cronohistòric -a
adj. [LC] [HIH] [BB] Relatiu o pertanyent a la cronohistòria.
cronòleg cronòloga
m. i f. [LC] [PR] [BB] CRONOLOGISTA.
cronologia
1 1 f. [LC] [HIH] [GL] [BB] Ciència que té per objecte d’establir les dates i les durades dels esdeveniments històrics i geològics.
1 2 f. [HIH] [FIA] [BB] Tractat per a la reducció dels diversos calendaris a la cronologia actual.
2 f. [LC] [BB] Sèrie ordenada temporalment dels esdeveniments relatius a un succés o fenomen.
cronològic -a
1 adj. [LC] [BB] Relatiu o pertanyent a la cronologia.
2 adj. [LC] [BB] Que és presentat, explicat, etc., seguint l’ordre del temps. Una relació cronològica dels esdeveniments.
cronològicament
adv. [LC] [BB] Segons l’ordre del temps.
cronologista
m. i f. [LC] [PR] [BB] Persona versada en cronologia.
cronometrador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que cronometra.
cronometrar
v. tr. [LC] [SP] Mesurar exactament la durada (d’una cursa, d’una feina, etc.).
cronometratge
m. [LC] [SP] Acció de cronometrar.
cronòmetre
m. [LC] [IMI] [FIM] Aparell per a mesurar el temps amb precisió.
cronometria
f. [LC] Art de mesurar el temps per períodes o divisions.
cronomètric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cronometria o al cronòmetre.
cronopotenciometria
f. [QU] En quím., tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació del potencial d’un elèctrode indicador en funció del temps durant el transcurs de l’electròlisi de la solució problema realitzada a una intensitat constant de corrent.
cronoscopi
m. [EL] [FIM] Aparell de precisió per a mesurar intervals de temps molt petits, de l’ordre del mil·lisegon.
cronozona
f. [GL] Unitat cronoestratigràfica de rang inferior a l’estatge, que equival geocronològicament al cron.
croquer
m. [HIH] Persona que fabricava crocs.
croquet
m. [JE] Joc en què dos o més jugadors, a cops de maça, han d’anar fent passar unes boles de fusta per sota d’una sèrie d’arcs clavats a terra.
croqueta
f. [LC] [HO] Bola allargada feta amb carn de gallina, amb carn de porc, amb peix, etc., capolada, o amb sèmola, arròs o un altre aliment, pastada amb llet, que es fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat.
croquis
m. [LC] [AR] Representació d’un lloc o d’una figura amb alguns trets de llapis, de ploma, etc. El croquis d’un castell.
croquisar
v. tr. [AR] Fer el croquis (d’alguna cosa).
cros1
[inv.]
m. [SP] Cursa d’atletisme en un circuit accidentat marcat a camp obert.
cros2
[pl. crosos]
1 m. [GL] Clot fondo, balma còncava.
2 m. [GL] Depressió, forat o pendent.
3 m. [MI] Clot d’una mina a cel obert, excavat per fer-ne la prospecció o per explotar-la.
crossa
1 1 f. [LC] [RE] Bastó amb la part superior corbada.
1 2 f. [LC] [RE] Bastó pastoral signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta.
1 3 f. [LC] [MD] Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer.
2 f. [LC] [AGP] Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, en què va endollat el cimerol.
3 f. [MD] [ZOA] crossa de l’aorta Part corba de l’aorta entre les porcions ascendent i descendent.
4 1 f. [AN] Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell.
4 2 m. [AN] Casteller de la crossa.
crosseta
f. [LC] Bastó, generalment de fusta o de plàstic, acabat en un travesser corbat, que serveix per a penjar la roba dins un armari.
crosta
1 1 f. [LC] [HO] Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S’hi ha fet una crosta de brutícia.
1 2 [LC] ésser una crosta d’or Un brodat, estar atapeït d’or.
1 3 f. [MD] Capa seca de sang, de pus o de serositats que es forma damunt d’una ferida o una nafra. Em vaig fer un tall, i se m’hi ha fet una crosta.
1 4 [MD] crosta làctia [o crosta de llet] Crostisser que, per manca de netedat, es forma al cap dels infants de llet.
1 5 [LC] [HO] crosta de pa Tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.
1 6 [GL] crosta terrestre ESCORÇA TERRESTRE.
1 7 f. [GL] Horitzó del sòl continu, compacte i endurit, inferior als 50 centímetres, generalment calcari, però també de guix i de sals solubles, constituït per un dipòsit que pot cimentar material detrític, típic de sòls àrids i semiàrids.
2 f. [LC] Aparença exterior. Aquella crosta de fredor amaga una persona apassionada.
3 1 f. [BOB] [AGF] crosta de l’auró Malaltia produïda pel fong ascomicet Rhytisma acerinum i caracteritzada per la presència d’uns estromes negrosos sobre les fulles de diferents espècies arbòries del gènere Acer.
3 2 [BOB] crosta de roure Bolet de soca de porus allargats i sinuosos (Daedalea quercina).
crostam
1 m. [LC] Conjunt de crostes.
2 m. [TRA] Betum per a les naus.
crostat -ada
adj. [LC] Cobert de crosta, d’una capa dura.
crostera
f. [MD] Crosta de certa extensió o conjunt de crostes que es fa en una ferida, en una úlcera.
crostim
m. [LC] Lleu capa endurida que es forma a la superfície d’alguna cosa. El crostim de la vianda feta al forn.
crostís
[pl. -issos]
m. [MD] Crosta de sang seca.
crostisser
m. [LC] [MD] Multitud de crostes.
crostó
1 1 m. [LC] [HO] Extrem d’un pa de forma allargada. Què vols? Llesca o crostó? Quan encetis el pa, dona’m el crostó.
1 2 m. [HO] Tros de pa o de formatge en què abunda la crosta.
1 3 m. [LC] PER EXT. Un crostó de roca.
2 m. [HO] Peça de carn de la cuixa de bou o de vedella.
crostós -osa
adj. [LC] Que té crosta.
cròtal
1 m. [ZOR] SERP DE CASCAVELL.
2 m. [AGR] Peça de plàstic o de metall que es posa a l’orella del bestiar per identificar-lo.
3 m. pl. [MU] Instrument de percussió antic, de fusta o metall, semblant a les castanyoles.
crotàlids
1 m. pl. [ZOR] Família de serps verinoses anàlogues als vipèrids, caracteritzades per la presència d’una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull, capaç de detectar les preses de sang calenta, pròpies del continent americà.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
cròton
1 m. [BOS] [MD] Arbre de la família de les euforbiàcies, de mida petita, originari de l’Àsia sud-oriental, conreat per a l’obtenció d’oli i emprat antigament en medicina (Codiaeum tiglium).
2 m. [BOS] Planta llenyosa de la família de les euforbiàcies, de fulles coriàcies, matisades de groc i vermell, originària de les illes de l’Àsia sud-oriental i Oceania, cultivada com a ornamental (Codiaeum variegatum).
cru crua
[pl. crus crues]
1 adj. [LC] [HO] Que no és cuit. Menja pèsols crus. Al gat, li donem carn crua.
2 1 adj. [IT] [GL] Que encara no ha sofert la preparació habitual, s’aplica a una matèria. Seda crua. Petroli cru.
2 2 adj. [MD] Que no és prou madur, s’aplica a un gra, a un abscés, a un tumor, etc.
3 1 adj. [LC] Sense atenuants. Li diré la veritat crua.
3 2 [LC] net i cru V. NET2.
3 3 [LC] nu i cru V. NU2.
3 4 adj. [LC] Rigorós, s’aplica especialment al fred molt intens, al temps molt fred.
cruament
adv. [LC] D’una manera crua. Li ho diré cruament.
cruany
m. [LC] Tros de llenya imperfectament carbonitzat.
cruanya
f. [IQA] Cuir adobat que interiorment apareix cru.
cruci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. crux crucis, ‘creu’. Ex.: cruciforme.
crucial
1 adj. [LC] CRUCIFORME. Incisió crucial. Lligaments crucials.
2 adj. [LC] DECISIU. Argument crucial.
cruciata
f. [LC] [BOS] Creuera 3.
cruciferari cruciferària
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que porta la creu en les cerimònies religioses.
crucíferes
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, distribuïdes per l’hemisferi boreal, constituïda sobretot per herbes anuals o vivaces, de flors més aviat petites amb quatre sèpals i quatre pètals, sis estams, un pistil de dos carpels soldats, i fruit en síliqua, que inclou nombroses plantes silvestres com les ravenisses, el creixen, els caps blancs i els violers, i diverses espècies de conreu com les cols i els naps.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
crucificació
f. [LC] CRUCIFIXIÓ.
crucificar
1 v. tr. [LC] Clavar en creu, fer morir amb el suplici de la creu.
2 v. tr. [LC] Fer patir, turmentar.
crucifix
m. [LC] [RE] [AR] Creu de fusta, de metall, etc., en què hi ha la imatge de Jesucrist crucificat.
crucifixió
1 f. [LC] Acció de crucificar; l’efecte.
2 f. [AR] [HIA] Figuració artística de la crucifixió de Jesucrist o d’algun sant.
cruciforme
adj. [LC] Que té forma de creu.
cruditat
f. [LC] Qualitat de cru.
cruejar
v. intr. [LC] [HO] Ésser mig cru, no ben cuit. Aquesta carn crueja.
cruel
1 adj. [LC] Que es complau a fer sofrir. Un home cruel.
2 adj. [LC] Que fa sofrir. Paraules cruels. Una nova cruel.
cruela
f. [BOB] CUALBRA.
cruelment
adv. [LC] D’una manera cruel, amb crueltat.
crueltat
1 f. [LC] Qualitat de cruel. La crueltat del príncep. La crueltat de les seves paraules.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona cruel. Les crueltats de Neró.
cruenc -a
adj. [LC] Que crueja.
cruent -a
adj. [LC] Que fa sang. Un sacrifici cruent.
cruentament
adv. [LC] Amb vessament de sang.
cruesa
1 f. [LC] Qualitat de cru. La cruesa de l’aigua. La cruesa d’una expressió.
2 f. [MD] Agror que dona la digestió difícil dels aliments.
crugia
f. [TRA] Part mitjana d’una nau de popa a proa.
crui
m. [LC] CLIVELLA.
cruia
f. [LC] Broc de llumenera.
cruiar
1 v. tr. [LC] Produir cruis (en un objecte). El moviment sísmic ha cruiat la paret.
2 intr. [LC] Obrir-se fent cruis. El ciment ha cruiat.
cruïlla
f. [LC] Lloc on s’encreuen dos o més camins, dos o més carrers.
cruïllada
f. [LC] CRUÏLLA.
cruix
m. [LC] Seguit ràpid de petits sorolls que fan certs objectes en fregar-los, prémer-los, manejar-los, com una peça de seda o les fulles seques.
cruixent
1 adj. [LC] Que cruix, especialment una cosa que masteguem o manipulem. Un pa de crosta cruixent. Coca cruixent.
2 1 m. [AGA] [LC] Cep d’una varietat que dona raïm negre.
2 2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep cruixent.
cruixidell
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels emberízids, d’uns 14 centímetres de llargada, de tons terrosos amb ratlles fosques, que habita les zones de secà de terra baixa (Emberiza calandra).
2 [ZOO] cruixidell petit Ocell de la família dels emberízids, d’uns 13 centímetres de llargada, rar a la Mediterrània (Emberiza pusilla).
cruixidera
f. [LC] Soroll d’una o més coses que cruixen.
cruiximent
m. [LC] [MD] Estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d’una part del cos. Cruiximent d’ossos.
cruixir
[ind. pr. 2 cruixes, 3 cruix]
1 1 v. intr. [LC] Una peça de seda, les fulles seques, etc., fer un seguit de petits sorolls en manejar-les, prémer-les, etc.
1 2 v. intr. [LC] Un cos, fer un soroll anàleg pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. Aquell parquet cruix.
1 3 v. intr. [LC] Les dents, fer soroll en fregar les de dalt amb les de baix. Tenia tanta por que les dents em cruixien.
2 tr. [LC] [MD] Capolar, fatigar extremament. Anar a cavall l’ha cruixit. Estar cruixit.
cruixit
m. [LC] Soroll d’una cosa que cruix.
cruor
f. [LC] Cruesa 1.
crúor
m. [MD] Part presa de la sang coagulada.
cruorina
f. [ZOA] Matèria colorant de la sang.
crup
m. [LC] [MD] Malaltia de la laringe o de la tràquea, que es presenta especialment en la infància, caracteritzada per una dificultat respiratòria, acompanyada d’estridor i d’una tos ronca característica.
crupal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al crup.
crupier
m. i f. [LC] [PR] [JE] En una casa de joc, empleat que mena el joc pel compte de l’amo de l’establiment.
crupó
m. [IQA] Peça de pell de forma rectangular que correspon al dors de l’animal, que resta de la pell sencera una vegada s’han suprimit el coll i les faldes.
crural
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cuixa. Artèria crural.
cruspir-se
v. tr. pron. [LC] [HO] POP. Menjar-se amb delit (alguna cosa). Ja s’han cruspit els torrons.
crustaci -àcia
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Revestit d’una crosta.
2 1 m. pl. [LC] [ZOI] Classe d’artròpodes que generalment tenen el cos cobert d’una closca calcària, el cap i el tòrax soldats formant un cefalotòrax i l’abdomen amb anells mòbils, potes disposades les unes per a la prensió i les altres per a la locomoció, i dos parells d’antenes.
2 2 m. [LC] [ZOI] Individu d’aquesta classe.
3 adj. [BO] Estretament adherit al substrat i sense còrtex inferior, s’aplica als líquens.
cruzado
1 m. [ECT] Unitat monetària del Brasil substituïda pel real.
2 m. [ECT] Moneda d’un cruzado.
cruzeiro
1 m. [ECT] Unitat monetària del Brasil substituïda pel cruzado.
2 m. [ECT] Moneda d’un cruzeiro.
ctenidi
m. [ZOA] Brànquia dels mol·luscos.
cteno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kteís ktenós, ‘pinta’. Ex.: ctenòfors.
ctenòfors
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous marins afins als cnidaris, de cos ovoide o esfèric, que es mouen mitjançant la vibració de flagels externs.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
ctenoide
adj. [ZOP] [ZOA] Semblant a un objecte dentat.
cu
[pl. cus]
f. [LC] [FL] Lletra q Q.
cua
1 1 f. [LC] [ZOA] Part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix més o menys llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de la columna vertebral. La cua d’un gat, d’un gos, d’un bou. La cua d’un llangardaix. La cua d’un peix. Un animal sense cua, amb la cua llarga, curta.
1 2 [LC] anar cua dreta ANAR CUADRET.
1 3 [LC] anar-se’n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom es proposava.
1 4 [LC] tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d’ésser mereixedor de censura en algun afer, etc.
1 5 f. [LC] [ZOA] En els ocells, conjunt de plomes rígides inserides al carpó. Un ocell amb la cua blanca. La cua forcada de l’oreneta. La cua d’una grua.
1 6 f. [LC] [ZOA] En els peixos, alot caudal.
2 1 f. [LC] [AGP] Apèndix, part d’una cosa, semblant per la seva forma, posició o inserció, a la cua d’un animal. La cua d’una g, d’una y. La cua d’un estel. La cua d’una xarxa de pescar.
2 2 f. [LC] [FIA] Rastre de llum provocat per l’acció de la llum del Sol sobre la pols que surt del nucli d’un cometa o per l’acció del vent solar en arrossegar el gas ionitzat del nucli del cometa.
2 3 f. [LC] Part d’una cosa que s’arrossega per terra. La cua del vestit de núvia.
2 4 [LC] portar cua Tenir conseqüències.
3 1 f. [HIG] cua d’ermini En heràld., clapa negra que imita la cua d’un ermini.
3 2 [AQ] [IMF] cua d’oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l’arrencada.
3 3 [LC] [BO] cua d’una fruita Peduncle d’una fruita. Fer bullir cues de cirera.
3 4 [ZOA] [MD] cua de cavall Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.
3 5 [LC] [ZOA] cua de l’ull Angle extern de l’ull.
3 6 [LC] [IMI] cua de rata a) Llima molt prima de secció circular.
3 6 [TRA] [LC] [IMI] cua de rata b) En nàut., teixit fet a l’extrem d’un cap gruixut perquè no es desfili, que va disminuint el gruix.
3 7 [LC] de cua d’ull loc. adv. DE REÜLL.
4 1 f. [LC] Part posterior o final d’una cosa. La cua i el cap d’una columna en marxa. Jo anava a la cua de l’acompanyament.
4 2 [LC] cua d’any Darrer dia de l’any.
4 3 [LC] deixar cua Tenir conseqüències.
4 4 [LC] ésser a la cua [o anar a la cua] Ésser l’últim. A la classe de gramàtica, ell va a la cua.
4 5 f. [IMI] La part més estreta del ferro d’un martell.
5 1 f. [LC] Conjunt de cabells lligats. El temps que els soldats anaven amb cua. Si no et vols fer cada dia la cua, talla’t els cabells.
5 2 [ED] cua de cavall Cabellera lligada més amunt del clatell, d’on penja.
5 3 f. [LC] Trena molt prima de cabell, de fils, etc.
6 1 f. [LC] Filera de persones que esperen el seu torn. Les criatures feien cua a la font del jardí.
6 2 f. [IN] En inform., llista en què l’accés a les dades es fa pel mateix ordre d’inserció.
7 1 f. [BOS] cua d’escorpí HERBA BERRUGUERA.
7 2 [LC] [BOS] cua d’oreneta SAGITÀRIA.
7 3 [LC] [BOS] cua de gat Mata de la família de les labiades, grisenca, de fulles estretes i flors d’un groc pàl·lid, disposades en inflorescències terminals llargues, laxes i amb grans bràctees dentades i amb espines, aromàtica, pròpia de les brolles mediterrànies seques i emprada com a medicinal (Sideritis tragoriganum o S. angustifolia).
7 4 [LC] [BOS] cua de guilla [o cua de guineu] a) Panís 1 2 i 1 3.
7 4 [LC] [BOS] cua de guilla [o cua de guineu] b) Herba de la família de les gramínies, d’inflorescència densa i espiciforme, atenuada a tots dos caps, verda o violàcia, que creix als sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides).
7 5 [LC] [BOS] cua de mico Cua de rata E).
7 6 [LC] [BOS] cua de moltó HERBA BLENERA.
7 7 [BOS] cua de rata a) Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt densa, verdosa, groguenca o purpúria, amb les espiguetes de carena ciliada i curtament arestoses, que es fa als prats dalladors i a les pastures humides (Phleum pratense).
7 7 [BOS] cua de rata b) Herba de la família de les gramínies, que fa tofes grossetes, de fulles blanes i d’inflorescència força densa, blanca, tota eriçada de setes plomoses, originària de l’Àfrica oriental, que es fa als ermots i a les vores dels camins de les contrades mediterrànies (Pennisetum villosum).
7 7 [BOS] cua de rata c) Pelós 2 2.
7 7 [BOS] cua de rata d) MARGALL BORD.
7 7 [BOS] cua de rata e) Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, primes i llargues, finalment esteses o penjants, amb costes longitudinals i nombrosos feixos d’espines brunes, i de flors rosades o purpúries, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Aporocactus flagelliformis).
8 1 f. [LC] [BOI] cua de cavall Planta del gènere Equisetum, únic representant actual de la classe dels equisetòpsids, de tija fistulosa i articulada, branques verticil·lades i esporangis disposats en estròbils.
8 2 [LC] [BOI] cua de cavall grossa Cua de cavall caracteritzada per tiges vegetatives verdes i robustes i tiges esporíferes sense clorofil·la (Equisetum telmateia).
8 3 [LC] [BOI] cua de cavall petita Cua de cavall, semblant a la cua de cavall grossa, però molt menys robusta (Equisetum arvense).
8 4 [LC] [BOI] cua de cavall ramosa Cua de cavall amb un sol tipus de tiges, verdes, irregularment ramificades i amb els estròbils petits (Equisetum ramosissimum).
8 5 [BOI] cua de paó Alga bruna de l’ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica).
9 1 f. [BOB] cua de cavall Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de base bulbosa (Amanita rubescens).
9 2 [BOB] cua de cavall grossa Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, sense tonalitats vermelloses (Amanita spissa).
10 f. [ZOO] cua de jonc ÀNEC CUALLARG.
cuaample -a
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té la cua ampla.
cuabarrat -ada
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té ratlles formant barres a la cua.
cuacurt -a
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té la cua curta.
cuada
1 f. [LC] [AGR] Fet de moure un animal la cua cap a un costat o un altre.
2 f. [LC] [AGR] Cop donat amb la cua.
cuadret -a
1 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Amb la cua dreta.
2 [LC] anar cuadret Anar satisfet, confiat de si mateix.
cuaenlairat
m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 15 centímetres de llargada, de plomatge vermellós, amb una llarga cua que aixeca en forma de ventall (Cercotrichas galactotes).
cuafí -ina
adj. [LC] Que té la cua prima.
cuaforcat -ada
adj. [LC] [ZOA] Que té la cua partida com una forca.
cuagra
f. [LC] [BOB] CUALBRA.
cualbra
1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Russula, de l’ordre de les russulals, de barret hemisfèric quan és jove i estès o deprimit després, sovint de tonalitats vermelloses, cama robusta, carn blanca i friable i sabor suau o picant.
2 [LC] [BOB] cualbra abellera Cualbra amb el barret de color bru rogenc i olor forta (Russula foetens i espècies afins).
3 [BOB] cualbra carbonera Cualbra de color bru pàl·lid i carn molt picant, sobretot la de les làmines (Russula acrifolia).
4 [BOB] cualbra de pineda CUALBRA TORULOSA.
5 [LC] [BOB] cualbra de sang de bou CUALBRA VERMELLA.
6 [LC] [BOB] cualbra llora Blavet 3 1.
7 [BOB] cualbra morada LLORA.
8 [LC] [BOB] cualbra pebrosa Cualbra de color porpra (Russula queletii).
9 [LC] [BOB] cualbra purpúria Cualbra de sabor poc picant (Russula krombholzii).
10 [BOB] cualbra regera Cualbra de barret vermell i làmines de color groc viu des del principi (Russula aurata).
11 [LC] [BOB] cualbra sanguínia Cualbra amb la cutícula de color roig de sang i de gust picant (Russula sanguinea).
12 [LC] [BOB] cualbra torulosa Cualbra de color morat, picant, freqüent a les pinedes (Russula torulosa).
13 [BOB] cualbra verda LLORA BLANCA.
14 [BOB] cualbra vermella Cualbra de barret vermell i carn ferma, comestible poc apreciat (Russula lepida).
15 [BOB] cualbra vermella de pineda CUALBRA SANGUÍNIA.
cuanegre -a
adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té la cua negra.
cuapunxegut -uda
adj. [LC] [ZOO] Que té la cua punxeguda.
cuaquadrada
adj. [ZOM] musaranya cuaquadrada V. MUSARANYA.
cua-rogenc -rogenca
adj. [LC] [ZOA] Que té la cua rogenca.
cua-roig -roja
1 1 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té la cua roja.
1 2 f. [LC] [ZOO] COTXA CUA-ROJA.
2 m. [ZOP] BARB CUA-ROIG.
3 f. [LC] [ME] LLAMPEC DE CALOR.
cua-rutllat -rutllada
adj. [LC] Amb la cua encorbada cap amunt.
cuat -ada
adj. [LC] Amb cua. Estel cuat.
cub
1 1 m. [LC] [MT] [GL] Hexaedre en què les sis cares són quadrats.
1 2 m. [MT] En mat., tercera potència. El cub de 2 és 8.
2 m. [IMI] Arbre del tambor d’un rellotge.
cubà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cuba.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cuba o als seus habitants.
cubada
f. [LC] Contingut d’un cup.
cubeba
1 f. [BOS] [MD] Liana de la família de les piperàcies, de fruits bacciformes, cultivada als tròpics (Piper cubeba).
2 f. [BOS] [MD] Fruit medicinal de la cubeba, semblant al pebre negre, antigament emprat també com a condiment.
cubell
1 m. [LC] Recipient de base circular, de fusta, de zenc o d’altres materials, més estret de baix que de dalt.
2 m. [LC] Clot petit situat al costat del cup on passa el vi separat de la brisa.
cubella
1 f. [LC] [AGA] Cup petit.
2 f. [LC] [AGA] Dipòsit de pedra en què es rep l’oli que raja de la premsa.
cubellada
f. [LC] Contingut d’un cubell.
cubeta
1 f. [LC] Recipient fet de materials resistents als àcids, de forma rectangular i poc fons, emprat en operacions químiques i en fotografia.
2 f. [LC] Vas petit, ple de mercuri, on va ficat l’extrem inferior, obert, del tub d’un baròmetre.
3 f. [GG] [GL] En geol., conca petita.
4 f. [OP] Part rebaixada del coronament d’un dic transversal, destinada a conduir l’aigua i a servir de sobreeixidor.
cúbic -a
1 1 adj. [LC] [MT] Pertanyent al cub, que té forma de cub.
1 2 [LC] [MT] metre cúbic (o peu cúbic, etc.) Volum d’un cub els costats del qual tenen un metre, un peu, etc., de llargària.
2 adj. [LC] [MT] De tercer grau. Equació cúbica.
3 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema cúbic.
cubicació
1 f. [MT] [LC] Acció de cubicar; l’efecte.
2 f. [AGF] Avaluació del volum de fusta d’un arbre o d’un bosc.
cubicar
1 v. tr. [MT] Elevar (un nombre) al cub.
2 tr. [MT] [LC] Determinar el volum (d’un cos) coneixent les seves dimensions.
3 tr. [EI] Un motor, tenir (una determinada cilindrada).
cubicatge
m. [EI] Cilindrada d’un motor.
cubiculari
1 m. [HIH] [PR] Ajudant privat del papa o d’altres prelats adscrits a oficis particulars.
2 m. [HIH] [PR] Al regne visigòtic, oficial subaltern al servei de les cambres reials.
cubilet
m. [IT] Peça fixa en forma de campana que en les màquines de filar o de retòrcer contínues fa de guiafils en cadascuna de les pues.
cubill
m. [LC] [BOS] BALLARIDA.
cubilot
m. [ML] Forn cilíndric de planxa de ferro revestida interiorment de rajols refractaris, destinat a refondre el ferro colat.
cubisme
m. [LC] [AR] Moviment artístic que considera el volum com l’atribut important dels objectes i tracta d’expressar-lo plàsticament per mitjà tan sols de figures i sòlids geomètrics.
cubista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al cubisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del cubisme.
cúbit
m. [ZOA] [MD] Os més llarg intern de l’avantbraç, que forma el colze en la seva articulació amb l’húmer.
cubital
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al cúbit o a l’avantbraç.
2 adj. [ZOA] Que se situa després de la nervadura radial, s’aplica a una nervadura de les ales dels insectes.
cubito-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot cúbit. Ex.: cubitocarpal, cubitoradial.
cubo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot cuboide, que indica connexió amb l’os cuboide. Ex.: cubocalcani.
cuboidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’os cuboide.
cuboide
1 adj. [LC] Que té aproximadament forma de cub.
2 m. [MT] Paral·lelepípede rectangular.
3 m. [ZOA] [MD] OS CUBOIDE.
cubooctaedre [o cubooctàedre]
m. [MT] Poliedre de dotze cares, vuit de les quals són triangles equilàters i les sis restants, quadrats, que s’obté en tallar i eliminar els vuit angles sòlids d’un cub.
cuc
1 1 m. [LC] [ZOI] [AGA] Animal invertebrat no artròpode, que té el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i dividit en segments. Cuc d’arena. Cuc de sang. Cuc verd. Arrossegar-se com un cuc.
1 2 [LC] [ZOI] cuc de terra Oligoquet que viu al sòl i s’alimenta de les partícules orgàniques esponjant el terreny.
2 1 m. [ZOI] [MD] [VE] cuc intestinal Helmint paràsit del tub intestinal de les persones i alguns animals. Aquest noi té cucs intestinals. Un remei contra els cucs intestinals.
2 2 [ZOI] [MD] [VE] cuc solitari Tènia 1 2.
2 3 [LC] tenir cucs Estar espantat.
3 1 m. [ZOI] [AGA] Larva de certs insectes. Cuc de la farina.
3 2 [ZOI] [AGA] cuc de l’arròs Insecte lepidòpter de color groc torrat, que constitueix un flagell de les plantacions d’arròs (Chilo suppressalis).
3 3 [ZOI] cuc de la carn VIRÓ1.
3 4 [LC] [ZOI] [AGR] cuc de seda Larva d’una papallona que fila una gran quantitat de seda, amb què construeix un capoll abans de passar a l’estat de crisàlide (principalment el Bombyx mori). Criar cucs de seda.
4 m. [ZOP] cuc de gleva Fase juvenil de la llampresa.
5 m. [IT] Molla d’espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles, després d’haver estat accionades pel cartó del dibuix.
cuca
1 1 f. [LC] [ZOI] [AGA] Petit animal pertanyent al grup dels insectes, dels miriàpodes o dels aràcnids.
1 2 [LC] [ZOI] [AGA] cuca de l’alfals Insecte coleòpter, de cos negre, antenes grogues i els extrems de les potes rogencs (Colaspidema atrum).
1 3 [LC] [ZOI] cuca de llum [o cuca de Nostre Senyor] Lluerna 2.
1 4 [LC] [ZOI] cuca de roca Cuc que els pescadors utilitzen com a esquer.
1 5 [LC] [ZOI] cuca de Sant Joan Lluerna 2.
1 6 [LC] [ZOI] cuca molla Insecte dictiòpter, de cos oval i aplanat i ales rudimentàries.
1 7 [LC] [ZOI] cuca verinosa Insecte coleòpter del gènere Meloe.
2 f. [LC] cuca de forat Persona tímida, retreta.
3 f. [LC] cuca fera Animal fabulós, patum.
4 f. [LC] POP. Penis 1.
5 f. [LC] POP. Moneda o diner en general.
cucada
f. [LC] Esquer fet amb cucs de terra.
cucala
f. [LC] [ZOO] CORNELLA.
cucanya
f. [LC] [JE] Pal llis i ensabonat pel qual cal enfilar-se o caminar per agafar com a premi un objecte lligat a un dels seus extrems.
cucar
1 v. intr. [LC] Omplir-se de cucs. Les figues han cucat.
2 intr. pron. [LC] Aquestes cireres s’han cucat.
cucarella
1 f. [LC] [AGA] Figa de color blanc, mitjancera, de gust fat amb pell gruixuda, bona per a assecar.
2 f. [AGA] Figuera d’una varietat que dona cucarelles.
cucat
m. [ZOI] [AGA] CUC DE L’ARRÒS.
cucleig
m. [LC] Cant de la cucala.
cuclejar
v. intr. [LC] La cucala, cantar.
cucós -osa
adj. [LC] Que cria cucs, que fa cucs.
cucúlids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels cuculiformes, insectívors, de mida mitjana, cos allargassat, cua llarga i plomatge de tonalitats somortes, a la qual pertanyen els cucuts i altres ocells que tenen un crit característic.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
cuculiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells arborícoles de mida mitjana, de cos allargassat i cua llarga, que comprèn dues famílies, una de les quals conté espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
cuculla
1 f. [LC] Cim agut de muntanya.
2 f. [LC] Acabament punxegut de qualsevol edificació.
cucul·liforme
adj. [BO] Que té forma de caputxa. Corol·la cucul·liforme.
cucúrbita
f. [LC] [QU] Part de l’alambí que es posa sobre el forn i conté la matèria a destil·lar.
cucurbitàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, proveïdes de circells, flors unisexuals i fruit en pepònide, distribuïdes principalment pels països càlids, que inclou sobretot herbes enfiladisses, algunes d’espontànies com la carabassina i el cogombre amarg i altres de cultivades com les carabasseres, el cogombre i la melonera.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cucurbití
m. [VE] [ZOA] Anell de la tènia que forma part del grup d’anells situats a la part posterior de l’estròbil, els quals allotgen els ous fecundats.
cucurell
m. [LC] El punt més alt, especialment del cap.
cucurull
1 m. [LC] [HO] Tros de paper o cartó enrotllat en forma cònica.
2 m. [ED] Galeta de forma cònica destinada a contenir gelat.
cucurutxo
m. [LC] [HO] Cucurull, especialment destinat a posar-hi confits, dolços o gelats.
cucut
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels cucúlids, d’uns 33 centímetres de llargada, cos afuat, plomatge cendrós blavenc amb ratlles negroses al ventre i a les potes i cua negra amb taques blanques, de cant característic (Cuculus canorus).
1 2 [LC] [ZOO] cucut reial [o cucut garser] Ocell de la família dels cucúlids, d’uns 39 centímetres de llargada, mantell i ales negrosos i la resta del plomatge blanc, ocell paràsit dels nius de les garses (Clamator glandarius).
2 1 m. [BOS] Planta de la família de les primulàcies, de fulles en roseta basal, ovades, gruixudes i una mica bonyegudes per sobre, i de flors amb el calze inflat i la corol·la d’un groc viu amb taques ataronjades, disposades en umbel·la unilateral sobre un peduncle força llarg, que es fa als boscos i en llocs frescals, sobretot a muntanya (Primula vera).
2 2 [BOS] cucut de rec Herba de la família de les cariofil·làcies, de fulles estretes i flors roses, amb els pètals dividits en lacínies, que es fa als prats humits, sobretot a la muntanya mitjana (Lychnis flos-cuculi).
cudol
1 1 m. [LC] CÒDOL.
1 2 m. [LC] Persona molt ignorant i incapaç d’aprendre.
2 m. [BOB] cudol polsós Bolet del grup dels gasteromicets, de color brunenc, profundament arrelat, que es desfà per la part superior en una pols bruna d’espores (Pisolithus tinctorius).
cudú
[pl. -ús]
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb banyes, exclusives dels mascles, de gran longitud i formades per dues o tres espirals, propi de les sabanes arbòries de l’Àfrica oriental i meridional.
cuejar
v. intr. [LC] [AGR] Remenar la cua.
cuell
m. [BO] Peduncle 1.
cuer cuera
m. i f. [LC] Persona que en una colla, en una sèrie, va a la cua.
cuera
1 f. [LC] [TRG] [SP] [AGR] Part de l’arreu de muntar que reté unida la sella a la cua de l’animal.
2 f. [LC] [ZOO] CUERETA.
cuereta
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels motacíl·lids, de fins a 18 centímetres de llargada, que es caracteritza per la longitud de la cua, que mou contínuament de dalt a baix.
2 [LC] [ZOO] cuereta blanca Ocell de la família dels motacíl·lids, de plomatge pintat de blanc i negre, que s’alimenta, caminant per terra, de petits insectes i aràcnids (Motacilla alba).
3 [LC] [ZOO] cuereta groga Ocell de la família dels motacíl·lids, que viu en ambients humits, tant del litoral com de l’interior del país (Motacilla flava).
4 [LC] [ZOO] cuereta torrentera Ocell de la família dels motacíl·lids, que viu a les vores dels torrents i no freqüenta gaire els llocs habitats (Motacilla cinerea).
cuesta
f. [GL] [GG] Relleu tabular lleugerament inclinat i dissimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau.
cueta
1 1 f. [LC] [ZOO] CUERETA BLANCA.
1 2 [ZOO] cueta de barraca COTXA CUA-ROJA.
1 3 [ZOO] cueta de frare CUERETA BLANCA.
1 4 [ZOO] cueta groga CUERETA TORRENTERA.
1 5 [ZOO] cueta roja COTXA CUA-ROJA.
2 f. [AGP] Botafió 2.
cuetejar
v. intr. [LC] [AGR] CUEJAR. La vaca cueteja per espantar les mosques.
cuetó
m. [LC] [ZOO] CUERETA GROGA.
cuguç
m. [LC] Marit de la dona adúltera.
cugucia
1 f. [LC] Adulteri de la dona.
2 f. [DR] [HIH] [AD] Dret que percebia el senyor feudal per l’adulteri de la muller del pagès de remença.
cuguçós
adj. [LC] Que ha estat enganyat per la muller.
cugul2
m. [HIH] ANT. Cucut 1 1.
cugula
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les gramínies, semblant a la civada, molt freqüent a les vores de camps i com a mala herba dels esplets (Avena barbata i espècies properes).
cuïc
m. [LC] [ZOI] Mosquit 1.
cuidar
1 1 v. tr. [LC] Pensar-se, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner, i degollà un moltó.
1 2 v. tr. [LC] Estar a punt (de fer una cosa, especialment de patir algun accident, alguna desgràcia, etc.). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.
2 1 tr. [LC] Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa). Cuidar malalts. Cuida’t, que fas mala cara.
2 2 intr. pron. [LC] OCUPAR-SE. Cuida’t d’ell i no l’abandonis. En Joan es cuidarà de portar la beguda.
cuidat
m. [LC] CONJECTURA. Més val cuidat de vell que saber d’home novell.
cuina
1 1 f. [LC] [ED] [AQ] Peça de la casa en què es fa el menjar. Tenim la cuina al costat del menjador. A l’hivern mengem a la cuina mateix.
1 2 [LC] [HO] cuina americana Cuina, generalment petita, separada del menjador o de la sala d’estar per una barra.
2 1 f. [LC] [ED] Aparell de calefacció per a coure el menjar. Cuina de gas. Cuina encastada.
2 2 [LC] [ED] [AQ] cuina econòmica Aparell escalfador de ferro que sol constar de forn, dipòsit d’aigua i dos o més fogons.
3 f. [LC] [HO] Art de preparar el menjar. Saber cuina. Cuina catalana, francesa.
4 f. [LC] [HO] Conjunt dels aliments que hom prepara en una casa. Aquesta setmana em toca a mi la cuina i a tu la compra. No estic acostumat a la seva cuina.
5 f. [LC] [AQ] cuina de colar Habitació on es feia la bugada.
6 1 f. [IT] Departament de les fàbriques d’estampats on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfades al bany maria.
6 2 [IT] cuina de colors Instal·lació robotitzada per a preparar i transportar dissolucions de tintura i pastes d’estampació, que inclou el control d’estocs, la neteja automatitzada, etc.
7 f. [AQ] CASA CUINA.
cuinada
f. [LC] [HO] CUINAT. Una cuinada de faves.
cuinar
1 v. intr. [LC] [HO] Preparar el menjar. Saber cuinar.
2 tr. [LC] [HO] Coure (menjar). Què cuinarem avui?
cuinat
1 m. [LC] [HO] Guisat, especialment de llegums i de verdures.
2 [LC] fer un mal cuinat Cometre un gros disbarat.
cuinejar
v. intr. [LC] [HO] Feinejar per la cuina preparant el menjar, rentant els plats, etc.
cuiner cuinera
m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que té per ofici cuinar. En aquella casa tenen un bon cuiner, una bona cuinera.
cuir
1 1 m. [LC] [IQA] [IMI] Pell del bou i d’altres animals adobada i preparada per a diferents usos. Sabates de cuir. Cuir de Rússia.
1 2 [IQA] cuir al crom Pell adobada amb sals de crom.
1 3 [IQA] cuir vegetal Pell adobada amb extractes vegetals.
2 m. [ZOA] Pell gruixuda i gairebé desproveïda de pèls de certs animals com l’hipopòtam, l’elefant, el rinoceront.
3 m. [LC] [ZOA] [MD] cuir cabellut Pell del crani on neixen els cabells.
cuiram
m. [LC] Quantitat de cuirs.
cuirassa
1 f. [LC] [DE] Armadura del bust, feta de cuir i més freqüentment de metall, que consta de dues peces, l’una protegint el pit i l’altra l’esquena.
2 1 f. [ZOA] Closca de les tortugues i altres animals.
2 2 f. [TRA] Blindatge d’un cuirassat.
2 3 f. [DE] Blindatge dels tancs i d’alguns vehicles de combat.
3 f. [GL] Capa dura formada per òxids de ferro i d’alumini, que es presenta en la superfície d’alguns sòls de països tropicals.
cuirassar
1 v. tr. [TRA] Cobrir d’una cuirassa. Cuirassar una nau.
2 v. tr. [EE] Blindar (especialment una màquina elèctrica, un transformador).
3 v. tr. [LC] Fer tornar insensible, invulnerable.
cuirassat -ada
1 adj. [EE] Protegit per una cuirassa.
2 m. [DE] Vaixell de guerra de gran tonatge en què l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
cuirasser
1 m. [HIH] [PR] Soldat de cavalleria armat de cuirassa.
2 m. [HIH] [PR] Menestral que fabricava cuirasses.
cuireter cuiretera
m. i f. [LC] [PR] Persona que prepara o ven cuirs.
cuireteria
1 f. [LC] Ofici de cuireter.
2 f. [LC] Obrador o botiga de cuireter.
cuiro
m. [LC] [IQ] CUIR.
cuirol
m. [IMI] Tros de cuir que serveix per a allisar, especialment l’emprat pels terrissers.
cuit -a
1 adj. [LC] Fatigat en extrem d’alguna cosa que molesta, que dona maldecaps, dona disgustos, etc. Estic cuita del seu comportament.
2 [LC] estar cuit [o estar ben cuit] ESTAR LLEST. Si no t’hi esforces, estàs cuit!
cuita1
1 f. [LC] [HO] Preparació de certes substàncies pel foc. La cuita de la porcellana.
2 f. [LC] [HO] Porció d’una d’aquestes substàncies que es prepara o cou en una vegada. Una cuita de xocolata, de caramels. S’ha perdut tota la cuita.
cuita2
1 f. [LC] RAPIDESA. Ell anà on era el rei amb gran cuita.
2 f. [LC] Situació extremament difícil. Ell m’ha socorregut en totes les meves cuites.
cuitada
f. [LC] [RE] Darrer toc de campana en el moment de començar la missa.
cuitadament
adv. [LC] Amb pressa.
cuitar
1 v. intr. [LC] No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja són les set. Cuita, home: no t’entretinguis. Cuita a contar-m’ho: no em facis estar amb ànsia.
2 tr. [LC] Instar vivament. El cuitava a reaccionar.
3 1 tr. [LC] cuitar camí Avançar camí.
3 2 [LC] cuitar el pas Caminar més ràpidament.
cuitat -ada
1 adj. [LC] Que va o es fa de pressa. Amb passos cuitats.
2 adj. [LC] Que es troba en una cuita, en una situació extremament difícil.
cuitívol -a
adj. [LC] PRIMERENC.
cuitor -a
adj. [LC] [HO] De bon coure. Llegum cuitor.
cuitós1 -osa
adj. [LC] [HO] CUITOR.
cuitós2 -osa
adj. [LC] Que es dona pressa, ànsia, a fer una cosa.
cuitosament
adv. [LC] Amb gran pressa.
cuixa
1 1 f. [LC] [MD] Part de la cama des de la seva articulació amb el tronc fins al genoll.
1 2 f. [VE] [ZOA] Part superior de la pota dels vertebrats, especialment la corresponent a l’extremitat posterior. Una cuixa de pollastre. Cuixa de corder al forn.
2 f. [IMI] Muntant d’alguns aparells, com l’argue de treure embarcacions, la premsa de lliura, etc.
cuixal
1 1 m. [HIH] Part de l’armadura antiga que cobria la cuixa.
1 2 m. [IMI] Tros de pell, de cuir, etc., que es posen certs operaris per protegir les cuixes.
2 m. [IMI] Muntant d’una premsa. Tots dos cuixals s’hauran de reforçar.
cuixarro
1 m. [TRA] Corba que forma el buc a proa i a popa, des de la línia d’aigua fins a la cinta.
2 m. [TRA] Peça o taula component del cuixarro.
cuixatrencar
1 v. tr. [LC] Trencar la cuixa (a algú). El caçador ha cuixatrencat la guatlla.
2 intr. pron. [LC] Aquesta ovella s’ha cuixatrencat.
cuixera
1 f. [HIH] Cuixal per a protegir les cuixes.
2 1 f. [IMI] Barra lateral dels llits, on se sostenen les posts.
2 2 f. [IMI] Suport de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc.
2 3 f. [IMI] CUIXERÓ.
cuixeró
m. [IMI] Cuixal de pedra d’una premsa.
cuixític -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cuixític.
2 m. [FL] Grup de llengües de la família afroasiàtica.
cuixot
1 m. [ED] [HO] Cama de porc salada.
2 m. [LC] [ED] Camal 1 1. Un cuixot dels pantalons li quedà moll i enravenat.
cul
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Fer-li a algú mal el cul de tant seure. Caure de cul.
1 2 m. [MD] POP. ANUS.
2 1 m. [LC] ésser el cul d’en Jaumet No estar mai quiet.
2 2 [LC] ésser un cul de taverna (o de cafè, o d’església, etc.) Passar-hi llargues estones.
2 3 [LC] tenir el cul pelat en una cosa Estar molt acostumat a fer-la.
3 1 m. [LC] donar pel cul a) VULG. Practicar el coit anal com a subjecte actiu.
3 1 m. [LC] donar pel cul b) VULG. Molestar, empipar, perjudicar granment.
3 2 [LC] POP. ésser cul i merda Avenir-se molt.
3 3 [LC] POP. perdre el cul per algú o per alguna cosa Desviure-s’hi.
3 4 [LC] VULG. prendre pel cul Practicar el coit anal com a subjecte passiu.
4 m. [LC] Fons d’un recipient. El cul d’un got, d’una ampolla, d’un cove, d’un cossi. El cul del sac.
5 m. [LC] cul de món Lloc remot, aïllat. Ha anat a viure a un cul de món. En aquest cul de món ningú no ens vindrà a trobar.
6 m. [BOS] cul de porc LLENGUA DE BOU.
culà -ana
adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent al cul.
culada
1 1 f. [LC] Cop de cul.
1 2 f. [LC] Cop que hom es dona al cul, especialment quan cau.
2 f. [TRA] Acció de cular; l’efecte.
cular
v. intr. [LC] [TRA] Una nau, enfonsar-se excessivament per la part de popa.
culassa
f. [IMI] [AGF] Part d’una panna de suro que, en l’arbre, era la més acostada a terra.
culata
1 f. [LC] [DE] [SP] Part posterior de certs objectes, especialment d’un canó i d’altres armes de foc, que, en l’escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l’espatlla.
2 f. [LC] [ZOA] [HO] Peça de carn de l’anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata.
3 f. [TRA] Part de l’arbre d’una nau que va sota l’afogament.
4 f. [EI] Peça de ferro fos o d’alumini fos que va collada a la part superior del bloc del motor i tanca el cilindre.
5 f. [EE] Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d’un electroimant o d’un transformador o bé els pols d’una màquina elèctrica.
culatada
1 f. [LC] [DE] Cop de culata.
2 f. [DE] Retrocés d’una arma de foc en disparar-la.
culatxo
1 m. [LC] [ED] Drap que es posava als infants sota el bolquer.
2 m. [IT] Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina, en filar la llana cardada i els rebutjos del cotó.
culblanc
1 1 m. [LC] [ZOO] ORENETA CUABLANCA.
1 2 [LC] [ZOO] culblanc de ribera ORENETA DE RIBERA.
2 m. [BOB] En bot., farinera.
culcosit
m. [LC] [ED] Sargit, pedaç, mal fet en què la roba ha quedat arrugada.
culdellàntia
m. [AF] Ornament tipogràfic col·locat a la fi d’un capítol.
culejar
1 v. intr. [LC] Remenar el cul.
2 intr. [LC] Un vehicle, moure’s d’una banda a l’altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d’estabilitat.
culer
adj. i m. i f. [LC] [SP] POP. Barcelonista 2.
culera
1 f. [ED] [LC] Pedaç que es cus a les peces de vestir foradades a la zona que va sobre el cul.
2 [ED] [LC] fer culera Una peça de vestir, acusar la forma del cul.
culet
m. [IMI] [LC] Folre de badana que es posa dins una sabata des del taló fins a mig peu perquè les puntes de les tatxes no facin mal.
culgròs1
[pl. -ossos]
m. [LC] [BOB] En bot., farinera.
culgròs2 -ossa
adj. [LC] Que té el cul molt gros.
culinari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cuina. L’art culinària.
culivat -ada
adj. [LC] Ajupit, arrupit.
culla
f. [LC] Peça del gresol d’oli on es posa l’oli per a cremar.
culler
m. [LC] [ED] Cullera grossa, en què la part concavada és sovint hemisfèrica, la qual serveix per a repartir, a taula, la sopa, un suc, etc.
cullera
1 f. [LC] [ED] [IMI] Estri, generalment de metall o de fusta, que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval, la qual serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca. Una cullera i una forquilla d’argent. Culleres de fusta de boix.
2 1 f. [ML] Recipient troncocònic o cilíndric de planxa, recobert interiorment de material refractari, que serveix per a transportar la fosa o l’acer líquid del gresol, forn o convertidor als motlles o lingoteres. Cullera de fonedor.
2 2 f. [MI] Recipient cilíndric amb vàlvula al fons, emprat per a buidar l’aigua, el fang o els detrits d’una perforació mitjançant el mètode del cable.
2 3 f. [AGP] Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta a l’extrem del qual hi ha dos ferros formant forca que sostenen una bossa de xarxa.
2 4 f. [IMF] Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop.
2 5 f. [OP] En les màquines excavadores i carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d’excavació i de moviments de terra.
3 f. [AR] En pint. industrial i decorativa, petita àrea que ha restat sense pintar per oblit.
4 f. [LC] [ZOO] ÀNEC CULLEROT.
5 f. pl. [LC] [BOS] culleres de pastor PINYA DE SANT JOAN.
cullerà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cullera o de Culla.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cullera o a Culla, o als seus habitants.
cullerada
f. [LC] [HO] Quantitat d’una substància alimentària, medicinal, etc. que cap en una cullera. Tres cullerades de xarop.
culleraire
m. i f. [IMI] [PR] [IMF] CULLERER, CULLERERA.
cullerer1
1 m. [LC] [IMF] Prestatget amb encastos per a tenir-hi penjades culleres, forquilles, cullerots i altres utensilis de cuina.
2 m. [IT] BITLLERA.
cullerer2 cullerera
m. i f. [IMI] [PR] [IMF] Persona que fa o ven culleres, forquilles i altres estris de cuina, generalment fets amb fusta de boix.
cullereta
1 f. [LC] Cullera petita que serveix per a prendre el cafè, menjar gelats, dolços, etc.
2 f. [AGP] Peça, generalment metàl·lica, situada a l’extrem del fil de pescar i unida a l’ham, que fa d’esquer.
3 f. [LC] [ZOR] Capgròs 2.
4 1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels gòbids, amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona de ventosa (Gobius fluvialis).
4 2 f. [LC] [ZOP] CAVILAT.
5 1 f. [LC] [BOS] PINYA DE SANT JOAN.
5 2 [BOS] [AGA] culleretes d’aigua COCLEÀRIA.
culminació
1 f. [LC] Acció de culminar; l’efecte.
2 f. [FIA] Posició d’un astre en el moment en què passa pel meridià local.
3 [FIA] culminació inferior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià inferior.
4 [FIA] culminació superior Culminació que té lloc en creuar un astre el meridià superior.
culminant
1 adj. [LC] Que culmina, que té o ateny l’altura màxima. Aquell és el cim culminant de la serralada. El punt culminant d’un astre.
2 adj. [LC] PER EXT. El moment culminant d’un drama.
culminar
1 v. intr. [LC] Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L’estel que estudiem culmina a tal hora.
2 tr. [LC] Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida.
culot
1 m. [LC] Tros de carbó mal cuit.
2 1 m. [DE] Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival.
2 2 m. [EE] Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la a la dolla del portabombetes i establir la connexió elèctrica.
culotar
v. tr. [LC] AQUILOTAR.
culoti
m. [LC] [ZOA] Ocell des que surt de l’ou fins que està mig vestit de ploma.
culots
m. pl. [LC] [ED] Calces de cuixots curts que solament tapen una part de la cuixa.
culpa
1 f. [LC] Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú, les seves culpes. Cometre una culpa. Confessar una culpa.
2 [LC] donar a algú la culpa d’alguna cosa Atribuir-li d’haver-ne estat causa.
3 [LC] ésser d’algú la culpa d’alguna cosa a) Ésser-ne, aquesta persona, responsable. Si m’ha enganyat, la culpa és meva de fiar-me d’un home com ell.
3 [LC] ésser d’algú la culpa d’alguna cosa b) PER EXT. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.
4 [LC] tenir algú la culpa d’alguna cosa Haver estat causa que hagi esdevingut. Si ens hem equivocat de camí, la culpa és vostra, vós en teniu la culpa.
5 [LC] per culpa de loc. prep. Com a conseqüència de. Van arribar tard per culpa de l’embús. He caigut per culpa teva.
culpabilitat
1 f. [LC] Qualitat de culpable.
2 f. [DR] Responsabilitat criminal, conseqüència de la comissió d’un delicte o d’una falta.
culpabilització
f. [LC] Acció de fer sentir culpable; l’efecte.
culpable
1 adj. [LC] Que ha comès voluntàriament una falta.
2 adj. [LC] Que té la culpa d’alguna cosa.
culpar
v. tr. [LC] Atribuir (a algú) una culpa, la culpa d’alguna cosa. No el culpeu injustament: ell és ben innocent. El culpaven de la ruïna familiar. No pots culpar-lo del teu fracàs.
culpós -osa
adj. [DR] Punible per imprudència o negligència, però no per malícia.
culroget
m. [LC] [ZOO] COTXA CUA-ROJA.
culroig
m. [BOB] CUALBRA.
cultament
adv. [LC] Amb cultura.
culte1
1 1 m. [LC] [RE] [AN] Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu.
1 2 m. [LC] [RE] [AN] Conjunt d’actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern.
1 3 [LC] [RE] [AN] culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus.
2 m. [LC] Adoració per algú o alguna cosa. Retre culte a la bellesa, a la saviesa, a la veritat. Tenir un culte per la memòria d’algú.
culte2 -a
adj. [LC] Dotat de cultura. Una persona culta. Una nació culta.
culterà -ana
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al culteranisme.
2 m. i f. [LC] [FLL] Escriptor que pertany al culteranisme.
culteranisme
m. [FLL] Corrent estètic de la literatura barroca castellana, relacionat amb el conceptisme, caracteritzat principalment per l’ús de llatinismes, per una sintaxi complicada i per l’abundància de figures retòriques i d’al·lusions cultes.
cultia
f. [LC] Camp en què, després de la collita del sègol o el blat, se sembra fenc.
cultisme
m. [FL] Mot manllevat tardanament a una llengua clàssica i que no ha sofert l’evolució dels mots hereditaris, sinó generalment sols una adaptació parcial.
cultiu
1 m. [LC] [AGA] Conreu.
2 m. [LC] Tècnica de laboratori consistent en la multiplicació de microorganismes en un medi de cultiu apropiat amb finalitats mèdiques, científiques o industrials.
cultivable
adj. [LC] [AGA] Que pot ésser cultivat o conreat.
cultivar1
f. [BO] [AGA] Varietat d’una planta, originada en cultiu. Pomes de la cultivar Golden. Mireia és una cultivar de clavell creada a Catalunya.
cultivar2
1 v. tr. [LC] [AGA] CONREAR. Cultivar un terreny. Cultivar el blat.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Cultivar la música. Cultivar l’amistat.
-cultor -cultora
[LC] Forma sufixada del mot ll. cultor, ‘que cultiva’. Ex.: viticultor, tubericultora.
cultual
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al culte.
cultura
1 1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte.
1 2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.
2 1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
2 2 [CO] [LC] cultura de massa Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l’acceptació de la major part de la societat.
-cultura
[LC] Forma sufixada del mot ll. cultura, ‘cultiu’, ‘cria’. Ex.: homocultura, viticultura, avicultura.
cultural
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cultura. Qüestions culturals. Varietat cultural d’una planta.
culturalisme
m. [LC] [AN] Teoria sobre la cultura.
culturisme
m. [LC] Conjunt d’exercicis gimnàstics destinats al desenvolupament muscular.
culturització
f. [LC] [AN] Acció de culturitzar o de culturitzar-se; l’efecte.
culturitzar
v. tr. [LC] [AN] Donar cultura (a un individu, a un col·lectiu), instruir-lo.
cumarina
f. [QU] Cetona cíclica que ocorre en l’oli d’espígol, extreta del fruit de l’espècie Coumarouna odorata, d’olor fragant i plaent semblant a la de la vainilla, emprada com a producte auxiliar en farmàcia.
cumè
m. [QU] Hidrocarbur incolor oliós, de fórmula C6H5C3H7, que ocorre en el petroli americà.
cúmel
m. [HO] Licor dolç aromatitzat obtingut per maceració de comí i d’altres productes vegetals.
cúmul
1 m. [LC] Gran quantitat. Un cúmul de notícies. Un cúmul de circumstàncies adverses. Un cúmul de crims.
2 1 m. [FIA] cúmul d’estels Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements que, en la majoria de casos, han tingut el mateix origen.
2 2 [FIA] cúmul de galàxies Agrupació d’un gran nombre de galàxies lligades gravitacionalment i d’origen comú.
2 3 [FIA] cúmul globular Agrupació densa d’estels vells, de forma esfèrica, situada a l’halo galàctic.
2 4 [FIA] cúmul obert Agrupació d’uns pocs centenars d’estels que tenen un origen comú, situada en el pla galàctic.
3 m. [ME] CÚMULUS.
cumulatiu -iva
adj. [LC] Format per addicions successives.
cumulativament
adv. [LC] D’una manera cumulativa.
cumulè
m. [QU] Alquè amb dos o més enllaços dobles acumulats.
cumulo-
[LC] Forma prefixada del mot cúmulus. Ex.: cumulonimbus, cumuloestratus.
cumulonimbus
m. [ME] Núvol baix de gran dimensió vertical, que ocasionalment sobrepassa la tropopausa, amb el cim fibrós generalment en forma d’enclusa, compost per gotetes d’aigua a la part baixa i per cristalls de glaç a la part alta.
cúmulus
m. [GG] [ME] Núvol baix de contorn ben delimitat, que es desenvolupa verticalment en forma de protuberàncies, compost per gotetes d’aigua a la part baixa i per cristalls de glaç a la part alta.
cuneal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als cunys.
cuneïforme
adj. [LC] Que té forma de tascó, s’aplica especialment als caràcters de les antigues inscripcions perses, assíries, etc., i també a les inscripcions mateixes. Escriptura cuneïforme. Fulla cuneïforme.
cuneta
f. [LC] [OP] Canal de desguàs fet al llarg d’un vall, especialment al costat d’una carretera, d’una via, etc.
cuniculicultor cuniculicultora
m. i f. [AGR] [PR] Persona que es dedica a la cuniculicultura.
cuniculicultura
f. [AGR] Cria de conills domèstics.
cunicultor cunicultora
m. i f. [AGR] CUNICULICULTOR, CUNICULICULTORA.
cunicultura
f. [AGR] CUNICULICULTURA.
cunnilinció
f. [MD] [LC] Estimulació oral dels genitals femenins.
cunnilingus
m. [MD] CUNNILINCIÓ.
cuny
1 m. [LC] [IMI] TASCÓ.
2 m. [ZOA] [MD] Osset curt, de forma piramidal, a la segona fila del tars. Els tres cunys del tars.
cunyat cunyada
1 m. i f. [LC] [HIG] Cònjuge del germà o de la germana.
2 m. i f. [LC] [HIG] Germà o germana del cònjuge.
cuot
1 m. [LC] CAGANIU.
2 m. [EI] Apèndix vertical que forma part de l’enclusa i va ficat dins el soc.
cup
1 m. [LC] [AGA] [AQ] Recipient generalment d’obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.
2 m. [LC] [AGA] [AQ] Apartament o edifici separat on s’elabora el vi.
3 m. [LC] [AGA] [AQ] Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc.
cupatge
m. [LC] [IMI] Operació de barrejar vins, olis o altres productes per obtenir un vi, un oli o un altre producte de caràcters especials.
cupè
[pl. -ès]
1 m. [LC] [TRG] Cotxe tancat, de quatre rodes, amb un o dos seients, i amb el cotxer situat a l’exterior.
2 m. [LC] [TRG] Departament anterior d’una diligència, d’un carruatge que té dos o més compartiments.
3 m. [LC] [TRG] Automòbil tancat, amb dos seients i dues portes.
cupiditat
f. [LC] COBDÍCIA.
cupido
m. [LC] Infant, adolescent, d’una gran bellesa.
cuplet
m. [MU] Cançó lleugera composta d’estrofes breus amb tornada, sobre text de caràcter sovint picaresc.
cupletista
m. i f. [MU] [LC] Intèrpret de cuplets.
cupó
1 m. [LC] [ECT] Part d’un títol, d’un valor mobiliari, que es talla per presentar-lo al cobrament dels interessos vençuts i dels dividends.
2 m. [LC] Val amb què es participa en un concurs o una rifa, o amb què es pot obtenir alguna cosa quan se’n té una quantitat determinada.
cuprat
m. [QU] Combinació de l’òxid de coure(II) amb un altre òxid metàl·lic.
cupressàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes del grup de les coníferes, que inclou arbres i arbustos de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamoses o aciculars i flors unisexuals disposades en estròbils, que comprèn els xiprers, el ginebre i les savines.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cupri-
[LC] [QU] V. CUPRO-.
cúpric -a
1 adj. [ML] [QU] Relatiu o pertanyent al coure.
2 adj. [QU] [ML] Que conté coure, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Sulfat cúpric. Una sal cúprica.
cuprífer -a
adj. [LC] [GL] Que conté coure.
cuprita
f. [ML] [GLM] Mineral, òxid de coure, de fórmula Cu2O, que cristal·litza en el sistema cúbic, té color rogenc i pot ésser mena de coure.
cupro- [o cupri-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. cuprum, ‘coure’. Ex.: cupromanganès, cuprocianur, cuprífer.
cuproníquel
m. [ML] Aliatge de coure i níquel emprat en l’encunyació de moneda i en maquinària naval.
cuprós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al coure.
2 adj. [QU] Que conté coure, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent.
cúpula
1 f. [LC] [AQ] [AR] Coberta formada per una superfície aproximadament semiesfèrica sobre un cilindre o un prisma de moltes cares que cobreix generalment el punt d’intersecció de la nau principal i el creuer d’alguns edificis monumentals, mitjançant la interposició de trompes.
2 1 f. [MD] En med., estructura, formació, etc., arrodonida, que té forma de tina, de copa. Cúpula diafragmàtica.
2 2 f. [BO] Involucre acrescent llenyós que en les fagàcies embolcalla la base del fruit, com el didal de la gla, o n’enclou uns quants, com el pelló de les fages i el de les castanyes.
cupular
adj. [AQ] [LC] Que té forma de copa o de cúpula.
cupulat -ada
adj. [AQ] [LC] Que té una o més cúpules. Una església cupulada.
cupulí
m. [AR] [AQ] Llanternó en forma de cúpula.
cupulífer -a
adj. [BO] Proveït de cúpula, s’aplica especialment a les fagàcies, els fruits de les quals tenen cúpula.
cuquella
f. [LC] [ZOO] Cucut 1 1.
cuquello
m. [ZOO] [LC] Cucut 1 1.
cuquer -a
adj. [LC] [MD] Que serveix per a guarir els cucs intestinals. Herba cuquera.
cuqueta
f. [AGF] [ZOI] cuqueta de riera Insecte de l’ordre dels tricòpters, les larves del qual es vesteixen amb capsetes d’arena pastada amb saliva i són molt emprades pels pescadors com a esquer (Phyryganea grandis).
cura
1 f. [LC] Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa. Prendre cura d’algú o d’alguna cosa. Posar cura en una feina. Prendre, tenir, la cura d’instruir un noi. Donar a algú la cura d’alguna cosa. Fer una cosa amb molta cura. Llibre publicat sota la cura de l’Institut. Tenir l’ànim lliure de cures.
2 f. [LC] [MD] Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. Han confiat la cura del malalt a un bon metge. Proveu aquesta cura. Posar-se en cura. Cura d’aigües. Cura d’altitud.
3 [LC] cura radical Cura que destrueix el mal en el seu origen.
4 f. [MD] [LC] GUARICIÓ. Per a aquella malaltia no hi ha cura possible.
5 [LC] [MD] no tenir cura No tenir remei, ésser inguarible.
curable
adj. [LC] [MD] GUARIBLE.
curaçao
m. [HO] [LC] Licor fet de la pell de taronges amargues, aiguardent i sucre, originari de Curaçao.
curador curadora
1 m. i f. [LC] Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa.
2 m. i f. [BB] [PR] Persona que supervisa o dirigeix l’edició d’una obra, que en té cura.
3 m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona nomenada per tenir cura dels béns o interessos d’un menor o de qui no està en estat d’administrar-los.
4 m. i f. [AN] [LC] [MD] Persona que guareix.
curadoria
f. [DR] Càrrec de curador o curadora.
curanderisme
m. [LC] Pràctica del curandero.
curandero curandera
1 m. i f. [AN] [PR] [LC] [MD] Persona que fa de metge sense ésser-ho.
2 m. i f. [AN] [MD] [PR] [LC] Persona que usa procediments no verificats per la ciència per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties.
curar
1 1 v. tr. [LC] Tenir cura (d’alguna cosa). Curar l’educació d’algú. Curar un escriptor el seu estil. Curar la seva salut.
1 2 v. tr. [LC] [MD] Tenir la cura mèdica (d’un malalt, d’una malaltia, d’un mal), emprar les cures i els mitjans necessaris per a la seva guarició. Curar un malalt. Curar una nafra, una ferida. Curar el peu.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Curar les ànimes.
2 1 tr. [LC] [MD] GUARIR. Aquell tractament la va curar.
2 2 [LC] curar-se amb saliva dejuna Ésser de fàcil remeiar.
2 3 intr. pron. [LC] [MD] curar-se en salut Prevenir-se contra un perill quan encara és remot.
2 4 [LC] estar curat d’espants Estar acostumat a experiències especialment desagradables, no venir de nou un perill, una adversitat, etc.
2 5 intr. pron. [LC] [MD] Si et vols curar, has de fer molta bondat.
3 tr. [LC] Pensar, proposar-se (de fer alguna cosa). Una cosa que no curem explicar. No curaven sinó d’avançar camí.
4 1 intr. [LC] Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Aquell mal pare no curava dels seus fills.
4 2 intr. pron. [LC] De la vostra aflicció, no se’n vol curar més.
curare
m. [QU] [BOS] Extracte derivat principalment de l’escorça de diverses espècies dels gèneres Chondrodendron i Strychnos, verí de les sagetes dels indis de les conques de l’Amazones i de l’Orinoco, que conté tubocurarina com a principi actiu i provoca un poderós relaxament muscular o una paràlisi.
curat1
m. [LC] [RE] [PR] Rector 2 2. Confessar-se una vegada l’any amb el propi curat.
curat2
m. [LC] [IT] Teixit de cotó a la plana fet amb fil que ha estat blanquejat abans de teixir-lo.
curatela
1 f. [DR] Càrrec de curador.
2 f. [DR] Institució que té per objecte controlar l’activitat econòmica d’una persona declarada pròdiga o en situació d’incapacitat relativa.
curatiu -iva
adj. [LC] [MD] Que produeix la guarició. Els mitjans preventius i els mitjans curatius.
curbaril
1 m. [BOS] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies, amb les fulles de dos folíols, originari de l’Amèrica tropical, del qual s’obté el copal (Hymenaea courbaril).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de curbaril, vermellosa, resistent a la humitat, emprada especialment en la construcció de mobles, fusteria d’exteriors i parquets.
curculiònids
1 m. pl. [ZOI] Família d’insectes coleòpters que tenen el cap allargat en forma de trompa.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta família.
curculla
f. [LC] Petxina 1.
cúrcuma
f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les zingiberàcies, de grans fulles oblongues i de flors grogues agrupades en espigues denses, terminades en un floc de bràctees rosades, originària de l’Àsia sud-oriental i cultivada als països tropicals, el rizoma de la qual forneix un colorant, la curcumina, i una espècia picant i amarga, la cúrcuma, un dels principals components del curri (Curcuma longa).
curcumina
f. [QU] Matèria colorant groc taronja de l’arrel de la cúrcuma.
curenya
f. [DE] Peça sobre la qual és muntat un canó d’artilleria, que serveix per a transportar-lo i maniobrar-lo.
cureta
f. [LC] [IMI] Eina per a netejar les cardes.
curi
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Cm; nombre atòmic, 96; pes atòmic de l’isòtop més estable, 245).
cúria
1 1 f. [HIH] Entre els antics romans, fracció d’una tribu.
1 2 f. [HIH] Al baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes.
1 3 f. [HIH] A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat, o les assemblees religioses.
2 f. [LC] [RE] Conjunt d’organismes administratius i judicials per a regir una diòcesi o tota l’Església catòlica. Cúria diocesana. Cúria romana.
3 f. [RE] [DR] Conjunt d’advocats, escrivans, procuradors, etc., en l’Administració de justícia.
curial
1 1 adj. [LC] Pertanyent a la cúria, especialment a la romana.
1 2 m. [RE] Persona adscrita a una cúria, especialment a la romana.
2 adj. [LC] CORTÈS.
curialesc -a
adj. [LC] Propi dels curials. Sofismes curialescos.
curialitat
f. [LC] Cortesia, urbanitat. Entre els que volen usar de curialitat és costum que els joves parlin primerament.
curialment
adv. [LC] Amb curialitat, cortesament.
curibell
m. [LC] [BOS] COLITX.
curie
m. [FIF] [FIM] Unitat d’activitat d’una substància radioactiva igual a 37.000 milions de becquerels (símbol, Ci).
curió
1 m. [HIH] [PR] Entre els antics romans, cap d’una cúria.
2 m. [HIH] [PR] Sacerdot que presidia els sacrificis d’una cúria.
curiós -osa
1 1 adj. [LC] Que s’interessa a veure, a conèixer, alguna cosa.
1 2 adj. [LC] Que cerca de saber allò que no li hauria d’importar. Sou massa curiós.
2 adj. [LC] Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós. Un exemplar curiós. Una planta molt curiosa.
3 adj. [LC] Net i endreçat. És un home curiós: les sabates enllustrades, el vestit impecable…
curiosament
adv. [LC] Amb curiositat.
curiositat
1 f. [LC] Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tinc curiositat de conèixer-les. Satisfer la curiositat d’algú. Despertar la curiositat d’algú. La curiositat d’un fet.
2 f. [LC] Cosa rara, estranya, que desperta l’interès i crida l’atenció. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu.
curlera
f. [ZOO] Becut 2.
curolla
f. [LC] DÈRIA.
curós -osa
adj. [LC] Que posa cura en les coses, en el que fa. És curós de l’educació dels seus fills. Una noia curosa de la seva salut.
curosament
adv. [LC] D’una manera curosa. Estudiar curosament alguna cosa.
curra
f. [IMI] Mola que té la forma d’un con truncat.
curraià
m. [LC] [BOS] Planta de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i de flors rosades o purpúries, pròpia de les rouredes i altres boscos més aviat secs (Cephalanthera rubra).
curri
1 m. [ED] [HO] Condiment indi compost per una barreja d’espècies com cúrcuma, pebre i coriandre, entre altres.
2 m. [HO] Menjar preparat amb aquest condiment.
cúrria
f. [EI] CORRIOLA1.
curricà
m. [LC] [AGP] [SP] Ormeig de pesca que s’usa amb la barca navegant i consisteix generalment en una corda resistent i llarga en un cap de la qual hom fixa un ham gros.
curricular
adj. [PE] Relatiu o pertanyent al currículum. Projecte curricular.
currículum
1 m. [LC] [PE] Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d’una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l’obtenció d’un premi, etc. Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses. La comissió avalua els currículums dels candidats.
2 m. [PE] Pla d’estudis.
curripeus
m. [LC] [BOS] Herba del gènere Erodium, de la família de les geraniàcies, de fruits comparables a una agulla.
curro -a
adj. i m. i f. [LC] Manc 2.
curroc
m. [ZOO] Ocell de la família dels làrids, de la mida d’una gavina, de plomatge gris i blanc, amb les plomes del cap negres a l’estiu i bec completament negre, que viu a les platges i als arrossars (Gelochelidon nilotica).
curs
1 1 m. [LC] Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva. El curs de la lluna, dels astres. El curs d’un riu. Un curs d’aigua. El curs d’una processó.
1 2 m. [LC] [MD] PER EXT. El curs d’una malaltia. Seguir una malaltia el seu curs. El curs de la vida. El curs dels esdeveniments.
1 3 [LC] donar curs a alguna cosa a) Fer que surti del lloc on estava continguda o retinguda. Donar curs a l’aigua embassada.
1 3 [LC] donar curs a alguna cosa b) PER EXT. Donar curs al seu mal humor.
1 4 [LC] en curs loc. adj. Present, corrent, que té lloc en aquest moment. L’any en curs. Les obres en curs.
1 5 [LC] en curs de loc. prep. Davant de substantiu, en procés de. El diccionari està en curs de publicació. Un projecte en curs d’execució.
2 1 m. [LC] [PE] Sèrie de lliçons que formen un ensenyament regular d’una matèria. Un curs de química.
2 2 m. [LC] [PE] Tractat especial sobre un ensenyament. Publicar un curs de matemàtiques.
3 1 m. [LC] [PE] En les universitats, les escoles, etc., temps assenyalat dins cada any per a assistir a les lliçons.
3 2 [LC] [PE] curs escolar [o curs acadèmic] Any d’escolaritat en les carreres o les assignatures.
3 3 m. [PE] Conjunt d’estudiants d’un mateix grau d’estudis.
4 m. [IT] Nombre mínim de fils d’ordit i de passades que defineix un determinat lligat.
5 m. [ECT] Circulació i funcionament de la moneda. Bitllets de banc de curs legal.
cursa
1 1 f. [LC] [SP] Acció de córrer en competició. Una cursa a peu. Una cursa a cavall. Una cursa d’obstacles.
1 2 [LC] [SP] cursa contra rellotge Cursa cronometrada de sortida individual en què un corredor o un equip intenta recórrer la distància de la prova en el menor temps possible.
2 f. [DE] cursa d’armaments Acumulació competitiva de material bèl·lic entre dos o més estats, amb finalitats dissuasives.
3 f. [JE] cursa de braus Correguda de bous B).
4 1 f. [EI] Camí que recorre una peça, un objecte a treballar, en un mecanisme. La cursa de la llançadora.
4 2 f. [IT] [EI] En les màquines alternatives, distància que hi ha entre els dos punts morts.
4 3 f. [IMF] Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d’un tauló en serrar-lo. La cursa d’una porta, d’un calaix.
4 4 f. [IMF] Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble. No haver-hi prou cursa per a una eina.
cursaire
m. i f. [IT] [PR] Encarregat de vigilar, durant l’estampació, el camí que segueix la roba dins la cursa.
cursar
1 v. tr. [LC] [AD] Donar curs (a una sol·licitud, una instància, un expedient, etc.).
2 tr. [LC] [PE] Assistir a un curs (d’una matèria d’ensenyament).
curset
m. [PE] [LC] Curs breu, generalment de caràcter monogràfic.
cursetista
m. i f. [LC] [PE] Persona que segueix un curset.
cursi
adj. [LC] Que volent aparentar elegància, finor, riquesa, en manca visiblement.
cursileria
1 f. [LC] Qualitat de cursi.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona cursi.
3 f. [LC] Cosa cursi.
cursiu -iva
1 1 adj. [LC] [AF] [BB] Que té les característiques de la lletra cursiva. Caràcters cursius.
1 2 f. [LC] [AF] [BB] LLETRA CURSIVA.
2 adj. [LC] [RE] Ràpid i sovint superficial. Lectura cursiva de l’Evangeli. Comentari cursiu.
cursivitat
f. [BB] Grau en l’evolució d’una escriptura que tendeix a esdevenir cursiva.
cursivització
f. [AF] Tendència de l’escriptura manuscrita a esdevenir cursiva.
cursor
1 m. [LC] [MT] Part d’un instrument científic que es mou amunt i avall sobre una altra part.
2 m. [IN] Marca mòbil visible sobre la pantalla d’un ordinador que indica una posició, generalment la d’actuació immediata.
curt1
adv. [LC] Per sota del que hom havia calculat, del que era previsible. Hem fet curt de pa, i això que en teníem cinc quilos. Has dit que la dona tenia trenta anys, i has tallat curt: en té trenta-sis.
curt2 -a
1 1 adj. [LC] De poca llargària, de llargària insuficient, menor que la normal. Tenir els braços curts, les cames curtes, portar els cabells curts. Tenir una cama més curta que l’altra. Aquest jaqué té les mànigues curtes. Amb aquesta escala no hi arribaràs: és curta. La corda no arriba a baix de tot: és curta. El camí de dalt és més curt que el de baix. Arma curta. Fer les passes curtes.
1 2 [LC] anar de curt Portar faldilles curtes.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Tenir la vista curta, l’enginy curt.
1 4 [LC] curt de braços De braços curts.
1 5 [LC] curt de cames De cames curtes.
1 6 [LC] curt de mans Que fa poca feina.
1 7 [LC] anar curt [o anar curt de diners] Tenir pocs diners.
1 8 [LC] [MD] ésser curt [o ésser curt d’enteniment, o curt d’intel·ligència, o curt de gambals] Tenir poca intel·ligència. Li costa de comprendre les coses: és molt curt.
1 9 [LC] [MD] curt de vista Miop 1.
2 1 adj. [LC] De poca durada, breu. A l’hivern els dies són curts. Trobar el temps curt. Fer curt un discurs. Una vocal curta.
2 2 [LC] dir una cosa ras i curt V. RAS2.
3 adj. [NU] En numism., de pes inferior al tolerat. Una moneda curta. Un duro curt.
4 m. [LC] CURTMETRATGE.
5 m. pl. [JE] En algunes danses, passos oposats als llargs. Aquesta sardana té una tirada de curts molt llarga.
6 f. [TRA] Fusta arquejada que, juntament amb d’altres, serveix per a tapar la banyera d’una embarcació.
curtació
f. [FIA] Diferència entre la distància real d’un planeta al Sol o a la Terra i la mateixa distància projectada ortogonalment sobre el pla de l’eclíptica.
curtament
adv. [LC] D’una manera curta, escassament, breument.
curtària
f. [LC] CURTEDAT.
curtcircuit
m. [LC] [EE] [FIF] Connexió, voluntària o accidental, entre dos punts d’un circuit elèctric a través d’impedància molt petita, que dona lloc a un corrent molt elevat.
curtcircuitar
1 v. tr. [FIF] Establir un curtcircuit (en un circuit elèctric).
2 v. tr. [LC] Interrompre el curs regular (d’un procés).
curtedat
f. [LC] Qualitat de curt.
curtejar
1 v. intr. [LC] Ésser més aviat curt. El vestit li curteja.
2 v. intr. [LC] Escassejar 1. Les provisions començaran a curtejar.
curtesa
f. [LC] CURTEDAT.
curtmetratge
m. [JE] [CO] Film d’una longitud inferior a 1.000 metres i d’una durada que no sol excedir els 35 minuts.
curtosi
f. [MT] Grau de convexitat o d’aplatament de la corba representativa d’una distribució estadística.
curul
adj. [HIH] A l’antiga Roma, encarregat d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer la policia urbana i d’incendis. Edils curuls.
curull1
1 m. [LC] Caramull 1.
2 m. [LC] [AQ] Conjunt de les teules, rajoles, etc., posades al cim d’una xemeneia per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge.
curull2 -a
adj. [LC] Ple a vessar. Feia goig aquella taula curulla de viandes.
curullar
1 v. tr. [LC] Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar.
2 v. tr. [LC] Omplir enterament el buit (d’una cosa).
curvatiu -iva
adj. [MT] Que tendeix a corbar-se.
curvatura
1 f. [LC] CURVITAT.
2 f. [MT] Desviament major o menor d’una corba respecte de la direcció recta, mesurat per la relació entre l’angle que formen dues tangents pròximes i la longitud de l’arc comprès entre llurs punts de tangència.
curvi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. curvus, ‘corb’. Ex.: curviforme, curvinèrvia, curvímetre.
curvilini -ínia
1 adj. [MT] Que es compon de línies corbes. Angle curvilini.
2 adj. [MT] Que segueix una línia corba. Trajectòria curvilínia.
curvímetre
m. [EI] Aparell per a mesurar distàncies corbes sobre un mapa.
curvitat
f. [MT] Qualitat de corb.
cuscanelles
f. pl. [LC] PESSIGOLLES.
cuscús
[pl. -ussos]
m. [HO] [LC] Pasta de farina fraccionada en bocins rodons, típica del nord d’Àfrica, que se serveix amb carn, llegums i salses picants.
cuscuta
f. [BOS] CABELLS D’ÀNGEL.
cuscutàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, molt pròxima de les convolvulàcies, que comprèn només les plantes paràsites anomenades cabells, que es fixen per mitjà d’haustoris als hostes i d’aquesta manera n’extreuen l’aliment.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cuspidat -ada
adj. [LC] Que termina en punta. Fulla cuspidada.
cúspide
1 f. [LC] Part superior d’una cosa acabada en punta. La cúspide d’un campanar. La cúspide d’una muntanya.
2 f. [LC] [MT] Vèrtex 1 3.
3 f. [MT] Punt d’una corba on el vector tangent canvia de sentit.
cuspinera
f. [BOS] REPALASSA.
cussa
f. [LC] [ZOM] GOSSA.
cussol
m. [LC] [IMI] Recipient d’aram amb un llarg mànec que serveix per a treure líquid d’una caldera o d’un altre recipient.
cussolí
m. [IT] Teixit de cotó, variant del cotí, amb lligament de sarja i amb llistes de colors.
custodi -òdia
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que custodia. L’àngel custodi.
2 m. [LC] [PR] [RE] Superior d’una custòdia.
custòdia
1 f. [LC] Acció de custodiar; l’efecte. Tenir en custòdia algú o alguna cosa. La custòdia i el bon govern de la dita vila.
2 f. [RE] [AR] Peça d’or, d’argent, etc., en què s’exposa el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
3 f. [RE] En els ordes mendicants, agregat d’alguns convents que no basten a formar província.
custodiar
v. tr. [LC] Guardar, conservar, tenir cura (d’algú o d’alguna cosa). Una guarnició custodiava l’illa.
custodir
v. tr. [LC] CUSTODIAR.
cutani -ània
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la pell, al cutis. Malaltia cutània.
2 adj. [MD] Que es produeix a la pell. Respiració cutània.
cúter
1 m. [ECO] [IQ] Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec dins el qual es desplaça una fulla metàl·lica de vora molt afuada formada per segments que s’eliminen quan s’han esmussat per l’ús.
2 m. [TRA] Variant de balandra de línies molt fines amb dos o més flocs, que inicialment tenia el bauprès retràctil.
cutícula
1 f. [LC] [MD] [BI] Pel·lícula, tel prim.
2 1 f. [BO] Capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que recobreix la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes.
2 2 f. [BO] Capa diferenciada d’hifes que protegeix el barret dels bolets.
2 3 f. [BI] [ZOA] Capa externa del tegument dels artròpodes.
cuticular
1 adj. [LC] [ZOA] [BI] Relatiu o pertanyent a una cutícula animal o vegetal.
2 adj. [LC] [ZOA] [BI] Acomplert a través d’una cutícula.
cutina
f. [BO] [BI] Substància cèria que es troba entre les fibril·les cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes de la part aèria de les plantes, amb excepció dels pètals, i que constitueix la cutícula.
cutinització
f. [BO] [BI] Impregnació amb cutina de la paret cel·lular.
cutis
m. [LC] [ZOA] Pell humana, especialment la de la cara.
cutlerials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues brunes, que comprèn les espècies del gènere Cutleria.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
cutxef
m. [IMF] Eina de ferro amb una ganiveta al mig, que usen els fusters, boters, cadiraires i altres artesans amb totes dues mans i que serveix per a rebaixar, ajustar, perfilar o afinar peces de fusta corbades.