aixecar

1 1 v. tr. [LC] Separar (una cosa) d’una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí.

1 2 intr. pron. [LC] Amb el vent que feia s’havia aixecat una polseguera que no deixava veure res.

2 1 tr. [LC] Enlairar 1. Tiraran coets i aixecaran bombes.

2 2 intr. pron. [LC] S’aixecà amb una bomba inflada amb aire calent.

3 1 tr. [LC] Retirar (alguna cosa) d’un lloc aixecant-la’n. La jutgessa va fer aixecar el cadàver.

3 2 tr. [LC] Fer cessar, retirar, (quelcom que pesa damunt algú). Aixecar una pena, un càstig, un impost, una prohibició.

3 3 [LC] aixecar el setge Retirar les tropes que assetjaven una ciutat, una fortalesa, etc.

3 4 [LC] aixecar una sessió Donar-la per acabada.

4 tr. [LC] Fer néixer, desvetllar, promoure. Un discurs que va aixecar un gran entusiasme. Aixecar protestes.

5 tr. [MU] Ventar (les campanes) i pujar-les fins al punt més alt establert, on, de boca enlaire, queden aturades.

6 tr. [LC] [AD] aixecar acta Estendre acta.

7 1 tr. [LC] Posar dret (qui està ajagut, assegut). Entre tots el van aixecar i el van ajudar a pujar al cotxe.

7 2 intr. pron. [LC] La segona vegada que va caure ja no va poder aixecar-se. Fa una hora que seieu; aixequeu-vos i camineu una estona. A les tres ens aixecàvem de taula.

7 3 intr. pron. [LC] Llevar-se. Avui ens hem aixecat a les sis.

8 1 tr. [LC] Augmentar l’alçària (d’alguna cosa). Aixecar una paret un metre més. La casa, l’han aixecada d’un pis.

8 2 tr. [LC] Fer (alguna cosa que sobresurt d’un pla, que ateny una certa alçària), edificar. A l’entrada del poble van aixecar un arc de triomf. Aixecar una església, un teatre.

8 3 intr. pron. [LC] Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s’aixeca a la vora del riu. Al mig de la plaça s’aixeca una torre de 20 metres.

8 4 intr. [LC] Tenir d’alt. No aixeca tres pams de terra.

9 1 tr. [SP] [AGF] Fer sortir (la caça) de l’indret on està. Els gossos varen aixecar dos conills.

9 2 intr. pron. [SP] Va aixecar-se un vol de perdius.

9 3 [LC] aixecar la llebre Despertar l’atenció sobre un afer fent així que altres puguin aprofitar-se’n.

10 1 intr. pron. [LC] aixecar-se el dia [o aixecar-se el temps] Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.

10 2 [LC] aixecar-se vent Començar a fer vent.

11 1 tr. [LC] aixecar el cap a) Sortir de la pobresa o la desgràcia.

11 1 [LC] aixecar el cap b) Recobrar l’ànim el qui estava abatut.

11 1 [LC] aixecar el cap c) Trobar-se millor un malalt.

11 2 [LC] aixecar el colze Beure begudes alcohòliques en gran quantitat.

11 3 [LC] aixecar el vol a) Posar-se a volar.

11 3 [LC] aixecar el vol b) Fugir, desaparèixer furtivament d’un lloc.

11 4 [LC] aixecar la camisa a algú Enganyar-lo abusant de la seva credulitat.

11 5 [LC] aixecar la veu a algú Parlar-li, replicar-li, sense el respecte que es mereix.

11 6 [LC] aixecar la veu en una assemblea Parlar-hi.

11 7 [LC] aixecar un pla Prendre sobre el terreny les mesures necessàries per a traçar-lo.

12 1 intr. pron. [LC] [JE] Un jugador, deixar el joc anant-se’n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau.

12 2 intr. pron. [LC] [DR] Fer bancarrota ocultant o alienant els béns propis per no pagar els creditors. S’ha aixecat l’home de negocis més important de la ciutat.

12 3 intr. pron. [LC] [DE] Rebel·lar-se, agafar les armes. Tot el poble s’aixecà contra el dictador. Aixequem-nos contra l’invasor! Les mesures repressives del governador provocaren que tota la ciutat s’aixequés.

aixella

f. [LC] [MD] [ZOA] [AGR] Part inferior de la juntura del braç amb el cos. Amb el braç nu fins a l’aixella. Camina amb el bastó sota l’aixella.

aixelleró

m. [LC] [ED] Peça de tela entre la màniga i el cos, d’una camisa o d’altres peces de vestir, en l’indret que correspon a l’aixella.

aixerriar

v. tr. [LC] [AGA] Adobar (un camp) apletant-hi ovelles, que hi deixen llurs excrements.

aixeta

f. [LC] Tros de canó ajustat a l’extrem d’una conducció d’aigua o de qualsevol altre fluid, o adaptat a l’orifici d’un recipient, proveït d’una peça mòbil i generalment giratòria, la qual, segons la seva posició, intercepta el pas del fluid o permet que brolli.

aixeteria

1 f. [IMI] [LC] Conjunt d’aixetes, especialment quan formen part d’un mostrari.

2 f. [LC] [IMI] Botiga o departament d’un establiment on es venen aixetes.

així

1 1 adv. [LC] D’AQUESTA MANERA. No l’agafis així, tan fort, que li faràs mal. No corris així, que et cansaràs. Ell ha parlat sempre així. Ho farem així mateix, tal com ell ha ordenat. Així m’agrada.

1 2 adv. [LC] Amb valor adjectiu: Un dia així no convida a sortir. Amb idees així arribaràs lluny.

1 3 [LC] així així loc. adv. Mig mig, mitjanament. -Com te trobes, noi? -Així així: no gaire bé.

1 4 [LC] així com així loc. adv. De qualsevol manera, de totes maneres.

1 5 [LC] així i aixà loc. adv. D’aquesta i d’aquella manera. Serra aquesta post així i aixà.

1 6 [LC] així i així loc. adv. En substitució de circumstancials de manera que es donen per sabuts. Aquest home ha fet així i així.

1 7 adv. [LC] Expressant un desig. Així fos com tu dius! Així et rebentessis! Així sia!

2 adv. [LC] Essent així, per aquesta raó, en conseqüència. També hi va venir el teu germà? Així, hi éreu tots. Tots aquests verbs són regulars; així, en tots ells el gerundi termina en -ent.

3 1 adv. [LC] així… com… loc. conj. Tant… com… Armes, així ofensives com defensives.

3 2 [LC] com…, així… V. COM¹.

3 3 [LC] així com loc. conj. a) Marcant l’oposició. Així com ahir va ploure, avui farà bon dia.

3 3 [LC] així com loc. conj. b) I també. Van venir els Valldaura, els Roca així com els Bassó.

3 4 [LC] així i tot loc. adv. Tot i això.

4 [LC] així mateix loc. adv. a) De la mateixa manera.

4 [LC] així mateix loc. adv. b) També, ultra això. Recorda-li tot això que et dic, i recomana-li, així mateix, que no faci tard.

5 [LC] així que loc. conj. a) Tot seguit que. Així que han arribat els forasters, ha començat el ball.

5 [LC] així que loc. conj. b) DE MANERA QUE. No has estudiat, així que no aprovaràs. Vas molt malament, així que espavila’t.

això

1 1 pron. [LC] Aquesta o aqueixa cosa, forma que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la primera o la segona persona. Emporta’t això i posa-ho darrere la porta.

1 2 pron. [LC] La cosa que hom acaba de dir o dirà tot seguit. Ell és qui l’ha mort; no oblideu això. Recorda’t d’això: que demà ja no hi seràs a temps.

1 3 [LC] això és loc. adv. És a dir, expressió usada per a introduir un aclariment o una enumeració.

1 4 [LC] això i això En substitució d’una relació que es dona per sabuda. Aniré a casa seva i li diré això i això.

1 5 [LC] això mateix! Expressió usada per a manifestar l’acord, la conformitat absoluta amb alguna cosa dita, per a fer-ne ressaltar l’exactitud.

1 6 [LC] i això que loc. conj. Tot i que, introduint la circumstància que hauria hagut d’evitar el fet de què s’ha parlat. He suspès, i això que havia estudiat molt.

1 7 [LC] per això loc. adv. a) Per aquesta raó. I és per això que no va venir.

1 7 [LC] per això loc. adv. b) Però. Va assegurar que hi seria: no hi va anar, per això.

2 pron. [LC] Forma despectiva de designar una persona. On va, això?

aixol

m. [LC] [IMI] [IMF] Aixa petita usada per fusters, esclopaires, boters, etc.

aixopluc

1 m. [LC] Lloc on posar-se a cobert de la pluja. Quan començà a ploure érem a camp ras i cercàrem endebades un aixopluc.

2 [LC] a aixopluc loc. adv. A cobert de la pluja. Ésser a aixopluc. Posar-se a aixopluc.

aixoplugar

1 v. tr. [LC] Posar a cobert de la pluja. Mireu que ja plou; aixoplugueu les eines sota la volta.

2 intr. pron. [LC] Plovia, i ens vàrem aixoplugar en un portal.

aixovar

m. [DR] [LC] Conjunt de roba personal i de la casa que els nuvis aporten al matrimoni.

aïzoàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, sovint suculentes, de flors amb pètals molt nombrosos, provinents d’estams modificats, predominantment tropicals i subtropicals, pròpies d’indrets àrids, especialment abundants al sud d’Àfrica, i emprades en jardineria, a la qual pertanyen els bàlsams, la cabellera de la reina i l’herba gelada.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

ajaçada

f. [AGF] Aturada imprevista que solen fer les llebres quan els gossos les empaiten de prop.

ajaçar

1 v. tr. [LC] Posar al jaç.

2 intr. pron. [LC] Ajeure’s en un jaç, com en un jaç. Ens vàrem ajaçar damunt l’herba a l’ombra d’una alzina.

ajaguda

f. [AGR] [AGF] AMORRIADOR.

ajagut

m. [AGA] Afecció dels cereals, consistent en la vinclada de les tiges.

ajaure

[LC] V. AJEURE.

ajeure

[quant a la flexió, com jeure]

1 1 v. tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) descansant en tota la seva llargada sobre alguna cosa. Ajagueren el ferit sobre el sofà. No estan bé, aquestes bigues, dretes: ajaieu-les.

1 2 intr. pron. [LC] Ens vàrem ajeure a l’ombra d’una alzina.

1 3 intr. pron. [LC] ajeure-s’hi No posar cap esforç ni diligència en un afer o en una empresa.

2 intr. pron. [LC] Sotmetre’s a la voluntat d’altri.

3 tr. [LC] La pluja, el vent, etc., inclinar gairebé horitzontalment (els blats, els joncs, les herbes, etc.).

ajocament

m. [LC] Acció d’ajocar-se.

ajocar

1 v. tr. [LC] [AGR] Posar a joc. Era hora d’ajocar les gallines.

2 intr. pron. [LC] [AGR] Els moixons s’ajoquen en els llimoners.

3 intr. pron. [LC] Retirar-se a dormir. En Pau s’ajocava quan cantaven els galls.

ajogassat -ada

adj. [LC] ENJOGASSAT.

ajornable

adj. [LC] Que pot ésser ajornat.

ajornalament

m. [LC] [ECT] Acció d’ajornalar o d’ajornalar-se.

ajornalar

1 v. tr. [LC] [ECT] Contractar per a fer treball a jornal.

2 intr. pron. [LC] Ajornalar-se per a la sega.

ajornament

m. [LC] Acció d’ajornar.

ajornar

v. tr. [LC] Deixar per a un altre dia, per a més endavant. Van ajornar la festa. Han ajornat els pagaments fins al mes entrant.

ajovar

1 v. tr. [LC] Junyir 1. Ajovar els bous.

2 1 tr. [LC] DOMAR.

2 2 tr. [LC] Subjectar, dominar. Ajovar uns nois rebels.

ajuda

1 1 f. [LC] AJUT. Compteu amb la nostra ajuda. No ho podríem pas fer sense la vostra ajuda. Ell fou la meva ajuda. Prestar ajuda.

1 2 f. [HIH] Antigament, acció d’ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l’efecte.

2 f. [MD] ÈNEMA. Donar una ajuda. Prendre una ajuda.

ajudador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que ajuda.

ajudant¹

adj. [LC] [PR] Que ajuda.

ajudant² ajudanta

1 m. i f. [PR] [LC] [HO] Persona que ajuda. Ajudant de cuina. Ajudant de cambra.

2 m. i f. [PE] [PR] Mestre, professor subaltern que ensenya sota la direcció d’un superior, que l’ajuda en les tasques o el substitueix en les absències i malalties.

3 m. i f. [DE] [PR] Militar que està a les ordres personals d’un general o cap superior.

4 [DE] [PR] ajudant de camp Militar que exerceix les funcions de secretari i d’auxiliar del comandament general.

5 [TRA] ajudant de màquines Oficial de màquines durant el període de pràctiques reglamentàries per a obtenir el títol de maquinista naval.

6 [PR] [MD] ajudant tècnic sanitari INFERMER, INFERMERA.

ajudantia

f. [LC] Càrrec d’ajudant.

ajudar

1 1 v. tr. [LC] Prestar concurs (a algú) en un afer, un treball, etc. Ajuda’m a aguantar l’escala. Ajudeu-lo a aixecar-se. Si no l’ajudeu, no acabarà en tot avui.

1 2 [LC] ajudar a missa Ajudar a dir la missa.

1 3 [LC] ajudar algú a portar la creu Compartir les penes, els treballs, etc., (d’algú).

1 4 v. tr. [LC] Socórrer (una persona mancada de recursos). Els amics l’ajudaren amb llurs almoines, préstecs, etc.

2 1 tr. [LC] Déu ajut quan… Expressió per a indicar que una cosa ha de tardar a esdevenir-se o s’esdevindrà difícilment. Déu ajut quan arribaran! Aquests diners que li has prestat, Déu ajut quan els tornaràs a veure!

2 2 [LC] Déu no m’ajut si… Expressió amb què hom nega el contingut de la proposició condicional.

3 intr. pron. [LC] Algú, fer tot allò que pot, posar els mitjans en un afer, un treball, etc. Ajuda’t i el cel t’ajudarà. Si no t’ajudes un poc, no podrem pas alçar-te.

4 intr. [LC] Prestar concurs en un afer. Si vàrem aconseguir-ho, és que ell hi va ajudar molt.

ajuntament

1 1 m. [LC] Acció d’ajuntar o d’ajuntar-se.

1 2 m. [LC] [MD] COIT.

2 m. [LC] Reunió o congrés de diferents persones.

3 1 m. [LC] [DR] [HIH] Corporació encarregada del govern i l’administració dels interessos d’una ciutat, una vila o un poble.

3 2 m. [LC] [DR] [HIH] Casa consistorial, seu de la corporació.

ajuntar

1 1 v. tr. [LC] Posar juntes (dues o més coses o persones), fer-les estar o anar juntes o plegades. Ajunteu les dues fustes de la passarel·la i podrem passar còmodament. Ajuntem les dues taules i hi cabrem tots. No tractis d’ajuntar-los perquè no s’avindran mai.

1 2 intr. pron. [LC] Em vaig ajuntar amb ell. Em vaig ajuntar a la colla. A Ripoll, el Ter s’ajunta amb el Freser. Ens vàrem tornar a ajuntar prop de l’ermita. Cada matí ens ajuntem tres o quatre i anem a pescar.

1 3 [LC] ajuntar les mans Ajuntar-les per pregar, suplicar.

2 tr. [LC] Ajustar² 2.

3 intr. pron. [LC] Anar a viure en parella sense casar-se. La Glòria s’ha ajuntat amb l’Antoni. La Glòria i l’Antoni s’han ajuntat.

ajupiment

m. [LC] Acció d’ajupir o d’ajupir-se.

ajupir

[ind. pr. 3 ajup]

1 1 v. tr. [LC] Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t’hi donaràs un cop.

1 2 intr. pron. [LC] Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S’ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t’ajupis a collir-lo.

2 1 tr. [LC] Fer que (algú) s’humiliï, que accepti el voler d’altri contra el propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat.

2 2 intr. pron. [LC] Conformar-se a fer el voler d’altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m’ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció.

3 tr. [LC] Cloure entre dues coses que s’ajunten. En tancar la porta no li ajupis els dits, no t’ajupis els dits.

ajust¹

1 m. [LC] [EI] Acció d’ajustar o d’ajustar-se a un model, a unes condicions; l’efecte. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte.

2 m. [LC] AVINENÇA. Vàrem fer un ajust amb ell per comprar-li mil sacs de sucre.

3 m. [ECT] Correcció d’una magnitud econòmica, encaminada a resoldre una situació de desequilibri econòmic. Ajust dels salaris. Ajust del dèficit.

4 m. [MT] Operació estadística que consisteix a trobar la llei que resumeix, de la millor manera possible, la variació d’una variable aleatòria Y en funció d’una altra variable X, de la qual depèn.

ajust²

1 m. [LC] Acció d’ajustar o d’ajustar-se aplegant; l’efecte.

2 m. [LC] Reunió, aplec, grup. En aquell poble fan l’ajust per Sant Ramon. Al carrer li vingué una basca, i es feu un ajust de gent.

ajustada

f. [LC] Reunió de persones cridades a deliberar. Hem de tenir una ajustada de tots els veïns.

ajustadament

adv. [LC] D’una manera ajustada.

ajustadís -issa

adj. [LC] Possible d’ajustar, d’aplegar, de congregar.

ajustador -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que ajusta.

1 2 m. i f. [IMI] [PR] Operari que, per mitjà d’eines principalment manuals, és capaç d’ajustar o de construir peces mecàniques.

2 m. [IMI] Tros de paret de poca amplària situat entre dues obertures.

ajustament¹

m. [LC] Reunió de persones o de coses.

ajustament²

1 m. [LC] [MD] [ECT] [EI] [MT] AJUST¹.

2 m. [PS] Reacció gràcies a la qual un subjecte fa desaparèixer l’estímul orgànic que ha motivat la situació de desequilibri entre ell i l’ambient.

ajustar¹

1 1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti. Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. Un vestit, un calçat ajustat.

1 2 intr. pron. [LC] El caragol de la clavilla no s’ajusta a la femella.

2 1 tr. [LC] Conformar a allò que és just, a una norma determinada. Ajustar la música a les paraules. Una medecina ajustada a la malaltia. Una resposta ajustada.

2 2 intr. pron. [LC] El que dieu no s’ajusta a la veritat. L’actuació d’aquest organisme s’ha d’ajustar al que disposa la llei.

3 1 tr. [LC] Concertar les condicions (d’un contracte, d’una transacció, etc.). Ajustar un casament. Han ajustat la pau.

3 2 tr. [LC] Fer cessar les divergències (amb vista a un arranjament qualsevol, al pagament d’un compte, etc.). Ajustar una qüestió. Ajustar els comptes. Ajustar el preu d’una cosa.

3 3 tr. [LC] Arribar a un acord en el pagament (d’una cosa), en la retribució (a una persona). Ajustar un sac d’arròs. Ajustar un ajudant, una dependenta. Ajustar un transport.

4 tr. [EI] [IMI] Donar (a dues o més peces) les dimensions definitives per tal que, un cop muntades, permetin una perfecta adaptació.

5 tr. [AF] Situar les diverses parts (d’un text) i les il·lustracions, si n’hi ha, (d’un paper imprès) de manera que compleixin les condicions previstes.

6 intr. [LC] Venir just, bé, adaptar-se. Aquesta porta no ajusta bé. El tap no ajustava prou.

ajustar²

1 v. tr. [LC] Ajuntar, aplegar.

2 tr. [LC] Posar (una porta, una finestra) en posició de tancar-la, però sense passar el pany, posar el baldó, etc. A l’hora del sol, ajusta els finestrons.

ajusticiament

m. [LC] Acció d’ajusticiar; l’efecte.

ajusticiar

v. tr. [LC] [DR] Executar la condemna a mort (d’algú).

ajut

1 m. [LC] Acció d’ajudar. No podran pas fer res sense el teu ajut.

2 m. [LC] Allò que serveix per a ajudar. Donar ajut. Prestar ajut.

àkan

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’àkan.

2 m. [FL] Llengua nigerocongolesa parlada a Ghana.

al

[pl. als]

[LC] Contracció de la preposició a i de l’article el.

ala

1 1 f. [ZOA] [AGR] Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d’igual, els serveix generalment per a volar. Una gavina amb les ales esteses. Estendre, obrir, batre, les ales. Dormir amb el cap sota l’ala.

1 2 [LC] en ales de loc. prep. Emportat per.

2 1 f. pl. [LC] Ànim, coratge. Agafar ales. Donar ales a algú.

2 2 [LC] caure a algú les ales del cor Descoratjar-se sobtadament.

3 f. [ZOA] Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a certs animals per a volar. Les papallones tenen quatre ales. Les mosques tenen dues ales.

4 1 f. [LC] [ZOA] Part d’una cosa semblant a una ala en forma o en posició, que es desplega i s’estén a un i altre dels seus costats. Les ales d’un capell. Les ales d’una porta. Les ales del nas. Les ales del vòmer, del sacre.

4 2 [LC] ala de l’orella Part superior i més ampla de l’orella.

4 3 f. [AGP] Banda¹1 4.

4 4 f. [LC] [EI] Element de sustentació d’un avió en vol.

4 5 f. [BO] Pètal lateral que, fent parell amb un altre, forma part de la corol·la d’una flor papilionàcia.

4 6 f. [BO] [AGF] Expansió foliàcia o membranosa de certs pecíols, fruits, etc. L’ala d’un pinyó, d’una llavor.

4 7 f. [AQ] Part d’un edifici que s’estén a l’un o l’altre costat del cos principal. Van afegir una ala al taller.

4 8 f. [SP] Extrem d’un terreny de joc.

4 9 f. [AQ] Eixamplament que poden presentar les bigues en el cantell superior o inferior.

4 10 f. [LC] Contrafort d’una muntanya. Les ales dels Pirineus.

5 1 f. [LC] Cosa semblant a una ala per la seva forma.

5 2 f. [TRA] Vela que s’hissa al costat d’una vela quadrada per recollir més vent, quan aquest és lleuger, portant i constant.

5 3 [SP] ala delta a) Planador utilitzat en el vol lliure, consistent en una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, en un talabard, del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet maniobrar l’aparell durant el vol, i en un trapezi, on s’agafa amb les mans.

5 3 [SP] ala delta b) Esport practicat amb una ala delta.

5 4 [SP] ala de pendent PARAPENT.

5 5 [IMF] ala de mosca Peça de fusta que, en planta, presenta la forma de dos trapezis isòsceles units per les bases menors.

5 6 f. [IMF] En fust., cua d’oreneta.

6 1 f. [LC] Cosa que agita l’aire com una ala, paleta que es posa en moviment agafant aire. Les ales d’un molí de vent.

6 2 f. [LC] [EI] PER EXT. Les ales d’una hèlice.

7 1 f. [DE] Unitat principal de les forces aèries comandada per un coronel, ajudat per una plana major, que integrada per una vintena d’avions agrupats en dos o tres esquadrons.

7 2 f. [DE] Flanc d’una esquadra.

8 f. [BOS] HERBA DE L’ALA.

9 m. i f. [SP] Jugador o conjunt de jugadors que se situen a les zones laterals del terreny de joc.

alà¹

m. [ZOM] GOS DE PRESA.

alಠalana

1 m. i f. [HIH] Individu d’un dels pobles bàrbars que envaïren la península Ibèrica a principi del segle V.

2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als alans.

a la babalà

loc. adv. [LC] Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu. Ha obrat a la babalà: ja es penedirà algun dia de no haver anat més amb compte a mirar el que feia.

alabaix -a

adj. [LC] ALACAIGUT.

alabança

f. [LC] LLOANÇA.

alabar

v. tr. i intr. pron. [LC] LLOAR.

alabarda

f. [LC] [HIH] [DE] Llança amb dues ales sota la punxa, amb funcions de destral l’una i de punta, ganiveta o destral l’altra, proveïda d’una asta d’uns 2 metres.

alabardada

f. [LC] [HIH] Cop d’alabarda.

alabardat -ada

adj. [LC] [BO] Que té forma d’alabarda. Fulles alabardades.

alabarder alabardera

1 m. i f. [LC] [PR] [DE] Soldat del cos d’infanteria que dona guàrdia d’honor als reis de l’Estat espanyol.

2 m. pl. [DE] Des de la tardana edat mitjana, cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors.

3 m. [LC] [PR] [DE] Soldat armat amb una alabarda.

alabastre¹

1 m. [LC] [GL] [AR] [GLM] Roca composta de guix microcristal·lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.

2 m. [GL] [GLM] Calcita dura, compacta, d’una blancor lletosa, sovint amb bandes de colors.

3 [GL] alabastre calcari Calcària formada per un agregat estalagmític, translúcida i de colors clars.

alabastre²

m. [AR] Vas grec que té forma de petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca plana.

alabastrí -ina

adj. [LC] [GL] D’alabastre, semblant a l’alabastre.

alabastrita

f. [GL] Alabastre que pot ésser tornejat i polit i que hom utilitza com a element d’ornamentació.

alabatre

v. intr. [LC] BATRE D’ALES.

alabès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Àlaba.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Àlaba o als seus habitants.

a la biorxa

1 loc. adv. [LC] Malament, al revés del que voldríem.

2 loc. adv. [LC] DE TORT. Mirar a la biorxa.

alablanc -a

adj. [ZOA] [LC] Que té les ales blanques. Calàndria alablanca.

alablau -blava

adj. [ZOA] [LC] Que té les ales blaves. Xarxet alablau.

alabrent

m. i f. [PR] [IQ] [AF] Operari que elabora el paper a mà.

alacaigut -uda

1 adj. [LC] Amb les ales caigudes, abaixades.

2 adj. [LC] Mancat de força, de vigor, desanimat.

alacantí -ina

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alacant o de l’Alacantí.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alacant o a l’Alacantí o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Parlar del valencià meridional parlat a l’Alacantí i al Vinalopó.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’alacantí.

alacrà

m. [ZOI] [LC] Escorpí 1.

alacritat

f. [LC] Promptitud volenterosa a fer alguna cosa.

aladern

1 m. [LC] [BOS] Arbret o arbust perennifoli de la família de les ramnàcies, dioic, de fulles esparses, dentades, coriàcies i lluents, flors petites groguenques, en curts raïms, i fruit en drupa negrosa, freqüent a la regió mediterrània (Rhamnus alaternus).

2 m. [BOS] Arbret o arbust perennifoli del gènere Phillyrea, de la família de les oleàcies, de fulles coriàcies oposades.

3 [BOS] aladern de fulla ampla Aladern de fulla ovalada o lanceolada, freqüent als alzinars i a les màquies mediterrànies (Phillyrea latifolia).

4 [BOS] aladern de fulla estreta Aladern semblant a l’aladern de fulla ampla, però de fulla més estreta i propi d’indrets més secs (Phillyrea angustifolia).

aladernó

m. [BOS] Aladern d’una varietat de fulles molt petites, que viu arrapat a terra en indrets rocallosos.

a la doba

loc. adj. [LC] [ED] Fregit i, després, bullit a poc a poc en un suc on s’afegeix vi i es posa all, ceba, canyella, etc. Bou a la doba.

aladre

m. [LC] [AGA] ARADA.

aladrer

m. [HIH] Menestral que feia aladres.

aladroc

m. [LC] [ZOP] SEITÓ.

alaestès -esa

adj. [LC] Que té les ales esteses.

alafaia

f. [LC] [IT] Tela de cotó o de seda ordinària semblant al fai.

alaferit -ida

adj. [LC] Ferit de l’ala.

a la funerala

loc. adv. [LC] Boca avall en senyal de dol, s’aplica a la manera de portar l’arma.

alaga

f. [AGF] [BOS] PI ROIG.

a la gatzoneta

loc. adv. [LC] Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.

a la geneta

loc. adv. [LC] Amb els estreps curts, de manera que les cames estiguin en posició vertical des del genoll en avall.

alàlia

f. [MD] Afàsia deguda a la pèrdua de control dels músculs de l’articulació.

alàlic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’alàlia.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’alàlia.

alallarg -a

adj. [LC] Que té les ales llargues.

alalligat -ada

adj. [LC] Amb les ales lligades.

alamànic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’alamànic.

2 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes alemanys parlats a Suïssa, Alsàcia, Baden-Württemberg i Vorarlberg.

alamara

f. [LC] Anella, baga, cosida a la vora d’un vestit, una cortina, etc., que fa de trau.

alambí

1 m. [QU] Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora en forma de cúpula d’on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant.

2 [LC] passar per tots els alambins Sotmetre a un gran refinament.

alambinar

1 1 v. tr. [QU] Destil·lar amb l’alambí.

1 2 v. tr. [LC] Subtilitzar excessivament. Li agrada alambinar el llenguatge. Un estil que el poeta ha alambinat.

2 1 tr. [LC] Extreure l’essència (d’alguna cosa).

2 2 tr. [LC] Examinar atentament (alguna cosa) fins a treure’n el sentit, el mèrit, la utilitat.

alambó

m. [LC] [AGA] Fruit de l’alamboner.

alamboner

m. [LC] [AGA] Arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d’aquest i el poncemer.

alambor¹

m. [LC] [AQ] CONTRAPARET.

alambor²

1 f. [LC] UFANA. Quina alambor, aquest blat!

2 f. [LC] PER EXT. En veure l’alambor de les seves galtes, plenes i rodones…

alamí

1 m. [HIH] [PR] [ISL] Al regne de València, durant l’època musulmana, oficial encarregat de resoldre els plets menors.

2 m. [HIH] [PR] [ISL] Oficial musulmà que presidia les aljames mudèjars, en recaptava els impostos, presidia el tribunal islàmic i vigilava els pesos i mesures.

3 m. [HIH] [PR] Al regne de València, inspector i regulador de la distribució d’aigua de les séquies.

alanina

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic no essencial amb cadena lateral de caràcter alifàtic, que participa en el transport d’amoníac del múscul al fetge.

alanquins

m. pl. [LC] [IT] Tela de cotó amb lligat de plana i amb l’ordit i la trama tenyits de color groguenc ja abans del tissatge.

a la par

1 loc. adj. [ECT] [LC] Que coincideix amb el seu valor nominal, s’aplica al valor de cotització o emissió d’un títol.

2 loc. adj. [ECT] Que té una relació de canvi equivalent a la relació entre els seus continguts d’or, s’aplica a la cotització de dues monedes.

3 loc. adv. [LC] [ECT] Les accions es compren a la par.

alapintat -ada

adj. [LC] D’ales pintades, de color diferent que la resta del cos. Un ocell alapintat.

alaquaser -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alaquàs.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alaquàs o als seus habitants.

alar¹

adj. [LC] De les ales. La cadernera es caracteritza per una franja alar de color groc.

alar²

v. tr. [LC] Ferir (un ocell) de l’ala.

a la raseta

loc. adj. [LC] Ple a vessar. Tenia un calaix a la raseta de papers que no endreçava mai.

alarb

1 1 m. [LC] [ISL] Àrab 1 i 2. Les conquestes dels alarbs.

1 2 m. [ISL] BEDUÍ.

2 1 m. [LC] ésser un alarb Ésser inculte, salvatjot, ferest.

2 2 [LC] anar com un alarb Anar mal vestit.

alardo

1 m. [AN] Simulacre de combat entre moros i cristians celebrat anualment amb motiu de la festa patronal en algunes localitats valencianes.

2 m. [DR] Relació detallada de l’estat en què es troba la tramitació dels assumptes pendents que elabora el titular d’un jutjat quan cessa en el càrrec.

alardó

m. [LC] Estacada per a deturar la terra que el riu grata.

alarit

1 m. [ISL] [LC] CRIT DE GUERRA.

2 m. [LC] Gran crit.

alarma

1 1 f. [LC] Ordre d’agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s’aproxima l’enemic. En sentir l’alarma, els soldats acudiren als llocs de combat.

1 2 f. [LC] Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d’alarma. Crit d’alarma. Donar l’alarma.

1 3 [LC] falsa alarma Alarma donada sense motiu ver.

1 4 f. [LC] Aparell emprat per a donar l’alarma.

2 f. [LC] Inquietud causada per l’aproximació de l’enemic, per la creença en la imminència d’un perill. Tenir una alarma. Posar en alarma.

alarmant

adj. [LC] Que alarma. Han rebut noves alarmants. L’estat alarmant del malalt.

alarmar

1 v. tr. [LC] Posar en alarma (algú). El seu abatiment ens alarma.

2 intr. pron. [LC] En veure’l tan abatut, tots ens vam alarmar.

alarmisme

m. [LC] Manera de pensar o d’obrar fundada en una visió desproporcionadament alarmant d’una actuació, d’una situació, etc.

alarmista

1 adj. [LC] Que provoca una alarma exagerada.

2 m. i f. [LC] Persona inclinada a esbombar o a excitar alarmes, especialment sense fonament, sense necessitat.

ala-roig -roja

1 adj. [ZOA] [LC] Que té les ales roges. Tord ala-roig.

2 m. [LC] [ZOP] BARB DE MUNTANYA.

alasfor

m. [LC] [BOS] [AGA] SAFRANÓ.

alat -ada

1 adj. [LC] Proveït d’ales. Un animal alat. Formiga alada.

2 adj. [SP] En el llenguatge de caçadors, ferit de l’ala. Perseguiren una perdiu alada.

alatrencat -ada

1 adj. [LC] Que té rompuda una ala o les ales i amb dificultat pot volar.

2 adj. [LC] Que no segueix el dret camí, que no fila bé.

alatxa

f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina però de qualitat inferior, de fins a 30 centímetres de llargada, amb una taqueta negra a l’angle superior de l’opercle, de color blau verdós, propi d’aigües més aviat càlides (Sardinella aurita).

alatxera

f. [LC] [AGP] Xarxa per a pescar alatxes.

alatzà -ana

adj. [LC] [AGR] ANT. D’un color vermellós molt semblant al de la canyella. Un cavall alatzà.

alàudids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, terrejants, granívors, de colors bruns i marxa ràpida, que emeten un cant aflautat mentre volen, a la qual pertanyen l’alosa, la calàndria, la cogullada, el cotoliu i la terrerola.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

alauí

[pl. -ís]

adj. i m. i f. [ISL] ALAUITA.

alauita

1 m. i f. [LC] [ISL] Membre de la dinastia de xerifs marroquins de la regió sahariana del Tafilelt fundada al segle XVII.

2 adj. [ISL] Relatiu o pertanyent als alauites.

a la xirinxina

loc. adv. [LC] A COLLIBÈ.

a la xisclera

loc. adv. [LC] DE TORT. Caminar a la xisclera.

alb -a

adj. [LC] Blanc 1.

alba¹

1 f. [LC] Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d’emblanquir l’horitzó. La llum de l’alba.

2 1 f. [FLL] Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l’arribada del nou dia que els obliga a separar-se.

2 2 f. [FLL] Poesia d’aquest gènere.

3 f. [AGP] Pesquera que hom fa a l’alba.

4 f. [RE] Vestidura talar, blanca i amb mànigues, usada pel sacerdot, el diaca i el sotsdiaca en la missa.

alba²

f. [LC] [BOS] [AGF] [IMF] ÀLBER.

albacar

m. [HIH] Recinte emmurallat a cel obert que rodejava una fortificació.

albada¹

1 f. [LC] Temps que transcorre des de trenc d’alba fins a la sortida del sol.

2 1 f. [MU] [AN] Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit.

2 2 [MU] [AN] albada general Passeig de colles fent música pels carrers.

2 3 [LC] [AN] mitja albada ESQUELLOTADA.

3 f. [FLL] Alba¹ 2.

albada²

1 f. [BOS] Mata de la família de les papilionàcies, grisenca, de fulles superiors trifoliolades, amb els folíols laterals molt petits, i flors grogues, en inflorescències espiciformes, pròpia de certes brolles litorals (Anthyllis cytisoides).

2 [BOS] albada sedosa Mata de la família de les papilionàcies, semblant a l’albada, però de fulles molt sedoses, pròpia de llocs àrids (Anthyllis henoniana).

albadar

m. [BOC] Matollar d’albada.

albader

m. [LC] El qui fa albades davant la casa de la seva enamorada.

albadina

f. [IQA] Varietat d’aluda blanca usada antigament per a cobertes de llibres i folradures.

albaïna

1 f. [LC] [ME] Manca de vent en el mar.

2 f. [LC] COBRIMENT DE COR.

albanell

m. [LC] [ZOO] FALCÓ MOSTATXUT.

albanès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Albània.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Albània o als seus habitants.

2 1 m. [FL] Llengua indoeuropea parlada principalment a Albània, a Kosovo i en algunes regions de Montenegro, de Macedònia, d’Itàlia i de Grècia.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’albanès.

albarà

1 1 m. [LC] [DR] [HIH] Document públic o privat en què consta un permís o una obligació.

1 2 m. [LC] [DR] [HIH] Guia de duana, permís escrit per a poder disposar de les mercaderies.

2 m. [LC] [ECO] Document que acredita el lliurament d’una mercaderia i n’indica les característiques, la quantitat, la data de lliurament, el nom del comprador i del venedor, etc., i que ha de signar qui rep la mercaderia o qui se’n fa càrrec.

3 m. [LC] Paper blanc que es posa als balcons, a les portes, etc., per a indicar que una casa és per llogar o admet dispesers.

albaraner albaranera

1 m. i f. [LC] [PR] [HIH] Persona que fa els albarans.

2 m. i f. [LC] [PR] [HIH] Persona que té a càrrec seu el llibre dels albarans.

albarda

1 f. [AGA] [AGR] Guarniment de les bèsties de càrrega que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc., d’una manera diversa segons les contrades.

2 [LC] aquesta albarda per a un altre ase Expressió per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada.

3 [LC] posar a algú l’albarda Abusar de la seva paciència.

albardà¹

m. [LC] ALBARDA.

albardà²

m. [JE] ANT. BUFÓ¹.

albardanejar

v. intr. [LC] Fer o dir albardaneries.

albardaneria

f. [LC] Dita o fet propi d’un albardà.

albardar

1 v. tr. [LC] Posar l’albarda (a una bèstia de càrrega).

2 tr. [LC] Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.

albarder albardera

m. i f. [PR] BASTER, BASTERA.

albardera

adj. [LC] [BOS] rosa albardera V. ROSA.

albarderia

1 f. [LC] Ofici d’albarder.

2 f. [LC] Obrador o botiga d’albarder.

albardí

m. [BOS] ESPART ALBARDÍ.

albardó

m. [LC] [AGA] [AGR] Albarda petita.

albarrana

adj. [LC] [HIH] torre albarrana V. TORRE.

albat

1 m. [LC] Criatura morta abans de tenir ús de raó.

2 m. [LC] Criatura 2 1. És com un albat: tot s’ho creu.

3 m. [LC] Persona càndida, fàcil d’enganyar.

albatros

m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels procel·lariformes, d’uns 3,5 metres d’envergadura, de vol potent i de costums pelàgics, pertanyent a una família que conté diverses espècies similars.

albeca

1 f. [BO] [AGF] Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos, que es troba immediatament dessota l’escorça, composta per teixits conductors joves i actius.

2 f. [LC] PER EXT. Qui no té cor tot és albeca.

albecós -osa

adj. [LC] [AGF] [IMF] Que és semblant a l’albeca per la seva consistència, la seva contextura, etc. Aquest arbre es torna albecós.

albedo

1 1 f. [FIA] [FIN] Reflexió de qualsevol mena de radiació.

1 2 f. [FIN] Coeficient de reflexió que caracteritza l’eficàcia d’un reflector de neutrons en un reactor nuclear.

2 1 f. [ME] [FIA] Quocient entre la radiació solar que és reflectida per una superfície i la radiació solar que hi incideix.

2 2 [ME] [FIN] albedo terrestre Albedo del conjunt format per la Terra i l’atmosfera.

2 3 f. [EG] Reflectància de la Terra, de superfícies de la Terra, com ara el mar o el gel, i de l’atmosfera.

albedòmetre

m. [ME] [FIA] Aparell per a mesurar l’albedo.

albellatge

m. [BOS] Planta de la família de les gramínies, alta, de fulles amb el nervi mitjà blanc i amb inflorescències formades per espigues agrupades de dues en dues sobre un peduncle comú, que forma prats secs, de vegades extensos, a la terra baixa mediterrània (Hyparrhenia hirta o Androgopon hirtus).

albelló

m. [LC] [AQ] Canal o conducte per a donar sortida a les aigües brutes.

albena

f. [BOS] OLIVERETA.

albenc -a

1 adj. [LC] [AGF] ALBECÓS.

2 m. [LC] [BO] [AGF] ALBECA.

àlber

1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles palmatilobades, blanques al revers, i d’escorça d’un gris molt clar, sobretot en els troncs joves, comú al bosc de ribera i sovint cultivat (Populus alba).

1 2 [BOS] àlber gris [o àlber bord] Arbre de la família de les salicàcies, semblant a l’àlber, però de fulles només dentades, grisenques per sota, corrent a molts països d’Europa i sovint cultivat (Populus × canescens).

2 m. [LC] [IMF] [AGF] Fusta d’àlber.

albera

f. [LC] [BOC] [AGF] Ribera plantada d’àlbers.

albercoc

1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible en drupa de l’albercoquer, globós, vellutat, amb un solc lateral.

2 adj. i m. i f. [LC] [inv.] XIMPLE.

albercoquer

m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre de la família de les rosàcies, de fulles arrodonides i grans flors blanques, originari del continent asiàtic, que es cultiva pels seus fruits comestibles, els albercocs (Prunus armeniaca).

albereda

f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc d’àlbers.

albereny

m. [LC] [BOB] ABRÓ.

alberg

1 m. [LC] [HO] Casa on es dona allotjament. Un alberg de joventut.

2 m. [LC] Lloc de refugi, de sojorn. Un alberg de muntanya. En tot el poble no hi havia un mal alberg.

3 [LC] fer alberg Anar a posar, a viure. Feu alberg en aquell monestir.

alberga

f. [HIH] Dret que tenia el sobirà o el senyor d’allotjar-se a la casa d’un vassall per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent.

albergada

f. [LC] CAMPAMENT.

albergar

1 v. tr. [LC] [HO] Donar alberg (a algú). Emmenà el pobre a casa seva, li donà menjar i l’albergà.

2 intr. [LC] [HO] Prendre alberg, posar. El pelegrí albergà en un hostal.

albergatge

m. [LC] [HO] Acció d’albergar; l’efecte.

alberge

m. [LC] [AGA] Préssec d’una varietat de mida petita.

albergener

m. [LC] [AGA] Presseguer que produeix alberges.

albergínia

f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible en baia de l’alberginiera, carnós, de forma i color diversos, generalment oblong i violaci.

alberginiera

f. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les solanàcies, sovint espinosa, de fulles ovades, enteres o sinuades, flors violàcies o purpúries, solitàries o en petits grups, i fruit en baia, originària de l’Índia i cultivada als horts pels seus fruits, les albergínies (Solanum melongena).

alberguer alberguera

m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que té per ofici de donar alberg als viatgers, als pelegrins, etc.

albergueria

f. [LC] [HO] Hostal o posada per a gent de pas, especialment per a pelegrins.

alberguista

1 m. i f. [LC] [HO] Persona que s’allotja en un alberg.

2 m. i f. [LC] [HO] Membre de l’associació internacional d’albergs de joventut.

albertol

m. [IQ] Copal sintètic, obtingut condensant una resina fenòlica amb colofònia.

albí -ina

1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’albinisme. Cabells albins. Color albí.

2 adj. i m. i f. [ZOA] Que pateix d’albinisme. Un albí. Un goril·la albí.

3 adj. [BO] En bot., que té els cromatòfors incolors.

albicació

f. [LC] [MD] Procés de tornar-se blanc o tacat de clapes o ratlles blanques.

albicant

adj. [LC] [MD] Que esdevé blanc, que blanqueja.

albigès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Albi.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Albi.

2 m. i f. [LC] [RE] [HIH] Adepte de la doctrina càtara que es desenvolupà a Occitània els segles XII i XIII.

albinisme

m. [LC] [MD] [ZOA] Absència total o parcial de pigment en un organisme.

albió albiona

1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra.

2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als albions.

albir

1 m. [LC] Judici, opinió. Segons el meu albir, ens trobàvem davant de Marsella.

2 1 m. [LC] Voluntat no constreta. Ho deixà al seu albir.

2 2 [FS] franc albir [o lliure albir] Poder de la voluntat per a decidir lliurement.

albirador -a

adj. [LC] Que pot ésser albirat.

albirament

m. [LC] Acció d’albirar; l’efecte.

albirar

1 v. tr. [LC] Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc.

2 v. tr. [LC] Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.

albita

f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats, de fórmula NaAlSi₃O₈, que conté entre el 0 i el 10 % de component molecular d’anortita, és membre de la sèrie de les plagiòclasis i cristal·litza en el sistema triclínic.

albitització

f. [GL] [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats d’albita.

albíxeres

f. pl. [LC] Regal que es dona al portador d’una bona nova.

albó

1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les liliàcies, vigorosa, de fulles totes basals i tija robusta ramificada a la part superior, terminada en raïms de flors blanquinoses, freqüent als indrets secs i pedregosos de les Balears i, en general, de la regió mediterrània (Asphodelus aestivus o A. microcarpus).

2 [BOS] albó de muntanya Herba de la família de les liliàcies, semblant a l’albó, però de fulles i flors més grosses i inflorescència simple o gairebé, que es fa als prats de muntanya (Asphodelus albus).

alboc

m. [MU] Instrument de vent, mena de clarinet rústec de dues canyes paral·leles.

albor¹

m. [LC] [ZOP] Peix d’aigua dolça del gènere Alburnus, semblant a la carpa, de color argentí.

albor²

1 f. [LC] Blancor 1.

2 1 f. [LC] Llum de l’alba. Les primeres albors del dia.

2 2 f. [LC] PER EXT. Les primeres albors de la civilització.

albudeca

f. [LC] [AGA] Meló aigualit i insuls.

albufera

f. [LC] [GL] [GG] Llacuna litoral o lacustre tancada per un cordó sorrenc.

albuferenc -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una albufera.

2 m. [LC] Barqueta sense quilla, pròpia per a navegar dins l’albufera de València.

albugínia

1 f. [MD] Capa de teixit fibrós, forta, gruixuda i blanca que protegeix un òrgan.

2 f. [MD] Capa que cobreix el testicle.

albugo

1 m. [MD] LEUCONÍQUIA.

2 m. [MD] LEUCOMA.

àlbum

1 m. [LC] [AF] Llibre en blanc destinat a escriure-hi poesies, màximes, música, o a col·leccionar-hi signatures, dibuixos, fotografies, etc. Un àlbum de cromos.

2 m. [LC] [AF] [BB] Col·lecció d’il·lustracions, dibuixos o gravats a mà o impresos, generalment relligada, de format gran. Àlbum de vistes de Montserrat. Àlbum de dibuixos d’un artista.

3 m. [LC] Col·lecció de discos musicals.

4 m. [LC] Disc musical de llarga durada que conté diverses peces del mateix autor. El seu darrer àlbum ha tingut molt d’èxit.

albumen

1 m. [LC] [BI] Clara de l’ou.

2 m. [LC] [BI] [BO] Teixit nutrici de la llavor dels vegetals.

albumin-

[LC] [MD] V. ALBUMINO-.

albúmina

1 f. [BI] Proteïna que és el constituent més important del sèrum de la sang, es troba també a la llet, als músculs, en altres substàncies animals i en molts teixits i fluids vegetals, té un pes molecular elevat i és soluble en aigua pura i en solucions salines diluïdes. Albúmina de sang. Albúmina de llet. Albúmina d’ou.

2 [MD] [BI] albúmina sèrica SEROALBÚMINA.

albuminèmia

f. [MD] [BI] Presència d’albúmina a la sang.

albumini-

[LC] [MD] V. ALBUMINO-.

albumino- [o albumini-, o albumin-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot albúmina. Ex.: albuminogen, albuminòmetre, albuminímetre, albuminífer, albuminiforme, albuminúria.

albuminoide

1 adj. [BI] Semblant a l’albúmina.

2 1 m. [BI] OBS. PROTEÏNA.

2 2 m. [BI] OBS. Proteïna fibrosa, escleroproteïna.

albuminós -osa

1 adj. [BI] [MD] Que té albúmina. Substàncies albuminoses.

2 adj. [MD] [BI] Que posseeix les propietats de l’albúmina.

albuminosi

f. [MD] Augment patològic de les albúmines del plasma o de qualsevol altre líquid orgànic.

albuminúria

f. [MD] Presència d’albúmina a l’orina, generalment símptoma de malaltia.

albumosa

f. [BI] Polipèptid de pes molecular elevat, producte de la hidròlisi incompleta de proteïnes.

albumosúria

f. [MD] Presència d’albumosa a l’orina.

albúrnia

1 f. [LC] [ED] Alfàbia petita de terrissa per a mel, confitura, etc.

2 f. [LC] [ED] Barral per a dur vi o aiguardent.

3 f. [LC] Bidó de llauna per a traginar-hi oli o altres líquids.

alcà

m. [QU] Hidrocarbur saturat de cadena oberta, de fórmula general C_nH_2n+2, present en el petroli i en el gas natural.

alça¹

1 1 f. [LC] Acció de portar a un nivell més alt.

1 2 f. [LC] [ECT] Augment del preu, del valor, d’alguna cosa en el mercat. Les alces i baixes del mercat de valors.

1 3 [LC] [ECT] a l’alça loc. adv. Cap amunt, per damunt. Arrodonir a l’alça.

2 1 f. [LC] Objecte que serveix per a alçar o fer més alta una cosa.

2 2 f. [LC] [IMI] Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat surti més alt.

2 3 f. [LC] [AF] Tros de paper que es col·loca a sota un gravat o element tipogràfic o en el timpà d’una màquina d’imprimir, per tal d’assolir un correcte nivell d’impressió.

2 4 f. [DE] Mira que es posa a la part posterior del canó de les armes de foc portàtils per precisar la punteria, especialment en l’abast.

alça²

interj. [LC] Expressió usada per a manifestar sorpresa, admiració, incredulitat.

alcabala

f. [LC] [DR] [HIH] Tant per cent que el venedor pagava al fisc en els contractes de compravenda, i ambdós contractants en el de permuta, usual als regnes de Castella i Lleó i implantat més tard a la Corona catalanoaragonesa.

alcabalatori

1 m. [HIH] Llibre que recollia les lleis i les disposicions referents a la manera de repartir i de cobrar les alcabales.

2 m. [HIH] Llista o padró per al repartiment i el cobrament d’alcabales.

alcabaler

m. [HIH] [DR] [PR] El qui arrendava, administrava o cobrava les alcabales.

alçacavall

1 m. [TRA] Combinació de dipòsits de llast que hom posa als costats d’una nau per fer-la surar més i poder-la fer anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat.

2 m. [TRA] Xata, utilitzada especialment en l’operació de carenar un veler.

alçacoll

m. [LC] [ED] Coll postís que usen els capellans.

alçacortina

f. [LC] Fermall que serveix per a replegar una cortina.

alçada

1 f. [LC] Acció d’alçar; l’efecte.

2 f. [AF] fer alçada En enquadernació, disposar ordenadament en pila els plecs d’un tom prenent-ne un de cadascuna de les piles de plecs d’igual signatura, per tal de lligar-los.

3 1 f. [DR] En jur., recurs d’apel·lació en l’àmbit contenciós administratiu.

3 2 f. [DR] Conjunt d’actuacions d’aquesta apel·lació.

4 f. [LC] Alçària, especialment d’un home o d’una bèstia. L’alçada d’un cavall. Quant fas d’alçada?

alcadiè

m. [QU] Hidrocarbur acíclic, de fórmula C_nH_2n-2, que té en la seva molècula dos enllaços dobles.

alçadora

f. [AF] Màquina que fa alçada dels plecs o fulls de paper en les tasques d’enquadernació.

alcaduf

m. [LC] [AGA] CADUF.

alcadufar

v. tr. [AGA] Posar alcadufs (en un camp) per a dessecar-lo o sanejar-lo.

alcaic -a

1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al poeta grec Alceu.

2 m. [FLL] VERS ALCAIC.

3 f. [FLL] ESTROFA ALCAICA.

alcaid

1 m. [HIH] [PR] [ISL] Antic governador islàmic d’una província o d’una ciutat.

2 m. [HIH] [PR] Antic castellà o governador d’un castell tingut a costum d’Espanya.

alcaidia

f. [LC] [HIH] Ofici o dignitat d’alcaid.

alcaldada

1 f. [LC] Acció feta per un alcalde abusant de la seva autoritat.

2 f. [LC] Acció feta per una persona qualsevol abusant de l’autoritat que té.

alcalde¹

f. [PR] [LC] [DR] [AD] Alcaldessa 1 i 2.

alcalde² alcaldessa

1 m. i f. [PR] [DR] [LC] [AD] President, primer magistrat, de l’ajuntament d’un municipi.

2 1 m. i f. [LC] [DR] [PR] alcalde de barri Persona que exerceix en un barri certes funcions que l’alcalde li delega.

2 2 [AD] [PR] alcalde pedani Alcalde que presideix una entitat local menor.

3 f. [LC] EN REC. Muller de l’alcalde.

alcaldia

1 f. [LC] [DR] Càrrec d’alcalde.

2 f. [DR] Oficina per als assumptes propis de l’alcalde.

alcalescència

f. [QU] Qualitat d’alcalescent.

alcalescent

1 adj. [QU] Que esdevé alcalí.

2 adj. [QU] Lleugerament alcalí.

alcalí -ina

adj. [QU] D’àlcali, que té les propietats d’un àlcali. Sabor alcalí. Reacció alcalina. Substància alcalina.

àlcali

1 m. [QU] Part soluble de la cendra de certes plantes, constituïda per carbonats alcalins.

2 m. [QU] Òxid, hidròxid o carbonat d’un metall alcalí.

3 [QU] àlcali càustic Hidròxid d’un metall alcalí i, per extensió, de bari i de calci.

4 [QU] OBS. àlcali volàtil Amoníac líquid.

alcali-

[LC] [QU] V. ALCALINO-.

alcalicel·lulosa

f. [QU] Compost d’addició de la cel·lulosa amb un hidròxid d’un metall alcalí, en especial amb el de sodi, producte intermediari de la mercerització de la cel·lulosa.

alcalímetre

m. [QU] [FIM] Aparell per a mesurar la quantitat d’àlcali present en una mescla.

alcalimetria

f. [QU] Mesurament de la quantitat d’àlcali lliure present en una mescla.

alcalimètric -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’alcalimetria.

alcalin-

[LC] [QU] V. ALCALINO-.

alcalinitat

f. [QU] Qualitat d’alcalí, propietat alcalina.

alcalinització

f. [QU] Acció d’alcalinitzar.

alcalinitzar

v. tr. [QU] Fer tornar alcalí.

alcalino- [o alcalin-, o alcali-]

[LC] [QU] Forma prefixada del mot alcalí. Ex.: alcalinoterri, alcalinúria, alcalicel·lulosa.

alcalinoterri

adj. [QU] metalls alcalinoterris V. METALL.

alcalinúria

f. [MD] Condició alcalina de l’orina.

alcaloide

1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent als alcaloides.

2 m. [BI] [MD] Substància orgànica nitrogenada de caràcter bàsic, d’origen vegetal, que en general té, a dosi feble, uns marcats efectes farmacològics sobre les persones i els animals.

alcalosi

1 f. [MD] Autointoxicació orgànica amb alteració de l’equilibri acidobàsic de l’organisme caracteritzada per un predomini de cations i una disminució en la concentració iònica de l’hidrogen.

2 [MD] alcalosi respiratòria Alcalosi deguda fonamentalment a una hiperpnea, que condueix a una eliminació excessiva de diòxid de carboni amb producció d’hipocàpnia.

3 [MD] alcalosi metabòlica Alcalosi caracteritzada per la presència d’un excés de bases o per la pèrdua d’ions hidrogen.

alçament

1 1 m. [LC] Acció d’alçar o d’alçar-se.

1 2 m. [LC] REVOLTA¹. Greus alçaments populars precediren l’estat d’excepció.

2 m. [DR] alçament de béns Aixec 2.

alcamina

f. [QU] Compost que és alcohol i amina alhora.

alcandora

f. [LC] [ED] Bata interior duta antigament a manera de camisa.

alcanna

f. [LC] [IQ] Tintura que s’obté de la tija subterrània de la pota de colom, usada com a colorant vermell en perfumeria, farmàcia, etc.

al capdamunt

1 loc. adv. [LC] Al cim, a l’extrem més alt, a la part superior. Al capdamunt hi ha una ermita.

2 loc. adv. [LC] Al grau més alt, al rang més elevat. Estudiant molt ha arribat al capdamunt.

3 [LC] al capdamunt de loc. prep. a) Al cim de, a l’extrem més alt de, a la part superior de. Al capdamunt de la muntanya. Al capdamunt de la pujada, del carrer. Al capdamunt de la pàgina.

3 [LC] al capdamunt de loc. prep. b) Al grau més alt de, al rang més elevat de. No és gens fàcil mantenir-se al capdamunt de l’èxit.

4 [LC] estar d’algú fins al capdamunt Estar-ne granment cansat, fastiguejat.

al capdavall

1 1 loc. adv. [LC] A l’extrem més baix, a la part inferior, al fons. Si seguim aquest carrer, al capdavall trobarem el quiosc.

1 2 loc. adv. [LC] A la fi, fins a l’exhauriment.

1 3 loc. adv. [LC] En la situació més baixa, més extrema.

1 4 [LC] al capdavall de loc. prep. a) A l’extrem més baix de, a la part inferior de, al fons de. Al capdavall de la bota. Al capdavall de la baixada, del carrer. Al capdavall de la pàgina.

1 4 [LC] al capdavall de loc. prep. b) A la fi de, fins a l’exhauriment de. Vaig arribar al capdavall de la paciència.

2 1 loc. adv. [LC] Finalment, després de vençuts tots els obstacles, després d’haver-se temut el contrari. Al capdavall has vingut! Vaja, no em pensava pas que vinguéssiu: heus-vos aquí al capdavall!

2 2 loc. adv. [LC] Considerat tot, comptat i debatut, no obstant tot el que hagi pogut al·legar-se en contra. Al capdavall és un lladre. Tant que dèieu que era un valent, i al capdavall és un gallina.

al capdavant

1 loc. adv. [LC] Al davant. El banderer caminava al capdavant. Passeu al capdavant.

2 [LC] al capdavant de loc. prep. Al davant d’un grup, d’un moviment, etc. El capità es posà al capdavant dels soldats.

alçaprem

1 m. [EI] Barra inflexible mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que serveix per a aixecar coses pesants.

2 m. [LC] PER EXT. La riquesa és alçaprem del món.

3 [LC] fer alçaprem Emprar una barra o una altra eina a tall d’alçaprem per a alçar, somoure, etc., algun objecte.

alçapremar

1 v. tr. [LC] Alçar amb l’alçaprem.

2 v. tr. [LC] Separar (alguna cosa) d’una altra mitjançant l’alçaprem.

alçapremera

f. [LC] Forat fet a una pedra per alçapremar-la.

alçar

1 1 v. tr. [LC] Portar a un nivell més alt. Alçar un pes. Alçar l’ala del capell, el coll del vestit. Alçar veles. Aquesta cornisa l’heu d’alçar almenys un pam. Alçar els braços, un peu.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Alçar la vista, la mirada, els ulls.

1 3 intr. pron. [LC] Alçar-se de puntetes.

2 1 tr. [LC] alçar bandera Convocar gent de guerra, fer-se cap d’una rebel·lió, d’un moviment d’opinió, etc.

2 2 [LC] [RE] alçar Déu El sacerdot que celebra la missa, elevar l’hòstia i el calze després de la consagració.

2 3 [LC] alçar el cor Portar-lo a sentiments més alts.

2 4 [LC] alçar la cresta Agafar, mostrar, coratge.

2 5 [LC] alçar la mà a algú Alçar-la amenaçant de pegar-li.

2 6 [LC] [RE] alçar les mans al cel Alçar-les per implorar Déu.

3 1 tr. [LC] Portar a una condició superior, a un grau superior d’intensitat, a un tant superior. No l’heu d’abaixar, d’humiliar: al contrari, l’heu d’alçar. Alça més la veu si vols que et sentin. Alçar la moral de les tropes.

3 2 tr. [LC] Apujar 2. Alçar els preus, els impostos, els lloguers, les contribucions.

4 tr. [LC] Posar (una cosa) al seu lloc on estigui ben guardada, desar. Alça els plats a l’escudeller.

5 tr. i intr. pron. [LC] Aixecar 7, 8, 9, 10, 11 i 12. La segona vegada que va caure ja no va poder alçar-se. Un puig que s’alça a la vora del riu. No alça tres pams de terra. Va alçar-se un vol de perdius.

6 1 tr. [LC] alçar el diapasó a) Alçar la veu.

6 1 [LC] alçar el diapasó b) Elevar les pretensions.

6 2 [LC] alçar la veu a favor d’algú Parlar a favor seu.

6 3 [LC] alçar quelcom de terra Aixecar 3 1.

alcaravia

f. [LC] [BOS] COMÍ DE PRAT.

alçària

1 f. [LC] [FIM] [AGF] Dimensió d’un cos en direcció vertical. L’alçària d’una muntanya. L’alçària d’un arbre. Una alçària de vint pams. Fa vint pams d’alçària. L’alçària d’un triangle, d’una piràmide, d’un con.

2 [FIM] alçària baromètrica Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica.

alcassaba

f. [HIH] Recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugiar els habitants i l’exèrcit.

alcàsser

1 m. [LC] [HIH] Edifici fortificat que servia de residència a un rei o príncep.

2 1 m. [TRA] Part de la coberta d’una nau, des de l’arbre mestre fins a popa.

2 2 m. [TRA] Caseta situada al centre de la coberta d’un vaixell de propulsió mecànica.

alçat

m. [EI] [MT] Projecció ortogonal d’una figura o un cos damunt el pla vertical d’un sistema de dos plans on l’altre pla és horitzontal.

alçavidres

m. [TRG] [LC] Mecanisme que, mitjançant una maneta o un dispositiu automàtic, fa pujar i baixar el vidre de les finestretes d’un vehicle.

alcavot alcavota

1 m. i f. [LC] [PR] Mitjancer, encobridor, d’amors il·lícits.

2 m. i f. [LC] [PR] ENCOBRIDOR, ENCOBRIDORA.

alcavotejar

v. intr. [LC] Fer actes d’alcavot o d’alcavota.

alcavoteria

1 f. [LC] Qualitat d’alcavot o d’alcavota.

2 f. [LC] Acte, mitjà, propi d’un alcavot o d’una alcavota.

3 f. [LC] ENCOBRIMENT.

alcea

f. [LC] [BOS] Planta herbàcia vivaç de la família de les malvàcies, de fulles cordiformes i lobulades, flors grosses rosades, amb un calicle de tres segments oblongs, i fruit discoidal, que es desfà radialment en segments, que viu a les valls pirinenques i a gran part d’Europa (Malva alcea).

alcedínids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells tropicals i subtropicals, de l’ordre dels coraciformes, de colors iridescents amb predomini dels blaus, d’ales, de cua i de potes curtes i febles, de bec llarg, recte i fort, que pesquen a l’aguait, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el blauet.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

àlcids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells marins, de l’ordre dels caradriformes, de cos feixuc i de plomatge blanc i negre, a la qual pertanyen el gavot, el gavotí, el somorgollaire i el fraret.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

alció

1 m. [LC] [ZOO] Blauet 1.

2 m. [AN] [HIG] Ocell que, segons la mitologia, nia al mar i calma les ones durant el temps d’incubació i es representa per una mena de cigne dintre el niu, sacsejat per les ones del mar.

alcionaris

1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats cnidaris de la classe dels antozous, caracteritzats pel fet de formar colònies de pòlips amb vuit tentacles, que comprèn el coral i l’esponja.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

alciònids

m. pl. [ZOO] ALCEDÍNIDS.

alcista

m. i f. [LC] [ECT] Persona que juga a l’alça, especialment en la borsa de valors i en el mercat de divises.

alcofoll

m. [GL] [ED] Pólvores molt fines de galena o d’antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc.

alcofollar

v. tr. [LC] Ennegrir amb alcofoll. S’alcofollà les celles, els ulls.

alcofollera

f. [LC] Vas de posar alcofoll.

alcohil

m. [QU] ALQUIL.

alcohilació

f. [QU] ALQUILACIÓ.

alcohol

1 1 m. [LC] [QU] Líquid incolor, volàtil i inflamable, un dels productes de la fermentació vinosa, que contenen el vi, la cervesa i altres líquids fermentats.

1 2 m. [HO] Licor obtingut de la destil·lació. Alguns alcohols s’obtenen per procediments industrials.

1 3 [QU] [HO] alcohol desnaturalitzat Alcohol fet impropi per a la beguda.

2 1 m. [QU] En quím., substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional hidroxil enllaçat directament a un àtom de carboni que no sigui aromàtic. Alcohol amílic.

2 2 [IQ] [QU] alcohol absolut Etanol pur, sense gens d’aigua.

2 3 [QU] alcohol amílic Alcohol isòmer de fórmula C₅H₁₁OH, com ara el 3-metil-1-butanol, el component principal de l’oli de fusel.

2 4 [QU] alcohol cetílic Hexadecanol present en diverses ceres, obtingut per saponificació de l’esperma de balena, emprat en cosmètica com a emol·lient i modificador d’emulsions, de fórmula CH₃(CH₂)₁₄CH₂OH.

2 5 [QU] alcohol cinamílic Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint, emprat en perfumeria com a desodorant.

2 6 [QU] alcohol etílic ETANOL.

2 7 [QU] alcohol metílic METANOL.

2 8 [QU] alcohol salicílic Ortohidroximetilfenol, present com a glucòsid en arbres de les espècies Salix i Populus.

2 9 [QU] alcohol sinapílic Hidroxifenol natural, amb l’esquelet molecular del propenilbenzè, que es troba en forma de glucòsid a la saba dels arbres.

alcohol-

[LC] [QU] V. ALCOHOLO-.

alcoholat

1 m. [LC] [MD] [IQ] Solució alcohòlica de substàncies volàtils o aromàtiques.

2 m. [QU] Compost format per la substitució de l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol per un metall.

alcoholèmia

f. [MD] Presència d’alcohol a la sang.

alcoholi-

[LC] [QU] V. ALCOHOLO-.

alcohòlic -a

1 1 adj. [QU] [LC] Relatiu o pertanyent als alcohols. Fermentació alcohòlica.

1 2 adj. [QU] [LC] [HO] Que conté alcohol. Begudes alcohòliques.

2 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’alcoholisme.

2 2 adj. i m. i f. [LC] Afectat d’alcoholisme. Rehabilitació de persones alcohòliques.

alcoholímetre

1 m. [FIM] [QU] Aparell per a determinar la quantitat d’alcohol que conté un líquid alcohòlic.

2 m. [FIM] Aparell per a mesurar el contingut d’alcohol en l’aire expirat, a partir del qual es pot determinar la seva concentració a la sang.

alcohòlisi

f. [QU] Reacció química en què una molècula és descomposta en dues parts per l’acció d’un alcohol.

alcoholisme

m. [LC] [MD] Estat morbós produït per l’abús de les begudes alcohòliques.

alcoholització

f. [LC] [MD] Acció d’alcoholitzar; l’efecte.

alcoholitzar

1 v. tr. [LC] Fer alcohòlic (un líquid) per l’addició d’alcohol.

2 1 intr. pron. [LC] Intoxicar-se amb alcohol.

2 2 intr. pron. [LC] Algú, tornar-se alcohòlic.

3 tr. [MD] Efectuar un tractament mitjançant la injecció o l’aplicació d’alcohol de 90°, especialment per a les neuràlgies.

alcoholitzat -ada

adj. [LC] [MD] Que pateix d’alcoholisme.

alcoholo- [o alcoholi-, o alcohol-]

[LC] [QU] Forma prefixada del mot alcohol. Ex.: alcoholoteràpia, alcoholigen, alcoholèmia.

alcoholòmetre

m. [LC] [QU] [FIM] Alcoholímetre 1.

alcoià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alcoi o de l’Alcoià.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alcoi o a l’Alcoià o als seus habitants.

alcorà

m. [AN] [RE] Exemplar de l’Alcorà.

alcorànic -a

adj. [AN] [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent a l’Alcorà.

alcoranista

m. i f. [LC] [AN] [PR] [ISL] Expert en l’Alcorà.

alcorí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Alcora.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Alcora o als seus habitants.

alcova

f. [LC] Cambra petita que dona a una de més gran, o part d’una cambra dividida d’una altra per un marc, una vidriera, etc., la qual està destinada a contenir un o més llits. A davant hi ha una sala amb alcova.

alcovat -ada

1 adj. [LC] Amb alcova. Una sala, una cambra, alcovada.

2 m. [LC] Alcova, especialment alcova gran on es pot parar més d’un llit.

alcoxi

m. [QU] Grup RO– que resulta de l’eliminació de l’hidrogen del grup hidroxil d’un alcohol.

alcòxid

m. [QU] ALCOHOLAT.

alçurar-se

v. intr. pron. [LC] Mancar, enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se, a la mansuetud acostumada, al respecte o a la submissió deguts. Alçura’t, treu el teu furor més salvatge.

ald-

[LC] [QU] V. ALDO-.

aldaier -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Aldaia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Aldaia o als seus habitants.

aldarull

m. [LC] Confusió, avalot.

aldarulla

f. [LC] ALDARULL.

aldea

f. [LC] [DR] ANT. Poblet sense jurisdicció pròpia.

aldeà aldeana

m. i f. [LC] ANT. Habitant d’una aldea.

al dedins de

loc. prep. [LC] Dins de.

aldehid

1 m. [QU] Compost orgànic caracteritzat per la presència del grup funcional univalent –CH=O, procedent de l’oxidació moderada d’un alcohol o de la reducció d’un àcid carboxílic.

2 m. [QU] ACETALDEHID.

3 [QU] aldehid acètic ACETALDEHID.

4 [QU] aldehid butíric Aldehid corresponent a l’àcid butíric.

5 [QU] aldehid crotònic Aldehid corresponent a l’àcid crotònic.

6 [QU] aldehid fòrmic Formol o formaldehid.

7 [QU] aldehid salicílic Ortohidroxibenzaldehid, líquid oliós obtingut a partir del fenol.

aldehídic -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent a un aldehid.

al després-dinar

loc. adv. [LC] A primera hora de la tarda.

aldo- [o ald-]

[LC] [QU] Forma prefixada del mot aldehid, que indica la presència del grup aldehídic en la molècula d’un compost. Ex.: aldoheptosa, aldimina.

aldohexosa

f. [QU] [BI] Hexosa que conté un grup aldehídic.

aldol

m. [QU] Hidroxialdehid que resulta de la condensació molecular de dos aldehids, iguals o diferents, catalitzada per bases.

aldopentosa

f. [QU] [BI] Pentosa que conté un grup aldehídic.

aldosa

f. [QU] [BI] Monosacàrid que conté un grup aldehídic.

alduf

m. [LC] [MU] [ISL] Instrument de percussió d’origen àrab, de forma quadrada i pell muntada en un marc interior.

aldufer aldufera

m. i f. [PR] [MU] [AN] Persona que toca l’alduf.

alè

1 1 m. [LC] [MD] Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració. Pudir-li a algú l’alè. Un elixir que perfuma l’alè.

1 2 [LC] fer un alè Reposar una estona.

1 3 [LC] perdre l’alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc.

1 4 [LC] prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, una activitat, un esforç, etc.

1 5 [LC] no fer un alè d’aire No córrer gens de vent.

1 6 [LC] tenir l’alè llarg Aguantar molt temps sense respirar.

2 m. [LC] Capacitat de sostenir un esforç. Es necessita molt d’alè per a traduir aquest poema.

3 m. [LC] [BOS] alè de bou Agèrat 1.

aleatori -òria

1 adj. [LC] [MT] [IN] Que depèn d’un esdeveniment incert, d’una contingència o de l’atzar. Contracte aleatori. Variable aleatòria.

2 adj. [IN] Que es fa d’una manera no seqüencial, independentment de l’emplaçament de la informació precedent, s’aplica a una cerca d’informació.

aleatòriament

adv. [LC] D’una manera aleatòria.

alecític -a

adj. [BI] Pobre en vitel. Ou alecític.

alèctic -a

adj. [MD] [PS] [PE] Relatiu o pertanyent a l’alèxia.

alectriomància

f. [AN] Endevinament fet per mitjà d’un gall.

àlef

f. [FL] [RE] Primera lletra dels alfabets hebreu i arameu.

alefat

m. [FL] [RE] Alfabet hebreu i arameu.

alegrament

m. [LC] Acció d’alegrar o d’alegrar-se.

alegrança

f. [LC] Alegria 1.

alegrar

1 1 v. tr. [LC] Causar alegria (a algú). Com ens va alegrar la seva vinguda!

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Les bones noves alegren el cor. Aquests colors alegren la vista. Veniu a alegrar la nostra festa amb la vostra presència.

1 3 intr. pron. [LC] Esdevenir alegre. Ens vam alegrar molt de trobar-lo. M’alegro de veure’l. M’alegraria que no fos res, aquesta indisposició.

2 intr. pron. [LC] Embriagar-se lleugerament. Bevent, bevent, ens vam alegrar un bon xic.

alegratge

m. [LC] ANT. Alegria 1.

alegre

1 1 adj. [LC] Que sent alegria. Sempre està alegre.

1 2 adj. [LC] Que d’ordinari està alegre, predisposat a l’alegria. És un home molt alegre.

1 3 [LC] alegre com un picarol Molt alegre, de natural alegre.

1 4 [LC] més alegre que unes pasqües Expressió usada per a manifestar una gran alegria.

2 adj. [LC] Excitat alegrement per la beguda. Havíem begut i estàvem tots un xic alegres.

3 1 adj. [LC] Que denota alegria. Feia una cara tota alegre, un posat alegre.

3 2 adj. [LC] Capaç d’infondre alegria, que sembla predisposar a l’alegria. Feia un dia alegre, un cel alegre.

3 3 adj. [LC] De to intens, viu, clar. Robes d’alegres colors.

4 adj. [LC] Passat amb alegria. Quin dia tan alegre! Va ser un dinar molt alegre.

alegrement

1 adv. [LC] Amb alegria.

2 adv. [LC] Sense mirar-s’hi gaire. Despendre els diners alegrement.

alegria

1 f. [LC] Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció de l’ànima i es manifesta amb signes exteriors. Quan sabran que han arribat, en tindran una gran alegria. No pots pensar-te l’alegria que em dones amb aquesta nova. Està boig d’alegria. Crits d’alegria. Passà sobtadament de l’alegria a la tristesa.

2 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Sèsam 1. Llavor de l’alegria.

2 2 f. [BOS] BALSAMINA.

alegrois

1 m. pl. [LC] Manifestacions d’alegria. Els nens, en veure el parc, quins alegrois!

2 [LC] tenir els alegrois a) Estar molt alegre.

2 [LC] tenir els alegrois b) Estar un poc begut.

aleia

f. [ISL] Divisió de les sures de l’Alcorà.

aleixandri

m. [BOS] Herba robusta de la família de les umbel·líferes, de fulles compostes, amb els folíols rombals lluents, flors verdoses, en umbel·les de radis desiguals, i fruit globós, negre quan és madur, que es fa als herbassars ruderals humits de les terres mediterrànies (Smyrnium olusatrum).

alejar

v. intr. [LC] Aletejar 1.

alemanda

f. [MU] Dansa de ritme binari, de moviment moderat i de caire seriós, que forma part de la suite instrumental.

alemany -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alemanya. Un músic alemany. Un alemany.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alemanya o als seus habitants.

2 1 m. [FL] Llengua germànica parlada a Alemanya, Àustria i gran part de Suïssa.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’alemany.

2 3 [FL] alt alemany Conjunt de dialectes de l’alemany, base de la llengua de cultura actual.

2 4 [FL] baix alemany Grup de parles germàniques a què pertanyen diversos dialectes del nord d’Alemanya i el neerlandès.

3 f. [MU] [JE] Ball de compàs binari en què prenen part algunes parelles que imiten les passes que executa la parella principal.

a l’empel

loc. adv. [LC] Sense sella. Muntar a l’empel.

alena

f. [LC] [IMI] Eina de sabater, composta d’un ferro amb una punxa molt fina i d’un mànec de fusta, que serveix per a foradar, cosir i repuntar.

alenada

1 f. [LC] [MD] Aire que s’escapa dels pulmons en una expiració.

2 [LC] alenada d’aire Cop de vent.

alenament

m. [LC] [MD] Acció d’alenar.

alenar

1 v. intr. [LC] [MD] Tirar l’alè.

2 v. intr. [LC] [MD] RESPIRAR.

3 [LC] deixar algú sense alenar Deixar-lo mort, com mort.

a l’encop

loc. adv. [LC] ALHORA.

a l’engròs

1 loc. adv. [LC] [ECT] En gran quantitat. Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs.

2 loc. adj. [LC] Comerç a l’engròs.

3 loc. adv. [LC] Deixant de banda els detalls. M’ho va contar a l’engròs.

alentidor -a

adj. i m. i f. [LC] Que alenteix.

alentiment

m. [LC] [FIF] Acció d’alentir o d’alentir-se; l’efecte.

alentir

1 v. tr. [LC] Fer més lent. Alentir un moviment. Alentir el pas.

2 intr. pron. [LC] Esdevenir més lent. El pols del malalt s’alenteix.

alentorns

m. pl. [LC] VOLTANTS.

àlep

1 m. [LC] Paleta còncava arrenglerada amb d’altres al voltant de la roda del molí d’aigua.

2 m. [EI] En les turbines i en certs compressors rotatius, peça metàl·lica en forma de paleta que, juntament amb d’altres, està fixada al rotor i rep l’acció motriu d’un fluid.

aler alera

m. i f. [LC] [SP] Ala 9.

alerç

1 m. [LC] [BOS] [IMF] [AGF] LÀRIX.

2 [BOS] alerç de Xile Arbre perennifoli de la família de les cupressàcies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil·lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l’Amèrica del Sud (Fitzroya cupressoides).

alerió

m. [HIG] En heràld., àguila petita sense bec ni potes i amb el vol abaixat.

aleró

1 m. [LC] Ala sencera d’un ocell tretes les plomes. S’han menjat els alerons i les cuixes d’un pollastre.

2 1 m. [TRG] [EI] Part articulada maniobrable de l’ala d’un avió.

2 2 m. [TRA] Sortint que hi ha a banda i banda del pont de govern d’un vaixell.

alerta

1 interj. [LC] Expressió usada per a avisar algú d’algun perill, posar-lo en guàrdia, despertar la seva atenció.

2 adv. [LC] [DE] En actitud vigilant i atenta. T’aviso perquè estiguis alerta. Aneu alerta amb els cotxes.

3 f. [LC] [DE] Avís o senyal fet en cas de perill imminent. Donar l’alerta.

alertar

1 v. tr. [LC] Posar en estat d’alerta.

2 v. tr. [LC] Prevenir contra un perill.

a les enfosques

loc. adv. [LC] A LES FOSQUES.

a les envistes de

loc. prep. [LC] Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d’un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona.

aleshores

adv. [LC] LLAVORS.

alesiat -ada

adj. [LC] [MD] Espatllat, inutilitzat, en alguna part del cos. Estar nafrat o alesiat d’algun dels seus membres.

a les palpentes

loc. adv. [LC] Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. La cambra era completament fosca i hi vam haver d’entrar a les palpentes.

a les talúries

loc. adv. [LC] Molt tard, a deshora. Sempre arriba a les talúries.

aleta

1 f. [ZOA] [LC] Apèndix membranós que presenten els peixos i altres animals aquàtics en nombre variable, mitjançant el qual es mouen dins l’aigua. Aletes pectorals, abdominals. Aleta dorsal, caudal.

2 1 f. [LC] Peça o part d’un objecte que sobresurt a semblança de les aletes dels peixos. Una quilla amb aletes. Les aletes d’una llançadora. Un coll d’aletes. L’aleta d’un sobre.

2 2 f. [SP] Suplement de material flexible en forma de peu d’ànec que els nedadors es calcen per tal que els ajudi a nedar.

3 f. [EI] Part laminar d’una peça destinada a augmentar la superfície de transmissió tèrmica.

4 1 f. [LC] [IT] Planxeta corbada de dins la llançadora que, formant parell amb una altra, subjecta les bitlles de fusta per llur base perquè no surtin de la broca.

4 2 f. [LC] [IT] Extremitat de les aranyes de la màquina metxera per on surt la metxa.

5 f. [OP] Paret que als ponts i a les clavegueres serveix per a contenir les terres i dirigir les aigües.

6 f. [DE] Sortint de certes bombes d’aviació, de certs míssils, coets, etc., que els estabilitza en llur trajectòria.

7 1 f. [TRA] Peça de fusta corbada que forma part de la darrera quaderna de popa.

7 2 f. [TRA] Prolongació de la part superior de l’obra morta de popa d’algunes embarcacions menors més amunt de la coberta.

7 3 f. [TRA] Part del costat del vaixell, compresa aproximadament entre les marcacions de dotze i de setze quartes en l’aleta d’estribord i entre les de setze i de vint quartes en l’aleta de babord.

7 4 [TRA] aleta de balanç Rengla de peces que sobresurt perpendicularment del pantoc, per a disminuir el balanceig de l’embarcació.

7 5 [TRA] aleta estabilitzadora Peça de forma semblant a l’ala d’un avió que sobresurt del buc.

8 f. [LC] [ZOA] fer l’aleta a a) El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella).

8 [LC] fer l’aleta a b) Afalagar insistentment (algú) per guanyar-li la voluntat, despertar-li el desig de fer una cosa, recaptar-ne un favor. Ja fa temps que en Quim fa l’aleta a la Maria.

9 f. [AN] fer l’aleta En les colles de castellers, gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar.

aleteig

1 m. [LC] Acció d’aletejar.

2 1 m. [MD] En med., sèrie de contraccions ràpides, regulars i sense pausa.

2 2 m. [MD] Estat d’arrítmia cardíaca d’un focus amb un mínim de tres-cents impulsos per minut, sense que tots provoquin necessàriament una contracció muscular pel fenomen de la refracció del nòdul, i que produeixen diferents graus de blocatge.

3 m. [MD] aleteig nasal Dilatació del vestíbul nasal, en la dispnea, per acció muscular dels elevadors de l’ala del nas.

aletejar

1 v. intr. [LC] [AGR] Els ocells, moure les ales, especialment sense volar.

2 v. intr. [LC] Els peixos, moure les aletes quan són trets de l’aigua.

aletó

m. [LC] [ED] Llenqueta de roba amb un petit trau cosida per la seva part superior a la part inferior de la pitrera d’una camisa.

alèucia

f. [MD] LEUCOPÈNIA.

aleurona

f. [BI] Substància proteica que, com a material de reserva, se sol acumular, en forma de grànuls, al citoplasma de les cèl·lules de l’endosperma de les llavors d’algunes espècies de plantes.

aleuta

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble que habita les illes Aleutianes i la part occidental d’Alaska.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als aleutes.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua esquimoaleuta parlada a les illes Aleutianes i a la zona occidental d’Alaska.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’aleuta.

aleví -ina

1 1 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels benjamins i inferior a la dels infantils, d’entre nou i onze anys d’edat.

1 2 adj. [SP] Relatiu o pertanyent als alevins.

2 m. [AGF] [AGR] [ZOP] [AGP] Peix durant els primers estadis de la seva vida, especialment el destinat a la repoblació de rius i estanys.

alevinatge

1 m. [AGR] [AGP] En aqüicultura, cria d’alevins.

2 m. [AGR] [AGP] Fase de creixement dels peixos.

alexandrí -ina

1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural d’Alexandria.

1 2 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a Alexandria o als seus habitants.

2 adj. [LC] [HIH] De l’escola d’Alexandria.

3 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Alexandre el Gran.

4 m. [FLL] VERS ALEXANDRÍ.

alèxia

f. [MD] [PE] [PS] Incapacitat d’entendre el llenguatge escrit deguda a una afecció cerebral.

alexifàrmac

m. [MD] [LC] Antídot 1.

alfa

1 1 f. [LC] [FL] [RE] Primera lletra de l’alfabet grec (α, Α).

1 2 [RE] l’alfa i l’omega El principi i la fi.

2 f. [FIA] Lletra amb què es designa l’estel més brillant, o un dels més brillants, d’una constel·lació.

alfàbega

f. [LC] [BOS] [AGA] ALFÀBREGA.

alfabeguera

f. [LC] ALFÀBREGA.

alfabegueta

f. [BOS] Petita herba dicotiledònia, de tiges gruixudes rosades, fulles oposades, lanceolades i serrades, flors petites, en glomèruls axil·lars, i fruit en càpsula, originària de l’Àfrica i de l’Àsia tropicals, que es fa als arrossars del Principat de Catalunya i del País Valencià (Bergia capensis o B. aquatica).

alfabet¹

1 1 m. [LC] [FL] [AF] Sistema de signes gràfics d’una escriptura alfabètica. L’alfabet grec. L’alfabet llatí. L’alfabet rus o ciríl·lic.

1 2 m. [FL] [LC] [AF] Llista d’aquests signes disposats en un ordre convencional. Ordenat segons les lletres de l’alfabet.

2 1 m. [FL] alfabet fonètic Alfabet per mitjà del qual s’intenta de transcriure els sons de tota mena de seqüències fòniques d’una llengua, partint d’una correspondència biunívoca entre classes de sons i signes gràfics.

2 2 [FL] alfabet fonètic internacional Alfabet fonètic establert per l’Associació Fonètica Internacional que utilitza lletres preses dels alfabets grec i llatí i altres signes creats expressament.

3 1 m. [LC] [TC] Conjunt de signes, visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació.

3 2 [LC] [TC] alfabet Morse Alfabet telegràfic compost de punts i de ratlles.

3 3 [LC] [TC] alfabet telegràfic Conjunt de signes cadascun dels quals correspon a una lletra o a un número.

3 4 m. [IN] En inform., joc de caràcters.

alfabet² -a

adj. i m. i f. [PE] [LC] Que sap de llegir i d’escriure.

alfabètic -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’alfabet.

2 adj. [FL] Expressat per mitjà d’un alfabet. Caràcters alfabètics. Escriptura alfabètica. Llenguatge alfabètic.

3 adj. [FL] Ordenat segons les lletres de l’alfabet. Ordre alfabètic.

alfabèticament

adv. [LC] [FL] Per ordre alfabètic.

alfabetització

f. [PE] [LC] [BB] Acció d’alfabetitzar; l’efecte.

alfabetitzar

1 v. tr. [PE] [LC] Ensenyar de llegir i d’escriure o bé instruir (especialment persones adultes).

2 tr. [FL] [BB] Ordenar alfabèticament (especialment cèdules lexicogràfiques o fitxes d’un catàleg).

alfàbia

f. [LC] Gerra 1.

alfàbrega

1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia anual de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles ovades enteres i flors blanques o rosades, en inflorescències terminals, sovint cultivada, emprada com a condiment i per extreure’n un oli essencial (Ocimum basilicum).

2 [BOS] alfàbrega borda Planta de la família de les labiades, de mida petita, de fulles ovades o lanceolades, dentades, i flors rosades o violàcies, en verticil·lastres a la part superior de la tija, freqüent als prats secs i als indrets pedregosos (Satureja acinos o Acinos arvensis).

3 [BOS] [AGA] alfàbrega de fulla menuda Planta de la família de les labiades, semblant a l’alfàbrega, però de fulla més petita i aroma menys intensa que aquesta (Ocimum minimum).

alfabreguera

f. [LC] [BOS] [AGA] ALFÀBREGA.

alfac

m. [LC] [GL] Banc d’arena format en l’embocadura d’un riu. Els alfacs de l’Ebre.

alfafarí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alfafar.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alfafar o als seus habitants.

alfals

1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba perenne de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors moradenques, en raïm, i fruit caragolat en hèlix, sovint cultivada per a farratge (Medicago sativa).

2 [BOS] [LC] alfals arbori Planta arbustiva de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, pròpia de les terres mediterrànies càlides i sovint plantada als jardins (Medicago arborea).

3 [BOS] alfals bord Planta de la família de les papilionàcies, molt semblant a l’alfals cultivat, però de flors grogues i fruit falcat, que es fa espontàniament als marges i herbassars (Medicago sativa ssp. falcata).

alfalsar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp sembrat d’alfals.

alfange

m. [LC] [HIH] [DE] Sabre curt i corbat, tallant sols d’un costat.

alfanic

m. [LC] Dolç fet de sucre pastat amb oli d’ametlles dolces.

alfanumèric -a

adj. [EL] [IN] Que utilitza lletres, xifres, signes de puntuació o símbols complementaris com a elements de base. Codi alfanumèric.

alfaquí

1 m. [AN] [PR] [HIH] [ISL] Expert en dret islàmic, en les comunitats musulmanes.

2 m. [ISL] [HIH] Cap espiritual d’una aljama mudèjar que s’ocupava de l’ensenyament alcorànic.

alfarda¹

1 f. [HIH] [ISL] Tribut anual pagat per les aljames mudèjars, equivalent a la quèstia dels cristians.

2 f. [HIH] [ISL] Antic tribut per dret d’aigües.

alfarda²

f. [LC] [ED] Toca d’adorn usada antigament per les dones.

alfardó

m. [AR] [ISL] Rajola esmaltada d’origen àrab, de forma hexagonal allargada.

alfarràs

m. [LC] Ajust a un tant alçat.

alfarrassar

v. tr. [LC] Ajustar a un tant alçat (especialment els fruits en verd).

alfènid

m. [ML] Aliatge de coure, zinc i níquel apte per a ésser recobert d’argent i utilitzat principalment en la fabricació de coberts i en orfebreria.

alferes

1 1 m. i f. [DE] [PR] Militar que té el grau inferior entre els oficials de l’exèrcit.

1 2 [TRA] [PR] alferes de fragata Oficial del cos general de l’armada de grau immediatament inferior a alferes de vaixell.

1 3 [TRA] [PR] alferes de vaixell Oficial del cos general de l’armada de grau immediatament inferior a tinent de vaixell.

2 m. [HIH] [LC] [PR] Oficial que portava la bandera.

alficòs

[pl. -ossos]

m. [LC] [AGA] Cogombre d’una varietat llarga, cilíndrica i solcada.

alfil

m. [JE] Peça del joc d’escacs, en nombre de dues per a cada jugador, que es mou diagonalment, avançant o reculant en cada moviment una o més cases del tauler.

alfòndec

1 m. [LC] [HIH] A la Corona d’Aragó, establiment on els mercaders jueus i sarraïns es podien allotjar i vendre i dipositar llurs mercaderies.

2 m. [HIH] En certs països islàmics, conjunt d’edificis amb certs privilegis d’extraterritorialitat on els mercaders estrangers podien allotjar-se i efectuar tota mena d’afers comercials.

alfondeguer

m. [LC] [PR] Persona encarregada de l’alfòndec.

alfonsí¹

m. [NU] Moneda emesa per reis anomenats Alfons o pels seus successors.

alfonsí² -ina

1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a algun dels reis anomenats Alfons.

2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari d’Alfons XII d’Espanya.

alforger

m. [LC] [PR] El qui fa o ven alforges.

alforja

1 f. [LC] Sac obert pel mig i tancat pels extrems, els quals formen dues bosses grans ordinàriament quadrangulars.

2 [LC] dur sempre l’alforja al coll Viure previngut.

alforrador -a

adj. [LC] ESTALVIADOR.

alforrament

m. [LC] Estalvi, economia.

alforrar

1 v. tr. [LC] [HIH] Donar llibertat (a un esclau).

2 tr. [LC] Estalviar, economitzar.

3 tr. [HIH] Revestir (els guerrers o els cavalls) de peces de cuir, per a la guerra.

alforre -a

adj. [LC] [HIH] ANT. Lliure, alliberat, exempt, franc de servitud.

alforria

f. [HIH] Alliberament d’un esclau fet per testament o per contracte.

alforro -a

adj. [LC] [HIH] ANT. ALFORRE.

alga

1 f. [LC] [BOI] [BO] Planta aquàtica o d’ambients sotmesos a freqüent hidratació, que presenta un tipus d’organització senzilla, unicel·lular o tal·lofítica.

2 [LC] [BOI] alga blauverda CIANOFÍCIA.

3 [LC] [BOI] alga blava CIANOFÍCIA.

4 [LC] [BOI] alga bruna FEÒFIT.

5 [LC] [BOI] alga conjugada ZIGNEMATOFÍCIA.

6 [BOI] alga coral·lina Alga vermella de l’ordre de les criptonemials, incrustada de carbonat càlcic, i en forma de crosta, d’arbret o de coral.

7 [BOS] alga de mar Planta fanerògama, de fulles cintiformes molt estretes, d’un verd lluent, i flors molt reduïdes, disposades en dos rengles dins una bràctea membranosa, pròpia de fons marins costaners, sorrencs o llimosos (Zostera marina).

8 [BOS] alga dels vidriers Planta fanerògama de la família de les posidoniàcies, de rizoma horitzontal, cobert de restes fibroses de les fulles mortes, fulles cintiformes, flors petites en inflorescències espiciformes i fruit carnós, que forma extenses praderies marines en les fondàries costaneres, sobre substrats predominantment sorrencs, les fulles mortes de la qual eren emprades pels vidriers per a embalar els objectes fràgils (Posidonia oceanica).

9 [LC] [BOI] alga verda CLORÒFIT.

10 [LC] [BOI] alga vermella RODÒFIT.

al gairó

loc. adv. [LC] DE GAIRELL. Mirar al gairó.

algal

adj. [BOI] [BO] Relatiu o pertanyent a les algues.

algàlia¹

f. [LC] [ED] Líquid espès i aromàtic que cria el gat d’algàlia en una bossa prop dels òrgans genitals, del qual es feia un perfum.

algàlia²

f. [MD] Sonda, especialment per a facilitar la sortida de l’orina.

algaliar

v. tr. [LC] [ED] Perfumar amb algàlia.

algara

f. [HIH] [ISL] A l’edat mitjana, incursió feta per musulmans en territoris cristians.

algarada

f. [LC] [ISL] ALGARA.

algaravia

1 f. [FL] [HIH] [ISL] Varietat de l’àrab parlada per alguns mudèjars i moriscos.

2 f. [LC] [FL] ANT. Llengua aràbiga.

algarot

m. [LC] [ED] pólvores d’algarot V. PÓLVORA.

algarrada

f. [DE] Giny antic de guerra per a llançar pedres.

algarvès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Algarve.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Algarve o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte portuguès parlat a l’Algarve.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’algarvès.

àlgebra

1 f. [MT] Branca de les matemàtiques en què es generalitzen les relacions aritmètiques usant lletres i altres símbols per a representar nombres, quantitats variables o altres ens matemàtics. Un tractat d’àlgebra.

2 f. [MT] Conjunt amb una estructura d’anell i una estructura d’espai vectorial que són compatibles l’una amb l’altra. Àlgebra de polinomis.

3 [MT] àlgebra de conjunts Família de subconjunts d’un conjunt donat que conté el dit conjunt i és tancada per unions finites i formació de complements.

algebraic -a

1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a l’àlgebra. Càlcul algebraic. Expressió algebraica. Estructura algebraica.

2 adj. [MT] Que solament conté operacions d’àlgebra en nombre finit. Funció algebraica. Equació algebraica. Corba algebraica.

algebraicament

adv. [LC] [MT] Segons les regles de l’àlgebra.

algèbric -a

adj. [MT] ALGEBRAIC.

algèbricament

adv. [LC] [MT] ALGEBRAICAMENT.

algebrista

m. i f. [LC] [MT] Persona versada en l’àlgebra.

algefaent

adj. [MD] Que tendeix a enfredorir.

algemesinenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Algemesí.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Algemesí o als seus habitants.

algeps

m. [LC] [AQ] Guix 1.

algepsar

m. [LC] [GL] Pedrera d’algeps.

algepser algepsera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica o ven algeps.

algepseria

f. [LC] Establiment industrial on es fabrica i es ven algeps.

algepsó

m. [LC] [AQ] Tros de paret o envà d’algeps que s’aprofita per a una nova elaboració.

algepsot

m. [LC] ALGEPSÓ.

algerí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Alger.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Alger o als seus habitants.

algerià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Algèria.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Algèria o als seus habitants.

algèsia

f. [MD] Sensibilitat per al dolor.

àlgia

f. [MD] Dolor d’un òrgan o d’una regió que no correspon a cap lesió anatòmica.

-àlgia

[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. álgos, ‘dolor’. Ex.: cefalàlgia, neuràlgia.

-àlgic -àlgica

[LC] Forma sufixada derivada d’-àlgia, derivat del mot gr. álgos, ‘dolor’. Ex.: cardiàlgic, gastràlgica.

algicida

m. [IQ] Substància que s’afegeix a l’aigua per a destruir algues.

àlgid -a

1 adj. [MD] Acompanyat d’un fred intens. Estat àlgid. Període àlgid de la febre. Febre àlgida.

2 adj. [LC] De màxima gravetat. El període àlgid del còlera.

3 adj. [LC] De màxima intensitat. El moment àlgid d’una discussió. El punt àlgid de l’activitat d’un pintor. Els moments àlgids d’una representació. Els dies àlgids de la Segona Guerra Mundial.

algidesa

f. [MD] Estat àlgid.

algiditat

f. [MD] ALGIDESA.

algina

f. [BI] [QU] Substància mucilaginosa extreta d’algues marines brunes.

alginat

m. [BOI] [QU] Sal de l’àcid algínic, amb una gran capacitat de retenció d’aigua, constituent habitual de la paret cel·lular dels feòfits, que és emprada com a espessidor o estabilitzador en les indústries alimentària, cosmètica i farmacèutica.

algínic

adj. [BOI] [QU] àcid algínic V. ÀCID.

alginuresi

f. [MD] Evacuació dolorosa de l’orina.

algo-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. álgos, ‘dolor’. Ex.: algofília, algofòbia.

algòleg algòloga

m. i f. [LC] FICÒLEG, FICÒLOGA.

algologia

f. [BO] FICOLOGIA.

algòmetre

m. [MD] Aparell per a mesurar la sensibilitat al dolor produïda per una punxada o per la pressió.

algonquí algonquina

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un grup de tribus que habitaven una zona a l’est de l’actual Ottawa, al Canadà.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als algonquins.

2 1 m. [FL] Grup de llengües ameríndies d’Amèrica del Nord parlades a la costa atlàntica, a les planes centrals i al Canadà.

2 2 m. [FL] [LC] Llengua del grup de les algonquines.

2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’algonquí o a les llengües algonquines.

algorfa

f. [LC] GOLFA.

algorisme

m. [IN] [MT] Conjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos. Algorisme d’Euclides per a trobar el màxim comú divisor de dos nombres.

algorísmic -a

1 adj. [FS] [MT] [IN] Relatiu o pertanyent als algorismes.

2 adj. [FS] [MT] [IN] Que es fonamenta en l’aplicació d’algorismes.

algoritme

m. [IN] ALGORISME.

algorítmic -a

adj. [LC] ALGORÍSMIC.

algú

pron. [LC] Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t’ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri.

alguer

1 m. [BOC] [EG] Comunitat natural d’algues, dins el mar o a les aigües dolces.

2 m. [BOC] [EG] Prada submarina, pròpia d’aigües poc profundes, on predominen diverses fanerògames aquàtiques i especialment l’alga dels vidriers.

3 m. [EG] Acumulació de restes de fanerògames submarines i d’algues que apareix a les platges.

alguerès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Alguer.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Alguer o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte oriental del català parlat a l’Alguer.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’alguerès.

algueró

1 m. [BOS] Planta fanerògama semblant a l’alga de mar però de fulles més estretes, pròpia d’aigües marines litorals (Zostera noltii o Z. nana).

2 m. [BOS] Planta fanerògama d’hàbitat similar a l’anterior (Cymodocea nodosa).

algun -a

1 1 adj. [LC] Un petit nombre indeterminat de persones o de coses, a vegades una de sola. A casa d’ell trobaràs algun llibre que t’agradarà. Han estat a casa alguns dies. Dels seus dibuixos, n’he vist algun o alguns. Si veig alguna de les teves dues germanes li donaré els llibres.

1 2 [LC] alguna cosa Expressió amb què es designa una cosa indefinida. Pregunta-li si en sap res: ell en sap segurament alguna cosa. Alguna cosa de bo, de dolent, de cert.

1 3 adj. [LC] Certa quantitat de, ni poc ni molt de. Un fenomen d’alguna durada. Ell t’ho pot dir amb alguna certesa.

2 pron. [LC] fer-ne alguna de les meves (o de les nostres, etc.) FER-NE UNA DE LES MEVES.

algutzir

1 m. [AD] [DR] [PR] Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l’alcalde, etc.

2 m. [DR] [PR] Agent judicial.

3 m. [HIH] Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna.

alhora

adv. [LC] A un mateix temps. Reia i plorava alhora.

ali

1 m. [JE] En certs jocs de cartes, conjunt de dues o tres cartes del mateix número.

2 m. [LC] fer ali Anar a l’una, fer companyia.

ali-

[LC] Forma prefixada del mot ala. Ex.: alinasal.

aliable

adj. [ML] Susceptible d’aliatge.

aliacrà¹

m. [MD] [LC] ICTERÍCIA. L’he vista pàl·lida com si tingués l’aliacrà.

aliacrà²

m. [LC] Escorpí 1.

aliadòfil -a

adj. i m. i f. [LC] Partidari dels països aliats durant les dues guerres mundials del segle XX.

aliança

1 1 f. [LC] Acció d’aliar o d’aliar-se dos o més pobles o dues o més persones; l’efecte. Aliança de Rússia i França. Aliança ofensiva, defensiva. Un tractat d’aliança.

1 2 f. [LC] [PO] Acord electoral o parlamentari entre diversos partits polítics per formar un govern de coalició. L’aliança dels republicans i els socialistes.

1 3 f. [RE] [LC] [AR] Pacte entre Déu i el poble escollit per ell, segons la tradició bíblica.

2 1 f. [LC] [AN] Connexió o parentiu contret per matrimoni.

2 2 f. [LC] Anell de casament.

3 f. [LC] Acció d’aliar o unir coses dissemblants. L’aliança de la força amb la prudència.

4 f. [BO] [BOC] [EG] Grup de classificació de la tipologia vegetal, inferior a l’ordre, que sol englobar associacions afins.

aliancista

1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

2 adj. i m. i f. [PO] Partidari de l’Aliança Atlàntica.

aliar

1 1 v. tr. [LC] Unir (dos o més pobles) per un tractat.

1 2 intr. pron. [LC] França es va aliar amb Rússia. França i Rússia es van aliar.

1 3 v. tr. [LC] Unir (dues o més persones) mitjançant un pacte.

1 4 intr. pron. [LC] Aliar-se algú amb l’enemic. Els pagesos s’han aliat.

2 1 tr. [LC] [ML] Formar un aliatge. Aliar l’or amb l’argent.

2 2 tr. [LC] Combinar, unir, (coses dissemblants). Aliar la força amb la prudència.

aliatge

1 m. [ML] [GL] Producte metal·lúrgic compost de dos o més metalls íntimament units, preparat generalment per fusió conjunta dels components i dissolució de l’un en l’altre un cop fosos. Un aliatge d’argent i coure.

2 m. [GLM] [GL] Mineral compost per una mescla de dos o més metalls en determinades proporcions que forma una solució sòlida.

alibilitat

f. [MD] Qualitat d’alible.

alible

adj. [MD] Capaç de nodrir.

àlic

m. [ZOO] àlic roig FLAMENC¹.

alicatat

m. [AR] [ISL] Mosaic de rajoles de ceràmica esmaltada que forma dibuixos geomètrics, generalment destinats al revestiment de sòcols, arrambadors i paviments, característic de l’art islàmic.

alicates

f. pl. [LC] [IMI] Petites tenalles d’acer amb puntes quadrangulars o còniques que serveixen per a torçar, tallar o subjectar filferro o coses semblants.

alicíclic -a

adj. [QU] En quím., que no pertany a la sèrie aromàtica, que pot ésser saturat o posseir dobles enllaços etilènics o enllaços triples, s’aplica a un compost orgànic cíclic.

alicorn

1 m. [LC] UNICORN.

2 m. [LC] Home estúpid i groller.

alidada

1 f. [FIF] Part d’un instrument òptic que comprèn l’indicador, els microscopis, etc., destinada a obtenir una observació topogràfica acurada.

2 f. [AQ] Aparell que serveix per a definir alineacions i per a traçar-les simultàniament sobre la planxeta topogràfica.

3 f. [TRA] Aparell giratori amb una pínnula a cada cap que és col·locat damunt l’agulla magistral, l’agulla azimutal, el repetidor de la giroscòpica o un taxímetre per a obtenir marcacions i demores.

aliè -ena

1 adj. [LC] D’altri.

2 adj. [LC] Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa.

alienabilitat

f. [LC] Qualitat d’alienable.

alienable

adj. [LC] Que pot ésser alienat.

alienació

f. [PS] [DR] [SO] Acció d’alienar o d’alienar-se; l’efecte. L’alienació d’un aprofitament forestal. L’alienació dels seus béns. Alienació mental. L’alienació que provoca la televisió. L’alienació de la joventut en la societat actual.

alienador -a

adj. [SO] [PS] [MD] ALIENANT.

alienant

adj. [PS] [SO] [PO] Que aliena. La societat de consum és alienant.

alienar

1 v. tr. [LC] [DR] Fer passar a altri la propietat, el domini, (d’alguna cosa). Els hereus no podien alienar aquells béns.

2 tr. [LC] Fer perdre, allunyar de si, (l’afecte, l’amistat, la benvolença, etc., d’algú). El seu mal geni li ha alienat l’amistat de tothom.

3 1 tr. [LC] [PS] [MD] Fer perdre (a algú) el seny, la raó.

3 2 intr. pron. [LC] Perdre el seny, la raó.

4 tr. [SO] [PO] Fer que (algú o una col·lectivitat) actuïn d’acord amb interessos que els són aliens per causa d’influències ideològiques o de condicions socials, econòmiques o polítiques. La repressió no ha aconseguit d’alienar aquest poble.

alienat -ada

adj. i m. i f. [MD] Afectat d’una alienació mental. Un alienat. Un hospital d’alienats.

alienígena

1 adj. i m. i f. [LC] Estranger 1 i 2.

2 adj. i m. i f. [LC] EXTRATERRESTRE.

alienista

m. i f. [MD] [PR] PSIQUIATRE, PSIQUIATRA.

alier

m. [DE] [PR] Antic soldat de marina encarregat de defensar la nau contra els abordatges.

àlies

1 adv. [LC] [FL] Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic.

2 m. [LC] [FL] SOBRENOM. El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.

àlif

f. [FL] Primera lletra de l’alfabet àrab.

alifac

1 m. [VE] [AGR] Tumor sinovial que surt a les sofrages dels animals de peu rodó, cavalls, mules, etc.

2 m. [LC] [AGR] Nafra, xacra. Estar ple d’alifacs. Tenir sempre un alifac o altre.

alifara

f. [LC] Berenada, especialment la servida a l’era el darrer dia de batre, en què prenen part tots els batedors.

alifat

m. [FL] [ISL] Conjunt ordenat de les vint-i-vuit consonants de l’alfabet àrab.

alifàtic -a

adj. [QU] ALICÍCLIC.

alífer -a

adj. [ZOA] Alat 1.

aliforme

adj. [LC] Que té forma d’ala.

àliga

f. [LC] [ZOO] ÀGUILA.

aligany

m. [LC] [ZOO] AGUILOT.

alíger -a

1 adj. [LC] Alat 1.

2 adj. [LC] Ràpid, lleuger.

aligó

m. [LC] [ZOO] Aguiló 1.

aligot

m. [ZOO] [LC] AGUILOT.

aliguer

m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, de branques grisenques, fulles palmatilobades, inflorescències corimbiformes blanques, amb les flors perifèriques més grans, i fruits vermells, propi de boscos humits i de vegades cultivat com a ornamental (Viburnum opulus).

alimara

1 f. [LC] Foguera, especialment la que es fa com a senyal en talaies i altres llocs elevats.

2 f. pl. [LC] Il·luminacions, lluminària.

alimària

1 f. [LC] ALIMARA.

2 f. [LC] alimària de coral Branca de coral que té els branquillons acopats.

aliment

1 1 m. [MD] [BI] [HO] Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals. Aliments vegetals. Aliments líquids. El pa és un bon aliment. La digestió dels aliments feculents.

1 2 [MD] aliment dietètic Aliment dissenyat o modificat a fi de satisfer necessitats especials degudes a estats fisiològics o a certes malalties.

1 3 [MD] aliment energètic Aliment que aporta energia, sobretot pel seu contingut en hidrats de carboni o greixos i també en proteïnes.

1 4 [MD] aliment funcional Aliment que conté o s’hi ha afegit un ingredient natural que li confereix propietats preventives de certs trastorns de l’organisme.

1 5 [BI] [MD] aliment plàstic Aliment proteic que serveix per a formar o renovar els teixits.

1 6 [MD] aliment protector Aliment que aporta vitamines i minerals.

2 m. [LC] Allò que hom menja i beu en un temps determinat, habitualment, etc. Avui tot el meu aliment ha estat un tros de pa.

3 1 m. [LC] Allò que serveix per a mantenir una cosa. Un cop cremada la llenya, el foc s’apagà, mancat d’aliment.

3 2 m. [LC] PER EXT. Serví uns quants dies d’aliment a la seva curiositat. Donar aliment a un vici, a una passió.

4 m. pl. [DR] Prestació econòmica que determinades persones tenen l’obligació legal de complir envers familiars pròxims de pobresa reconeguda.

alimentació

1 1 f. [LC] [BI] [EL] Acció d’alimentar o d’alimentar-se; l’efecte. Una alimentació sana i abundosa. L’alimentació d’un aparell elèctric. L’alimentació d’un riu, d’un llac, d’una capa aqüífera.

1 2 f. [LC] [HO] Comerç i indústria de productes alimentaris.

2 f. [MD] alimentació artificial a) Alimentació a través d’altres vies o per altres mitjans que els naturals.

2 [MD] alimentació artificial b) Alletament que no es fa amb la llet de la mare, sinó amb llet de vaca, fresca o modificada.

3 f. [DE] Operació que consisteix a col·locar les municions a la part posterior de la tanca d’una arma per tal d’ésser introduïdes a la recambra.

alimentador -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] [FIF] [TC] Que alimenta. Una bomba alimentadora.

1 2 f. [EI] [FIF] [TC] Màquina alimentadora.

2 1 m. [FIF] [TC] FONT D’ALIMENTACIÓ.

2 2 m. [TRA] Dipòsit d’un vaixell que comunica amb una bodega quan aquest compartiment ha de contenir gra a dojo.

2 3 [ECO] alimentador de paper Dispositiu que serveix per a la introducció i l’avanç automàtic o manual de fitxes o de paper en qualsevol tipus de màquina d’escriure, calculadora, impressora, etc.

alimentant

m. i f. [DR] Persona obligada legalment a donar aliments a un parent.

alimentar

1 1 v. tr. [MD] [BI] [LC] [AGR] Donar aliment (a algú, a un animal), sustentar-lo. Alimentar un infant amb llet sola. Aquests pollastres només els alimento amb blat de moro i una mica d’ordi.

1 2 intr. pron. [MD] [BI] Prendre aliment, sustentar-se. Alimentar-se de fruites.

2 1 tr. [LC] [EL] Fornir (a un aparell, una màquina, un sistema, etc.), l’energia o les matèries que li calen per a funcionar, especialment l’aire en els motors de combustió. Alimentar un foc. Alimentar una caldera de vapor. Alimentar una màquina de filatura. Alimentar un bany de tintura.

2 2 tr. [LC] Fer créixer, estimular. Alimentar un vici, una passió.

3 tr. [DE] Proveir (una arma) de municions. Alimentar un canó.

4 1 tr. [LC] Un corrent d’aigua, desguassar (en un altre).

4 2 intr. pron. [LC] L’Ebre s’alimenta del Segre.

alimentari -ària

1 adj. [MD] [HO] Relatiu o pertanyent als aliments. Substància alimentària. El ritme alimentari d’un nadó.

2 adj. [HO] ALIMENTÓS. Producte alimentari. Pasta alimentària.

alimentat alimentada

m. i f. [DR] Persona que té el dret a rebre aliments d’un parent.

alimentós -osa

adj. [MD] [BI] [HO] Que nodreix o alimenta. Les mongetes són molt alimentoses.

alineació

1 f. [LC] Acció d’alinear o d’alinear-se; l’efecte.

2 f. [MT] En mat., conjunt de punts alineats segons certes lleis.

3 f. [FIA] Línia d’una carta celeste que té com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions.

4 f. [AQ] [OP] Conjunt d’estaques posades com a vèrtex d’una línia trencada per a assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.

5 f. [AQ] Línia traçada sobre el terreny que es manté constant en la direcció o en la forma.

alineador alineadora

1 m. i f. [SP] Persona que s’encarrega de controlar que les embarcacions se situïn en línia recta abans de la sortida d’una cursa de rem o de piragüisme en aigües tranquil·les.

2 m. [AQ] Instrument emprat en topografia per mitjà del qual un sol operador pot intercalar un punt sobre una alineació determinada per dos senyals.

alineament

1 1 m. [LC] Alineació 1.

1 2 m. [LC] Línia segons la qual cal fer una alineació. Encara no han marcat el nou alineament del carrer.

2 m. [ECT] Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d’altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals.

3 m. [PO] En polít. internacional, acció d’alinear-se al costat d’un gran bloc; l’efecte.