més dits totalment o parcialment units.

sindactília

1 f. [MD] Qualitat de sindàctil.

2 f. [MD] Malformació congènita, determinada per un gen dominant, que consisteix a tenir alguns dels dits units.

sindactilisme

m. [ZOA] [MD] Sindactília 1.

sindèresi

f. [LC] Capacitat natural per a jutjar rectament.

sindesmo-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sýndesmos, ‘lligament’. Ex.: sindesmologia, sindesmografia, sindesmotomia.

sindesmologia

f. [MD] Branca de l’anatomia que tracta dels lligaments.

sindesmosi

f. [ZOA] [MD] Articulació òssia per mitjà de lligaments.

síndic síndica

1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona encarregada dels interessos d’una reunió de creditors, d’una corporació, de les almoines aplegades per una comunitat, etc.

2 1 m. i f. [AD] Membre d’una sindicatura. La Sindicatura de Comptes de Catalunya és formada per set síndics.

2 2 [AD] síndic major Síndic que presideix una sindicatura. La síndica major va refusar la proposta.

2 3 [AD] [PR] síndic de greuges Persona nomenada per a la defensa dels drets i de les llibertats dels ciutadans.

2 4 [AD] [PR] síndic general President del Consell General d’Andorra.

3 1 m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, representant de les ciutats i les viles reials a les Corts.

3 2 m. [HIH] [PR] A Mallorca i a l’edat mitjana, representant dels habitants de fora de la ciutat de Mallorca en el govern de l’illa.

sindicable

adj. [LC] [ECT] Que es pot sindicar.

sindicació

1 f. [LC] Acció de sindicar o de sindicar-se.

2 f. [ECT] [DR] sindicació d’accions Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions.

sindicador -a

adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que sindica.

sindical

1 adj. [LC] Relatiu a les funcions del síndic.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sindicat.

sindicalisme

m. [LC] [HIH] [PO] Sistema d’organització obrera per mitjà de sindicats.

sindicalista

1 adj. [LC] [HIH] [PO] Relatiu o pertanyent al sindicalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [PO] Partidari del sindicalisme.

sindicar

1 v. tr. [LC] Reunir en sindicat.

2 intr. pron. [LC] Agricultors i ramaders se sindicaren i crearen la Unió de Pagesos.

3 intr. pron. [ECT] Entrar a formar part d’un sindicat. El 21 % dels joves ja s’ha sindicat.

sindicat

1 m. [LC] Sindicatura 1.

2 m. [LC] [PO] [ECT] Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera.

sindicatura

1 f. [LC] [AD] Càrrec de síndic.

2 f. [AD] Òrgan rector del Consell General d’Andorra.

sindiotàctic -a

adj. [QU] Constituït per àtoms de carboni asimètrics, s’aplica a una cadena polímera. Cadena sindiotàctica.

síndria

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible de la sindriera, gros, normalment globós, de corfa dura, verda i llisa, de vegades jaspiada, polpa vermella o rosada, més rarament blanca, sucosa, amb nombroses llavors típicament negres.

2 f. [LC] [AGA] [BOS] SINDRIERA.

sindriar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de síndries.

sindriera

f. [LC] [AGA] [BOS] Planta anual de la família de les cucurbitàcies, robusta i molt pilosa, de tiges ajagudes amb circells, fulles pinnatisectes amb els segments lobulats, flors unisexuals grogues, amb cinc lòbuls patents, i fruit en pepònide, originària del sud d’Àfrica i cultivada pels seus fruits, les síndries (Citrullus lanatus).

síndrome

1 1 f. [LC] [MD] Conjunt de símptomes d’una malaltia.

1 2 [MD] síndrome angioespasmòdica Conjunt d’accidents determinats per l’espasme dels vasos sanguinis dels membres, de les vísceres o d’una regió més o menys limitada.

1 3 [MD] síndrome general d’adaptació Conjunt de reaccions no específiques de l’organisme enfront d’una agressió qualsevol.

2 1 f. [MD] Agrupament de símptomes amb personalitat clínica acusada descrit per un determinat autor.

2 2 [MD] [PS] [PE] síndrome de Down Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica i caracteritzada per una discapacitat intel·lectual i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit, l’occípit pla, els ulls petits i oblics i la cara ampla.

sindròmic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la síndrome.

sinècdoque

f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d’un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.

sinecdòquic -a

adj. [FLL] [FL] Que implica una sinècdoque.

sinecologia

f. [EG] Ecologia de les col·lectivitats d’organismes.

sinecura

f. [LC] Càrrec retribuït que no ocasiona gaire o cap treball.

sine die

[ll.]

1 loc. adv. [LC] [DR] Sense fixar un dia o un termini, per un temps indeterminat. Demorar sine die un projecte.

2 loc. adj. [LC] [DR] Un ajornament sine die.

sine qua non

[ll.]

loc. adj. [LC] [ECT] [DR] IMPRESCINDIBLE. La claredat és una qualitat sine qua non d’un bon estil periodístic. Condició sine qua non.

sinèquia

f. [MD] Adherència de parts anatòmiques properes, especialment la de l’iris a la còrnia o al cristal·lí.

sinèresi

1 f. [FLL] [FL] Pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals que estan en contacte a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.

2 f. [QU] Fenomen que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l’una per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.

sinergètic -a

1 adj. [MD] [QU] Relatiu o pertanyent a la sinergia.

2 adj. [BI] [MD] Que coopera amb un altre òrgan o amb un altre fàrmac en alguna acció. Músculs sinergètics.

sinergia

1 f. [BI] [MD] Acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc., per a acomplir una funció.

2 f. [BI] Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits.

3 f. [MD] Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.

4 f. [QU] [MD] Augment d’una determinada activitat d’un compost provocat per la presència en mescla d’un altre compost.

sinèrgic -a

1 adj. [MD] [QU] [HO] Sinergètic, especialment que intensifica l’acció dels additius alimentaris antioxidants.

2 m. [HO] [QU] Substància sinèrgica.

sinèrgida

f. [BO] Cèl·lula que, juntament amb una altra, està situada al costat de l’ovocèl·lula en el sac embrionari de les angiospermes.

sinergisme

m. [MD] [QU] SINERGIA.

sinestèsia

1 1 f. [MD] [PS] Sensació en una part, associada o secundària a la produïda en una altra part.

1 2 f. [MD] [PS] Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres.

2 f. [FLL] Figura retòrica consistent en l’associació d’elements que provenen de diferents dominis sensorials.

sineurosi

f. [ZOA] SINCONDROSI.

sinforme

adj. [GL] plec sinforme V. PLEC.

singalès singalesa

1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble de llengua indoària que ocupa la part central i meridional de Sri Lanka, l’antic Ceilan, i les illes Maldives.

1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sri Lanka.

1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sri Lanka o als singalesos.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua indoirànica parlada a Sri Lanka.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al singalès.

singàmia

1 f. [BI] Unió dels gàmetes en la formació del zigot.

2 f. [BI] Reproducció sexual.

singènesi

f. [BI] Antiga teoria segons la qual cada germen conté en ell mateix els gàmetes de tota generació que d’ell pot sorgir.

singenèsic -a

adj. [BO] SINANTERI.

singenètic -a

1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la singènesi.

2 adj. [GLG] Que s’ha format contemporàniament a la roca en què es troba, s’aplica a un dipòsit mineral.

singlada

f. [LC] [TRA] SINGLADURA.

singladura

f. [LC] [TRA] Dia de navegació, camí que fa la nau en 24 hores, comptades de migdia a migdia.

singlar

v. intr. [LC] [TRA] Una nau, navegar amb un rumb determinat.

single

[angl.]

m. [MU] Disc fonogràfic de petit diàmetre que conté un enregistrament de menys de 5 minuts a cada cara i es reprodueix a 45 revolucions per minut.

singlet

m. [QU] Estat dels àtoms o de les molècules que tenen tots llurs electrons aparellats.

singló

m. [LC] [AGA] GOTIM.

singlonar

v. tr. [LC] ESGOTIMAR.

singlot

m. [LC] [ZOA] [MD] Seguit de moviments inspiratoris espasmòdics que se succeeixen a intervals més o menys llargs, deguts a una contracció sobtosa del diafragma, i en què se sent el soroll que fa l’aire en forçar el seu pas per la glotis closa. Tenir singlot. Venir-li a algú singlot. Un remei per al singlot.

singlotar

1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Tenir singlot.

2 intr. [MD] Un líquid, fer soroll en xarbotar.

singnàtids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i cobert de plaques òssies, amb la boca molt petita situada a l’extrem d’un musell llarg i tubiforme, amb una sola aleta dorsal, que inclou el cavall marí i les agulletes.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

singular

1 adj. [LC] Que es refereix a una sola persona o cosa.

2 1 adj. [LC] [FL] En gram., que denota una sola persona o cosa.

2 2 m. [FL] Realització de la categoria gramatical de nombre que representa una sola entitat.

3 1 adj. [LC] Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular. És un home singular.

3 2 adj. [LC] [FIF] [MT] Únic a posseir determinades qualitats. Un punt singular d’una corba.

singularitat

1 f. [LC] Qualitat de singular. La singularitat de la teva proposta.

2 f. [LC] Allò per què quelcom és singular.

3 f. [LC] Allò que és singular. Entre les singularitats de la Laia, hi ha aquells cabells tan curts que porta.

singularització

f. [LC] Acció de singularitzar o de singularitzar-se.

singularitzar

1 v. tr. [LC] Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l’especial accent de veritat que transmeten les seves obres.

2 intr. pron. [LC] Una persona, una cosa, distingir-se d’altres de la mateixa espècie. L’arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temples i monestirs.

singularment

adv. [LC] D’una manera singular.

sínia

f. [LC] [AGA] Màquina d’elevar aigua que consisteix en dues rodes, l’una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l’altra vertical que engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l’aigua.

sinier siniera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa anar una sínia.

sinistralitat

f. [MD] Qualitat de sinistre.

sinistrament

adv. [LC] D’una manera sinistra.

sinistrat -ada

1 adj. [LC] Que ha estat afectat per un sinistre. L’avió sinistrat va quedar totalment destruït.

2 1 adj. [HIG] En heràld., dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre i situada a un terç de la seva amplària. Escut sinistrat.

2 2 adj. [HIG] Acompanyat d’altres peces o figures a la seva esquerra, s’aplica a una càrrega.

2 3 adj. [HIG] Desplaçat cap al costat esquerre de l’escut, s’aplica a un pal.

2 4 adj. [HIG] Que mira el flanc sinistre de l’escut, s’aplica a un casc.

sinistre -a

1 adj. [LC] Esquerre 1 i 2.

2 1 f. [LC] Mà esquerra. La imatge té el bàcul a la destra i l’església a la sinistra.

2 2 [LC] a destra i a sinistra V. DESTRE².

3 adj. [HIG] En heràld., situat a la dreta de qui mira. El flanc sinistre de l’escut.

4 1 adj. [LC] Que presagia una desgràcia. Un auguri sinistre.

4 2 adj. [LC] FUNEST.

5 m. [LC] Greu dany o pèrdua produïts per un incendi, un naufragi, etc., especialment tractant-se d’assegurances.

sinistrogir -a

1 adj. [HIG] En heràld., que es mou del costat destre de l’escut vers el sinistre mostrant sempre el colze, s’aplica a un braç.

2 m. [HIG] Braç sinistrogir.

sinistrors -a

adj. [LC] [QU] Que, mirant des de fora, s’enfila en espiral de dreta a esquerra.

sinització

f. [LC] Acció de sinitzar o de sinitzar-se; l’efecte.

sinitzar

1 v. tr. [LC] Fer adoptar (a algú) els costums o la cultura xinesos.

2 intr. pron. [LC] Adoptar els costums o la cultura xinesos.

sinizesi

1 f. [FLL] [FL] SINÈRESI.

2 f. [MD] Contracció de la pupil·la.

sinó

1 conj. [LC] Davant d’un membre de la proposició, designa que allò que neguem tocant a un membre precedent, ho afirmem del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu amic. No ho dic d’ell sinó del seu germà. Jo no dic això de tots sinó dels retardataris. Ell no vol pas que callis sinó que no parlis tan alt.

2 conj. [LC] No… més que, no… excepte. No té sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar. Jo no veig altre camí sinó aquest. Ningú no ho sap sinó tu. La sala no pot contenir sinó vint persones.

3 [LC] no solament…, sinó… loc. conj. Indica emfàticament l’acumulació de dues circumstàncies o de dos fets. Escriuré, no solament a ell sinó a tots els seus companys.

4 [LC] sinó que loc. conj. Introdueix una afirmació en oposició a allò que acabem de negar. No ho rebutgem, sinó que ho acceptem agraïts.

sino-¹

[LC] Forma prefixada del mot ll. Sina, ‘Xina’. Ex.: sinologia, sinojaponès.

sino-²

[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. sinus, ‘si’, ‘cavitat’. Ex.: sinoauricular.

sínoc -a

1 adj. [LC] [MD] Continu, que no augmenta, s’aplica a la febre.

2 f. [MD] Febre sínoca.

sinodal

1 adj. [RE] [LC] Sinòdic 1. Assemblea sinodal.

2 adj. [RE] Prescrit per un sínode.

3 f. [RE] Constitució sinodal.

sinodalment

adv. [LC] En sínode.

sínode

1 m. [RE] [LC] Reunió per a tractar d’assumptes eclesiàstics.

2 m. [RE] CONCILI.

3 [RE] sínode diocesà Sínode convocat pel bisbe.

sinòdic -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un sínode.

2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al temps que necessita un cos del sistema solar per a tornar a la mateixa posició respecte del Sol des del punt de vista d’un observador terrestre. Període sinòdic. Revolució sinòdica.

sinodòntids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat, amb la boca molt ampla, una primera aleta dorsal formada per radis tous, i una segona aleta dorsal petita i adiposa, a la qual pertany el quetsémper.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

sinoic -a

adj. [BO] Que té els arquegonis i els anteridis dins el mateix involucre, s’aplica als briòfits.

sinologia

f. [FL] [PR] Estudi de la llengua, de la cultura i de la civilització xinesa.

sinònim -a

1 adj. [LC] [FL] Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims.

2 m. [LC] [FL] Mot sinònim.

sinonímia

f. [FL] [LC] Relació entre sinònims.

sinonímic -a

adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la sinonímia.

sinòpia

f. [AR] Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.

sinople

m. [HIG] En heràld., color verd.

sinopsi

1 f. [LC] Compendi d’una ciència, d’un tractat, etc., fet en forma sinòptica.

2 [RE] sinopsi evangèlica Text dels Evangelis disposat en columnes paral·leles per facilitar-ne la visió conjunta.

sinòptic -a

1 adj. [LC] Que permet abraçar d’un cop d’ull les parts principals d’un tot.

2 adj. [ME] En meteor., que dura alguns dies i té una extensió d’entre uns dos-cents i uns dos mil quilòmetres. Depressió sinòptica. Vent sinòptic.

sinostosi

f. [MD] Soldadura dels ossos entre ells, especialment dels ossos del crani.

sinotibetà -ana

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües sinotibetanes.

2 m. [FL] Família de llengües parlades al sud-est d’Àsia formada pel xinès i el grup tibetobirmà.

sinòvia

f. [ZOA] [MD] Líquid transparent i viscós que lubrifica les articulacions.

sinovial

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sinòvia.

2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Que secreta sinòvia. Membrana sinovial.

sinovitis

f. [MD] Inflamació d’una membrana sinovial.

sínquisi

1 f. [LC] [FL] Confusió de mots en una oració.

2 f. [MD] En med., liqüefacció del cos vitri.

sinsèpal -a

adj. [BO] GAMOSÈPAL.

sintàctic -a

adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la sintaxi.

sintàcticament

1 adv. [LC] Segons les regles de la sintaxi.

2 adv. [LC] Quant a la sintaxi.

sintagma

1 m. [FL] Conjunt de mots dotats d’estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat.

2 [FL] sintagma adjectival Sintagma el nucli del qual és un adjectiu.

3 [FL] sintagma nominal Sintagma el nucli del qual és un substantiu o un pronom.

4 [FL] sintagma preposicional Sintagma que consta d’una preposició i d’un sintagma nominal.

5 [FL] sintagma verbal Sintagma el nucli del qual és un verb.

sintagmàtic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent al sintagma.

sintaxi

1 1 f. [FL] Conjunt de regles que regula l’arranjament dels mots per a formar sintagmes i oracions.

1 2 f. [LC] [FL] Branca de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi acompleixen.

2 f. [IN] En inform., conjunt de regles de codificació correcta d’un llenguatge de programació.

sintàxia

f. [GLG] Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.

sintema

m. [GL] Unitat estratigràfica limitada al mur i al sostre per discontinuïtats, discordances, disconformitats, hiats, etc.

sintèpal -a

adj. [BO] GAMOTÈPAL.

sinterització

f. [EI] [ML] Aglomeració de pólvores metàl·liques per acció de la calor i de la pressió a fi d’obtenir una peça emmotllada.

sinteritzar

1 1 v. tr. [ML] [EI] Sotmetre a sinterització (una mescla de pólvores metàl·liques).

1 2 v. tr. [ML] [EI] Obtenir (peces emmotllades) per sinterització.

2 intr. [EI] [ML] Efectuar una sinterització.

síntesi

1 1 f. [LC] [FIF] Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi.

1 2 f. [LC] [FIF] Combinació d’elements separats formant un tot.

1 3 f. [LC] [QU] [IQ] En quím., formació de certs compostos per la unió de compostos més simples o dels seus elements.

1 4 f. [LC] [FL] En gram., combinació d’un radical i dels afixos flexius en un sol mot variable.

2 f. [LC] Resum d’una matèria o cosa.

3 f. [FIF] Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors primaris.

4 f. [EL] Conjunt de tècniques que permeten determinar un circuit electrònic d’unes característiques fixades.

sintètic -a

1 1 adj. [LC] [IQ] [FL] Relatiu o pertanyent a la síntesi.

1 2 adj. [LC] [IQ] [FL] Que procedeix per síntesi. Mètode sintètic.

1 3 adj. [LC] [IQ] [FL] Obtingut per síntesi. Benzina sintètica.

2 adj. [LC] Molt resumit, reduït a la part més essencial.

sintèticament

adv. [LC] D’una manera sintètica.

sintetisme

m. [AR] Corrent artístic postimpressionista que recerca la simplificació de les formes i el decorativisme mitjançant grans superfícies planes de color limitades sovint per traços foscos.

sintetitzable

adj. [LC] Que pot ésser sintetitzat.

sintetitzador -a

1 adj. [LC] Que sintetitza.

2 m. [MU] Instrument musical electrònic que, a partir dels sons emesos per generadors, pot produir una gran varietat de sons i efectes sonors.

sintetitzar

1 1 v. tr. [LC] [QU] Reduir, sotmetre, portar, etc., (alguna cosa) a síntesi.

1 2 v. tr. [QU] Fer la síntesi (d’una substància).

2 tr. [QU] Produir sintèticament.

sintexi

1 f. [MD] Aflaquiment ràpid.

2 f. [MD] CAQUÈXIA.

sintoisme

m. [RE] XINTOISME.

sintoista

adj. i m. i f. [RE] XINTOISTA.

sintonema

m. [FL] Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.

sintonia

1 f. [EI] [EL] [TC] Fet d’estar ajustat un receptor a la mateixa freqüència que un canal determinat d’un emissor o una emissora.

2 f. [LC] Bon acord. En aquella colla hi ha una sintonia perfecta.

sintònic -a

1 adj. [LC] Relatiu a la sintonia.

2 adj. [LC] [CO] Que estan en sintonia, s’aplica als aparells transmissor i receptor.

sintonització

f. [LC] [TC] Acció de sintonitzar.

sintonitzador

m. [TC] [EL] Aparell emprat per a sintonitzar.

sintonitzar

1 v. tr. [LC] [TC] Posar (un receptor) en sintonia amb un emissor.

2 intr. [LC] Coincidir en la manera de pensar o de sentir. Fa poc que ens coneixem però vam sintonitzar de seguida.

sinuat -ada

adj. [LC] Que té les vores sinuoses. Fulles sinuades.

sinuós -osa

1 adj. [LC] Amb entrants i sortints corbs, que forma una línia composta de corbes separades per punts d’inflexió.

2 adj. [LC] Tortuós 2.

sinuosament

adv. [LC] Presentant sinuositats.

sinuositat

1 f. [LC] Qualitat de sinuós.

2 f. [LC] Corba de les que formen una línia sinuosa. Les sinuositats d’una carretera.

sinurofícies

1 f. pl. [BOI] Classe d’algues microscòpiques de la divisió dels crisòfits, que inclou les espècies del gènere Synura.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

sinus

1 m. [MT] [LC] En trigonometria, raó del segment de la perpendicular traçada des de l’extrem d’un arc de circumferència al radi que passa per l’altre extrem i el radi de la dita circumferència.

2 m. [BO] Escotadura 2 2.

sinusal

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un si.

sinusitis

f. [MD] Inflamació dels sins de la cara.

sinusoidal

1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la sinusoide.

2 adj. [MT] Capaç d’ésser representat gràficament per una sinusoide.

sinusoide

1 f. [MT] Corba les ordenades de la qual són proporcionals als sinus de les abscisses corresponents.

2 1 adj. [MD] Que sembla un si.

2 2 m. [MD] Vas sanguini terminal amb túnica endotelial completa i sense túnica adventícia.

sionisme

m. [RE] [PO] [LC] Moviment polític i religiós encaminat a l’establiment d’un estat jueu a Palestina i a la seva consolidació.

sionista

1 adj. [RE] [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al sionisme.

2 adj. i m. i f. [RE] [PO] [LC] Partidari del sionisme.

sioux

[inv.]

1 m. i f. [AN] Individu d’un grup de pobles amerindis de les planes del nord d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’est de les muntanyes Apalatxes, i l’altre, el baix Mississipí.

2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als sioux.

sipai

1 m. [HIH] [PR] Antic soldat de l’Índia al servei d’una potència estrangera, especialment d’Anglaterra.

2 m. [HIH] [LC] Voluntari de les tropes liberals catalanes després de la revolució de setembre de 1868.

sipar

v. tr. [LC] Posar els faldars de la camisa (d’algú) dins el cinturó. Sipa’t, que et surt la camisa per davall del jersei.

sípia

1 f. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode, de color gris verdós i dors negre, amb deu tentacles i una conquilla interna calcària i ampla coberta per la pell, que és molt apreciat com a aliment (Sepia officinalis).

2 f. [LC] POP. ESCOPINADA.

sipió

m. [LC] [HO] Sípia petita.

sipo

1 m. [BOS] Arbre de la família de les meliàcies, molt alt, propi de l’Àfrica tropical (Entandrophragma utile).

2 m. [IMF] [AGF] Fusta de sipo, semblant a la del sapel·li però amb més aigües i sense repels, emprada especialment en ebenisteria i per a decoració d’interiors.

síquia

f. [LC] [AGA] SÉQUIA.

siquier siquiera

m. i f. [LC] [AGA] [PR] SEQUIER, SEQUIERA.

siracusà -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Siracusa.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Siracusa o als seus habitants.

sirena

1 1 f. [LC] [AN] En la mitologia clàssica, nimfa marina que habita els esculls i hi atreu amb els seus cants els navegants.

1 2 f. [HIG] Representació heràldica d’una sirena, meitat dona i meitat peix.

2 f. [LC] [IMI] Aparell en què, per una sèrie ràpida d’interrupcions en un corrent d’aire, de vapor, etc., produïdes mitjançant la rotació d’un o més discos proveïts de forats, es produeix un so, el qual serveix per a fer investigacions acústiques o com a senyal. La sirena d’una nau, d’una fàbrica, d’una ambulància.

sirènids

1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis urodels aquàtics, que tenen només potes davanteres i mantenen permanentment caràcters larvals, com ara les brànquies externes, malgrat que es poden enterrar en el fang.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

sirenis

1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, sense extremitats posteriors, de cap massís amb el musell arrodonit, llavis grossos, esquelet ben desenvolupat, mamelles pectorals i la cua en forma d’aleta horitzontal, que habiten les costes dels mars tropicals.

2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.

sirga

1 f. [TRA] Acció de sirgar; l’efecte.

2 f. [LC] [TRA] Corda amb què s’estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d’una riba a l’altra, etc.

3 f. [LC] [AGP] Corda proveïda d’un plom, pedral, etc., en un extrem i d’un flotador a l’altre, unida a l’extrem d’un palangre per a calar-lo.

sirgar

1 1 v. tr. [LC] [TRA] Fer avançar (una embarcació) estirant des de terra amb la sirga.

1 2 intr. [LC] [TRA] Navegar per acció de la sirga.

2 intr. [LC] Trescar 2.

siri síria

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Síria.

2 adj. [LC] Siríac 1 1 i 1 2.

sirià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del modern estat de Síria.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al modern estat de Síria o als seus habitants.

siríac -a

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Síria o als seus habitants.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cultura de l’antiga Síria.

1 3 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’Església siríaca. Ritu siríac.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua semítica avui extingida parlada a l’antiga Síria.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al siríac. Alfabet siríac.

siring-

[LC] [MD] V. SIRINGO-.

siringa

1 f. [LC] [MU] FLAUTA DE PAN.

2 f. [MD] Fístula de l’anus.

siringe

f. [ZOA] Òrgan vocal dels ocells format per un grup de cartílags anulars situats a la base de la tràquea, amb membranes que vibren al pas de l’aire.

siringina

f. [BI] Glucòsid que ocorre a l’escorça del lilà.

siringo- [o siring-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sýrinx sýringos, ‘tub’, ‘fístula’. Ex.: siringomièlia, siringectomia.

siringomièlia

f. [MD] Afecció de la medul·la espinal caracteritzada anatòmicament per la formació de cavitats a l’interior de la medul·la, degudes a anomalies del desenvolupament, a tumors intramedul·lars i a inflamacions medul·lars, que es manifesta per anestèsia al dolor i a la temperatura, amb conservació de la sensibilitat al tacte.

siringòtom

m. [MD] Bisturí còncau capçat amb una petita bola que servia per a obrir una fístula.

siringotomia

f. [MD] Incisió quirúrgica d’una fístula.

siro-

[LC] Forma prefixada del mot sirià. Ex.: sirocaldeu.

sirte

f. [LC] Banc de sorra.

sirventa

f. [IMI] Atiador que usen els calderers i els manyans.

sirventès

1 m. [FLL] Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l’atac violent i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

2 m. [FLL] Poesia d’aquest gènere.

sis

1 adj. [LC] [MT] Cinc més un. Un nen de sis anys.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis.

2 2 m. [LC] El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6.

3 1 m. [LC] sempre hi ha un sis o un as Sempre hi ha un destorb.

3 2 [LC] sempre té un sis o un as Sempre té un mal o altre.

4 f. pl. [LC] les sis Sisena hora després del migdia o de la mitjanit.

sisal

1 m. [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, semblant a l’atzavara, que forneix la fibra del mateix nom (Agave sisalana).

2 m. [IT] [LC] Fibra obtinguda del sisal, emprada per a fabricar cordes i cordills.

sisavat -ada

adj. [LC] Que té sis costats o cares laterals.

sisca

f. [LC] [BOS] XISCA.

siscall

m. [LC] [BOS] Mata de la família de les quenopodiàcies, grisenca, de fulles suculentes linears, flors inconspícues en panícules terminals i fruit embolcat pels tèpals que han desenvolupat una ala transversal membranosa i vistent, rosa o blanquinosa, molt abundant en la vegetació ruderal de les terres mediterrànies àrides (Salsola vermiculata).

sis-centè -centena

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents.

2 adj. [LC] [MT] Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot.

3 m. [LC] [MT] Un sis-centè, 1/600.

siscentista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al segle XVII.

2 m. i f. [LC] Persona que va viure o va fer la seva obra al segle XVII.

sis-cents -centes

1 adj. [LC] [MT] Sis vegades cent. Sis-cents caps de bestiar. Sis-centes ovelles.

2 1 m. [LC] [MT] El nombre sis-cents, 600. Dos-cents per tres fan sis-cents.

2 2 m. [LC] El que fa sis-cents en una sèrie numerada. Viu al número sis-cents de la Gran Via.

2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre sis-cents. Esborra aquest sis-cents i torna’l a escriure.

siscla

1 f. [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, erecta i ramosa, de fulles repetidament pinnades, les inferiors amb folíols lanceolats, les superiors dividides en lacínies, i flors blanques en umbel·les de radis molt nombrosos, que es fa en els camps de cereals (Ammi majus).

2 [BOS] siscla de camp Siscla 1.

sisè -ena

1 1 adj. [LC] [MT] Que en una sèrie en té cinc davant seu, el que fa sis.

1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les sis parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.

1 3 m. [LC] [MT] Cinc sisens, 5/6.

2 m. pl. [AN] [JE] [LC] Castellers que formen el sisè pis d’un castell humà.

3 1 m. [NU] A l’època medieval, terç de croat d’argent equivalent a 6 diners.

3 2 m. [NU] A l’edat moderna, moneda d’aram de valor de 6 diners.

4 1 f. [MU] En mús., interval que abraça sis graus consecutius de l’escala.

4 2 [MU] sisena major Sisena de quatre tons i un semitò.

4 3 [MU] sisena menor Sisena de quatre tons.

siset

m. [MU] Grup de sis notes iguals que s’han d’executar en el temps que correspon a quatre de la mateixa figura.

siseta

1 f. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 23 centímetres de llargària, de potes verdosenques, amb el bec dret i molt prim i el front blanc a l’hivern (Tringa stagnatilis).

2 [ZOO] siseta cendrosa Ocell de la família dels escolopàcids, de bec llarg i potes groguenques (Xenus cinereus).

sisme

1 m. [GG] [LC] [GL] TERRATRÈMOL.

2 [GL] [GG] sisme submarí Terratrèmol generat en una àrea marina o oceànica.

sísmic -a

1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent als sismes o a qualsevol altre tipus de vibracions de la Terra que siguin estudiades per la sismologia. Moviments sísmics.

2 1 f. [GL] Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l’enregistrament i l’anàlisi dels sismes provocats artificialment.

2 2 [GL] sísmica de reflexió Mètode de prospecció geofísica basat en la producció artificial de moviments sísmics i la captació instrumental de les reflexions esdevingudes en les diferents capes de roques en profunditat.

2 3 [GL] sísmica de refracció Mètode de prospecció geofísica basat en la producció artificial de moviments sísmics i la captació instrumental de les refraccions esdevingudes en les diferents capes de roques en profunditat.

sismicitat

1 f. [GL] Qualitat de sísmic.

2 f. [GL] Distribució dels sismes en l’espai i en el temps, atenent a llur freqüència i intensitat.

sismisme

m. [GL] Conjunt de fenòmens sísmics.

sismo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. seismós, ‘terratrèmol’. Ex.: sismologia, sismograma.

sismoestratigrafia

f. [GL] Estudi estratigràfic de les unitats i de les fàcies, com a resultat de l’anàlisi de les dades fornides per la sísmica de reflexió.

sismògraf

m. [FIM] [GL] [LC] Aparell per a enregistrar els sismes.

sismografia

1 f. [GL] [LC] Sistema d’enregistrament dels moviments ondulatoris dels sismes.

2 f. [GL] [LC] SISMOLOGIA.

sismogràfic -a

adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al sismògraf o a la sismografia.

sismograma

m. [GL] Registre gràfic de les ones sísmiques per mitjà del sismògraf.

sismòleg sismòloga

m. i f. [GL] [PR] [LC] Persona versada en sismologia.

sismologia

f. [GL] [LC] Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.

sismològic -a

adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent als terratrèmols o sismes.

sismòmetre

m. [FIM] [GL] [LC] Aparell per a mesurar la força d’un sisme, independentment de la seva durada.

sisó

1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels otídids, d’uns 43 centímetres de llargada, amb el plomatge bru, el ventre blanc i un collar negre i blanc (Tetrax tetrax).

2 m. [NU] Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya.

sistàltic -a

adj. [ZOA] En què alternen una contracció i una dilatació.

sistema

1 1 m. [LC] Tot orgànic, conjunt les parts del qual estan coordinades segons una llei i contribueixen a un determinat objecte.

1 2 [GL] sistema de muntanyes [o sistema muntanyós] Conjunt muntanyós, sovint discontinu, que presenta trets morfològics i geològics comuns, considerat una unitat descriptiva del relleu.

1 3 [FL] sistema lingüístic Conjunt d’elements lingüístics connectats per relacions de solidaritat i d’interdependència que els defineixen i els delimiten, de manera que la modificació d’un d’aquests elements afecta l’equilibri de tot el conjunt.

2 1 m. [MD] [ZOA] Conjunt d’òrgans d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada i constituïts fonamentalment per un sol teixit.

2 2 [ZOA] sistema aqüífer Aparell ambulacral.

2 3 [MD] [ZOA] sistema límbic Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.

2 4 [ZOA] [MD] sistema nerviós Els nervis i els centres d’on parteixen aquests, el cervell, la medul·la espinal, etc., considerats col·lectivament.

2 5 [ZOA] sistema nerviós vegetatiu Sistema nerviós autònom que comprèn el sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic.

2 6 [ZOA] sistema parasimpàtic Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell urogenital, del metabolisme, etc.

2 7 [MD] [ZOA] sistema simpàtic GRAN SIMPÀTIC.

3 m. [MD] [ZOA] L’organisme considerat en conjunt.

4 1 m. [FIA] Conjunt de cossos celestes lligats gravitacionalment. El sistema solar. El sistema de Fórnax.

4 2 [FIA] [FS] [HIH] sistema copernicà Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.

4 3 [FIA] [FIF] sistema local Conjunt de galàxies al qual pertanyen la Galàxia, la nebulosa d’Andròmeda, la del Triangle i altres galàxies menors.

4 4 [FIA] sistema ptolemaic Model geocèntric de l’Univers en què la Terra és el centre i tots els altres astres giren al seu entorn.

5 1 m. [QU] Part de l’Univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.

5 2 [FIF] sistema termodinàmic Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’Univers.

6 1 m. [TC] [MT] [MU] Conjunt de principis, regles, etc., sobre una matèria, enllaçats entre ells d’una manera racional, segons un mètode determinat. Un sistema filosòfic. Un sistema de classificació. El sistema tonal. Un sistema de telecomunicació. Sistema de coordenades, de logaritmes. Sistema dinàmic. Sistema d’equacions.

6 2 [PO] sistema electoral Conjunt d’elements, regles i pràctiques que converteixen les preferències o vots dels ciutadans en designació de titulars de poder.

6 3 [FS] sistema de compensacions Doctrina que admet que, en el món, els mals i els béns es compensen.

7 1 m. [FIF] sistema de forces Conjunt de forces aplicades a un sistema material. Un sistema de forces paral·leles.

7 2 [FIF] sistema inercial Sistema de referència en què són vàlides les lleis de Newton.

7 3 [FIF] sistema tricromàtic Sistema per a l’especificació d’un color, basat en la possibilitat de reconstituir-lo mitjançant la mescla additiva de tres components de colors convenientment elegits.

8 1 m. [GL] [FIF] sistema cristal·lí Grup puntual de classificació de les trenta-dues classes de simetria.

8 2 [GL] sistema cúbic Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors.

8 3 [GL] sistema hexagonal Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines amb un eix senari principal.

8 4 [GL] sistema isomètric Sistema cúbic en què els tres eixos cristal·logràfics són iguals.

8 5 [GL] sistema monoclínic Sistema cristal·lí caracteritzat per tenir un eix cristal·logràfic inclinat diferent de 90° respecte als altres dos, i en el qual l’holoèdria només té un eix binari normal a un pla de reflexió i un centre de simetria.

8 6 [GL] sistema ortoròmbic SISTEMA RÒMBIC.

8 7 [GL] [FIF] sistema regular SISTEMA CÚBIC.

8 8 [GL] sistema ròmbic Sistema cristal·lí que té els tres eixos cristal·logràfics desiguals i perpendiculars.

8 9 [GL] sistema romboèdric SISTEMA TRIGONAL.

8 10 [GL] sistema tetragonal Sistema cristal·lí format per tres classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix principal quaternari.

8 11 [GL] sistema triclínic Sistema cristal·lí que té tres eixos cristal·logràfics desiguals oblics entre ells.

8 12 [GL] sistema trigonal Sistema cristal·logràfic caracteritzat per un eix ternari principal o senari d’inversió.

9 1 m. [FIM] [FIF] sistema d’unitats Conjunt coherent d’unitats de mesura, constituït per les unitats fonamentals, que s’escullen arbitràriament, i per les unitats derivades, que s’estableixen a partir de les fonamentals.

9 2 [FIM] [FIF] sistema internacional Sistema d’unitats que té com a unitats fonamentals el metre, el quilogram, el segon, l’ampere, el kelvin, el mol i la candela.

9 3 [MT] [FIM] [FIF] sistema mètric Sistema d’unitats decimal que té com a unitats fonamentals el metre i el quilogram.

9 4 [FIM] [FIF] sistema tècnic [o sistema pràctic] Sistema d’unitats que té com a unitats fonamentals el metre, el quilogram força o quilopond i el segon.

10 1 m. [MT] sistema de numeració Conjunt de regles i signes per a representar els nombres.

10 2 [MT] [FIF] sistema de referència Conjunt format per un punt de l’espai, l’origen, i uns eixos de coordenades.

10 3 [MT] sistema homogeni Sistema d’equacions lineals on tots els termes independents són nuls.

11 1 m. [IN] [TC] sistema expert Sistema basat en la intel·ligència artificial per a resoldre problemes en un camp determinat.

11 2 [IN] [TC] sistema informàtic Conjunt dels elements de maquinari i de programari bàsics que permeten el processament de dades.

11 3 [IN] sistema operatiu Conjunt de programes que facilita l’ús del calculador, com ara els programes de control, de servei i els compiladors.

11 4 [IN] [TC] sistema teleinformàtic Sistema compost d’estacions terminals connectades a un sistema informàtic que els dona suport.

12 1 m. [GL] sistema càrstic Conjunt de l’escolament subterrani i superficial d’un carst.

12 2 [GL] sistema d’erosió [o sistema morfogènic] Conjunt de processos en estat d’interdependència que han afaiçonat el modelat d’un espai geològic determinat.

12 3 [GL] sistema filonià Grup de filons de geometria i de composició relacionats genèticament.

13 m. [GL] Unitat cronoestratigràfica de rang superior a la sèrie i inferior a l’eratema. Sistema juràssic.

14 1 m. [MU] Bloc delimitat per una barra inicial que inclou totes les veus instrumentals o vocals en el decurs d’una partitura.

14 2 [MU] sistema pentatònic Sistema de composició musical que utilitza escales pentatòniques.

15 1 m. [LC] [PO] Manera de procedir governada per lleis o regles generals. Un sistema de govern.

15 2 [AN] sistema cultural Conjunt de coneixements i de tècniques de comunicació i d’acció que es manifesten com a organitzacions socials i com a productes materials i espirituals.

15 3 [AN] [SO] sistema de parentiu Conjunt de les actituds, fixades per les normes socials, que observen els individus lligats per parentiu.

15 4 [FLL] sistema literari Teixit de relacions que regula el conjunt d’activitats de producció, distribució i consum de les obres literàries.

15 5 [AN] [SO] sistema social Conjunt de normes ideals d’una societat que regeix les activitats, les funcions i les conductes dels seus components.

16 1 m. [LC] Norma de conducta. He pres el sistema de no contradir-lo mai.

16 2 [LC] per sistema loc. adv. SISTEMÀTICAMENT.

sistemàtic -a

1 1 adj. [LC] Relatiu a un sistema.

1 2 adj. [LC] Que constitueix un sistema.

1 3 adj. [LC] Que obeeix a un sistema. Un arranjament sistemàtic.

1 4 adj. [LC] Que procedeix segons principis, normes, etc., dels quals no se sap separar. És un escriptor sistemàtic.

1 5 adj. [LC] PER EXT. Fer una oposició sistemàtica.

2 f. [LC] Ciència de la classificació.

sistemàticament

adv. [LC] D’una manera sistemàtica.

sistematització

f. [LC] Acció de sistematitzar.

sistematitzar

1 v. tr. [LC] Reduir a sistema.

2 v. tr. [LC] Arranjar segons un sistema.

sistematologia

f. [LC] Estudi, doctrina, dels sistemes.

sistematològic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sistematologia.

sistèmic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a tot l’organisme, a tot un sistema.

2 adj. [AGF] [AGA] Capaç de desplaçar-se amb els fluids interns d’una planta. Insecticida sistèmic.