consumptiu -iva
adj. [LC] Que té la propietat de consumir, de destruir. Una malaltia consumptiva.
contabescència
f. [MD] [LC] Decandiment general del cos.
contabescent
adj. [MD] Afectat de contabescència.
contactar
v. intr. [LC] Establir contacte. Més tard contactarem amb el corresponsal a Moscou. Hem contactat amb ella per telèfon.
contacte
1 1 m. [LC] [FIF] Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un o més punts comuns. Evitar el contacte amb el malalt. Haver-hi contacte entre dos fils elèctrics. Posar en contacte dues coses. Establir el contacte entre dos conductors elèctrics. Estar, trobar-se, en contacte. Entrar en contacte.
1 2 [FIF] [FIA] contacte entre dos astres Coincidència aparent, en un punt, de les vores dels discos de dos astres.
1 3 [LC] prendre contacte amb algú Comunicar-s’hi.
2 m. [LC] Relació directa. Els funcionaris que estan en contacte amb el públic.
3 m. [LC] Persona amb qui hom té relació per obtenir informació o alguna cosa altrament inaccessible.
4 m. [EE] [LC] [FIF] Peça que permet l’obertura i el tancament d’un circuit elèctric.
5 m. [GL] Superfície que separa dues unitats de roques distintes o d’edat distinta.
6 m. [OP] Peça metàl·lica llarguera col·locada entre els carrils i connectada amb els senyals d’una instal·lació de blocatge que, amb el pas d’una locomotora, acciona un dispositiu sonor d’aquesta quan la via és ocupada.
contactologia
f. [MD] Branca de l’oftalmologia que estudia les indicacions i l’ús de les lents de contacte.
contactor
m. [EE] [AQ] Interruptor que, per mitjà d’un electroimant, obre i tanca un circuit elèctric de potència, generalment de corrent altern.
contagi
1 1 m. [LC] [MD] Transmissió d’una malaltia d’un individu malalt a un individu sa per contacte directe o indirecte. Evitar el contagi. No hi ha perill de contagi.
1 2 m. [LC] PER EXT. Contagi d’un vici. Contagi d’entusiasme.
2 m. [FL] Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
contagiable
adj. [LC] [MD] Que es pot contagiar.
contagiar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Transmetre per contagi. Li va contagiar la tinya.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] És un mal que es contagia amb molta facilitat.
1 3 intr. pron. [LC] Contagiar-se un vici, l’entusiasme.
2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir malalt per contagi. S’ha contagiat tothom que el va tocar.
contagió
f. [MD] [LC] Contagi 1.
contagiós -osa
1 adj. [LC] [MD] Que es comunica per contagi. Una malaltia contagiosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Error contagiós. Vici contagiós.
contagiositat
f. [LC] [MD] Qualitat de contagiós.
contalla
f. [LC] Allò que hom conta. Al vespre vam estar dues hores sentint les contalles del foraster.
contaminable
adj. [LC] Que pot ésser contaminat.
contaminació
1 1 f. [LC] Acció de contaminar o de contaminar-se; l’efecte.
1 2 [FIF] contaminació acústica Augment del soroll de fons d’un indret a causa de fonts acústiques artificials diverses.
1 3 [FIA] contaminació lluminosa Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.
2 f. [EG] Disminució de la qualitat d’algun recurs per addició o barreja amb materials aliens, sovint com a resultat de l’activitat de l’home o d’altres organismes.
3 f. [FL] En l’evolució d’un mot, fusió de determinats sons i de determinades accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
contaminador -a
adj. [LC] Contaminant 1.
contaminant
1 adj. [LC] Que contamina.
2 1 m. [QU] Substància estranya que es troba en un sistema en excés sobre la seva concentració natural d’equilibri.
2 2 m. [QU] Substància estranya que impurifica un sistema.
contaminar
1 1 v. tr. [LC] Impurificar, corrompre, per contacte.
1 2 v. tr. [QU] Introduir contaminació (en un medi donat).
1 3 intr. pron. [LC] [QU] Sofrir contaminació. Durant l’últim segle, l’atmosfera s’ha contaminat d’una manera preocupant.
2 tr. [LC] [MD] Infectar d’una malaltia contagiosa.
contar
v. tr. [LC] Fer saber (una cosa, allò esdevingut) amb detall, exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. Conta’m el que t’ha passat. Sempre conta desgràcies. És una cosa llarga de contar. Contar per menut, per peces menudes, fil per randa. Contar una rondalla, un conte. Contar una mentida.
contarella
f. [LC] RONDALLA1.
conte
1 m. [LC] [FLL] Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte.
2 m. [FLL] Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.
3 m. [FLL] Composició d’aquest gènere.
contemperació
f. [LC] Acció de contemperar o de contemperar-se; l’efecte.
contemperant
adj. [LC] Que contempera.
contemperar
1 v. tr. [LC] Modificar (alguna cosa) acomodant-la a una altra. Contemperar la seva actitud a les circumstàncies.
2 intr. pron. [LC] Contemperar-se algú a les circumstàncies.
contemplació
1 f. [LC] Acció de contemplar. La contemplació de les meravelles de l’Univers. Estar en contemplació davant un espectacle.
2 f. pl. [LC] Miraments, complaences. Aquest nen té massa contemplacions: caldria ser més estricte amb ell. Voltar algú de contemplacions.
contemplador -a
adj. i m. i f. [LC] Que contempla.
contemplar
1 v. tr. [LC] Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels. Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge.
2 tr. [LC] Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom.
3 tr. [LC] [PS] [FS] Meditar (sobre una qüestió religiosa o intel·lectual). La vida d’ermità li permetia contemplar Déu.
contemplatiu -iva
1 adj. [LC] [RE] Que es lliura a la contemplació, a la meditació, a la vida espiritual.
2 adj. [LC] PER EXT. Vida contemplativa.
contemplativament
adv. [LC] Amb contemplació.
contemporaneïtat
f. [LC] [HIH] Fet d’ésser contemporani.
contemporani -ània
1 adj. [LC] Que és del mateix temps, de la mateixa època, que un altre. Dos fets, dos personatges, contemporanis. Ser contemporani d’algú. Els esdeveniments contemporanis.
2 adj. [LC] De l’època actual. Literatura contemporània. Història contemporània.
contemporàniament
adv. [LC] Dins la mateixa època.
contemporització
f. [LC] Acció de contemporitzar.
contemporitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que contemporitza.
contemporitzar
v. intr. [LC] Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix, i que altrament potser no aconseguiria. Vam haver de contemporitzar amb els altres grups per aconseguir una plataforma unitària.
contemptible
adj. [LC] Menyspreable, que no mereix cap consideració.
contenció
1 f. [LC] Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un aparell de contenció. Un mur de contenció. La contenció de les nostres passions.
2 f. [LC] Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se.
contenciós -osa
1 adj. [LC] [DR] Que concerneix una contesa jurídica. Matèria contenciosa.
2 m. [AD] [DR] contenciós administratiu RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU.
3 m. [DR] Despatx d’una empresa o d’una administració que s’ocupa d’afers litigiosos.
contenciosament
adv. [LC] [DR] D’una manera contenciosa.
contendent
adj. i m. i f. [LC] Que contén, disputa, lluita, amb un altre. Les parts contendents. Els contendents d’una baralla.
contendir
v. intr. [LC] CONTENDRE.
contendre
[quant a la flexió, com atendre]
v. intr. [LC] Disputar, lluitar, amb un altre. Contendre de paraula.
contenidor -a
1 adj. [LC] Que conté.
2 m. [OP] Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar escombraries, runa, deixalles, etc.
conteniment
m. [LC] CONTENCIÓ.
contenir
[quant a la flexió, com mantenir]
1 1 v. tr. [LC] Tenir, encloure, dins seu. Aquesta caixa conté llibres i papers.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquest volum conté L’Atlàntida i Canigó. La carta conté consells i exhortacions.
1 3 v. tr. [LC] Constar (d’un nombre determinat de parts o d’elements). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté tres vegades quatre.
2 1 tr. [LC] Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Contenir les seves passions, la seva alegria.
3 intr. pron. [LC] Dominar els sentiments propis, especialment la còlera. No us deixeu emportar per la ira: conteniu-vos!
content -a
1 1 adj. [LC] Que no desitja res més del que té, res més de part d’algú o d’alguna cosa, satisfet. Estarà molt contenta amb aquest informe: no li cal res més. Per molt que feu per ell, mai no estarà content. Tu et creus que hi guanyarem: ja estaria jo content que no hi perdéssim. Estic molt contenta de la feina que he fet fins ara. Està molt content del seu treball.
1 2 [LC] estar content d’ésser al món Estar content de viure.
2 1 adj. [LC] Granment satisfet, alegre. A casa, quan l’avi està content, està content tothom.
2 2 [LC] més content que un gínjol Molt content.
contentació
f. [LC] Estat de qui està content, satisfet.
contentiu -iva
adj. [LC] Que conté. Embenat contentiu.
conter
m. [LC] GALLOFA.
conterrani -ània
adj. [LC] Nadiu de la mateixa terra que un altre.
contertulià contertuliana
m. i f. [LC] Concurrent a una tertúlia.
contesa
f. [LC] Acció de contendre, disputa, baralla. La contesa per l’herència durà dos anys.
contesta
1 f. [LC] Acció de contestar. Deixeu-me a mi la contesta.
2 f. [LC] Allò que hom contesta. Una pregunta que ha restat sense contesta. Ell li feu de contesta que no ho sabia.
3 f. [LC] Mots de disconformitat a una ordre, un retret, etc. No em vinguis amb contestes, quan et mano alguna cosa.
contestà contestana
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
1 2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als contestans.
2 adj. i m. i f. [LC] COCENTAINER.
contestable
adj. [LC] Que pot ésser contestat, que pot ésser impugnat.
contestació
1 f. [LC] CONTESTA.
2 f. [SO] Manifestació de rebuig. El discurs del president fou objecte d’una insistent contestació.
contestador -a
1 adj. [LC] Que contesta.
2 1 m. [LC] [TC] Aparell que, connectat a una línia telefònica, transmet a qui truca una informació prèviament enregistrada i, eventualment, enregistra les trucades rebudes.
2 2 [LC] [TC] contestador automàtic Contestador 2 1.
contestar
1 1 v. tr. [LC] Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta. Quan ell m’ho va preguntar, li vaig contestar que no ho sabia. Quan ells li van retreure la seva malifeta, ell no va saber què contestar.
1 2 v. tr. [LC] Dir o escriure quelcom en resposta (a una carta, a una pregunta, etc.). Encara no m’ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal.
1 3 intr. [LC] Contestar a una carta, a una pregunta, a una acusació.
2 tr. [DR] Comparèixer en judici per respondre (la demanda de l’actor).
3 intr. [LC] Dir mots de disconformitat, d’oposició, a allò que no vol resposta, com una ordre, un retret, etc., replicar. Obeeix sense contestar. Quan la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar!
4 tr. [SO] [LC] Refusar d’admetre, rebutjar enèrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. Tots els partits de l’oposició han contestat l’acord de cooperació militar. El nou rector fou contestat pels estudiants més radicals. Tot ho contesten.
contestatari -ària
1 adj. [SO] [LC] Que contesta sistemàticament el sistema politicosocial establert i refusa d’integrar-s’hi. Una assemblea contestatària. Un grup d’estudiants contestataris.
2 m. i f. [SO] [LC] Persona contestatària.
conteste
m. i f. [LC] [DR] Persona que testimonia conformement amb altri.
context
1 m. [LC] [FL] Conjunt d’unitats fòniques, sintàctiques, lèxiques, etc., que precedeixen i segueixen un element lingüístic en un enunciat.
2 m. [LC] [FL] [FLL] Conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten apropiadament els enunciats.
contextual
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al context.
2 adj. [FL] En fonèt., que depèn del context.
contextualització
1 f. [LC] Acció de contextualitzar; l’efecte.
2 f. [FL] Frase, exemple, etc., que, en un recull lexicogràfic, determina el sentit d’un mot i, eventualment, en permet la traducció en una altra llengua.
contextualitzar
v. tr. [LC] Situar en un context.
contextura
1 f. [LC] Arranjament i unió de les parts constituents d’una cosa, especialment de certs teixits orgànics. La contextura dels músculs.
2 f. [LC] PER EXT. La contextura d’una obra literària.
contia
f. [LC] Tia del cònjuge, germana del sogre o de la sogra.
contigu -a
adj. [LC] En contacte, s’aplica especialment als terrenys, als edificis. La seva casa és contigua a la meva. Els dos terrenys són contigus.
contiguament
adv. [LC] Amb contigüitat.
contigüitat
f. [LC] Qualitat de contigu. La contigüitat de dos terrenys.
continença
f. [LC] Manera de captenir-se algú tocant a l’expressió del seu semblant, el posat, les actituds, les accions.
continència
1 f. [LC] Fet, virtut, de contenir-se, en el menjar, en el beure, etc., d’abstenir-se dels plaers sexuals.
2 f. [MD] Estat d’un esfínter que funciona amb normalitat.
continent1
1 m. [LC] Moviment amb què es revela en algú la seva intenció de fer alguna cosa. Per regraciar-lo va fer continent d’anar-li a besar la mà.
2 [LC] de continent loc. adv. TOT SEGUIT.
continent2
1 adj. [LC] Que observa la continència.
2 m. [LC] Cosa que en conté una altra. El continent i el contingut.
3 1 m. [LC] [GG] [GL] Vasta extensió de terra envoltada pel mar, a la qual s’integren les illes pròximes, considerada com una part del món. Així com Amèrica és el Nou Continent, Europa, Àsia i Àfrica formen l’Antic Continent.
3 2 m. [GG] Europa, per oposició a les illes que l’envolten.
continental
adj. [LC] D’un continent, pertanyent a un continent. Característiques continentals i característiques insulars.
continentalitat
1 f. [LC] Qualitat de continental.
2 f. [GG] [ME] Qualitat dels climes propis de l’interior dels continents, en general amb forta oscil·lació tèrmica diària i anual i amb pluviositat reduïda.
continentment
adv. [LC] Amb continència.
contingència
1 f. [LC] [FS] Qualitat de contingent. La contingència de les coses humanes.
2 f. [LC] Allò que és contingent. Una contingència qualsevol, com un accident de carretera, us pot canviar la vida.
contingent
1 adj. [LC] [FS] Que pot ésser o no ésser, esdevenir-se o no esdevenir-se. Circumstàncies contingents.
2 1 m. [LC] [AD] En alguna cosa a la qual contribueixen molts, la part que cadascun ha de fornir.
2 2 m. [DE] Conjunt de joves cridats el mateix any al servei militar.
2 3 [DE] contingent efectiu Contingent en servei, de què hom pot disposar.
3 m. [ECT] Quantitat màxima de les importacions en el comerç internacional, establerta amb finalitats proteccionistes.
contingentment
adv. [LC] D’una manera contingent, eventualment.
contingut
1 m. [LC] Cosa continguda dins una altra. El continent i el contingut.
2 1 m. [LC] Matèria, significació, d’un discurs, una obra, un missatge, en oposició a la seva forma.
2 2 m. [FL] Part significativa d’una unitat lingüística.
continu -ínua
1 adj. [LC] Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació. Tres dies de febre contínua. Una pluja contínua. Un soroll continu.
2 1 adj. [LC] Que ocorre en successió ràpida, molt freqüent, sovint repetit. Pluges contínues. Baralles contínues.
2 2 [LC] de continu loc. adv. CONTÍNUAMENT.
3 f. [IT] contínua de filar Màquina que, per accions d’estiratge i torsió, transforma les metxes en fils.
continuabilitat
f. [LC] Qualitat de continuable.
continuable
adj. [LC] Que pot ésser continuat.
continuació
1 f. [LC] Acció de continuar; l’efecte. Encarregar-se de la continuació d’una obra. Aquesta història és la continuació de la que heu llegit. La continuació de la guerra.
2 [LC] a continuació loc. adv. TOT SEGUIT.
continuadament
adv. [LC] D’una manera continuada.
continuador continuadora
m. i f. [LC] Persona que continua una cosa començada per una altra. Ella fou la continuadora de l’obra del seu pare. Fou la continuadora del seu pare.
contínuament
adv. [LC] D’una manera contínua, sense interrupció.
continuar
1 1 v. tr. [LC] Prosseguir (allò que hom està fent). Continuar la lectura, la tasca, els treballs, els estudis.
1 2 v. tr. [LC] Reprendre (allò que havia restat inacabat). El deixeble continuarà l’obra començada pel mestre.
2 1 intr. [LC] Prosseguir, durar, estendre’s, sense interrupció. La febre continua. La pluja continuava.
2 2 aux. [LC] Davant de gerundi, prosseguir l’acció indicada per aquell gerundi. Continuar treballant. Encara que li parlessin, ell continuava escrivint.
continuat -ada
adj. [LC] Seguit, successiu, constant, sense límit en el temps. El soroll continuat dels cotxes no el deixa dormir.
continuatiu -iva
adj. [LC] Que causa o expressa continuació.
continuisme
m. [PO] Doctrina que propugna la tendència a mantenir l’statu quo o les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada.
continuista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al continuisme.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari del continuisme.
continuïtat
f. [LC] Qualitat de continu. La continuïtat de la febre.
contínuum
m. [LC] Seguit d’elements homogenis. Contínuum geogràfic d’un tret fonètic.
contista
m. i f. [PR] [FLL] [LC] Persona que escriu contes.
contorbació
f. [LC] Acció de contorbar o de contorbar-se; l’efecte.
contorbar
1 v. tr. [LC] Alterar l’ànim (d’algú). La mera presència d’aquell parent la contorbava.
2 v. tr. [LC] Alterar (l’ànim) d’algú. La mera presència d’aquell parent li contorbava l’esperit.
3 intr. pron. [LC] En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà.
contorçar-se
v. intr. pron. [LC] Fer contorsions. El malalt, convuls, es contorça.
contorn
m. [LC] Línia que limita exteriorment una superfície o un cos.
contornada
f. [LC] VOLTANTS.
contornar
v. tr. [LC] Fer voltar de dreta a esquerra o viceversa. El bosc era espès, i els cavalls no s’hi podien fer córrer ni s’hi podien contornar.
contornat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., dirigit cap al flanc sinistre de l’escut, contràriament a la regla heràldica, s’aplica a animals o altres figures.
2 m. [NU] Objecte romà en forma de moneda, amb funció monetària o de medalla, amb una orla incisa.
contornejar
1 v. tr. [LC] Formar el contorn (d’alguna cosa).
2 v. tr. [LC] Seguir el contorn (d’alguna cosa), fer la volta (a una cosa).
contorsió
1 f. [LC] [MD] Moviment que contreu irregularment els membres, les faccions de la cara. Les contorsions causades pel sofriment.
2 f. [LC] Gest afectat. Ballava fent contorsions ridícules.
contorsionisme
m. [JE] Conjunt d’acrobàcies consistents a aconseguir positures que forcen l’estructura anatòmica del cos, mitjançant flexions i torsions del tronc i de les extremitats.
contorsionista
m. i f. [JE] [PR] [LC] Acròbata que practica el contorsionisme.
contort -a
adj. [BO] Disposat de manera que cada peça munta sobre la següent i és encavallada per la precedent, s’aplica a la prefloració i, per extensió, a la flor i a la planta.
contra
1 prep. [LC] Expressa relacions que denoten:
a) Direcció devers quelcom fins a topar-hi o posar-s’hi en contacte. La pluja batia contra els vidres. Topar contra un obstacle. La barca es va estavellar contra les roques.
b) Posició en contacte amb. Una escala recolzada contra la paret.
c) Direcció oposada a la d’alguna cosa que es mou. Nedar contra el corrent.
d) Oposició a. Marxar contra l’enemic. Revoltar-se contra els superiors. Obrar contra les lleis. Un remei contra la febre. | en contra loc. adv. En sentit oposat, en oposició. Si tu hi vas a favor, ell hi anirà en contra. Votar en contra. | en contra de loc. prep. En sentit oposat a, en oposició a. En contra d’ell. En contra de mi, en contra meu. Quatre vots en contra de la immunitat del general i cinc en pro. | per contra loc. adv. AL CONTRARI.
2 m. [LC] Part desfavorable d’una cosa. Ara que ja coneixes els pros i els contres, decideix-te.
3 f. [LC] fer la contra a algú [o portar la contra a algú] Anar contra la seva opinió, contra la consecució del que vol o desitja.
4 1 m. [MU] Pedal de l’orgue.
4 2 m. [MU] CONTRALT.
5 1 f. [TRA] En nàut., aparell per a contrarestar l’efecte d’altres caps o cables de maniobra en puntals, botavares o perxes.
5 2 f. [TRA] En nàut., aparell que evita l’aixecament de la botavara.
6 f. [SP] Cop amb què un boxejador s’avança a una acció ofensiva del contrari.
contra-
[LC] Prefix que indica oposició, reciprocitat, reforç, segon lloc en categoria o grau, etc. Ex.: contraexemple, contraofensiva, contrafinestra, contraalmirall.
contraacusació
f. [DR] Acusació de l’acusat contra l’acusador.
contraagulla
f. [OP] Tros de carril que resta en contacte amb l’agulla quan és desplaçada lateralment en el canvi de via.
contraalisis
adj. [ME] vents contraalisis V. VENT.
contraalmirall contraalmirallessa
m. i f. [DE] [LC] [PR] Oficial general de l’armada de grau immediatament inferior a vicealmirall.
contraassegurança
f. [DR] Contracte pel qual l’assegurador, mitjançant la percepció d’una prima, s’obliga a abonar una indemnització en el cas que el seu assegurat no obtingui la satisfacció del seu contracte d’assegurança, establert amb una altra entitat.
contraatac
1 m. [LC] [DE] Reacció ofensiva contra l’avançament de l’enemic.
2 m. pl. [DE] Línia fortificada que els assetjats oposen als atacs dels assetjants.
3 m. [SP] Reacció ofensiva d’un esportista o d’un equip, amb què s’atura l’atac d’un adversari i l’obliga a defensar-se abans que es pugui organitzar.
contraatacar
v. intr. [LC] [DE] Passar bruscament de la defensiva a l’ofensiva.
contrabaix
1 1 m. [LC] [MU] El més gran dels instruments d’arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc.
1 2 m. [MU] Joc greu de l’orgue del grup dels principals.
2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca el contrabaix.
contrabalançar
1 v. tr. [LC] Fer equilibri (a un pes), equilibrar.
2 v. tr. [LC] PER EXT. El seu poder contrabalançava el del príncep.
contraban
1 m. [LC] [ECT] [DR] Introducció furtiva de mercaderies prohibides o per les quals hom no ha pagat els drets d’entrada. Fer el contraban. Reprimir el contraban. Mercaderies de contraban.
2 m. [LC] [ECT] [DR] Conjunt de les mercaderies de contraban. Vendre contraban.
3 [DR] [DE] contraban de guerra Conjunt d’armes, municions, etc., que una nació neutral porta a un estat bel·ligerant.
4 [LC] [DR] passar una cosa de contraban Passar-la burlant la vigilància.
contrabanda
f. [HIG] En una banda d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, una meitat per oposició a l’altra meitat.
contrabandat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta contrabandes.
contrabandista
m. i f. [LC] [DR] Persona que fa el contraban.
contrabarana
f. [AQ] [LC] Barana complementària.
contrabarra
f. [HIG] En una barra d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, una meitat per oposició a l’altra meitat.
contrabarrat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta contrabarres.
contrabarrera
f. [AQ] [LC] Segona barrera.
contrabase
f. [LC] [AQ] Pedestal 1.
contrabastiment
m. [IMF] Segon bastiment que es col·loca en un bastiment fixat a la paret, per a posar-hi les vidrieres i les portes.
contrabateria
f. [DE] Acció de l’artilleria pròpia contra la de l’enemic.
contrabatre
v. tr. [DE] Tirar (contra una bateria enemiga).
contracaixa
1 f. [AF] Sector superior dret de la caixa d’impremta, on hi ha lletres especials i altres signes.
2 f. [HIH] Caixa per a l’elecció nominal dels jurats del Consell Municipal de València, vigent fins al Decret de Nova Planta.
contracalcar
v. tr. [LC] [AR] Calcar de manera que s’obtingui la imatge invertida.
contracanal
m. [LC] [OP] Canal auxiliar d’un altre de principal.
contracant
m. [MU] Contrapunt destinat a acompanyar una melodia.
contracantell
m. [AF] En certes enquadernacions de luxe, enquadrament ornamental de la part interior de la tapa.
contracanvi
m. [LC] Allò que hom dona en canvi o en compensació d’allò que rep.
contracarril
m. [OP] Banda o perfil de ferro que hom col·loca paral·lelament al carril en els revolts, els ponts i els encreuaments de via per tal d’evitar els descarrilaments, i en els passos a nivell per protegir el paviment en passar-hi els vehicles.
contracció
1 f. [LC] [MD] Acció de contreure o de contreure’s, de reduir; l’efecte. La contracció dels cossos pel fred. La contracció i relaxació dels músculs, del cor. Moviment de contracció. La contracció de dos mots en un.
2 f. [IT] Encongiment d’un teixit en sortir del teler respecte a la longitud de l’ordit i de la trama esmerçats, a causa de les ondulacions dels fils corresponents en entrellaçar-se.
3 f. [IT] Encongiment dels fils i dels teixits durant les operacions d’ennobliment tèxtil.
contracèdula
f. [LC] [DR] Cèdula que en revoca una altra d’anterior.
contracepció
f. [MD] Acció d’evitar la concepció o la fecundació.
contraceptiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que impedeix la concepció. Píndola contraceptiva.
2 m. [MD] Dispositiu o fàrmac contraceptiu.
contraceptor -a
adj. i m. i f. [MD] Que practica la contracepció.
contraclaror
1 f. [LC] [FIF] Llum que passa a través d’un cos translúcid.
2 [LC] a contraclaror loc. adv. Posant l’objecte entre la llum i l’ull.
contraclau
f. [AQ] Dovella immediata a la clau d’un arc, d’una volta.
contracoberta
f. [AF] Segona coberta d’un llibre, protegida per la tapa.
contracoixinet
m. [EI] En tecnol., peça de metall, en forma de mig anell, que serveix per a mantenir un arbre de transmissió en el seu coixinet de fricció.
contracop
1 m. [LC] Repercussió d’un cop, d’una topada. El cavall va caure, i el contracop va llançar el genet de la sella.
2 m. [LC] PER EXT. Si aquesta casa se’n va per terra, de contracop també hauran de plegar les cases filials.
contracorrent
1 m. [LC] Corrent en sentit contrari al del corrent principal.
2 m. [IQ] [QU] Procediment en virtut del qual dos fluids que circulen en sentit contrari bescanvien energia o matèria.
contracta
1 f. [DR] Contracte que es fa amb el Govern, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat.
2 f. [DR] Instrument, escriptura o obligació simple signats pels quals hom assegura un contracte.
3 f. [DR] El mateix contracte o conveni.
contractació
f. [LC] [DR] [AD] Acció de contractar. Contractació borsària.
contractant
adj. [AD] [DR] [ECT] Que contracta. Les parts contractants.
contractar
1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Estipular, fer, un contracte (amb algú) que l’obliga a prestar un servei, a executar alguna cosa. Em van contractar per hores.
2 v. tr. [DR] Convenir (la prestació d’un servei, l’execució d’una cosa, el compromís de no fer una cosa, etc.) mitjançant un contracte. Van contractar un servei de neteja. Contractar una assegurança.
contractat contractada
m. i f. [AD] [DR] Persona vinculada per un contracte a una empresa o a un organisme.
contracte1
1 1 m. [LC] [DR] [AD] [ECT] Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial. Fer un contracte. Estipular un contracte. Desfer, rescindir, anul·lar, un contracte. Contracte de venda, de lloguer. Contracte de matrimoni. Contracte de treball. Contracte administratiu.
1 2 [LC] [ECT] [DR] contracte bilateral Contracte que assigna obligacions a cadascuna de les dues parts contractants.
1 3 [DR] contracte mutu Contracte pel qual una persona dona a una altra una certa quantitat de coses i aquesta altra queda obligada a tornar-ne altres tantes de la mateixa espècie i qualitat.
1 4 [ECT] contracte programa Contracte entre l’Administració i una empresa pública en què s’estableixen ajuts financers per al compliment d’un objectiu concertat.
1 5 [DR] contracte unilateral Contracte que estableix una obligació d’una persona envers una altra sense que hi hagi reciprocitat.
2 m. [LC] [DR] Acta o document en què consta la finalitat i les estipulacions d’un contracte. Escriure, copiar, signar, un contracte.
3 m. [SO] contracte social Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social.
contracte2 -a
adj. [LC] [FL] Que presenta una contracció. La forma contracta de de i el és del.
contràctil
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té el poder de contreure’s, de produir una contracció. Els músculs són contràctils. La força contràctil del cor.
contractilitat
f. [MD] [ZOA] Capacitat d’una fibra muscular d’escurçar-se en una dimensió i d’eixamplar-se en les altres.
contractista
m. i f. [LC] [PR] [AD] Persona que per contracta executa una obra per al Govern, una corporació, un particular.
contractor -a
adj. i m. i f. [LC] Que contreu.
contractual
1 adj. [DR] Que concerneix un contracte o els contractes.
2 adj. [DR] Regulat per un contracte.
contractualisme
m. [SO] [FS] Doctrina de caràcter jusnaturalista que explica l’origen de la societat a partir del contracte social.
contractualista
1 adj. [LC] [SO] [FS] Relatiu o pertanyent al contractualisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] [FS] Partidari del contractualisme.
contractura
1 f. [MD] Estat de rigidesa o contracció permanent, especialment dels músculs.
2 f. [AQ] Estrenyiment del fust d’una columna en la seva part superior.
contracultura
f. [SO] Moviment de lluita contra els valors culturals establerts que cerca el desenvolupament d’un model sociocultural alternatiu.
contracultural
adj. [SO] Relatiu o pertanyent a la contracultura.
contrada
1 f. [LC] Extensió territorial determinada per límits naturals o polítics. La vinya no creix en aquelles contrades.
2 f. [LC] Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa.
contradansa
1 f. [LC] [MU] [JE] Ball de figures que les parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.
2 f. [MU] Música d’aquest ball.
contradeclaració
f. [DR] Declaració contrària a la que ha fet algú.
contradefensa
f. [DR] Treball de defensa que ve a reforçar-ne un altre.
contradic
m. [OP] Dic construït davant d’un altre per reforçar-lo.
contradicció
1 1 f. [LC] [FS] Acció de contradir o de contradir-se. No admeto contradiccions.
1 2 f. [LC] [FS] Paraules o fets que inclouen contradicció. Les contradiccions de l’acusat.
1 3 f. [LC] [FS] Oposició formal amb algú o alguna cosa. Es troba en contradicció amb tothom.
2 1 f. [FS] [FL] Oposició absoluta entre dos termes.
2 2 f. [FS] Relació existent entre dues proposicions contradictòries.
contradictor contradictora
m. i f. [LC] Persona que contradiu. Aquesta teoria no ha trobat encara contradictor.
contradictori -òria
1 adj. [LC] [FS] Que contradiu, que implica contradicció. La vostra afirmació és contradictòria a la d’ell.
2 adj. [FL] [FS] En fil., que és la negació d’un altre element. Terme, conceptes, contradictoris.
contradictòriament
adv. [LC] D’una manera contradictòria.
contradient
adj. [LC] Inclinat a contradir.
contradiment
m. [LC] Acció de contradir o de contradir-se.
contradir
[quant a la flexió, com dir]
1 v. tr. [LC] Dir el contrari d’allò que diu (algú). No el contradiguis. És un home que no pot sofrir que el contradiguin. Encara em contradeies quan t’assegurava que era un brètol.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú. Una opinió que contradiu la teva. Dues afirmacions que es contradiuen.
3 intr. pron. [LC] Algú, dir el contrari del que ha dit de primer. Ara et contradius, tu.
contraduna
f. [AGF] DUNA ARTIFICIAL.
contraelectromotor -a
adj. [EE] Que tendeix a oposar-se a un corrent elèctric.
contraelectromotriu
adj. [EE] Contraelectromotora.
contraemboscada
f. [DE] [LC] Emboscada que hom fa contra una altra.
contraenquesta
f. [SO] [LC] Enquesta feta per una de les parts per verificar l’enquesta feta per la part adversa.
contraent
adj. [DR] Que contreu, especialment lligams, obligacions.
contraenvidar
v. tr. [LC] [JE] [HO] REENVIDAR.
contraenvit
m. [LC] [JE] [HO] REENVIT.
contraescarpa
f. [DE] Talús oposat a l’escarpa en el vall d’una fortificació.
contraescriptura
f. [DR] Escriptura que n’anul·la una d’anterior.
contraespionatge
m. [LC] Servei de seguretat encarregat de combatre l’acció de l’espionatge enemic, tant a l’interior com a l’exterior del país.
contraestampa
f. [AF] CONTRAMOTLLE.
contraexemple
m. [FS] [FL] [MT] Exemple que refuta una proposició o una teoria.
contraexposició
f. [MU] Episodi d’una fuga musical que segueix l’exposició del tema.
contrafacció
f. [LC] CONTRAFAÏMENT.
contrafactual
adj. [FL] Que designa situacions irreals. Oracions condicionals contrafactuals. Predicat contrafactual.
contrafaedor -a
adj. i m. i f. [LC] Que contrafà.
contrafaent
m. i f. [LC] Persona que contrafà.
contrafagot
1 m. [MU] Fagot de registre greu, que sona una octava per sota de l’instrument normal.
2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca el contrafagot.
contrafaïment
m. [LC] Acció de contrafer o contravenir.
contrafaixa
f. [HIG] En una faixa d’un escut, d’una bandera, etc., dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, una meitat per oposició a l’altra meitat.
contrafaixat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta contrafaixes.
contrafallada
f. [JE] [LC] Acció de refallar.
contrafallar
v. tr. [JE] [LC] REFALLAR.
contrafase
1 f. [EL] En electròn., desfasament de 180°.
2 [EL] en contrafase loc. adv. Desfasat 180°.
contrafemella
f. [EI] [IMI] [IMF] Femella que hom colla sobre una altra per tal d’assegurar-ne la immobilitat.
contrafer
[quant a la flexió, com desfer]
1 1 v. tr. [LC] Imitar d’una manera il·lícita (l’obra d’un altre). Contrafer un llibre.
1 2 v. tr. [LC] [NU] Imitar fraudulentament (un objecte que té un caràcter autèntic), falsificar. Contrafer una moneda o un bitllet de banc.
1 3 [FLL] [FL] contrafer a l’espiritual Substituir el contingut profà d’una obra per una temàtica religiosa, però conservant elements formals que fan reconeixedor l’original.
2 tr. [LC] ESTRAFER.
3 tr. [LC] ANT. Contravenir (a una llei, a un reglament, etc.).
contrafet -a
adj. [LC] Tort, desviat de la forma regular, deforme. Té el cos contrafet.
contrafilera
f. [LC] Segona filera que serveix de reforç o de defensa a una altra.
contrafilet
m. [LC] En fust., segon filet que reforça un primer filet.
contrafinestra
f. [LC] FINESTRÓ.
contrafirma
f. [LC] [AD] [DR] CONTRASIGNATURA.
contrafirmar
v. tr. [LC] [AD] [DR] CONTRASIGNAR.
contrafloc
m. [TRA] En nàut., floc que en una fragata, en una bricbarca, etc., s’amura al tamboret del bauprès.
contrafoc
m. [AGF] Operació per apagar un incendi forestal que consisteix a cremar una part del bosc, en la direcció que avança l’incendi, amb la finalitat de crear un buit que n’impedeixi l’avançament.
contraforadar
v. tr. [EI] Foradar (una peça) emprant com a guia de la broca els forats fets anteriorment en una altra peça que s’hi superposa.
contraforjar
v. tr. [EI] Forjar (una peça de metall) batent-la alternativament de pla i de cantell.
contrafort
1 1 m. [AQ] [AR] Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, d’un arc, etc.
1 2 m. [LC] [IMI] Objecte que serveix per a reforçar-ne un altre, com la peça de cuir amb què es reforça interiorment el calçat.
2 m. [GG] Ramificació secundària d’una cadena de muntanyes. Els contraforts dels Pirineus.
3 m. [AGF] [BO] Sortint longitudinal de la base d’un tronc que li serveix de reforç.
contrafuga
f. [MU] Fuga musical en què la imitació del tema és feta per intervals del mateix valor però en sentit invers.
contrafulla
1 f. [LC] [IMI] Làmina que hom aplica a la fulla d’un instrument tallant, d’un rascador, etc., per donar-li rigidesa.
2 f. [IMF] Peça de ferro que, aplicada a la fulla d’un ribot, d’una garlopa o d’una altra eina d’aquest grup, evita la formació d’estelles en la fusta que hom treballa, doblega els encenalls i els fa sortir per l’obertura superior de l’eina.
contrafur
1 m. [HIH] Infracció d’un fur pel poder públic.
2 m. [LC] [DR] Acte contra la llei, contra els bons costums.
contragalze
m. [IMF] Galze que, en posició invertida amb relació a un altre galze, encaixa amb aquest.
contragirar
v. tr. [ECT] Girar, contra qui ens ha girat una lletra, (una altra lletra) per un import equivalent o menor.
contragrafisme
m. [AF] Parts blanques dels impresos que condicionen la perceptivitat d’un imprès.
contraguàrdia
f. [AQ] Obra exterior en angle edificada davant un baluard per a cobrir-ne els fronts.
contraguerrilla
1 f. [DE] Conjunt d’accions armades destinades a combatre la guerrilla.
2 f. [DE] Grup militar especialitzat en la lluita contra la guerrilla.
contraguieta
f. [IT] Regle fixat a la part superior de la guieta del darrere del calaix de les taules del teler mecànic.
contraindicació
1 f. [LC] Indicació contrària a la donada anteriorment.
2 f. [MD] [LC] Circumstància que impedeix l’aplicació d’un tractament mèdic determinat.
contraindicar
v. tr. [LC] Indicar en contra.
contraindicat -ada
1 adj. [LC] Que presenta contraindicació.
2 adj. [LC] [MD] Perjudicial, no convenient, per a tractar una certa malaltia.
contrainformació
1 f. [CO] Informació que s’oposa a una altra.
2 f. [CO] Missatge amb uns continguts destinats a contrarestar els efectes que hagi pogut produir un altre missatge anterior en un públic determinat.
contrallibre
m. [HIH] [PR] Antic oficial de la Generalitat de València encarregat d’intervenir els llibres de comptes.
contrallum
m. [LC] [FIF] Posició en què l’objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual hom el mira.
contralt
1 1 m. [LC] [MU] Veu entre les de soprano i tenor, la de so més baix entre les de dona. Té una bella veu de contralt.
1 2 m. i f. [MU] [PR] [LC] Cantant que té veu de contralt. És una bona contralt.
1 3 m. [MU] En un cor, part vocal destinada a les veus de contralt.
2 adj. [MU] Que dintre d’una família d’instruments té una tessitura similar a la de la veu de contralt. Flauta contralt.
contramà
m. [JE] [MU] Ballador veí que en un ball rodó es troba situat al costat invers al sentit de girament.
contramanar
1 v. tr. [LC] Advertir (algú) de no fer el que li havien manat de fer.
2 v. tr. [LC] CONTRAORDENAR.
contramaniobra
f. [LC] Maniobra oposada a una maniobra precedent.
contramarc
1 m. [IMF] [AQ] CONTRABASTIMENT.
2 m. [AQ] Marc previ elemental que hom posa en pujar parets i al qual més endavant es fixen els bastiments.
contramarca
1 f. [LC] Segona marca que es fa a un bolic, a un fardell, etc.
2 f. [NU] Marca que hom posa en una moneda ja encunyada a fi de certificar-ne l’autenticitat o modificar-ne el valor legal, l’àmbit de circulació o qualsevol altra característica.
3 f. [BB] Petita filigrana situada en un dels angles de la meitat del full que no contenia la filigrana principal i que permetia distingir els diversos fabricants que utilitzaven la mateixa marca d’aigua.
contramarcar
v. tr. [LC] Posar la contramarca (en un bolic, en una moneda, etc.).
contramarea
1 f. [GL] Corrent que a vegades es forma en sentit contrari al de la marea ascendent o descendent.
2 f. [GL] Reflux 1 2.
contramarxa
1 1 f. [LC] [DE] Operació, maniobra o moviment que duu a terme un cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
1 2 f. [DE] Mètode d’evolució que segueix un estol format en línia de marcació quan vol canviar la marcació de manera que cap vaixell no hagi d’alterar la velocitat.
1 3 f. [DE] Mètode d’evolució que segueix un estol format en línia de fila quan vol canviar de rumb per moviment successiu de manera que cada vaixell canvia de rumb en arribar al punt on ho feu el primer.
2 f. [EI] En tecnol., arbre intermediari que transmet el moviment d’un arbre primari a un arbre secundari per mitjà d’un sistema de corretges i politges o bé d’engranatges i que serveix per a invertir la marxa en els embarrats.
contramarxar
v. intr. [LC] Fer contramarxa.
contramatriu
f. [AF] Planxa que té els motius gravats en relleu i que hom empra per a obtenir impressions en relleu.
contramestre contramestra
1 m. i f. [IMI] [PR] [LC] Persona que dirigeix i vigila els obrers d’un taller, d’una fàbrica, etc.
2 m. i f. [TRA] [DE] [PR] Sotsoficial de maniobra de la marina.
3 m. i f. [TRA] A la marina mercant, persona que comanda directament els mariners.
contramesures
f. pl. [DE] Conjunt de sistemes i dispositius que tenen per objecte de neutralitzar o destruir els dispositius de defensa enemics, particularment el radar.
contrametzina
f. [MD] [LC] Antídot 1.
contramina
1 f. [DE] [LC] Artefacte explosiu que es fa per interceptar o destruir els treballs de mina de l’enemic.
2 f. [MI] [LC] Mina o galeria d’una mina que serveix de comunicació entre dues de principals o més.
contraminar
v. tr. [MI] [DE] [LC] Fer una o més contramines (en un terreny).
contramitjana
f. [LC] Peça que va al costat de la mitjana en el fons d’una bota, d’un atuell.
contramoll
m. [OP] [LC] Moll davant d’un altre de principal, del qual és un auxiliar.
contramostra
f. [LC] Duplicat d’una mostra tramesa, que es reserva qui la tramet.
contramotlle
m. [AF] Motlle supletori per als tiratges de més d’una tinta o amb elements gràfics.
contramur
m. [AQ] [LC] Mur construït per a sostenir, protegir, un altre mur.
contramurada
f. [AQ] [DE] [LC] CONTRAMURALLA.
contramuralla
f. [AQ] [DE] [LC] Mur baix construït davant una muralla per a defensar-la millor.
contramurar
v. tr. [AQ] [LC] Reforçar amb un contramur. Contramurar una muralla, un mur.
contranatural
adj. [LC] Contrari a les lleis, a l’ordre, de la natura.
contranota
1 f. [LC] Nota a peu de plana amb què es respon a una altra nota.
2 f. [LC] Nota amb què es modifica o s’anul·la una primera nota.
contraobertura
f. [MD] Obertura feta prop de l’obertura d’una ferida, d’un abscés, per facilitar-ne el drenatge.
contraoferta
f. [LC] Oferta que es presenta com a alternativa a una altra.
contraorde
f. [LC] CONTRAORDRE.
contraordenar
v. tr. [LC] Advertir algú de no fer (allò que hom li havia ordenat de fer).
contraordre
f. [LC] Ordre amb què es revoca una altra ordre.
contrapal
m. [HIG] En un pal d’un escut, d’una banda, etc., dividit transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.
contrapalat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta contrapals.
contraparet
f. [AQ] Paret que es construeix recolzada a una altra per tal de reforçar-la o per a no deixar passar la humitat.
contrapart
1 1 f. [LC] Part que s’oposa a una altra.
1 2 f. [MU] En mús., part alta amb relació a la baixa i recíprocament.
2 f. [IMF] Rèplica d’una composició de marqueteria d’una fusta en una altra que apareix invertida en la realització.
contrapartida
1 1 f. [ECT] [LC] Assentament que es fa per esmenar un error comès, en la comptabilitat per partida doble.
1 2 f. [ECT] Relació recíproca entre un càrrec i el seu abonament corresponent.
1 3 f. [ECT] Allò que contribueix a compensar els termes d’una negociació.
2 f. [LC] en contrapartida loc. adv. En compensació.
contrapàs
[pl. -assos]
m. [MU] [JE] Ball popular de caràcter solemne executat per un gran nombre de parelles.
contrapassa
f. [LC] [JE] Passa en direcció oposada a la passa que s’ha fet abans.
contrapassaire
m. i f. [JE] Persona que balla el contrapàs.
contrapassant
adj. [HIG] En heràld., que passen per l’escut en direccions oposades, s’aplica a dues figures d’animals.
contrapassar
1 v. tr. [LC] Algú, anar més enllà (de qui té al davant i avança en direcció oposada).
2 v. tr. [LC] Avantatjar, passar davant (a algú) en mèrit, en grossària, en qualitats.
contrapendent
m. [AGF] [LC] [GL] Pendent de sentit contrari al pendent natural del vessant. Terrassa en contrapendent.
contraperfil
m. [IMF] Motllura exactament igual a una altra, però a la inversa, de manera que les parts sortints de l’una corresponen a les parts entrants de l’altra.
contraperfilar
v. tr. [IMF] Entallar (una fusta) de manera que el seu perfil en buit es correspongui exactament amb el perfil de relleu de la fusta on ha d’ésser acoblada.
contraperna
f. [TRG] Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques.
contrapès
1 m. [LC] Pes que obra contra un altre, contra una força, per moderar-ne o neutralitzar-ne l’acció. Un parell de pedres faran de contrapès.
2 m. [LC] PER EXT. La teva opinió pot servir de contrapès i evitar que es llancin a aquesta empresa.
contrapesar
v. tr. [LC] Equilibrar amb un contrapès.
contrapetja
f. [AQ] Part vertical del graó, que correspon a la seva alçària.
contrapeu
m. [LC] [JE] Moviment cap a la dreta o l’esquerra quan hom ja havia iniciat un moviment en sentit contrari.
contrapicat
adj. [CO] pla contrapicat V. PLA1.
contrapilastra
f. [AQ] Sortint que es fa en el parament d’un mur a un costat i a l’altre d’una pilastra o d’una mitja columna del mateix mur.
contraplà
1 m. [JE] En cin., pla de dimensions iguals i simètricament oposat a l’anterior.
2 m. [IMI] Tap més alt de ventre o d’esquena que no de costat a costat.
contraplacar
v. tr. [IMF] Encolar a pressió (diverses fulloles, degudament capiculades i sempre en nombre imparell i a partir de tres), per tal d’obtenir un tauler, un plafó, etc., d’un gruix determinat.
contraplacat
m. [IMF] [AQ] Tauler elaborat contraplacant diverses fulloles, destinat a la fusteria i a la construcció de mobles.
contraplacatge
m. [IMF] Operació de contraplacar.
contraplegador
m. [IT] Mecanisme combinat amb el plegador de la selfactina que consisteix en una barreta o un filferro de tota la llargada de la màquina que, mentre actua el plegador, manté tibat el fil.
contrapolitja
f. [EI] Politja boja que és utilitzada per a guiar o tesar una corretja o un cable.
contraporta
f. [AQ] Segona porta, especialment la que es posa davant la porta d’entrada d’una habitació per a millor resguard del fred.
contraportada
f. [AF] [LC] Pàgina encarada a la portada d’un llibre, on generalment són consignades dades relatives a la col·lecció, a la sèrie de la qual aquesta forma part, etc.
contraposar
v. tr. i intr. pron. [LC] OPOSAR. En el discurs, va contraposar l’abundància dels països rics a la pobresa del Tercer Món. Dues formes de vida que es contraposen.
contraposició
1 f. [LC] Acció de contraposar o de contraposar-se; l’efecte.
2 f. [AR] En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d’aconseguir una diferenciació entre les figures, els plans o altres elements compositius.
contrapou
m. [MI] Pou dins d’una mina que comunica diferents nivells.
contrapresa
f. [SP] En certs esports de lluita, presa que executa un lluitador com a resposta a una presa o a un intent de presa de l’adversari.
contrapressió
f. [LC] Pressió que obra en direcció contrària a una altra pressió.
contraprestació
f. [DR] Per a cada part contractant, prestació amb què l’altra part correspon a la seva.
contraproduent
adj. [LC] Que emmena a una conseqüència contrària a la que hom intenta provar, a un resultat contrari al que hom persegueix.
contraprojecte
m. [LC] Projecte que es fa en oposició a un altre.
contrapropaganda
f. [CO] Contrainformació 2.
contraproposició
f. [LC] Proposició que es fa en oposició a una altra.
contraproposta
f. [LC] Proposta que es presenta com a alternativa a una altra.
contraprova
f. [LC] Segona prova, especialment la que es fa per verificar la primera.
contrapunt
1 1 m. [MU] Art de sobreposar en la polifonia dues o més melodies independents.
1 2 m. [MU] Curta tocada de flabiol que precedeix cadascuna de les dues sèries de punts llargs amb què finalitza la sardana.
2 m. [EI] Punta del capçal movible del torn.
contrapuntar-se
v. intr. pron. [LC] Dues persones, renyir, enemistar-se. Eren amics, però es contrapuntaren després d’una baralla accidental.
contrapuntejar
v. tr. [MU] Cantar de contrapunt.
contrapuntista
m. i f. [PR] [MU] Persona que conrea el contrapunt.
contrapuntístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent al contrapunt.
contrapunxó
1 m. [IMI] Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat.
2 m. [AF] Eina de tipògraf en forma de punxó que té gravades en relleu les parts interiors d’una lletra o un motiu, emprada per a marcar el punxó.
3 m. [IMI] Punxó per a copejar o reblar en un lloc on no pot entrar el martell.
contrapunxonar
v. tr. [EI] [IMI] Marcar amb el contrapunxó.
contraquerella
f. [DR] Querella del querellat contra el querellant.
contrareacció
f. [EL] RETROACCIÓ NEGATIVA.
contrarebut
m. [ECT] Rebut que es fa revocant-ne un altre d’anterior.
contrareforma
f. [RE] Moviment de l’Església catòlica sorgit al segle XVI com a reacció enfront de la reforma protestant.
contrareformista
1 adj. i m. i f. [LC] Contrari a una reforma.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Partidari de la Contrareforma.
contraregistre
m. [LC] [DR] Registre fet per comprovar-ne un altre.
contrarèplica
f. [LC] Resposta a una rèplica.
contrarequesta
f. [LC] [DR] Requesta del requerit contra el requeridor.
contrarestar
v. tr. [LC] [FIF] Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.), mitjançant una altra.
contrarevolució
f. [LC] [PO] [SO] Moviment polític destinat a obstaculitzar o a destruir els efectes d’un procés revolucionari anterior.
contrarevolucionari -ària
1 adj. [LC] [PO] [SO] Relatiu o pertanyent a la contrarevolució.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] Partidari de la contrarevolució.
contrari -ària
1 1 adj. [LC] Directament oposat. Ells anaven en direcció contrària a la nostra. La seva opinió és contrària a la del president.
1 2 adj. [LC] Oposat als interessos o als desitjos d’algú, perjudicial. Van fer un seguit d’accions contràries a la distribució dels productes. El vent avui ens és contrari.
1 3 m. i f. [LC] Els contraris, les contràries, al règim.
2 1 m. [LC] Cosa que s’oposa radicalment a una altra. Va succeir precisament el contrari del que ell havia pronosticat. L’un és tot el contrari de l’altre. Sempre fa el contrari d’allò que li manen.
2 2 [LC] dur la contrària Oposar-se sistemàticament.
2 3 [LC] al contrari loc. adv. CONTRÀRIAMENT. L’un germà és avar; l’altre, al contrari, més aviat és malgastador.
2 4 [LC] al contrari de loc. prep. Contràriament a. Tu mai no obeeixes; ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.
3 adj. [FS] [FL] En fil., que presenta la major diferència possible respecte a un altre element del mateix gènere. Termes, conceptes, contraris.
4 adj. [MU] En mús., que segueix una línia melòdica oposada a una altra, de manera que, quan l’una ascendeix, l’altra descendeix.
contràriament
adv. [LC] D’una manera contrària.
contrariar
1 1 v. tr. [LC] Oposar-se (a una intenció, a un propòsit, a un desig, etc.). Això contraria els meus projectes. Contrariar les inclinacions d’algú.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Contrariar els moviments de l’enemic.
2 tr. [LC] Oposar-se a les intencions, als desitjos, etc., (d’algú). Ell em contraria en tot.
contrariejar
v. tr. [LC] Contrariar 2.
contrarietat
1 f. [LC] [FS] Oposició de dues coses contràries. Contrarietat d’inclinacions, d’opinions, d’interessos.
2 f. [FS] Relació existent entre dues proposicions contràries.
3 f. [LC] Allò que s’oposa a les intencions, als propòsits, etc., d’algú. Qualsevol contrarietat l’exaspera. Això és una contrarietat que no esperàvem.
contrariós -osa
adj. [LC] ANT. Contrari, oposat.
contraroda
f. [TRA] Peça de fusta que va ajustada a la roda, per dins el buc de la nau, per reforçar aquella.
contraronda
f. [DE] Segona ronda per a una major vigilància.
contrarosca
f. [IMF] Rosca de sentit contrari al de la rosca normal.
contrasegell
m. [HIH] [LC] Segell addicional.
contrasegellar
v. tr. [HIH] [LC] Posar (en un document, en un plec, etc.), un segell addicional, un contrasegell.
contrasentit
1 m. [LC] Interpretació contrària al sentit natural o veritable.
2 m. [LC] Paraules contradictòries en elles mateixes o que contradiuen el sentit comú.
contrasenya
1 1 f. [LC] Senya que es dona a una persona perquè, en un moment donat, sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, etc., alguna cosa. Amb aquesta contrasenya que t’he donat, et deixaran entrar sense pagar.
1 2 f. [IN] Paraula o conjunt de paraules que donen accés a determinades actuacions en un procés informàtic.
2 f. [DE] Part final dels tocs de corneta o de trompeta reglamentaris, especial de cada regiment.
contrasignar
v. tr. [DR] [AD] Signar (un document) en addició a la signatura d’un altre per tal de testimoniar-ne l’autenticitat.
contrasignatura
f. [DR] [AD] Signatura de qui contrasigna un document.
contrast
1 1 m. [LC] Oposició, impediment.
1 2 [LC] fer contrast a una cosa [o posar contrast a una cosa] Tractar d’impedir-la.
2 1 m. [LC] Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que ressurt de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les. El cel, per contrast, semblava negre.
2 2 m. [AF] Relació entre els diversos tons o valors d’un color en el material gràfic.
2 3 m. [BB] Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
3 m. [FL] En un context qualsevol, conjunt de trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres realitzacions veïnes.
4 1 m. i f. [FIM] [PR] [NU] Persona que té l’ofici públic de contrastar les peces d’argenteria i joieria, les monedes, els pesos, les mesures.
4 2 m. [FIM] [NU] Marca en un objecte de metall noble que ha estat contrastat.
5 m. [FIN] En fís. nuclear, condició addicional sobre els potencials electroestàtic i vectorial.
contrastable
adj. [LC] Que pot ésser contrastat.
contrastació
f. [FIM] [NU] Acció de contrastar, de comparar, de comprovar; l’efecte. Contrastació de metalls.
contrastament
m. [LC] Acció de contrastar.
contrastar
1 v. tr. [LC] Disputar, cercar d’impedir. L’enemic ens contrastarà el pas.
2 1 tr. [FIM] [NU] Comprovar el pes i la llei (de l’argent, de les joies o de les monedes), comprovar l’exactitud (dels pesos i de les mesures).
2 2 tr. [FS] Comparar (una hipòtesi o una teoria científica) amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació.
3 1 intr. [LC] Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables. Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir. Dos colors que contrasten.
3 2 [LC] no contrastant loc. prep. Malgrat. En certs casos no s’aprecien símptomes d’insuficiència en cap glàndula i, no contrastant aquesta absència, la pertorbació nutritiva existeix.
3 3 [LC] no contrastant això loc. adv. Malgrat això.
contrastia
1 f. [FIM] [LC] Ofici de contrast.
2 f. [FIM] [LC] Oficina de contrast.
contrastiu -iva
1 adj. [FL] Que compara llengües i n’estudia les diferències. Lingüística contrastiva.
2 adj. [FL] Que permet establir oposicions significatives en una llengua. Tret contrastiu.
contrasubjecte
m. [MU] Contrapunt que executa la primera part d’una fuga musical, mentre la segona exposa la resposta.
contratall
m. [LC] Tall que es treu a la fulla d’una arma, d’una eina, etc., a la part oposada a la del tall.
contratalla
f. [AF] En el gravat a la talla dolça, burinades complementàries de reforçament estètic.
contratapa
f. [AF] Tapa posterior d’un llibre.
contratàs
m. [EI] [IMI] Martell emprat per a treballar els metalls col·locats damunt el tas.
contratemps
[inv.]
1 m. [LC] Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial.
2 m. [MU] En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d’un compàs.
contratenor
1 m. [MU] Veu d’home de registre molt agut, de tessitura equivalent a la de contralt.
2 m. [MU] [PR] Cantant que té la veu de contratenor.
3 m. [MU] En la polifonia antiga, veu que contrapunteja el tenor.
contratestimoniatge
m. [LC] Fet que contradiu el testimoniatge que s’hauria de donar.
contratip
m. [AF] Negatiu obtingut a partir d’un positiu que serveix per a obtenir moltes còpies positives sense fer malbé el negatiu original.
contratorta
f. [IMF] Gúbia torçada en el sentit de la llargada que té el toix a la cara còncava de l’eina.
contratrinxera
f. [DE] Trinxera auxiliar d’una altra de principal.
contraure
[LC] V. CONTREURE.
contravall
m. [DE] Vall auxiliar fet davant el vall principal.
contraval·lació
f. [DE] Vall o trinxera feta pels assetjants per cobrir-se de les sortides dels assetjats.
contravenció
f. [LC] Acció de contravenir; l’efecte.
contravenir
[quant a la flexió, com prevenir]
v. intr. [LC] Obrar en contra d’una llei, de les prescripcions d’un reglament, etc. Contravenir a una llei, a un pacte.
contravent
1 m. [AQ] Portella exterior cega d’una finestra vidrada.
2 m. [AQ] En arq., entre dos elements d’una estructura, tirants encreuats diagonalment per tal d’augmentar-ne la resistència al vent i als esforços laterals.
contraventor contraventora
m. i f. [LC] Persona que contravé.
contraverí
m. [LC] [MD] Antídot 1.
contravidriera
f. [AQ] Segona vidriera que es posa davant una vidriera per a millor resguard del fred, del vent, etc.
contraxapar
v. tr. [IMF] CONTRAPLACAR.
contraxapat
m. [IMF] CONTRAPLACAT.
contraxapatge
m. [IMF] CONTRAPLACATGE.
contraxifra
f. [LC] Clau per a desxifrar el que és escrit en xifra.
contreta
f. [LC] [AD] Obligació de pagar que es contreu, amb independència que els pagaments s’efectuïn a l’acte o durant l’exercici econòmic.
contreure
[quant a la flexió, com treure]
1 v. tr. [LC] [DR] Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure matrimoni. Contreure amistat amb algú. Llavors va ésser quan vaig contreure relacions amb ell. Havia contret obligacions envers els seus nebots. Contreure deutes.
2 1 tr. [LC] Adoptar, adquirir, (un mal costum, un vici), caure-hi. Contreure mals costums.
2 2 tr. [LC] Començar a patir (una malaltia).
3 1 tr. [LC] [MD] [FIF] Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos, mentre que la calor els dilata. Contreure un múscul.
3 2 intr. pron. [LC] [MD] Els músculs es contreuen per l’escurçament de llurs fibres.
4 tr. [LC] [FL] En gram., escurçar per omissió d’un o més sons. El català contreu l’article el amb la preposició per dient pel en lloc de per el.
contribució
1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de contribuir, concurs a una obra comuna.
2 f. [LC] [ECT] [DR] Part que cadascú aporta a una despesa comuna, especialment que cadascú paga per a les càrregues de l’Estat.
3 f. [ECT] Impost directe que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles. Contribució rústica. Contribució urbana.
contribuent
m. i f. [LC] [DR] Persona que paga contribucions.
contribuïdor -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que contribueix a una obra comuna.
contribuir
v. intr. [LC] [DR] Tenir part en una obra comuna, concórrer-hi. Ell contribuirà a l’empresa. Tot ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques. La humitat contribueix a fer malsà el clima. Han contribuït a la campanya amb un bon donatiu.
contributari contributària
m. i f. [DR] [LC] Persona que contribueix amb d’altres a la paga d’un tribut.
contributiu -iva
adj. [LC] [DR] Que contribueix.
contrició
f. [LC] [RE] Penediment del pecat, causat pel dolor d’haver ofès Déu. Fer acte de contrició.
contrincant
1 m. i f. [LC] Persona que forma part d’una trinca.
2 m. i f. [LC] Persona que pretén una cosa en competència amb altres.
contristar
v. tr. [LC] Adolorar profundament.
contrit -a
adj. [LC] [RE] Que té contrició. Contrit dels seus pecats. Un cor contrit.
contritament
adv. [LC] [RE] Amb contrició.
control
1 m. [LC] Acció de controlar.
2 m. [IN] [EI] Conjunt d’operacions per a modificar, iniciar o finalitzar el funcionament d’un sistema, d’un vehicle, d’una màquina, d’un procés industrial, etc. Control digital. Control numèric.
3 1 m. [ECT] control de canvis Conjunt de mesures per a limitar les variacions del tipus de canvi de la moneda.
3 2 [SO] control de naixements Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius, la legalització o el foment de l’avortament, i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.
3 3 [PO] control parlamentari Activitat del Parlament que té la finalitat de fiscalitzar les activitats del Govern.
3 4 [BI] [FIF] control per retroacció En biol., regulació de la resposta dins un sistema, com ara una molècula, una cèl·lula, un organisme o una població, que influeix damunt l’activitat o la productivitat d’aquest sistema.
3 5 [SO] control social Regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’uns valors ideològics i d’unes normes de comportament.
4 1 m. [LC] Mecanisme o dispositiu per a controlar i regular una acció.
4 2 [EL] control de to Circuit per a controlar i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència.
4 3 [EL] control de volum Dispositiu per a controlar i regular l’amplitud del senyal en un amplificador d’audiofreqüència.
5 1 m. [LC] [EI] Oficina on es fa la verificació d’alguna cosa.
5 2 m. [CO] En ràdio i en televisió, lloc on es reben els sons i les imatges procedents del locutori o estudi, es barregen els diversos senyals i es vigila la qualitat del programa que s’emet o s’enregistra.
5 3 m. [DE] Post de l’exèrcit, de la policia, etc., per a una operació de vigilància.
6 m. [FL] Relació de correferència entre el subjecte tàcit d’una oració subordinada no finita i un dels arguments de l’oració principal.
controlable
adj. [LC] Que pot ésser controlat.
controlador -a
1 adj. [LC] Que controla.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de controlar.
3 m. i f. [PR] controlador aeri Persona que regula l’enlairament i l’aterratge d’avions en un aeroport.
4 m. [IN] [EI] Part d’un sistema de control destinada a generar una acció desitjada o programada, amb el menor error possible.
controlar
1 v. tr. [LC] Verificar, sotmetre a un examen minuciós.
2 tr. [LC] Exercir una influència directiva o restrictiva (sobre quelcom).
controvèrsia
f. [LC] [RE] Discussió seguida entre dues o més persones sobre un punt de doctrina. Una controvèrsia religiosa, científica. Néixer una controvèrsia. Finir una controvèrsia.
controversista
m. i f. [LC] [RE] Persona que tracta sobre punts de controvèrsia.
controvertible
adj. [LC] [RE] Que pot ésser objecte de controvèrsia.
controvertir
v. intr. [LC] [RE] Sostenir una controvèrsia.
contubal
m. [TRA] Peça llarga de reforç del buc que va de proa a popa a la part interior del costellam i a l’altura de la cinta.
contumaç
1 adj. [LC] Indòcil, rebel, obstinat.
2 adj. [LC] [DR] Que no es presenta en judici quan hi és cridat.
contumàcia
1 f. [LC] Qualitat de contumaç.
2 f. [LC] Fet de no presentar-se algú en judici quan hi és cridat. Ésser condemnat en contumàcia.
contumaçment
adv. [LC] Obstinadament, amb contumàcia.
contumèlia
f. [LC] Injúria afrontosa, de fet o de paraula.
contumeliosament
adv. [LC] Amb contumèlia.
contundència
f. [LC] Qualitat de contundent.
contundent
1 adj. [LC] Que serveix per a donar cops, que causa una contusió. Ferida feta per un instrument contundent.
2 adj. [LC] Que produeix una gran impressió en l’ànim convencent-lo. Arguments contundents.
contundentment
adv. [LC] D’una manera contundent.
contús -usa
adj. [LC] Que presenta una contusió.
contusió
f. [LC] [MD] Lesió traumàtica que un xoc, un cop o una pressió produeix en els teixits vius sense haver-hi ruptura de pell.
contusionar
v. tr. [LC] [MD] Produir una contusió.
conulàrids
1 m. pl. [GLP] Grup extingit d’escifozous d’afinitats incertes, amb esquelet quitinós, de forma piramidal i dimensions mesurades en centímetres, que visqueren del cambrià al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
conurbació
f. [AQ] [SO] [LC] Aglomeració urbana formada per una ciutat i els seus afores o per poblacions veïnes reunides a causa de llur creixement.
conus
m. [BI] Con, especialment con retinal.
convalescència
1 f. [LC] [MD] Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia.
2 f. [LC] [MD] Període entre la cessació d’una malaltia i la completa restauració de la salut. Entrar en convalescència.
convalescent
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que està en convalescència.
convalidació
f. [LC] [AD] [PE] Acció de convalidar; l’efecte.
convalidar
v. tr. [LC] [AD] [PE] Donar validesa acadèmica en un país, en una institució, en una facultat, en una secció, (a estudis aprovats en un altre país, en una altra institució, etc.). Li han convalidat el títol de llicenciat en filologia que va obtenir a la Universitat d’Oxford.
conval·lària
f. [BOS] [AGA] Muguet 1.
convecció
1 f. [FIF] Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid per efecte del moviment d’aquest a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat.
2 f. [FIF] Procés consistent en la producció d’un corrent elèctric per mitjà del transport de càrregues per algun procediment especial, diferent de l’aplicació d’un camp elèctric.
convector
m. [AQ] Condicionador tèrmic que transmet la calor per convecció.
conveí conveïna
m. i f. [LC] Persona que, amb una altra, és veïna d’un mateix poble.
convèncer
[quant a la flexió, com vèncer]
1 v. tr. [LC] Emmenar amb arguments a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. Ja el convenceré que és veritat. El convencerem del seu tort. Convenç-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
2 intr. pron. [LC] Adquirir la certesa sobre una cosa. T’has convençut que és veritat?
convencible
adj. [LC] Que pot ésser convençut.
convenciment
m. [LC] Acció de convèncer o de convèncer-se; l’efecte.
convenció
1 f. [LC] Acció de convenir o concórrer.
2 1 f. [PO] Assemblea política extraordinària reunida per fer una constitució o modificar-la.
2 2 f. [PO] Assemblea política.
2 3 f. [LC] Reunió de persones d’una mateixa professió o de quadres d’una empresa per tractar afers professionals.
3 1 f. [LC] CONVINENÇA.
3 2 f. [LC] Costum, opinió, regla, etc., que és fruit d’un acord exprés o tàcit entre les persones. Les convencions socials faciliten la convivència. Fer una cosa per pura convenció.
3 3 f. [DR] Negoci jurídic bilateral.
convencional
1 1 adj. [LC] Establert per una convinença. Clàusula convencional.
1 2 adj. [LC] Que segueix els models tradicionals, les regles establertes, els principis acceptats, tocant a la tècnica, a la concepció, etc.
2 m. i f. [PO] Individu d’una convenció.
convencionalisme
1 m. [LC] Adherència a les convencions.
2 m. [LC] Qualitat de convencional.
convencionalment
adv. [LC] Per convenció, d’una manera convencional.
conveni
1 m. [LC] [DR] [AD] Acord entre dues o més parts, especialment acord de caràcter general que conté uns pactes en relació amb una matèria o una cosa determinada. Conveni internacional. Conveni judicial.
2 [ECT] [AD] [DR] conveni col·lectiu Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
convenible
adj. [LC] CONVENIENT.
conveniència
1 f. [LC] Fet de convenir alguna cosa a algú, utilitat. Ara veus la conveniència de fer el que et deia.
2 f. [LC] Allò que convé a algú, que li calia. Tothom cerca la seva conveniència.
convenient
adj. [LC] Que convé, que és útil i oportú.
convenientment
adv. [LC] D’una manera convenient. Convenientment abrigats.
convenir
[quant a la flexió, com prevenir]
1 1 v. intr. [LC] Anar bé amb allò que requereix l’estat, la situació, d’algú o d’alguna cosa. Això no convé a un home de la vostra posició. No li convé sortir de nits. Us convé casar el vostre fill. Més et convé callar.
1 2 v. intr. [LC] Anar bé amb el desig, el gust, d’algú.
1 3 v. intr. [LC] Ésser útil, a propòsit. Convé que li escriguis. El negoci que em proposeu no em convé.
1 4 [LC] si molt convé loc. adv. Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contrariaria allò que s’espera, es prepara, etc.
2 intr. [LC] Concórrer a un lloc. Convenir en judici. En aquella festa convenen i s’apleguen molts joves.
3 intr. [LC] Estar d’acord, ésser d’un mateix parer. Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra. Jo no convinc pas amb ell en aquesta qüestió. Convinc amb vós que m’he equivocat.
4 tr. [LC] [DR] Acordar 1. Què heu convingut? Hem convingut d’anar-hi tots dos.
convent
m. [LC] [RE] Casa oficialment destinada a la convivència dels membres d’una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut. Un convent de frares. Un convent de monges.
conventícola
f. [LC] Reunió clandestina.
conventual
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a un convent, que resideix en un convent. Església conventual.
conventualitat
f. [RE] [LC] Estat dels religiosos o de les religioses que viuen en un convent.
conventualment
adv. [RE] [LC] En comunitat en un convent.
convergència
1 1 f. [LC] [FIF] Acció de convergir. El punt de convergència de dues rectes, de totes les mirades.
1 2 f. [LC] [FIF] Tendència envers un mateix punt, qualitat de convergent. La convergència dels rajos lluminosos.
2 1 f. [FIF] Qualitat d’un feix de rajos que surten d’un punt o s’hi creuen.
2 2 f. [FIF] Raó inversa de la distància focal d’un sistema òptic.
3 f. [AN] Agrupació de parents de línia directa amb altres que no ho són sense tenir en compte la col·lateralitat.
convergent
adj. [LC] Que convergeix. Dos rajos convergents. Les mirades convergents de la gent. Una sèrie convergent.
convergir
1 1 v. intr. [LC] [MT] Dues rectes, dirigir-se envers un mateix punt. Els radis d’un cercle convergeixen envers el seu centre. Els rajos de llum, després de travessar la lent, convergeixen tots devers el focus d’aquesta.
1 2 v. intr. [LC] Diverses coses o diverses persones que procedeixen de llocs diferents, dirigir-se envers un mateix punt. Les dues manifestacions varen convergir a la plaça. Fer convergir els focs de les bateries.
1 3 v. intr. [LC] Diverses opinions, idees, accions, etc., dirigir-se envers una finalitat o un objectiu comuns. Tots els nostres treballs convergeixen vers el bé comú.
2 intr. [MT] En mat., una successió o una sèrie, tenir límit. Aquesta successió convergeix.
convers -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [RE] [ISL] Que s’ha convertit a una altra religió, especialment del judaisme o l’islam al cristianisme. Un jueu convers.
2 adj. [RE] En certs ordes religiosos, profés que no ha accedit o que no pot accedir a l’orde sagrat.
conversa
f. [LC] Acció de conversar. Tenir una conversa. Ficar-se a la conversa.
conversable
adj. [LC] Amb qui és agradable de conversar.
conversador -a
adj. i m. i f. [LC] Que conversa, amic de conversar. Un bon conversador.
conversar1
v. intr. [LC] Entretenir-se parlant. Varen estar conversant un parell d’hores. Li agrada de conversar una estona cada tarda.
conversar2
v. intr. [LC] Un cos de tropa, fer un canvi de front.
conversejar
v. intr. [LC] Donar conversa a algú.
conversió
1 f. [LC] [FS] Acció de convertir o de convertir-se; l’efecte. La conversió dels metalls en or. La conversió de la fècula en dextrina. La conversió de les rendes. Conversió d’una proposició. Conversió al cristianisme, a l’islamisme. La conversió de sant Pau.
2 f. [FIN] En fís. nuclear, transformació d’un element fèrtil en un de físsil.
3 f. [IN] En inform., transformació que deixa invariant el contingut d’informació. Conversió paral·lel-sèrie. Conversió analogicodigital.
4 f. [ECT] Obtenció de mitjans de pagament internacional amb una determinada moneda.
5 f. [DE] Canvi de front d’un cos de tropa.
6 f. [FL] Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical.
7 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a emprar la mateixa paraula a la fi de dues oracions o clàusules.
conversiu -iva
adj. [LC] Que produeix, que té el poder de fer, una conversió.
convertibilitat
1 f. [LC] Qualitat de convertible.
2 1 f. [ECT] Qualitat d’una moneda de poder-se canviar per mitjans de pagament internacionals.
2 2 f. [NU] Antigament, qualitat del paper moneda de poder-se canviar d’una manera total o parcial en or o plata.
convertible
1 adj. [LC] Que pot ésser convertit. L’argent no és convertible en or. Una proposició convertible.
2 adj. [NU] Susceptible de convertibilitat. Moneda convertible.
convertidor1 -a
adj. [LC] Que s’ha de convertir.
convertidor2 convertidora
1 m. i f. [RE] [LC] [PR] Persona que fa conversions religioses.
2 m. [ML] Aparell per a convertir en acer la fosa obtinguda a l’alt forn.
3 m. [IT] Màquina que romp o talla un feix de filaments sintètics en fibres de longitud prefixada.
4 m. [EE] Aparell, màquina o dispositiu elèctric destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
convertiment
m. [LC] [RE] Acció de convertir o de convertir-se.
convertir
1 1 v. tr. [LC] Canviar (una cosa) en una altra, transformar. Convertir una botiga en una escola. Convertir en or els altres metalls.
1 2 intr. pron. [LC] L’antic camí s’ha convertit en un barranc. L’amor es convertiria en odi.
2 1 tr. [LC] Invertir o transposar els termes (d’una cosa).
2 2 tr. [FL] [FS] En lòg., canviar (una proposició) en una altra de manera que el subjecte esdevingui predicat i el predicat, subjecte.
3 1 tr. [LC] Fer canviar (a algú) l’opinió, les idees, etc., en unes altres. A veure si el converteixes a les nostres idees.
3 2 tr. [LC] [RE] Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Convertí aquells gentils al cristianisme.
3 3 intr. pron. [RE] Abraçar una religió. Es va convertir al cristianisme.
3 4 tr. [LC] [RE] Tornar (algú) a la religió que havia deixat de practicar, en què havia deixat de creure. Convertir els pecadors.
convex -a
1 adj. [LC] Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta enfora. Un mirall convex i un altre còncau. Una lent convexa.
2 adj. [MT] En mat., que conté el segment comprès entre qualsevol parell de punts.
convexitat
1 f. [LC] Qualitat de convex.
2 f. [LC] Part convexa d’una cosa.
convicció
1 f. [LC] CONVENCIMENT. Portar la convicció a l’ànim d’algú. Parlar sense convicció.
2 [LC] tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc.
convicte -a
adj. [LC] [DR] Culpable d’un delicte provat, encara que no hagi estat confessat.
convictor
m. [RE] El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre.
convidador -a
1 adj. [LC] Que convida.
2 m. i f. [LC] Persona encarregada de convidar a un acte o cerimònia.
convidar
1 v. tr. [LC] [HO] Pregar (algú) d’acudir a un lloc, especialment de prendre part en un àpat, en una festa, etc. He convidat els oncles a la casa de la platja. No vaig anar al casament perquè no em van convidar.
2 v. tr. [LC] Pregar (algú) de voler fer alguna cosa. L’han convidat a presidir la sessió inaugural. El vam convidar a explicar-se.
convidat convidada
m. i f. [LC] [HO] Persona que ha estat convidada, que ha rebut un convit o una invitació.
convilatà convilatana
m. i f. [LC] Persona que és de la mateixa vila que una altra.
convincent
adj. [LC] Que convenç. Un argument, una raó, convincent.
convincentment
adv. [LC] D’una manera convincent.
convinença
1 f. [LC] Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
2 f. [LC] El mateix acord conclòs.
convinent
adj. [LC] Que convé amb un altre o amb altres alguna cosa o en alguna cosa.
convingut -uda
adj. [LC] Establert per l’ús, per convenció. Un llenguatge convingut. Formes, colors, convinguts.
convit
1 m. [LC] [HO] Acció de convidar.
2 m. [LC] [HO] Acte, especialment àpat, a què hom és convidat.
conviure
[quant a la flexió, com viure]
v. intr. [LC] Viure plegats.
convivència
f. [LC] Acció de conviure.
convivent
m. i f. [LC] Persona que conviu amb unes altres, considerada amb relació a aquestes.
convocació
f. [LC] Acció de convocar.
convocador -a
adj. i m. i f. [LC] Que convoca.
convocar
1 1 v. tr. [LC] Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a unes proves, etc. Convocar els membres d’una assemblea. Els aspirants a aquesta plaça han estat convocats dijous.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. L’assemblea serà convocada el 4 de desembre.
2 tr. [LC] Anunciar la celebració (de proves, d’oposicions, d’exàmens), la concessió (d’un premi), etc. El concurs de cant serà convocat per tercera vegada. Han convocat les oposicions per a professors.
convocatori -òria
1 adj. [LC] Que serveix per a convocar.
2 f. [LC] [AD] Escrit amb què es convoca. Convocatòria d’eleccions. Convocatòria de reunió.
convolució
f. [BO] En bot., enrotllament longitudinal.
convolut -a
adj. [BO] En bot., enrotllat o de parts enrotllades a manera de corn. Prefoliació convoluta.
convolvulàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, entre les quals predominen les espècies enfiladisses, amb les fulles simples i les flors simpètales, de corol·la en forma d’embut o campana, esteses per tot el món, com les corretjoles, les meravelles o la moniatera.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
convuls -a
adj. [LC] [MD] Afectat per una convulsió.
convulsar
v. tr. [LC] [MD] Produir convulsions (en algú o en alguna cosa).
convulsible
adj. [LC] [MD] Susceptible d’ésser afectat per una convulsió.
convulsió
1 f. [LC] [MD] Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics, que determina moviments irregulars.
2 f. [LC] PER EXT. Convulsions polítiques.
convulsiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la convulsió. Moviments convulsius.
2 adj. [LC] [MD] Que causa convulsions. Tos convulsiva.
convulsivament
adv. [LC] [MD] Amb convulsions. Reia convulsivament.
conxa
f. [ED] [LC] Cobertor de llit que serveix d’adorn i d’abric.
conxar
v. tr. [LC] Filar els caps (d’una corda que comença a desfilar-se).
conxorxa
f. [LC] Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú.
conxorxar-se
v. intr. pron. [LC] Fer conxorxa.
cony
1 m. [LC] VULG. Vulva 1.
2 interj. [LC] VULG. Exclamació usada per a expressar enuig, admiració, entusiasme, etc.
3 m. [LC] VULG. cony de Qualificació despectiva donada a una persona o a una cosa. És un cony d’examen!
conya
1 f. [LC] POP. BROMA3. Fas conya o m’ho dius de veritat? Sempre estàs de conya, tu.
2 [LC] POP. ésser de conya Ésser fantàstic, molt bo.
3 [LC] POP. de conya loc. adv. Molt bé. Aquest noi balla de conya.
conyac
1 m. [LC] [HO] Aiguardent de vi blanc elaborat a la regió francesa de Cognac, que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en botes.
2 m. [LC] [HO] BRANDI.
cooficial
adj. [LC] [AD] [FL] Que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals, s’aplica especialment a llengües en un mateix territori.
cooficialitat
f. [LC] [AD] [FL] Qualitat de cooficial.
cooperació
1 f. [LC] [AD] Acció de cooperar; l’efecte.
2 f. [LC] Acció col·lectiva que persegueix un benefici comú.
cooperador cooperadora
m. i f. [LC] Persona que coopera.
cooperar
v. intr. [LC] Prendre part amb altres en una obra feta en comú. Cooperar a una empresa.
cooperatiu -iva
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cooperació.
1 2 adj. [LC] Que coopera.
2 f. [ECT] [DR] Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis. Cooperativa de consum. Cooperativa de treball. Cooperativa de crèdit.
cooperativisme
m. [ECT] [DR] Moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives.
cooperativista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al cooperativisme.
2 adj. i m. i f. [ECT] Partidari del cooperativisme.
3 m. i f. [ECT] Membre d’una cooperativa.
coopositor coopositora
m. i f. [LC] Persona que concorre amb altres a les oposicions a una càtedra, a un càrrec, etc.
cooptació
f. [LC] Acció de cooptar.
cooptar
v. tr. [LC] Admetre (algú) a formar part d’una corporació.
coordenada
1 f. [LC] [MT] Magnitud que, juntament amb d’altres, determina la posició d’un element espacial. Traçats en un pla dos eixos concurrents en un punt O, si des d’un punt qualsevol P d’aquest pla tracem una paral·lela a l’un dels eixos fins a trobar l’altre en un punt que anomenarem A, els segments OA, abscissa, i AP, ordenada, són les coordenades cartesianes del punt P. Coordenades ortogonals, obliqües. Coordenades polars. Coordenades geogràfiques.
2 [MT] coordenades bilineals Coordenades en què la posició de cada punt ve determinada per les seves distàncies a dos focus.
3 [LC] [MT] coordenades rectangulars Coordenades els eixos de les quals són perpendiculars entre ells.
4 [FIF] coordenades tricromàtiques Quocient de cadascun dels tres components tricromàtics d’una llum qualsevol per llur suma.
coordinació
1 1 f. [LC] Acció de coordinar; l’efecte.
1 2 f. [LC] Manera d’estar coordinat.
2 f. [FL] Relació que s’estableix entre dos o més elements independents i sintàcticament equivalents per mitjà d’una conjunció que serveix de nexe.
3 f. [QU] Formació d’un enllaç químic entre un element, ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfila.
coordinadament
adv. [LC] Amb coordinació.
coordinador -a
adj. i m. i f. [LC] Que coordina.
coordinament
m. [LC] Coordinació 1 1.
coordinant
adj. [FL] Que uneix elements per coordinació.
coordinar
1 1 v. tr. [LC] Posar en ordre amb l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.
1 2 v. tr. [LC] Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços. No sap coordinar les seves idees.
2 1 tr. [QU] En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d’un ió metàl·lic central amb lligands.
2 2 intr. pron. [QU] Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L’ió coure (II) es coordina amb l’amoníac.
coordinat -ada
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la coordinació.
2 adj. [FL] Que presenta una relació de coordinació amb un altre element sintàctic. Oracions coordinades.
coordinatiu -iva
adj. [LC] Que coordina.
coordinatògraf
m. [GG] Aparell per a donar automàticament les coordenades geogràfiques, emprat en cartografia.
coordinatori -òria
adj. [LC] COORDINATIU.
cop1
1 1 m. [LC] Encontre violent, brusc, d’un cos contra un altre. Em va donar un cop a l’esquena. Vaig rebre un cop al cap. Em vaig donar un cop al braç, contra la paret. Del cop va restar sense sentits. Errar el cop. Parar el cop. Em va donar un cop amb una barra, amb una canya, amb el colze. Cop de martell, de maça, de bastó. Cop de cap, de peu, de colze. M’he donat un cop de cap a la paret. Fer entrar un tascó a cops de martell.
1 2 m. [SP] Acció de colpejar la pilota amb la raqueta, la pala, etc.; l’efecte.
1 3 [LC] cop de gràcia a) Cop mortal que es dona a un ésser viu ferit perquè no sofreixi més.
1 3 [LC] cop de gràcia b) Allò que acaba de fer perdre algú o alguna cosa.
1 4 [LC] cop de revés Revés¹ 1 3.
1 5 [LC] donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment.
2 1 m. [LC] cop baix Mala passada, acció malintencionada o indigna contra algú.
2 2 [LC] a cop calent loc. adv. A l’acte, sense perdre temps.
2 3 [LC] a cop segur loc. adv. Immancablement.
2 4 [LC] de cop loc. adv. Sense pensar-s’hi, bruscament, sobtadament.
2 5 [LC] de cop i resposta [o de cop i volta, o de cop sobte] loc. adv. DE COP.
3 1 m. [LC] Acció sobtada exercida per un element natural.
3 2 [LC] cop de mar Onada forta.
3 3 [LC] cop de vent [o cop d’aire] VENTADA. Un cop d’aire es va endur totes les fulles.
4 1 m. [LC] [MD] cop d’aire Estat morbós produït per un corrent d’aire, per l’aire massa fred. No es pot moure, té un cop d’aire a l’esquena.
4 2 [MD] cop de calor Síndrome que apareix generalment en individus que fan exercicis físics pesats, vestits inadequadament, en ambients molt calorosos.
4 3 [MD] cop de sang [o de cop de sangs] Apoplexia, erupció, inflamació de la pell, que popularment s’atribueix a una afluència sobtada de la sang.
4 4 [LC] [MD] cop de sol Insolació 2.
5 1 m. [LC] Moviment repetit que s’imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a una peça de vestir. Amb quatre cops de tisores ho talles, això. Amb un cop de pedal hi ets. Un cop de llima, de pinzell, de raspall.
5 2 [LC] cop d’ala Cop donat amb l’ala, batement d’ala. L’ocell va travessar la fondalada amb un cop d’ala.
5 3 [MU] cop d’arc [o cop d’arquet] Atac i moviment de l’arc en la tècnica dels cordòfons.
5 4 m. [MU] Moviment de percussió que s’aplica, d’una manera breu i ràpida, a certs instruments per fer-los sonar. Cop de timbal.
6 1 m. [LC] cop d’ull a) Esguard ràpid. Donar un cop d’ull a un llibre. Al primer cop d’ull.
6 1 [LC] cop d’ull b) Aspecte 1. Oferir una cosa un cop d’ull agradable.
6 2 [LC] cop de cap Resolució brusca, irreflexiva. No et sé dir per què ho vaig fer: va ésser un cop de cap.
6 3 [LC] donar un cop de mà a algú Portar-li momentàniament ajut. Si em dones un cop de mà, acabaré abans aquesta feina.
6 4 [LC] fer un cop de cap Prendre una determinació, decidir-se.
6 5 [LC] tenir cop d’ull Veure-hi just, discernir amb promptitud.
7 1 m. [LC] Senyal produït en un cos pel contacte brusc d’un altre objecte. Després de l’accident, tenia la cara plena de cops. Has comprat unes pomes totes plenes de cops.
7 2 [GL] cop de cullera Osca còncava en un vessant en forma de conquilla, ocasionada per esllavissament, la qual es va eixamplant per erosió.
8 1 m. [LC] Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Presentar-se a casa seva sense avisar-los va ser un cop genial.
8 2 [LC] [PO] cop d’estat Acció de prendre violentament el poder polític d’un país un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades.
8 3 [LC] cop de mà Acte ràpid, atrevit, etc., per a la consecució de quelcom.
8 4 [LC] cop de teatre Acció, resolució, d’efecte, inesperada.
8 5 [LC] fer cop [o donar el cop] Algú, causar, en aparèixer, un gran efecte, fer impressió.
9 1 m. [LC] Infortuni, desgràcia, que afecta algú greument. Aquesta mort ha estat un cop per a ell.
9 2 m. [LC] POP. Robatori, atracament. Els atracadors preparaven un gran cop.
10 1 m. [LC] Quantitat considerable.
10 2 [LC] a cop de loc. prep. Emprant insistentment, abundantment, (un mitjà). A cop de plors aconsegueix tot el que vol. Arranjar un afer a cop de diners.
10 3 [LC] cop de Expressió que denota una acció reiterada. Ell cop de demanar-ho; però no li ho concediran pas. Vam trobar la porta tancada, i nosaltres cop de trucar. Cop de crits.
11 m. [LC] VEGADA. He estat dos cops a casa seva i mai no l’he trobat. Molts cops t’equivocaràs.
12 m. [IT] En un teler, bobina on es pleguen els multifilaments i els multifilaments texturats.
cop2
1 m. [IT] CERRO.
2 m. [LC] [ME] Floc de neu.
3 m. [FIM] Mesura de capacitat per a grans o per a fruita.
4 m. [AGP] Part de la majoria dels arts d’encerclament i de ròssec, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.
copa
1 1 f. [LC] [ED] Vas de beure amb peu. Una copa de cristall. Una copa d’argent. Omplir una copa. Buidar una copa.
1 2 f. [LC] [HO] Líquid que cap en una copa. Beure una copa de vi.
2 1 f. [LC] [SP] Trofeu en forma de copa ornamental, generalment fet d’un metall noble, que s’atorga al vencedor d’una competició o d’un concurs.
2 2 f. [LC] [SP] Competició el trofeu de la qual és una copa.
3 1 f. pl. [LC] [JE] Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades copes. Un tres de copes. Són atots copes.
3 2 f. [LC] [JE] Carta d’aquest coll. Tinc una copa i tres espases.
4 1 f. [LC] [ED] Part del barret en què entra el cap. Un barret de copa alta.
4 2 f. [ED] Braser de figura de copa, amb anses, de coure, de llautó, de terrissa, etc.
4 3 f. [ED] Platet de balança.
4 4 f. [MD] Ròtula 1.
4 5 f. [DE] Genollera 1 1.
4 6 f. [DE] Part central, hemisfèrica, de l’escut de guerra o broquer.
5 f. [ZOI] copa de Neptú Esponja de la classe de les demosponges, de grans dimensions, en forma de copa o de calze (Poterion neptuni).
copada1
f. [LC] Fet d’emportar-se tots els llocs en una elecció, en una competició, etc.
copada2
f. [IMF] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, que té la superfície inferior i el tall en forma convexa i serveix per a fer motllures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle.
copagorja
f. [DE] DAGA.
copaiba
f. [MD] [QU] [BOS] Oleoresina aromàtica que s’extreu de diversos arbres tropicals, sobretot dels copaiers sud-americans, emprada en la manufactura de vernissos i de paper fotogràfic i en medicina.
copaier
m. [BOS] Arbre del gènere Copaifera, de la família de les cesalpiniàcies, de distribució tropical, del qual s’obté la majoria de la copaiba i diverses menes de copals.
copal
m. [IQ] [BOS] [QU] Resina sòlida, groguenca o incolora, que s’extreu de diferents arbres tropicals, com ara els agatis, els copaiers o el curbaril, o bé s’obté en forma fòssil o semifòssil, usada principalment en la manufactura de vernissos, de linòleum i com a substitut de l’ambre.
copalta
m. [LC] [ED] BARRET DE COPA.
copar
1 v. tr. [DE] Envoltar (una força enemiga) tallant-li la retirada.
2 tr. [LC] [JE] En un joc d’atzar, un jugador, fer una aposta equivalent a tot el diner de què respon (la banca).
3 tr. [LC] Emportar-se (tots els llocs) en una elecció, en una competició, etc.
coparticipació
f. [LC] Fet de participar amb un altre en una cosa.
coparticipant
m. i f. [LC] Persona que té participació amb una altra en una cosa.
copat -ada
adj. [LC] Que queda clos per acostament de les parts exteriors. Enciam copat.
copatró copatrona
m. i f. [LC] COMPATRÓ, COMPATRONA.
copblau
m. [LC] HEMATOMA.
copejador -a
adj. [LC] Que copeja.
copejament
m. [LC] Acció de copejar.
copejar
v. tr. [LC] Donar cops (a algú o a alguna cosa).
copel·la
f. [IMI] [ML] [QU] Vas en forma cònica truncada de parets poroses fetes de cendra d’ossos calcinats, que serveix per a assajar i depurar l’or i l’argent.
copel·lació
f. [ML] [QU] Acció de copel·lar.
copel·lar
v. tr. [ML] [QU] Depurar (or, argent) en una copel·la.
copeo
m. [JE] [MU] [AN] Ball popular mallorquí de parella, de ritme ternari i de moviment viu.
copèpodes
1 m. pl. [ZOI] Grup de crustacis de petites dimensions, amb la coberta del cos exclusivament quitinosa, components importants del plàncton animal.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
coper1
m. [HIH] [PR] [LC] A la Corona catalanoaragonesa, durant l’edat mitjana, oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial.
coper2
m. [HIH] [PR] Antic oficial encarregat de mesurar amb el cop.
copera
f. [LC] [ED] Lloc on es guarden les copes.
copernicà -ana
1 adj. [LC] [FIA] [HIH] [FS] Relatiu o pertanyent a l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic o a les seves teories.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] [FIA] Partidari del sistema copernicà.
còpia
1 1 f. [LC] Abundància 1. Hi ha còpia de formigues, en aquesta època.
1 2 [LC] a còpia de loc. prep. Emprant insistentment, llargament, un mitjà. Va guanyar a còpia de diners. A còpia de repetir-ho, s’oblida que no és veritat.
2 1 f. [LC] [BB] [AR] Reproducció del text d’un escrit, d’una obra original, per imitació. Una còpia exacta, fidel, literal. Fer una còpia d’un document, d’una acta. Una còpia de La Gioconda. Prendre còpia d’una cosa. Còpia d’impremta.
2 2 f. [LC] PER EXT. Aquesta noia és la còpia de sa germana gran.
2 3 [LC] còpia neta Còpia sense raspats, afegitons, etc.
3 f. [JE] [LC] [CO] En fot., en cin., etc., exemplar positiu obtingut a partir d’un negatiu.
4 1 f. [IN] En inform., resultat d’escriure dades a partir d’un original, que roman intacte, sense canviar-ne la representació.
4 2 [IN] còpia de seguretat Informació que ha estat servada i que permet restituir l’original en cas necessari.
4 3 [CO] [IN] [BB] còpia impresa Impressió sobre paper dels resultats d’un procés.
copiador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que copia.
2 m. [ECO] LLIBRE COPIADOR.
3 f. [EI] [AF] Màquina de copiar.
copiar
1 v. tr. [LC] Reproduir el text (d’un escrit). Copiar un manuscrit, un document, una acta, una carta. Copiar música.
2 1 tr. [LC] Reproduir (quelcom) per imitació. Un artista que copia la natura. Copiar una pintura, una estàtua.
2 2 tr. [LC] Imitar servilment. He trobat dos fragments en què aquest compositor copia Wagner.
2 3 tr. [LC] Tractar d’assemblar-se (a algú) imitant-ne les maneres, el llenguatge, etc. Sempre el blasmes, però després el copies en tot.
copilot
m. i f. [SP] [TRG] [PR] Pilot que assisteix el primer pilot.
copió
m. [JE] Còpia positiva d’una filmació cinematogràfica a partir de la qual se sol muntar la còpia de treball.
copiós -osa
adj. [LC] En gran còpia, abundós. Un àpat copiós.
copiosament
adv. [LC] D’una manera copiosa. Menjar, beure, copiosament.
copisplet
m. [IT] En la màquina de filar selfactina, plantilla del mecanisme de formació de la fusada.
copista
1 m. i f. [FLL] [PR] [LC] Persona que es dedica a copiar escrits d’altri, documents, música. Això és una falta del copista.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que copia l’obra d’un artista.
copisteria
f. [AF] Establiment especialitzat en la realització de còpies d’escrits, d’imatges, etc., per procediments reprogràfics.
coplanar
adj. [MT] COPLANARI.
coplanari -ària
adj. [MT] Situat en un mateix pla. Dues rectes coplanàries. Polígons coplanaris.
cople
m. [BOS] [LC] [AGF] POLLANCRE.
copó
m. [LC] [RE] Vas de metall valuós en figura d’una copa per a guardar-hi les hòsties consagrades.
copolímer
m. [QU] [IQ] Substància produïda per copolimerització.
copolimerització
f. [QU] [IQ] Acció de copolimeritzar.
copolimeritzar
v. tr. [QU] [IQ] Polimeritzar (dos monòmers diferents o més).
copr-
[LC] [MD] V. COPRO-.
copra
f. [IMI] Carn del coco assecada.
coprecipitació
f. [QU] En quím., precipitació parcial d’una segona sal induïda per la precipitació d’una primera, que és l’única de les dues que ha ultrapassat el límit de la seva solubilitat.
copríncep coprincesa
m. i f. [AD] [PR] Persona que copresideix el Principat d’Andorra. Copríncep episcopal, copríncep francès.
coprincipat
m. [AD] Règim polític actual d’Andorra, presidit per dos coprínceps que comparteixen el poder i la representació de l’estat d’una manera indivisa.
copró
m. [LC] RABADA.
copro- [o copr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kópros, ‘excrement’. Ex.: copròfag, copròlit, coprocultiu, copragog.
coprobi -òbia
adj. [ZOA] Que viu als excrements, s’aplica especialment als insectes que viuen o ponen als excrements.
coprocultiu
m. [BI] Mètode bacteriològic consistent en el cultiu de matèria fecal en un medi adequat per tal d’isolar i d’identificar soques microbianes.
coproducció
f. [JE] Producció cinematogràfica realitzada amb la col·laboració de diversos productors de diferents països.
coproductor -a
adj. i m. i f. [LC] Que coprodueix.
coproduir
v. tr. [LC] Produir juntament amb un altre o amb altres.
copròfag -a
adj. [ZOA] Que s’alimenta d’excrements.
copròfil -a
adj. [EG] Que viu en els excrements, que intervé en llur descomposició i que els usa principalment com a recurs alimentari per a ell o per a la seva descendència. Organisme copròfil.
copròlit
m. [GLP] [GL] Excrement de vertebrat trobat en estat fòssil.
coprologia
f. [LC] [ZOA] Estudi dels excrements dels humans i dels altres éssers vius.
copromania
f. [PS] Obsessió per les matèries fecals i l’orina.
copropietari copropietària
m. i f. [LC] [ECT] Persona que té en comú amb unes altres una mateixa propietat.
copropietat
f. [LC] [ECT] Propietat en comú d’un bé indivís entre dues o més persones.
copsable
adj. [LC] Que pot ésser copsat.
copsadora
f. [IT] Màquina formadora del cerro, per enrotllament del fil sobre ell mateix.
copsar
1 v. tr. [LC] Agafar, atrapar, al vol. Copsar la pilota. Copsar una papallona.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Copsar un càrrec. Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.
copte copta
1 1 m. i f. [LC] [RE] [AN] Membre de l’Església cristiana d’Egipte.
1 2 m. i f. [LC] [AN] A l’alta edat mitjana, habitant d’Egipte.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als coptes o a llur religió. Església copta. Art copte.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua semítica, avui extingida, derivada de l’antic egipci i conservada com a idioma litúrgic.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al copte. Alfabet copte.
còpula
1 1 f. [FL] Element lingüístic que uneix l’atribut i el subjecte.
1 2 f. [FL] Element lingüístic que uneix dos elements independents i sintàcticament equivalents el significat dels quals se suma.
2 1 f. [LC] [ZOA] [MD] COIT.
2 2 f. [MD] Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’oòcit.
copulable
m. [QU] Amina aromàtica o fenol capaç de reaccionar amb una sal de diazoni per a formar un azocompost.
copulació
1 f. [LC] [MD] Acció de copular.
2 f. [QU] En quím., reacció d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica o un fenol per a donar un azoderivat.
copulador -a
adj. [LC] [ZOA] Que serveix per a la copulació.
copular
1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer unir sexualment.
1 2 intr. [LC] [ZOA] [MD] Unir-se sexualment. Ella copulà amb ell.
2 intr. [QU] En quím., fer una reacció de copulació.
copulatiu -iva
1 adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la copulació.
2 1 adj. [LC] [FL] Que funciona com a còpula. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.
2 2 adj. [FL] Que conté una còpula. Oració copulativa.
copulativament
adv. [LC] JUNTAMENT.
copura
f. [IT] Aigua o matèria no colorant que s’afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració.
copyright
[angl.]
m. [DR] [CO] [ECT] Dret de reproducció subjecte a la propietat intel·lectual.
coqueria
f. [LC] [IQ] Indústria destinada a la producció de carbó de coc.
coquessa
f. [LC] [HO] [PR] Cuinera que es lloga per a fer àpats en dies de festa major, d’un sant, etc.
coqueta
1 f. [LC] Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta.
2 adj. [LC] Aquella noia és molt coqueta.
coquetament
adv. [LC] Amb coqueteria.
coqueteig
m. [LC] Acció de coquetejar.
coquetejar
v. intr. [LC] Fer coqueteries.
coqueteria
1 f. [LC] Qualitat de coqueta.
2 f. [LC] Acte, afalac, etc., propi d’una coqueta.
coquí -ina
1 adj. [LC] Gasiu, avar.
2 adj. [LC] Covard, traïdor.
coquineria
1 f. [LC] Qualitat de coquí.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona coquina.
coquinesa
f. [LC] COQUINERIA.
coquització
f. [QU] [IQ] Destil·lació seca del carbó bituminós per a convertir-lo en carbó de coc.
cor1
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan muscular situat en la cavitat toràcica que, contraient-se rítmicament, és l’agent principal de la circulació de la sang. Els batecs del cor. Palpitacions de cor. La sang que aflueix al cor.
1 2 m. [LC] PER EXT. Batre o bategar el cor a algú d’emoció. Sagnar el cor a algú. Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós.
2 1 m. [LC] El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l’alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar, una pena, el cor. Tenir el cor al treball.
2 2 [LC] anar amb el cor a la mà [o tenir el cor a la mà] Comportar-se sense dissimulació.
2 3 [LC] arribar al cor Commoure, emocionar, vivament.
2 4 [LC] de cor loc. adv. SINCERAMENT. Sempre ha estat catòlic de cor.
2 5 [LC] de cor a pensa loc. adv. Per impuls del cor. Obrar de cor a pensa.
2 6 [LC] dir el cor una cosa Tenir el pressentiment d’una cosa. El cor em diu que vindran, que plourà.
2 7 [LC] donar-se mal cor Afligir-se, tenir ànsia.
2 8 [LC] ésser tot cor Ésser molt sensible.
2 9 [LC] portar el cor a la boca [o tenir el cor a la boca] Ésser sincer, obert.
2 10 [LC] posar-se en cor de fer una cosa Proposar-se de fer-la.
2 11 [LC] sortir una cosa del cor Ésser feta amb sinceritat.
2 12 [LC] tenir en cor de fer una cosa Desitjar fer-la.
3 1 m. [LC] El cor considerat com a seu de l’afecció, especialment de l’amor, de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. El cor d’una mare. Guanyar el cor d’algú. El sagrat cor de Jesús. Posseir el cor d’un home, d’una dona. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, inhumà, de bronze. La pau del cor.
3 2 [LC] cor de pedra [o cor empedreït, o cor sec] Cor insensible.
3 3 [LC] cor què vols, cor què desitges [o a cor què vols, cor què desitges] Amb la satisfacció total dels desitjos.
3 4 [LC] de mal cor loc. adv. DE MALA GANA.
3 5 [LC] de tot cor [o de cor, o de bon cor] loc. adv. Ben de grat.
3 6 [LC] per cor de loc. prep. Amb la intenció de.
3 7 [LC] tenir el cor moll Ésser de caràcter molt compassiu.
4 1 m. [LC] El cor considerat com a seu de la força d’ànima, coratge. No tenir cor de fer una cosa. Un cor de lleó. Un cor de gallina. El vi bo dona bon cor.
4 2 [LC] de cor loc. adv. DE MEMÒRIA. Aprendre, saber, de cor.
4 3 [LC] fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat.
4 4 [LC] veure’s amb cor de fer una cosa Veure-se’n capaç.
5 m. [LC] Pit, com a receptacle del cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
6 1 m. [LC] [HIG] Representació convencional d’un cor.
6 2 m. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixats cors vermells.
6 3 m. [JE] Carta d’aquest coll.
7 1 m. [IT] Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament per transformar un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines tèxtils per a transmetre moviment al mecanisme de plegament del fil.
7 2 [ZOI] cor de bou Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla cordiforme amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i dues valves iguals (Isocardia cor).
7 3 [BOS] [AGA] cor de Maria Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies, de flors vermelloses o rosades, en forma de cor i disposades en raïms penjants, originària de l’Àsia oriental i cultivada als jardins (Dicentra spectabilis).
7 4 [OP] cor de via Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
8 1 m. [LC] Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d’una fruita. Bigues de cor de roure. El cor de la mola. El cor d’una ciutat, d’una contrada. El cor d’una qüestió. El cor de l’hivern.
8 2 m. [BO] [IMF] [AGF] DURAMEN.
9 m. [HIG] Abisme 6.
cor2
1 1 m. [FLL] [JE] En el teatre grec, conjunt d’actors que actuava com una unitat, o com a espectadors, o bé comentant l’acció.
1 2 m. [FLL] Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
2 1 m. [LC] [MU] Conjunt de persones que canten plegades.
2 2 m. [LC] [MU] Part d’una composició destinada a ésser cantada per un cor.
2 3 m. [LC] [AQ] [RE] [AR] Part d’una església destinada a la comunitat religiosa que resa o canta l’ofici diví. El cor de la catedral.
3 m. [LC] [RE] En angelologia tradicional cristiana, ordre o grau dels àngels, dels tres que constitueixen una jerarquia.
cor-
[LC] V. CON-.
-cor -cora
[LC] Forma sufixada del mot gr. khorêin, ‘escampar’. Ex.: antropocor, mirmecocora.
cora
f. [HIH] [ISL] Circumscripció administrativa d’al-Àndalus sota la dependència d’un governador o valí que inicialment corresponia a la divisió episcopal visigoda.
coràcids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells tropicals o subtropicals, de l’ordre dels coraciformes, de plomatge blavós, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el gaig blau.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
coraciformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells tropicals i subtropicals, de colors vius, amb les ales i la cua curta i el bec llarg i fort, que comprèn nou famílies, quatre de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
coracoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’apòfisi coracoide.
coracoide
1 adj. [MD] [ZOA] Corbat com el bec d’un corb.
2 m. [ZOA] [MD] OS CORACOIDE.
3 f. [ZOA] [MD] APÒFISI CORACOIDE.