u¹

[pl. us]

f. [LC] [FL] Lletra u U. Una vall en forma de U.

u²

1 1 m. [LC] [MT] Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, un, 1. Comptar de l’u al cent.

1 2 m. [LC] El que inicia una sèrie numerada, primer. El quilòmetre 1. El dia 1 de gener. L’1 de setembre.

1 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre u. En el número 100, hi ha un 1.

2 pron. [LC] V. UN².

uacari

m. [ZOM] Mamífer primat del gènere Cacajao, del grup dels platirrins, de cua curta i orelles semblants a les humanes, propi de l’Amèrica del Sud.

uadi

[pl. uadis]

m. [GL] Vall gairebé sempre seca, de règim temporal i intermitent, de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i del nord d’Àfrica.

ualabi

m. [ZOM] Mamífer de l’ordre dels marsupials, semblant al cangur però de dimensions més reduïdes, amb un pelatge vistós que és la causa de la seva desaparició gairebé completa, que habita Austràlia (Wallabia bicolor).

uberós -osa

adj. [LC] COPIÓS.

ubèrrim -a

1 adj. [LC] Molt fèrtil. Una vall ubèrrima.

2 [LC] Molt abundant. La collita de raïm d’aquest any és ubèrrima.

ubic -iqua

adj. [LC] Que té ubiqüitat.

ubicació

1 f. [LC] Acció d’ubicar; l’efecte.

2 f. [LC] [OP] Lloc on hi ha situat un edifici o un terreny. En l’escriptura cal que hi consti la ubicació dels terrenys.

ubicar

v. tr. [LC] Situar (un edifici, un terreny) en un indret determinat.

ubiqüisme

m. [RE] Doctrina eucarística luterana que afirma que Jesucrist, per la seva infinitud, és present a tot arreu i, doncs, també a l’eucaristia.

ubiqüista

adj. i m. i f. [RE] UBIQÜITARI.

ubiqüitari -ària

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’ubiqüisme.

2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor de l’ubiqüisme.

ubiqüitat

f. [RE] [FS] [LC] Fet d’estar present pertot.

uc

m. [LC] AÜC.

ucar

v. intr. [LC] AÜCAR.

ucàs

1 m. [HIH] Edicte del tsar.

2 m. [LC] Edicte d’una autoritat absoluta.

ucraïnès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Ucraïna.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ucraïna o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Ucraïna.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’ucraïnès.

ucronia

f. [HIH] [FS] Concepció imaginària de fets esdevinguts en un temps ideal.

udo-

[LC] Forma prefixada del mot ll. udum, ‘humitat’. Ex.: udometria.

udògraf

m. [FIM] [ME] Pluviòmetre enregistrador.

udol

1 m. [LC] [AGR] Crit prolongat i planyívol d’un llop, d’un xacal, d’un gos.

2 m. [LC] Crit prolongat i fort arrencat pel dolor.

3 m. [LC] PER EXT. Els udols del vent.

udoladissa

f. [LC] Seguit d’udols.

udolador -a

adj. [LC] Que udola.

udolaire

adj. [LC] UDOLADOR.

udolament

1 m. [LC] Acció d’udolar.

2 m. [LC] UDOL.

udolar

1 v. intr. [LC] [AGR] Fer udols. Sentir udolar el llop.

2 v. intr. [LC] PER EXT. El vent udolava entre els arbres.

udòmetre

m. [FIM] [GG] [ME] PLUVIÒMETRE.

uf

1 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar opressió, aclaparament.

2 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar fàstic, menyspreu.

ufà -ana

adj. [LC] UFANÓS.

ufana

1 1 f. [LC] Ostentació artificiosa o per vanitat.

1 2 [LC] fer ufana d’una cosa Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.

2 f. [LC] Gran verdor i frondositat en les plantes. La ufana dels horts feia preveure una collita excel·lent. Aquesta planta semblava que s’havia de morir i mira com ha criat ufana.

ufanejar

v. intr. [LC] Fer ostentació, fer ufana.

ufanor

f. [LC] UFANA.

ufanós -osa

1 adj. [LC] Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf!

2 adj. [LC] Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí!

ufanosament

adv. [LC] Amb ufana.

ufòleg ufòloga

m. i f. [PR] Persona versada en ufologia.

ufologia

f. [LC] Estudi de les qüestions relatives als ovnis.

ugandès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Uganda.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Uganda o als seus habitants.

ugarític -a

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’Ugarit, a l’actual Síria.

2 1 m. [RE] Llengua semítica, de la branca nord-occidental, parlada a l’antiga ciutat d’Ugarit.

2 2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’ugarític.

ugetista

1 adj. [PO] [ECT] Relatiu o pertanyent al sindicat UGT, Unió General de Treballadors.

2 m. i f. [PO] [ECT] Membre de la UGT.

ugó

m. [BOS] UNGLA DE GAT.

ugrofinès -esa

adj. i m. [FL] FINOÚGRIC.

ui

1 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar que hom s’ha fet mal, que una cosa sorprèn granment.

2 [LC] ais i uis V. AI.

uigur

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble turc de l’Àsia central que habita a la Regió Autònoma Uigur de Xingiang i al Kazakhstan.

1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als uigurs.

2 1 m. [FL] Llengua turca parlada pels uigurs.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’uigur.

uís

[pl. uïssos]

1 m. [LC] ESTERNUT.

2 [LC] fer un uís ESTERNUDAR.

uïssar

v. intr. [LC] ESTERNUDAR.

uix¹

m. [LC] Forat gran d’una bota.

uix²

interj. [LC] Expressió usada per a manifestar el fàstic, la repugnància, que fa algú o alguna cosa.

uixer uixera

1 m. i f. [LC] [PR] Empleat subaltern encarregat del servei de sessions d’un tribunal, de certes assemblees, etc.

2 [HIH] [PR] uixer d’armes Funcionari armat que estava encarregat de la custòdia del rei i tenia l’obligació de jeure davant la cambra reial.

ujar

v. tr. [LC] Fatigar, cansar.

ul-

[LC] [MD] V. ULO-².

ulà

m. [HIH] [PR] Antic soldat de cavalleria lleugera armat de llança en l’exèrcit alemany.

úlcera

f. [LC] [MD] Solució de continuïtat a la pell o en una membrana mucosa que causa la desintegració gradual dels teixits.

ulceració

1 f. [LC] [MD] Formació d’una úlcera.

2 f. [MD] Úlcera, especialment la superficial.

ulcerar

1 v. tr. [LC] [MD] Causar una úlcera (en un teixit).

2 intr. pron. [LC] [MD] Un teixit, sofrir ulceració. Alguns papil·lomes poden ulcerar-se.

ulceratiu -iva

adj. [LC] [MD] Que causa úlceres.

ulcerós -osa

1 adj. [LC] [MD] De la naturalesa d’una úlcera.

2 adj. [LC] [MD] Ple d’úlceres.

3 adj. i m. i f. [MD] Que pateix una úlcera o úlceres.

ulema

m. [AN] [ISL] Expert en la llei islàmica i expert en qüestions jurídiques i teològiques.

ulexita

f. [GLM] Mineral, borat hidratat de sodi i calci, de fórmula NaCaB₅O₆(OH)₆·5H₂O, que cristal·litza en el sistema triclínic, pot formar agregats fibrosos anàlegs a la fibra òptica i és font de bor.

ulierca

f. [BOS] MARXÍVOL.

uliginós -osa

adj. [LC] Que viu als aiguamolls.

ulitis

f. [MD] GINGIVITIS.

ull

1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan de la visió, el qual rep les imatges de l’exterior i les transmet al cervell a través del nervi òptic. Els dos ulls. L’ull dret. L’ull esquerre. La nina de l’ull. Obrir els ulls. Tancar, aclucar, els ulls. Alçar, abaixar, els ulls. Mirar de cua d’ull. Entelar-se els ulls. Tenir una brossa a l’ull. Ulls grans, petits. Ulls negres, blaus. Ulls clars, foscos. Ulls alegres, tristos. Ulls vius. Se li tancaven els ulls de son.

1 2 [LC] fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt de sorpresa, d’admiració, per vigilància.

1 3 [LC] tenir cara i ulls V. CARA.

1 4 [LC] tenir els ulls plorosos Tenir-los vermells d’haver plorat.

1 5 [LC] tenir els ulls secs No poder plorar.

1 6 [LC] ull de vellut [o ull a la funerala] Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.

1 7 [LC] ull de vidre Ull artificial.

1 8 [LC] ulls de puça Ulls molt petits.

2 1 m. pl. [LC] POP. Ulleres. M’he deixat els ulls a casa.

2 2 [LC] portar quatre ulls Portar ulleres.

3 1 m. pl. [LC] MIRADA. Girar els ulls per no veure una cosa.

3 2 [LC] ulls d’àguila [o ulls de basilisc] Ulls vius, d’esguard penetrant.

3 3 [LC] passar els ulls per alguna cosa Inspeccionar-la, mirar-la.

3 4 [LC] posar els ulls damunt una persona o una cosa CLAVAR ELS ULLS EN UNA PERSONA O EN UNA COSA.

3 5 [LC] ulls esgarriats Mirada sense fixesa, que reflecteix espant.

4 m. [LC] Facultat espiritual, cognoscitiva, intel·lectual. Els ulls de l’enteniment. Els ulls de la fe.

5 1 m. [LC] Mirada vigilant. Tenir l’ull sobre algú.

5 2 [LC] l’ull de l’amo La vigilància que solament ell posa en els seus afers.

5 3 m. [LC] Aptitud per a apreciar. Té molt mal ull per als negocis. De seguida ha trobat una solució: té molt d’ull per a aquestes coses.

5 4 [LC] [MD] ull mèdic [o ull clínic] Aptitud per a apreciar exactament les malalties.

6 1 m. [LC] caure a l’ull Agradar algú molt des del primer moment de veure’l.

6 2 [LC] deixar els ulls en alguna cosa No cansar-se de mirar-la.

6 3 [LC] ésser algú tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada.

6 4 [LC] estar d’una cosa fins als ulls Estar-ne tip.

6 5 [LC] fer els ulls grossos Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho.

6 6 [LC] fer l’ull viu Avivar l’enteniment. Les criatures feien l’ull viu per a poder arreplegar qualsevol llaminadura.

6 7 [LC] no perdre d’ull algú Vigilar-lo estretament.

6 8 [LC] no tenir ulls per a veure una cosa No poder suportar la vista d’una desgràcia, d’una situació incòmoda, etc.

6 9 [LC] no veure-hi de cap ull Estar vivament satisfet.

6 10 [LC] tenir davant els ulls Tenir a la vista.

6 11 [LC] tenir els ulls al clatell No saber veure el que hom té al davant.

6 12 [LC] veure amb bons ulls algú o alguna cosa [o veure de bon ull algú o alguna cosa] Veure-ho amb aprovació, favorablement.

6 13 [LC] veure de mal ull una cosa Estar-hi disposat desfavorablement.

7 1 [LC] a bell ull loc. adv. Sense comptar, pesar, mesurar.

7 2 [LC] a quatre ulls loc. adv. Dos tot sols.

7 3 [LC] a ull loc. adv. A BELL ULL.

7 4 [LC] a ull nu loc. adv. Sense l’auxili d’un aparell òptic. Els estels que es veuen a ull nu.

7 5 [LC] a ulls clucs loc. adv. a) Admetent allò que hom afirma o proposa sense escatir-ho, sense valorar-ne l’autenticitat. Creure una cosa a ulls clucs.

7 5 [LC] a ulls clucs loc. adv. b) Sense mirar els riscos que hom pot córrer. Actuar a ulls clucs.

7 6 [LC] a ulls veients loc. adv. PALESAMENT.

7 7 [LC] als ulls de loc. prep. Segons la manera de veure de (algú).

8 m. [LC] fer l’ull Desfer-se, destruir-se completament, fracassar.

9 m. [ZOA] ull simple OCEL.

10 1 m. [LC] [OP] Forat, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L’ull d’una mola. L’ull d’una agulla. L’ull del pany. L’ull de la clau. L’ull de l’estrep. L’ull d’una e, d’una p, d’una d. L’ull d’un pont. Els ulls d’un formatge, del pa.

10 2 [TRA] passar per ull a) Córrer més del compte la corda que llavora per un bossell, per una guia, etc., fins al punt que el cap de la corda hi arriba i s’escapoleix.

10 2 [LC] [AQ] [TRA] passar per ull b) Esfondrar-se.

10 3 [LC] ull d’un bossell Forat on va col·locada la politja.

10 4 [LC] ull d’un molí Forat per on surt l’aigua.

10 5 [LC] ull d’una aixada (o d’un martell, o d’una destral, etc.) Dolla per on entra el mànec d’una aixada, d’un martell, d’una destral, etc.

10 6 [LC] [AGF] ull d’una pila de carbó Forat per on es cala foc a la pila.

10 7 [LC] [TRA] [AQ] [AR] ull de bou Finestra, claraboia, rodona.

10 8 [LC] POP. ull del cul ANUS.

11 1 m. [LC] Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó.

11 2 [LC] [MD] ull de perdiu Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.

11 3 [LC] ull de poll Durícia rodona amb una part còncava al centre que es fa als dits dels peus.

12 1 m. [LC] Part central buida o de diferent naturalesa que l’envoltant. Un ull de cel blau en una nuvolada.

12 2 [LC] ésser de l’ull del vent Ésser molt viu, deixondit, hàbil.

12 3 [LC] [BO] [AGF] ull d’una planta Brot, tany.

12 4 [ME] [FIF] ull de cicló Zona central d’una depressió tropical intensa que es caracteritza per la feblesa del vent, l’absència de precipitacions i, generalment, de núvols.

12 5 [LC] ull de l’escala Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.

12 6 [LC] [AGF] ull de poll Clot que es troba al ventre del suro.

12 7 m. [LC] [GL] Sot on neix un curs d’aigua. L’ull d’una font. Ull de Ter, de Garona.

13 1 m. [CO] ull de càmera Aparell que segueix i enregistra els recorreguts que fan els ulls del lector d’un text o els de l’espectador d’una imatge.

13 2 [TRG] ull de gat Reflector que se situa tocant a terra i que, reflectint la llum dels fars dels automòbils, serveix per a delimitar carrils, vores de la calçada i, en general, per a guiar la circulació a la nit.

13 3 [FIF] ull de peix Objectiu de camp superior al del gran angular, pròxim als 180°.

13 4 [CO] ull electrònic a) Dispositiu de regulació automàtica de l’exposició per mitjà d’una cèl·lula fotoelèctrica incorporada que actua sobre el diafragma o sobre la velocitat d’obturació.

13 4 [CO] ull electrònic b) En una màquina rotativa moderna, aparell electrònic que té per missió el control de la impressió.

14 1 m. [LC] [GL] ull de serp a) Pedra granítica emprada per a fer moles, saleres, etc.

14 1 [GL] ull de serp b) Pedra nummulítica.

14 2 [GL] ull de perdiu Àrid format per grans de pedra o grava matxucada de mida compresa entre 4 i 10 mil·límetres.

15 1 m. [BOS] ull d’àngel Planta de la família de les ranunculàcies, de fulles repetidament dividides en segments filiformes, flors regulars d’un vermell escarlata o grogues i fruit format per nombrosos aquenis bequeruts, reunits en una mena de pinya globosa o cilíndrica, pròpia dels camps de cereals (Adonis annua).

15 2 [LC] [BOS] ull de bou a) Herba de la família de les compostes, erecta, de fulles oblongues, les inferiors pinnatipartides, les mitjanes i superiors dentades o pinnatífides, un xic abraçadores, i capítols terminals força grossos, amb el botó i la corona grocs, que es fa als conreus i en ambients una mica nitròfils (Chrysanthemum segetum).

15 2 [LC] [BOS] ull de bou b) GRAVIT.

15 2 [LC] [BOS] ull de bou c) SORDONAIA.

15 2 [LC] [BOS] ull de bou d) TRÍBOL.

15 3 [LC] ull de llebre a) Cep d’una varietat que dona raïm negre.

15 3 [LC] [AGA] ull de llebre b) Raïm de cep ull de llebre.

15 4 [LC] [BOS] ull de perdiu a) Planta de la família de les ranunculàcies, molt semblant a l’ull d’àngel, de flors en general d’un vermell escarlata tenyides de color fosc al mig, pròpia dels camps de cereals, sobretot a muntanya (Adonis aestivalis).

15 4 [LC] [BOS] ull de perdiu b) Planta herbàcia de la família de les compostes, pubescent i viscosa, ramificada només a la part superior, de fulles pinnatipartides amb els segments crenats o lobulats, les superiors abraçadores, i capítols semblants a margarides, amb el cor groc i la corona vermellosa o purpúria, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Senecio elegans).

15 4 [LC] [BOB] ull de perdiu c) CAMA DE PERDIU.

15 5 [BOS] ulls blaus CREIXEN DE CAVALL.

15 6 [BOS] ulls de l’Infant Jesús MIOSOTIS.

15 7 [LC] [BOS] ulls de Maria MIOSOTIS.

15 8 [BOS] [AGA] ulls de poeta Herba anual de la família de les compostes, de fulles doblement dividides en segments linears o lanceolats i capítols amb un disc de color bru purpuri i una corona de set o vuit lígules grogues, però rogenques a la base, originària d’Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Coreopsis tinctoria o Calliopsis bicolor).

16 m. [BOB] [AGA] ull de gall Malaltia provocada per diversos fongs del gènere Spilocaea, del grup dels deuteromicets, que causen l’aparició de taques rodones, de creixement subcuticular, especialment la que origina el fong Spilocaea oleagina a l’olivera.

ullada¹

f. [LC] Mirada ràpida, cop d’ull. Donar una ullada. Clavar una ullada. Amb una ullada ja en va tenir prou.

ullada²

f. [LC] [ZOP] Gutxo 1.

ullal

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dent puntuda situada entre la darrera incisiva i la primera premolar. Aquesta criatura triga molt a treure els ullals. Arrencar un ullal. Encara no li han sortit els ullals.

1 2 m. [ZOA] Dent inoculadora del verí d’algunes serps verinoses.

1 3 m. [ZOA] Dent incisiva dels elefants.

2 1 m. [GL] Clot, forat, per on surt aigua.

2 2 [GL] ullal artesià Font, deu, per on brolla l’aigua a una pressió hidràulica suficient que li permet sobrepassar la superfície del terreny.

2 3 m. [GL] Clot profund per on es precipita l’aigua de la mar, d’un riu, etc., formant remolí.

2 4 m. [GL] Font subaquàtica, sobretot en espais d’aiguamoll o albuferes.

3 m. [ZOI] Mol·lusc del gènere Dentalium, de la classe dels escafòpodes, la conquilla del qual té forma d’ullal d’elefant, oberta per tots dos costats.

ullar

1 v. tr. [LC] Escorcollar, copsar, amb la mirada.

2 intr. pron. [LC] El formatge, el pa, etc., formar ulls. El pa s’ha ullat.

3 intr. [LC] Les plantes, treure ulls.

ullastrar

m. [LC] [BOC] Lloc poblat d’ullastres.

ullastre

m. [LC] [BOS] Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris).

ullastreda

f. [LC] [BOC] ULLASTRAR.

ullastró

m. [BOS] FOIXARDA.

ullat -ada

1 adj. [LC] Que presenta ulls o forats. Pa ullat.

2 adj. [HIG] En heràld., representat amb els ulls d’un esmalt diferent del de la resta del cos, s’aplica a una figura humana.

ullblau -ava

adj. [LC] Que té els ulls blaus.

ullcluc -a

adj. [LC] Amb els ulls clucs.

ulldeconenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Ulldecona.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ulldecona o als seus habitants.

ullera

1 1 f. [LC] [FIA] [FIF] Instrument òptic format per un tub que consta essencialment d’una lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge i una altra que l’amplifica, usat per a observar objectes llunyans. Una ullera acromàtica.

1 2 [FIF] [FIA] [LC] ullera de llarga vista Ullera per a l’observació terrestre.

1 3 [FIA] [FIF] ullera de passos ULLERA MERIDIANA.

1 4 [FIA] [FIF] ullera equatorial Ullera astronòmica proveïda d’una equatorial.

1 5 [FIA] [FIF] ullera meridiana Ullera astronòmica proveïda d’una muntura que li permet girar en el pla meridià, usada per a determinar el temps de pas d’un astre pel meridià superior.

2 1 f. pl. [LC] [FIF] [MD] Instrument òptic format per un parell de vidres muntats en una armadura que se sosté al nas i a les orelles per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista. Ulleres de sol.

2 2 f. pl. [HO] Pastís, de mida variable, que té una forma que recorda unes ulleres.

2 3 [LC] [MD] fer ulleres Tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d’una grossa fatiga, d’una malaltia.

3 1 f. pl. [LC] [AGR] Peça del guarniment del cap dels animals de càrrega, generalment de cuir, que tapa parcialment els ulls per evitar la visió lateral.

3 2 f. pl. [AGR] Peça d’espart que es posa davant dels ulls dels cavalls, dels muls, etc., que volten la sínia o l’era per tal d’evitar que s’espantin o es maregin.

4 f. [LC] POP. ANUS.

ulleral

m. [LC] [AQ] [OP] Ull de pont.

ullerat -ada

adj. [LC] [MD] ULLERÓS.

ullerol

m. [LC] Forat d’entrada d’un cau.

ullerós -osa

adj. [LC] [MD] Que fa ulleres a causa d’una fatiga, d’una malaltia, etc.

ullet¹

1 1 m. [LC] [IMI] Foradet rodó ordinàriament reforçat per un anellet de metall, un cordó, etc., per a passar-hi un cordó o una corretja.

1 2 m. [IMI] Anelleta metàl·lica amb què hom sol reforçar un forat en un teixit o altre material semblant.

2 1 m. [IT] Malla d’una xarxa.

2 2 m. [IT] Forat guarnit de vidre o de porcellana que hi ha en una de les cares laterals de la llançadora pel qual passa la trama.

ullet²

m. [LC] fer l’ullet Tancar i obrir ràpidament un ull tenint obert l’altre.

ulletera

f. [LC] Part d’un cosset, d’una cotilla, etc., on són col·locats els ullets.

ullnegre -a

adj. [LC] Que té els ulls negres.

ullot

m. [ZOP] CAPTINYÓS.

ullprendre

[quant a la flexió, com aprendre]

1 v. tr. [LC] Encantar, embruixar, amb la mirada.

2 v. tr. [LC] FASCINAR.

ullprenedor -a

adj. [LC] Que ullprèn. Un esguard ullprenedor.

ullverd

m. [ZOP] Quimera 5.

ulmàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos, de fulles generalment simples, flors inconspícues, típicament verdes i agrupades en glomèruls i fruit divers, a la qual pertanyen els oms i els lledoners.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

ulmària

f. [LC] [BOS] Herba de la família de les rosàcies, alta, de fulles imparipinnades amb els folíols serrats, alternadament grossos i petits, i flors blanques o d’un blanc trencat, disposades en vistoses cimes corimbiformes terminals, que es fa als prats humits de muntanya (Filipendula ulmaria).

ulna

f. [MD] CÚBIT.

ulnar

1 adj. [ZOA] [MD] Cubital 1.

2 m. [MD] Os piramidal o cuneïforme del carp.

ulo-¹

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. oulé, ‘cicatriu’. Ex.: ulodermatitis.

ulo-² [o ul-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. oûlon, ‘geniva’. Ex.: ulotomia, ulàlgia.

ulòtric -a

adj. [LC] Que té els cabells crespos.

ulotricals

1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, d’aigües dolces o salabroses, que formen filaments no ramificats, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Ulothrix i Microspora.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

ulterior

1 adj. [LC] Situat dellà d’un indret determinat.

2 adj. [LC] Que s’ha de fer després d’una altra cosa.

ulteriorment

adv. [LC] En un temps ulterior.

últim -a

1 adj. [LC] DARRER.

2 1 [LC] a l’últim loc. adv. Per fi, al capdavall.

2 2 [LC] al cap i a l’últim V. CAP¹.

últimament

1 adv. [LC] En darrer lloc, després de tots els altres.

2 adv. [LC] DARRERAMENT. Últimament no fa gaire bona cara.

ultimar

v. tr. [LC] Enllestir 1.

ultimàtum

m. [LC] [DR] Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no acceptació de les quals significa la ruptura de la negociació.

ultra

prep. [LC] De més de, en addició a. Ultra els llibres que ha comprat, té els que li ha donat el seu germà.

ultra-

[LC] Prefix que significa ‘més enllà’, ‘en grau excessiu’. Ex.: ultramar, ultraconservador.

ultraatòmic -a

adj. [FIF] [LC] Més petit que l’àtom. Partícules ultraatòmiques.

ultrabàsic -a

adj. [GL] Pobra en sílice, sense quars i molt rica en minerals ferromagnesians, s’aplica a una roca ígnia.

ultracentenari -ària

adj. [LC] Que té més de cent anys.

ultracentrífuga

f. [BI] Aparell que permet d’aconseguir camps centrífugs que superen valors de 250.000 vegades la força de la gravetat, mitjançant la rotació al voltant d’un eix a gran velocitat.

ultracentrifugació

f. [QU] Operació de separació de dues fases de diferent densitat mitjançant la ultracentrífuga.

ultracongelació

f. [FIF] SOBRECONGELACIÓ.

ultracongelar

v. tr. [FIF] SOBRECONGELAR.

ultracorrecció

f. [FL] [LC] Creació d’una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en d’altres casos originen formes correctes, o fent un raonament correcte a partir de supòsits erronis.

ultracuidadament

adv. [LC] Amb ultracuidança.

ultracuidament

m. [LC] ULTRACUIDANÇA.

ultracuidança

f. [LC] Confiança excessiva en si mateix que porta a menysprear, a no tenir gens en compte, els advertiments, els ensenyaments, etc., d’altri.

ultracuidat -ada

adj. [LC] Caracteritzat per la ultracuidança.

ultracurta

adj. [EL] ona ultracurta V. ONA.

ultradreta

f. [PO] [SO] En polít., extrema dreta que no exclou la violència per a aconseguir els seus fins.

ultradretà -ana

1 adj. [PO] [SO] D’ultradreta. Idees ultradretanes.

2 adj. i m. i f. [PO] [SO] Partidari de la ultradreta.

ultraestructura

f. [BI] Imatge de les cèl·lules i dels seus components, tal com s’observa al microscopi electrònic.

ultrafiltració

f. [QU] Filtració complementària de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.

ultragasós -osa

adj. [FIF] [LC] Que té les propietats que mostren els gasos sota pressions inferiors a una milionèsima part d’atmosfera.

ultraisme

1 m. [LC] EXTREMISME.

2 m. [FLL] Moviment estètic de la literatura castellana i llatinoamericana, sorgit el 1919 i de curta durada, estretament vinculat als corrents europeus d’avantguarda, sobretot al futurisme i al dadaisme.

ultraista

1 1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’ultraisme.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [FLL] Partidari de l’ultraisme.

2 adj. i m. i f. [LC] EXTREMISTA.

ultralleuger -a

1 adj. [LC] Que és molt lleuger.

2 m. [SP] Aerodina de poc pes i de concepció simplificada, constituït per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10 a 40 cavalls de vapor.

ultramar

m. [LC] País que es troba a l’altra part del mar.

ultramarí -ina

1 adj. [LC] Que està a l’altra part del mar.

2 1 m. pl. [LC] [HO] Productes comestibles que es venen en una botiga de queviures.

2 2 m. pl. [HO] Botiga d’ultramarins.

3 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al blau d’ultramar.

ultramicroanàlisi

f. [QU] Branca de l’anàlisi química en què les determinacions són dutes a terme amb una mostra d’una massa de l’ordre del microgram.

ultramicroscopi

m. [FIF] [MD] Microscopi per a fer visibles partícules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi òptic ordinari, com a punts brillants sobre un fons negre, gràcies a un condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes.

ultramicroscòpia

f. [FIF] Conjunt de mètodes emprats en la investigació per mitjà de l’ultramicroscopi.

ultramicroscòpic -a

1 adj. [FIF] [LC] Massa petit per a poder ésser vist àdhuc amb l’auxili d’un microscopi.

2 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’ultramicroscopi o a la ultramicroscòpia.

ultramicròtom

m. [BI] Micròtom d’alta precisió, que serveix per a tallar mostres destinades a ésser observades en el microscopi electrònic.

ultramundà -ana

adj. [LC] Que està més enllà d’aquest món.

ultramuntà -ana

1 adj. [LC] Que està a l’altra banda de les muntanyes.

2 1 adj. [RE] [PO] Relatiu o pertanyent als ultramuntans o a l’ultramuntanisme.

2 2 adj. i m. i f. [RE] [PO] Partidari de l’ultramuntanisme.

ultramuntanisme

1 m. [PO] [RE] [LC] Conjunt dels principis que sostenen el predomini del papat en les relacions entre l’Església i l’Estat i s’adhereixen a les seves directrius.

2 m. [PO] Doctrina conservadora i reaccionària, integrisme.

ultrancer -a

adj. [LC] Que ultrapassa els límits raonables, que tot ho porta massa enllà.

ultrapassament

m. [LC] Acció d’ultrapassar.

ultrapassar

1 v. tr. [LC] Anar més enllà (d’un límit).

2 v. tr. [LC] Estar per sobre (d’algú o d’alguna cosa) en quantitat, qualitat, etc.

3 intr. pron. [LC] Excedir-se d’una manera no pertinent. Amb la seva mania de fer-ho tot tan bé, s’ha ultrapassat de nou.

ultrar

1 v. tr. [LC] Fer que (algú o alguna cosa) ultrapassi els límits raonables, portar massa enllà.

2 intr. [LC] Anar més enllà d’un límit.

ultrasensible

adj. [LC] Extremament sensible. Per a fotografiar els estels es fa servir pel·lícula ultrasensible.

ultrasò

m. [FIF] [EL] So de freqüència superior a la màxima audible, normalment de més de 20.000 vibracions per segon.

ultrasònic -a

adj. [FIF] Relatiu o pertanyent als ultrasons.

ultrasonor -a

adj. [FIF] ULTRASÒNIC.

ultraterrenal

adj. [LC] Que està més enllà de la vida, de les coses terrenals.

ultratge

1 m. [LC] Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d’ultratges.

2 m. [LC] PER EXT. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia.

3 m. [LC] Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys.

ultratjador -a

adj. i m. i f. [LC] Que ultratja.

ultratjant

adj. [LC] ULTRATJADOR.

ultratjar

v. tr. [LC] Fer ultratge (a algú).

ultratjós -osa

adj. [LC] Que implica ultratge. Paraules ultratjoses. Un escrit ultratjós.

ultratjosament

adv. [LC] D’una manera ultratjosa.

ultratomba

f. [LC] Situació o lloc més enllà de la tomba, l’altra vida. El misteri de la ultratomba.

ultratropical

adj. [LC] De grau extrem dins de les temperatures tropicals.

ultraviolat -ada

1 adj. [FIF] [LC] Relatiu o pertanyent a l’ultraviolat. Raigs ultraviolats.

2 m. [FIF] Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

ultrazodiacal

adj. [FIA] Que té una òrbita que surt de la regió zodiacal, s’aplica a un asteroide.

ululació

f. [LC] UDOLAMENT.

ulular

v. intr. [LC] [AGR] UDOLAR.

ulvals

1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, marines o d’aigües salabroses, amb aspecte de làmina o de tub, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Ulva i Enteromorpha.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

ulvofícies

1 f. pl. [BOI] Classe d’algues verdes, predominantment marines, que inclou les espècies dels gèneres Ulothrix, Ulva, Cladophora i Codium.

2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.

ulvöspinel·la

f. [GLM] Mineral del grup de les espinel·les, òxid de titani i ferro divalent, de fórmula TiFe₂²⁺O₄, que cristal·litza en el sistema cúbic i es troba com a mineral accessori en algunes roques ígnies.

umbel·la

1 f. [BO] Inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d’un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud.

2 [BO] umbel·la composta Umbel·la que té els radis terminats en una umbèl·lula.

umbel·lar

adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la umbel·la.

umbel·lat -ada

1 adj. [BO] Proveït d’umbel·les.

2 adj. [BO] Disposat en umbel·les.

umbel·li-

[LC] Forma prefixada del mot umbel·la. Ex.: umbel·liferona.

umbel·lífer -a

1 adj. [BO] Que porta umbel·la.

2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, integrada sobretot per herbes d’olor intensa, de tija sovint fistulosa, fulles generalment dividides i amb una gran beina, flors pentàmeres d’ovari ínfer, inflorescència típicament en umbel·la composta i fruit format per dos aquenis separables, a la qual pertanyen el julivert, l’api, la pastanaga i el fonoll.

2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

umbel·liflor -a

adj. [BO] Que té les flors agrupades en umbel·les simples o compostes.

umbel·liforme

adj. [BO] Que té forma d’umbel·la.

umbèl·lula

f. [BO] Petita umbel·la que hi ha a l’extrem de cada radi d’una umbel·la composta.

umbilical

adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al llombrígol o melic.

umbilicat -ada

1 1 adj. [ZOA] [MD] De figura de llombrígol o melic.

1 2 adj. [MD] [ZOA] Que té llombrígol.

2 1 adj. [MD] Que té una excavació com el llombrígol.

2 2 adj. [BO] En bot., que presenta una depressió comparable a la del llombrígol, en general corresponent al punt de fixació.

2 3 adj. [BO] [LC] Fixat al substrat per un sol punt, més o menys central, com els tal·lus d’alguns líquens.

umbó

m. [BO] Prominència cònica o arrodonida que apareix al centre del barret d’alguns bolets.

umbonat -ada

adj. [BO] Proveït d’umbó.

umbracle

m. [LC] [AGA] Lloc disposat de manera que, tot donant pas a l’aire, resguarda dels rajos de sol les plantes que s’hi posen.

umbràtic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ombra.

2 adj. [LC] Que fa ombra.

umbre umbra

1 m. i f. [HIH] Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni abans de Crist ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni abans de Crist es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.

2 m. [FL] [LC] Llengua oscoúmbrica parlada pels antics umbres.

3 adj. [FL] [LC] ÚMBRIC.

úmbric -a

adj. [LC] [FL] [HIH] Relatiu o pertanyent als umbres o a l’umbre.

umbròfil -a

adj. [EG] Que requereix l’ombra per al seu desenvolupament normal, s’aplica a algunes plantes.

un¹

pron. [LC] Un hom. Si un et demana un favor… Amb ell em passa que de vegades un no sap què dir.

un² una

1 1 adj. [LC] [MT] Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n’he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles. Només té una destral. Uns molls. Unes tisores, unes pinces, unes tenalles.

1 2 m. [LC] [MT] Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, u, 1. Un i un fan dos. Comptar d’un a cent. Esteu a punt? Un, dos, tres, va!

2 f. [LC] la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit.

3 1 [LC] a l’una loc. adv. A un temps, unidament.

3 2 [LC] tot d’una loc. adv. a) De sobte, tot seguit.

3 2 [LC] tot d’una loc. adv. b) DE SEGUIDA.

4 1 art. [LC] Forma que revesteix l’article indefinit. El seu pare és un metge molt bo.

4 2 art. [LC] Un qualsevol. N’hi ha prou que parli un delegat. Per poc que llegeixis, trobaràs un llibre que t’agradarà. No va endevinar ni una sola resposta.

4 3 art. [LC] Un determinat. Hi va haver una resposta que no va endevinar.

5 1 pron. [LC] Una persona, una cosa. Aquest és un d’ells.

5 2 pron. [LC] Persona o cosa en relació amb una altra. Entre uns i altres en traurem l’entrellat.

5 3 [LC] l’un i l’altre Tots dos. Començaren a plorar l’un i l’altre. No beureu vi ni l’una ni l’altra.

5 4 [LC] fer-ne una de les meves (o de les nostres, etc.) Fer una entremaliadura, tenir una ocurrència, una sortida.

5 5 [LC] ni un Cap, no cap. Que tens cap barra de pa? Ni una, no me’n queda cap.

5 6 [LC] ni un per remei Cap absolutament.

6 adj. [LC] No vari, constituint una unitat. S’ha d’anar a una ortografia una.

7 1 pron. [LC] [masc. u] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l’altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u.

7 2 [LC] no ésser tot u això que allò Ésser això tota altra cosa que allò.

unànime

1 adj. [LC] Que convé en un mateix parer. Tots foren unànimes a absoldre’l.

2 adj. [LC] PER EXT. Aquest fou el parer unànime de l’assemblea.

unànimement

adv. [LC] D’una manera unànime.

unanimisme

m. [FLL] Moviment literari, iniciat el 1905, que concedeix el protagonisme a la col·lectivitat feta de destins individuals isolats.

unanimista

1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a l’unanimisme.

2 adj. i m. i f. [FLL] Partidari de l’unanimisme.

unanimitat

1 f. [LC] [AD] Qualitat d’unànime.

2 f. [LC] [AD] Acord unànime.

3 [LC] [AD] per unanimitat loc. adv. UNÀNIMEMENT.

unari -ària

adj. [MT] Que consta d’un element, d’una part.

unça

1 1 f. [LC] [FIM] Pes de valor molt variable segons els països o les localitats.

1 2 f. [FIM] Pes català igual a la dotzena part d’1 lliura.

1 3 f. [FIM] Pes emprat en joieria, igual a 4 quarts o a la vuitena part d’1 marc, que equival a 33,54 grams.

1 4 f. [FIM] Pes equivalent a 9 dracmes.

2 f. [NU] A l’edat moderna, moneda de 8 escuts d’or emesa a la península i als territoris americans que pesava 1 unça, equivalent a 27 grams.

unci-

[LC] Forma prefixada del mot ll. uncus, ‘ganxo’. Ex.: uncirostre.

uncial

adj. [NU] Relatiu o pertanyent al sistema de pesos romà basat en l’unça de pes equivalent a l’as.

unciforme

adj. [LC] [MD] [ZOA] Que té forma de ganxo. Os unciforme. Apòfisi unciforme.

uncinat -ada

adj. [BI] Que és encorbat de la punta, com un ganxo, s’aplica a algunes estructures anatòmiques. Convolució uncinada.

unció

1 f. [LC] Acció d’ungir.

2 1 f. [RE] Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la virtut i a la perfecció.

2 2 [RE] unció dels malalts Sagrament d’algunes confessions cristianes consistent en la unció dels diversos òrgans dels sentits d’un malalt, acompanyada de pregàries per la seva salut corporal i espiritual.

3 1 f. [LC] Recolliment i devoció amb què hom fa alguna cosa, sobretot de caràcter religiós.

3 2 f. [LC] Dolçor penetrant en la paraula, en un escrit.

uncirostre

adj. [ZOA] Que té el bec ganxut.

undecà

m. [QU] Hidrocarbur saturat, amb onze àtoms de carboni per molècula, que ocorre en el petroli.

undulipodi

m. [BI] Flagel o cili d’una cèl·lula eucariòtica embolicat per una membrana citoplasmàtica i amb moviment propi.

unè -ena

[LC] [MT] Darrer component dels numerals ordinals compostos que corresponen a numerals cardinals acabats en ‘u’. Ex.: mil unè, cent unè.

unflar

v. tr. i intr. pron. [LC] INFLAR.

ungidor -a

adj. i m. i f. [LC] Que ungeix.

ungiment

m. [LC] Acció d’ungir.

ungir

1 v. tr. [LC] Fregar amb oli.

2 v. tr. [LC] [RE] Consagrar (algú) fregant-lo o senyant-lo amb els sants olis. El van ungir sacerdot.

ungla

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix l’extrem dels dits de mamífers, ocells i rèptils. Les ungles de les mans, dels peus. Portar les ungles llargues. Tallar-se les ungles.

1 2 [LC] ésser carn i ungla V. CARN.

1 3 [LC] [MD] ungla encarnada Ungla les vores de la qual creixen d’una manera anòmala i penetren en els teixits periunguials, principalment en l’ungla del dit gros del peu.

1 4 [LC] ungles de dol Ungles plenes de brutícia en la part no adherida a la pell.

1 5 [LC] treure les ungles a) Estendre-les per esgarrapar.

1 5 [LC] treure les ungles b) PER EXT. Semblava incapaç de defensar-se, de fer mal a ningú; però mira com ha tret les ungles.

2 1 f. [LC] Punta triangular de qualsevol dels braços d’una àncora per on aquesta es clava a la sorra o al llot del fons.

2 2 f. [LC] Trosset de branca tallada que resta unida al tronc.

2 3 f. [LC] Espina corba d’algunes plantes.

2 4 f. [LC] [BO] Part inferior estreta de molts pètals.

2 5 f. [EI] Peça o part d’una peça de petites dimensions que serveix per a retenir, fixar, rascar, etc.

2 6 f. [IMF] Eina de torner, a manera d’enformador acabat en punta, amb una cara plana i l’altra corbada, que serveix per a fer mitjacanya i per a polir les peces de banya.

2 7 f. [LC] [MD] En med., excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l’arrel d’una ungla.

3 f. [LC] PEÜLLA.

4 1 f. [LC] Habilitat o tendència a robar. Gent de l’ungla.

4 2 [LC] fer córrer l’ungla Robar 1 i 2.

4 3 [LC] ANT. a l’ungla loc. adv. Al peu de la lletra B).

5 1 f. [BOS] ungla d’ase POTA DE CAVALL.

5 2 [LC] [BOS] ungla de canari Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors grogues molt petites reunides en petits grups i llegums llargs i prims, articulats, corbats i terminats en un bec uncinat, pròpia dels pradells mediterranis dels sòls àrids (Ornithopus compressus).

5 3 [LC] [BOS] ungla de cavall POTA DE CAVALL.

5 4 [BOS] ungla del diable a) Herba de la família de les compostes, amb les ramificacions molt divergents, de fulles oblongues o ovades, dentades, pinnatífides o pinnatipartides, capítols grocs amb totes les flors ligulades i fruits externs fusiformes i corbats, embolcats per les bràctees internes de l’involucre i disposats en estrella, que es fa en camps de conreu i vores de camins de les terres mediterrànies (Rhagadiolus stellatus).

5 4 [LC] [BOS] ungla de diable b) UNGLA DE CANARI.

5 5 [LC] [BOS] ungla de gat Mata de la família de les papilionàcies, espinosa, pilosa i glandulosa, de fulles trifoliolades, llevat de les superiors que són simples, flors roses fent una mena de raïms foliosos i llegums romboidals curts, que es fa a les pastures i en llocs herbosos (Ononis spinosa).

5 6 [BOS] ungla de moix CRESPINELL BLANC.

unglada

f. [LC] Acció d’unglar; l’efecte.

unglar

v. tr. [LC] Prémer o fregar amb l’ungla (alguna cosa), especialment deixant-hi un senyal, emportant-se’n un tros.

unglejar

v. tr. [LC] Esgarrapar amb les ungles.

unglera

1 f. [LC] [MD] Carnot que es fa a l’arrel d’una ungla.

2 f. [LC] [MD] Ferida que fa l’ungla quan creixent defectuosament penetra en la carn.

ungleta

f. [IMI] Buidat semicircular i poc profund fet generalment en un vidre on s’introdueix l’ungla per fer-lo córrer al llarg d’una guia.

unglot

1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Ungla del porc i dels altres animals de peu partit.

2 m. [IT] Part més sortint de l’excèntrica d’expulsió de la llançadora en el teler mecànic.

ungüent

m. [LC] [MD] [ED] Substància medicinal constituïda per una mescla de greixos, que s’aplica damunt la pell per al tractament local d’algunes dermatosis.

ungüentari

1 m. [LC] [MD] Lloc on l’ungüenter guarda els ungüents que té preparats.

2 m. i f. [LC] [MD] [PR] [fem. ungüentària] UNGÜENTER, UNGÜENTERA.

ungüenter ungüentera

m. i f. [LC] [PR] [MD] Persona que fa o ven ungüents.

unguial

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’ungla.

unguiculat -ada

1 adj. [ZOA] Que té els dits proveïts d’ungles o urpes.

2 adj. [BO] En bot., que té ungla.

unguis

m. [ZOA] [MD] Os laminar situat a la part inferior i interna de l’òrbita ocular.

ungulat -ada

1 adj. [ZOA] [LC] Que té peülla.

2 adj. [HIG] En heràld., que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos, s’aplica a la figura d’un animal no carnisser.

ungulígrad -a

adj. [ZOA] Que en caminar posa solament a terra els unglots, les peülles.

uni-

[LC] Prefix que significa ‘un de sol’, ‘que no té sinó un’. Ex.: uniaxial, univalent.

uniaxial

1 adj. [LC] Que té un sol eix.

2 adj. [GL] [GLG] En cristal·l., que només té un eix de simetria.

3 adj. [BO] En bot., constituït per un eix central que produeix branques lliures o englobades en mucílag. Una alga vermella uniaxial.

unible

adj. [LC] Que pot ésser unit.

únic -a

1 adj. [LC] Sol en el seu gènere. És fill únic.

2 adj. [LC] A què res no pot ésser comparat. És una cosa única.

únicament

1 adv. [LC] D’una manera única.

2 adv. [LC] Amb exclusió de qualsevol altra persona o cosa. De tota la teva colla, únicament van venir ells dos. Únicament has de fer el que et diuen.

unicameralisme

m. [PO] MONOCAMERALISME.

unicel·lular

adj. [BI] Que consta d’una sola cèl·lula que compleix totes les funcions de l’ésser viu.

unicitat

f. [LC] Qualitat d’únic.

unicolor

adj. [LC] D’un sol color.

unicorn

m. [LC] [AN] [HIG] Animal fabulós de figura de cavall amb una banya al front, barba de boc, peus forcats i cua de lleó.

unicorne

1 adj. [LC] [ZOA] Que presenta un sol corn o punta.

2 adj. [ZOA] Que té una sola banya. Un rinoceront unicorne.

unicursal

adj. [MT] De gènere zero, s’aplica a una corba algebraica plana.

unidament

adv. [LC] Amb unió.

unidimensional

adj. [LC] Que té una sola dimensió.

unifamiliar

adj. [LC] Que correspon a una única família. Una urbanització de cases unifamiliars.

unificable

adj. [LC] Que pot ésser unificat.

unificació

f. [LC] Acció d’unificar; l’efecte.

unificador -a

adj. i m. i f. [LC] Que unifica.

unificar

1 v. tr. [LC] Fer ésser un o uniforme. Unificar les tarifes dels transports urbans.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir un o uniforme. Els Ministeris de Guerra, de Marina i d’Aire s’unificaren en el Ministeri de Defensa Nacional.

unifilar

1 adj. [LC] Que consta d’un sol fil. Suspensió unifilar.

2 adj. [EE] Constituït per un sol fil conductor. Cable unifilar.

uniflor -a

adj. [BO] Que porta una sola flor.

uniformable

adj. [LC] Que pot ésser uniformat.

uniformador -a

adj. i m. i f. [LC] Que uniforma.

uniformar

1 1 v. tr. [LC] Fer uniforme (alguna cosa).

1 2 v. tr. [LC] Fer uniformes (dues o més coses).

2 tr. [LC] [DE] Vestir (algú) amb un uniforme.

uniforme

1 1 adj. [LC] Que té la mateixa forma, el mateix grau, la mateixa manera d’ésser, en tota la seva durada, en tota la seva extensió. Un estil uniforme.

1 2 adj. [LC] Que té la mateixa forma que un altre.

2 m. [LC] [ED] [DE] Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

uniformement

adv. [LC] D’una manera uniforme.

uniformisme

m. [LC] Tendència a fer uniforme, predomini de la uniformitat.

uniformitarisme

m. [GLP] Concepció segons la qual els processos que actuaven sobre els organismes en el passat geològic ho feien amb la mateixa intensitat que ho fan actualment.

uniformitat

f. [LC] Qualitat d’uniforme.

uniformització

f. [LC] Acció d’uniformitzar; l’efecte.

uniformitzar

v. tr. [LC] Uniformar 1.

unigènit -a

adj. [LC] Que és fill únic o filla única.

unijunció

f. [EL] Transistor que té una sola junció.

unilateral

1 1 adj. [LC] Que té solament un costat.

1 2 adj. [LC] Que afecta solament un dels costats o parts.

2 adj. [LC] Fet per una sola de les parts interessades. Una declaració unilateral.

unilateralitat

f. [LC] Qualitat d’unilateral.

unilineal

adj. [AN] Que segueix la línia d’un dels dos progenitors a l’hora de determinar el parentiu i la pertinença a un grup.

unilinealitat

f. [AN] Regla de filiació unilineal.

unilingüe

1 adj. [LC] [FL] [FLL] En una sola llengua.

2 adj. [LC] [FL] [FLL] Que usa una sola llengua.

uniliteral

adj. [LC] Que consta d’una sola lletra.

unilobulat -ada

adj. [LC] Que té un sol lòbul.

unilocular

adj. [MD] Que té una sola cel·la o cavitat.

unimodular

adj. [LC] Que consta d’un sol mòdul.

unimolecular

1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a una sola molècula.

2 adj. [QU] Que conté una sola molècula.

uninominal

1 adj. [LC] Que es fa amb un sol nom. Escrutini uninominal.

2 adj. [LC] Que designa cada objecte amb un sol mot, no amb dos com en la nomenclatura adoptada per la zoologia o la botànica.

unió

1 1 f. [LC] [FL] Acció d’unir o d’unir-se; l’efecte. La unió de l’ànima i el cos. La unió de dues proposicions per mitjà d’una conjunció. La unió conjugal.

1 2 [RE] unió hipostàtica Unió de la natura humana i la natura divina en la persona de Jesucrist, segons el cristianisme.

1 3 [DR] unió legítima Unió consagrada per la llei.

2 f. [LC] Associació política, religiosa, comercial, etc.

3 1 f. [HIH] Acte pel qual dos o més estats s’uneixen sota un únic cap d’estat. Unió personal. Unió incorporada.

3 2 f. [HIH] Conjunt dels estats units sota un únic sobirà. La unió de Catalunya i Aragó al segle XII.

4 1 f. [ECT] unió duanera Acord d’integració econòmica entre diversos estats que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.

4 2 [ECT] unió monetària Unió de països sota un sistema monetari únic.

5 f. [EI] Disposició de peces que, per llurs formes o mitjançant una subjecció, esdevenen un sistema articulat o fix.

6 f. [MT] En mat., reunió de conjunts.

7 f. [IT] PLUGASTELL.

unionisme

1 m. [LC] Tendència a la unió de dos o més estats, partits, etc.

2 m. [HIH] Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.

unionista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’unionisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari de l’unionisme.

unípar -a

1 adj. [ZOA] [AGR] Que, d’un cop, només pareix un fill, només pon un ou.

2 adj. [ZOA] [AGR] Que només ha parit una vegada. Una femella unípara.

unipartit -ida

adj. [LC] No dividit en parts.

unípede

adj. [LC] Que té un sol peu.

unipersonal

1 adj. [LC] Que consta d’una sola persona. Un govern unipersonal.

2 1 adj. [FL] Usat sense referència a cap subjecte i conjugat només en tercera persona, s’aplica a alguns verbs, especialment als que expressen fenòmens naturals.

2 2 m. [FL] Verb o temps verbal unipersonal.

uniplanar

adj. [FIF] [MT] UNIPLANARI. Moviment uniplanar.

uniplanari -ària

adj. [MT] Que és o ocorre en un sol pla.

unipolar

1 1 adj. [EE] Que té un sol pol.

1 2 adj. [LC] [EE] Que actua sobre un sol pol. Interruptor unipolar.

2 adj. [EE] HOMOPOLAR.

unir

1 v. tr. [LC] Formar (amb dues o més coses) un tot. Obtenir aigua artificialment unint oxigen i hidrogen líquids.

2 v. tr. [LC] Establir (entre dues o més coses o persones) un lligam material, moral o legal. Els unia una antiga amistat. Aquell esdeveniment va unir la família.

3 intr. pron. [LC] L’ànima s’uneix amb el cos. Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se sexualment. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se liberals i conservadors.

unisex

[inv.]

adj. [LC] Per a homes i dones indistintament. Moda unisex. Pentinat unisex.

unisexual

adj. [BI] [LC] Que només té un aparell reproductor, masculí o bé femení. Flor unisexual.

uníson -a

1 1 adj. [MU] [FIF] Que té el mateix to que un altre so.

1 2 adj. [MU] Que produeix el mateix so que una altra corda.

2 1 m. [MU] Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d’octaves.

2 2 m. [MU] Conjunt de veus, d’instruments, que fan al mateix temps la mateixa nota.

2 3 [MU] a l’uníson loc. adv. a) Produint la mateixa nota o melodia. Cantar a l’uníson.

2 3 [LC] a l’uníson loc. adv. b) En conformitat de sentiments. Tota la família, a l’uníson, va decidir de celebrar aquell esdeveniment.

unisonància

1 f. [MU] [FIF] Concurrència de dues o més veus o de dos o més instruments a l’uníson.

2 f. [FIF] Qualitat de dos o més sons que es troben a l’uníson.

unisonant

1 adj. [LC] Uníson 1.

2 adj. [FLL] En la poesia occitana i en la catalana clàssica, que l’element de rima de la primera estrofa es repeteix en les altres que integren la composició. Cobles unisonants.

unitari -ària

1 1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a una unitat o a unitats. Valor unitari.

1 2 adj. [LC] [MT] Caracteritzat per la seva unitat. Preu unitari.

2 1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una forma de govern en què els poders estan a les mans d’un sol cos sobirà.

2 2 adj. [LC] [PO] PER EXT. Govern unitari.

3 1 adj. i m. i f. [RE] Partidari de la doctrina de l’unitarisme.

3 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari d’un sistema unitari.

unitarisme

1 m. [RE] [LC] Sistema o teoria unitaris.

2 m. [LC] [PO] Tendència a arribar a una solució unitària, especialment en política.

3 m. [RE] Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de Déu, sense trinitat de persones.

unitarista

1 adj. [LC] [PO] [RE] Relatiu o pertanyent a l’unitarisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [RE] Seguidor de l’unitarisme.

unitat

1 f. [LC] Qualitat d’allò que constitueix un tot no divisible en parts. La unitat de l’ànima. La unitat del jo. La unitat del mot.

2 1 f. [LC] Qualitat d’allò que és un tot format de parts concordants.

2 2 f. [LC] [FLL] En una obra literària o artística, la subordinació dels seus elements a un tema, estil, pensament, punt de vista, principal. Una obra mancada d’unitat.

2 3 [FLL] unitat d’acció El fet que l’acció d’una obra dramàtica sigui una.

2 4 [FLL] unitat de lloc El fet que en una obra dramàtica el lloc de l’acció sigui el mateix per a totes les seves parts.

2 5 [FLL] unitat de temps El fet que en una obra dramàtica el temps de l’acció ocorri en el màxim d’un dia.

2 6 [LC] les tres unitats El conjunt de la unitat d’acció, la unitat de lloc i la unitat de temps.

3 1 f. [LC] Concordança, uniformitat. Unitat de sentiments, de parers.

3 2 f. [PO] Unió política d’un poble en un sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i la consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes. Les guerres per la unitat. L’ideal de la unitat de Catalunya.

4 f. [LC] Qualitat d’allò que és únic. La unitat de Déu. Unitat d’origen.

5 1 f. [LC] [MT] [FIM] Quantitat elegida com a terme de comparació per a mesurar les quantitats de la mateixa naturalesa. Una unitat de longitud, de massa, de pes, de temps.

5 2 f. [LC] [MT] El nombre natural més petit.

5 3 [FIA] [FIM] [FIF] unitat astronòmica Unitat de distància definida com el radi de l’òrbita circular d’un planeta ideal de massa negligible i no sotmès a cap mena de pertorbació, recorreguda en 365,2568983263 dies solars mitjans, aproximadament igual al semieix major de l’òrbita de la Terra i amb un valor aproximat de 149.600.000 quilòmetres.

5 4 [FIF] [FIM] unitat de massa atòmica Unitat de mesura de la massa dels àtoms o de les molècules, equivalent a un dotzè de la massa d’un àtom del núclid ¹²C (símbol, u o Da, de dalton).

5 5 [EE] [FIM] [FIF] unitat internacional Unitat de mesura del sistema internacional.

5 6 [ECT] unitat monetària Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.

6 f. pl. [MT] Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició de més a la dreta i que indica quantes unitats té d’un màxim de 9.

7 1 f. [FL] unitat accentuable Segment d’una unitat accentual que és posat en contrast amb els altres segments de la mateixa unitat per mitjà de l’accent.

7 2 [FL] unitat accentual Segment d’una oració que porta un únic accent principal.

7 3 [FL] unitat lingüística Element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells, que és discret, mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements amb què es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació i dins una possible seqüència parlada.

8 f. [PE] unitat didàctica Part d’una programació escolar. Les unitats didàctiques de cada àrea.

9 1 f. [AGF] [OP] [AQ] unitat d’obra a) Conjunt d’elements d’una obra capaç de distingir-se de la resta per les seves característiques, com ara els fonaments, la coberta, els sostres.

9 1 [AGF] [OP] [AQ] unitat d’obra b) Concepte unitari, dins d’una obra o una construcció descomposta en parts, a efectes d’amidament i de valoració.

9 2 [AQ] unitat de veïnatge [o unitat veïnal] Grup d’habitatges en un únic bloc o edifici que té incorporats els serveis col·lectius necessaris per al desenvolupament de la vida de la comunitat.

9 3 [MT] unitat imaginària Arrel quadrada de -1.

10 f. [LC] Membre individual d’un grup o col·lecció de coses, o grup considerat com a membre individual d’un nombre de grups.

11 1 f. [IN] [TC] unitat central Part essencial d’un ordinador, que forma l’equip de càlcul pròpiament dit, en contraposició als perifèrics, que permeten les relacions amb l’exterior.

11 2 [IN] [TC] unitat d’entrada Perifèric que admet dades per a transmetre-les a la unitat central de l’ordinador.

11 3 [ECT] unitat de compte Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, i també la relació entre elles.

11 4 [IN] [TC] unitat de control Part del maquinari d’un ordinador que quan rep una instrucció completa la interpreta i activa els circuits corresponents per a executar-la.

11 5 [IN] [TC] unitat de disc Perifèric d’escriptura i de lectura de discos magnètics, durs o flexibles, que comprèn un dispositiu impulsor del disc, caps de lectura i escriptura i circuits electrònics apropiats.

11 6 [IN] [TC] unitat de sortida Perifèric que proporciona la informació elaborada pel calculador.

11 7 [IN] [TC] unitat funcional Element d’un sistema informàtic que posseeix una funció específica.

11 8 [IN] [TC] unitat lògica i aritmètica Part de la unitat central que realitza funcions lògiques i aritmètiques entre les dades de dos registres.

11 9 [IN] [TC] unitat microprogramada Part d’una unitat de control que executa un microprograma per cada instrucció de màquina que hi arriba.

12 1 f. [LC] [TC] unitat externa Part d’un sistema de telecomunicació localitzat a l’exterior d’un edifici, que normalment conté l’antena i alguns circuits d’amplificació i de conversió de freqüències.

12 2 [TC] unitat interna Part d’un sistema de telecomunicació localitzat a l’interior d’un edifici i accessible a l’usuari, que normalment conté, entre altres circuits, el sintonitzador de canals.

12 3 [CO] [TC] unitat mòbil Vehicle d’una cadena de televisió o de ràdio, equipat per a fer transmissions en directe des d’on s’ha produït un esdeveniment que és notícia.

13 f. [LC] [MD] unitat de cures intensives [o unitat de vigilància intensiva] Departament d’un hospital dotat d’aparells altament complexos i controlat per personal molt especialitzat on hom té cura dels malalts especialment greus.

14 1 f. [DE] Fracció d’exèrcit que pot obrar amb certa autonomia sota les ordres d’un cap.

14 2 [DE] unitat tàctica Part d’un cos de tropa que es pren com a base d’instrucció tàctica, com el batalló en la infanteria o l’esquadró en la cavalleria.

14 3 f. [PE] En un agrupament escolta, conjunt de nois i noies agrupats segons l’edat, amb llurs caps.

unitiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut d’unir.

univalve -a

1 adj. [ZOA] Que té una sola valva. Un mol·lusc univalve.

2 m. [ZOA] Mol·lusc d’una sola valva, com ara el caragol.

univers

1 1 m. [LC] Conjunt de tot allò que existeix.

1 2 m. [LC] El món i els seus habitants.

1 3 adj. [LC] L’univers món.

2 m. [LC] [FIA] Conjunt de tots els cossos celestes, de l’espai que els conté i de la matèria dispersa i la radiació que l’omple.

3 m. [MT] Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.

4 m. [FL] univers del discurs Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en què tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.

universal

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’univers.

2 adj. [LC] Que s’estén a tots els éssers en general o a tots els d’un determinat conjunt. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal.

3 m. [FS] [FL] Concepte que es refereix a tots els individus de la mateixa classe, del mateix gènere, de la mateixa espècie, etc.

4 m. [FL] universal lingüístic Fenomen lingüístic que es considera comú a totes les llengües.

5 f. [FS] PROPOSICIÓ UNIVERSAL.

6 adj. [EI] Adaptable a tots els usos, formes, grandàries, etc. Una màquina, una eina, universal.

universalisme

m. [RE] [LC] Doctrina segons la qual una religió es considera oberta a tots els homes i pobles.

universalista

1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’universalisme.

2 adj. i m. i f. [RE] [LC] Partidari de l’universalisme.

universalitat

f. [LC] Qualitat d’universal.

universalització

f. [LC] Acció d’universalitzar; l’efecte.

universalitzar

1 v. tr. [LC] Fer universal.

2 intr. pron. [LC] L’escolarització dels infants s’ha anat universalitzant.

universalment

1 adv. [LC] D’una manera universal.

2 adv. [LC] De tothom.

universitari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la universitat.

2 m. i f. [PE] Persona que estudia o ha estudiat en una universitat.

universitat

1 1 f. [LC] [PE] Institució docent integrada per diferents centres on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.

1 2 f. [LC] [PE] Edifici o conjunt d’edificis destinats a aquesta institució.

2 1 f. [HIH] A la baixa edat mitjana, corporació, especialment comunitat veïnal i professional, dotada d’alguna organització i règim jurídic, bé que rudimentari.

2 2 f. [HIH] Des del principi del segle XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o d’una vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers.

3 1 f. [LC] Univers 1 1.

3 2 f. [LC] Conjunt de totes les persones o coses d’una mateixa classe. La universitat dels éssers vius comparteix l’instint de supervivència.

univitel·lí -ina

adj. [BI] [MD] [VE] Que, essent bessó d’un altre, s’ha format a partir d’un mateix òvul.

unívoc -a

adj. [LC] Que es pot entendre o interpretar només d’una sola manera. Una resposta unívoca no admet confusions. Un mot unívoc.

univocació

f. [LC] Caràcter d’allò que és unívoc.

unívocament

adv. [LC] D’una manera unívoca.

univocitat

f. [LC] Qualitat d’unívoc.

unt

m. [LC] Untet 1.

untador -a

adj. i m. i f. [LC] Que unta.

untament

m. [LC] Acció d’untar; l’efecte.

untar

1 1 v. tr. [LC] [HO] Recobrir d’oli o altra matèria greixosa o viscosa. Vaig untar les rodes amb oli. Vaig untar-me les mans amb colcrem. Untar amb mantega una llesca de pa.

1 2 intr. pron. [LC] Tacar-se amb una substància greixosa o viscosa. Si no anem amb compte amb les garrafes d’oli, ens untarem.

2 1 tr. [LC] SUBORNAR. Han descobert que havien untat els advocats.

2 2 [LC] untar les mans a algú Subornar-lo donant-li diners.

2 3 [LC] untar-se les mans a) Manejant diners, quedar-se’n il·lícitament.

2 3 [LC] untar-se les mans b) Deixar-se subornar amb diners.

2 4 intr. pron. [LC] Algú, quedar-se indegudament part de les coses que maneja, especialment diners. Mentre va ser secretari, es va untar amb els recursos de l’entitat.

untatge

m. [LC] Operació d’untar.

untet

1 1 m. [LC] [MD] Substància apta per a untar.

1 2 [MD] untet sebaci Substància o capa greixosa que recobreix la pell del fetus, constituïda per cèl·lules epitelials despreses, materials sebacis, colesterol i detritus cel·lular.

2 m. pl. [LC] Diners, presents, amb què es corromp o suborna algú. Hi va haver untets, i la cosa va anar com una seda.

3 m. [IMF] Eina dels fusters i dels ebenistes que consisteix en trossos de roba impregnats d’oli, clavats a un tros de fusta amb mànec, que serveix per a untar serres i xerracs per tal que llisquin més suaus.

untó

m. [LC] Untet 1.

untor

f. [LC] UNTAMENT.

untós -osa

adj. [LC] UNTUÓS.

untuós -osa

1 adj. [LC] Que conté greix, que embruta de greix. Una sopa, una salsa, untuosa. Tenia el cabell untuós i molt estirat.

2 adj. [LC] D’una dolçor penetrant, insinuant. Va fer un discurs untuós i subtil.

untuosament

adv. [LC] D’una manera untuosa.

untuositat

1 f. [LC] Qualitat d’untuós.

2 f. [EI] Qualitat dels olis per la qual, en interposar una capa entre dues superfícies, es rebaixa el coeficient de fricció del sistema.

untura

1 f. [LC] Acció d’untar; l’efecte. Fer-se una untura.

2 f. [LC] Cosa amb què s’unta.

uombat

m. [ZOM] Mamífer de l’ordre dels marsupials, d’uns 120 centímetres, amb l’extrem del musell nu i les orelles arrodonides, propi de les zones muntanyoses d’Austràlia, Tasmània i algunes illes adjacents (Vombatus ursinus).

up

1 interj. [LC] Expressió usada per a animar o incitar a fer força cap amunt, a pujar una cosa que pesa.

2 [LC] up a up loc. adv. CARA A CARA. Vaig topar-me up a up amb un vell amic.

upa

1 1 interj. [LC] Expressió usada per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga.

1 2 [LC] fer upa Alçar una cosa o una persona fent força, especialment una criatura. Vols fer upa?

2 [LC] d’upa loc. adj. D’importància, d’alt rang. Es tracta amb gent d’upa. Té amics d’upa que el podran ajudar. Van celebrar un casament d’upa.

uperització

f. [HO] Acció d’uperitzar; l’efecte.

uperitzar

v. tr. [HO] Tractar (la llet o un altre aliment) per tal d’esterilitzar-lo.

upúpids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells tropicals, de l’ordre dels coraciformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és la puput.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

ur

m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, actualment extingit (Bos primigenius).

ur-¹

[LC] [MD] V. URO-¹.

ur-²

[LC] [MD] V. UREO-.

uracil

m. [BI] Base pirimidínica constituent de la uridina, dels nucleòtids que en deriven i de l’àcid ribonucleic.

uralià -ana

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al riu Ural o als Urals.

2 1 m. [FL] [LC] Família de llengües parlades des de les costes de Noruega fins a la Sibèria central i als països bàltics, a Hongria i als Urals.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’uralià.

uralita

1 f. [GLM] Varietat fibrosa dels amfíbols, de colors variables entre blanc i verd, que es forma com a pseudomorf de cristalls piroxens mitjançant processos d’alteració hidrotermal.

2 f. [LC] [AQ] [IQ] FIBROCIMENT.

uraloaltaic -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’uraloaltaic.

2 m. [FL] [LC] Grup de llengües format per la família uraliana i l’altaica.

uranat

1 m. [QU] Anió poliatòmic que conté l’urani com a àtom central.

2 m. [QU] Substància que s’obté per fusió d’un òxid d’urani amb un carbonat de metalls alcalins o alcalinoterris, o per descomposició tèrmica de les sals d’uranil.

urani

m. [QU] [LC] [ML] Metall radioactiu de la família dels actínids, dur, pesant, d’un blanc de níquel, mescla natural dels isòtops 238, 235 i 234, el primer dels quals pot ésser convertit en plutoni i el segon és emprat com a font d’energia atòmica (símbol, U; nombre atòmic, 92; pes atòmic, 238,03).

urani-

[LC] [QU] V. URANO-².

urànic -a

1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’urani.

2 adj. [QU] [ML] Que conté urani.

uranil

m. [QU] Oxocatió derivat de l’urani, especialment el dioxourani(VI), de fórmula UO₂²⁺. Acetat d’uranil. Nitrat d’uranil.

uraninita

f. [GLM] Mineral, òxid d’urani, de fórmula UO₂, que cristal·litza en el sistema cúbic, és altament radioactiu, de color negre amb lluïssor de betum i és mena d’urani.

urano-¹

[LC] Forma prefixada del mot gr. ouranós, ‘cel’. Ex.: uranografia, uranologia.

urano-² [o urani-]

[LC] [QU] Forma prefixada del mot urani. Ex.: uranotorita, uranífer.

uranoscòpids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos subcònic, amb el cap cuboide, els ulls petits i dirigits cap amunt, la boca grossa i vertical, amb una forta espina sobre els flancs just darrere l’opercle, que inclou la rata.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

urat

m. [QU] Sal de l’àcid úric.

urbà -ana

1 1 adj. [LC] Pertanyent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. M’agrada més la vida urbana que la rural.

1 2 m. i f. [LC] Individu de la guàrdia urbana.

2 adj. [LC] Civilment cortès.

urbanament

adv. [LC] Amb urbanitat.

urbanificació

f. [AQ] Aplicació dels principis de la urbanística.

urbanisme

1 m. [GG] Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional i humà dels centres habitats.

2 m. [AQ] [OP] Ciència, tècnica i art de l’ordenació de les ciutats i el territori.

urbanista

m. i f. [AQ] [PR] [OP] Persona versada en urbanisme.

urbanístic -a

1 adj. [AQ] [OP] [GG] Relatiu o pertanyent a l’urbanisme.

2 f. [AQ] Urbanisme que s’ocupa dels problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial.

urbanita

adj. i m. i f. [AQ] [LC] Que viu en una ciutat, d’acord amb els costums de la ciutat.

urbanitat

f. [LC] [PE] Educació en les maneres de comportar-se, especialment en les relacions amb els altres.

urbanitzable

adj. [LC] Que pot ésser urbanitzat.

urbanització

1 f. [LC] Acció d’urbanitzar; l’efecte.

2 f. [GG] Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió de les maneres de viure urbanes.

3 1 f. [AQ] Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries per a poder edificar-hi un nucli de població.

3 2 f. [AQ] Poblat, barri, etc., establert de nou segons un pla de conjunt.

urbanitzar

1 v. tr. [LC] Fer urbà (algú).

2 v. tr. [LC] [AQ] Fer carrers, establir serveis urbans, etc., (en un lloc).

urbícola

adj. i m. i f. [LC] URBANITA.

urbs

f. [LC] Ciutat gran.

urc

m. [LC] Tarannà altiu, arrogant.

urceïforme

adj. [LC] Que té forma d’urcèola.

urcèola

f. [LC] Vas en forma de gerro panxut.

urceolat -ada

adj. [LC] [BO] En forma d’olla o de gerro panxut. Corol·la urceolada.

urçol

m. [LC] MUSSOL².

urdú

[pl. -ús]

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’urdú.

2 m. [FL] [LC] Llengua indoirànica parlada al nord de l’Índia i al Pakistan.

urea

1 f. [QU] [ZOA] [LC] [AGA] [MD] [BI] Substància nitrogenada derivada de la degradació de les proteïnes, diamina de l’àcid carbònic, molt soluble, cristal·lina, el constituent sòlid més important de l’orina dels humans i d’altres mamífers, molt emprada en fertilitzants líquids.

2 [AGA] urea perlada Urea utilitzada com a adob nitrogenat de sòls.

uredinals

1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, paràsits de plantes vasculars, al qual pertanyen els rovells.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

uredini

m. [BO] Sorus de les espores dels fongs uredinals.

uredosorus

m. [BO] UREDINI.

uredòspora

f. [BO] Espora unicel·lular pròpia dels fongs del grup de les uredinals, originada en un uredosorus.

ureic -a

adj. [MD] [QU] Relatiu o pertanyent a la urea.

ureid

m. [QU] Derivat de la urea, generalment cíclic, que efectua una acilació.

urèmia

1 f. [MD] [LC] Concentració d’urea a la sang.

2 f. [MD] Síndrome clínica deguda a la retenció de substàncies nitrogenades a la sang a conseqüència d’una insuficiència renal.

urèmic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la urèmia.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’urèmia.

urent

1 adj. [LC] Que fa cremor.

2 adj. [LC] Ardent 1 1.

ureo- [o ur-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot urea. Ex.: ureopoesi, urèmia.

ureòmetre

m. [MD] Aparell per a mesurar la quantitat d’urea present a l’orina.

ureopoesi

f. [MD] Formació de la urea.

ureotèlic -a

adj. [ZOA] Que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.

uretà

m. [QU] Èster de l’àcid carbàmic. Uretà d’etil.

urèter

m. [ZOA] [LC] [MD] Conducte pel qual l’orina baixa de la pelvis del ronyó a la bufeta de l’orina, propi dels mamífers.

ureter-

[LC] [MD] V. URETERO-.

ureteral

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’urèter.

uretero- [o ureter-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot urèter. Ex.: ureterocistostomia, ureterectomia.

ureteropelvià -ana

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’urèter i a la pelvis del ronyó alhora.

urètic -a

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’orina.

uretr-

[LC] [MD] V. URETRO-.

uretra

f. [ZOA] [LC] [MD] Conducte membranós que neix a la bufeta i serveix per a expel·lir l’orina.

uretral

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la uretra.

uretritis

f. [MD] Inflamació de la uretra.

uretro- [o uretr-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot uretra. Ex.: uretrotomia, uretràlgia.

urgellenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Urgell, del Pla d’Urgell o de la Seu d’Urgell.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Urgell, al Pla d’Urgell o a la Seu d’Urgell, o als seus habitants.

urgellès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] URGELLENC.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al comtat o al bisbat d’Urgell.

urgència

1 f. [LC] Qualitat d’urgent. La urgència de la seva petició no li fou reconeguda.

2 f. [LC] Tramitació urgent. El ministre ha presentat un projecte i n’ha demanat la urgència.

3 1 f. [LC] Circumstància que demana una actuació urgent.

3 2 f. [MD] [LC] Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat. Digueu al metge que es tracta d’una urgència.

3 3 f. pl. [MD] Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes per atendre urgències.

3 4 f. pl. [LC] [MD] Servei de medicina domiciliària establerta, públicament o privadament, per tal d’instaurar ràpidament un tractament mèdic.

4 [LC] d’urgència loc. adj. a) URGENT. Tràmit d’urgència.

4 [LC] d’urgència loc. adv. b) URGENTMENT. El van operar d’urgència.

urgent

1 adj. [LC] Que no comporta cap retard. Tenien una necessitat urgent d’aliments. Un cas urgent d’anèmia.

2 adj. [LC] [TC] Que ha d’ésser portat, tramès, al destinatari d’una manera més ràpida que la normal. Els paquets urgents arriben en tres hores. Li van enviar un telegrama, una carta, urgent.

urgentment

adv. [LC] Amb urgència.

-úrgia

[LC] Forma sufixada del gr. -ourgía, derivat del mot érgon, ‘treball’, ‘obra’. Ex.: halúrgia, cinematúrgia.

urgir

v. intr. [LC] [AD] Ésser urgent. És una cosa que urgeix: cal fer-la tot seguit.

-úria

[LC] Forma sufixada del gr. -ouría, derivat del mot oûron, ‘orina’. Ex.: nictúria.

úric -a

1 adj. [QU] [MD] Pertanyent a l’orina.

2 adj. [MD] [QU] Obtingut de l’orina.

uricèmia

f. [ZOA] Concentració d’àcid úric a la sang.

uricotèlic -a

adj. [ZOA] Que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.

uridina

f. [QU] [BI] Nucleòsid d’uracil.

urin-

[LC] [MD] V. URINO-.

urinari -ària

1 1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’orina.

1 2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’excreció i l’expulsió de l’orina. Vies urinàries. Càlculs urinaris. Aparell urinari.

2 m. [LC] Orinador, especialment públic.

urini-

[LC] [MD] V. URINO-.

urinífer -a

adj. [ZOA] Que transporta orina.

urino- [o urini-, o urin-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. urina, ‘orina’. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia.

urinocultiu

m. [BI] Sembra del sediment d’una orina per tal d’aïllar i d’identificar els microorganismes causants d’una infecció del tracte urinari.

urna

1 1 f. [LC] Vas de diferents formes, ordinàriament proveït d’un peu, emprat especialment per a conservar les cendres d’un mort després de la cremació.

1 2 f. [LC] [AD] Vas o caixa que serveix per a dipositar-hi cèdules, boles, etc., en un sorteig, en una votació.

1 3 f. [LC] Caixa les parets de la qual són de vidre, per a guardar-hi, visibles i preservats de la pols, efígies, objectes preciosos, etc.

2 f. [BO] Part de la càpsula de les molses que produeix i conté les espores.

uro-¹ [o ur-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. oûron, ‘orina’. Ex.: urocrom, urologia, uroscòpia, uròlit, urèmia.

uro-²

[LC] Forma prefixada del mot gr. ourá, ‘cua’. Ex.: urohial.

urobilina

f. [QU] Pigment biliar, producte de degradació de l’hemoglobina, de la qual conserva dos nuclis de pirrole.

urobilinogen

m. [QU] Pigment biliar, producte de la hidrogenació de la urobilina en el tracte intestinal.

uroció

m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels cànids, d’uns 60 centímetres d’alçada, semblant a la guineu però de cames més llargues i amb les orelles més curtes, de pelatge espès i grisenc, que viu al continent americà, des del sud del Canadà fins al nord de l’Amèrica del Sud (Urocyon cinereoargentatus).

urocordats

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals cordats marins, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal i un notocordi, que inclou els ascidiacis, els taliacis i les apendiculàries.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

urodels

1 m. pl. [ZOR] Grup d’amfibis de cos allargat, cap relativament petit, extremitats més o menys reduïdes i proveïts de cua en estat adult, que inclou la salamandra i els tritons.

2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.

urogenital

adj. [ZOA] GENITOURINARI.

urografia

f. [MD] Radiografia de les vies urinàries o d’una de llurs parts mitjançant la injecció d’un contrast opac a les radiacions, especialment als raigs X, bé directament a través de la uretra o bé en una vena.

uròleg uròloga

m. i f. [MD] [PR] Especialista en urologia.

urologia

f. [MD] Branca de la medicina que s’ocupa de l’aparell urinari.

urònic

adj. [QU] àcid urònic V. ÀCID.

uropigi

m. [ZOA] Conjunt de vèrtebres soldades a l’extrem posterior de la columna vertebral dels ocells.

urostil

m. [ZOA] Os format per la soldadura de vèrtebres caudals en alguns peixos i en els anurs.

urotropina

f. [QU] HEXAMETILENTETRAMINA.

urpa

1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Ungla aguda i encorbada com les d’un gat o d’un ocell. Clavar les urpes.

2 f. [LC] PER EXT. Caure a les urpes d’un usurer.

3 [LC] cara d’ovella i urpes de llop V. CARA.

urpada

f. [LC] Cop d’urpa. La gata li va clavar un parell d’urpades.

urpar

v. tr. [LC] Clavar una urpada (a algú, a alguna cosa).

urpejar

v. tr. [LC] Ferir amb les urpes.

úrpia

f. [LC] [ZOA] URPA.

urpir

v. tr. [LC] URPEJAR.

ursí -ina

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’os. La població ursina pirinenca s’ha incrementat darrerament.

úrsids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors plantígrads que comprèn els ossos, les espècies holàrtiques de la qual hibernen.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

ursulina

f. [LC] [RE] Religiosa d’una congregació destinada a l’ensenyament, fundada a Itàlia al segle XVI per Àngela Merici i posada sota el patrocini de santa Úrsula.

urticàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot herbes i arbustos, però també alguns arbres, de fulles amb estípules, flors unisexuals verdoses, reunides en inflorescències diverses, i fruit generalment en aqueni, a la qual pertanyen les ortigues, el rami i la morella roquera.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

urticació

1 f. [MD] Excitació revulsiva produïda pel cop d’un manoll d’ortigues fresques, procediment emprat antigament en el tractament d’algunes paràlisis perifèriques.

2 f. [MD] Sensació urent com la que produeix el contacte de les ortigues amb la pell.

urticant

1 adj. [LC] [MD] Que produeix una coïssor anàloga a la que produeixen les ortigues.

2 m. [MD] Agent capaç de produir urticària.

urticària

f. [LC] [MD] Malaltia inflamatòria de la pell caracteritzada per l’aparició de pàpules rosades acompanyades d’una coïssor anàloga a la que produeixen les ortigues.

urubú

[pl. -ús]

m. [ZOO] Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, d’uns 60 centímetres de llargada, de plomatge negre, amb el cap i el coll nus i de color rogenc, propi del continent americà (Coragyps atratus).

uruguaià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Uruguai.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Uruguai o als seus habitants.

us

pron. [LC] [pot revestir la forma vos] Acusatiu i datiu del pronom de segona persona vosaltres i de vós. Ja us ho he dit. Us estimo molt.

ús

[pl. usos]

1 1 m. [LC] Acció de fer servir una cosa. Fer ús de la seva raó. De l’espant havia perdut l’ús de la paraula. Els prohibiren l’ús del vi. Fan ús de mitjans inconfessables. Fer bon ús de la seva autoritat. Fer mal ús de les seves riqueses. Posar en ús una cosa. Estar en ús una cosa. Ús múltiple, ús recreatiu del bosc.

1 2 [LC] [MD] d’ús extern loc. adj. Que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos. Medicaments d’ús extern.

1 3 [LC] [MD] d’ús intern loc. adj. Que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca, per tal que passi a la sang. Medicaments d’ús intern.

1 4 [LC] fora d’ús Que no s’usa.

2 m. [FL] ús lingüístic a) Actuació del sistema lingüístic.

2 [FL] ús lingüístic b) Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes de correcció lingüística.

3 m. [AD] [DR] ús indegut Utilització pública i indeguda d’uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d’estats diversos de qui els usa.

4 1 m. [LC] Acció de practicar habitualment una cosa. Segons l’ús antic. Usos que s’han introduït modernament. Això és contrari a l’ús.

4 2 m. [LC] Pràctica que dona l’experiència d’una cosa. Tenir l’ús de la cort.

4 3 [AD] usos i costums Conjunt de les pràctiques habituals d’una col·lectivitat que creen costum.

4 4 m. [HIH] Usatge 2.

usable

adj. [LC] Que pot ésser usat.

usadament

adv. [LC] Segons ús.

usador -a

adj. [LC] USABLE.

usança

f. [LC] Pràctica habitual d’una cosa, costum de fer-la. Volien conservar les usances tradicionals de la comunitat.

usar

1 1 v. tr. [LC] Fer ús (d’una cosa). Usa un martell més petit per a clavar aquests claus. Usar paraules incorrectes. Usar unes maneres inconvenients. Usar mitjans reprovables. Usar la força, l’astúcia.

1 2 intr. [LC] Usar algú del seu dret. Usar algú malament de les riqueses. Useu del meu crèdit. Useu-ne, però no n’abuseu.

2 aux. [LC] Davant d’infinitiu, fer habitualment l’acció indicada per aquell infinitiu. Usen llevar-se de matí.

usat -ada

1 adj. [LC] Que té l’ús o pràctica d’una cosa, que hi està acostumat. Gent usada a la fatiga.

2 adj. [LC] Gastat per l’ús. Anava amb una americana usada.

usatge

1 m. [LC] Ús o costum establert.

2 1 m. [HIH] Estil i forma de procedir o de resoldre en matèria jurídica que, per la seva reiteració, crea el costum.

2 2 m. [HIH] Costum recollit als Usatges de Barcelona.

usdefruit

1 m. [DR] [AD] Dret d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que és propietat d’altri. Usdefruit universal.

2 m. [LC] Profit, producte, que hom obté d’un usdefruit.

usdefruitar

v. tr. [LC] [AD] USUFRUCTUAR.

userda

f. [LC] [BOS] [AGA] ALFALS.

usitat -ada

adj. [LC] Freqüentment usat.

usitatiu -iva

adj. [LC] Que denota una acció habitual.

ussona

f. [BOS] Planta de la família de les gramínies, que fa motes compactes un xic escabellades, de fulles rígides i punxents i espiguetes en panícula densa, pròpia més aviat de terrenys calcaris, que cobreix grans extensions a les gespes alpines i subalpines (Festuca gautieri o F. scoparia).

ústaixa

1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent als ústaixes.

2 m. i f. [PO] Membre d’un moviment nacionalista croat d’extrema dreta.

ustilaginals

1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets, paràsits, causants de malalties de les plantes com ara els carbons i les càries.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

ustió

f. [LC] Acció de cremar.

ustori -òria

adj. [LC] Que té la propietat de cremar.

usual

adj. [LC] D’ús comú, freqüent.

usualment

adv. [LC] D’una manera usual.

usuari -ària

1 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que té dret d’usar d’una cosa d’altri.

2 adj. i m. i f. [LC] [TRG] Que usa alguna cosa, algun servei, especialment públic.

usucapió

f. [DR] [AD] Manera d’adquirir el dret de propietat o un altre dret d’una cosa per haver-la posseïda o usada ininterrompudament durant un determinat temps.

usucapir

v. tr. [DR] [AD] Adquirir per usucapió. Usucapir béns immobles.

usufructuar

v. tr. [DR] [LC] [AD] Tenir l’usdefruit (d’una cosa).

usufructuari -ària

1 adj. [DR] [LC] [AD] Relatiu o pertanyent a l’usdefruit.

2 adj. i m. i f. [DR] Que té l’usdefruit d’una cosa.

usura

1 f. [LC] [HIH] [DR] [ECT] Interès del diner deixat que ultrapassa el normal, especialment en jur., el que ultrapassa l’establert per la llei.

2 f. [HIH] [DR] Delicte comès per la persona que presta diner amb aquest interès.

usurari -ària

adj. [LC] [HIH] [DR] Relatiu o pertanyent a la usura. Préstec, interès, usurari.

usurer usurera

m. i f. [LC] Persona que presta diner amb usura.

usurpació

f. [LC] [DR] Acció d’usurpar. Usurpació de funcions.

usurpador -a

adj. i m. i f. [LC] Que usurpa.

usurpar

v. tr. [LC] [DR] Apropiar-se sense dret (un domini, un ofici, una dignitat, etc.).

ut

1 m. [LC] OBS. DO¹.

2 m. [LC] amb tots els ets i uts V. ET¹.

utensili

m. [LC] ESTRI.

úter

1 m. [ZOA] [LC] [MD] Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament.

2 [MD] [ZOA] úter gràvid Úter que conté un embrió o un fetus.

uter-

[LC] [MD] V. UTERO-.

uterí -ina

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’úter o matriu. Artèria uterina.

2 1 adj. [MD] [AN] [HIG] Que és fill de la mateixa mare que un altre, però de pare diferent. Germà uterí.

2 2 adj. [AN] [HIG] MATRILINEAL.

utero- [o uter-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot úter. Ex.: uteroabdominal, uterovesical, uteràlgia.

útil

1 adj. [LC] Que pot servir per a un fi o objecte.

2 adj. [LC] De què hom pot servir-se o treure un profit, capaç d’ésser usat beneficiosament.

utilitari -ària

1 adj. [LC] Que anteposa la utilitat a tot. Un home utilitari.

2 1 adj. [FS] Relatiu a l’utilitarisme. Moral utilitària.

2 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’utilitarisme.

3 m. [TRG] [LC] Automòbil de disseny simple, de poca cilindrada i de baix cost.

utilitarisme

1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral o polític en el principi d’utilitat, individual o general.

2 m. [FS] Actitud de qui només es guia per la utilitat.

utilitarista

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’utilitarisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de l’utilitarisme.

3 adj. [LC] [FS] Que només s’interessa per allò que és o pot ésser útil.

utilitat

1 1 f. [LC] [AD] Qualitat d’útil.

1 2 f. [LC] Profit que es pot treure d’una cosa.

1 3 f. [LC] [ECT] Poder de satisfer necessitats humanes.

2 f. [IN] En inform., programa que executa alguna funció de suport necessària per a altres programes, per al sistema operatiu o per a l’usuari.

utilitzable

adj. [LC] Que pot ésser utilitzat.

utilització

f. [LC] Acció d’utilitzar.

utilitzar

v. tr. [LC] Usar, emprar.

utillatge

m. [LC] [IMI] [EI] Conjunt d’estris i de màquines necessàries per a un treball.

útilment

adv. [LC] D’una manera útil.

utilós -osa

adj. [LC] ÚTIL.

utoasteca

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’utoasteca.

2 m. [FL] [LC] Grup de llengües de la família utoastecatano parlades a Mèxic i a l’oest dels Estats Units.

utoastecatano

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’utoastecatano.

2 m. [FL] [LC] Família de llengües ameríndies, moltes avui extingides, parlades a la zona occidental de l’Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic.

utopia

1 f. [LC] [PO] [FS] Concepció imaginària d’una societat ideal.

2 f. [LC] [PO] [FS] Concepció d’un ideal irrealitzable.

utòpic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la utopia, que constitueix una utopia.

utòpicament

adv. [LC] D’una manera utòpica.

utopista

1 m. i f. [LC] Persona que pensa utopies.

2 m. i f. [LC] Persona que és afectada a concebre utopies.

utricle

1 1 m. [ZOA] [MD] En anat., petit sac o cavitat.

1 2 [ZOA] utricle prostàtic Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata.

1 3 m. [ZOA] [MD] Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri.

2 m. [BO] Embolcall vesiculós de l’ovari, i posteriorment del fruit, dels càrexs.

utricular

1 adj. [ZOA] [BO] [MD] Relatiu o pertanyent a un utricle.

2 adj. [ZOA] [BO] [MD] Semblant a un utricle.

utriculària

f. [BOS] Planta del gènere Utricularia, de la família de les lentibulariàcies, carnívora, feble i delicada, de fulles dividides en segments filiformes i proveïdes de vesícules operculades petites, que serveixen de trampes per a caçar bestioles, i flors grogues, aèries, bilabiades i amb esperó, que viu submergida en aigües tranquil·les.

uvarovita

f. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Ca₃Cr₂(SiO₄)₃, de color verd maragda, que es forma a les roques metamòrfiques riques en crom i com a producte d’alteració hidrotermal de roques ultrabàsiques i de dipòsits de cromita.

úvea

f. [MD] Túnica pigmentària i vascular de l’ull situada entre l’escleròtica i la retina.

uveal

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’úvea.

uveïtis

f. [MD] Inflamació de l’úvea.

úvula

1 f. [MD] Estructura anatòmica semblant a un gra de raïm, a un penjoll.

2 f. [ZOA] [LC] [MD] Lòbul carnós que penja al mig de la vora posterior del vel del paladar.

uvular

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’úvula.

2 adj. [FL] Pronunciat amb l’ajut de l’úvula. Una r uvular.

uxori-

[LC] Forma prefixada del mot ll. uxor, ‘muller’. Ex.: uxorilocal.

uxoricida

m. [LC] Assassí de la seva muller.

uxoricidi

m. [LC] Mort donada a una dona pel seu marit.

uzbek uzbeka

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un conjunt de tribus de l’Àsia central que viu a l’Uzbekistan.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als uzbeks.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua altaica parlada pels uzbeks.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’uzbek.